LES ESGLÉSIES DE SANT PERE

Fet per :Lucia Campos Cobo

ÍNDEX

Introducció Historia Església de sant Pere Església de sant Miquel Església de santa Maria Retaules Fotos

INTRODUCCIÓ

El conjunt de les esglésies del Bisbat d’Ègara constitueix un dels conjunts arqueològics paleocristians més importants de Catalunya. Aquest complex episcopal, que s’acabà de construir a mitjans del s. VI, comptà amb tres edificis que es configuraran entorn d’un gran pati central: una catedral de tres naus, Santa Maria, amb columnes i amb el baptisteri als peus de l’edifici; una església funerària dedicada més tard a Sant Miquel; i una altra església de tres naus, Sant Pere, probablement amb funcions parroquials.

HISTORIA Les tres esglésies es van bastir vora l'emplaçament de l'antiga Ègara romana, damunt una església paleocristiana (de la

qual encara es conserven restes) com a seu del bisbat d'Ègara, constituït cap a l'any450 i que va perdurar fins a la invasió sarraïna, al segle VIII. Se sap el nom d'alguns dels seus bisbes (com ara el primer, Ireneu) i s'hi va reunir un concili provincial de la Tarraconense l'any 614. Tradicionalment s'havia considerat que el conjunt episcopal seguia el model bizantí de l'antiguitat, amb dues esglésies (Sant Pere i Santa Maria) i un baptisteri (Sant Miquel), si bé les últimes troballes arqueològiques fan pensar que l'església de Sant Miquel tenia un ús funerari. Després d'un llarg procés constructiu, les esglésies van quedar enllestides segons la forma actual cap als segles XI i XII i són de factura romànica, edificades sobre antics edificis preromànics de l'època visigòtica.

ESGLÉSIA DE SANT PERE

Al nord del recinte ( a l'esquerra de l'entrada) , es troba l'església de Sant Pere, la més gran de les tres esglésies que dóna nom , així mateix, al conjunt episcopal i l'antic poble de Sant Pere ( avui barri terrassenc ) que es va formar al seu voltant. Té una sola nau amb un absis trilobat i un transsepte ; el sostre és de volta de canó . La capçalera ( absis i transsepte ) és de l'època preromànica ( segles IX i X ) i la nau és del segle XII . La porta d'accés , molt senzilla , s'obre al mur sud i està emmarcada per quatre arquivoltes llises . La llum entra , a l'interior, a través de dues grans finestrals situats a cada costat de la porta i per les tres finestres de l'absis . La façana està coronada per una cornisa amb un fris escultural sostingut per mènsules en forma de caps humans . Té dos campanars, un d'espadanya , d'origen romànic i un altre més modern prop del transsepte

ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL

Situada al centre del recinte, enmig de les dues esglésies funcionava , segurament , com un baptisteri. És l'única, de les tres esglésies, que conserva la planta primitiva sencera , la qual és quadrada i té una creu grega amb nínxols als angles a la paret aquest , sobre l'absis , de planta de ferradura per dins i hexagonal per fora . A l'interior , al centre de la planta quadrada, està el cimbori cobert per una cúpula sostinguda per vuit columnes fetes amb fragments visigòtics aprofitats , i quatre capitells . A sota de la cúpula hi ha la piscina del baptisteri , de base octogonal .

ESGLÉSIA DE SANTA MARIAAquest edifici romànic , de principis del segle XII , es troba al sud del recinte i té una planta de creu llatina. La capçalera , amb l'absis de ferradura per dins, i quadrat a l'exterior, pertany a un temple de construcció anterior. El sostre de la nau és de volta apuntada i el del transsepte és de volta semicircular . En el creuer s'aixeca el cimbori octogonal coronat per un petit campanar de torre de dos pisos, amb una teulada de quatre vessants . El cimbori i la part alta dels murs del nord i oest tenen decoració llombarda , amb faixes i arcuacions cega. La porta d'entrada és senzilla , d'arc de mig punt amb relleus de terracota damunt i un cadirat aprofitada . A la façana sud hi ha un pòrtic de quatre arcs de mig punt , restes del claustre de la canongia agustiniana del segle XII.

RETAULES