La estàtua

Els afusellaments de la Moncloa. Francisco de Goya.

Les tropes franceses van afusellar 43 patriotes a la muntanya del Príncep Pío de Madrid, el 3 de maig de 1808

Espanya i Catalunya en el

segle XIX (1ª part)

UNITAT 5

1. GUERRA I REVOLUCIÓ (1808-1814)

2. EL REGNAT DE FERRAN VII: LES RESISTÈNCIES AL CANVI

3. EL REGNAT D’ISABELL II: LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT LIBERAL

4. EL FINAL DEL REGNAT D’ISABELL II I EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1874)

5. LA RESTAURACIÓ: EL RETORN DE LA MONARQUÍA CONSTITUCIONAL

6. EL CATALANISME AL SEGLE XIX

Com la resta d’Europa occidental, en el s. XIX Espanya va experimentar una sèrie de transformacions importants: la població va crèixer, l’Antic Règim va donar pas a una societat de classes i el règim absolutista va ser substituït per un règim liberal.

Va ser un segle convuls també: diverses guerres civils i pronunciaments militars es van succeir.

La indústria només es va desenvolupar en algunes províncies i malgrat la xarxa ferroviària, el país va seguir estant mal comunicat.

Una monarquia poc eficient, la pèrdua de les colònies i les desigualtats interiors van convertir Espanya en un país de segon ordre en el pla internacional. Els desequilibris econòmics i socials van generar fortes tensions internes.

1. GUERRA I REVOLUCIÓ (1808-1814)

1. GUERRA I REVOLUCIÓ (1808-1814)

La guerra del Francès inicia l’edat contemporània a Espanya. La invasió francesa va posar de manifest la profunda crisi de la monarquia i de l’Antic Règim.

1. La guerra del Francès.1. GUERRA I REVOLUCIÓ (1808-1814)

El regnat de Carles IV va coincidir amb l’esclat de la Revolució Francesa. Per por a l’expansió de les idees liberals, Espanya es va unir a la coalició internacional contra França i li va declarar la guerra (1793-1795). Va ser derrotada Espanya i va signar la pau amb França.

Manuel de Godoy, ministre molt influent, va donar un canvi a la política exterior. En 1807, Espanya signa amb Napoleó el tractat de Fontainebleau, pel qual autoritzaven l’èxercit francès el pas cap a Portugal, que s’havia aliat amb el Regne Unit, enemic principal de França.

Les tropes franceses travessen la península per arribar a Portugal però aprofiten la situació i ocupen algunes ciutats espanyoles. Manuel de Godoy

1767-1851

1. La guerra del Francès.

1. GUERRA I REVOLUCIÓ (1808-1814)

El descontentament de la població per l’entrada de l’exèrcit francès, va ser aprofitat pel fill del rei Ferran. Els seus partidaris van instigar el Motí d’Aranjuez (1808), que va forçar la dimissió del primer ministre Godoy i l’abdicació del rei a favor del seu fill Ferran VII. Motin de Aranjuez.

Cerca de Madrid. 1808

Napoleó aprofitant els desacords en el si de la família reial espanyola, els convocar, pare i fill, a Baiona (França) i els va pressionar per a que abdiquessin. Així va coronar rei d’Espanya Josep Bonaparte, germà seu.

1. La guerra del Francès.1. GUERRA I REVOLUCIÓ (1808-1814)

Ferran VII José Bonaparte

1. La guerra del Francès.

1. GUERRA I REVOLUCIÓ (1808-1814)

“¿Hasta cuando, españoles, habéis de ser de corazón duro y obstinado? Ah, vosotros no sabéis o no queréis recapacitar el estado deplorable, la desgracia y la infelicidad a que estáis expuestos: ¡Qué dolor!… Yo bien sé que la continua y horrorosa guerra… las contribuciones para el sustento de la tropa, os hacen caer el ánimo y os abisman en interminable dolor.

Si el gran Napoleón os propone abolir la dinastía de los Borbones, cuya familia os tiene tanto tiempo oprimidos bajo las fatales cadenas de una esclavitud  infame… Y si por fín, correspondéis con una frialdad, con una indiferencia, y me atrevo a decir, con un desprecio como con el que fui recibido en todas las partes de mi tránsito: en Vizcaya, en Castilla, en Madrid… ¡Qué confusión!

Porque qual sería la mía al ver que aquel día de mi pública entrada en aquella Corte, todas las puertas y ventanas estaban cerradas. Madrid, conocido en todo el Orbe por el  pueblo más novelero… sin que el estímulo de arrojar moneda pudiese atraer a las calles de otra gente que la más soez del Barquillo y otros barrios baxos? Yo me corro, yo me avergüenzo… verme despreciado y burlado de tal suerte que…unos me llaman Pepe Botella, otros el tio Pepillo y el más modesto dice señor Josef.

Soy, en efecto, su legítimo Rey nombrado por Napoleón, en quien han abdicado su corona y todos sus derechos los Borbones. ¿No será cierto que no queréis salir de vuestra infeliz situación?”

(Sermón que predicó el señor Josef Bonaparte, rey de España, en Logroño en 1808)

Caricaturas al rei José Bonaparte.

1. La guerra del Francès.1. GUERRA I REVOLUCIÓ (1808-1814)

El 2 de maig de 1808 es produeix una insurrecció popular a Madrid, seguida per aixecaments en altres llocs contra els soldats francesos que estaven en bona part del territori peninsular. S’inicia la guerra del Francès. Va ser una guerra d’alliberament contra els francesos. Però de fet, no tots s’oposaven als invasors. Hi havia ELS AFRANCESATS ( espanyols d’idees il·lustrades que van reconèixer a Josep Bonaparte com a rei i en van defensar el regnat perquè esperaven que això comportés la modernització d’Espanya.) i ELS PATRIOTES ( espanyols que es van mantenir fidels a Ferran VII)

La resistència dels patriotes va ser tenaç. Saragossa o Girona van patir setges molt durs. Les guerrilles ( partides de civils armats) atacaven a les tropes napoleòniques, més ben equipades i formades.

Quan Napoleó va retirar algunes tropes perquè les necessitava per la campanya de Rússia, els espanyols aliats amb els anglesos, els van vèncer. En 1813, es signa el tractat de Valençay que posava fi a la guerra i retornava la corona a Ferran VII.

1. La guerra del Francès.1. GUERRA I REVOLUCIÓ (1808-1814)

1. La guerra del Francès.1. GUERRA I REVOLUCIÓ (1808-1814)

La guerra va tenir 3 fases: 1) Fins a final de 1808. S’inicia amb l’insurrecció de Madrid. Els francessos van assetjar Saragossa i Girona, que van resistir el setge. A Bailén van patir una derrota molt dura.

2) De 1808 a 1812. Domini francès després de l’arribada de Napoleó amb més de 250.000 homes. En 1810, conquereixen Andalusia i la Junta Central es trasllada a Cadis, que va resistir els atacs francesos.

3) De 1812 a 1814. Declivi de Napoleó a Europa. Tropes espanyoles i angleses comandades per Wellington derroten als francesos en Arapiles. En 1813 es signa la pau. Els francesos no abandonaran el país fins a 1814.

1. La guerra del Francès.1. GUERRA I REVOLUCIÓ (1808-1814)

1. La guerra del Francès.1. GUERRA I REVOLUCIÓ (1808-1814)

2. Les Corts de Cadis i la Constitució de 18121. GUERRA I REVOLUCIÓ (1808-1814)

La guerra del Francès va tener conseqüències polítiques. L’absència de la família reial, va deixar a Espanya un buit de poder que va ser cobert per JUNTES LOCALS i PROVINCIALS, que van garantir l’ordre i van organitzar la resistència. Més tard es va formar LA JUNTA CENTRAL SUPREMA, amb l’objectiu de coordinar-les totes.

En plena guerra, la JUNTA CENTRAL, va convocar les CORTS, que es van reunir a Cadis. La majoria del diputats eren liberals i una minoria, els servils, volien el retorn de Ferran VII i el manteniment de l’Antic Règim.

Les Corts van elaborar la primera constitució d’Espanya, la constitució de 1812. Reflectia els principis del liberalisme polític:

• sobirania nacional• divisió de poders• declaració de drets.• sufragi universal masculí

Va ser aprovada el 19 de març, San Josep, per això es conèixer com la Pepa. Van aprovar moltes lleis per suprimir les bases jurídiques i institucionals de l’Antic Règim:

• supressió de senyories• abolició de la Inquisició,• prohibició dels gremis, • declaració d’igualtat dels espanyols davant la llei.

2. EL REGNAT DE FERRAN VII: LES RESISTÈNCIES AL CANVI

2. EL REGNAT DE FERRAN VII: LES RESISTÈNCIES AL CANVI

El retorn al poder de Ferran VII el 1814 va significar la derogació del règim constitucional i el principi de l’enfrontament entre absolutistes i liberals.

2. EL REGNAT DE FERRAN VII: LES RESISTÈNCIES AL CANVI

1. La restauració de l’absolutisme (1814-1820)

Ferran VII

2. EL REGNAT DE FERRAN VII: LES RESISTÈNCIES AL CANVI

1. La restauració de l’absolutisme (1814-1820)

En 1814, Ferran VII va tornar a Espanya. Els liberals esperaven que el rei jurès la Constitució de Cadis, i els servils, que l’abolís i restaurès l’Antic Règim.

El rei, amb el suport dels servils, va derogar la Constitució i les reformes aprovades durant la guerra. Va restaurar els privilegis del clergat i de la noblesa i els va dispensar de pagar impostos. Era un retorn a l’Antic Règim. De 1814 a 1820, el rei va governar de manera absoluta. Els liberals van ser perseguits i molts van haver de marxar a l’exili.

Els liberals, alguns d’ells militars, van intentar restaurar el liberalisme mitjançant pronunciaments*, que van fracassar davant la indiferència d’una gran part de la població, i els seus líders van ser empresonats o executats.

2. EL REGNAT DE FERRAN VII: LES RESISTÈNCIES AL CANVI

1. La restauració de l’absolutisme (1814-1820)

GLOSSARI PRONUNCIAMENT: Forma d’insurrecció militar que tenia com a objectiu canviar el govern o el sistema polític

SANTA ALIANÇA: Aliança de les monarquies europees per garantir l’absolutisme i fer front a les revolucions liberals.

2. EL REGNAT DE FERRAN VII: LES RESISTÈNCIES AL CANVI

1. El Trienni Liberal (1820-1823)

En 1820 va triomfar un pronunciament liberal dirigit pel tinent coronel Rafael de Riego que va proclamar la Constitució de 1812. El rei va haver de jurar la Constitució, alliberar els presos polítics i convocar eleccions per reunir les Corts.

Entre 1820 i 1823, els liberals van restaurar les reformes que s’havien aprovat a Cadis, i van formar la Milícia Nacional, per defensar el règim liberal per les armes, si calia.

Durant aquests anys, van haver diversos intents de cops d’Estat per part dels absolutistes amb el suport del rei. En 1823, la Santa Aliança, va enviar tropes a Espanya, els Cents Mil Fills de Sant Lluís, i van restituir Ferran VII com rei absolut.

2. EL REGNAT DE FERRAN VII: LES RESISTÈNCIES AL CANVI

1. El Trienni Liberal (1820-1823)

El rey Fernando VII recibe en el Puerto de Santa María (Cádiz) al duque de Angulema al frente de los Cien Mil Hijos de San Luis enviados por la Santa Alianza. Le repone en el trono español el 1 de octubre de 1823. Esta intervención devolvió los poderes absolutos al rey que vuelve a ejercer de déspota sin contemplaciones contra los que destacaron en el corto periodo liberal, empezando por Riego que es ejecutado públicamente para ejemplo de un populacho que siempre receló de los constitucionales burgueses. Cuadro pintado por José Aparicio Inglada en 1827.

2. EL REGNAT DE FERRAN VII: LES RESISTÈNCIES AL CANVI

1. La Década Ominosa (1823-1833) i la Primera Guerra Carlina (1833-1840)

La tornada al poder de Ferran VII va coincidir amb una greu crisi interna. La Hisenda no tenia fons i la pèrdua de l’Imperi Americà va agreujar cada cop més la crisi econòmica.

El rei va intentar modernitzar el govern, mitjançant la creació d’un consell de ministres, que subtituís a la camarilla que fins aleshores li havia donat suport, fet que va molestar a la noblesa del seu entorn. Per la seva banda, els liberals, perseguits pel règim, van protagonitzar diversos pronunciaments.

A aquesta situació, s’hi va afegir el problema dinàstic. Com a conseqüència de la Llei Sàlica, a Espanya, no podien regnar-hi les dones. Ferran VII va promulgar una norma la Pragmàtica Sanció, que annul·lava aquella llei amb l’objectiu que la seva fila pogués regnar.

2. EL REGNAT DE FERRAN VII: LES RESISTÈNCIES AL CANVI

1. La Década Ominosa (1823-1833) i la Primera Guerra Carlina (1833-1840)

Busca informació sobre el General Torrijos.

2. EL REGNAT DE FERRAN VII: LES RESISTÈNCIES AL CANVI

1. La Década Ominosa (1823-1833) i la Primera Guerra Carlina (1833-1840)

Molts dels absolutistes no van acceptar la derogació de la llei Sàlica i aleshores van oferir el seu suport a Carles, germà del rei.

En 1833 mor el rei. La seva dona Maria Cristina, es fa càrrec del govern perquè la princesa Isabel tenia 3 anys. Al seu torn, Carles es proclama rei d’Espanya. Esclata llavors la Primera Guerra Carlina

La guerra va ser un enfrontament dinàstic i ideològic. LIBERALS: donaven suport a Isabel CARLINS: defensaven l’absolutisme i el model de societat tradicional. Van tenir molta força a les províncies basques, Navarra i algunes zones d’Aragó, Catalunya i València.

La guerra va durar 7 anys. Va acabar amb la derrota carlina. (1840) El conveni de Bergara va posar fi a la guerra, malgrat que el conflicte es va reproduir diverses vegades al llarg del s. XIX

2. EL REGNAT DE FERRAN VII: LES RESISTÈNCIES AL CANVI

1. La Década Ominosa (1823-1833) i la Primera Guerra Carlina (1833-1840)

La Primera Guerra Carlina

2. EL REGNAT DE FERRAN VII: LES RESISTÈNCIES AL CANVI

1. La Década Ominosa (1823-1833) i la Primera Guerra Carlina (1833-1840)

3. EL REGNAT D’ISABEL II: LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT LIBERAL

3. EL REGNAT D’ISABEL II: LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT LIBERAL

Durant el regnat d’Isabel II es va consolidar el sistema polític liberal. Progressistes i moderats van lluitar pel govern.

3. EL REGNAT D’ISABEL II: LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT LIBERAL

3. EL REGNAT D’ISABEL II: LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT LIBERAL

El triomf del liberalisme (1833-1844)Durant la minoria d’edat d’Isabel II va tenir lloc un període de regències* en què es va instaurar el règim liberal a Espanya.

La primera regent va ser Maria Cristina, mare d’Isabel, que es va recolzar en els liberals per assegurar el tron a la seva filla. Els liberals estaven dividits en dos grups:

MODERATS: partidaris de reforçar la possició del rei i d’aplicar reformes limitades.PROGRESSISTES: que defensaven una política de reformes més amplies.

En un principi, va concedir el poder als moderats. No obstant això, davant les protestes populars i l’aixecament militar de la Granja (cerca de Madrid) va lliurar el poder als progressistes. Isabel II

3. EL REGNAT D’ISABEL II: LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT LIBERAL

El triomf del liberalisme (1833-1844)Els anys següents (1836-1837), els progressistes, amb Mendizábal al capdavant del govern, va adoptar mesures liberalitzadores per millorar la situació de l’Hisenda i per obtenir recursos per finançar la guerra contra els carlins, com ara, la DESAMORTITZACIÓ*, que afecta a les propietats de l’Església. Durant aquesta etapa, es va promulgar la nova Constitució de 1837, que no era tan avançada com la del 1812, perquè establia el sufragi censatari i concedia més poders a la corona.

En 1840, la reina regent Maria Cristina, va haver de dimitir a causa dels enfrontaments amb els progessistes. Aleshores va assumir el càrrec de regent un militar d’idees progressistes que havia tingut grans èxits en la guerra contra els carlins: el general Espartero. Va governar de manera autoritària. No va agradar ni a moderats ni a progressistes. Es van unir contra ell, i amb un pronunciament militar el van forçar a l’exili. Davant la crisi, Isabel II va ser proclamada reina amb tan sols tretze anys.

3. EL REGNAT D’ISABEL II: LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT LIBERAL

3. EL REGNAT D’ISABEL II: LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT LIBERAL

El triomf del liberalisme (1833-1844)

GLOSSARI DESAMORTITZACIÓ: Acte jurídic pel qual les terres que per llei no es podien vendre ( dites de mà morta), esdevenen lliures. En el s. XIX, l’Estat Espanyol va nacionalitzar els béns desamortitzats i els van vendre en subasta pública.

REGÈNCIA: Nom que rep el govern d’un estat monàrquic quan el rei legítim no pot assumir el govern per incapacitat, minoria d’edat o absència.

3. EL REGNAT D’ISABEL II: LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT LIBERAL

El triomf del liberalisme (1833-1844)

3. EL REGNAT D’ISABEL II: LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT LIBERAL

La década moderada (1844-1854)Durant els 10 primers anys, la reina va encarregar el seu govern als moderats, per tant va ser un periode conservador. El general Narváez va ser l’home fort de la reina i va presidir diversos governs.

1845. S’aprova una nova Constitució, que limita el dret de vot als rics, i limita també el dret de llibertat de premsa.

L’estat es va organitzar de manera centralista. El govern controlava les províncies i nomenava directament els alcaldes de les ciutats principals. Les noves lleis, com El Pla Pidal d’Educació era centralista i uniformizador.

Durant aquest periode, els progressistes van quedar al marge del govern. En 1849, com a reflex de les revolucions europees de 1848, es funda el partit demòcrata a Espanya, reivindicant el sufragi universal. 1854: Pronunciament de Vicálvaro, dirigit pel general O’donnell, amb el suport d’alguns moderats i dels progressistes. Es posa fi a la Década moderada.

3. EL REGNAT D’ISABEL II: LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT LIBERAL

La década moderada (1844-1854)

3. EL REGNAT D’ISABEL II: LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT LIBERAL

El Bienni Progressista (1854-1856) i la Unión LiberalEl poder recau en mans dels progressistes, que continuaven liderats per Espartero i que disposaven dels suport d’un partit de centre patrocinat per O’donnell anomenat Unión Liberal, integrat per moderats i progressistes temperats.

Aquest nou govern, engegà un nou procès de desamortitzacions i aprovà la Llei de Ferrocarrils, que va permetre la construcció de la xarxa ferroviària.

Va ser un període castigat per la crisi econòmica i les protestes dels obrers i camperols. L’enfrontament en el si del govern va donar pas a un cop de força del general O’donnell, que va posar fi al Bienni Progressista.

Entre 1856 i 1866, es van alternar en el govern, la Unión Liberal i el moderats de Narváez. Els progressistes, marginats del poder, optaren per la no participació electoral i la conspiració.Durant aquesta època, el creixement econòmic es va alternar amb crisis periòdiques.

A partir de 1866, el regnat d’Isabel, entra en una crisis molt profunda.

4. EL FINAL DEL REGNAT D’ISABEL II I EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1874)

4. EL FINAL DEL REGNAT D’ISABEL II I EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1874)

4. EL FINAL DEL REGNAT D’ISABEL II I EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1874)

El regnat d’Isabell II va acabar amb una revolució coneguda com “la Gloriosa” que va obrir un període polític innovador ( democràcia i república) però que al final va fracasar.

4. EL FINAL DEL REGNAT D’ISABEL II I EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1874)

4. EL FINAL DEL REGNAT D’ISABEL II I EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1874)

La crisi final del regnat d’Isabel II

Al final del regnat es va viure una crisi molt greu. Causes:

• Revoltes al camp i a les ciutats pels problemes econòmics i la fam.

• El govern estava controlat pels moderats i la Unió Liberal. Molts sectors socials es van separar del règim per l’excessiu autoritarisme, basat en la censura i la repressió.

• La vida privada de la reina era motiu de comentaris públics, circumstància que va aumentar el descrèdit de la monarquia.

En 1866, els progressistes i els demòcrates firmen el pacte d’Ostende, en el que van acordar l’expulsió dels Borbó i la democratització de la vida política.

4. EL FINAL DEL REGNAT D’ISABEL II I EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1874)

La Revolució de 1868 i la monarquía d’Amadeu I de Savoia

En 1868 es produeix un pronunciament liderat pels generals Serrano i Prim per deposar la reina Isabel II. Es crean juntes revolucionàries a les províncies i a les ciutats. La Revolució va triomfar i la reina va haver d’abandonar Espanya.

Comença un govern provisional presidit per Serrano, que convoca les Corts constituents. Aquestes Corts aproven la CONSTITUCIÓ DE 1869. Aquesta contenia una amplia declaració de drets i el sufragi universal masculí. Es mantenia la monarquia i es nomenava com a regent al General Serrano fins que s'escollís un rei.

4. EL FINAL DEL REGNAT D’ISABEL II I EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1874)

La Revolució de 1868 i la monarquía d’Amadeu I de Savoia

5. LA RESTAURACIÓ: EL RETORN DE LA MONARQUÍA CONSTITUCIONAL

5. LA RESTAURACIÓ: EL RETORN DE LA MONARQUÍA CONSTITUCIONAL

4. EL FINAL DEL REGNAT D’ISABEL II I EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1874)

La Revolució de 1868 i la monarquía d’Amadeu I de Savoia

4. EL FINAL DEL REGNAT D’ISABEL II I EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1874)

La Revolució de 1868 i la monarquía d’Amadeu I de Savoia

4. EL FINAL DEL REGNAT D’ISABEL II I EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1874)

La Revolució de 1868 i la monarquia d’Amadeu I de Savoia (1870-1873)

El general Prim, president de govern va buscar un nou monarca. El príncep italià Amadeu de Savoia va acceptar la Corona. Mentre arribava a Espanya, el general Prim va ser assassinat.

Era un rei jove i respectuós amb la legalitat parlamentària. Però la seva posició era dèbil: s’hi oposaven els monàrquics borbònics, els carlins, l’Església i tampoc tenia el suport dels republicans i una gran part de la població no el volia perquè era estranger.

El rei Amadeu va haver de fer front a dos conflictes: a) una insurrecció a Cuba ( de les últimes colònies

que quedaven) b) una nova guerra carlina.

Incapaç de fer front a aquestes dificultats i amb el poc suport que tenia va abdicar en 1873.Amadeu I de Savoia

4. EL FINAL DEL REGNAT D’ISABEL II I EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1874)

la Primera República (1873-1874)Davant l’abdicació d’Amadeu i el fracàs de la monarquía com a forma de govern, les Corts van proclamar la primera República (1873). Per primera vegada s’instaurava a Espanya.Dificultats: • La majoria dels grups politics eren monàrquics i els republicans mateixos estaven

dividits entre els que volien una república federal i els que volien una república unitària.

• Reflex d’aquesta situació va ser l’esclat del moviment cantonalista* que va conduir a la creació de cantons independents a Catalunya, Màlaga i Cartagena. El moviment va ser reprimit durament.

• A més va haver d’afrontar la Tercera guerra Carlina i la guerra de Cuba. Els militars més conservadors consideraven que s’havia de fer front a la situació amb autoritarisme i el general Pavía va fer un cop d’estat i va dissoldre les Corts el gener de 1874. Va durar onze mesos la primera República.

Desprès del cop d’Etat el general Serrano va presidir el govern un any. Va mantenir la República sense representació dels diputats. En 1874, un nou cop d’Estat va restaurar la monarquía dels Borbó.

Al·legoria de la República

4. EL FINAL DEL REGNAT D’ISABEL II I EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1874)

la Primera República (1873-1874)

4. EL FINAL DEL REGNAT D’ISABEL II I EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1874)

la Primera República (1873-1874)

4. EL FINAL DEL REGNAT D’ISABEL II I EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1874)

la Primera República (1873-1874)

GLOSSARI *CANTONALISME: Moviment federalista que va tener com a objectiu la instauració de la República federal a Espanya

5. LA RESTAURACIÓ: EL RETORN DE LA MONARQUÍA CONSTITUCIONAL

5. LA RESTAURACIÓ: EL RETORN DE LA MONARQUÍA CONSTITUCIONAL

Desprès de la Restauració dels Borbó, el polític conservador Cánovas del Castillo va diseñar un sistema que tenia com a objectiu principal garantir l’estabilitat política. La Constitució de 1876 i l’alternança pacífica en el govern dels par tits conservador i liberal van ser les bases del nou sistema.

5. LA RESTAURACIÓ: EL RETORN DE LA MONARQUÍA CONSTITUCIONAL

Alfons XII de BorbóAlfons XII d'Espanya (Madrid, 28 de novembre de 1857 - El Pardo, 25 de novembre de 1885), fou rei d'Espanya (1875-1885). El regnat d'Alfons XII significà el retorn de la casa de Borbó a Espanya després del breu parèntesi iniciat l'any 1868 amb el regnat d'Amadeu de Savoia i de la Primera República Espanyola.

5. LA RESTAURACIÓ: EL RETORN DE LA MONARQUÍA CONSTITUCIONAL

El general Martínez Campos va proclamar rei a Alfons XII, fill d’Isabel II en 1874, fet amb el qual comença la Restauració. El rei era partidari d’una monarquia constitucional, i va nomenar president del govern a Cánovas del Castillo.

Cánovas del Castillo

Aquest president va estabilitzar la situació política:

• Va posar fi a la guerra carlina i a la guerra de Cuba.

• Va crear un nou sistema polític que integrava a tots els partits que aceptessin la monarquia i la constitució.

• Va crear una nova Constitució (1876) • Va establir l’alternança en el poder dels

partits.

5. LA RESTAURACIÓ: EL RETORN DE LA MONARQUÍA CONSTITUCIONAL

La Constitució de 1876

Aquesta Constitució tenia un caràcter integrador, incorporava principis moderats i progressistes, encara que el text era fonamentalment conservador.

Proclamava:• La confessionalitat catòlica de l’Estat

• La Sobirania compartida entre el rei i les Corts.

• El rei tenia molts poders.

5. LA RESTAURACIÓ: EL RETORN DE LA MONARQUÍA CONSTITUCIONAL

5. LA RESTAURACIÓ: EL RETORN DE LA MONARQUÍA CONSTITUCIONAL

El torn pacífic

L’exercici del poder va quedar assignat a dos partits polítics i que es van alternar de forma pacífica en el govern ( sistema de torns)

a) Conservadors. Liderats per Cánovas. Defensors de l’Església i de l’ordre social

b) Liberals. Liderats per Sagasta que van desenvolupar reformes socials importants i van aprovar el sufragi universal masculí.

5. LA RESTAURACIÓ: EL RETORN DE LA MONARQUÍA CONSTITUCIONAL

5. LA RESTAURACIÓ: EL RETORN DE LA MONARQUÍA CONSTITUCIONAL

Corrupció electoralEl monopoli del govern per part d’quests dos partits va ser possible per la corrupció electoral. El rei decidia primer quin partit formaria govern i després es convocaven eleccions que es falsejaven perquè les guanyés el partit escollit.

a) AL CAMP: els grans propietaris, homes rics i molt poderosos, anomenats cacics, exercien una gran influència sobre la població rural. Els cacics pertanyien a un dels dos partits del torn, que ajudaven a guanyar les eleccions amb coaccions i compra de vots. b) A LES CAPITALS DE PROVÍNCIA, els governadors civils manipulaven els vots si els resultats electorals no eren els esperats.

Aquesta pràctica rep el nom de TOPINADA.

5. LA RESTAURACIÓ: EL RETORN DE LA MONARQUÍA CONSTITUCIONAL

5. LA RESTAURACIÓ: EL RETORN DE LA MONARQUÍA CONSTITUCIONAL

L’oposició al sistema

Anarquistes, socialistes i regionalistes estaven al marge d’aquest sistema de torns. Els republicans i els carlins tenien només una representació simbòlica.

• ANARQUISTES. Sorgits desprès de la Revolució del 1868 estaven molt presents a Catalunya i Andalusia. Van ser perseguits durament a causa dels atemptats que cometien alguns grups d’aquesta ideologia.

• SOCIALISTES. liderats per Pablo Iglesias, que en 1879 havia fundat el PSOE ( Partido Socialista Obrero Español).

• Anys més tard es crea la UGT ( Unió General de Treballadors), un sindicat vinculat al PSOE.

• MOVIMENTS REGIONALISTES. Anaven contra el model d’estat uniformitzador i centralista. Van ser importants a Catalunya, províncies basques i Galícia.

5. LA RESTAURACIÓ: EL RETORN DE LA MONARQUÍA CONSTITUCIONAL

Pablo Iglesias Posse –originalment Paulino– (Ferrol, 18 d'octubre de 1850 - Madrid, 9 de desembre de 1925) fou un dirigent socialista espanyol, fundador del Partit Socialista Obrer Espanyol i la Unió General de Treballadors. És sens dubte el dirigent més carismàtic del sindicalisme socialista espanyol. Amb la seva llarga i prolífera trajectòria al capdavant de la UGT (1899-1925) i del PSOE ha esdevingut un símbol del socialisme espanyol.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Pablo_Iglesias_Posse

Pablo Iglesias

6. EL CATALANISME AL SEGLE XIX

6. EL CATALANISME AL SEGLE XIX

En el segle XIX es va desenvolupar un moviment que reivindicava la identitat catalana, el catalanisme, que a principis del s. XX va adoptar formes clarament polítiques.

6. EL CATALANISME AL SEGLE XIX

La Reinaxença

Renaixença és el nom amb què es coneix el moviment cultural que es va desenvolupar a Catalunya al segon terç del s. XIX dins del context general del Romanticisme* literari i artístic i que es va manifestar en iniciatives culturals, poemes, novel·les, peces teatrals, revistes i diaris escrits en català.

Es caracteritzava per la defensa de la identitat de Catalunya dins l’Estat espanyol i per la recuperació de la llengua catalana com a llengua de cultura.

6. EL CATALANISME AL SEGLE XIX

La Reinaxença

Carles Aribau

L’oda La Pàtria escrita per Carles Aribau el 1833, es considera el moment simbòlic d’arrencada del moviment. Paral·lelament les obres de Joaquim Rubió i Ors, Antoni de Bofarull o Víctor Balaguer, van anar establint les bases per a la recuperació de la llengua i la cultura catalanes.

6. EL CATALANISME AL SEGLE XIX

La Reinaxença

GLOSSARI *ROMANTICISME: Moviment artístic i espiritual que s’estengué per tot Europa des de mitjan segle XVIII fins la segona meitat del s. XIX. Va ser un moviment amb manifestacions molt diverses, però una de les més importants va ser l’exaltació dels valors culturals dels pobles.

6. EL CATALANISME AL SEGLE XIX

La Reinaxença

La celebració del primer certamen poètic dels Jocs Florals, l’any 1859, va culminar l’etapa del moviment. A partir de llavors, el nombre d’autors i de publicacions en llengua catalana va aumentar progressivament.

6. EL CATALANISME AL SEGLE XIX

La recuperació del passat històric

La defensa del patrimoni documental català, per exemple el que es conserva a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, la recuperació dels fets històrics de Catalunya a través de llibres, articles periodístics, conferències es va convertir durant el s. XIX en un element important de la Renaixença cultural catalana.

Els llibres dels historiadors catalans van permetre recuperar la història de l’antiga Corona d’Aragó i explicar des del punt de vista de la història de Catalunya les relacions amb la monarquía hispànica.

6. EL CATALANISME AL SEGLE XIX

El proteccionisme econòmic

La defensa de la indústria catalana mitjançant la demanda d’una vigilància més eficaç de les fronteres, amb l’objectiu de frenar el contraban i de polítiques duaneres prohibicionistes o proteccionistes, per protegir-ne el desenvolupament, va ser un altre de les característiques de la identitat catalana.

La Junta de Fàbriques va ser una associació que es va encarregar de defensar els interessos dels fabricants.

6. EL CATALANISME AL SEGLE XIX

Les plataformes del catalanisme

Portada del Diari Català. El primer diari escrit en llengua catalana.

Els obstacles per a la utilització de la llengua catalana com a llengua oficial, la necessitat d’unes lleis que protegissin la indústria catalana, els intents de l’Estat espanyol de suprimir el dret civil català,

…van afavorir la publicació d’escrits, la celebració de congressos, la fundació d’associacions i l’aparició de manifestos i programes de caràcter catalanista que proposaven un reconeixement dels elements de la identitat catalana i una reorganització de l’Estat espanyol en un sentit descentralitzador. .

L’objetiu era aconseguir una major autonomia de Catalunya dins de l’estat Espanyol

6. EL CATALANISME AL SEGLE XIX

Les plataformes del catalanisme

Les Bases de Manresa és el nom amb que es coneixen les Bases per a la Constitució Regional Catalana, text elaborat per la Unió Catalanista en la seva primera assamblea general. (1892) En aquest document es proposava una organització descentralitzada de l’Estat Espanyol.

6. EL CATALANISME AL SEGLE XIX

Les plataformes del catalanisme