Filippo Brunelleschi: Església de San Lorenzo

Títol: església de San Lorenzo.

Autor: Filippo di Ser Brunelleschi (Florència, 1377-1446).

Cronologia: 1421-1470.Estil: renaixentista.Tipologia: església.Materials: pedra.Localització: Florència

(Itàlia).

Fitxa tècnica

Obres del mateix autor

Hospital dels Innocents de Florència (1419-1427)

Cúpula del Duomo de Santa Maria dei Fiore (1420-1436)

Santo Spirito de Florència (1434-1482)

Biografia de l’autor

Brunelleschi va ser un dels arquitectes florentins més cèlebres del segle XV. Tot i així, la seva formació es va iniciar com a orfebre i en el camp de l’escultura.

La derrota en el concurs per decorar les portes del baptisteri de la ciutat de Florència, projecte que va ser adjudicat a Ghiberti, va impulsar Brunelleschi a abandonar l’escultura per dedicar-se a l’arquitectura, on va aconseguir els seus millors èxits i va aportar grans innovacions tècniques.

Encara que no se li coneix activitat pictòrica, se li atribuïa l’invent de la perspectiva, tècnica que també va utilitzar en las seves construccions.

Descripció formal

L’exterior de l’església de San Lorenzo és relativament tosc, sobretot la façana, en la qual mai no es va arribar a col·locar el revestiment de marbre que li corresponia segons els plans inicials. Tot i així, el conjunt manté una harmonia estructural perfecta i es poden veure amb claredat les diferents alçades de la nau central, les laterals i les capelles. A la part posterior hi sobresurt la cúpula, lleugerament ogival, que corona el creuer.

A l’interior, la planta de creu llatina s’articula en tres naus i capelles laterals, transsepte i absis central flanquejat per dues sagristies. La nau central és el doble d’alta i ampla que les laterals, i la seva separació es fa a partir de columnes d’ordre corinti, que, mitjançant un curiós entaulament fragmentat, suporten arcs de mig punt. A sobre s’hi disposa un mur en el qual s’obren llargs finestrals que es corresponen amb l’obertura de l’arc inferior.

A les naus laterals, les capelles s’obren a través d’arcs de mig punt, sobre els quals es disposen finestres circulars. La coberta se soluciona mitjançant quatre bufades als laterals i un sostre pla amb cassetons quadrats al centre. Al creuer, Brunelleschi hi aixeca una cúpula semiesfèrica sobre petxines. El conjunt de l’església de San Lorenzo està pensat perquè totes les línies de perspectiva convergeixin en un únic punt, l’altar, i perquè el visitant, situat enmig de la nau central, percebi un costat com a mirall de l’altre. Per això, l’arquitecte italià es va basar en la simetria i la matemàtica, i en l’harmonia de la complementarietat del quadrat i el cercle. El resultat és un interior ampli, diàfan i molt lluminós, gràcies a les nombroses finestres obertes a diferents alçades.

Entorn i integració urbanística

San Lorenzo forma part, juntament amb altres edificis coneguts, com el duomo de Santa Maria del Fiore, de l’espectacular i homogeni centre històric de Florència, una ciutat renaixentista enlluernadora.

Funció, contingut i significat

Com a església San Lorenzo de Florència tenia una funció litúrgica. Per això, des del punt de vista arquitectònic, la simplicitat distributiva dels elements constructius i l’ús de la geometria per ordenar regularment l’espai estan pensats per provocar una sensació de pau i equilibri al visitant. Les seves proporcions a escala humana reflecteixen el naixement d’una nova societat humanística que ha deixat enrere l’Edat Mitjana.

Destaquen la Sagristia Vella, obra del mateix Brunelleschi, i la Sagristia Nova, obra de Miquel Àngel.

Models i influències

El temple cristià de San Lorenzo de Florència és una reinterpretació de la planta de nau única de les basíliques romanes i les primitives basíliques paleocristianes. També imita models constructius de l’arquitectura romànica i bizantina, com les formes cúbiques que adornen els entaulament sobre els capitells, i van recuperar de l’antiguitat clàssica i de l’art bizantí de la cúpula sobre petxines.Altres elements, com l’arc de mig punt, les columnes corínties o la distribució rítmica de les finestres, tenen un clar antecedent en el pòrtic de l’Hospital dels Innocents, construït per ell mateix. En la seva concepció general, la basílica de San Lorenzo de Florència va ser la primera església plenament renaixentista, en la qual es va tenir en compte la mesura de l’home, es va recuperar a consciència el llenguatge clàssic i es va intentar mostrar un exemple d’equilibri i de sobrietat constructiva.