ESO / BATXILLERAT - Editorial Casals · amb el nus, que al·ludeix a la gesta mítica d Alexandre...

ESO / BATXILLERAT

20162017

CULTURA

CLÀSSICA /

LLATÍ

EDICIÓ EN CATALÀ

2

ÍNDEX

ESOCultura clàssica Claus del projecte 4-5

Material per a l’alumne 6

Material per al professor 7

Proposta didàctica

DVD del professor

Pissarra digital

Índex de continguts 8-9

LlatíClaus del projecte 10



Proposta didàctica

DVD del professor

Pissarra digital

Índex de continguts 13

BATXILLERATLlatíClaus del projecte 14-15



Proposta didàctica

DVD del professor

Pissarra digital


LITERATURALectures recomanades 21

ecasals.catPortal de recursos educatius i llibres digitals

d’Editorial Casals 22-23

3

ESOCultura clàssica Claus del projecte 4-5



Proposta didàctica

DVD del professor

Pissarra digital


LlatíClaus del projecte 10



Proposta didàctica

DVD del professor

Pissarra digital

Índex de continguts 13

BATXILLERATLlatíClaus del projecte 14-15



Proposta didàctica

DVD del professor

Pissarra digital


LITERATURALectures recomanades 21

ecasals.catPortal de recursos educatius i llibres digitals

d’Editorial Casals 22-23

NOVETATS PER AL CURS

2016-2017

ESOESO

M. DuranG. MartínezF. Llorens

LLAT

Í I

LLATÍ

4Trobaràs els recursos digitals i el format digital del llibre a

ecasals.cat/llatieso

Trobaràs els recursos digitals i el format digital del llibre a

ecasals.cat/llati2ba

Martí Duran

2

Agripina la M

ayor14 a. C. —

33 d. C

Néta d’Au

gust i esposa de G

ermàn

ic, a qui va

acompanyar en

les seves nom

broses campanyes m

ilitars.

Va arribar a prendre les regn

es de l’exèrcit en absèn

cia

del seu m

arit, i va evitar així un

atac de pànic qu

e hau

ria

min

at la moral dels legion

aris roman

s, ja que corria el

fals rum

or que els rom

ans h

avien estat derrotats a la

frontera del Rin

. Es va enfron

tar a l’emperador de Rom

a

mateix, Tiberi, després d’acu

sar-lo de la sospitosa mort

del seu m

arit. Agripina va pagar aqu

esta gosadia amb el

desterramen

t a l’illa de Pandatària, on

va morir de fam

.

LLA

TÍ

BAT

XIL

LERA

TLL

ATÍ 2

BATXILLERAT

ESOESO

Martí DuranTrobaràs els recursos digitals i el format digital del llibre a

ecasals.cat/classica4eso

CULT

URA

CLÀ

SSIC

A 4

CULTURA

CLÀSSICA

4

ESO CULTURA CLÀSSICA 4

ESO CULTURA CLÀSSICA

1

En el llibre de primer cicle el contingut parteix

i s’estructura a partir de tres ciutats i la seva manera de viure: Atenes, Roma i Mèrida.

Emplaçaments reals que reproduïm visualment

(maquetes, vídeos, imatges, mapes) per fer de

la cultura clàssica, tan llunyana en el temps,

una realitat present i amb petjades visibles en la nostra actualitat.

6

Atenes

Història

cd Mira aquesta reconstrucció d’Atenes.

•Identifica-hielPartenó,l’ErectèonielsPropileus.•Fesunafitxaperacadaedificiqueinclogui:–Anysdeconstrucció. –Arquitectesiartistesquehivanintervenir.–Funcióqueexercia.

Atenes al segle v aC. Les guerres mèdiques AlabatalladeMarató(490aC),elsatenesosvanvènceriexpulsarelsperses,quehavienintentatassetjarAte-nes. Alguns anys més tard, el rei persa Xerxes I va tor-nar a atacar Atenes. Els atenesos van salvar la vida per-quès’havienrefugiataSalamina,peròlaciutatvaserdestruïda. Capitanejats per Temístocles, els atenesosvanaconseguirvèncerfinalmentelspersesalabata-lladeSalamina(480aC),ireconstruirlaciutat.L'últimreductedel'exèrcitpersavaserderrotatalabatalladePlateal'anysegüent(479aC).

Temístoclesvaferconstruirlamurallaqueportaelseunomielsanomenats«mursllargs»,unscaminsforti-ficatsqueunienAtenesambelportmarítimdelPireu.

La democràcia atenesaAtenesvaconsolidarlademocràciapermitjàd’unllargprocés,quevacomençarambSoló(638–558aCapro-ximadament).Aquestlegisladorvacrearl’ekklesia, una assemblea on participaven tots els ciutadans de la polis –aexcepciódelaclasseméshumil–ionesprenienlesdecisions per al govern de la ciutat. També va crear la bulé, un consell més reduït que preparava les sessions de l’ekklesia i controlava els magistrats.

ClístenesvareformarelsistemadeSoló.Va introduirl’ostracismeperdefensarlademocràciaencasdepe-rill:mitjançantunavotació,unciutadàconsideratper-judicialperalademocràciaeraapartatdurantdeuanysdelavidapública.

A l’època de Teseu, el primer rei mític d’Atenes, la ciutat havia d’oferir a Minos, rei

de Creta, set nois i set noies cada nou anys; en arribar a

l’illa, els joves eren lliurats al Minotaure, un terrible toro que estava tancat en un laberint. Quan Teseu va anar a Creta, la filla

del rei, Ariadna, li va do-nar un cabdell de fil, in-

dicant-li que l’anés desfent a mesura que s’endinsés al la-

berint. Teseu va arribar a la cambra del monstre i el va matar; després, seguint el fil, va aconseguir sortir del laberint.

ACTIVITATS

L’acròpolis (de akros, ‘alt’, i polis, ‘ciutat’) era una ciutadella fortificada situada a dalt d’un turó. Tenia finalitats defensivesi religioses. A l’acròpoli d’Atenes hi ha edificis molt importants, com el Partenó, temple destinat a albergar una estàtua d’ori marfil de la deessa Atenea; l’Erectèon; els Propileus, o el temple de Nike àptera.

Les estoes eren espais de planta rectangular, porxats, amb columnes i murs laterals; sovint es trobavena l’àgora. S’hi solien establir comerciants o es feien servir amb finalitats religioses.

L’àgora o plaça pública: originàriament era la plaça on es reunia l’assemblea de ciutadans. En èpocaclàssica era el lloc de mercat (emporion) al voltantdel qual s’instal·laven les botigues.

El mite de Teseu

7

Grècia

PèriclesL’edat d’or d’Atenes coincideix amb l’arribada al poder dePèricles.Ambl’ajutdelgranescultorFídies,Pèriclesvareconstruirelsmonumentsdel’acròpolisquehavienestat destruïts pels perses. Així van aparèixer el Parte-nó, els Propileus i l’Erectèon. El Partenó albergava una estàtuadeladeessaAtena,de25metresd'alçada.

Sota Pèricles, Atenes es va convertir en la capital de la lligadeDelos(477aC),unaaliançaantipersaqueagru-pavamoltesciutatsdelmarEgeuiqueesvatransfor-mar en un imperi. Amb Pèricles, la democràcia atenesa va arribar al màxim esplendor: va donar plens poders a l’Assemblea i al Consell i va possibilitar que més ciuta-dans accedissin als càrrecs més alts.

Les guerres del PeloponèsDesprés de vèncer els perses a les guerres mèdiques, Atenes va exercir un domini abusiu sobre les altres ciu-tatsdelalligadeDelos.Perferfrontal’excessiupoderatenenc, Esparta va liderar la reacció de les altres polis is’hivaenfrontarenlesanomenadesguerresdelPelo-ponès(431-404aC).

La victòria va ser per Esparta, que va imposar a Atenes un govern anomenat dels Trenta Tirans. Aquest govern vaperseguirferotgementelspartidarisdelademocrà-cia,peròvafracassarperlasevaduresai,desprésd’unaguerracivil, el403aC,es va restaurar lademocràcia.Arabé,tantsanysdeguerravandeixartotGrèciaempo-brida i devastada.

L’acròpolis (de akros, ‘alt’, i polis, ‘ciutat’) era una ciutadella fortificada situada a dalt d’un turó. Tenia finalitats defensivesi religioses. A l’acròpoli d’Atenes hi ha edificis molt importants, com el Partenó, temple destinat a albergar una estàtua d’ori marfil de la deessa Atenea; l’Erectèon; els Propileus, o el temple de Nike àptera.

Les estoes eren espais de planta rectangular, porxats, amb columnes i murs laterals; sovint es trobavena l’àgora. S’hi solien establir comerciants o es feien servir amb finalitats religioses.

El buleuteri era l’edificion es reunia la bulé, el consellque preparava les lleis.

El Pnyx era un turó rocós on es reunia l’ekklesia o assemblea del poble atenès.

A totes les ciutats gregues hi havia temples. Al nord-est de l’àgora d’Atenes, per exemple, hi havia el d’Hefest.

CLAUS DEL PROJECTE

En el llibre de segon cicle el contingut

s’estructura en blocs temàtics.


2

Projecte molt visual: bona part del

contingut es presenta a partir de maquetes, mapes i lectura d’imatges (tant fotogràfiques com audiovisuals).

3

Accent en l’enfocament competencial de l’aprenentatge, amb referències

constants als elements de la cultura

grecoromana que es vinculen amb l’actual

en tots els àmbits de la vida i del saber.

10

ÀSIA

ÍNDIAÀFRICA

EGIPTE penínsulaAràbiga

Grànic334 aC

GòrdionIssos

333 aC

Persèpolis

Gaugamela331 aC

SusaBabilònia

oracle deZeus

Ammó

Atenes

riu In

dus

Alexandria

mar Roig

mard’Aral

m a r M e d i t e r r a n i

MACEDÒNIA

go l f Pè rs i c

riu Eufrates

riu Tigr i s

mar Negra

Imperi d’Alexandre el Gran cap al 323 aC

Ruta d’Alexandre i els seus exèrcits

Batalla important

I M P E R I P E R S A

mar C

àspia

E U R O PA

Alexandre el Gran

L’imperi d’Alexandre el Gran es mantenia so-

bretot gràcies a la seva poderosa per-sonalitat. Un cop mort, el territori es va repartir en-tre els seus gene-rals (els diàdocs),

que van donar els seus noms a les di-

ferents dinasties que van fundar (làgides,

selèucides, etc.). Aquests reialmes formen un món que

s’estén des de l’Indus fins a l’Àsia Menor, en el qual es desenvolupa una nova civilització grega, anomenada «hel·lenística».

La dinastia làgida es va acabar amb Cleòpatra, l’última reina d’Egipte.

La posteritatPerfil d'Alexandre el Gran.

Deixeble d’Aristòtil Alexandrevanéixerel356aC.ErafilldeFilipIIdeMa-cedònia.Dels13anysals16vatenircomapreceptorelfilòsofgrecAristòtil,quelivainculcarl’amoralasavie-sa: dormia amb un exemplar de la Ilíada sota el coixí.

QuanFilipIIvaserassassinatl’any336aC,Alexandreel va succeir. Després de dominar les ciutats estat gre-gues,vareprendreelprojectedeguerracontraPèrsia.

Alexandre s’endinsa en l’imperi persaAlcomençamentde334aC,l’exèrcitdelreipersaDariosIII, molt superior en nombre, esperava els macedonis a lariberadelGrànic,unpetitriudeFrígia.AllàAlexan-dre va obtenir una victòria que li va permetre apoderar-se de l’Àsia Menor.

Alexandrevapenetraralesprofunditatsdel’imperiper-sai,l’any333,esvatornaraenfrontarambelreiDariosIII,alaplanad’Issos.L’exèrcitpersaestavaformatper100.000homesielgrec,per30.000.Ambtot,lavictòriagregavaserfulminant.

El somni de l’imperi universal Alexandre va sotmetre el litoral siri i va entrar a Egipte. VaocuparlavalldelNil,vafundarAlexandriaidesprés,endinsant-seeneldesert,vabuscarlaconfirmaciódelseu origen diví al temple d’Amon, a l’oasi de Siwa.

El 331 va abandonar Egipte, va travessar el Tigris il’Eufrates,mésenllàdelqualDariosIIIhaviaconcentratles seves tropes. Alexandre va vèncer els perses, es va apoderardeBabilòniaideSusa,ivacremarPersèpolis.

AlexandreesproclamaràhereudeDarios III,assassi-nat el 330aC.Es va esforçar a fusionar la civilitzaciógrega i la persa, promovent la integració dels perses en l’exèrcitiafavorintelscasamentsentreelsseusdigna-tarisinoiesjovesdeclassealta.

A continuació, va arribar a l’Indus, amb la intenció de to-car els límits del món i dur a terme el somni de l’imperi universal.Tanmateix,vahaverdetornaraSusael324,perquè l’exèrcit es va negar a continuar avançant.

El darrer anyL’any323aC,Alexandreespreparavaperduratermeuna expedició a Aràbia. L’expedició estava enllestida, però,afeblitperlamalàriaiperlesferidesrebudesalllargdelessevesnombrosesbatalles,vamorirel13dejunydel323aC,quannoméstenia33anys.

1111

ÀSIA

ÍNDIAÀFRICA

EGIPTE penínsulaAràbiga

Grànic334 aC

GòrdionIssos

333 aC

Persèpolis

Gaugamela331 aC

SusaBabilònia

oracle deZeus

Ammó

Atenes

riu In

dus

Alexandria

mar Roig

mard’Aral

m a r M e d i t e r r a n i

MACEDÒNIA

go l f Pè rs i c

riu Eufrates

riu Tigr i s

mar Negra

Imperi d’Alexandre el Gran cap al 323 aC

Ruta d’Alexandre i els seus exèrcits

Batalla important

I M P E R I P E R S A

mar C

àspia

E U R O PA

cd Buscainformaciósobrelaincorporaciód’Egipteal’imperi romà: •EnquinanyEgiptevaserincorporatal’imperi.•QuieraCleòpatraiperquèesconsideravaunadona

molt culta.•LesdisputesdeCleòpatraambelseugermàicomhi

va intervenir Roma. •QuinarelacióvatenirJuliCèsarambCleòpatra.•L’estadadeMarcAntoniaEgipteilasevarelacióamb

Cleòpatra.•Labatallad’Acci i laseva importànciapera lahis-

tòria de Roma. •ComvamorirCleòpatra.

A Gòrdion, un oracle havia pre-dit que dominaria Àsia aquell qui deslligués el nus d’un jou votiu que ningú podia des-fer (el «nus gor-dià»). Alexandre el va tallar d’un sol cop d’espasa, al·legant que era igual tallar-lo que deslligar-lo.

El lema dels Reis Catòlics espanyols,

«tanto monta, monta tanto», fa referència a aquesta equi-valència. En la imatge veiem la representació del lema al Palau de l’Alfajería de Saragossa. S’hi pot observar el jou amb el nus, que al·ludeix a la gesta mítica d’Alexandre el Gran.

El nus gordià

ACTIVITATS

Grècia

80

ACTIVITATS

15 cf Compara unmil·liari rom

à amb una fita actual.

Respon les preguntes:

a Quinaformatécadas

cun?

b Dequinmaterialest

anfets?

c Quincontémésinformació?

16 cd ci Amb l’ajut d’aquesta pà

gina, consulta la rut

a

quefariesperanard

elaciutatromanaméspropera

a

casatevafinsalaciu

tatgregadeCorint.

–Selecciona:l’estac

iódel’anyenquèvo

lsferelviat-

ge,eltipusderutaie

lmitjàdetransport.

–Diguesquants qu

ilòmetres hauries de r

ecórrer,

quantsdiesestaries

perfer-hoiquantet

costaria.

17 Digues si són cert

es o falses aqueste

s afirmacions

sobrelafamíliaromana:

a El pater familiasteniafuncionsrelig

iosesd’àmbitfa-

miliar.

bUnparehaviad’acc

eptarforçosamentelfillq

ueha-

via tingut.

c Les dones, a Roma, sempre estaven sota la tutela

d’unfamiliarquefoshome.

d Les dones romanes no sortien de casa, igual que les

gregues.

18 Identifica

elpraenomem, nomen i cognomen dels per-

sonatgesd’aquestte

xt.N’hihaunqueno

s’esmenta

amb cognomen.Quinés?

19 cs Llegeix aquests ep

itafis pera dones r

omanes, i

respon les preguntes:

a Una característica que es valora sovint en les dones

és la fidelitat i lasu

bmissió.Onesveuaixò

enels

textos?Creusqueav

uidiacontinuavalora

nt-seaixí?

b El part era un moment delicat en la vida de les do-

nes.Onesveuaixò,a

quí?

c A l’Antiguitat hi hav

ia persones que vivi

en molts

anys.Entenimalgunam

ostra,aquí?

20 Defineixaquestscon

ceptesrelacionatsam

blafamília

romana: bulla, columna lactaria, matrona, pater fami-

lias.

21 cc Alaimatgetenimelsarcòfa

gdeM.CorneliEsta-

ci. Hi apareixen diverses escenes de la vida d’un nen

romà.Identificalessegü

entsiexplicaaquin

moment

de la vida deuen correspondre:

a Unhomeadultportaelbebè

enbraços.Elnenve

s-

teixunatúnicallarga

ijugaambunobjecte.

b El nen recita la lliçó en presència del seu pare, que

seu en una cadira amb les cames creuades. Tant el

parecomelfillsostenenunro

tlle.

Durant elconsolat d

e Gai Fani Estrabó

i Marc Valeri

Messal·laes va prom

ulgar un senatconsu

lt sobre els

filòsofsielsrètors.

ElpretorMarcPomponieleva

una

consultaalsenat.De

sprésdedeliberarso

breelsfilòso-

fsielsrètors,vandec

idiraixò:«queelpret

orMarcPom-

poni prengués les mesures oportunes perquè, segons

elseucriteriil’inter

èsdelaRepública,no

s’estiguessin

a Roma».

Uns quants anys després d’aquell senatconsult els cen-

sorsGneuDomiciAhenob

arbiLuciLiciniCras

vanpro-

mulgar un edicte reprimint els rètors llatins.

PacideiaHedoneha

aixecat,peralseupi

adósiincom-

parablemarit, aque

stmonument fúnebre que ser

virà

de tomba per a tots dos, perquè no se separi en la mort

d’aquell amb el qual, unida, va viure trenta-cinc anys

unavidafeliçiplena

d’harmonia.CILII3596

Jo era una dona respectada pel bé i odiada per les dones

norespectables.Va

igserunaservaobe

dientdelmeu

vell mestre i una dona submisa quan ell es va convertir

en el meu marit, perquè em va donar la llibertat i em va

vestirambunatúnica.Durant

vintanys,desdela

meva

infantesa,hemantingutto

talacasa.Elmeuúltimdiava

dictar la sentència i la mort em va treure l’alè, però no

l’esplendordelamevavida.C

ILI1570

Gèmina,esclavadeDeci

PubliciSubici,vamorirals25

anys.Aquíjeu.Vam

orirenelpart.Ellli

bertGaiAerari

vaferposarl’estela

[...]perami.Sielsdé

usinfernals

tenen una mica de seny, te m’emportaries d’aquí. Si em

vasestimar,emporta-te’m!CILIII,36

2

AAnfèlide,afectuosa

àvia,quevaviurece

ntdosanysi,

comavídua,trenta(...)D

I4545

83

Hispània

35 cl Digues quin d’aquests textos està escrit en una

llenguaromànica.Què

t’hapermèssaber-h

o?

36 cl Observa els noms d’aquests productes. Quina ca-

racterística tenen e

n comú? Què volen dir aq

uests

nomsenllatí?

37 Responaquestespr

eguntessobrelahist

òriadelllatí:

a Dequinallenguapro

cedeixelllatí?Tenim

textosen

aquestallengua?

b Quinesllengüespro

cedeixendel’indoeur

opeu?

c Quinesllengüesesp

arlavenalapenínsul

aItàlica,a

mésdelllatí?

d Quins escriptors destaquen en l’època del llatí ar-

caic?Ienl’èpocade

lllatíclàssic?

e Quèéselllatívulgar

?Quinaimportància

téperales

llengüesromàniques?

38 ca Classifica aquestes

llengüessegons qu

e siguin

romàniques o no:

gallec rus

català

castellà suec àrab

francèsitalià

xinès

grecportuguès

hongarès

39 cm Al segle vi, a la península Ib

èrica hi havia uns 9

milionsdepersones.A

ctualment,n’hihauns58.P

er

quants’hamultiplicatl

apoblació?Quantsm

ilionsha

augmentat,demitjana,cad

asegle?Quantsmilionshi

hauràalaPenínsula

elseglexxv si se segueix aquesta

mitjanadeprogressió?

40 Observa el mapa dels pobles germànics que van en-

vairelsterritorisdel

’Imperiromà(pàgina64)irespon

les preguntes:

a Quin poble germànic va ar

ribar a Hispània? D

’on

procedia?

b Peronvanpassare

lsvàndals?Onesva

nestablir,

finalment?

c Al’Imperiromàd’Orienttambéhivaha

verinvasions

bàrbares?

d D’on procedien els

francs? Iels huns?

On es van

acabarestablintaqu

estespoblacions?

41 Enaquestsarcòfag

trobemunsímbolcristiàmoltha-

bitual.Identificaquin

ésiexplica’nelsign

ificat.

AO lacóncongrelos

éunhavariedadede

cocido,con

lacón(ásvecestaméncachuc

ha,ouconorellade

por-

co,oucostelasdest

eanimal)chourizos,pataca

scoci-

dasenteiras(cachel

os)egrelos(ou,ante

sdefindeano,

nabizas).Oseusprin

cipais ingredientess

ono lacóne

osgrelos,brotesdo

nabo(grelos)encuc

oextremoapa-

recenasflores.Asú

aaparenciaéadun

caulemáisou

menosgroso,doque

saenalgunhasfollas

e,noápice,

asflores.

BKlößebzw.Knödel

sindausTeigherges

tellteSpeisen

inmeistkugeligerForm,diealsHa

uptspeise,alsBeila-

ge oder als Suppeneinlage konsumiert werden. Klöße

undKnödelwerdena

usTeig von je nach

Rezept ganz

unterschiedlicher Zu

sammensetzungmeist zuKu

geln

geformtund inSalzwasser

pochiertoderdarü

berge-

dämpft. Bei einigen Rez

epten sind siemit geröstet

en

Brotstücken,Früchte

n,Fleischoderande

remgefüllt.

PROJECTE DISPONIBLE EN LLIBRE DIGITAL

1616

Els jocs olímpicsElsjocsolímpicssecelebravenaOlímpia,enhonordeZeus. No només comprenien proves esportives, sinótambé concursos musicals i literaris. Se celebraven cada quatre anys i hi participaven tots els grecs. Lacreacióoficialdelsjocsesremuntaal’any776aC.

La treva sagradaToteslesciutatsgreguesocolonitzadespelsgrecspar-ticipavenenaquestescompeticions,quesimbolitzavenla unitat del món grec.

Mentreduravenelsjocs,sesuspenienlesguerres,amblafinalitatqueelsesportistespoguessindesplaçar-seaOlímpiaperparticiparenelsjocsi,després,tornarales seves ciutats en pau.

El programa dels jocs olímpicsEls atletes s’inscrivien un any abans de la seva participa-cióenelsjocsis’entrenavenalgimnàsdesdelatardorqueprecedial’oberturadelsjocs.

•ElprimerdiasesacrificavenbousaltempledeZeus.Esfeiaunaprocessóqueencapçalavenelssacerdots,seguits dels atletes, els aurigues, els entrenadors i els representants de les ciutats gregues. Un cop arribats a l’estàtuadeZeus,s’agenollavenijuravenquelluitarienlleialment.

Alvespre,s’oferiaunsacrificiaPèlops,l’altrefunda-dorllegendaridelsjocsolímpics.Laflama,encesapernoiesjovesverges,cremavadurantelscincdiesqueduravenelsjocs.

La palestra, lloc d’entrenament per a la boxa, salt de longitud i lluita lliure.

A l’estadi els atletes s’enfrontaven a tres tipus de cursa a peu: el dromos (un estadi), el diaule (dos estadis) i el dòlic (cursa de fons de vint-i-quatre estadis).

L’heroon, on hi havia un altar dedicat a un heroi desconegut.

El Leonideu, amb un jardí aquàtic en forma de trèvol, on s’hostatjaven convidats distingits.

Temple de Zeus, a l’àgora.

1717

El pentatló

Lescerimòniess'acabavenambunsacrificiaZeus.Esfeiaungranfestíambmúsicsqueaplegavaelsatletesguanyadors,lessevesfamíliesielsseusamics.Elshe-rois tornaven a la seva pàtria en un carro arrossegat perquatrecavallsblancs.Elcampióerarebuttriomfal-ment:rebiaunapensióexemptad'impostosialasevaciutatesdreçavaunaestàtuaamblasevaefígieenunllocpúblic

Jove llançador de disc. Ceràmica del 500 aC. © Marie-Lan Nguyen/Wiki-

media Commons.

Era la disciplina més dura i alhora la més completa. Contenia cinc proves:

Llançament de disc: consistia a llançar una

placa circular de metall, que alhora era el premi de la

competició.

Llançament de javelina: arma tant de guerra com de cacera, la javelina tenia la mida de l’alçada d’un home.

Salt de llargada: per fer-lo els atletes utilitzaven els halters, peces de pedra o de metall que els impulsaven en el salt.

Cursa a peu: a més de les curses que es feien durant els jocs, aquesta era una de les proves específiques del pentatló.

Lluita: consistia a fer caure tres vegades l’adversari.

cd Comparaels jocsolímpicsde l’Antiguitatambelsactualsbuscantinformaciósobreaquestesqüestions:•Quanesvanrestablirelsjocsal’èpocamoderna?Quihovaferiperquè?

•Quèdiularesoluciódel’ONU48/11,de25d’octubrede1993,sobrelatrevaolímpica?

•Saps si encara s’encén la flama en començar elsjocs?Ons’encén?

•Quant temps duren actualment uns jocs olímpics?DurenmésomenysqueaGrècia?

•Quinesprovesinclouelpentatlómodern?•Hihaalgunsjocsolímpicsespecials,comelsqueesfeienelsegondiaaGrècia?

•El segon dia comprenia proves reservades als nens i als adolescents, que competien en la cursa a peu, la lluita i el pugilat.

•El tercer dia tenien lloc les proves reservades als adul

•Elquartdiatenienlloclescursesdecarros(tiratsperquatrecavalls,doscavallsoduesmules),lescursesamb cavall, el pentatló i la cursa amb armes.

•El cinquè dia estava dedicat a la cerimònia de cloenda.

La cerimònia de cloendaLacloendadelsjocscomportavaellliuramentdecoro-nesdefullesd’oliveratalladesambunafalçd’orenelbosc sagrat, l’Altis. Segons la llegenda, aquesta olivera hauria estat plantadapelmateixHèracles.Els atletespremiats rebien, a més, una cinta de llana vermella per als cabells i una palma, símbol de la victòria.

Grècia

ACTIVITATS

A l’estadi els atletes s’enfrontaven a tres tipus de cursa a peu: el dromos (un estadi), el diaule (dos estadis) i el dòlic (cursa de fons de vint-i-quatre estadis).

El buleuteri era el lloc on es reunien els jutges, que vetllaven pel bon desenvolupament dels jocs.


ESO

ESO

Martí Duran

CULT

URA

CLÀ

SSIC

A I CULTURA

CLÀSSICA

I


ecasals.cat/classica

Ieso

ESO

ESO

Martí Duran



4eso

CULT

URA

CLÀ

SSIC

A 4 CULTURA

CLÀSSICA

4

ESOLlibre de l’alumneISBN 978-84-218-5750-2

ESOLlibre de l’alumneISBN 978-84-218-5482-2

NOVETAT

ESO CULTURA CLÀSSICA

MATERIAL PER A L’ALUMNE

DESCOBREIX L’ÍNDEX DE CONTINGUTS DELS LLIBRES A LES PÀGINES 8-9 DEL CATÀLEG.


ESOProposta didàcticaISBN 978-84-218-5768-7

ESOProposta didàcticaISBN 978-84-218-5507-2

NOVETAT

DVD DEL PROFESSORUn disc amb recursos per a cada curs per preparar i dinamitzar les classes.

Vídeos Enllaços web

Editat per Editorial Casals, SA · Dipòsit legal: B-1203-2015 Fabricat per DUPLICAT · Les reproduccions s’han realitzat d’acord am

b l’article 32 de la Llei de propietat intel·lectual. No s’autoritza la comercialització independent d’aquest DVD.

IESORecursos de l’alumne off-line

També disponibles a: ecasals.cat/classicaIeso

PROPOSTA DIDÀCTICA

CULTURA

CLÀSSICA

Editat per Editorial Casals, SA · Dipòsit legal: B-10576-201 Fabricat per GEM

A · Les reproduccions s’han realitzat d’acord amb l’article 32 de la Llei de propietat intel·lectual. No s’autoritza la comercialització independent d’aquest D

VD.

4ESORecursos de l’alumne off-line

També disponibles a: ecasals.cat/classicaIIeso

PROPOSTA DIDÀCTICA

CULTURA

CLÀSSICA

MATERIAL PER AL PROFESSOR

PISSARRA DIGITAL, ORDINADOR I TAULETA

Accés a la Proposta didàctica en PDF desglossada per unitats.

Accés als recursos digitals del llibre de l’alumne per unitats i apartats i per tipus de recurs.

Recursos també disponibles a ecasals.cat



Ieso

IESO

PROPOSTA

DIDÀCTICA

M. Duran

ESO

PD

CULT

URA

CLÀ

SSIC

A I CULTURA

CLÀSSICA



4eso

4ESO

PROPOSTA

DIDÀCTICA

M. Duran

PD

CULTURA

CLÀSSICA

ESO

CULT

URA

CLÀ

SSIC

A 4


ESO CULTURA CLÀSSICA I

CC Competència artística i cultural / CS Competència social i ciutadana / CL Competència comunicativa, lingüística i audiovisual / CA Competència d’aprendre a aprendre / CI Competència en autonomia i iniciativa personal / CD Competència en el tractament de la informació i competència digital / CM Competència matemàtica / CF Competència en el coneixement i interacció amb el món físic

GRÈCIACC

ROMACC

HISPÀNIACC

El món grecCD CI

AtenesCD CA CS

La societat a Atenes i Esparta CI CS

Alexandre el Gran CS

Els déusCD CL

Els oracles. Delfos CF CD CI

Els jocs olímpics CD CM CI

La IlíadaCD CL

L’OdisseaCD CL CS

El teatreCD CI

L’escultura grega CD

La fundació de RomaCD CM

La ciutat de RomaCD CA

La República. La societatCD CS

Les guerres púniquesCD CA

Juli CèsarCD CS CA CL

Els esclausCD CS CI

Amfiteatres i gladiadorsCD CL CS

PompeiaCD CM

Les termes CD CI

L’emperadorCD CA

TàrracoCD

Les colònies romanes CD CF CS

L’exèrcitCD CM CA

Les vies de comunicacióCL CI CA CD

La família romanaCS

La casa romanaCD CL

La religióCD CI CA

La mort a RomaCD CA

El llatíCL CD

La caiguda de l’Imperi romàCD CM

Activitats Activitats Activitats



CC Competència artística i cultural / CS Competència social i ciutadana / CL Competència comunicativa, lingüística i audiovisual / CA Competència d’aprendre a aprendre / CI Competència en autonomia i iniciativa personal / CD Competència en el tractament de la informació i competència digital / CM Competència matemàtica / CF Competència en el coneixement i interacció amb el món físic

CONTINGUT MONOΓPAΦIACS

INSTRUMENTA STUDIORUMCA CC

RADICESCL

DEIXEM PARLAR ELS CLÀSSICSCL CA

1La Grècia antiga, l’espai i la històriaCS

I. La geografia.II. Els primers grecs i la Grècia arcaica.III. La Grècia clàssica.IV. La Grècia hel·lenística.

Les colònies gregues. L’origen de les ciutats modernes.

Comento un dibuix de recreació històrica.

Els numerals Herodot, Història.

2 Roma, l’espai i la històriaCS

I. La geografia.II. La monarquia: els orígens de Roma.III. La República.IV. L’imperi: esplendor i declivi de Roma.

El calendari romà. Llegeixo un mapa històric.

Les ciències experimentals.

Juli Cèsar, La guerra de les Gàl·lies.

3 La llenguaCL

I. Les llengües indoeuropees.II. El grec.III El llatí.IV. Els alfabets grec i llatí.V. Del llatí a les llengües romàniques i al català.VI La formació del lèxic català.

Del llatí al castellà. Descric un manuscrit. Els animals.Les plantes.

Sant Isidor, Etimologies.

4Vida quotidianaCS

I. L’àmbit privat.II. L’educació.III. Les activitats diàries.IV. El menjar.V. Festes i espectacles.

Una societat patriarcal.

Descric un objecte de la vida quotidiana.

El cos humà i la medicina.

Plató, Protàgores.

5Religió i mitologia CS CC

I. Els mites.II. La creació del món (cosmogonia).III. La creació dels humans (antropogonia).IV. Els déus olímpics.V. Els herois.VI. La religió grega.VII. La religió romana.

Els cultes orientals. Analitzo un quadre de contingut mitològic.

L’esperit: filosofia, psicologia i religió.

6Les arts i l’urbanisme CC

I. L’art grec.II. L’art romà.III. L’urbanisme.

El Partenó.El Panteó.

Analitzo una escultura clàssica o neoclàssica.

L’organització social i política.La cultura.

Aristòtil, Poètica.

7La literatura grecoromanaCL

I. Literatura grega.II. Literatura romana.

Com escrivien els clàssics?Com ens han transmès els textos?

Comento un fragment de literatura antiga.

La tècnica. Homer, Odissea.

8La Hispània romanaCC CS

I. La conquesta i la romanització d’Hispània.II. La romanització i els seus mètodes.III. La integració d’Hispània a l’Imperi romà.IV. Els principals monuments romans d’Espanya.

L’exèrcit a l’Antiguitat.

Aprenc a comentar un mapa econòmic.

Les arts.La música.

Estrabó, Geografia.

ESO LLATÍ 10

1

Estudi de la llengua en context real, a partir

de textos, i anàlisis de la pervivència de la

llengua llatina en les llengües modernes.

3

Vinculació de la mitologia grecoromana en

la configuració de l’imaginari occidental de

les arts plàstiques i la literatura.

2

Inclusió d’un diccionari llatí-català i català-llatí amb els termes de les frases i els textos

treballats al llarg del llibre.

4

Recursos multimèdia sobre la importància del llegat llatí: vídeos de reconstruccions

en 3D de l’antiga Roma, audicions amb

frases d’autors cèlebres i sobre personatges

destacats de la història de Roma, enllaços

web a pàgines culturals i d’àmbit lèxic

i gramatical i activitats TAC autoavaluables.

ESO LLATÍ

CLAUS DEL PROJECTE


NOVETAT CURS

2016-2017

5

Recapitulacions amb diferents nivells de

dificultat per tancar cada trimestre.

ESO LLATÍ 11

ESO LLATÍ


4 ESOLlibre de l’alumneISBN 978-84-218-6110-3

NOVETAT

DVD DE L’ALUMNEUn DVD de l’alumne amb:

Vídeos (pel·lícules i recreacions en 3D) Àudios Enllaços web Activitats TAC autoavaluables

DICCIONARI LLATÍ-CATALÀ / CATALÀ-LLATÍAmb tot el vocabulari de les unitats, a més d’esquemes-resum de les qüestions gramaticals que es tracten al llibre.



VD.

4ESORecursos de l’alumne off-line

També disponibles a: ecasals.cat/llatí4eso

LLATÍ

DESCOBREIX L’ÍNDEX DE CONTINGUTS DEL LLIBRE A LA PÀGINA 13 DEL CATÀLEG.

ESO

ESO

M. Duran

G. Martínez

F. Llorens

LLAT

Í I LLATÍ

4



DICCIONARI

llatí–català

català–llatí

ESO LLATÍ 12



4ESO

PROPOSTA

DIDÀCTICA

M. Duran

ESO

PD

LLAT

Í I LLATÍ

4 ESOProposta didàcticaISBN 978-84-218-6113-4

NOVETAT

DVD DEL PROFESSORUn DVD amb tots els recursos per preparar i dinamitzar les classes.

Programacions Desenvolupament de les unitats didàctiques:

– Orientacions didàctiques – Programacions d’aula – Banc d’activitats amb propostes de reforç i d’ampliació – Autoavaluació – Solucionari

Avaluacions trimestrals Recursos digitals del llibre de l’alumne



VD.

ESORecursos de l’alumne off-line

També disponibles a: ecasals.cat/llatí4eso

PROPOSTA DIDÀCTICA

LLATÍ4


ESO LLATÍ





ESO LLATÍ 13

ESO LLATÍ 4CL Competència comunicativa / CC Competència artística i cultural / CS Competència social i ciutadana CA Competència d’aprendre a aprendre / CI Competència en autonomia i iniciativa personal / CM Competència matemàtica CD Competència en el tractament de la informació i competència digital / CF Competència en el coneixement i interacció amb el món físic

LINGUA CL CA HISTORIA ET VITA CS CC CM FABULA

Morfologia i sintaxi Del llatí al català

Formació de mots

Història de Roma Vida quotidiana Monuments

I ARACNECC

1. Com es llegeix el llatí?2. Morfologia del substantiu3. La primera declinació4 El present d’indicatiu del verb sum5. El verb sum en oracions atribu-tives i predicatives6. Morfologia del verb7. El present d’indicatiu actiu

1. La llengua llatina2. L’indoeuro-peu

1. Mots here-ditaris i cultis-mes

1. La fundació de Roma 2. La Monarquia

1. Els primers anys de vida

Les termes Les deesses

II IFIGÈNIACC

1. La segona declinació2. Les preposicions

1. Els sistemes d’escriptura2. El llatí, llengua amb història

1. Els prefixos d’origen llatí

1. La República 1. L’educació Els aqüeductes Els déus

III ORFEUCC

1. Els adjectius de la primera classe2. La concordança de l’adjectiu3. L’imperfet d’indicatiu actiu4. L’ordre dels mots dins l’oració5. Els complements de lloc (1)

1. El llatí vulgar

1. Els radicals llatins (1)

1. Magistratures i institucions republicanes

1. El menjar Els teatres El casal de Micenes

REPETITA IUVANT • PLURA PETIMUS CAPrimera declinació (substantius i adjectius). Segona declinació (substantius i adjectius). Preposicions. Imperfet. Textos

IV ZEUS I EUROPACC

1. La tercera declinació (1)2. Les conjuncions de coordinació3. L’aposició

1. Les llengües romàniques en l’actualitat (1)

1. Els radicals llatins (2)

1. La fi de la República

1. El vestit Els amfiteatres Perseu

V PROMETEUCC

1. La tercera declinació (2)2. El futur imperfet d’indicatiu actiu3. El datiu possessiu

1. Les llengües romàniques en l’actualitat (2)

1. Els sufixos d’origen llatí

1. L’Alt Imperi 1. Els gladiadors Els circs El casal de Tebes

VI TRIPTÒLEMCC

1. Els adjectius de la segona classe2. Les oracions d’infinitiu3. El verb possum4. Els complements de lloc (2)

1. Els primers textos en català

1. Els llatinis-mes (1)

1. El Baix Imperi 1. L’exèrcit Els mausoleus Les aventures d’Ulisses

REPETITA IUVANT • PLURA PETIMUS CATemes en labial o dental. Temes en gutural. Temes en líquida. Infinitiu concertat. Temes en nasal. Temes en nasal neutra. Temes en consonant. Temes en vocal. Temes assimilats a vocal. Temes mixtos. Paraules neutres. Adjectius de tres terminacions. Adjectius de dues terminacions. Adjectius d’una terminació. Infinitiu concertat

VII LEDA I EL CIGNECC

1. La quarta declinació2. La cinquena declinació3. El pretèrit perfet d’indicatiu actiu4. L’adverbi5. Els complements de temps

1. L’evolució de les vocals (1)

1. Els llatinis-mes (2)

1. Les classes socials

1. La dona i la vida familiar

Els arcs de triomf

Jàson i els argonautes

VIII HÈRCULESCC

1. Els demostratius 2. El participi3. L’imperatiu en present i futur4. Els complements de causa, com-panyia, manera i instrument

1. L’evolució de les vocals (2)

1. Els camps semàntics (1). Els tòpics literaris

1. Els romans a Catalunya

1. Les carreteres Les vil·les Els déus primordials i els primers homes

IX HERO I LEANDRECC

1. Els pronoms personals, els pos-sessius, l’anafòric i els pronoms d’identitat2. La veu passiva3. El pronom relatiu4. El predicatiu

1. L’evolució de les consonants

1. Els camps semàntics (2). La ciència i la tècnica

1. La religió romana

1. El dret romà Els temples Teseu

REPETITA IUVANT • PLURA PETIMUS CAPerfet d’indicatiu. Participi de perfet. Veu passiva. Determinants i pronoms. Pronom relatiu. Text

ANNEXOS ELS GÈNERES LITERARIS DE LA LITERATURA LLATINA

PARADIGMES

BATXILLERAT LLATÍ 14

diccionarillatí-català

pa

rad

igm

es

de

l ll

atí

40 • XL

VERBORUM INFLEXIO

IN CONTEXTU

Llengua II

19.Tradueix el text següent i contesta les preguntes.

a Busca les expressions llatin

es que corresponen a aques-

tes traduccions:

• si mou la cara cap a l’aig

ua

• l’admetia als àpats dels superiors

• famós entre els homes per les seves grans riqueses

• rei dels lidis

• amb molts i agradables fruits

• amenaces perpètues

• un suplici de fam i set torturarà Tàntal perpètuament a

la llacuna Estígia

• Júpiter l’expulsa de l’Olimp

b Busca en el text un segment que respongui a aquesta es-

tructura sintàctica

:

c Identifica tots els futurs que hi ha en el text. Qui deu pro-

nunciar la condemna de Tàntal?

d Busca informació sobre altres càsti

gs que es desenvolupin

a l’infern. Per exemple, el de Procrustes o el de Sísif.

20.Tradueix el text i contesta les preguntes.

a Identifica totes les paraules de la tercera declinació que

apareixen en el text.

b Tant Cresos com Cir són qualificats amb una aposició.

Quina és en cada cas?

c Quina expressió del text vol dir ‘empresonar’?

d Què vol dir, en català, prostrar-se? De quin verb llatí, a

pa-

regut en el text, procedeix aquesta expressió?

e Aquest text prové d’un relat d’Heròdot. Busca informa-

ció sobre aquest escriptor.

CC

CI

f Quin ensenyament creus que es podria extreure d’a-

questa narració?

ACTIVITATS

El sacrifici de Tàntal

Tantalus Lydorum rex erat, clarus inter homines ob magnas divitias

et diis

deabusque carus. Saepe igitur Iuppiter Tantalum in Olympum vocabat atque

ad Superorum epulas admittebat. Sed Lydorum rex Iovis co

nsilia in caelo

audit et in terris hominibus nuntiat; praetera furtum facit ambrosiae et nec-

taris divini. Ob tanta faci

nora Iuppiter Tantalum ex Olympo pellit, in Inferos

deicit et saeva poena punit. Tantalus in palude Stygia in perpetuum stabit, sed

siti ardebit: nam si os ad aquam admovebit, aqua stati

m recedet. Rami cum

multis et iucundis pomis ante oculos pendebunt sed, si Tantalus brachium su-

blevabit, venti arboris ramos ad altas

caeli nubes extollent. Ideo supplicium

famis et sitis Tantalum in palude Stygia i

n perpetuum excruciabit. Praterea

saxum immensum, perpetuae minae, miseri capiti impendebit.

S + CCL + CCT + conj. + CRV + V

CRESOS, nascut l’any 596 aC i fill d’Aliates II, va

ser l’últim rei de Lídia,

on va regnar entre el 561 i el 547 aC. Era cèlebre per les seves ri-

queses i per la seva dedicació

als plaers, la g

uerra i les arts

. Va con-

querir les regions de Pamfília, Mísia i F

rígia.

La seva cort a S

ardes era freqüentada per filòsofs i ge

nt de lletres.

Una vegada, el va anar a v

isitar Soló. Cresos li va

ensenyar amb or-

gull els tresors i els palaus que tenia, pensant-se que l’enlluernaria i

presumint de la seva felicitat.

Però Soló li va replicar :

«No podem

anomenar feliç una persona abans de la seva mort». Cresos, en

efecte, no va ser feliç gair

e temps més: Atis, l’únic fill que tenia, fou víc-

tima d’un accident de caça,

mort per la javelina del frigi A

drast; es va

aliar amb els egipcis co

ntra Cir, però fou derrotat a la batalla

de Tim-

brea. La ciutat de Sardes fou assetjada i presa (548 aC) i el mateix

Cresos, empresonat. Fou conduït davant de Cir, que va fer construir

una pira per cremar-lo. Davant de la pira, Cresos, reconeixent la veritat

del que li havia dit Soló, va exclamar: «Oh, Soló, Soló!». Aquestes pa-

raules li van salvar

la vida, ja q

ue va explicar a Cir la in

estabilitat de les

coses humanes i aquest, profundament commogut, valorà la s

aviesa de

les seves paraules.

Cresos i Soló (1624), Gerard van Honthorst.

Croesus, avidus Lydorum rex, Persicam

regionem invadere exoptat (vol en-

vair). Militibus suis arma ex auro et arge

nto committit et ante expeditionem

oraculum interrogat. Pythia, Apollinis sacerdos, ita r

espondit: «Si Croesus

Persiam militias suas ducet (porta), magnum regnum prosternet (derrotarà)!».

Tum rex victoriam praegustat et cum copiis suis in Persiam penetrat. Cyrus,

Persarum rex, militum suorum virtutem monet et proelium committit.

Pugna fera est et magnus Lydorum numerus cadit; Cyrus vincit, Croesum

regem capit et in carcerem ducit. Itaq

ue Pythiae oraculum evenit: nam mag-

num regnum vero Croesus prostrat, sed suum!

llatí_batxillerat_02_llatí batxillerat 18/01/15 08:31 Página 40

XLI • 41

SYNTAXIS SIVE DICTIONUM ORDINATIO

Llengua II

El complement circumstancial de temps

Especifica les circu

mstàncies de temps en què es desenvolupa l’acció expressada

pel verb.

El predicatiu

És un complement verbal que indica qualitats o estats d

el subjecte o del complement

directe. Hi concorda en gènere i nombre.

21. Identifica els complements predicatius i digues si es refe-

reixen al subjecte o al CD:

a Aquest home que ara és ric v

a néixer pobre.

b Alexandre Magne va tenir com a instructor el filòsof

Aristòtil.

c Les legions van aclamar emperador el seu comandant.

d El cònsol és considerat digne d’aquesta missió.

e Escipió fou anomenat l’Africà.

f El van designar ambaixador.

g Els poetes consideren Atenes pàtria de les lletres.

22. Identifica els complements predicatius d’aquestes fras

es i

tradueix-les al català.

a Agni territi fugiebant.

b Marium amicum sincerum puto.

c Pueri et puellae in prato laeti ludebant.

d Lusciniae in silvis superbi canunt.

e Pelagus atrum et profundum timido nautae apparebat.

f Pontificem deinde Numam Marcium, Marci filium, ex pa-

tribus legit.

23. Identifica els CCT a les fras

es següents i digues de quin

tipus són. Després, tradueix-les.

a Per multas horas captivi poenae sententiam expectabunt.

b Nocturnis horis silentium silvas agro

sque convolvit.

c Athenas proximo anno cum amicis nostris veniemus.

d Aevis antiquis viri

focum nesciebant.

e Bello Punico secundo Poeni Italiam vasta

nt.

f Autumno agricolae merum novum cum amicis potabunt.

g Tyrannus insulae incolas multos annos vexabit.

24. Tradueix el text i detecta-hi els CCT. Classifica’ls en de-

terminats i continus.

Tibullus, clarus poeta Romanus, per totum annum in agris

vitam tran-

quillam agebat; negotia, forum militiam

que vitabat. Frigidae agro

rum

aurae eum (a ell) recreabant, pratorum silvarumque silentium praci-

pue autumno; amoeni rivi poetam delectabant. Tibullus in libris suis vitae

rusticae gaudia can

ebat et agricolis ita

dicebat: «Agricolae, camporum

silvarumque deas deosque pie colite (venereu): ii (e

lls) victimas vestras

probabunt, agros arm

entaque protegent, morbos fugabunt, familias ves-

tras adiuvabunt; laeti in vicis

vestris, sine curis, vib

etis».

ACTIVITATS

Es posa en nominatiu. Si és un substantiu, concorda amb el subjecte

només en el cas; si és un adjectiu, concorda amb el subjecte en gènere,

nombre i cas.

Paulus laetus venit. → ‘En Pau arriba content.’

Es posa en acusatiu. Si és un substantiu, concorda amb el comple-

ment directe en cas; si és un adjectiu, concorda amb el complement di-

recte en gènere, nombre i cas.

Populus Romanus Ciceronem consulem creat.

→ ‘El poble romà nomena cònsol Ciceró.’

Predicatiu de subjecte

Predicatiu de complement directe

S’expressa en ablatiu.

Antiquis aevis Roma pauper agricolarum pagus erat.

→ ‘En temps antics Roma era un petit llogarret d’agricu

ltors.’

S’expressa en acusatiu o en acusatiu precedit de la preposició per.

Nunc Romae (per) totum annum incolae magna festa celebrant.

→ ‘Ara a Roma durant tot l’any els habitants celebren grans festes.’

CCT determinat (quando?)

CCT continu (quamdiu?)

llatí_batxillerat_02_llatí batxillerat 18/01/15 08:31 Página 41

BATXILLERAT LLATÍ

CLAUS DEL PROJECTE

1

Àmplia selecció de textos, de temàtica variada (històrics, mitològics, etc.), per

reflexionar sobre qüestions gramaticals i

per contextualitzar referències culturals.

Inclouen una guia pautada de traducció.

2

Inclusió de material de suport a l’alumne.

Un diccionari llatí-català i català-llatí al primer curs, amb els mots dels textos

treballats al llarg del llibre.

Un compendi de tots els paradigmes

de la llengua llatina (declinacions

i conjugacions) al segon curs.

VESTIGIA TEMPORIS

1

2

3

300 • CCC

Els sarcòfags

Els etruscos ja coneixien els sarc

òfags, però els sarc

òfags romans no provenen de la

tradició etrusca. Fou al segle I dC quan, per influència de l’estoïcisme, es difongué el

ritual d’inhumar cadàvers, que va potenciar la utilitzac

ió de sarcòfags.

Els sarcòfags e

ren tallats en marbre, en un sol bloc. També podien ser fets de pedra

o de fusta. Solien estar decorats a

mb grans relleus, que sobresortien molt del mar-

bre. Normalment, n’hi ha en els tres fronts visibles, ja q

ue l'adossat a la paret no es

treballava.

Els sarcòfags ro

mans poden presentar dues tipologies:

• Sarcòfags baixos i re

ctangulars amb tapa. Aquesta tapa pot representar el

difunt ajagut.

• Lenos, sarcòfag en forma de banyera, amb dos caps de lleó al fro

nt. Està inspi-

rat en els cups per al premsatge i la fermentació del vi.

A causa de la seva funcionalitat, presenten una temàtica d

e caràcter religiós, amb

significat mortuori, i hi abunda tam

bé la decoració arquitectònica (arcs, columnes)

i la de motius vegetals.

Les escenes que es representen solen ser :

1 Sarcòfag del segle II dC en el qual va ser enterrat

Carlemany, l’any 814. Catedral d’Aquisgrà (Alemanya).

2 Sarcòfag amb la representació d’una batalla e

ntre ro-

mans i germànics (180-190 dC).

3 Sarcòfag en grec, trobat a Turquia, en què es veu un

vaixell que s’emporta el mort, amb representació del

Sol (Hèlios).

1 Episodis mitològics: és molt freqüent la representació del rapte

de Prosèrpina portada als inferns per Plutó. També poden aparèixer al-

tres mites relacionats amb la mort, com el de Medea, el d’Endimió i el

d’Eros i Psique.

2 Escenes de combats, caceres o casaments: al·ludien a la v

ida

del difunt. De vegades, aquestes escenes tenien un significat simbòlic.

En el sarcòfag Ludovisi (fi

nal del segle III dC), per exemple, es repre-

senta la mort mitjançant la ce

lebració d'un combat guerrer.

3 Naus i tridents: representen el mar per on passaria l'ànima (la ll

a-

cuna Estígia de Caront).

Història VII

HIST_llatí_batx_7_llatí batxillerat 18/01/15 09:03 Página 300


RES PUBLICA

270 • CCLXX

1.2. L’espai públic: el fòrum

Els fòrums, que eren els centres socioculturals de les ciutats, generalment s’u-

bicaven a l’encreuament de les grans vies urbanes: cardo maximus i decumanus. Con-

sistien en una gran plaça porticada al voltant de la qual es disposaven una sèrie

d’edificis. Entre aquests edificis h

i havia temples de culte imperial, escoles, basíliques

o mercats amb botigues (tabernae). De vegades, les termes hi tenien accés directe,

i en algun altre cas fins i tot els edificis d

’espectacles (circ

s, teatres o amfiteatres) es-

taven comunicats amb els fòrums, per permetre l’accé

s dels grans personatges a les

seves tribunes.

Els edificis del fòrum són alguns dels més importants de la ciu

tat de Roma: la cúria,

el temple de Vesta i la casa de les Vestals, el temple de Càstor i Pòl·lux,

el temple de Saturn, el tabularium, amb els arxius del Senat, etc. El carrer prin-

cipal que travessava

tot el fòrum era laVia Sacra.

2. Els edificis polítics judicials

2.1. La cúria

A Roma, la cúria era l’edifici del fòrum en què es reunia el senat. Aquest edifici te

nia

el nom de Curia Hostilia, perquè la va construir el rei Tullus Hostilius. L’an

y 52 aC,

l’edifici va ser destruït per un incendi quan la ge

nt va cremar el cos de Clodi, l’ene-

mic de Ciceró, amb mobles i fustes de la Cúria. L’any 344 aC, Juli Cèsar en va co

ns-

truir una altra, anomenada Curia Julia.

En els fòrums de les ciutats provincials, la

cúria era l’edifici destinat a les assemblees

ciutadanes, especialment les del Senat local.

El fòrum de Roma

En el cas de Roma, el forum romanum estava

situat al centre històric de la ciu

tat, dominat

pel Capitoli i el Palatí. Entre els monuments

més antics hi havia els temples de Saturn, de

Càstor i de la Concòrdia.

Al segle II aC el forum romanum es va con-

vertir indiscutiblement en el lloc on s’aple-

gava el poble (concilium plebis). S’hi

van edificar basíliques per a trib

unals i se’n van

desplaçar les botigues, que es van portar

a mercats especials. L

es botigues foren reem-

plaçades per bancs i oficines de canvi.

Al segle I aC el dictador Sil·la va fer pavi-

mentar una gran superfície del fòrum, cons-

truir-hi una nova basílica i restaurar-lo.

Finalment, l’emperador August el va fer re-

novar, amb els edificis q

ue encara hi podem

veure avui dia. Trajà, finalment, l’am

plià una

mica més.

Fòrum de Roma (I)

Fòrum de Roma (II)

Basílica Úlpia

La basílica romana

La basílica de Maxenci 2.2. La basílica

Les basíliques eren centres socials on es comerciava, es feien

reunions polítiques i es duien a terme els judicis. Tenien

una planta rectangular i es componien de tres o cinc naus se-

parades per columnes, la més ampla de les quals era la c

en-

tral. Generalment, en el cas q

ue fossin formades per cinc naus,

s’aixecaven dues altures a la nau central, am

b la finalitat d’obrir

buits perquè hi entrés la llum. La coberta era a d

ues aigües

amb un sostre interior pla, encara que en alguna ocasió es va

fer servir la volta.

En un dels extrems de la nau principal hi havia una exedra o

absis, on s’instal·lava la

presidència. L’entrada es feia per l’ex-

trem oposat, per mitjà d’un pòrtic.

Al fòrum de Roma hi va haver basíliques importants, com la

basílica Pòrcia (184 aC), la b

asílica de Maxenci (iniciada el

307 dC), la basílica Emília (179 aC) i la b

asílica Júlia, acab

ada

per August.

Basílica de Maxenci i Constantí (Roma).

Història VI


RES PUBLICA

CCLXXI • 271

Reconstrucció del temple

dedicat a Trajà

3. Els edificis religiosos

3.1. El temple

El temple romà prové de la fusió de dues tradicions: l’etrusca

i la grega. S’aixecava s

obre un podi i hi havia una escalinata a

la part davantera per poder accedir a la

cel·la. La cel·la es des-

envolupava en sentit longitudinal i podia ser única o triple.

Als temples s’utilitzaven especialment els ordres compost i co

-

rinti. Els frontons solien ser llisos, amb inscripcions a la

part

davantera de l’entaulament. Progressivament es va a

nar im-

posant la volta per cobrir l’in

terior de la cel·la. També va haver-

hi temples circulars, g

eneralment dedicats a la deessa Vesta.

En etapes tardanes es van construir temples d’estructura més

complicada, com ara temples dobles, de planta poligonal, etc.

A Roma, un dels temples més coneguts és el Panteó, de planta circular, co

nstruït

per August i reconstruït en època d’Adrià. A les ciutats ro

manes, hi solia haver tem-

ples dedicats a la Tríada Capitolina (Júpiter, Juno i Minerva) o

a altres divinitats,

segons quina es venerés a cada ciutat. També hi solia haver temples dedicats a

l’em-

perador i a la deessa Roma.

4. Els edificis commemoratius

4.1. Les columnes

Les columnes eren monuments commemoratius per rememorar algun fet o per-

sonatge rellevant. Sobre un podi s’aixecava un fust de grans dimensions decorat am

b

bandes de baixos relleus que cobrien tota la seva superfície, i a l’e

xtrem superior, a

manera de pinacle, s’hi podia alçar una figura o estàtua.

Són cèlebres la Columna Trajana, aixecada entorn de l’any 113 al Fòrum de Trajà,

a Roma, per celebrar la conquesta de la Dàcia, o

la columna de Marc Aureli, que

es va dreçar al

Fòrum d’Antoní cap al 180 per commemorar les victòries sobre els

germànics.

4.2. Els arcs triomfals

La tradició de construir arcs

triomfals es relaciona amb el costum del senat de ce-

lebrar els triomfs dels exèrcits romans. Tot i que es van originar en època de

la República (el primer va se

r per a Luci Estertini, l’any 196 aC), la majoria es van fer

durant l’Imperi.

Entre els arcs de triomf de la ciu

tat de Roma cal esmentar l’a

rc de Titus (81), l’arc

de Septimi Sever (203) i l’arc de Constantí (312-315). A Hispània, són im-

portants l’arc de Berà (segle I dC) a Tarragona i l’arc de Medinaceli. A la Gàl·lia,

destaca la porta triomfal d’Orange (segle I dC) i a Grècia, l’arc de Galeri

(segle IV dC).

El Panteó (Roma).

Arc quadrifont de Septimi Sever, a Leptis Magna

(Líbia).

Història VI


3

Explicació de la història, la literatura i la civilització romanes, acompanyada de

la presentació de tècniques d’anàlisi útils

per a la visita de museus o de contextos

arqueològics i d’una acurada selecció de

fragments dels autors llatins amb pautes

d’anàlisi i interpretació.

4

Recursos multimèdia amb recreacions

d’edificacions i d’urbanisme romà,

fragments de pel·lícules que contextualitzen

la vida romana, mostres de la pervivència

del llegat clàssic en la nostra cultura i

enllaços web sobre qüestions gramaticals.


VESTIGIA TEMPORIS

1

2

3

300 • CCC

Els sarcòfags

Els etruscos ja coneixien els sarc

òfags, però els sarc

òfags romans no provenen de la

tradició etrusca. Fou al segle I dC quan, per influència de l’estoïcisme, es difongué el

ritual d’inhumar cadàvers, que va potenciar la utilitzac

ió de sarcòfags.

Els sarcòfags e

ren tallats en marbre, en un sol bloc. També podien ser fets de pedra

o de fusta. Solien estar decorats a

mb grans relleus, que sobresortien molt del mar-

bre. Normalment, n’hi ha en els tres fronts visibles, ja q

ue l'adossat a la paret no es

treballava.

Els sarcòfags ro

mans poden presentar dues tipologies:

• Sarcòfags baixos i re

ctangulars amb tapa. Aquesta tapa pot representar el

difunt ajagut.

• Lenos, sarcòfag en forma de banyera, amb dos caps de lleó al fro

nt. Està inspi-

rat en els cups per al premsatge i la fermentació del vi.

A causa de la seva funcionalitat, presenten una temàtica d

e caràcter religiós, amb

significat mortuori, i hi abunda tam

bé la decoració arquitectònica (arcs, columnes)

i la de motius vegetals.

Les escenes que es representen solen ser :

1 Sarcòfag del segle II dC en el qual va ser enterrat

Carlemany, l’any 814. Catedral d’Aquisgrà (Alemanya).

2 Sarcòfag amb la representació d’una batalla e

ntre ro-

mans i germànics (180-190 dC).

3 Sarcòfag en grec, trobat a Turquia, en què es veu un

vaixell que s’emporta el mort, amb representació del

Sol (Hèlios).

1 Episodis mitològics: és molt freqüent la representació del rapte

de Prosèrpina portada als inferns per Plutó. També poden aparèixer al-

tres mites relacionats amb la mort, com el de Medea, el d’Endimió i el

d’Eros i Psique.

2 Escenes de combats, caceres o casaments: al·ludien a la v

ida

del difunt. De vegades, aquestes escenes tenien un significat simbòlic.

En el sarcòfag Ludovisi (fi

nal del segle III dC), per exemple, es repre-

senta la mort mitjançant la ce

lebració d'un combat guerrer.

3 Naus i tridents: representen el mar per on passaria l'ànima (la ll

a-

cuna Estígia de Caront).

Història VII


VESTIGIA TEMPORIS

6

4

5

CCCI • 301

4 Escenes dionisíaques: associades a la

vinya i a l'heura com a sím

-

bols de la immortalita

t.

5 Garlandes de fruites i fulles.

6 Dissenys abstractes: com ara estrígils

(estries ondulants paral·leles,

en forma de essa).

4 Sarcòfag del 150 dC que representa una escena dionisíaca.

5 Sarcòfag del segle II dC, al museu d’Antalya (Turquia) am

b motius ve-

getals i un gorgoneion.

6 Sarcòfag d’Òstia amb estrígils

.

A partir del segle II els relleus als s

arcòfags es van dividir en se-

qüències o escenes separades per arcs i columnes.

Des de la segona meitat del segle III dC comencen a ser molt

importants, igualment, els sarcòfags paleocristians. Aquests

sarcòfags presenten tres varie

tats:

• amb fris

• amb columnes

• amb estrígils

Els sarcòfags p

aleocristians van començar im

itant els temes

dels sarcòfags p

agans, especialment pel que fa a les imatges

al·legòriques d’idees abstractes (escenes bucòliques, per

exemple). Més endavant, es van anar introduint motius de l’An-

tic i del Nou Testament. Al segle IV dC, les escenes del Nou Tes-

tament ja eren dominants.

Sarcòfag Gran Ludovisi. És del segle III dC i es conserva al Palau Altemps de Roma.

Fa 1,53 metres. Es tracta d’una de les obres més conegudes de l’escultura romana,

procedent d’una tomba de la Porta Tiburtina i descoberta l’any 1621.

Està decorat amb una gran

diosa escena de batalla entre romans i bàrbars (se

gura-

ment gots, per la vestimenta). Aquesta escena convulsa s’o

rganitza en quatre plans:

els dos inferiors estan ocupats per bàrbars a cavall o

a peu, ferits, moribunds o morts;

els dos superiors, per soldats o cavallers romans que s’esforcen a matar e

ls adver-

saris o combatre els enemics encara v

ius.

Història VII


LVII • 13

12 • CXC

LITTERAE

LITTERAE

VITA

L’estil de Properci es caracteritza per la concentració, l’ús de moltes metàfores i la

recerca constant de noves possibilitats

expressives.

El tret més important del seu estil és l’exordi ex abrupto: moviments improvisats, imat-

ges i conceptes sense explicitar-

ne els nexes lògics.

Publi Ovidi Nasó va néixer el 43 aC a la regió dels Abruços, en el si

d’una família eqüestre. A Roma va f

reqüentar les millors escoles de

retòrica amb la intenció de dedicar-se

a la carrera judicial i

política.

Després d’un viatge d’estudis a A

tenes, a l’Àsia Menor, a Egipte i a

Sicília, va tornar a R

oma, on va freqüentar el cercle literari de Valeri

Messal·la Corví i v

a fer-se amic de Properci, Horaci i

Corneli Gal.

Després d’una carrera lite

rària brillant i de, com a mínim, tres matri-

monis, l’any 8 dC –en ple èxit– August el va c

astigar i el va re

legar

al Mar Negre, a Tomis (actual Romania). La relegació era un exili

però que no comportava la pèrdua de béns ni de la ciu

tadania. Les

causes de la relegació encara són desconegudes: Ovidi, a les Tristia,

esmenta dues possibles faltes: carm

en et error. El carmen potser es

refereix al fet d’haver escrit l’Art am

atòria, un tractat sobre amor

llibertí que contrastava obertament amb el programa de restauració

moral d’August (va ser retirat d

e les biblioteques públiques). Pel que

fa a l’error, la h

ipòtesi més versemblant és que Ovidi s’hagués vist

implicat (com a testimoni o com a còmplice) en un escàndol cortesà

relatiu a Júlia menor, una néta d’August que, acusada d’adulteri, va

ser també relegada (en aquest cas

, a unes illes italianes).

Ovidi va morir a T

omis el 17 o 18 dC.

Heroides (Epistulae Heroidum)

És un recull de 21 elegies en dístics elegíacs

que prenen la forma de carte

s escrites

per heroïnes gregues i llatines als m

arits o als a

mants pels quals han estat traïdes o

abandonades.

Es tracta de monòlegs am

b un gran aprofundiment psicològic i en què la passió amo-

rosa es considera des del punt de vista femení. Les cart

es també són un model d’ela-

boració retòrica.

Art amatòria (Ars amatoria)

És un petit poema elegíac i didàctic e

n dístics elegíacs

format per tres llibres:

•Elsdosprimersestandedicatsalshomes.Elpoeta,enqualitatdemestreenl’art

d’estimar, ensenya com trobar, co

nquerir i conservar l’

amor d’una dona.

•Eltercer,publicatméstard

queelsaltresdos,estàdedicata

lesdones,alesquals

dóna consells sobre els mateixos temes.

L’Art amatòria inaugura un nou gènere literari: l’obra es planteja com un tract

at sobre

comportaments amorosos, un recull de preceptes sobre galan

teria eròtica ple d’ar-

gúcies i sortides gracioses. No ofereix preceptes rigo

rosos, sinó més aviat lleugers, ja

que cada situació amorosa es tracta com una aventura plena d’ironia i enriquida amb

digressions i referències mítiques.

Ploreu la meva mala so

rt: les meves tauletes han tornat amb una

resposta trista. U

na infausta carta em diu que avui no pot. Els pre-

sagis tenen algun valor: fa p

oc, just quan anava a sortir, N

ape es ferí

els dits del peu contra el llindar. Una altra vegada, quan surtis, re

cor-

da’t de creuar el llindar amb més precaució i, ben sòbria, re

corda’t

d’aixecar alt el peu.

Fugiu d’aquí, maleïdes tauletes, fustes fúnebres, i tu, cera plena de

senyals de refús, treta, n’estic se

gur, de la flor de la llarga ci

cuta i

formada per l’abella de Còrsega sota la s

eva mel infame. Malgrat

tot, semblaves vermella, com si estiguessis im

pregnada de mini; en

realitat, però, aquell color era de sang.

Llançades a una cruïlla, quedeu-vos-hi, inútils fustes, i que us esclafi

en passar-hi el pes d’una roda. Aquell, tam

bé, que us arrencà de

l’arbre i us donà forma, jo el convenceré que no tenia les mans

pures: aquell arbre proporcionà al coll d’algun desgraci

at una branca

per penjar-s’hi, proporcionà al b

otxí terribles creus; oferí ombres

lúgubres als ducs de veu ronca i p

ortà damunt les seves branques

ous de voltor i d’òliba.

A aquestes tauletes jo, boig de mi, vaig confiar el meu amor i vai

g

donar dolces paraules per portar-les a la meva amiga. Aquestes

ceres servirien més per al loquaç ass

enyalament d’un judici, que un

procurador qualsevol llegeix amb veu aspra; estarien millor entre

els llibres de comptes i els registres, on l’avar plora les riqueses

gastades. Per tant, jo m’he adonat que éreu dobles de fet com sou

dobles de nom: aquest nombre mateix no era de bon averany. Què

us puc desitjar, en la meva ira,

sinó que us corroeixi una vellesa ulce-

rosa i que la vostra c

era es blanquegi d’immunda floridura?

Publi Ovidi Nasó, Els amors (12)

L’amor és una mena de servei militar: aneu-vos-en, covards. No són pas homes tímids els qui

han de guardar aquests estendards. La nit, l’hivern, les llargues marxes, els dolors cru

els i tota

mena de fatigues és el que hi ha en aquets cam

p voluptuós. Sovint hauràs de suportar la pluja

que, del cel, vessa a dolls un núvol, i sovint, mort de fred, hauràs de jeure damunt la te

rra nua.

El déu de Cintos pasturà, segons es diu, les vaques d’Admet, rei de Feres, i vis

qué en una

humil cabana: allò

que escaigué a Febus, a q

ui no escaurà? Despulla’t d

e tota vanitat, t

u,

qualsevol que siguis, si busques un amor perdurable. Si no et permeten seguir un camí segur

i planer, si et posen al davant una porta as

segurada amb balda, doncs tu esmuny-te, peri-

llosament, per la part oberta del teulat, que una finestra elevada et doni una ruta furtiva.

La

teva amant s’ale

grarà en saber que és la ca

usa del teu perill que has afrontat; aix

ò serà per a

ella la penyora d’un amor sincer. Sovint tu hauries pogut, Leandre, privar-t

e de veure la teva

amiga; travessaves nedant l’estret, perquè ella conegués els teus sentiments.

Publi Ovidi Nasó, Art amatòria (II, 233-251)

TEXT 11TEXT 12

a A qui s’adreça el poeta? Per què hi ha aquesta metonímia

amb les tauletes?

b Per què diu el poeta que les tauletes «eren dobles de fet

com són dobles de nom»?

c cs Quins elements màgics o supersticio

sos hi ha en el text?

Creus que el to del poema és d’un patiment sentit?

Cosmètics per a la cara (Medicamina faciei femineae)

És un petit tractat d

’uns 100 versos, en metre elegíac, dividit en dues parts: a

la primera

Ovidi defensa l’elegància de la vida ciutadana en relació amb l’antiga simplicitat del

camp; a la segona, presenta cin

c receptes per a la bellesa femenina.

5.3. Publi Ovidi Nasó

Els amors (Amores)

És la primera obra d’Ovidi, i ens ha arribat publicada en tres

llibres. Es tracta d’un recull de 50 poesies d’amor en dístics

ele-

gíacs en els quals es descriuen experiències i ave

ntures amoro-

ses centrades sobretot en una dona, Corinna, amb el rerefons

d’una societat frívola i re

finada que només busca plaer per fugir

de l’avorriment. El to general és més d’agudesa d’esperit que no

pas d’una passió real.

PERVIVÈNCIA: ART

Hero i Leandre. William Etty (1829).

a Per què el poeta diu que l’amor és com una mena de servei militar? Quines dificultats

presenta?

b cd Quin efecte té el fet que se superin tantes dificultats? Recordes què passa a

l mite

d’Hero i Leandre? Explica-ho

c Quin to té el poema: més aviat seriós o frívol?



BATXILLERAT LLATÍ

BATXILLERAT

1 LLAT

Í



BAT

XILL

ERAT

LLAT

Í 1

Martí Duran

Germ

ànic Cèsar

15 a. C., Roma – 19 d. C., An

tioquía

Emparen

tat amb tres gran

s emperadors, ja qu

e era

cosí de Tiberi, pare de Calígula i germ

à de Claudi, tan

sols la seva mort prem

atura el va poder fren

ar en u

na

brillant carrera política i m

ilitar que l’assenyalava com

a emperador. Con

siderat un

dels grans m

ilitars de la

història de Rom

a, va pacificar la provín

cia de Germ

ània,

la va governar i es va gu

anyar un

a gran devoció popu

lar a

causa de les seves exitoses cam

panyes militars. Va rebre

el coman

damen

t de diverses províncies orien

tals i va

morir a An

tioquia, a Síria, en

estranyes circum

stàncies.



Martí Duran

2

Agripina la M

ayor

14 a. C. — 33 d. C

Néta d’Au

gust i esposa de G

ermàn

ic, a qui va

acompanyar en

les seves nom

broses campanyes m

ilitars.



cia

del seu m


atac de pànic qu

e hau

ria

min


aris roman

s, ja que corria el

fals rum

or que els rom

ans h


frontera del Rin

. Es va enfron


a



del seu m


esta gosadia amb el

desterramen


va morir de fam

.

LLAT

Í

BAT

XILL

ERAT

LLAT

Í 2

BATXILLERAT

1 BALlibre de l’alumneISBN 978-84-218-4393-2

2 BALlibre de l’alumneISBN 978-84-218-4990-3

NOVETAT

DVD DE L’ALUMNEUn DVD de l’alumne amb:

Vídeos (pel·lícules i recreacions en 3D) Àudios Enllaços web

DICCIONARI LLATÍ-CATALÀ / CATALÀ-LLATÍAmb tot el vocabulari del llibre de l’alumne.

PARADIGMES DEL LLATÍAmb tots els paradigmes treballats al Batxillerat.

LLA

TÍ

BATXILLERAT

2Recursos de l’alumne off-line

També disponibles a: ecasals.cat/llati1ba

Edit

at p

er E

dito

rial

Cas

als,

SA ·

Dipòsit le

gal: B-3794-2015 · Fabricat per Optical Discs · Les reproduccions s’han realitzat d’acord am

b l’article 32 de la Llei de propietat intel·lectual. No s’autoritza la com

ercialització independent d’aquest DVD.

LLA

TÍ

BATXILLERAT


També disponibles a: ecasals.cat/llati1ba

Edit

at p

er E

dito

rial

Cas

als,

SA ·

Dipòsit le

gal: B-3794-2015 · Fabricat per Optical Discs · Les reproduccions s’han realitzat d’acord am



DESCOBREIX L’ÍNDEX DE CONTINGUTS DELS LLIBRES A LES PÀGINES 18-20 DEL CATÀLEG.

diccionarillatí-catal

à

pa

rad

igm

es

de

l ll

atí


LLAT

ÍBATXILLERAT

M. Duran

G. Martínez

F. Llorens

PRO

POST

A D

IDÀC

TICA

BAT

XILL

ERAT

LLAT

Í 1

PD



Germ

ànic Cèsar

15 a. C., Roma – 19 d. C., An

tioquía

Emparen

tat amb tres gran

s emperadors, ja qu

e era


à de Claudi, tan



ar en u

na



a emperador. Con

siderat un

dels grans m

ilitars de la

història de Rom


cia de Germ

ània,


anyar un


lar a



el coman

damen


tals i va

morir a An


estranyes circum

stàncies.

1

LLAT

Í

BATXILLERAT

M. Duran

G. Martínez

F. Llorens

PRO

POST

A D

IDÀC

TICA

BAT

XILL

ERAT

LLAT

Í 2

PD

Encontrarás los recursos digitales y el formato digital del libro en

ecasals.net/latin2ba

Agripina la M

ayor

14 a. C. — 33 d. C

Néta d’Au

gust i esposa de G

ermàn

ic, a qui va acom

panyar

en les seves n

ombroses cam

panyes militars. Va arribar a

prendre les regn


cia del seu m

arit,

i va evitar així un

atac de pànic qu

e hau

ria min

at la moral

dels legionaris rom

ans, ja qu

e corria el fals rum

or que els

roman

s havien

estat derrotats a la frontera del Rin

. Es va

enfron


a mateix, Tiberi, després

d’acusar-lo de la sospitosa m

ort del seu m

arit. Agripina

va pagar aquesta gosadia am

b el desterramen

t a l’illa de

Pandatària, on

va morir de fam

.

2

1 BAProposta didàcticaISBN 978-84-218-4971-2

LLA

TÍ

BATXILLERAT


També disponibles a: ecasals.cat/llati1ba PR

OPO

STA

DID

ÀCTI

CA

Edit

at p

er E

dito

rial

Cas

als,

SA ·

Dipòsit le

gal: B-XXXX-2015 · Fabricat per Optical Discs · Les reproduccions s’han realitzat d’acord am




DVD DEL PROFESSORUn DVD amb tots els recursos per preparar i dinamitzar les classes.

Programacions Desenvolupament de les unitats didàctiques:

– Orientacions didàctiques – Programacions d’aula – Banc d’activitats amb propostes de reforç i d’ampliació – Autoavaluació – Solucionari

Avaluacions trimestrals Recursos digitals del llibre de l’alumne

LLA

TÍ

BATXILLERAT


També disponibles a: ecasals.cat/llati1ba PR

OPO

STA

DID

ÀCTI

CA

Edit

at p

er E

dito

rial

Cas

als,

SA ·

Dipòsit le

gal: B-XXXX-2015 · Fabricat per Optical Discs · Les reproduccions s’han realitzat d’acord am







2 BAProposta didàcticaISBN 978-84-218-5117-3

NOVETAT


BATXILLERAT 1 LLATÍ

CL Competència lingüística / CC Competència artística i cultural / CS Competència social i ciutadana / CI Competència personal i interpersonal / CD Competència en informació i recerca / CF Competència en el coneixement i interacció amb el món físic

LINGUA CL CD

NOMINUM INFLEXIO VERBORUM INFLEXIO

SYNTAXIS SIVE DICTIONUM ORDINATIO

VERBORUM EVOLUTIO

STRUCTURA VERBORUM

INCIPIT L’alfabet i la pronúncia. Morfologia nominal: els casos. La primera declinació. El present d’indicatiu del verb sum. El paradigma verbal: el present d’indicatiu. La segona declinació. Els adjectius de la primera classe.

I La tercera declinació en consonant.

L’imperfet. El datiu possessiu. Els adjectius substantivats.

El desenvolupament de l’escriptura. L’alfabet romà.

La formació de mots en català.

II La tercera declinació en vocal.

El futur imperfet d’indicatiu actiu.

El predicatiu. El complement circumstancial de temps.

El llatí clàssic i el llatí vulgar.

La formació de mots en llatí.

III Els adjectius de la segona classe.

Els temps de perfet. El complement circumstancial de lloc.

Fonts de coneixement del llatí vulgar.

Els noms d’acció (I).

IV La quarta declinació. La cinquena declinació.

El pretèrit plusquam-perfet. El futur perfet d’indicatiu actiu.

Els complements circumstancials de manera, causa, finalitat, companyia i instrument.

El llatí vulgar de la Tarraconense.

Els noms d’acció (II).

Ex latino sermone. Vocabula CC CS

V Els pronoms personals. Els demostratius. Els pronoms determinatius.

La veu passiva (I): temes de present.

La construcció de l’oració passiva.

El substrat, el superstrat i l’adstrat.

Els noms d’agent o d’acció (III).

VI El participi. La veu passiva (II): temes de perfet.

El participi. L’ablatiu absolut.

Mots patrimonials i cultismes. Doblets.

Els noms d’acció (IV).

VII Els pronoms possessius. L’imperatiu. El pronom relatiu. L’evolució de les vocals llatines al català (I).

Els noms d’estat o qualitat.

VIII Els graus de l’adjectiu. Els numerals.

El comparatiu. El superlatiu.

L’evolució de les vocals llatines al català (II).

Els adjectius de qualitat.

Ex latino sermone. Vocabula CC CS

IX L’infinitiu. Composició de sum. La conjugació verbal.

L’infinitiu. La construcció personal amb infinitiu.

L’evolució de les consonants (I).

Prefixos que formen adjectius. (I).

X Nominum inflexio: Els determinants i els pronoms interrogatius. Els pronoms indefinits. Els determinants pronominals.Invariabilia: L’adverbi.

El datiu de finalitat i el doble datiu.

L’evolució de les consonants (II).

Prefixos que formen adjectius (II).

XI Verborum inflexio: Els verbs deponents. Els verbs semideponents.Invariabilia: Les preposicions.

Les oracions causals. L’evolució de les consonants (III).

Els diminutius.

XII Els verbs irregulars. El còmput del temps. Les oracions temporals.

L’evolució de les consonants (IV).

Els sufixos verbals.

Ex latino sermone. Vocabula CL CD


BATXILLERAT 1 LLATÍ

HISTORIA ET VITA CS CC

RES PUBLICACF

RES PRIVATA VESTIGIA TEMPORIS

I La fundació de Roma: entre el mite i la històriaEnees i els seus descendents. El rapte de les sabines. Els reis de la monarquia: Numa Pompili, Tul·li Hostili, Anc Marci, Tarquini Prisc, Servi Tul·li, Tarquini el Superb. La mort de Lucrècia i l’exili de Tarquini. Els intents de restauració monàrquica. El valor històric de la llegenda fundacional.

La casa. Mètodes de construcció. CS

II El sistema polític de la RepúblicaLes assemblees: el senat i els comicis. Les magistratures: magistratures superiors, promagistratures i magistratures extraordinàries.Història de la República romanaLa situació interior: les lluites socials. La política exterior fins a les guerres púniques.

Els vestits i el menjar.

La ceràmica.

III La República: de les guerres púniques al final de la RepúblicaLes guerres púniques. Els romans a l’Orient. La situació interior: les classes socials i la vida política. El final de la República. El primer triumvirat. El segon triumvirat.

Els esclaus. L’epigrafia. CS

IV L’Imperi (I): Octavi AugustAugust, princeps senatus. La successió d’August. Tiberi. Calígula. Claudi. Neró. L’any dels quatre emperadors. La dinastia flàvia: Vespasià, Tit, Domicià. La dinastia antonina: Nerva, Trajà, Adrià, Antoní Pius, Marc Aureli, Luci Aureli Còmmode.

Les carreteres i el transport naval.

La representació de l’emperador. CS CD

V L’Imperi (II): els SeversUn període de pertorbacions i guerres civils. Dioclecià i la tetrarquia: primera tetrarquia, segona tetrarquia, tercera tetrarquia. Constantí: l’edicte de Milà i el concili de Nicea. Valentinià i Valent. Teodosi i el repartiment de l’Imperi. El final de l’Imperi d’Occident.

Les activitats econòmiques i la societat romana.

El retrat.

VI La ciutat CCEstructura de la ciutat: les muralles i el fòrum. Els edificis polítics i judicials: la cúria, la basílica. Els edificis religiosos: el temple. Els edificis commemoratius: les columnes, els arcs de triomf. Els edificis de diversió: el teatre, l’amfiteatre, el circ. Les termes. Els aqüeductes.

Els jocs. Tècniques de representació.

VII La religió CCEl culte públic: els déus, les tríades, els sacerdots, els rituals, els sacrificis, el culte imperial. Les religions orientals: el judaisme, el cristianisme. El culte privat: els lars, els penats, els manes.

El matrimoni. Sarcòfags. CS

VIII L’exèrcitLa legió imperial. Les cohorts pretorianes. La cavalleria. Els campaments. La vida quotidiana del soldat. La marina.El dretLa llei de les XII Taules i les primeres lleis. El dret a la República: el naixement dels juristes professionals, el ius honorarium, l’època clàssica, el dret postclàssic.

L’educació i els jocs.

Monedes. CS CD

IX Roma a Hispània CCEls primers pobladors. La Ibèria cartaginesa. La invasió romana: la conquesta de celtibèria, les guerres civils, les guerres càntabres, la romanització. L’organització provincial: divisió provincial de la República, divisió provincial d’August, divisió provincial de Caracal·la, divisió provincial de Dioclecià. L’organització política local. L’economia a la Hispània romana: les mines, la pesca i la indústria del garum, l’agricultura, la moneda. Les ciutats. Hispània a l’època de la caiguda de l’Imperi romà.

Els monuments d’Hispània. CC

Mosaics.


BATXILLERAT 2 LLATÍ NOVETAT CURS 2016-2017

CL Competència lingüística / CC Competència artística i cultural / CS Competència social i ciutadana / CD Competència en informació i recerca / CF Competència en el coneixement i interacció amb el món físic

Nominum inflexio / Verborum inflexio CL

Nonnullae regulae syntaxisCL

Anthologia sive florilegium CL CC

Verborum evolutioCL

Structura verborumCL

Incipit

I El subjuntiu. Valors de ut. Hèrcules. Del llatí al català. Fonètica. Composició.

II El subjuntiu. Valors de cum. Cassandra Del llatí al català. Fonètica. Composició.

III Valors del subjuntiu. L’ablatiu absolut. Valors de quod. Medea. Del llatí al català. Fonètica. Composició.

IV Gerundi i gerundiu. Supí. L’oració composta: coordinació. Dido. Del llatí al català. Fonètica. Composició.

Ex latino sermone. Vocabula CL

V La conjugació perifràstica passiva.

L’oració composta: subordinació adjectiva.

Herois de Troia. Del llatí al català. Fonètica. Composició.

VI Els verbs impersonals. Els verbs defectius.

L’oració composta: subordinació substantiva. Interrogatives.

Món dels morts. Del llatí al català. Fonètica. Composició.

VII Els casos nominatiu i vocatiu. El verb videor. L’infinitiu. Catilina. Del llatí al català. Fonètica. Composició.

VIII El cas acusatiu. Particularitats de la declinació. Adverbials pròpies: temps, lloc, manera, quantitat.

Neró. Del llatí al català. Fonètica. Parasíntesi.


IX El cas genitiu. Usos específics de verbs deponents i semideponents. Adverbials causals i consecutives.

Plini el Vell. Del llatí al català. Morfologia. Família de paraules.

X El cas datiu. Els valors de l’adjectiu. Les adver-bials finals. Adverbials concessives i comparatives.

Verres. Del llatí al català. Morfologia. Família de paraules.

XI El cas ablatiu. L’onomàstica llatina. Condicionals. Cató el Censor. Del llatí al català. Morfologia. Família de paraules.

XII La consecutio temporum. L’atracció modal.

La declinació grecollatina. Estil directe i estil indirecte.

Viriat. Del llatí al català. Morfologia. Família de paraules.


LITTERAE TRADITIO

Els gèneres literaris de la literatura romana.

I Primers textos. Els orígens. El teatre. Els gèneres. Les primeres comèdies. La tragèdia. El mim. Plaute. Terenci. El teatre al final de la República i en època d’August. L’evolució del teatre romà després de Sèneca.

Plaute.

II La poesia èpica. Els primers poemes. Quint Enni. L’èpica augustal: Virgili. Altres poetes èpics del segle I dC: Lucà, Estaci, Valeri Flac, Itàlic. La poesia èpica tardana.

Virgili i la poesia èpica.

III L’oratòria. L’oratòria republicana: Cató el Sensor, Ciceró. L’oratòria d’època augusta. Quintilià. L’oratòria al final de l’Imperi. L’epistolografia: Plini el Jove.

Ciceró i la creació de l’oratòria europea.

IV La poesia lírica. Els poetae novi. Horaci. La poesia anterior a August fins a l’Imperi tardà. L’elegia: Tibul, Properci, Ovidi. Horaci. Properci.

V Historiografia (I). Els inicis de la historiografia romana. La historiografia republicana: Corneli Nepos, Juli Cèsar, Sal·lusti Crisp.

Ovidi. L’impacte de les Metamorfosis.

VI Historiografia (II). La historiografia a l’època imperial: Tit Livi. La historiografia i la biografia al segle I dC. La historiografia després de Tàcit: Frontó, Suetoni. La historiografia del segle IV: Eutropi, Història augusta, Ammià Marcel·lí.

Juli Cèsar. Tàcit.

VII La poesia didàctica. Lucreci Car, Ovidi. La faula. Fedre. La sàtira. Gai Lucili, Horaci, Persi, Juvenal. L’epigrama. Marcial. La sàtira. L’epístola. L’epigrama.

VIII La prosa científica, tècnica i humanística. La literatura jurídica. La prosa filològica i d’erudició: Aule Gel·li, Valeri Probe, Marcià Capel·la, Macrobi, Eli Donat, Servi. La prosa tècnica: Cató el Censor, Terenci, Vitruvi, Juni Columel·la, Apici, Pomponi Mela, Plini el Vell, Juli Frontí, Vegeci. La filosofia: Ciceró, Sèneca.

Faules de Fedre.

IX La novel·la. La novel·la picaresca: Petroni. Apuleu. Literatura cristiana. Tertul·lià, Sant Cebrià de Cartago, Lactanci, Prudenci, Aureli Cassiodor, els Pares de l’Església, Sant Ambròs, Sant Jeroni, Sant Agustí, Boeci.

Sant Ambròs, Sant Jeroni, Sant Agustí, Boeci.

Receptio. L’escriptura. Els materials. Les grafies. La transmissió dels textos. L’edició dels textos.La literatura llatina a Internet.

ESO/BATXILLERAT CULTURA CLÀSSICA/LLATÍ 21

Cada títol disposa d’una guia de lectura a la

web de bambulector.cat juntament amb el

material següent:

un test autoavaluable. Un PDF per imprimir i resoldre en paper. Activitats multimèdia relacionades amb

el tema de l’obra.

Les guies de lectura es basen en un

enfocament competencial i les activitats

s’organitzen d’acord amb els processos

de lectura de l’informe PISA: obtenció

d’informació, interpretació del text i reflexió i

valoració sobre el tema i el contingut.

L’OdisseaAdaptació d’ALBERT JANÉ978-84-8343-181-8A PARTIR DE 12 ANYS

Ana y la SibilaANTONIO SÁNCHEZ-ESCALONILLA978-84-934826-0-2A PARTIR DE 12 ANYSEdició en castellà

El pescador de esponjasSUSANA FERNÁNDEZ GABALDÓNHace ya más de 3500 años floreció en el mar Egeo una de las culturas más brillantes de toda la Antigüedad, la civilización minoica. La isla de Creta fue su cuna y, según los relatos de famosos historiadores griegos, el mítico rey Minos gobernó el periodo más fascinante de su historia, desde su espléndido palacio de Cnosos.Sin embargo, el mundo cretense cambió súbita e inesperadamente el rumbo de su historia justo en su periodo de mayor apogeo.978-84-8343-391-1A PARTIR DE 14 ANYSEdició en castellà

Tigre, tigreLYNNE REID BANKS78-84-8343-115-3A PARTIR DE 14 ANYSPremis: –Publishers Weekly 2005–International Latino Book Award 2011

Veni, vidi, vici (Julio César)LLUÍS PRATS978-84-218-3839-6A PARTIR DE 12 ANYSEdició en castellà

LITERATURA

Per a més informació, visita bambulector.cat

ecasals.cat CULTURA CLÀSSICA/LLATÍ 22

ecasals.catPORTAL DE RECURSOS EDUCATIUS I LLIBRES DIGITALS D’EDITORIAL CASALS

ÀMPLIA OFERTA DE RECURSOS

Els llibres de l’àrea de Cultura Clàssica i Llatí inclouen: Fragments de documentals reconeguts que reforcen

i amplien la teoria explicada. Fragments motivadors de pel·lícules i recreacions. Àudios de biografies (Llatí 4ESO) i fragments literaris

d’autors grecs i llatins (Cultura Clàssica). Activitats multimèdia autoavaluables (Llatí 4 ESO). Enllaços a pàgines web amb informació i activitats

de llengua, cultura i història.

LLIBRE DIGITAL ON-LINE

Recursos digitals en el context de cada pàgina i apartat.

Amb la proposta didàctica integrada i les solucions en el context de cada activitat.

Amb la possibilitat d’incorporar-hi activitats i recursos propis.

En els llibres d’ESO totes les activitats es poden fer en línia. En els llibres de Batxillerat hi ha disponibles les avaluacions autoavaluables on-line.

RECURSOS DIGITALS DE L’ALUMNE

L’alumne té accés a tots els recursos digitals referenciats en el llibre sense haver-se de registrar.Els recursos presenten dues modalitats:

Navegables en línia a ecasals.cat Descarregables per a la consulta off-line.

RECURSOS DIGITALS DEL PROFESSOR

El professor, amb registre previ, té accés a: Programacions. Proposta didàctica. Llibre digital en línia amb una llicència

gratuïta per al professor.Es pot descarregar els seus recursos i els dels alumnes per a la consulta off-line.

ecasals.cat CULTURA CLÀSSICA/LLATÍ 2323

LLIBRE DIGITAL OFF-LINE PER A TAULETES

Els llibres d’Editorial Casals també estan disponibles en format fora de línia (off-line) per a tauletes a la plataforma

CONEIX LES UNITATS DE MOSTRA!

SUPORT AL DOCENTServei personalitzat d’assessorament i suport tècnic

dels nostres serveis i recursos:

[email protected]

Amb un mur de comunicació en línia que permet conversar amb els alumnes i compartir informacions.

S’adapta a tots els dispositius: pissarra digital, netbook, ordinador i tauleta.

Els llibres digitals eCasals es poden integrar a l’entorn Moodle i a les plataformes EVA que hi ha a Catalunya. Admet el protocol Marsupial.

ecasals.cat/llati4eso

ESO

ESO

M. Duran

G. Martínez

F. Llorens

LLAT

Í I LLATÍ

4



ecasals.cat/classicaIeso

ESO

ESO

Martí Duran

CULT

URA

CLÀ

SSIC

A I CULTURA

CLÀSSICA

I



Ieso

ecasals.cat/classica4eso

ESO

ESO

Martí Duran



4eso

CULT

URA

CLÀ

SSIC

A 4 CULTURA

CLÀSSICA

4



Martí Duran

2

Agripina la M

ayor

14 a. C. — 33 d. C

Néta d’Au

gust i esposa de G

ermàn

ic, a qui va

acompanyar en

les seves nom

broses campanyes m

ilitars.



cia

del seu m


atac de pànic qu

e hau

ria

min


aris roman

s, ja que corria el

fals rum

or que els rom

ans h


frontera del Rin

. Es va enfron


a



del seu m


esta gosadia amb el

desterramen


va morir de fam

.

LLAT

Í

BAT

XILL

ERAT

LLAT

Í 2

BATXILLERAT

BATXILLERAT

1 LLAT

Í



BAT

XILL

ERAT

LLAT

Í 1

Martí Duran

Germ

ànic Cèsar

15 a. C., Roma – 19 d. C., An

tioquía

Emparen

tat amb tres gran

s emperadors, ja qu

e era


à de Claudi, tan



ar en u

na



a emperador. Con

siderat un

dels grans m

ilitars de la

història de Rom


cia de Germ

ània,


anyar un


lar a



el coman

damen


tals i va

morir a An


estranyes circum

stàncies.



SYC1601

editorialcasals.catecasals.catbambulector.cat

Atenció al clientTel. 902 107 [email protected]

Contacta amb el teu delegat comercial per sol·licitar mostres.

NOU PROJECTE DE SECUNDÀRIA I BATXILLERAT

El millor aliat per formar alumnes competents!

ESO / BATXILLERAT - Editorial Casals · amb el nus, que al·ludeix a la gesta mítica d Alexandre...

Documents

Transcript of ESO / BATXILLERAT - Editorial Casals · amb el nus, que al·ludeix a la gesta mítica d Alexandre...