Especial Premis Gaudí

28

description

Monogràfic IV Premis Gaudí de l'Acadèmia del Cinema Català

Transcript of Especial Premis Gaudí

Page 1: Especial Premis Gaudí
Page 2: Especial Premis Gaudí
Page 3: Especial Premis Gaudí

Presentació

difusió del nostre cinema amb aquesta edició especial dedicada als Premis Gaudí i als seus nominats. És un orgull per a tots els membres de l’Acadèmia que Pa Negre, el � lm d’Agustí Villaronga -que en la darrera edició dels Premis Gaudí va obtenir 13 estatuetes- hagi arribat tan a prop de l’Oscar de l’Acadèmia de Hollywood. Pa Negre ha aconseguit el somni: ser la primera pel·lícula parlada en català que accedeix als Oscar. Des de l’Acadèmia ens agradaria que això no fos un fet extraordinari i que cada any poguéssim optar als Oscar amb una pel·lícula parlada en català. Perquè tenim indústria, talent i un país darrera que s’ho mereix. Que gaudiu del nostre cinema i � ns l’any que ve.

Joel JoanPresident de l’Acadèmia del Cinema Català

Aquest ha estat un any molt especial per a l’Acadèmia del Cinema Català. Un any ple de bon cinema, amb més públic que mai i carregat de premis als festivals on ha participat. Els Premis Gaudí són de caràcter anual fruit de la votació lliure i secreta dels nostres acadèmics a les obres audiovisuals estrenades durant l’any. Malgrat els temps que corren, la indústria audiovisual catalana demostra que és ferma i amb molt talent. Per això, enguany hem volgut fer un pas més pel que fa a la promoció i

Fotogra� a: Martín Ramiro

Page 4: Especial Premis Gaudí

Patrons de l'Acadèmia

Col·laboradors IV Premis Gaudí

Dirección de arte

ACADÈMIA DEL CINEMA CATALÀPasseig de Colom, 6 - 08002 Barcelonawww.academiadelcinema.cat [email protected] - 93 268 2776

UTOPIA GLOBALRambla de Catalunya, 35 pral. 2a - 08007 [email protected] - 93 511 6690

DIRECCIÓ: MONTSE MAJENCHCOORDINACIÓ: BEGOÑA BARRENAEDITOR: JORDI ROIGÉDISSENY I MAQUETACIÓ: PERE RIBALTAIMATGE DE PORTADA: ADRIAN SMITH, JULIA CLAYCOL·LABORADORS: BEGOÑA BARRENA, GONZALO DE LUCAS, NORA GROSSE, JOEL JOAN, ALBA LAGUNA, SANTIAGO LAPEIRA, SÍLVIA MARISTANY, ÀLEX NAVARRO, ESTEVE RIAMBAU, MÍRIAM SÁNCHEZ, HELENA VILALTA.FOTOGRAFIA: MÍRIAM GIMÉNEZ, HELENA GOMÀ, ÓSCAR HERNÁNDEZ, MARTA PUIG, MARTÍN RAMIRO, LISBETH SALAS, MARC VILA I ARXIU REVISTA DECINEAGRAÏMENTS: NÚRIA AIDELMAN, CLARA AGUSTÍ, CARLOS ALONSO-DE-PORRES, ANNA ÁLVAREZ, ANNA MARIA BASORA, KIRA I MARIA ANZIZU, CONXITA CASANOVAS, LAURA CUESTA, ANA FALCÓ, ISABEL I MIREIA FELIU, FRESHTHINK, ANTXÓN GÓMEZ, INGE HUYGEN, DINNA MIRÓ, NOTARIA DE JUAN A. ANDÚJAR I EMILIO ROSELLÓ, LA CALDERA, JORDI PESSARRODONA, ÁNGEL PESTAÑA, JUANJO REYES, JAUME RIPOLL, ROSA SERRA, MARTA TATJER, JOAN TORRENT, JORDI VIDAL

PRESIDENT: JOEL JOAN

VICEPRESIDENTA: MONTSE RIBÉ

SECRETARI: PEP ARMENGOL

TRESORERA: ROSA Mª FUSTÉ

VOCALS: JESÚS ESCOSA, RICARD FIGUERAS, ENRIC GOMÀ, SANTI LAPEIRA, ELISA PLAZA, PACO POCH, JORDI ROIGÉ

DIRECTORA: MONTSE MAJENCH

Suplement IV Premis Gaudí

Junta directiva Acadèmia del Cinema Català

per a més informació: [email protected]

9 19

19

Page 5: Especial Premis Gaudí

PARTICIPEU EN LA TRAVESSA DEL PREMIS GAUDÍ A TRAVÉS DEL NOSTRE WEB I GUANYAREU PREMIS DE PEL·LÍCULA!www.academiadelcinema.cat

Relació de nominats

MILLOR DIRECCIÓ DE PRODUCCIÓ Victòria Borrás i Jordi Berenguer per BRUC, LA LLEGENDA

Toni Carrizosa per EVA

Teresa Gefaell i Carla Pérez de Albéniz per MIENTRAS DUERMES

Carlos González de Jesús per KATMANDÚ. UN ESPEJO EN EL CIELO

MILLOR SO Pelayo Gutiérrez i Nacho Royo-Vilanova per CHICO & RITA

Xavier Mas, Glenn Freemantle i Mike Dowson per BRUC, LA LLEGENDA

Jordi Rossinyol, Oriol Tarragó i David Calleja per MIENTRAS DUERMES

Jordi Rossinyol, Oriol Tarragó i Marc Orts per EVA

MILLOR CURTMETRATGE AHORA NO PUEDO de Roser Aguilar, escrit per Elena Serra i Corberó, i produït per Oriol Sala-Patau (Ahora puedo producciones)

EL BARCO PIRATA de Fernando Trullols, escrit per Fernando Trullols i Pepe Combalía, i produït per Bastian Films

EL SOMRIURE AMAGAT de Ventura Durall, escrit per Ventura Durall i Miguel Llanso, i produït per Nanouk Films

ODYSSEUS’ GAMBIT escrit i dirigit per Àlex Lora, i produït per AI i Inicia Films

MILLORS EFECTES ESPECIALS/DIGITALS Reyes Abades i Félix Bergés per BRUC, LA LLEGENDA

Arturo Balseiro, Lluís Castell i Javi García per EVA

David Martí , Montse Ribé i Cesc Biénzobas per MIENTRAS DUERMES

David Martí, Montse Ribé, Oriol Tarrida, Bruno López Louro, David Martínez Hinojosa i Iván Valero per FLOQUET DE NEU

MILLOR MAQUILLATGE I PERRUQUERIA Alma Casal, Satur Merino per MIENTRAS DUERMES

Anna Merino, Ignasi Ruiz per MIL CRETINS

Concha Rodríguez, Jesús Martos per EVA

Amparo Sánchez, Caitlin Acheson per BRUC, LA LLEGENDA

MILLOR VESTUARI Pere Abadal per MIL CRETINS

Marian Coromina per MIENTRAS DUERMES

María Gil per EVA

Ariadna Papió per BRUC, LA LLEGENDA

MILLOR DIRECCIÓ ARTÍSTICA Javier Alvariño per MIENTRAS DUERMES

Laia Clotet per EVA

Antxón Gómez per BRUC, LA LLEGENDA

Javier Mariscal per CHICO & RITA

MILLOR MUNTATGE Guillermo de la Cal per MIENTRAS DUERMES

Sara López i Emanuele Tiziani per OPEN24H

Elena Ruiz per EVA

Marc Soria per BRUC, LA LLEGENDA

MILLOR MÚSICA ORIGINAL Xavier Capellas per BRUC, LA LLEGENDA

Eugeni i Sacha Galperine per EVA

Bebo Valdés per CHICO & RITA

Lucas Vidal per MIENTRAS DUERMES

MILLOR FOTOGRAFIA Juanmi Azpiroz per BRUC, LA LLEGENDA

Antonio Riestra per KATMANDÚ. UN ESPEJO EN EL CIELO

Pablo Rosso per MIENTRAS DUERMES

Arnau Valls Colomer per EVA

MILLOR PEL·LÍCULA EUROPEA EL DISCURS DEL REI (THE KING’S SPEECH) de Tom Hooper, escrita per David Seidler i produïda per � e Wenstein Company, UK Film Council i Momentum Pictures

MELANCOLIA (MELANCHOLIA) escrita i dirigida per Lars von Trier i produïda per Zentropa Entertainments, Mem� s Film i Zentropa International Sweden

NO HABRÁ PAZ PARA LOS MALVADOS d’Enrique Urbizu, escrita per Michel Gaztambide i Enrique Urbizu i produïda per Lazona� lms i Telecinco Cinema

PINA escrita i dirigida per Wim Wenders i produïda per Neue Road Movies, Eurowide Film Production i Zweites Deutsches Fernsehen

MILLOR PEL·LÍCULA PER A TELEVISIÓ 14 D’ABRIL. MACIÀ CONTRA COMPANYS de Manuel Huerga, escrita per Toni Soler, produïda per Minoria Absoluta i Televisió de Catalunya

BARCELONA CIUTAT NEUTRAL de Sònia Sánchez, escrita per Mateu Adrover i Xesc Barceló, produïda per Prodigius Cinema i Televisió de Catalunya

CLARA CAMPOAMOR, LA MUJER OLVIDADA de Laura Mañá, escrita per Yolanda García Serrano i Rafa Russo, produïda per Distinto Films, Televisió Espanyola i Televisió de Catalunya

ERMESSENDA de Lluís Maria Güell, escrita per Núria Furió i Mercè Sarrias, produïda per Ovideo TV i Televisió de Catalunya

MILLOR PEL·LÍCULA D’ANIMACIÓ ARRUGAS d’Ignacio Ferreras, escrita per Ángel de la Cruz, Ignacio Ferreras i Rossana Ceccini, i produïda per Perro Verde i Cromosoma

CHICO & RITA de Fernando Trueba, Javier Mariscal i Tono Errando, escrita per Fernando Trueba i Ignacio Martínez de Pisón, i produïda per Estudio Mariscal, Fernando Trueba PC i Televisió de Catalunya

FLOQUET DE NEU d’Andrés G. Schaer, escrita per Albert Val i Amelia Mora, i produïda per Filmax, Muf Animation, Utopia Global i Televisió de Catalunya

ROVELLÓ I LA LLEGENDA DE SANT JORDI d’Antoni d’Ocon, escrita per Antoni d’Ocon i Josep Penya, i produïda per D’Ocon i Televisió de Catalunya

MILLOR PEL·LÍCULA DOCUMENTAL AL FINAL DE L'ESCAPADA escrita i dirigida per Albert Solé i produïda per Minimal Films, Televisió de Catalunya i Televisió Espanyola

BARCELONA, ABANS QUE EL TEMPS HO ESBORRI de Mireia Ros, escrita per Javier Baladia i Victoria Bermejo, i produïda per Promar� Futuro 2010 amb la participació de Televisió de Catalunya

ENXANETA de Paulí Subirà i Claramunt, escrita per Rafa Navarro, i produïda per Televisió de Catalunya

LA MALETA MEXICANA, escrita i dirigida per Trisha Zi� , i produïda per Mallerich Films Paco Poch, 212 Berlín, Televisió Espanyola i Televisió de Catalunya

MILLOR ACTOR SECUNDARI José María Blanco per OPEN24H

Jordi Dauder per CATALUNYA ÜBER ALLES!

Lluís Homar per EVA

Alberto San Juan per MIENTRAS DUERMES

MILLOR ACTRIU SECUNDÀRIA Anne Canovas per EVA

Belén Fabra per CATALUNYA ÜBER ALLES!

Vicky Peña per CATALUNYA ÜBER ALLES!

Judith Uriach per OPEN24H

MILLOR PROTAGONISTA MASCULÍ Juan José Ballesta per BRUC, LA LLEGENDA

Daniel Brühl per EVA

Amadís de Murga per OPEN24H

Luis Tosar per MIENTRAS DUERMES

MILLOR PROTAGONISTA FEMENINA Astrid Bergès-Frisbey per BRUC, LA LLEGENDA

Verónica Echegui per KATMANDÚ. UN ESPEJO EN EL CIELO

Marta Etura per MIENTRAS DUERMES

Claudia Vega per EVA

MILLOR GUIÓ Sergi Belbel, Cristina Clemente, Martí Roca i Aintza Serra per EVA

Daniel Faraldo i Ramon Térmens per CATALUNYA ÜBER ALLES!

Alberto Marini per MIENTRAS DUERMES

Ignacio Martínez de Pisón i Fernando Trueba per CHICO & RITA

MILLOR DIRECTOR Jaume Balagueró per MIENTRAS DUERMES

Tono Errando, Javier Mariscal i Fernando Trueba per CHICO & RITA

Kike Maíllo per EVA

Carles Torras per OPEN24H

MILLOR PEL·LÍCULA EN LLENGUA NO CATALANA I WANT TO BE A SOLDIER (DE GRAN VULL SER SOLDAT) de Christian Molina, escrita per Cuca Canals i Christian Molina, produïda per Canónigo Films i Black Flag Cinema

KATMANDÚ. UN ESPEJO EN EL CIELO d’Icíar Bollaín, escrita per Icíar Bollaín amb la col·laboració de Paul Laverty, i produïda per Media Films amb la participació de Televisió de Catalunya

LOS PASOS DOBLES d’Isaki Lacuesta, escrita per Isaki Lacuesta i Isa Campo, i produïda per Tusitala Producciones Cinematográ� cas amb la participació de Televisió de Catalunya

MIENTRAS DUERMES de Jaume Balagueró, escrita per Alberto Marini i produïda per Filmax amb la participació de Televisió de Catalunya

MILLOR PEL·LÍCULA EN LLENGUA CATALANA BRUC, LA LLEGENDA de Daniel Benmayor, escrita per Patxi Amezcua i Jordi Gasull, i produïda per Ikiru � lms, Mes� lms Inversions, Bruc-Laurion i Televisió de Catalunya

CATALUNYA ÜBER ALLES! de Ramon Térmens, escrita per Daniel Faraldo i Ramon Térmens, i produïda per Segarra Films amb la participació de Televisió de Catalunya

EVA de Kike Maíllo, escrita per Martí Roca, Sergi Belbel, Cristina Clemente i Aintza Serra, i produïda per Escándalo Films i Televisió de Catalunya

OPEN24H escrita i dirigida per Carles Torras, i produïda per Zabriskie Films amb la participació de Televisió de Catalunya

Page 6: Especial Premis Gaudí

Catalunya Über Alles!

TÍTOL: BRUC, LA LLEGENDA

GÈNERE: ACCIÓ

DIRECCIÓ: DANIEL BENMAYOR

PRODUCTORA: IKIRU FILMS, TELEVISIÓ DE CATALUNYA, MESFILMS INVERSIONS, BRUC-LAURION, AIE

PRODUCTOR/A EXECUTIU/VA: EDMON ROCH, VICTORIA BORRÁS, JORDI GASULL

DIRECTOR/A DE PRODUCCIÓ: VICTORIA BORRÁS, JORDI BERENGUER

GUIÓ: JORDI GASULL, PATXI AMEZCUA

DIRECCIÓ ARTÍSTICA: ANTXÓN GÓMEZ

DIRECCIÓ DE FOTOGRAFIA: JUANMI AZPIROZ

PERRUQUERIA: CAITLIN ACHESON

MAQUILLATGE: AMPARO SÁNCHEZ

MUNTATGE: MARC SORIA

VESTUARI: ARIADNA PAPÍO

MÚSICA ORIGINAL: XAVIER CAPELLAS

EFECTES ESPECIALS: REYES ABADES

EFECTES DIGITALS: FÉLIX BERGÉS

CAP DE SO DIRECTE: XAVIER MAS

DISSENYADOR DE SO: GLENN FREEMANTLE

MESCLADOR DE SO: MIKE DOWSON

ACTOR O ACTRIU PRINCIPAL: JUAN JOSÉ BALLESTA, VINCENT PÉREZ, ASTRID BERGÈS-FRISBEY

ACTOR O ACTRIU SECUNDARI: SANTI MILLÁN, NICOLAS GIRAUD, MOUSSA MAASKRI, JUSTIN BLANCKAERT, JÉRÔME LE BANNER

VERSIÓ ORIGINAL: CATALÀ (AMB DIÀLEGS EN FRANCÈS)

LOCALITZACIONS: MURA, MONESTIR DE SANTES CREUS, MUNTANYA DE MONTSERRAT, CERDANYOLA, PARC NATURAL DEL MONTSENY, COVES DE COLLBATÓ, ARNÉS, EL BRUC, CASTELLTERÇOL

DIRECCIÓ DE CÀSTING: PEP ARMENGOL, NICOLAS RONCHI

DATA D’ESTRENA DE LA PEL·LÍCULA : 21 DESEMBRE 2010

LLOC D’ESTRENA DE LA PEL·LÍCULA: BARCELONA

WEB PEL·LÍCULA: WWW.BRUC-LAPELICULA.ES

PREMIS OBTINGUTS:

SELECCIÓ OFICIAL FESTIVALS INTERNACIONALS DE CINEMA DE MOSCOU I SHANGHAI

TÍTOL: CATALUNYA ÜBER ALLES!

GÈNERE: DRAMA SOCIAL

DIRECCIÓ: RAMON TÉRMENS

PRODUCTORA: SEGARRA FILMS, AMB LA PARTICIPACIÓ DE TELEVISIÓ DE CATALUNYA

PRODUCTOR/A EXECUTIU/VA: RAMON TÉRMENS, VICTOR H. TORNER

DIRECTOR/A DE PRODUCCIÓ: VICTOR H. TORNER

GUIÓ: RAMON TÉRMENS, DANIEL FARALDO

DIRECCIÓ ARTÍSTICA: ALBERT ARRIBAS

DIRECCIÓ DE FOTOGRAFIA: ORIOL BOSCH VÁZQUEZ

PERRUQUERIA I MAQUILLATGE: LÍDIA LÓPEZ

MUNTATGE: VICTOR H. TORNER, ANNA TÉRMENS

VESTUARI: MARTA ALSINA/AITZIBER SANZ

MÚSICA ORIGINAL: GLISSANDO*

EFECTES ESPECIALS/DIGITALS: ALBERT VIVES

CAP DE SO DIRECTE: DANIEL RODRÍGUEZ

DISSENYADOR DE SO: XAVI SAUCEDO

MESCLADOR DE SO: JORDI MONRÓS

ACTOR O ACTRIU PRINCIPAL: JOEL JOAN, BABOU CHAM, GONZALO CUNILL

ACTOR O ACTRIU SECUNDARI: JORDI DAUDER, BORIS RUIZ, DIANA IULIANA, BELÉN FABRA, VICKY PEÑA, ANGELS BASSAS

VERSIÓ ORIGINAL: CATALÀ

LOCALITZACIONS: ALMACELLES/LLEIDA

DIRECCIÓ DE CÀSTING: DAVID ARRIBAS

DATA D’ESTRENA DE LA PEL·LÍCULA : 28 DE MARÇ DE 2011

LLOC D’ESTRENA DE LA PEL·LÍCULA: MÀLAGA

WEB PEL·LÍCULA: WWW.CATALUNYAUBERALLES.CAT

PREMIS OBTINGUTS: FESTIVAL DE MÀLAGA: BIZNAGA DE PLATA – PREMI ESPECIAL DEL JURAT. BIZNAGA DE PLATA – PREMI DEL JURAT JOVE A LA MILLOR PEL·LÍCULA. MENCIÓ ESPECIAL A L’ACTOR BABOU CHAM

FESTIVAL DE SAN SEBASTIÁN: VII PREMI CIUDAD DE SAN SEBASTIÁN FILM COMMISSION

“Hem volgut fer una producció exportable i universal, per a tots els públics, sense cap altra ambició que donar a conèixer una petita part de la mitologia catalana. La història se situa a Catalunya i els personatges parlen la seva llengua, però no pretén abanderar cap

causa política." Daniel Benmayor, director.

“La nostra aposta ha estat confeccionar una bona pel·lícula de gènere, en aquest cas d’acció, i centrada en el tema de la venjança, arrelada a uns fets històrics i lligats a una mitologia popular que

puguin funcionar a nivell universal.” Edmon Roch, productor.

“Em venia molt de gust canviar de registre. Sóc molt bona persona, però faig molt bé de dolent”.

Santi Millán, actor

“Després de debutar amb Paintball, una impactant mostra de terror amb rerefons bèl·lic, Daniel Benmayor reafirma la seva habilitat per aconseguir imatges que colpegen l’espectador. Sobresurt l’actuació

d’un insòlit Santi Millán.” Lluís Bonet Mújica. LA VANGUARDIA.

“El millor de Bruc és la manera trepidant amb què es desenvolupa tota la trama.”

Belén Ester Casas. LA GACETA

Quan Napoleó descobreix que la seva primera derrota es deu a un jove rebel, envia sis mercenaris que han lluitat en mil i una batalles amb una sola missió: tallar-li el cap. Després d’assassinar la seva família, el grup de mercenaris busca el jove en els indrets més màgics de la sagrada muntanya de Montserrat. El noi, al que anomenen Bruc pel lloc de la batalla, haurà de lluitar sol per sobreviure i venjar els seus. Es converteix així en un símbol de llibertat i esperança per al seu país.

“Què significa “über alles!”? L'explicació és molt senzilla: és una expressió alemanya que vol dir “per sobre de tot”. Formava part

de l’himne alemany (“Deutschland, Deutschland über alles!”) que van popularitzar els nazis. El discurs xenòfob ha calat a Catalunya

(sobretot en el seu interior) i qui no ho vulgui veure és perquè porta una vena als ulls.”

Ramon Térmens, director.

“Catalunya Über Alles destapa la caixa dels trons i assenyala una de les xacres més purulentes de la societat catalana actual: el

racisme i la intolerància creixents que emparen la pujança de les formacions d´extrema dreta. Térmens no ha necessitat fer cap

investigació prèvia per documentar el retrat d´aquest poble on uns immigrants de l'Àfrica subsahariana parlen català en la intimitat

amb naturalitat.” Jordi Dauder, actor.

“La denúncia que fa de la intolerància de la nostra societat –i de qualsevol societat occidental– és contundent, efectiva i necessària”.

Bernat Salvat. EL PUNT. AVUI.

“Térmens supleix els pocs mitjans de què disposa amb amor pel cinema. Jordi Dauder ho va saber reconèixer i va apostar per ell; va

apostar per un tríptic que és un crit”. Lluís Bonet Mújica. LA VANGUARDIA.

Un ex presidiari intenta reintegrar-se a la societat després de complir una con-demna de 19 anys per violació; un im-migrant subsaharià a l’atur necessita una feina, qualsevol, per mantenir la seva fa-mília; un empresari d’èxit i la seva famí-lia tornen al seu xalet abans d’hora i s’hi troben un lladre albano-kosovar. Tres històries situades a la Catalunya interior d’avui dia que reflecteixen una societat en conflicte obligada a reinventar-se o a saltar pels aires.

Bruc, la llegendaNominada a millor pel·lícula en llengua catalana

Nominada a millor pel·lícula en llengua catalana

Page 7: Especial Premis Gaudí

TÍTOL: EVA

GÈNERE: DRAMA CIÈNCIA-FICCIÓ

DIRECCIÓ: KIKE MAÍLLO

PRODUCTORA: ESCÁNDALO FILMS I TELEVISIÓ DE CATALUNYA

PRODUCTOR/A EXECUTIU/VA: SERGI CASAMITJANA, LITA ROIG, AINTZA SERRA

DIRECTOR/A DE PRODUCCIÓ: TONI CARRIZOSA

GUIÓ: MARTÍ ROCA, SERGI BELBEL, CRISTINA CLEMENTE, AINTZA SERRA

DIRECCIÓ ARTÍSTICA: LAIA CLOTET

DIRECCIÓ DE FOTOGRAFIA: ARNAU VALLS COLOMER

PERRUQUERIA: JESÚS MARTOS

MAQUILLATGE: CONCHA RODRÍGUEZ

MUNTATGE: ELENA RUIZ

VESTUARI: MARÍA GIL

MÚSICA ORIGINAL: EUGENI I SACHA GALPERINE

EFECTES ESPECIALS: ARTURO BALSEIRO

EFECTES DIGITALS: LLUÍS CASTELL I JAVI GARCÍA

CAP DE SO DIRECTE: JORDI ROSSINYOL

DISSENYADOR DE SO: ORIOL TARRAGÓ

MESCLADOR DE SO: MARC ORTS

ACTOR O ACTRIU PRINCIPAL: CLAUDIA VEGA, DANIEL BRÜHL, MARTA ETURA

ACTOR O ACTRIU SECUNDARI: ALBERTO AMMANN, LLUÍS HOMAR, ANNE CANOVAS

VERSIÓ ORIGINAL: CATALÀ, CASTELLÀ

LOCALITZACIONS: SUÏSA (LE CHAUX DE FONDS), PANTICOSA, BARCELONA

DIRECCIÓ DE CÀSTING: EVA LEIRA, YOLANDA SERRANO

DATA D’ESTRENA DE LA PEL·LÍCULA : 28/10/2011

LLOC D’ESTRENA DE LA PEL·LÍCULA: BARCELONA

WEB PEL·LÍCULA: WWW.EVALAPELICULA.COM

PREMIS OBTINGUTS:

PREMI ALS MILLORS FX AL FESTIVAL DE SITGES, MENCIÓ ESPECIAL JURAT JOVE FESTIVAL DE VENÈCIA.

TÍTOL: OPEN24H

GÈNERE: DRAMA

DIRECCIÓ: CARLES TORRAS

PRODUCTORA: ZABRISKIE FILMS AMB LA PARTICIPACIÓ DE TELEVISIÓ DE CATALUNYA

PRODUCTOR/A EXECUTIU/VA: CARLES TORRAS

DIRECTOR/A DE PRODUCCIÓ: SARA EGEA

GUIÓ: CARLES TORRAS

DIRECCIÓ ARTÍSTICA: CLARA ÁLVAREZ

DIRECCIÓ DE FOTOGRAFIA: JUAN GONZÁLEZ

PERRUQUERIA I MAQUILLATGE: KEIKO MIZOGUCHI

MUNTATGE: EMANUELE TIZIANI, SARA LÓPEZ

VESTUARI: CLARA ÁLVAREZ, CAROLINA GONZÁLEZ

EFECTES ESPECIALS/DIGITALS: EMILIO JOSÉ FARTO RODRÍGUEZ

CAP DE SO DIRECTE: DANIEL RODRIGUEZ ROBLES

DISSENYADOR DE SO: EMANUELE TIZIANI

MESCLADOR DE SO: ÀLEX PÉREZ

ACTOR O ACTRIU PRINCIPAL: AMADÍS DE MURGA

ACTOR O ACTRIU SECUNDARI: JOSE MARÍA BLANCO, RUBÉN JIMÉNEZ, JUDITH URIACH, ALICE BOCCHI, FINA RIUS

VERSIÓ ORIGINAL: CATALÀ

LOCALITZACIONS: CATALUNYA

DIRECCIÓ DE CÀSTING: ALICE BOCCHI

DATA D’ESTRENA DE LA PEL·LÍCULA : 9 DE DESEMBRE DE 2011

LLOC D’ESTRENA DE LA PEL·LÍCULA: CATALUNYA I ESTAT ESPANYOL

WEB PEL·LÍCULA: WWW.OPEN24HLAPELICULA.COM

Héctor treballa com a vigilant nocturn. Cuida del seu germà afectat per una discapacitat psicofísica i lluita cada dia contra les adversitats del seu entorn: un judici pendent, un pare autoritari i un treball depriment. Malgrat els seus esforços, Héctor va enfonsant-se en un pertorbador estat d’apatia del qual cada vegada li serà mes difícil escapar...Amb una suggeridora posada en escena i la sòlida interpretació d’Amadís de Murga, Open24h retrata el dia a dia d’un personat-ge atrapat en una realitat as� xiant.

“Una pel·lícula com Open24h de Carles Torras és un petit miracle en la cartellera. I ho és per oferir una proposta, si no cent per cent

original, sí radical, personal i honesta.” Juan Sardà. EL CULTURAL

“Un altre estimulant film a contracorrent de fabricació catalana. La força de les seves imatges és remarcable. I la seva escena final, tan

contundent com memorable.”Jordi Batlle Caminal. LA VANGUARDIA

“Torras imprimeix una força inusual al seu film que s’imposa per sobre d’històries previsibles i referències als grans noms del cinema

d’autor, de Bresson a Tarkovski.” Eulàlia Iglesias. TIME OUT

“Carles Torras sorprèn amb el seu tercer llargmetratge, una incursió minimalista i preciosista.”

Anna Petrus. DECINE

“Un film absolutament narratiu i, fins i tot, de gènere (un tens thriller dramàtic), que ha trobat en el blanc i negre més que un thriller dramàtic), que ha trobat en el blanc i negre més que un thriller

caprici d’estil, un aliat perfecte, immillorable.” Pere Vall. FOTOGRAMAS

“No és que la tecnologia hagi de ser perniciosa; en tot cas ho serà tant com els humans”. Kike Maíllo, director

“Mai no havia dedicat tant de temps a un personatge en relació al temps que apareixo després en pantalla”.

Lluís Homar, actor

“Eva desprèn una agradívola solidesa, no hi ha balbuceigs ni exhibicionisme.”

Carlos Boyero. EL PAÍS

“La pel·lícula de Maíllo, amb un bon inici i un gran final, s’inscriu per dret propi en el gènere. Ciència-ficció amb un objectiu: emocionar”.

Salvador Llopart. LA VANGUARDIA

“Ciència-ficció ambiciosa i meditada, profunda i melancòlica, i sens dubte, una excepció en el panorama fantàstic nacional”.

Xavi Serra. ARA

“Kike Maíllo representa el cinema de ciència-ficció sense deixar de banda algunes de les preocupacions més punyents de la seva generació.”

Anna Petrus. DECINE

En un futur proper, on els éssers humans viuen acompanyats de criatures mecàniques, l’Àlex, un reputat enginyer cibernètic, torna a Santa Irene amb un encàrrec molt especí� c de la Facultat de Robòtica: la creació d’un nen robot. La rutina de l’Àlex es veurà alterada de forma casual i inesperada per l’Eva, la increïble � lla de la Lana i en David, una nena especial, magnètica, que des del primer moment estableix una relació de complicitat amb l’Àlex. Junts emprendran un viatge que els precipitarà a un � nal revelador.

Open24h

Nominada a millor pel·lícula en llengua catalana

Nominada a millor pel·lícula en llengua catalana

Eva

Page 8: Especial Premis Gaudí

I Want To Be a SoldierTÍTOL: I WANT TO BE A SOLDIER (DE GRAN VULL SER SOLDAT)

GÈNERE: DRAMA

DIRECCIÓ: CHRISTIAN MOLINA

PRODUCTORA: CANÓNIGO FILMS, BLACK FLAG CINEMA

PRODUCTORA EXECUTIVA: MARIVÍ DE VILLANUEVA

DIRECTOR DE PRODUCCIÓ: ANTONIO GONZÁLEZ

GUIÓ: CUCA CANALS I CHRISTIAN MOLINA

DIRECCIÓ ARTÍSTICA: PERE CARRERAS

DIRECCIÓ DE FOTOGRAFIA: JUAN CARLOS LAUSÍN

PERRUQUERIA: JESSICA SEARA

MAQUILLATGE: BETTY DE VILLANUEVA

MUNTATGE: ALBERTO DE TORO

VESTUARI: MARTA CIURANA

MÚSICA ORIGINAL: FEDERICO JUSID

SO: ALEIX CUARESMA

ACTOR O ACTRIU PRINCIPAL: FERGUS RIORDAN, BEN TEMPLE

ACTOR O ACTRIU SECUNDARI: ANDREW TARBET, JO KELLY, DANNY GLOVER, ROBERT ENGLUND, VALERIA MARINI, CASSANDRA GAVA, JOAN HOSTENCH, LUKE DENTON, CAMERON ANTROBUS, JOSEPHINE BARNES, THOMAS RIORDAN

VERSIÓ ORIGINAL: ANGLÈS

LOCALITZACIONS: CATALUNYA

DIRECCIÓ DE CÀSTING: CRISTINA CAMPOS

DATA D’ESTRENA DE LA PEL·LÍCULA : 21 D’OCTUBRE DE 2011

LLOC D’ESTRENA DE LA PEL·LÍCULA: BARCELONA

WEB PEL·LÍCULA: WWW.IWANTTOBEASOLDIER.COM

PREMIS OBTINGUTS: MARCO AURELIO, SECCIÓ “ALIZE NELLA CITTA” DE ROME INTERNATIONAL FILM FESTIVAL. MILLOR ACTRIU SECUNDÀRIA PER JO KELLY I MENCIÓ ESPECIAL A FERGUS RIORDAN A IBIZA INTERNATIONAL FILM FESTIVALPREMI DEL JURAT I SEGON PREMI DEL PÚBLIC A CINESUL 2011 (RIO DE JANEIRO)MILLOR PEL·LÍCULA 20TH CENTURY FOX A I’VE SEEN FILMS INTERNATIONAL FILM FESTIVAL 2011 (MILAN)

De gran vull ser soldat és la història de l’Àlex, De gran vull ser soldat és la història de l’Àlex, De gran vull ser soldatun nen de deu anys fascinat per la violèn-cia en la televisió i en els videojocs. L’Àlex comença a desenvolupar problemes de co-municació amb els seus pares i altres com-panys del col·legi, per la qual cosa es tanca en si mateix i inventa dos amics imaginaris: l’astronauta capità Harry i el seu alter ego, el sergent John Cluster. A través de la televisió, l’Àlex descobrirà un nou món i se sentirà totalment fascinat per tot el que veu.

“Si tingués un fill, m’asseguraria que no veiés cap de les meves pel·lícules de terror, almenys fins que tingués 12 anys."

Robert Englund, actor.

“La literatura ha conclòs que, en alguns casos, l'exposició repetida a la violència augmenta els canvis neuroquímics en el cervell i que

aquests es correlacionen amb un comportament agressiu”.Michael Salamon. PDH - New York

“Una de les pel·lícules més impactants que s’han vist durant el Festival de Sitges”.

José Eduardo Arenas. ABC

“Christian Molina ens demostra que es pot parlar de temes candents d’actualitat utilitzant claus genèriques imaginàries. Un film de tensió interna al límit que no dóna treva a l’espectador”.

SCI-FI WORLD

“La pel·lícula alerta i llança un missatge als pares que no controlen els continguts televisius que veuen els seus fills”.  

Elisenda Rosanas. ACN

“La pel·lícula de Molina té una gran ambició a nivell reflexiu”. Tonio L. Alarcón. DECINE

Nominada a millor pel·lícula no catalana

Nominada a millor pel·lícula no catalana

UN ESPEJO EN EL CIELOuna producción de LuiS de VaL y Larry LeVene para Media FiLMS y eS.docu con Verónica ecHeGui SuMyaTa BaTTarai norBu TSerinG GurunG KaLSanG TaManG BiKraM pariyar Muna THaMi SanGiTa TaManG Guión iciar BoLLain con La coLaBoración de pauL LaVerTy direcTor de FoToGraFía anTonio rieSTra a.e.c. ayudanTe de dirección GuiLLerMo eScriBano

MúSica oriGinaL paScaL GaiGne MonTaje nacHo ruiZ capiLLaS Sonido direcTo eVa VaLiÑo MonTaje de Sonido peLayo GuTiÉrreZ MeZcLaS nacHo royo-ViLLanoVa dirección arTíSTica Laia coLeT diSeÑo de VeSTuario Sonia Grande peLuquería SerGio pÉreZ MaquiLLaje KarMeLe SoLer caSTin eVa Leira yoLanda Serrano SaHra WaLKer Marian deL MoraL direcToreS de producción Larry LeVene anna caSSina carLoS GonZÁLeZ de jeSúS diSeÑo de producción pedro FiGuero producToreS ejecuTiVoS LuiS de VaL Larry LeVene MiGueL anTonio pÉreZ juLio piedra producToreS LuiS de VaL y Larry LeVene direcTora iciar BoLLain

ESPE

CIA

LMEN

TE R

ECO

MEN

DA

DA

PA

RA

EL

FO

MEN

TO D

E LA

IGU

ALD

AD

DE

GÉN

ERO

AFRODITAAUDIOVISUAL

THE KRAKENFILMS

UNa PELíCULa dE ICIar BOLLaINVEróNICa EChEgUI

Katmandú. Un espejo en el cieloKatmandú. Un espejo en el cieloTÍTOL: KATMANDÚ. UN ESPEJO EN EL CIELO

GÈNERE: DRAMA

DIRECCIÓ: ICÍAR BOLLAÍN

PRODUCTORA: MEDIA FILMS, ES.DOCU AMB LA PARTICIPACIÓ DE TELEVISIÓ DE CATALUNYA

PRODUCTOR/A EXECUTIU/VA: LUIS DE VAL, LARRY LEVENE

DIRECTOR/A DE PRODUCCIÓ: CARLOS GONZÁLEZ DE JESÚS, LARRY LEVENE I ANNA CASINNA

GUIÓ: ICÍAR BOLLAÍN AMB LA COL·LABORACIÓ DE PAUL LAVERTY

DIRECCIÓ ARTÍSTICA: LAIA COLET

DIRECCIÓ DE FOTOGRAFIA: ANTONIO RIESTRA

PERRUQUERIA: SERGIO PÉREZ

MAQUILLATGE: KARMELE SOLER

MUNTATGE: NACHO RUIZ CAPILLAS

VESTUARI: SONIA GRANDE

MÚSICA ORIGINAL: PASCAL GAIGNE

EFECTES ESPECIALS: ALFONSO NIETO IGLESIAS

CAP DE SO DIRECTE: EVA VALIÑO

DISSENYADOR DE SO: PELAYO GUTIÉRREZ

MESCLADOR DE SO: NACHO ROYO-VILLANOVA

ACTOR O ACTRIU PRINCIPAL: VERÓNICA ECHEGUI, NORBU TSERING GURUNG

ACTOR O ACTRIU SECUNDARI: KALSANG TAMANG (JAMPA), ALEIX RENGEL, LLUISA CASTELL, MONTSERRAT ALCOVERRO, FERRAN LAHOZ

VERSIÓ ORIGINAL: ANGLÈS, CASTELLÀ I NEPALÈS

LOCALITZACIONS: NEPAL I BARCELONA

DIRECCIÓ DE CÀSTING: EVA LEIRA, YOLANDA SERRANO, SAHRA WALKER, MARIAN DEL MORAL

DATA D’ESTRENA DE LA PEL·LÍCULA : 7 DE DESEMEMBRE

LLOC D’ESTRENA DE LA PEL·LÍCULA: ROSES

WEB PEL·LÍCULA: WWW.KATMANDULAPELICULA.COM

“El nostre repte era retratar el Katmandú de fa vint anys, que és quan va arribar Vicki Subirana, la mestra i autora catalana del

llibre Una maestra en Katmandú en el que s’inspira la pel·lícula. Ho vam aconseguir rodant als carrers de Bakhtapur, la ciutat que ha

conservat més bé l’esplendor d’abans”. Larry Levene, productor.

“El resultat és la seva obra més conservadora, la qual cosa, vist el panorama actual, suposa una nova forma de contemporaneïtat. ... A Katmandú. Un espejo en el cielo són les trames secundàries les que acaben deixant empremta: el matrimoni a contracor de la Laia amb un jove d’origen sherpa o la lluita contra l’asfíxia de la tradició de la

seva ajudant Sharmila”. Angel Martos. YODONA / EL MUNDO

“Tinc claríssim quin és el meu lloc, el meu mirall al cel, com diu la protagonista de Katmandú. Tinc moltes arrels, però em surten personatges que busquen la seva identitat. Sento enveja dels que

s’atreveixen a començar de nou. Em fascina això d’haver de canviar les teves coordenades i ajustar-les a una realitat diferent, adonar-te

dels teus prejudicis i de tot el que dones per fet”. Icíar Bollaín. EL PAÍS SEMANAL

A primers dels 90, la Laia, una jove mestra catalana es trasllada a Katmandú com a voluntària en una escola local. Després de contraure matrimoni per legalitzar la seva situació, s’embarca en un ambiciós projecte educatiu als barris de barraques de Katmandú. De la mà de la seva amiga i jove mestra  Sharmila, la Laia emprèn un nou projecte que l’allunyarà del seu company, però que l’unirà per sempre a Sharmila i a la petita Kushila en un viatge personal que l’endinsarà cap la societat nepalesa i també, cap al fons de si mateixa.

Page 9: Especial Premis Gaudí

Mientras duermesTÍTOL: MIENTRAS DUERMES

GÈNERE: THRILLER PSICOLÒGIC

DIRECCIÓ: JAUME BALAGUERÓ

PRODUCTORA: FILMAX AMB LA PARTICIPACIÓ DE TVC.

PRODUCTOR/A EXECUTIU/VA: JULIO FERNÁNDEZ, CARLOS FERNÁNDEZ, ALBERTO MARINI

DIRECTOR/A DE PRODUCCIÓ: TERESA GEFAELL, CARLA PÉREZ DE ALBÉNIZ

GUIÓ: ALBERTO MARINI

DIRECCIÓ ARTÍSTICA: JAVIER ALVARIÑO

DIRECCIÓ DE FOTOGRAFIA: PABLO ROSSO

PERRUQUERIA: SATUR MERINO

MAQUILLATGE: ALMA CASAL

MUNTATGE: GUILLERMO DE LA CAL

VESTUARI: MARIAN COROMINA

MÚSICA ORIGINAL: LUCAS VIDAL

EFECTES ESPECIALS (MAQUILLATGE I MECÀNICS): MONTSE RIBÉ, DAVID MARTÍ (DDT)- JUAN CARLOS DÁVILA (NASAFX)

EFECTES DIGITALS: CESC BIÉNZOBAS

CAP DE SO DIRECTE: JORDI ROSSINYOL

DISSENYADOR DE SO: ORIOL TARRAGÓ

MESCLADOR DE SO: DAVID CALLEJA

ACTOR O ACTRIU PRINCIPAL: LUIS TOSAR, MARTA ETURA

ACTOR O ACTRIU SECUNDARI: ALBERTO SAN JUAN, PETRA MARTÍNEZ, IRIS ALMEIDA

VERSIÓ ORIGINAL: CASTELLÀ

LOCALITZACIONS: BARCELONA, TERRASSA, VILANOVA I LA GELTRÚ

DIRECCIÓ DE CÀSTING: CRISTINA CAMPOS

DATA D’ESTRENA DE LA PEL·LÍCULA : 14 D’OCTUBRE

LLOC D’ESTRENA DE LA PEL·LÍCULA: ESPANYA

WEB PEL·LÍCULA: WWW.MIENTRASDUERMESLAPELICULA.COM

“Balagueró explica aquesta inquietant història amb vigor audiovisual, sense cops d’efecte, amb un to i una atmosfera que em

remeten al millor Polanski.” Carlos Boyero. EL PAÍS

“Genera una inquietud constant, tallant, que fa posar nerviós.” Jordi Battle Caminal. LA VANGUARDIA

“Luis Tosar perfecte en la pell del dolent. Balagueró crea un dels malvats més carismàtics del cinema recent. Es distingeix per la

seva contundent presència, alimentada per escenes de terror que es preveuen icòniques. Un malson tan agònic com magnètic”.

Desirée de Fez. FOTOGRAMAS

“Balagueró, sobrat d’aptituds, construeix la seva millor pel·lícula fins a la data i es disfressa de Polanski per -sense perdre ni un àpex dels seus signes vitals- construir un thriller disfressat de pel·lícula thriller disfressat de pel·lícula thriller

de terror, una faula claustrofòbica de tints malaltissos.” Toni Garcia. EL PAIS

“Perversió en estat pur”. Quim Casas. EL PERIÓDICO

“Balagueró aposta per una pel·lícula compacta, un thriller musculat thriller musculat thrilleri psicològic.”

Adrià Sunyol, DECINE

César  és el porter d’un immoble. Potser no és la millor feina del món, però ell no la canviaria per cap altra: el seu treball li permet conèixer a fons tots els inquilins de l’edi� ci. Des de la seva posició controla els seus moviments i costums; si volgués podria � ns i tot controlar les seves vides com si fos Déu, sense despertar cap sospi-ta. César té un secret, un joc particular: li agrada fer mal. I la veïna del 5è B no deixa de somriure.

Nominada a millor pel·lícula no catalana

Nominada a millor pel·lícula no catalana

WORLD CINEMA 2011

CHICAGOFILM FESTIVAL

WORLD CINEMA 2011

BUSANFILM FESTIVAL

UNA PELÍCULA DIRIGIDA POR ISAKI LACUESTACON LA COLABORACIÓN ESPECIAL DE MIQUEL BARCELÓ

UNA PRODUCCIÓN DEUNA PRODUCCIÓN DE TUSITALA PRODUCCIONES CINEMATOGRAFICAS TUSITALA PRODUCCIONES CINEMATOGRAFICAS TUSITALA PRODUCCIONES CINEMATOGRAFICASEN COPRODUCCIÓN CON EN COPRODUCCIÓN CON BORD CADRE FILMS/TELEVISION ESPAÑOLA BORD CADRE FILMS/TELEVISION ESPAÑOLA CON BOKAR DEMBELE ALIAS BOUBA ALOU CISSÉ BOUBA ALOU CISSÉ ALIAS ZOL HAMADOUN KASSOGUE AMON PEGNERE DOLO AMASSAGOU DOLO ABINUM DOLO SOUMAILA SABATA MAHAMADOU CAMARA DJENEBOU KEITA ZOL HAMADOUN KASSOGUE AMON PEGNERE DOLO AMASSAGOU DOLO ABINUM DOLO SOUMAILA SABATA MAHAMADOU CAMARA DJENEBOU KEITA ZOL HAMADOUN KASSOGUE AMON PEGNERE DOLO AMASSAGOU DOLO ABINUM DOLO SOUMAILA SABATA MAHAMADOU CAMARA DJENEBOU KEITA DIRECCIÓN DE CASTING CENDRINE LAPUYADE

AYUDANTE DIRECCIÓNAYUDANTE DIRECCIÓN LUIS BÉRTOLO SONIDO AMANDA VILLAVIEJA AMANDA VILLAVIEJA DIRECCIÓN ARTÍSTICADIRECCIÓN ARTÍSTICA SEBASTIAN BIRCHLER MÚSICA GERARD GIL GERARD GIL MONTAJE DOMI PARRA DOMI PARRA DIRECTOR DE PRODUCCIÓNDIRECTOR DE PRODUCCIÓN LUIS GUTIÉRREZ LUIS GUTIÉRREZ DIRECTOR DE FOTOGRAFÍA DIEGO DUSSUEL DIEGO DUSSUEL GUIÓN ISA CAMPO/ISAKI LACUESTA DIRECTOR ISAKI LACUESTA PRODUCTORES LUISA MATIENZO/DAN WECHSLER

www.avalonproductions.es/lospasosdobles www.twitter.com/avaloncinewww.facebook.com/avaloncinewww.facebook.com/lospasosdobles-lapelicula www.avalonproductions.es/lospasosdobleswww.avalonproductions.es/lospasosdobles www.twitter.com/avaloncinewww.facebook.com/avaloncinewww.facebook.com/lospasosdobles-lapeliculawww.facebook.com/lospasosdobles-lapelicula

Los pasos dobles

TÍTOL: LOS PASOS DOBLES

GÈNERE: AVENTURES, DRAMA

DIRECCIÓ: ISAKI LACUESTA

PRODUCTORA: TUSITALA PRODUCCIONES CINEMATOGRÁFICAS, BORD CADRE FILMS, TELEVISIÓN ESPAÑOLA

PRODUCTOR/A EXECUTIU/VA: LUISA MATIENZO

DIRECTOR/A DE PRODUCCIÓ: LUIS GUTIÉRREZ

GUIÓ: ISAKI LACUESTA, ISA CAMPO

DIRECCIÓ ARTÍSTICA: SEBASTIAN BIRCHLER

DIRECCIÓ DE FOTOGRAFIA: DIEGO DUSSUEL

MUNTATGE: DOMI PARRA

VESTUARI: CHRISTOPHE MERCIER

MÚSICA ORIGINAL: GERARD GIL

CAP DE SO DIRECTE: AMANDA VILLAVIEJA

DISSENYADOR DE SO: JÜRG VON ALLMEN C.A.S

MESCLADOR DE SO: OSWALD SCHWANDER

ACTOR O ACTRIU PRINCIPAL: BOKAR DEMBELE “BOUBA”

ACTOR O ACTRIU SECUNDARI: ALOU CISSÉ, AMASSAGOU DOLO, AMON PEGNERE DOLO, MIQUEL BARCELÓ

VERSIÓ ORIGINAL: FRANCÈS, BAMBARA, DOGON

LOCALITZACIONS: MALI

DIRECCIÓ DE CÀSTING: CENDRINE LAPUYADE

DATA D’ESTRENA DE LA PEL·LÍCULA : 23 SETEMBRE 2011

LLOC D’ESTRENA DE LA PEL·LÍCULA: MADRID

WEB PEL·LÍCULA: WWW.AVALONPRODUCTIONS.ES/LOSPASOSDOBLES/

PREMIS OBTINGUTS:CONCHA DE ORO AL FESTIVAL DE SANT SEBASTIÀ

La millor manera de fugir dels teus perseguidors sense deixar rastre és caminar cap enrere, sobre les teves pròpies petjades. Això és el que creia François Augiéras quan va pintar un búnquer militar al desert i després va deixar que s’enfonsés sota la sorra perquè ningú no el trobés fins al segle XXI. Però, qui és Augiéras? Legionari, pintor, pistoler, sant, lladre, diable o una barreja de tot plegat?

“Hi ha moltes coses en aquesta pel·lícula inesgotable, plena de racons, misteri, canvis bruscos de rumb i de ritme. Una pel·lícula

que interpel·la constantment l’espectador, reclama la seva participació activa per recompondre el trencaclosques.”

Jordi Batlle Caminal. LA VANGUARDIA

“Convertit en protagonista d’un fals western, el pintor mallorquí dispara trets a l’aire d’advertiment en la pel·lícula més animal (amb

perdó) de Lacuesta, un cineasta salvatge, sempre més enllà de l’inclassificable”.

Carlos Marañón. CINEMANÍA

“Lacuesta acaba construint un discurs exemplar, rabiosament personal; el que en altres temps anomenàvem cinema d’autor i era

la màxima aspiració de qualsevol artista.” Mirito Torreito. FOTOGRAMAS

“És, sens dubte, l’obra d’un autor madur, ple de personalitat i de sentit de l’humor.”

Tonio L. Alarcón, DECINE

A Los pasos dobles hi ha escenes sorprenents i en certa manera inconnexes, amb personatges improbables que apareixen com si

fossin miratges en el desert”. Raphael Minder. NY TIMES

Page 10: Especial Premis Gaudí
Page 11: Especial Premis Gaudí

Al final de l’escapada

Nominades a millor pel·lícula documental

Barcelona

Promarfi Futuro 2010Ruth Romero

Amb la participació deUna producció de: Amb la col·laboració de

Marta Figueras presenta una pel·lícula de Mireia Ros, amb Javier Baladía. Basada en el llibre “Abans que el temps ho esborri” de Javier Baladía. Disseny de producció i guió: Javier Baladía -Victoria Bermejo. Música: Maurici Villavecchia Direcció d’art i vestuari: Xavi Millán Disseny de so: Polart Muntatge: Mireia Ros Aj. muntatge: Ana Charte Isa Director de fotografia: Julián Elizalde A.E.C.

Directora de producció: Ángeles Hernández Ajudant de direcció: Pol Rodríguez Director de postproducció: Esteve Tort Efectes postproducció: Copilotos Producciones Producció executiva: Marta Figueras Direcció: Mireia Ros

Amb la participació de Filmoteca de Catalunya i Filmoteca Española

Una pel·lícula de Mireia Ros

Distribució:

DIS

SE

NY

. JO

SE

P B

AG

À

Barcelona, abans que el temps ho esborri

Enxaneta La maleta mexicana

TÍTOL: AL FINAL DE L’ESCAPADA

GÈNERE: DOCUMENTAL

DIRECCIÓ: ALBERT SOLÉ

PRODUCTORA: MINIMAL FILMS, TELEVISIÓ DE CATALUNYA I TELEVISIÓ ESPANYOLA

PRODUCTOR/A EXECUTIU/VA: ALBERT SOLÉ

DIRECTOR/A DE PRODUCCIÓ: DAVINA BREILLET

GUIÓ: ALBERT SOLÉ

DIRECCIÓ DE FOTOGRAFIA: HANS HANSEN

MUNTATGE: HANS HANSEN

MÚSICA ORIGINAL: ALFONS CONDE

SO: MARC CASADEMUNT

VERSIÓ ORIGINAL: CASTELLÀ/CATALÀ

DATA D’ESTRENA DE LA PEL·LÍCULA : 8/4/2011

LLOC D’ESTRENA DE LA PEL·LÍCULA: BARCELONA/MADRID

WEB PEL·LÍCULA: WWW.ALFINALDELAESCAPADA.ES

PREMIS OBTINGUTS: BIZNAGA DE PLATA – MILLOR DOCUMENTAL (FESTIVAL DE MÁLAGA) - 2011

PREMI DEL PÚBLIC (FESTIVAL DE MÁLAGA) – 2011

MENCIÓ ESPECIAL DEL JURAT (FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINE DE GUADALAJARA, MÈXIC) – 2011

MENCIÓ HONORÍFICA DEL JURAT – FESTIVAL DE LA MEMÒRIA. DOCUMENTAL IBEROAMERICANO (CUERNAVACA, MÈXIC) - 2011

TÍTOL: BARCELONA, ABANS QUE EL TEMPS HO ESBORRI

GÈNERE: DRAMA / DOCUMENTAL

DIRECCIÓ: MIREIA ROS

PRODUCTORA: PROMARFI FUTURO 2010, AMB LA PARTICIPACIÓ DE TELEVISIÓ DE CATALUNYA.

PRODUCTOR/A EXECUTIU/VA: MARTA FIGUERAS

DIRECTOR/A DE PRODUCCIÓ: Mª ANGELES HERNÁNDEZ

GUIÓ: JAVIER BALADIA / VICTORIA BERMEJO

DIRECCIÓ ARTÍSTICA: XAVI MILLAN

DIRECCIÓ DE FOTOGRAFIA: JULIAN ELIZALDE E.A.C

MUNTATGE: MIREIA ROS

VESTUARI: XAVI MILLAN

MÚSICA ORIGINAL: MAURICI VILLAVECCHIA

EFECTES DIGITALS: COPILOTOS PRODUCCIONES JAUME MONTANE

CAP DE SO DIRECTE: FILIPPO RESTELLI

MESCLADOR DE SO: ÀLEX FERRÉ / FRANCESC GÓNGORA

ACTOR O ACTRIU PRINCIPAL: JAVIER BALADIA

VERSIÓ ORIGINAL: CATALÀ

LOCALITZACIONS: BARCELONA, ARGENTONA, CADAQUÉS, BADALONA

DATA D’ESTRENA DE LA PEL·LÍCULA : 25 DE MARC 2010

LLOC D’ESTRENA DE LA PEL·LÍCULA: BARCELONA

WEB PEL·LÍCULA: WWW.BARCELONAABANSLAPELICULA.COM

PREMIS OBTINGUTS:

PREMI CINEMARESCAT MEMORIMAGES 2010

PREMI “CONTINUARA TVE”

TÍTOL: ENXANETA

GÈNERE: DOCUMENTAL (EN 3D)

DIRECCIÓ: PAULÍ SUBIRÀ I CLARAMUNT

PRODUCTORA: TELEVISIÓ DE CATALUNYA

PRODUCTOR/A EXECUTIU/VA: NATÀLIA CUCURELLA I ALCORIZA

GUIÓ: RAFA NAVARRO

REALITZADOR: JOAN RAMON ANGUERA

MUNTATGE: JOAN MAS I FERRER

MÚSICA ORIGINAL: BORJA PENALBA

SO: LLORENÇ GÓMEZ

ACTOR O ACTRIU PRINCIPAL : MIQUEL BOTELLA, DAVID MIRET, ELENA LLAGOSTERA, LLÀTZER MAGRINYÀ, SARA VIÑAS, ROSER HERREROS, MARIONA OLIVELLA

VEU EN OFF/LOCUCIÓ: JÚLIA CLÈRIES

VERSIÓ ORIGINAL: CATALÀ

LOCALITZACIONS: TARRAGONA, VALLS, VILAFRANCA DEL PENEDÈS, MATARÓ, SANTA FE DEL PENEDÈS, SANT PAU D’ORDAL, SANT PERE DE RIBES

DATA D’ESTRENA DE LA PEL·LÍCULA : 17 DE NOVEMBRE 2011

LLOC D’ESTRENA DE LA PEL·LÍCULA: CATALUNYA

WEB PEL·LÍCULA: WWW.TV3.CAT/ENXANETA

TÍTOL: LA MALETA MEXICANA

GÈNERE: DOCUMENTAL

DIRECCIÓ: TRISHA ZIFF

PRODUCTORA: MALLERICH FILMS PACO POCH, 212 BERLIN i IMCINE AMB LA COPRODUCCIÓ DE TVE I LA PARTICIPACIÓ DE TVC, ICAA I PROGRAMA IBERMEDIA

PRODUCTOR/A EXECUTIU/VA: PACO POCH, EAMON O’FARRILL, TRISHA ZIFF, VÍCTOR CAVALLER, ANDRÉS LUQUE

DIRECTOR/A DE PRODUCCIÓ: HEIKO KRAFT

GUIÓ: TRISHA ZIFF

DIRECCIÓ DE FOTOGRAFIA: CLAUDIO ROCHA

MUNTATGE: BERNAT ARAGONÉS, LUIS LÓPEZ, PALOMA CARRILLO

MÚSICA ORIGINAL: MICHAEL NYMAN, GERARD PASTOR

CAP DE SO DIRECTE: AMANDA VILLAVIEJA, YURI LAGUNA

DISSENYADOR I MESCLADOR DE SO: DANI ZACARÍAS

VERSIÓ ORIGINAL: CASTELLÀ, ANGLÈS, CATALÀ

LOCALITZACIONS: CATALUNYA, ESPANYA, FRANÇA, HOLANDA, MÈXIC, EUA

DATA D’ESTRENA DE LA PEL·LÍCULA : 11 NOVEMBRE 2011

LLOC D’ESTRENA DE LA PEL·LÍCULA: BARCELONA, MADRID, LLEIDA, PALMA DE MALLORCA, VALLADOLID

WEB PEL·LÍCULA: WWW.PACOPOCH.CAT/LAMALETAMEXICANA

PREMIS OBTINGUTS: MENCIÓ HONORÍFICA DEL JURAT, LALIFF.MILLOR DOCUMENTAL HISTÒRIC, DOC MIAMI.

Albert Solé fa un retrat intimista sobre la mort, la dignitat i la força vital de tota una generació

Un retrat de l’alta burgesia barcelonina a través de l’evocació d’un dels seus descendents

L’espectador es pot acostar per primera vegada en 3D als valors que defineixen el món casteller

Mostra unes 300 imatges de la Maleta Mexicana i entrevistes amb els supervivents, descendents d’exiliats i fotògrafs

Miguel Núñez sabia que el � nal s’acostava. Després de tota una vida empaitant utopies, es lliurà al darrer combat, el de la mort dig-na, amb el mateix fervor revolucionari amb què s’enfrontà al franquisme i a les dictadures centreamericanes. Aquesta és la història d’un home que va passar 14 anys a les presons de Franco, que va ser torturat i es va jugar la vida en reiterades ocasions pels seus somnis universals de justícia social. Coherent, lúcid i sarcàstic � ns al darrer sospir, va organitzar cada detall del � nal de la seva escapada vital. El � lm va obtenir la Biznaga de plata a millor documental al Festival de Màlaga.

Crònica de l’alta burgesia i, més concreta-ment, de la saga familiar dels Baladia, a tra-vés dels records heretats per un dels seus descendents, Javier Baladia, que ens tras-llada als anys daurats d'una elit cosmopo-lita i culta que ens va deixar un llegat que ha fet de la Barcelona d'avui un referent internacional. Barcelona, abans que el temps ho esborriestà dirigida per Mireia Ros, que dibuixa un retrat personal del segle XX a través de la vida privada d’una família catalana. El documental ha obtingut el premi Continu-arà de TVE.

Documental rodat en 3D sobre el món dels castells, tradició popular catalana amb 210 anys d’història que l’any passat va rebre el reconeixement per part de la Unesco de Pa-trimoni Immaterial de la Humanitat. Enxa-neta és una aproximació a tots els valors que contenen els castells a través de la veu d’una nena que explica tot el que experimenten els castellers quan afronten la consecució d’un castell. Amb la participació de rellevants castellers de diverses colles, Enxaneta repre-senta un viatge de tota la família castellera a través dels conceptes que sempre els han de� nit: valor, força, equilibri i seny.

Història dels 4.500 negatius que els presti-giosos fotògrafs Robert Capa, Gerda Taro i David “Chim” Seymour van fer durant la Guerra Civil espanyola, que es van donar per perduts durant la guerra i que van aparèixer 70 anys després en un apartament de Ciutat de Mèxic. A través de les seves fotogra� es, la pel·lícula mostra la història de la guerra i de l’exili, de l’horror dels camps francesos situats a les platges del sud de França. També posa de manifest el paper que Mèxic va represen-tar durant la Guerra Civil donant suport a la República, i la forma com Espanya s’enfronta avui dia amb el seu propi passat.

Nominades a millor pel·lícula documental

Page 12: Especial Premis Gaudí

ArrugasArrugas

Un esbojarrat pla que tenyirà de comèdia i ten-dresa l’avorrit dia a dia d’una residència

Nominades a millor pel·lícula d'animació

Chico & RitaChico & Rita

La pel·lícula narra l’evolució del jazz dels anys 40 i està dedicada a Bebo Valdés

Floquet de NeuFloquet de Neu

A través d’imatge real i animació 3D, el film narra el descobriment de l’amistat i l’acceptació d’un mateix

Rovelló i la llegenda de Sant JordiRovelló i la llegenda de Sant Jordi

El petit Rovelló s’haurà d’enfrontar al terrible i gegantesc drac que ha segrestat l’Oriana

EFECTES ESPECIALS/DIGITALS: EDU LEÓN

DOBLADORS:TACHO GONZÁLEZ, ÁLVARO GUEVARA, MABEL RIVERA, RAÚL DANS, MONTSE DAVILLA, XERMANA CARBALLIDO, PACO M. BARREIRO, ANA MACIÑEIRAS, CHARO PENA.

DOBLADORS SECUNDARIS: CHELO DÍAZ, ISABEL VALLEJO, CAROLINA VÁZQUEZ, XAVIER PERDIZ, ANTONIO REY, MIGUEL LÓPEZ VARELA, ANTÓN R. OLMOS, ANA LEMOS, MATÍAS BREA, OSCAR FERNÁNDEZ, BEATRIZ GARCÍA, ANDRÉS BELLAS, YAMILÉ LAVIN, J. ÁNGEL ROSADO

VERSIÓ ORIGINAL: GALLEC / CASTELLÀ

DIRECCIÓ DE CÀSTING: CHARO PENA

DATA D’ESTRENA DE LA PEL·LÍCULA : 7/12/2011

LLOC D’ESTRENA DE LA PEL·LÍCULA: BARCELONA

WEB PEL·LÍCULA: WWW.ARRUGASLAPELICULA.COM

TÍTOL: CHICO & RITAGÈNERE: ANIMACIÓDIRECCIÓ: FERNANDO TRUEBA, JAVIER MARISCAL, TONO ERRANDOPRODUCTORA: ESTUDIO MARISCAL, FERNANDO TRUEBA PC, TVC, MAGIC LIGHT PICTURESPRODUCTOR/A EXECUTIU/VA: CRISTINA HUETE, SANTIAGO ERRANDODIRECTOR/A DE PRODUCCIÓ: ALBERT GARCIA VILAGUIÓ: FERNANDO TRUEBA, IGNACIO MARTÍNEZ DE PISÓNDIRECCIÓ ARTÍSTICA: JAVIER MARISCALMUNTATGE: ARNAU QUILESMÚSICA ORIGINAL: BEBO VALDÉSDISSENYADOR DE SO: PELAYO GUTIERREZMESCLADOR DE SO: NACHO ROYO-VILANOVAACTOR O ACTRIU PRINCIPAL: LIMARA MENESES, EMAR XOR OÑADIRECCIÓ D’ANIMACIÓ: MANOLO GALIANA

TÍTOL: FLOQUET DE NEUGÈNERE: ANIMACIÓDIRECCIÓ: ANDRÉS G. SCHAERPRODUCTORA: FILMAX, MUF ANIMATION, UTOPIA GLOBAL, AMB LA PRODUCTORA ASSOCIADA TVCPRODUCTOR/A EXECUTIU/VA: JULIO FERNÁNDEZ, CARLOS FERNÁNDEZ, ALBERTO MARINI, ALBERTO NEIRA (ANIMACIÓ)DIRECTOR/A DE PRODUCCIÓ: EVA TABOADA, TERESA GEFAELL, IVÁN GONZÁLEZ (ANIMACIÓ)GUIÓ: ALBERT VAL, AMÈLIA MORADIRECCIÓ ARTÍSTICA: SYLVIA STEINBRECHTDIRECCIÓ DE FOTOGRAFIA: SERGI BARTROLÍPERRUQUERIA: MARA COLLAZOMAQUILLATGE: KAROL TORNARIAMUNTATGE: ÁLEX DE MOLINAVESTUARI: MARÍA ENGOMÚSICA ORIGINAL: ZACARÍAS M. DE LA RIVA

TÍTOL: ROVELLÓ I LA LLEGENDA DE SANT JORDI

GÈNERE: ANIMACIÓ

DIRECCIÓ: ANTONI D’OCON

PRODUCTORA: D’OCON, TELEVISIÓ DE CATALUNYA S.A.

PRODUCTOR EXECUTIU: ANTONI D’OCON

DIRECTOR DE PRODUCCIÓ: JORDI CLAVERAS

GUIÓ: ANTONI D’OCON, JOSEP PENYA

DIRECCIÓ ARTÍSTICA: JAUME ROVIRA

DIRECCIÓ DE FOTOGRAFIA: JORDI FERNÁNDEZ

MUNTATGE: XAVIER ZAPATA

MÚSICA ORIGINAL: THEO JASKOLKOWSKI

LLETRES DE LES CANÇONS: LAURA CERDÁN

EFECTES ESPECIALS: JORDI FERNÁNDEZ

SO: JORDI ROYO

TÍTOL: ARRUGAS

GÈNERE: FICCIÓ/ANIMACIÓ 2D

DIRECCIÓ: IGNACIO FERRERAS

PRODUCTORA: PERRO VERDE / CROMOSOMA

PRODUCTOR/A EXECUTIU/VA: MANUEL CRISTÓBAL, ORIOL IVERN, ENRIQUE AGUIRREZABALA, DANI MARTÍNEZ, ÁNGEL DE LA CRUZ, MARÍA AROCHENA, TONO FOLGUERA, TONI MARIN

DIRECTOR/A DE PRODUCCIÓ: HELENA FORTUNY

GUIÓ: ÁNGEL DE LA CRUZ / IGNACIO FERRERAS / ROSSANA CECCINI

DIRECCIÓ ARTÍSTICA: PACO ROCA

DIRECCIÓ DE FOTOGRAFIA: DAVID CUBERO

MUNTATGE: GEMMA GASSÓ

MÚSICA ORIGINAL: NANI GARCÍA

ACTOR O ACTRIU SECUNDARI: MARIO GUERRAVERSIÓ ORIGINAL: CASTELLÀ / ANGLÈSLOCALITZACIONS: CUBA I NOVA YORKDATA D’ESTRENA DE LA PEL·LÍCULA : 25 DE FEBRER DE 2011LLOC D’ESTRENA DE LA PEL·LÍCULA: ESPANYAWEB PEL·LÍCULA: WWW.CHICOYRITA.COMPREMIS OBTINGUTS: HAFF - GRAND PRIZE GOYA- MEJOR PELÍCULA DE ANIMACIÓNFESTIVAL ANIMA DE BRUSSEL·LES- MILLOR LLARGMETRATGE DEL FESTIVAL 2011MONSTRA FESTIVAL DE ANIMAÇAO DE LISBOA- PREMIO A MELHOR BANDA SONORASTUTTGART IIF ANIMATED - GERMANY BEST FEATURE LENGTH ANIMATED MOVIEJECHEON INTERNATIONAL MUSIC FILM FESTIVAL - GRAND PRIZE EUROPEAN FILM ACADEMY ANIMATED FEATURE FILM 2011

EFECTES ESPECIALS / MAQUILLATGE: DAVID MARTÍ/ MONTSE DAVID MARTÍ/ MONTSE RIBÉ (DDT)MECÀNICS: ORIOL TARRIDA (NASA FX)DIGITALS: IVÁN VALERO/DAVID MARTÍNEZ HINOJOSA (IMAGE FILM), BRUNO LÓPEZ LOURO (ANIMACIÓ)CAP DE SO DIRECTE: NATXO ORTÚZARDISSENYADOR DE SO: ALBERT MANERAMESCLADOR DE SO: DAVID CALLEJADOBLADOR PRINCIPAL: MANEL FUENTESDIRECTORS D’ANIMACIÓ: JACQUES ISAAC, A. MARTÍNEZ PUENTES “MAX”, PABLO NAVARROACTOR O ACTRIU SECUNDARIS: PERE PONCE, CLÀUDIA ABATE, JOAN SULLÀ, ROSA BOLADERAS, FÈLIX PONS, MERCÈ COMES, VERSIÓ ORIGINAL: CATALÀLOCALITZACIONS: BARCELONA, ALELLADIRECCIÓ DE CÀSTING: PEP ARMENGOLWEB PEL·LÍCULA: WWW.FLOQUETDENEULAPELICULA.COM

VERSIÓ ORIGINAL: CATALÀ

DATA D’ESTRENA DE LA PEL·LÍCULA : 16 D’ABRIL DE 2011

LLOC D’ESTRENA DE LA PEL·LÍCULA: SANT FELIU DE LLOBREGAT

Llargmetratge d’animació per a adults que narra l’amistat entre l’Emilio i el Miguel, dos ancians reclosos en un geriàtric. L’Emilio acaba d’arribar a la residència amb un estat inicial d’Alzheimer i serà ajudat pel Miguel i altres companys per evitar que el traslladin a la planta dels desnonats.

A la Cuba de � nals dels anys quaranta, Chico i Rita inicien una apassionada història d’amor. En Chico és un jove pianista enamorat del jazz i la Rita somia amb ser una gran cantant. Des de la nit que el destí els apropa en un ball d’un club de l’Havana, la vida els va unint i separant, com als personatges d’un bolero.

El goril·la albí Floquet de Neu arriba al Zoo de Barcelona. El seu color fa que acapari totes les mirades dels visitants, però també provoca el rebuig dels seus nous companys. En Floquet decideix anar a buscar la famosa Bruixa del Nord perquè el converteixi en un goril·la normal i corrent; però no sap els pe-rills que l’esperen fora.

El petit Rovelló està ben confós. En Gui-tarra li diu que el drac de la llegenda de Sant Jordi no existeix. En canvi, la guineu Com-Fuig assegura que sí. El Rovelló es troba cara a cara amb el terrible i gegan-tesc monstre i, aquest, sentint-se amenaçat pels habitants de Navell, segresta l'Oriana per poder fugir.

Page 13: Especial Premis Gaudí

Treballem per afavorir l'accés de tothom a la cultura

La Diputació apostapel cinema en catalàpel cinema en català

www.diba.cat

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

Page 14: Especial Premis Gaudí

Galway, Londres, BogotàGalway, Londres, BogotàMestre Nicolau, 23, entl. 108021 Barcelona · Spaincatalanfi [email protected]. 0034 935 524 945Fax 0034 935 524 953www.catalanfi lms.cat

Venice

Tolosa

Galway

SundanceSundanceGuadalajaraGuadalajara

VeniceGuadalajara

Venice

Moscow

Nova York

Tel. 0034 935 524 945

Mestre Nicolau, 23, entl. 108021 Barcelona · Spaincatalanfi [email protected]. 0034 935 524 945San SebastiánMestre Nicolau, 23, entl. 1San SebastiánMestre Nicolau, 23, entl. 1San SebastiánMestre Nicolau, 23, entl. 1Mestre Nicolau, 23, entl. 1Mestre Nicolau, 23, entl. 1San SebastiánMestre Nicolau, 23, entl. 108021 Barcelona · SpainSan Sebastián08021 Barcelona · SpainSan Sebastián08021 Barcelona · Spain08021 Barcelona · Spain08021 Barcelona · SpainSan Sebastián08021 Barcelona · Spaincatalanfi [email protected] Sebastiáncatalanfi [email protected] Sebastiáncatalanfi [email protected] [email protected] [email protected] Sebastiáncatalanfi [email protected]. 0034 935 524 945San SebastiánTel. 0034 935 524 945San SebastiánTel. 0034 935 524 945Tel. 0034 935 524 945Tel. 0034 935 524 945San SebastiánTel. 0034 935 524 945 GalwaySan SebastiánGalway

MálagaMontpellerGuadalajara

MontpellerGuadalajara

Montreal

Nantes

Karlovy VaryBusan

Berlin

Los AngelesBiarritz

Cannes

Sitges

Rio de JaneiroMoscowRio de JaneiroMoscow

Londres

Dubai

Bogotà

Al fi nal de l’escapadaAhora no puedoArrugas Barcelona, abans que el temps ho esborriBarcelona, ciutat neutralBruc, la llegendaCatalunya, Uber, Alles!Clara Campoamor, la dona oblidadaChico & RitaDe gran vull ser soldatEl somriure amagatEl barco pirataEnxanetaErmessendaEvaFloquet de neuKatmandú: Un espejo en el cieloLa maleta mexicanaLos pasos doblesMientras duermesMil cretinsNo habrá paz para los malvadosOdysseus‘ GambitOpen 24hRovelló i la llegenda de Sant Jordi14 d’abril. Macià contra Companys...

CATALAN FILMS & TV (CF&TV) vol donar l’enhorabona a tots els nominats dels IV Premis Gaudí de l’Acadèmia del Cinema Català

Àlex Navarro. Director de Catalan Films & TV

La llista dels títols escollits és un re� ex de tots aquells que han tingut -i encara tenen- una llarga trajectòria internacional d’exhibició i vendes. És per això que CF&TV es constitueix com a motor per a la internacionalització de les empreses audiovisuals catalanes, establint lligams locals, nacionals i internacionals, i promovent la presència de productes i empreses catalanes arreu del món a � d’afavorir-ne la seva distribució, impulsar la coproducció i augmentar el seu reconeixement i demanda.

La salut de l’audiovisual català –malgrat les circumstàn-cies econòmiques globals que ens envolten- és bona. La carrera de fons plena de victòries com Pa Negre o la ven-da dels drets de la sèrie Polseres Vermelles als EUA obre camí a d’altres produccions. Els títols nominats als Gau-dí -i, afortunadament, molts d’altres- han participat dels principals esdeveniments internacionals, tant a mercats com festivals, tot acumulant nombrosos premis. CF&TV és un consorci participat per les associacions de productors Barcelona Audiovisual (BA), Produc-

tors Audiovisuals de Catalunya (PAC) i l’Associació de Productors Independents de Catalunya (APIC); a més de Televisió de Catalunya, EGEDA, ACC1Ó i l’Insti-tut Català de les Empreses Culturals (ICEC) que, des del Departament de Cultura i sota diferents nomen-clatures, ha donat suport al llarg de més de 25 anys a aquesta iniciativa comandada en el passat per Antoni Kirschner, primer, i per Àngela Bosch després, per si-tuar l’audiovisual català en llocs estratègics... com ara ho són també els Gaudí.

Fotogra� a de Lisbeth Salas

Page 15: Especial Premis Gaudí

14 d’abril. Macià contra Companys14 d’abril. Macià contra Companys

Nominades a millor pel·lícula per a televisió

Barcelona ciutat neutralBarcelona ciutat neutral

L’amistat que neix en una llarga nit els posarà tots a prova i els acom-panyarà en els temps turbu-lents

Clara Campoamor, la mujer olvidada

Clara Campoamor, the neglected woman TV MOVIE

TV MOVIE

Clara Campoamor, la mujer olvidadaClara Campoamor, la mujer olvidadaUna pel·lícula sobre la dona que va fer possible el sufragi femení a Espanya, la seva lluita i sobre com ha estat oblidada

ErmessendaErmessenda

Una minisèrie dedicada a una dona lluitadora, intransigent i amant del poder

TÍTOL: 14 D’ABRIL. MACIÀ CONTRA COMPANYS

GÈNERE: FICCIÓ

DIRECCIÓ: MANUEL HUERGA

PRODUCTORA: MINORIA ABSOLUTA SL I TELEVISIÓ DE CATALUNYA SA

PRODUCTOR/A EXECUTIU/VA: FRANCESC ESCRIBANO (MINORIA ABSOLUTA)/ SUSANNA JIMÉNEZ I ROSA BOSCH (TVC)

DIRECTOR/A DE PRODUCCIÓ: MAITE FONTANET

GUIÓ: TONI SOLER

DIRECCIÓ ARTÍSTICA: JOSEP ROSELL

DIRECCIÓ DE FOTOGRAFIA: MARIO MONTERO

PERRUQUERIA: IGNASI RUIZ

MAQUILLATGE: MERCÈ RIBES

TÍTOL: BARCELONA CIUTAT NEUTRALGÈNERE: DRAMADIRECCIÓ: SÒNIA SÁNCHEZPRODUCTORA: PRODIGIUS CINEMAPRODUCTOR EXECUTIU: AGUSTÍ MEZQUIDADIRECTOR/A DE PRODUCCIÓ: EDUARD VALLÈSGUIÓ: MATEU ADROVER I XESC BARCELÓDIRECCIÓ ARTÍSTICA: LEO CASAMITJANADIRECCIÓ DE FOTOGRAFIA: MARIO MONTEROPERRUQUERIA: TXUS GONZÁLEZMAQUILLATGE: CAITLIN ACHESONMUNTATGE: FRANK GUTIERREZVESTUARI: ANNA GÜELLMÚSICA ORIGINAL: ARNAU BATALLEREFECTES DIGITALS: JOSEP MARIA ARAGONÈS

TÍTOL: CLARA CAMPOAMOR, LA MUJER OLVIDADAGÈNERE: BIOPIC HISTÒRICDIRECCIÓ: LAURA MAÑÁPRODUCTORA: DISTINTO FILMS, TVE I TVCPRODUCTOR/A EXECUTIU/VA: MIRIAM PORTÉ, JÚLIA VILAPRINYÓDIRECTOR/A DE PRODUCCIÓ: ORIOL MARCOSGUIÓ: YOLANDA GARCÍA SERRANO I RAFA RUSSODIRECCIÓ ARTÍSTICA: IRENE MONTCADADIRECCIÓ DE FOTOGRAFIA: SERGI GALLARDOPERRUQUERIA I MAQUILLATGE: CAROL TORNARÍA I MARA COLLAZOMUNTATGE: ANNA ORIOLVESTUARI: MARÍA GILMÚSICA ORIGINAL: XAVI CAPELLASSO: XAVIER MAS

TÍTOL: ERMESSENDAGÈNERE: HISTÒRICDIRECCIÓ: LLUÍS MARIA GÜELLPRODUCTORA: OVIDEO TV, TELEVISIÓ DE CATALUNYAPRODUCTORA EXECUTIVA: ELISA PLAZA, QUIQUE CAMÍN, SUSANNA JIMÉNEZ, ANTONI CAMÍNDIRECTORA DE PRODUCCIÓ: BET PUJOLGUIÓ: NÚRIA FURIÓ, MERCÈ SARRIASDIRECCIÓ ARTÍSTICA: QUIM ROYDIRECCIÓ DE FOTOGRAFIA: SERGI GALLARDOPERRUQUERIA: SERGIO PÉREZMAQUILLATGE: MONTSE BOQUERASMUNTATGE: FRANK GUTIÉRREZVESTUARI: RAMON B. IVARSMÚSICA ORIGINAL: ARNAU BATALLER

MUNTATGE: PABLO MONTES

VESTUARI: ELENA BALLESTER

MÚSICA ORIGINAL: XAVIER CAPELLAS

CAP DE SO DIRECTE: AITOR BERENGUER

ACTOR O ACTRIU PRINCIPAL: PERE PONCE I FERMÍ REIXACH

ACTOR O ACTRIU SECUNDARI: ALEIX ALBAREDA, JOEL JOAN, JULIO MANRIQUE, MARC RODRÍGUEZ, MONTSERRAT CARULLA, FÈLIX PONS, JOAN MASSOTKLEINER, JORDI PUIG “KAI”, EDUARD FERNÁNDEZ, JOAN CROSAS

VERSIÓ ORIGINAL: CATALÀ

LOCALITZACIONS: BARCELONA I ARGENTONA

DIRECCIÓ DE CÀSTING: IRENE ROQUÉ

DATA D’ESTRENA DE LA PEL·LÍCULA : 25 D’OCTUBRE 2011

LLOC D’ESTRENA DE LA PEL·LÍCULA: CATALUNYA

CAP DE SO DIRECTE: BIEL CABRÉDISSENYADOR: ALBERT MANERAMESCLADOR DE SO: EMILI LLEONARTACTOR O ACTRIU PRINCIPAL: BERNAT QUINTANA I NAUSICAA BONNINACTOR O ACTRIU SECUNDARI: DIANA GÓMEZ, JORDI PLA, LAURA AUBERT I RAMON PUJOLVERSIÓ ORIGINAL: CATALÀLOCALITZACIONS: BARCELONÈS, MARESMEDIRECCIÓ DE CÀSTING: PEP ARMENGOLDATA D’ESTRENA DE LA PEL·LÍCULA : 28 I 29 DE NOVEMBRELLOC D’ESTRENA DE LA PEL·LÍCULA: TELEVISIÓ DE CATALUNYAWEB PEL·LÍCULA: WWW.BARCELONACIUTATNEUTRAL.COM

ACTOR O ACTRIU PRINCIPAL: ELVIRA MÍNGUEZ, ANTONIO DE LA TORRE, MÒNICA LÓPEZACTOR O ACTRIU SECUNDARI: JOAN CARRERAS, MAR ULLDEMOLINS, JOAN MASSOTKLEINER, MONTSERRAT CARULLA, MINGO RÀFOLS, FERMÍ REIXACH, JORDI SÁNCHEZ, ÓSCAR RABADAN, ROGER CASAMAJOR, PEP CRUZ, MANEL BARCELÓ, PEP SAIS, TONI SEVILLA, MARC HOMS VERSIÓ ORIGINAL: CASTELLÀLOCALITZACIONS: BARCELONA - MADRIDDIRECCIÓ DE CÀSTING: IRENE ROQUEDATA D’ESTRENA DE LA PEL·LÍCULA : 2011LLOC D’ESTRENA DE LA PEL·LÍCULA: TVEPREMIS OBTINGUTS:PREMI MARIANA PINEDA AL FESTIVAL MUJERES DEL CINE DE GRANADA 2011NOMINACIÓ ALS PREMIS PRIX EUROPA COM A MILLOR PRODUCCIÓ DE FICCIÓ 2011

EFECTES ESPECIALS: ENRIC MASIPEFECTES DIGITALS: ISIDRE MIRABET, RAFA PARRILLACAP DE SO DIRECTE: BIEL CABRÉDISSENYADOR DE SO: JORDI BONETMESCLADOR DE SO: ALBERT CLEMENTEACTOR O ACTRIU PRINCIPAL: LAIA MARULL, LLUÍS HOMARACTOR O ACTRIU SECUNDARI: ROSA RENOM, JULIO MANRIQUE, PAU DURÀ, DAFNIS BALDUZ, ÁLVARO CERVANTES, ROGER COMA, FRANCESC GARRIDO, BEA SEGURAVERSIÓ ORIGINAL: CATALÀLOCALITZACIONS: BARCELONA, SANT CUGAT, SANT PERE DE RODES, GIRONA, TONA, CASTELLDEFELSDIRECCIÓ DE CÀSTING: IRENE ROQUÉDATA D’ESTRENA DE LA PEL·LÍCULA : 22 – 23 DE MARÇ 2011LLOC D’ESTRENA DE LA PEL·LÍCULA: TELEVISIÓ DE CATALUNYAWEB PEL·LÍCULA: WWW.TV3.CAT/ERMESSENDA

La Primera Guerra Mundial acaba d’esclatar quan un grup de joves coincideix al port de Barcelona amb la intenció d’agafar un vai-xell que no salparà mai. Allí es coneixen el Karl i la Glòria, el Sebastià i la Caterina, un matrimoni de joves pagesos, el Cinto, un pi-llastre que no coneix límits, i la Maria, que somia en triomfar al món de la revista.

Narra les di� cultats a què va haver de fer front la Clara, primera diputada al Congrés, per aconseguir el dret al sufragi femení durant la II República. En un context on les dones són elegibles però no poden votar, les prime-res dones diputades es plantegen fermament lluitar pels drets de la dona, que passen per una primera conquesta: el vot femení.

Ermessenda de Carcassona, comtessa de Barcelona, Girona i Osona, va ser una dona que va governar durant seixanta anys i ho va fer per sobre del seu � ll i al marge del seu nét. Va manar en un món d’homes i ho va fer sense amagar-se darrera l’ombra dels seus descendents, contra els quals va lluitar per conservar la seva parcel·la de poder.

Ficció televisiva, camuflada sota l’aparen-ça d’un documental, on els protagonistes d’un dels episodis cabdals de la Catalunya del segle XX comenten els fets en prime-ra persona, mentre revivim què va passar a Barcelona entre el 14 i el 17 d’abril de 1931, els tres dies de vigència de la Repú-blica Catalana.

la grandesa i la precarietat del moment que va fer possible l’autogovern català, per primer cop des de 1714

BTV. Passió pel cinema.

Cada setmana a BTV:“La Cartellera”,5 cicles de cinema, 11 pel·lícules

... i sense interrupcions.

www.btv.cat/cinemawww.facebook.com/CinemaBTV

Page 16: Especial Premis Gaudí

Premi

Gaudí d’Honor

Pere Portabella

No he inventat res. Només m’he plantejat el cinema amb una determinada actitud. No sóc un home d’un únic uni-vers, ni un cinè� l, sinó que sempre he treballat en un con-text pluridisciplinari, amb Dau al Set, El Paso, i després amb els conceptuals... Sóc una persona molt permeable. I aquesta experiència la plasmo a través del mitjà cinematogrà� c.

No escric guions sinó una agenda o esquema visual, ja que per a mi les associacions poètiques o d’idees substitueixen l’argu-ment. Començo amb un foli en blanc i el poso apaïsat, com la pantalla; la primera idea cau com una nota i les següents es van resituant. T’has de qüestionar els codis, amb una nova lògica alternativa que et permeti subvertir-los, però no la nar-rativa mateixa com a criteri creatiu: per exemple, prescindir de les relacions causa-efecte i de la necessitat d’un � nal.

De seguida em vaig separar del context de la meva família, acomodada, i em vaig endinsar en les ruptures i els llen-guatges de les avantguardes. Un recorregut apassionant: les avantguardes artístiques em van dur cap a un posiciona-ment polític radical.

Pere Portabella és Premi Gaudí d’Honor 2012 i un honor per als Premis Gaudí. Director, guionista i productor amb més de cinc dècades en actiu al món del cinema, Portabella recollirà el proper dia 6 l’estatueta que li atorga l’Acadèmia del Cinema Català en reconeixement per la seva trajectòria. A continuació publiquem uns extractes d’una entrevista realitzada el febrer de 2011 per Gonzalo de Lucas i Helena Vilalta, editors d’una publicació en castellà sobre Pere Portabella i que apareixerà enguany a Intermedio, junt amb l’edició integral de la seva obra cinematogrà� ca en DVD.

Mai no he fet una pel·lícula d’argument polític, però en can-vi les meves pel·lícules transpiren una posició política... com totes. Tot i que mai no he militat en cap partit, des del 65 em vaig capbussar en la vida política clandestina i les assemble-es, de manera que les avantguardes artístiques i polítiques s’entrecreuaven; pel matí estava rodant una pel·lícula i de nit assistia a reunions clandestines. Tanmateix, molts dels que estaven en les avantguardes artístiques vivien allunyats de la política, i els de les avantguardes polítiques només s’interes-saven pel pam� et.

Si partim d’un plantejament ètic, tant la teva veu com el teu cos o la teva ploma són instruments vàlids. La qüestió és com es materialitza. He dedicat una especial atenció a l’o� ci i a l’excel·lència en l’ús de les eines instrumentals i a l’ètica en el control de les tècniques amb les que l’estètica es materialitza. Ètica i estètica són indissociables: quan t’impliques, l’estètica és el resultat d’aquesta implicació. I si no trenques amb uns codis que contradiuen la teva visió del món, estàs amarrat, fas pel·lícules datades, d’època, perquè t’aferres als codis. A mi, en canvi, m’interessa que les pel·lícules siguin propostes

obertes. Per això sempre he tingut interessos i vincles multidisciplinaris.

Quan rodo una pel·lícula em concentro en els aspectes arte-sanals. L’important quan dirigeixes és la relació entre la teva mirada i el que veus, quina òptica poses entre la teva mirada i allò que mires, com focalitzes. M’interessa la força especí-� ca que té el cinema, la seva materialitat, el treball amb la química, com a Vampir-Cuadecuc (1970), o el digital, per Vampir-Cuadecuc (1970), o el digital, per Vampir-Cuadecucanar � ns al límit del mitjà, del suport, de la banda sonora. Aquesta exploració del límit és fonamental per a mi.

M’agrada treballar contra les formes i les normes que el po-der imposa perquè un sistema polític funcioni: un projecte que el poder instal·la mitjançant la reiteració i, així, el que anomenem conformisme es converteix en un estat confor-table. Et convencen que la vida és així. Els poders eliminen qualsevol distància crítica, i això és molt complex; no és una repressió només política sinó formal, en un sentit ampli: són les normes que es donen per fetes, des que neixes i siguis de la classe que siguis, les que poden acabar amb tu.

Filmo grafia de Pere Portabell a

LLARGMETRATGES: Die Stille vor Bach (2007). Pont de Varsòvia (1989). Informe general (1976). El sopar (1974). Umbracle (1972). Vampir : cuadecuc (1970). Nocturn 29 (1968). No compteu amb els dits (1967).

CURTMETRATGES: Uno De Aquellos (2011). Mudanza (2008). No al no (2006). P.H.N. (2004). Lectura Brossa (2003). La tempesta (2003). Art a Catalunya (1992). Acció Santos (1973). Miró la Forja (1973). Miró Tapís (1973). Playback (1970). Poetes catalans (1970). Miró L’altre (1969). Premios nacionales (1969). Aidez L’Espagne (1969).

Page 17: Especial Premis Gaudí

Pere Portabella

Heterodòxia i compromís

Autodidacta, no ha passat per cap escola de cinema ni és cap cinè� l de soca-rel. No col·labora mai amb guionistes professionals però dedica una especial cura a la tecnolo-gia audiovisual. Còmode amb les avantguardes, rebutja, en canvi, el quali� catiu d’experimental perquè té molt clar quins són els seus objectius. Aquestes són algunes de les màximes que regeixen la � loso� a de Pere Portabella des que, a � nals dels cinquanta, es va apropar per primer cop al cinema per produir dos � lms de Carlos Saura (Los golfos) i Marco Ferreri (El cochecito) menyspreats per l’ortodòxia comunista i maltractats pel franquisme. Viridiana, el retorn de Buñuel a Espanya, es va gestar des de la seva aliança es-tratègica amb aquests dos sectors antagònics però la dicta-dura va trencar un pacte nascut contra natura amb dures represàlies contra els implicats.Quan Portabella va reaparèixer a la segona meitat dels sei-xanta a l’òrbita de l’Escola de Barcelona, seguia essent un heterodox entre els heterodoxes. Compartia amb els seus col·legues de la gauche divine un cinema més poètic que gauche divine un cinema més poètic que gauche divinenarratiu però al mateix temps marcava distàncies singu-lars. Les seves col·laboracions amb el poeta Joan Brossa, el pintor Antoni Tàpies o els compositors Mestres Quadreny i Carles Santos acoten el territori en el qual es van gestar els seus primers � lms com a director: No compteu amb els dits, Nocturno 29, quatre curtmetratges amb Joan Miró o Cuadecuc-Vampir. Aquest � lm assaig sobre el llenguatge del cinema i els codis del gènere fantàstic a partir del rodatge d’una versió con-vencional de Dràcula dóna peu a una nova etapa caracterit-zada per l’activitat política fora de la pantalla, a la recerca de plataformes unitàries contra la dictadura, i per una pràctica cinematogrà� ca militant que, com deia Godard, prefereix � lmar políticament abans que � lmar la política. Informe general..., la crònica de Portabella sobre la Transició a la de-mocràcia, uni� ca els dos vessants del cineasta compromès que poc després redacta la Constitució i, durant una dèca-da, exerceix com a senador i diputat. Pont de Varsòvia, el seu retorn al cinema el 1989, corrobo-ra la coherència d’un realitzador � del a uns principis que l’allunyen de les tendències hegemòniques � ns que el temps li dóna la raó. És ja dins del segle XXI quan es reconeix uni-versalment la transversalitat artística que Portabella sempre ha reclamat del cinema i, per aquesta via, entra en els mu-seus. El Pompidou de París, el MOMA de Nova York o la Modern Tate de Londres són alguns dels selectes recintes que han acollit la seva obra cinematogrà� ca, culminada per El silenci abans de Bach, perquè dialogui de tu a tu amb les expressions artístiques considerades tradicionals. Investit Doctor Honoris Causa per la Universitat Autò-noma de Barcelona, Portabella afegeix ara a tots aquests reconeixements el Gaudí d’Honor atorgat per l’Acadèmia del Cinema Català. És un premi a una trajectòria coherent, heterodoxa i compromesa que, a la vegada, legitima la na-turalesa avantguardista que ha caracteritzat bona part del millor cinema produït al nostre país.

Esteve RiambauDirector de la Filmoteca de Catalunya

“Sempre he entès el caos com l’avantsala dels grans canvis”

“Sempre he entès el caos com l’avantsala dels grans canvis”

“Sempre he entès el caos

A les meves pel·lícules apareixen aquests qüestionaments, aquestes ruptures en formes visuals: l’individu que s’endinsa al mar llegint el diari a Nocturn 29 (1968). Són imatges que Nocturn 29 (1968). Són imatges que Nocturn 29estan al � l de la navalla, com la de l’home que es treu l’ull de vidre mentre veu la des� lada per la televisió; et passes una mica -per exemple, incloent la veu d’un narrador- i tot se’n va en orris. I el mateix passa si et quedes curt. Hi ha un con-junt d’elements visuals que em serveixen per trencar amb les formes habituals, i que tenen més força que no pas generar un discurs explícit. Per a mi, la capacitat poètica del cinema consisteix en traslladar una experiència personal i emocio-nal sense necessitat de remetre’t als fets � guratius concrets, sinó a través del treball amb el llenguatge.

Cal diferenciar entre les ocurrències i les idees. Les ocurrències apareixen circumstancialment i són letals. Les idees es posen pesades: entren, s’instal·len, se t’arrapen i no te les pots treure de sobre... Cal comptar amb la intuïció, te l’has de jugar. Si no et poses al límit, ben bé al cantell i no t’allunyes del recurs de la norma, sempre tens un territori que et cobreix i si et cobreixes et quedes on eres.

Sempre he entès el caos com l’anunci de possibilitats de canvis estructurals. En el punt àlgid dels sistemes, tot és molt complicat, perquè són massa forts. Els períodes de decadència previs al caos són claus, com ara, en aquest món que s’enfonsa i que hi ha un sector que intenta man-tenir sota la línia de � otació per després aixecar-lo amb més duresa. Han après la lliçó i volen estrènyer les clavi-lles, retallar els drets civils i acabar amb la despesa social i deixar-la en mans privades. Això és el que està passant. L’altra alternativa és el que està passant al nord d’Àfrica o aquí mateix, a les places públiques, � ns que allò que és in-acceptable es torni insuportable. No esclatarà del tot ara, no encara, perquè la crisi és molt forta, és com el malalt que ja ha patit tres infarts i el mantenen com poden. Hi haurà salts molt forts i apareixerà una consciència crítica i ètica en molts sectors, també en els partits. Perquè aquests encara ara mantenen un pols per la supervivència. Sembla que el vaixell s’enfonsi, però no del tot, per la qual cosa segons ells és pitjor tirar-se a l’aigua.

Aquest segle serà fantàstic.

Pere Portabella al seu despatx. Fotogra� a d’Helena Gomà.

Gaudeix de les Guanyadoresi Nominades als PremisGaudí a InternetPer només 5 euros més de 30 pel·lículesfilmin.com/gaudipc | mac | ipad | iphone | ps3 | tv

Page 18: Especial Premis Gaudí

Ahora no puedoAhora no puedoEs narren les dificultats per les quals passa una actriu que acaba de ser mare quan es presenta a un càsting

Nominats a millor curtmetratge

El barco pirataEl barco pirataUn pare a punt de quedar-se a l’atur farà tot el possible per a que els Reis li duguin al seu fill el que ha demanat

El somriure amagatEl somriure amagat

Explica el camí iniciàtic d’un nen que arriba a la capital etíop després d’escapar-sede casa

Odysseu’s GambitOdysseu’s GambitEl cambodjà Saravuth es guanya la vida com a jugador als carrers de Manhattan, sacrificant-se a sí mateix

TÍTOL: EL SOMRIURE AMAGATGÈNERE: DOCUMENTALDIRECCIÓ: VENTURA DURALLPRODUCTORA: NANOUK FILMS SLDIRECCIÓ DE PRODUCCIÓ: MIGUEL LLANSOPRODUCTOR EXECUTIU: VENTURA DURALLGUIÓ: VENTURA DURALL-MIGUEL LLANSODIRECCIÓ DE FOTOGRAFIA: MAURO HERCEMUNTATGE: MARTÍ ROCA, VENTURA DURALLMÚSICA ORIGINAL: DIEGO PEDRAGOSASO: M. LLANSÓ- SAMUEL TESFALLEMESCLADOR DE SO: DIEGO PEDRAGOSAACTOR O ACTRIU PRINCIPAL: DANIEL YOHANNES, T.YOHANNES, VERSIÓ ORIGINAL: AMARICLOCALITZACIONS: ADDIS ABBEBA

TÍTOL: ODYSSEUS’ GAMBIT (EL SACRIFICI DE L’ULISSES)GÈNERE: CURT DOCUMENTAL DIRECCIÓ: ÀLEX LORAPRODUCTORA: AL I INICIA FILMSDIRECCIÓ DE PRODUCCIÓ: ÀLEX LORAPRODUCTOR/A EXECUTIU/VA: VALÉRIE DELPIERRE I ÀLEX LORAGUIÓ: ÀLEX LORADIRECCIÓ DE FOTOGRAFIA: ÀLEX LORAMUNTATGE: ÀLEX LORASO: CARLOTA ROYUELAMESCLADOR DE SO: ÀLEX LORAACTOR O ACTRIU PRINCIPAL: SARAVUTH INNVERSIÓ ORIGINAL: ANGLÈSLOCALITZACIONS: NOVA YORKWEB PEL·LÍCULA: WWW.ALEXLORA.ES, WWW.INICIAFILMS.COM

PREMIS OBTINGUTS: PREMI LONG JOHN-FESTIVAL INT. CURTMETRATGES SHNIT

2N PREMI DE LA 24 SEMANA DE CINE DE MEDINA DEL CAMPO, SECCIÓ INTERNACIONAL

BEST INTERNATIONAL DOCUMENTARY AL FESTIVAL INT. DE CURTAMETRAXES DE SANTIAGO DE COMPOSTELA CORTOCIRCUITO

PREMI DEL PÚBLIC AL FESTIVAL INTERNACIONAL DE CURT DOCUMENTAL DE VIDRERES CURT. DOC

SONOFILM AWARD BEST SPANISH DIRECTION AL 24 CINEMA JOVE-FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINE

BEST FILM AL WINBLEDON SHORTS 2011

BEST DOCUMENTARY AL YOUNG VALUES FILM FESTIVAL

BEST INTERNATIONAL SHORT FILM AL 10TH EUGANEA FILM FESTIVAL D’ITÀLIA

PREMIS OBTINGUTS:MILLOR CURT DOCUMENTAL AL METROPOLITAN FILM FESTIVAL DE NEW YORK

PREMI METRÒPOLIS AL VAD GIRONA

MENCIÓ ESPECIAL AL INTERMON-OXFAM ACTUA INTERNATIONAL

FILM FESTIVAL

MILLOR PEL·LÍCULA AL FESTI.DOK 2011 DE GIRONA

MILLOR DOCUMENTAL AL SEDICICORTO INTERNATIONAL FILM

FESTIVAL DE FORLI

MILLOR DOCUMENTAL AL U.FRAME INTERNATIONAL ACADEMIC

FILM FESTIVAL OF PORTO

PREMI DEL MÈRIT AL ACCOLADE FILM FESTIVAL

MILLOR DOCUMENTAL AL FICBE BERRIOZAR FILM FESTIVAL

TÍTOL: AHORA NO PUEDO

GÈNERE: DRAMA

DIRECCIÓ: ROSER AGUILAR

PRODUCTORA: ORIOL SALA-PATAU (AHORA PUEDO PRODUCCIONES)

DIRECCIÓ DE PRODUCCIÓ: ORIOL SALA-PATAU, FRANCINA CIRERA

PRODUCTOR/A EXECUTIU/VA: ORIOL SALA-PATAU

GUIÓ: ELENA SERRA I CORBERÓ

DIRECCIÓ ARTÍSTICA: PAULA BOSCH

DIRECCIÓ DE FOTOGRAFIA: BERNAT BOSCH

PERRUQUERIA I MAQUILLATGE: SUSANNA MUÑOZ

MUNTATGE: LIANA ARTIGAL

MÚSICA ORIGINAL: JENS NEUMAIER, MIQUEL ÀNGEL ALEMANY I BARBARA VAN HOESTENBERGHE

ACTOR O ACTRIU PRINCIPAL: ALBERTO SAN JUANACTOR O ACTRIU SECUNDARI: DYLAN FIGUEROA, PETRA MARTÍNEZ, ANTONIO DE LA TORRE, RAÚL ARÉVALO, FONT GARCÍA, JUAN VINUESAVERSIÓ ORIGINAL: CASTELLÀPREMIS OBTINGUTS: PREMI VILLA DE COSLADA AL MILLOR PROJECTE DE CURTMETRATGES. SEMANA DEL CINE DE MEDINA DEL CAMPO: PREMI DEL JURAT JOVE. FESTIVAL DE CINE DE ALICANTE: PREMI A LA MILLOR ACTRIU. YOUNG VALUES SHORT FILM FESTIVAL DE BARCELONA: PREMI AL MILLOR DIRECTOR. FESTIVAL INTL. DE CINE SOCIAL DE CASTILLA LA MANCHA: PREMI AL MILLOR ACTOR. FESTIVAL INTL. DE CINE SOCIAL DE CASTILLA LA MANCHA: PREMI A LA MEJOR INTERPRETACIÓN INFANTIL FESTIVAL DE PILAS EN CORTO, SEVILLA: PREMI A LA MILLOR ACTRIU. FESTIVAL INTERNACIONAL DE CORTOS DE ALCOBENDAS: PREMI DEL PÚBLIC. BADALONA FILM FESTIVAL “FILMETS”: PREMI AL MILLOR ACTOR. PREMIO INTL. DE CORTOS UNIVERSIDAD DE LA LAGUNA: PRIMER PREMI

TÍTOL: EL BARCO PIRATAGÈNERE: COMÈDIADIRECCIÓ: FERNANDO TRULLOLSPRODUCTORA: BASTIAN FILMSPRODUCTOR EXECUTIU: ARTURO MÉNDIZGUIÓ: FERNANDO TRULLOLS, PEPE COMBALÍADIRECCIÓ ARTÍSTICA: MARIONA JULBEDIRECCIÓ DE FOTOGRAFIA: DANIEL ARANYÓPERRUQUERIA I MAQUILLATGE: BEATRIZ ROJASMUNTATGE: FRANK GUTIÉRREZMÚSICA ORIGINAL: ARNAU BATALLEREFECTES ESPECIALS/DIGITALS: LLUÍS CASTELLSCAP DE SO DIRECTE: JESÚS ESPADADISSENYADOR: ALBERT MANERA, BIEL CABRÉ, POL FERNÁNDEZMESCLADOR DE SO: FERNANDO NOVILLO

CAP DE SO DIRECTE: SEM ROSSI

DISSENYADOR DE SO: SALVA MAYOLAS I RODRIGO VILLANUEVA

MESCLADOR DE SO: MARC ORTS

ACTOR O ACTRIU PRINCIPAL: CRISTINA BLANCO

ACTOR O ACTRIU SECUNDARI: CARLA PÉREZ, ROGER TORNS, ERNESTO COLLADO, MANEL BARCELÓ, MIREIA ROS

VERSIÓ ORIGINAL: CASTELLÀ

LOCALITZACIONS: BARCELONA

DIRECCIÓ DE CÀSTING: ELENA SERRA I CORBERÓ

PREMIS OBTINGUTS: PREMI A LA MILLOR ACTRIU (CRISTINA BLANCO) AL FESTIVAL ALCINE 2011

La Sara és una jove actriu que, després de ser mare, vol recuperar la seva vida profes-sional. És � nalista a un càsting molt impor-tant en el qual s’ho juga tot. Ahora no puedo, dirigida per Roser Aguilar i protagonitzada per Cristina Blanco, és una història de re-núncies, de superació personal i d’amor.

El David està separat, viu a casa de la seva mare i estan a punt d’acomiadar-lo de la feina. Però el seu � ll ha demanat als Reis d’Orient un vaixell pirata i, encara que sigui la darrera cosa que faci, li ho aconseguirà. Un curtmetratge preseleccionat pels premis Goya i protagonitzat per l’Alberto San Juan.

Re� exió en clau de faula realista sobre els valors que sorgeixen d’una societat forma-da per nens. Dirigida per Ventura Durall, El somriure amagat narra el camí iniciàtic d’un nen de 10 anys que arriba a Addis Abbeba després d’escapar-se de casa i la seva trobada amb un grup de nens del carrer.

El gambit és una apertura d’escacs en la qual se sacri� ca un peó per tal d’aconseguir avantatge. Saravuth, com l’Ulisses, també fa un sacri� ci diari amb l’esperança d’acon-seguir una millor posició en el taulell de la vida. Dirigida per l’Àlex Lora i rodada a Nova York, està seleccionada pel Sundance Film Festival.

Page 19: Especial Premis Gaudí

MelancoliaLars Von Trier situa l’acció en la celebració d’un casament, amb la Terra a punt de ser destruïda

Melancolia és un planeta que, després de llarg temps amagat rere el Sol, surt del seu amagatall amenaçant destruir la Terra. Jus-tine (una Kirsten Dunst de presència hipno-titzant que va obtenir el premi a la millor interpretació femenina al passat Festival de Canes) és una noia depressiva a qui, el mateix dia del seu casament, assalten els te-mors d’infelicitat i fracàs. Claire (Charlotte Gainsbourg) és la germana que la cuida, que la protegeix i que la controla. El director danès estructura la cinta en tres parts. Un pròleg operístic que captiva l’es-pectador amb imatges de referències pic-tòriques que van des dels pintors � amencs als simbolistes i acabant en Magritte o Del-vaux; una part dramàtica centrada en el ca-sament de Justine; i una altra més oberta on es polaritzen les relacions entre les ger-manes sota l’amenaça d’un imminent cata-clisme planetari.

TÍTOL ORIGINAL: MELANCHOLIA

DIRECCIÓ: LARS VON TRIER

GUIÓ: LARS VON TRIER

GÈNERE: DRAMA FANTÀSTIC

PRODUCCIÓ: ZENTROPA

REPARTIMENT: KIRSTEN DUNST, CHARLOTTE GAINSBOURG, KIEFER SUTHERLAND, CHARLOTTE RAMPLING, ALEXANDER SKARSGÅRD, JOHN HURT, UDO KIER, STELLAN SKARSGÅRD.

WEB PEL·LÍCULA: WWW.MELANCHOLIATHEMOVIE.COM

El discurs del reiEl camí d’un monarca en la recerca de la seva veu i la seva autoritat

Nominades a millor pel·lícula europea

Bertie (Colin Firth), afectat des de sempre d’un angoixant quequeig, ascendeix de cop al tron d’Anglaterra després de la mort del seu pare i de l’escandalosa abdicació del seu germà gran, el rei Eduard VIII. El país es troba a les portes d’una guerra i necessita desesperadament un líder. Per aquest mo-tiu, la seva esposa Isabel (Helena Bonham Carter), la futura reina mare, el posa en con-tacte amb un excèntric logopeda anomenat Lionel Logue. Malgrat les diferències inicials, els dos se submergeixen de ple en una teràpia poc or-todoxa que els durà a establir un vincle in-frangible. Amb el suport de Logue, la seva família, el govern i Winston Churchill, el rei supera la seva afecció i pronuncia un dis-curs radiofònic que inspirarà el seu poble i l’unirà en la batalla. Entre d’altres guardons, el � lm es va endur quatre Òscars: els de millor pel·lícula, direc-tor, guió i actor per a Colin Firth.

TÍTOL ORIGINAL: THE KING’S SPEECH

DIRECCIÓ: TOM HOOPER

GUIÓ: DAVID SEIDLER

GÈNERE: BIOGRAFIA/DRAMA/HISTÒRIA

PRODUCCIÓ: SEE SAW FILMS,BEDLAM PRODUCTIONS

REPARTIMENT: COLIN FIRTH, GEOFFREY RUSH, HELENA BONHAM CARTER, GUY PEARCE, JENNIFER EHLE, DEREK JACOBI, MICHAEL GAMBON.

WEB PEL·LÍCULA: WWW.ELDISCURSODELREY.COM

PinaEl film revolucionari de Wim Wenders captura l’estètica dels treballs més emblemàtics de Pina Bausch

Pina és un llargmetratge en 3D sobre la Tanztheater Wuppertal, companyia de dansa fundada per la llegendària ballarina i coreògrafa alemanya Pina Bausch. A través d’un viatge sensual i visualment molt im-pactant, Wim Wenders apropa a l’especta-dor les coreogra� es més conegudes de Pina Bausch. Escrita, dirigida i produïda pel re-alitzador alemany, aquest � lm experimen-tal revoluciona la relació entre el cinema i la dansa. I no únicament per estar rodat en 3D, una tècnica que ajuda a transmetre i apropar l’emoció de la dansa, sinó per l’ori-ginalitat del seu plantejament. Està rodada íntegrament en escenaris urbans i naturals de Wuppertal, ciutat alemanya en la qual Pina Bausch va residir durant 35 anys i llar de la seva companyia. És també el tribut de Wenders als 20 anys d’amistat i admiració a Pina Bausch.

TÍTOL: PINA

DIRECCIÓ: WIM WENDERS

GUIÓ: WIM WENDERS

GÈNERE: DOCUMENTAL MUSICAL

PRODUCCIÓ: NEUE ROAD MOVIES, ZWEITES DEUTSCHES FERNSEHEN

REPARTIMENT: PINA BAUSCH, REGINA ADVENTO I MALOU AIRAUDO, RUTH AMARANTE, RAINER BEHR, ANDREY BEREZIN.

WEB PEL·LÍCULA: WWW.AVALONPRODUCTIONS.ES/PINA

No habrá paz para los malvadosel que havia començat com un cas de tràfic de drogues, desembocarà en quelcom més perillós

Enrique Urbizu, un dels directors més notables i sovint més oblidats del cinema espanyol, ha tornat al panorama cinemato-grà� c amb un nou thriller de gènere negre thriller de gènere negre thrillerambientat en un Madrid multiracial. José Coronado interpreta l’inspector de policia Santos Trinidad qui, de camí cap a casa després d’haver begut, es troba invo-lucrat en un triple assassinat. Un testimo-ni aconsegueix escapar i podria delatar-lo. Per això, Santos Trinidad inicia una caça i captura de l’home, per tal d’eliminar-lo. Paral·lelament, la jutgessa Chacón, paper que interpreta Helena Miquel, és l’encar-regada de la investigació del crim. Mentre cadascú per la seva banda avança en la re-cerca de l’assassí, descobriran que res és el que sembla i que, el que havia començat com un cas de trà� c de drogues, desembo-carà en quelcom molt més perillós.

TÍTOL: NO HABRÁ PAZ PARA LOS MALVADOS

DIRECCIÓ: ENRIQUE URBIZU

GUIÓ: ENRIQUE URBIZU, MICHEL GAZTAMBIDE

GÈNERE: THRILLER POLICÍAC

PRODUCCIÓ: LAZONAFILMS, TELECINCO CINEMA

REPARTIMENT: JOSÉ CORONADO, RODOLFO SANCHO, HELENA MIQUEL, JUANJO ARTERO, PEDRO MARÍA SÁNCHEZ, NADIA CASADO, YOUNES BACHIR.

WEB PEL·LÍCULA: WWW.NOHABRAPAZ.COM

Page 20: Especial Premis Gaudí

Gairebé un centenar de papers a la seva esquena a les ordres de José María Nunes, Carlos Benpar, Gonzalo Herralde i Vicente

Aranda, entre d’altres.

Multipremiat, multiestimat i multienyorat des que ens va deixar fa poc. Va morir dues setmanes abans de l’estrena de la pel·lícula.

Primer nominat pòstum dels Premis.

Home de teatre com diria Bernhard, cofundador del Teatre Lliure i “chico”

Almodovar, ha interpretat des de Hamlet al Rei Joan Carles.

D’El otro lado de la cama, a Los dos lados de la cama…El llit sembla l’hàbitat

natural d’aquest integrant de la companyia teatral Animalario.

José María Blancoper OPEN 24H

Jordi Dauderper CATALUNYA ÜBER ALLES!

Lluís Homarper EVA

Alberto San Juanper MIENTRAS DUERMES

Nominats a millor actor secundari

Una francesa guapa i elegant; en cinema ha treballat amb Pupi Avati (Zeder), Robert Altman (Prêt-à-Porter) i James Ivory (Le

divorce), entre d’altres.

La Plataforma de Houellebecq que va dirigir Calixto Bieito va llençar a l’èxit a

aquesta tortosina, coneguda per encarnar la nimfòmana imaginada per Valérie Tasso.

"Mare Coratge" del teatre català, ha destacat en tots els seus papers des de la discreció mediàtica. És una de les poques actrius

catalanes que ha trepitjat la catifa dels Oscar.

Va debutar a Joves de Carles Torras i Ramon Térmens. I ha reincidit amb tots dos, a Trashdel primer i a Negro Buenos Aires del segon.

Entre l’un i l’altre, El taxista ful de Jo Sol.El taxista ful de Jo Sol.El taxista ful

Anne Canovasper EVA

Belén Fabraper CATALUNYA ÜBER ALLES!

Vicky Peñaper CATALUNYA ÜBER ALLES!

Judith Uriachper OPEN 24H

nominades a millor actriu secundària

Page 21: Especial Premis Gaudí

Guanyador d’un Goya per El bola, aquest jove madrileny sembla haver-se especialitzat

en papers d’acció i aventures (Entrelobos, Hispania). Ja parla el català sense accent!

Des de Goodbye Lenin!, que no ha parat: Salvador, � e Bourne Ultimatum, Inglourious Bastards i aviat el veurem a 7

días en La Habana (Benicio del Toro).

Ha participat en diverses sèries televisives (Laberint d’ombres, El cor de la ciutat, Hospital

Central) i en el Cyrano de Tiziano Mancini que protagonitzava Plàcido Domingo.

Faci el que faci ens atrapa: com a aturat vulnerable a Los lunes al sol, com a agressor

a Te doy mis ojos o com a pres agressiu a Celda 211. I quina veu!

Juan José Ballestaper BRUC, LA LLEGENDA

Daniel Bruhlper EVA

Amadís de Murgaper OPEN 24H

Luís Tosarper MIENTRAS DUERMES

nominats a millor actor protagonista

Francocatalana de portada de moda que ha participat en el rodatge de Piratas del

Caribe al costat de la Pe. Durant el rodatge de Bruc es va trencar dos ossos del braç. Bruc es va trencar dos ossos del braç. Bruc

De la Juani de Bigas Luna, l’atracadora d’El patio de mi cárcel o la jove guerrera de patio de mi cárcel o la jove guerrera de patio de mi cárcel Verboa la mestra compromesa amb els nens més

pobres de Katmandú... Tot un canvi de rumb.

En teatre ha fet d’Antígona i d’Ofèlia; en cinema de Dulcinea, però va ser el seu

paper a Celda 211 el que li va suposar la fama i el Goya.

Kike Maíllo la va seleccionar entre més de 3.000 aspirants i ara vol ser com la Pe. Eva és la seva primera pel·lícula i amb 12 anys

és la nominada més jove dels Gaudí.

Àstrid Bergès-Frisbeyper BRUC, LA LLEGENDA

Verónia Echegiper KATMANDÚ.

UN ESPEJO EN EL CIELO

Marta Eturaper MIENTRAS DUERMES

Claudia Vegaper EVA

nominades a millor actriu protagonista

BLACKTHORN EL PODER DEL WESTERNUN MES DE RODATGES XP3D, AMOR COL·LATERAL I MÉS

JOEL JOAN I FÈNIX 11.23 UNA APOSTA PERSONALFLOQUET DE NEU PIONER EN TECNOLOGIA D’ANIMACIÓ 3D

Isaki LacuestaEL CREADOR INCANSABLE

977

2013

5880

04

20

decinedecine.cat - facebook.com/decine - @revistadecine any II - número 20 - juny 2011 - 3€

decinedecine.cat - facebook.com/decine - @revistadecine any II - número 22 - setembre 2011 - 3€

LA PIEL QUE HABITO JAN CORNET, NOI ALMODÒVARROGER PERA AMOR COL·LATERAL DES DE DINS

XAVIER CATAFAL FRAU EN EL SECTORELS NENS SALVATGES UN RODATGE MOLT REBEL

Mientras duermesJAUME BALAGUERÓ, EN CLAU DE SUSPENS

decine.cat - facebook.com/decine - @revistadecine any III - número 23 - octubre 2011 - 3€decine.cat - facebook.com/decine - @revistadecine any III - número 23 - octubre 2011 - 3€

decine

Eva Ànima de robot

SITGES 2011 HOMENATGE A LA INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIALCATALUNYA ÜBER ALLES UNA MIRADA A LA IMMIGRACIÓ

DE MAYOR QUIERO SER SOLDADO UNA HISTÒRIA DE VIOLÈNCIAFENOMEN MALICK LES CLAUS DE L’ÈXIT D’EL ÁRBOL DE LA VIDA

decine.cat - facebook.com/decine - @revistadecine any III - número 24 - novembre 2011 - 3€decine.cat - facebook.com/decine - @revistadecine any III - número 24 - novembre 2011 - 3€

decine

Lluís MiñarroPASSIÓ PEL RISC

UN DÉU SALVATGE EL POLANSKI CATALÀJ. A. BAYONA PURA ENERGIA CREADORASITGES 2011 UNA EDICIÓ APOCALÍPTICA

EVA I ELS EFECTES ESPECIALS MÀGIA FETA AQUÍ

Floquet de NeuFloquet de NeuFloquet de NeuFloquet de NeuFloquet de NeuAventures a Barcelona

XP3D XP3D XP3D XP3D XP3D TERROR QUE TRAVESSA LA PANTALLATERROR QUE TRAVESSA LA PANTALLATERROR QUE TRAVESSA LA PANTALLATERROR QUE TRAVESSA LA PANTALLATERROR QUE TRAVESSA LA PANTALLATERROR QUE TRAVESSA LA PANTALLATERROR QUE TRAVESSA LA PANTALLATERROR QUE TRAVESSA LA PANTALLATERROR QUE TRAVESSA LA PANTALLATERROR QUE TRAVESSA LA PANTALLATERROR QUE TRAVESSA LA PANTALLATERROR QUE TRAVESSA LA PANTALLATERROR QUE TRAVESSA LA PANTALLATERROR QUE TRAVESSA LA PANTALLATERROR QUE TRAVESSA LA PANTALLATERROR QUE TRAVESSA LA PANTALLATERROR QUE TRAVESSA LA PANTALLATERROR QUE TRAVESSA LA PANTALLATERROR QUE TRAVESSA LA PANTALLATERROR QUE TRAVESSA LA PANTALLATERROR QUE TRAVESSA LA PANTALLATERROR QUE TRAVESSA LA PANTALLATERROR QUE TRAVESSA LA PANTALLATERROR QUE TRAVESSA LA PANTALLATERROR QUE TRAVESSA LA PANTALLATERROR QUE TRAVESSA LA PANTALLATERROR QUE TRAVESSA LA PANTALLATERROR QUE TRAVESSA LA PANTALLAOPEN 24H OPEN 24H OPEN 24H OPEN 24H OPEN 24H OPEN 24H OPEN 24H OPEN 24H RETRAT EXPERIMENTAL EN PRIMERA PERSONARETRAT EXPERIMENTAL EN PRIMERA PERSONARETRAT EXPERIMENTAL EN PRIMERA PERSONARETRAT EXPERIMENTAL EN PRIMERA PERSONARETRAT EXPERIMENTAL EN PRIMERA PERSONARETRAT EXPERIMENTAL EN PRIMERA PERSONARETRAT EXPERIMENTAL EN PRIMERA PERSONARETRAT EXPERIMENTAL EN PRIMERA PERSONARETRAT EXPERIMENTAL EN PRIMERA PERSONARETRAT EXPERIMENTAL EN PRIMERA PERSONARETRAT EXPERIMENTAL EN PRIMERA PERSONARETRAT EXPERIMENTAL EN PRIMERA PERSONARETRAT EXPERIMENTAL EN PRIMERA PERSONARETRAT EXPERIMENTAL EN PRIMERA PERSONARETRAT EXPERIMENTAL EN PRIMERA PERSONARETRAT EXPERIMENTAL EN PRIMERA PERSONARETRAT EXPERIMENTAL EN PRIMERA PERSONARETRAT EXPERIMENTAL EN PRIMERA PERSONARETRAT EXPERIMENTAL EN PRIMERA PERSONARETRAT EXPERIMENTAL EN PRIMERA PERSONARETRAT EXPERIMENTAL EN PRIMERA PERSONARETRAT EXPERIMENTAL EN PRIMERA PERSONARETRAT EXPERIMENTAL EN PRIMERA PERSONARETRAT EXPERIMENTAL EN PRIMERA PERSONARETRAT EXPERIMENTAL EN PRIMERA PERSONARETRAT EXPERIMENTAL EN PRIMERA PERSONARETRAT EXPERIMENTAL EN PRIMERA PERSONARETRAT EXPERIMENTAL EN PRIMERA PERSONARETRAT EXPERIMENTAL EN PRIMERA PERSONARETRAT EXPERIMENTAL EN PRIMERA PERSONARETRAT EXPERIMENTAL EN PRIMERA PERSONARETRAT EXPERIMENTAL EN PRIMERA PERSONARETRAT EXPERIMENTAL EN PRIMERA PERSONARETRAT EXPERIMENTAL EN PRIMERA PERSONARETRAT EXPERIMENTAL EN PRIMERA PERSONA

NOUS CREADORS NOUS CREADORS NOUS CREADORS NOUS CREADORS NOUS CREADORS NOUS CREADORS NOUS CREADORS NOUS CREADORS NOUS CREADORS NOUS CREADORS NOUS CREADORS NOUS CREADORS NOUS CREADORS LA BONA SALUT DEL CURTMETRATGELA BONA SALUT DEL CURTMETRATGELA BONA SALUT DEL CURTMETRATGELA BONA SALUT DEL CURTMETRATGELA BONA SALUT DEL CURTMETRATGELA BONA SALUT DEL CURTMETRATGELA BONA SALUT DEL CURTMETRATGELA BONA SALUT DEL CURTMETRATGELA BONA SALUT DEL CURTMETRATGELA BONA SALUT DEL CURTMETRATGELA BONA SALUT DEL CURTMETRATGELA BONA SALUT DEL CURTMETRATGELA BONA SALUT DEL CURTMETRATGELA BONA SALUT DEL CURTMETRATGELA BONA SALUT DEL CURTMETRATGELA BONA SALUT DEL CURTMETRATGELA BONA SALUT DEL CURTMETRATGELA BONA SALUT DEL CURTMETRATGELA BONA SALUT DEL CURTMETRATGELA BONA SALUT DEL CURTMETRATGELA BONA SALUT DEL CURTMETRATGELA BONA SALUT DEL CURTMETRATGELA BONA SALUT DEL CURTMETRATGELA BONA SALUT DEL CURTMETRATGELA BONA SALUT DEL CURTMETRATGELA BONA SALUT DEL CURTMETRATGELA BONA SALUT DEL CURTMETRATGECARTES ENTRE CINEASTES CARTES ENTRE CINEASTES CARTES ENTRE CINEASTES CARTES ENTRE CINEASTES CARTES ENTRE CINEASTES CARTES ENTRE CINEASTES CARTES ENTRE CINEASTES CARTES ENTRE CINEASTES CARTES ENTRE CINEASTES CARTES ENTRE CINEASTES CARTES ENTRE CINEASTES CARTES ENTRE CINEASTES CARTES ENTRE CINEASTES CARTES ENTRE CINEASTES CARTES ENTRE CINEASTES CARTES ENTRE CINEASTES CARTES ENTRE CINEASTES CARTES ENTRE CINEASTES CARTES ENTRE CINEASTES CARTES ENTRE CINEASTES CARTES ENTRE CINEASTES UN INTERCANVI CREATIUUN INTERCANVI CREATIUUN INTERCANVI CREATIUUN INTERCANVI CREATIUUN INTERCANVI CREATIUUN INTERCANVI CREATIUUN INTERCANVI CREATIUUN INTERCANVI CREATIUUN INTERCANVI CREATIUUN INTERCANVI CREATIUUN INTERCANVI CREATIUUN INTERCANVI CREATIUUN INTERCANVI CREATIUUN INTERCANVI CREATIUUN INTERCANVI CREATIUUN INTERCANVI CREATIUUN INTERCANVI CREATIUUN INTERCANVI CREATIUUN INTERCANVI CREATIUUN INTERCANVI CREATIU

decinedecine.cat - facebook.com/decine - @revistadecine any III - número 25 - desembre 2011 - 3€

977

2013

5880

04

25

decinedecine.cat - facebook.com/decine - @revistadecine any III - número 26 - gener 2012 - 3€

ARRUGAS DEL CÒMIC AL CINEMAPEPE & RUBIANES UNA NIT PER AL RECORD

VIATGES A UN ALTRE MÓN CINEMA FANTÀSTIC I DE TERROR ALBERTO MARINI UN DELS GUIONISTES I PRODUCTORS DE L’ANY

Sergi López confessions d’un pecador

La revista Decine felicita tots els nominats als IV Premis Gaudí

www.decine.cat - www.facebook.com/decine - www.twitter.com/revistadecine

oferta de subscripció: 24€+dvd Subsripció anual (11 edicions). DVD a escollir entre: MIL CRETINS + EL PERQUÈ DE TOT PLEGAT, de Ventura Pons o PA NEGRE, d’Agustí Villaronga. DVDs editats per Cameo. Oferta vàlida fi ns a esgotar existències.

Page 22: Especial Premis Gaudí

Especialitzat en fer-nos passar por, l’autor de [REC] és l’exponent

d’un efecte cinematogrà� c que porta el seu nom: una atmosfera

especialment inquietant sense recórrer a truculències explícites.

Es van conèixer durant el muntatge de Calle 54, de Trueba, i han aconseguit fer una mena de road movie en dibuixos en la que només es repeteixen dos espais. I sí, Tono i Javier són germans.

Nominat pel seu primer llarg-metratge després d’un parell de

curts i d’haver-se graduat a l’ES-CAC, la seva trajectòria sembla la de l’estudiant exemplar. Joves

aspirants, preneu nota!

Després de dues pel·lícules urbanes i generacionals com Joves, co-

dirigida amb Ramon Térmens, i Trash, Carles Torras aposta per una

inquietant proposta en blanc i negre, radical i independent. Li va el risc.

Jaume BalagueróPer MIENTRAS

DUERMES

Tono Erraldo, Javier Mariscal i Fernando Trueba

per CHICO & RITAKike Maíllo

per EVACarles Torras

per OPEN24H

nominats a millor director

nominats a millor guió

Sergi Belbel, Cristina Clemente, Martí Roca i Aintza Serra per EVADaniel Faraldo i Ramon Térmens per CATALUNYA ÜBER ALLES!

Alberto Marini per MIENTRAS DUERMESIgnacio Martínez de Pisón i Fernando Trueba per CHICO & RITA

La Gala dels IV Premis Gaudí

25 anys de Col·legi de Directors

François Tru� aut acostumava a assenyalar en les reunions amb els seus col·legues que calia acceptar que la realització d’una pel·lícula és un misteri, i que els veritables directors estaven fets per ser feliços amb el seu treball: rodar pel·lícules. Hem recordat aquestes frases del realitzador francès en nombroses ocasions al llarg d’aquests vint-i-cinc anys, des que en un cèntric hotel de Barcelona es va fundar el Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya. Àdhuc avui emociona veure la signatura de gairebé cent professionals actius que el van fundar, i que junts iniciàvem l’aventura difícil però esperançadora de crear un futur per al nostre cinema. Han passat moltes coses des de llavors i només tenim espai per recordar les bones: la creació del Festival de Barcelona, la campanya dels drets morals dels autors que es va estendre per tota Europa i Estats Units; i a la qual es van adherir gairebé mil realitzadors de tot el món, entre ells Woody Allen, Steven Spielberg, Bertolucci, Tavernier, Sam Fuller i George Sidney, directors que alguns d’ells són avui socis d’honor de la nostra institució. Hem vist també com la formació, i el suport de la nostra televisió nacional es convertien en una realitat i naturalment ens sentim orgullosos d’haver impulsat al costat de nombrosos professionals l’Acadèmia del Cinema Català, i els premis Gaudí. Rovira-Beleta, Bigas Luna, Francesc Bellmunt, Carles Balagué, Josep Maria Forn, Manel Esteban, Joaquim Oristrell i Joel Joan han presidit la nostra associació; a tots ells -i a qui els han acompanyat en les diferents Juntes- els devem gratitud per la seva dedicació. El Col·legi és la demostració que la unió pot ser que no faci la força, però sí que aquesta construeix projectes col·lectius, que com a mínim duren 25 anys, i més!

Santiago LapeiraPresident del Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya

Aintza Serra

DIRECCIÓ ARTÍSTICA: FERRAN AUDÍ I JOEL JOANGUIÓ: TONI CAMA I HÈCTOR HERNÁNDEZ PRESENTACIÓ: ALBA FLOREJACHS I XAVI MIRA ESCENOGRAFIA: ADRIAN SMITHCOREOGRAFIA: SOL PICÓ IL·LUMINACIÓ: JESÚS ESCOSA VESTUARI: PI PIQUERSO: KATOAJUDANT DE DIRECCIÓ: MÍRIAM GIMÉNEZDIRECCIÓ DE PRODUCCIÓ: MONTSE MAJENCHCAPS DE PRODUCCIÓ: MIREIA CARLES I MARTIN CARRANZA AJUDANT DE PRODUCCIÓ: MÍRIAM SÁNCHEZSASTRERÍA: MARIEN GARCÍA

PERRUQUERIA I MAQUILLATGE: CAZCARRA IMAGE GROUP ESTRUCTURA ESCENOGRÀFICA: POWERBAND PRODUCTIONSDECORATS I MUNTATGE: THE KRAKEN PROJECT PROJECCIONS: STEREORENTDISSENY GRÀFIC: JULIA CLAY IMPRESSIÓ GRÀFICA: SUNDISA MERITÒRIA DE VESTUARI: ADRIANA MEUNIÉ MERITÒRIA DE PRODUCCIÓ: MARINA NAVARRO NOSTRE, LA SINTONIA DELS PREMIS GAUDÍ, ÉS DE JOAN VIVES.

AGRAÏMENTS: ÁNGEL PESTAÑA, CELIA VELA

BARCELONA JAZZ ORQUESTRADIRECCIÓ: DANI ALONSOARRANJAMENTS: SERGI VERGÈS SAXOS: VICTOR DE DIEGO, JULI AYMÍ, XAVIER FIGUEROLA, PEP PASCUAL, JOAN CHAMORROTROMPETES: MATTHEW SIMON, IVÓ OLLÉ, ALBERTO PÉREZ, JAUME PEÑATROMBONS: DANI ALONSO, JORDI GIMÉNEZ, JOSEP TUTUSAUS, SERGI VERGÈSPIANO: IGNASI TERRAZACONTRABAIX: JULES BIKOKOBATERIA: ESTEVE PITÈCNICS: JOAQUIM PUIGTIÓ, DAVID CASAMITJANAREGIDOR: SICO SARASÚACOORDINACIÓ: JUDITH COLL

EL COS DE BALLXARO CAMPO, BEALIA GUERRA, MARTA TOMASA, MARIBEL MARTÍNEZ, XEVI DORCA, VALENTÍ ROCAMORA, MIQUEL BARCELONA, CARLOS FERNÁNDEZ

ARTÈRIA PARAL·LELGERÈNCIA: SÍLVIA BERNA DIRECCIÓ TÈCNICA: ROC IBÁÑEZ CAP DE SALA: PACO ALMENARA

TV3PRODUCCIÓ EXECUTIVA: CONXA OREAREALITZACIÓ: XAVIER GARASA PRODUCCIÓ: MONTSE POLO I CÉSAR FERNÁNDEZ CAP TÈCNIC: FRANCESC MOYA

BTVPRODUCCIÓ: RAQUEL PRATS CAP DE PLATÓS: GERMÁN GARCÍA OPERADORS DE CÀMERA: RAMON RIBA I ALBERT MAYOLAS EDICIÓ: DAVID SÁNCHEZ TÈCNIC DE SO I CONTROL: NATALIA ORTIZ AUXILIAR DE SO: SÍLVIA LIMONES IL·LUMINADOR: SERGIO MÉNDEZELÈCTRIC: DANI DE PABLO DECORATS: JUAN JOSÉ DOMÍNGUEZ, DAVID OLLER, ORIOL VINYAS, NALDI SÁNCHEZ

Sergi Belbel Cristina Clemente Martí Roca

Ignacio Martínez de PisónRamón Térmens Fernando Trueba

Daniel Faraldo

Alberto Marini

Page 23: Especial Premis Gaudí

No és fàcil aconseguir que una cerimònia de lliurament de premis sigui amena i àgil. La lectura dels guanyadors i els seus discur-sos d’agraïment han de trobar un contrapès d’interès més generalitzat. Al llarg de la his-tòria d’aquest tipus d’actes s’han provat di-verses fórmules sense que n’hi hagi una que ofereixi als organitzadors garanties totals d’èxit. Tant si el pes de la gala recau en un únic presentador, com en dos o més, sembla que la clau resideix en la gràcia que aquest o aquests puguin tenir. Pel que fa al cinema, el referent número u és la gala dels Oscar, que en els seus inicis va arribar a ser conduïda per algun direc-tor, com Frank Capra i, � ns i tot, per algun productor. Aviat devien adonar-se, però, que els més idonis per dirigir-se al públic amb simpatia i desimboltura eren els actors de la indústria de Hollywood. Bob Hope va presentar els Oscar en 18 ocasions, des de � nals de la dècada dels trenta i � ns a � nals de la dels setanta, que és quan va aparèixer la � gura del comediant i/o escriptor am� -trió d’un programa nocturn d’entrevistes i varietats per a la televisió o late night show. Johnny Carson - l’antecedent d’Andreu Bue-nafuente i d’Eva Hache, per entendre’ns - va ser el presentador en quatre o cinc ocasions � ns a primers dels 80 i el seu seguidor, Da-vid Letterman, al capdavant d’un altre late show televisiu, ho va fer el 1995. Un altre show televisiu, ho va fer el 1995. Un altre showpresentador recurrent durant la dècada dels noranta va ser l’actor Billy Crystal.

Els Gaudí amb més ritme

“Xavi Mira serà una barreja de Ricky Gervais i Billy Crystal” Joel Joan

L’Acadèmia del Cinema Català planteja el lliurament dels guardons com un gran espectacle musical

D’una manera o altre, totes les gales van darrera de la idea d’espectacle per assegu-rar-se l’audiència en combinacions de mú-sica i humor que busquen l’equilibri. L’any passat, però, el còmic Ricky Gervais va de-sequilibrar-ho tot en la presentació que va fer dels Globus d’Or i, malgrat les crítiques que va rebre, tant per part dels organitza-dors com de la indústria, l’audiència va ser tal que enguany ha tornat a repetir.Ricky Gervais és precisament un dels refe-rents que Joel Joan i Ferran Audí, directors artístics de la IV Gala del Premis Gaudí de Cinema, tenen en ment. L’altre és el presen-tador dels Oscar d’enguany, el veterà Billy Crystal. Pel que sembla, el presentador dels Gaudí, l’actor Xavi Mira, “serà una barre-ja de tots dos”, explica en Joel. L’actor va-lencià, però, hi afegeix un plus, i és la seva experiència en espectacles musicals. Acaba d’empalmar Los sobrinos del Capitán Grantal Teatro de la Zarzuela de Madrid amb les primeres lectures del guió de la gala.La seva partenaire a l’escenari serà l’actriu revelació del moment, Alba Florejachs, que està arrasant a Madrid després d’haver-ho fet a Barcelona amb L’any que ve serà millor. Pep Armengol ha estat l’encarregat de trobar els presentadors idonis per a la gala. “Les gales són un gènere molt complicat: és bàsic encertar-la amb els presentadors. Quan vaig veure l’Alba Florejachs a la Villarroel, vaig saber que havia de ser ella; és una barreja extraordinària entre la Carol Burnett i la

Rossy de Palma, però a més ella és atractiva i canta, tot un fenomen, d’aquells que com a director de càsting et trobes molt poques vegades. Calia trobar un presentador que s’hi complementés bé i de seguida vaig pen-sar amb en Xavi Mira, que és una mica com el Tom Hanks, l’home mig, però en Xavi no només té experiència en comèdies, sinó que també en té en musicals."La història dels Gaudí és curta i l’experiència de l’Acadèmia del Cinema Català en aquest tipus d’actes és limitada, però la solvència de l’equip artístic de la gala permet parlar d’ambició . La nit dels Gaudí, el proper 6 de febrer, promet música, ball i humor. La gala, que serà retransmesa per TV3 ens fals directe, comptarà amb la Barcelona Jazz Orquestra, la primera big band estable de la ciutat que, big band estable de la ciutat que, big bandper cert, ha estat convidada a actuar al Lincoln Center de Nova York l’any vinent. Els seus setze músics tocaran en directe una sèrie de temes que pertanyen a coneguts musicals de Hollywood. “Hem intentat fer un homenatge al món dels musicals i hem triat temes cinematogrà� cament molt referenciats, i alhora els hem volgut donar un gir contemporani”, ens explica Ferran Audí. Arranjats per Sergi Vergès i adaptats pels guionistes de la gala, Toni Cama i Hèctor Hernández, n’hi ha que són autèntiques sàtires. “Intentem sorprendre tenint en compte que no deixa de ser un programa de televisió per a la gran part del públic”, comenta en Toni. “Sorprendre,

i també divertir i reivindicar”, afegeix l’Hèctor. “Estem fent un megaespectacle”.Un cos de ball de quatre ballarins i quatre ballarines, coreogra� ats per la Premi Na-cional Sol Picó, ens traslladaran a aquests musicals clàssics de Hollywood. “De fet”, matisa la Sol, “intento traslladar el món del musical de Hollywood al meu. El titular se-ria De Hollywood a Picó, tot i que no és fàcil escapar-se dels codis establerts en temes tan coneguts com els que adaptem”.

L’espai escènic, obra del dissenyador brità-nic Adrian Smith, juga amb tots els cartells de les pel·lícules nominades. “He construït un trencadís d’estil gaudinià que cobreix tot l’espai. Al mateix temps he maximitzat les mides de l’escenari per tal de donar ca-buda a l’orquestra, els ballarins, els presen-tadors i els guanyadors. El motiu del tren-cadís es repeteix a la pantalla per uni� car l’aparença i l’estil.”I Pi Piquer els vestirà a tots. “I amb un pres-supost inferior al de qualsevol T6!. Plan-tejo un vestuari elegant però sobri, que es correspongui amb els temps que estem vi-vint, però sense renunciar al glamour que glamour que glamouruna gala com aquesta ha de tenir. Compto amb les peces d’Angel Pestaña, que té una col·lecció impressionant de vestits de veri-tat que ha anat comprant pel món; des del 1800 � ns a l’actualitat, alta costura i vinta-ge, Pertegaz, etc., i comptem també amb els vestits que ens deixa el Teatre Nacional de Catalunya. Es tracta de buscar complicitats per assegurar-nos aquest glamour però sent glamour però sent glamourconscients que és una funció única i que no podem malgastar els diners. La idea global és la de convertir la cerimònia en un gran espectacle musical. Però també hi ha una part audiovisual molt important. L’anunci del nominats, que es van donar a conèixer el passat 4 de gener en un acte a la Pedrera, anirà acompanyat per unes � l-macions, fetes als estudis de BTV, i amb les quals els presentadors podran, gràcies a la màgia del setè art, � car-se literalment a dins d’algunes pel·lícules nominades. La produc-tora Míriam Giménez dóna pistes sobre el procés: “Hem hagut de buscar dobles dels actors nominats i el més difícil ha estat re-produir algunes localitzacions”.

Begoña Barrena

Fotografi a de Míriam Giménez als estudis de BTV

Page 24: Especial Premis Gaudí

Segueix-nos atwitter.com/@academiacinecat facebook.com/academiadelcinemawww.academiadelcinema.cat

Visita’ns a Passeig de Colom, 6 08002 BarcelonaTel. 93 268 27 76 [email protected]

Exposició fotogràfica:El rodatge de la Plaça del Diamant de Josep M. Contel

Membres de l'acadèmia del cinema

Page 25: Especial Premis Gaudí

Carme Contreras Actriu

Teresa Gimpera Actriu

Jordi FeliuDirector i guionista

Josep Maixenchs director de l’escola ESCAC

Josep Maria QueraltóCol·leccionista cinematogràfic

Membres de l'acadèmia del cinema

Membres d'honor de l'Acadèmia

Nous membres d'honor

Page 26: Especial Premis Gaudí

III Premis GaudíI Premis Gaudí II Premis Gaudí

La sorpresa d’Albert Serra El cant dels ocells d’Albert Serra, estrenada només en tres sa-les de tot Catalunya, va ser la gran sorpresa en aconseguir el Gaudí a la millor pel·lícula en català, a la millor direcció i a la millor fotogra� a. Vicky Cristina Barcelona de Woody Allen es va endur el de millor actriu secundària (Penélope Cruz), millor música original i millor pel·lícula en llengua no catalana. Bienvenido a Farewell-Gutmann de Xavi Puebla i Forasters de Ventura Pons van ser les grans derrotades. En la categoria de documental, el guardó va ser per a Bucarest, la memòria perduda, dirigida per Albert Solé. La trajectòria de Jaime Camino va ser distingida amb el Gaudí d’Honor.

Uns Gaudí repartitsTres dies amb la família de Mar Coll es va alçar amb el premi a la millor pel·lícula en llengua catalana, a la millor direcció, i a la millor actriu protagonista (Nausicaa Bonnín). Las dos vidas de Andrés Rabadán de Bonaventura Durall es va endur els tres Gaudí als quals optava: millor actriu secundària (Cla-ra Segura), millor protagonista masculí (Àlex Brendemühl) i millor actor secundari (Andrés Herrera). Garbo. L’home que va salvar el món d’Edmon Roch va guanyar la categoria de documental i el guardó al millor guió. Josep Maria Forn va recollir el Gaudí d’Honor al llarg d’una gala d’inspiració aquàtica que es va celebrar al teatre Coliseum.

Pa negre arrasaLa pel·lícula d’Agustí Villaronga va aconseguir els Gaudí més importants (millor pel·lícula catalana, millor direc-ció, guió, fotogra� a...) i � ns a un total de 13 dels 15 als qual optava, inclosos el de protagonista femenina (Nora Navas) i els dos actors secundaris. Els moments emotius de la gala, que va tenir lloc a l’Artèria Paral·lel i va ser presentada per Quim Masferrer, els van protagonitzar l’expresident de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Ma-ragall, en qui es basa el documental guardonat, Bicicleta, Cullera, Poma de Carles Bosch, i Jordi Dauder en recollir el Gaudí d’Honor per la seva trajectòria.

Edicions anteriors

Fotogra� a: arxiu de TV3 Fotogra� a: Marta Puig Fotogra� a: Marc Vila

Page 27: Especial Premis Gaudí
Page 28: Especial Premis Gaudí