Església d Urgell - femn.org · - XVII Jornada Catalana de Pastoral de la Salut. ... Índex 2005...

Església d’Urgell 1

PORTADA

EsglésiaEsglésia

d Urgelld Urgell

2 Església d’Urgell

Esglésiad Urgell # 343

Índex■ Editorial

- Una mica de tot

■ A la llum de l’Evangeli- 40 anys del Concili Vaticà II

■ Actualitat pastoral- La situació d’Andorra i els nous beats, motius de la conversa entre el Papa

Benet XVI i el Bisbe Joan-Enric Vives- Mons. Vives defensa l’acció diplomàtica de l’Església- Se celebren misses d’acció de gràcies per la beatifi cació dels set sa-

cerdots màrtirs a la Catedral i a la Pobla de Segur- El Bisbat d’Urgell viu amb joia l’ordenació d’un nou sacerdot- Cinquantenari de la coronació canònica de la Mare de Déu del Miracle

de Balaguer- XVII Jornada Catalana de Pastoral de la Salut. L’acompanyament espi -

ritual: “...i va caminar amb ells”Carme Cerqueda Font

- El Bisbat d’Urgell fa un compromís ferm per donar suport econòmic als cristians de Terra Santa

- La llum de Nadal es reparteix per totes les parròquies- Noces d’or sacerdotals arreu del Bisbat d’Urgell

■ Cultura i pensament- Els orgues a Andorra i Catalunya: tradició i història

C. Bergés

- Entrevista a Josep Ramon Mora Nati Pareja- Nit de Santa Llúcia, Nadal a la Seu d’Urgell- Nadal al cor Mn. Ramon de Canillo- Felicitació Maria Carme Ribes- Nadal, Nadal,... el misteri del Déu fet home! Mn. Melcior Querol- Càtedra de Pensament Cristià: La Fermesa

Dr. Francesc Torralba i Rosselló

■ Dietari

■ Índex 2005

Edita: Bisbat d’UrgellSup. B.O.B.U.Dipòsit Legal: L-41-1958

Redacció, administració i subscripcions:Casa del BisbatPati Palau 3-525700 La Seu d’Urgell Tel. 973 350054 Fax 973 [email protected]

Directora: M.C. Orduña

Impressió:Impremta Barnola, Guissona

Amb la col·laboració de:

Generalitat de CatalunyaDepartament de Cultura


A la llum de l’Evangeli

40 anys del Concili Vaticà II

Editorial

Una mica de tot

En aquesta revista trobareu una mica de tot. Reviurem

junts el gran moment de l’or-denació de Joan Perera com a sacerdot d’Urgell, en una Catedral plena de fi dels; les misses d’acció de gràcies pels màrtirs del Pallars realitzades a la Seu d’Urgell, a la Pobla i a d’altres indrets, i un bon tastet del Nadal.

També tenim espai per a la cultura i la refl exió: ressegui-rem la tasca de la Fundació dels Amics dels Orgues i junts coneixerem com ha estat la nit de Santa Llúcia a la Seu.

El dia 8 de desembre de 1965, ara fa quaranta anys, es clausurava solemnement a Roma l’esdeve-

niment religiós més fonamental del segle XX: el Concili Ecumènic Vaticà II (1962-1965), que feia el 21è. en la sèrie conciliar. Els darrers cinc-cents anys només se n’havien viscut dos. Va sig-nifi car un immens impuls de renovació interna de l’Església, i un gran canvi en les relacions de l’Església Catòlica amb les altres Esglésies cristianes, amb les altres religions i molt en especial, amb la societat i tot sels seus problemes i aspiracions.

El servent de Déu Joan Pau II va ano-menar el Concili, “la brúixola de l’Esglé-sia en el nostre temps”, perquè ha orien-tat molt bé la vida i la missió de l’Església en aquests quaranta anys i ha ajudat a respondre als grans desafi aments que teníem plantejats, especialment en uns temps culturalment i tècnicament tan accelerats com els que ens toca de viu-re. Dins la continuïtat de la gran tradició eclesial, va signifi car un gran canvi en moltíssimes coses difícils d’enumerar: autocomprensió de l’Església, Litúrgia, Revelació, comprensió de la seva iden-titat i la seva missió, amor pastoral al món i retorn a les fonts,… allò que el beat Papa Joan XXIII va gosar anomenar l’”aggiornamento” o posada al dia de la tradició viva de l’Església, i que va arribar a tots els estaments i a totes les vocacions eclesials.

El Concili va voler ser una nova evan-gelització del món contemporani, acom-plint la missió confi ada per Jesucrist a la seva Esposa, l’Església. Pau VI va dir que el Concili havia estat un gran acte d’amor: a Crist, i des d’Ell, a la humanitat i al món. En el seu primer Discurs al Concili com a Papa, Pau VI va formular amb nitidesa les principals fi nalitats del Concili: “la noció o, si es prefereix,

la consciència de l’Església, la seva renovació, el restabliment de la unitat entre tots els cristians, i el diàleg de l’Es-glésia amb els homes del nostre temps”. És així com veia l’ideal que havia de plasmar el Concili.

També Joan Pau II el 1985 va dir que el Concili era “la veu de l’Esperit per al nostre segle”. Una veu que s’expressa per uns documents molt importants i que faríem bé de rellegir i de conèixer: quatre Constitucions, nou Decrets i tres Declaracions formen l’arquitectura del Vaticà II. Tot l’anomenat “esperit del Concili” el trobem en aquests docu-ments. L’Esperit Sant va parlar fort i clar per a l’Església, i no podem ofegar ni desoir la seva veu, sinó que amb la seva inspiració hem de continuar esbrinant què ens diu i demana avui l’Esperit. I afegia el Papa: “El Concili representa el fonament i la posada en marxa d’una gegantina evangelització del món mo-dern, que ha arribat a una cruïlla nova en la història de la humanitat, en la qual li esperen a l’Església tasques d’una gravetat i amplitud immensa”.

Amb renovada acció de gràcies a Déu per aquest do tan preciós que ha estat i és el Vaticà II per a l’Església, tornem a ser obedients a les seves intuïcions i a la seva fi del aplicació. Encara podem treure’n ensenyaments ben actuals per a orientar-nos en l’acció pastoral d’avui.


Actualitat pastoral

■ Redacció

Visita “ad limina”

La situació d’Andorra i els nous beats, motiusde la conversa entre el Papa Benet XVIi el Bisbe Joan-Enric Vives

Mons. Joan-Enric Vives ha conclòs aquesta tardor –el passat 28 d’octubre– juntament amb elbisbe de Vic, Mons. Romà Casanova, la visita al llindar dels apòstols (ad limina apostolorum) que els bisbes catalans van iniciar el passat mes de febrer i que, a causa del mal estat de salut del Papa Joan Pau II, va quedar interrompuda.

La trobada amb el Papa BenetXVI es va celebrar en un ambi-ent de gran interès per la situ-

ació de la diòcesi al territori andorrà i en particular pels set sacerdots màrtirs que havien de ser beatifi cats al dia següent de la visita.

Benet XVI va voler conèixer la percepció de Mons. Vives pel que fa a la situació política i social a Andorra. També va transmetre la seva benedicció per al poble andor-rà a Mons. Joan Enric Vives. També s’ha interessat per les funcions del copríncep episcopal en tant que cap d’Estat del Principat.

MàrtirsAmb tot, la conversa va estar po-

laritzada en gran mesura per l’acte de beatifi cació dels set preveres màrtirs del Pallars, Mn. Josep Tàpi-es i companys, que es va fer al dia

següent a la Basílica del Vaticà, a Roma. El Papa va confi rmar aleshores

la seva assistència a la celebració després d’acabar pròpiament l’acte

El Papa i Mons. Vives van parlar llargament en la seva entrevista.


de beatifi cació, que comptava amb la presència activa d’alguns familiars dels sacerdots morts. Benet XVI va venerar les relíquies, va acompanyar els pelegrins i els saludà a la mateixa Basílica.

PelegrinatgeCom és tradició, en les visites “ad

limina”, els bisbes pelegrinen a les

basíliques majors romanes –Sant Pau extramurs, Santa Maria la Ma-jor, Sant Joan del Laterà, la catedraldel Papa, i Sant Pere del Vaticà–, i també es fa un repàs de la situacióde la diòcesi davant del Sant Pare.Mons. Vives va poder repassaramb els col·laboradors del PapaJoan Pau II la vida i l’activitat de ladiòcesi d’Urgell en els darrers set

anys, el temps que ha passat des que es va fer l’anterior visita “ad limina”. Aquella visita es va fer precisament el febrer de 1998. En la darrera, la malaltia del Sant Pare va impedir la trobada amb el representant de la nostra diòcesi, i també va passar el mateix amb el bisbe de Vic i els bisbes gallecs.

El Papa amb els bisbes catalans i gallecs.

Alguns col·laboradors del bisbe, com Mn. Mauri, van poder saludar el Papa Benet XVI. Mons. Vives al Palau del Vaticà.


Mons. Vives va defensar l’acció diplomàtica dels representants de l’Església en el desenvolupament social i polític del mónEl Bisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra va fer la lliçó inaugural del curs de l’Institut de Teologia Espiritual de Barcelona

El Bisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vi-

ves va defensar a Barcelona l’acció de l’Església en el desenvolupament dels esdeveniments socials i polítics que es produeixen en el concert de les nacions. Va posar èmfasi en la projecció que hi donen diàriament diplomàtics i especialment el paper de la fi gura institucional del bisbe - copríncep d’Andorra. Ho ha fer en la lliçó inaugural del curs de l’Institut de Teologia Espiritual de Barcelona, duta a terme a l’Aula Magna del Se-minari Conciliar de Barcelona.

Per Mons. Vives, s’ha de valorar l’acció diplomàtica que fan els di-ferents nuncis i ambaixadors arreu del món a la vora de governs, par-laments, fòrums internacionals de

govern del món. Ha realitzat en la seva ponència un repàs de la missió de l’església en el món, a la llum de la doctrina conciliar del Vaticà II, re-

passant la Constitució pastoral Gaudium et Spes, quaranta anys després de la seva promulgació, i ha vol-gut aprofundir en una major valoració dels agents de la missió de l’Església en el món i la seva acció a diversos nivells.

Mons. Joan Enric Vives va tractar abastament del paper de la fi gura institu-cional del Bisbe i

Copríncep a la llum de la Consti-tució andorrana de 1993. Va parlar de l’origen, l’evolució, els caràcters i peculiaritats del coprincipat a Andorra i d’altra banda, també de l’exercici del càrrec a la llum de la doctrina de l’Església sobre la pre-sència dels cristians i la seva acció en el món. I també va defensar una visió del món pluralista, caracterit-zat per la presència de nombrosos grups religiosos, que fa que calgui tenir una actitud d’Església “oberta, disposada i moguda per la pròpia fe a col·laborar en la recerca de la solució dels principals problemes de cada moment”.

Si voleu conèixer el contingutde la ponència podeu consultar la pàgina web del Bisbat d’Urgellwww.bisbaturgell.org

En ambdues fotos es pot apreciar diversos moments de la conferència,a la qual va assistir l’arquebisbe emèrit Mons. Joan Martí i Alanis.

Actualitat pastoral


Actualitat pastoral

■ Redacció

Se celebren misses d’acció de gràcies per labeatifi cació dels set sacerdots màrtirsa la Catedral i a la Pobla de Segur

La Catedral de Santa Maria va ser el dia 4 de desembre, l’escenari de la missa d’Acció de Gràcies per la beatifi cació que es va fer a Roma, el proppassat dia 29 d’octubre, dels set preveres màrtirs Mn. Josep Tàpies, Mn. Pasqual Araguàs, Mn. Silvestre Arnau, Mn. Josep Boher, Mn. Francesc Castells, Mn. Pere Martret i Mn. Josep-Joan Perot.

També diumenge dia 13 denovembre es va fer a la Pobla de Segur (Pallars Jussà) un

altre acte de celebració de l’Acció de gràcies de la Diòcesi d’Urgell. Amb un solemne pontifi cal, el bisbe Joan-Enric i el Consell Episcopal,amb els Rectors de la Pobla de

Segur, de Salàs del Pallars i de la Pobleta de Bellveí, de l’Arxiprest i altres sacerdots veïns, van cele-brat l’Eucaristia. A la celebració hi van ser presents els representantsinstitucionals; l’alcalde de la Pobla, Lluís Bellera i els regidors del con-sistori, i una bona representació

de familiars dels nous beats i molt poble fi del.

Elements signifi catiusLa celebració de l’Eucaristia va

tenir alguns elements signifi catius que es van anar explicant al llarg de la celebració. El bisbe Vives, va

Recés Diocesà a la Pobla dilluns19 de desembre

Els preveres de la diòcesi es van trobar a la Pobla de Segur el dilluns 19 de desembre per a celebrar un recés espiritual, amb motiu de la recent beatifi cació dels set preveres màrtirs d’Urgell. La trobada s’inicià a l’església de Ntra. Sra. de Ribera, i acabà amb un dinar de germanor.

Es va fer un acte de pregària i d’homenatge als cementiris de Salàs de Pallars (moment que recull la imatge) i de la Pobla de Segur.


celebrar revestit amb una casulla nova que van oferir els veïns de la Pobleta de Bellveí, on era tan estimat el seu rector màrtir Mn. Josep Boher. A l’Eucaristia es va consagrar la Sang del Senyor amb el mateix calze que era habitualment utilitzat per Mn. Tàpies, i el Sr. Bisbe duia el pecto-ral de Mons. Justí Guitart, el bisbe contemporani dels màrtirs, i que ara conté una vera relíquia del beat Silvestre Arnau, el jove prevere que feia només pocs mesos que el Bisbe Guitart acabava d’ordenar quan donà la seva vida per Crist. Així mateix un preciós reliquiari amb ossos dels set beats era present a l’altar de la celebració i després va ser venerat pels fi dels. I, encara, a l’ofertori l’organista, Joan Degollada, va inter-pretar l’Stabat Mater composat per Mn. Tàpies per a orgue.

La seva festa en endavant se cele-brarà el 13 d’agost com a “memòria” a tot el Bisbat.

Casa del Bisbat25700 La Seu d’UrgellTel. 973 35 00 54

[email protected] subscripció: 24 eurosPreu subscripció de benefactor: 30 euros

Em subscric a la revista “Església d’Urgell”

Nom

Adreça

Telèfon de contacte o correu electrònic

Pagament: Adjuntant taló bancari

A través del banc o caixa: Nom entitat

Adreça

Codi del compte

Titular del compte

Signatura,

Cada mesa casa vostra!

d UrgellEsglésia

✁

Els actes d’homenatge a la Pobla van ser molt emotius.


El Bisbat d’Urgell viu amb joia l’ordenaciód’un nou sacerdotMn. Joan Perera va ser ordenat el 12 d’octubre, festivitat de Ntra. Sra. del Pilar, a la Catedral de Santa Maria d’Urgell, en una cerimònia presidida pel bisbe d’Urgell Joan-Enric Vives

■ Redacció

Actualitat pastoral

Pel Bisbat d’Urgell el passat 12 d’octubre va ser un dia de gran festa: les felicitacions es feien pa-leses entre els assistents a la cerimònia d’ordenació de Mn. Joan Perera, que es va fer amb molta solemnitat a la Catedral de Santa Maria.

A l’acte, convocat al migdia, van assistir els vicaris general i episcopal, a més d’una nodrida repre-sentació de preveres de tota la diòcesi i fi ns i tot representants d’altres diòcesis de Catalunya. El temple es va omplir de gom a gom per fi dels que van voler participar en aquest acte joiós.

Mn. Joan Perera va rebre poc després del migdia l’orde presbiteral en una

solemne cerimònia duta a terme a la Catedral de Santa Maria d’Urgell en la qual l’emoció continguda i l’alegria va ser la nota predominant. Mn. Perera va ser ordenat sacerdot pel bisbe d’Urgell Joan-Enric Vives, acompanyat per una gran part dels sacerdots de la diòcesi. L’acompanyà la seva família, a més d’un nombre important de fi dels que van omplir el temple.

Durant la cerimònia, el bisbeJoan-Enric va destacar la joia de la jornada: “Joia perquè Jesús t’ha cridat com apòstol per a tots els ho-mes, i joia perquè la nostra Església veu com creix la nostra comunitat amb un nou prevere”. Mons. Vives va parlar també de les qualitats de la tasca que enceta a partir d’ara Mn. Perera rep el calze i la patena durant l’ordenació.


el nou sacerdot, assenyalant que “un prevere és un home que dedica tota la seva vida a les comunitats cristia-nes, a estendre la paraula de Déu i aservir tothom” i afegint que “aques-ta tasca a la que t’empeny Déu és molt important”.

En un altre moment va asse-nyalar: “Joan, avui és el Senyor Jesucrist mateix qui t’empeny a una nova vocació, a una nova aventura apassionant i bellíssima. Després de 15 anys de servei diaconal ben exercit a la Diòcesi, ara –amb l’acceptació dels responsables del Seminari del Poble de Déu, amb qui et sents vinculat i que tant t’han ajudat en la teva vocació cristiana

i de servei des de fa 25 anys– ara seràs sacerdot de Jesucrist”. El prelat també va fer esment de la coincidència de la data de l’orde-nació justament en la celebració de l’any de l’Eucaristia.

Molts anys de diacaMn. Joan Perera i Faura ha estat

servint en els darrers anys com a diaca a la diòcesi (des de 1990), a la parròquia de Ribes de Freser. Va néixer el 13 de febrer de 1958 a Badalona i és membre del “Seminari del Poble de Déu”. Després de la seva ordenació ha fet públic el seu agraïment a les persones que l’han ajudat a arribar fi ns a aquest punt, entre ells la seva família. A partir d’ara compartirà tasques de rector a Ribes, i al Santuari de Núria –a més de donar servei a petits pobles de la vall de Ribes– amb l’actual rector Mn. Melcior Querol.

A l’acte van ser presents i van prestar el seu testimoni la presi-denta del Seminari del Poble de Déu, Lourdes Campi, i membres d’aquest grup d’arreu d’Espanya. Ells mateixos també es van encar-regar de dirigir els cants durant la celebració.

Joan Perera Faura és fill de Badalona, i va arribar ja fa alguns anys als Pirineus, on ha dedicat bona part de la seva vida al servei de les comunitats cristianes des del seu vessant de diaca. Ha estat els darrers anys a la Vall de Ribes, on continuarà treballant. Aquestés el seu testimoni.

Entrevista

“Estic il·lusionat i content”

Molts sacerdots de la diòcesi van acompanyar el nou sacerdot en aquest dia.

Va ser un moment intens per la comunitat de Joan Perera.

– Com se sent davant la seva or-denació?

– Em trobo il·lusionat i content. M’he preparat amb els exercicis espirituals, un temps d’estudis per a l’exercici del presbiterat i per a la celebració de la cerimònia amb Mn. Parès.

– La seva vocació com a capellà ha estat una mica tardana...

– Sóc membre de l’organització


cristiana Seminari del Poble de Déu i fa quinze anys vaig ser ordenat de diaca. He viscut i treballat a la parròquia de Ribes de Freser com-binant-lo amb el servei a la comuni-tat. La vocació que vaig rebre és de diaca permanent i al cap de quinze anys m’ha vingut la crida a rebre el sagrament de l’ordre presbiteral. Ha estat una sorpresa però també una alegria perquè tota ordenació és un regal de Déu per a l’Església.

– Com explicava a la gent la seva tasca de diaca?

– La gent, en faltar la tradició del diaconat, només coneixen la fi gura del capellà, i els costa, intenten classifi car-te, i alguns diuen que ets un mossèn que no pot dir missa o mig capellà o mig mossèn. La manera més clara per explicar-ho i que veig que les persones del carrer entenen millor és dir-los que en una casa hi ha el cap de casa que presideix la taula, i una mestressa que sap el que necessita tot-hom i administra la llar. El diaconat és més en aquesta línia. És un complement de la fi gura del prevere que prepara la comunitat i el prevere perquè la

comunitat i l’eucaristia se celebrin escaientment.

– Com s’espera la seva cerimònia d’ordenació?

– Tinc la sensació que és com una festa de casament, sobretot pel sentit profund i bíblic de l’aliança. El prevere, com a col.laborador del Bisbe en el ministeri, es defi neix per ser la fi gura de Crist espòs. Això és el meu cos. L’espòs dóna el seu cos i la seva sang per l’esposa. Sant Pau diu que això ho expressa el matrimoni i també diu que és un gran misteri. El fet de rebre aquest sagrament també

em fa conscient, o em fa plantejar, aquest servei i també com l’haig de

viure. La referència ha de ser, doncs, la relació amb el Bisbe i, de l’altra banda, la relació amb la comunitat cristiana, com a presència de l’espo-sa que Crist estima.

– Quinze anys de diaconat li hauran aportat una gran experiència.

– Normalment un es fa prevere després d’un any de diaconat. En canvi, a mi la Providència me n’ha fet fer quinze anys. Crec que és un privilegi, un regal, perquè el diaca es dedica a preparar la comunitat i el prevere. El diaca ensenya la cultura de la preparació, que bíblicament Jesucrist lliga a les verges, que tenen el llum preparat. En aquest sentit, quinze anys de diaca els considero un regal pel fet que he pogut apro-fundir en aquesta cultura diaconal de la preparació. Bíblicament és molt important preparar un acte perquè tot tingui un sentit determinat.

– Què n’opina la parròquia de la seva ordenació com a prevere?

– La gent em diu que pujo de grau i em feliciten. I jo els dic que no em trobo còmode en aquest tipus de llenguatge. I encara que jurídicament potser es pot dir així, a la realitat Jesucrist diu a l’Escriptura que es va abaixar. És a dir, Crist és sacerdot perquè es va abaixar. El prevere, com a participant del sacerdoci del Bis-be, el que fa, més que apujar-se, és abaixar-se. Per això Crist Rei sempre està clavat a la creu.

– Què destacaria de la seva con-vivència al Seminari del Poble de Déu?

– Com a membre intern del Semi-nari del Poble de Déu, visc en comu-nitat des dels setze anys. Això és un regal per a una persona cristiana, perquè el cristianisme és família, és una taula, una casa. I aquest viure i pregar en comunitat, per a mi, està lligat a la forma de viure la fe, on es troba també la relació home-dona, tant en el celibat (com és el meu cas) com en el matrimoni. Què seria de Pere sense Maria? No ens ho podem imaginar.

Joan Perera en un moment determinat de la cerimònia.

El bisbe Joan-Enric va posar èmfasi en la importància de la tasca que enceta ara Mn. Perera.


Actualitat pastoral

El cinquantenari de la coronació canònica de laMare de Déu del Miracle de Balaguer se celebraamb una gran festa

■ Redacció

La Mare de Déu del Miracle de Balaguer ha celebrat enguany el cinquantè aniversari de la seva coronació canònica. Ho ha fet amb una gran festa, i amb un motiu especial: la restauració de la Verge del Miracle, del segle XVI, i la renovació de l’església del Miracle, que s’ha fet coincidir per enguany. La celebració es va fer presidida pel bisbe d’Urgell Mons. Vives, acompanyat de l’arque-bisbe emèrit Mons. Martí, l’arxiprest Mn. Solé i altres preveres fi lls de Balaguer o que han estat i estan actualment vinculats a Balaguer.

La Mare de Déu del Miracle és patrona de la ciutat de Balaguer, juntament amb el

Sant Crist. La gran devoció que els fi dels de la ciutat li tenen ha quedat demostrada al llarg del temps, però especialment en aquesta celebració, en la qual tothom va sortir al carrer per a participar-hi. La celebració va ser molt festiva, i es va fer a l’església encimbellada de Sta. Maria, presidida pel bisbe d’Urgell Mons. Vives acom-panyat de l’arquebisbe emèrit Mons. Martí, l’arxiprest Mn. Solé i altres preveres fi lls de Balaguer o que han estat i estan actualment vinculats a Balaguer. També encapçalaven la representació del poble l’alcalde de Balaguer i el president del Consell Comarcal de la Noguera.

La ciutat de Balaguer i la comarca de la Noguera van viure intensament la commemoració dels 50 anys de la coronació canònica de la imatge de la Mare de Déu del Miracle. Va ser el passat 9 d’octubre. Es va baixar en processó la imatge coronada de

la Verge Maria, amb el seu Fill en braços, fi ns a la seva capella del Mi-racle, al cor de la ciutat de Balaguer, commemorant les magnes festes que –presidides pel nunci a Espanya Mons. Antoniutti, el bisbe d’Urgell i

el bisbe de Solsona–, van tenir lloc ara fa cinquanta anys.

La petició de la Coronació canònica fou atorgada pel Breu Pontifi ci el 27 d’agost del 1954, i el 30 de maig de 1955 es va fer el solemne acte de

Un moment de la celebració eucarística a l’encimbellat temple de Santa Maria.


coronació, a les deu del matí. La imatge va ser portada en processó i aclamada per una multitud de fi dels. La Corona fou costejada per les do-nacions de joies que van fer veïns i fi dels de la ciutat.

Renovació de la tallaLa festa ha estat enguany molt llu-

ïda perquè a més de la rememoració d’aquesta Coronació, s’han pogut veure els resultats de la restauració de la talla que s’ha dut a terme enels darrers mesos, al Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat. La restauració ha deixat com nova aquesta imatge, datada del segle XVI, que es trobava en es-tat molt deteriorat. La restauració, duta a terme en les instal·lacions del Museu de la Noguera ha permès co-nèixer que es tracta en realitat d’una imatge tallada en pedra i no alabastre com s’havia cregut fi ns ara. La peça s’ha radiografi at i d’aquesta manera es podrà conèixer amb més exacti-tud i precisió la data de creació i la procedència del material original. En la recuperació s’han anat eliminant diverses capes de pintura superpo-sades fi ns a trobar les policromies originals, a base de tonalitats blaves i roges i s’han recuperat els pòmuls de les fi gures de la Verge i del nen, que són d’una intensa coloració.

VeneracióSe la venera des del segle XV a

la seva capella, bastida ocupant una antiga sinagoga, un cop havien desaparegut els jueus de la ciutat. S’uneixen de forma ben signifi cativa en l’origen tradicional de la troballa el miracle una noia musulmana i un antic lloc de culte jueu, que reben plenitud quan s’obren al misteri de la fe cristiana. Durant la guerra de la Independència, quan els francesos van ocupar la ciutat de Balaguer, saquejaren l’església del Miracle, s’endugueren joies i arxiu i llença-ren per terra la imatge de la Mare de Déu. Fou recollida i amagada per veïns del poble en diversos indrets

Una església renovada

Enguany, l’església del Miracle s’ha repintat per dins i s’ha

renovat per acollir la imatge ja restaurada i també en motiu de la celebració del cinquantenari de la seva coronació.

L’any 1955, es va fer una im-portant obra d’embelliment del temple, però, amb el pas dels anys, i l’acció de les inclemències del temps es van anar produint diver-

sos desperfectes que van portar al tancament al culte a principis dels anys 90. Es va tornar a fer una important renovació, amb l’apor-tació de fi dels i donacions, i el 8 de maig de 1994, moment que es recull a les fotografi es que podeu veure il·lustrant aquesta notícia, es va obrir al culte aquesta esglé-sia i s’hi va tornar a traslladar la talla, enmig d’una gran joia.


i fi nalment retornada pas-sats els fets revolucionaris. Més tard, durant la guerra civil espanyola, va tornar a ser salvada de la crema i la destrucció, passant per di-verses vicissituds i gràcies a l’actuació de diversos veïns i d’una dona que va transpor-tar-la davant dels milicians amagada dins d’una senalla. Va passar la guerra en un armari de l’ajuntament em-bolicada en papers de diari. Va retornar a l’església del Miracle el 1940.

L’església i la Mare de Déu del Miracle han donata Balaguer un tarannà es-pecial en la seva forma i la seva manera de ser, segons que algunes persones del poble reconeixen. La seva imatge, una representació que crida l’atenció pel curiós aspecte oriental de la feso-mia de la Verge i també pel tractament de la pedra com si fos marbre, provoca en qui la veu un curiós i exòtic efecte.

La Mare sagna per tots nosaltres

Aquesta imatge que la tradició remunta al miracle de ser troba-

da en un hort d’antics jueus per una dona musulmana i que, en rentar-la, tornà les aigües en aigües guaridores dels malalts, sempre ha estat molt estimada a Balaguer.

Segons explica la tradició, la Mare de Déu del Miracle fou trobada de manera fortuïta. Després de la reconquesta de Balaguer, i mentre moros i cristians convivien en harmonia, una dona mora troba la Mare de Déu del Miracle enterrada al seu hort i la portà a casa seva per rentar-la. Una veïna cristiana va veure com del cossi fumejant en sortia sang. Llavors la dona mora li explicà de quin lloc havia tret la imatge i totes dues van comprovar com era de la Santa Imatge d’on brollava la sang. Admirades, van caure de genolls mentre cridaven: “Miracle! Miracle!”.

La imatge està tallada en pedra, té setanta centímetres d’alçada, és

policromada i representa a la Mare de Déu dempeus, amb el Nen al braç dret, recolzant-se com en un tron i amb un lliri a l’altra mà. La Verge vesteix una túnica manicata i mantell i duu el cap descobert.


Actualitat pastoral

XVII Jornada Catalana de Pastoral de la Salut

L’acompanyament espiritual:“...i va caminar amb ells”

■ Carme Cerqueda Font. Agent de Pastoral de la Salut Parròquia Sant Ot, La Seu d’Urgell

Sant Cugat del Vallès, 22 d’octubre 2005

Vàrem participar-hi 10 persones del nostre bisbat, 6 residents a la Seu d’Urgell i 4 dels voltants (Andorra, Noves de Segre, Oliana i Cornella-na). Encomanant-nos a Déu vàrem començar la jornada a les 10,15 ho-res, tot seguit la salutació de Mons. Francesc Ciuraneta, bisbe de Lleida i responsable de Pastoral de la Salut de la Tarraconense. Va encoratjar als Agents de Pastoral i valorar la tasca que es porta a terme als Hospitals, a les Residències geriàtriques, als malalts que viuen en els seus domicilis, a llurs famílies i cuidadors. Va agrair a tots els presents la voluntat de participar en les activitats de la jornada.

El P. Francisco Àlvarez, religiós ca-mil, delegat episcopal de Pastoral de la Salut de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat, i professor de Teologia de la Salut en el Camillianum de Roma, va esposar la 1ª comunicació amb el tema “LA DIMENSIÓ ESPIRITUAL I RELIGIOSA DE L’ÉSSER HUMÀ”.

Una conferència densa i qualifi -

cada.Entrar en relació amb el malalt

té unes característiques variades i complexes com poden ser: físiques, psíquiques i espirituals. Cal conèi-

xer el seu entorn i el procés en què es troba, per poder-lo ajudar d’una manera efi caç.

La malaltia provoca una reacció diferent en cada persona davant del dolor físic, la vellesa o la mort. En l’acompanyament cal saber escoltar, comprendre i compartir la inquietud espiritual o religiosa en què es troba cada persona. El terme espiritualitat té connotacions diferents segons l’escala de valor de cada persona i en alguns casos veurem que no signifi ca el mateix el terme religiós que espiritu-alitat. A nosaltres ens cal afrontar les dues dimensions, ni tot vertical, ni tot horitzontal, però en totes les persones existeix un sentit espiritual.

Hi haurà persones que es desespe-ren davant la malaltia, d’altres s’han realitzat plenament, malgrat les man-cances i dolors que la vida els planteja. Tot dependrà de com es viu.

Les persones que podem acompa-nyar, sovint viuen entre contrastos i dubtes i les hem d’ajudar a trobar la pau, posant en el seu cor confi ança i esperança, i si es possible ajudar-les a trobar Déu.

No podem deixar de fer pastoral, per fer només psicologia. Hem de fer les dues coses, a nivell humà i espiritual. Amb molt respecte a les maneres de pensar de cada persona.

Els Agents de Pastoral hem de ser ca-

paços de copsar la dimensió humana, psicològica i espiritual, amb un tracte delicat i discret, perquè la persona malalta o gran se senti bé, confortada, esperançada en el Senyor, però sense imposicions de cap mena.

L’ésser humà sent desig de Déu Sl.62. L’home està fet per gaudir del gran banquet espiritual i a vegades ens quedem amb les engrunes...

Tots ens hem d’interrogar i respon-dre’ns com caminar cap a la plenitud i oferir al malalt un acompanyament que l’ajudi a pensar i a reviure la vida amb sentit evangèlic, amb sentit cristià.


Treballem perquè es desvetlli el sentiment que estem a prop de Déu, perquè Ell és sempre amb nosaltres. I com més a prop de Déu estarem, més a prop hi voldrem estar. (Jn.10,10).

Mn. Joan Torra, director de l’Ins-titut de Ciències Religioses de Vic, professor de la Facultat de Teologia de Catalunya i rector de Torelló, va presentar la 2ª comunicació “FONA-MENTACIÓ TEOLÒGICA DE L’ACOM-PANYAMENT: EL MODEL DE JESÚS”

Mn. Torra ens va instruir brillant-ment, valorant la importància de la fonamentació teològica en la Pastoral de la Salut i posant en el centre la Paraula de Déu.

Els agents de la Pastoral de la Salut sempre hem de posar com a prioritat el respecte a les creences, a l’ateisme o a la indiferència del malalt que hem de visitar, tot i que, sent membres de la comunitat parroquial i vivint el nos-tre compromís cristià tenim el nostre codi de conducta els nostres valors i sempre podem manifestar el que nosaltres creiem, sense imposar.

Ens va explicar el que vol dir acom-panyar en la fe, com Jesús va fer amb els deixebles d’Emaús Llc.24,13 ss. Acompanyar vol dir anar junts, partir el pa junts, veure què fa i com ho fa, és conduir, escoltar, intercanviar...

Hem de tenir clar que no som nosal-tres els qui visitem els malalts. Es Déu qui els visita a través nostre. Déu hi és abans que nosaltres hi arribem.

Refl exionar sobre aquestes realitats ens ha d’ajudar a canviar, a conver-tir-nos, a pregar, per poder obrir una llum vers el futur, per aconseguir que puguem estimar com Jesús va estimar, per poder donar esperança en la malaltia i en totes els situacions de la vida.

Ja en A.T. l’acompanyament de Déu, vivifi cava el poble d’Israel, sempre de manera puntual Ex.3,1-10. Déu era a prop perquè la història tingués sentit d’esperança i futur. Després de l’Encarnació, vida mort, i Resurrecció de Jesús, Déu ens acompanya d’una manera especial i continuada. Déu està en cada persona humana fi ns

a la fi del món (Mt. 28,20). En Jesús “hem vist i hem sentit” la manera de ser de Déu, i Déu “ha vist i ha sentit” la manera de ser nostra.

Perquè Jesús ens ha donat l’Esperit Sant, nosaltres podem ser instruments de Déu Jn.14,15-17. Perquè sempre estem acompanyats, podem acom-panyar a d’altres. I per aquest motiu el nostre acompanyament és una pastoral Teologal, de Fe, Esperança i Caritat. La nostra pregària, intensa i quotidiana, ens farà capaços de compartir l’Esperança i la Fe pel camí de la Caritat.

A la tarda va tenir lloc una Taula rodona. “Donar rostre i vida a l’acom-panyament”.

Es varen presentar experiències viscudes al costat dels malalts i que volen donar llum i color al tema de “l’acompanyament espiritual al ma-lalt”. Ja sigui en els Hospitals o en els domicilis.

Presentant experiències viscudes des de l’Hospital, Mn. Alfons Egea, de la Parròquia, Sra. Isabel Elías. Sobre la necessitat de Formació, Sra. Araceli Royo.

Va actuar de moderadora la Gna. Montserrat Font, delegada episcopal de Pastoral de la Salut del bisbat d’Urgell. Va presentar els partici-

pants i féu una síntesi del que havien exposat.

Destaco alguns dels aspectes més interessants:

* L’acció pastoral no s’improvisa. És molt necessària una bona prepa-ració, que ens ajudi a organitzar-nos i a treballar en equip.

* Necessitat de petits gestos d’amor, més que de coses materials fredes i sense signifi cació per al malalt.

Difi cultats que podem trobar en la nostra acció pastoral:

* Apatia religiosa, cultura plural, religió plural..

* Por a manifestar i saber la veritat del que està passant.

* Les necessitats espirituals no són les de més relleu, poden estar ofega-des per les altres necessitats...

Què podem fer:* Ser-hi presents, gestos de gratuï-

tat, ser testimonis signifi catius i qua-lifi cats. Sentit de transcendència.

* Passar sense presses al costat del malalt, procurar anar al seu ritme.

* Mirar al malalt amb profunditat, des de la seva realitat.

* Sentit de comunitat, sentir-nos enviats.

* Donar importància a la formació permanent; bíblica, teològica, litúr-gica etc.

Celebració del dia del malalt el darrer any a Guissona.


Actualitat pastoral

El Bisbat d’Urgell fa un compromís ferm per donarsuport econòmic als cristians de Terra SantaEs posen a la venda petits lampadaris per posar la llum de Betlem alpessebre i Mans Unides desenvolupa un projecte d’ajuda a Jerusalem

■ Redacció

Lampadaris amb denominació d’origen a Betlem.

“Aquest lampadari està tornejat artesanal-ment en fusta d’olivera i és un petit record que ens acosta a Terra Santa. El seu cost

(sis euros) és a l’abast de tothom, i signifi ca pels productors un ajut econòmic important per a les seves famílies”, explica el Vicari General Mn. Joan Pujol. El confl icte bèl·lic ha portat a les llars de molts cristians necessitat, i tot sovint pobresa, perquè la manca de pelegrins, i les difi cultats de mobilitat arreu del territori accentuen les complicacions per accedir a una feina estable. El bisbat va comprar a aquestes famílies artesanes una part important de la seva producció fa uns mesos, que ara dóna al mateix preu de cost als seus fi dels.

El fi nal de la història és la nit de Nadal: en la cele-bració de la Missa del Gall els infants la viuen inten-sament. Mn. Balagué explica que la seva experiència enguany de peregrinar a Terra Santa el va acostar “a una realitat frapant, una vivència intensa a nivell humà i religiós, que fa que vulguis ajudar als cristians que viuen en una situació tan difícil com la que viuen ells.” Després de la celebració nocturna, Mn. Balagué ha previst que tothom qui ho desitgi es podrà endur la llum que ha estat portada des de Betlem pels nois escoltes fi ns a Catalunya, en un d’aquests lampadaris “i col·locar-la al pessebre, davant la imatge del l’Infant Jesús o en el mateix arbre de Nadal”. La lampareta ha

viatjat per tot el Bisbat. A Andorra la Vella i a la Seu d’Urgell, per exemple, els infants de catequesi s’han endut la llum de Nadal amb una d’aquestes lamparetes de fusta d’olivera cap a casa seva.

Els diners que es recullin d’aquestes espelmes, de les diferents aportacions de totes les parròquies del Bisbat, aniran destinats per la subsistència de la co-munitat que viu a Jerusalem, Betlem, i en molts altres llocs, afectats pel confl icte.

Moltes parròquies de la diòcesi participaran enguany en la portada de la Llum de Nadal a totes les llars. Un grup de joves de la delegació diocesana encapçalats per Josep Solsona aquest anys, van dur la fl ama de Betlem des de Viena a Aina, a la trobada de Nadal dels joves i després l’ha repartida per a tot el bisbat. Enguany hi ha, a més, un element engrescador per a tots: posar la llum, aquesta petita espelma, en el lampadari que acuradament han fet les famílies de cristians que viuen a Terra Santa.


Campanya de Mans UnidesD’altra banda, ja fa un any que la Diòcesi d’Urgell re-

cull diners per ajudar a mantenir una escola de nenes a Palestina. Dels quatre projectes d’enguany, aquest és el que demana un major esforç, sobretot econòmic, ja que es tracta d’un projecte molt ambiciós i lloable: la idea inicial és ampliar l’escola de Ntra. Sra. del Pilar a Jerusalem, al barri antic, a la qual assisteixen nenes de famílies amb pocs recursos econòmics i que estan exposades diàriament i directament a les difi cultats que ha portat l’enfrontament a la zona. Hi ha nenes que con-fessen les religions musulmana i cristiana i de diverses extraccions socials. La voluntat de les religioses que porten l’escola és mantenir-la oberta malgrat les difi cul-tats econòmiques que pateixen ja que necessiten molts diners per a pagar el personal docent. Projectes com aquest mereixen una atenció constant per part de tots i la nostra ajuda. Aquell qui ho desitgi pot posar-se en contacte amb les religioses d’aquest centre adreçant-se a l’Escola Nostra Senyora del Pilar, Spanish College, 15 Kanayes st., POB 14250, 91142 Jerusalem. En la darrera assemblea general de la ONG, que es va fer al Castell del Remei, el dissabte 27 de novembre es va realitzar la presentació del nou consiliari, Mn. Jaume Mayoral, després de la pregària inicial, i posteriorment es van presentar els resultats de la campanya de l’any passat, en la que es van aconseguir els 86.000 euros per dur a terme el projecte de formació i educació de joves en un dels barris perifèrics de Sao Paulo, Itaquera. Es va fer també la presentació dels nous projectes: tres al Congo, a Nueanda, Nikandu i Nselo per dotar la comunitat de bombes d’aigua i eines pel desenvolupament agrícola, una premsa d’oli, i la compra de llavors de blat de moro, i l’altre del que us hem parlat, a Palestina.

A l’escola Nostra Senyora del Pilar estudien nenes musulmanes i cristianes.


Actualitat pastoral

La llum de Nadal es reparteix pertotes les parròquiesUna delegació de minyons escoltes d’Urgell, Solsona i Lleidaes van desplaçar a Viena per recollir-la

■ Redacció

L’arribada de la Llum de Nadal a la diòcesi d’Urgell es va convertir enguany en una festa que ha portat a moltes parròquies l’escalf de la fl ama que va ser encesa a principis de mes a Betlem per un escolta austríac. És una més de les activitats que s’han preparat arreu per celebrar el Nadal, amb una especial participació dels més joves.

La Llum de Nadal, encesa a Bet-lem uns dies abans, arribà el dia 20 de desembre a les parrò-

quies del Bisbat d’Urgell, després de ser recollida a la parròquia de Sant

Andreu, de Lleida, punt de trobada per a totes les associacions i entitats que la van demanar. Una delegació formada per nou persones de la de-marcació d’Urgell, Lleida, i Solsona

de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya (MEGSJC), en re-presentació de MEGSJC i la federació Movimiento Scout Católico (MSC), van desplaçar-se a Viena el diumenge 11 de desembre, per recollir la Llum de la Pau i portar-la a Barcelona i a Lleida. La delegació, que represen-tava Catalunya i l’Estat espanyol respectivament, va estar formada per cinc caps de l’Agrupament Escolta i Guies Cal-Met de Mollerussa, dos caps de l’Agrupament Escolta i Guies Lo Manaix de Lleida i dos membres de la Demarcació L/S/U (Equip de comissariat i FOCA).

Des de 1986El projecte de la Llum de la Pau que

organitzen cada any, des del 1986, els escoltes austríacs en col·laboració amb ORF (Ràdio Televisió d’Àustria) consisteix que un nen escolta austrí-ac es desplaça a Betlem per encendre la fl ama de la pau a la cova on va néixer Jesús. Es tracta d’encendre un bri de llum i d’esperança en un dels punts del nostre món més confl ictius actualment. Enguany, la Llum de la La delegació urgellenca recull la llum a Viena.


Pau l’ha encès Jürgen Lengauer, un nen d’onze anys natural de la ciutat austríaca de Linz.

Així doncs, el dissabte dia 10 de desembre, més de 25 delegacions europees, representant diferents estats i nacions com Eslovènia, la República Txeca, Portugal, França,

Alemanya o Àustria van recollir la Llum de la Pau, en una celebració ecumènica molt emotiva dirigida pels representants austríacs de l’Es-glésia catòlica, l’Església protestant i l’Església ortodoxa. Acabada la ceri-mònia de Viena, es van encendre tres fanals per assegurar l’arribada de la

Llum de la Pau a Catalunya i Espanya. La delegació formada pels urgellencs, solsonins i lleidatans va aturar-se a la parròquia de Sant Agustí del barri del Raval de Barcelona i es va fer allà un celebració amb les entitats i formacions de Barcelona, abans de venir cap a Urgell i Lleida.

Per als petits

Pel que fa als més petits, el di-vendres 23 de desembre a les

18 hores de la tarda, es va celebrar l’Acte Infantil de la Llum de la Pau de Betlem que, per primera vegada, se celebrarà a la capital del Segrià. Aquest acte infantil organitzat per la Demarcació de Lleida/Solsona/Urgell de MEGSJC i acollit per l’Agrupament Escolta i Guia Lo Manaix, tindrà lloc al col·legi Maristes.

La celebració va portar més de 500 infants del Bisbat d’Urgell a la festa.

Els infants de catequesi de la Seu la porten a casa

Els infants i joves que segueixen la catequesi a la Seu d’Urgell van

viure el goig de participar en la festa molt aviat, el dia 20 a la tarda: el fana-let va portar des de Lleida la fl ama, i després d’un berenar de germanor es va repartir per a tots i cadascun, que se la van endur a casa.


La celebració del Nadal a Aina, torna a portar el jovent al Siscaró

Abans de Nadal, la primera setmana de desembre, ja

puja muntanya amunt, cap el Siscaró, a Canillo, el pessebre que els joves del bisbat deixen a la muntanya fi ns la Candelera. Enguany, aquesta tradició es va mantenir fi l per randa i –segons que ens explica Mn. Ramon Rosell– el pessebre de fusta, amb el foulard lligat, va pujar a l’esquena dels nois i noies fi ns a la seva fi ta anual. L’excursió, que es fa a peu i amb esquís de randonée, forma part de la ce-lebració del Nadal Jove que se celebra a Aina i que prepara el terreny pels dies de Nadal. El pessebre puja a l’esquena d’un i altres i és un símbol de la fe cristiana.

AINA celebra la festa de Tots Sants amb els jocs de neu

La casa de colònies Aina va commemorar la festivitat

dels Sants Innocents amb la ce-lebració dels 29ens. Jocs de Neu per a Infants. Va ser una jornada esgotadora per als nens i nenes entre 4 i 14 anys que van assistir i que van poder gaudir des del primer moment cantant nadales davant del pessebre. Després es va organitzar una Gimcana Blanca pels voltants d’AINA que incloïa proves artístiques i esportives a més d’un concurs de trineus i d’escultures de neu. A la tarda, un cop fi nalitzat el dinar de germa-nor, tots els reunits van fer cagar el tió i es van llegir els poemes i contes que els infants havien enviat per al concurs sobre la neu del Nadal.Lectura de poemes i contes.

R. R

OS

ELL


Noces d’or sacerdotals arreu del Bisbat d’Urgell

Actualitat pastoral

Una llarga marató, feta de perseverança i defallences

La revista ha volgut enguany fer esment i escaients felicitacions a aquells preveres que han cele-brat enguany les seves noces d’or sacerdotals, un moment de gran joia per als preveres, que han dedicat tota la seva vida a la pastoral de la diòcesi. És així que en les properes pàgines trobareu fotografi es i algunes lletres dels actes de celebració que les parròquies, els amics, les famílies han fet a Mn. LLUÍS BARO i AGULLÓ, Mn. ÀNGEL CARRERA i FILLAT, Mn. FERMÍ CASAL i LOAN,Mn. JOAN ESCALES i BARBAL, Mn. JOSEP A. GINESTÀ i CREUS, Mn. JUST LLAHÍ i SARROCA,Mn. PAU MARQUÉS i SORT, Mn. JOSEP MAS i GOMÀ, Mn. AGUSTÍ ROMERO i AIXÀS, Mn. JOSEP Mª SOLÉ i SEGARRA.

Ens referim al nostre camí vo-cacional global: 13 anys de seminari i 50 de ministeri. Una

foto del primer curs, l’any 1942-43, mostra 31 nens contents i riallers: sols 8 d’ells arribaríem a l’ordenació. A una altra foto del curs 1949-50, el darrer de fi losofi a, tenim un grup de 19, amb 9 noves incorporaci-ons, ara tots joves amb la serenor decidida i joiosa del qui ja sembla haver madurat la seva vocació: 4 d’ells, però, encara es quedarien en el camí. Arriba el curs 1954-55 amb 15 ordenacions de prevere: 1 a Roma el 8 de desembre del 1954 i els altres 14, el 19 de juny del 1955 a la capella major del seminari, restaurada amb el nou altar, el baldaquí i sota la mirada de la nova i bella talla de la Immaculada.

S’iniciaven els anys de ministeri en temps moguts, 15 itineraris dife-renciats i en tots una il·lusió comuna al servei de la missió en la nostra

Església d’Urgell. L’any 1980, 13 de nosaltres celebràvem al Sant Crist de Balaguer les Noces d’Argent Sacer-dotals, acompanyats del bisbe Joan i dels nostres familiars. En el decurs

dels 50 anys de preveres, 3 companys (el Ferran Palmés, el Maties Riquer i l’Alfons Vilà ) deixarien el ministeri i 2 ( el Josep Feixa i el Xavier Prilló) se’ns anticiparien vers la casa del

■ Mn. Fermí Casal


Pare: tots resten presents en el nostre record i en la nostra pregària! Els 10 res-tants podem celebrar avui, amb goig i entre vosaltres, les nostres Noces d’Or Sa-cerdotals. Deo gratias!

La família i la parròquiaA l’inici de tot hi ha sem-

pre la nostra família, la mare i el pare amb els germans que ens acompanyaren al seminari. I el rector de les nostres parròquies, joiós de tenir-nos al costat, i la bona gent del poble que ens mirava amb simpatia. Quan la família i la comunitat te-nen vocació, les vocacions germinen espontàniament i perseveren.

El nostre seminariDe la institució i de les

persones en guardem un record càlid i entranyable: tot un estol d’educadors i professors que, sense excepció, ens transmeteren

el millor dels seus valors, de la seva virtut i de la seva ciència. Vers els anys 50, un poc arreu, una institució aparentment estàtica entrava en

ebullició. N’és un referent l’exhortació apostòlica Menti nostrae de Pius XII, que llegírem amb passió. També entre nosaltres fou gran l’enrenou i potser no sense ambigüitats. S’anà confi gurant una nova sen-sibilitat pedagògica i huma-na, espiritual i eclesial, que ho anà acolorint tot. Fou una recerca tensa de nous camins, sense la qual tota una generació de preveres no hauríem estat el que hem estat i el que som.

El Vaticà II (1962-65)Sense ell i l’aportació que

ens féu d’una nova psicolo-gia de la fe i de l’Església, avui no podem imaginar el curs del nostre ministeri. Fou el punt d’arribada de les recerques dels millors fi lls de l’Església: fi delitat a l’evangeli i sensibilitat als

nous signes dels temps. Una lectura pastoral i missionera del present i del futur.

Festa i celebració de Mn. Agustí Romero a la Pobla de Segur.

Mn. LLUIS BARO AGULLÓ, ha celebrat amb alegria i

agraïment les noces d’or sacer-dotals. El dia 19 de juny, va ser la parròquia d’El Poal, la que, masivament, va festejar i acompanyar al Mossèn que a la vegada estava acompanyat per la família, sacerdots i Ger-mans de la Creu Blanca. El dia 3 de juliol ho va celebrar a la parròquia de Vallverd d’Urgell, on tot el poble va manifestar elseu agraïment vers el qui du-rant 15 anys ha sigut el seu sac-erdot. Emocionat va agrair a les dues parròquies les mostres d’amistat i estimació.


Cinquanta anys amb la mateixa esposa! Si mirem el tarannà d’avui, són molts anys, de

casat. Si ens fi xem en la fugacitat de la vida i en el nostre destí d’eternitat són com un relleu d’una guàrdia de nit. Si ens parem a recordar els mo-ments viscuts amb aquesta esposa, -totes aquelles persones que han vingut a formar part del teixit de la nostra vida – sentir-me una veu inte-rior, com el murmuri d’una font que salta i deixa tot passant aquest cant d’agraïment: Per sempre jo cantaré les meravelles del Senyor.

Moments bonics d’aquesta parada de les noces d’or.

– El primer moment, la Missa Cris-mal. Tot el Presbiteri reunit amb el Bisbe, com una evocació a la nostra ordenació sacerdotal que marcà el clos de la parcel·la escollida i que ara, al crepuscle de la tarda, ens la mirem amb joia com el pagès es mira el camp daurat de les espigues decantades, convertides al llarg de la vida en pa mòlt i vi premsat i posat sobre la Taula com l’empremta del nostre sacerdoci. Cridats a descobrir a la nostra gent el Crist, velat en la seva Creació i en el pa i el vi de la joia i del dolor de cada dia. Aquest és el sentit de la consagració.

– Un altre moment bonic d’aquesta parada ha estat la reunió dels com-panys de curs: arribada, compartir, aperitiu, celebració de l’Eucaristia i dinar.

Fou festiu i saborós el dinar, i dolces les cireres de l’aperitiu però jo em quedo amb aquell compartir senzill i sincer de cada un tot desgranant els misteris de dolor i de goig viscuts en els diferents llocs recorreguts durant aquests 50 anys. Que encertat és dir

que estimar és relació! Quin senti-ment d’apropament i d’afecte s’anava apoderant de mi mentre escoltava de cada un la seva història! Tot estava bé! Les ferides s’havien convertit en ferides glorioses!

L’Eucaristia d’acció de gràcies (valgui la redundància) fou preci-osa. Quin símbol més adient! Tots nosaltres davant els bancs, com el perfi l d’un Pantocràtor en forma d’ametlla mística, entorn de la Taula, enroclant Jesús!

– I de la Missa a la mesa... Cosa que mai no hauríem d’haver separat. Per-què, què és la Missa sense la mesa? Què és la taula sense els comensals? Jesús és l’aliment per ser menjat. En l’Eucaristia celebrem l’encontre d’aquests dos amors en un. És la força de l’amor que l’empeny a quedar-se amb nosaltres com una Encarnació

permanent.– I la festa segueix... Un dia amb els

germans i nebots. Un altre dia amb els amics, i els feligresos. A aquests els he dit que si he anat sempre a casa seva, bé poden venir un dia al poble on resideixo. I així ho hem començat a fer.

Que bonic veure l’església plena en posició descrita...

Les lectures: 2 Corintis, 11, 1-11. “Tinc gelosia de vosaltres, gelosia de Déu. Us he promès a un sol es-pòs, presentant-vos a Crist com una verge pura”.

I Joan 15, 12-17. “Estimeu-vos els uns als altres tal com jo us he estimat”.

He donat moltes voltes aquests 50 anys en la meva visió cristiana buscant el nucli del missatge de Jesús. Però al fi nal he retornat al

50 anysMisericordias Domini in aeternum cantabo

■ Mn. Joan Escales


punt de partença: A la visió primera; a les paraules de sant Pau que vaig plasmar al recordatori de la meva primera missa:

“Nosaltres hem cregut en l’Amor.”

Però ara, amb un matís nou: Aprendre a estimar-vos en Ell. Quan us tracto bé com si ho fes a Ell. Així em passa amb els germans. Quan estic amb ells em recorden els pares. Aquesta

nova visió em porta a aquest cant que voldria que fos com el meu respirar. “Misericordias Domini in aeternum cantabo”. Senyor cantaré tota la vida els vostres favors.

La basílica de Nostra Senyora de Valldefl ors, plena de gom a gom en la celebració de les noces d’or sacerdotals de Mn. Josep Mas Gomà■ Mn. Josep Font i Gallart

“El dissabte a la missa del vespre celebrarem les 50 anys de sacerdoci de Mn.

Josep. Digueu-ho a tothom vigilant que Ell no ho sàpiga” I el “secret” va anar corrent per Tremp, Isona i Conca Dallà, Salàs, Guàrdia, Palau, Sellés, Puigcercós. I va arribar fi ns a Serbi, on Mn. Josep té un germà i fi ns a Barcelona on en té un altre.

El dissabte, dia 18 de juny; a dos quarts de vuit la plaça de l’església estava plena de gent. “Els de Tremp podeu entrar; els de fora és millor que espereu perquè Mn. Josep no us vegi”.

Quan Mn. Antoni Elvira va entonar “Germans, hem arribat dels quatre punts de l’horitzó...” els primers bans de la basílica s’ompliren ràpi-dament.

La cara i la veu de Mn. Josep reve-laven la seva emoció. “Demà farà 50 anys que em varen ordenar sacerdot. Aquell any 1955 era el dia del Sagrat Cor. Us agraeixo que us uniu a la meva acció de gràcies per aquests 50 anys”.I recordeu que hi ha molts matrimonis i moltes persones que fan durant 50 anys el mateix treball i que ningú els hi fa una festa d’agraïment”.

La missa va ser molt participada. A l’acabar, es va fer lectura d’una carta enviada pel Sr. Bisbe en la que felicitava Mn. Josep i li agraïa els 50

anys de servei al Bisbat d’Urgell. A continuació li va dirigir la paraula el seu germà Sisquet, en nom de tota la família; la Gna. Anna Junyent va parlar en nom del col·legi Maria Immaculada; la Gna. Auxiliadora Sala en nom del Sant Hospital de Tremp, Fundació Fiella; el Sr. Francesc Bor-rell, alcalde de Salàs en nom del poble al qual Mn. Josep va servir 20 anys. En nom d’Isona i la Conca Dellà va parlar la Sra. Lina Coma. Per Tremp, la Sra. Mercè Gallart. Va concloure

els parlaments el Sr. Joan Ubach, alcalde de Tremp. El comú denomi-nador, expressat, també, amb petits obsequis va ser “Gràcies, Mn. Josep, per la seva senzillesa, la seva bondat, la seva fe i el seu amor”.

A la plaça, tot menjant coca i bevent vi dolç, tothom va poder saludar Mn. Josep i recordar-li moments impor-tants de les seves vides. Algú va dir “actes com aquest són una excel·lent propaganda per la vocació al sacer-doci” Donem-ne gràcies a Déu!


Noces d’or sacerdotals a Vida Creixent dela Seu i d’Andorra■ Redacció

Vida Creixent de la Seu d’Urgell i d’Andorra van celebrar les noces d’or sacerdotals de

dos dels seus consiliaris. Primer a l’església de la Missió es van trobar una quarantena de persones prop de Mn. Pau Marquès, ex-consiliari de Vida Creixent, per a la celebració de l’Eucaristia, presidida per ell mateix

i concelebrada amb els mossens Ramon Vilardell, Manuel Pal i Josep M. Solé. Mn. Pau Marquès en la seva homilia, extensa, plena de records i amb el seu senzill parlar, evocava a tots els presents, elements viscuts i exposats al seu llibre “Un capellà de muntanya. Memòries i vivències d’un rector del Pirineu”.

Més tard, el grup de Vida Creixent pertanyent a Andorra la Vella, van fer la reunió de curs i una missa. Van preparar també un poema d’agraï-ment a Jesucrist com a cloenda de la celebració. Van estar acompanyats pels mossens Blai Fortuny i Jordi Miquel.

A l’església de la Missió. Celebració al Fener d’Andorra.

Mn. Casas, encara

Com tots sabem, el diumenge 3 de juliol, a Bellvís, fèiem celebració d’acció de gràcies

pel seu 60è aniversari de vida sacer-dotal. La comunitat s’hi adherí i ell, emocionat, ens ha volgut fer arribar aquest agraïment:

“El passat diumenge, 3 de juliol, després de la celebració de la Sta.

Missa d’acció de gràcies pels meus 60 anys de sacerdoci, vaig intentar mani-festar-vos la meva gratitud. L’emoció que invadia el meu cor en aquells moments, donada la vostra massiva assistència i els immerescuts obsequis amb què volguéreu manifestar-me la vostra consideració als meus anys de ministeri en la Parròquia de Bellvís,

El Poal i Els Arcs, fou un fre per les meves paraules, deixant que el meu cor us manifestés la meva gratitud.

Gratitud que ara i mentre visqui us la faré palesa recordant-vos en la Sta. Missa i en la meva devoció a la Sma. Verge, sota l’advocació de les Sogues, l’estampa de la qual presideix la meva taula de treball. Gràcies”.


■ C. Bergés, Andorra la Vella

Cultura i pensament

Els orgues a Andorra i Catalunya: tradició i història

La recent creació de la Fundació Amics dels Orgues, a Andorra, ha portat a l’actualitat la realitat de la creació i la interpretació de música per orgue. Quin ús té avui aquest instrument? Hi ha ma-terial per a fer cursos de formació? Per a què serveix la Fundació a Andorra? D’això i més en parla aquest article que us presentem.

L’orgue es consi-dera l’instrument musical per excel-

lència. Mozart el va defi nir com el rei dels ins-truments, un qualifi catiu que encara no ha estat pres per cap altre. De la mateixa manera que no hi ha dos llocs idèntics, tampoc no existeixen dues peces iguals. Això fa que un orgue sigui únic i irrepetible. De fet, cada orgue ha estat creat perquè soni en un espai determinat, un fet que ha impedit la fabricació d’aquests instruments en sèrie. Dades de l’As-sociació Catalana de l’Orgue (ACO) calculen que a Catalunya només, n’existeixen aproxima-dament 350. Per aquest motiu es considera tot un privilegi tenir-ne un, ja sigui perquè és una peça exclusiva com perquè es tracta d’un ins-trument poc comú. Ha

estat l’acompanyant en els cants litúrgics durant els darrers 700 anys, so-bretot a partir del segle XIX, quan es va convertir en un element litúrgic i decoratiu imprescindi-ble en les esglésies. Tot i així, la necessària de-dicació d’aquestes joies per a la seva continuada conservació –amb un complicat mecanisme i estructura– juntament amb un desplaçament del cant litúrgic modern ha arribat a suposar un abandonament i un perjudici que en alguns casos ha posat en alerta als amants dels orgues. I és que l’antiguitat, les dimensions així comla qualitat i la conserva-ció poden fer augmen-tar o disminuir el seu valor. Una època clau en aquest sentit van serels primers dies de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) quan hi va L’església d’Andorra la Vella té un orgue de gran bellesa.


haver un extermini practicat als objectes litúrgics. Més del 80% dels orgues de tub de Catalunya vanser destruïts en aquest període. Aquest fet i una dura postguerra que no permetia grans luxes com ara la conservació i restauració van provocar que molts desaparegues-sin. S’han donat casos de religiosos que, per sobreviure, van haver de desmuntar l’orgue per vendre els tubs d’estany i plom, uns cilindres que eren fosos per fer munició. Altres van ser destrossats a cop de destral de la mà de radicals i anticlericals decidits.

Durant la Guerra CivilDe fet, entre les anècdotes que

ens deixa la història, se’ns diu que alguns dels que es van salvar va ser perquè els republicans els van voler aprofi tar per fer balls i festes, altres perquè la mateixa gent del poble el van tapiar perquè no trobessin l’orgue i, fi ns i tot, es va donar el cas d’erudits del poble que eren d’esquerres i van mediar amb els radicals perquè no destrossessin aquest preuat instrument. Alguns els van amagar, com a Cassà de la Selva que es va tapiar l’orgue: quan el famós general Líster, va entrar a l’església, se’n va adonar i va manar desfer la tàpia i posar una bomba a les manxes de l’orgue, de maneraque quan el tornessin a fer servir esclatés; per sort el mecanisme noli va funcionar i es va salvar. Així, tenir un orgue d’una època prèvia a la guerra civil espanyola ja és tot un valor afegit. Si, a més, l’orgue correspon just a l’estètica anterior predominant entre el darrer quart del segle XIX fi ns l’any 1939, l’atractiu de l’instrument augmenta conside-rablement.

El president de l’ACO, Hèctor París, explica que molts pobles conserven encara històries que són ben reals i d’altres que són quasi llegendes, “el cert és que el patrimoni d’orgues que ens ha quedat hauria de ser protegit i potenciat, els orgues són

un bé escàs i variat: no n’hi ha dos d’iguals i diuen molt per a apropar-nos a l’estètica musical del lloc i el moment on foren construïts. Si la guerra no els va destruir, no haurí-em de permetre que en el present els corcs i la desatenció els acabin malmetent per sempre”.

Els orgues al Bisbat d’Urgell

La majoria dels orgues que existei-xen a la zona del Bisbat d’Urgell són d’una època posterior a la Guerra Civil. Segons la Fundació d’Amics dels Orgues de les Valls d’Andorra n’hi hauria aproximadament una

Els orígens

L’orgue va ser un invent de l’enginyer grec Ctesibi l’any

270 a.C amb el nom d’hydraulis. Ja llavors tenia totes les peces clau de l’orgue modern: una o vàries fi -leres de tubs sonors, un secret per emmagatzemar el vent, una manxa mecànica i un teclat per conduir l’aire cap a un o altre cilindre. La seva introducció a l’església, a partir del segle XII, impulsà la construcció de molts instruments, cada vegada més grans, propor-cionats al volum dels temples, i també que comencés un procés d’evolució imparable. L’hydraulis es va estendre per tota l’antiga Grècia i tenia, a banda de les seves tasques lúdico-musicals, funcions militars, d’alerta a la ciutadania i de missatges a distància. Després va arribar a Roma, a mitjans del segle I d.C, conquistant molts em-peradors. L’Església, en oposició, va rebutjar tots els instruments musicals. En enfonsar-se l’Imperi d’Occident després de les invasi-ons bàrbares del segle V, l’orgue també va desaparèixer de l’Europa occidental, perdurant, això sí, per tot Bizanci. L’instrument reapa-regué quan l’emperador bizantí Constantí V, amb fi nalitats polí-tiques, va regalar un orgue al reidels francs Pipí I el Breu. Tot iaixí, va ser un gran estudiós de la cultura islàmica i orguener de prestigi, el monjo Gerbert d’Orlhac –futur papa Silvestre II– el que

va introduir l’orgue als regnes cristians d’occident. La primera referència que es té dels orgues a Catalunya, data de l’any 888, en l’acta de consagració de l’es-glésia parroquial de Sant Andreu de Tona, a on hi fi gura un orgue en l’inventari del nou edifi ci. Apartir del segle XII, l’orgue s’intro-duí a l’Església i va ser durant el Renaixement que es va potenciar la formació d’escoles. En aquest sentit, Itàlia, Anglaterra i la Pe-nínsula Ibèrica van despuntar respecte la resta de països del nord d’Europa on hi va haver un mestissatge a l’hora d’ensenyar amb la infi nitat de tipus d’orgues. A mitjan segle XVIII es va arribar a una de les èpoques àlgides per part d’orgueners i organistes. Durant el Barroc, va ser un dels grans ins-truments, juntament amb el violí i el clavicèmbal, essent Bach el seu màxim exponent. Va ser deixat de banda fi ns que músics romàntics com Mendelhsonn, Schubert o Brahms van recuperar-lo en les seves composicions. L’orgue també té un paper musical molt destacable, alhora que desco-negut. Mahler el va incloure en algunes simfonies i també podem veure alguna òpera de Puccini on l’orgue és present. A Catalunya, és de rellevància la fi gura del pare Antoni Soler de Montserrat com a gran compositor de música per a orgue.


desena de peces, dos d’ells al Prin-cipat d’Andorra, concretament a l’Església de Sant Esteve a Andorra la Vella i un altre a la de Sant Pere Màrtir d’Escaldes-Engordany. Tot i així aquest nombre es podria veure augmentat properament ja que la Massana està a l’es-pera que s’acabi de construir el que ja ha encarregat a l’orguener Joaquín Lois de Tordesillas a Valladolid, un fet que podria ser una realitat l’estiu del 2006, mentre que Encamp també està estudiant la possibilitat d’adquirir-ne un per a aquesta parròquia. Tot ique en els propers anys, Andorra podria tenir 4 orgues a les seves terres, cadascun d’ells té les seves particularitats i està preparat per a interpretar diferents estils. Mentre que el de la capital és d’origen i estil neoclàssic francès i està preparat per a la música centro-europea, sobretot francesa i alemanya, el que tindrà la Massana estarà molt especialitzat en la música barroca espanyola del segle XVIII. La voluntat és que els es-tudiants puguin dotar-se d’eines per

formar-se en cadascun dels estils que ofereix la música d’orgue. Per això cada parròquia que estigui interessa-da a tenir un orgue, s’està intentant que no sigui tan eclèctic, com podria ser el de Sant Esteve –ideal, d’altra banda, per a tot tipus de concerts i classes–, sinó més específi c amb repertoris molt concrets. Aquest és el cas, per exemple, del de la Cate-dral de la Seu d’Urgell, que tot i ser també d’inspiració francesa, és ideal per a la música francesa romàntica, tot i que també permet altres tipus de repertoris. La resta de peces que hi ha al Bisbat estarien a Talarn –es el més antic de la zona, del 1748–, a Tremp, Puigcerdà, Vielha, la Pobla i al Santuari de Núria.

L’orgue està considerat com a pa-trimoni artístic de l’Església, ja que és a les esglésies i catedrals on es troben la majoria d’instruments que existeixen. Tot i que l’orgue està vist avui en dia com una obra d’art amb el mateix valor que la resta d’elements que estan al temple religiós, el cert és que les rectories han de fer un

sobreesforç per a permetre’s el luxe de tenir i mantenir una d’aquestes peces. Es calcula que adquirir un orgue com els que hi ha als centres litúrgics pot costar entre 180.000 i 480.000 euros, és a dir, una mitjana d’uns 50 milions de les antigues pes-setes. A això se li han de sumar els costos de manteniment; si s’utilitza regularment –és la millor manera de conservació– només caldrà netejar-lo i afi nar-lo entre dos i tres cops l’any. Aquesta elevada despesa ha motivat que entitats laiques o exter-nes a l’Església hagin assumit part de la responsabilitat de la perduració d’aquests instruments. Amb aques-ta voluntat va néixer a Andorra la Fundació d’Amics dels Orgues Valls d’Andorra, participada per la Funda-ció Crèdit Andorrà i l’Arxiprestat de les Valls, que organitza anualment el Cicle de concerts de música d’orgue i l’Acadèmia d’orgue.

La Fundació Amics dels OrguesL’entitat va néixer l’agost de l’any

1999 en el marc del 50è aniversari de Crèdit Andorrà i després d’haver organitzat un concert de Nadal junta-ment amb l’Arxiprestat.

El seu president, l’Arxi-prest de les Valls, mossèn Ramon Sàrries, explica que la Fundació té una fi nalitat molt clara: vet-llar per la conservació dels orgues, procurar el manteniment dels instru-ments per a ga rantir el seu ús i així difondre la música d’orgue i, fi nalment, crear una escola professional que ensenyi a nous mú-sics a tocar i interpretar els diferents estils que ofereix aquest complex instrument. I és que l’ob-jectiu clar de la Fundació Amics dels Orgues de les Valls d’Andorra és promoure l’orgue com a patrimoni cultural del L’orgue de Sant Esteve presideix moltes celebracions.


Massimo Nosetti és considerat un especialista en la música

per a orgue del romanticisme i, sobretot, del tardoromanticisme, segons ell mateix reconeix, però per al primer concert a Andorra ha triat un programa del neoclas-sicisme. L’orgue de Sant Esteve és un instrument molt apropiat per a aquest repertori. I allà és on va tocar aquest passat estiu en el VI Cicle Internacional d’Orgue.

Va ser l’encarregat d’inaugurar el Cicle internacional d’orgue Principat d’Andorra. Massimo No-setti (Alexandria, Itàlia, 1960), va declarar als diaris que va seguir la carrera d’organista pel plaer de po-der tocar aquesta mena de música, i també per fortuna, perquè va trobar l’ocasió de poder començar un camí que ara és molt més complicat d’en-cetar que trenta anys enrere, entre

d’altres coses perquè ara hi ha mol-tíssims bons organistes a Europa. En els darrers anys, ha augmentat el nombre d’organistes i també, el públic aficionat al repertori d’orgue. La clau per a aconseguir un nivell d’assistència semblant al d’altres propostes dins l’àmbit de la música clàssica passa per insistir i oferir sempre música nova. Per

al músic, hi ha la percepció, històricament correcta, però equivocada avui dia, que el re-pertori per a orgue està format per música sacra, i no és així, hi ha un ventall tan ampli com per a qualsevol altre instrument. Com a concertista, però tam-bé com a pedagog, Massimo Nosetti ha viatjat diversos cops a països de l’Orient, espe-cialment al Japó i a Corea, on hi ha un nombre força important d’alumnes d’orgue (l’àmplia

presència a l’Acadèmia d’orgue con temporani d’Andorra n’és una bona mostra). L’organista italià és de l’opinió que l’afi ció en aquells països per una tradició musical fortament arrelada a Europa es deu, sobretot, a la curiositat per unes composicions que ells consideren exòtiques.

Massimo Nosetti apropa a Andorra la músicaper a orgue del neoclassicisme

El patrimoni de les nostres parròquiesa l’abast de tots

Visiteu les nostres mostres permanents, amb peces de gran bellesa.Un retall de la nostra història i de la nostra cultura. Un repàs únic pera l’esdevenidor de les nostres esglésies.

[email protected] Telèfon 973 35 32 42Horari de visites: de 12 a 13 h.


país. De fet, per aquest motiu la Fundació Crèdit Andorrà es va im-plicar en aquest projecte. Segons ha explicat la directora del departament de màrketing de l’entitat i membre del Patronat de la Fundació, Elena Pampliega, aquesta divulgació es fa a través de concerts intentant que es promogui a totes les parròquies. De la mateixa manera també es considera important potenciar l’orgue fent pe-dagogia de la seva música, treballar en la formació d’organistes i vetllar pel manteniment dels instruments existents.

L’Ignasi Ribas és l’únic professor titulat que hi ha al país, a més de ser el director artístic del Cicle de concerts de música d’orgue que es duen a terme a Andorra des de fasis anys. A l’actualitat té uns cinc alumnes a qui està formant, peròafi rma que seria molt convenientpoder disposar d’una Aula d’orgue vincu lada als centres d’ensenya-ment musical. Entre les principals mancan ces que els mestres es po-den arribar a trobar quan ensenyen a futurs professionals és, en alguns indrets, la carència d’instrument i en d’altres la falta de criteris dels responsables que consideren l’or-gue com un instrument que no és important. De la mateixa manera, hi ha altres llocs on la voluntathi és, però manquen titulars. En aquest sentit, s’han mantingutcontactes amb l’Institut Andorrà d’Estudis Musicals per materia-litzar un d’aquests objectius prio-ritaris de la Fundació Amics dels Orgues. De moment, però, tot està a laire.

El cicle de concerts i l’acadèmia d’orgue

Enguany se celebra el 25è aniversa-ri del Cicle de Concerts “Els orgues de Catalunya” que tenen lloc durant el juliol i l’agost en molts dels orgues històrics catalans. En total, hi ha previstos 29 concerts que es duran a terme a diverses localitats de tota la geografi a catalana.

A Andorra fa sis anys que es va impulsar el cicle de concerts d’orgue i quatre de l’acadèmia per a joves organistes. La primera temporada del cicle (1999-2000) es va organitzar a partir de quatre o cinc concerts que es feien durant l’any a les parrò -quies que tenien orgue: Andorra la Vella i Escaldes-Engordany. Tot i que inicialment hi havia un preu d’en-trada, després es va decidir que el cicle fos gratuït. També es va afegir la Massana on es llogava un orgue per a poder fer un concert de forma extraordinària que s’integrava en el cicle anual. Posteriorment també s’hi van adherir parròquies com la d’Encamp. Per a Elena Pampliega, els concerts s’han anat consolidant i l’evolució ha servit per veure la de-manda que tenia aquesta iniciativa, una acceptació que ha anat en aug-ment al llarg dels anys. En defi nitiva, “anar escoltant la gent”. El que s’ha fet és marcar una línia d’actuació que tingui com a referència l’èxit de l’anterior edició i la demanda del públic. A l’actualitat, tant el cicle de concerts com l’acadèmia es con-centren a l’agost. D’aquesta manera no només s’aconsegueix arribar a la gent del país, sinó també als turistes que visiten Andorra durant aquesta època.

Pel que fa a l’acadèmia d’orgue, la iniciativa va sorgir des del Patronat de la Fundació amb la voluntat de formar joves organistes. Des de fa quatre anys vénen dos grans mestres que ensenyen composició i inter-pretació. Les places són limitades auna dotzena d’alumnes aproxi-madament tot i que també hi ha la possibilitat d’inscriure’s com a oients. El curs té un gran èxit de convocatòria entre joves de països asiàtics, com Japó o Corea. Enguany, els mestres convidats són l’honga-rès resident a Alemanya Zsigmond Szathmáry, considerat un dels grans en el món actual de l’orgue, i el francès Eric Lebrun, un organista de primera línia.

Pel director artístic, Ignasi Ribas,

el que en realitat frena a l’hora de fer el programa i contactar amb els músics és la proposta econòmica, amb un pressupost limitat. Tot i així, s’ha aconseguit fer un repertori molt variat on s’han presentat des de les propostes més clàssiques fi ns a les més contemporànies i radicals. Afi rma que “no tenim perjudicis” i pensa que “si portem bona música, la gent respon com cal”.

Per a la sisena edició d’enguany, s’han organitzat sis concerts, el primer dels quals comença el dia 3 d’agost i el darrer el dia 20.

Catalogació

L’Associació Catalana de l’Orgue ha tingut des dels

seus orígens la voluntat de fer una catalogació dels orgues que hi ha a Catalunya. De moment ja ha fet l’inventari amb els 350 instruments que s’han trobat, però per realitzar el segon pas, cal assumir uns desplaçaments i unes estades mínimes d’un o dos dies a cada indret per poder catalogar l’orgue acuradament amb fotos i investigacions en els arxius bibliotecaris de cada po-blació. Fa dotze anys que tenen aquesta fi ta marcada, però “la manca de fi nançament i la poca voluntat política” han estat demorant aquest objectiu. Se-gons ha explicat el president de l’ACO, Hèctor París, sembla que la Direcció General del Patrimo-ni Cultural de la Generalitat de Catalunya tindria ara una bona predisposició de reimpulsar el projecte. L’associació espera que ben aviat es pugui realit-zar aquest catàleg patrimonial sobre l’orgue que consideren “important per al món musical i organístic”. De moment, hi continuen treballant.


Cultura i pensament

Entrevista a Josep Ramon Mora

Cal trobar un equilibri entre les necessitats materials de la societat i les espirituals■ Nati Pareja

– En els darrers anys sembla que hi ha una major conscienciació que el progrés de l’home no pot anar desvinculat de la preservació de la natura. Els moviments ecologistes cada cop tenen més ressò, la gent es comença a mentalitzar que cal ser més conseqüents amb el medi ambient i, sobretot, augmenten les campanyes publicitàries per reciclar i estalviar els recursos naturals. Podria explicar en què consisteix el desenvolupament sostenible?

– És un dels reptes del segle XXI. Per a mi és ser capaços, ja que és un problema que tenim com a soci-etat, de trobar un equilibri entre les necessitats materials de la societat i fer que aquestes necessitats puguin ser satisfetes no només pels que ara vivim sobre el planeta terra, sinó també pels que hi viuran en el futur. Per a mi, un dels reptes fonamentals de la societat és aquesta difi cultat que els egoismes, els interessos privats o generals no malmetin els interessos de les persones i el futur

dels recursos, sinó que es permeti que la gent pugui viure en el futur. És un concepte complex perquè no es tracta només de sostenibilitat en el sentit mediambiental de la paraula sinó també des del punt vista social, econòmic, etc.

– Una de les característiques del nostre model de societat és el progressiu augment del sector ter-ciari en detriment, especialment, del sector primari. En els darrers anys s’ha produït una progressiva pèrdua d’explotacions agrícoles i ramaderes, i les que encara existei-xen actualment han d’assumir greus difi cultats econòmiques per man-tenir-se. No sé si és gaire agosarat però es podria afi rmar que el sector primari pateix una greu crisi?

– Allò que si es pot afi rmar és l’exis-tència de difi cultats de diàleg perquè una de les característiques del segle passat, i que continua en aquest, és la urbanització del món. Per tant, la mentalitat que és coherent amb la vivència urbana de les persones se-

gurament ha fet que el mode de vida urbà sigui més atractiu, i això fa que la gent abandoni el camp i s’oblidi de la cultura, del contacte i de la relació amb la terra. La mentalitat urbana s’oblida de les coses i de quin és el treball que hi ha darrera de les coses. Aquest és l’origen de la difi cultat del diàleg entre el món urbà i el rural. Per això crec que aquest Congrés del Món Rural de Catalunya, Rural’06, a la Seu d’Urgell, pot ajudar a posar a sobre de la taula aquest problema.

– Però les queixes arriben sobretot per part dels agricultors, que denun-cien que amb els guanys actuals no arriben a cobrir totes les despeses que les seves explotacions generen. A banda de la gran diferència econò-mica que hi ha entre el que es paga a l’agricultor o ramader i allò que paga el consumidor fi nal.

– Vivim en un món cada cop més infl uenciat per l’economia capitalista i per la indústria agropecuària que, segurament, és la que s’emporta al fi nal del procés productiu, la major

Josep Ramon Mora i Villamate té 56 anys i des de gener de 2004 és el subdelegat del Govern de la Generalitat a la Catalunya Central. Vinculat al moviment cristià de base, va ser el president nacional de la Germandat Obrera d’Acció Catòlica. Va desenvolupar diferents responsabilitats a CC.OO. iva ser el president del comitè d’empresa de Lemmerze Española. Com a militant polític, al 1995 es va incorporar a l’Ajuntament de Manresa com a regidor ponent d’Educació i Serveis Socials per Iniciativa per Catalunya. El desembre de 2004 va ser nomenat president del Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya.


part dels benefi cis. Al fi nal, els ramaders acaben sent com una mena de proletaris supeditats, d’alguna manera, a les dinàmi-ques de la gran empresa agro-pecuària.

– Vostè és una persona molt interessada i preocupada per l’entorn que l’envolta. I en aquest món en constant canvi en què vivim sembla que en els últims temps que la fe està quedant relegada, majoritària-ment, a l’esfera íntima i familiar de les persones. Cada cop més es troben menys casos en què un cristià ho confessi pública-ment. En canvi, aquest no és el seu cas.

– No ho amago, tot i que no sóc un cristià ortodox des del punt de vista de la jerarquia o de l’estruc-tura eclesial. No ho amago, però sobretot, no amago la infl uència que ha tingut en la meva persona la vida en comunitat i la relació amb altres cristians. Ha tingut molta infl uència en la meva formació, en la meva manera de pensar i en els meus valors que per a mi són molt importants en la vida. No tant en les meves obligacions professionals. I tampoc no ho proclamo perquè no ho considero rellevant. Sí que és cert que per part de les persones hi ha aquesta tendència, però d’altra banda em preocupa que l’Església com a institució pretén tenir un pa-per a la societat que, potser, tampoc no li correspon. Són les dues coses. Potser les persones individualment

tendeixen a no proclamar-ho però l’Església s’excedeix una mica en les seves pretensions d’infl uir en determinades qüestions que haurien d’estar dins de l’esfera de la llibertat de pensament i de consciència de les persones.

– Com l’infl ueix aquesta formació cristiana que ha rebut al llarg de la seva vida a l’hora de desenvolupar diàriament la seva feina?

– El valor que més profundament m’ha infl uït en la meva formació en àmbits propers a l’Església, movi-ments cristians i fonamentalment dintre del Moviment Obrer d’Acció

Catòlica és la percepció que sense solidaritat el món no funciona. Un món basat només en la competitivitat, en l’interès particular o privat, és un món que ens porta problemes. Segura-ment la competitivitat és neces-sària però no funciona si no va acompanyada de la cooperació i de la solidaritat. Un món que només busca la competitivitat és un món que només busca l’interès d’un per sobre dels al-tres. Jo crec que la història de la humanitat demostra que és fruit de la competitivitat tant com de la cooperació i de la solidaritat, i moltes vegades aquest segon ter-me en el món que vivim s’oblida. Jo sempre tendeixo a destacar aquest valor per compensar que s’oblida moltes vegades.

– Relacionant la seva formació i el tema d’inici de la entrevista m’agra daria que ens expliqués què pot aportar un cristià per

con tribuir a la conservació del me-diambient?

– Precisament, és una conseqüèn-cia d’aquesta solidaritat. La conser -vació del mediambient no és mésque una expressió d’aquest valor, d’aquesta necessitat de pensar no només en un mateix, sinó també en les persones que estan al seu voltant i en aquelles que encara no han ar-ribat a aquest món, i que el trobin, com a mínim tan bé com l’hem trobat nosaltres. Jo crec que això és una conseqüència d’aquesta fraternitat o solidaritat.


Cultura i pensament

Nit de Santa Llúcia, Nadal a la Seu d’UrgellEl Bisbe Joan-Enric Vives va assistir a la gran cita cultural catalana

Nou-centes persones d’arreu del que s’anomena Països Catalans van gaudir de la màgia de la nit literària de les lletres catalanes per excel·lència, la Nit de Santa Llúcia, que es va celebrar enguany a la Seu d’Urgell.Espectacles que enllaçaren la tradició mitològica pirinenca i les emocions del lliurament dels pre-mis, en un homenatge a la ciutat que ha acollit la Nit i també a un dels textos mítics del català: les Homilies d’Organyà.

Els premis eren el Folch i Torres, Joaquim Ruyra, El llibre de la meva vida, el Premi de Ràdio,

el de Televisió, el Sant Jordi, el Carles Riba, el Mercè Rodoreda, el Ferran Soldevila, el Memorial Joan B. Cendrós, el Joan Profi tós, el Joan Maragall i el Leandre Colomer. La 55a Nit de Santa Llúcia es va emmarcar dins la tradició mitològica catalano-pirenaica de l’Alt Urgell, plena d’éssers mitològics del Pirineu, de llegendes i éssers màgics. D’aquesta forma es volia homenatjar la ciutat i la comarca que aquesta edició va acollir la Festa de les Lletres Catalanes amb una àmplia presència de periodistes i literats catalans.

Festa tradicional catalanaEl divendres dia 16 de desembre,

proper a la festa litúrgica de Santa Llúcia, va ser el dia triat i el lloc, el Palau d’esports de La Seu d’Urgell. La ja molt tradicional Festa –amb majúscula– de les lletres catalanes, que organitza Òmnium Cultural, enguany es va fer amb la col·laboració de l’Ajuntament de La Seu d’Urgell.

El Bisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, juntament amb l’Hble. Sr. Ernest Benach President del Parlament de Catalunya, i l’Il·lm. Sr. Alcalde de La Seu, Jordi Ausàs, van formar la presi-dència de l’acte, amb els organitzadors Sr. Jordi Porta i altres personalitats del món de la política i de la creació artís-

tica. Aquesta festa ha estat itinerant pels diferents llocs del territori català, com a mostra de descentralització de les festes literàries més emblemàtiques que any rere any tenen lloc a Catalunya i com a un reconeixement de la diversa procedència geogràfi ca dels creadors culturals.

Mn. Albert VivesDurant el sopar de celebració de

la Nit –que va reunir unes 900 perso-nes– es van atorgar, entre d’altres, el 46è Premi Sant Jordi, de novel·la, el 47è Premi Carles Riba, de poesia, i el 7è Premi Mercè Rodoreda, de contes i narracions.

L’Alcalde de la Seu en el seu parla-ment, va destacar la fi gura de l’il·lustre sacerdot d’Urgell Mn. Albert Vives, home molt estimat i que fou l’inicia-dor i el primer president de la Secció local d’Òmnium Cultural a les terres del Pirineu.

Premiats enguanyFrancesc Gisbert, amb La meua fa-

mília i altres monstres, es va endur el premi Folch i Torres de novel·la per a nois i noies, dotat amb 6.000 euros. El premi Joaquim Ruyra de narrativa juve-nil va ser per l’obra Laura i els àngels, de Lluís Hernández, dotat també amb 6.000 euros de premi. Per la seva part

Mons. Vives, l’alcalde de la Seu, Jordi Ausàs, la consellera de Cultura de la Generalitat, Caterina Mieras, i el ministre de Cultura d’Andorra, Juli Minoves, durant un moment del sopar.


l’emissora Ràdio Flaixbac i el programa de TV3 La nit al Dia de Mònica Terribas van ser els guanyadors dels premis de Ràdio i Televisió respectivament en reconeixement pels seus esforços per difondre i normalitzar la llengua i cultura catalana.

Sant JordiEn l’apartat de narrativa, Julià de

Jòdar, amb El metall impur es va endur el Premi Sant Jordi, dotat amb 55.000 euros, per aquesta novel·la que narra les contradiccions i les confrontacions laborals i ideològiques del barri de la Farga, a l’Hospitalet, que es podrien extrapolar a la situació laboral de l’Es-panya dels anys 50. L’altre fi nalista va ser Miquel M. Gibert amb L’escala de Jacob, que narra a partir de la veu d’un eclesiàstic adscrit al servei del baró de la Granadella, a les Garrigues (Lleida), la saga i la història de la baronia i, de retruc, la crònica rural de les terres de la Granadella. Més d’un segle i mig d’història que s’inicia al començament

del segle XIX per reconstruir in back-ground històric oblidat durant força temps i que, fi ns ara, no tenia un refe-rent literari com el que es construeix en aquesta obra.

PoesiaEl Premi Carles Riba de poesia va

recaure en Isidre Martínez Marzo, per Hostes, amb una dotació de 3.000 euros. Per la seva part, Joan Esculies i Serrat, amb Tràilers, va guanyar el Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions, dotat amb 10.000 euros.

El Premi Ferran Soldevila de bio-grafi a, memòries i estudis històrics va recaure en Quintí Casals Bergés per l’obra Tots a l’escola?, mentre que Titina Jana Matei es va endur el Premi Memorial Joan B. Cendrós, en honor a la seva llarga trajectòria professional com a traductora.

Francesc Roura i Mas va guanyar el Premi Joan Profi tós, concedit als tre-balls que tenen la fi nalitat d’estimular la refl exió sobre accions pedagògiques

que malden per desenvolupar ínte-grament la persona, pel seu estudi L’orientació de futur dels adolescents i les creences d’auto-efi càcia.

CristianismeEl Premi Joan Maragall sobre Cris-

tianisme i Cultura, que s’atorga als assajos o investigacions sobre la relació entre Cristianisme i Cultura amb una dotació de 6.000 euros, va recaure en Adelaide Baracco, pel seu assaig Mística i vida quotidiana. Un testimoni Egied Van Broeckho-ven. Mentre que Ramon Homs, PauGiralt, Miquel Freixa es van endur el Premi Leandre Colomer de novel·la d’història de Catalunya, per l’obraEl vol de l’Astor. Aquest premi s’ator-ga a les novel·les originals i inèdites en català, basades en fets reals dela Història de Catalunya que res-pectin la seva essència i no contradi-guin els coneixements actuals sobre el temps i les circumstàncies que les recreïn.

La nit de Santa Llúcia comença a escalfar motors amb ellliurament dels premis “El llibre de la meva vida”

La Nit de Santa Llúcia, organitzada per Òmnium Cultural enguany a la Seu d’Urgell va començar a escalfar motors al llarg de setmana

amb el lliurament dels premis “El llibre de la meva vida”. La Fundació Viure i Conviure de la Caixa de Catalunya i l’entitat cultural s’han aliat en la celebració d’aquest premi, amb un alt valor intergeneracional i orientat al diàleg entre avis i néts. El lliurament dels premis es va fer a la Sala Sant Domènech de la Seu d’Urgell, plena de gom a gom d’avis i molts néts, que van assistir a l’acte. El primer premi se’l va endur Josep Víctor Gay, de 66 anys, i la seva néta Irina Gay i Grau, de 4 anys, que va ser la il·lustradora. El conte guanyador va ser “El Petit Príncep explicat a la meva néta”, que va ser molt ovacionat per la sala quan va ser llegit per l’autor. El segon premi va ser per “Els viatges del xef”, de Josep Roura, de 74 anys, i la seva néta Neus Riera, d’onze anys; i el tercer premi per a Jacint Vila, de 80 anys, i Alex Casajuana, de 6 anys, amb “Vint mil llegües pel Club Sant Jordi”.

Aquests premis s’atorguen en el marc de la Nit literària de Santa Llúcia i es planteja cada any entre els 47 clubs Sant Jordi de l’Obra Social de Caixa Catalunya arreu del Principat de Catalunya. Tots els participants tenen més de 60 anys. L’avi durant la lectura del conte guanyador.


Nadal al cor■ Mn. Ramon de Canillo

Cultura i pensament

Nadal al cor per a alliberar el feixuc mantell de la foscor del mal.Nadal al cor per a madurar en el ventre de la humanitat el fruit de la Promesa.Nadal al cor per a acollir l’Infant de la Divina Esperança.Déu esdevé vulnerable i neix damunt la palla de la nostra fragilitat del nostre cor.Déu es fa germà de tots per a omplir amb la tendresa del “nostre Pare” el cor.Déu ve i obre les portes tancades del cor dels homes i de les dones.Joia al cor: l’espera es fa presència; el silenci esdevé Pa-raula;Joia al cor: l’Advent ja és Naixement.Joia al cor: L’Estrella, des d’avui il.luminarà el camí de la humanitat.Nadal! Ens fa do el cor d’un infant.Nadal! Ens regala la tendresa de la jove mare.Nadal! Amb la seva resplendor, el cor veu la Llum de Pas-qua.Nadal! Déu al cor de la humanitat: L’Amor ha baixat per amor del cel a la terra sota la

fi gura de la tendresa. El misteri de l’Encarnació es repeteix en cada dona.

(S. de Beauvoir). Cada infant que neix és un Déu que es fa home. (S.

de Beauvoir).Nadal! Des d’avui treballem perquè el món sigui habita-

ble, digne de nosaltres, digne de Déu.Nadal! Apressem-nos a veure el Prodigi! La Gavernera encesa no es consumeix: La Verge infanta Meritxell (la Llum) i la resplendor de Maria s’envigoreix.Nadal! Restem ben desperts, “És per a nosaltres que canten els Àngels... Allà, on ahir imperava la maledicció, teatre de guerra

i exili, heus ací que la Terra rep la Pau, perquè avui, “la Veritat sorgeix de la Terra i la Justícia ens ve del cel Déu s’entrecreua en el camí dels homes per elevar els homes fi ns a l’altures de déu” (Gregori

de Nissa, s. IV).

Gràcies Nadal, que renoves la meva confiança en l’Amor...

L’Amor, que m’acosta a tu, a tu que plores en un marge del camí de la vida, a tu que no et tens autoestima, a tu que la vida et purga amb dures crisis, a tu que no has trobat o has perdut el sentit de la

vida, a tu que et veus castigat per l’edat i restes en la

soledat, a tu que et veus clavat en un llit d’hospital i el mal

et consumeix...Gràcies Nadal, que renoves la meva confiança en

l’Amor... L’Amor que m’acosta a tu, l’Amor que dóna vida i sosté el nostre món tan

complicat, l’Amor que desafi a la malaltia i la mort,l’Amor, ànima que teixeix aquest univers on caminem, l’Amor que obre el meu humil i insignifi cant jo a aquest gran cor del Nin de la Cova de Betlem que batega pertot arreu, sempre.Felicito la meva Confi dent pel Fill que ens ha donat.Em regala un somriure contemplatiu i ornat de Silenci.“Ho guardava tot en el seu cor” em confi a sant Lluc.Venten les campanes de Sant Serni. Nadal és al cor!He comprès: “Qui estima fa present Jesús, el Messies, al

món”Canto nadales.

Els joves d’AINA pel Nadal porten el pessebre a la falda del Juclar.


Felicitació■ Maria Carme Ribes. Coordinadora d’Andorra Vida Creixent

Avui tarda, quasi de nit, amb la neu als cims, i les gotetes fi nes d’aigua que de mica en mica es converteixen en borrallons de neu i que cobrirà

novament aquesta nit, tota la vall, m’he sentit melangiosa i he recordat que és moment de preparar els bons desigs, que tothom esperem rebre per Nadal. Demà entrem en el primer diumenge d’Advent!...

Sembla que si no preparem una targeta bonica, i amb paraules que toquin al cor, no serà una nadala com cal. Però no hi ha altra manera de fer arribar el bon desig de Nadal?

Probablement algú podria dir que si no es fan grans compres, es preparen bons àpats, té un arbre o un pes-sebre amb ornaments, i no rep una nadala, no és Nadal!.

Si en aquestes celebracions, no hi ha una persona estimada entre nosaltres, perquè està en la Pau del Senyor, no hi haurà Nadal?..

Mentre els borrallons blancs picotegen els vidres com si em demanessin d’entrar, continuo pensant... en quantes llars d’amics de Vida Creixent, hi haurà la tristesa d’una pèrdua, i no per això la fl ama de l’esperit del Nadal, haurà dels seus cors desaparegut?

El petit nadó, el petit Fill de Déu, fet home, torna no-vament a les nostres llars, any rere any. Ell és la nostra esperança. Ell ve, nosaltres hem d’estar preparats!...

Podríem no estar tristos per no tenir un ser estimat aquest Nadal, si imaginant la mirada dolça del minyó recent nascut, del Nen Jesús, hi sabéssim trobar el tendre amor perdut!

L’amor rebut d’aquells que ens han deixat, no ha des-aparegut. Només és invisible als ulls. El seu record és present diàriament i no ens estranyi sentir una nostàlgica tristor i joia alhora en arribant l’Advent...

Ai Nen, Senyor Jesús!. Un nou Nadal, arriba... “La Verge concebrà i tindrà un fi ll, i li posaran Emmanuel”. “Déu amb nosaltres”.

No per a tots serà de mancança i tristor; per a d’altres, hi haurà l’alegria de nous esdeveniments: una nova pa-rella d’enamorats a la família, l’anunci del casament, el naixement del primer nét, o ser padrí de l’onzè...

Bé, m’hi he de posar!...He de preparar les nadales. Per més que hi repensi,

no ho sabré fer d’altra manera que amb les paraules tradicionals:

PAU (amb esperança que algun dia arribi del tot), SALUT (donant gràcies per la que gaudim). JOIA (moments de somriures, de rialles i d’alguna llàgrima). PROSPERITAT (alegrem-nos amb la que tenim, hi ha qui no té res) BON NADAL (el desig és de cor).

Amics del Moviment de Vida Creixent, de moment, ja ara, preparem la vinguda del Senyor, fem-li un lloc pri-vilegiat. Que a les nostres llars no hi manqui la caritat, la fe i l’esperança.

Bon Nadal i pròsper any nou 2006 per a tots...

...i la pausa

Diuen Nadal, però és una altra cosa.Tot és sorolls i presses i desvari A la Cova? Poquets volen anar-hi.Fins campana que toca, ja fa nosa.

No hi ha pastors. Ramades de turistesAeroports omplen, magatzems i vies,Deler d’unes vacances de blancs diesQue hotels col·lapsen, cims, pàrkings i pistes.

Bogeria del temps..., tanta fal·leraQui amorosir podria i aturar?No sents, amic, que un altre goig t’espera?

Fes una pausa. Mira cor endins.La pau que cerques sols t’arribaràPer aquestes íntims i secrets camins.

Mn. Manuel PalDesembre 2005

Cultura i pensament


Nadal, Nadal,... el misteri del Déu fet home!■ Mn. Melcior Querol. Ribes de Freser

Cultura i pensament

Com entrar en el misteri? Difí-cilment ens podrem endinsar en el misteri del llenguatge

simbòlic, en el misteri de la cova de Betlem, si no hi entrem com a contem-platius. Estiguem oberts als misteris de Déu, que sobrepassen tota lògica humana, com a nens innocents que esperen els regals dels reis d’orient.

És evident que per apropar-nos a la cova ho hem de fer de genolls i amb mirada contem-plativa. Els qui no dobleguen el genoll no tenen entrada a la cova. Herodes i els podero-sos de la societat jueva no hi tenen entrada; obcecats en la seva autosufi ciència no saben ni on es troba. Ja poden anar interpretant les Escriptures ja, que, res de res. Ho tenen escrit als nassos “Bet-le-hem, terra de Judà, la més petita entre...”. Ho tenen escrit però no hi veuen, el text ja ho diu, “la més petita” i és perquè sols hi entrin els petits de casa.

També avui, els poderosos i autosufi cients d’aquest món entendran el Nadal a la seva manera i el manipularan pels seus negocis, “la pela és la pela”, dirà més d’un. Pobre desgraciat! Ignora on es troben les veritables riqueses.

Tampoc l’intel·lectual, l’investiga-dor que seguint la moda es declara agnòstic, que sols confi a en les seves capacitats, que només creu el que és capaç de raonar i de demostrar amb la seva ment limitada; que deixa de

banda, amb els seus esquemes, el que no troba lògic; i per tant, quan mira, sols hi veu una parella, amb pocs recursos, que ha tingut un nen. I passarà pel davant de la cova amb aires de mofa; els mateixos que tenien els del Sanedrí davant la creu

de Jesús: “si es pensa que és el Fill de Déu, que ho demostri, que baixi de la creu i creurem en ell”.

No!, ...a la cova, al misteri de Nadal, no hi entren els qui confi en en els seus raonaments, en els seus recursos, hi entren els qui contemplen, oberts als signes dels temps, la ruta misteriosa

de l’estrella, i que deixant-se guiar per ella són conduïts a Betlem; i allí, amb mirada contemplativa, adoraran l’omnipotent; el qui, per amor, ha fet seus tots els nostres signes pobres i limitats, ha fet seva la nostra condició humana.

En canvi els burletes, a qui Déu correspon bur-lant-se’n, voldran destruir l’infant, però quan reacci-onin aquest ja se’ls haurà escapolit cap a Egipte.

Els pastors, els nets de cor, seguint la intuïció del seu cor, seguint l’anunci de l’àngel aniran a la cova, on hi contemplaran el misteri de la mare verge i l’espòs fi del que, més enllà de tota lògica humana, han donat el seu sí a Déu, i han viscut l’encarnació del Fill de Déu en el sí del seu amor esponsal.

A la cova de Betlem tot hi està contingut! Allà hi ha totes les vocacions, allà hi ha l’Església, la primera cèl·lula, els trets d’aquesta: Jesús en ambient de família, neix i creix en l’amor es-ponsal d’ell i ella, esposa, mare, verge.

També nosaltres, homes i dones del segle XXI, hem d’anar, com els pas-tors, com els mags d’orient, de genolls a la cova, i amb mirada contemplativa retornar al primer amor, el de la llar de Natzaret, on l’amor virginal de Josep i Maria, ens mostra el rostre del Fill de Déu encarnat.


Cultura i pensament

Càtedra de Pensament Cristià

La fermesa■ Dr. Francesc Torralba i Rosselló. Filòsof i Teòleg

La fermesa és, d’entrada, una característica pròpia dels mi-nerals. Diem que són ferms,

perquè tot i els canvis de temps, es mantenen tal com són, sense experimentar les metamorfosis que viuen els altres éssers de la naturalesa. Passen les estacions de l’any; plou, neva i pedrega, però la pedra subsisteix com a tal, el seu ésser té fermesa, tot i que, si la sotmetem a una meticulosa observació, també veiem que és erosionada per les inclemències meteorològiques, encara que un grau menor a la resta de realitats naturals. Té la característica de la fermesa, un tret que molt sovint voldríem també tenir nosaltres i restar immutables en el vaivé de la vida i al marge de les ondula-cions que van associades al fet d’existir.

Voldríem ser ferms com la roca, subsistir de manera inalterable, desitjaríem que no ens afectés el que dirà la gent o el judici dels altres. De fet, valorem la persona que roman fi del als seus propis pensaments, que és determinant en el seus actes, que pren una decisió i la porta a terme, tot i les resistències que troba. Lloem una persona així i en sentim admiració i, fi ns i tot, una certa gelosia, perquè en el fons voldríem tenir la mateixa claredat i decisió que ella, però ens trobem instal·lats en un ésser fràgil i estantís que constantment pidola receptes i consells per anar vivint

i que enlloc de cercar la saviesa en la interioritat més íntima, en aquell misteriós àmbit que descriu sant Agustí, sortim a l’exterior a l’espera de pautes i regles mecàniques per viure una vida feliç.

Desitjaríem poder fer oïdes sordes, però ens adonem que la crítica dels altres no ens deixa indiferents i que, tant és així, que molt sovint la nostra decisió lliure i responsable, aquella que hem pres des del fons del nostre cor, es veu frustrada per la por, la inseguretat o la temença.

La fermesa no és, tan sols, una virtut cristiana, sinó que ja abans del naixement del cristianisme, fou enaltida pels pensadors estoics que, de fet, se’ls va anomenar així perquè es reunien a la porta de la ciutat i allí fi losofaven. Després d’ells, els grans pensadors cris-tians la introdueixen en els seus tractats de moral i també en la Modernitat, és una virtut lloada i valorada per pensadors consi-derats ateus o panteistes com és el cas de Baruch Spinoza. Som, doncs, davant d’una petita gran virtut, reconeguda universalment i transversalment, d’una excel-lència del caràcter que desitgem tenir, especialment en un temps tan líquid com el nostre, on les grans certeses s’esfondren i les conviccions s’esquerden.

La fermesa es defi neix, en sentit estricte, com la qualitat de ser ferm i aquesta qualitat té múltiples ac-cepcions. D’una banda, es refereix

a allò que és compacte, dur i sòlid. D’altra banda, es diu d’algú que mostra seguretat i decisió. En aquest segon sentit, es pot considerar la fermesa una virtut de la vida humana, en la mesura en què té a veure amb el ca-ràcter, l’hàbit perfectiu de la persona, el seu desenvolupament íntegre com a ésser humà. No hem d’aspirar a ser durs i sòlids com la pedra, perquè la humanitat bellament esculpida és una humanitat sensible al sofriment aliè, però sí que hem d’aspirar a una

La fermesa de caràcter no es contraposa a la compassió.


humanitat segura i decidida, robusta en el caràcter i ferma en l’obrar de la vida pràctica.

La fermesa del caràcter, doncs, no es contraposa a la compassió i, menys encara, a la misericòrdia, sinó que, de fet, s’hi adiu perfectament. L’home ferm és el que opta, decididament, per fer el bé tot i les temptacions del mal que sempre assetgen la seva existència. El bon samarità fou ferm en la seva decisió i va manifestar una gran seguretat. No va dubtar a l’hora d’ajudar aquell ésser humà malferit, no va vacil·lar ni tan sols un moment. Va tenir determinació, força de ca-ràcter, empenta i aquesta fermesa es va traduir en un acte de compassió envers aquella persona. Els dos que el van precedir, tampoc no van dubtar quan van veure el malferit i van decidir passar de llarg. De fet, el van veure, però van creure que no valia la pena aturar-se i canviar l’ordre de les seves orientacions.

Quan diem d’una persona que és ferma, no ens referim, tan sols, a l’or-ganització del seu cos, sinó al caràcter que té, a la seva seguretat i decisió. En aquest sentit, la virtut de la fermesa està íntimament relacionada amb la de la fortalesa. La fortalesa, que és la qualitat de ser fort, es diu d’aquell que té una gran potència per a obrar o resistir físicament o moralment. La for-

talesa moral, doncs, es relaciona amb la capacitat de resistir moralment, mentre la fermesa està vinculada a la seguretat i a la decisió. És fort el qui suporta els problemes sense fer escarafalls, sense deixar de dibuixar un somriure en el seu rostre i mantenir les aparences, però és ferm el qui té seguretat en les decisions que pren i en les opcions fonamentals que va discernint al llarg de la seva vida.

La fermesa és una de les virtuts més absents en la vida col·lectiva, com també ho és la paciència. El perfi l psicològic de l’home i la dona postmoderna es caracteritza per la inseguretat, la incertesa, el dubte, la vacil·lació, la manca de confi ança en les pròpies potències, la permanent dubitació. La fermesa no ens condu-eix a una decisió enfollida i menys encara forassenyada, sinó cap un tipus d’excel·lència del caràcter que ens porta a ser determinants en les nostres decisions, a tirar-les endavant, a jugar-nos la imatge tot i les resistèn-cies de l’entorn.

Patim molta inseguretat i por. Mirem de reüll que fan els altres i com ho fan abans d’emprendre una decisió i aquesta vacil·lació de l’ànima afebleix notablement l’exercici de la llibertat a què estem cridats. Paul Ricoeur, en una entrevista que se li feu essent ell ancià, recomanava a la joventut dues

virtuts: convicció i crítica. La fermesa que es relaciona íntimament amb la convicció no és una seguretat cega i menys encara un força o empenta irracional, sinó que té una dimensió racional i autocrítica. No és veritat que només té conviccions qui no ha aprofundit res. Tampoc no és veritat que la fermesa és incompatible amb l’esperit crític.

Molt sovint, la crítica pot ser la gran excusa per no viure amb fermesa i no actuar decididament. Sempre hi ha raons per a no fer res, raons per es-perar i deixar que els esdeveniments acabin succeint, però l’home ferm no vol ser un objecte de la història o una marioneta del destí, sinó el constructor de la seva pròpia història i, per això mateix, pren decisions i les tira endavant amb seguretat. També sap, quan cal, reconèixer els errors i demanar-ne perdó, reconciliar-se i recomençar de nou. La seguretat quan perd de vista la fal·libilitat pot convertir-se en arrogància i, quan això passa, deixa de ser virtut i esdevé un defecte que cal corregir. Ser segur en la decisió no signifi ca dominar totes les variables o haver calculat totes les conseqüències, però signifi ca tenir les sufi cients raons per optar per una determinada via.

En la vida espiritual, la fermesa és fonamental. El creient reconeix que aquesta fermesa és un do, quelcom que Déu ha dipositat en la seva ànima i que ell es disposa a administrar. Sovint ens manca fermesa per por, perquè creiem que sols no podrem seguir endavant, ni fer realitat els nostres projectes. Cal que confi em en l’acció reveladora de Déu dins de l’ànima humana, cal que tinguem present que no estem sols i que, com més febles ens sentim, amb més fermesa experimentarem la presència de Déu dins nostre que ens donarà la força i la claredat per afrontar tot allò que ens proposem. Els sants i els màrtirs no eren homes forts físicament, sinó febles. També van tenir dubtes, pors, inseguretats i incerteses, però van confi ar en Aquell que és més fort que nosaltres, la font infi nita de la nostra humana fermesa.

En la vida espiritual la fermesa és fonamental.


Dietari

SANTA CECÍLIA DE BOLVIR BENEEIX LES SEVES DUES CAMPANES

La parròquia de Sta. Cecília de Bolvir, a la Cerdanya, ja té campa-nes beneïdes. Els seus noms són Esperança i de Francesca. Les seves pa-drines han estat dues de les feligreses del poble, de més edat: Francesca Aliot i Concepció O’Callaghan Vda. Palau Ribes. L’acte solemne de benedicció es va fer el diumenge dia 25 de setembre, durant l’eucaristia dominical pre-sidida pel Bisbe d’Urgell Mons. Joan-Enric Vives, qui les va beneir. La missa va ser concelebrada pel rector de la parròquia., Mn. Francesc Balsells, i per Mn. Ignasi Navarri, Canceller Secretari general del Bis-bat. A la celebració hi van assistir tots els veïns del poble, amb les autoritats: l’alcalde, Joan Llombart, a més d’altres alcaldes de la comarca i el president del Consell Comarcal.

CADENA DE PREGÀRIA PER LES VOCACIONS AL LLARG D’AQUEST NOVEMBRE A LA NOSTRA DIÒCESI

El Bisbat d’Urgell s’uneix al llarg d’aquest mes de no-vembre a la resta de diòce-sis amb seu a Catalunya, a

la Cadena de Pregàries per les Vocacions organitzada a nivell mundial en l’Any de l’Eucaristia.

El nostre compromís és pregar ininterrompu-dament durant tot el mes de novembre per les voca-cions. Ho han fet els dies 6, 16 i 26 de novembre Serà una experiència joiosa i complirem així el mana-ment del mateix Jesús: “Demaneu a l’Amo dels sembrats que enviï més segadors”.

L’experiència va ser molt engrescadora malgrat la in-timitat que ha suposat per les persones que l’han dut a terme. S’ha tractat d’un compromís entre aquells que feien la pregària i Déu, amb la qual cosa moltes de les persones consultades han assegurat haver viscut aquest moment puntual com una experiència de refl exió i contemplació que els ha acostat a Crist.

XAVIER COLL ENTRA A FORMAR PART DEL CONSELL D’ECONOMIA DE LA DIÒCESI

Dimecres dia 21 de se-tembre ha tingut lloc a la Casa del Bisbat d’Urgell la reunió ordinària del Con-sell Diocesà d’Economia, presidida pel Sr. Bisbe i amb la presència de tots els membres. En aquesta reunió s’incorporava al Consell un nou membre,

el Sr. Xavier Coll i Gilabert, d’Ivars d’Urgell. Aquest Consell assessora el Bisbe i el Consell Episcopal de forma més tècnica sobre els afers que tenen a veure amb la vida econòmica del Bisbat, pressupostos i ba-lanços, compres, permutes i vendes del patrimoni, i despeses de la Diòcesi en general.

UNS DOS-CENTS JOVES ASSISTEIXEN A LA TROBADA DE PENELLES

La fundació d’esplais Santa Maria de Núria ha fet un balanç molt positiu de la celebració el passat 1 d’octubre, de la trobada amb tots els centres d’es-plai a Penelles. Tal i com ens informa Eloi Bergós, dos centenars d’infants i joves hi van participar. La festa va començar amb una

missa presidida pel Mn. Joan Pujol, Vicari general i concelebrada pel Mn. Antoni Tort, rector de la parròquia, els Mn. Albeiro Vásquez, consiliari de la fundació i altres mossens també consiliaris de dife-rents centres d’esplais del nostre bisbat. Va ser una celebració molt viscuda. En sortir de missa es va fer un joc de pistes per tot el poble de Penelles. Des-prés tingué lloc un dinar al recinte de les piscines i un cop dinats, al local social del poble, cada esplai va fer una petita representació de les seves colònies (al-guns cantant, d’altres amb projeccions…). Explica l’Eloi Bergós que “ens espe-rava ja el grup d’animació la troca de Balaguer a la plaça major per oferir-nos una divertidíssima tarda, per acabar la festa amb un bon berenar obsequi-at per l’ajuntament de

Els jocs de pistes van ser seguits per tots els infants.


Penelles abans de l’hora dels adéus. S’acomiadava així un fantàstic dia de convivència”.

La Fundació dels esplais de la Diòcesi, Sta. Maria de Núria, està preparant diferents actes comme-moratius per celebrar els 50 anys de les primeres colònies al nostre Bisbat d’Urgell.

TROBADA ANUAL DELS GRUPS D’ORACIÓ I AMISTAT A BALAGUER

Els Grups d’Oració i Amistat del Bisbat d’Urgell han fet la seva trobada anual, enguany a la Casa del Santuari del Sant Crist de Balaguer en els darrers dies de setembre. La Maria Banús ens informa que es va desenvolupar amb nor-malitat, amb un gran sentit d’acollida i de suport entre tots els membres.

Enguany, es va fer l’Ado-ració del Santíssim Sagra-ment i, després tot coin-cidint amb la celebració de l’Any de l’Eucaristia, es va fer precisament una refl exió sobre aquest tema. La va fer Mn. Pau Vidal, rector del Santuari del Sant Crist. El programa es va completar amb l’assem-blea anual, i un piscolabis de germanor.

Mn. NEMESI MARQUÉS, NOMENAT VICARI JUDICIAL D’URGELL

El Dr. Nemesi Marqués i Oste, ha pres possessió canònica del seu nou ofi ci com a Vicari judicial de

la Diòcesi d’Urgell per als pròxims cinc anys, després de ser nomenat en el càrrec per Mons. Joan Enric Vives, Bisbe d’Urgell.

L’acte s’ha fet avui, 24 d’octubre, amb un senzill però signifi catiu acte al Palau episcopal de La Seu d’Urgell, al que ha assis-tit la Cúria. Mn. Nemesi Marquès (Cabó 1935) és llicenciat en Dret Canònic i Doctor en Dret Civil, i actu-alment és professor de Dret a la Universitat d’Andorra. Durant molt anys que és el Representant del Coprín-cep episcopal en el Prin-cipat d’Andorra, càrrec de la plena confi ança del Copríncep i que continuarà exercint. També ha estat nomenat membre de la Comissió Assessora per als Assumptes Jurídics.

El càrrec de Vicari Ju-dicial era exercit, fi ns el moment de la seva mort, per Mn. Ramon Vilardell.

L’HOSPITALITAT DIOCESANA DE LOURDES CELEBRA LA SEVA ASSEMBLEA ANUAL AL SANTUARI DEL SANT CRIST DE BALAGUER

El Santuari del Sant Crist de Balaguer fou l’escenari el diumenge 27 de la troba-da anual dels membres de l’Hospitalitat de Lourdes. Enguany es va informar de les activitats més recents que s’han dut a terme, com l’assistència al Congrés Nacional d’Hospitalitats, que es va fer a Vitòria, o el Rosari que es va celebrar el 16 d’octubre, a la recent-ment restaurada i pintada

església del Miracle de la parròquia de Sta. Maria de Balaguer, amb motiu del 50è aniversari de la seva coronació.

L’assemblea va comen-çarar a les onze del matí, amb la celebració de l’Eu-caristia, presidida pel bisbe Joan Enric Vives. En acabar es féu l’assemblea i després un dinar de ger-manor.

JOAN ESCALES PUBLICA UN LLIBRE DE REFLEXIONS

Sota el títol “Mira’t i deixa’t mirar”, Mn. Joan Escales ha publicat un lli-

bre de refl exions articulat a partir de cinc imatges o símbols: d’iceberg, la barca, els gira-sols, els ca-nelobres de gel i el raig de llum. Mn. Escales utilitza un llenguatge col·loquial i planer per apropar-nos a l’experiència de creure i viure en els valors de Déu. Aquest assaig és fruit d’uns dies de silenci i de descans amb dos amics més en un tranquil lloc de muntanya anomenat Eutopia, que vol dir “lloc bonic” i que fi ns ara era un lloc destinat a cursos de nens, adoles-cents, joves i adults.

A més, també és a punt de ser publicat un altre ti-

Els integrants de l’Hospitalitat en el darrer pelegrinatge.


tulat “Volem veure Jesús”. Són llibres petits, amb un cost de cinc euros. Els podeu trobar a les llibre-ries de la vostra comarca. O a La Borrufa. Pl. Sant Eloi, 1. Sort 25560. O els podeu demanar a la seva adreça electrònica: e-mail: [email protected]

FESTA DEL CAPÍTOL CATEDRAL EN LA DIADA DE SANT ERMENGOL

El passat 3 de novem-bre fou celebrada amb so lemnitat la festa de St. Ermengol bisbe d’Urgell (1010-1035) i patró secun-dari, amb la Mare de Déude Núria, del Bisbat d’Urgell des de temps antics, i ca-nònicament des de 1867. Aquesta festa és celebrada amb goig a tota la Diòcesi, però especialment a la Cate-dral de Sta. Maria d’Urgell, que ell féu bastir en el seu segon edifi ci, refet del tot

posteriorment pel bisbeSt. Ot un segle després.

L’Excm. Capítol Catedral tingué la seva reunió ordi-nària presidit pel seu Degà M.I. Mn. Antoni Cagigós i fou convidat a un àpat de germanor pel bisbe Joan-Enric Vives, segons que estableix la tradició. Posteriorment foren can-tades les Vespres i cele-brada l’Eucaristia amb tota solemnitat a la Catedral amb bona assistència de poble fi del.

CONFIRMACIONS AL SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE MIJARAN I TROBADA DEL BISBE AMB ELS SACERDOTS

El bisbe Joan-Enric Vives ha visitat de nou la Val d’Aran aquesta tardor per administrar el sagrament de la Confi rmació a un gran grup de joves al Santuari

de la Mare de Déu de Mija-ran. Ho ha fet acompanyat dels sacerdots de la Vall i del Secretari general del Bisbat, Mn. Ignasi Navarri. Va ser el passat 15 d’octu-bre, i va aprofi tar aquesta estada a la Val d’Aran per presentar ofi cialment als fi dels l’equip sacerdotal que tindrà cura en enda-vant de l’acció pastoral; el nou Arxiprest i Rector de Vielha, també encarregat

de les Parròquies del Mija-ran, Mn. Pere Balagué, que succeeix Mn. Josep Amiell, que jubilat resta a la Vall i que tindrà cura de la Parrò-quia de Gausach, on viurà. També Mn. Josep Quella que continuarà tenint cura de les Parròquies de l’Alt Aran i Mn. Josep-Eliüd Arias que tindrà cura de les Parròquies de Bossòst i Les, i les altres del Baix Aran.

Mn. Quella rector de les parròquies de l’Alt Aran i del Santuari de Montgarri.

la TEVA RÀDIO explical’ACTUALITAT PASTORALa través del programa

Església d’Urgell Divendres a les 20:30

Escolta-ho al 105.0 de la FM


Índex 2005

A la llum de l’EvangeliGener: – L’assignatura d’aprendre a viureFebrer: – Visitem el Crist Eucaristia, font i cim de

l’amor.Març-Abril: – Agraïm la vida i la missió de Joan Pau IIMaig: – El do del Déu Amor.Juny: – Solidaritat que brolla de l’Eucaristia.Jul-Agost: – Si la sal es torna insípida...Setembre: – Aprendre a ser feliços.Octubre: – El coratge de ser testimonis de Crist.Nov-Des: – 40 Anys del Concili Vaticà II

Actualitat pastoralGener: – Fiter i Rossell, un veguer episcopal de volada. Joan Massa i Sarrado – Balanç anual del vicari general. Mn. Joan Pujol – El Bisbe va agrair les relacions de diàleg esta-

blertes amb els representants parlamentaris andorrans.

Redacció – Jornada sacerdotal d’acció de gràcies per la

canonització de sant Josep Manyanet i Vives. * El pare Manyanet envoltat per una fa-

mília. – Mons. Vives representa la Conferència Episcopal

a Terra Santa. Redacció – Se celebren diversos actes de pregària ecu-

mènica en solidaritat amb les víctimes del tsunami.

Redacció * Eucaristia, Caritat i Ajuda Internacional. Mn. Jaume Mayoral * Sri Lanka, un dels països més afectats. Ranjana – Glossari de la XVI Jornada Catalana de Pastoral

de Salut. Gna. Montserrat Font GallartFebrer: – Els màrtirs del Pallars seran beatifi cats el 15

de maig. M. C. Orduña – Set de cinc-cents quaranta-vuit. – Com ho va viure el Bisbe? – Ja n’hi ha prou? – Mons. Martí rep un homenatge a l’escola Sant

Ermengol d’Andorra Redacció – Creació d’una escola als anys 60. – Es renova la junta de l’Hospitalitat de Lourdes. Redacció

* Encetar la tasca amb il·lusió. * Festa de la Mare de Déu de Lourdes i Dia

del Malalt a la parròquia de Sant Ot de la Seu d’Urgell.

– Trobada de socis de Catalunya, Andorra i les Illes.

M. Carme Ribes – A en Joan Viñas Bona (1918-2002)

Març-Abril: – “Ad Limina Apostolorum”. Redacció – Al llindar dels apòstols. Mons. Joan-Enric Vives – La figura de Pere Tarrés és recordada a

Urgell. Redacció – Celebració i renovació de promeses sacerdotals

a la Catedral. – Alguns preveres fan 50 anys de sacerdoci. * Una llarga marató, feta de perseverança i

defallences Mn. Fermí Casal * Mediacions i senyes d’identitat. * Els bisbes que ens han acompanyat. – Passió i resurrecció. Setmana Santa i caramelles

al bisbat d’Urgell. M. C. Orduña – Vida Creixent d’Urgell i Andorra: Trobem motius

per a créixer? M. Carme Ribes

Especial Sant Pare:

– Urgell dóna la benvinguda a Benet XVI. – Homilia del Bisbe d’Urgell en la missa d’acció

de gràcies pel nou Papa Benet XVI. – Urgell viu intensament el canvi del Sant Pare.

* Joan Pau II defensor de les llengües mino-ritàries.

– Llàgrimes de serenor en la mort del Papa. Mn. Antoni Mirabet – Missatge rebut i acomplert. Mn. Ramon Rossell – Homilia del Bisbe d’Urgell en el funeral d’estat

del Poble Andorrà pel Sant Pare Joan Pau II. – Milers de persones demanen la beatifi cació de

Joan Pau II en les seves exèquies. Redacció – Un Papa per als joves. Mn. Albeiro Vàsquez – Joan Pau II, el viatger.

Maig: – Desgreuge i homenatge a la Mare de Déu de Meritxell.

Redacció


* El Santuari de la Mare de Déu de Meritxell a Andorra, fa un agermanament amb el de la Mare de Déu de Sabart, a l’Ariège.

* Una Marededéu amb carisma. * El pa de la tristesa i del dolor compar-

tits. Mn. Ramon de Canillo – La Fundació d’Esplais de Santa Maria de

Núria Mn. Albeiro Vàsquez * Les Organitzacions Catòliques. – Els joves, motor de l’Església. Eloi Bergós i Farràs – IX Trobada de la Vida Consagrada segueix la

petja de Sant Josep Manyanet, a Tremp. Redacció – Trobada Diocesana de la Pasqua del Malalt. Gna. Montserrat Font – Càritas Diocesana dedica més de 214.000 euros

a l’acció social, l’any 2003. Redacció – L’aventura d’escoltar. – Intermón Oxfam a Andorra fa deu anys. Redacció

Juny: – La botiga de Grapats recicla més de 22 tones de roba de segona mà.

M. C. Orduña * Per un comerç responsable. * Sobrietat enfront el consumisme. Josep Casanovas – Joan-Enric Vives, un canillenc més. Mn. Ramon Rossell – Visita Pastoral del Sr. Bisbe i Copríncep a

Canillo. – Primavera, temps de confi rmacions. Redacció – Pelegrinatge jove a Montserrat: Èxit de cami-

nants. Pilar Martell – Tots iguals, tots diferents. Xavi Torné – Vida Creixent: Un dia a Muret. M. C. Ribes – Ara Lleida: Parla el cor. Mn. Ramon Rossell – Ens continua orientant el Concili Provincial

Tarraconense. Mons. Joan-Enric Vives

Jul-Agost: – La CET celebra les Avellanes a la seva reunió anual.

Redacció – Escola d’estiu per a catequistes. Teresa Cabanes – III Trobada de Seminaris Menors d’Espanya a

la Seu d’Urgell. Emili Villegas – El segon seminari de pensament cristià d’Urgell

acull més de 130 persones i resulta un èxit. Redacció – Sant Esteve d’Andorra la Vella celebra una pre-

gària ecumènica per les víctimes del terrorisme a Londres.

Redacció – Reunió del Consell de Pastoral a Núria. Mn. Joan Pujol – Santuari de Núria. M. Carme Ribes – Puigcerdà i Alp es converteixen en la capital

del voluntariat el passat estiu. Redacció

Setembre: – El Bisbat d’Urgell reestructura els arxipres-tats.

Redacció * Els nous Arxiprestos d’Urgell prenen pos-

sessió del seu càrrec. * Del Concili del 1995. – La mort del Vicari Judicial d’Urgell, Mn. Ramon

Vilardell, causa un fort impacte a la diòcesi. Redacció – Al servei de la diòcesi. – Adéu a Ramon Vilardell, prevere amic dels

preveres. Mn. Antoni Mirabet – Josep Casanova ha estat nomenat nou director

de Càritas Diocesana d’Urgell. Redacció

* Projectes pioners. * Càritas i l’Ajuntament de la Seu d’Urgell signen

l’acord per donar atenció als transeünts. * El projecte Piera-Puig de Càritas per evitar

el despoblament a la Cerdanya inverteix més de 3.200 euros.

– Köln 2005. Jornada Mundial de Joventut. Xavi Torné – Com continuar cap a la nostra fi ta? Mn. Albeiro Vàsquez – Aquest serà l’últim estiu amb els xavals? Mn. Jaume Mayoral – Milà acull una nova trobada de Taizé. Nati Pareja – El germà Roger, testimoni colpidor de l’Evan-

geli. Mons. Joan-Enric Vives – Vielha i d’altres poblacions tenen rector nou. Redacció – La Mare de Déu de Meritxell torna a ser lligam

per a andorrans i catalans. Redacció * Petits Cantors per a una celebració molt

solemne. * El Bisbat d’Urgell estudia fer una nova talla

de la Verge per substituir la que es venera al Santuari, propietat d’un particular.

* L’Ambaixada d’Andorra a França celebra a París la Diada de Meritxell amb la inau-guració d’una exposició de Sergi Mas.

– Mirem Meritxell Mn. Ramon Rossell – Noces d’or i d’argent. Equip de Matrimonis Pastoral


– Aniversari matrimonis 2005. Mn. Pere Cañada

Octubre: – El Sant Pare afi rma que els màrtirs són un “veritable exemple de reconciliació i d’amor fi ns l’extrem”.

Redacció * Josep Tàpies i sis companys. * Presència d’autoritats institucionals cata-

lanes i andorranes. * Relíquies i ofrenes.

– “No és una revisió històrica de responsabili-tats”.

Redacció – Homilia de l’Arquebisbe Joan Martí i Alanis

en la missa d’Acció de Gràcies dels set beats màrtirs d’Urgell.

– La deferència del Papa Benet XVI de parlar en català, molt ben rebuda per tothom.

Redacció – “Va ser molt emocionant i bonic”. Nati Pareja

* Vaig besar la mà del Sant Pare. – Urgell pelegrina a Roma amb els seus màr-

tirs. Antoni Mirabet – Celebració de l’Ambaixada Espanyola Redacció – Un 13 d’agost, allà al 1936. M. C. Orduña – El tarannà de set homes amb un sol destí. J. Dalmau

Nov-Des: – Mons. Vives es troba amb el Papa Benet XVI. Redacció – Mons. Vives va defensar l’acció diplomàtica

dels representants de l’Església en el desen-volupament polític i social del món.

– Misses d’Acció de Gràcies pels màrtirs d’Urgell.

Redacció * Recés dels sacerdots a la Pobla

– Joan Perera, nou sacerdot d’Urgell Redacció

* Entrevista a Joan Perera – Balaguer celebra la diada de la Mare de Déu. Redacció

* La mare sagna per tots nosaltres. * Una església renovada

– Pastoral de la Salut. Carme Cerqueda – El Bisbat fa un compromís ferm per donar

suport econòmic als cristians de Terra Santa. Redacció – La llum de Nadal es reparteix per a totes les

parròquies. Redacció – Pels petits. – Els infants de catequesi de la Seu la porten a

casa. – La celebració del Nadal a Aina torna a portar

el jovent a Siscarò.

– Els Jocs de Neu d’Aina compleixen la seva 28a edició.

– Noces d’or sacerdotals arreu del Bisbat d’Urgell.

Cultura i pensamentGener: – Peces originals del bisbat d’Urgell es poden

veure a l’exposició obres mestres del romànic, al MNAC.

M. C. Orduña * Les esglésies de la Vall de Boí: quatre anys

de patrimoni de la humanitat. – Sant Antoni i Sant Sebastià, honorats arreu del

bisbat. Redacció – Càtedra de Pensament Cristià. Afrontar el repte

de la pluralitat. Dr. Francesc Torralba Roselló – De Natzaret a Betlem per la Conca Dellà. Mn. Antoni Mirabet – Mans Unides: Fer el món la terra de tothom.

Entrevista a Núria Guerrero, voluntària a Mans Unides.

Mn. Ramon de Canillo – Noces d’Argent i d’Or al Sagrat Cor de

Balaguer. Carme Pujol – Glossa de l’encíclica de Joan Pau II “Ecclesia

de Eucharistia”. Mn. Joan A. Mateo i Garcia – El raconet de la mística. Només una cosa és

necessària. Mn. Enric Prat – Viatge a Portugal, Taizé 2004. Balanç. Joan Cuñé Comenge – Què ens hem emportat aquestes festes? Joan EscalesFebrer: – Càtedra de Pensament Cristià: la sobrietat. Dr. Francesc Torralba Roselló – Glossa de l’encíclica de Joan Pau II “Ecclesia

de Eucharistia”. Mn. Joan A. Mateo i Garcia – Heus ací un sofi sma: “Com que estem en un

Estat laic...”. Mn. Antoni Cagigós – Programes, plans, debats,... i altres documents

de bones intencions! Mn. Jaume Mayoral – En el 75è aniversari de la mort del cardenal

Rafael Merry del Val. Mn. Ignasi Navarri Benet – No rebaixeu la vida. Mn. Ramon de Canillo – Que bé que hagis vingut! Mn. Joan EscalesMarç-Abril: – Càtedra de Pensament Cristià: La delicadesa. Dr. Francesc Torralba Roselló – Col·legi de les Concepcionistes d’Agramunt:

125 anys. Mn. Antoni Mirabet


– Unes notes sobre el passat i el futur del Col·legi Mare de Déu del Socors d’Agramunt (1880-2005).

Joan Novell i Balagueró – El raconet de la mística: El moll de l’os. Mn. Enric Prat – Font de vida de l’Església: Glossa de l’encíclica

de Joan Pau II “Ecclesia de Eucharistia”. Mn. Joan A. Mateo – Carta als meus cosins tot parlant de Daniel

Isús. Mn. Joan Escales

Maig: – Montserrat Caballé fa un concert benèfi c a la Catedral en benefi ci del Taller Claror de la Seu d’Urgell.

Redacció * El concurs internacional fa bullir la ciutat

de la Seu d’Urgell. – Càtedra de Pensament Cristià: La tendresa. Dr. Francesc Torralba i Rosselló – Mur i Meritxell, dues mostres d’aplec popu-

lar. Redacció – Aplecs! Mn. Joan Escales – El raconet de la mística: La divina tenebra. Mn. Enric Prat – Es reediten els treballs d’història de Cebrià

Baraut a Andorra. Redacció – Retorn de l’Acta de Consagració de Sant Romà

de les Bons a la parròquia de Santa Eulàlia d’Encamp.

Redacció – Des de la Pasqua us volia dir... Josep Solsona – L’Any de l’Eucaristia i la tradició dels “monu-

ments” de la nostra Setmana Santa. Mn. Fermí Casal – Vida Creixent: Estimo el meu grup?... M. Carme Ribes – Vida Creixent: Al nostre amic Joan. M. Carme Ribes

Juny: – El poble d’Artedó. Mn. Manuel Pal i Casanovas – S’edita i es presenta el llibre que recull el Semi-

nari de Pensament Cristià organitzat pel Bisbat d’Urgell.

Redacció * L’educació, un repte. – Càtedra de Pensament Cristià: Amabilitat. Dr. Francesc Torralba i Rosselló – El clergat va omplir els buits assistencials de

les comarques del bisbat d’Urgell en l’epidèmia de còlera del segle XIX.

Redacció – Hèsta d’Aran. Mn. Jusep Amiell – El Jussà s’aplega i canta. Mn. Antoni Mirabet

– L’estupidesa com a tema de refl exió. Llorenç Sànchez i Vilanova

Jul-Agost: – Se celebren els 800 anys de les Homilies d’Organyà.

Rabiüda activitat de les Homilies d’Organyà (1204).

Mn. Ramon Rossell – La Canònica de Santa Maria d’Organyà. Mn. Benigne Marquès – L’Aplec de Montgarri torna a unir occitans,

aranesos i catalans. Redacció – Memòria d’un poble de muntanya, Artedó. Mn. Manuel Pal i Casanovas – Càtedra de Pensament Cristià: Credibilitat. Dr. Francesc Torralba i Rosselló – CENTENARI de l’atorgament del títol de BA-

SÍLICA a l’església Catedral de Santa Maria d’Urgell.

Mn. Jesús Castells

Setembre: – Cent anys enrere a la diòcesi - 1906. Mn. Jesús Castells – Càtedra de Pensament Cristià: El seny. Dr. Francesc Torralba i Rosselló – Recuperada l’església de Prats. Mn. Antoni Mirabet

Nov-Des: – La Fundació Amics dels Orgues presideix l’Àgora a Andorra.

C. Bergés. Andorra la Vella * Nossetti omple de gom a gom Sant Esteve. – Cal trobar l’equilibri entre les necessitats ma-

terials i les espirituals. Nati Pareja – Nit de Santa Llúcia, Nadal a la Seu d’Urgell Redacció – Per Nadal. Mn. Ramon Rossell. Canillo – I la pausa... Mn. Manuel Pal – Vida Creixent: Felicitació. M. Carme Ribes – Nadal, Nadal,... el misteri del Déu fet home! Mn. Melcior Querol. Ribes de Freser – Càtedra de Pensament Cristià: La fermesa. Dr. Francesc Torralba i Rosselló

ContraportadaGener: – Els goigs, una teologia a l’abast del poble. Mn. Jesús CastellsFebrer: – Goigs del Gloriós Sant Crist.Març-Abril: – Goigs de St. Lizé.Maig: – Goigs de Sant Antoni de Pàdua.Juny: – Goigs de Sant Antoni Abat.Jul-Agost: – Goigs de Sant Sebastià.Setembre: – Goigs de Sant Pere Apos.Octubre: – “Que ells intercedeixin per la Diòcesi d’Urgell...”,

Benet XVI.Nov-Des: – Goigs de Ntra. Sra. del Roser.

Església d Urgell - femn.org · - XVII Jornada Catalana de Pastoral de la Salut. ... Índex 2005...

Documents

Transcript of Església d Urgell - femn.org · - XVII Jornada Catalana de Pastoral de la Salut. ... Índex 2005...