Espurnes núm. 9 - Juny 2013

28
AMPA Associació de Mares i Pares Maristes Champagnat ENS VEIEM EL CURS VINENT BONES VACANCES

description

La revista de l'Associació de Mares i Pares d'Alumnes Maristes Champagnat de Badalona

Transcript of Espurnes núm. 9 - Juny 2013

Page 1: Espurnes núm. 9 - Juny 2013

AMPAAssociació de Mares i ParesMaristes Champagnat

ENS VEIEM EL CURS VINENT

BONES VACANCES

Page 2: Espurnes núm. 9 - Juny 2013

Espurnes Juny 20132

Benvolgudes famílies, sembla que va ser ahir quan iniciàvem el curs que ara s’acaba. Ha estat un any molt intens i en alguns moments estressant, del que convé refer-se i passar pàgina.

Ja han passat tres anys des que vaig prendre el compromís de defensar els interessos de les famílies associades a la nostra AMPA. Fent balanç de tot aquest temps, pensem que hem complert amb l’expectativa del projecte iniciat i amb aquest sentit ens podem sentir satisfets. Probablement, i sense adonar-nos-en, també hem comès alguns errors i la crítica constructiva que hem rebut ens ha ajudat a intentar millorar i corregir tot allò que calia fer. En aquest sentit també ho hem agraït quan així ha estat.

Han estat tres anys en els qual un grup de pares i mares sense por al cansament ni al desànim, hem ofert una bona part del nostre temps, del nostre esforç i de molt de treball, de forma totalment voluntària per generar i gestionar una estructura que ens calia tenir. Mantenir així de viva l’Associació ens dóna més força i poder del que molta gent pensa i és per això que cal continuar lluitant per seguir en aquest camí de treball constant.

Estem satisfets del llegat d’aquest temps, de la nostra revista, Espurnes, que ha arribat a assolir la implicació de moltes persones i que ha volgut ser el fil conductor de difusió de la realitat de la nostra escola i l’Associació. O la nostra pàgina web, que ens ha servit per mantenir informades les famílies de tota la feina que es fa i al mateix temps com a via de comunicació.

També voldria destacar les Comissions de treball de la Junta de l’AMPA, que tan magistralment han estat i són gestionades pels responsables i els seus equips. Equips de gent entusiasta i entregada i a la qual no li dol fer hores i hores per gestionar els esdeveniments que l’AMPA organitza. Cal anomenar també les Vocalies de curs, que estan al servei de tots els pares i mares i que són el nexe d’unió entre l’escola i les famílies.

La meva etapa com a president de la nostra Associació finalitza aquest any, ja que el meu fill cursarà l’any vinent, si Déu vol, segon de batxillerat i ha arribat el moment de donar pas a un nou equip de junta per gestionar la nostra AMPA. Per tant, és hora de convocar eleccions. Us animo que participeu en aquesta convocatòria, bé com a candidats o per ajudar la candidatura que cregueu més adient arribat el moment.

Voldria donar les gràcies a tot l’equip de pares i mares, companys i companyes de Junta, que han fet possible el treball durant aquest tres anys; al professorat que ha cregut i s’ha implicat amb l’Associació; als germans maristes, que amb el seu entusiasme ens han il·luminat el camí; a tots els treballadors auxiliars de l’escola que no es nota que hi són, però que fan una feina molt important al servei de tots; i a l’equip directiu passat i present, que ens han permès treballar amb llibertat i sense censura, tot i que de vegades podem haver discrepat en alguns temes.

I per finalitzar vull agrair a totes les famílies associades la confiança que ens heu ofert durant aquest tres anys i tot l’ànim que ens heu transmès per seguir lluitant en defensa del nostre/vostre objectiu: fer de la nostra escola la millor escola per als nostres fills i filles.

Que tingueu un bon estiu!!!

Agustí SánchezPresident de l’AMPA

ampamaristesbadalona.ning.com [email protected]

AMPAAssociació de Mares i ParesMaristes Champagnat

REVISTA ESPURNES CRÈDITSCoordinaCió diSSEnY i MaQUETaCióSergi Arévalo, Montserrat Sala

Col.laborEn Mercè Pérez, Estel Suau

EditoriAL Agustí Sánchez President de l’AMPA

LA CArtA dEL dirECtor Àlex de la Fuente Director MARISTES BADALONA

GrAdUACioNS 2013Loli Rodríguez Vocal 2 batxilleratAngels Luceño Vocal 4t. ESO

2A FEStA dE LES FAMÍLiESLluís López - Miquel Àngel Fernández Comissió Recreatives

SANt MArCEL·LÍ 2013Margarita Guaita i Carme Aguilar Comissió Cultura Vocals Secundària/Batxillerat

PELEGriNAtGE A MoNtSErrAtAgustí Sánchez i Xavi Guillén

SEtMANA SEd Margarita Guaita Comissió Cultura

UN NoU rEPtE Marta Calvo i Marta Garcia Alumnes de 6è

ProJECtE CoMENiUSAlba Comas i Manuel Guisado Alumnes de 4t. ESO

L’ENtrEViStA Laura Aixut

diAdA MULtESPortiVAToni Piqué Comissió Esports

LA rEPortErA ESPUrNEtA Imma Roig

ASSESSorAMENt FiNANCErJordi Verge

PArLEM dE CUiNAJuan Roanes

PEtitS GoUrMEtSMontserrat Sala

EL rELAt Txell Llussà

oLLA dE LLEtrESLidia Soriano

droGodEPENdèNCiES: ALCohoLiSMEM.Assumpta Burriel Escola de Pares

EL VALor dE L’ESForç. Natàlia C. de Sobregrau Psicòloga - terapeuta familiar

dESPEdidA A LoS ALUMNoS dE 2º bAChiLLErAtoCarlos Pérez ( Charlie ) Educador

GràCiES dE tot CorPasqual Navarro Coordinador futbol sala

ACtUALitAtComunicacions i Publicacions

SUMari

EDITORIAL

Page 3: Espurnes núm. 9 - Juny 2013

Espurnes Juny 2013 3

Un bon exemple seria la tradicional virtut del sacrifici individual en favor del bé comú de la tribu. Aquesta lloable actitud no troba avui dia lloc a la nostra societat, orientada més aviat cap a la contínua recerca del plaer individual.

Si ens imaginéssim una societat pròspera on, per exemple, aquesta virtut del sacrifici individual hi tingués cabuda, probablement reconeixeríem entre tots els seus membres l’existència d’una connexió especial, d’una certa sintonia emocional. El plaer individual i el plaer col·lectiu anirien plegats de la ma.

Malauradament, però, a la nostra societat actual, enormement complexa i profundament deshumanitzada, tot aquell que vulgui ser capaç de recrear aquesta sincronització interpersonal amb els altres ha de nedar contracorrent.

Pensem en les múltiples coses que diem i fem amb l’objectiu de “ser socials”, especialment en les relacions amb els nostres fills i amb d’altres pares i mares. És un exercici molt recomanable observar si les nostres conductes, que entenem com a “socials”, són veritablement autèntiques o no. De ben segur, el resultat serà que molt sovint, sacrifiquem la nostra autenticitat per tal de semblar “bons” o “agradables” als altres. Actuar d’una forma socialment apropiada, és a dir, fent o dient allò que els altres entenen com a correcte, fa que amb freqüència deixem d’actuar tal i com nosaltres sentim, traint així la nostra autenticitat i perdent la connexió amb el nostre interior.

No és cap nou descobriment afirmar que els éssers humans som animals socials i que durant la gran majoria de la nostra història sobre la Terra, ens hem organitzat en forma de tribus. La civilització moderna, però, ha aconseguit debilitar de moltes maneres diferents aquesta capacitat natural de socialització de què havíem gaudit.

Si ho analitzem en detall, el veritable propòsit d’aquest “ser social” té com a origen la protecció dels altres davant la seva estretor de mires. Tal és el cas, per exemple, de les pressions que a la nostra societat tenen les mares per evitar donar el pit als seus fills en espais públics. Quin és, en aquest cas, el problema? El fet mateix de donar el pit o les creences limitants dels altres?

Ser autèntic, fins i tot quan sembla “antisocial”, és en realitat més “social” del que ens sembla, ja que crea oportunitats perquè els altres es qüestionin les seves creences. A més, com a pares i mares responsables de l’educació dels nostres fills, fer aquesta elecció en les nostres accions té un profund impacte en les futures eleccions dels nostres fills.

Només si honrem qui realment som i mirem més enllà de les creences desempoderants dels altres, contribuïm al bé de la tribu i, per tant, al bé de l’educació dels nostres fills i filles. Cada vegada que triem l’autenticitat sobre la convenció social, decidim ser veritablement socials.

Àlex de la Fuente Director Maristes Badalona

Ser autènticS Ser autèntic, FIns i tot quan

sembla “antisocial”, és en realitat més “social” del que ens sembla, ja que crea oportunitats perquè els altres es qUestionin les seves creences.

“..

Page 4: Espurnes núm. 9 - Juny 2013

Espurnes Juny 20134

El 24 de maig i el 7 de juny passats, van tenir lloc en el Saló d’Actes de Dos de Maig els actes acadèmics de Batxillerat i Secundària.

Van ser dues jornades plenes de joia i emoció per a les famílies, alumnes, professors i totes les persones que van voler compartir aquests dies tan especials.

Aquest any l’AMPA vam demanar poder enregistrar les imatges d’aquests actes, per oferir a totes les famílies associades un recull en video com a record per a tota la vida d’aquest moment tan important.

Vocalies AMPA

PROMOCIÓ 2013GRADUACIONs

Page 5: Espurnes núm. 9 - Juny 2013

Espurnes Juny 2013 5

DISCURS GRADUACIÓ BATXILLERAT Bona tarda,

Em dirigeixo a vosaltres per darrera vega-da com a vocal, perquè el meu fill, com els vostres, es gradua aquest any i avui fina-litza la meva tasca.

He tingut la sort de conèixer alguns d’aquests nois i noies i veure el seu creixement durant els 15 anys que fa que sóc a l’escola i us asseguro que hi ha molt de talent per innovar i convertir el coneixement en recursos.

Vosaltres no heu de permetre que ningú us faci creure que heu perdut abans de començar. Per molt difícil que sigui, sempre hi ha una sortida

Sempre heu de perseguir els vostres somnis per impossibles que semblin, sigueu fidels als vostres principis i, si alguna vegada us envaeixen els dubtes, penseu que tindreu la vostra família per donar-vos el suport necessari.

M’agradaria citar unes paraules del premi Nobel de literatura Jose Saramago sobre la paraula “fill”:

“Hijo es un ser que se nos prestó para ha-cer un curso intensivo de cómo amar a alguien más que a nosotros mismos, de cómo cambiar nuestros peores defectos para darles los mejores ejemplos.”

Crec que recull magistralment la joia de ser pares.

Des de l’AMPA, vull agrair als germans maristes, a la direcció i al claustre de pro-fessors de les diferents etapes, la seva de-dicació que ha contribuït a fer que els nos-tres fills siguin avui aquí, i tinguin encara il·lusions de futur...

I per acabar vull felicitar els veritables i principals protagonistes de l’acte, els alumnes de 2n de batxillerat que amb

constància, esforç, sacrifici, il·lusió i dedi-cació, avui han aconseguit graduar-se.

Ens sentim molt orgullosos de vosaltres i de poder compartir les petites coses de cada dia.

Gràcies als meus companys de l’AMPA per la seva col·laboració, a la meva família per la seva ajuda i a tots vosaltres per l’aten-ció que m’heu prestat.

Bona tarda i fins sempre.

Loli rodríguezVocal 2 batxillerat

DISCURS GRADUACIÓ SECUNDÀRIA Bona tarda a tothom!

Em dirigeixo a vosaltres com a vocal de l’AMPA d’aquest curs.

És moment de joia i agraïments: als que són, als que han estat i als que seran co-munitat educativa, la família que tant ens ajuda, i a vosaltres, que avui us gradueu i que ,ja des d’abans de néixer ens heu do-nat tanta felicitat!

Avui donarem per finalitzada una etapa molt important a les vostres vides, l’etapa d’estudis obligatoris.

Si la memòria no em falla, anys enrere; en aquest mateix espai vam iniciar el nostre camí.

Triar una escola és un moment molt important en les nostres vides com a pares i mares.

Els nostres fills i filles hi passen moltes hores i busquem, no només, una línia educativa, sinó un espai on se sentin segurs i es formin com a persones.

Ja hem passat per dues graduacions, no menys importants en el seu dia, però creieu-me, aquesta, és més vostra que nostra. Des d’aquest moment heu de començar a prendre les vostres decisions

personals sobre allò a què voldreu dedicar la major part de la vostra vida;el món labo-ral. No ens enganyem, condicionarà en gran mesura el vostre benestar.

Com us he dit abans, la vida no deixa de ser un camí i cada ésser humà té la possibilitat d’anar marcant la seva trajectòria.

Darrerament, com a mares i pares no hem deixat de sentir que ja sou grans, que sabeu el que voleu i una defensa a ultrança de les vostres idees. No és que nosaltres no vul-guem que arribeu a aquest punt. La nostra fita ha estat sempre que esdevingueu per-sones autònomes, felices i amb esperit crític.

Mirant des de l’experiència ens adonem que cal treballar fermament, amb constància i il·lusió per aconseguir els vostres objectius.

Uns bons consells ens va deixar l’escriptor Joan Maragall en la seva obra Elogi del viure:

“Estima el teu ofici, la teva vocació, la teva estrella, allò pel que serveixes, allò en què realment ets un home entre homes, esfor-ça’t en el teu quefer, com si de cada detall que penses, de cada paraula que dius, de cada peça que poses, de cada cop de mar-tell que dónes en depengués la salvació de la humanitat. Perquè en depèn, creu-me…”

No em vull estendre més, només vull de-sitjar-vos a tots i totes el millor.

Als que seguireu a l’escola:-ens veiem!Als que canvieu de centre:-a reveure!

Restarem units per sempre en un temps i un espai que no tornarà, però, sens dubte, haurà marcat la vostra vida.

No defalliu, sigueu tolerants, no deixeu que us preguin la il·lusió. Busqueu els vos-tres somnis.

Nosaltres, com a mares i pares, sempre se-rem al vostre costat.

Un petó i una abraçada.

Angels LuceñoVocal 4t. ESO

Page 6: Espurnes núm. 9 - Juny 2013

Espurnes Juny 20136

2aFESTA DE LES FAMÍLIES

TOT EN UN DIA...MOLT ESPECIAL Es van obrir les portes i de mica en mica va començar a arribar la gent… Primer de tot, una mica de música, una pregària en què els nens de la escola vam amanir el comen-çament de la festa, dirigits per la Montse Güetas. De seguida van començar les activitats.

Qui vol esmorzar?? Cada nen prepara el seu. Un cupcake pre-parat i decorat per un mateix!!! Posem-li la crema, decorem-ho una mica, de verd, un altre de groc, ara una floreta…. I … que bo!!! I quina gana tenia de bon matí!!! Ara ja puc continuar!!!

Com bé sabeu, diumenge dia 21 d’abril, es va celebrar la segona Festa de les Famílies de l’Escola en la que van participar més de cinc-centes persones.

En el moment que estic escrivint aquesta crònica, ja ha passat gairebé un mes i aquest temps m’ha servit per valorar els aspectes que van sortir bé i els que no van sortir tan bé i també per deixar enrere els nervis lògics pels possibles contratemps com si els tallers agradarien a tots, que si algú arribarà tard, si plourà o farà sol, etc.

Una vegada fetes les reflexions pertinents, solament se m’ocorre una paraula per resumir la festa: GràCiES.

Gràcies als membres de la Junta de l’AMPA, que van dedicar moltes hores de reunions i treball, que van poder aportar part del seu temps lliure i fins i tot gràcies als que no van tenir la possibilitat de participar en l’organització.

Gràcies a les monitores de la guarderia, als organitzadors dels tallers, al Germà Jaume perquè sempre podem comptar amb el seu ajut, als moviments G.E.Ch., Mà oberta, al departament de Pastoral, a la direcció de l’escola per les facilitats donades cedint les instal·lacions, al personal de neteja que fins i tot va treballar en el seu moment de descans.

i sobretot GràCiES a totes les Famílies de l’escola – nens, nenes, mares, pares, àvies, avis, etc- perquè sense la vostra participació res de tot això no tindria sentit.

EL dia 21 d’abril, Es va celebrar la 2a Festa de les Famílies de l’escola en la que van participar mÉs de cinc-centes persones.

“.

Page 7: Espurnes núm. 9 - Juny 2013

Espurnes Juny 2013 7

Amb la panxa plena, cap al maquillatge, que aquest matí hem sortit sense maquillar de casa.

S’ha de triar què volem: Un lleó? Una princesa? Un super-heroi? Cadascú té el seu estil. També s’ha de tenir paciència perquè és una tasca que ne-cessita el seu temps. Però al final el resultat s’ho val. Genial! M’encanta com m’han pintat!!

Una vegada ben maquillat… cap als braçalets, de colors, superxulos. Als més petits els ajudaven una mica els pares, no és fàcil, però tots se’n van sortir. Armant-se amb una mica de paciència i dirigits per les monitores, els re-sultats bé ho valien.

Hi havia també un taller de feltre. “Què farem al taller de feltre?” No ho teníem del tot clar… “Titelles de dit? Que xulis!, M’encanten aquestes titelles” Retallar seguint la línea a poc a poc, enganxar amb cola , posar-hi els ulls, les orelles…. i… Voilà! Ja ho tenim!. Un titella de dit!

Les xapes sempre són un èxit assegurat. Triem un dibuix que ens agradi. Pensem com el pintem. Deixem-ho ben maco. Una banda de plàstic perquè no es trenqui, i premem, mitja volta i tornem-hi… i ja ho tenim: la nostra xapa feta!

Els Inflables per als més petits van ser un èxit com sempre. Sabates fora. Fem cua per esperar el nostre torn.

Els que vam tenir la oportunitat de veure el concert d’alumnes de secundària amb el Jaume Puigmartí, sota la direcció de la Monica González, en vam quedar bocabadats.

El dinar de germanor és una oportunitat única per com-partir espais amb els nostres fills i filles. Tot i algun petit

contratemps que vam poder superar, vam poder recuperar, i tornar a la tarda amb força renovades.

A la tarda, amb les piles carregades, cap al teatre infantil, amb els Viatgers de Somnis...“Umpapa Umpapa....anem vi-atjant... Umpapa Umpapa, anem somniant…” Els Viatgers ens van tenir a tots bocabadats amb les seves històries, les seves cançons i les disfresses: espectaculars!

L’exhibició de Taekwondo a càrrec de la escola-gimnàs Lee Young de Badalona -aquesta vegada sí, a la primera sense pluja- ens va sorprendre a tots.

La companyia Ritmes i Veus ens va portar a tots a ritme de Gospel, quin ritme que porten!! Que bo!!

“Bombolles de sabó!” “Sí! Sí! Enormes” “És increïble!”.

I pera acabar la “disco” fi de festa amb un DJ que va saber enganxar-nos a tots i fer-nos ballar, tot i que vam haver de treure les forces de no sabem on….

Així vam tancar la segona edició de la Festa de les Famílies!!!

Lluís López VivancosMiquel àngel FernándezComissió de Recreatives

Page 8: Espurnes núm. 9 - Juny 2013

Espurnes Juny 20138

.

INFANTIL I PRIMÀRIA

SANTMARCEL·LÍ2013

La jornada comença de forma frenètica a les 7 del matí per la Isabel, Judith, Laura, Marta, Mila, Mercè, Montse i Paqui, les mares que en aquesta ocasió s’han ofert voluntàries per preparar els esmorzars dels alumnes de secundària i batxillerat. Un cop ben instalades a l’aula de plàstica comencem a transformar-la en un gran mostrador en el que anirem fent una exposició amplia d’entrepans per tots els gustos, fins a 500 en total, sucs i aigua. Aquests són subvencionats per la comissió de Cultura de l’AMPA.

Mentre al pati els nois, noies i professors dividits en grups fan la celebració del dia de Sant Marcel·lí, que consisteix a reflexionar sobre els bons moments del curs i els que encara que hagin estat dolents els han ensenyat alguna cosa. L’objectiu ha estat fer veure als alumnes que tal com ho va fer Marcel·lí encara que siguis petit pots canviar les coses que creus que no estan bé. Amb les reflexions de cada grup escrites en un paper i ficat dintre d’una caixa, s’ha anat cimentant un gran edifici representant L’Hermitage.

Aquest any hi han haguts algunes novetats en les activitats dels alumnes de Dos de Maig, com el taller de relaxació, fotografia, papiroflexia, pintar samarretes, karaoke, playstation, cinema al Màgic, fins i tot han tingut sessió de màgia a la tarda, apart dels ja tradicionals, taller de polseres, ping pong, bàsquet a La Plana, futbol + futbol sala a Montigalà i Vela.

L’AMPA en aquesta ocasió ha subvencionat la pintura per les samarretes, el material del taller de polseres, els camps de bàsquet i futbol, la vela, el cinema i el Mag.Per finalitzar la jornada s’ha convidat a berenar a tots els alumnes, entrepans i pastes.

Una vegada més el dia ha estat molt complet.!

Vocalies Secundària i Batxillerat

La diada de St. Marcel·lí, al carrer del Temple, no és només el dia 6 de juny. S’inicia molt abans, quan un grup de mares, nens/es i fins i tot alguna àvia comen-cen a preparar i revisar cadascuna de les 35 proves que es realitzaran durant tot el dia i després ens ajuden a recollir tot el material que al matí s’ha utilit-zat. Moltes gràcies a Pili, Esther, Pati, Dolors, Núria, M. Carme, Roser, Raquel, Laia, Verònica, Anabel, Esther...

La diada va començar amb la pregària preparada pels nois i noies més grans de l’escola, els de 6è. Van oferir i agrair totes les seves experiències a St. Marcel·lí. Vam acabar tots junts ballant la cançó dedicada al patró.

SECUNDÀRIA - BATXILLERAT

Page 9: Espurnes núm. 9 - Juny 2013

Espurnes Juny 2013 9

TrTr

C.Galicia núm. 8

Després els alumnes van pujar a les classes on se’ls va donar una tarja amb el número de les proves. El cicle d’infantil les van fer al claustre i els de primària, al patí. Hi va haver uns segons de pau i tranquil·litat per acabar de posar les proves. I de sobte van començar a venir els nens.

Les proves van ser: canvi d’imatge, maquillatge, tatoos, pesca, porteria de futbol, memory, twister, circuit, toca-toca, les pomes, joc de la cadira, ulls tapats, el cambrer, el bamber, piscina de boles, 3 en ratlla, violes, aquarel·les, farina, batuka, xapes, diana, pallasso, ping-pong, coques i begudes.

Aquest any, no se’ls va donar cap obsequi en finalitzar la prova. El nostre objectiu és que els nens puguin gaudir de les diferents activitats que han estat preparades pels pares i les mares només per a ells. Després quan van pujar a la classe es van trobar una bossa amb diverses llaminadures. En total es van preparar 700 bosses. Volem que el dia de St. Marcel·lí sigui un dia de festa per a tota la comunitat Marista, de la qual tots formen part: infants, mestres, pares, mares, àvies i avis.

Des de la comissió volem agrair l’ajuda de tots els pares, les mares i les àvies que ens ajuden desinteressadament per seguir les passes de St. Marcel·lí, que deia que per educar un alumne, cal estimar-lo. I això es demostra any rere any quan cadascú de nosaltres dediquem un temps als nostres fills. Aquest any, hem estat uns 80 pares, mares i àvies. També hem tingut la col·laboració de 30 alumnes de secundària.

Moltes gràcies a tots per la feina. I per poder fer feliços els nostres infants

Margarita Guaita i Carme AguilarComissió Cultura

Page 10: Espurnes núm. 9 - Juny 2013

Espurnes Juny 201310

Que ràpid passa el temps! Sembla que fa deu dies que tots estàvem començant infantil a la classe de cargols. Però ens hem fet grans i ja som a 6è. No ens podem creure que al setembre anirem a 1r d’ESO!!!. Falta poc per graduar-nos, i passarem al col·legi dels grans. Començarem una nova etapa de la nostra vida, un nou repte que tenim per davant.

Per a tots nosaltres és un canvi important, ja que passem de nens petits a començar a ser una mica més adults. Haurem d’aprendre a diferenciar els moments de “conya” i els moments seriosos.

També és important perquè passarem de ser els més grans d’una escola a ser els més petits de l’altra. És com tornar a començar de zero, però ja sabent les coses de la Primària.

Aprofitarem per conèixer els professors i professores de l’edifici de Dos de Maig i l’escola que serà nova per a nosaltres. Tindrem l’oportunitat de conèixer nous companys que vindran d’altres escoles i consolidarem les amistats dels altres anys compartint el bons moments a l’escola

El més difícil serà deixar enrere tots els bons records i bons moments de la nostra etapa d’infantil i primària, deixar enrere els professors que ens han ajudat quan estàvem tristos i ens han recolzat quan alguna cosa ens sortia malament, deixar enrere tot el que hem fet a l’edifici del carrer del Temple...

I aleshores tot aquest temps que hem deixat enrere, quan siguem més grans, el recordarem per sempre i el portarem dins el nostre cor.

Marta Calvo i Marta Garcia.Alumnes de 6è

SETMANA SEDL’escola treballa amb els nostres infants la solidaritat versus aquells que estan passant per un mal moment per diverses causes: econòmiques, socials, etc. L’AMPA com a part de la família Marista també hi col·labora en la recollida de diners per alleugerir les dificultats.

Aquest any els nostres esforços van dirigits al projecte de Kizito (República Centro-Africana) dirigit a l’acolliment d’infants amb un elevat risc d’exclusió social. Per això, es vol ajudar les famílies acollidores en la cura i l’atenció als infants.

Des de l’AMPA hem participats organitzant el berenar i la botiga solidària entre els dies 26 de febrer i 8 de març. Cada any, pensem alguns elements que ens ajudi en la recollida de diners. S’ha posat a la venta una motxilla amb el lema de l’escola Marista d’aquest curs. A més a més, objectes d’altres anys junta-ment amb polseres fetes pels nens i nenes del cicle mitjà.

Moltes gràcies als voluntaris i a tots aquells que ens han ajudat comparant el berenar o algun objecte de la botiga.

Moltes gràcies

Margarita GuaitaComissió Cultura

Un Nou Repte

Transitaris de DuanesTransports Locals, Nacionals i Internacionals

C. Galicia núm. 8 08915 Badalona - Barcelona. Tel.934 973 970 Fax.933 956 322

Page 11: Espurnes núm. 9 - Juny 2013

Espurnes Juny 2013 11

Enguany la nostra escola forma part d’un projecte Comenius anomenat Networks uniting Europe. Els països que hi participen són Alemanya, Suècia, França i Espanya i té una durada de dos anys. L’objectiu d’aquest intercanvi és conèixer altres realitats europees i millorar la comprensió i l’expressió en llengua anglesa. Cada país té assignat un tema de treball i a nosaltres ens ha tocat el tema del mitjans de comunicació.

La primera trobada va tenir lloc entre els dies 20 i 24 d’abril a Pauillac, una zona vinícola situada a Bordeus. Els representats de la nostra escola vàrem ser un grup de vuit alumnes de 4t d’ESO acompanyats per dues professores.

Vam arribar a l’aeroport de Bordeus nerviosos i sense saber què ens esperava. Després d’una hora de trajecte vam arribar al poble de Pauillac, al Lycée Odilon Redon, on ens esperaven totes les famílies. L’escola era un internat i era increïblement gran.

A les nou del vespre aproximadament ja estàvem tots a casa de la nostra família,

gaudint d’una nova experiència i practicant la llengua francesa. La veritat és que ens van acollir molt bé: tots van ser molt amables i hospitalaris amb nosaltres.

L’endemà tots ens vam haver de llevar molt d’hora, ja que les cases es trobaven molt lluny de l’escola i havíem d’agafar un autobús per anar directament a l’internat. Era dijous, el primer dia, no sabíem què era exactament el que havíem de fer i només arribar vam anar a la sala on tots els participants del projecte Comenius ens reuníem. El que primer vam fer va ser dividir-nos en grups de treball i reunir-nos en sales diferents. Per grups vam treballar l’esport, la natura, l’educació, els mitjans de comunicació i la literatura. Cadascú havia preparat alguna cosa per presentar-la davant de tothom i així poder conèixer una mica de cada país. Va ser força interessant i divertit, sobretot perquè anàvem els d’un mateix país per separat i això et donava més oportunitats de conèixer l’altra gent.

Vam dinar a la mateixa escola i després ens van fer una presentació de tot l’edifici. Era curiós, perquè allà tenien dos edificis ben diferenciats. Un d’ells és on es fan les classes de secundària i l’altre on s’imparteixen classes de formació professional per als alumnes que volen dedicar-se a cuidar nens o gent gran.

Allà els horaris eren molt diferents, sobretot es notava en els àpats. Esmorzàvem, dinàvem i sopàvem molt d’hora. Sort que al costat del centre hi havia un Carrefour on podíem comprar el que volguéssim i no passar gana entre àpats!

Vam instal·lar-nos a les nostres habitacions, ja que les dues darreres nits dormiríem a l’internat. Sorprenentment, minuts abans d’instal·lar-nos-hi vam descobrir que no només estàvem separats nois i noies en habitacions, sinó que estàvem separats per edificis!

Nosaltres preteníem fer reunions nocturnes entre els badalonins per explicar-nos el que havíem fet durant el dia i parlar sobre algunes coses, però tampoc no podíem sortir dels edificis, ja que si obries la porta per sortir a l’exterior s’activava una alarma que no parava fins que no

es tancava la porta. Sincerament, ens sentíem una mica empresonats, sense gaire llibertat de moviment en aquest aspecte. Aquella mateixa nit, després de sopar, es va celebrar una festa al centre que, pel nostre gust, va acabar massa d’hora, però, les normes són les normes!

L’últim dia es va proposar a alguns alumnes de cada país que expliquéssim davant del director, alguns pares i una reportera, com havia estat la nostra experiència Comenius. Més tard, després de sopar amb els pares d’alguns dels nostres companys d’intercanvi, vam llegir alguns textos literaris de cada país en públic, intentant aportar una mica de la nostra cultura a cadascuna de les persones d’aquella sala. Una vegada finalitzada la lectura dels textos, es va donar pas a la festa de comiat (aquesta vegada va ser una mica més llarga, afortunadament).

És molt difícil reflectir totes les emocions i vivències que hem viscut en tan poc temps. Ens falten paraules per demostrat com n’estem d’agraïts d’haver tingut l’oportunitat de gaudir d’una experiència tan única com aquesta

Alba Comas i Manuel Guisado.Alumnes de 4t. ESO

PROJECTECOMENIUS:FRANÇA

Page 12: Espurnes núm. 9 - Juny 2013

12

4 – 5 de maig de 2013Com cada any, al mes de maig, té lloc la trobada de totes les escoles Maristes de Catalunya a Montserrat. Aquests any les previsions meteorològiques eren favorables i vam poder gaudir de la caminada.

L’escola i l’AMPA, juntament amb els moviments de Mà oberta – Cor obert i G.E.C.h, van ajudar amb dues furgonetes les persones que feien el trajecte. En les furgonetes hi podien trobar aigua, refrescs, sucs de fruites, fruita i pastes dolces.

Depenent dels itineraris els caminaires van anar sortint durant tot el dia del dissabte des de diferents punts: Vacarisses, les Fonts de Terrassa, Barcelona i Badalona (d’on van sortir també el grup que anava amb bicicleta). Feia un temps ideal per caminar i pedalar, un dia assolellat i de temperatura suau.

de badalona en vàrem sortir 40 i a les fonts de terrassa s’hi van afegir 13 persones més, amb un total de 53 pares, mares i antics alumnes, tots amb el somni d’aconseguir la fita: badalona – Montserrat a peu.

Comença el pelegrinatge. Quan vam sortir de l’escola ens vam dirigir cap a Montcada, on ens esperava un bon dinar per agafar energia per al trajecte. Tot seguit, direcció cap a Bellaterra, allà vam disposar del primer avituallament amb la furgoneta de suport. Hi havia begudes, fruita i pastes dolces.

Una vegada vam haver berenat, vam anar cap a l’últim tram amb una pluja suau. A les Fonts de Terrassa es van unir 13 persones al grup. Amb el grup complet però ja amb algunes baixes, el capellà de la parròquia de la Mare de Déu del Roser

de les Fonts, com és tradició, ens va fer la benedicció per guiar-nos en el nostre viatge. Es començava a fer fosc. Això significava que és l’hora de sopar. A mitjanit vam arribar a Can Cabassa i era hora de creuar la riera d’Ullastrell. Per sort, aquest any el cabal no era gaire abundant. Als volts de les 2 de la matinada i amb més baixes vam arribar a la Pl. Catalunya d’Olesa de Montserrat, on començava a fer fred i ens vam refugiar per poder fer el segon sopar.

En aquest punt ens vam dirigir cap a la Puda, que ens conduiria fins l’Aeri de Montserrat. Va ser un tros dur del trajecte, ja que caminar per aquesta zona amb els bassals d’aigua i els forts pendents sempre significa un sobreesforç. A les 6 de la matinada vam arribar a l’Aeri amb la bona notícia que començava a clarejar. Aquí vam

fer l’últim avituallament, i a continuació, vam dirigir-nos cap als peus de la muntanya. Amb els ulls posats a la silueta de Montserrat i visualitzant enmig de la boira el santuari, “únicament” ens faltava pujar les escales que ens conduirien fins a la fita marcada. A mesura que anem ascendint i fruit de l’esforç, la muntanya de Montserrat ens va regalant unes espectaculars panoràmiques, un mar de núvols sota els nostres peus.

Als volts de les 8 del matí vam arribar a la plaça del santuari de Montserrat. Amb la visita a la Moreneta, encenent espelmes plenes d’oracions i fent alguna ofrena vam poder dir “Meta aconseguida”.

Pelegrinatge acabat.

Xavi GuillénFotografies Jordi Reguart

MONTSERRATPELEgRINATgE A

Page 13: Espurnes núm. 9 - Juny 2013

PELEGRINATGE EN BICIUn any més, amb els bicicleitors de Maristes Badalona hem fet el Pelegrinatge des de Badalona fins a Montserrat i hem assolit la conquista de la muntanya. Ha estat una sortida divertida durant la qual, com sempre, hem fet pinya al llarg dels 90 km. Aquest any, les generacions més joves també ens han fet costat i hem de felicitar en Jordi Roure fill que, malgrat la cara de cansament que mostrava en alguns moments, no va rondinar gens al llarg del pelegrinatge.

Es tracta d’una ruta fascinadora i desconeguda per a gairebé tot el grup, cosa que la feia més divertida i temuda a la vegada. El primer tram comença a Badalona i passa per Montcada, Sant Cugat i Terrassa; fins aquí el paisatge era conegut per tots, però a partir d’aquest punt anem cap al nord en direcció al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, una pujada sense fi, però a l’hora encisadora, perquè es pot gaudir d’un paisatge encantador. En un cantó tenim la Mola i, enfront nostre, ja veiem la muntanya de Montserrat, és un moment de plena gratitud per als nostres ulls.

Finalitzada la pujada, ens trobem amb una baixada que no acaba mai i que ens porta a l’antic forn de vidre i posteriorment casa d’una pastora anomenada Pepa.

Més tard, esdevindrà un restaurant que portarà el nom de La Pastora. Està situat en un lloc tranquil dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. En aquest punt va començar a ploure i la pluja va ser constant i no ens va deixar fins arribar gairebé a Monistrol, tocades ja les 9 de la nit.

El punt de trobada a Monistrol era l’Hostal Guilleumes, on vam agrair poder prendre una dutxa calenta, donar descans als glutis i seure a taula a fer un sopar de germanor. Com cada any, l’estimat amic i company Jordi Mola ens va acompanyar al sopar. Havent sopat, una bona dormida sota cobert i, a l’endemà, a les 7.00 h, vam enfilar el camí cap la Basílica, una hora curta ens separa de la Moreneta, on fem trobada amb tots els pelegrins de Maristes de Catalunya.

No vull finalitzat aquest article sense agrair als companys del Som i la Fapamac el detall d’esperar-nos a l’esplanada de Montserrat amb xocolata i pastes per recuperar les forces perdudes al llarg del camí deixat darrere nostre. Agustí SánchezFotografies Sergio Guirao

Page 14: Espurnes núm. 9 - Juny 2013

Espurnes Juny 201314

Per Laura Aixut

Alicia RoviraAcupuntoraVaig estudiar... Acupuntura i MTX (“Medicina Tradicional Xinesa”), Naturopatia i uns quants anys abans Sociologia.

La meva professió...Acupuntora.

El teu repte diari... Entregar-me completament a cada activitat en el moment en que l’estic realitzant.

Un indret on perdre’m... El centre de meditació Dhamma Neru, a prop de Santa Maria de Palautordera.

El millor aprenentatge que he fet a la vida... Que tot canvia permanentment i que l’únic que val la pena acumular és el coneixement i la capacitat de ser i fer feliç els altres.

Un llibre per recomanar: Mujeres que corren con los lobos de Clarissa Pínkol Estés.

Em treu de polleguera: Observar la impaciència i la intolerància.

Si pogués ser una altra persona seria... Una dona integrant d’alguna tribu indígena de les que encara conserven un estil de vida en harmonia amb l’entorn natural en el que viuen.

Una mania...Intentar mantenir-me jove integralment.

La meva pel·lícula favorita...Potser Las alas del deseo de Wim Wenders.

Quelcom que mai no oblidaré...L’experiència mística d’estar unida a tot el que existeix

Quan m’aixeco al matí el primer que penso...Agraïment per estar viva i amb energia saludable.

Perquè és tan important el nostre futur professional? La majoria pensem que la seva rellevància és perquè en funció d’aquest futur, tindrem o no un plat a taula. Però ens oblidem que també serà el que ens farà o no feliços. És per això que escollir una bona sortida professional és tan important, perquè conformarà un àmbit molt important de la nostra vida.

Aquesta entrevista n’és un gran exemple, un exemple de vocació i de persecució dels somnis. Mai no és massa tard ni res és prou difícil com per renunciar a la nostra voluntat i felicitat. Així que, per sobre de tot, sigueu feliços.

I ara, us deixo gaudir d’aquesta inspiradora entrevista.Acupuntura. “Què és això?” Us preguntareu alguns. D’altres pensareu en agulles. Doncs si és així no aneu gaire mal encaminats. L’Alicia Rovira, una acupuntora de professió, ens descobrirà aquest món tan desconegut per a molts de nosaltres, però abans ens respondrà a unes breus preguntes sobre ella.

Em va costar un any decidir-me a estudiar Acupuntura i Medicina Tradicional Xinesa......La decisió va requerir canvis importants en la meva vida, entre ells venir a viure a Barcelona..

“.

Page 15: Espurnes núm. 9 - Juny 2013

Espurnes Juny 2013 15

I ara sí, Alicia, explica’ns què és això de l’acupuntura.

L’acupuntura és una aplicació tècnica de la Medicina Tradicional Xinesa, la qual té orígens que es remunten a gairebé 5000 anys enrere. Consisteix a estimular mitjançant fines agulles els punts exteriors dels meridians que recorren el cos i que connecten amb tots els òrgans i teixits.

I quin és el mètode que utilitzes per tractar un pacient, a més de la inserció d’agulles? Treballes altres tipus de medicina alternativa?

Per tractar un pacient el mètode que aplico és establir primer un diagnòstic, basat en una entrevista clínica, després la palpació dels pols (en MTX es localitzen sis palpacions que corresponen a diferents òrgans a cada canell), l’observació de la llengua, de l’aspecte general del pacient, i per últim la palpació dels punts energètics més importants dels diferents meridians per definir-ne la implicació i utilitat en el trastorn i tractament en qüestió. En funció d’això defineixo les tècniques més adequades per utilitzar quant al tipus d’inserció i manipulació de les agulles, el temps de manteniment de les agulles en els punts, etc.

També utilitzo altres tècniques de MTX com Moxibustió, que és l’escalfament dels punts mitjançant la combustió d’artemisa i aplicació de ventoses; i tècniques modernes com Electroacupuntura, Auriculoterapia i Craneopuntura, entre d’altres. Realitzo també recomanacions de Fitoteràpia i de Dietètica com a complementació als tractaments, quan ho trobo necessari.

Quin tipus de pacient i malalties o afeccions són les que més tractes? T’has trobat mai amb un cas molt especial?

Les afeccions i malalties més habituals a la consulta són les referides al dolor articular, muscular i neurològic: principalment aquells pacients que no han trobat alleujament en la medicina convencional, després d’haver recorregut a diferents especialistes i tractaments.

També és habitual el tractament de desordres neurovegetatius que manquen de diagnòstic o de tractament efectiu convencional, com vertígens i mareigs, palpitacions, tremolors, pèrdues de coneixement, ansietat, fibromiàlgia, etc.

Són freqüents, també, els tractament per aprimar, deixar de fumar, abandonar somnífers.

I, en general, es consulta sobre tot tipus de malalties i trastorns; digestius, uro-ginecològics, respiratoris, al·lèrgics, immunitaris i fins i tot dermatològics.

Un cas especial que recordo en particular és el d’una dona de 64 anys amb esclerosi múltiple des dels 40 anys, que havia sofert brots molt forts que van afectar tant la medul·la com el cervell de forma suposadament irreversible. Era el meu primer cas amb aquesta malaltia, així que les meves expectatives eren modestes. Va ser sorprenent i gratificant veure-la arribar un dia sense les crosses i anar recuperant facultats paulatinament.

Què va ser el que et va motivar a estudiar aquesta professió no gaire comuna?

Aquesta professió va despertar el meu interès des que vaig saber de la seva existència quan era molt jove... Però com que és totalment aliena a la meva cultura, no vaig trobar en la meva adolescència una forma viable d’estudiar-la i desenvolupar-la a Uruguai, el meu país natal. Així que vaig estudiar Sociologia, que també m’interessava.

Anys més tard vaig assumir que no gaudia realment amb la meva feina i vaig començar llavors una recerca personal de vocació meditant, investigant i reflexionant molt.

Em va costar un any decidir-me a estudiar Acupuntura i Medicina Tradicional Xinesa, i quasi un altre any trobar una bona escola. La decisió va requerir canvis importants en la meva vida, entre ells venir a viure a Barcelona.

És una carrera complexa?

És una carrera complexa, sí... Sobretot per la mentalitat occidental, ja que la carrera té les seves arrels a la cultura i filosofia oriental antiga.

Tot i la seva complexitat, només amb el manegament dels principis fonamentals, resulta bastant efectiva en la pràctica.

L’estudi continu i el perfeccionament de la tècnica millora exponencialment els resultat, sent una professió apassionant per a qui s’ho proposi.

I quin consell li donaries a algú que vulgui estudiar la teva carrera?

A qui vulgui estudiar Acupuntura li aconsello primer disposar-se a aprendre amb la ment oberta, intentant que els prejudicis derivats de la formació acadèmica occidental no interfereixin durant l’estudi. I per suposat, disciplina i afany de perfecció.

Després quan es desenvolupa la professió, amb la pràctica, es pot començar a relacionar coneixement de la medicina occidental amb la oriental, enriquint l’enteniment de la salut i la malaltia.

Per tant, creus que s’ha de tenir un perfil determinat per treballar com a acupuntora o no?

Penso que l’interès per l’acupuntura és un bon principi... Juntament amb l’interès per la salut, el desig per dedicar-se a millorar la qualitat de vida dels altres, i la facilitat d’adaptar-se als reptes diaris, són intrínsecs a aquesta professió.

Moltes gràcies, Alicia! Gràcies per haver parlat tan obertament amb nosaltres!

I a tots vosaltres, bon estiu i aprofiteu per descansar!!!

Agrairiem que si algun dels pares vol ser entrevistat o si teniu algú conegut que ho vulgui ser contacteu amb la revista de l’AMPA per correu electrònic: [email protected] a Espai Entrevista i ens posarem en contacte amb vosaltres. Recordeu que sense la vostra col·laboració aquesta secció no hi seria. Gràcies, pares!!!

L’acupuntura és una aplicació tècnica de la Medicina Tradicional Xinesa, té orígens que es remunten 5000 anys enrere

“.

Page 16: Espurnes núm. 9 - Juny 2013

Espurnes Juny 201316

EUA en obesitat infantil i és el tercer país amb més obe-sitat infantil d’Europa. El percentatge actual triplica el de fa 30 anys.

És per això que és important que des de l’escola i des de l’entorn familiar es pugui potenciar que els nostres fills prac-tiquin qualsevol tipus d’esport per tal que l’activitat física sigui present en el seu desenvolupament. Amb la jornada multiesportiva organitzada per Maristes Champagnat juntament amb l’AMPA es pretén potenciar i animar tots els alumnes que en major o menor mesura realitzin algun tipus d’esport. És important per als nens, nenes i adolescents ja que constitueix una forma amena d’aprendre valors i lliçons que duraran tota la vida els pot ajudar a promoure l’amistat, aprendre el valor del treball en equip, on cada jugador té la seva comesa, on tots són importants, des del que té més tècnica fins al que té altres qualitats menors, aporta disci-plina, respecte, on la figura l’entrenador és bàsica perquè aquests valors es vegin reforçats. Pot contribuir a preparar els joves per fer front als reptes futurs i adoptar posicions de lideratge en el seu entorn.

La pluja, fenomen meteorològic pel qual hi ha anys que preguem a la Mare de Déu perquè aparegui i que normalment acostuma a aparèixer quan menys ho desitges, va aparèixer dissabte dia 8 de juny en forma de tromba com feia temps que no es recordava. Va voler ser protagonista de la jornada multiesportiva... Però la pluja no en va ser la protagonista, sinó els més de 400 nois i noies que pertanyen al nos-tre centre educatiu i d’altres centres convidats, que van poder competir en els seus esports preferits i passar una jornada festiva. Van demostrar les seves habilitats. Ells sí que van ser els veritables protagonistes d’aquest dia.

M’agradaria fer un petit apunt sobre l’esport en els nens petits i adolescents.

Som en l’era de les comunicacions, els nostres adolescents dediquen moltes hores diàries a activitats d’oci sedentàries com xatejar amb els seus amics, navegar per Internet, jugar amb la Play... activitats beneficioses perquè estiguin con-nectats amb el món d’avui. A tot això cal sumar-hi el temps que es dedica a l’escola i les hores que es dediquen a realitzar tasques escolars a casa. El resultat dóna un excés d’activitat sedentària, cosa gens beneficiosa per a la salut. Les es-tadístiques llancen dades preocupants. Espanya supera els

Page 17: Espurnes núm. 9 - Juny 2013

Espurnes Juny 2013 17

En resum, l’esport com a esport contribueix beneficiosa-ment al desenvolupament físic, psicològic i social d’infants i adolescents.

Les diferents modalitats esportives que els nostres alumnes poden realitzar com a opció extraescolar han estat represen-tades en aquesta jornada. Hem pogut gaudir de partits de bàsquet, de futbol sala, exhibicions de judo i fins i tot s’ha pogut comprovar l’estat de forma d’alguns pares d’alumnes que, molt valents, han estimat el seu granet de sorra com-petint en un partit de bàsquet.

L’esperit d’aquesta jornada no és ser millors que el contrin-cant, sinó poder compartir unes hores amb companys, rivals, familiars, monitors... i passar una estona divertida practicant el seu esport favorit.

En aquesta jornada es vol treure la pressió de voler guanyar per la de gaudir.

Antoni PiquerComissió Esports

Les diferents modalitats esportives que els nostres alumnes poden realitzar com a opció extraescolar han estat representades en aquesta jornada..

Page 18: Espurnes núm. 9 - Juny 2013

Espurnes Juny 2013

HI FRIENDS !!!thE SChooL YEAr iS ALMoSt FiNiShEd! ANd... thE SUMMEr hoLidAYS ArE JUSt hErE!

No us penseu que ja no sabeu llegir, és que estic aprenent anglès! I us preguntareu… Què ? Com ? Quan ?Sí, sí, aquesta vegada he acompanyat un noi molt especial, l’Ed. Potser ja el coneixeu?

Bé, doncs, sinó us faré cinc cèntims de com l’Ed, des de Londres, va aterrar a la nostra escola.

L’Ed era un dia a casa seva buscant una feina per Internet i de sobte va trobar en una pàgina web un anunci per venir aquí, a Badalona,a treballar com a Language assistant. Què, us heu quedat igual que jo.... i això què vol dir? Doncs que a través d’un projecte que s’anomena Home to home, que organitzen les escoles cristianes, persones que parlen anglès vénen durant uns mesos a treballar aquí a algunes escoles. Així els nens i nenes d’escola tenen una persona nadiua de la llengua anglesa i alhora ell coneix una mica la nostra llengua i els nostres costums.

Sí, Espurneta, això està molt bé...però exactament què fa l´Ed? Doncs és un noi molt enfeinat, sempre està voltant per l’escola. Ens el podem trobar des de P-3 fins a 6è, sempre a punt per ajudar. Amb els més petitons, els d´infantil, durant algunes estones participa de racons o de joc simbòlic.I amb els més grans, que ja fan 3r, 4t i 6è, ajuda la mestra durant les classes d’anglès.

L’Ed viu a casa ‘una família de l’escola i està molt content. Tot i que és la primera vegada que fa una intercanvi, el que més li agrada de treballar amb nens i nenes, és veure com aprenen. Quan li vaig preguntar per què havia decidit de venir aquí, em va explicar que li semblava que era una bona experiència. Però sabeu una cosa ? Ara que ja el conec una mica més em sembla que està buscant una bona actriu per la seva primera pel·lícula. Ja que l´Ed, amb només 22 anys, és llicenciat en cinema. Només serà amb nosaltres fins al juny, quan s’acaba l’escola, així que em queda poc temps per convèncer-lo abans que marxi.

Moltes gràcies per tot, Ed, ets genial !!!WE WiLL MiSS YoU !!!

A tots vosaltres, amics, doncs, que tingueu MoLt boNES VACANCES i ENS VEiEM AL SEtEMbrE.

Per imma roig Vocal de l’AMPA amb la col·laboració de Marta Sanz i Ed

ESPURNETAREPORTERA INvESTIgADORA

hi! my name is Ed. I´m from London.I love teaching and playing football! My favourite food is curry. It´s delicious!

Page 19: Espurnes núm. 9 - Juny 2013

Espurnes Juny 2013 19

REPORTERA INvESTIgADORA

Inversions afectades en cas de quitacióL’estalviador espanyol necessita saber quin és el risc de les seves inversions causat pels problemes de liquiditat dels nostre país i també vol conèixer el risc de patir “corralitos” i impostos directes sobre els seus estalvis. Tota aquesta angoixa, en part, ve donada perquè a finals de març vam veure com Xipre aplicava una quitació del 37,5% als clients que van superar uns dipòsits de 100.000€. Aquest quitament també va impedir la retirada d’efectiu per valor de més de 300€ diaris. Tot això ha marcat un abans i un després ja que , per primer cop a Europa, un govern es plantejava tocar un bé particular... els 100.000€ garantits per l’Estat a cada titular i entitat.

Si tenim en compte tots els productes del mercat, l’estalviador europeu no té clar quins són els productes que queden fora d’aquestes quitacions i “corralitos”. El que us puc garantir és que els comptes i els dipòsits de més de 100.000€ són els productes d’inversió més exposats a aquest risc. Tot i això, si en un futur la crisi toqués sostre, no queda del tot clar si un govern es veuria abocat a tocar inversions de capitals menors. D’altra banda, vull aclarir que en el cas de Xipre no s’ha aplicat aquesta quitació només als bancs rescatats sinó a tots, però, davant d’ aquest dubte, el millor és escollir un banc solvent per obtenir un tranquil·litat més gran.

Hem parlat dels productes més afectats per una possible quitació però hi ha uns altres productes d’estalvi i d’inversió que també poden resultar afectats en un segon tram. Hem de recordar també que Xipre ha aplicat una “taxa financera solidària”, és a dir, un quitament

sobre el capital dipositat al balanç dels propis bancs i no sobre el capital invertit. Això ens fa pensar que els productes del quadre adjunt, en un principi, no són susceptibles de patir un impost per part del Govern.

Els productes del quadre adjunt, en no formar part del balanç del propi banc, quedarien fora de les mans del Govern tot i tenir els seus propis riscos com per exemple la fallida del banc.

Ara us haig de dir també que la primera meitat del quadre (de l’1 al 5), tot i no formar part del balanç del propi banc, estan invertits al propi banc i s’anirien recuperant les inversions en rigorós ordre de prelació en cas de fallida de l’entitat, començant per les cèdules hipotecàries i finalitzant per les preferents i accions. Per contra, pel que fa als productes que van a la segona meitat (del 6 en endavant), el banc

només és el dipositari i la fallida del banc no afectaria la recuperació dels diners. Però s’ha d’anar amb compte a l’hora de qualsevol rescat ja que necessàriament han de passar per un compte corrent i hem de vigilar les situacions de “corralito” o quitació al moment de voler disposar d’aquesta inversió.

El meu consell final, un cop dit tot això, és que podem prevenir una situació com la de Xipre dirigint les nostres inversions de la manera que us he dit ja que poden ser mesures molt eficients en moments de crisi econòmica nacional. Com veieu, tornem a parlar de la seguretat i beneficis de les assegurances de vida i estalvi. Com a premissa principal que us dono és que no heu de dipositar mai més de 100.000€ en una mateixa entitat i heu de mirar de repartir les inversions. A més a més, la disponibilitat que ens permeten les targetes de crèdit ens donaran certa capacitat adquisitiva diària en casos de possibles restriccions d’accès al líquid, al diner efectiu, tot i que sigui en petites quantitats.

ProdUCtES d’iNVErSiÓ dE MAJor A MENor riSC

1.- Cèdules hipotecàries2.- bons del banc3.- deute subordinat4.- Participacions preferents5.- Accions6.- bons de l’estat i bons corporatius7.- PiAS (Pla integral d’Estalvi Sistemàtic)8.- Plans de pensions9.- Fons d’inversió (garantits i no garantits) 10.- Assegurances d’estalvi

FINANCERASSESSORAMENT

Per Jordi Verge, Assessor Financer i Assegurador

l’estalviador europeu no té clar quins són els productes que queden fora d’aquestes quitaCIONS i “corralitos”

Page 20: Espurnes núm. 9 - Juny 2013

Espurnes Juny 201320

ELAborACiÓ

En una paella posem una mica d’oli i ho escalfem bé.Hi posem els daus de vieira i els marquem fins que estiguin ben daurats per ambdues cares. Els traiem i els reservem. Tallem la trufa en quadres petits i els saltegem una mica en la mateixa paella. Els traiem i els reservem en un bol. Hi afegim l’oli de gira-sol, el vinagre de cava i un pessic de sal juntament amb una cullerada d’oli de trufa.

Tallem la vieira en quatre o cinc làmines segons la mida. Rentem bé l’amanida mesclum i la deixem escórrer bé. Tallem el tomàquet igual que la vieira.

Per presentar-ho muntem el plat amb una base de mesclum i alternem un tros de tomàquet i vieira i, per últim, ho amenim amb la vinagreta que tenim reservada. S’ha d’intentar servir-ho sobretot amb la vieira tèbia. Ho podem decorar amb una mica de julivert o cibulet. Aquest plat és una amanida d’entre temps, per tant intentem que l’amanida i el tomàquet siguin freds i la vieira i la vinagreta tèbies, cosa que farà un contrast molt agradable.

Per fer el maridatge, com sempre a l’hora de recomanar un vi, aquest cop donades les circumstàncies del plat, el tomàquet dolç, la vieira dura i la vinagreta poc àcida i amb un fons d’aromes de trufa, o sigui terrós, ens decantem per un cava gran reserva, que compensarà donada la seva estructura i cremositat amb la vieira i el tomàquet i els tons de trufa amb els aromes típics de la llarga criança

AMANIDA TÈBIA DE DAUS DE VIEIRA AMB TOMÀQUET KUMATO

4 Daus de vieira1 bossa d’amanida mesclum 2 tomàquets de tipus Kumato1 tros de tòfona negra Oli de gira-sol i oli de tòfona vinagre de cava

iNGrEdiENtS PEr A 4 PErSoNES

RECEPTA

PARLEM DE CUINA

Per Juan roanes, Restaurant Les Banderes

Page 21: Espurnes núm. 9 - Juny 2013

Espurnes Juny 2013 21

MOUSSE DE XOCOLATAiNGrEdiENtS 200g de xocolata amb 65% de cacau

100g mantega

4 ous

1 cafè

Sal

Galetes Oreo

Cucs o aranyes de goma

Petits Gourmets serà a partir d’ara un espai on us proposarem receptes bones i senzilles per gaudir de la cuina i rebosteria en companyia dels vostres fills i filles. Feu que us ajudin a barrejar, amassar, decorar... i assaborir-ho!

Per Montserrat Sala

ELAborACiÓ

Posem en una cassola la xocolata, la mantega i el cafè i ho posem a desfer al bany maria (també ho podeu fer al microones dins d’un recipient apte). Ho anem remenant fins que la barreja sigui ben cremosa.

Ho deixem refredar uns 10 minuts fins que sigui tèbia.

Tranquem els ous i separem els rovells i les clares.

Afegim els rovells a la xocolata calenta i remenem molt bé.

Posem un pessic de sal a les clares i les muntem amb la batedora elèctrica fins que siguin a punt de neu.

Passem la crema de xocolata en un bol i hi anem afegint les clares muntades a cullerades. Barregem a poc a poc amb una cullera o llengua de silicona per tal de no perdre l’aire de les clares i que la mousse ens quedi ben esponjosa.

Omplim fins la meitat gots transparents amb la barreja i els posem a la nevera perquè quallin (2 hores).

Per presentar-ho a taula, triturem galetes Oreo (amb crema i tot) i ho posem sobre la mousse com si fos la sorra.

Disposem sobre els gots els cucs o aranyes de goma.

Unes postres que no deixaran ningú indiferent!

1.

2.

3.4.

6.

7.

5.

Page 22: Espurnes núm. 9 - Juny 2013

Espurnes Juny 201322

EL RELATAvui és dissabte i té tot el dia lliure. Què farà? Segurament, el mateix de sempre. Per tenir quinze anys té molta imaginació. Sempre inventa alguna activitat per fer amb els seus amics. Bé... els que jo anomeno amics circumstancials. La vida d’en Marc és força complicada.

Els seus pares es van separar quan faltaven quatre mesos perquè vingués al món. S’estimaven i semblava que estaven units, però els obstacles es van anar interposant entre la seva relació a mesura que s’apropava la data del seu casament. Al principi semblaven molt emocionats i la passió que hi havia entre ells era eminent. Van ser els nervis els que, convertits després en por, es van encarregar de destruir-ho tot. Sempre he pensat que la por, aquella inseguretat que alguna vegada tots hem sentit, és el pitjor enemic de l’ésser humà.

Les persones han de ser capaces de controlar la seva por, i no que, en canvi, la por les controli. En determinats moments agraeixo ser capaç de tenir dubtes, perquè em fa adonar que si allò que desitjo em fa por, és perquè és perillós, potser massa arrisca’t per a mi i potser inconvenient. Però la majoria de vegades la por ens reté, ens lliga fortament les cames i ens impedeix seguir caminant. Intentem avançar fent força tirant el cos cap endavant, però la inseguretat ens agafa tan fort que al més mínim intent ens fa una estrebada que ens fa tornar a la posició inicial.

Això és precisament el que tan la mare com el pare d’en Marc sentien. I és clar que desitjaven compartir una vida feliç, però les preguntes sense resposta d’un futur molt a prop els feien pensar massa i van estar d’acord en deixar-ho córrer tot. Van permetre que la por els vencés. Mentrestant, en un hàbitat ben diferent, a l’interior de la Naomi, la mare, un procés de vida estava en marxa, algú estava de camí. Fins que va arribar. I com s’explica a un nadó que té un pare i una mare que s’estimaven però la flama del seu amor es va apagar i ja ni tan sols no es volen veure? Com se li explica que el seu pare va marxar ben lluny per fer invisible el seu patiment i refer la seva vida? Com se li fa entendre la raó per la que serà l’únic dels seus amics a qui el seu pare no farà companyia? La Naomi no suportava les preguntes, així que tot i la insistència del nen, sovint evitava oferir-li una resposta.

<<Tu ets diferent dels altres>> li deia, com si així volgués intentar que se sentís especial, quan en realitat l’únic que va aconseguir és que no s’integrés mai en un grup d’amics. Quan se li acostaven a parlar es pensava que ho feien per llàstima, per pura compassió, i ell no volia ser motiu de tristor per a ningú, així que intentava evitar tothom per no sentir-se diferent. La Naomi va arribar a canviar-lo tres vegades d’escola. A la guarderia li deien que en Marc era un nen molt tranquil; durant els seus primers tres anys a l’escola li van dir que segurament era autista; durant la primària, que passava totes les hores de pati sol i durant l’ESO, que era un noi molt reservat i que calia donar-li una empenta. Cada comentari negatiu provocava en la mare una ràbia que feia que mirés una altra escola on tractessin com calia al seu fill. Mai no es va adonar que era ell qui s’apartava per culpa del seu complex

d’inferioritat que involuntàriament li havien inculcat. L’últim col·legi on el va dur és l’únic on s’ha aconseguit integrar. Allà parla amb un grup de nois molt semblants a ell.

No són d’aquests que es passen el dia jugant a futbol i rient a classe, de fet, de vegades ni parlen, però es fan companyia i de tan en tant en Marc pensa en algun joc entretingut per animar les cares dels seus companys. Sempre havia estat ell l’únic marginat, en canvi ara en coneixia dos més. Això l’animava i li feia venir ganes d’engrescar-los, de fer el que mai ningú no va fer amb ell: intentar que se sentissin bé. Potser per la gent de la seva classe eren una colla d’avorrits, però ell els apreciava molt perquè eren el més semblant a un grup d’amics del que mai havia tingut. Tot el temps el consumeix amb ells. Té ganes de divertir-se ara que per fi es pot mostrar tal com és ell mateix, sense por a sentir-se diferent. Fins i tot s’ha oblidat d’algú que havia estat molt important per a ell, aquell que mai no va deixar-lo sol, aquell que sempre li va fer costat. De tant en tant encara li diu

<<Ja te’n vas?>> i en Marc li respon <<Sí, avui també he quedat.>>. <<Sempre quedes... per què no et quedes amb mi?>>, li respon ell, però el cert és que quan es queda, en Marc tampoc no està per ell, i sempre li acaba dient <<Estàs tot el dia a l’ordinador, abans em feies més cas i podia venir amb tu. Ara sembla que et faci vergonya...>>. I té tota la raó.

Temps enrere sempre se’ls veia junts, mentre que ara en Marc es limita a recollir el seu vell amic de terra quan cau del prestatge en què reposa des que ell va néixer. Tot i que el cert és que ell es llança per cridar la seva atenció. De vegades em costa creure que una persona tan creativa com en Marc hagi pogut oblidar que de vegades, fins i tot els éssers inanimats, sembla que ens demanin atenció a crits. Aquell peluix a qui li explicava tot, aquell que guardava els seus secrets millor que ningú i que mai no el va fallar, ara no és més que un objecte de decoració. Com canvien les coses amb el pas dels anys...

És lògic que amb la maduresa el punt de vista i la percepció de les coses canviïn, però sembla mentida com es pot arribar a subestimar una cosa que abans era de les poques estimades. I és que quan les persones es fan grans se solen oblidar dels vells amics, aquells que van ser els únics que els recolzaven en tot. La gent té el costum de voler canviar d’aires i oblidar-se del passat per començar la vida de nou. Ningú no pensa que quan esborrem records de la memòria també esborrem, a poc a poc, tot allò que hi havia en ells.

Sembla ser que avui dia ningú no s’adona que per fer noves passes no cal esborrar les velles.

Per Txell Llussà

Page 23: Espurnes núm. 9 - Juny 2013

“Algun cop t’han xiulat tant les orelles que no podies sentir el que deien els teus amics? Què faries si se t’enganxessin els llençols i no te’ls poguessis desenganxar? Creus que podries enfilar-te per les parets si estiguessis de molt bon humor? Quina mena de roba et posaries si haguessis nascut amb la flor al cul? Llegeix aquests microrelats i et faràs un tip de riure amb les peripècies dels alumnes del institut de Fanals, i amb les d’alguns altres personatges una mica estrafolaris, que et faran veure el món d’una manera diferent de l’habitual.”

Aquest és el text que apareix a la contraportada de No em ratllis, el nou llibre de Flavia Company, tot un descobriment entre les novetats editorials de la diada de Sant Jordi. No cal dir que tant el títol com la il·lustració de la portada compleixen a la perfecció la seva finalitat: cridar l’ atenció i despertar la curiositat del possible lector.

L’autora ha escollit 91 frases fetes i n’ha construït 91 microrelats, a partir del seu sentit literal i no figurat. Per aquells que desconeixen aquest gènere literari, un microrelat no és el resum d’un conte o d’una novel·la, sinó que és una altra manera d’explicar històries. Un microrelat ha de tenir presentació, nus i desenllaç¸ha de proposar un conflicte que es resolgui en acabar el text i cal explicar-ho amb la mínima quantitat d’elements possible.

títol: No em ratllis

Autors: Flavia Company (il.lustracions de Luci Gutiérrez)

Editorial: Cruïlla1a edició: Març 2013 Nº de pàgines: 192

iSbN: 978-84-661-3202-2

De 12 a 16 anys

L’estructura d’aquests microrelats és sempre la mateixa: un títol que ens anuncia el tema principal, seguit d’una frase feta amb el seu significat i seguit del microrelat pròpiament dit, en què apareix la frase feta en el seu sentit literal. Com ja sabem, una frase feta té un sentit metafòric i té una forma fixa. Així, doncs, donar-li la volta i fer-la servir en el seu sentit literal provoca un efecte ben curiós i divertit, i és una manera diferent de jugar amb el llenguatge i la semàntica de les paraules. Amb tot plegat, la Flavia Companys ens ofereix un llibre molt original i ens proposa un interessant exercici d’estimulació, creativitat i imaginació.

Flavia Company (buenos Aires, 1963) viu actualment a Barcelona. Traductora, crítica literària, periodista i gestora cultural, també és professora de microrelats de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, i imparteix classes de conte a la Universitat Pompeu Fabra. Té una llarga trajectòria com a novel·lista i la seva obra ha estat traduïda a diversos idiomes. Les seves últimes novel·les adreçades al públic adult són L’illa de l’última veritat i Que ningú no et salvi la vida.

Lidia Soriano Vocal P4

un llibre QUE ens proposa un interessant exercici d’estimulació, creativitat i imaginació.“ “

LA CREATIVITAT QUE ES MENJAGALETES + PASTISSOS DECORATS I PERSONALITZATS

WWW.GALETARIUM.CAT

Page 24: Espurnes núm. 9 - Juny 2013

Espurnes Juny 201324

La nostra escola, juntament amb la Fundació Alcohol i Societat, està portant a terme un programa pedagògic d’adolescència i alcohol, en què els principals objectius són endarrerir l’edat d’inici del seu consum, reduir-ne el número de menors consumidors i reduir-ne l’abús entre els que ja en consumeixen.

El passat 25 d’abril es va fer la xerrada orientada a les famílies.

QUAN CoNSUMiM ALCohoL, PodEM diStiNGir-hi QUAtrE FASES:

L’absorció: Quan es consumeix una beguda. Aquesta passa pel procés de digestió. La major part de l’alcohol ingerit passa al corrent sanguini a través de l’intestí prim.

distribució: Quan l’alcohol arriba a la sang aquesta fa que es distribueixi ràpidament a totes les cèl·lules del cos, i arribi a tot arreu.

Metabolització: La sang porta l’alcohol al fetge, que és l’encarregat de depurar-la.

Eliminació: La part que no es transforma, s’expulsada mitjançant l’orina, la suor, la llet materna... En aquest procés s’elimina el 10% de l’alcohol ingerit.

Si el consum d’alcohol és baix, el nostre cos l’elimina sense cap problema, però si en fem un abús tan és que sigui un abús puntual o un abús sistemàtic, el nostre cos comença a passar-nos factura. Si a més tenim en compte que qui consumeix és un menor, fa que sigui més probable que apareguin malalties en un futur, alhora que interfereix en el creixement, la nutrició i el desenvolupament de la personalitat.

A banda dels efectes físics que pugui tenir l’alcohol, també n’hi ha de psicològics: Les expectatives dels joves per relaxar-se, desinhibir-se, i la sensació de invulnerabilitat fan que s’exposin a riscos molt més importants.

Actualment ja es comencen a trobar casos de joves d’entre 25- 30 anys amb problemes importants de fetge, a causa del consum constant d’alcohol en la seva adolescència.

La família, l’escola i els amics configuren l’espai on es mouen els nostres fills. Cadascun d’aquests àmbits té la seva pròpia funció, però la família és el nucli. Hem de guiar-los uns cops,

acompanyar-los uns altres, i escoltar-los sempre. Han de trobar en nosaltres afecte, sensibilitat i il·lusió per mantenir un vincle en comú, però també hem de saber exigir als adolescents que es mostrin respectuosos amb els membres de la família, i haurem de saber inculcar uns hàbits de responsabilitat i cooperació.

El pare i la mare han de ser els referents segurs per a la seva realitat insegura. Hem de tenir sempre una actitud receptiva.

Hem de ser un referent per als nostres adolescents, i per tant hem de donar exemple. Podem tenir molts coneixements teòrics que ens ajudaran a saber què dir a l’adolescent, però hem de ser coherents amb el que els diem perquè el jove no se senti desorientat.

M.Assumpta burrielEscola de Pares

es comencen a trobar casos de joves amb problemes de fetge, degut al consum constant d’alcohol en la seva adolescència.

DROGODEPENDÈNCIES: ALCOHOLISMEXERRADA A CÀRREC DE LA FUNDACIÓ ALCOHOL I SOCIETAT

Page 25: Espurnes núm. 9 - Juny 2013

Espurnes Juny 2013 25

El fracàs escolar depèn de moltes variables, l’esforç i l’autoestima hi juguen un gran paper.

L’esforç ve relacionat amb el nivel de motivació. Ens esforcem en allò que ens motiva i que tenim ganes d’aconseguir. De vegades els nostres fills no tenen aques-ta motivació o bé perquè no acaben d’entendre i els costa el que els expliquem, o bé perquè no coneixen o experi-mentent els beneficis directes que té aquella materia per la qual s’han d’esforçar.

Des de casa podem ajudar principalment amb l’exemple, ja que la imitació és la principal font d’aprenentatge. Que visquin des de casa la constància i tenacitat. I la impli-cació en petites tasques del dia a dia, adients a la seva edat, els fa més responsable i indirectament els fa trebal-lar matèries escolars com ara anar a comprar i comptar els diners (matematiques).o anar de viatge i preparar-los amb mapes i rutes (medi).

Per altra banda, l’autoestima entesa com un estat que varia depèn de les diferents etapes de creixement, canvis exteriors i àreas socials. Nens que tenen alta autoestima en relació als amics i baixa en relació als estudis, per exemple. La podem augmentar acompan-yant l’infant per construir-la.

Auto-estimar-se significa estimar-se, acceptar-se en tots els àmbits de la vida: social, acadèmica, personal.

Quan hi ha fracàs escolar o alts graus de fustració tot i tenint bon nivell acadèmic , podem observar com estan les altres àrees de la seva vida i en base a què aquesta s’està construïnt. Què li diem, quin són els temes diaris de conversa, què premiem, què rebutgem. Són els estudis el principal

tema? Sabem trobar altres talents en el nostre fill? Els els potenciem? Així podem equilibrar la balança i el nen se sap estimat tot i el període difícil que pugui es-tar passant en els estudis.

Aquestes serien algunes de les reflexions que poden ajudar a l’acompanyament en el fracàs escolar. Evi-dentment el tema és complex i requereix d’un enfoca-ment multidisciplinar en què pares, mestres i educa-dors propers tenen molt per dir.

Natàlia C. de SobregrauPsicòloga , terapeuta familiar i formadora.

EL vALOR DE L’ESFORÇ.AUTOESTIMA I FRACÀS ESCOLAR

Page 26: Espurnes núm. 9 - Juny 2013

Espurnes Juny 201326

Esta carta no pretende ser un alegato a la despedida ni una exaltación de la gratitud, pretende reflejar un agradecimiento y sobre todo, un deseo, un feliz viaje en nuevas metas y nuevas etapas.

Han pasado ya muchos años desde que muchos de vosotros y vosotras nos conociéramos, hemos coincidido en infinidad de actividades escolares y extraescolares, fútbol sala, comedor, casales de verano, excursiones, aulas…recuerdo que cursabais 3 de Primaria, yo por aquel entonces, todavía tenía 19 años, ¡fijaos!, un año más del que tenéis ahora vosotros. Para mí, ha sido mi primer curso de experiencia a nivel educativo, mis ambiciones y mis miedos empezaron con vosotros. Seguramente aprendimos mutuamente, acertamos, pero también nos equivocamos, es por ello, que bueno es también pedir perdón por aquellas cosas que aún proponiéndolas para hacerlas bien, salieron mal.

Como dicta el proverbio chino, “cuándo bebas agua, recuerda la fuente”, no olvidéis en ningún momento a esta institución, a Maristas, y fundamentalmente a sus gentes, profesores, entrenadores, monitores, que son los que sustentan el día a día, seguro que muchos de vosotros estáis cansados de la “vieja escuela”, de la “gente de siempre”, pero el deseado tiempo os hará entender aún más lo que sois, y lo más importante, como sois y de donde venís.

No me gustaría olvidar a vuestros padres ( a muchos de los cuales tengo la fortuna de conocer), nunca un consejo de ellos será en balde, y qué decir, de vuestros abuelos, ¿Qué serían nuestras vidas sin los consejos de ellos?, para algunos pasados de moda, pero tan útiles en nuestros días; ellos y ellas son ejemplos de lucha, muchos emigrados en busca de un futuro mejor, muchos otros luchando contra los que querían imponer sin preguntar, a todos ellos, sirvan como ejemplo, para superar estos tiempos difíciles.

Formáis ya, como otra tanta gente, parte de la historia de este colegio, desearos mucha suerte, pero sobre todo, tenéis la obligación y la necesidad de ser optimistas, de luchar por metas y objetivos, de ser felices y aprovechar el tiempo, ¡dad gracias por la gente que os rodea!, aquí seguirá quedando gente que no os olvidará.

Desde este momento, hasta siempre amigos. Un ciclo escolar que termina, una página que llega a su fin; un peldaño más que subir. La oportunidad comienza de nuevo; no es el fin, es el inicio de tu porvenir.

Carlos Pérez ( Charlie )Educador

És un plaer per a mi, com a coordinador del futbol sala, aprofitar l’oportunitat que em dóna el Sr Agustín Sánchez, president de l’AMPA, per agrair públicament a tots els pares el suport que doneu als vostres fills i al grup d’entrenadors, a qui tan gratament represento. Sense ells no podríem seguir la dinàmica que portem des de fa uns anys.

Aquest any, hem d’agrair molt especialment a la família bArrAdo - bEL (propietaris de la CLÍNICA DENTAL BARRADO), la col·laboració efectuada esponsoritzant les equipacions dels 130 jugadors que formen l’activitat extraescolar del futbol sala, i els xandalls de tots els entrenadors.

dE tot Cor de part de totes les famílies, i dels entrenadors en particular.

Vull, com a coordinador, continuar (amb errors i encerts) amb el compromís de tots els entrenadors i meu propi per seguir treballant en bé de l’activitat, i en especial dels vostres fills tant en educació personal com esportiva.

Com que és el primer cop que em dirigeixo a vosaltres, no vull allargar-me massa. Simplement vull dir al Sr. Agustí que som al seu costat per qualsevol tasca que ens pugui necessitar.

Pasqual NavarroCoordinador futbol sala

CARTA DE DESPEDIDA A LOS ALUMNOS DE 2º bAChILLERATO

gRÀCIES DE TOT

COR

Page 27: Espurnes núm. 9 - Juny 2013

NEWS

Espurnes Juny 2013 27

Tot estava preparat: nervis, il·lusió, molts dies d’entrenament dels nois i noies que participaven en la XXXi edició dels Jocs Atlètics Maristes Catalunya i finalment, arribat el dia, va aparèixer un convidat inoportú, la pluja va fer acte de presència.

Des del SOM van creure oportú esperar una estona per veure si parava, però com que van veure les previsions meteorològiques i per tal d’evitar cap ensurt entre els participants a causa de l’aigua a les pistes, va decidir suspendre’ls.

Ho vam lamentar doblement, en primer lloc per tots els alumnes de totes les escoles Maristes que havien treballat tant i tant i després perquè la FAPAMAC tenia preparat un homenatge amb l’entrega d’una placa al Sr. Joan Ricart i Presas, que durant tants i tants anys ha estat treballant en favor de les AMPA de les escoles Maristes de Catalunya.

Aprofitem per agrair als professors d’educació física de la nostra escola la seva dedicació en la preparació dels nostres fills i filles per assolir les seves fites, encara que en aquesta ocasió no hagi estat possible.

Esperem que hi hagi més sort l’any vinent!!!

Des de l’associació de mares i pares de l’escola Maristes Champagnat volem donar les gràcies al Sr.Ferran Falcó, president de CiU, a l’Ajuntament de badalona i al seu equip del districte núm. 1 per les gestions realitzades per portar a terme el canvi de senyalització viària a la cruïlla del carrer ignasi iglésies amb el carrer Colom.

Des que es va instal·lar el semàfor al final del carrer Ignasi Iglésies amb Sant Ignasi de Loiola aquesta zona va esdevenir un perill per als vianants. Resulta que els vehicles que circulen per aquest carrer quan veuen el semàfor verd agafen velocitat, sense respectar en molts de casos la zona de pas dels vianants. Això feia que dia rere dia es posés en perill les persones que anaven a peu i creuaven el carrer Colom. Entre ells, els nostres alumnes.

És per això que ja fa més de dos anys vam adreçar una sol·licitud a l’Ajuntament per tal que es donés alguna solució a aquest fet i evitar així que poguéssim tenir un ensurt. En un primer moment l’ajuntament va fer alguns canvis d’ubicació de contenidors i prohibició d’aparcament de vehicles a prop d’aquesta cruïlla, per

permetre la visibilitat dels vianants. Però el problema de la circulació continuava essent igual de perillós.

Finalment, després de la nostra insistència i la col·laboració de l’Ajuntament s’ha produït un canvi de senyalització. Ara es dóna prioritat als vehicles que baixen pel carrer Colom i s’ha col·locat un CEDIU als vehicles que circulen pel carrer Ignasi Iglésies.

Tots desitjaríem que el sentit comú ens fes respectar més els vianants quan ens posem al volant d’un vehicle, sobretot si com en aquest cas estem als voltants d’una zona escolar, però malauradament en molts casos no és així i ens cal que ens posin normes i restriccions.

JoCS AtLètiCS 2013 CANVi dE SENYALitZACiÓ ViàriA A doS dE MAiG

Page 28: Espurnes núm. 9 - Juny 2013

TRIO SINCRONIZADOCAMPEONES DE CATALUÑA 24-03-2013

CAMPEONES DE ESPAÑA 14-04-2013CAMPEONES DE EUROPA 30-04-2013

FELICITAMOS al alumno de nuestro ginmasio

GERARD SÁNCHEZ PÉREZ por los grandes triunfos obtenidos este año y

le deseamos, junto a sus compañeros IVAN Y JAVI, mucha suerte en el CAMPEONATO

MUNDIAL DE TÉCNICA DE TAEKWONDO, que se celebrará a finales de año en INDONESIA.

GERARD SÁNCHEZ IVAN JIMÉNEZ

JAVI CABANILLAS

Infantil y AdultosKárate Kyokushinkai

SEPTIEMPRE Y OCTUBRE

C/ Sant Ramon 7-9 cantonada Coll i Pujol · Badalona Tel. 93 399 22 04 · [email protected]