7/24/2019 Espigol

1/10

gener 2002

1

Espgol i lavandaLavandula latifoliaMed.

Lavandula angustifoliaMillerLabiades

DESCRIPCI BOTNICA

Lespgol i la lavanda sn les dues espcies del gnere Lavandulams interessants perser cultivades. Totes dues espcies sn plantes melferes i formen mates llenyosesperennes. Les tiges florals acaben en una o ms espigues que contenen flors de tonsviolacis ms o menys intensos i desprenen una olor agradable. Tenen un sistemaradicular que es descala molt fcilment, format per una arrel pivotant i arrels lateralssecundries. Es poden diferenciar per les segents caracterstiques:

- Lavandula latifoliaMed. (espgol, espgol mascle; aspic a Frana). Forma una matams alta que la lavanda i de color ms grisenc. Les fulles es situen principalment a labase de la planta, encara que a les tiges florals tamb nhi poden haver. Sn ms

amples que les fulles de la lavanda i sn dun color ms grisenc. Les tiges florals podenarribar fins als 50 cm dalada, normalment ramificades (formant una mena de trident)i poden tenir fins a tres espigues cada una. Les flors sn petites (8-10 mm) i de color lilapllid. Floreix entre juliol i setembre. s interessant cultivar espgol perqu la sevaessncia cont alcanfor, component que gaireb s inexistent en loli essencial delavanda.

- Lavandula angustifoliaMiller (lavanda, lavanda vera, lavanda fina, espgol femella).Forma una mata ms petita i t un color ms intens que lespgol. Les fulles es disposentant a la base de la planta com a les tiges florals. Les fulles sn estretes i allargades, decolor grisenc quan sn joves i verdes quan sn adultes. Les tiges florals poden arribar als30 cm dalada i normalment no sn ramificades, de manera que hi ha noms unaespiga per cada tija. Les flors sn una mica ms grans que en lespgol (10-12 mm) i decolor blau o violeta intens. Floreix entre juliol i agost.

ORIGEN I DISTRIBUCI GEOGRFICA

Les dues espcies del gnere Lavandulasestenen per tota la regi mediterrnia, donsn originries.

Als Pasos Catalans s ms com trobar espgol (Lavandula latifoliaMed.) que lavanda(Lavandula angustifoliaMiller). Lespgol creix a les zones baixes de tot el territori, entreels 0 i els 1400 (1600) m daltitud. En canvi, la lavanda es pot trobar a les zones msaltes, entre els 600 i 1700 (2000) m daltitud, de manera que es fora comuna alsPrepirineus centrals (Baixa Ribagora, Montsec, Alt Urgell) i als Pirineus orientals (AltSolsons, Alt Bergued).

A la zona de contacte entre les rees de distribuci de lespgol i la lavanda es pottrobar un hbrid espontani daquestes dues espcies, lanomenat lavandin(Lavandulaangustifolia xlatifolia), que tamb s cultivat i s ms vigors i productiu que lespgol ila lavanda.

HBITAT

Tant lespgol com la lavanda i el lavandin sn espcies poc exigents en nutrients. Elseu hbitat natural sn els terrenys pedregosos i amb poca matria orgnica. La

7/24/2019 Espigol

2/10

gener 2002

2

lavanda es troba sempre en zones molt calcries, mentre que lespgol i el lavandinpoden crixer en terrenys amb una certa quantitat delements cids.

Totes tres espcies sn xerfiles, s a dir, estan adaptades a ambients secs i suportenb la sequera. La precipitaci anual mnima que necessiten s de 300 mm.

Tot i que suporten b les baixes temperatures (la lavanda resisteix fins als 9 C; lespgols menys resistent), les plantacions es situen sempre en zones on no shi acumula elfred. Les parcelles han de tenir una orientaci sud o sud-est, ja que la llum s un factorclau en el desenvolupament de les plantes.

Els vents secs, sempre que no siguin molt forts, afavoreixen la qualitat de lessncia, jaque fan evaporar uns components voltils anomenats terpens que no sn desitjats anivell comercial.

PART UTILITZADA

Les espigues florides constitueixen la part utilitzada de lespgol, la lavanda i el lavandin.La major part de la producci de lavanda, lavandin i espgol es destina a lobtencidoli essencial.

La producci tamb es destina a fer rams secs que sutilitzen per aromatitzar armaris(bouquets) o com a ornamentals. A partir de les espigues seques es poden obtenir lesflors (en realitat sn els calzes), que es formen part de barreges de te o tisanes.

Un altre tipus de producte sn els concrets i els absoluts.

TCNIQUES DE CULTIU

Varietats

Les varietats (clons) ms importants que es poden trobar al mercat sn:

- Lavanda (Lavandula angustifolia Miller): Barrme, Fritz, Luna, Maillette,Matheronne, Sault, Vesubie (per destillar) i Frise, Grosse-Bleue, Feumorte, Closde Bouvier, Super-Bleue (per flor seca)

- Espgol (Lavandula latifoliaMed.): Alba- Lavandin (Lavandula angustifolia x latifolia): Abrial, Grosso (s el ms cultivat a

Frana), Super, Sumian.

Multiplicaci

Lespgol i la lavanda es poden multiplicar per llavors o per esqueixos. El lavandinnoms es pot multiplicar per esqueixos, ja que en ser un hbrid, s una planta estril i nofa llavors.

1. Llavors

En general les llavors germinen fora malament si no es fa un tractament previ a lasembra. Aquests tractaments consisteixen en fer una estratificaci en fred i humitat (a 5C durant dos o tres mesos) o b submergir les llavors en una soluci daigua

oxigenada al 30 % durant 24 hores, rentar-les i assecar-les a 40 C durant 2 hores.

7/24/2019 Espigol

3/10

gener 2002

3

Pes de 1000 llavors

Espgol (Lavandula latifoliaMed.) 0.8 -1.2 g

Lavanda (Lavandula angustifoliaMiller) 0.8 1.3 g

2. Esqueixos

Per fer els esqueixos es tallen els brots de fusta verda (de lany) de plantes adultes (3-4anys) sanes i vigoroses. Els esqueixos han de tenir uns 10-15 cm de llargada i 1 o 2ramificacions.

Es poden collir en diferents moments:

- A principis dhivern, per plantar-los al viver a finals dhivern o a principis deprimavera. Per conservar els esqueixos fins que es plantin en viver, es pot fer

servir una cambra de fred o b enterrar-los en sorra humida (regant cada 10-15dies).

- A finals dhivern. En aquest cas, cal plantar en viver immediatament desprs decollir-los.

- A lestiu (cap a lagost o setembre), desprs de fer la collita de les tiges florals,ja que en aquest moment es produeix una parada transitria de la saba de lesplantes. Shan de plantar el ms aviat possible al viver, regant suficientment. Enaquestes condicions, larrelament s fora rpid, ja que la temperatura del sl ide lambient s ms elevada.

Durada del cultiu i rotacions

Quan es planta per primer cop en un terreny, la lavanda pot durar fins a 20 anys ilespgol i el lavandin, fins a 15. No obstant, quan es fa una nova plantaci en unterreny on ja shi havia cultivat alguna de les tres espcies, la vida de la plantaci esredueix aproximadament a la meitat.

Aix es deu a lesgotament del terreny de cultiu, que provoca un debilitament de lesplantes i una major susceptibilitat a latac de plagues i malalties. Per evitar-ho, convfer rotacions de cultiu per tal de renovar i enriquir el sl.

Es poden practicar diversos tipus de rotaci segons el sistema de cultiu:

- Lavanda, espgol o lavandin com a cultiu principal

Un cop sha arrencat el cultiu de lavanda, espgol o lavandin, es deixa reposarla terra durant un cert temps, fent cultius de transici per tal que el terreny esreconstitueixi. Desprs daquest perode, es torna a replantar. Existeixen diversesopcions: Un any de guaret i un any de trepadella. Un any de guaret, llaurant la terra. Un o dos anys de civada. Dos anys de trepadella, trvol o grama. Un, dos o tres anys de lleguminoses.

7/24/2019 Espigol

4/10

gener 2002

4

- Lavanda, espgol o lavandin integrats dins del sistema de cultiu (no sn elscultius principals)En aquest cas, els farratges (trepadella, trvol) i els cereals (civada, blat, ordi)es cultiven gaireb durant tant temps com les lavandes. Normalment no es fala replantaci fins desprs de 5 o 6 anys dhaver arrencat.

Preparaci del terreny

Uns mesos abans de plantar cal treballar el sl en profunditat (50 cm) i aportar entre30-40 t/ha de fems compostat. Abans de plantar, cal passar el cultivador per tal dedeixar el terreny en condicions ptimes per les plantes.

Establiment del cultiu

La plantaci es pot fer de forma manual o a mquina. En cas de fer-ho manualment,

un grup de tres persones pot arribar a plantar entre 2500 i 3000 plantes en 8 hores. Si esfa amb una plantadora de dos cossos, el rendiment de treball s de 3 hores/ha.

Es pot plantar a principis de primavera (mar) o b a la tardor (octubre-novembre),sempre que el terreny tingui sa. En zones on els hiverns siguin molt rigorosos spreferible plantar a la primavera per tal que les plantes puguin suportar millor el fred.

Les densitats de plantaci usuals varien entre les 7500 i les 12000 plantes/ha, en funcide les caracterstiques del sl i del rgim de pluges. La separaci entre files sol ser de1.6 m, per tal de permetre la mecanitzaci del cultiu. Dins de les files, la distncia entreplantes s de 0.7-0.5 m. En zones on es puguin donar regs de suport la densitat deplantaci pot augmentar fins a unes 18000 plantes/ha (marc de 0.8 m entre files x 0.7 m

dins la fila).

Manteniment del cultiu

1. Reg

Les espcies que es tracten se solen cultivar en condicions de sec, ja que els seusrequeriments hdrics mnims sn fora baixos (300 mm/any). No obstant, la producciaugmenta si es fan regs puntuals de suport.

En zones on la precipitaci sigui molt alta (fins a 1000 mm/any), cal evitar que lesparcelles sentollin, ja que les lavandes sn molt sensibles a lasfixia radicular.

2. Fertilitzaci

Les lavandes sn cultius poc exigents en nutrients, ja que de forma natural creixen enterrenys pobres. Per aquesta ra, la fertilitzaci anual ha de ser equilibrada i mai endosis molt elevades. A ms, cal tenir sempre en compte el resultat de lanlisi de sl.

Un estudi dut a terme a Granada conclou que ladobat ms adient pel cultiu despgoli lavanda en condicions de forta sequera s el segent:

- 45 UF/ha de nitrogen

- 30 UF/ha de fsfor- 70 UF/ha de potassi

7/24/2019 Espigol

5/10

gener 2002

5

El nitrogen sha daplicar a la primavera, quan les plantes inicien el perode vegetatiu.Sembla ser que durant els dos primers anys de cultiu no cal fer cap aport de nitrogen,ja que el sl cont suficient nitrogen per les plantes. El fsfor i el potassi shan daplicara la tardor, per tal que amb les pluges puguin ser arrossegats fins a la zona on hi ha lesarrels.

3. Control de males herbes

Els problemes ms greus de males herbes en el cultiu de lavandes es donen durant elsprimers anys.

Per reduir el problema de les males herbes cal fer una o dues falses sembres abansdestablir la plantaci. Les falses sembres sn indispensables en cas de fer cultiuecolgic.

En cultiu ecolgic, durant el primer any cal fer un control mecnic entre files i manualdins la fila, tants cops com sigui necessari i intentant treure les males herbes quan es

troben en estadi de plntula o de 2 fulles. La resta danys es pot reduir el nombre depassades, tant dins la fila com entre files. Cal anar amb compte de no tocar massa lesplantes, ja que les lavandes es descalcen molt fcilment.

En condicions de cultiu convencional es recomana fer un control combinat: mecnicentre files i aplicacions dirigides dherbicida dins de la fila. Alguns dels herbicides quees fan servir a Frana sn:

PRIMER ANY DE CULTIU (DES DE PLANTACI A LA PRIMERA COLLITA)Plantacions establertes a partir desqueixos llenyosos

Matriaactiva

Productescomercials

Dosi/ha(2)

Observacions

Bromacil Hyvar X 1 kg Herbicida residual que sabsorbeix per les arrels iamb certa activitat per contacte. s molt permanental sl. No es pot aplicar en sls molt arenosos o ambun contingut en matria orgnica inferior a l1 %.

Diclobenil Surfassol G (1) 8-12 kg Herbicida residual, molt voltil i poc soluble en aigua(es mou poc al sl). T una permanncia al sldentre 3 i 12 mesos, en funci de la dosi aplicada.Saplica en pre-emergncia de les males herbes.

Hexazinona Velpar 0.3-0.5kg

Actua sobre males herbes anuals i perennes, tantherbcies com llenyoses. Normalment es fa servir perplantacions i vivers forestals. Conv regar desprs defer laplicaci. No es pot aplicar en sls arenososamb menys del 2 % de matria orgnica ni en slsllimosos amb menys de l1 %.

Plantacions establertes a partir desqueixos herbacisIsoxaben Cent 7 (1) 1 l Herbicida efectiu pel control de males herbes de

fulla ampla. Es fa servir abans que neixin les malesherbes o quan tenen menys de 4 fulles. Shadincorporar al sl desprs daplicar.

Prometrina Gesagard 50 FWPrometrex 50 SC

Sadicrom

2 kg Herbicida dacci residual i per contacte. Actuasobre males herbes de fulla ampla i algunes de fullaestreta. Saplica en pre-emergncia de les malesherbes o quan tenen un mxim de 4 fulles.

(1): producte comercial a Frana. No es coneix la concentraci de matria activa.(2): dosi de producte comercial.

7/24/2019 Espigol

6/10

gener 2002

6

A PARTIR DEL SEGON ANYMatria activa Productes comercials Dosi/ha (2)

Bromacil Hyvar X 1.3 kg

Diclobenil Surfassol G (1) 15-20 kg

Hexazinona Velpar 0.3-0.5 kg

Hexazinona + bromacil Velpar + Hyvar X 0.4 kg + 1 kg(1):producte comercial a Frana. No es coneix la concentraci de matria activa.(2): dosi de producte comercial.

NOTA: no es recomana ls dherbicides en plantes aromtiques i medicinals. Laresponsabilitat de la seva aplicaci recau totalment en laplicador. Les matriesactives esmentades no estan registrades en cap espcie del gnere Lavandula. Esrecomana realitzar una prova prvia abans daplicar el producte en tota la plantaci,emprant diferents dosis de producte comercial.

4. Malalties i plagues

Malalties provocades per fongs

- Podridures darrel (Armillaria mellea, Septoria lavandulae, Phoma lavandulae).Per evitar que apareguin i es propaguin per la parcella, cal assegurar un bondrenatge del terreny i evitar que sentolli, i eliminar i cremar totes les plantesque estiguin afectades.

Plagues

- Larva del cecidmid Thomasiniana lavandulae. Provoquen la necrosi,

dessecament i mort dels brots. Samaguen a lescora dels brots de les plantes,cosa que fa molt difcil el seu control. La manera ms efica de controlaraquesta plaga s lluitar contra els adults, que sn una mena de mosques moltpetites (uns 2 mm) que surten de terra a principis de primavera. Ladult nocausa danys a les plantes.

- Larves de Sophronia humerella, que es mengen els brots joves a la primavera.- Un escarabat (Melighetes subfunatus), que es menja els rgans reproductors de

les flors i pot destruir totalment les espigues florides.- Erugues de papallones nocturnes, que es mengen tant les fulles com les flors.- Pugons, llagostes, cotxinilles.

Decament de les plantes (dprissement en francs)

Aquesta malaltia apareix en zones que han estat cultivades de forma continuada amblavandes durant molts anys. Afecta sobretot al lavandin i pot provocar la mort deplantacions senceres. Hi ha diverses causes que poden provocar aquest decament:

- Establiment de plantacions a partir desqueix. Provoca un empobriment delespcie, de manera que les plantes es tornen ms sensibles a latac deplagues i malalties.

- Prctiques culturals massa intensives: no fer cap mena de rotaci de cultiuscomporta un empobriment del sl, i forar massa ladobat implica que les

plantes tinguin molta ms part aria que arrels, de manera que aquestes arrelsno poden mantenir tota la mata verda.

7/24/2019 Espigol

7/10

gener 2002

7

- Micoplasmes. Sembla ser que un dels responsables del decament s un tipusde microorganisme que sanomena micoplasma i provoca un esgroguementde les plantes. Es transmet a travs de plantes parsites com la cuscuta o b atravs dinsectes com ara els pugons o els cicadllids, que piquen les plantes ixuclen la saba.

- Malalties i plagues citades anteriorment, sobretot el cecidmid(Thomasinianalavandulae) i la podridura darrels (Armillaria mellea).

COLLITA

Les lavandes es cullen quan estan en floraci, s a dir, a lestiu. El moment ptimdepn de lespcie:

- Lavanda: es cull quan a la majoria de plantes, les espigues tenen la meitat deles flors obertes, s a dir, cap a finals de juliol o principis dagost. Si es cull massa

tard, es comencen a formar les llavors i el rendiment en essncia disminueix.Normalment, es disposa duns 15 dies per fer la collita, ja que no es recomanacollir quan les espigues tenen 2/3 de les flors passades.

- Espgol: la floraci s ms tardana que en la lavanda, normalment es comenaa collir cap a mitjans o finals dagost. Cal seguir el mateix esquema de collitaque en el cas de la lavanda.

- Lavandin: per obtenir el mxim rendiment, tant en qualitat com en quantitat, esrecomana comenar a collir quan hi ha entre un 75 i un 80 % de les plantesflorides. Aquest moment coincideix amb la floraci de lespgol (mitjans o finaldagost). Cal comenar a collir quan les espigues tenen de les flors obertes,com en la lavanda i lespgol. No obstant, en el cas del lavandin la collita es potallargar ms que en la lavanda o lespgol, ja que les flors no fan llavor i elrendiment en essncia no es perd.

En una explotaci on es cultivin les tres espcies, en primer lloc es collir la lavanda,desprs lespgol i finalment el lavandin.

El primer any de cultiu normalment no es fa cap collita, perqu la producci s moltbaixa. A partir del segon o tercer any, segons les condicions, la producci s suficientper ser collida.

La collita es pot fer de forma manual o amb maquinria especialitzada:

- Collita manual: noms es fa quan es vol obtenir una molt bona qualitat deplanta, per exemple, en cas que es vulguin fer bouquets de lavanda. Per tallares fa servir una fal i el rendiment mitj de treball s de 300 Kg per dia.

INICIEspigues amb 1/2

de flors obertes

FINALEspigues amb 2/3de flors passades

COLLITA: 15 dies

7/24/2019 Espigol

8/10

gener 2002

8

- Collita mecnica: normalment es fa quan la producci es vol destillar o es volobtenir flor seca. Es pot fer amb mquines automotrius o b arrossegades peltractor. Existeixen diversos tipus de mquines: nhi ha que sn barres dalladoresque arrosseguen la planta cap a un remolc i nhi ha daltres que tallen i fanfarcells. El rendiment de treball daquestes mquines sol ser de 2 hores/ha.

En qualsevol cas, cal collir deixant uns 10 cm de planta. Cada any sha de tallar unamica ms amunt, ja que si no els brots es tornen molt llenyosos i no rebroten b.

PROCESSAT

1. Oli essencial

El mtode tradicional es basa en la destillaci per corrent de vapor durant uns 30 o 40minuts. Abans de destillar, la collita sha de deixar assecar al camp durant 1 o 2 diesper a que perdin humitat. Aix s indispensable en la lavanda, ja que daquesta

manera no es modifica la qualitat de loli essencial.Actualment existeix un altre mtode, anomenant en francs vert broy, queconsisteix en collir les espigues, triturar-les i destillar-les directament en carros autoclausmbils, sense assecar-les prviament. Aquesta tcnica provoca una lleugera variacide la qualitat de loli essencial, a causa de la major quantitat daigua en les plantes.Loli essencial pren una nota verda, fent que es consideri de menys qualitat quelobtingut amb el mtode tradicional.

2. Flor seca

Les flors seques de lavanda, espgol o lavandin sn en realitat els calzes de les flors. Lesflors veritables es marceixen i cauen abans de collir o durant el procs detransformaci.

Per obtenir la flor seca es cullen les espigues i sassequen tan aviat com sigui possible.Lassecat es pot fer de forma natural, si no sha de processar molta quantitat de plantao b en un assecador forat a una temperatura mxima de 35 C. Les espigues shande collocar en vertical per evitar perdre els calzes (flors) i shan dassecar a lombra (ofoscor) per no perdre color, que s un dels parmetres bsics que determinaran laqualitat del producte final.

Un cop seques, es separen els calzes de les tiges, donant cops. Desprs daix, elscalzes es fan passar per una cribadora per netejar-los i triar-los.

RENDIMENTS

1. Oli essencial

Tant en la lavanda com en lespgol el rendiment en essncia disminueix un cop escomencen a formar les llavors, i s mnim quan aquestes estan madures. En condicionssilvestres, el rendiment en oli essencial de la lavanda oscilla entre el 0.3 i el 0.7 %.

El rendiment en oli varia molt segons lespcie i la varietat cultivada, les condicions decultiu i ledat de les plantes.

7/24/2019 Espigol

9/10

gener 2002

9

Alguns valors mitjans que poden servir dorientaci sn:

RENDIMENT EN OLI ESSENCIAL (kg/ha)Mitjana Valor mxim FONT

Lavanda 10-15 20-25 Meunier, 1992Espgol 25 40 Martin i Fernandez, 1977

Lavandin Abrial 80-120 200 Meunier, 1992

Lavandin Grosso 100 240 Meunier, 1992

Lavandin Super 60-70 80-90Meunier, 1992Muoz, 1987

Els valors mxims de rendiment en oli essencial es donen durant el quart i cinqu anyde cultiu.

2. Flor seca

Tal com es mostra a continuaci, el rendiment despigues fresques varia molt en funcide lany de cultiu:

ANY DE PRODUCCI RENDIMENT DESPIGUES EN FRESC(kg/ha)

Primer 200-300

Segon 1000-1500

Tercer 2000

Quart 3000-4000

A partir del quart any s quan sassoleix la plena producci, que es sol mantenir durantuns 2 anys ms. A partir del sis o set anys, els rendiments comencen a disminuirgradualment. A partir del nov any normalment el cultiu ja no s rendible, ja que lesproduccions sn fins i tot menors que durant el segon any.

Els valors de la taula sn vlids tant per lespgol com per la lavanda. En el cas delavandin, els rendiments oscillen entre els 2000 kg/ha pels primers anys de cultiu i els6000 kg/ha en plena producci.

Els rendiments en flor, un cop assecada i triada, sn de lordre de 500 kg/ha en plenaproducci.

BIBLIOGRAFIA

Fitxa elaborada per Roser Melero (rea de Productes Secundaris del Bosc, CentreTecnolgic Forestal de Catalunya) a partir de la segent documentaci:

CRIEPPAM. 1995. La lavande. ONIPPAM i Conseil Rgional Provence-Alpes-CtedAzur.

CRIEPPAM. 1998. La lavandin. ONIPPAM i Conseil Rgional Provence-Alpes-CtedAzur.

DE BOLS, O. I VIGO, J. 1995. Flora dels Pasos Catalans. Volum III. Barcelona. Ed.Barcino.

7/24/2019 Espigol

10/10

gener 2002

10

DE LIN, C. 2001. Vademecum de productos fitosanitarios y nutricionales. Madrid.Ed. Agrotcnicas.

FERNNDEZ-POLA, J. 1996. Cultivo de plantas medicinales, aromticas ycondimenticias. Barcelona. Ed. Omega.

MARTN, E. I FERNNDEZ, S. 1977. Cultivo de lavandas. Granada. Estacin experimental

del Zaidn, CSIC. Caja General de Ahorros de Granada.

MEUNIER, C. 1992. Lavandes & lavandines. La Calade. disud.

MUOZ, F. 1987. Plantas medicinales y aromticas. Estudio, cultivo y procesado.Madrid. 2 reimpressi. Ed. Mundi-Prensa.