Laura mallén, Tamara Palacios, Marina Yañez i Jazmin Buzzalino

Espectacles i oci Roma

Definició Les termes eren edificis públics destinats a banys típics de la

civilització romana.

Estructura i parts L'estructura interna típica de les termes era una successió de

sales amb basses o piscinae a l'interior: el frigidari (frigidarium,

d'aigua freda), el tepidari (tepidarium, d'aigua tèbia) i el caldari

(caldarium o calidarium, d'aigua calenta). Els banys de vapor

principals es trobaven al sudatorium, i consistien en el laconicum

(bany sec) i l'assa sudatio (bany humit).

Aforament 1600 usuaris

Espectacles que s’hi feien - APODYTERIUM.

- CALDARIUM.

- FRIGIDARIUM.

- HYPOCAUSTUM.

- LACONIUM O SUDATORIUM

- NATATIO.

- PALAESTRA.

- POPINA.

- PRAEFURNIUM.

- TEPIDARIUM.

- UNCTORIUM.

Persones que intervenen en

l’espectacle

Hi havia una persona o dues per cada sala

Temps en que es representen

els espectacles

Malgrat que estaven obertes des de mig matí, la majoria de la

gent acostumava a anar a les termes a mitja tarda amb la

intenció de relaxar-se després de la feina o de les obligacions

que l'ocupaven durant el dia.

Edificis amb què es poden

relacionar actualment

Balnearis

Dibuix de les parts

Laura mallén, Tamara Palacios, Marina Yañez i Jazmin Buzzalino

Definició Era un edifici d'oci romà que servia per a fer curses de cavalls i

carros.

S'hi celebraven els anomenats Jocs circenses (Ludi circenses).

Estructura i parts Era un edifici rectangular amb un costat curt semicircular. Al centre

es construïa una balustrada que dividia l'edifici pel centre (spina). Les

grades estaven recolzades en una estructura feta amb arcades. A

l'Spina hi podia haver de tot, temples, obeliscs, estàtues de dofins

A cada extrem de l'Spina hi havia les metae, pilars o fites que

assenyalaven el punt on havien de girar els carros.. Al davant d'unes

de les metae es trobaven les carceres.

Aforament 25.000 persones

Espectacles que s’hi

feien

Exhibicions Eqüestres

Ludus troianus

Carreres pedestres

Carreres de Carros

Persones que

intervenen en

l’espectacle

Patricis

Homes que volien ser lliures

genets experts que realitzaven acrobàcies amb els cavalls

Participants que donaven voltes a la pista durant hores

genets amb cavalls

Temps en que es

representen els

espectacles

Tarda

Edificis amb què es

poden relacionar

actualment

Hipòdrum

Restes importants a roma,

Hispania i europa

Bètulo (Badalona)

Caldes de Montbui

Laura mallén, Tamara Palacios, Marina Yañez i Jazmin Buzzalino

Dibuix de les parts

Restes importants Circ romà de Toledo

Circ romà de Tarragona

Circ romà de Mérida

Circ romà de Alhambra (Ciutat Real)

Definició Ve de la grega amphiteatron que vol dir dos teatres (amphi -dos- i

theatros -teatro-), era un edifici públic que servia per a les lluites

de gladiadors i de feres (venationes) .També s'utilitzava per

acollir espectacles i jocs.

Estructura i parts És igual que la dels teatres. de vegades part de la grades es

recolza en un vessant, i la resta es recolza sobre una estructura

de murs radials i circulars volta. Exterior es compon generalment

d'ordres de pilars o columnes amb arcs, de vegades cecs.

L'amfiteatre es divideix en tres zones:

la pista o arena era on és feien a els espectacles i estava cobert

de sorra.

El soterrani o fossae: sota l'arena, cobert per 1 empostissat de

fusta, hi havia a els magatzems para los decorats, a els

departaments pèls lluitadors i els gàbies de les feres. un sistema

de rampes servia per licitar els feres a l'arena.

La graderia o cauea, construïda per un sistema de galeries amb

volta que la sostenien i permetien accedir-hi per unes escales i uns

accessos (uomitoria). Estava separada de l'arena per 1 mur d'uns

quatre metres anomenat podium. Una o més tribunes estaven

reservades als grans personatges (l'emperador). Cada espectador

tenia una entrada de pedra on se li assignava el seu seient. És

podia estendre una gran lona (uelum) per protegir del sol a els

espectadors.

Aforament 50000 persones

Espectacles que

s’hi feien

Lluita amb gladiadors, amb animals o simulació de batalles. En

algun cas es van utilitzar fins per representar batalles navals -

naumachias-, amb l'aigua inclosa.

Persones que

intervenen en

l’espectacle

Les lluites de gladiadors Tipus de gladiador es coneixen fins a

26 tipus de gladiadors, però els més habituals eren aquest quatre:

- Samnites: escut (scutum) i espasa (spatha).

- Tracis: protegits per una rodella (parma) i un punyal (sica).

- Mirmilló: portava un casc que representava un peix marí.

Laura mallén, Tamara Palacios, Marina Yañez i Jazmin Buzzalino

- Retiari: portava una xarxa (rete) i un trident (tridens).

Les uenationes

Les naumachiae

Execucions

Temps en que es

representen els

espectacles

Entre 1 i 30 min i 2h

Edificis amb que es

poden relacionar

actualment

Anfiteatro de Italica, en Santiponce, Sevilla.

Anfiteatro de Emerita Augusta, en Mérida, Badajoz.

Anfiteatro de Tarraco, en Tarragona.

Anfiteatro de Segobriga, en Saelices, Cuenca.

Dibuix de les parts

Restes importants

a Roma, Hispania i

Europa

Tarragona

Roma

Mérida

Laura mallén, Tamara Palacios, Marina Yañez i Jazmin Buzzalino

Definició Un teatre romà és una construcció típica de l'arquitectura romana que es

troba a gran part de les províncies de l'antiga Roma i la finalitat del qual

era la d'oferir espectacles teatrals. Alguns exemples representatius en

són el teatre romà de Tarragona, el de Pol·lèntia i el de Sagunt, pel que fa

als Països Catalans.

Estructura i parts Porticus post scaenam, pati amb columnes situat darrere de

l'escenari.

Scaena, al qual actuen els actors.

Scenae frons, normalment compost per a un doble ordre de

columnes.

Proedria, espai semicircular davant del front escènic.

Orquestra, semicercle front a l'escenari al qual seien les

autoritats i l'alçava un altar en honor a déu Dionís.

Aditus, passadissos laterals d'entrada a l'orquestra.

Cavea, estructura semicircular amb grades a la qual seien la resta

d'espectadors, situats segons el seu rang social.

Vomitoria, entrades a la graderia.

Aforament 6.000 espectadors

Espectacles que

s’hi feien

Es feien representacions dramàtiques: Versos fescennins, Atel·lanes,

Mims. Aquestes, estaven representades per esclaus(majoritàriament).

Persones que

intervenen en

l’espectacle

Els actors professionals (histriones) estaven organitzats en companyies

(grex, caterva) poc nombroses sota l'adreça d'un patró (dominus). La

majoria tenien la condició jurídica d'esclaus o libertos. Rebien diners per

les seves actuacions, però els salaris variaven en funció de la fama de

cadascun d'ells.

Temps en que es

representen els

espectacles

Les obres teatrals es representaven del migdia fins a la tarda, per a

poder aprofitar la llum del dia.

Laura mallén, Tamara Palacios, Marina Yañez i Jazmin Buzzalino

Edificis amb què

es poden

relacionar

actualment

Teatre Nacional de Catalunya, evidentment, hi ha moltes diferències. Els

d’abans no tenien teló, i la seva estructura era molt diferent.

Dibuix de les

parts

Restes importants

a Roma, Hispània

i Europa