ESO / BATXILLERAT - · PDF fileUnitat 4 Mescles i solucions Editorial Casals • Material...

ESO / BATXILLERAT

20152016

EDICIÓ EN CATALÀ

FÍSICA I QUÍMICA 2

ÍNDEX

ESO

FÍSICA I QUÍMICA

Claus del projecte 4-5

Material per a l’alumne 6-7

Material per al professor 8-9

Proposta didàctica

Adaptació curricular

DVD del professor

Pissarra digital

Índex de continguts 10-15

BATXILLERAT

FÍSICA

QUÍMICA

Claus del projecte 16-17

Material per a l’alumne 18-19

Material per al professor 20-21

Proposta didàctica

DVD del professor

Pissarra digital

Índex de continguts 22-28

MATERIAL COMPLEMENTARI

Formulació i nomenclatura 29

ecasals.cat

Portal de recursos educatius i llibres digitals

d’Editorial Casals 30-31


NOVETATS PER AL CURS

2015-2016

Joce

lyn

Be

Be

lfast, 1

9

Co

pé

rnico

p

en

el d

esa

rro

un

iverso

. En

a

los cie

ntífi

cos

au

tén

tica re

vo

volo

rerit, vitia

ti

Josep M. Dou

Maria D. Masjuan

Eva M. Costafreda

ultó

difícil q

ue

cos lo

ace

pta

ran

, ya q

ue

sup

on

ía u

na

au

tén

tica re

volu

ción

.Ecte

m e

libu

sa co

r ap

eri a

liqu

os

volo

rerit, vitia

tium

do

les ilita

ESO FÍSICA I QUÍMICA 4

ESO FÍSICA I QUÍMICA

1

Seccions dissenyades per promoure

l’adquisició de les tres competències

científiques avaluades a les proves PISA:

Identificar qüestions científiques.

Explicar fenòmens científicament.

Utilitzar proves científiques.

2

Activitats específicament elaborades

per facilitar l’aprenentatge per part dels

alumnes amb necessitats educatives

especials, reunides en el quadern

fotocopiable Aprèn el que és bàsic.

176

10 1550

El desfibril·lador

COMPETÈNCIES SOTA LA LUPA

La fibril·lació ventricular és una arítmia responsable de la majoria d’aturades cardíaques i, l’anomenada desfibril·lació n’és gairebé l’únic tractament efectiu. La desfibril·lació és el tractament elèctric de la fibril·lació ventricular i consisteixa transmetre un corrent elèctric suficient als músculs cardí-acs per tal d’aconseguir que es reprengui el ritme cardíac i, per tant, el pols del pacient. La supervivència del pacient depèn en especial del temps que triguem a reaccionar, peraixò cal tenir desfibril·ladors a mà.

Afortunadament han augmentat els desfibril·ladors en es-pais públics i privats. Hi ha dos tipus de desfibril·ladors:

equip tècnic homologat per usar-lo d’acord amb la legislació vigent, que permet analitzar el ritme cardíac, identificar les arít-mies mortals susceptibles de desfibril·lació i administrar una descàrrega elèctrica amb la finalitat de restablir el ritme cardíac de forma segura.

equip amb ca-racterístiques anàlogues al DEA que requereix però queuna persona premi el botó de descàrrega per activar-lo(el de la imatge).

La majoria dels DESA subministren una energia elèctri-ca d’entre 150 i 300 J, i les dosis efectives s’indiquen a l’aparell. Cal que la població es vagi familiarizant amb els desfibril·ladors i aprenent com funcionen per a situacions d’emergència.

Toni Hernández, E-ciencia (15.09.2014)

1. Què és la fibril·lació ventricular?

2. Observa el gràfic que relaciona lasupervivència del pacient que ha patit unaaturada cardíaca amb el temps d’aplicació deldesfibril·lador. Digues quines de les conclusions següents són veritat i quines no, i raonabreument el perquè.a) Actuar ràpidament és essencial per a salvar la

vida del pacient amb aturada cardíaca.cardíaca és ador.xa linealmentsfibril·lador.

la supervivèn-r al 20%.

3. Raona els motius pels quals creus que lasupervivència en el cas d’aturada cardíaca baixatant amb el temps.

4. Els efectes de la utilització del desfibril·lador,creus que canvien segons l’edat? Indica comafecten els següents dos factors tècnics del desfibril·lador segons si el pacient és un neno un adult:a) Mida de les pales del desfibril·lador.b) Energia elèctrica subministrada al pacient.

5. Segons algunes recomanacions, en el cas de nens d’entre 1 i 8 anys cal subministrar una dosi aproximada de 4 J/kg. Amb un DESA quegeneri entre 150 i 300 J, indica quina energiasubministraries en els casos:a) Una nena de 5 anys i 20 kg.b) Un nen de 8 anys i 45 kg.Quin problema t’has trobat?

6. Creus que la població està prou preparada per a l’ús de desfibril·ladors? N’hi ha al teu centreeducatiu i a d’altres espais públics on vagishabitualment? Redacta mitja pàgina reflexionantsobre la presència de desfibril·ladors a la societat iel coneixement que en té la població.Temps (min)

Competències de l’àmbit cientificotecnològic: 8 177

Desendolleu tots els electro-domèstics.No feu servir telèfons niobjectes metàl·lics.Apagueu l’aire condicionat.Eviteu banyar-vos en basses o piscines que estiguin al descobert i en camps oberts.Allunyeu-vos de la costa.

os de l’atmosfera, ren form

EFECTES EN L’ÉSSER HUMÀEfectes que pot ocasionar un llamp en les persones que estiguin dins d’un radi inferior a 120 m del lloc de l’impacte.

Lesions a la retinaRuptura del timpàLesions pulmonars i òssiesAturada cardíacaCremades a la pell

PRACTICA

un llamp i que pot tenir lloc dins d un núvols’anomena:a) Llampec. c) Descàrrega.b) Tro. d) Cumulonimbus.

2. Si la velocitat del so és d’uns 340 m/s i la dela llum és d’uns 300 000 km/s, a quina distànciaaproximada ha caigut un llamp si sentim el tro 3segons després de veure el llamp?a) 113,3 m c) 1,02 kmb) 340 m d) 900 000 km

3. Actualment s’investiguen els diferents tipusde llamps, i s’han documentat i fotografiatllamps que surten del terra per finalitzar el seurecorregut al núvol. Com pot ser? Explica-ho fent un esquema o infografia com a la figura.

llamp al buit. I un tro? Per què sovint no sentim el tro de llamps que cauenlluny?

5. En cas de tempesta elèctrica forta, quinesaccions no serien adequades i per quin motiu?a) Intentar estar lluny d’estructures conductores

amb forma punxeguda.b) Si som a casa, desconnectar les antenes de TV

i ràdio.c) Si som a dins un vehicle, sortir-ne que ens

mullem.d) Si ens estem banyant a l’exterior, cal sortir de

l’aigua.

6. Quina és la funció dels parallamps? Investigaels diferents tipus de parallamps que hi ha. Organitzeu grups i expliqueu-ne el funcionament d’un tipus concret.

Competències de l’àmbit cientificotecnològic: 5

58

Unitat 4 • Mescles i solucions

Ed

ito

ria

l C

asa

ls •

Mate

ria

l fo

toc

op

iab

le •

Ta

nt

pe

r c

en

t e

n m

assa

13. Ordena i anomena el següent material de laboratori segons l’haguis necessitat per preparar les

lucions dels problemes anteriors.

Ordre

Nom

14. El tant per cent en massa també es pot fer servir com a percentatge per indicar la composició de les

substàncies, en el gràfic adjunt pots observar la composició de l’escorça terrestre.

a) Quins són els dos elements sòlids més abundants de la terra?

_______________________________________________________________________________________________

b) Per què fem servir l’alumini com a material de construcció, bicicletes, paper d’embolicar, fabricació

de vehicles… a més de per la seva lleugeresa?

_______________________________________________________________________________________________

c) El Silici i el Germani són semiconductors, per què fem servir més el silici que el germani en la fabri-

cació d’ordinadors?

_______________________________________________________________________________________________

Elements de l’escorça terrestre

Oxígen 46%

Sodi 3%

Silici 28%

Potassi 3%

Alumini8%

Titani 2%

Ferro 5%

Calci 4%

Altres 1%

59

Unitat 4 Mescles i solucions

Ed

ito

ria

l C

asa

ls •

Mate

ria

l fo

toc

op

iab

le •

Ta

nt

pe

r c

en

t e

n v

olu

m

Composició de les solucions. Tant per cent en volum

1. Com anomenem al nombre de mL de solut dissolts en 100 mL de solució?

_______________________________________________________________________________________________

2. Quin és el tant per cent en volum d’una solució que hem aconseguit barrejant 30 mL d’alcohol etílic

(CH3CH

2OH) fins a una solució de 75 mL.

Solut (mL) Solució (mL) % en volum = Vsolut

/ V solució

· 100

3. Quin és el tant per cent en volum d’una solució que hem aconseguit barrejant 120 mL de metanol

(CH3OH) amb 380 mL d’aigua.

Observació: noteu que ara no parlem de solució sinó d’aigua, que és el dissolvent. Abans heu de cal-

cular el volum de la solució.

Solut (mL) Dissolvent (mL) Solució (g) = solut + dissolvent % en volum

4. Al laboratori els càlculs són una mica diferents, així si volem preparar una solució de 250 mL al 10 %

en volum d’alcohol en aigua. Com ho fem?. Segueix les indicacions i completa el text amb les paraules

següents:

paral·laxi 250 pipeta matràsproveta aforament embut

Primer hem de mesurar el volum d’alcohol amb una ................... .

Després agafem un ................... aforat de 250 mL.

Amb l’ajut d’un aforat posem els 10 mL d’alcohol al matràs aforat de ................... mL.

Afegim a poc a poc amb l’ajut de l’................... l’aigua fins arribar a prop

de la línia d’................... (les ultimes gotes d’aigua destil·lada es poden

incorporar amb un comptagotes o amb una ................... )

És important fixar-se que a la preparació de la solució s’hi ha afegit aigua

fins a un volum total de 250 mL, i no 250 mL d’aigua.

Observa també quina es la posició correcta per a la lectura del volum del

coll del matràs aforat. Vés amb compte amb l’error de ................... !

CLAUS DEL PROJECTE


3

Gran oferta de textos i activitats que

fomenten el treball de les competències

clau des de l’àrea de Ciències.

4

Diversitat de suports complementaris

(paper, web i llibre digital projectable

a l’aula) amb recursos multimèdia de

gran qualitat (activitats interactives,

animacions i vídeos).

20

1 2 3

654

7

10

8 9

Normes bàsiques perquè t’organitzis bé la feinai treballis amb seguretat

COMPETÈNCIES SOTA LA LUPA

1. Per què és important llegir bé la pràctica abans de començar-la a fer?

2. Tria quines de les accions següents són bonespràctiques al laboratori?a) Rentar-te les mans abans de sortir del

laboratori.b) Agafar tot el material que necessitis per fer

tota la pràctica i tenir-lo a la taula de treball. c) Manipular els productes químics amb les mans.d) No inhalar mai directament un gas que es

desprengui d’una reacció química.

3. Per què s’ha d’anar en compte amb el vidre quan es treballa al laboratori?

4. Selecciona dos productes químics (de neteja, cosmètic...) i escriu-ne el nom, la finalitat,el símbol que mostra l’etiqueta i les precaucions que cal tenir en compte.

5. Un dels teus companys de classe et comentaque prefereix fer les anotacions una vegada és a casa, ja que d’aquesta manera el diari de recerca li queda més net, sense taques ni errades. Què li diries? És correcte el que fa?

6. Justifica quin d’aquests utensilis utilitzaràs al laboratori per realitzar cadascuna d’aquestes accions:

a) Mesurar de manera precisa un volum de 100 mL.

b) Mesurar i addicionar de manera precisa un volum de 5 cm3 en un vas de precipitats.

c) Contenir una solució d’aigua amb clorur de sodi.

proveta – matràs d’Erlenmeyer – vas de precipitats – bureta – pipeta

Abans de manipular aparells o produc-tes has de llegir la pràctica i parar atenció ales explicacions.

La taula de treball s’ha de mantenirneta i ordenada durant la realització de la pràctica. Al final, cal netejar i endreçar elmaterial utilitzat.

No s’ha de tastar mai cap productequímic del laboratori. Molts són tòxics. Uncop acabada la pràctica, és molt importantrentar-se les mans amb aigua i sabó.

No s’ha d’aplicar la flama directamental fons de cap tub d’assaig amb un líquido una solució que s’hagi d’escalfar, ni persobre ni per sota del nivell del líquid queconté, ni deixar-lo quiet mentre s’escalfa.

Quan escalfis un líquid en un tubd’assaig, l’extrem obert del tub no s’ha dedirigir cap a ningú.

Mai no s’ha d’inhalar directament un gas que es desprengui d’una reacció quími-ca. Per comprovar-ne l’olor, la manera cor-rrrecta de fer-ho és dur cap al nas una mique-ta de gas mitjançant un moviment de la mà.

Quan treballis amb àcids has d’anaramb compte. En el cas de l’àcid sulfúricconcentrat, no s’ha d’afegir mai aigua di-rectament sobre l’àcid, sinó a l’inrevés.

El vidre és fràgil, i es pot trencar i pro-vocar ferides. Cal usar-lo amb precaució.Recorda que el vidre calent presenta el ma-teix aspecte que quan està fred.

No aboquis productes químics a l’ai-güera sense consultar-ho abans amb elprofessor o professora.

És important mirar els pictogrames que hi ha a l’etiqueta delsproductes químics que utilitzarem i prendre les precaucions necessàries.

EExplosiu

EComburent

CCorrosiu

TTòxic

XnNociu

XiIrritant

Perillós per al medi ambient

FFàcilment inflamable

F+Extremadament inflamable

Competències de l'àmbit cientificotecnològic: 5

4

La ciència té més preguntes

que respostes

1.Per què les

roques que

hi ha al volcà

tenen diferents

colors? I

diferents

intensitats d’un

mateix color?

2.Quan posen

la roca a

«l’aigua» surten

bombolles del

voltant. A què

és degut aquest

fet?

3.Per què la

humitat, que

és majoritària-

ment vapor

d’aigua, a la

zona del cràter

té característi-

ques àcides?

EL DALLOL,

ÚNIC AL MÓN

Volcans del món, canal Odisea (2.11.2009)

MESCLES I SOLUCIONS

PROJECTE DISPONIBLE EN LLIBRE DIGITAL


2ESO

ES

O

M. Duñach

M. D. Masjuan

E. M. Costafreda

A. Hernández

FÏS

ICA

I Q

UÍM

ICA

2 FÍSICA I

QUÍMICA

3ESO

ES

O

M. Duñach

M. D. Masjuan

E. M. Costafreda

A. Hernández

FÏS

ICA

I Q

UÍM

ICA

2 FÍSICA I

QUÍMICA

4ESO

ES

O

M. Duñach

M. D. Masjuan

E. M. Costafreda

A. Hernández

FÏS

ICA

I Q

UÍM

ICA

2 FÍSICA I

QUÍMICA

2 ESOLlibre de l’alumne

CURS 2016-2017


ISBN 978-84-218-5462-4

NOVETATCURS 2015-2016


CURS 2016-2017


MATERIAL PER A L’ALUMNE

DESCOBREIX L’ÍNDEX DE CONTINGUTS DELS LLIBRES

A LES PÀGINES 10-15 DEL CATÀLEG.



ISBN 978-84-218-4401-4


ISBN 978-84-218-4799-2


ESO

PROPOSTA

DIDÀCTICA

Marta Duñach

Maria D. Masjuan

Eva M. Costafreda

Antonio Hernández

Cristina I. Salas

ES

O

FÍS

ICA

I Q

UÍM

ICA

2 FÍSICA I

QUÍMICA

2 PROPOSTA

DIDÀCTICA

Marta Duñach

Maria D. Masjuan

Eva M. Costafreda

Antonio Hernández

Cristina I. Salas

FÍSICA I

QUÍMICA

3

ES

O

FÍS

ICA

I Q

UÍM

ICA

3

ESO

PROPOSTA

DIDÀCTICA

Marta Duñach

Maria D. Masjuan

Eva M. Costafreda

Antonio Hernández

Cristina I. Salas

FÍSICA I

QUÍMICA

4

ES

O

FÍS

ICA

I Q

UÍM

ICA

4

ESO

2 ESOProposta didàctica

CURS 2016-2017


ISBN 978-84-218-5491-4

NOVETATCURS 2015-2016


CURS 2016-2017


MATERIAL PER AL PROFESSOR

Inclou els continguts i els criteris d’avaluació de la

matèria, la contribució de la matèria a l’adquisició de les

competències bàsiques, la programació de curs i d’aula,

el solucionari, l’avaluació i un banc d’activitats.


J. Perea

BÀ

S

FÍSICA I

QUÍMICA

4

ES

O

FÍS

ICA

I Q

UÍM

ICA

4AP

RÈN

EL Q

UE

ÉS B

ÀSI

C

ESO


ISBN 978-84-218-4892-0


ISBN 978-84-218-4899-9

DVD DEL PROFESSORUn DVD específic per a cada curs amb tots els recursos

per preparar i dinamitzar les classes.

Programacions. Desenvolupament de les unitats didàctiques:

– Orientacions – Programació d’aula – Banc d’activitats – Solucionari – Avaluacions

Avaluacions trimestrals i final. Recursos digitals del llibre de l’alumne.

ADAPTACIÓ CURRICULARAprèn el que és bàsic, material d’adaptació curricular.

Quadern per al professor en format fotocopiable per tal que els alumnes amb necessitats educatives especials puguin treballar els mateixos continguts del llibre de l’alumne a un nivell bàsic.

Planifica i ajusta els continguts seguint la metodologia del llibre de l’alumne.

Inclou un solucionari.

PISSARRA DIGITAL, ORDINADOR I TAULETA

Accés a la Proposta didàctica en PDF

desglossada per unitats.

Accés als recursos digitals del llibre de l’alumne:

a cada unitat del llibre, classificats en vídeos,

àudios i clips multimèdia.

Recursos també disponibles a ecasals.cat

Editat per Editorial Casals, SA · Dipòsit legal: B-10576-201

Fabricat pepropietatintel·lectual.Nos’autoritzalacomercialitzacióindependent

3ESORecursos de l’alumne off-line

També disponibles a:

ecasals.cat/fiq3eso

DIDÀCTICA

A I

MICA


Fabricat perGEM

A·Les

repro

du

ccion

ss’h

an

rea

litzat

d’a

cord

am

bl’a

rticle32

de

laLleide

propietatintel·lectual.Nos’autoritzalacomercialitzacióindependentd’aquestDVD.



ecasals.cat/fiq4eso

PROPOSTA DIDÀCTICA

FÍSICA I

QUÍMICA


Fabricat perGEM

A·Les

repro

du

ccion

ss’h

an

rea

litzat

d’a

cord

am

bl’a

rticle32

de

laLleide

propietatintel·lectual.Nos’autoritzalacomercialitzacióindependentd’aquestDVD.



ecasals.cat/fiq2eso

PROPOSTA DIDÀCTICA

FÍSICA I

QUÍMICA

J. Perea

BÀ

S

FÍSICA I

QUÍMICA

3

ES

O

FÍS

ICA

I Q

UÍM

ICA

3AP

RÈN

EL Q

UE

ÉS B

ÀSI

C

ESOESO

J. Perea

ES

OB

ÀS

FÍS

ICA

I Q

UÍM

ICA

2 FÍSICA I

QUÍMICA

2

APRÈ

N E

L Q

UE

ÉS B

ÀSI

C


PROPOSTA DIDÀCTICA

CIÈNCIES DE LA NATURALESA

Editat per Editorial Casals, S. A.Dipòsit legal: B-2138-2011Fabricat per DuplicatLes reproduccions s’han realitzat d’acord amb l’article 32 de la Llei de propietat intel·lectual.No s’autoritza la comercialització independent d’aquest DVD.

També els trobaràs a:

www.ecasals.net/professors/fisicaiquimica2eso www.ecasals.net/llibre/fisicaiquimica2eso

Recursos digitals OFF LINE


PROPOSTA DIDÀCTICA

Editat per Editorial Casals, S. A.Dipòsit legal: B-12575-2012Fabricat per DuplicatLes reproduccions s’han realitzat d’acord amb l’article 32 de la Llei de propietat intel·lectual.No s’autoritza la comercialització independent d’aquest DVD.

També els trobaràs a:

www.ecasals.net/professors/fisicaiquimica4eso www.ecasals.net/llibre/fisicaiquimica4eso

Recursos digitals OFF LINE


ESO FÍSICA I QUÍMICA 2CF Competència en el coneixement i interacció amb el món físic (identificar qüestions científiques, explicar fenòmens científicament,

utilitzar proves científiques) / CM Competència matemàtica / CA Competència d’aprendre a aprendre

CI Competència en autonomia i iniciativa personal / CL Competència comunicativa, lingüística i audiovisual

CD Competència en el tractament de la informació i competència digital / CS Competència social i ciutadana / CC Competència artística i cultural

EM SITUOCF CD CA CL

CONTINGUTSCF CM

1Mesurar per investigar

La ciència té més preguntes que respostes:

Fem hipòtesis CC

Ho recordo?: Avaluació inicial CC

1. La matèria i els materials

2. Dimensions de la matèria

3. Mesura de la superfície

4. Mesura del volum

5. Mesura de la massa

Banc d’activitats

Competències sota la lupa CA CL

Faig recerca científica CA CI

Avalua CA CI

2Propietats de la matèria


Fem hipòtesis CC

Ho recordo?:

Avaluació inicial CC

1. Els estats físics de la matèria

2. Teoria cineticomolecular

3. Els canvis d’estat

4. Algunes propietats de les substàncies

5. La densitat

Banc d’activitats



Avalua CA

3Mescles i solucions


Fem hipòtesis CC


1. Matèria homogènia i heterogènia

2. Les solucions

3. Solubilitat

4. Composició de les solucions

6. Mètodes de separació de substàncies

Banc d’activitats



Avalua CA

4Elements i compostos.La matèria per dins


Fem hipòtesis CC


1. Les substàncies pures

2. Elements i compostos

3. Elements: metalls i no-metalls

4. Com està constituïda la matèria

5. L’interior dels àtoms

6. Els ions i els compostos iònics

Banc d’activitats



Avalua CA

5Fenòmens químics


Fem hipòtesis CC


1. Fenòmens físics i químics

2. Àtoms, molècules i reaccions químiques

3. Les reaccions químiques al nostre voltant

4. Aplicacions de la química

5. Reacció química i energia

Banc d’activitats



Avalua CA

6Estructura atòmica de la matèria


Fem hipòtesis CC


1. Estructura atòmica de la matèria

2. Altres partícules subatòmiques

3. Elements: el nombre atòmic

4. Ordenació dels elements: la taula periòdica

5. Els isòtops i la massa dels àtoms

6. Radioactivitat

Banc d’activitats



Avalua CA



EM SITUOCF CD CA CL

CONTINGUTSCF CM

7Compostos químics


Fem hipòtesis CC

Ho recordo?:

Avaluació inicial CC

1. Els ions i les molècules

2. Compostos moleculars i compostos iònics

3. Fórmules químiques

4. Compostos binaris. Concepte de valència

5. Formulació i nomenclatura dels òxids

6. Formulació i nomenclatura dels hidròxids

7. Formulació i nomenclatura dels àcids

Banc d’activitats



Avalua CA

8Introducció al moviment


Fem hipòtesis CC

Ho recordo?:

Avaluació inicial

1. El moviment

2. La velocitat

3. El moviment rectilini i uniforme

4. Gràfiques del moviment rectilini i uniforme

Banc d’activitats



Avalua CA

9Les forces


Fem hipòtesis CC

Ho recordo?: Avaluació inicial

1. Què és una força?

2. Comparació de forces. La llei de Hooke

3. La unitat de força

4. Com es representen les forces

5. Composició de forces

6. Equilibri

7. Pressió

8. La pressió atmosfèrica

Banc d’activitats

10 Gravetat, electricitat i magnetisme


Fem hipòtesis CC


1. La gravetat i el pes dels cossos

2. Models cosmològics

3. Càrrega elèctrica

4. Magnetisme

Banc d’activitats



Avalua CA

11Treball i energia


Fem hipòtesis CC


1. Treball d’una força

2. Energia cinètica

3. Energia potencial gravitatòria

4. Energia mecànica

5. Energia tèrmica. Calor i temperatura

5. Tipus i fonts d’energia

6. Aprofitament de l’energia

Banc d’activitats



Avalua CA

ESO FÍSICA I QUÍMICA 12ESO FÍSICA I QUÍMICA 12


EM SITUOCF CD CA

CONTINGUTSCF CM

COMPETÈNCIES SOTA LA LUPACF CA CL

FAIG RECERCA CIENTÍFICACF CA CI

AVALUACF CA CI

1El mètode científic. Mesura de magnituds

La ciència té més

preguntes que

respostes:

Fem hipòtesis CC

Ho recordo?:

Avaluació inicial

1. El mètode científic

2. Mesura de magnituds

3. Factors de conversió d’unitats

4. Els aparells de mesura

5. Caràcter aproximat de les mesures

6. Xifres significatives

Banc d’activitats

Normes bàsiques

perquè t’organitzis

bé la feina i

treballis amb

seguretat CS

Bolt iguala Carl

Lewis

Hi ha alguna

relació entre l’edat

de la població

i la incidència

d’al·lèrgies

alimentàries?

CS

Soroll de fons

CC CM

2Estats de la matèria i teoria cineticomole-cular


preguntes que

respostes:

Fem hipòtesis CS

Ho recordo?:

Avaluació inicial

1. Els estats de la matèria

2. Les propietats dels gasos

3. Les propietats dels líquids i dels sòlids

Banc d’activitats

L’hidrat de metà:

un recurs per al

futur? CS

Els pneumàtics CS

Com varien

la pressió, la

temperatura i el

volum d’un gas?

Els globus

aerostàtics CS

3Canvis d’estat de la matèria


preguntes que

respostes:

Fem hipòtesis CS

Ho recordo?:

Avaluació inicial

1. Els canvis d’estat

2. Fusió-solidificació

3. Vaporització

4. Sublimació

5. Explicació cinètica de la fusió,

l’evaporització i l’ebullició

Banc d’activitats

Els anticongelants

CS

Augment del nivell

del mar a causa

del canvi climàtic

CS

A quina

temperatura fon

el gel? Hi ha

alguna manera de

modificar aquesta

temperatura?

Substàncies

desconegudes CM

4Mescles i solucions


preguntes que

respostes:

Fem hipòtesis CS

Ho recordo?:

Avaluació inicial

1. Matèria homogènia i heterogènia

2. Dissolució i solució

3. Solucions gasoses, líquides i sòlides

4. Composició de les solucions

5. Totes les substàncies pures són

solubles en aigua?

6. Solucions saturades

7. La cristal·lització

8. Solucions de gasos en líquids

9. Separació dels components d’una

mescla

Banc d’activitats

Adobs nitrogenats

artificials CS

Tolerància zero CS

Es poden separar

els diferents

components d’una

mescla?

L’àcid sulfúric CM

5Estructura atòmica de la matèria


preguntes que

respostes:

Fem hipòtesis CC

Ho recordo?:

Avaluació inicial

1. Estructura atòmica de la matèria

2. Altres partícules subatòmiques

3. Elements: el nombre atòmic

4. Ordenació dels elements: la taula

periòdica

5. Els isòtops i la massa dels àtoms

6. Radioactivitat

Banc d’activitats

Tempestes

elèctriques

Un mineral que

genera conflicte:

el coltan CS

Com puc

determinar la

composició dels

minerals?

La mina de coure

més gran del món

CM

CF Competència en el coneixement i interacció amb el món físic (identificar qüestions científiques, explicar fenòmens científicament,






EM SITUOCF CD CA

CONTINGUTSCF CM

COMPETÈNCIES SOTA LA LUPACF CA CL

FAIG RECERCA CIENTÍFICACF CA CI

AVALUACF CA CI

6Compostos químics


preguntes que

respostes:

Fem hipòtesis CC

Ho recordo?:

Avaluació inicial

1. Els ions i les molècules

2. Compostos moleculars i compostos

iònics

3. Fórmules químiques

4. Compostos binaris. Concepte de

valència

5. Formulació i nomenclatura dels òxids

6. Formulació i nomenclatura dels

hidròxids

7. Formulació i nomenclatura dels àcids

Banc d’activitats

Els additius

alimentaris CS

Els òxids i

l’oxidació

Com s’evita la

contaminació dels

reactius amb què

es treballa en el

laboratori?

La química de la

digestió

7Reaccions químiques


preguntes que

respostes:

Fem hipòtesis

Ho recordo?:

Avaluació inicial

1. Les reaccions químiques

2. Es conserva la massa en les reaccions

químiques?

3. Les equacions químiques

4. Alguns tipus de reaccions químiques

5. Reacció química i energia

6. Velocitat de les reaccions químiques

Banc d’activitats

Alfred Bernhard

Nobel CC

Fer núvols…

i menjar-se’ls

Es conserva

la massa en

les reaccions

químiques?

El lleixiu i el

salfumant CM

8Química i medi ambient


preguntes que

respostes:

Fem hipòtesis CS

Ho recordo?:

Avaluació inicial

1. Els combustibles fòssils

2. Recursos energètics i contaminació

ambiental

3. Energies renovables

4. Materials d’ús quotidià

5. Totes les substàncies pures són

solubles en aigua?

6. Solucions saturades

7. La cristal·lització

8. Solucions de gasos en líquids

9. Separació dels components d’una

mescla

Banc d’activitats

L’aigua del mar

està contaminada

CS

La importància de

l’estalvi energètic

CS

Es pot construir

un sistema casolà

de plaques solars

eficient?

L’eficiència energè-

tica dels electrodo-

mèstics CS CM

9Electricitat i magnetisme


preguntes que

respostes:

Fem hipòtesis CC

Ho recordo?:

Avaluació inicial

1. Les càrregues elèctriques i la seva

interacció

2. Llei de Coulomb i camp elèctric

3. Potencial elèctric

4. Magnetisme i camp magnètic

5. Explicació cinètica de la fusió,

l’evaporització i l’ebullició

Banc d’activitats

El desfibril·lador

CS

Llamps i trons

Com es detecta

el signe de

les càrregues

elèctriques amb

un electroscopi?

Com funciona una

fotocopiadora?

CM

10El corrent elèctric


preguntes que

respostes:

Fem hipòtesis CS

Ho recordo?:

Avaluació inicial

1. El corrent elèctric. Conductors i

aïllants

2. Generadors de corrent continu

3. Generadors de corrent altern

4. Circuits elèctrics amb corrent continu

5. Resolució de circuits elèctrics amb

corrent continu

6. Energia elèctrica

7. La instal·lació elèctrica de casa

Banc d’activitats

Normes de

seguretat elèctrica

CS

Vista per als qui no

en tenen CS

Com funcionen els

circuits elèctrics?

La instal·lació

elèctrica de la

cuina


ESO FÍSICA I QUÍMICA 4CF Competència en el coneixement i interacció amb el món físic (identificar qüestions científiques, explicar fenòmens científicament,




EM SITUOCF CD CA

CONTINGUTSCF CM

1.La ciència i el mètode científic


que respostes:

Fem hipòtesis CC

Ho recordo?:

Avaluació inicial

1. El mètode científic

2. Estratègies en l’activitat científica

3. Tecnologies de la Informació i la Comunicació en el treball científic

4. Desenvolupar un projecte d’investigació

5. Magnituds escalars i vectorials

6. Anàlisi dimensional

7. Anàlisi de gràfiques

Banc d’activitats



Avalua CA

2.El moviment


que respostes:

Fem hipòtesis CC

Ho recordo?:

Avaluació inicial

1. El moviment

2. Moviment rectilini i uniforme

3. Moviment variat. L’acceleració

4. Moviment rectilini uniformement variat

5. La caiguda lliure dels cossos

6. El moviment circular

Banc d’activitats



Avalua CA

3.Les forces


que respostes:

Fem hipòtesis CS

Ho recordo?:

Avaluació inicial

1. Les forces

2. Composició de les forces concurrents

3. Equilibri de forces

4. Forces paral·leles

5. Parell de forces

6. Pes dels cossos. Centre de gravetat

Banc d’activitats



Avalua CA

4.Dinàmica

La ciència té més preguntes que

respostes: Fem hipòtesis CS


1. La dinàmica

2. Principi d’inèrcia o primera llei de Newton

3. Principi fonamental de la dinàmica o segona llei de Newton

4. Gravitació universal

Banc d’activitats



Avalua CA

5.Estàtica de fluids


que respostes:

Fem hipòtesis CS

Ho recordo?:

Avaluació inicial

1. La pressió

2. La pressió en els fluids

3. Càlcul de la pressió hidrostàtica en un líquid

4. Vasos comunicants

5. Principi d’Arquimedes

6. Cossos submergits i cossos flotants

7. Els densímetres

8. L’empenyiment dels gasos

9. La pressió atmosfèrica

Banc d’activitats



Avalua CA



EM SITUOCF CD CA

CONTINGUTSCF CM

6.Treball, energia i calor


que respostes:

Fem hipòtesis CS

Ho recordo?:

Avaluació inicial

1. Treball

2. Energia

3. Energia cinètica

4. Energia potencial gravitatòria

5. Energia mecànica

6. Energia interna

7. La calor

8. Potència

9. Aprofitament de l’energia. Rendiment

10. Màquines i eines

Banc d’activitats



Avalua CA

7.La taula periòdica


que respostes:

Fem hipòtesis CC

Ho recordo?:

Avaluació inicial

1. Els elements químics

2. Models atòmics

3. La classificació periòdica de Mendeléiev

4. La taula periòdica moderna

5. Configuració electrònica

Banc d’activitats



Avalua CA

8.Enllaç químic. Formulació


que respostes:

Fem hipòtesis CC

Ho recordo?:

Avaluació inicial

1. L’enllaç químic: iònic, covalent i metàl·lic

2. Forces intermoleculars

3. Formulació i nomenclatura inorgànica

Banc d’activitats



Avalua CA

9.Àcids, bases i sals


que respostes:

Fem hipòtesis CC

Ho recordo?:

Avaluació inicial

1. Electròlits i no-electròlits

2. Explicació de la conductivitat elèctrica de les solucions

3. Hidròxids o bases

4. Àcids

5. Sals

6. Reaccions de neutralització

7. El pH de les solucions aquoses

Banc d’activitats



Avalua CA

10.Química del carboni


que respostes:

Fem hipòtesis CC

Ho recordo?:

Avaluació inicial

1. La química del carboni 202

2. Propietats fonamentals del carboni 203

3. Representació de les molècules orgàniques 204

4. Hidrocarburs 205

5. Classificació dels compostos del carboni 209

6. Compostos orgànics oxigenats 210

7. Els plàstics

Banc d’activitats



Avalua CA

16BATXILLERAT FÍSICA I QUÍMICA

BATXILLERAT FÍSICA

1

Competències. Apartat dissenyat

per promoure l’adquisició de les tres

competències específiques de la física.

2

Exemples resolts. Prop de 100 exemples

resolts pas a pas.

3

Banc d’activitats. Prop de 300 propostes

d’activitats de tot tipus i de tots els nivells.

Entendre la ciènciaHancock aturant un tren Competències CC CI CM

Hancock és una pel·lícula del 2008 en què el seu protagonista, interpretat per l’actor Will Smith, ironitza sobre els superk -rrherois virtuosos i bons amb capa i leotards. Hancock s’assembla a Superman quant als seus superpoders: força sobrehu-mana, invulnerabilitat, capacitat per volar i altres habilitats. Però, en canvi, vesteix com un noi de barri, és cínic, mandrós,bevedor i les seves accions contra els delinqüents acaben comportant innombrables i caríssims estralls.

En una de les escenes, per salvar un conductor atrapat en el seu vehicle, aturat sobre les vies del ferrocarril, decideix aturar un tren de mercaderies que viatja a gran velocitat cap a l’automòbil en repòs. Per aconseguir el seu objectiu, Hancock sesitua a les vies, entre el tren i l’automòbil, esperant que el tren arribi, que impacti amb ell i, sense immutar-se, que el trens’aturi en sec.

Activitats

1. Si el tren de mercaderies circula a 50 km/h i Hancock el deté en 0,3 s, calcula la desacceleració que experi-mentarà el maquinista.

2. L’acceleració que experimenta un avió quan s’enlaira o quan aterra és, aproximadament, de 0,3 g. Calcula quantggde temps necessitaria Hancock per aturar un avió si no volgués que experimentés una desacceleració superior a 0,3 g.gg

3. Quina distància recorreria en aquest cas abans d’aturar-se?

4. La gràfica correspon a la velocitat d’un cotxe de Fórmula 1 quan arrenca la cursa. Determina quants segonsnecessita per anar de 0 a 100 km/h.

5. L’acceleració del cotxe de Fórmula 1, és superior o inferior a la del tren de Hancock?

C1

C2

C2

C3

C1

velo

cita

t (m

/s)

temps (s)

30

25

20

15

10

5

00 1 2

15

Calcular la cota d’error absolut en una sèrie de mesures

3. Cinc cronometradors han mesurat el temps que tarda un nedador a recórrer 100 m. Els resultats ensegons han estat els següents: 58,6; 58,4; 58,4; 58,5 i 58,5. Calcula la cota d’error.

Quan es dóna una sèrie de mesures, en primer lloc cal calcular la mitjana aritmètica dels cinc valors:(58,6 + 58,4 + 58,4 + 58,5 +

–––––––––––––––––––––––––––––––——–– – =—— 58,48

s5

.

La mesura que és més lluny d’aquesta mitjana és 58,6 s.

La diferència amb la mitjana és 58,6 – 58,48 = 0,12 s.

Com a cota de l’error absolut prendrem aquesta diferència arrodonida en una única xifra decimal, és a dir, 0,1 s.

Com que la cota de l’error absolut és una dècima de segon, nopodem expressar el valor mesurat escrivint fins a les centèsi-mes de segon. Per aquest motiu, arrodonirem també la mitjana obtinguda, de manera que l’última xifra correspongui a lesdècimes de segon. Així doncs, expressarem el resultat així:

58,5 ± 0,1 s

(58,5

Exemple

Cronometrador d’una prova de natació.

12 Cota de l’error relatiu La cota de l’error absolut no dóna idea de la qualitat d’un mesurament. Suposem que, en el mesurament d’una longitud determinada, la cota de l’error absolut ésd’1 mm. El resultat seria extraordinàriament precís si la longitud mesurada haguésestat de 5 km, però seria molt poc aproximat si aquesta longitud fos de 5 mm. Aixídoncs, per jutjar la precisió hem de comparar la cota de l’error absolut amb la quan-titat mesurada. Aquesta comparació es fa dividint tots dos nombres.

S’anomena cota de l’error relatiu err el quocient entre la cota de l’error absolut i laquantitat mesurada.

En l’exemple proposat a l’apartat anterior, la cota de l’error relatiu er és:

e 0,1 se = —— = ———– =

m 58,5 s

Si multipliquem per 100 el resultat, la cota de l’error relatiu es pot expressar en tantper cent:

er = 0,17r %

Entre dues mesures és més precisa la que té una cota de l’error relatiu méspetita.

0,0017

Banc d’activitats 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14 i 15

Tota mesura m porta associada unmerror ea que depèn de la precisió de l’instrument i del procés de mesura-ment: m ±m ea.

Marge d’incertesa. Interval entreels extrems del qual hi ha la quan-titat mesurada. El valor centrald’aquest interval es pren com a re-sultat del valor mesurat m.Cota d’error absolut ea. Diferènciaentre el valor mesurat m i qualsevolmdels extrems del marge d’incertesa:5,3 ± 0,1 cm.Cota d’error relatiu. Valor senseunitats que es refereix al tant per u d’error comès. També es pot ex-pressar en tant per cent:

= =0,15,3

0,019 1,9%

L’apuntL apun

A C

T I

V I T

A T

S

64

I Introducció al moviment

Desplaçament i velocitat mitjana

1 En aquesta taula s’han registrat les posi-cions d’un mòbil sobre la seva trajectòria endiversos instants:

Calcula el desplaçament que fa i la velocitat mit-jana en els intervals de temps següents:

a) De 0 s a 2 s. e) De 5 s a 8 s.b) De 0 s a 5 s. f) De 8 s a 12 s.c) De 0 s a 12 s. g) De 2 s a 8 s.d) De 2 s a 5 s. h) De 5 s a 12 s.

2 La posició d’un mòbil puntual en funció del temps és s = 2t2 + 5t – 9. Calcula’n el desplaçament i la velocitat mitjana en els intervals de temps següents:

a) De 0 s a 1 s. c) De 2 s a 5 s.

b) De 0 s a 4 s. d) De 3 s a 8 s.

3 Una casa té 8 pisos de 4 m d’alçària cada un. Quan engega l’ascensor a la planta baixa,posem en marxa un cronòmetre i observemque, quan arriba al 8è pis, indica 48 s. Imme-diatament, l’ascensor baixa i, quan arriba una altra vegada a la planta baixa, el cronòmetre assenyala 80 s. Calcula la velocitat mitjana del’ascensor:

a) En la pujada.

b) En la baixada.

c) En el recorregut complet.

4 En una cursa ciclista es passa per un port demuntanya de 18 km de pujada i 24 km de baixada. Els ciclistes tarden 40 min a pujar-lo i 20 min abaixar el port. Calcula la velocitat mitjana delsciclistes:

a) En la pujada.

b) En la baixada.

c) En tot el recorregut.

5 Un ciclista puja un port de muntanya amb una velocitat mitjana de 16 km/h. En el descensrecorre exactament la mateixa distància que en la pujada, però amb una velocitat mitjana de 48 km/h. Calcula’n la velocitat mitjana en elrecorregut total.

6 De l’estudi d’un moviment s’han extret les dades següents:

Es pot tractar d’un moviment uniforme?

7 Quines són l’abscissa inicial, l’instant inicial i la velocitat del moviment la gràfica posició-temps del qual s’ha representat en aquesta figu-ra? Escriu-ne l’equació.

8 Representa les gràfiques velocitat-temps i posició-temps per a un mòbil que es desplaça amb una velocitat constant de 27 km/h, des del’instant t = 0 fins a l’instant t = 80 s.

9 Quin és el desplaçament total realitzat endues hores pel mòbil al qual correspon la gràfica v-t de la figura?

Representa lagràfica s–tcorresponent, suposant que per a t = 0, s = 0.

CI

Tempst (s)t

Posiciós (m)s

0 –5

2 3

5 9

8 12

12 7

CM

CM

CM

CI

Tempst (s)t

Posiciós (m)s

0 –8

3 2,8

5 10

9 24,4

10 28

CI

0

10

20

30

1 2 3 4 5t (s)t

s (ms )1

CI

CI

t (h)t0

100

–100

1 22

v (km/h)v

CLAUS DEL PROJECTE


BATXILLERAT QUÍMICA

1

Competències. Apartat dissenyat

per promoure l’adquisició de les tres

competències específiques de la física.

2

Exemples resolts. Prop de 100 exemples

resolts pas a pas.

3

Experiències. Proposta de 25 experiències

pràctiques que permeten interactuar amb

l’entorn fisicoquímic.

Els clorofluorocarbonis a l’atmosfera

Tres investigadors, Paul Crutzen (Països Baixos), SherwoodRowland (EUA) i Mario Molina (EUA) ja van alertar, als anyssetanta, del deteriorament de la capa d’ozó i el van relaci-onar amb l’acumulació a l’atmosfera dels gasos clorofluo-rocarbonis, més coneguts com a CFC. El premi Nobel dequímica de l’any 1995 va ser compartit pels tres científics,en paraules del jurat que el va concedir: «per les seves in-vestigacions realitzades entre 1970-1974 i que han contri-buït a salvar-nos d’un problema mundial de conseqüènciescatastròfiques».

Els CFC es van començar a utilitzar al començament delsanys trenta com a gasos propulsors en aerosols i molt espe-cialment en els circuits de refrigeració de les neveres i els sistemes d’aire condicionat. Més tard, es van utilitzar com a esterilitzadors en hospitals i com a fumigants en instal-lacions agrícoles. Com que són químicament molt estables, inodors, no inflamables, no tòxics i no corrosius, es van con-siderar uns compostos artificials molt avantatjosos.

a) Model molecular deltriclorofluorometà.

b) Model molecular deldiclorodifluorometà. Els derivatsclorats i fluorats del metà il’età reben el nom genèric declorofluorocarbonis (CFC).

Però, malauradament, els CFC tenen unes característiques–ignorades quan es van començar a utilitzar massivament– que fan que siguin molt perillosos:

La seva gran estabilitat química fa que puguin roman-dre a l’atmosfera baixa sense descompondre’s; per això, la concentració d’aquests gasos va augmentant.

Els CFC tenen la propietat d’absorbir les radiacionsinfraroges, IR, d’ona llarga. Amb això ajuden a aug-mentar l’efecte hivernacle causat principalment per la concentració, cada vegada més elevada, de diòxid decarboni a l’atmosfera.

Quan es difonen i arriben a l’estratosfera, rica en ozó, esdescomponen per acció de les radiacions ultraviolades, UV, procedents del sol. Cada àtom de clor alliberat pot destruir múltiples molècules d’ozó, O3. Aquest ozó actua com a filtreper a les mateixes radiacions UV, per la qual cosa impedeix, en part, el seu pas cap a la superfície terrestre. La capad’ozó ens protegeix dels efectes nocius de les radiacions UV.

Al principi de 1990, la concentració a l’atmosfera dels CFC era unes 500 vegades més elevada que l’existent l’any 1971.

Els científics creuen que, encara que s’aturi totalment lautilització d’aquests gasos, els efectes que produiran els ja existents es prolongaran durant molt de temps.

La reacció dels governs de molts països no s’ha fet esperar.Els països de la Unió Europea s’han posat d’acord per esta-blir una reglamentació molt severa per reduir dràsticament la producció de CFC.

Activitats

1. C1 Indica la resposta correcta. El CFC són:

a) Compostos orgànics derivats dels hidrocarburs saturats obtinguts principalment mitjançant la substitució d’àtomsd’hidrogen per àtoms de fluor i/o clor.

b) Derivats del benzè amb radicals formats per àtoms de fluor i clor.c) Compostos orgànics derivats dels hidrocarburs saturats obtinguts principalment mitjançant la substitució d’àtoms de

carboni per àtoms de fluor i clor.

2. C2 Investiga i explica químicament com les molècules de CFC descomponen les molècules d’ozó, O3.

3. C3 Investiga i descriu quantitativament quina ha estat l’evolució de la capa d’ozó ens els darrers deu anys. Penses queha tingut una evolució positiva o negativa?

Mesura de la disminució de la capa d’ozó al pol Sud l’any 1992.

Ozone Hole Watch.

Competències CI CP CM

145

Exemple

6.2. Impureses dels reactius

És difícil tenir reactius amb una puresa del 100%. Habitualment presenten restesd’altres espècies químiques, que considerem impureses.

Si en una reacció s’obté menys quantitat de productes que els esperats teòricament,pot ser que els reactius no siguin totalment purs, és a dir, que tinguin un cert tantper cent d’impureses.

Calcular el percentatge d’impureses d’una mostra

9. El clorur d’amoni (sòlid) reacciona en calent amb una solució d’hidròxid de calci i s’obté amoníac (gas),clorur de calci i aigua.

a) Escriu l’equació química corresponent al procés indicat.

b) En reaccionar amb un excés d’hidròxid de calci, una mostra de 3,00 g d’un clorur d’amoni comercial impu-rificat amb clorur de potassi, s’obtenen 1,27 dm3 d’amoníac (gas) mesurats a 20 °C i 1,00 · 105 Pa. Calcula el tant per cent d’impureses que conté la mostra analitzada.

a) 2 NH4Cl(s) + Ca(OH)2(aq) 2 NH3(g) + CaCl2(aq) + 2 H2O(l)

b) La quantitat de NH3(g) obtinguda es pot calcular aplicant:

p V

R Tn (NH3) =

Substituint:

n (Nn H3) =1,00 105 Pa 1,27 10-3 m3

8,31 J K-1K mol-1 293 K= 0,052 mol NH3

D’acord amb l’equació química, la massa de clorur d’amoni que ha reaccionat és:

m (Nm H4Cl) = 0,052 mol NH NH4Cl3

1 mol NH4Cl

1 mol NH3

= 2,79 g de53,5 g NH4Cl

1 mol NH4Cl

En 3,00 g de clorur d’amoni comercial només 2,79 g són de clorur d’amoni pur, i la resta, 0,21 g, són impureses.

El tant per cent d’impureses en la mostra analitzada és:

% d’impureses =0,21 g d’impureses

3 g de mostra100 g de mostra = 7,00 %

. .

.

Convertir lesunitats a mols

Analitzar l’enunciat Igualar la reacció Relacionar els mols Convertir elsmols a unitats

Analitzar el resultat

1 2 3 4 5 6

Aplicar el percentatge de puresa Puresa = · 100quantitat de substància pura

quantitat de substància impura

L’etiquetatge dels productesquímics had’indicar-ne el grau de puresa.

Banc d’activitats 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28 i 29

. . .

.

5 Reaccions químiques. Càlculs estequiomètrics

156

EX

PE

RIÈ

NC

IA Realització d’una volumetria redox

Material i productes: Pipeta Aigua destil·lada Matràs aforat de 100 cm3 Solució problema de peròxid d’hidrogen (aigua oxigenada) Matràs d’Erlenmeyer Solució d’àcid sulfúric 6 M Bureta Solució de permanganat potàssic 0,02 M

Es tracta de determinar la composició d’una solució de peròxid d’hidrogen, fent-la reaccionar en medi àcid amb unasolució de permanganat de potassi de concentració coneguda.

L’equació química corresponent a la reacció que té lloc és:

2 KMnO4(aq) + 5 H2O2(aq) + 3 H2SO4(aq) 2 MnSO4(aq) + 5 O2(g) + 8 H2O(l) + K2SO4

L’equació iònica és:2 MnO4

–(aq) + 5 H2O2(aq) + 6 H+

(aq) 2 Mn2+(aq) + 5 O2(g) + 8 H2O(l)

color violeta incolor incolor incolor incolor incoloren solució

diluïda

Observa que els ions SO42– i els ions K+, ambdós incolors, no intervenen en el procés. Per fer aquesta experiència

s’utilitza aigua oxigenada comprada a la farmàcia.

1) Mesura amb una pipeta, que cal rentar prèviament amb aigua destil·lada i solució problema, 10 cm3 de la solució que vols valorar.

2) Posa el líquid en un matràs aforat de 100 cm3. 3) Afegeix-hi aigua destil·lada a poc a poc i agita-ho per homogeneïtzar el contingut del matràs.4) Completa-ho amb molt de compte fins a la marca d’aforament.5) Afegeix-hi les últimes gotes d’aigua amb un comptagotes o una pipeta.6) Renta de nou la pipeta amb aigua i uns cm3 de la solució diluïda.7) Mesura amb la pipeta 10 cm3 de la solució diluïda i passa’ls a un Erlenmeyer.8) Dilueix-ho amb uns 25 cm3 d’aigua i afegeix-hi 10 cm3 d’àcid sulfúric 6 M.9) A continuació, vés afegint-hi solució de permanganat de potassi 0,02 M continguda en una bureta, agitant al

mateix temps la solució de l’Erlenmeyer, fins aconseguir el punt final, que és fàcil de visualitzar, ja que l’únicaespècie acolorida que intervé en la reacció és l’ió MnO4

–.

Mentre hi hagi H2O2 en la solució que volem valorar, el medi és incolor (Figura a), però una gota en excés de per-rmanganat de potassi fa que la solució adquireixi una pàl·lida coloració violeta permanent (Figura b).

Amb el volum de solució de permanganat de potassi utilitzat, calcula la composició de l’aigua oxigenada del flascó d’origen. Expressa el resultat en g/L.

Repeteix l’operació. Els resultats han de concordar.

a b

Valoració de peròxid d’hidrogen ambpermanganat de potassi 0,02 mol dm–3.a) La decoloració immediata dels ionspermanganat indica que a l’Erlenmeyer hi ha peròxid d’hidrogen sense reaccionar.b) Punt final de la valoració. Observaque en aquesta volumetria redoxs’utilitza com a indicador el mateixreactiu valorant.PROJECTE DISPONIBLE EN LLIBRE DIGITAL

CLAUS DEL PROJECTE

18BATXILLERAT FÍSICA I QUÍMICA 18

MATERIAL PER A L’ALUMNE

BATXILLERAT FÍSICA / QUÍMICA

Joce

lyn

Be

Belfa

st, 19

Co

pérn

ico p

a

en

el d

esa

rro

un

iverso

. En

a

los cie

ntífi

cos

au

tén

tica re

vol

volo

rerit, vitia

ti

Josep M. Dou

Maria D. Masjuan

Eva M. Costafreda

ultó

difícil q

ue

cos lo

ace

pta

ran

, ya q

ue su

po

nía

un

a

au

tén

tica re

volu

ción

.Ecte

m e

libu

sa co

r ap

eri a

liqu

os

volo

rerit, vitia

tium

do

les ilita

T

Miquel D. Masjuan

Eva M. Costafreda

BATXILLERAT

Rich

ard

Ph

illips Fe

yn

ma

n

Nu

eva

York, 1

91

8 - Lo

s Án

gele

s, 19

88

Co

pérn

ico p

asó

cerca

de ve

inticin

co a

ño

s trab

aja

nd

o

en

el d

esa

rrollo

de su

mo

delo

helio

cén

trico d

el

un

iverso

. En

aq

uella

ép

oca

resu

ltó d

ifícil qu

e

los cie

ntífi

cos lo

ace

pta

ran

, ya q

ue su

po

nía

un

a

au

tén

tica re

volu

ción

.Ecte

m e

libu

sa co

r ap

eri a

liqu

os

volo

rerit, vitia

tium

do

les ilita

1 BA Física Llibre de l’alumne

ISBN 978-84-218-4789-3

NOVETAT CURS2015-2016

1 BA QuímicaLlibre de l’alumne

ISBN 978-84-218-4736-7



CURS

2016-2017

DESCOBREIX L’ÍNDEX DE CONTINGUTS DELS LLIBRES

A LES PÀGINES 22-28 DEL CATÀLEG.

2 BA FísicaLlibre de l’alumne

CURS

2016-2017


2 BA Física Llibre de l’alumne

ISBN 978-84-218-4036-8

19


ISBN 978-84-218-4039-9


MATERIAL PER AL PROFESSOR


Joce

lyn

Belfa

st,

Co

pérn

ico

en

el d

esa

un

iverso

. E

los cie

ntífi

c

au

tén

tica re

volo

rerit, viti

PR

OP

OS

TA D

IDÀ

CTIC

A

Josep M. Dou

Miquel D. Masjuan

Eva M. Costafreda

PR

OP

OS

TA D

IDÀ

CTIC

A

os cie

ntífi

cos lo

ace

pta

ran

,

ía u

na

au

tén

tica re

volu

ción

.Ecte

m e

libu

sa co

r

ap

eri a

liqu

os vo

lore

rit, vitiatiu

m d

ole

s ilita

T

Josep M. Dou

Miquel D. Masjuan

Eva M. Costafreda

PR

OP

OS

TA D

IDÀ

CTIC

A

BATXILLERAT

Rich

ard

Ph

illips Fe

yn

ma

n

Nu

eva

York, 1

91

8 - Lo

s Án

gele

s, 19

88

Co

pérn

ico p

asó

cerca

de ve

inticin

co a

ño

s trab

aja

nd

o

en

el d

esa

rrollo

de su

mo

delo

helio

cén

trico d

el

un

iverso

. En

aq

uella

ép

oca

resu

ltó d

ifícil qu

e

los cie

ntífi

cos lo

ace

pta

ran

, ya q

ue su

po

nía

un

a

au

tén

tica re

volu

ción

.Ecte

m e

libu

sa co

r ap

eri a

liqu

os

volo

rerit, vitia

tium

do

les ilita

PR

OP

OS

TA D

IDÀ

CTIC

A

1 BA Física Proposta didàctica

ISBN 978-84-218-4962-0


1 BA QuímicaProposta didàctica

ISBN 978-84-218-4737-4



CURS

2016-2017

2 BA FísicaProposta didàctica

CURS

2016-2017

Inclou els continguts i els criteris d’avaluació de la

matèria, la contribució de la matèria a l’adquisició de les

competències bàsiques, la programació de curs i d’aula,

el solucionari, l’avaluació i un banc d’activitats.


2 BA FísicaProposta didàctica

ISBN 978-84-218-4060-3


ISBN 978-84-218-4063-4

DVD DEL PROFESSORUn DVD amb tots els recursos per preparar i dinamitzar

les classes.

Programacions. Desenvolupament de les unitats didàctiques:

– Competències bàsiques – Orientacions didàctiques – Programació d’aula – Solucionari – Avaluacions

Avaluacions trimestrals i final. Recursos digitals del llibre de l’alumne.

PISSARRA DIGITAL, ORDINADOR I TAULETA

Accés a la Proposta didàctica en PDF

desglossada per unitats.

Accés als recursos digitals del llibre de l’alumne:

a cada unitat del llibre, classificats en vídeos,

àudios i clips multimèdia.

Recursos també disponibles a ecasals.cat

B-10576-2012 · Fabri

LLER

2

PR

OP

OS

TA

DID

ÀC

TIC

A

6 2012 · Fabricat per GEMA · Le

uccions s’hanrealitzat

dd’aacordam

bl’a

rticle3

2d

ela

Llei

de

pro

pie

tat

inte

l·lectu

al.

No

s’autoritzzaa

lac

PR

OP

OS

TA

DID

ÀC

TIC

A

d’acordam

bl’a

rticle3

2d

ela

Llei

de

pro

pie

tat

inte

l

PR

OP

OS

TA

DID

ÀC

TIC

A

roduccions s’hanrealitzat

d’acordam

bl’a

rticle3

2d

ela

Llei

de

pro

pie

tat

inte

l·lectu

al.

No

s’autorit

PR

OP

OS

TA

DID

ÀC

TIC

A

BATXILLERAT FÍSICA I QUÍMICA 22

BATXILLERAT FÍSICA 1

C1 Indagació i experimentació / C2 Comprensió de la naturalesa de la ciència / C3 Comprensió i capacitat d’actuar sobre el món

CC Competència comunicativa / CR Competència en recerca / CI Competència en la gestió i el tractament de la informació

CP Competència personal i interpersonal / CM Competència en el coneixement i interacció amb el món

CONTINGUTS CM

ESTRATÈGIES PER A L’ADQUISICIÓ DE COMPETÈNCIES

1. La ciència i les seves eines de treballCC CI CM

Em situo Ciència contra pseudociènciaAvaluació diagnòstica

I LA CIÈNCIA I EL MÈTODE CIENTÍFIC

Què és la ciència? La física i la química. El mètode

científic. La investigació científica

II MAGNITUD I MESURA

Les magnituds físiques. Expressió d’una quantitat: la

unitat. El Sistema Internacional d’unitats. Múltiples i

submúltiples de les unitats al SI. Magnituds derivades

i les seves unitats. Instruments de mesura: sensibilitat

i precisió. Caràcter aproximat de les mesures: cota

de l’error absolut. Cota de l’error relatiu. Xifres

significatives. Notació científica

III ELS VECTORS

Magnituds escalars i vectorials. Vectors. Suma

vectorial. Resta de vectors. Producte d’un escalar per

un vector. Vectors unitaris. Components d’un vector.

Relació entre els components i el mòdul d’un vector.

Operacions amb els components d’un vector. Producte

escalar de dos vectors. Component d’un vector en una

direcció

Recorda

Entendre la ciència C1 C2 C3

Quina és la grandària de les coses.

A quina distància estan les estrelles?

Exemples resolts CR CI

Revisar dades científiques. Fer un canvi d’unitats

aplicant els factors de conversió. Calcular la cota

d’error absolut en una sèrie de mesures. Expressar el

valor d’una operació amb el nombre adient de xifres

significatives. Realitzar una operació amb notació

científica i amb un nombre determinat de xifres

significatives. Calcular els components d’un vector.

Determinar el vector unitari en una direcció i sentit

donats. Calcular l’angle que formen dos vectors.

Calcular els components d’un vector

Banc d’activitats

2. Cinemàtica I. Moviment rectilini i parabòlicCC CI CM

Em situo De la Terra a la LlunaAvaluació diagnòstica

I INTRODUCCIÓ AL MOVIMENT

Introducció. Caràcter relatiu del moviment: el sistema

de referència. El mòbil puntual i la seva trajectòria.

Determinació de la posició sobre la trajectòria.

Desplaçament. Temps: instant i interval de temps.

Velocitat mitjana i instantània

II MOVIMENTS UNIFORME I VARIAT

Acceleració mitjana i instantània. Moviment uniforme.

Gràfiques del moviment uniforme. Moviment

uniformement variat. Gràfica velocitat–temps (v–t)

del moviment uniformement variat. Demostració de

l’equació del moviment uniformement variat. Gràfica

posició-temps (s–t) del moviment uniformement variat.

La caiguda lliure dels cossos

III MOVIMENTS EN EL PLA

Vector posició. Vector desplaçament. Vector velocitat

mitjana. Vector velocitat instantània. Vector

acceleració mitjana. Vector acceleració instantània.

Moviment uniforme en dues dimensions. Moviment

amb acceleració constant. Tir parabòlic

Recorda


Superman i la caiguda lliure.

Hancock aturant un tren


Calcular el desplaçament d’un mòbil. Calcular i

comparar la velocitat i la rapidesa d’un moviment.

Plantejar i resoldre l’equació del moviment. Plantejar

i resoldre l’equació del moviment uniformement

variat. Calcular l’acceleració d’un mòbil i obtenir la

seva gràfica v–t. Obtenir la gràfica s–t d’un mòbil amb

moviment uniformement variat. Calcular t, s i v en un

mòbil en caiguda lliure vertical. Comparar les velocitats

mitjanes lineal i vectorial. Expressar el vector velocitat

instantània. Calcular el vector acceleració mitjana.

Determinar la posició i la trajectòria de moviments

uniformes en un pla. Aplicar l’equació del moviment

amb acceleració constant

Banc d’activitats

3. Cinemàtica II.Moviment circular i moviment harmònicCC CI CM

Em situoUn gir emocionantAvaluació diagnòstica

I MOVIMENT CIRCULAR

Moviment circular. Moviment circular uniforme.

Acceleració centrípeta en el moviment circular

uniforme

II MOVIMENT HARMÒNIC

Període i freqüència d’un fenomen periòdic. Moviment

vibratori harmònic simple (m.v.h.s.). Estudi del m.v.h.s.

Equació del m.v.h.s. Velocitat i acceleració en el

m.v.h.s.

Recorda


Superman i la rotació terrestre


Calcular la velocitat d’un moviment circular uniforme.

Fer càlculs que impliquin l’acceleració centrípeta.

Plantejar i resoldre l’equació del m.v.h.s.

Banc d’activitats



CONTINGUTS CM


4. DinàmicaCC CI CM

Em situoLa mobilitat a l’espaiAvaluació diagnòstica

I LES LLEIS DE NEWTON

Introducció. Principi d’inèrcia. Principi fonamental de la

dinàmica. Principi d’acció i reacció

II FORCES

Mesurament de les forces. Llei de Hooke. Fregament

entre sòlids. Moviment sobre plans inclinats. Dinàmica

dels oscil·ladors harmònics. Dinàmica del moviment

circular uniforme

III QUANTITAT DE MOVIMENT

Teorema de l’impuls mecànic i la quantitat de

moviment. Principi de conservació de la quantitat de

moviment

Recorda


Spiderman i la força de fregament


Determinar les forces que actuen sobre un cos amb

velocitat constant. Aplicar la primera i la segona lleis

de Newton. Aplicar la tercera llei de Newton. Aplicar la

llei de Hooke. Resoldre problemes sobre moviment amb

coeficient de fregament. Resoldre problemes de cossos

que es desplacen sobre un pla inclinat. Determinar

els paràmetres del m.v.h.s. Determinar la velocitat, la

força i l’acceleració d’un moviment circular uniforme.

Resoldre problemes de mòbils que giren sobre corbes

amb peralt. Aplicar el principi de l’impuls mecànic

i la quantitat de moviment. Aplicar el principi de

conservació de la quantitat de moviment

Banc d’activitats

5. L’energia i la seva transferènciaCC CI CM

Em situo Amb energia!Avaluació diagnòstica

I TREBALL I ENERGIA

Treball d’una força constant. Energia. Principi de

conservació de l’energia. Energia cinètica. Energia

potencial gravitatòria. Conservació de l’energia

mecànica. Energia del m.v.h.s. Treball i energia

mecànica

II POTÈNCIA I RENDIMENT

Potència. Rendiment

III TERMODINÀMICA

Calor i temperatura. Primer principi de la

termodinàmica. Degradació de l’energia

Recorda


Fonts d’energia renovables. La pila d’hidrogen


Calcular el treball efectuat per una força. Explicar

com es conserva l’energia. Determinar l’energia

cinètica d’un cos en caiguda lliure. Aplicar la llei de

conservació de l’energia. Aplicar la llei de conservació

de l’energia en el m.v.h.s. Determinar el treball de les

forces dissipatives. Calcular la potència desenvolupada.

Calcular el rendiment d’una màquina. Relacionar

energia transferida amb increment de temperatura.

Calcular la transferència d’energia en forma de calor

Banc d’activitats

6. Gravetat i Sistema SolarCC CI CM

Em situoL’home a l’espaiAvaluació diagnòstica

I EL CEL I ELS COSSOS CELESTES

Introducció: coneixements previs de matemàtiques.

L’esfera celeste. El sistema solar des de la Terra.

Sistema de referència heliocèntric

II FORÇA GRAVITATÒRIA

Llei de la gravitació universal. Satèl·lits i gravitació.

Camp gravitatori

III ENERGIA GRAVITATÒRIA

Energia potencial gravitatòria. Energia mecànica

orbital. Velocitat d’escapament. Les lleis de Kepler

Recorda


Humans fora de la Terra. Afeli i periheli


Aplicar la llei de la gravitació universal. Aplicar

la velocitat orbital. Aplicar la intensitat del camp

gravitatori. Aplicar la fórmula de l’energia gravitatòria.

Calcular l’energia mecànica orbital. Calcular el període

de revolució d’un astre. Aplicar les lleis de Kepler

Banc d’activitats

7. Electricitat i camp elèctricCC CI CM

Em situo Franklin i l’electricitatAvaluació diagnòstica

I L’ELECTRICITAT

Introducció. Cossos electritzats. Les dues classes

d’electricitat. Explicació dels fenòmens elèctrics.

Conductors i dielèctrics. Inducció electrostàtica

II LLEI DE COULOMB

Llei de Coulomb. Permitivitat del medi. Energia

potencial elèctrica. Camp elèctric

III POTENCIAL ELÈCTRIC

Potencial elèctric. Superfícies equipotencials. Diferència

de potencial. Camp elèctric i camp gravitatori:

semblances i diferències

Recorda


Electricitat animal


Calcular les forces d’atracció entre dues partícules.

Calcular la força d’atracció electrostàtica entre dues

càrregues elèctriques puntuals. Trobar la velocitat a la

qual es desplaça una càrrega elèctrica puntual. Calcular

el treball que cal realitzar per separar dues càrregues

elèctriques puntuals. Calcular la intensitat del camp

elèctric en un punt. Trobar la intensitat del camp

elèctric creat per tres càrregues. Trobar la posició d’una

partícula coneixent-ne el potencial elèctric. Calcular la

diferència de potencial entre dos punts

Banc d’activitats

ANNEX SOLUCIONARI

TAULES






CONTINGUTS CM


1.Interacció gravitatòriaCC CI CM

Em situo Avaluació diagnòstica

Camps escalars: isolínies. Camps vectorials: línies de

camp. Camps conservatius. Llei de la gravitació universal.

Camp gravitatori. Energia potencial gravitatòria. Energia

mecànica orbital. Òrbites el·líptiques. Caos determinista

Recorda


Exemples resolts

CR CI

Banc d’activitats

2. Interacció electromagnèticaCC CI CM


Llei de Coulomb. Energia potencial elèctrica. Camp

elèctric. Camp elèctric creat per una o més masses i

càrregues puntuals. Potencial elèctric. Potencials dels

camps creats per diverses càrregues puntuals. Camp

elèctric creat per una distribució esfèrica de càrrega.

Camp uniforme. Flux elèctric i llei de Gauss. El tub de

raigs catòdics. Gradient d’un camp escalar. Les relacions

entre camp elèctric i magnètic. Camps de vectors amb

simetria radial. Camp gravitatori i elèctric

Recorda

Entendre la ciència

C1 C2 C3

Exemples resolts

CR CI

Banc d’activitats

3. Camp magnètic.Inducció electromagnèticaCC CI CM


Camp magnètic i magnetisme. Vector d’inducció

magnètica. Línies d’inducció. L’electromagnetisme.

Força que exerceix un camp magnètic sobre una càrrega

mòbil. Moviment d’una càrrega en un camp magnètic.

Acció del camp magnètic sobre un corrent elèctric. Acció

del camp magnètic sobre una espira i sobre una bobina.

Motors elèctrics. Fonts del camp magnètic. Camp creat

per un corrent rectilini. Camp creat per un solenoide.

Electroimants: inducció electromagnètica. Corrent induït

i flux magnètic. Origen de la fem induïda. El sentit del

corrent induït. Valor de la fem induïda. Llei de Faraday.

Producció de corrents induïts. Fem eficaç i intensitat

eficaç. Dinamos i alternadors. Transformadors

Recorda


Exemples resolts

CR CI

Banc d’activitats

4. Les onesCC CI CM


Concepte d’ona. Tipus d’ones. Ones harmòniques.

Longitud d’ona. Velocitat de propagació. La cubeta

d’ones. Front d’ona i raigs. Nombre d’ona. Equació d’una

ona harmònica. Propagació de les ones: construcció de

Huygens. Reflexió, refracció i difracció. Interferències.

Ones estacionàries. El so: característiques físiques.

Anàlisi harmònica del so. Efecte Doppler. Reflexió del so.

Percepció del so. Contaminació acústica

Recorda


Exemples resolts

CR CI

Banc d’activitats



CONTINGUTS CM


5. ÒpticaCC CI CM


La percepció de la llum. Cossos transparents, opacs

i translúcids. Imatges. La reflexió i la refracció de la

llum. Imatges en miralls plans. Miralls esfèrics. Les

lents. Instruments òptics. L’ull humà: la visió i els

seus defectes. La llum visible en l’espectre de les ones

electromagnètiques. Dispersió de la llum. Difracció i

interferència. Polarització de la llum

Recorda



Banc d’activitats

6. Física quàntica, relativitat i constitució de l’universCC CI CM


La física quàntica. L’efecte fotoelèctric. La radiació

electromagnètica emesa i absorbida pels gasos. La

dualitat ona-partícula. El principi d’incertesa. El

moviment relatiu en física clàssica. La teoria especial de

la relativitat. Temps, longitud i massa en la relativitat. La

constitució de l’univers. La formació i el futur de l’univers

Recorda



Banc d’activitats

7.L’energia i laseva transferènciaCC CI CM


La constitució de l’àtom. La radioactivitat. L’equivalència

entre massa i energia. La fissió i la fusió nuclear. La física

de partícules. Les interaccions fonamentals

Recorda



Banc d’activitats

ANNEX SOLUCIONARI

OBJECTIU: UNIVERSITAT

ESO FÍSICA I QUÍMICA 26BATXILLERAT FÍSICA I QUÍMICA 26

BATXILLERAT QUÍMICA 1




CONTINGUTS CM ESTRATÈGIES PER A L’ADQUISICIÓ DE COMPETÈNCIES

1.Estructura de la matèria

Em situo D’on ve el nom «química» Avaluació diagnòstica CC CI CM

I LLEIS FONAMENTALS DE LA QUÍMICA

Inicis de la teoria atòmica. Lleis ponderals de les

reaccions químiques. La teoria atòmica de Dalton.

Llei volumètrica de les reaccions químiques. Teoria

atomicomolecular. Principi d’Avogadro

II L’ÀTOM

Constitució dels àtoms. Nombre atòmic. Element

químic. Isòtops. Massa dels àtoms. Ions positius i

negatius

III MOLÈCULES

Molècules d’elements. Compostos moleculars i

compostos iònics. Massa molecular relativa

IV EL MOL

El mol

V FÓRMULES MOLECULAR I EMPÍRICA

Fórmula molecular i fórmula empírica

Document: Anàlisi de substàncies mitjançant

espectrografies

Resum


Descoberta una anella perduda de la taula periòdica

Experiències CR C1 C2

Comprovació de la llei de Lavoisier. Estimació de la constant

d’Avogadro pel mètode de la pel·lícula superficial


Aplicar la llei de conservació de la massa. Determinar el nombre

de partícules subatòmiques. Determinar la massa atòmica

relativa d’un element. Determinar la configuració d’un ió. Trobar

la massa molecular d’un compost químic. Passar de quantitat de

substància a nombre de molècules o d’àtoms. Passar de massa

d’element o molècula a nombre d’àtoms o molècules. Calcular

la massa d’un àtom d’un element o d’una molècula d’un

compost. Determinar fórmules empíriques. Determinar fórmules

moleculars

Banc d’activitats

2.Lleis dels gasos. Teoria cineticomolecular

Em situo Edurne Basaban Avaluació diagnòstica CC CI CM

I LLEIS QUE REGEIXEN L’ESTAT GASÓS

Introducció. Variació del volum d’un gas amb la

pressió (llei de Boyle-Mariotte). Variació del volum

d’un gas amb la temperatura a pressió constant

(llei de Charles). La llei de Charles i Gay-Lussac en

temperatures absolutes. Variació de la pressió d’un gas

amb la temperatura a volum constant

II LLEI I EQUACIÓ DELS GASOS IDEALS

Llei general dels gasos perfectes. Condicions normals

i condicions estàndard d’un gas. Volum ocupat per

un mol de gas: volum molar. Equació general dels

gasos ideals. Aplicacions de l’equació general dels

gasos perfectes. Mescla de gasos. Llei de Dalton de les

pressions parcials

III TEORIA CINETICOMOLECULAR

Teoria cineticomolecular dels gasos. La teoria

cineticomolecular explica les propietats dels gasos.

Gasos reals. Ampliació de la teoria cineticomolecular

als estats líquid i sòlid. Explicació cinètica de la fusió,

l’evaporació i l’ebullició

Resum


L’estat de plasma. Els gasos més abundants. Aplicacions del

dinitrogen. Els efectes de l’altitud en l’organisme


Velocitat de difusió. Observació d’una difusió


Calcular el volum d’un gas en funció de la temperatura. Calcular

la pressió segons la temperatura, a volum constant. Aplicar la

llei general dels gasos perfectes. Reduir un gas a condicions

normals. Aplicar el principi d’Avogrado. Aplicar l’equació general

dels gasos ideals. Aplicar l’equació general dels gasos perfectes.

Aplicar la llei de Dalton de pressions parcials. Determinar la calor

necessària per produir un canvi d’estat

Banc d’activitats

3.Mescles i solucions

Em situo L’aigua que beus, és potable?Avaluació diagnòsticaCC CI CM

I MESCLES

Mescles homogènies i heterogènies. Dispersions.

Solucions

II COMPOSICIÓ DE LES SOLUCIONS

Composició de les solucions

III SOLUBILITAT

Substàncies solubles i insolubles. Solució saturada.

Solubilitat. Variació de la solubilitat amb la

temperatura. Cristal·lització. Solucions de gasos en

líquids

IV PROPIETATS COL·LIGATIVES

Propietats col·ligatives

V MÈTODES DE SEPARACIÓ

Principals mètodes de separació. Mètodes de separació

per dissolució i d’extracció líquid-líquid. Mètodes

cromatogràfics. Criteris de puresa de les substàncies

Resum


Alguns contaminants del medi aquàtic


Preparació d’una solució, la composició de la qual s’expressa

en tant per cent en massa de solut. Preparació d’una solució,

la composició de la qual s’expressa en g/dm3. Preparació

d’una solució, la composició de la qual s’expressa en mol/dm3.

Preparació d’una solució diluïda d’àcid sulfúric a partir d’una

solució concentrada d’aquest àcid. Cristal·lització a partir d’una

solució sobresaturada. Separació dels components d’una mescla

formada per nitrat de potassi i sofre en pols. Destil·lació simple.

Separació dels components d’una solució formada per acetona

i àcid acètic mitjançant una destil·lació fraccionada. Extracció

líquid-líquid. Realització d’una cromatografia sobre paper

(o sobre capa fina) per separar els components d’una tinta.

Separació dels components d’una mescla heterogènia


Preparar una solució en tant per cent en massa. Calcular la quan-

titat de solut a partir del % en volum. Calcular la massa de solut

a partir de la concentració en massa. Calcular la molaritat d’una

dissolució de glucosa. Calcular la molalitat d’una beguda alco-

hòlica. Determinar la fracció molar dels components d’una solu-

ció. Trobar la relació entre diferents tipus de solucions. Preparar

una solució saturada tenint en compte la temperatura. Calcular

la pressió de vapor. Aplicar les constants ebullioscòpica

i crioscòpica. Aplicar la pressió osmòtica

Banc d’activitats



4. Formulació i nomenclatura de química inorgànica

Em situo Què és la IUPAC?Avaluació diagnòsticaCC CI CM

I FÓRMULA I NOM DE LES SUBSTÀNCIES

La fórmula i el nom de les substàncies. Formulació i nomenclatura de les

substàncies simples (elements químics)

II COMPOSTOS BINARIS

Formulació dels compostos binaris. Formulació i nomenclatura dels

hidrurs. Formulació i nomenclatura dels òxids. Formulació i nomenclatura

de les sals binàries. Altres compostos binaris entre no-metalls. Formulació

i nomenclatura dels hidròxids

III COMPOSTOS TERNARIS I DERIVATS

Els àcids. Formulació i nomenclatura dels oxoàcids. Formulació i

nomenclatura dels diàcids. Formulació i nomenclatura dels anions dels

oxoàcids. Formulació i nomenclatura de les sals dels oxoàcids

IV COMPOSTOS QUATERNARIS

Formulació i nomenclatura de les sals àcides dels hidràcids i els oxoàcids.

Formulació i nomenclatura de les sals hidratades. Sals dobles, triples...

Resum


La química quotidiana

Experiència CR C1 C2

Determinació del nombre de molècules

d’aigua de cristal·lització d’una sal hidratada

Banc d’activitats

5. Reaccions químiques. Càlculs estequiomètrics

Em situoOxidació del ferroAvaluació diagnòstica CC CI CM

I REACCIONS QUÍMIQUES

Importància de les reaccions químiques. Reaccions químiques. Equacions

químiques. Mols i reaccions químiques. Igualació d’equacions químiques

senzilles

II ESTEQUIOMETRIA

Reaccions químiques i càlculs estequiomètrics

III CLASSIFICACIÓ DE LES REACCIONS

Tipus de reaccions químiques. Reaccions de neutralització. Reaccions àcid-

base. Reaccions de precipitació. Reaccions d’oxidació-reducció

IV CARACTERÍSTIQUES DE LES REACCIONS

Reaccions químiques i energia. Velocitat de les reaccions químiques.

Model dels xocs moleculars. Factors que influeixen en la velocitat d’una

reacció

Resum


Reaccions nuclears. El reciclatge dels metalls


Reacció química entre un metall i un

àcid. Reacció dels carbonats amb l’àcid

clorhídric. Determinació de l’acidesa d’un

vinagre utilitzant una solució d’hidròxid de

sodi de concentració coneguda. Obtenció

d’un compost insoluble. Realització d’una

volumetria redox. Reacció del clorur de coure

(II) i l’alumini. Observació de la relació entre

reaccions químiques i energia. Observació

de la velocitat d’una reacció química.

Observació de l’efecte de la concentració


Igualar una equació química. Trobar la

quantitat de substància implicada en una

reacció química. Determinar el reactiu

limitant. Calcular el percentatge d’impureses

d’una mostra. Calcular el rendiment d’una

reacció. Calcular l’àcid necessari per a una

neutralització. Determinar la concentració

d’ions d’una solució. Calcular el percentatge

d’un component d’una mostra

Banc d’activitats

6. Energia de les reaccions químiques

Em situoBegudes autoescalfablesAvaluació diagnòstica CC CI CM

I INTRODUCCIÓ A LA TERMODINÀMICA

Introducció. Reacció química i energia. Principi de conservació de

l’energia. Energia interna. Variació de l’energia interna d’un sistema.

Treball d’expansió o compressió a pressió constant. Reaccions a volum

constant. Equacions termoquímiques

II ENTALPIA

Reacció química realitzada a pressió constant: entalpia. Entalpia

estàndard de la reacció i de formació. Llei de Hess i la seva aplicació.

Entalpies d’enllaç o energies d’enllaç. Estudi energètic de la formació de

compostos iònics. Els canvis d’entalpia en els processos físics

III ENTROPIA I ENERGIA DE GIBBS

Capacitat calorífica específica i capacitat calorífica molar. Espontaneïtat

de les reaccions químiques. Concepte d’entropia. Entalpia lliure o energia

lliure de Gibbs. Càlcul de l’energia lliure de Gibbs a partir de l’entalpia i

l’entropia. Càlcul de l’energia lliure estàndard d’una reacció, ΔG

Resum


L’amoníac


Construcció i utilització d’un calorímetre


Calcular la variació d’energia d’un sistema.

Calcular la variació d’energia interna

d’una reacció química. Calcular la variació

d’energia interna d’una reacció a p constant.

Calcular l’entalpia estàndard. Aplicar la llei

de Hess. Calcular l’entalpia estàndard de

formació. Aplicar el concepte de capacitat

calorífica. Calcular ΔS d’un procés. Calcular

ΔG d’una reacció

Banc d’activitats

7. Introducció a la química del carboni

Em situoMètodes de datació: el carboni-14Avaluació diagnòsticaCC CI CM

I EL CARBONI I ELS SEUS ENLLAÇOS

Química del carboni o química orgànica. L’àtom de carboni. Cadenes

carbonades. Estructura tetraèdrica de l’àtom de carboni. Fórmules.

Isomeries. Hidrocarburs

II HIDROCARBURS SATURATS

Alcans. Obtenció i propietats dels alcans

III HIDROCARBURS INSATURATS

Alquens. Estereoisomeria dels alquens. Obtenció i propietats dels alquens.

Alquins. Benzè. Hidrocarburs aromàtics. Derivats del benzè. Nomenclatura

IV GRUPS FUNCIONALS

Grups funcionals. Derivats halogenats dels hidrocarburs

Document: La importància del carboni. El petroli

Resum


El benzè. Els clorofluorocarbonis

a l’atmosfera


Anàlisi del poder calorífic d’alguns

combustibles

Banc d’activitats

ANNEX SOLUCIONARI

TAULES






CONTINGUTS CM


1Estructura atòmica CC CI CMEm situo Avaluació diagnòstica

Estructura atòmica de la matèria. Descobriment de l’electró i del protó. Cronologia dels

models atòmics. Nombre atòmic i nombre de massa. Radiacions electromagnètiques,

espectres i transicions. Mecànica ondulatòria, orbitals atòmics i nombres quàntics.

Configuració electrònica dels àtoms polielectrònics

Resum




Banc d’activitats

2Taula periòdica i propietats atòmiques periòdiques CC CI CMEm situo Avaluació diagnòstica

Classificació dels elements químics en la història. La taula periòdica moderna.

Propietats atòmiques periòdiques. Radi atòmic i radi iònic. Energia de ionització.

Afinitat electrònica. Electronegativitat. Les propietats químiques en els blocs del

sistema periòdic

Resum




Banc d’activitats

3Enllaç químic CC CI CMEm situo Avaluació diagnòstica

Electrons de valència. Enllaç covalent. Forces intermoleculars. Enllaç iònic. Nombres

d’oxidació. Enllaç metàl·lic

Resum




Banc d’activitats

4Gasos, solucions i estequiometria CC CI CMEm situo Avaluació diagnòstica

Velocitat de difusió dels gasos

Gasos reals. Equació de Van der Waals

Composició de les solucions

Estequiometria

Resum


C1 C2 C3



Banc d’activitats

5Velocitat de les reaccions: cinètica químicaCC CI CMEm situoAvaluació diagnòstica

Velocitat de reacció. Reaccions químiques i energia d’activació. Mecanisme d’una

reacció. Factors que influeixen en la velocitat d’una reacció. Reaccions en cadena.

Inhibidors o catalitzadors negatius

Resum


Experiències CR C1 C2Exemples resolts CR CIBanc d’activitats

6Equilibri químic. Reaccions de precipitació CC CI CMEm situoAvaluació diagnòstica

Reaccions químiques reversibles i irreversibles. Equilibri químic. Constants d’equilibri,

Kc i K

p. Factors que afecten l’equilibri químic. Principi de Le Chartelier. Equilibri físic:

diagrama de fases. Solució saturada. Solubilitat. Compostos solubles i insolubles.

Equilibris amb sals poc solubles. Relació entre la solubilitat i el KPS. Reaccions de

precipitacions iònica. Desplaçament dels equilibris de precipitació. Dissolució de

precipitats

Resum




Banc d’activitats

7 Reaccions de transferència de protonsCC CI CMEm situoAvaluació diagnòstica

Reaccions àcid-base. Introducció. Teoria d’Arrhenius sobre la naturalesa dels àcids i les

bases. Teoria de Brönsted i Lowry d’àcids i bases. Autoionització de l’aigua. Concepte

de pH. Força relativa d’àcids i bases. Relació entre l’estructura química i la constant

d’acidesa dels àcids. Solucions de sals en aigua. Solucions reguladores o amortidores.

Indicadors àcid-base. Reaccions de neutralització. Volumetries àcid-base. Corbes de

valoració

Resum




Banc d’activitats

8Reaccions de transferència d’electronsCC CI CMEm situoAvaluació diagnòstica

Reaccions redox. Concepte d’oxidació-reducció. Reaccions redox sense transferència

real d’electrons. Nombre d’oxidació. Igualació d’equacions redox pel mètode de

l’ió-electró. Volumetries redox. Piles voltaiques i electròlisi. Notació simplificada.

Potencials d’elèctrode i potencials de reducció estàndard. Relació entre la variació

d’energia lliure i la fem d’una pila. Equació de Nernst. Constants d’equilibri. Electròlisi.

Processos anòdics i catòdics. Electròlisi d’una solució de salmorra i obtenció de lleixiu

Resum


C1 C2 C3



Banc d’activitats

9La química del carboniCC CI CMEm situoAvaluació diagnòstica

Grups funcionals. Derivats halogenats dels hidrocarburs. Compostos orgànics oxige-

nats. Alcohols i fenols. Èters. Aldehids i cetones. Àcids carboxílics. Estereoisomeria òp-

tica. Sals dels àcids orgànics. Èsters. Compostos orgànics nitrogenats. Amines Amides.

Nitrils. Ordre de preferència dels grups funcionals. Greixos i olis. Proteïnes, glúcids,

sacàrids, glucosa i disacàrids. Polisacàrids. Polímers. Compòsits i silicones

Resum




Banc d’activitats

10Química i indústriaCC CI CMEm situoAvaluació diagnòstica

Matèries primeres. Del laboratori a la planta industrial. Classificació dels productes

químics. Química i medi ambient

Resum




Banc d’activitats

ANNEX OBJECTIU: UNIVERSITAT


MATERIAL COMPLEMENTARI


Formulació i nomenclatura de química inorgànica ISBN 978-84-218-3102-1

Formulació i nomenclatura de química orgànicaISBN 978-84-218-3639-2

FORMULACIÓ I NOMENCLATURADos quaderns de formulació i nomenclatura per als

alumnes de Batxillerat que també es poden usar com

a consolidació de l’assignatura de Química a les facultats

de Ciències.

Autors:

J. M. Dou, M. D. Masjuan, E. Duñach

96, 128 pàgines

ecasals.cat FÍSICA I QUÍMICA 30

ecasals.catPORTAL DE RECURSOS EDUCATIUS I LLIBRES DIGITALS D’EDITORIAL CASALS

RECURSOS DIGITALS DE L’ALUMNE

L’alumne té accés a tots els recursos digitals referenciats al llibre sense necessitat de registrar-se. En dues modalitats:

Navegables on-line a ecasals.cat Descarregables per a la consulta off-line.

RECURSOS DIGITALS DEL PROFESSOR

El professor, amb registre previ, té accés a: Programacions. Proposta didàctica. Llibre digital on-line amb una llicència gratuïta

per al professor.Es pot descarregar els seus recursos i els dels alumnes per a la consulta off-line.

ecasals.cat FÍSICA I QUÍMICA 3131

LLIBRE DIGITAL

Llibre on-line amb les característiques següents: Àmplia oferta de recursos digitals especialitzats

que es troben en el context de cada pàgina i apartat. Amb la Proposta didàctica integrada, visible només

per al professor, i les solucions en el context de cada activitat.

Amb la possibilitat d’incorporar els recursos i activitats propis.

En els llibres d’ESO, totes les activitats es poden fer on-line. En els llibres de Batxillerat, hi ha disponibles les avaluacions autoavaluables on-line.

Amb un mur de comunicació on-line que permet conversar amb els alumnes i compartir informacions.

S’adapta a tots els dispositius: pissarra digital, netbook, ordinador i tauleta.

COMPATIBILITAT AMB PLATAFORMES EVA

Els llibres digitals eCasals es poden integrar en l’entorn Moodle i en les plataformes EVA presents a Catalunya. Admet el protocol Marsupial.

TOTS ELS RECURSOS ASSOCIATS

ALS TEUS LLIBRES D’ESO I BATXILLERAT

EN UN SOL ESPAI.

MODALITAT DEL LLIBRE DIGITAL OFF-LINE PER A TAULETES

Els llibres d’Editorial Casals també estan disponibles

en format off-line per a tauletes a la plataforma

Visita ecasals.cat i podràs consultar una unitat

de mostra de totes les novetats.

Servei personalitzat d’assessorament

i suport tècnic al docent:

[email protected]

Atenció al client

Tel.: 902 107 007

[email protected]

editorialcasals.cat

ecasals.cat

editorialcasals.cat/secundaria

Contacta amb el teu delegat

comercial per sol·licitar mostres.

SNC1501

NOU PROJECTE

DE SECUNDÀRIA

I BATXILLERAT

El millor aliat

per formar alumnes

competents!

ESO / BATXILLERAT - · PDF fileUnitat 4 Mescles i solucions Editorial Casals • Material...

Documents

Transcript of ESO / BATXILLERAT - · PDF fileUnitat 4 Mescles i solucions Editorial Casals • Material...