Esglesia de Tarragona n. 291 · 2016. 12. 22. · Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez, Anna...

Església de tarragona

Núm. 291 Març - Abril 2016 - Quinta època

Nova església parroquial de Santa Maria Assumpta de Bonavista

SUMARI Església de tarragona

Edita: Arquebisbat de Tarragona

Director: Santiago Grimau

Consell de redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez, Anna Robert

Secretaria: Montse Sabaté

Assessorament lingüístic:Rosalia Gras

Fotografia: Mitjans de Comunicació Socialde l’Arquebisbat de Tarragona

Redacció, administració, publicitat i subscripcions: c/ Pla de Palau, 2

CP: 43003 Tarragona

Telèfon: 977 233 412 (ext. 205)

a/e: [email protected]

web: www.arqtgn.cat

Subscripció anual:(6 números): 13,00 €

Subscripció anual Europa: (6 números): 30,00 €

Preu unitari: 2,50 €

Imprimeix: Impremta Barnola, S.L.-Guissona

Dipòsit legal: T-14-1988

Publicada amb la col·laboració

Els articles publicats a Església de tarragona expressen solament l’opinió dels seus autors

Quinta èpocanúm. 291Març-Abril 2016

04 BlocsUn sopar a l’ONUUn servei continuat en el temps

05CapçaleraComunicació imisericòrdia

06 Acció socialCafé i Caliu iFundació Bonanit

08Benedicció abacialFra. Octavi Vilà, nou abat de poblet

10ReflexióQuan la Pasqua ens agafa a contrapeu

11 Cinema‘Poveda’ i‘El Ressuscitat’

14EnsenyamentLa importància de triar escola

Llibres

16Presbiteri diocesà50 anys al servei de la comunitat

19-25-35Notícies

26Arxiu capitularPresentació de l’inventari i de la digitalització del fons musical de l’arxiu capitular de Tarragona

28Tarragona missioneraJesús et mira amb passió

30La veu de CàritasPresentació del llibre del 50è aniversari de Càritas Diocesana

36Museu BíblicImatges de la Setmana Santa tarragonina

38Missatges del Bisbes de Catalunya

40JoventutTrobada diocesana a Vila-seca

42EntrevistaJosé Alberto Barrera, responsable dels cursos Alpha a Espanya

Art

12 El retorn del fill pròdig

Bonavista

20 Dedicació de la nova església parroquial

Acció social

32 Fundacions d’Església a Reus

3

Blocs

El 6 de març l’Arquebisbe es va sumar als sopars que se celebren els diumenges a l’alberg que té la Fundació Bonanit a la Casa de Sant Auguri, edifici de l’Obra Pia Montserrat, a la plaça Peixateries de Tarragona, molt aprofitat per a la funció social, entre Cafè i Caliu i la fundació esmentada.

Aquell dia, com molts altres, la procedència de persones sense llar acollides era divers, com una petita ONU: un pakistanès, dos gallecs, dos italians, un romanès, una colombiana, un xilè, un noi del Senegal, tres o quatre marroquins… atesos per un monitor de Tarragona, un altre colombià i un tercer argentí. Va sortir a la conversa la diversitat també de religions: aquell dia, set musulmans, dos ortodoxos i, els altres, catòlics.

El Dr. Jaume Pujol es va trobar molt a gust saludant i parlant amb tothom. Són persones amb una experiència dramàtica de la vida que els ha obligat a dormir al carrer. Quan troben l’escalf de l’amistat reviuen les esperances de trobar una feina i refer una llar. Són respectuosos entre ells, fins i tot solidaris. I molt agraïts. Si l’ONU de veritat gaudís de l’ambient d’aquests sopars, millor aniria el món.

Un sopar a l’ONU

Edt

Un servei continuat en el temps

Enric Puig Jofra Secretari general de l’Escola Cristiana de Catalunya

Les 402 escoles cristianes de Catalunya ofereixen distintes ofertes, amb valors propis i específics. Reuneixen presències de llarga trajectòria que poden arribar a acumular més de 300 anys d’història i realitats més recents.

Són escoles en permanent recerca, que milloren cada dia i innoven per assolir un millor aprenentatge, cercant la personalització i adaptació a cada alumne, amb unes propostes educatives que obren a un horitzó de sentit per a la persona i ofereixen camins de creixement integral. Escoles orientadores, que acompanyen l’alumne; escoles catalanes, obertes al multilingüisme i que formen alumnes plurilingües; escoles sensibles pel que fa als nous entorns d’aprenentatge i a la incorporació de la cultura digital; i un professorat amb vocació, compromès, ben preparat i en constant actualització i perfeccionament

Els nostres centres han iniciat reflexions i itineraris innovadors per respondre als profunds canvis que afecten la nostra societat i que aconsellen repensar l’educació per respondre als nous reptes i per seguir treballant per la igualtat de drets i d’oportunitats i per la integració de tothom en els processos educatius.

Les escoles cristianes són testimonis de fe que, emergint en la ciutat secular, esdevenen evangelitzadores -sigui des de la formulació d’un primer anunci o des d’una acció pastoral més consolidada-, atenent sempre la situació de les persones i oferint la possibilitat d’anar més enllà, de conèixer Jesús, de viure i celebrar la fe, fent-ne experiència fondant de la vida.

Procurant respondre a la realitat, les nostres escoles es mantenen al servei del poble de Catalunya des de la fidelitat a l’Evangeli i als diversos carismes educatius.

Antoni Coll Gilabert, periodista

Edt

4

Capçalera

Comunicació i misericòrdiaMons. Salvador Giménez,

Bisbe de Lleida i bisbe delegat del Secretariat Interdiocesà de Mitjans de Comunicació Social (SIMCOS)

A vegades fa l’efecte que la comunitat cristiana i els mitjans de comunicació social es donen l’esquena. O el que és pitjor, es difonen sospites sobre les intencions de l’oponent. I gairebé sempre ressaltant el negatiu d’aquestes intencions. També és cert que en el si de les dues realitats s’han aixecat veus per a sol·licitar d’uns i altres més objectivitat, transparència, equanimitat i respecte a les persones. Darrerament s’observa un esforç creixent per acostar postures rebutjant la por i l’acusació sense fonament clar. Cada dia se sumen més persones a aquesta aproximació que a tots beneficia.

No repetim el que ja se sap, que la finalitat de l’Església és comunicar l’Evangeli a tots. En això s’agermana amb l’objectiu dels mitjans que sempre comuniquen. L’Església ho ha fet utilitzant el que ha tingut al seu abast al llarg del temps, des dels grups escultòrics de les façanes dels temples fins a les pintures dels retaules, des de l’ús exclusiu de la paraula fins als impresos en fulls dominicals o en llibres profunds d’estudi. També ha desitjat que la premsa actual, escrita o audiovisual l’ajudés en la seva finalitat, amb la informació i amb la denúncia, amb les crítiques i amb les felicitacions. Tot afavoreix si es busca millorar la societat i respectar la dignitat de la persona. En aquest sentit estem agermanats i, com a tals, hem d’actuar.

Ja són cinquanta els anys que fa que la nostra Església celebra una Jornada Mundial de les Comunicacions Socials. Amb un lema, amb un missatge del Papa, amb molts professionals dedicats a unir tasques i esforços. I ho fa en la festa de l’Ascensió del Senyor quan mana als seus deixebles sortir de Jerusalem i comunicar al món sencer tot allò ensenyat.

Per a aquest any, per la seva significació jubilar especial, s’han volgut unir dues paraules —comunicació i misericòrdia— amb un afegit que el qualifica: una trobada fecunda. El missatge del papa Francesc manifesta clarament una voluntat per a crear ponts, afavorir la trobada i la inclusió, triant paraules i gestos que ajuden a superar incomprensions, a guarir memòria ferida i a construir pau i harmonia. Ens convida a tots a descobrir el poder de la misericòrdia pensant en els individus i pobles. Que la nostra manera de comunicar mai no expressi l’orgull superb del triomf. Amonestar o denunciar, però el nostre objectiu primordial és afirmar la veritat amb amor. Comunicar vol dir compartir i, per aconseguir-ho, és necessari escoltar i acollir.

Que aquesta Jornada anual ens permeti a tots aprofundir en la veritat i eliminar qualsevol sospita insana que acostumem a atribuir a «l’altre». Edt

55

acció social

Cafè i Caliu ha atès més de 4.000 persones des de la seva posada en marxa, ara fa cinc anysDurant el 2015, 672 persones van acudir per primera vegada a aquest servei

El mes de febrer de l’any 2011, ara fa cinc anys, es posava en marxa Cafè i Caliu, un projecte de Càritas Interparroquial de Tarragona, que atén diàriament un centenar de persones amb risc d’exclusió social. Amb motiu d’aquest aniversari durant cinc dissabtes s’han organitzat uns dinars solidaris —del 20 de febrer al 19 de març— per a fer conèixer els projectes impulsats per aquesta Càritas Interparroquial que coordina l’acció caritativa de les parròquies de Tarragona.

Dinars solidaris

Més d’un centenar de persones han participat en aquests àpats solidaris dels dissabtes, preparats pels voluntaris, que són el context per explicar els diversos projectes que estan en funcionament actualment. Mn. Raimon Mateu, director de Càritas Interparroquial de Tarragona, explica que aquests projectes són la campanya de recollida d’aliments; el projecte «Som-hi tots» iniciat l’any 1997, que desenvolupa una activitat de centre obert adreçada a infants i adolescents sense recursos d’entre 4 i 16 anys, oferint reforç escolar i servei de ludoteca al

Centre Parroquial de Sant Pau de Tarragona, o el projecte «Ara al teu costat», format per voluntaris de les parròquies que fan companyia unes hores a la setmana a persones grans que es troben soles.

El projecte de promoció bàsica de la dona està lligat al projecte ORLA, d’orientació laboral, que es va iniciar l’any 1996 i té lloc actualment a Torreforta, Sant Pere i Sant Pau i Sant Salvador. Són dones que no parlen la llengua, majoritàriament dones magrebines, i sovint no estan alfabetitzades. Moltes d’elles acaben treballant en el servei domèstic i el projecte els ofereix la formació necessària perquè puguin desenvolupar satisfactòriament aquesta tasca: cuinar, tractar una persona que està malalta, etc.

Finalment, Cafè i Caliu, ubicat a la Casa de Sant Auguri, a la plaça de les Peixateries Velles de Tarragona, que en aquests cinc anys de servei ha atès més de 4.000 persones. És un servei continuat que no tanca cap dia de l’any i que compta amb una seixantena de voluntaris.

Aquest projecte, que va sorgir de les parròquies de Tarragona en veure que moltes de les persones que dormien al carrer no podien fer un àpat calent, se sustenta en tres pilars: un menjador social que ofereix esmorzar i segons les existències que hi hagi un esmorzar de forquilla; un espai d’higiene amb dutxes, i un lloc d’acollida i orientació social. Quatre vegades l’any també se’ls dóna roba interior. «El servei primordial de Cafè i Caliu és d’acollida i escolta a la persona», explica Mn. Mateu.

En aquests cinc anys la xifra de persones usuàries s’ha incrementat. «Hem vist un canvi de perfil en les persones, ara són cada vegada més els usuaris d’aquí, de casa nostra.» Edt

6

La Fundació Bonanit atén unes 5.000 persones sense llar en deu anysBonanit ofereix trenta-dues places per a dormir entre l’alberg i dues pensions de Tarragona

Des de fa 10 anys Tarragona compta amb una Fundació anomenada Bonanit, presidida pel periodista Antoni Coll, que atén i dóna suport a persones sense llar i en situació de desemparament. El seu objectiu és oferir prestacions bàsiques als indigents i sense sostre, com un alberg on pernoctar, ubicat a la Casa Sant Auguri, a la plaça Peixateries Velles de Tarragona.

Actualment la Fundació disposa d’un total de trenta-dues places, vint d’elles a l’alberg i les dotze restants distribuïdes entre les pensions Carmen i Alhambra de la ciutat. La Fundació, a través dels diferents convenis signats amb Càritas i l’Ajuntament, pot oferir àpats a les persones allotjades. L’esmorzar queda cobert amb el servei Cafè i Caliu de Càritas Interparroquial de Tarragona, el dinar al menjador social de l’Ajuntament de Tarragona ubicat al carrer Cervantes i el sopar de dilluns a dissabte amb un entrepà que els ofereix la mateixa Fundació. El diumenge a la nit la Fundació els ofereix sopar calent al mateix alberg.

«Tot i que és força difícil de comptabilitzar, al llarg d’aquests deu anys d’existència de la Fundació hem atès unes 5.000 persones», explica el president de la Fundació, Antoni Coll. El director de l’Alberg, Josep Maria Carreto, valora de manera molt positiva l’experiència. «Per a nosaltres és un privilegi poder-nos relacionar amb persones tan diverses, de diferents religions i cultures, i poder conèixer els seus problemes i ajudar-les a sortir-se’n. A més, són persones molt agraïdes.»

Una visita inesperada

En el marc d’aquest Any Sant de la Misericòrdia, i donant continuïtat als actes i visites que el Sr. Arquebisbe fa habitualment a diferents realitats que treballen a favor de les persones més necessitades, el diumenge dia 6 de març el Sr. Arquebisbe va compartir taula amb els usuaris de la Fundació Bonanit. Durant l’àpat, Mons. Jaume Pujol va poder compartir amb tots ells una conversa distesa, fet que li va permetre conèixer la situació actual de cadascun d’ells.

Acte amb motiu del 10è aniversari

En aquesta efemèride hi ha programat un acte obert a tothom, especialment a totes les persones i empreses que col·laboren amb la Fundació, per al dia 9 de maig al Teatre Metropol de Tarragona, a les 19.00 h. L’acte comptarà amb un espectacle presentat arreu del món amb el títol «Gaudí i al misericòrdia». Edt

7

benedicció abacial

Fra Octavi Vilà, abat de Poblet:

«L’eix de la vida de l’abat és el servei i la caritat, no anteposant res a l’amor del Crist»

Amb una gran solemnitat, el dissabte dia 27 de febrer el Monestir de Santa Maria de Poblet va acollir la benedicció abacial de fra Octavi Vilà Mayo, abat de Poblet, conferida per fra Mauro-Giuseppe Lepori, abat general de l’Orde Cistercenc.

En la seva homilia, l’abat general de l’Orde Cistercenc, citant la regla de sant Benet, va dir que la Paraula de Déu «ens ha de portar a una escolta oberta i activa. L’abat és cridat a afavorir aquesta escolta per tal d’ajudar la comunitat, els seus germans.» Fra Mauro-Giuseppe va precisar, també, quina és la vocació de l’abat: «Servir els homes tal i com Déu ho fa.»

Com a moments significatius de la celebració, propis del ritu de benedicció d’un abat, hi va haver el cant de les lletanies dels sants amb fra Octavi postrat a terra, i el lliurament del llibre de la Regla de Sant Benet, l’anell, la mitra i el bàcul pastoral. Seguidament va tenir lloc un dels moments més emotius de la celebració, quan l’abat, acabat de beneir, va rebre l’òscul de pau per part de l’abat general de l’Orde, dels altres prelats, dels monjos de la seva comunitat i de les mares abadesses allí congregades. Una de les abraçades més càlides van ser amb l’abat emèrit de Poblet, P. Josep Alegre, i amb el prior de la Comunitat i procurador general de l’Orde, Fra Lluc Torcal.

El nou abat de Poblet, abans de cloure la celebració, va pronunciar unes paraules d’agraïment tot recordant les exigències que comporta aquest nou «càrrec» que ha d’estar impregnat de servei i caritat, com va citar en diverses ocasions durant la seva al·locució. «L’eix del paper de l’abat, com el primer dels monjos en el deure, és

el servei i la caritat, servei fet amb amor i caritat mostrada en el servei, no anteposant res a l’amor del Crist, […]. El servei de l’abat demana, doncs, una sol·licitud extrema, enginy i traça, i tot això centrat en l’amor als germans, imatge de Crist, i al lloc que han de ser el guió i l’escenari de l’actuació de l’abat. Un servei que és fruit de l’amor», va subratllar.

I va afegir que «l’abat ha de viure en l’amor a Déu i als germans, no deixant de ser monjo, és monjo per la professió, es deu a la seva vocació de cercador de Crist, i és abat per necessitat, per servei.»

La celebració va comptar amb la presència del Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol; del Sr. Cardenal Mons. Lluís Martínez Sistach; del Sr. Arquebisbe de Barcelona, Mons. Joan-Josep Omella; del Sr. Arquebisbe Joan Enric

Fotos: Mitjans de Comunicació ArqTgn

8

Vives, bisbe d’Urgell, i nombrosos bisbes de les diòcesis amb seu a Catalunya. També hi va assistir el vicari general de l’arxidiòcesi, Mn. Joaquim Fortuny, i el rector de la Parròquia de la Transfiguració del Senyor de Vimbodí, Mn. Evarist Gómez, i els abats i provincials de diferents congregacions, i abadesses, religiosos, religioses i preveres.

Entre les autoritats civils hi va assistir el vicepresident de la Generalitat de Catalunya, Sr. Oriol Junqueras; el director d’Afers Religiosos de la Generalitat, Sr. Enric Vendrell; el president de la Diputació de Tarragona, Sr. Josep Poblet; representants de municipis com l’alcalde de Vimbodí, Sr. Joan Güell, o l’alcalde de Tarragona, Sr. Josep-Fèlix Ballesteros, i d’altres institucions presents al territori.

C/ Mare de Déu del Claustre, 5 - 43003 - TarragonaTelèfon i Fax 977 244 474 - Mòbil 689 992 171 – a/e: [email protected]

Vi de Missa

Garrafa de 5 l.....16 €

Llantióde 14,5 cm....0,55 €

Entrega gratuïta a domicili a partir de 10 caixes

Formes blanquesPetites (500 u.) de O 28.......... 3,70 €Mitjanes (25 u.) de O 74.......... 2,55 €Gran (5 u.) de O 125........................ 3 €Gran (1 u.) de O 150 .................. 3,15 €

Formes sense gluten (25 u.).........3 €

Edt

9

reflexió

Quan la Pasqua ens agafa a contrapeu

Montserrat Roig Vallverdú,laica amb missió pastoral

La joia de la Pasqua sempre acompanya l’esclat de la primavera. Després de la Quaresma, temps de reflexió i pregària, la Pasqua ens obre la porta a la nova vida que neix del Crist i que ens porta l’esperança del nou temps que arriba amb la il·lusió de la nova revifalla de la natura.

A vegades, però, la història de la nostra vida no és tan fàcil, la Pasqua ens pot venir a trobar en hores baixes, malalties, problemes personals o familiars, la mort d’amics o parents. Potser el nostre estat d’ànim està marcat per la preocupació de la situació del món que ens envolta: refugiats, atemptats, pobresa, desconsol… Podem estar vivint un temps de dolor, un temps a contrapeu.

Quan vivim aquesta situació ens podem preguntar: On queda la vida nova del Crist? Com viure la «joia» a la nostra vida entre la foscor de la prova i el dolor? Què ens diu Jesús en aquest món on tot ens sembla negatiu i fosc?

Davant aquesta situació hem de tenir en compte una premissa fonamental: la vida de Crist no s’atura,

sempre creix i s’eixampla. El nostre petit món o la nostra visió reduïda de la realitat que ens envolta pot estar distorsionada per un filtre de tristesa del nostre cor, però tot plegat sempre és superat, netejat i renovat per la força del Crist ressuscitat, que, recordem-ho, sempre és al costat del qui pateix, compartint el sofriment i el dolor de les persones i del món.

Ressuscitar per nosaltres és vèncer la tristesa i la mort, és superar les nostres petites i tristes morts de cada dia. La vida que Jesús ens porta cada Pasqua és tan potent que supera les dificultats, els dubtes o els contratemps. Cal saber trobar el rostre del nou Crist que ens porta la il·lusió de la Pasqua, la renovació del nostre compromís amb la Vida i el món que ens envolta, la que neix de l’amor, la fe, l’esperança però també amb la de cada dia que ens porta la rutina sempre que la visquem amb alegria i nova força.

Jesús ressuscita no sols ell, sinó que ens arrossega a nosaltres vers la vida renovada i completa que Déu ens ofereix. Sapiguem viure plenament aquest temps de plenitud i de joia.

Com viure la «joia» a la nostra

vida entre la foscor de la prova

i el dolor?

Edt

10

cinema

‘Poveda’

La pel·lícula narra la història de Pedro Poveda (Linares, 1874 - Madrid, 1936), un prevere tenaç i innovador que va obrir camins en el camp educatiu i en defensa dels drets de les dones a l’Espanya de principis del segle XX. Va ser reconegut per la UNESCO com a pedagog i humanista i va ser canonitzat pel papa sant Joan Pau II.

Després d’exercir la seva tasca sacerdotal a les barriades marginals de Las Cuevas de Guadix, a Granada, i posar en marxa diferents iniciatives socials i educatives, Poveda va marxar a Covadonga (Astúries). Des d’allí inicia un nou moviment impulsat per dones joves, l’origen de la Institució Teresiana. Per al seu desenvolupament es recolza en la jove Pepita —Josefa— Segovia (Elena Furiase), primera dona llicenciada en Educació de Jaén. Poveda viurà a l’Espanya convulsa dels anys trenta on els conflictes socials, educatius i religiosos s’aguditzen fins desembocar en una guerra civil. En aquest context Poveda, home de pau, de diàleg i víctima de la violència i la intolerància, deixarà una empremta de llum i d’esperança.

Més informació al web http://www.povedalapelicula.com

El mes de març es va estrenar als cinemes la pel·lícula Risen ‘El Resusscitat’ dirigida pel director Kevin Reynolds, conegut per la seva trajectòria en el cinema d’aventures (com Robin Hood, el príncep dels lladres), el qual ha intentat fusionar aquest gènere amb el religiós.

La historia, que ens situa a la Jerusalem del segle primer, dies després de la mort de Jesús, es desenvolupa des del punt de vista del que serà l’encarregat d’investigar la desaparició del cos del Ressuscitat, un soldat romà anomenat Clàvius que per ordre de Ponç Pilat, s’embarcarà en la cerca del cadàver de Jesús de Natzaret. Un cas amb el qual volen acabar tan aviat com sigui, els membres del Sanedrí i Pilat, per tal de tancar qualsevol rumor sobre una possible resurrecció, o bé, sobre l’arribada del messies esperat.

El Clàvius (Joseph Finness), devot de Mart, el deu de la guerra, viurà tot el procés, des de la mort de Jesús, fins a la desaparició del cos el qual haurà de buscar a partir d’un interrogatori als deixebles i els seus seguidors, com Maria Magdalena. Poc a poc, el protagonista, descobrirà el misteri pasqual, amb la trobada amb el «Ressuscitat», i així, amb la resolució del cas, que el portarà a una resolució del seu propi camí.

‘El Ressuscitat’

Edt

Edt

11

art

El retorn del fill pròdigDra. Rosa Ribas

Secretària i professora de la Facultat Antoni Gaudí d’Història de l’Església, Arqueologia i Arts Cristianes

Rembrandt (Leiden 160 - Amsterdam 1669) està considerat un dels pintors i gravadors més grans de la història de l’art. Va gaudir d’una gran fama com a pintor, sobretot de retrats. Els darrers anys de la seva vida van estar marcats per la seva tragèdia personal, el desprestigi com a pintor i la ruïna econòmica. És en aquestes circumstàncies adverses en què experimenta el dolor i el sofriment quan pinta el quadre del Fill pròdig. En aquells darrers anys de la seva vida els temes bíblics van ser molt freqüents en la seva obra.

El quadre porta per títol El fill pròdig, encara que també podria anomenar-se El pare misericordiós, ja que el pare és el protagonista autèntic del quadre.

A partir de la tècnica del clarobscur, el pintor representa l’escena del retorn del fill petit a la casa del pare segons la narració de la paràbola de l’evangeli de Lluc (Lc 15, 11-32). De manera magistral el pintor focalitza l’atenció en l’abraçada del pare cap al fill retornat, mentre que a l’altre extrem, en un discret focus de llum, ens mostra el primogènit que observa l’escena a una certa distància, recelós pel tracte que el pare dispensa al seu germà.

El fill petit havia demanat al pare que li lliurés la part de l’herència que li pertocava i va marxar de casa. El pare va respectar la decisió del fill. Després de malgastar l’herència i sentint-se desesperat va tornar, desposseït de tot, a demanar clemència. El pintor el representa magistralment vestit amb robes esparracades amb tons de groc i marró, el calçat malmès i el cap afaitat. Només conserva l’espasa com a signe del seu origen noble.

12

El fill gran havia restat a la casa del pare, havia treballat i s’havia comportat com un bon fill. En el quadre Rembrandt el mostra de perfil, amb una barba llarga, vesteix una túnica i una capa vermella, com la del pare, però mostra un posat de rigidesa i immobilisme accentuat pel llarg bastó que sosté entre les mans. Davant el retorn del germà la seva actitud és molt lluny de la d’acolliment del pare. Té una actitud impenetrable, de queixa, d’impossibilitat d’alegrar-se per tornar a veure el germà.

El pare és la imatge d’un ancià, gairebé cec, inclinat i amb les mans obertes per representar l’amor i la misericòrdia de Déu davant el penediment. El groc del vestit del fill esdevé bonic sota el mantell vermell de la capa del pare. Hi ha alguna cosa de maternal en les seves mans obertes: la dreta, fina, elegant, plena de tendresa, sembla la d’una mare, mentre que l’esquerra és ferma i rugosa com la d’un pare. El Pare és pare i mare, toca el fill amb una mà masculina i una mà femenina, agafa i consola.

Resulta significatiu que Rembrandt pintés el quadre poc abans de morir, quan se sentia una mica fill pròdig, una mica fill gran, quan començava a desitjar l’abraçada del Pare misericordiós.

En contemplar l’obra de Rembrandt també nosaltres ens podem veure reflectits en la imatge del fill petit i del fill gran. En aquest any jubilar de la misericòrdia tant de bo que ens sentim acaronats per les mans del Pare i que sapiguem ser portadors de misericòrdia per als qui ens envolten.

Resulta significatiu que Rembrandt pintés el quadre poc abans de morir

EdtRembrandt (1606-1669)Oli sobre tela (2,62 x 205 cm) realitzat l’any 1669Museu de l’Hermitage, St. Petersburg.

13

ensenyament

La importància de triar escolaDel 27 de març al 3 d’abril hi ha hagut el període de preinscripció escolar per al curs 2016-2017, un tràmit especialment important per als pares que tenen fills que començaran per primera vegada l’escola, o bé per a aquells que es preparen per anar a l’Institut.

El Daniel Piñol i la Rosa Maria Ferré són un matrimoni de Reus. Fa uns anys van haver de triar escola per a les seves filles i van optar per l’escola cristiana. En aquest número comparteixen la seva experiència.

«L’escola els permet conèixer accions socials que es duen a terme des de l’Església»

Nosaltres mateixos vam ser educats en escoles cristianes (el Daniel als salesians i la Rosa M. a La Salle) i sempre hem estat agraïts per l’educació que vam rebre. El que vam aprendre, els valors transmesos, la presència dels religiosos al pati, als passadissos, a les aules, ens va marcar. Aquesta

educació ha estat fonamental en les nostres vides, en la nostra forma de ser i viure i en el nostre desenvolupament professional. Amb aquesta idea vam voler que les nostres filles rebessin també aquesta educació. A més, som conscients que Déu resta al marge en la societat en la qual estem immersos. A casa nostra Déu hi és present, per això busquem iniciatives parroquials i de moviments cristians que ens ajudin a créixer en la fe. L’escola forma part d’aquest ideari de vida i vam pensar que les nostres filles havien de viure els valors que aporta l’escola cristiana. L’escola que vam triar, a més, és molt a prop de casa nostra, i també hi han estudiat els seus cosins.

llibres

LA MISERICORDIA. Clave del Evangelio y de la vida cristiana

Kasper, W. Ed. Sal Terræ, 2012. Col·lecció Presencia Teológica n. 193 (nova edició). 281 p. PVP: 16,50 €.

«En la misericòrdia Déu revela el seu amor; la misericòrdia és, per dir-ho

d’alguna manera, el mirall de l’essència divina. És la justícia pròpia de Déu, en la qual ell es correspon no amb els nostres criteris, sinó amb si mateix i amb el seu amor. La misericòrdia és la veritat de Déu sobre si mateix. Ens diu que al costat de Déu és possible l’esperança contra tota esperança. A tothom qui li ho demana, Déu li regala un nou començament, el que transcendeix de la justícia humana.»

EL ROSTRO DE LA MISERICORDIA. Pequeño tratado sobre la misericordia divina y humana

Cantalamessa, Raniero. Ed. Edicep, 2015. Col·lecció Pastoral n. 89. 185 p. PVP: 16,00 €.

«La primera part del llibre reflexiona sobre la misericòrdia de Déu: sobre les seves manifestacions en la història de la salvació i en Crist, i sobre com vam rebre el do de la misericòrdia mitjançant els sagraments de l’Església. La segona part se centra en el deure de ser compassius i en les obres de misericòrdia, i, d’una manera particular, reflexionarà sobre el deure de l’Església i dels seus ministres de ser misericordiosos amb els pecadors com ho era Jesús.»

Llibreria de l’Arquebisbat (c/ de Sant Pau 4, Tarragona)

14

Edt

L’escola els ha aportat el valor i el sentit de la pregària i de la reflexió. Cada dia es fa una pregària d’inici de l’activitat, i els cinc minuts de reflexió; creiem que és molt interessant aquesta pràctica que els ajudarà a centrar cada dia la seva atenció en Jesús, encara que sigui una pregària senzilla, i també que s’acostumin a reflexionar sobre diverses qüestions de la vida i que vagin més enllà de les seves ocupacions més quotidianes, a més, és interessant que quan van creixent, els professors els demanen una implicació en aquestes reflexions diàries. En els principals temps litúrgics de l’any han celebrat l’eucaristia amb

els seus companys. Pensem que és important que els companys vegin que celebren la fe sense vergonya, participant activament en la litúrgia.

Han après a compartir els béns amb els més necessitats a través de les diferents campanyes de solidaritat que s’organitzen a l’escola. També l’escola els permet conèixer accions socials que es duen a terme des de l’Església a la ciutat de Reus, coneixent realitats dures però també veient el que aporta la caritat cristiana i la solidaritat en situacions de pobresa o exclusió social.

EL NOM DE DÉU ÉS MISERICÒRDIA. Una conversa amb Andrea Tornielli

Papa Francesc. Ed. Columna, 2016. 132 p. PVP: 17,90 €.

Per primera vegada, en un llibre entrevista signat per ell, el papa Francesc, amb paraules senzilles i

directes, es dirigeix a cada home i cada dona del planeta i hi estableix un diàleg íntim i personal. En el centre s’hi troba el tema que més li interessa, la misericòrdia, eix fonamental del seu testimoniatge des de sempre, i ara, del seu pontificat. A cada pàgina hi vibra el desig d’arribar a totes les ànimes —dins i fora de l’Església— que busquen donar un sentit a la vida, un camí de pau i de reconciliació, una cura a les ferides físiques i espirituals. Per a revelar tot el seu pensament el Sant Pare ha triat el periodista del Vaticà Andrea Tornielli.

UN AMOR SENSE LÍMITS. Les catorze obres de misericòrdia

Miracle, Norbert (ed.). Ed. Claret, 2016. 188 p. PVP: 13,50 €.

«El llibre ressegueix les anomenades «catorze obres de misericòrdia», set de corporals

i set d’espirituals, segons la tipologia emprada en els tradicionals catecismes catòlics que molts havíem après d’infants i que són de la més urgent actualitat. Es tracta, com ha proposat el papa Francesc a la Misericordiæ vultus, la butlla de proclamació del Jubileu extraordinari, de reprendre catorze actituds fonamentals que tradueixen la vida cristiana en termes de misericòrdia. Norbert Miracle, José-Luis Arín, Llorenç Puig, Agustí Borrell o Joan Planellas són alguns dels catorze autors.

Família Piñol-Ferré

15

presbiteri diocesà50 anys al servei de la comunitat

El testimoni de preveres diocesans

Com cada Dilluns Sant, enguany el dia 21 de març, es va celebrar la tradicional jornada presbiteral, que va començar amb la missa crismal a la Catedral de Tarragona, presidida pel Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol, amb el qual van concelebrar el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Sebastià Taltavull; l’abat del Monestir de Santa Maria de Poblet, P. Octavi Vilà; el vicari general de l’arxidiòcesi, Mn. Joaquim Fortuny, i nombrosos preveres de l’arxidiòcesi.

Durant la celebració es van beneir els sants olis —dels malalts i dels catecúmens—, i es va consagrar el crisma —per als sagraments del baptisme, la confirmació, l’ordenació de preveres o bisbes i les dedicacions de les esglésies. Els preveres també van

renovar les promeses sacerdotals i es va homenatjar els preveres que al llarg d’aquest 2016 celebren els 25 anys d’ordenació presbiteral, que són Mn. Jordi Díaz Moix i Mn. Josep Masdéu Aymamí;i els 50 anys d’ordenació, que són Mn. Joaquim Claver Caselles, Mn. Joan Miracle Boronat, Mn. Ignasi Olivé Costas, Mn. Josep M. Pairot Massoni, Mn. Joan Roig Montserrat i Mn. Jesús-Vidal Azagra Aguado.

Amb motiu d’aquest aniversari diversos preveres de l’arxidiòcesi que aquest any celebren les noces d’or miren enrere per a compartir el seu testimoni de vida lliurada a la comunitat que se’ls ha estat confiada.

Pa p e r s p i n ta t s · Pi n t u re s · Ar t i c l e s n ete j a · Mo q u ete s · Ma te r i a l d e c o ra c i ó · B el l e s Ar t s

Av. Ramón y Cajal, 12 - Tel. 977 21 11 64 · Fax 977 92 06 24 [email protected]

.comercialpadrell.com

50anys

1963-2013

Foto: Mitjans de Comunicació ArqTgn

16

Un més de la comunitat

Joan Roig Montserrat, pvre.

En aquests cinquanta anys he après que en tot i per tot he de ser un servidor de la comunitat, dispensant a tothom els misteris de Crist i de l’Església, dels quals no sóc propietari: per tant he de ser un més de la comunitat, amb una tasca que tinc assignada, sense cap mèrit meu, pura gràcia!

Penso que el Déu misericordiós se serveix de mi, com dels altres cristians, per a fer-lo present en el món amb el meu amor sense fronteres, i la misericòrdia envers tothom, i especialment amb els més pobres.

Per a mi, un dels punts més emotius de la litúrgia sempre ha estat aquella oració col·lecta que considero una fita a assolir: «Oh Déu, mai no manifesteu tant la vostra omnipotència com quan perdoneu i us compadiu!» Tant de bo que arribi a convèncer-me’n i a practicar-ho!

Rient, rient…

Joaquim Claver Caselles, pvre.

«Rient, rient…», una expressió que alguns recordem amb afecte en boca de l’arquebisbe Torrella per a significar la celeritat amb què el temps s’escola.

Hi ha una experiència —una experiència continuada— que és el contacte amb les persones, de les quals tant aprens, que han deixat rastre en la teva vida, persones que he acompanyat en la malaltia, en la vellesa, en el traspàs o en el dol, que t’ajuden a valorar el ministeri, no sols pel que dónes sinó també pel que reps. També recordo aquelles altres persones a les quals he intentat ajudar a viure des de la fe moments significatius propis o d’algun familiar; i, encara, aquelles altres que en l’exercici del meu ministeri s’han pogut sentir acollides, escoltades, animades, estimades.

Aquesta experiència culmina en aquelles paraules de sant Pau: «Però portem aquest tresor en gerres de terrissa, perquè quedi ben clar que aquest poder

incomparable ve de Déu i no pas de nosaltres» (2Co 4,7). Dóna molta pau poder dir: «Sé en qui he cregut, i estic segur que és prou poderós per a guardar fins l’últim dia el tresor de la fe que m’ha estat confiat» (2Tm 1,12).

Amb una certa gosadia, faig meves aquestes paraules de l’Apòstol: «Dono gràcies a aquell que m’ha fet fort, Jesucrist, Senyor nostre, ja que ha volgut donar-me aquest ministeri i s’ha fiat de mi» (1Tm 1,12).

Dia de la primera missa . 25-09-1966

Mn. Joan Roig és el primer de la dreta

17

Església de tarragona

Sistemes de subscripció:1- Enviant el formulari per correu ordinari a la següent adreça: Arquebisbat de Tarragona Dpt. de Mitjans de Comunicació Social C/ Pla de Palau, 2 43003 Tarragona

2- Emplenant el següent formulari i enviant tota la pàgina al fax 977 25 18 47

FORMUL ARI DE SUBSCRIPCIÓ ANUAL

Nom: Cognoms: Adreça: Codi Postal:

Telèfon: e-mail:Població:

Forma de pagament (Import: 13€ - Estranger:30€)

Transferència al compte 2013-3056-07-0200129065 de CatalunyaCaixa

Domiciliació bancàriaSenyors, els prego que vulguin lliurar amb càrrec al meu compte/llibreta, els rebuts presentats per la revista Església de Tarragona en concepte de subscripció anual.

Entitat Agència d.c Número de compte o llibreta

Titular compte

Banc o Caixa

Adreça Oficina

Codi Postal

Data

Població

Signatura

IBAN

«Sentir-se estimat t’anima a entregar-te»

Ignasi Olivé Costas, pvre.

El dia 10 d’abril de l’any 1966, Pasqua de Resurrecció, l’oli de la unció sacerdotal marcava per sempre el futur de la meva vida. Vaig escollir celebrar la primera missa a les Catacumbes de Sant Calixte. Era expressió del desig que tenia, de compromís i de fidelitat, amb els inicis d’aquelles primeres comunitats cristianes. Havíem viscut ben de prop el Concili Vaticà II. S’albirava una nova manera de ser Església i ens entusiasmava. Entusiasme i il·lusió que crec no haver perdut mai i que m’han ajudat a viure les diferents comunitats cristianes amb les quals he compartit aquests 50 anys. M’he sentit estimat per totes elles, i això és tant d’agrair! I a més t’anima a entregar-te.

Sens dubte, però, que els anys que vaig poder compartir la vida amb les petites comunitats en formació, de l’Amazònia brasilera, van ser una experiència totalment nova, única i enriquidora. Em va obligar a mirar amb altres ulls i a qüestionar-me molts dels aspectes de la vida i de la fe, unes vegades per a valorar noves visions, d’altres per a relativitzar certes actituds. Era el temps fort de la teologia de l’alliberament i de les comunitats de base.

Edt

18

notíciesEl Col·legi El Carme, cent anys de presència a TarragonaL’escola va donar resposta a les necessitats educatives de la part baixa de la ciutat

El Col·legi El Carme de Tarragona va iniciar, el dissabte dia 20 de febrer, la celebració del centenari de l’escola (1916-2016) fundada per la mare Teresa Guasch, juntament amb la seva mare Teresa Toda, de les Germanes Carmelites Tereses de Sant Josep.

L’acte inaugural va comptar amb la presència del Sr. Arquebisbe; de la superiora general de la Congregació, la Gna. Rosa Bernardo; del secretari general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, el P. Enric Puig; i de diversos directors i representants de centres educatius de l’arxidiòcesi. Entre les autoritats civils hi va assistir l’alcalde de Tarragona, Sr. Josep Fèlix Ballesteros; la directora dels Serveis Territorials d’Ensenyament a Tarragona, Sra. Sílvia Rodes; i el tinent d’alcalde de Cultura de l’Ajuntament, Sr. Josep Maria Prats.

El Sr. Arquebisbe va parafrasejar diversos fragments del llibre A Merced de Cristo, on s’explica detalladament el procés fundacional de l’escola. Mons. Jaume Pujol va encoratjar el centre educatiu a «seguir el camí traçat» per les germanes fundadores i va subratllar fermament la importància de l’educació cristiana avui dia.

El torn de parlaments es va cloure amb l’actuació de la soprano Marta Mátheu, exalumna de l’escola, amb l’acompanyament musical de dues professores del centre educatiu al teclat i al clarinet. Seguidament els assistents a l’inici d’aquest Centenari van compartir un refrigeri

La Parròquia de la Puríssima Sang de Reus celebra el Sopar des de fa més de trenta anysCom cada any, i ja en fa trenta-un ininterrompudament, aquesta Setmana Santa vam celebrar, als locals de la Parròquia de la Puríssima Sang de Reus, l’anomenat sopar jueu. En aquesta celebració evoquem l’últim sopar del Senyor amb els seus deixebles.

La idea la va aportar l’any 1985 Mn. Creu Saiz, el qual feia pocs mesos que era el nostre rector. Aquest la va proposar al Grup de Joves d’aleshores que de seguida la va fer seva. Els primers anys no teníem data fixa, encara que sempre la fèiem als voltants de Setmana Santa; però ja fa anys que vam decidir fer-ho el Dimecres Sant, després de la celebració de la penitència. El nombre d’assistents ha anat variant amb els anys però es pot dir que la mitjana ronda les cinquanta persones. També cal esmentar que hi ha diferents personatges que van llegint el ritual i d’altres del públic que són les que llegeixen lectures intercalades de l’Evangeli que ajuden a donar el sentit cristià a la celebració. I també trobem els que col·laboren en l’organització (cuinar el corder, fer el pa àzim, fer les postres, preparar la sala, etc.)

Per endavant vagi que hi esteu convidats l’any vinent si Déu vol i us desitgem sobretot que tingueu una molt bona Pasqua!

Organització del sopar jueu a la Parròquia de la Puríssima Sang de Reus

19

bonavista

Més de quatre-centes persones assisteixen a la dedicació de la nova església parroquial de Santa Maria Assumpta de Bonavista Mons. Jaume Pujol: «No oblideu que vosaltres, la comunitat parroquial, sou les pedres vives de l’església»

El dissabte dia 19 de març, solemnitat de Sant Josep, el Sr. Arquebisbe va presidir la celebració de dedicació de la nova església parroquial de Bonavista, que a partir d’ara tindrà l’advocació de santa Maria Assumpta, tot ressaltant la importància del misteri de l’assumpció de Maria Verge en la vida cristiana.

Més de quatre-centes persones es van aplegar inicialment a la plaça de l’Església per a viure aquest dia històric per a l’arxidiòcesi i especialment per al barri de Bonavista de Tarragona que des d’ara compta amb un nou complex parroquial. En aquest primer moment una fidel de la Parròquia va explicar quins van ser els inicis tant del barri —que va acollir persones nouvingudes, la majoria d’elles d’Extremadura i d’Andalusia— com de l’església parroquial. «Aleshores no es posava límit a les persones que es podien acollir com passa ara mateix a nivell europeu», va dir. Don Faustino, amb el suport de la diòcesi i de la Germandat de Sacerdots Operaris, va copsar el que urgia en aquell moment: construir una església perquè fos la presència visible de l’església que és a prop del qui pateix, del qui deixa la seva terra a la recerca d’una vida més digna», va dir.

Seguidament, el director de l’obra, l’arquitecte Sr. Daniel Gimeno, va lliurar les claus de l’església al Sr. Arquebisbe, i el rector, Mn. Isidre Foguet, va procedir a obrir la porta a través de la qual tothom va accedir al temple en processó solemne i entonant el cant Poble de Déu. La Coral de la Parròquia de Sant Josep Obrer de Torreforta va ser l’encarregada de solemnitzar els cants.

Fotos: Mitjans de Comunicació ArqTgn20

«Tinc una gran alegria en presidir aquesta nova església parroquial», va dir el Sr. Arquebisbe a l’inici de la seva homilia. «I encara més en una data tan assenyalada com és la de Sant Josep, patró de l’Església universal i protector especial de la Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans a la qual està encomanada la tasca pastoral d’aquesta Parròquia des dels seus inicis, començant per Don Faustino Arnal.»

«Vull aprofitar aquest moment per a donar les gràcies a l’Escola Joan XXIII, perquè durant aquests anys, des de l’enderroc de l’antiga església fins avui, ha cedit algunes dependències per al culte i altres tasques parroquials: moltíssimes gràcies.» Mons. Jaume Pujol també va agrair el treball de tantes persones que han fet possible el nou complex parroquial.

Dirigint-se a la comunitat parroquial, el Sr. Arquebisbe va subratllar la importància dels fidels en el dinamisme de la Parròquia. «Avui dediquem una construcció, unes imatges i, en definitiva, unes pedres, però no oblideu mai que sou vosaltres, la comunitat parroquial de Bonavista, els qui heu de donar vida sobretot a l’església. Visqueu la vostra fe amb alegria i preocupeu-vos per a ser una comunitat al servei dels més pobres i necessitats.»

Seguint el ritus propi de la dedicació al llarg de la celebració, hi va haver l’aspersió del poble, les parets i l’altar amb l’aigua beneïda, el cant de les lletanies dels sants, la col3locació de les relíquies de sant Vicenç màrtir; de sant Enric d’Ossó, i dels beats Manuel Domingo Sol, Agapito Gorgues i Mercè Prat dins l’altar major, la unció amb l’oli del sant crisma de l’altar, les parets de l’església i les quatres creus dels evangelistes, i finalment l’encensament i la il·luminació de l’altar i de l’església.

21


23

La solemne celebració va ser concelebrada pel rector de la Parròquia, Mn. Isidre Foguet; el vicari, Mn. Willy Dibala; el prevere col·laborador i delegat diocesà per al patrimoni artístic i documental i l’art Sacre, Mn. Antonio P. Martínez; el vicari general de l’arxidiòcesi, Mn. Joaquim Fortuny; el director general de la Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans, Mn. Florencio Abajo; el vicari episcopal de Tarragona, Mn. Jordi Figueras, i altres preveres de l’arxidiòcesi. La celebració també va comptar amb l’assistència d’autoritats civils, com l’alcalde de Tarragona, Sr. Josep Fèlix Ballesteros; el subdelegat del govern espanyol a Tarragona, Sr. Jordi Sierra; el tinent d’alcalde Javier Villamayor, conseller de la zona del barri de Bonavista; i el subdelegat de defensa, Sr. Joaquín Ballesteros, entre d’altres.

Abans de cloure la celebració de dedicació, el director general de la Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans, D. Florencio Abajo, va demanar al Senyor que aquesta Parròquia sigui un lloc realment d’acollida. Per la seva part, Mn. Foguet va manifestar la seva alegria i el seu agraïment a tots els qui van fer possible aquell dia, després de molts anys de dificultats. Seguidament es va procedir a la lectura per part de Mn. Antonio P. Martínez, de l’acta, i la seva signatura, que testifica la celebració de dedicació.

A continuació, el Sr. Arquebisbe va destapar una placa commemorativa, situada al pati interior del complex parroquial, i la celebració es va cloure amb un refrigeri per a tots els presents.

50 anys de la Parròquia

El dia 31 de març de 1966, ara fa cinquanta anys, es va erigir canònicament l’església parroquial de Santa Maria de Bonavista sent cardenal D. Benjamín de Arriba y Castro; i dies més tard, el diumenge dia 3 d’abril del mateix any, s’inaugurava la primera església —construïda en només tretze dies i amb un caràcter provisional— gràcies a l’esforç del rector d’aleshores, Don Faustino Arnal, i el treball dels fidels. A partir de l’any 2008 el culte es va traslladar a les dependències de l’escola diocesana Joan XXIII per a poder construir la nova església en el solar de l’antiga enderrocada. El dia 14 de juny de 2014 el Sr. Arquebisbe beneïa aquest solar i es col·locava la primera pedra del que seria l’actual complex parroquial. Edt

24

notícies

Presentació de nou catecisme ‘Testimonis del Senyor’ en la Trobada diocesana de catequistes

S’adreça als infants i adolescents en la darrera etapa del seu itinerari catequèticLa Jornada, organitzada per la Delegació diocesana de catequesi i catecumenat, es va celebrar el dissabte, dia 5 de març, al Centre Tarraconense El Seminari.

Un centenar de catequistes van participar en aquesta Jornada anual de formació que aquest any es va centrar en la presentació i explicació del nou catecisme Testimonis del Senyor, elaborat per la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) per a transmetre la fe en la darrera etapa de l’itinerari catequètic de la infantesa i l’adolescència.

El nou catecisme, disponible ja en català, és una invitació als nois i noies batejats a seguir Jesús i acollir l’estil de vida que fa d’ells un testimoni del Senyor enmig del món. El catecisme pot servir per atendre els destinataris d’aquestes edats que s’acosten a la comunitat cristiana demanant el catecumenat baptismal o aquells que, batejats en la seva infantesa, no van participar després en les primeres etapes del procés catequètic. El nou llibre, que consta de cinquanta temes, s’inspira en els quatre moments de la litúrgia de la vetlla pasqual, Jesucrist com a llum, paraula, veritat i vida; el resum més bàsic i essencial de

tot el que l’Església creu, celebra, viu i prega en el seu camí cap a la Pasqua.

Si bé el llenguatge dels documents de la fe és el principal, l’explicació dels continguts està enriquida amb altres llenguatges adaptats a les capacitats d’infants i adolescents, especialment el llenguatge dialogal i el de les imatges. Els bisbes volen respondre a les necessitats d’aquesta edat tan decisiva perquè es pugui comprendre i acceptar el canvi personal, confrontant-lo amb experiències dels personatges bíblics, dels sants, de cristians d’avui i, sobretot, de Jesucrist.

La Jornada va ser presidida pel Sr. Arquebisbe, el qual va explicar el procediment i les gestions realitzades des de la CEE que han fet possible la publicació d’aquest nou llibre de referència per als catequistes. Seguidament Mn. F. Xavier Morell, delegat diocesà, i Mn. Joan Àguila van aprofundir en el contingut i metodologia del nou catecisme.

En la Jornada també va tenir lloc la presentació d’uns mòduls catequètics, editats pel Secretariat Interdiocesà de Catequesi de Catalunya i les Balears (SIC), que tenen com a objectiu ajudar a desenvolupar els diversos temes del catecisme des d’una vessant més dinàmica, basada en l’experiència personal. Edt


25

arxiu capitular

Presentació de l’inventari i de la digitalització del fons musical de l’arxiu capitular de Tarragona El fons musical comprèn un total de 1.422 obres

El passat dia 31 de març va tenir lloc la presentació de l’inventari i de la digitalització del fons musical de l’Arxiu Capitular de Tarragona. L’acte va estar presidit pel Sr. Arquebisbe i pel Degà del Capítol Catedral juntament amb un representant de l’empresa Repsol, patrocinadora del projecte de digitalització.

Aquest fons de valor documental riquíssim va ser catalogat per la càtedra de Patrimoni Musical de la UAB i forma part del projecte IFMUC (Inventari dels Fons musicals de Catalunya). D’aquesta gesta en va néixer el volum número vuit de la col·lecció «Inventaris dels fons musicals de Catalunya», del qual en són autors els musicòlegs Francesc Bonastre, Josep Maria Gregori i Montserrat Canela.

A més, l’acte va comptar amb la interpretació de dues peces musicals compostes al llarg del segle XVIII per part del mestre de capella i comensal Antoni Milà.

L’obra ha permès comptabilitzar les partitures tant d’autor com d’anònim, manuscrites o impreses que conté el fons així com també els llibres de cor o corals i els llibres de faristol on hi podem trobar anotacions divertides realitzades pels escolanets de la Capella de música de la Catedral. Conformen el fons un total de 1.422 obres (1.348 obres manuscrites, 119 impresos, 74 llibres corals i 5 llibres de faristol).

Des de l’època de la fundació de les capelles catedralícies de cant, a mitjan segle XV, la Catedral de Tarragona va esdevenir un centre de primer ordre dins el mapa musical de la confederació catalanoaragonesa: una cruïlla per als músics que circulaven entre València, Saragossa i Barcelona i, a la vegada, un centre vers el qual afluïen les vies musicals del seu radi d’influència: Tortosa, Lleida i la Seu d’Urgell.

Repertori del fons musical

El repertori compositiu que avui dia es conserva en el fons musical de la Catedral de Tarragona esdevé una mostra de la presència de la música escrita al servei dels oficis litúrgics i religiosos de la Catedral. Les col·leccions «obres d’autor» i «obres anònimes» del seu fons estan formades per un repertori de 1.451 obres manuscrites copiades entre el primer terç del segle XVII i la primera meitat del segle XX, és a dir, entre l’arribada de Jerónimo de la Torre al magisteri de capella i el traspàs dels mestres Antoni Tomàs i Salvador Ritort. Cal considerar el fons tarragoní com un dels més importants per a l’estudi de la música del segle XVIII a Catalunya. Això és així tant per la quantitat de manuscrits de l’època del Barroc i el Classicisme —442 de les 1.114 de les «obres d’autor» i 178 de les 301 «obres anònimes»—, com per la qualitat compositiva dels mestres que van regir els magisteris de capella i de l’orgue de la Catedral. Dins del segle XVIII, i emmarcat entre el darrer Barroc i el Classicisme, cal destacar el repertori conservat dels mestres Joan Crisòstom Ripollès (1708-1746), Joan Rossell (1724-1780), Antoni Milà (1750-1789), Melcior Juncà (1757–1824) i Francesc Bonamich (1779-1853). El pas cap a la recepció del primer Romanticisme es fa palès en l’obra de Bonaventura Bruguera (1819-1876), autor de dues simfonies per a orquestra, mentre l’obra de Rafael Maneja (1841–1918) fa mostra de

26

com els corrents cecilianistes impregnaven la música sacra de finals del segle XIX. Ja dins del context del s. XX cal destacar l’obra compositiva del mestre Miquel Rué (1864-1926) i de l’organista Salvador Ritort (1888-1955).

Gràcies al patrocini de l’empresa Repsol,des del web de l’Arxiu Capitular de Tarragona (www.acct.cat) es pot accedir a la consulta de les 1.343 obres manuscrites pels mestres de capella de la Catedral que han format part del projecte de digitalització. Per consultar la documentació només s’ha d’accedir a l’apartat «Arxiu en línia» del menú superior del web, seguidament seleccionar l’apartat «Fons documentals» i desplegar la carpeta «Musicals». Edt


Serveis d’acústica, megafonia i audiovisuals - Tel: 609 846 990 - a/e: [email protected]

Instal·lació i manteniment d’equips de megafonia, tractaments en recintes amb problemes acústics i audiovisuals

27

Jesús et mira amb passióDelegació diocesana de Missions

i cooperació entre les Esglésies

tarragona missionera

La Jornada de Vocacions Nadiues se celebra aquest any conjuntament amb la Jornada Mundial de Pregària per les vocacions. Aquesta Jornada, dedicada a l’oració i a la cooperació econòmica amb els joves que són cridats a la vocació sacerdotal o religiosa també als territoris de missió, ha tingut lloc el 17 d’abril. Ells i elles són la mostra que l’Evangeli ha arrelat plenament en una cultura i té els seus fruits propis. El P. Zacarías n’és un.

El P. Zacarías Zelaya Escobar acaba de fer 39 anys i és sacerdot hondureny de la diòcesi de Trujillo, que comprèn els departaments de Colón i Gracias a Dios a Hondures. Va estudiar al Seminari Major Nuestra Señora de Suyapa, a Tegucigalpa. Va ser

ordenat prevere per Mons. Lluís Solé Fa, tarragoní i missioner paül que treballa a Hondures des de fa més de quaranta-set anys. A més, el P. Zacarías va estudiar durant tres anys dret canònic a la Universitat Pontifícia de Salamanca. El P. Zacarías Zelaya és actualment rector de Bonito Oriental i atén les més de cinquanta-cinc comunitats i llogarets rurals que hi ha al seu territori. És a més el vicari general de la diòcesi i delegat diocesà de pastoral familiar.

—Vostè és fill de la Parròquia de Bonito Oriental. És una parròquia de nova creació, i en el seu desenvolupament va tenir un pes especial la figura d’un missioner, Joan Donal. Què és el que més recorda d’ell i com va participar en el seu camí de maduració en la fe i en el seu servei pastoral?

El P. Juan Donal és missioner jesuïta, com molts a la nostra diòcesi, també els paüls han tingut una presència destacada, com ara el nostre bisbe Lluís. El P. Juan Donal és dels Estats Units, però va arribar molt jove a Hondures. A ell, de fet, van encomanar-li el naixement i desenvolupament de la Parròquia de Bonito Oriental, començant pràcticament de cero. Va organitzar totes les qüestions logístiques i també pastorals, i el que més recordo d’ell és la profunda proximitat amb la gent i el seu do per la claredat promovent els compromisos laïcals. Es va preocupar també molt per les vocacions nadiues, de fet som tres els sacerdots de la Parròquia que hem perseverat en la crida. A més, es va preocupar molt per l’autofinançament de les comunitats. Tenia veritable interès per no dependre d’ajudes de fora i poder arribar a ser autosostenibles.

—Sangrelaya va ser el seu primer destí com a sacerdot diocesà. I va compartir experiència amb un altre sacerdot, de Tortosa, el missioner Joan Alonso. Com defineix aquesta experiència compartida? Quins reptes presenta per a vostè fer-se càrrec d’una comunitat com aquesta?

28

Si, a Sangrelaya ja hi havia estat com a seminarista, però de sacerdot va ser la meva primera experiència, com a rector in solidum, amb el P. Joan Alonso, que havia estat enviat temporalment des de la diòcesi de Tortosa. Va ser una experiència molt bona. Teníem una mica de temor per com sortiria tot, essent dos sacerdots, de cultures diferents, in solidum… però va ser impressionant la capacitat del P. Joan Alonso per fer-se un més, facilitar al màxim el treball en equip i assumir les dinàmiques de treball de la comunitat, molt gratificant la seva actitud i els seus dons.

Era tot un repte treballar en la realitat que presentava Sangrelaya, una realitat multicultural: teníem membres de comunitats miskites, el gruix el formaven els garífunes (afrohondurenys) i la resta eren mestissos. Però la gent va facilitar molt el treball, vam aprendre molt. En aquells mesos vam rebre joves de l’arxidiòcesi de Tarragona, també un fet que va enriquir l’experiència, creant vincles de comunió.

—Expliqueu-nos sobre l’Església hondurenya. A quins reptes creu vostè que s’enfronta la seva societat actualment, i com Crist pot ser-ne l’esperança i la resposta?

La realitat hondurenya, política i social és molt complicada. I el repte és mantenir ferma l’esperança d’un poble que l’ha perduda. És trista la delinqüència, la criminalitat, la violència, la corrupció, el narcotràfic i tanta problemàtica social… la carència de tantes coses… i enmig de tot això la veu de l’Església és la veu que retorna l’esperança des de l’Evangeli. Els homes i dones d’Església busquem transformar aquesta realitat. Com? Des del compromís social, el treball d’evangelització, en les estructures també. Confio que aquest sigui el camí.

—Vostè és sacerdot, i vicari general de la diòcesi de Trujillo, de la qual és bisbe Mons. Lluís Solé Fa, missioner paül. Què ha representat per a vostè el treball colze a colze amb ell? Què ha aportat al seu caminar vocacional Mons. Lluís?

Una de les preocupacions més grans del bisbe Lluis és la pastoral vocacional. Tenim molt pocs sacerdots,

i som una diòcesi amb una infraestructura de comunicació i transport molt apurada. L’estimem molt. És una persona que escolta molt, compta amb tu, li interessa el que tens a dir. T’implica, i té molta claredat en el que va decidint. És un home que viu la vida de missioner totalment entregat, com a pastor és una persona propera que es preocupa per la vida del sacerdot, sempre ens ve a visitar com a mínim un cop l’any a la parròquia de cadascú, a més de les comunicacions particulars, o les reunions , etc. Tot

el presbiteri té aquesta sensació: molt proper, molta claredat.

—Aquest any és el declarat pel papa Francesc Jubilar de la Misericòrdia, i el lema de la Jornada de Vocacions natives respon precisament a la crida a fixar-nos en la misericòrdia del Pare en el nostre actuar vocacional cristià: «Et mira amb passió.» De quina manera un sacerdot, un religiós, un missioner… ha de fer seu aquest lema?

Bé, el primer de tot és deixar-nos mirar per Déu i des d’aquí poder transmetre la mirada de Jesús cap als altres. Ell ens mira amb passió i misericòrdia, i nosaltres així hem de mirar els nostres germans, els agents de pastoral, etc. En aquest sentit el Papa ens està indicant que a vegades el que més ens falta és misericòrdia cap als germans. Aquesta és la mirada de Jesús, la que transmetem nosaltres mateixos, amb humilitat i amb amor al germà. La misericòrdia és essencial, el primer a mirar amb misericòrdia va ser ell. La misericòrdia és esperança, justament el que Hondures necessita per a renéixer, per a obrir-se a la vida nova. Edt

29

la veu de càritasPresentació del llibre ‘Càritas Diocesana de Tarragona. 50 anys al teu costat (1965-2015)’El volum recull els testimonis de la tasca pastoral i social de la institució durant cinc dècades

Josep Sabaté, periodista*

En el context de la celebració dels 50 anys d’existència de Càritas Diocesana de Tarragona, ha arribat el moment de presentar el llibre en el qual se sintetitza l’activitat duta a terme per la institució al llarg d’aquestes cinc dècades. El llibre Càritas Diocesana de Tarragona. 50 anys al teu costat (1965-2015), publicat per Silva Editorial, es va presentar sota la presidència del Sr. Arquebisbe el dijous dia 7 d’abril al Centre Tarraconense El Seminari. La presentació va anar a càrrec del Dr. Ángel Belzunegui i de la Sra. Victòria Forns.

El llibre recull la trajectòria pastoral i social que Càritas Diocesana està realitzant, des de fa cinquanta anys, a l’arxidiòcesi tarragonina. Són molts anys d’una tasca permanent i silenciosa en favor dels col·lectius marginals de la societat. En el volum es recullen els testimonis de les accions socials i assistencials més notables realitzades durant aquest període, sempre d’acord amb les necessitats de cada moment.

A través de les pàgines del llibre s’observa com Càritas Diocesana ha avançat en la seva tasca d’acord amb l’evolució de la societat. Des dels primers anys dedicats a l’atenció de les necessitats més peremptòries i urgents de diversos col·lectius,

fins a la irrupció de nous reptes socials als quals Càritas Diocesana ha sabut fer front, es perceben els canvis experimentats per la societat. D’aquelles primeres subvencions i ajudes per atendre els casos més urgents —només cal recordar «El Ventanal de la Caridad»— s’ha passat a la creació d’una estructura moderna i eficient per a dur a terme una tasca social i assistencial des de la perspectiva de l’ Evangeli.

Tasca diversificada

La història de Càritas no pot resumir-se amb dades i estadístiques. La seva veritable història només s’explica pels seus programes d’intervenció social, com són la Casa de Transeünts de Tarragona, el programa Filigrana, els cursos de formació per a la dona, el programa de drogodependències o l’atenció a la infància, entre moltes altres activitats. Al llarg d’aquests anys, Càritas, progressivament, ha diversificat la seva tasca per arribar a tots aquells col·lectius que, per raons socials o econòmiques, viuen situacions marginals.

Càritas ha arribat a aquests primers cinquanta anys amb una plena vitalitat al servei de la societat. En

aquest sentit, el llibre recull el testimoni dels que han estat al capdavant de la institució durant aquesta època. Es tracta dels directors diocesans que s’han

30

anat succeint, des del primer d’ells, Mn. Francesc Vives, seguit de Josep Adserà, Josep Sendra, Santiago Camós, Modest Pagès, F. Xavier Rius, Àngel Conesa, Mn. Santiago Soro, Carme Borbonès i, actualment, Francesc Roig, i dels delegats episcopals: Mn. Francesc Vives, Mn. Xavier Riba, Mn. Ricard Cabré, Mn. Joan Miracle, Mn. Joaquim Claver i Mn. Santiago Soro.

No es pot oblidar, d’altra banda, la decisiva intervenció dels voluntaris, sense els quals Càritas no podria fer la seva tasca. En realitat, els voluntaris són els braços i el cor de Càritas i constitueixen una de les característiques més emblemàtiques de la institució, de la qual formen part substancial.

Amb la publicació d’aquest llibre es deixa memòria escrita de la tasca realitzada per Càritas Diocesana de Tarragona, fundada, de facto, l’any 1954, tot i que la llavor de Càritas va néixer fa més de dos mil anys.

* El periodista Josep Sabaté ha tingut cura de l’edició d’aquest llibre amb motiu dels 50 anys de Càritas Diocesana.

La història de Càritas no pot resumir-se amb dades i estadístiques. La seva veritable història només s’explica pels seus programes d’intervenció social Edt


31

acció socialLa misericòrdia en la vida quotidianaLa ciutat de Reus té diverses fundacions d’Església al servei dels més necessitats, com la Casa de Misericòrdia i la Fundació Josep Pont i Gol

Redacció

L’any 1992, amb motiu de la celebració del IV Centenari de l’aparició de la Mare de Déu a la pastoreta Isabel Besora, l’Assemblea de Cristians de Reus va acordar crear una Casa de Misericòrdia, portada per una congregació religiosa, al servei dels més necessitats.

El projecte va seguir endavant i el 25 de setembre de 1998 es beneïa i inaugurava la Casa Misericòrdia de Reus al carrer de l’Hospital número 41, on es troba actualment, amb una capacitat per a vint-i-quatre persones en risc d’exclusió social —actualment deu d’elles són dones—, i és gestionada pels Germans Franciscans de Creu Blanca, congregació fundada l’any 1975 a Tànger. L’equip està format per dos germans, un treballador social, dues persones a la cuina i un equip de trenta voluntàries que s’encarreguen del rober i de la neteja. «L’equip de voluntaris és molt important per al bon funcionament de la casa.»

El subdirector de la Casa, el germà Joaquim Cifuentes, explica que la Casa acull i atén en règim de residència temporal persones adultes que per l’edat no poden accedir a un centre geriàtric o que per la seva baixa discapacitat tampoc poden accedir als serveis existents i queden fora de la xarxa pública de serveis socials, almenys a nivell residencial; persones en situació de risc d’exclusió social, ja sigui en l’àmbit personal, social, de salut, econòmic, laboral o d’habitatge; persones que tenen dificultats per a gestionar la vida d’una

Façana de la Casa de Misericòrdia de Reus

«Estic segur que hi ha gent de Reus que no sap que existeix aquesta Casa»


32

manera efectiva, que han perdut la família, la feina, la casa, arribant a un estat d’abandó que, sense ajuda, no podrien sortir-se’n. «El que nosaltres pretenem és que aprenguin a valer-se per ells mateixos en un futur», diu.

Cifuentes reconeix que calen recursos però que aquesta necessitat no permet que ningú

es quedi fora. El sosteniment de la Casa prové dels donatius i de quotes procedents de la Fundació Mare de Déu de Misericòrdia, del banc d’aliments que proveeix amb aliments i productes d’higiene personal, del concert de deu places que té amb l’Ajuntament de la ciutat de Reus i de subvencions de la Generalitat. «Estic segur que hi ha gent de Reus que no sap que existeix aquesta Casa», afirma.

Fundació Josep Pont i Gol: «Fem lloc als qui no tenen»

La Fundació Josep Pont i Gol (c/ Mas Abelló 13-15 de Reus) és una entitat de l’Arquebisbat de Tarragona erigida l’any 1998 que rep el nom del qui va ser arquebisbe de Tarragona del 1971 al 1983, el Dr. Josep Pont i Gol.

L’objectiu d’aquesta Fundació, que neix tant de les parròquies com de les comunitats de religiosos i de la Càritas Interparroquial de Reus, és respondre davant els problemes d’ordre social i cultural que pateixen un bon nombre de persones, fent lloc al qui no en té.

«L’àmbit d’actuació de la Fundació té lloc en tres barris de Reus, com són el barri Fortuny, el barri Montserrat i el de Sant Josep Obrer», explica en Xavier Sirolla, director des de l’any 2011, i se sosté gràcies a la tasca de prop de vint voluntaris, entre els quals s’inclou ell mateix i les germanes carmelites vedrunes i les filles de Sant Josep, que sempre col·laboren en tot allò que es necessita. La germana Carme n’és una. Ella porta un taller de confecció per a les dones immigrants —la majoria d’elles d’origen magrebí— que assisteixen a la Fundació. Sirolla calcula que unes 350 persones es beneficien dels diferents programes que posa a l’abast la Fundació Josep Pont i Gol.

«Els ensenyem a saber valer-se per ells mateixos»


33

«El més important que oferim en aquests serveis són l’acollida i l’acompanyament», destaca.

La demanda d’acollir immigrants de diferents procedències va fer plantejar a la Fundació l’any 2002 la creació d’un programa anomenat Comunicació entre cultures que atén més de dues-centes persones majors de 18 anys: un espai d’alfabetització, per aprendre la cultura i conèixer la societat que els acull, i formació per al treball.

Per als infants i adolescents hi ha el programa Aixeca’t, adreçat a infants de 6 a 16 anys, un espai educatiu no formal que té lloc després de la jornada escolar, i el casal d’estiu.

També hi ha el programa de promoció de la dona, bàsicament la dona immigrant, un espai que inclou activitats molt diverses, organitzades a partir de les

necessitats i interessos de les mateixes dones que sol·liciten acolliment i formació en un ambient de convivència i d’amistat entre persones que viuen en un mateix barri. Una vintena d’elles també participen en les classes de cuina impartides a la Fundació, una formació que és possible des de l’any 2004 gràcies al Pla Comunitari de la ciutat de Reus impulsat per l’àrea de benestar social.

Finalment, la darrera incorporació és el menjador social. Va néixer l’any 2013 i és un conveni de col·laboració entre Càritas, Benestar Social, la mateixa Fundació Pont i Gol i voluntaris i empreses que donen els aliments. Segons explica el director de la Fundació, s’ha arribat a un màxim de setanta usuaris que es beneficien d’aquest servei. «Els aliments els anem a buscar al menjador de Càritas que es troba al carrer Francesc Bartrina de la ciutat. Els infants i les famílies prenen el menjar en carmanyoles a casa mentre que d’altres persones mengen a la seu de la Fundació», diu.

Com a última tasca hi ha el programa de col·laboració amb el Departament de Justícia de la Generalitat perquè les persones es puguin reinserir a la societat a través del treball comunitari, com netejar el pati o petits arranjaments que cal fer a la Fundació.

«Unes 350 persones es beneficien dels diferents programes que posa a l’abast la Fundació Pont i Gol»

Taller de costura Cuina

Aula Façana de la Fundació

Edt

34

notícies

El Seminari de Tarragona compta amb vuit seminaristes majors i tres de menorsEl Dia del Seminari va néixer l’any 1935 amb l’objectiu de suscitar vocacions sacerdotals

El diumenge dia 13 de març es va celebrar el Dia del Seminari amb el lema «Enviats a reconciliar». En aquesta ocasió la celebració es va avançar per a no coincidir amb el diumenge de Rams. La data més propera a la festivitat de Sant Josep és el dia habitual per a la convocatòria de la jornada.

El Dia del Seminari se celebra des de l’any 1935 amb un mateix objectiu, és a dir, suscitar vocacions sacerdotals mitjançant la sensibilització dirigida a tota la societat i, en particular, a les comunitats cristianes. La celebració de l’Any Sant de la Misericòrdia ha determinat el lema de la jornada perquè, un dia, els seminaristes seran enviats a donar testimoniatge de la misericòrdia, és a dir, seran «enviats a reconciliar».

El rector del Seminari Major Interdiocesà, Mn. Norbert Miracle, ha manifestat que per «arribar a ser ministres de la reconciliació és necessària una bona preparació i, alhora, seguir l’itinerari previst per l’Església des del primer moment i fins que el bisbe ordena aquell que s’ha sentit cridat a ser ministre de la misericòrdia de Déu». «Aquest és el temps de seminari, un temps llarg i intens. Un temps també per aprendre a reconciliar-se amb els companys que senten la mateixa crida però diferents d’edat, de procedència geogràfica i amb una història personal pròpia.»

Al Seminari Major Interdiocesà cursen els seus estudis els seminaristes de les diòcesis de Tarragona, Tortosa, Urgell, Vic, Solsona, Lleida i Girona. Entre ells, n’hi ha vuit que

són de l’arxidiòcesi de Tarragona. Per la seva part, al Seminari Menor de Tarragona es formen tres nois més. Segons les dades de la Conferència Episcopal Espanyola, les ordenacions sacerdotals han augmentat dels 117 nous sacerdots de 2014 als 150 ordenats durant el 2015.

Trobada festiva dels tres seminaris a Catalunya

El dia 9 de març al vespre els seminaristes dels seminaris de Barcelona, Terrassa i el Seminari Major Interdiocesà es van aplegar al Seminari Conciliar de Barcelona per a celebrar l’Eucaristia en vigílies del cap de setmana del Dia del Seminari. L’eucaristia va ser presidida per l’arquebisbe de Barcelona, Mons. Joan Josep Omella, acompanyat dels bisbes Mons. Josep Àngel Saiz i Mons. Salvador Cristau, de Terrassa. La celebració es va cloure amb un sopar de germanor.

Foto conjunta del Seminari Major Interdiocesà

Edt

35

museu bíblic taraconenseImatges de la Setmana Santa tarragonina al Museu Bíblic Tarraconense

Míriam Ramon Mas, conservadora i servei pedagògic del MBT,

i Sara Pena Tolín, alumna de museologia de la URV en pràctiques al MBT

Aquest any el Museu Bíblic Tarraconense (MBT) s’ha volgut sumar als múltiples actes que s’organitzen a Tarragona durant la Quaresma i la Setmana Santa amb l’exposició: Imatges de la Setmana Santa tarragonina: miniatures, cartells i postals —col·leccions d’Andreu Ximenis Rovira i Josep M. Brull Alabart. La mostra s’ha pogut contemplar de manera gratuïta des del 17 de març fins al 3 d’abril, i ha tingut una gran acollida. La inauguració va ser el dia 16 de març, va ser presidida pel Sr. Arquebisbe i va comptar amb l’assistència de més de dues-centes persones, entre les quals cal destacar tots els presidents de les Agrupacions, Congregacions, Gremis i Germandats de la Setmana Santa de Tarragona. Aquesta iniciativa

forma part de la línia del Museu Bíblic de fomentar el coneixement de les Sagrades Escriptures a partir d’activitats i mostres que tinguin com a protagonistes la societat mateixa.

Durant aquest dies, com si es tractés de Divendres Sant a la tarda, quan els armats de la La Sang són els encarregats de recollir els passos que formen la processó del Sant Enterrament i aplegar-los a la plaça del Rei per donar inici a la processó, una de les sales del Museu Bíblic s’ha convertit en la nostra plaça del Rei particular… però ara bé, en miniatura!

És notablement conegut i reconegut el patrimoni artístic que forma la Setmana Santa tarragonina

Dia de la inauguració de l’exposició


36

declarada festa d’interès turístic nacional per la Generalitat de Catalunya. El Sr. Andreu Ximenis Morron (1927-2015), protèsic dental de professió, enamorat de la ciutat de Tarragona i de la seva Setmana Santa, es va encarregar al llarg de la seva vida de fer miniatures de gairebé tots els passos de Tarragona. El seu fill, Andreu Ximenis Rovira, avui és el marmessor d’aquesta col·lecció que narra de manera brillant la Passio Christi.

Si a la col·lecció de miniatures li afegim la de cartells i postals del Sr. Josep M. Brull Alabart, la mostra suma un alt valor pedagògic i documental. El Sr. Brull és un altre enamorat de Tarragona, delineant i dissenyador d’interiors de professió, és un gran expert en postal antiga i dins la seva col3lecció té un apartat important de postals sobre la Setmana Santa de Tarragona. Cada pas en miniatura exposat anava acompanyat d’una sèrie de postals del mateix pas, moltes d’elles amb imatges de passos avui dia ja desapareguts a conseqüència de la Guerra Civil, i que ens van permetre conèixer com era el patrimoni artístic en aquella època. Així, per exemple, es podia veure com era el pas de la Flagel3lació, el de l’Ecce Homo o el del Sant Sepulcre. D’aquest últim cal destacar que es va exposar una maqueta única, propietat de la família Amenós, que reproduïa el pas dissenyat per l’arquitecte Josep M. Jujol, que va prendre part a la processó de Tarragona de l’any

1931 a l’any 1936. Cal prendre especial atenció a la figura del Crist que formava el conjunt, obra de Martí Castells i Badia, cèlebre figuraire dels Tallers Castells de Barcelona.

Per altra banda, també es van exposar els passos que el Sr. Ximenis no va arribar a realitzar, com són les dues maquetes de la Cofradía del Cristo del Buen Amor y Nuestra Señora de la Amargura con San Juan Evangelista, cedida per la família Santiago Hidalgo, o la maqueta del Sant Sopar, cedida pel Gremi de Marejants.

Els cartells anunciadors de la Setmana Santa de Tarragona també es van poder contemplar a la mostra, essent el més antic el de l’any 1928, propietat del Sr. Fèlix Adserias Pascual. Una altra curiositat van ser els cartells originals del Sr. Cosme Lòpez Vens, presentats als concursos de cartells que es feien per Setmana Santa i que no van resultar ser guanyadors, tot i el seu alt valor artístic.

Ha estat una exposició única on s’han pogut veure, per primer cop junts, tots els passos en miniatura que formen part de la processó del Sant Enterrament, una mostra que ha pretès transmetre uns valors patrimonials i espirituals als visitants que han passat durant aquests dies sants pel Museu Bíblic Tarraconense.

Maqueta del Sant Crist de la Sang.Maquetista: Andreu Ximenis Morron. (Foto: Sara Pena)

Maqueta del pas del Sant Sepulcre. Reproducció del Sant Sepulcre dissenyat per l’arquitecte Josep M. Jujol a escala 1:10. (Foto: Sara Pena)

Edt

37

missatges

Els bisbes de Catalunya es pronuncien sobre els abusos a menors i l’acollida als refugiatsEl 17 de febrer de 2016 els bisbes de les diòcesis amb seu a Catalunya reunits a Tiana (Barcelona) publicaven la següent nota:

Davant les denúncies d’abusos a menors en alguns centres educatius de Catalunya, de titularitat catòlica, que s’han fet públiques recentment, els Bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense reiterem la nostra total condemna a qualsevol abús, del tipus que sigui, comès contra un infant o un menor d’edat.

El papa Francesc, com els seus predecessors immediats, ha repetit diverses vegades aquesta condemna i ha manifestat la seva proximitat a les víctimes. En comunió plena amb ell, ens comprometem a lluitar contra aquesta plaga que destrueix tantes infanteses.

Les normes de l’Església són clares. Ens demanen actuar amb rapidesa i decisió davant les denúncies, garantir la transparència i actuar amb tolerància zero. Entre altres mesures, seguint les indicacions de la Santa Seu, s’han d’apartar cautelarment de les seves funcions les persones acusades i oferir tota la col·laboració a l’acció de la justícia i a les autoritats civils.

L’Església ofereix tot el seu suport, atenció, escolta i acompanyament a les víctimes dels abusos, fins i tot en el cas de delictes que poden estar prescrits penalment. La Comissió Pontifícia per a la Protecció dels Menors els darrers anys ha realitzat una important tasca de promoció dels

drets dels menors i de prevenció dels abusos en tots els àmbits, i especialment en aquells països amb menys sensibilitat sobre la protecció dels menors. Aquest també és el nostre compromís i el de tota

l’Església present a Catalunya.

Constatem que els Germans Maristes i altres institucions realitzen una tasca social i educativa amb centenars d’obres arreu del món i sempre s’han dedicat a l’atenció i a la promoció

dels infants. Les diòcesis amb seu a Catalunya ens hem beneficiat de la seva tasca. El treball de les comunitats educatives, dels mestres i educadors i dels pares i mares que fan confiança a aquestes escoles no pot quedar qüestionat per aquests casos que tots deplorem i condemnem. De la mateixa manera, l’extensa xarxa d’institucions educatives que l’Església posa al servei de les famílies del país creiem que no pot ser sotmesa a una sospita permanent.

La prevenció dels abusos als menors és una qüestió molt greu que afecta l’àmbit escolar, però afecta també altres institucions educatives, de lleure, i fins i tot l’àmbit familiar. Totes les administracions, agents socials i institucions hem de comprometre’ns en una acció efectiva que comporti una gran regeneració ètica i moral de la nostra societat.


38

1. Els bisbes de Catalunya volem expressar la nostra solidaritat amb els milions de persones que han hagut de fugir de diferents països de l’Orient Mitjà, Àsia i Àfrica a conseqüència dels terribles conflictes armats i de les persecucions. També amb els milions de persones que arreu del món es veuen abocades a emigrar a causa de la pobresa.

2. En els seus desplaçaments, els refugiats i emigrants pateixen sovint situacions extremadament precàries, abusos per part d’organitzacions que trafiquen amb les persones i, a vegades, també rebuig social i tracte inadequat per part d’algunes autoritats. No podem oblidar que són milers, molts d’ells infants, els qui han perdut tràgicament la vida creuant la Mediterrània per arribar a Europa. Per tot això, els bisbes preguem Déu amb esperança, per tal que tots els emigrants i refugiats siguin protegits i tractats d’acord amb la dignitat que mereix tota persona.

3. Malauradament ens dol profundament constatar que algunes polítiques desenvolupades pels governs d’Europa i l’actitud d’una part de les poblacions europees no s’estan mostrant a l’alçada de la seva obligació legal i moral de protegir i acollir tots els refugiats, la qual cosa provoca encara sofriments més grans.

4. Amb tot, són de lloar i agrair els gestos i esforços de solidaritat de bona part de la ciutadania i d’organitzacions no governamentals que s’han multiplicat arreu. També a Catalunya hem vist que són moltes les persones i organitzacions que s’han mobilitzat en iniciatives de salvament, assistència humanitària i sensibilització social. Les institucions públiques i entitats socials s’han preparat per a l’acollida i integració de refugiats al nostre país. Els bisbes donem suport i encoratgem totes aquestes accions. Les nostres diòcesis, a través de Càritas i altres entitats catòliques, han ofert des del primer moment diversos equipaments i recursos per a la acollida i, de fet, fa temps que atenen refugiats i ajuden a sensibilitzar l’opinió pública.

5. Els cristians no ens hem de cansar d’insistir que els refugiats i els emigrants han de ser tractats com germans, respectant sempre la seva dignitat humana. Hem de fer nostre el seu sofriment i superar la temptació de la indiferència. És el desig, tantes vegades expressat, de veure una Europa unida i cohesionada, compartint els valors democràtics que defineixen la seva identitat. El papa Francesc ha mostrat reiteradament la seva preocupació per aquesta problemàtica, amb múltiples gestos i paraules de denúncia i de solidaritat.

6. Per tot això, els bisbes de Catalunya volem fer una crida a la societat catalana a continuar mobilitzant-se i a treballar en favor de l’acollida i integració dels refugiats, i també de tots aquells que, per raons econòmiques o per altres dificultats, arriben al nostre país amb el desig de poder emprendre una vida millor. I oferim de nou la màxima col·laboració de l’Església per a fer-ho possible.

7. Així mateix, convidem la ciutadania i les institucions a incidir sobre la Comunitat internacional per tal que es garanteixi l’acollida i protecció de la vida i els drets humans de tots els emigrants i refugiats. És necessari i urgent que s’afrontin seriosament les causes d’aquesta dura realitat, posant fi als greus conflictes armats, a la inseguretat i la pobresa que provoquen la sortida de milions de persones dels seus països d’origen.

8. Finalment, ens volem adreçar a les comunitats cristianes, demanant que intensifiquin la pregària i els esforços concrets de solidaritat i hospitalitat davant de tots els immigrants i refugiats que arriben al nostre país. El papa Francesc, en aquest Any Sant de la Misericòrdia, ens convida a «desvetllar la nostra consciència, molts cops adormida davant el drama de la pobresa, i entrar encara més en el cor de l’Evangeli» (MV 15).

El dia 31 de març de 2016 feien pública aquesta nota conjunta sobre l’acolliment als refugiats:

Edt

39

joventut

Més de dos-cents adolescents i joves participen en la trobada diocesana a Vila-secaLa misericòrdia de Déu va ser l’eix conductor de les diferents activitats

Amb el lema «Feliços els misericordiosos», el dissabte dia 2 d’abril Vila-seca va acollir la trobada diocesana d’adolescents i joves organitzada per la Delegació diocesana de pastoral de joventut.

Els adolescents van començar en un parc de la vila, on van treballar en grups diverses dinàmiques relacionades amb les paràboles de la misericòrdia, com la de l’ovella i la dracma perduda, la del fill pròdig i la del bon samarità. Cadascuna d’elles comptava amb una part d’activitat o joc i una reflexió final per aprofundir en el sentit de la paràbola i la seva aplicació en la vida del jove. Els joves van recórrer diverses estacions del via lucis, amb la creu de l’Any Sant de la Misericòrdia, des del Santuari de la Mare

de Déu de la Pineda fins a la plaça de l’Església de Sant Esteve de Vila-seca. Cada estació va comptar amb la lectura d’un fragment de l’evangeli i un testimoni de persones allunyades que han sabut trobar la misericòrdia de Déu en les seves vides, com una mare que ha tornat a néixer després dels atemptats de Brussel·les o un malalt terminal en plena joventut, entre d’altres.

Enviats a viure l’alegria de la fe a l’escola, l’institut o la universitat

La trobada va continuar a l’església parroquial amb la celebració de l’eucaristia, presidida per Mn. Josep Mateu, dele

Esglesia de Tarragona n. 291 · 2016. 12. 22. · Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez, Anna...

Documents

Transcript of Esglesia de Tarragona n. 291 · 2016. 12. 22. · Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez, Anna...