ESNÒRQUEL

20 RUTES PER LA COSTA BRAVA

Col·lecció: Azimut - 149

MIQUEL ÀNGEL PÉREZ-DE-GREGORIOCARLES ROQUÉ

AZ149- SNORKEL.iNDD 3 20/03/17 11:54

Primera edició: maig del 2017

© de la idea editorial: Mosquito Books Barcelona, SL

© del text i de les fotografies: Miquel Àngel Pérez-De-Gregorio Capella i Carles Roqué Pau

Procedència de les imatges dels croquis: Base cartogràfica propietat de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (disponible a www.icc.cat)

© d’aquesta edició:9 Grup Editorial

Cossetània EdicionsC. de la Violeta, 6 - 43800 Valls

Tel. 977 60 25 91cossetania@cossetania.com

www.cossetania.com

Disseny i composició: Imatge-9, SL

Impressió: Formes Gràfiques Valls

ISBN: 978-84-9034-608-2

DL T 282-2017

AZ149- SNORKEL.iNDD 4 20/03/17 11:54

5

Índex

Introducció a l’esnòrquel .....................................................................7

L’equip .......................................................................................12

La fotografia submarina ..............................................................15

Recomanacions generals ..............................................................23

Bibliografia ..................................................................................24

Introducció a les rutes .......................................................................25

Localització de les rutes ...............................................................28

LES RUTES

1. Santa Cristina ..........................................................................30

2. Canyelles .................................................................................38

3. Mar Menuda ...........................................................................45

4. Cala Futadera ..........................................................................52

5. Canyet.....................................................................................59

6. Cala Ametller ..........................................................................66

7. Sa Conca .................................................................................72

8. Cala Rovira .............................................................................80

9. Castell .....................................................................................87

10. Cala Estreta ...........................................................................94

11. El Golfet .............................................................................101

12. Cala Pedrosa ........................................................................108

13. Aiguablava ...........................................................................115

14. Sa Tuna ...............................................................................121

15. La Calella ............................................................................128

16. Illa Mateua ..........................................................................134

17. Rostella ...............................................................................141

18. Calitjàs ................................................................................148

19. Jóncols ................................................................................154

20. Es Caials ..............................................................................160

AZ149- SNORKEL.iNDD 5 20/03/17 11:54

7

Itinerari • 1Introducció a l’esnòrquel

La majoria de llibres o guies submarines, tant de l’àmbit de divulgació com d’una perspectiva més tècnica, se centren principal-ment en la fauna i flora submari-na que es pot veure a profunditats només accessibles als bussejadors amb escafandre o ampolles d’aire comprimit. És veritat que a Ca-talunya, sobretot a les comarques costaneres de Girona, hi ha molta afició al submarinisme, i hem estat pioners d’aquesta activitat, majo-ritàriament esportiva, sovint lliga-da a llocs tan emblemàtics com les illes Medes, que cada any atrauen

centenars de bussejadors d’arreu del món. Però, a banda d’això, la nostra costa és, sobretot des dels anys cinquanta del segle XX, un lloc visitat per milers de turistes, d’arreu de Catalunya, d’Espanya i de la resta del món, que hi passen uns dies o setmanes tot gaudint del sol, de la gastronomia, de la cultura, i, lògicament també, de la mar. Alguns arribaran a conèixer els tresors que la gran biodiversi-tat submarina de les nostres cos-tes pot oferir. Alguns, fins i tot, s’emportaran imatges d’aquests tresors.

Les illes Medes són un dels destins preferits per a la pràctica del busseig a la Costa Brava

AZ149- SNORKEL.iNDD 7 20/03/17 11:54

8

Els que som d’aquí, com no podria ser d’altra manera, ens es-timem molt aquesta diversitat de vida, tan a l’abast, tan rica i alhora tan fràgil. La sobreexplotació de les riqueses marines, la contami-nació i l’excessiva urbanització de la franja costanera són clars enemics d’aquesta riquesa que és una part important del nostre pa-trimoni. Com és sabut, per poder protegir alguna cosa, primer s’ha de conèixer. Aquesta premissa és ben palesa en altres camps de la natura, però encara resta molta feina a fer pel que fa a la biodiver-sitat submarina. I encara més, com dèiem al principi, en aquella fran-ja costanera més propera, aquella que rep més pressió humana, hi ha força desconeixement de quins són els éssers que l’habiten.

Partint d’aquest punt de vista, ja fa anys que teníem al cap fer una guia o un llibre en què es mostrés no la vida submarina que es troba a profunditats de 20, 30 o 60 me-tres, que d’això ja hi ha força publi-cacions al mercat, sinó aquella més propera i accessible, que podem veure entre la superfície i els 10-15 metres de profunditat, i que està a l’abast de la gran majoria de visi-tants de la costa, ocasionals o no, però que sovint passa totalment desapercebuda. Amb aquesta idea hem confeccionat aquest llibre, bastit a través d’una sèrie d’itinera-ris o propostes, tan sols limitades per la seva pròpia capacitat, però que pensem que és una mostra més que representativa de la riquesa de les nostre cales i platges, i que vo-lem que serveixi tant als totalment neòfits com als que ja són conei-xedors d’aquest medi, persones en

general que, com nosaltres, esti-mem la nostra terra i la nostra mar.

Les comarques gironines tenen un xic més de 200 km de costa. És el que s’anomena la Costa Bra-va, que s’estén des del delta de la Tordera, a Blanes, fins a Portbou. Per tant, es tracta d’una zona on la mar Mediterrània és omnipresent. I no només amb la visió actual, en què el turisme de platja representa una de les principals fonts d’in-gressos, sinó des de temps antics. La mar va ser el principal punt d’entrada de les cultures que van viure en aquestes terres. Va ser du-rant una època el principal mitjà de comunicació, que va afectar no només el comerç i el desenvolupa-ment de la civilització i de l’eco-nomia, sinó també el vehicle per a la dispersió del coneixement de la nostra llengua, més enllà de les nostres fronteres. La mar, per altra banda, representà des d’antuvi una font d’alimentació molt impor-tant, tant per als pobles de la costa com per als de l’interior, en unes comarques on, en ben pocs quilò-metres, es passa dels cims dels Piri-neus a la mar. Aquests aspectes, en els quals la mar era vista com una via de comunicació o una font de producció d’aliments, es referien sempre a una cara de la Mediter-rània, la seva cara externa, sense que l’home a penes penetrés per sota de la seva superfície. La mar era un lloc misteriós, desconegut, perillós, que sovint s’empassava els pescadors o els mariners. De fet, hem sentit de boca d’alguns vells pescadors que no sabien nedar, ja que pensaven que, si algun dia naufragaven, la seva agonia seria més curta pel fet de no saber-ne.

AZ149- SNORKEL.iNDD 8 20/03/17 11:54

9

Deixant de banda els estranys artefactes, invents i prototips apa-reguts des de l’antiguitat amb la fi-nalitat de penetrar en aquest món misteriós, i que sovint tenien una pretensió militar o industrial, va ser durant la dècada dels anys tren-ta del segle XX quan es posaren les

bases fonamentals per al desen-volupament del busseig modern. Així, la creació de les aletes o dels peus d’ànec o de granota (1935), del tub respirador (1938) i de la màscara que contenia els ulls i el nas (1938) van ser essencials. Una mica abans, Le Prier pa tentava

El delta de la Tordera, a Blanes, és l’extrem sud de la Costa Brava

El cap Falcó, a Portbou, a tocar del límit nord de la Costa Brava

AZ149- SNORKEL.iNDD 9 20/03/17 11:54

10

un escafandre que, gràcies a una ampo lla amb aire a alta pressió (150 atmosferes), proporcionava una autonomia real per al busseig.

L’any 1943, un jove tinent francès, Jacques-Yves Cousteau, juntament amb l’enginyer Émi-le Gagnan i el jove esportista Frédéric Dumas, va provar a la Costa Blava francesa un aparell que aviat es convertí en la solució que s’estava buscant des de feia anys per tal de permetre la inves-tigació del fons marí: l’escafandre autònom. Aquest aparell tenia una novetat fonamental: un regulador que subministrava al bussejador aire a pressió ambient, el qual es trobava comprimit a gran pressió dins d’una ampolla. Això pro-

porcionava, per una banda, una autonomia fins ara no pensada, i per l’altra augmentava considera-blement la profunditat a la qual un bussejador podia baixar. Però Cousteau no es va aturar aquí. Juntament amb l’escafandre, va utilitzar una màscara que cobria els ulls i el nas (el que anomenem ulleres de sotaigua), unes aletes de goma més flexibles i un cinturó amb peces de plom, que ajudaven a compensar la natural flotabilitat del cos humà. La base del busseig modern ja estava establerta.

Però a banda del busseig amb escafandre, l’home ha penetrat a la mar sense més recursos que la seva pròpia naturalesa. Sobretot amb finalitats recol·lectores. Hi ha

Moltes cultures van arribar a Catalunya per la mar. Sant Martí d’Empúries, antiga Paleàpolis grega

AZ149- SNORKEL.iNDD 10 20/03/17 11:54

11

civilitzacions, con les dels pobles polinesis, que han estat pioneres a l’hora de baixar a pulmó lliure a profunditats considerables, per tal de recol·lectar corall, perles, esponges o marisc. El busseig lliu-re, a pulmó o en apnea consisteix a realitzar immer sions tot man-tenint la respiració després d’una profunda inspiració a superfície. És la manera més senzilla i natural de penetrar al fons marí i, de fet, podria practicar-se sense cap equip especial. El problema és que l’ull humà no està dissenyat per poder veure en condicions per sota l’ai-gua, per la qual cosa almenys un element es feia imprescindible per solucionar aquest problema: la màscara de busseig o les ulleres de sotaigua. Amb aquest element ja es podia descobrir gran part dels misteris que hi ha sota la superfície de la mar, però encara plantejava limitacions. Un altre element im-portant, per ajudar-nos a impul-sar-nos per sota l’aigua, són les ale-tes de busseig. Els peus humans no estan dissenyats per a la natació, i l’enginy humà va inventar aquests elements, basant-se en les formes de les aletes dels peixos i els mamí-fers marins. Per completar l’equip, la gran majoria de bussejadors uti-litzen un altre element: el tub de respiració o esnòrquel (de l’anglès snorkel), i que ha donat nom a la pròpia activitat de busseig a pul-mó: snorkeling, anglicisme que, de moment, no ha trobat entrada oficial, ni en català ni en castellà, però que s’utilitza habitualment de forma generalitzada. Un gan-xo col·locat de forma a nul·lar al voltant del tub permet fixar-lo a la corretja que subjecta les ulleres al

cap del bussejador. A l’extrem in-ferior del tub, una embocadura de cautxú permet adaptar les dents i la forma de la boca per poder agafar de forma estanca el tub i impedir d’aquesta manera que el nedador s’empassi aigua. Amb aquest equip bàsic (ulleres, aletes i tub), la gran majoria de persones pot procedir a gaudir dels tresors de l’interior de la mar. Tan sols es requereix tenir un mínim d’estat de forma física i saber nedar. Per a aquells que no es limiten a practicar aquesta ac-tivitat de forma esporàdica en les seves vacances d’estiu, o que volen gaudir-ne més estona i durant tot l’any, com perfectament es pot fer a la nostra costa, es requereix un altre element. Un vestit termoaï-llant, el que es coneix com a ves-tit de busseig, vestit de neoprè o, simplement, neoprè. Els vestits fets amb aquest material, el neo-prè, a partir de cautxú sintètic, basat en el policloroprè, permeten aïllar-nos del fred, i com que són elàstics i flexibles, també ofereixen una llibertat de moviments a so-taigua considerable.

Abans de tractar breument les diferents classes dels elements que hem referit, com són les ulleres, les aletes, el tub i els neoprens, cal di-ferenciar el busseig lliure, a pulmó o snorkeling, de la pràctica de l’ap-nea o del busseig en apnea, que és una pràctica esportiva que pretén, segons les seves modalitats, arribar a la màxima profunditat possible o bé romandre sota l’aigua el major temps possible sense respirar. L’ap-nea, és a dir, aguantar sense respi-rar, és una tècnica per a la nostra activitat, però no una finalitat en si mateixa.

AZ149- SNORKEL.iNDD 11 20/03/17 11:54

12

L’EQUIP

Les ulleresEs tracta d’un element impres-

cindible per a la visió subaquàtica. Si no en portéssim, tindríem un problema de refracció de la llum. Avui dia, fins i tot, no hi ha cap problema per fer-se unes ulleres amb els vidres amb la graduació que requereixin els nostres ulls. Al mercat hi ha moltes varie tats d’ulleres de sotaigua, de les més senzilles i barates a les més tècni-ques i professionals. Unes ulleres acceptables, però, han de disposar d’una sèrie de requisits mínims:

• El seu perímetre s’ha d’adaptar perfectament a la nostra cara, amb una pressió uniforme.

• El volum intern de la màscara ha de ser correcte, ja que un gran volum requeriria una bo -

na quantitat d’aire per equili-brar pressions en el seu inte -rior o per buidar l’aigua en cas d’entrada.

• Ha de cobrir totalment els ulls i el nas, amb la finalitat de po-der insuflar aire per equilibrar pressions i per buidar l’aigua.

• És imprescindible que perme-ti pinçar el nas per realitzar l’anomenada “maniobra de Valsalva”. Aquesta maniobra, que porta el nom del metge italià (Valsalva) que la va idear, consisteix a exhalar aire amb la boca i el nas tancats. Ide-ada per tal d’expulsar pus de l’oïda, és una tècnica bàsica de busseig per tal d’igualar el canvi de pressió provocat pel descens submarí.

• El vidre de les ulleres ha de ser temperat i irrompible (nor-

Equip essencial per a la pràctica de l’esnòrqueling: ulleres, tub, aletes, guants, ganivet i boia de senyalització

AZ149- SNORKEL.iNDD 12 20/03/17 11:54

13

malment ve indicat amb les paraules tempered o safety, o amb una T).

• Tot l’entorn de les ulleres ha de tenir un doble faldó per a una millor estanquitat i adap-tació.

• El material ha de ser suau i fle-xible, normalment de silicona hipoal·lèrgica. Si es tria negra i translúcida, ens proporcionarà una major lluminositat.

• Cal que l’enganxament de la tira de subjecció sigui amb si-velles de fàcil maneig.

• El cèrcol que subjecta el vidre al cos de la màscara ha de ser rígid i de mate rial resistent.

Les aletesLes aletes, o peus d’ànec o de

granota, ofereixen la possibilitat de desplaçar-se pel medi submarí d’una forma més còmoda i rela-xada. Bàsicament, hi ha dos tipus d’aletes, en funció del seu sistema de subjecció:

• Tancades o en forma de sabati-lla, que cobreixen totalment el peu. Admeten una millor sub-jecció al peu però impedeixen dur uns escarpins gruixuts.

• Ajustables o de taló obert, que porten una cingla unida amb sivelles al cos de l’aleta.

El tub o snorkelServeix per respirar quan s’està

amb el cap submergit, la qual cosa fa que la tasca de nedar pugui ser molt més descansada. Hi ha bus-sejadors que no l’utilitzen, perquè

passen més temps a sotaigua que a la superfície, però en general se’n recomana l’ús. Els tubs han de te-nir una longitud aproximada d’en-tre 30 i 35 cm i uns 20-25 mm de diàmetre. L’embocadura ha de ser flexible i de material hipoal·lèrgic. El tub ha de ser tan llis com sigui possible al seu interior, per evi-tar que l’aigua quedi retinguda, i s’ubica al costat esquerre.

El vestit de neoprèCom hem dit abans, i més en

aigües relativament fredes com les del Mediterrani, pot ser necessari un vestit de neoprè, que esdevé imprescindible si es pretén practi-car l’activitat més enllà dels mesos d’estiu. En funció de la seva per-meabilitat o impermeabilitat, po-dem parlar de tres tipus de vestit de busseig: sec, semisec i humit. El neoprè sec deixa cap, mans i peus al descobert, però tanca cadascu-na d’aquestes articulacions (coll, canells i turmells) tot impedint que l’aigua entri a l’interior. La capa d’aire empresonat a l’interior del vestit manté el cos del busse-jador sec i aïllat. El vestit semisec cobreix braços i cames, com el sec, però no tanca a nivell de canells i turmells, sinó a nivell d’aixelles i engonals, la qual cosa permet que l’aigua penetri a braços i cames. Per últim, el vestit humit és el més barat i comú entre els bussejadors. En aquesta mena de vestits l’aigua penetra a l’interior del vestit, tot formant una petita capa d’aigua empresonada entre la pell i el neo-prè, que s’escalfa en contacte amb el cos de la persona, i que serveix d’aïllant suplementari. Evident-

AZ149- SNORKEL.iNDD 13 20/03/17 11:54

14

ment, l’aïllament tèrmic és molt inferior a l’aconseguit amb un ves-tit sec. Per això, els fabricants pro-posen un grau de gruix diferent del neoprè en funció del grau de fred, però s’ha de tenir en compte que, a major gruix, proporcionarà menor mobilitat i major compli-cació a l’hora de posar-se el vestit. Així, a títol d’exemple, per a ai-gües càlides, temperades o tropi-cals, que no solen baixar de 15º C, ens bastarà un vestit de neoprè de 2-5 mm de gruix, mentre que en necessitarem un de 5-7 mm per a aigües més fredes, que a la part del tors pot disposar de doble capa. Evidentment, en el nostre cas de busseig a pulmó, també dependrà de la profunditat a la qual baixem. Si ho fem a poca fondària, amb un vestit prim ja en tindrem prou.

Altres elements complementaris

Escarpins: Aquesta mena de mit-jons de neoprè han de con-siderar-se realment impres-

cindibles, no només perquè protegeixen els peus de la pèr-dua de calor, sinó perquè ens lliuraran de rascades als talons provocades per les aletes. A més, alguns models d’escar-pins porten sola per poder ca-minar sobre el fons rocós.

Guants: Els guants poden consi-derar-se igualment, si no im-prescindibles, sí molt recoma-nables. Protegeixen les mans del fred i sobretot de possibles talls pel reblaniment de la pell en contacte amb l’aigua.

Cinturó de llast: Si s’utilitza un vestit de neoprè, és imprescin-dible l’ús d’un cinturó de llast o pesos, que és on es posen les peces de plom per contra-restar la flotabilitat provocada pel neoprè. S’ha de dir que tradicionalment es feien ser-vir peces de plom, però avui dia s’han anat substituint per materials més còmodes. El nombre de peces dependrà

Amb un equip mínim es pot practicar snorkeling

AZ149- SNORKEL.iNDD 14 20/03/17 11:54

15

del gruix del nostre vestit i del nostre pes corporal.

Ganivet: Un ganivet submarí ens pot ser útil per lliurar-nos de cables o xarxes, o per moure petites pedres sense fer servir les mans, però mai no s’ha de fer servir per molestar o da-nyar la fauna o la flora.

Desenteladors: Un dels proble-mes de les ulleres de sotaigua és que sovint s’entelen. El mè-tode més tradicional és utilit-zar la saliva. Abans d’entrar a l’aigua, escopim sobre els vi-dres, tant per la part interior com l’exterior, i estenem la sa-liva per tota la superfície. Ho aclarim amb aigua, i ja està. Avui dia existeixen al mercat productes específics, desente-ladors, normalment en forma d’esprai. Un mètode casolà i barat és utilitzar un xampú per a bebès, d’aquests que no irriten els ulls, i seguir el ma-teix procediment que amb la saliva. Funciona!

LA FOTOGRAFIA SUBMARINA

Un dels elements complemen-taris per a l’activitat del busseig lliure, a pulmó o snorkeling, és la càmera fotogràfica. Com li passa a molta gent, també per a nosaltres la càmera fotogràfica ha esdevin-gut no un element complementari sinó imprescindible. Observar els tresors submarins de les nostres costes ja és una meravella, però, a més, poder emportar-te’ls a casa, i sense haver-los alterat ni danyat,

és gairebé una forma d’entendre la mar. La fotografia submarina va lligada des dels seus inicis al submarinisme en si. Un altre fran-cès, Louis Boutan, va fabricar una càmera submarina l’any 1893. El 1957, de nou de la mà de l’equip del comandant Yves Cousteau, aparegué una càmera amfíbia que, més endavant, passà a pertànyer a la marca Nikon, i donà lloc a les famoses Nikonos l’any 1963. Ja abans, el 1936, s’havia construït la primera càmera rèflex, però no fou fins molts anys després que les marques oferiren al mercat carcas-ses submarines adaptades per en-cabir alguns models, tot i que es tractava d’un sector minoritari i elitista. En aquella època, que nos-altres hem viscut, l’única alterna-tiva a l’abast del gran públic eren les càmeres d’un sol ús. Aquest tipus de càmeres tenien tots els elements incorporats en una car-cassa, que, en el cas de les que es podien submergir, era un recobri-ment de plàstic que mantenia la càmera en condicions d’estanqui-tat, i en permetia l’ús a sotaigua a petites profunditats (4-5 metres, com a molt). Aquestes càmeres solien usar pel·lícula de 400 ASA i no tenien flaix incorporat, amb la qual cosa la qualitat era molt deficient. A finals dels anys vui-tanta del segle passat començaren a aparèixer les càmeres digitals, tot i que no va ser fins als noranta quan les càmeres digitals van tenir el seu enlairament definitiu, i al final d’aquella dècada aparegue-ren molts models de càmeres, tant compactes com rèflex, amb preus accessibles a gairebé totes les but-xaques, sobretot pel que fa a les

AZ149- SNORKEL.iNDD 15 20/03/17 11:54

16

anomenades càmeres compactes. A la vegada que apareixien aques-tes càmeres, venien acompanyades de les seves carcasses submarines, bé de la mateixa marca de la càme-ra o bé de marques que fabricaven carcasses submarines per als prin-cipals models. Podem afirmar que la revolució digital va permetre, en aquest i en altres camps del natu-ralisme, que l’estudi amateur de la natura se socialitzés, que arribés a tot arreu. Anys enrere, per poder realitzar estudis de la fauna i flora submarines eren necessaris equips cars, difícils d’aconseguir. Avui dia, amb un equip bàsic a l’abast de tothom es pot fer realitat el somni d’emular el comandant Cousteau i documentar personalment les me-ravelles submarines de les nostres costes. La fotografia submarina o

fotosub, com també s’anomena, és una eina bàsica que ens permet emportar-nos a casa els secrets del fons de la mar. En principi, tot el que hem dit fins ara sobre la foto-grafia submarina és aplicable tant a la fotografia per a bussejadors amb escafandre autònom com per als que practiquem el busseig lliure o a pulmó. En aquest darrer cas, aquesta pràctica se sol anomenada “cacera fotogràfica” o (en castellà) cazafotosub, la qual cosa deixa en-treveure l’origen de molts practi-cants de la fotografia submarina en apnea. Fins i tot el gran Eduard Ametlla, pioner del submarinisme català i espanyol, havia practicat la pesca submarina amb arpó en els seus inicis. És molt habitual que els grans fotògrafs submarins en apnea hagin estat abans pescadors

Snorkeling en un escull coral·lí

AZ149- SNORKEL.iNDD 16 20/03/17 11:54

17

o caçadors submarins. En altres temps, era molt més assequible comprar un arpó que una càmera. El mateix ens va passar a nosaltres. Malgrat això, la majoria d’exca-çadors submarins obtenen amb la fotografia en apnea moltes més satisfaccions que abans, i entenen que allò que els atreia del seu es-port ho experimenten igual o més amb la fotografia, sense haver de causar cap mena de mal a la fau-na marina. És cert que la cacera subma rina és una pràctica selecti-va, i que en bones mans pot arribar a ser sostenible, però també és cert que la sobreexplotació dels fons marins faria desitjable que tots els caçadors submarins canviessin el seus arpons per càmeres fotogràfi-ques. Almenys és una de les fites que ens agradaria aconseguir amb aquest llibre.

A dia d’avui, les possibilitats d’equips fotogràfics submarins són molt variades. A les originals cà-meres rèflex i compactes, s’hi han afegit les càmeres sense mirall (cà-meres evil) i les càmeres submer-gibles que no necessiten carcassa, amb la qual cosa s’abarateix molt el preu final. Fins i tot, avui dia tenim les càmeres incorporades als telèfons mòbils, que també tenen les seves pròpies carcasses, o les anomenades càmeres d’acció (com les GoPro). En aquests dos darrers casos, si només volem captar algu-na imatge de manera molt esporà-dica o sense cap mena de pretensi-ons ja ens faran servei. Si, en canvi, volem documentar les nostres ob-servacions i que ens serveixin per poder determinar i identificar el que hem vist un cop a casa, neces-sitarem alguna cosa més.

Els motius de la fotografia submarina se solen classificar en tres tipus: ambient, fauna i ma-crofotografia. A diferència de la fotografia submarina amb escafan-dre autònom, on fins i tot podrem recolzar-nos en el fons tranquil-lament per poder enquadrar i disparar, en la fotografia en apnea ens basarem en la nostra capacitat d’aguantar la respiració i de bai-xar a determinada profunditat. La majoria de nosaltres es mourà en profunditats curtes, on hi ha més insolació i on abunda més la vida marina de petites dimensions, per la qual cosa necessitarem un equip que ens permeti fer unes bones imatges macro. A continuació, analitzarem breument els diferents sistemes, tenint en compte que ens referim a la fotografia en apnea.

Les càmeres compactesSón aquelles que ho porten

tot integrat: cos, objectiu i flaix. Es tracta del primer nivell de les possibilitats, el més senzill i acces-sible a totes les butxaques. Hi ha força marques que ofereixen les seves pròpies carcasses (Canon, Olympus....) i d’altres que, tot i no tenir carcasses pròpies, se’n troben d’específiques al mercat (Nikon, Sony, Pentax...). Aquests tipus de càmeres, la majoria totalment au-tomàtiques, són fàcils d’usar i no requereixen una inversió de diners gaire gran. Ara bé, deixant de ban-da les preferències personals per una càmera o altra, no qualsevol model serveix per al nostre pro-pòsit. Com dèiem abans, és molt important que la càmera tingui un bon macro. Aquells models que

AZ149- SNORKEL.iNDD 17 20/03/17 11:54

18

no permeten enfocar de molt a prop (d’1 a 5 cm) no ens aniran bé. També és important que siguin models que no tinguin un zoom massa gran, ja que més enllà dels 150 mm no ens serviran de res. Recordem que ens movem sota la superfície marina, i que la falta de llum pot ser considerable. Les càmeres amb zoom equivalents a 24-28-35 / 85-110-120 mm se-ran ideals tant per fer fotografies d’ambient com de fauna gran, i, si tenen un bon macro, tindrem un equip força complet. En càmeres compactes, al mercat començarem a trobar equips complets (càmera i carcassa) a partir de 400 €, i fins i tot menys si cerquem al mercat de segona mà de fòrums de bus-seig o fotografia. S’ha de tenir en compte que no tots els models i marques tenen una carcassa sub-marina adaptada i, per tant, en la nostra decisió caldrà tenir-ho

sempre en compte. De res no ens servirà voler un model concret si al mercat no existeix la carcassa cor-responent. A tal efecte, hi ha força oferta comercial de pacs complets de càmeres i carcasses, que poden ser una bona manera d’estalviar i d’assegurar la funcionalitat de l’equip. Aquesta primera possibi-litat, la de les càmeres compactes, té, però, alguns inconvenients. Hi ha models que permeten controlar aquestes càmeres de forma manual (velocitat, ISO, diafragma, balanç de blancs....), i per això són sem-pre preferibles a les totalment au-tomàtiques. Però fins i tot aquests models funcionen amb l’enfoca-ment automàtic, l’autofocus, que en aquest tipus de càmeres no sol ser infal·lible, sobretot en la moda-litat de macrofotografia. Tot i que la qualitat d’imatge pot ser molt bona, sempre se situarà un pas enrere envers les càmeres rèflex.

Carcasses per a càmeres compactes i càmera compacta submergible

AZ149- SNORKEL.iNDD 18 20/03/17 11:54

19

Un altre problema de les càmeres compactes és que el flaix integrat que porten sol quedar inhabili-tat per la pròpia carcassa. És cert que en algunes ocasions podrem fer fotos sense flaix, i que hi ha models amb possibilitats d’ISO molt altes, però a sotaigua la llum és imprescindible per aconseguir bons resultats, i l’ajut del flaix ens sembla totalment imprescindible. Per tant, l’avantatge de les com-pactes de poder tenir un equip petit i barat es complica tant pel que fa a mida (necessitarem un su-port, braços i flaix) com pel que fa al pressupost. Un equip de com-pacta, carcassa i accessoris de llum difícilment pujarà a menys de 1.000 €. S’ha de tenir en compte que els equips compactes, que te-nen avantatges com el fet que ens permeten transportar poc pes, ide-al per a viatges, també presenten inconvenients, atès que no podem oblidar que quan ens submergim en apnea hem de lluitar contra el nostre propi cos i contra la flota-bilitat, que les normes bàsiques de fotografia en general segueixen essent vàlides sota de l’aigua, i que les imatges les haurem de fer subjectant bé la càmera per evitar moviments i trepidacions que ens la facin malbé. Un altre aspecte a tenir en compte, amb matisos po-sitius i negatius, és que no treba-llarem normalment amb un visor, sinó amb la imatge de la pantalla de la càmera. Això comporta un avantatge pel que fa a la visió a sotaigua, ja que podrem enqua-drar fàcilment, però, per contra, podem tenir alguns problemes de reflexos quan la llum del sol filtra-da es reflecteixi a la pantalla.

Les càmeres compactes submergibles

Molt semblants a les ante-riors, però d’aparició més recent, són les compactes submergibles, és a dir, aquelles que no necessi-ten una carcassa externa per poder fer fotografies a sotaigua. Tenen, com les compactes normals, els mateixos problemes i avantatges: autofocus no infal·lible, falta de visor, mida petita i poc pes, etc., però representen una millora, en primer lloc, quant al preu final, que és molt assequible (entre 100 i 400 €). Aquestes càmeres van començar al mercat destinades a esports d’aventura, per als quals es necessitaven equips lleugers però alhora resistents, i que es pogues-sin mullar sense problema. En el moment actual, se’n troben que poden submergir-se fins a 30 me-tres, molt més del que necessiten la majoria d’afeccionats. Podem trobar al mercat càmeres de les marques més conegudes (Nikon, Canon, Olympus, Fuji, Ricoh....). A banda del preu, aquestes càme-res tenen un clar avantatge sobre les compactes normals, i és que, com que no tenen carcassa exter-na, el seu flaix integrat és plena-ment operatiu. Per tant, es tracta d’una de les possibilitats més adi-ents i recomanables.

Les càmeres rèflexQualsevol que es dediqui

més a fons a la fotografia coneix els avantatges dels equips rèflex. Parlem de la primera divisió de la fotografia. Parlem de les SLR (Sin-gle Lens Reflex), càmeres d’un sol objectiu però intercanviable, en

AZ149- SNORKEL.iNDD 19 20/03/17 11:54

20

què la imatge recollida per l’objec-tiu és reflectida en un mirall per portar-la a un visor (mitjançant un pentaprisma), de manera que la imatge observada pel fotògraf és pràcticament idèntica a la que recollirà el sensor. La majoria de càmeres rèflex que hi ha al mer-cat disposen de flaix integrat i de mode Live View, que permet ob-servar per la pantalla, gran i de qualitat, les imatges en directe, tot i que això comporta un consum de bateries, que fa que la majoria de fotògrafs optin per mirar i en-quadrar pel visor. A sotaigua, on portem una màscara o ulleres, és cert que mirar pel visor pot sem-blar complicat, però la veritat és que els amplis visors de les càme-res rèflex de primer nivell perme-ten això sense cap problema. La qualitat d’imatge obtinguda és molt alta, tant si es fan servir ob-jectius gran angulars (per fer fotos d’ambient) com telezoom de petit rang (per fer fauna en general o fotos d’ambient), o bé objectius específics per a macrofotografia, que és on les càmeres rèflex ofe-reixen tot el seu potencial, amb

una profunditat de camp que no es troba a l’abast dels equips com-pactes. Normalment els fotògrafs que utilitzen equips rèflex el que fan és adaptar els seus equips de fotografia de natura en general a la fotografia submarina.

Al mercat es troben carcasses de diverses marques que, en gene-ral, cobreixen la majoria de models més utilitzats pels afeccionats. Ara bé, l’ús d’equips rèflex també té els seus inconvenients o, més ben dit, limi tacions. La primera és, evidentment, el pressupost. Una carcassa submarina per a una cà-mera rèflex es mou entre els 1.000 i els 5.000 € (o més). Per tant, si a això hi afegim el preu de la càmera i de l’objectiu, difícilment podrem aconseguir un equip rèflex amb carcassa per menys de 1.200 o 1.300 €, tret que acudim al mer-cat de segona mà. A banda, hem de tenir clar que el flaix integrat de les rèflex (si en té) no és ope-ratiu amb la carcassa i, per tant, necessitarem com a mínim un flaix, amb els seus accessoris (ca-bles, braços, etc.), per la qual cosa caldrà que afegim al nostre pres-

Càmera rèflex equipada amb carcassa estanca i llanternes

AZ149- SNORKEL.iNDD 20 20/03/17 11:54