Una altra manera de fer economiaL’economia social i solidària la conformenmultitud d’iniciatives de producció,comercialització, consum, inversió, gestióde recursos i assignació d’excedents quefuncionen dia a dia sota lògiques més

democràtiques, equitatives, solidàries i res-pectuoses amb les persones, el medi

ambient i els territoris que no pas les empre-ses i institucions capitalistes. Totes aquestes

experiències transformadores seran les prota-gonistes de la I Fira d’Economia Solidària deCatalunya, que tindrà lloc el 27 i el 28 d’octubrede 2012 a Barcelona, organitzada per la Xarxad’Economia Solidària. Durant aquests dos dies,les entitats i persones vinculades al cooperati-visme, a associacions d’intervenció social, agrups de consum ecobiològics, de financesètiques, etc. es trobaran per demostrar quehi ha una altra manera de fer economia.

1a FIRA D’ECONOMIA SOLIDÀRIADE CATALUNYA27 i 28 d’octubre de 2012

Ed

ició

esp

ecia

l -

15.0

00 e

xem

pla

rs

Una altra economia no sols és possible, sinóque ja existeix. Entre altres noms, la conei-xem com a economia social i solidària. Noconstitueix l’economia dominant ni majorità-ria al món, però tampoc és insignificant, niqualitativament ni quantitativament.

L’economia social i solidària la confor-men multitud d’iniciatives de producció,comercialització, consum, inversió, gestióde recursos i assignació d’excedents quefuncionen dia a dia sota lògiques més de-mocràtiques, equitatives, solidàries i respec-tuoses amb les persones, el medi ambient iels territoris que no pas les empreses i insti-tucions capitalistes. Adopten la forma decooperatives i altres empreses propietat

dels productors o dels consumidors i usua-ris; d’associacions dedicades al camp so-cial, a les finances ètiques o al consum res-ponsable; de xarxes d’intercanvi; d’hortscomunitaris; de sistemes de gestió comu-nal; de pressupostos públics participatius;d’associacions de desenvolupament local;de treball cooperatiu per internet; etc.

Són realitats que estan presents arreudel món i que tenen en comú tres caracterís-tiques clau que s’adscriuen a l’economia so-cial i solidària: donar primacia a la satisfac-ció de necessitats humanes per sobre dellucre, gestionar la pròpia activitat econò-mica de manera democràtica i estar com-promeses amb el seu medi natural i social.

Moltes d’aquestes pràctiques constitu-eixen veritables escoles de ciutadania ac-tiva, atrafegats laboratoris on s’assagenaltres formes de produir, consumir i orga-nitzar-se, valuoses fonts d’inspiració delque podria ser un sistema econòmic dife-rent del que patim actualment, aparadorsvistosos que mostren un altre sistema eco-nòmic possible. Perquè aquesta és, preci-sament, una de les fortaleses de l’econo-mia social i solidària, que no es tracta decap projecte futur ni de cap ideal abs-tracte, sinó d’una realitat palpable.

Pensem que l’economia social i solidà-ria ha de formar part de qualsevol propostaalternativa al capitalisme, una tasca –la deconstruir una alternativa global al sistema–que, al nostre parer, és imprescindible sivolem sortir de la crisi sistèmica en què leselits polítiques i financeres ens tenen su-mits. Si no disposem ni que sigui d’un es-bós d’un futur alternatiu possible, que com-parteixi el conjunt de moviments socials,mai no aconseguirem mobilitzar les ener-gies personals i col·lectives suficients perimpulsar un procés de transformació soci-al. En aquest sentit, és urgent que les dife-rents economies crítiques, entre les qualss’inclou l’economia social i solidària, entrinen diàleg per fecundar-se mútuament ianar esbossant com podria funcionar unaeconomia més justa, democràtica, sosteni-ble i eficaç que el capitalisme.

En aquesta tasca, l’economia social isolidària hi pot aportar molt. El nou sistemaeconòmic postcapitalista hauria d’adoptarcom a objectiu el mateix que ja té l’econo-mia social i solidària, satisfer necessitats icontribuir al bé comú per sobre de l’afanyde lucre. Per fer-ho, podria inspirar-se enmolts dels seus principis, institucions imètodes procedents de les millors expe-riències dels seus diferents vessants: eltreball cooperatiu, la comercialització justa,el consum responsable, les finances èti-ques, les monedes socials, la creació i lagestió democràtica dels béns comuns i ladistribució solidària de l’excedent.

Però, perquè l’economia social i solidà-ria pugui continuar donant tants fruits i finsi tot anar-se gestant com l’embrió d’unaaltra economia, necessita continuar desen-volupant-se. Per això animem els seusactors –cooperativistes i molts altres– a fermés visibles les seves pròpies experièn-

cies, a articular-se en projectes intercoo-peratius a una escala més gran i a crearmercats socials, a treballar colze a colzeamb altres moviments, a aprofundir en unmodel de gestió basat en els valors alterna-tius que representa, a crear mecanismespropis de finançament... i, amb el suportd’altres agents, a aconseguir unes políti-ques públiques favorables, cosa que–inevitablement– exigeix que siguin con-certades entre l’administració i el sector,que tinguin un caràcter transversal i que nopretenguin mercantilitzar-lo per desactivarla seva capacitat transformadora.

Ara bé, desenvolupar l’economia sociali solidària també depèn de les personesque encara no hi participen o no hi partici-pen prou. No direm allò que l’economiasocial i solidària ens interessa a tots i totes,ja que també hi ha qui la menysté (els cob-diciosos, els individualistes acèrrims, elsqui obtenen sucosos beneficis amb el capi-talisme...), però sí que podem afirmar quel’economia solidària interessa a una àmpliamajoria de la societat. És per això que, en elmarc de la I Fira d’Economia Solidària deCatalunya, animem aquesta majoria social avisitar l’espai, però, sobretot, l’animem per-què incorpori –i nosaltres també– l’econo-mia solidària en la seva vida diària, consu-mint més responsablement, dipositant elsestalvis a les finances ètiques, creant coo-peratives per sortir de l’atur i de la precarie-tat, participant en xarxes i mercats d’inter-canvi, difonent l’economia social i solidàriaa les associacions on participa, col·laborantamb les entitats del sector...

Una altra economia està en marxa. Enda-vant amb l’economia social i solidària!

PER A ADHESIONS:

www.firaesc.org/manifest

CAMPANYA DE MICROFINANÇAMENT DE LA FIRA:http://goteo.org/project/1a-fira-d-econo-mia-solidaria-de-catalunya

Una altra economiaestà en marxaAmb motiu de la I Fira d’Economia Solidària de Catalunya, que tindrà lloc els dies 27 i 28 d’octubrede 2012, la Xarxa d’Economia Solidària (XES) ha publicat el Manifest per l’economia social i soli-dària. Es tracta d’un punt de partida per aglutinar totes les entitats i persones del sector i ajudara fer créixer l’ampli ventall d’experiències transformadores que, ara i aquí, ja són una realitat.

Geografia bàsica de la firaESPAI 1 VIURE L’ECONOMIA SOLIDÀRIA

Espai relacional i interactiu distribuït en estands. Les entitats s’hi agruparan segons el seu sector d’activitat:1. Habitar Activitats que permeten una forma de vida confortable,en relació amb l’espai habitable.2. Alimentar-nos Basats en la sobirania alimentària, pretenemdifondre aquelles modalitats de producció que respecten el mediambient.3. Vestir-nos Elaboració de productes de vestir, fabricats a partirde matèries primeres naturals i amb tècniques artesanals, res-pectuoses amb el medi ambient i en condicions laborals dignes.4. Conèixer Activitats de formació crítica i producció de coneixe-ment, activitats que dinamitzen espais culturals alternatius i ladifusió de la informació per qualsevol mitjà.5. Cuidar Iniciatives que permeten la reproducció de la vida, enun sentit ampli (salut, cures d’infants i ancians, inserció sociola-boral per a persones amb risc d’exclusió social).6. Divertir-nos Activitats d’oci i esbarjo, com el turisme, que cons-titueixen elements fonamentals per al desenvolupament d’unavida saludable, a més de ser una oportunitat per a l’enfortimentde les relacions socials i el vincle amb la comunitat.7. Gestionar-nos Empreses i entitats que assessoren, financen iajuden les empreses i les entitats d’economia solidària.7+1. Altres Organitzacions que, essent de l’economia social i soli-dària, no desenvolupen cap activitat econòmica productiva o deprestació de serveis i que donen suport a l’economia solidària.

ESPAI 2 ESCENARIS

Espai estàtic fonamentalment visual en forma de plafons expo-sitors, on es podran visitar exposicions i veure més d’una des-ena de vídeos sobre experiències del sector.

ESPAI 3 ALTERNATIVES

Espai per a conferències, debats, audiovisuals i activitats sobreqüestions conceptuals, estratègiques i divulgatives relatives a l’e-conomia solidària i a les alternatives que planteja a la crisi i a lasocietat actual (vegeu el programa a la contraportada).

ECOSOLS LA MONEDA PRÒPIA DE LA FIRA

L’objectiu és que la fira sigui l’inicid’una xarxa d’intercanvi amb eco-sols entre empreses solidàries ientre aquestes i les consumido-res responsables. L’entrada a lafira és gratuïta, però totes les

transaccions es faran mitjançant ecosols, quees podran adquirir a la taquilla de canvi.

Satisfer necessitats i contribuir al bé comú

per sobre de l’afany de lucre és l’objectiu

de l’economia social i solidària

EDITEN Setmanari Directa i Xarxa d’Economia Solidària (XES)

ww.setmanaridirecta.infowww.xes.cat

IL·LUSTRACIONS: Chema Peral (portada), Sol Undurraga (centrals)CONTINGUTS David Fernàndez, Jordi Garcia Jané, Jordi Via, JordiEstivill, Jordi Ribas, Xavi Palos, Robert Bonet i Carles MasiàMAQUETACIÓ I EDICIÓ Roger Costa, Laia Bragulat i Marc Iglesias

EDITENSetmanari Directai Xarxa d’EconomiaSolidària (XES)

www.setmanaridirecta.info

www.xes.cat

Aquesta publicació s’ha enviat a impremta el 2 d’octubre de 2012

Jordi Estivill

Grup de Treball Internacional de la XES

L’economia solidària és un fet arreu delmón. És un moviment que s’estén pelscinc continents, on emergeixen cooperati-ves propietat dels socis de treball, deserveis, de productors agraris i de consu-midors i usuaris. També el conformen em-preses autogestionàries, associacionsd’intervenció social, entitats dedicades a

les finances ètiques o al consum respon-sable i ecològic, xarxes d’intercanvi, hortscomunitaris, mercats no monetaris, siste-mes de gestió comunal, pressupostos pú-blics participatius, així com associacionsde desenvolupament local i de treball coo-peratiu per Internet. No és una economiadominant ni majoritària al món, però tam-poc és insignificant, ni qualitativament niquantitativament. Fa anys que marca elcamí per a tothom que vol construir unaaltra economia i una nova societat i pen-sen que això no solament és possible, sinótambé necessari i urgent.

Amb aquesta intenció, a Lima (1997),el Quebec (2001), Dakar (2005) i Luxem-burg (2009), s’han anat fent passos percrear una coordinació internacional al vol-

tant de la Xarxa Intercontinental de Promo-ció de l’Economia Social i Solidària (RI-PESS). En la darrera trobada, es va deci-dir crear una xarxa europea. Així, la Xarxad’Economia Solidària de Catalunya (XES)es va encarregar d’organitzar el congrésfundacional de RIPESS Europa el setem-bre de 2011 a Barcelona. Va ser tot un è-xit. Ara, ja existeix una xarxa europea ambestatuts, un programa de treball i una co-missió de coordinació, on la xarxa catalanaes troba al costat de la francesa, l’hon-garesa, la luxemburguesa i l’espanyola.També hi ha delegacions de Portugal, Ità-lia, Alemanya, Romania, Bèlgica i d’altresmés sectorials (pactes territorials i el con-sorci cooperatiu de les Açores).

En el marc d’aquestes relacions inter-nacionals, la XES –que s’inspira originà-riament en la Cimera de Rio (2000) i el pri-mer Fòrum Social Mundial de Porto Alegre(2001) i que ha mantingut contactes fre-qüents amb els grups de l’Amèrica Lla-tina– ha reforçat els seus vincles amb elsestats veïns (França, Itàlia, Portugal) i, moltespecialment, està intentant desenvoluparl’economia solidària a la Mediterrània. Jas’han celebrat dos encontres amb perso-nes del Magrib i convé esmentar les rela-cions amistoses que es mantenen amb laXarxa Marroquina, que es van posar demanifest en el darrer taller conjunt que vatenir lloc prop de Rabat el mes de maig.

Esperem que aquesta Fira i la taula ro-dona que hi tindrà lloc siguin una novaocasió per enfortir aquesta dimensió inter-nacional de l’economia solidària de Cata-lunya!

Jordi Via

Membre de la XES

Les empreses i les entitats de l’economiasocial i solidària es constitueixen per resol-dre en positiu –o intentar-ho– dificultatsassociades a l’ocupació, a col·lectius enrisc d’exclusió i/o per adequar a l’activitateconòmica percepcions i opcions de vidadiferents a les convencionals. Neixen al’ombra de les necessitats no resoltes perles concepcions i la dinàmica econòmicaconvencional.

No té sentit reproduir la mateixa escalade valors, el mateix paradigma econòmic,que és a l’origen de les dificultats que s’in-tenten resoldre. S’ha de treballar, en con-seqüència, per construir un nou paradigmatransformador: la sostenibilitat individual,social i ecològica. En aquest context, l’eco-nomia social i solidària pot aportar unavisió dinàmica i transformadora, a més d’unvessant educatiu i sociopolític, tal com hovan ser en els seus inicis el moviment asso-ciatiu, mutualista i cooperatiu. Es tractad’un àmbit divers i que va més enllà delcooperativisme estricte.

Cal proposar la necessitat d’identificar elconjunt de l’economia social i solidària coma àmbit inclusiu de la diversitat de realitatsque practiquen l’economia cooperativa, perpoder configurar un àmbit alter econòmic enun context d’economia plural que les reforcii les fecundi mútuament.

Construir aquest àmbit inclusiu passa,com explica el filòsof Patrick Viveret, per l’al-químia positiva de les famílies de l’economiasocial i solidària: el cooperativisme, altresfórmules d’economia social, l’economia soli-dària, les empreses d’inserció, el tercer sec-tor i el moviment d’emprenedoria social.

La història comuna del moviment obrer il’economia social i solidària, diu Viveret, esrecolza en un trípode (REV), amb potes in-separables, necessàries per reconstruir laresistència creativa (R), l’experimentacióanticipativa (E) i la visió transformadora (V).

La resistència, sense perspectiva i senseexperimentació, pot esdevenir una simplerevolta desesperada i desesperant.

Una visió transformadora sense resistèn-cia i experimentació esdevé un simple ho-ritzó irreal sense concreció.

Una experimentació sense resistènciacreativa i visió transformadora esdevé so-lament una vàlvula d’escapament o un avalal sistema dominant sense capacitat detransformar-lo.

S’ha d’acumular l’exigència democrà-tica del cooperativisme i el conjunt de l’e-conomia social, la radicalitat imaginativade l’economia solidària i la creativitat del’emprenedoria social. Cal superar els ris-cos del reduccionisme economicista delsprimers, la tendència a la marginalitat delssegons, el caure solament en el socialbusiness dels tercers i les percepcions noinclusives de tots.

La dimensió internacional de l’economia solidària

Construint un àmbiteconòmic transformador

Inauguració de laseu del grup coo-peratiu Ecos el 26de juny de 2012 aBarcelona. Maria Torrents

A sota, trobadaestatal de la coo-perativa de serveisfinancers ètics isolidaris Coop57,l’octubre de 2011a les Cotxeres deSants de Barce-lona. Coop57

L’economia solidària és un moviment que

s’estén pels cinc continents marcant

el camí per a tothom que vol construir

una altra economia i una nova societat

Què és el mercat social?

En totes les fases del cicle econò-mic, sorgeixen iniciatives popularsregides per valors diferents dels ca-pitalistes: propietat col·lectiva, coo-peració, democràcia, equitat, com-promís social, sostenibilitat... Totesaquestes iniciatives –la producciócooperativa, la comercialització jus-ta, el consum responsable, les finan-ces ètiques, les xarxes d’intercanviamb moneda social– conformen elque anomenem economia social isolidària.

El moviment d’economia social isolidària ha fet de l’articulació d’a-questes pràctiques un dels seus ob-jectius estratègics i li ha donat unnom: mercat social.

El mercat social és una xarxaestable d’intercanvis de béns i ser-veis entre productores cooperatives,consumidores responsables i estal-viadores-inversores ètiques que,amb aquests intercanvis, aconse-gueixen cobrir una part significativade les seves necessitats.

El principi bàsic per crear mer-cats socials és la intercooperacióintegral, és a dir, la participació decadascuna de les organitzacions idels seus membres en la producció,la comercialització, el consum i l’es-talvi dins de l’economia social i soli-dària. És a dir, cada actor cobreix almàxim les seves necessitats deconsum dins de l’economia solidà-ria, orienta el seu treball i la sevaproducció al màxim dins de l’eco-nomia solidària i aporta els seusestalvis en instruments de crèditque desenvolupen aquesta mateixaeconomia.

L’objectiu del mercat social ésdesconnectar el màxim nombre depersones possible de l’economiacapitalista tant com sigui possible. Eldesenvolupament de mercats so-cials no solament milloraria la viabili-tat de cadascuna de les iniciativesd’economia social i solidària, sinóque suposaria gestar l’embrió d’unsistema econòmic alternatiu al capi-talisme.

OBJECTIU: MERCAT SOCIAL

Finances ètiquesLes finances ètiques són pràctiques financeresgestionades democràticament que prioritzen l’ob-tenció d’un benefici social per sobre del beneficieconòmic. Les formes organitzatives que acostu-men a adoptar són les cooperatives de serveisfinancers, les cooperatives de crèdit, les seccionsde crèdit de les cooperatives agràries, les comuni-

tats autofinançades i els bons solidaris.

Consum responsableEl consum responsable és la satisfacció de les nostresnecessitats triant aquells béns de consum o aquellsserveis que garanteixen alhora la satisfacció de les

necessitats de les persones que els produeixen i laseva sostenibilitat ecològica. Es manifesta en

forma de consum cooperatiu, ecològic i solidari,però també en la reducció conscient del con-

sum. S’expressa en forma de pràctiques deconsum responsable que duen a terme

algunes persones, empreses, enti-tats i administracions locals.

Xarxes d’intercanviamb moneda socialLes xarxes d’intercanvi amb moneda socialsón xarxes de persones, entitats i empresesque bescanvien entre elles productes, ser-veis i coneixements mitjançant el sistema deltroc multirecíproc i sense emprar la monedaoficial, sinó utilitzant sistemes de valoracióinterns creats pel mateix grup, que es podenexpressar en monedes pròpies de naturalesafísica o virtual. Les formes organitzatives queacostumen a adoptar són sistemes LETS,bancs de temps i monedes locals.

Comercialització justa

La comercialització justa és una pràctica d’in-tercanvi basada en mecanismes justos dedistribució de l’excedent entre productores,comercialitzadores i consumidores i respec-tuosos amb el medi ambient. Es pot donarentre actors del Nord i del Sud, però tambési els tres actors (productors, intermediarisi consumidors) són del Sud o del Nord.Les formes organitzatives que acostu-men a adoptar són les cooperativesde consum i de serveis, els grups decompra conjunta, les fires d’inter-canvi, les botigues de comerç just,les botigues de segona mà i lesbotigues gratis.

ProducciócooperativaLa producció cooperativa és la gestiódemocràtica i participativa de la produccióper part de les persones productores. Es mani-festa en forma d’empreses que són propietat delstreballadors, de treball autònom responsable, de tre-ball cooperatiu digital, així com en institucions popu-lars de gestió democràtica dels béns comuns. Les for-mes organitzatives que acostumen a adoptar són lescooperatives de treball i les cooperatives agràries, lessocietats laborals i les associacions.

ELI MIRALLES Nusos(cooperativa d’activitatscientífiques i culturals)

1. Serà una manera de mostrar aaquest ciutadà malhumorat que real-ment hi ha alternatives al sistemacapitalista; alternatives que no sónuna utopia, sinó un fet evident i enfuncionament a casa nostra.

2. Aquesta visió de l’economia suposa un canvi de valors i prin-cipis. L’individu, la comunitat i el seu entorn passen per davant delbenefici econòmic. Alhora, l’autoresponsabilitat i la gestió demo-cràtica fa que ens constituïm com a comunitats resilients.

ROSA GUINOT Alternativa 3 (cooperativa de comerç just)1. L’oportunitat de veure les entitats expositores em farà teniruna idea més clara de com està el teixit productiu i de l’econo-mia solidària a casa nostra i, en conseqüència, què podemesperar i, potser, les millores que podem aplicar i els espais onencara podem empoderar-nos.

2. La visió d’una alternativa al sistema econòmic que tantsovint –i ara més que mai– tracta de manera tan poc justa mol-tes capes de població, persones que no poden accedir a dretsbàsics. La presentació pública de l’economia alternativa had’estar a l’alçada del que moltes demanem com a alternativa imostrar l’esperança que podem crear.

SANDRA ERILL ETCs(cooperativa d’iniciativa social)1. Una oportunitat de generar un espaide trobada i intercanvi entre les dife-rents iniciatives d’economia solidària.Com a cooperativa que treballem perla transformació social, aquest espaiens permet avançar i encaminar-noscap a la construcció del mercat social.Cap a la ciutat, ens permet obrir-nos,enfortir i donar més visibilitat a la nos-tra xarxa.

2. Partim de l’economia solidària comuna alternativa a l’actual sistema dedesigualtat creixent. Per arribar-hi,estem generant reflexió, estratègies ipràctiques que han de permetreaquesta transició cap a una altra eco-nomia. Es tracta de donar respostes ales necessitats bàsiques, relocalitzar ihumanitzar l’economia, trobar viesd’adquisició de renda en aquest marc,donar centralitat a les cures, consoli-dar i ampliar les xarxes de solidaritat...

ANNA FERNÁNDEZ SETEM Catalunya (ONG de solidaritat internacional)1. Espero que sigui la primera de moltes fires i que siguem moltesles persones que confirmem o descobrim que és possible viure diaa dia en consonància amb els principis de l’economia solidària.

2. La crisi sistèmica que estem vivint ha despertat l’esperit crític entrela població, que dia rere dia mostra més interès per conèixer alterna-tives econòmiques. Jo ho visc com una esperança: milers d’experièn-cies d’arreu del món demostren que és possible fer economia sobrela base de valors com la solidaritat, l’equitat, la justícia, la cooperaciói la participació. Sembla una utopia, però és una realitat.

ÀNGEL BOSQUED CGT Catalunya1. Que permeti la visualització pública, més enllà dels espaisamics, de totes les possibilitats que es plantegen des del mónalternatiu i, de manera molt especial, de les realitats que ja exis-teixen i que demostren que també es pot viure en un món on elsdiners no siguin la clau de tot.

2. En aquest moment, en què les institucions governamentals i l’o-posició institucional –amb el suport dels seus mitjans– només ensparlen de sacrifici i diuen que no hi ha cap altre camí excepte estrèn-yer-se el cinturó i acotar el cap, l’economia social aporta aire fresc,idees noves, realitats en marxa i ganes de viure i construir.

RAIMON GASSIOT Coop57 (cooperativa de serveis financers ètics i solidaris)1. Pot ser un bon impuls per potenciar la intercooperació i la construcció del mercatsocial entre aquestes entitats i entre elles i les consumidores responsables, amb l’ob-jectiu de reforçar la seva capacitat d’impulsar col·lectivament un model econòmic alter-natiu al capitalisme hegemònic.

2. A nivell immediat, en el context de crisi i de creixement exponencial de l’atur, la sevaaportació pot consistir en el manteniment d’una activitat econòmica sostenible social-ment i mediambientalment, arrelada al territori i no subjecta exclusivament als vaivensde les bombolles especulatives de l’economia capitalista.

ÀNGELS TOUS Arç cooperativa (assegurances ètiques)1. Mostrar que aquesta economia feta sota criteris ètics, equitatius, solidaris i respec-tuosos amb l’entorn pot cobrir les necessitats de la nostra vida quotidiana. Per a Arç,és una nova oportunitat per divulgar els nostres productes d’assegurança ètica, cre-ats sota criteris de mutualitat, de transparència i d’equitat.

2. La transformació social: fer que l’economia tingui com a objectiu la satisfacció de lesnecessitats de les persones i no sigui només un objecte de lucre, que es canviïn els va-lors socials imperants actualment i que prevalguin els principis d’ètica, solidaritat i equitat.

MARTA SALINAS L’Apòstrof(cooperativa de serveis de comunicació)

1. Fer visible l’economia solidària: mostrar la sevaforça, solidesa i diversitat. Acostar els productes i elsserveis oferts per les entitats de l’economia solidària aun públic més ampli. Ser una font d’inspiració perquènoves persones s’animin a emprendre altres iniciativesen aquest àmbit.

2. Que hi ha una altra manera de fer economia perfecta-ment viable i infinitament més justa, més solidària i més curosa amb el medi ambient queel capitalisme; es tracta d’una economia de base que busca satisfer les necessitats essen-cials de les persones i no els interessos econòmics d’uns pocs. Així ho demostren les mol-tes experiències que ja fa molts anys que funcionen i que estan resistint la crisi molt millorque les empreses mercantils.

GUERNICA FACUNDOComplementum(consultoria social)

1. Que doni visibilitat i reconeixement a unespràctiques econòmiques molt arrelades a casanostra.

2. Mostrar que l’economia hegemònica no ésl’única economia possible i demostrar que lesexperiències socioempresarials de l’economiasolidària són viables i sostenibles.

La fira també serà un espai ampli on debatre sobre els reptes del sector. A continuació, coneixeremles opinions d’algunes de les persones que practiquen i difonen quotidianament l’economia solidària.1. Què esperes d’aquesta primera Fira d’Economia Solidària de Catalunya? 2. Quines són les aportacions principals de l’economia solidària en l’actual context econòmic i social?

Donen la cara perl’economia solidària

FERRAN AGUILÓConsultoria d’Estratègia A+41. És l’ocasió de compartir espais i experiènciesamb altres consultories de l’economia social i,alhora, contactar i visualitzar-nos conjuntamentamb una part molt destacable de l’escena del’economia social i solidària, que és molt impor-tant a Catalunya.

2. En el terreny econòmic i social, és clar que sompart de la solució, estem construint les bases delcanvi de cicle i ens avancem al previsible final delcapitalisme, construint des d’ara les alternatives. En el terreny polític i, concretamental nostre país, que sembla haver iniciat decididament el camí cap a la independència,també volem evidenciar que un altra Catalunya és possible i que el model d’Europaal qual ens aboquen no és l’única alternativa.

HERNAN CÓRDOBA-MENDIOLA La Ciutat Invisible(cooperativa cultural i de comunicació)1. Pel que fa al sector de l’economia social, aquesta fira suposa una doble fita: per a laXES, implica assolir un repte organitzatiu i de cohesió interna dels projectes que la com-posen. Però també és un èxit perquè estableix les bases per la seva reproducció en eltemps i podrà establir una cita regular per a totes les entitats d’aquest àmbit.

2. Establir circuits d’intercooperació i de solidaritat amb criteris de responsabilitat i sos-tenibilitat, obrir una esfera de mercat social, aprofundir en la gestió social dels projec-tes econòmics, són només alguns exemples de les possibilitats i els reptes que té aldavant l’economia social. Segurament, aquesta fira és un primer moment d’autoafirma-ció que ha d’impulsar aquests processos.

CARLOS REY Red de Redes de EconomíaAlternativa y Solidaria - REAS1. La fira pot impulsar una plataformade mercat social permanent que vin-culi totes les iniciatives econòmiquessolidàries amb els consumidors cons-cients i responsables. REAS intentaràcontinuar connectant totes les plata-formes territorials de mercat socialper aconseguir un impacte més gran.

2. L’economia solidària està donantrespostes directes a milers de perso-nes. No obstant això, la principal apor-tació és que està generant espais dedemocràcia econòmica en la produc-ció, el consum, les finances i la cul-tura, més enllà de la conjuntura decrisi actual.

LES FIRES EN L’ÀMBIT LLATINOAMERICÀ

PABLO GUERRA (sociòleg uruguaià)Les fires llatinoamericanes d’economia solidària són espaisde comerç, però també de companyonia, de reunió i de for-mació. Hi ha un ambient de confraternitat i construcciócol·lectiva de manera autogestionada i popular. No us ima-gineu una fira elegant, amb grans estands, perquè, en reali-tat, les gestionen els sectors populars.

EL DINER

JOSÉ LUIS CORAGGIO(economista i investigadorsocial argentí)Una altra característica per a aquesta economia futuraés que caldria redefinir el paper del diner. Hem instau-rat una societat on pràcticament tot es pot fer i com-prar amb diners i on, al contrari, si no tens diners, sem-bla que no siguis res. A més, està acceptat que el dinergenera diner, és a dir, acceptem l’interès, la qual cosano és evident en absolut ni ha estat pas sempre així.

EL PAPER DE L’ESTAT

MARCOS ARRUDA(educador i economista brasiler)

Països com Veneçuela, l’Equador o Bolívia se situen a l’avant-guarda dels països que intenten crear innovacions. Per exemple,la nova constitució equatoriana reconeix una nova economiasocial i solidària, del mateix rang que l’economia privada i l’estatal,i afirma que el gran objectiu és construir una economia de cooperació i solidaritat. Aquestés un marc legal que obre grans espais per al desenvolupament de l’economia solidària.

EL MERCAT

JOAN SUBIRATS (professor deCiència Política de l’IGOP-UAB)L’economia que ara domina –la competitiva, financera i especu-lativa– no és la forma natural de fer les coses. No pot ser quela ficció del mercat autoregulat cada dia exigeixi més regulaciói més sacrificis socials. L’existència de l’economia social i soli-dària –i el seu enfortiment– és clau per posar de manifest quehi ha altres maneres de fer economia i que l’economia no és unacosa aliena a les persones i les seves necessitats.

JORDI IBÁÑEZ Fiare Catalunya (banca ètica)1. Ens ha de permetre adonar-nos que la nostra oferta està massa orientada a adminis-tracions públiques i a empreses i, en canvi, poc dedicada a la satisfacció de les neces-sitats de consum individual o familiar. En canvi, quan posem en marxa projectes dirigitsa les persones o demanem aportacions, la demanda ens desborda. En tenim moltsexemples: el mateix Fiare, Som Energia, L’Olivera, El Brot... quan hem demanat capitalsocial i gent que hi participi, ho hem trobat amb facilitat. Cal que ens n’adonem i posemfil a l’agulla per desenvolupar productes i serveis dirigits al públic.

PERU SASIA Fiare estatal (banca ètica)2. Després d’haver comprovat els efectes del neoliberalisme desfermat i la incapacitat–i, en molts casos, complicitat– dels poders públics, les propostes basades en l’acciócol·lectiva de persones i organitzacions tenen una gran importància.

MIQUEL MIRÓ Fundació Seira (promoció del cooperativisme)1. Que sigui un èxit de participació i desbordi l’àmbit mateix de les economies solidària,social i cooperativa. Que esdevingui una bona plataforma d’impuls per a moltes coope-ratives i que aquesta economia pugui fer realitat una bona part de l’atractiu que té pera la resta de la societat.

2. És evident que, si les entitats financeres haguessin estat cooperatives, no estaríempatint aquesta crisi, com ha quedat demostrat allà on la presència de cooperatives decrèdit en el sistema és significativa.

JORDI RELAÑO Biciclot(cooperativa de serveis de la bicicleta)1. Visualitzar és, a vegades, un requisit indispensable perquè d’altres persones esdecideixin a apostar per una cosa. I es poden fer visibles moltes coses: la seva diver-sitat, l’esperit cooperatiu, les sinergies que s’hi generen... Esperem compartir totsaquest ingredients.

2. D’entrada, la solidaritat com a motor capgira els valors amb els quals el sistemacapitalista ens pretén sotmetre. Construir-hi al damunt no està exempt de dificultats,però som molt conscients que, en aquest context, això és extremadament necessari.

PUNTS DE VISTA SOBRE...

TALLER Educació per a la sostenibilitat.

Dirigida a adults i infants, amb una meto-dologia participativa. ORGANITZA: NusosDissabte 27 ESPAI FAMÍLIA

PRESENTACIÓ La Tavella, fruita i verdura

molt sanes i amb compromís social.

ORGANITZA: La TavellaDissabte 27 (matí) LLOTJA

TALLER De cuina. ORGANITZA: MescladísDissabte 27 (matí) ESPAI FAMÍLIA

XERRADA Internet i Catalunya: Construint

una cultura de la llibertat i la solidaritat.

Semblances entre el moviment coopera-tiu, el moviment anarquista i l’estructura o-berta i participativa d’Internet. ORGANITZA: Artur Serra (i2cat)Dissabte 27, 12 h. ESPAI ALTERNATIVES

TAULA RODONA Com construir una altra

economia: fer mercat social. Ponents: Jor-di Via (producció cooperativa), Anna Fer-nández (comercialització justa), RamonPasqual (finances ètiques), moneda sociali consum responsable. ORGANITZA: XESDissabte 27, 12.15 h. ESPAI ALTERNATIVES

TAULA RODONA Gestió comunitària. AmbRoquetes, Casa Orlandai, l’Harmonia, Ate-neu Rebel... ORGANITZA: Ateneu 9 BarrisDissabte 27, 16 h. ESPAI ALTERNATIVES

PRESENTACIÓ Informe anual de Comerç

Just. ORGANITZA: Coordinadora Estatal deComerç JustDissabte 27, 16 h. ESPAI ALTERNATIVES

XERRADA / PRESENTACIÓ Experiències de

col·lectivització. Amb CASX, AureaSoci-al i la Cooperativa Integral Catalana (CIC).ORGANITZA: CICDissabte 27, 16 h. LLOTJA

TAULA RODONA Finances ètiques. Amb laparticipació d’Oikocredit, Fiare, Coop57,les CAF. ORGANITZA: Finançament Ètic iSolidari (FETS).Dissabte 27, 17 h. ESPAI ALTERNATIVES

PRESENTACIÓ Llibre: “Recupera tu futu-

ro”. ORGANITZA: Gil TollDissabte 27, 17 h. LLOTJA

TAULA RODONA Economies crítiques:

cinc peces per a un puzzle. Ponents: Jo-aquim Sempere (economia marxista),Institut de Ciències Econòmiques i del’Autogestió (Economia llibertària), JordiGarcia (economia solidària), Enric Tello(economia ecològica) i economia femi-nista. ORGANITZA: XESDissabte 27, 18 h. ESPAI ALTERNATIVES

PRESENTACIÓ Llibre sobre finançament

col·lectiu. Directrius bàsiques i com plan-tejar un projecte de finançament col·lec-tiu. ORGANITZA: Eric RiveraDissabte 27, 18 h. LLOTJA

XERRADA Autoconsum alimentari i mo-

dels alternatius d’accés a productes a-

groecològics. ORGANITZA: EcoConsumDissabte 27, 18 h. ESPAI ALTERNATIVES

TEATRE “Sobre contes i miralls”. Produïdaper Lletra18. ORGANITZA: Quim PañartDissabte 27, 19.30 h ESPAI ESCENARIS

TALLER Espai de trobada ritual Dansa circu-lar, meditació, autocura... ORGANITZA: Etnicas JoyasDissabte 27, 19.30 h LLOTJA

XERRADA El projecte Som Energia, autocon-

sum energètic i models alternatius d’accés

a l’energia. ORGANITZA: Som EnergiaDissabte 27, 20 h. ESPAI ALTERNATIVES

XERRADA Experiències i bones pràctiques

des del sector de l’economia solidària i

presentació de la nova Carta de l’Econo-

mia Solidària. ORGANITZA: REASDissabte 27, 20 h. ESPAI ALTERNATIVES

TAULA DE PRESENTACIÓ Amplificant l’al-

ternativa. Premsa alternativa i econo-

mia social: al servei de les persones.

Amb David Fernàndez, periodista de laDirecta. ORGANITZA: Setmanari DirectaDiumenge 28, 10.30 h. ESPAI ALTERNATIVES

TAULA RODONA La Dimensió internacio-

nal de l’ESS. Amb membres de les xarxesd’economia solidària d’Itàlia, França, Por-tugal, Luxemburg i el Brasil. ORGANITZA: XES InternacionalDiumenge 28, 12 h. ESPAI ALTERNATIVES

TAULA RODONA Xarxes locals d’auto-

gestió i Economia Solidària. Les expe-riències dels barris i viles de Sants,Santa Coloma de Gramenet, Poble Sec,Gràcia, Poblenou, Sant Andreu de Palo-mar (GESSTAP) i Mataró, entre moltesaltres.ORGANITZA: Xarxes locals i XESDiumenge 28, 12 h. ESPAI ALTERNATIVES

TALLER El rol de les empreses en la pro-

moció de nous models econòmics.

ORGANITZA: Cooperativa ETCsDiumenge 28, 12 h. ESPAI ALTERNATIVES

XERRADA La moneda social com a eina de

transformació. ORGANITZA: XESDiumenge 28, 13 h. ESPAI ALTERNATIVES

PROGRAMA D’ACTIVITATS

ENTITATS PARTICIPANTS A LA FIRAAfoca www.afoca.org Aiguasol sccl www.aiguasol.coop Altermercat sccl www.altermercat.cat Alternativa 3 www.alternativa3.comAposta www.aposta.coop Aprise-Promocions www.promocions.com Arç Intercooperació Economica www.arccoop.cat Arç ServeisIntegrals d'Assegurances www.arccoop.coop Arrels Fundació www.arrelsfundacio.org Artesans del món comerç just http://ca-es.face-book.com/artesansdelmon.vic Associació Andròmines www.andromines.net Attac Catalunya www.attac-catalunya.org Barcelonyawww.barcelonya.com Barnaciber www.barnaciber.com Biciclot sccl www.biciclot.net C.A.B. (Consell d'Associacions de Barcelona)www.cab.cat Calidoscoop sccl www.calidoscoop.coop Casal www.casalitos.org Cevagraf sccl www.cevagraf.coop CGT www.cgtcata-lunya.cat Claraboia Audiovisual sccl www.claraboia.coop Col·lectiu Ronda www.cronda.coop Complementum www.complementum.netConfavc www.confavc.cat Coop de ma coopdema.cat Coop57 www.coop57.coop Cooperativa Integral Catalana www.cooperativa.cat CosCooperació i Salut www.cos.coop Cric www.opcions.org Démodé produccions www.demode.coop Desenvolupament comunitariwww.desenvolupamentcomunitari.cat Diva 2001 scp www.club-manitas.com Ecoinstitut www.ecoinstitut.es Ecos www.grupecos.coopEdpac www.edpac.cat El Foli verd www.foliverd.com El Tinter www.eltinter.com Els Tres turons www.els3turons.org Etcs www.etcs.coopEx-libris www.exlibris.coop Fccuc www.fccuc.coop Fctc www.cooperativestreball.coop Fets www.fets.org Fiare www.projectefiare.catFundació Roca i Galès www.rocagales.org Fundació Unió Cooperadors de Mataró www.cooperadorsdemataro.coop Futur Just empresad'inserció www.futur.cat Gedi gestió i disseny www.consop.org Gest civic www.gestcivic.coop Gestio integral sccl www.affectio.es Gestióveinal www.confavc.org Granja escola l'Auró sll www.granjaescolalauro.org Hobest www.hobest.cat Iac www.iac.cat Iactawww.iacta.coop Koinos sccl www.koinosbcn.com La Ciutat invisible www.laciutatinvisible.coop La Plana www.laplana.org L'Apòstrofwww.apostrof.coop L'Espai Icaria www.icariaeditorial.com L'Olivera www.olivera.org Mescladís www.mescladis.org Missatgers Trèvolwww.trevol.com Mol-matric www.molmatric.coop Mutualitat Sinera www.confavc.org/sinera Nova-Centre per a la innovació socialwww.nova.cat Nusos www.nusos.net Observatori Desc www.observatoridesc.org Robafaves www.robafaves.org Rocaguinardawww.rocaguinarda.org Sepra servei de prevenció integral sccl www.sepra.es Setem www.setem.cat Sodepau www.sodepau.org Somenergia www.somenergia.coop Sostre civic sccl www.sostrecivic.org Tandem social sccl www.tandemsocial.com Teixidors sccl www.tei-xidors.com Xarxa de Consum Solidari www.xarxaconsum.net Camp de la sort www.campdelasort.cat Reas www.economiasolidaria.orgTigre de paper/edicions cultura 21 www.tigredepaper.cat Dolça revolució de les plantes medicinals www.dolcarevolucio.cat Oikocreditwww.oikocredit.cat La Tavella www.latavella.cat Unico www.unico.cat Font de vida www.fontdevida.com Espai d'anàlisi social slwww.edas.cat Faedei www.faedei.org Fundació Microfinances i desenvolupament (microfides) www.microfides.com Directa www.setma-naridirecta.info Gestap-Trocandreu www.assembleastap.wordpress.com Trinijove www.trinijove.org Teteria Malea www.tete-ria-malea.blogspot.com Fundació Ared www.fundacioared.org Formatges Puigcerver www.ecologicdepuigcerver.com Lletra 18www.lletra18.blogspot.com Associació Alba www.aalba.cat Ideas sca www.ideas.coop Cooperativa Consum 30 panxes www.formainfoco-opsagrera.wordpress.com Associació Fiare Catalunya www.projectefiare.cat Ecoreciclat www.ecoreciclat.com Abacus www.aba-cus.coop Fundació Desenvolupament Comunitari www.fdc.cat Fent pais www.fentpais.cat Amas4 www.amas4.com Ecol3vngwww.ecol3vng.blogspot.com El Bido de 9 Barris (Gestora Ateneu Popular) www.ateneu9B.net La Fera ferotge sccl www.laferaferotge.cat CoopEl Borró http://elborro.blogspot.com.es/ Coop El Guaret http://elguaret.wordpress.com/ LLavors a grapats http://llavorsagrapats.word-press.com/ Melmelades Enrique Zabaleta || Etnicas joyas || Xarxa 9 barris coopera || Coop agroecologica El llevat de 9 barris

COL·LABORA:

CONSULTEU EL PROGRAMA ACTUALITZAT A LA PÀGINA WEB: WWW.FIRAESC.ORG

ACTIVITATS ESPECIALS

BICIBARRIS 2012

Ruta en bicicleta per les coo-

peratives de Sant Andreu.

ORGANITZA: Biciclot i la Ciutat InvisibleDissabte 27, 11 h. ESPAI BARRI

CERCAVILA

ORGANITZA: Diables de Sant AndreuDissabte 27, 11 h. ESPAI BARRI

LECTURA DEL MANIFEST

PER L’ECONOMIA SOLIDÀRIA

Dissabte 27, 12 h.

ESPAI CENTRAL

CONCERT. Dissabte 27, 21 h.

ESPAI CENTRAL

PAELLA POPULAR

Diumenge 28, 14 h.

ESPAI CENTRAL

EXPOSICIÓ Mostra de diverses ma-

quetes demostratives sobre ener-

gies renovables i sobre eficiència

energètica.

ORGANITZA: Unico

EXPOSICIÓ Els bancs passen fac-

tura. Crítica del model financerespeculatiu i l’alternativa de labanca ètica. ORGANITZA: Oikocredit i Setem

EXPOSICIÓ Història

del cooperativisme.

ORGANITZA: La Ciutat Invisible

EXPOSICIÓ L’Any Internacional del

cooperativisme. ORGANITZA: FCTC(L’Apòstrof i la Ciutat Invisible)

EXPOSICIÓ Experiències de

la Xarxa d’Economia Solidària.

ORGANITZA: XES

AUDIOVISUALS

Llavors per a una altra econo-mia (XES), Congrés fundacio-nal de RIPESS Europa (Clara-boia i XES), Ecos, naixementd’un grup cooperatiu (ECOS),Com un gegant invisible (CanBatlló), Trobada estatal de Co-op57 (Coop57) i Píndoles d’ex-periències de Reas (Reas), en-tre d’altres.

CESSIÓ D'ESPAIS:

ON ES FARÀ:Nau Central de la Fabra i Coats

Sant Adrià, 20. Sant Andreu. Barcelona.

COM ARRIBAR-HI:<M> L1 Sant Andreu - BUS 11, 35, 40, 73, B20, N9RENFE Sant Andreu Comtal - BICING c. Sant Adrià 2

ACTIVITATS PERMANENTS ESPAI ESCENARIS