2

ÍNDEX

Equip de redaccióAngel Altès, Xavier Altès, Montse Blanch, Joan Gasol ”Bolo”, Anna Guasch, Arnau Curto, Mar Vileu, Carme Badia

Col·laboradorsChantal Bertran, i Miquel Seró

MaquetacióRafa Rivas

Colla Jove Xiquets de Tarragona.C.Cós del Bou, 23 - 43003 Tarragona - Apartat de correus 463 - 43080 TarragonaTel. 977 235 134 - www.jovetarragona.comL’Esperidió és una publicació oberta a tota aquells articles que tinguin in-terès casteller, històric, folklòric, sempre que s’ajustin a la consideració de persones i institucions. El parer de L’Esperidió s’expressa únicament a tra-vés de l’editorial. L’esperidió no comparteix necessàriament opinions que publiqui, de les quals és responsable l’autor. S’autoritza la reproducció par-cial o total dels textos, citant sempre la seva procedència.Ind. Gràf. Gabriel Gibert, SA - C. Cartagena, 12 - Tarragona - DL: T.765.85

Editorial 2

JOVE TARRAGONA

· Editorial 3· Puigmal - Quico Sempere 4· El Repas - Arnau Curto 6· Vilanova i la Gertrú - Carles Enfedaque 8· El Catllar 10· L’arboç - Adrià Pallejà 11 · Entrevista a...Ataualpa 13 - Montse Blanch i Joan Gasol· La columna - Bea de la Osa 16· Naltrus la Jove - Angel Altes 17· La canalla 18· Que hi dius? - Carme Badia 20· Les nostres fotos 22

3

Enguany és any parell? Doncs enguany toca concurs. No cal donar-li més voltes. I com cada any de concurs començaran a sorgir les veus a favor, les veus en contra, les veus que diuen que hi ha coses a millorar i les que pateixen perquè no ens el prenguin. Sorgiran com cada dos anys els que diran que simplement és una sortida més en el calendari i els que defensaran que en un any de concurs cal anar a per totes.

Trobarem opinions per a tots els gustos sobre cartells, es-lògans, puntuacions, bases i colles convidades, opinions totes respectables (bé, quasi totes) però que en defi nitiva no fan més que fer bullir l’olla, que se’n parli, no fan més que demostrar que el concurs és una cosa viva, gran, en defi nitiva, l’espectacle més gran del món casteller.I allí, les colles hi aniran a oferir el millor de si mateixes, a viure la gran festa que és i també a mostrar-se en el gran aparador que representa la Plaça de Braus (perdó, la TAP). És un dia en que no val fi ngir, tampoc valen dis-fresses perquè ningú no enganyaria a ningú i la sorra de la plaça esdevé una veritable màquina de la veritat.Allí es veurà qui en sap més, qui va a guanyar, qui va a lluitar i qui simplement hi és. En quines colles preval la tècnica i quines fan de la força la seva tècnica. Les que juguen amb l’estratègia i les que van a la seva, les que lluiten i les que juguen a fer castells. Fins i tot es veu qui-na colla no hi va. Un gran espectacle i una immillorable ocasió per comprovar que cada colla és diferent a l’altra perquè fa, entén i viu els castells de manera diferent.

Molt possiblement, en podríem treure també conclu-sions de la forma de ser i d’actuar de cada poble i ciutat allí representats. A Tarragona sempre s’hi han fet castells. Si els nostres avis deien que els seus avis ja n’hi veien és que sempre se n’hi han fet, així de fàcil. Però malgrat això, Tarragona no ha aconseguit mai tenir una colla al capda-munt del rànquing (ni tan sols abans que els rànquings existissin) ni evidentment que guanyés un concurs. La Jove va estar a punt, va faltar un no-res en un moment donat però no va poder ser i la cosa va quedar allí. Aquest any ens presentarem a la Plaça sense embolcalls, mostrant-nos tal com som perquè enguany no ens valen excuses. Enguany mostrarem a tothom que Tarragona ja fa molt temps que ha deixat endarrere la ciutat esmorteï-da de militars, funcionaris i capellans, que ha sabut des-pertar, posar-se al dia i obrir-se al territori. Que Tarragona té en nosaltres una colla que algun any no llunyà lluitarà per guanyar el concurs i ho farà, senzillament perquè ja fa anys que s’ho ha proposat i que ha vist que per fer-ho no es pot anar a remolc ni copiant el que fan els altres. Que el que cal és saber qui ets i on ets per poder-te mar-

car un camí, aprenent molt dels altres però adaptant-ho a la teva mida i sobretot treballant molt, molt i molt, en-grescant a tothom qui vulgui compartir el projecte i molt sacrifi ci. Enguany no guanyarem el concurs, no és pas la nostra intenció, però la Colla Jove que s’hi veurà es mostrarà a ulls de tothom com la Colla Jove que sap d’on ve, amb les idees ben clares, amb tot un futur al davant i tota una ciutat i una comarca al seu darrera. Aquest serà el millor altaveu per avisar a qui encara no ha sàpiga que enguany no és la nostra intenció guanyar però que se n’oblidi to-thom de la Colla Jove com la colla amb un nivell accepta-ble d’actuacions, amb bones sortides i magnífi ca acom-panyant de les colles punteres. Enguany tothom veurà que aquí, hi ha alguna cosa més.

4

Entre altres temes, a la reunió de l’Associació d’Amics de la CJXT es va tocar el del tancament del XXX aniversari de la Colla. Pel X varem recordar que havíem fet la Pica d’Estats. En dos intents, per culpa d’una intensa calamarsada durant l’atac fi nal. Quan érem a la tartera, vam haver de fer marxa enrere i repetir l’intent unes setmanes mes tard. I es va fer el cim. La proposta la va fer el Ferran i al President li va semblar bé. Els que liderem les entitats sempre hem de procurar que les propostes dels associats -vulgo del poble- es tirin endavant. Sempre que a nosaltres ens semblin raonables, és clar. La demo-cràcia és així. Acceptar propostes d’en Ferran té garantia d’èxit. I el Puigmal era una gran idea. Sobretot perquè és el lloc on es va redactar l’Estatut de Catalunya després de morir el dictador, i estàvem a l’espera que els senyorassos diguessin la seva retallant el segon intent d’aconseguir augmentar l’autogovern del nostre país. Vaja, que la proposta feia patxoca. Es va comentar amb la Colla que també li semblà bé i a treballar de valent, sobretot en Ferran.Com s’ha pogut constatar donat el nombre d’assistents a la trobada, la gent de la Colla va agafar la proposta amb ganes. La cosa prometia i ens varem anar embolicant, fent reserves i preparant curosament la sortida. Fer un pilar al cim del Puigmal és una bona sortida, sobretot és engrescador.Jo vaig pensar que no m’ho havia de perdre. I no m’ho vaig perdre. Bé, em vaig perdre fer el cim, però això és tan irrellevant que no paga la pena ni comentar-ho. No ha passat rés.Però era tant engrescadora la sortida, que en la preparació vaig tornar a treure la Penya Colesterol. Aquesta Penya –fundada a La Pica d’Estats- feia un temps que estava adormida perquè el President, que sóc jo, no estava per la feina. Els presidents som així. Coses del sistema. En Ferran Ventura s’ocupà de les coses intranscendents com contractar places per a dormir al refugi, els dinars i sopars, el transport i l’acampada de la primera nit. Jo en canvi, amb l’ajut dels companys Garriga, Alfons i Yuco, vaig preparar la paella. Bé, el sofregit el va preparar la meva dona que, tot i que no vindria, deu n’hi do de les viandes que em va posar a la motxilla. Seria doncs una paella de “senyoret”, amb les gambes i musclos pelats i la sípia força trocejada. Un fogonet de gas faria la resta. Poc contàvem que l’altura faria la seva a l’hora de cuinar donada la merma d’oxigen i la paella es va cuinar força lentament, diuen. ¿Com cuinaria Sant Gil?. Això és el que m’han explicat i el que he vist a les fotos perquè, com ja he dit, no vaig pujar al cim. El peu em feia la guitza i no estic segur que hagués fet el cim i tornat a baixar. En Garriga que eren les meves sabates (de xarol de la comunió) que portava. Jo crec que és diferent caminar

5

a peu pla que en pujada. Intercanvi d’estris entre Joan i jo, ell per a continuar paella amunt i jo i la meva prudència avall. En Yuco, bon company em va acompanyar de retorn. De baixada es contempla millor l’indret, amb el lloc d’acampada i el primer sopar a la vora del riu mare m’he deixat les espardenyes. El primer sopar a la llum de quatre llànties de piles i compar-tint allò que portàvem tots plegats, regats amb bon vi negre i bona fruita dels Nicolau va estar força engrescat i amè. La nit diu que va ser també engrescada tot i que l’endemà s’havia de matinar. Jo dormia a l’hotel, doncs he de tenir cura de les cervicals. I l’edat. En ser baix, prop del llac artifi cial, una bona cervesa ens va fer oblidar el petit fracàs. Son les coses de les activitats de risc. En Cadiach també ha hagut de fer-se enrere alguna vegada, l’alta muntanya es així. Varem fer una volta pels paratge mentre es-peràvem l’hora de dinar i anàvem mirant la muntanya que també apuntava a turmenta (com així va ser). En passar pel costat de la boca del túnel del cremallera vaig recordar la impressió que em va fer la tarda abans en arribar. L’impacte visual es fortíssim. No hi ha gairebé res integrat en el paisatge. Els indrets on hi ha l’església pel mig ja passa. Un aerogenerador causa impacte visual i un hotel blanc no.El nostre dinar a l’hotel va ser abundant. Pensàvem en la paella que fi nalment sembla que els va sortir prou bona. La gent que va fer el cim. Expliquen que alguns van patir una mica per pujar, d’altres no. Jo els havia vist pujar amb els fi lls petits a la motxilla. Fa patxoca veure el jovent com s’estima la muntanya. Es va fer el pilar i la bona veu de la Remei Tell va delectar els assistents.Però la pluja va fastiguejar una mica la baixada i la gent no obstant van anar arribant sans i estalvis.De la resta, la pujada al refugi, el sopar (en Yuco i jo provàrem la paella) ben harmoniosa i animada, així com m’han dit la dor-mida.L’endemà al matí, visita a les instal·lacions del Santuari i l’ermita de Sant Gil. Fotos de rigor i passejada per el Niu de l’Àliga i preparació del vermut amb totes les viandes sobrants. Després del darrer dinar comunitari, marxem cap al cremallera, això si després d’un pilar davant del Santuari.Tots sans i estalvis cap a casa. Bona temporada castellera. Pit i amunt.

6

I ja hi som de nou! (I mai millor dit!) Aquest tram de la tempo-

rada ha estat el tram de les estrenes dels castells de la gamma

alta de 8 i els de 9.

Després de Sant Pere i Sant Pau vam agafar els busos i vam tirar

cap a Torredembarra tot contents per a celebrar la diada del

Quadre de Santa Rosalia i per estrenar el nostre primer 5d8 de

l’any! Un 5d8 en el que es van veure els nervis típics de l’estrena

d’un castell però que es va descarregar força bé. L’actuació va

continuar amb normalitat, a banda de el calor que fotia i el

ràpid que es va ‘’evaporar’’ l’aigua de les ampolles. A banda del

5 també vam fer el 3d8 i el 4d8 i un pilar de 5.

Una setmana més tard vam actuar a Sant Jaume dels Domenys

per la seva festa major. Allí vam fer un 3d8, un 4d8 i un 2d7, tots

tres força macos. També vam fer un Pd5 i… un Pd4 per a veure

si podríem ‘’colar’’ a la Virgínia com a actriu principal en una peli

del director Ridley Scott.

Mentre esperàvem la estrena del seu curtmetratge personal, la

Jove tenia ganes d’un altre tipus d’estrena, així que a Vilallonga

vam fer un altre 5d8, un 4d8 i vam estrenar un 2d8f treballat

que reeditaríem d’una manera més segura i parada la setmana

següent a Llorenç del Penedès en el marc d’una ‘’trileta’’ que

ens començava a fer entrar la gana de pujar un piset més el

3d8 i el 4d8.

El diumenge següent, a La Canonja vam actuar amb el cap

pensant en Sant Magí, cosa que no vol dir que ens haguéssim

de relaxar! Vam fer un 3d8 i un 4d8, acabant amb un 5d7. Per a

fi nalitzar l’actuació vam fer un pilar de 5 i cinc pilars de 4 davant

de l’Alcalde de Tarragona i el President de Catalunya. Oh! Quin

honor! Parar un pilar davant d’ells! Ja ningú em podrà dir que

no he fet alguna cosa útil per Catalunya.

La següent diada, la del Cos del Bou, es va dur a terme amb

el carrer ple a vessar. Vam començar la diada amb un 5d8 que

només vam poder carregar per a sorpresa de molts i disgust

d’altres. Vam seguir amb un 3d8 i un 4d8 seguits de dos pilars

de 5. Al fi nalitzar la actuació alguns vam entrar al local capcots,

alguns per culpa de la caiguda i d’altres per que potser espera-

ven alguna cosa més de l’actuació, però una xerrada del Crespo

(i una prova magnífi ca de 4d9f fi ns a sisens) ens va fer pujar la

moral a tots i vam sortir del local amb ganes de menjar-nos Sant

Magí… Tot i que al fi nal ens va menjar ell a nosaltres.

Arnau Curto

7

DIADA A DIADA

Torredembarra. Diada de Festa Major. 18 de juliolColla Jove Xiquets de Tarragona:P4c, 3d8, 5d8, 4d8, 2P5, 2P4Castellets de Vilafranca: P4c, 3d9, 3d8a, 4d9, P7Nois de la Torre: P4c, 4d7, 3d7, 2d6, P5

Sant Jaume dels Domenys. Diada de Festa Major. 24 de juliolColla Jove Xiquets de Tarragona: 4d8, 3d8, 2d7, P5, 2P4Nens del Vendrell: 5d7, 4d7a, 4d7, P5Vilanova i la Geltrú. Diada de Festa Major. 31 de juliolColla Jove Xiquets de Tarragona: 3d8, 5d8, 2d8, 2P5Bordegassos de Vilanova: 4d8c, 4d7ac, 5d7, P5Colla Vella dels Xiquets de Valls: 2d8, 3d9, 4d8, 2P5

Vilallonga del Camp. Diada de Festa Major. 1 d’agostColla Jove Xiquets de Tarragona: 5d8, 2d8f, 4d8, 2P5, 4P4Colla Vella dels Xiquets de Valls: 4d8, 2d8, 3d8, 2P5, 2P4Xiquets del Serrallo: 3d7, 4d7, 2d6, P5, P4

Llorenç del Penedès. Diada de Festa Major. 8 d’agostColla Jove Xiquets de Tarragona: 3d8, 2d8, 4d8, 2P5Colla Joves Xiquets de Valls: 3d8, 4d8, 2d7, P5Nens del Vendrell: 5d7, 4d8, 2d8id, 2d7, 2P5

Tarragona. Festes de Sant Roc al Cós del Bou.15 d’agostColla Jove Xiquets de Tarragona: 5d8c, 4d8, 3d8, 2P5Colla Jove de Castellers de Sitges: 3d7, 4d7, 2d6, 2P4Tarragona. Festa Major de Sant Magí. 19 d’agostColla Jove Xiquets de Tarragona: 5d8, 3d9cXiquets de Tarragona: 3d9c, 4d8Xiquets del Serrallo: 4d7, 4d7aCastellers de Sant Pere i Sant Pau: 3d7, 4d7a El Catllar. Festa Major. 21 d’agostColla Jove Xiquets de Tarragona: P4, 5d8, 3d9id, 3d9, 2d8, 2P5Castellers de Vilafranca: P4, 3d9, 2d9, 4d9, P8Colla Vella dels Xiquets de Valls: P4, 2d8, 3d9, 4d8a, P6

L’Arboç del Penedès. Festa Major, 22 d’agostColla Jove Xiquets de Tarragona: P4, 5d8, 3d9, 4d9, 2P5Colla Joves Xiquets de Valls: P4, 5d8, 4d9id, 3d8, 2d8, P5Colla Vella dels Xiquets de Valls: P4, 4d8a, 4d9c, 2d8, P6Minyons de l’Arboç: P4, 5d7, 3d7, 4d7, P5, 2P4

S’esvaeix l’espera d’estrena del Castell de 9…

La diada de Sant Magí va començar amb el dubte de si plouria o

el temps aguantaria i ens donaria treva fi ns a la tarda… No, no

va aguantar. Només vam poder fer dues rondes de castells, la

primera on vam realitzar un treballat 5d8 i la segona on malau-

radament només vam poder carregar un 3d9f en el dia de la

seva estrena. Estava a punt de començar la tercera ronda quan

de sobte va caure un aiguat que va fer suspendre la diada. Però

allò van ser dues gotetes comparades amb el diluvi universal

que va caure durant el seguici de Sant Magí… Visca la festa de

l’aigua!

… i arriba l’esperada gloria (Capítol 1)

El Catllar, 21 d’agost. Un bon grapat de camises desplaçades

amb un únic objectiu: Descarregar el 3d9f fora de Tarragona.

Vam començar amb un 5d8 de postal. Vam continuar desca-

rregant el 3d9f i per acabar vam fer el 2d8f. Gran diada! I si no

m’allargo més simplement és perquè l’endemà faríem història

descarregant la ‘’tripleta màgica’’ a l’Arboç. 5d8, 3d9f i 4d9f. Tres

castells que un cop es va obrir la pinya de l’últim van fer saltar

i cridar –i demanar l’Amparito Roca- a tota una colla que obre

la llauna dels somnis de cara al concurs.

Nois, tots junts som un. VISCA LA JOVE!

8

Vilanova 18:30; com cada any per aquestes dates toca

castells. Un any més, tot i que el passat no hi varem ac-

tuar, ens trobem per festa major amb la Vella de Valls i

Bordegassos.

Venim a Vilanova amb totes les ganes del món. Arriba un

tram important de la temporada, el mes d’agost. Vilanova,

Vilallonga, Llorenç, Canonja, Cos del Bou, Sant Magí, el

Catllar i Arboç (poca cosa, no? jejeje). La gent no falla i

vam ser moltes les camises a plaça. No cal dir que, potser

el rumor de poder alçar el primer castell de nou de l’any, va

animar a la gent a mobilitzar-se. Bé, de fet, van ser només

rumors, la manca d’alguna peça més que signifi cativa del

folre i que potser encara li faltava algun assaig més, va fer

que el castell de nou el deséssim a la butxaca per a una

9

altra ocasió.

No portar a plaça el castell de nou no signifi cava renun-

ciar a res, ni molt menys. Sortirem de tres de vuit. Brutal!

Ràpid, àgil i amb molt bones maneres….això en pocs dies

demanava un pis més.

Segona ronda, després de dues setmanes tornàrem a

portar a plaça el cinc de vuit. El castell es va mostrar molt

segur en tot moment. Potser, a la sortida de la canalla es

va notar alguna revincada, però res, catedral descarregada

amb tota seguretat. Molts aplaudiments a plaça, va ser un

bonic castell.

I per a la tercera ronda, ens plantejàvem el primer folre

de la temporada. El dos de vuit. Els darrers assajos ja van

donar símptomes evidents de que era el moment de fer-lo.

Va pujar nerviós, el folre es va mantenir a lloc tota l’estona, i

només en la baixada els quarts i terços van patir les conse-

qüències del primer dos folrat de l’any. Feina enllestida.

Bé, no penseu que m’oblidava que no actuàvem sols. La

Vella de Valls va fer el dos folrat, el tres de nou i quatre de

vuit. I Bordegassos carregava el carro gros, el quatre de

set amb el pilar i descarregava el cinc de set.

Una molt bona actuació, la millor de la temporada fi ns el

moment. La gent està contenta per la diada i per com han

anat els castells. Segurament, és la millor manera d’encarar

aquest tram de temporada.

Després pilars, cerveseta i cap a casa. Demà més, a Vi-

lallonga!!!.

Carles Enfedaque i Novell

10

Ja som a Sant Magí, després d’una nova varietat de pilar

que vam estrenar per l’arribada de l’aigua i d’una revetlla

remullada frustrada (perquè el Roc, es va adormir abans

que comencés) em desperto amb els nervis preliminars

a una actuació important. Per Rac1 diuen que ve aigua

però esperem que la pluja ens respecti la Diada… ui ui ui!

Ai ai ai!... Amb l’estomac fent rau rau vaig al local on ens

reunim tota la colla i allí ens trobem al Fibra i li demanem

per la panxa de la Isa, quan ens confi rma que tot està al

seu lloc, busquem un ”momento zen” per concentrar-nos

i escoltar el discurs del gran gurú... ja ja ja! Encarrilem

carrer Major amunt mirant de reüll al cel, seguint el so de

les gralles i per fi arribem a plaça!!!

Iniciada l’actuació, els Xiquets ens conviden a la guerra

carregant un treballadíssim 3 de 9, fet que nosaltres els

responem amb un nerviós 5 de 8 (per Cos del Bou, va-

rem caure). Amb l’alegria continguda d’haver tornat a

descarregar-lo i amb el treball i concentració necessaris

per enfrontar-nos amb el 3, fi nalitza la primera ronda.

Tornem a mirar al cel i res de res, els matalasers desca-

rreguen el 4 de 8 i nosaltres anem “a por ello”… a pel 3 de

9!! Ens col·loquem al mig de la plaça, concentrats i tots a

la feina! Pinya, segons, puja el folre, terços, quarts,quints,

sisens, canalla i tachan!!!! 3 de 9 carregat!!! Encarant la

descarregada, el castell va cedir, llàstima!! però això ens

esperona per tornar-ho a intentar.

Mirant al cel, clank! Una gota em cau a l’ull, i després una

altra, i una altra… Els deus no ens van escoltar perquè

l’aiguat va començar, semblava que no hagués plogut

en segles! Evidentment l’actuació es va donar per fi na-

litzada i tots cametes ajudeu-me vam baixar al local per

resguardar-nos de la pluja.

Un cop que el diluvi torrencial es va convertir en un sim-

ple diluvi vam decidir anar a fer el dinar de Festa Major

a l’insigne Won de Fu, assecar-nos, menjar!!! i esperar a

engaltar la processó. Per la processó va parar de ploure,

vam realitzar els nostres pilars, els nostres chartreussets,

i tot just anant pel carrer Granada… tornem-hi!!! Un altre

diluvi!!! La processó acaba de cop!! Corrents carrer amunt

ens vam haver de refugiar-nos a Can Quilez a esperar què

pares de ploure… VIVA LA VEGAS!!!

Miki

11

Diumenge, quin gran dia esperat. Arribàvem a plaça, una mica

tard pel meu gust, entrant conjuntament amb el pilar caminant

de la Vella, i sense gaire preàmbuls, ràpid en direcció a on es

trobava la nostra colla, tot a punt per començar.

Amb certes presses tocava enfaixar-se, sortíem primers aquesta

vegada per sorpresa d'alguns, amb un 5 de 8 com és de costum,

castell per agafar confi ança i rodatge en una diada que prometia

ser llarga, i sobretot, molt emocionant.

Un cop descarregat el castell amb absoluta solvència, moment

de refl exió després de totes les presses i salutacions a corre-cuita.

Ens trobàvem a l'Arboç, plaça i diada amb una llarga història dins

el món casteller, plaça on veníem a deixar una forta empremta,

a superar-nos altra vegada, a tornar a tocar el nostre propi cel.

Tot això just el dia després d’actuar al Catllar, diada amb notes

molt positives, on havíem descarregat el primer 3 de 9 amb folre

d'aquest any, marcant una actuació molt important per la colla

i un gran pas endavant aquesta temporada. Tot i això, cal dir-ho,

un petit gust amarg d'esperar alguna cosa més d'aquella diada,

potser un pas més gran del que n’estàvem totalment convençuts.

Calia esperar, però per satisfacció nostra, no gaire.

Continua la primera ronda. Era torn dels Minyons de l'Arboç. En

el seu cas plantaven un 5de7 a plaça, el primer de l'any, descarre-

gat amb gran esforç i treball però ben merescut. Seguidament,

la Colla Joves Xiquets de Valls plantava un 5de8 que presentava

grans mides, una de les poques cartes de seguretat que tenen

enguany. Per tancar ronda, la Colla Vella Xiquets de Valls portava

a plaça un 4 de 8 amb agulla descarregat, que mostrava certes

mancances a nivell de tronc però que va denotar un pilar que

es va consolidant a mesura que avança la temporada.

I arribava el nostre moment altra vegada.

Enfrontant-nos a la primera prova de foc de la diada, tocava des-

carregar el 3 de 9 amb folre altra vegada, començar a dominar

aquest castell que tant ansiosament desitjàvem. Immaculat fi ns

a la carregada, ens va tocar treballar-lo tots plegats a la desca-

rregada fi ns al fi nal, i sospiràvem altra vegada, amb la felicitat

de que ja tornàvem a fer-lo nostre, a mostrar-hi seguretat, a

poder veure que tota la feina que portàvem fi ns a aquell dia

estava donant els seus fruits a plaça. Merescuda celebració

per part de la colla, que es tornava a il·lusionar altra vegada,

brotant mirades de confi ança entre les camises, mirades que

transmetien tota la força d’una colla que volia menjar-se el

món. Entre rialles i abraçades però, a poc a poc tornava a sorgir

el dubte que va sorgir també el dia anterior, si afrontaríem el

4 de 9 amb folre o decidirem optar per un altre castell. Tocava

esperar amb paciència.

Segona ronda de castells de 9. Marcant nosaltres el ritme de la

diada, a les colles de Valls se'ls hi va resistir el castell de 9. Per

part de la Joves primer, un 4 de 9 amb folre que va pujar tremo-

lós, i degut al dubte de la canalla van decidir tirar-lo avall i optar

per un 3 de 8 amb canvis a tronc. Sant Fèlix serà una prova difícil

per a una colla que no passa pel seu millor moment.

Per part de la Vella, 4 de 9 amb folre carregat, on sisens es van

despistar en la baixada fi ns acabar caient, tot i que el castell ja

presentava molts problemes a nivell de folre i tronc. La Vella

també haurà de fer un gran treball per consolidar els castells

de 9 que enguany sembla que no tenen el bon aspecte d'altres

anys.

Per part dels Minyons de l'Arboç, he de dir que degut a la ba-

rreja d'emocions dels castells descarregats i de la idea que

necessitàvem volum de gent d'altres colles per a fer els nostres

castells, no vaig fer massa cabal de la seva actuació. Tot i això,

5de7, 3de7 i 4de7, bona actuació per festa major tot i que de

ben segur aspiren a millors castells enguany.

Començant la tercera ronda, arribava l'altre moment esperat del

dia, i aquest si del tot decisiu. Resolen els dubtes que corrien per

la pinya, al fi nal decidíem aquest cop si afrontar el 4 de 9 amb

folre, no va ser estrany doncs les cares de satisfacció, i sobretot

d'il·lusió en la gent de la colla: anàvem a demostrar tot allò del

que érem capaços.

Després de dos peus desmuntats, afrontàvem el tercer amb un

cert neguiteig per l'estona d'espera, però del tot conscients de

que aquell peu seria el que acabaria tirant amunt. Un cop tots

col·locats al seu lloc, les gralles comencen a sonar. Semblava

12

que el castell es trobava prou sòlid, i així es va mantenir altra

vegada fi ns a l'aleta, on va augmentar amb força el volum de la

gent de plaça. Entre crits de celebració, d'esforç, de silenci i de

ràbia, vam treballar el castell fi ns al fi nal, sense ser conscients del

que havíem assolit: 4 de 9 amb folre descarregat, primer de l'any

2010, tripleta màgica altra vegada descarregada, i tantes coses

més que em deixo...un reguitzell d'emocions, sentiments que

es van resoldre amb abraçades, somriures, i sobretot llàgrimes,

llàgrimes de felicitat per tot allò que havíem aconseguit fer, per

tot allò que portàvem tant de temps anhelant i que enguany tan

ens mereixíem. Una llarga celebració amb les millors maneres

de la Jove: Amparito Roca a les gralles i tothom saltant, cridant

i assaborint aquells moments tan dolços.

A partir d'aquell moment, les cares de felicitat entre la gent

van romandre la resta de la diada, on tothom comentava com

havia viscut aquells moments, segurament sense acabar-nos

de creure què signifi cava tot allò que havíem fet tan sols uns

instants abans. Entre comentaris, un cop de mà a la resta de

colles per acabar la diada. Per part de les colles de Valls un 2de8f

descarregat, el de la Joves força més treballat. Ja en ronda de

pilars, un pilar de 6 de la Vella que feia la mateixa bona pinta

que el del 4de8 amb agulla i 2 pilars de 5 per part nostra per

acabar la jornada acompanyats dels pilars de la Joves de Valls i

els Minyons de l’Arboç.

Dos quarts de cinc a plaça, i a uns trenta-cinc graus de tempera-

tura aproximadament. En els núvols no hi ha horaris, i amb prou

feines sense sentir la xafogor a sobre i els brams de l’estómac,

vam anar tots plegats cap al restaurant a dinar i a continuar

celebrant la gesta. Tots a dins del menjador cantant, reclamant

el discurs del cap de colla, i a les acaballes del dinar una especta-

cular guerra de pa on participaven amb la mateixa eufòria grans

i petits. En acabar de menjar i fer les copes de sobretaula, ens

van dir que a les 8 passaven els vídeos de la diada al local, així

que tocaria agafar el cotxe i cap a Tarragona que faltava gent.

En el meu cas no vaig assistir a la següent part de la festa, però

com una tripleta màgica es mereix, una altra processó recordant

a la del dia de Festa Major de l’any passat fi ns a l’ajuntament, tot

i que aquest cop no van poder rememorar el moment de sortida

al balcó de l’ajuntament. Per continuar la vesprada, festa al local,

discursos apropiats, gent a la dutxa i unes quantes hores més per

allí compartint els moments posteriors a un dia que segurament

recordarem durant molt de temps. Dia on ens va quedar clara

una cosa: quan la Jove s’esforça al màxim, no hi ha pas res que

ens pugui frenar, que ens pugui aturar d’allò que tan desitgem

fer: tocar el nostre propi cel per uns instants.

I ara, després de tots aquests moments de felicitat i eufòria,

què ens toca?? Ara a continuar treballant i somiant plegats, a

continuar fent honor del nostre esforç, consolidar tot allò que

sabem fer, i tenir la mirada ben amunt, perquè en el nostre

propi cel encara ens queden racons per descobrir, racons que

tenen ganes de dibuixar-nos un somriure ben aviat. Sempre

amb treball i concentració.

Adrià Pallejà

13

Com vau conèixer la colla i els castells ?

Pels tallers que es realitzen a les escoles. En teoria va guanyar

un concurs de dibuix, però crec que va ser algú amb molt bon

ull clínic !! I ens van dir que havíem d’anar un dissabte a la colla,

que es feia una exposició i com que coneixíem poca gent, vam

decidir anar-hi. En aquells moments jo parlava poc castellà, però

elles no el parlaven i, a més, la Lais era molt tímida. Aleshores

ho vam veure com una oportunitat de conèixer gent.

Quan vam entrar i vaig veure el que era, jo que coneixia a la

meva fi lla o creia que la coneixia, vaig pensar que ella mai puja-

ria ni a un pilar de quatre, estava tranquil, però quan vaig veure

que començava a pujar i jo estava a baix parat...em posava molt

nerviós. Així que vaig pensar que si participava no m’hi posaria

tant. De fet vam arribar a Tarragona el dia 8 de febrer i la primera

setmana d’abril ja estàvem a la colla assajant. Per Sant Jordi, ja

14

estàvem a la plaça amb samarreta !!!

Ara que vius els castells des de dins, quina sensació tens

quan puja la Lais?

M’ha ajudat molt el fer de baix, perquè ara em preocupo més del

meu, del que he de fer jo i no puc pensar tant amb altres coses.

Ara, el castell per mi, és més ràpid i la sensació quan passa la

canalla és fantàstica, no és broma, se sent de veritat.

El primer cop que vam descarregar un castell de 9, al 2008, per

la Lais va ser el millor dia de la seva vida perquè es va treure un

pes del damunt, ella sap que té molta responsabilitat i ho viu

molt. La foto que està ella i el Sandro amb els braços aixecats ho

diu tot, sempre que la veig m’emociono, els dos mirant-se .

Què diuen els familiars quan veuen les fotografi es i els

vídeos ? Ho han vist en directe ?

El meu germà i el meu cosí venen ara per Sant Magí a Tarrago-

na! Serà la primera vegada que ho veuen en directe. Al principi

quan els vam dir que havíem entrat en una colla de castells

ens preguntaven si havia xarxes a baix i naltros els hi dèiem

que tranquils, que hi ha gent, que hi ha la pinya. Ells creien que

havíem entrat en un circ o alguna cosa així !!!

Nosaltres els hi parlàvem de la colla. La colla per naltros ha estat

molt important, a part del meu jefe, que ha estat com un cosí, la

colla ha estat com una família per nosaltres. Ens ha ajudat molt

a integrar-nos. A més nosaltres com molta altra gent, vivim a la

part alta i això és com un poble, pots sortir a prendre un cafè i

sempre trobaràs algú.

A més gràcies a la colla hem conegut molts pobles de Catalunya

i no sols catalans !!! I a més hem tingut l’oportunitat d’anar a

Luxemburg, Algemesí, Manacor...

Com esteu vivint aquest darrer any casteller ?

L’estem vivint com que cada lloc on anem serà l’última vegada,

cada sortida és l’última. Per exemple a Vilanova va ser el primer

castell de 8 de la Lais, el 2d8f, diria que va ser el més lent de tota

la història de la colla, el que més he patit, va fer d’acotxadora.

Els castellers de tronc es posaven mocadors a les cames per

ajudar-la a pujar. I ara en aquests moments a Vilanova segura-

ment ja no hi tornarem.

Jo pensava que no pujaria mai perquè al Brasil tenia por a les

altures, però Joan Prats i tot l'equip de canalla ho va aconseguir

i la veritat que ha sigut una experiència molt bonica.

I ara ja vas comptant els castells que et queden?

Si, si, si, Sant Magí, Santa Tecla, El Vendrell, l’Esperidió ... serà

l’última actuació. El primer any vaig fer un pilar amb la Lais,

estaria bé fer-ne un altre abans de marxar. Al despatx ja tinc

pensades les fotografi es que hi aniran, el primer pilar que vaig

fer amb la Lais i els tres castells més importants.

Quin castell t’agradaria parar abans de tornar a Bra-

sil?

Mai he parat el 3d9f, he parat el 4d9f, els 5d8, els 2d8f. Per tenir

la tripleta m’agradaria parar el 3d9f, però hi ha tants baixos

experimentats i capaços que ho veig difícil. Després hi ha el

5d9f que seria mot bonic per tots, però ja estic content amb

tot el que he fet.

Havíem vingut per quedar-nos un any, màxim dos ... i ja fa cinc

anys que estem aquí, i marxem perquè havíem de prendre la

decisió o quedar-nos per sempre o tornar al Brasil, i per quedar-

nos per sempre no hi estem preparats, deixar el teu país per

sempre és molt difícil !!!

Trobaràs a faltar els dimarts, divendres .... els dies

d’assaigs, els castells, les diades ?

És complicat, els castells omplen molt ... no m’agrada pensar

en l’any que ve, sinó amb el que ha de venir aquest any, Sant

Magí, l’ansietat de saber quins castells farem ... ho trobaré a

faltar molt.

I la Lais que hi diu?

Ella no en vol parlar massa. L’any passat li va anar bé que anés-

sim a passar uns dies a Brasil perquè va veure que tenia molta

família. Ella va venir amb cinc anys i ara en farà onze, la seva

major part de la vida ha estat aquí, no s’enrecordava de gaires

coses, però ara sap que té família i també té ganes d’anar-hi. A

més, allà la van tractar com una princeseta.

On aneu a viure?

Anem a viure a una ciutat que té aproximadament un milió

d’habitants, a Campinas que és on vaig fer la tesis. Per Brasil

no és una ciutat tan gran comparat amb São Paulo que té 14 ó

15 milions d’habitants ... Per mi Tarragona és la ciutat ideal, és

capital, pots anar caminant a tot arreu, no necessites cotxe, i hi

pots trobar més o menys tot el que necessites.

Allà ho tindrem tot lluny, haurem d’agafar molt el cotxe, ... Abans

de venir vivíem a la zona de la mateixa universitat. La Lais va

néixer mentres estudiàvem, però ara tornem com “adultets”.

Ja tenim pensada la decoració de les carpetes, de l’habitació

de la Lais, tot sobre castells, quan hi vam anar ja vam portar

pòsters, fotos ...

A São Paulo hi ha una colla de castells, però està en un barri

15

una mica perillós. Va ser apadrinada per Vilafranca, em caurà

una mica lluny d’on viuré. Els vaig conèixer perquè alguns van

venir aquí a Torredembarra i me’ls van presentar.

El que si algun dia sobren diners a la universitat i jo tinc alguna

infl uència, el primer que faré serà portar a la colla. Es gasten

tants diners en altres coses inútils ...

I alguna que ens vulguis explicar?

Vull agrair a la colla tot el que han fet per nosaltres. Sols nosaltres

sabem el què ens ha ajudat ! Estar tan lluny de la família és fa

molt difícil, encara més havent tingut situacions burocràtiques

tant complicades. La colla ens ha acollit com una família. Vull

que la colla sàpiga que tan jo com la meva família estem molt

agraïts i que sempre tindran una casa a Brasil ... però, si us plau,

no vingueu tots a la vegada !!

Te’n portes molts amics?

Sí molts, per tota la colla i de totes las edats, ara en especial tinc

molt carinyo amb els baixos ... m’han ensenyat a posicionar-me

i m’han corregit algunes coses que m’ha anat molt bé.

Ah, per cert, l’última cosa: tornarem ... no sé si dintre de 3 ó 4

anys però tornarem per algunes festes i amb la camisa per fer

castells, és clar!

Montse Blanch i Joan Gasol

Colla?

La Jove

Una Plaça?

Plaça de les Cols, és molt bonica i difícil pels baixos.

Un castell?

El quatre de nou, és el primer i únic que he fet de nou i ha estat

la coronació de la tripleta.

Una sortida?

Sant Magí, és la primera que hem poso molt nerviós.

Una posició?

Baix.

Un cap de Colla?

Ocaña, ha estat molt important per naltros.

Dalt o baix ?

A baix.

Brasil o Catalunya ?

Un brasiler català

16

Si companys, ja arribat l’hora de demostrar què volem ser, quin

lloc volem ocupar, quina colla volem ser. Volem ser una colla

de tantes altres que hi ha pel món o volem ser una colla gran?

Això només ho podem decidir nosaltres, ningú de fóra ens ha

de dir quin lloc ens pertany o al costat de qui ens hem de po-

sar. Nosaltres i només nosaltres ens posarem allà on vulguem

i perquè volem.

Fa anys que intentem treure el nas al cim casteller, però sempre

s’ha quedat amb això, en un petit intent de treure el nas. Sem-

pre ens hem lamentat que si hem tingut mala sort o que si els

que manen no ho han fet prou bé, que ara això no tocava, etc.

Les lamentacions són una excusa barata que fa massa temps

que utilitzem, i amb lamentacions no aconseguirem mai el què

volem.

En aquests últims tres anys, hem aconseguit la sort de tenir

una gent davant nostre que no solament saben el què volen,

sinó que també saben el què volem. Saben com adreçar un

assaig quan veuen que es torça perquè ens despistem o no ens

acostem a les proves netes o es trenca el ritme d’assaig, etc. i

sobretot, saben recordar-nos que si volem sortir triomfadors i

volem que el nostre esforç sigui reconegut, s’ha de treballar molt

dur i sense permetre’ns el luxe d’una petita distracció.

Senyors, ho tenim tot, tornem a ser una gran taca lila a les pla-

ces, tenim gent molt bona tan a pinyes i folres com a tronc,

tenim una tècnica que ens porta per molt bon camí, i sobretot

tenim una canalla que no s’arruga per res i que ningú els hi fa

ombra.

Amb tot això que acabo de dir, algú creu que ens manca alguna

cosa per arribar allà on ens proposem? Sí, ens manca una cosa,

que deixem a casa aquesta “cosa” que realment no sé què és,

però que sempre surt els dies de grans castells.

A partir d’avui sortim de casa amb el convenciment d’una colla

que està treballant bé, de forma seriosa, amb intensitat i sobre-

tot amb realisme, perquè tot el que s’està treballant a l’assaig

és possible, no hi ha res que s’estigui fent sense seny ni per allò

de “per si sona la fl auta”.

Per tant, després de tot això, només puc dir una cosa; SI SEN-

YORS, HA ARRIBAT L’HORA!!!!!

Bea de la Osa

17

Entre els dies 15 i 17 d’agost l’activitat social de la colla va ser intensa. El 15, després de l’actuació del Cós del Bou, va haver-hi festa jove amb el grup Bomba Reggaeskaria, Dijeila i Djkuru.El 16 varem gaudir de les explicacions alliçonadores del met-ge Rafael Llàtzer i del company Rafa Olivier referent a la seva reeixida participació en la “Titan Desert”. Ens van transmetre la idea de que res és fàcil, la idea de persistir en la lluita, la idea de tenir complicitat amb els companys, la idea de tenir l’objectiu clar i la idea de tenir la seguretat de que ho farem, de que pots lluitar per a qualsevol objectiu, perquè el pots aconseguir. En la “Titan Desert”, sols el fet d’acabar-la, ja és un èxit. Acabar la Titan Desert és conèixer-te a tu mateix i no tenir por de res.El 17 d’agost (un dimarts després de l’assaig) la Colla va col·laborar a les festes de Sant Magí amb sessió del conegut DJ Miqui Puig.

En darrer lloc, recordar les sortides que, en acabar, hem tingut l’oportunitat de picar alguna cosa. La primera la de la Canon-ja, que sota l’atenta mirada del president de la Generalitat (el Montilla), els alcaldes (el de Tarragona i el de la Canonja) i resta d’autoritats (delegat del Govern, regidors,...) vam poder gaudir de refrescs i cervesetes acompanyats de patates xips, olives i similars. Per cert, aquest cop en horari de tarda. I el cap de setmana del Catllar i l’Arboç (21 i 22 d’agost). Després del Cat-llar vam tenir el ja tradicional pica pica amb la resta de colles participants. I després de l’Arboç, amb eufòria desfermada, vam poder gaudir d’un dinar a Santa Margarida i els Monjos.

Àngel Altès

18

Aquest quatre de nou va ser el castell de nou numero 13 que

fa la Lais.

Després d’aquestes grans diades em preguntat a la canalla

que en pensen i com han viscut aquesta tripleta.

Marta: El castell que més em va marcar va ser el 3 de 9 de

Sant Magí, per una banda molt xulo perquè m’agrada molt

pujar al folre i era el primer de la temporada i per altra banda

una mica rollo perquè vam caure, menys mal que ningú es

va fer mal!

Lais: he disfrutat molt amb la tripleta! m’encanta fer castells

de nou!

Jesús: El que més me va agradar va ser el 4 de 9 de l’Arboç,

el meu primer castell de nou a dosos. A dalt del castell no

vaig notar el moviment, després el vaig veure per la tele i es

movia més. El que més m’ha agradat ha estat descarregar la

tripleta!

L’equip de canalla com activitat de lúdica vam decidir fer una

coseta tranqui-la ja que fa molta calorrrr. El dia 5 d’agost vam

anar al cinema, a veure Toy Story III, pels nens i nenes de la ca-

nalla la continuació de tot un clàssic. Vam fer la sessió de cinema

i després geladet de premi per a tothom a la plaça la Font i au

amb la panxa plena cap a l’assaig de dimarts! Un petit premi

per encarar les diades que havíem d’afrontar. Diades importants

per la colla i per la canalla molt.

El dia de Sant Magí els nervis i les ganes es respiraven entre els

nens i nenes i l’equip de la canalla amb ganes de compartir i es-

tar amb els petits més que mai aquest dies importants. Per Sant

Magí fem el 5 de 8 i perfecte tots els nens ja sabien que faríem

el tres de nou. Una monitora de l’equip de canalla portant a una

nena al castell, al tres de nou, explica que entre nervis i rialles la

va intentar distreure i mira van acabar parlant d’ascensors!

El dia de Sant Magí la Ilse va fer el seu primer tres de nou a

dosos. Al Catllar el Laxman i la Marta es van estrenar de dosos

al 3 de 9 descarregat. Diumenge 22 a l’arboç l’Abril repetia el

4 de nou i el Jesús s’estrenava de dosos en un castell de nou.

19

Carmen: Vaig veure com els meus dos germans pujaven al 4

de 9, ho van fer molt bé, ells i tots! Em va agradar més la diada

de l’Arboç, la canalla estàvem més tranquils.

Laura: La plaça que més em va agradar la de les Cols, millor cas-

tell el 5 de 8, jo no estava gaire nerviosa. Al tres de nou tampoc

estava gaire nerviosa, ja he fet castells de nou i sé que són més

importants. Em va agradar molt veure el 4 de 9 amb la resta de

la canalla, ja vaig veure que el descarregaríem!

Magí: El castell que he vist aquests dies que més m’ha agradat

ha sigut el pilar de vuit de Vilafranca. De la nostra colla els vaig

veure tots i em van agradar molt, m’agradaria fer un castell de

9. Vaig riure molt amb la celebració dels castells!

Núria: Vaig fer el meu primer pilar caminant al Catllar però em

va agradar més el de l’Arboç perquè era més llarg! El que més

m’agradava era caminar ui mirar baix a la pinya i pensava que

segur que no cauria i al fi nal tothom em va aplaudir. El Magí i

tots els de casa em van felicitar. El Magí quan vam arribar a casa

es va enfadar una miqueta perquè deia que ell també vol fer

pilars caminant. Tinc moltes ganes de fer un castell.

Adrian: El que més m’ha agradat ha estat el 4 de nou perquè

és més alt i hi ha molt amés gent. Em va agradar més la plaça

del Catllar ja que hi havia les colles més fortes.

Eva: estic molt contenta perquè la meva germana va pujar al 4

de 9, és un somni i hi ha molta gent que no ho pot fer. El castell

que a mi m’agradaria fer és el 3 de 9 però mentre pugi en algun

jo ja estic contenta! Del 4 de 9 de l’Arboç només vaig veure el

pom de dalt perquè el Pau m’estava pujant a sobre per poder-lo

veure ell també. A casa ho vam celebrar tots junts fent un sopar,

l’Abril està molt contenta i el Pau encara està emocionat pel pilar

de la Canonja que el van pujar amb la faixa a l’ajuntament i el

va agafar el Montilla!

Marina: al principi estava una mica nerviosa només de veure

el castell, el 4 de 9, però quan vaig veure que baixaven sisens

ja veia que el descarregàvem i em vaig emocionar, la tripleta! i

aquest any més aviat. Vaig disfrutar dels castells estant amb la

resta de canalla perquè així pots anar comentant el castell.

Gina: El que més m’ha agradat ha estat descarregar la tripleta

fora de Tarragona. El 5 de vuit va anar molt bé i el tres de 9 tam-

bé. El 4 de 9 es va treballar molt però el vam fer! En aquestes

diades importants es respiren més nervis, hi ha més ganes de

fer castells grans. Crec que és molt important que la canalla es

distregui en aquestes diades abans de fer el castell.

Des de l’equip de canalla volem felicitar a tots els castellers i

castelleres de la colla, però sobretot a la canalla per tirar amunt,

sempre amunt!!

I Jove i jove I Jove! Visca la Canalla!!!

20

Jordi Alomà

No, s’allarga una setmana més

l’esprint fi nal de temporada i el

donar el màxim per actuar igual

que per Santa Tecla o un pèl més.

L’any passat ja vam demostrar

tirant un castell de nou al Ven-

drell que si volem allargar una

mica més la temporada i donar

una miqueta més de part nostra

per portar castells de nou fi ns a

l’octubre ho podem fer. I, quin

lloc millor que el concurs de cas-

tells?

Araceli Segú

Jo crec que sí, perquè tothom

va a fer castells grans, i nosaltres

també ho volem fer bé! L’any de

concurs sempre s’intenta que el

castell no caigui però mirant de

fer una mica més.

Cris Adell

Sí, aspirem a més si hi ha con-

curs. A Santa Tecla ho donem

tot, però havent-hi concurs assa-

jarem alguna cosa més forta per

fer un bon paper.

Ferran Ventura

Tothom diu que sí, però jo sóc

dels que pensa que no. No cal

que sigui concurs perquè una

colla es fi xi una meta i uns objec-

tius. No pots dir “vull intentar el

dos de nou”: tu has de fer la teva

feina de mica en mica, pas a pas.

El concurs condicionaria si fos al

juny, però a fi nal de temporada,

no. El que no tinguis preparat

per Santa Tecla és somiar truites!

Quan arribem a concurs ja sa-

brem si anirà bé o malament.

Bea de la Osa

Crec que no hauria de condicio-

nar la temporada, o almenys al

nivell nostre. La colla ha de tre-

ballar el que té al programa i si

les coses van sortint i el dia del

concurs pot fer una mica més,

perfecte.

Leonardo Piñana

Sí, perquè es fan més castells:

es va més per feina. L’any passat

anàvem més a poc a poc, i en

canvi aquest any anem a un altre

ritme. Les bases ja estan posa-

des, i enguany s’han d’aprofi tar

els bons resultats de l’any passat.

Teòricament el castell pujarà sol,

tot i els canvis que hi han hagut.

21

Jonathan Montero

No, com a mínim per mi, perquè

hem de treballar igual. La feina

s’ha de fer per Santa Tecla; des-

prés, ja és un premi.

Jordi Oliván

No, simplement és una diada

més. No fem més o menys per

ser concurs. Un any que no fos

de concurs també tiraríem. La

colla el primer any que va fer un

castell de nou no hi havia con-

curs. El concurs és una segona

oportunitat de fer grans castells

després del diumenge de la Fes-

ta Major.

Antonio Sallago

Una mica sí, perquè has de fer

fi tes més importants. Si volem

aconseguir alguna cosa hem de

fer alguna cosa de més, sobretot

tenint en compte les tempora-

des que ja portem amb castells

de nou. Hem de fer algun castell

de gamma extra, com un dos de

nou! No per classifi cació ni per

quedar primers, que ja sabem

que no serem primers ni segons,

sinó per nosaltres mateixos.Jordi Crespo

No ens condiciona el ritme de la

temporada perquè anem per ob-

jectius. I el concurs ni els accele-

ra ni els tira enrere. Sí que condi-

ciona, però, en el sentit que saps

que tindràs una diada forta més,

que tindràs molta pinya i que

t’exigeix uns màxims.

Marta Montolio

Una mica sí, es treballa més per

anar més forts a concurs i fer

bons castells.

Isabel Mora

Sí. La gent pensa “enguany hi ha

concurs, hem de mirar d’estar en

els primers llocs i superar-nos”.

Ara bé, hem de tocar de peus a

terra, i primer hem de complir els

objectius que ens hem marcat, i

si en el concurs podem fer una

mica més… De moment aquesta

temporada anem molt bé!

22

23

24