Espanya i catalunya en el segle xix
80
SURT SURT AN TER IO R AN TER IO R HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 INTERNET INTERNET IN ICI IN ICI IN ICI IN ICI SÍN TESI SÍN TESI SURT SURT AN TER IO R AN TER IO R M APA DE LA UN ITAT M APA DE LA UN ITAT PER CO MENÇAR PER CO MENÇAR INTERNET INTERNET SÍNTESI M APA DE LA UNITA T
-
Upload
jesus-gutierrez-pardina -
Category
Education
-
view
64 -
download
0
Transcript of Espanya i catalunya en el segle xix
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
PER COMENÇARPER COMENÇAR
INTERNETINTERNET
SÍNTESI
MAPA DE LA UNITAT
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Per començar: Línia del temps
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Mapa de la unitat
ESPANYA I CATALUNYAEN EL SEGLE XIX
GUERRA I REVOLUCIÓ
FERRAN VII
ISABEL II
SEXENNI DEMOCRÀTIC
LA RESTAURACIÓ
CONSTITUCIONALISME
ECONOMIA
POBLACIÓ I SOCIETAT
EL CATALANISME
LA INDUSTRIALITZACIÓ DE CATALUNYA
EL MOVIMENT OBRER I LES IDEES SOCIALS
A CATALUNYA
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Enllaços d’interès
La guerra del Francès La batalla de Trafalgar Les Corts de Cadis
L’arribada del ferrocarril L’arquitectura madrilenya
PASSA AL WEB PASSA AL WEB
PASSA AL WEBPASSA AL WEBPASSA AL WEB
Museu d’Història de Catalunya
PASSA AL WEB
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Guerra i revolució
Els afusellaments del 3 de maig
Mapa de la guerra del Francès
Uniformes
La guerra del Francès La batalla de Trafalgar
Caricatures de Josep Bonaparte
Les Corts de Cadis
PASSA AL WEB
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
PASSA AL WEB
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
PASSA AL WEB
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
Soldat francès.
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Els afusellaments del 3 de maig a Madrid
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Mapa de la guerra del Francès
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Uniformes
Soldat francès. Guerriller espanyol.
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Caricatures de Josep Bonaparte
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Ferran VII
Retrat Fases Torrijos
La Primera Guerra Carlina Soldat carlí
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Retrat de Ferran VII
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Fases
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
L’afusellament de Torrijos i el cant a Torrijos
Canto a Torrijos
Helos allí, junto a la mar bravía cadáveres están ¡ay! los que fueron honra del libre, y con su muerte dieron almas al cielo, a España nombradía. Ansia de patria y libertad henchía sus nobles pechos que jamás temieron, y las costas de Málaga los vieron cual sol de gloria en desdichado día. Españoles, llorad; mas vuestro llanto lágrimas de dolor y sangre sean, sangre que ahogue a siervos y opresores, y los viles tiranos, con espanto, siempre delante amenazando vean alzarse sus espectros vengadores.
José de ESPRONCEDA (1808-1842)
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
La Primera Guerra Carlina
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Soldat carlí
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Isabel II
Retrat Línia del temps
Moderats i progressistes Divisió provincial
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
El regnat d’Isabel II
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
NarváezMilitar i polític moderat, cap del governentre 1844 i 1851, va basar la seva políticaen el manteniment de l’ordre públic.Va ser de nou cap de govern els anys1864 -1865 i 1866 -1868.
NarváezMilitar i polític moderat, cap del governentre 1844 i 1851, va basar la seva políticaen el manteniment de l’ordre públic.Va ser de nou cap de govern els anys1864 -1865 i 1866 -1868.
NarváezMilitar i polític moderat, cap del governentre 1844 i 1851, va basar la seva políticaen el manteniment de l’ordre públic.Va ser de nou cap de govern els anys1864 -1865 i 1866 -1868.
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Retrat d’Isabel II
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
El regnat d’Isabel II
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Línia del temps
NarváezMilitar i polític moderat, cap del governentre 1844 i 1851, va basar la seva políticaen el manteniment de l’ordre públic.Va ser de nou cap de govern els anys1864 -1865 i 1866 -1868.
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Comparació entre els moderats i els progressistes
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Divisió provincial de Javier de Burgos
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Sexenni democràtic
Etapes Govern provisional
Al·legoria de la República Caricatures del període
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIAAMPLIA
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Etapes
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Govern provisional després de la revolució «la Gloriosa»
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Al·legoria de la República
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Caricatures del període
Salustiano Olózaga Senyors viatgers, al tren La República espanyola
La força de la raó La raó de la força
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
TORNATORNA
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Salustiano Olózaga busca pretendents al tron d’Espanya
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Senyors viatgers, al tren
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
La República espanyola en el concert de les nacions
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
La força de la raó
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
La raó de la força
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
La Restauració
L’alternança entre conservadors i liberals
La forma de govern
El cacic
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
Cánovas del Castillo Práxedes Mateo Sagasta Pablo Iglesias
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
(Nombre d’escons al Congrés de Diputats)(Nombre d’escons al Congrés de Diputats)
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
L’alternança entre conservadors
i liberals
(Nombre d’escons al Congrés de Diputats)
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Text: La forma de govern
La forma de govern
Con esto llegamos […] a determinar los factores que integran esta forma de gobierno y la posición que cada uno ocupa respecto de los demás. Esos componentes exteriores son tres: 1.º Los oligarcas […] o notables de cada bando, que forman su «plana mayor», residentes ordinariamente en el centro. 2.º Los caciques […] diseminados por el territorio. 3.º El gobernador civil, que les sirve de órgano de comunicación y de instrumento. A esto se reduce fundamentalmente todo el artificio bajo cuya pesadumbre gime rendida y postrada la nación.
Oligarcas y caciques constituyen lo que solemos denominar clase directora o gobernante, distribuida […] en «partidos». […] En las elecciones […] no es el pueblo, sino las clases conservadoras y gobernantes, quienes falsifican el sufragio y corrompen el sistema, abusando de su posición, de su riqueza, de los resortes de la autoridad y del poder que, para dirigir desde él a las masas, les había sido entregado […]
J. COSTA, Oligarquía y caciquismo como la forma actual de gobierno en España: memoria y resumen de la información, 1902
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Text: El cacic
El cacic
Cada región y cada provincia se hallaba dominada por un particular irresponsable […] vulgarmente apodado […] cacique, sin cuya voluntad o beneplácito no se movía una hoja de papel, no se despachaba un expediente, ni se pronunciaba un fallo, […] ni se nombraba un juez, ni se trasladaba un empleado, ni se acometía una obra; para él no había […] ley de aguas, ni ley de caza, ni ley municipal, ni ley de contabilidad, ni leyes de enjuiciamiento, ni ley electoral, […] ni leyes fiscales […]
Era declarado exento del servicio militar quien él quería que lo fuese, por precio o sin él; se extraviaban los expedientes y las cartas que él quería se extraviasen; se hacía justicia cuando él tenía interés en que se hiciera, y se fallaba a sabiendas contra ley cuando no tenía razón aquel a quien él quería favorecer; […] era diputado provincial, alcalde o regidor aquel a quien él designaba o recibía […].
J. COSTA, Oligarquía y caciquismo como la forma actual de gobierno en España: memoria y resumen de la información, 1902
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Cánovas del Castillo
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Práxedes Mateo Sagasta
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Pablo Iglesias
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
El catalanisme al segle XIX
Bonaventura Carles Aribau
Fragment de l’oda La Pàtria
Les Bases de Manresa
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
Portada del Diari Català
Cerimònia dels Jocs Florals de 1868
Les Bases de Manresa
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Bonaventura Carles Aribau
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Cerimònia dels Jocs Florals de 1868
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Les Bases de Manresa
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Portada del Diari Català
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Text: La Pàtria
La Pàtria
Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mia,dels núvols e del cel de lluny vos distingia,per lo repòs etern, per lo color més blau.Adéu, tu, vell Montseny, que des ton alt palau,com guarda vigilant, cobert de boira e neu,guaites per un forat la tomba del Jueu,e al mig del mar immens la mallorquina nau. [...]
Bonaventura Carles ARIBAU. Fragment de l’oda La Pàtria
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Text: Les Bases de Manresa
Les Bases de Manresa
BASE 6a.Catalunya serà la única soberana de son govern interior: per lo tant, dictarà lliurement sas lley orgánicas; cuydará de sa llegislació civil, penal, mercantil, administrativa y processal; del establiment y percepció d’impostos; de la encunyació de la moneda; y tindrà totas las demés atribucions inherents á la sobiranía que no corresponguin al Poder central segons la Base1.ª.
BASE 7a.Lo Poder llegislatiu regional radicarà en las Corts catalanas, que deurán reunirse tots los anys en època determinada y en lloch diferent. Las Corts se formarán per sufragi de tots los caps de casa, agrupats en classes fundadas en lo treball manual, en la capacitat o en las carreras professionals y en la propietat, industria y comers...
Bases per a la Constitució Regional Catalana, Manresa, 27 de març de 1892
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Constitucionalisme
La Constitució de 1812
La Constitució de 1845
La Constitució de 1869
La Constitució de 1876
Comparativa de Constitucions (I)
Comparativa de Constitucions (II)
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEPASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
PASSA AL TEXTPASSA AL TEXTPASSA AL TEXTPASSA AL TEXTPASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Text: La Constitució de 1812
La Constitució de 1812
Art. 3. La soberanía reside esencialmente en la Nación, y por lo mismo pertenece a esta exclusivamente el derecho de establecer sus leyes fundamentales.Art. 15. La potestad de hacer las leyes reside en las Cortes con el Rey.Art. 16. La potestad de hacer ejecutar las leyes reside en el Rey.Art. 17. La potestad de aplicar las leyes en las causas civiles y criminales reside en los tribunales establecidos por la ley.Art. 172. 1. No puede el rey impedir bajo ningún pretexto la celebración de las Cortes en las épocas y casos señalados por la Constitución, ni suspenderlas ni disolverlas, ni en manera alguna embarazar sus sesiones y deliberaciones. Los que le aconsejasen o auxiliasen en cualquier tentativa para estos actos, son declarados traidores y serán perseguidos como tales.Art. 172. 11. No puede el rey privar a ningún individuo de su libertad, ni imponerle por sí pena alguna. El secretario del Despacho que firme la orden, y el juez que la ejecute, serán responsables a la Nación, y castigados como reos de atentados contra la libertad individual. […]Art. 371. Todos los españoles tienen libertad de escribir, imprimir y publicar sus ideas políticas sin necesidad de licencia, revisión o aprobación alguna anterior a la publicación, bajo las restricciones y responsabilidades que establezcan las leyes.
Constitució espanyola, Cadis, 19 de març de 1812
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Text: La Constitució de 1845
La Constitució de 1845
Art. 2. Todos los españoles pueden imprimir y publicar libremente sus ideas sin previa censura, con sujeción a las leyes.Art. 7. No puede ser detenido, ni preso, ni separado de su domicilio ningún español, ni allanada su casa, sino en los casos y en la forma que las leyes prescriban.Art. 12. La potestad de hacer las leyes reside en las Cortes con el rey.Art. 43. La potestad de hacer ejecutar las leyes reside en el rey, y su autoridad se extiende a todo cuanto conduce a la conservación del orden público en lo interior, y a la seguridad del Estado en lo exterior, conforme a la Constitución y a las leyes.Art. 66. A los tribunales y juzgados pertenece exclusivamente la potestad de aplicar las leyes en los juicios civiles y criminales; sin que puedan ejercer otras funciones que las de juzgar y hacer que se ejecute lo juzgado.
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Text: La Constitució de 1869
La Constitució de 1869
Art. 17. Tampoco podrá ser privado ningún español del derecho de emitir libremente sus ideas y opiniones, ya de palabra, ya por escrito, valiéndose de la imprenta o de otro procedimiento semejante. Del derecho de reunirse pacíficamente. Del derecho de asociarse para todos los fines de la vida humana que no sean contrarios a la moral pública […]
Art. 32. La soberanía reside esencialmente en la nación, de la cual emanan todos los poderes.
Art. 34. La potestad de hacer las leyes reside en las Cortes. El rey sanciona y promulga las leyes.
Art. 35. El poder ejecutivo reside en el rey, que lo ejerce por medio de sus ministros.
Art. 36. Los tribunales ejercen el poder judicial.
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Text: La Constitució de 1876
La Constitució de 1876
Art. 13. Todo español tiene derecho de emitir libremente sus ideas y opiniones, ya de palabra, ya por escrito, valiéndose de la imprenta o de otro procedimiento semejante, sin sujeción a la censura previa. De reunirse pacíficamente. De asociarse para todos los fines de la vida humana […]
Art. 18. La potestad de hacer las leyes reside en las Cortes con el rey.
Art. 50. La potestad de hacer ejecutar las leyes reside en el rey, y su autoridad se extiende a todo cuanto conduce a la conservación del orden público en lo interior y a la seguridad del Estado en lo exterior, conforme a la Constitución y a las leyes.
Art. 76. A los tribunales y juzgados pertenece exclusivamente la potestad de aplicar las leyes en los juicios civiles y criminales, sin que puedan ejercer otras funciones que las de juzgar y hacer que se ejecute lo juzgado.
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Comparativa de les Constitucions de 1837, 1845 i 1869 (I)
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Comparativa de les Constitucions de 1837, 1845 i 1869 (II)
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Economia
L’expansió del ferrocarril L’arribada del ferrocarril Les desamortitzacions Les inversions en infraestructures
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE PASSA AL WEB
Societat agrària
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
Línia del ferrocarril Barcelona-Mataró
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
Evolució dels quilòmetres de via
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
L’expansió del ferrocarril a Espanya
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Les desamortitzacions de Mendizábal i Madoz
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Inversions en infraestructures entre el 1845 i el 1905
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Societat agrària
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Línia del ferrocarril Barcelona-Mataró
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Evolució dels quilòmetres de via
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
La industrialització de Catalunya
La Barcelona industrial
Defensadel sistema prohibitiu
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
La indústria tèxtil
Les colònies tèxtils La competència dels productes anglesos
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEPASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
Museu d’Història de Catalunya
PASSA AL WEB
Colònia industrial
Nom i any de fundació
Colònia industrial
Nom i any de fundació
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
La Barcelona industrial
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Les colònies tèxtils
Colònia industrial
Nom i any de fundació
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
La competència dels productes anglesos
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Text: Defensa del sistema prohibitiu
Defensa del sistema prohibitiu
Señora: En el momento en que se somete al examen de una junta la delicada cuestión de si conviene modificar los aranceles con respecto a la introducción de manufactura extranjera y disminuir el número de las que se hallan enteramente prohibidas a comercio, esta Comisión de Fábricas del antiguo Principado de Cataluña, justamente alarmada ya por los anuncios de permisos para proporcionar recursos con que se intenta preparar la opinión pública, no puede menos de acudir respetuosa al trono de V.M. para encarecerle la importancia de que no se haga variación alguna en el nacional sistema prohibitivo, que tan prodigiosas ventajas ha producido al Estado y es el único que puede conducir la industria española al término de su perfección y baratura.
Exposición a S.M. para que continúe la observanciadel sistema prohibitivo de géneros extranjeros,
Comissió de Fàbriques, Barcelona, 24 de gener de 1839
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
La indústria tèxtil
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Població i societat
Distribució de la població Evolució de la població Principals províncies emissores d’emigrants
L’arquitectura madrilenya La vida de la classe dirigent La vida dels obrers
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
PASSA AL WEB AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Distribució de la població espanyola el 1857
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Evolució de la població espanyola en el segle XIX
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Principals províncies emissores d’emigrants
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
La vida de la classe dirigent
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
La vida dels obrers
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
El moviment obrer i les idees socials a Catalunya
Obrers en vaga
La utopia comunista
d’Étienne Cabet
Dures condicions de vida
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
Família pobra
El treball infantil Narcís Monturiol
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGE
AMPLIA LA IMATGEAMPLIA LA IMATGEPASSA AL TEXTPASSA AL TEXT PASSA AL TEXTPASSA AL TEXT
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Obrers en vaga
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
El treball infantil
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Narcís Monturiol
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Text: La utopia comunista d’Étienne Cabet
La utopia comunista
Així doncs, vaig agafar la ploma per redactar un programa, un pla, com el matemàtic per resoldre un problema. Em vaig imaginar que havia d’organitzar una vasta societat sobre el principi de la igualtat, i vaig escriure el meu pla per veure com i de quina manera podria organitzar la igualtat en educació, en aliment, en vestit, en habitació, en mobiliari, en treball, en càrregues de tota mena i en plaers de tota naturalesa.
Aviat em vaig adonar que la igualtat exigia una producció agrícola i manufacturera tan extensa, una economia, un ordre, una distribució tan intel·ligent i raonada, que no existeixen ni poden existir avui dia. Per tant, em vaig veure abocat a l’educació en comú, a la feina en comú, a la necessitat de concentració en tallers espaiosos i en magatzems immensos, a la multiplicació il·limitada de màquines, a l’explotació del territori en comú, al repartiment equitatiu dels fruits i els productes, en una paraula, al Comunisme.
Étienne CABET, De quina manera sóc comunista, 1848.
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Família pobra
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Text: Dures condicions de vida
Dures condicions de vida
El mes pasado los diarios políticos de esta capital hablaron de una casa situada en los arrabales de la puerta de San Antonio, la cual á pesar de tener una superficie bastante reducida, albergaba entre sus cinco pisos á ciento quince habitantes, de los cuales la mayor parte era trabajadores de las fábricas. Yo también podría hablar de un cuarto sito en una taberna de la calle Ostallers y de otro de cierta casa de la plaza del Padró, en los cuales dormía tanta gente que no podía penetrarse en ellos ni transcurrirse por los mismos por el sinnúmero de catres que los ocupaban. […] Al entrar en ambos en las primeras horas de la noche, aun en la de invierno, se sentía un calor sofocante, opresión al respirar y cierto tufillo tan desagradable como perjudicial.
J. FONT Y MOSELLA, Consideraciones sobre los inconvenientes que irroganá la salud de los jornaleros y a la pública de Barcelona las fábricas,
en especial las de vapor, Barcelona, 1852.
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Síntesi (I)
La invasió francesa i la guerra de la Independència (o guerra del Francès) van ser els esdeveniments que van iniciar l’Edat Contemporània a Espanya, ja que van provocar la crisi de l’Antic Règim.
El retorn al poder de Ferran VII el 1814 va significar la derogació del règim constitucional i el principi de l’enfrontament polític entre absolutistes i liberals.
Durant el regnat d’Isabel II es va consolidar el sistema política liberal. Progressistes i moderats van lluitar pel govern.
El regnat d’Isabel II va acabar amb una revolució coneguda com “la Gloriosa”, que va obrir un període polític innovador (democràcia i república), però que finalment va fracassar.
SÍNTESI (II)
SURTSURTANTERIORANTERIOR
HISTÒRIA 4t ESOUNITAT 5INTERNETINTERNETINICIINICIINICIINICI SÍNTESISÍNTESI
SURTSURTANTERIORANTERIOR
MAPA DE LA UNITATMAPA DE
LA UNITAT
Síntesi (II)
Després de la Restauració dels Borbó hi va haver una etapa de notable estabilitat política. La Constitució de 1876 agradava tant als moderats com als progressistes, i es va establir una alternança pacífica d’aquests partits en el poder. La resta de partits n’estaven exclosos.
El moviment de la Renaixença literària va afavorir el desenvolupament del catalanisme polític de final del segle XIX.
Durant el segle XIX es van establir, en un país eminentment agrari i ramadercom era Espanya, les bases de la industrialització, que va tenir com a focus principals
Catalunya i el País Basc.
En el segle XIX, la població espanyola va créixer i es va urbanitzar. La societat va deixarde ser estamental i es va transformar en una societat de classes.
Les dures condicions de vida i de treball dels obrers industrials van afavorir l’aparició i el desenvolupament del moviment obrer al llarg del segle XIX.
Els corrents de pensament socialista utòpic, que volien millorar el funcionament de la societat del seu temps, van arribar a Catalunya a través de la premsa i de la traducció d’obres d’autors francesos com Étienne Cabet.
