espeleoCAT07 - Ferla · 2017. 9. 10. · conei-i habilitats per a la que l’espeleologia al =hkf...

Exploració de la nova via Mir�-Canela

Desprès d’aixecar una nova topogra-fia completa de la cavitat, destaquem les següents dades espeleomètriques, desnivell vies Miret - Canela / GEB

- 132 m. Desnivell Miret - Canela,

fons de l’avenc - 144 m. Desni-vell avenc de la Ferla - 172.

Aquestes activitats han estat efectua-des per un nombrós equip del Grup

d’Espeleologia de Badalona, a les que han participat espeleò-legs de les diferents generacions, des dels més veterans als més joves, cada un ha fet aportació, dins de les seves possibilitats, dels seus conei-xements tècnics i habilitats per a la consecució d’un objectiu comú que és l’avançament de l’espeleologia al nostre país.

Us presentem, a continuació, les re-cerques i els treballs espeleològics re-alitzats, des de finals de l’any 2007 i tot el 2008, a l’avenc de la Ferla del massís del Garraf, Alt Penedès.

Realitzant una primera escalada d’un pou s’ha assolit connectar, també es-calant, amb una carena de pous as-cendents que arriba fins a - 28 m de la cota inicial de l’avenc (nova via

Miret - Canela). Continuant per les ramificacions descendents s’ha explo-rat una altre via (GEB) que connecta amb la Torres - Balart, detall que passà inadvertit als anteriors explora-dors de l’avenc, fins arribar a - 160 m, on s’han iniciat les tasques de de-sobstrucció a la que sembla una con-tinuació evident de l’avenc.

Exploració

12

Nova via Miret-Canela

Totes les aportacions són imprescin-dibles parleologia, laboració d’altticipació protagonistes sarem a la present memòria.

També he de dir que, per decisió dels primers en assolir la connexió als nous pous i galeries de la Ferla, s’anomenaren: com homenatge a aquests dos espeleòlegs que destaquen a la dinamització de l’espeleologia, principalment, per la recerca i exploració de noves cavernes a Catalunya i a l’Aragó.

Encara i galeries, s’ha aixecat una nova to-pografia sat espeleològics resten incògnites a desvetllar

Grup d’Espeleologia de Badalona

President

Brauli T

L’avenc de la Ferla

més raf. explorats per Font i Sagué, a l’agost del 1898, i el que més expectació va aixecar, a causa de la varietat de llegendes i creences que la gent de la comarca havia construït al voltant. La seva boca, que s’obre com un gran forat fosc a l’encreuament de les rieres del fons de les Conques i visible des de lluny, va afavorir potser el desenvolupament de la imaginació. 26 anys després, a la cavitat, envoltat també d’una gran expectació. Aleshores, Amat va arribar al fons del segon pou i li va atribuir una fondària de 240 m.

A partir de 1949, els membres del Club

termassís, parcavitat se succeiran.

Des van

quals en ocasions han presentat di-vergències més que notables, tant en allò relacionat amb la fondària com en els perfils. A més, també es va assenyalar un possible esfondrament de l’últim pou de la cavitat. Aquest suposat esfondrament de la part final ha aportat algun punt més d’incerte-sa, però, cal fer esment, les notícies que en tenim d’aquest esdeveniment no són prou clares i gaires signes no es poden apreciar.

A l’any 2007, alguns membres del GEB van realitzar una visita a la cavi-tat, per tal d’explorar la zona conegu-da amb el nom de Via Torras-Balart, donat que a la majoria de topografi-es sortia amb alguns interrogants. La intenció de revisar els esmentats inter-rogants ens va portar a intuir alguna possibilitat de continuació.

Després de comprovar que aquesta possible continuació prenia cos i es-feia més evident, varem començar ja amb decisió a pensar en la necessitat d’escalar un pou del qual quasi bé no s’albirava el sostre amb els po-tents frontals de leds.

Desprès d’aixecar una nova topogra-fia completa de la cavitat, destaquem les següents dades espeleomètriques,

Miret - Canela / GEB

Miret - Canela,

Desni-

efectua-Grup

Badalona, a les que han participat espeleò-

generacions, joves, de les conei-

i habilitats per a la que

l’espeleologia al

El pou d’entrada, de 92 m. Foto Jordi de Cabo

Iniciant el descens del P-92. Foto Jordi de Cabo

Escalada al P-14 de la via nova. Foto Jordi de Cabo 13

ElElElElEl pou d d d d’e’e’entntradadadada dededede 9 9 92 2 2 m. F F Fototo JoJoJordrdrdrdi i i dededede C C Cababababo

Totes les aportacions són imprescin-dibles i importants, doncs formen part del veritable concepte de l’espe-leologia, així el GEB agraeix la col-laboració dels companys espeleòlegs d’altres entitats que amb la seva par-ticipació en aquestes activitats són protagonistes del resultats que expo-sarem a la present memòria.

També he de dir que, per decisió dels primers en assolir la connexió als nous pous i galeries de la Ferla, s’anomenaren: via Miret - Canela, com homenatge a aquests dos espe-leòlegs que destaquen a la dinamitza-ció de l’espeleologia, principalment, per la recerca i exploració de noves cavernes a Catalunya i a l’Aragó.

Encara que s’han explorat nous pous i galeries, s’ha aixecat una nova to-pografia de tota la cavitat, s’ha revi-sat la part coneguda, etc., els treballs espeleològics a la Ferla continuen, resten incògnites a desvetllar.

Grup d’Espeleologia de Badalona

President

Brauli Torres i Milla

L’avenc de la Ferla és, potser, el més representatiu del massís de Gar-raf. Va ser un dels primers avencs explorats per Font i Sagué, a l’agost del 1898, i el que més expectació va aixecar, a causa de la varietat de lle-gendes i creences que la gent de la comarca havia construït al voltant. La seva boca, que s’obre com un gran forat fosc a l’encreuament de les rieres del fons de les Conques i visible des de lluny, va afavorir potser el desenvo-lupament de la imaginació. 26 anys després, Amat i Carreras tornaria a la cavitat, envoltat també d’una gran expectació. Aleshores, Amat va arribar al fons del segon pou i li va atribuir una fondària de 240 m.

A partir de 1949, els membres del Club Muntanyenc que porten a terme diverses exploracions a tot el massís, tornen de nou a la Ferla. A partir d’aquesta data les visites a la cavitat se succeiran.

Des de la primera exploració, es van aixecar diverses topografies, les

L’escalada no va ser gens fàcil a cau-sa de la gran quantitat de coliflors que entapissaven les parets. En un principi es va iniciar amb spits, però de seguida varem veure que neces-sitaríem parabolts per tal d’obtenir major seguretat. Clavar spits a una paret amb profusió de coliflors no dóna cap confiança.

Superat el primer pou, veiem amb il-lusió que la cavitat continua.... cap amunt. Aquest cop, sense coliflors.Van ser necessàries diverses sortides per poder arribar al punt culminant, per poder escalar tots els pous que se’ns apareixien un darrere de l’al-tre. El resultat és el que ara presen-tem, una cavitat bessona però dife-rent que ha coincidit amb l’avenc de la Ferla en el seu punt més baix.

InInInInIniciciciciaiaiaiantnt el l l l l l dedededededescens dedededededel l l l l l P-P-P-P-92929292

EsEsEsEsEsEsEsEsEsEsEscacalalalalalalalalaladadadadadadadadada a al l l l l l l l l P-P-P-P-P-P-P-P-P-141414141414 d d d d d d d d de e lalalalalalalalala v viaiaiaiaiaia n novovovova.a.

expedició, reflectida a la revista il·lustrada Destino, on assoleixen de nou el fons de l’avenc, aixecant una nova topografia que donà - 209 m.

1952. (30-31/VIII). Membres del Centre Excursionista de la

Comarca del Bages de Manresa, fent servir una corriola al primer pou i escales a la resta, efectuen el descens fins el fons de l’avenc, encara que diuen que per això van haver de treure pedres del fons. Després coincideixen amb membres del GES del CMB que utilitzen el mateix material instal·lat.

1955. (12/13-III). Tornen membres del GES, descobrint la via Torras

- Balart (- 175 m). Observen que s’han produït esfondraments que han obturat el pou del Perico / pou del Riu Subterrani.

1956. (20/21-V). El GES continuà explorant la via Torras - Balart, observen nous esfondraments, aixe-quen una nova topografia, situen el punt més fondo de la cavitat a la nova via - 175 m. Encara que el pous terminals són obstruïts, rectifiquen la cota de - 209 m de l’any 1949 amb una nova de - 181 m., obstruïda a - 163 m.

Malgrat tenir, probablement, un origen paral·lel, ambdues cavitats són força diferents. La Ferla té pous de bones dimensions i no gaire presència de formacions. La via

Miret-Canela és una xarxa

de pous i meandres amb

dimensions més petites i plens

de concrecions.

L’origen de la via Miret-Canela han de ser les filtracions provinents de la riera que coincideix amb la riera de la Ferla uns metres més avall. Com hem dit abans, és una xarxa de pous i meandres, amb senyals de circulació hídrica antiga, encara que recentment s’ha observat una relativa presència d’aigua. Els fenòmens de reconstrucció tenen molta presència, n’hi ha una gran quantitat de colades i formacions diverses.

Els pous superiors no tenen

sortida, de moment, a l’exterior. A fora no s’ha trobat cap esquerda o similar que permetés la connexió. Però és una possibilitat que en algun moment es podrà fer realitat. De qualsevol manera, al llarg de l’exploració hem trobat ossos de ratpenat i restes orgànics d’una certa entitat provinents de l’exterior.

Al fons de la via cal comentar la troballa d’una capsa amb un

paper que tenia la inscripció dels descobridors de la via, Torras i

Balart, la qual cosa ens fa suposar que no gaires persones han arribat a aquest indret des que els primers exploradors ho van fer. La part final de la via és una xarxa de pous més o menys paral·lels, interconectats i recoberts d’argila que encara pot aportar alguna sorpresa.

L’avenc de la Ferla ha estat la caverna més fonda de Catalunya des de l’any 1924 fins al 1954 quan fou superada la seva fondària a l’exploració de l’avenc de l’Esquerrà.

També fou la de més profundi-

tat de la península fins l’any

1951 que es va davallar el pou Le-

pineux de la Pedra Sant Martí

a Nafarroa. Encara que a l’època es va considerar que la cueva del

Agua a Granada (1950) superà la profunditat de la Ferla, desprès amb topografies més precises es va constatar que aquesta cova d’Anda-lusia arribava a - 165 m.

1897. (26-VI). N. Font i Sagué amb una sonda de 200 m, mesura el primer pou que donà 105 m de fondària.

1898. (15-VIII). N. Font i Sagué i en Farret baixen el primer pou, arribant fins la capçalera del segon. El sondegen (40 m) i calculen 170 m de fondària total. Posteriorment (1924) Amat situaria aquest punt a - 200 m.

1924. (12-X). Rafael Amat i

Carreras amb els seus companys, Gabriel Amat, Ramon Vallès, Enric Casals, Joan Mas (alcalde de Begues), Jaume Masroig i Marià Faura (que baixà uns 20 m), fan l’equip d’exploració que assolí el fons de l’avenc. Situant la major fondària als 240 m (avenc del Riu Subterrani. 5è. avenc).

1949. (18/19-VI). Membres del GES del CMB organitzen una gran

Exploració

14

1957

UEC nova el - 184 m.

1964

per

Campanya de 1949. El pou d’entrada, de 92 m. Foto archiu GESPrimera topogra!a, atribuïda a Amat i Carreras, 1924.

Topogra!a de 1949, abans de l’esfondrament.

Topogra!a de 1956.

a la revista assoleixen de

nou el fons de l’avenc, aixecant una nova topografia que donà - 209 m.

. (30-31/VIII). Membres del de la

de Manresa, primer

i escales a la resta, efectuen l’avenc,

van fons.

membres utilitzen el

. (12/13-III). Tornen membres Torras

que que han

/ pou del

continuà Torras - Balart,

aixe-situen

a la - 175 m. Encara que el pous

rectifiquen la - 209 m de l’any 1949 amb

- 181 m., obstruïda a

15

1957. Membres del GEAM de la UEC de l’Hospitalet realitzen una nova topografia de l’avenc, situant el final de la via Torras - Balart a: - 184 m.

1964. En un reconeixement efectuat per membres de l’ERE del CEC,

observen “amb gran sorpresa” que, l’obturació del pous finals no és produïda per enfonsaments de la volta, sinó per l’aportació de materials al.lòctons de la riera.

1979. A una nova topografia realit-zada per membres de la SIE del CEA

situen la cota més fonda de l’avenc a - 165 m.

2007. (10-XI). Membres del GEB comencen a escalar el pou de la via Torras - Balart, el que conduirà a la connexió de les noves galeries inèdites.

Primera topogra�a, atribuïda a Amat i Carreras, 1924.

Topogra�a de 1949, abans de l’esfondrament.

Topogra�ant la via lateral del pou principal, la sala penjada al seu bell mig. Foto Jordi de Cabo.

Topogra�a de 1957. Topogra�a de 1974, extreta del catàleg de Garraf de J. Borrás, a la qual es compara el per�l de la cavitat previ i posterior al teòric esfondrament. L’acumulació de materials causada per l’esmentat esfondrament aquí re&ectida no s’observa per enlloc a la realitat.

Topogra�a de 1956. Topogra�a de 1958. Topogra�a més recent �ns ara, del 1979

Amb bonic i entret

Ja POU

tot pena posterior la accedim paral·lel més de al i bonic comparat amb la resta. Val la pena visitar

Al un ació la cable per massa estreta.

Arribem rocs muntar amb així ho requereix.

Compte que llit en i ara ja més practicable finestra que dona BALART

Només adonem completament (molt a la presència abundosa de fang en aquest alt

Procurant massa iniciaremdeixant petit

rats ens desplaçaríem a buscar la baixada del pou gran. Aquest tros seria convenient adequar un passa-mà i posar una nova instal·lació per la seguretat dels futurs exploradors.

Tornant a la base del pou gran, i per tal de continuar cavitat avall, se’ns obre un MEANDRE D’ENLLAÇ es-tructurat en 2 pisos, que ens durà a la capçalera del següent pou de 45 a 55 metres aproximadament, depe-nent de per on agafem el meandre, si per baix o per dalt.

El camí de baix és el més ac-cessible, car s’obre a ras de la base de pou, i és també clarament el més usat. I si bé no presenta cap dificultati les seves mesures son ben humanes (ni massa ample ni massa estret), necessita molt més equipa-ment que no pas el pis de dalt, i en ser molt més regirat, fa que el tras-llat de bosses i material, sobretot de pujada, es faci més feixuc pels cons-tants entrebancs.

En canvi, per dalt, la ruta és molt més neta i àgil, doncs, després d’accedir-hi per una petita grimpadeta - en la qual, encara que senzilla i fàcil, i en tenir però una dolorosa caiguda, s’hi ha deixat una corda fixa -, només hem de baixar una petita rampa i girar per una cur-ta galeria, per arribar a una altra rampa ben còmoda, que de seguida ens deixa a la capçalera del pou, a 55 metres de la seva base més o menys en aquest punt.

Avenc emblemàtic de l’espeleologia catalana, el seu primer POU FONT I SAGUÉ, és un dels més carismàtics i atractius de les nostres contrades subterrànies.

Ample i de caiguda absolutament vertical, molt fraccionat i il·luminat tot ell amb claror de dia quan el temps s’hi escau, permet gaudir d’un des-cens còmode, bonic i impressionant a parts iguals. En ocasions, quan una espessa boirina omple el pou, el des-cens esdevé quasi estremidor.

Compte però en arribar a baix amb les serps que hi viuen, no pas perquè ens puguin fer mal, sinó tot el contrari, no fos cas que en trepit-géssim alguna, doncs el terra del pou està esquitxat de branques i troncs que, barrejats amb el pedregar del sòl, fa difícil de veure-les quan hi son amagades.

Hi ha un lloc però on sembla que els agrada estar especialment. Just al costat de la millor pedra per seure, en un petit nínxol que s’obre a la propera paret. Compte doncs al seure, que més d’un s’ha endut un bon ensurt en sentir al costat de l’orella el fort xiulet que fan aquests animalons quan se senten molestats. Hi ha una VIA LATERAL, que comença uns 15 metres més avall de la boca del pou principal i és molt menys visitada, com així demostra l’estat dels seus ancoratges, vells i ja de seguretat dubtosa. Tanmateix, aquesta via ofereix sensacions que valen la pena, doncs desenvolupant-se en un pou estret, per bé que còmode, el seu sobtat retorn a l’amplitud del pou principal, 40 metres més avall, pot esdevenir impactant.

Valdrà la pena doncs tenir cura de renovar el seu equipament.

Per poder accedir a aquesta via ens situarem al punt a on un petit torrent desemboca al pou Font i Sagué, aquí hi trobarem un parabolt (per sota n’hi ha dos antics spits, però son inservibles) per a poder davallar en diagonal fins una bauma situada a la dreta. Primer hi ha un ressaltet de

-1,30 m i després uns 10 metres fins la esmentada cova. Situats a aquesta gran obertura, observem colades i gours. Als nostres peus i desprès una rampa descendent d’uns 4 metres es precipita el pou Font i Sagué.

Nosaltres anirem a buscar una ober-

tura ovalada de 1,20x0,30 metres

adosada a la paret del fons. Aquí

Jordi coloca un 1 spit per seguretat, i

ens introduïm en un corredor descen-

dent de uns 5 metres de recorregut,

0,60 m d’amplada i 0,70 m d’alça-

da. Aquest passadís desemboca a la

cúpula d’un pou de -23,50 metres. La

entrada a aquest pou es veu oberta

pels seus primers exploradors, ja que

una làmina de concreció tapava l’ac-

cés. Aquí fem una instal·lació natu-

ral, i a -11,60 en Jordi posa un parell

de spits per que no fregui la corda.

Les dimensions son de 2x1 metres a

la cúpula, aquestes es van fem més

amples fins obrir-se a la sala penja-

da. Posarem peu a -23,50 metres,

en una rampa-tartera, la caiguda de

pedres es constant i hem d’anar en

compte. Ens trobem en una saleta bellament decorada, a la nostra

esquerra a frec de la paret hi ha un

pouet cec de -3,30 metres. La saleta

un gran finestral que dona al gran pou Font i Sagué, des de aquesta

posició podem observar que no hi ha

un pou, sinó tres pous units lateral-

ment, circumstància molt habitual a

les cavitats de Garraf. També veiem

un gran bloc encastat davant nostre.

Per la nostra esquerra i per rampes de colades, convenientment assegu-

Exploració

16

Capçalera pou Rats penats. Foto Brauli Torres

Finestra d’entrada a la via Torras-Balart. Foto Jordi de CaboFiFiFi

Amb tot, cal dir que el camí més bonic i entretingut és el de baix.

Ja descendint pel P45, anomenat POU DELS RATS PENATS, que tot i ser un ràpel ben net val la pena fraccionar per tal d’afavorir el posterior ascens, i a pocs metres de la seva base, fent un petit pèndul, accedim al POU MONTESINOS, paral·lel al P45 i que baixa una mica més avall, estant molt concrecionat, de manera que esdevé ben diferent al que hem vist fins ara de la cavitat, i bonic comparat amb la resta. Val la pena visitar-lo.

Al seu fons, pla, ample i còmode, i a un costat, s’hi endevina una continu-ació horitzontal per una escletxa en la paret, de moment encara impracti-cable per massa estreta.

Arribem a la base del P45, coberta de rocs i en pendent, on s’hi poden però muntar hamaques per a pernoctar amb tota comoditat si l’exploració així ho requereix.

Compte de no caure al P10 següent, que baixa molt inclinat i acaba en un llit de pedres, i a la meitat del qual, en un costat, s’obre la abans petita i ara ja més practicable finestra que dona accés a la VIA TORRAS- BALART.

Només travessar la finestra ens adonem que la cavitat ha canviat completament pel que fa dimensions (molt més estreta a partir d’aquí) i per a la presència abundosa de fang en aquest altra costat.

Procurant doncs no empastifar-nos massa (tasca rarament reeixida), iniciarem aquesta via en ascens deixant sota nostre l’escurrialla d’un petit pou que ascendim per una

a buscar la tros

passa-i posar una nova instal·lació per

la seguretat dels futurs exploradors.

Tornant a la base del pou gran, i per se’ns

D’ENLLAÇ es-2 pisos, que ens durà a

de 45 a 55 metres aproximadament, depe-

meandre,

més ac-, car s’obre a ras de la

i és també clarament I si bé no presenta cap

ben massa

equipa-i en tras-

i material, sobretot de cons-

ruta és , doncs,

petita - en la qual, encara que

i fàcil, i en tenir però una deixat una

baixar i girar per una cur-

a una altra seguida

a la capçalera del pou, a 55 metres de la seva base més o

La nova via és plena de concrecions i espeleotemes. Foto Jordi de Cabo

Finestra d’entrada a la via Torras-Balart. Foto Jordi de Cabo

17

estreta grimpada fins una rampa de fang que ens situa en un replà, des de on podrem accedir al nucli principal de la via per dos camins. Per una gatera ascendent que surt de la base del replà, o pujant uns metres més amunt, per una finestra lateral, també estreta però sense complicacions.

A partir d’aquí trobem ja un arrebos-sat de concrecions a les parets que, a més d’embellir la cavitat, fan que la progressió hagi de ser més curosa per tal de causar la menor trencadis-sa possible.

Un cop hem accedit al que és la part inferior d’un pou de 25 metres, tant si ho hem fet per la gatera o la finestra, i si baixem desgrimpant cap avall, ens trobarem en una sala de reduïdes dimensions, veritable base del P25 que tenim al damunt, i des de la qual, sempre entre el fang, s’obren dues visibles continuacions cap avall ben estretes ambdues.

Una, la que baixa més dreta i sembla més accessible, es desenvolupa en vertical, estreta i fangosa, per bé que transitable sense dificultat, tot bifurcant-se una primera vegada en un cul de sac i una segona en un curt tram lateral que torna a comunicar més avall amb el pou principal, que segueix vertical fins un petit replà, molt fangós, que forma una estretor després de la qual el pou acaba en un toll de fang on només hi cap una persona de peu.

És aquí però, on s’assoleix la màxima fondària (de moment) de la cavitat. L’altra continuació -considerablement més estreta-, després d’un curt tram horitzontal s’enfonsa cap avall en un pou estret i retorçat, a la base del qual és trobà la càpsula del temps deixada al 1954 per en Balart.

FiFiFi d d’e’e dada l l vi ToTo -B-Balal

D’aquí també surten dues continu-acions per os s’ha vist que en dies de fortes pluges s’hi escola un cabal d’aigua considerable. Una és clara-ment impracticable i l’altra està en procés de feixuga i complicada de-sobstrucció.

Tornarem ara cap amunt per endinsar-nos ja, sempre ascendint, a la nova VIA MIRET-CANELA.

Ho farem tot pujant pel P25 i aviat observarem que aquest presenta en la seva base dos brancals connectats entre si per vàries finestres. Pujarem lògicament sempre pel costat més ample i còmode, la qual cosa ens donarà més endavant una bona sorpresa.

Veurem que en el punt on s’ajunten els dos brancalls del pou, hi ha un fraccionament que ja no s’usa per tal d’evitar trencadissa de formacions, car la corda queia massa arran de paret. I ja a partir d’aquí, si ens fixem, anirem veien el reguitzell de parabolts que permeteren l’exploració d’aquesta nova via, testimonis de la feina feta.

costat, meandre ment plar per accedir

L’ample pou al que hem arribat, de 17 mitja l’envolta un possible gatera descendent.

Veurem aquí també dues cordes que la arribantfraccionaments replans, a la sala superior de la via.

Aquesta, és columna destaca marrons damunt rocs, ascendent doncs esdevenir metres. però, que seva sobtada bellesa.

metres que mig pujarem fins a un replà no massa ample però ja prou estable, després que el continu pas d’exploradors n’hagi anat fent caure tot el que estava poc afermat.

D’aquí estant se’ns ofereixen dues possibilitats de continuació.

Pujant el pou per un costat arribarem a una estreta galeria en rampa as-cendent que mena a una petita però molt bella saleta plena de for-macions força atractives, sobretot una espectacular bandera. Aquesta saleta acaba en un estretíssim forat mig tapat per una colada i que és susceptible d’ésser desobstruït.

L’ascens per l’altra banda del pou, just pel damunt d’una petita i rabassuda estalagmita, curiosa per ésser del tot banca en mig d’un paisatge ben marronós, serà el que ens durà a les cotes màximes assolides per

aquesta via.

Superem el pou i un curt meandre que ens fa arribar a un petit pou de 6 metres, a la base del qual hi ha un curiós gourg, damunt del qual, per un foradet del tot impracticable, podríem escoltar algú que estigués xerrant en la saleta de les banderes de l’altre costat abans esmentada. Pujat aquest pouet de 6 metres, hem de continuar ascendint per un estret meandre amb un parell d’estretors que s’han d’encarar amb cura per tal de no entrebancar-s’hi massa.

Sembla ara sí que la cavitat es va

fent cada cop més estreta, quan, de sobte, traíem el cap per

una finestra que dona a un

pou ben ample i ple de grans

espeleotemes que tira cap avall i cap amunt. Abans hem deixat a un

La mateixa profusió de concrecions que trobàvem a la seva base em-belleix tota la longitud del pou que, ample a més, es fa atractiu i distret de pujar i ja ens anuncia el que més amunt anirem trobant.

La sortida del pou és estreta (con anirà essent la tònica en la majoria de pous) i ens deixa al peu d’un curt i petit meandre ascendent, molt bonic i concrecionat, amb les parets acolorides en tons

violats i blancs i la presència d’alguns macarrons força curiosos (un que hi havia especialment llarg malauradament ja no hi es. Estava situat en un racó on era fàcil de repenjar-se per superar el meandre).

Aquest entorn sobta i trenca amb

el que la cavitat ens tenia

acostumats fins el moment.

Superat aquest meandre, ens trobem a la base d’un pou de base circular i uns 10 metres d’alçada, les parets del qual segueixen amb la tònica del meandre anterior i presenten la seva superfície revestida de formacions blanques i violades ben brillants totes

elles. El terra del pou era en origen, a joc amb les parets, del tot blanc i brillant. El pas d’exploradors però l’ha convertit en un altre toll de fang. Preu ineludible que s’ha de pagar per accedir més enllà.

Ascendit aquest bonic pou, en trobem un altre més curt, d’uns 4 metres, des de la base del qual ja veiem una ample i quasi circular finestra que comunica amb la també nova VIA

GEB. No serà però aquest l’accés usat per accedir-hi, car superat el pou, ja en veiem el principi prou clar en un ressalt ben ample i accessible que s’obre a un costat del terra que ara trepitgem, i que és la base d’un nou pou de 15 metres que continua amb el tarannà dels anteriors.

Cap a la meitat d’aquest següent pou, veurem una finestra ascendent impracticable per massa estreta.

Superat el pou, per una gatera que s’obre a un costat de on hem arribat o pujant un ressalt d’uns 3 metres, arribem a un ample pou de 23

Exploració

18

Formació característica al meandre del P-15. Foto Jordi de Cabo

Els macarrons es deixen veure a tot arr

FoFoFoFoFoFoFoFormrmacacióióióióióió c cararacacteteríríríríríríststicicicica a alalalalalal m meaeandndndndndndrere d d d d d delelelelelel ElElElElElElEl

Meandre d’inici a la via GEB. Foto Jordi de Cabo

Les formacions blanques sovintegen per tota la nova cavitat. Foto Jordi de Cabo

xer

MeMeMeMeMeandrdrdrdrdrdre d’d’d’d’d’d’ininininicicicici i i i a lalalalalala viaiaiaia G G G G G GEBEBEBEBEBEB FoFoFoFoFoFototo

LeLeLe fofofofo ioio b b b blalalala vivint p

Capçalera del P-25. Foto Jordi de Cabo Precari replà a la base del P-24. Foto Jordi de Cabo

19

costat, just a fregar de la finestra, un meandre que es desenvolupa clara-ment cap avall i que caldrà eixam-plar per accedir-hi.

L’ample pou al que hem arribat, de 17 metres cap amunt, transitable a mitja alçada per un estret replà que l’envolta en part, acaba per sota en un llit de pedres que obstrueixen una possible gatera descendent.

Veurem aquí també dues cordes que tiren cap amunt. Pujarem per la continuació més ample i evident, arribant, després d’un parell de fraccionaments que superen sengles replans, a la sala superior de la via.

Aquesta, prou ample, seca i còmoda, és presidida per una espectacular columna que, blanca tota ella, destaca sobre la resta de formacions marrons que l’envolten. En un costat, damunt d’un balcó lateral ple de rocs, s’ha temptejat una continuació ascendent de la cavitat sense èxit, doncs aquesta és va tancant fins esdevenir impracticable als pocs metres. A l’altra banda de la sala però, s’obre un altre pou cap avall que altre cop ens sorprendrà per la seva sobtada bellesa.

Començant el descens, de seguida veiem una finestra horitzontal en una de les parets completament folrades de concreció, que comunica amb un meandre que després de dos revolts es tanca.

A la base del pou, igualment farcida de concrecions, en veiem unes de ben curioses. Estalactites concrecionades que ben bé semblen banderilles i que no es veuen en cap altre lloc de la cavitat.

Paral·lel a aquest pou, i ascendint des de la seva base, en puja un de 8 metres, estret, que només permet el pas d’una persona i que, igualment arrebossat de concrecions, puja fins un pas més estret encara, però ja practicable sense massa dificultat (després d’haver estat eixamplat a cops de martell), i que dona pas a una petita saleta que comunica per l’altra banda, per una escletxa entre columnes, amb l’ample pou de 17 on començàrem aquest circuit.

El sostre d’aquesta saleta fou igualment explorat amb idèntic resultat que el de la sala superior.

Ens situarem ara al principi de la VIA GEB, per accedir a la qual hem de baixar un petit ressalt ajudant-nos amb una corda fixada a un natural que, encara que no massa ben situat, és l’únic lloc quasi per fixar un ancoratge degut a la mala qualitat de les parets properes, problema aquest present en bona part de la cavitat.

Descendim així fins el toll de fang on s’obre la gatera que serà la primera de la sèrie d’estretors que conformen el començament d’aquesta via. Convé ara desfer-se de tots els estris que duguem penjant per tal de passar el més netament possible aquesta estretor i la següent, immediatament present després del primer gir del meandre.

Ja després cal que ens equipem perquè ve un pou de 8 metres que ens dona un respir pel que fa a les dimensions de la cavitat.

De la mateixa base del pou surt una rampa en fort pendent, però practicable sense davallador (però sí ancorant-se, és clar), que ràpidament ens situa front un estret meandre que dona accés a la capçalera d’un pou de 25 metres de fondària i altre cop de dimensions prou còmodes.

En arribar a la base del pou, trobem dues continuacions, força estretes, per bé que han estat eixamplades des de la seva troballa.

Si ens decidim per la que te un desenvolupament més horitzontal, ens sorprendrem - després d’un curt tram de galeria -, apareixent a la via Torras-Balart per la part inferior del pou de 25, pel seu brancall més estret, aquell que mai s’havia circulat per la seva incomoditat, impedint així de descobrir abans aquest accés tant evident a la via GEB.

Per l’altra possibilitat, la descendent i més estreta, baixem per uns pouets tant estrets i amb tant de pendent que no ens cal corda, encara que d’algu

a un prou pas

caure

dues

arribarem a una estreta galeria en rampa as-

a una petita però for-

sobretot Aquesta

forat i que és

L’ascens per l’altra banda del pou, just i rabassuda

del ben

a les

per

i un curt meandre a un petit pou de

6 metres, a la base del qual hi ha qual,

impracticable, estigués

banderes esmentada.

6 metres, hem estret

d’estretors per

-s’hi massa.

es va

estreta, cap per

a un

i ple de grans

que tira cap avall i a un

Els macarrons es deixen veure a tot arreu . Foto Jordi de Cabo

Capçalera del P-15 adalt de tot de la via Miret-Canela. Foto Jordi de Cabo

ElElElElElElElEls s mamacacarrrronons s eses d d d d d deieieieixexen n veveurure e a a totototot t t t

CaCaCaCaCaCaCaCapçpçalalalalalalera dedededededel l l l l l P-P-P-P-P-P-15151515 adadadadadadaltltltltltlt d d d d d de totot t dededededede l l l l l la vivivivia MiMiMiMiret-t-CaCaCaCaCaCanelalalalalala

Les formacions blanques sovintegen per tota la nova cavitat. Foto Jordi de Cabo

Precari replà a la base del P-24. Foto Jordi de Cabo

Exploració

20

na manera ens hem d’ancorar, puig de seguida arribem a la capçalera d’un pou pel que, si bé també estret, ja ens hi podem escolar sense problemes.

Poc més avall que la capçalera d’aquest pou, trobem un petit foradet a la paret, del tot impracticable, però

pel que surt un airet que deu ajudar a la ventilació d’aquest sector de la cavitat.

Seguint avall, arribem a la base d’un pou de 10 metres, de secció circular, i des de on continua la cavitat darrera d’una estretor que, després d’una continuada tasca de desobstrucció

- a l’hora d’escriure aquestes línies -, ja quasi ha estat superada. La continuació és clara.

Aquest punt representa doncs l’actual límit inferior d’exploració i el final provisional per a la via GEB. Tanmateix és previsible que sigui superat ben aviat.

P-10 (fins finestra accés via T

Avenc de la Ferla

Fitxa d’instal·lació accés noves vies Miret –Canela i GEB

21

- a l’hora d’escriure aquestes línies superada. La

doncs d’exploració i el

a la via GEB. Tanmateix és previsible que sigui

VIA NORMAL

P-92

2 parabolts en inici passamans

4 parabolts en capçalera

1 parabolt en fraccionament a -10m




1 parabolt i 1 spit en fraccionament a -59m

1 parabolt i 1 spit en fraccionament a -65m

1 spit en fraccionament a -70m


Meandre (recorregut superior)

1 parabolt amb corda fixa en accés finestra

1 natural (provisional pendent de millor equipament) en passamans rampa.

1 parabolt i 1 spit en capçalera rampa

1 spit en fraccionament a mitja rampa

P-45 1 parabolt i 1 spit en capçalera (pendent fr fraccionat la vertical d’aquest pou)

P-10 (fins finestra accés via Torras-

Balart)

2 spits n capçalera

1 spit passamans vers finestra

2 parabolt i 1 spit sobre finestra

Avenc de la Ferla

Fitxa d’instal·lació accés noves vies Miret –Canela i GEB

Exploració

22

Nota: Tots els parabolts hi son amb la seva corresponent xapa. No així els spits, dels que només hi ha els tacs.

VIA TORRAS-BALART

Rampa ascendent (a partir d’aquí tota la instal·lació compta amb corda fixa)

Pous inferiors

1 natural a mitja rampa

2 spits en capçalera

1 spit en passamà base pou +25

1 parabolt en capçalera

1 spit i naturals de fortuna

VIA MIRET-CANELA

P+25 1 desviador a mig pou


P+10 3 parabolts en capçalera





P+23 (via obstruïda) 1 parabolt en fraccionament


P+23 1 parabolt i 1 natural en fraccionament


Rampa 2 parabolts en capçalera


P+17 3 parabolts per a passamans inferior

1 parabolt en fraccionament

1 parabolt en fraccionament

1 parabolt en capçalera

P-15 2 spits en capçalera

P+8 i P-10 (retorn P+17) 1 natural en capçalera

VIA GEB

P-5 1 natural en capçalera

Meandre 2 parabolts en capçalera

P-8 1 parabolt en capçalera

Rampa Rampa

P-25 2 parabolts en passamans


2 parabolts en fraccionament a -15

P-7 (enllaç amb Torras-Balart) 1 parabolt i 1 natural en capçalera

P-X (continuació via GEB) 1 parabolt en capçalera

P+8 i P-10 (retorn P+17) 1 natural en capçalera

1897.

per una excursió espeleológica. La

Renaixensa, 112 (7-VIII): 1780-1783.

Vendrell.

1897.

Catalogne. Spelunca, 11: 145. Paris

1897. Espeleològich de Catalunya, 98 p. Barcelona.

1898. Catalogne. Spelunca, 14:84-85. Paris

1900. a la Baronia d’Aramprunyà, 45 pp.

Barcelona.1908. Espeleología. Coves y avenchs de Catalunya.Gfia. Gral. Catalunya, vol. I: 250-268. Barcelona.

1908. Espeleológich de Catalunya. Gfia. Gral. Catalunya, Barcelona.

1909. Espeleològic de Catalunya, en: Sota Terra, 1-26. Ed. Barcelona.

1910. Cataluña. Bol. R.S. Españ. Htría. Nat, VI, mem. 6:

1924. Garraf. Excursions espeleològiques als avencs de Begues realitzades en l’any 1923, 33 p. Barcelona.

1925. Garraf. Excursions espeleològiques als avencs de Begues. Campanya del 1924, 39 p. (topo.). Barcelona.

1949. subterráneo. Destino, 621. Barcelona.

1949. Espeleología. 24 pp. + 1 map. Ed. Alpina. (1ª edi.) Granollers.

1950. geospeleológico de la sima de la Ferla (Macizo de Garraf, Barcelona). Pirineos, 6, 15-16: 217-228 (topo). Zaragoza.

Albert Calzada, Àngel Villaret, Antònia Rocha, Aurora Castillejos, Brauli Torres, Emili Carrillo, Ramón Canela, Mª Rosa Viñas, Anna Llavina, Emilia Doña, Enric Porcel, Eulogio Moreno, Ewout Van, Francesc Alfambra, Francesc Pañella, Imma Mochón, Jaume Robert, Jofre Marés, Jordi de Cabo, Jordi Llorca, Malen Berguedà, Miguel Angel López, Pep Soler, Xavi Soler i Carlos Gonzalez.

23

1897. FONT, N. Sota Terra. Preliminar per una excursió espeleológica. La Renaixensa, 112 (7-VIII): 1780-1783. Vendrell.

1897. FONT, N. Les abîmes de la

Catalogne. Spelunca, 11: 145. Paris

1897. FONT, N. Catàlech Espeleològich de Catalunya, 98 p. Barcelona.

1898. FONT, N. La spéléologie en Catalogne. Spelunca, 14:84-85. Paris

1900. FONT, N. Excursió Espeleologica a la Baronia d’Aramprunyà, 45 pp.

Barcelona.1908. FAURA, M. Espeleología. Coves y avenchs de Catalunya.Gfia. Gral. Catalunya, vol. I: 250-268. Barcelona.

1908. FAURA, M. Espeleología. Index Espeleológich de Catalunya. Gfia. Gral. Catalunya, vol. I: 269-277. Barcelona.

1909. FAURA, M. (1909). Recull Espeleològic de Catalunya, en: Sota Terra, 1-26. Ed. Club Montanyenc. Barcelona.

1910. FAURA, M. La espeleología de Cataluña. Bol. R.S. Españ. Htría. Nat, VI,

mem. 6: 425-591. Madrid.

1924. AMAT R. Sota el massís de

Garraf. Excursions espeleològiques als

avencs de Begues realitzades en l’any

1923, 33 p. Barcelona.

1925. AMAT, R. Sota el massís de

Garraf. Excursions espeleològiques als

avencs de Begues. Campanya del 1924,

39 p. (topo.). Barcelona.

1949. LLOPIS, A. Un mundo

subterráneo. Destino, 621. Barcelona.

1949. LLOPIS, N. Garraf.

Espeleología. 24 pp. + 1 map. Ed.

Alpina. (1ª edi.) Granollers.

1950. MONTORIOL, J. Estudio

geospeleológico de la sima de la Ferla

(Macizo de Garraf, Barcelona). Pirineos,

6, 15-16: 217-228 (topo). Zaragoza.

orres, Emili Carrillo, Ramón Canela, Mª an, Francesc Alfambra, Francesc

t, Jofre Marés, Jordi de Cabo, Jordi Llorca, Malen Berguedà, Miguel Angel

1950. MONTORIOL, J. Estudio

geospeleológico de dos simas en el

macizo de Garraf, Speleon 1-(1): 39-54.

Oviedo.

1951. MONTORIOL, J. Organización

técnica de una gran exploración

espeleológica. Ciencia y Montaña,

3er. ttre: 24-30 (topo). Barcelona.

1951. CALATAYUD, J. Segundo

descenso total a la sima de La Ferla.

Circular, 76: 1-4. Centre Excursionista de

la Comarca del Bages. Manresa.

1952. TERMES, F. Catálogo

espeleológico de la región de Garraf

(Província de Barcelona). Speleon, III (3):

131-146. Oviedo.

1952. MONTORIOL, J. Dificultad y

profundidad. Ciencia y Montaña, 4t.

ttre.: 88-94. Barcelona.

1953. COMITÉ DIRECTIVO DEL

G.E.S. Historia de la espeleología en

el Club Montañés Barcelonés. Ciencia y

Montaña, 60-76. Barcelona.

1956. TORRAS, J.M. Breve reseña de

las exploraciones al Avenc de la Ferla.

Ciéncia y Montaña, 2º trim., 3 pp.

(topo.). Barcelona.

1957. AA. Nueva exploración al Avenc

de la Ferla. Efectuada por el grupo

G.E.A.M. de la Delegación de Hospitalet

de Unión excursionista de Cataluña.

Cordada, 30: 10-11 (topo.). Barcelona.

1957. ANDRÈS, O. Carta abierta.

Avenc de la Ferla. Cordada, 31: 11

(topo). Barcelona.

1958. VICENS, F. Avencs i coves (El

món de l’espeleologia), 225 p. (topo.).

Ed. Selecta. Barcelona.

1959. ARMENGOU. J.M.

Exploraciones subterránias: 184-187.

Ed. Temple. Barcelona.

1964. ESCOLÀ, O. Nuevas

observaciones en el Avenc de la Ferla.

Geo y Bio Karst, 0: 22. Barcelona.

1974. BORRÀS, J. Catálogo

Espeleológico del Macizo

de Garraf, vol. III: 90-95 (topo).

Barcelona.

1974. LLORET, J. & BORRÀS, J.

Resumen histórico de 75 años de

exploraciones espeleológicas

en el macizo de Garraf, en, Catálogo

Espeleológico del Macizo de Garraf,

vol. III: 7-19. Barcelona

1979. VICTÒRIA, J. ML. L’avenc de

la Ferla. EspeleoSie, 23: 27-29 (topo.).

Barcelona.

1985. MONTORIOL, J.

Consideracions morgogèniques sobre

la profunditat de l’avenc de la Ferla

(Massís de Garraf). Sota Terra, 6: 26-29

(4 topo.). Barcelona.

1990. CARDONA, F. Avenc de la

Ferla, en, Grans Cavitats de Catalunya,

vol. II: 279-282 (topo). Barcelona.

1994. MIÑARRO, JM. Inventari

Espeleològic de Catalunya. 3. C- la

Serralada Litoral, C.07 – El Garraf,

10-16. C.08 – Muntanyes de l’Ordal,

17-23. C.09 - El Baix Fox, 24-25.

Barcelona.

2000. MIÑARRO, JM. Cent anys

d’espeleologia a Catalunya, 95 p.

(topo.). Barcelona.

2006. FERRER, V. Avenc de la Ferla,

en, Avencs de Garraf i d’Ordal: 2 pp,

s/n (topo.). Barcelona.

2008. GEB. Noticia sobre l’avenc

de la Ferla. Cavernes, 27: 6-7 (topo.)

Badalona.

espeleoCAT07 - Ferla · 2017. 9. 10. · conei-i habilitats per a la que l’espeleologia al =hkf...

Documents

Transcript of espeleoCAT07 - Ferla · 2017. 9. 10. · conei-i habilitats per a la que l’espeleologia al =hkf...