Estalvi i Eficiència energètica dels municipis a les zones rurals

Fòrum empresariald’energies renovables

ENERGIA I FOREST

Jornada sobre Gestió energèticamunicipal en zones rurals

Estalvi i eficiènciaenergètica dels municipis a

les zones ruralsJoan Josep Escobar

Cap de la Divisió de Gestió EnergèticaInstitut Català d’Energia (ICAEN)

Barcelona, 12 de novembre de 2013

ENERGIA I FOREST

Jornada sobre Gestió energèticamunicipal en zones rurals

Estalvi i eficiènciaenergètica dels municipis a

les zones rurals

Estalvi en la factura energètica municipal

Els ajuntaments catalans paguen uns 750M€/any en concepted’energia:

• Enllumenat públic (aprox. 50% de la factura energètica total)• Edificis i dependències municipals• Flotes de transport (si existeixen)• Altres consums: bombament d’aigua

Aquesta factura energètica es pot reduir a partir de tres tipusd’actuacions bàsiques:

• La millora en la contractació de l’energia.• L’adopció de mesures d’estalvi i eficiència energètica.• La implantació de les energies renovables.

Mesures d’estalvi en la factura elèctricaCOM ESTALVIAR EN LA FACTURA ENERGÈTICA MUNICIPAL?

Estalvi en la factura energètica municipal

Els ajuntaments catalans paguen uns 750M€/any en concepted’energia:

• Enllumenat públic (aprox. 50% de la factura energètica total)• Edificis i dependències municipals• Flotes de transport (si existeixen)• Altres consums: bombament d’aigua

Aquesta factura energètica es pot reduir a partir de tres tipusd’actuacions bàsiques:

• La millora en la contractació de l’energia.• L’adopció de mesures d’estalvi i eficiència energètica.• La implantació de les energies renovables.

Millores en la contractació del’energia

Mesures d’estalvi en la factura elèctrica

Millora en la contractació de l’energia (1)

• Cal negociar el contracte de subministrament amb les empresescomercialitzadores d’energia (energia elèctrica i gas), segons els següentscriteris:

Intentar negociar amb consums agrupats. Cada usuari tindrà el seu propicontracte, però es pot negociar que el preu sigui igual per a tots. Creacióde plataformes de licitació (o subhasta) de preus.

Agrupar els contractes a negociar en funció dels horaris de consum,homogeneïtzant les corbes de demanda en cada lot.

(Ara més que mai) contractar la potència que es vagi realment a utilitzarde forma continua i no la potència pic màxima. És millor pagar unrecàrrec puntual pel fet d’haver precisat puntualment una potència majorque pagar cada mes per la potència suplementària no utilitzada.

Revisar el recàrrec per energia reactiva. Valorar la instal·lació de bateriesde condensadors per compensar l’energia reactiva.

Mesures d’estalvi en la factura elèctricaMILLORES EN LA CONTRACTACIÓ DE L’ENERGIA

Millora en la contractació de l’energia (1)

• Cal negociar el contracte de subministrament amb les empresescomercialitzadores d’energia (energia elèctrica i gas), segons els següentscriteris:

Intentar negociar amb consums agrupats. Cada usuari tindrà el seu propicontracte, però es pot negociar que el preu sigui igual per a tots. Creacióde plataformes de licitació (o subhasta) de preus.

Agrupar els contractes a negociar en funció dels horaris de consum,homogeneïtzant les corbes de demanda en cada lot.

(Ara més que mai) contractar la potència que es vagi realment a utilitzarde forma continua i no la potència pic màxima. És millor pagar unrecàrrec puntual pel fet d’haver precisat puntualment una potència majorque pagar cada mes per la potència suplementària no utilitzada.

Revisar el recàrrec per energia reactiva. Valorar la instal·lació de bateriesde condensadors per compensar l’energia reactiva.

Millores en la contractació de l’energia (2)

• Criteris de negociació dels contractes de subministrament energètic(segueix):

Valorar la contractació de l’energia elèctrica en mitja / alta tensió.Comparar ofertes a baixa i alta tensió.

Posteriorment a la contractació, cal ajustar els consums a ladiscriminació horària triada (períodes punta, pla i vall).

No és necessari ni obligatori contractar amb l’empresacomercialitzadora del mateix grup empresarial de l’empresadistribuïdora de la zona.

Sovint, les ofertes que es reben són molt semblants pel que fa al preui només es diferencien pels “serveis extraordinaris” que contenen:atenció al client, diagnòstics o auditories energètiques, ...

És molt important mantenir una comptabilitat energètica. Contractar l’energia no és senzill. Convé confiar en un assessor

energètic extern a les empreses comercialitzadores.

Mesures d’estalvi en la factura elèctricaMILLORES EN LA CONTRACTACIÓ DE L’ENERGIA

Millores en la contractació de l’energia (2)

• Criteris de negociació dels contractes de subministrament energètic(segueix):

Valorar la contractació de l’energia elèctrica en mitja / alta tensió.Comparar ofertes a baixa i alta tensió.

Posteriorment a la contractació, cal ajustar els consums a ladiscriminació horària triada (períodes punta, pla i vall).

No és necessari ni obligatori contractar amb l’empresacomercialitzadora del mateix grup empresarial de l’empresadistribuïdora de la zona.

Sovint, les ofertes que es reben són molt semblants pel que fa al preui només es diferencien pels “serveis extraordinaris” que contenen:atenció al client, diagnòstics o auditories energètiques, ...

És molt important mantenir una comptabilitat energètica. Contractar l’energia no és senzill. Convé confiar en un assessor

energètic extern a les empreses comercialitzadores.

Estalvi i eficiència energètica.Enllumenat públic.

El model de contractació ESE en enllumenat públic.• Tipologia de contracte: Administratiu especial o mixt de subministraments i

serveis, que inclou el manteniment, les inversions en millores i la gestió delsubministrament energètic.

• Durada: entre 8 i 15 anys• Estalvis energètics: superior al 40%• Estalvis econòmics: En funció del potencial d’estalvi i les baixes en la

licitació poden arribar al 20% de la despesa inicial, el punt de partida és ladespesa inicial de forma que les inversions en renovacions son absorbidesper l’estalvi energètic

• Pagament de l'energia: Inicialment l’energia estava inclosa en elscontractes, actualment es comencen a licitar contractes sense incloure elpagament de l’energia, disminuint el risc per l’ESE.

• Projecte de millores: En general l’auditoria prèvia planteja un projecte demillores però les ESE tenen la possibilitat de incloure modificacions i novespropostes.

Serveis energètics als enllumenats públicsESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA EN ENLLUMENAT PÚBLIC

El model de contractació ESE en enllumenat públic.• Tipologia de contracte: Administratiu especial o mixt de subministraments i

serveis, que inclou el manteniment, les inversions en millores i la gestió delsubministrament energètic.

• Durada: entre 8 i 15 anys• Estalvis energètics: superior al 40%• Estalvis econòmics: En funció del potencial d’estalvi i les baixes en la

licitació poden arribar al 20% de la despesa inicial, el punt de partida és ladespesa inicial de forma que les inversions en renovacions son absorbidesper l’estalvi energètic

• Pagament de l'energia: Inicialment l’energia estava inclosa en elscontractes, actualment es comencen a licitar contractes sense incloure elpagament de l’energia, disminuint el risc per l’ESE.

• Projecte de millores: En general l’auditoria prèvia planteja un projecte demillores però les ESE tenen la possibilitat de incloure modificacions i novespropostes.

• A Catalunya, 6 contractes ESE de major dimensió en enllumenat públic hanestat adjudicats, amb una inversió total de 10,3 milions d’euros i un estalvienergètic mitjà del 44%.

• Més de 30 ajuntaments estan actualment en procés de diagnòstic previ i estudide viabilitat o de licitació.

Serveis energètics als enllumenats públicsESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA EN ENLLUMENAT PÚBLIC

Ajuntament Inversió (M€) Data de licitació Estalvienergètic

Durada delcontracte (anys)

Martorelles 0,40 Desembre 2010 49% 10

Tona 0,76 Setembre 2011 52% 14

Sabadell 6,48 Maig 2012 33% 10

• A Catalunya, 6 contractes ESE de major dimensió en enllumenat públic hanestat adjudicats, amb una inversió total de 10,3 milions d’euros i un estalvienergètic mitjà del 44%.

• Més de 30 ajuntaments estan actualment en procés de diagnòstic previ i estudide viabilitat o de licitació.

Sabadell 6,48 Maig 2012 33% 10

Deltebre 0,74 Maig 2012 43% 15

Corbera 0,92 Juliol 2012 32% 15

Santa Susana 1,02 Agost 2012 53% 12

Total: 10,32 Mitjana: 44%

Guia per la licitació ESE enEnllumenat Públic

ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA EN ENLLUMENAT PÚBLIC

Millora continua en el model ESE enl’enllumenat públic amb laincorporació dels aprenentatges enles licitacions ja realitzades.

Estalvi i eficiència energètica.Certificació energètica.


CERTIFICACIÓ ENERGÈTICA D’EDIFICIS

L’aplicació de la certificació energètica

•La certificació energètica és una de les mesures incloses en laDirectiva 2010/31/UE de 19 de maig de 2010 relativa a l’eficiènciaenergètica dels edificis, coneguda, sobretot, per la seva referència alsedificis de consum d’energia quasi nul.•Més de dos anys més tard, amb caire d’urgència, el govern centralpublica amb data 13 d’abril el RD 235/2013 de 5 d’abril, que obliga ales CCAA a implementar un sistema de certificació energètica a partirde l’1 de juny.•El sistema es basa en el càlcul dels consums i emissions dels edificisutilitzant diversos programes de càlcul homologats, per tal d’atorgaruna qualificació a l’edifici (de la A a la G) en funció de les sevesemissions de CO2.

ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA. CERTIFICACIÓ ENERGÈTICA

L’aplicació de la certificació energètica

•La certificació energètica és una de les mesures incloses en laDirectiva 2010/31/UE de 19 de maig de 2010 relativa a l’eficiènciaenergètica dels edificis, coneguda, sobretot, per la seva referència alsedificis de consum d’energia quasi nul.•Més de dos anys més tard, amb caire d’urgència, el govern centralpublica amb data 13 d’abril el RD 235/2013 de 5 d’abril, que obliga ales CCAA a implementar un sistema de certificació energètica a partirde l’1 de juny.•El sistema es basa en el càlcul dels consums i emissions dels edificisutilitzant diversos programes de càlcul homologats, per tal d’atorgaruna qualificació a l’edifici (de la A a la G) en funció de les sevesemissions de CO2.


Quins edificis tenen l'obligació de tenir un certificatd'eficiència energètica?

• Els edificis de nova construcció.• Els edificis o parts d’edificis existents que es venguin o lloguin a un

nou arrendatari. S'entén per part d’un edifici la unitat, planta,vivenda o apartament en un edifici o locals destinats a úsindependent o de titularitat jurídica diferent, dissenyats o modificatsper a la seva utilització independent.

• Els edificis o parts d’edificis existents en els què una entitatpública ocupi una superfície útil total superior a 250 m2 i quesiguin freqüentats habitualment pel públic.


Quins edificis tenen l'obligació de tenir un certificatd'eficiència energètica?

• Els edificis de nova construcció.• Els edificis o parts d’edificis existents que es venguin o lloguin a un

nou arrendatari. S'entén per part d’un edifici la unitat, planta,vivenda o apartament en un edifici o locals destinats a úsindependent o de titularitat jurídica diferent, dissenyats o modificatsper a la seva utilització independent.

• Els edificis o parts d’edificis existents en els què una entitatpública ocupi una superfície útil total superior a 250 m2 i quesiguin freqüentats habitualment pel públic.

NO S’HA DE CERTIFICAR...

• Edificis i monuments protegits oficialment o pel seu particular valorarquitectònic o històric.

• Edificis utilitzats com a llocs de culte.• Construccions provisionals – termini d’utilització < a 2 anys.• Edificis industrials, de la defensa i agrícoles.• Edificis o unitats d’edificis aïllats amb una superfície útil menor de

50m².• Edificis que es comprin per a reformes importants o per enderrocar.• Edificis o habitatges amb un ús inferior a 4 mesos l’any, i amb un

consum previst d’energia < 25% del consum anual.

CERTIFICACIÓ ENERGÈTICA D’EDIFICISESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA. CERTIFICACIÓ ENERGÈTICA

NO S’HA DE CERTIFICAR...

• Edificis i monuments protegits oficialment o pel seu particular valorarquitectònic o històric.

• Edificis utilitzats com a llocs de culte.• Construccions provisionals – termini d’utilització < a 2 anys.• Edificis industrials, de la defensa i agrícoles.• Edificis o unitats d’edificis aïllats amb una superfície útil menor de

50m².• Edificis que es comprin per a reformes importants o per enderrocar.• Edificis o habitatges amb un ús inferior a 4 mesos l’any, i amb un

consum previst d’energia < 25% del consum anual.

PUNTS CLAU:

• Classificar els edificis en base al

criteri energètic.

• Mostrar informació d’una forma

entenedora

• Fomentar la construcció d'edificis

més eficients.

• Impulsar la rehabilitació

energètica.

CERTIFICACIÓ ENERGÈTICA D’EDIFICISESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA. CERTIFICACIÓ ENERGÈTICA

PUNTS CLAU:

• Classificar els edificis en base al

criteri energètic.

• Mostrar informació d’una forma

entenedora

• Fomentar la construcció d'edificis

més eficients.

• Impulsar la rehabilitació

energètica.


PROCEDIMENT – WEB ICAEN – Canal Empresa - Oficina deGestió Empresarial


ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA. CERTIFICACIÓ ENERGÈTICAA

0,1%B

0,7%

C3,8%

D11,4%

G26,0%

Dades delsprimers 100.000certificatsenergèticsd’edificisexistents aCatalunya

E44,7%

F13,2%



GIRONA12%

LLEIDA5%

TARRAGONA11%


BARCELONA72%

GIRONA12%


La certificació energètica com a generadora del mercat derehabilitació energètica

•La certificació energètica ha d’incorporar de forma obligada unconjunt de recomanacions de millora de l’edifici, avaluades en termeseconòmics i d’estalvi energètic.

•ICAEN està treballant amb els col·legis professionals per a queaquestes recomanacions siguin de qualitat i puguin evidenciarpropostes de millora viables.

•La certificació energètica només es justifica des d’aquests dos puntsde vista:

Perquè dóna informació al propietari de l’edifici sobre el seuconsum energèticPerquè identifica propostes de millora viables


•La certificació energètica ha d’incorporar de forma obligada unconjunt de recomanacions de millora de l’edifici, avaluades en termeseconòmics i d’estalvi energètic.

•ICAEN està treballant amb els col·legis professionals per a queaquestes recomanacions siguin de qualitat i puguin evidenciarpropostes de millora viables.

•La certificació energètica només es justifica des d’aquests dos puntsde vista:

Perquè dóna informació al propietari de l’edifici sobre el seuconsum energèticPerquè identifica propostes de millora viables

Estalvi i eficiència energètica.Serveis energètics.

EL MODEL DELS SERVEIS ENERGÈTICS

•Una forma decisiva d’impuls de l'eficiència energètica als edificis és lacreació d’un mercat madur d’empreses de serveis energètics. Lesempreses de serveis energètics aporten coneixement energètic iinterès, ja que la seva remuneració depèn dels resultats obtinguts.

•A més, però no és obligat, les empreses de serveis energètics podenaportar tot o part del finançament de les inversions, recuperant-lo apartir dels estalvis aconseguits. Això és un factor molt important per alsector públic, que disposa d’edificis i dependències amb un altpotencial d’estalvi, però no disposa de recursos econòmics perafrontar les inversions.

ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA. SERVEIS ENERGÈTICS

20


•Una forma decisiva d’impuls de l'eficiència energètica als edificis és lacreació d’un mercat madur d’empreses de serveis energètics. Lesempreses de serveis energètics aporten coneixement energètic iinterès, ja que la seva remuneració depèn dels resultats obtinguts.

•A més, però no és obligat, les empreses de serveis energètics podenaportar tot o part del finançament de les inversions, recuperant-lo apartir dels estalvis aconseguits. Això és un factor molt important per alsector públic, que disposa d’edificis i dependències amb un altpotencial d’estalvi, però no disposa de recursos econòmics perafrontar les inversions.



•La Generalitat de Catalunya aposta per la creació d’un mercatd’empreses de serveis energètics, a partir del propi sector públic:

De les inversions en eficiència energètica en els propis edificisde la Generalitat de Catalunya, arran del Pla d’EficiènciaEnergètica als seus edificis, aprovat amb un acord de governl’agost de 2011.

De les inversions en eficiència energètica en el sector municipali, de forma especial, en les instal·lacions d’enllumenat públic.

21


•La Generalitat de Catalunya aposta per la creació d’un mercatd’empreses de serveis energètics, a partir del propi sector públic:

De les inversions en eficiència energètica en els propis edificisde la Generalitat de Catalunya, arran del Pla d’EficiènciaEnergètica als seus edificis, aprovat amb un acord de governl’agost de 2011.

De les inversions en eficiència energètica en el sector municipali, de forma especial, en les instal·lacions d’enllumenat públic.

EL PLA D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA ALS EDIFICIS DE LAGENERALITAT DE CATALUNYA

•El Pla té com a objectiu reduir el consum d’energia del conjuntd’edificis de la Generalitat en un 12% en l’horitzó del 2014 i esdesenvolupa en dues línies d’actuació:

La millora de la contractació d’energiao Compra agregada mitjançant subhasta delssubministraments d’energia elèctrica i de gas.o Optimització de la contractació: ajustament de la potènciaelèctrica contractada i eliminació dels recàrrecs per energiareactiva.

L’impuls de les inversions en eficiència energètica, a partir de lesempreses de serveis energètics.


22

EL PLA D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA ALS EDIFICIS DE LAGENERALITAT DE CATALUNYA

•El Pla té com a objectiu reduir el consum d’energia del conjuntd’edificis de la Generalitat en un 12% en l’horitzó del 2014 i esdesenvolupa en dues línies d’actuació:

La millora de la contractació d’energiao Compra agregada mitjançant subhasta delssubministraments d’energia elèctrica i de gas.o Optimització de la contractació: ajustament de la potènciaelèctrica contractada i eliminació dels recàrrecs per energiareactiva.

L’impuls de les inversions en eficiència energètica, a partir de lesempreses de serveis energètics.

L’IMPULS DE LES INVERSIONS EN EFICIÈNCIA ENERGÈTICA EN ELSEDIFICIS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

• L’ICAEN, en col·laboració amb la intervenció general i amb els diferentsdepartaments, ha desenvolupat els plecs de licitació en la modalitat de serveisenergètics per diferents casos:

•Inversions en canvis d’equips: edificis o grups d’edificis amb consumsd’energia significatius i amb possibilitat de que els estalvis puguin pagarles inversions en canvis d’equips. Estalvis potencials a l’entorn del 20 al30%.

•Gestió energètica: monitoratge i gestió en edificis amb consumd’energia modest o amb equips relativament nous. Estalvis potencials al’entorn del 10 al 15%.

•Instal·lacions de producció d’energia a partir de fonts renovables:especialment, amb utilització de calderes de biomassa.


23


• L’ICAEN, en col·laboració amb la intervenció general i amb els diferentsdepartaments, ha desenvolupat els plecs de licitació en la modalitat de serveisenergètics per diferents casos:

•Inversions en canvis d’equips: edificis o grups d’edificis amb consumsd’energia significatius i amb possibilitat de que els estalvis puguin pagarles inversions en canvis d’equips. Estalvis potencials a l’entorn del 20 al30%.

•Gestió energètica: monitoratge i gestió en edificis amb consumd’energia modest o amb equips relativament nous. Estalvis potencials al’entorn del 10 al 15%.

•Instal·lacions de producció d’energia a partir de fonts renovables:especialment, amb utilització de calderes de biomassa.


• El contracte utilitzat és l’administratiu especial, que inclou dos serveis:

El servei d’eficiència energètica, on es defineix una quota màxima quepaga el retorn de les inversions realitzades per l’ESE adjudicatària i eltreball de la pròpia empresa.

El servei de manteniment (integral o no en funció del client), amb unaquota màxima que paga a l’ESE els treballs de manteniment realitzats.

•En els casos d’inversions en canvi d’equips (i amb energies renovables) espreveu incloure habitualment el manteniment en la licitació de les millores, pertal de minimitzar el risc de l’ESE a l’hora de garantir els estalvi a assolir i per afer la licitació més atractiva.

•En el cas de gestió energètica les inversions són menors i els estalvis aassegurar també, de forma que no s’inclou el servei de manteniment


24


• El contracte utilitzat és l’administratiu especial, que inclou dos serveis:

El servei d’eficiència energètica, on es defineix una quota màxima quepaga el retorn de les inversions realitzades per l’ESE adjudicatària i eltreball de la pròpia empresa.

El servei de manteniment (integral o no en funció del client), amb unaquota màxima que paga a l’ESE els treballs de manteniment realitzats.

•En els casos d’inversions en canvi d’equips (i amb energies renovables) espreveu incloure habitualment el manteniment en la licitació de les millores, pertal de minimitzar el risc de l’ESE a l’hora de garantir els estalvi a assolir i per afer la licitació més atractiva.

•En el cas de gestió energètica les inversions són menors i els estalvis aassegurar també, de forma que no s’inclou el servei de manteniment


• La licitació es realitza en base a tres criteris fonamentals:

La puntuació de la credibilitat de la solució tecnològica aportada enl’oferta per tal de garantir l’estalvi d’energia. Cal dir que la licitació no fixa latecnologia a utilitzar, que depèn de la pròpia oferta de l’ESE.

La puntuació de les baixes realitzades en les quotes màximesd’eficiència energètica i de manteniment.

La puntuació de la maximització del percentatge d’estalvi d’energiagarantit, expressat en termes energètics i econòmics

• No s’inclou habitualment en la licitació el subministrament d’energia.


25


• La licitació es realitza en base a tres criteris fonamentals:

La puntuació de la credibilitat de la solució tecnològica aportada enl’oferta per tal de garantir l’estalvi d’energia. Cal dir que la licitació no fixa latecnologia a utilitzar, que depèn de la pròpia oferta de l’ESE.

La puntuació de les baixes realitzades en les quotes màximesd’eficiència energètica i de manteniment.

La puntuació de la maximització del percentatge d’estalvi d’energiagarantit, expressat en termes energètics i econòmics

• No s’inclou habitualment en la licitació el subministrament d’energia.

EXEMPLE DE LICITACIÓ AMB INVERSIÓ EN CANVI D’EQUIPS: ELCENTRE D’ALT RENDIMENT DE SANT CUGAT

• Edifici d’ús esportiu amb una despesa energètica i manteniment de787.000 €/any (735.000€ en energia i 52.000€ en manteniment)

• Durada del contracte 10 anys• Inversió estimada: 1,2M€• Licitació publicada el 14 de març (concurs europeu)• 8 ofertes presentades• Adjudicació: juliol 2013• Estalvi energètic garantit: 39%• Estalvi econòmic en energia i manteniment del 12% (94.000 €/any)• Renovació de les instal·lacions i canvi de gasoil a gas natural


EXEMPLE DE LICITACIÓ AMB INVERSIÓ EN CANVI D’EQUIPS: ELCENTRE D’ALT RENDIMENT DE SANT CUGAT

• Edifici d’ús esportiu amb una despesa energètica i manteniment de787.000 €/any (735.000€ en energia i 52.000€ en manteniment)

• Durada del contracte 10 anys• Inversió estimada: 1,2M€• Licitació publicada el 14 de març (concurs europeu)• 8 ofertes presentades• Adjudicació: juliol 2013• Estalvi energètic garantit: 39%• Estalvi econòmic en energia i manteniment del 12% (94.000 €/any)• Renovació de les instal·lacions i canvi de gasoil a gas natural

EXEMPLE DE LICITACIÓ AMB INTRODUCCIÓ DE CALDERES DE BIOMASSAPER PRODUCCIÓ D’AIGUA CALENTA PER CALEFACCIÓ I ACS: CENTREPENITENCIARI DE QUATRE CAMINS (licitació en preparació).

• Edifici d’ús penitenciari, per tant en funcionament 24h al dia, 365 dies a l’any. Consum anual de l’ordre de 5.500.000kWh, amb un cost de més de

250.000€/any. Potència instal·lada per calefacció i ACS de 4.000kW amb gas natural.

• Contracte de servei de manteniment i subministrament de calor Estalvi inicial del 10% respecte al cost actual (manteniment + gas). Reducció del preu de producció de calor amb biomassa del 58% en €/kWh

de calor útil.


EXEMPLE DE LICITACIÓ AMB INTRODUCCIÓ DE CALDERES DE BIOMASSAPER PRODUCCIÓ D’AIGUA CALENTA PER CALEFACCIÓ I ACS: CENTREPENITENCIARI DE QUATRE CAMINS (licitació en preparació).

• Edifici d’ús penitenciari, per tant en funcionament 24h al dia, 365 dies a l’any. Consum anual de l’ordre de 5.500.000kWh, amb un cost de més de

250.000€/any. Potència instal·lada per calefacció i ACS de 4.000kW amb gas natural.

• Contracte de servei de manteniment i subministrament de calor Estalvi inicial del 10% respecte al cost actual (manteniment + gas). Reducció del preu de producció de calor amb biomassa del 58% en €/kWh

de calor útil.

EXEMPLE DE CAS TIPUS DE LICITACIÓ DE GESTIÓ ENERGÈTICA EN LAMODALITAT DE SERVEIS ENERGÈTICS.

• Contracte administratiu de serveis o especial que habitualment noinclou el manteniment de les instal·lacions.

• Durada màxima 4 anys.

• Despesa energètica anual del centre: 50.000 a 150.000 €.

• Pressupost màxim anual per la gestió energètica: 15.000 €(60.000 € en 4 anys).

• Estalvis estimats: 15% ( entre el 5% i el 25%)


EXEMPLE DE CAS TIPUS DE LICITACIÓ DE GESTIÓ ENERGÈTICA EN LAMODALITAT DE SERVEIS ENERGÈTICS.

• Contracte administratiu de serveis o especial que habitualment noinclou el manteniment de les instal·lacions.

• Durada màxima 4 anys.

• Despesa energètica anual del centre: 50.000 a 150.000 €.

• Pressupost màxim anual per la gestió energètica: 15.000 €(60.000 € en 4 anys).

• Estalvis estimats: 15% ( entre el 5% i el 25%)

Estalvi i eficiència energètica.Flotes de vehicles.

Serveis energètics als enllumenats públics

EFICIÈNCIA ENERGÈTICA EN FLOTES DE VEHICLES:

• Programa d’auditories de gestió energètica.

• Incorporació de tecnologies de gestió energètica.

• Cursos de conducció eficient.

• Cursos de gestió de flotes.

• Renovació del parc de vehicles.

• Vehicles de propulsió alternativa: estacions de recàrregaelèctriques, de GN i GLP.

MESURES D’ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA: FLOTES DE VEHICLES

EFICIÈNCIA ENERGÈTICA EN FLOTES DE VEHICLES:

• Programa d’auditories de gestió energètica.

• Incorporació de tecnologies de gestió energètica.

• Cursos de conducció eficient.

• Cursos de gestió de flotes.

• Renovació del parc de vehicles.

• Vehicles de propulsió alternativa: estacions de recàrregaelèctriques, de GN i GLP.

Estalvi i eficiència energètica.Bombament d’aigua.

Mesures d’estalvi i eficiència energètica (1)

• Automatització, regulant el règim de les bombes (p. ex. amb variadors develocitat) a partir de la instal·lació de sondes de pressió.

• Gestió i control de les instal·lacionsIncorporar sistemes de gestió i control que permetin la identificació i actuacióràpida sobre avaries i trencaments.

• Protocols de manteniment.Manteniment periòdic de les instal·lacions (protocols de manteniment),prenent cura especialment de les vàlvules d’aspiració de les bombes, que espoden obturar parcialment, precisant major consum d’energia.

Mesures d’estalvi en la factura elèctricaMESURES D’ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA: BOMBAMENT D’AIGUA


• Automatització, regulant el règim de les bombes (p. ex. amb variadors develocitat) a partir de la instal·lació de sondes de pressió.

• Gestió i control de les instal·lacionsIncorporar sistemes de gestió i control que permetin la identificació i actuacióràpida sobre avaries i trencaments.

• Protocols de manteniment.Manteniment periòdic de les instal·lacions (protocols de manteniment),prenent cura especialment de les vàlvules d’aspiració de les bombes, que espoden obturar parcialment, precisant major consum d’energia.



• Evitar el sobredimensionat de la potència dels grups de bombamentSi es dimensionen per l’època de màxima demanda, estaran poc tempstreballant amb el màxim rendiment. Es pot afegir un altre grup debombament de menor potència que funcioni a ple rendiment aportant menyscabal a la pressió demanada. Així, tots els grups incrementaran el seurendiment i, en època punta, poden funcionar les bombes originals.

• Utilització de variadors de velocitat en les bombesAixí, es podran adaptar a les necessitats variables de cabal. Cal equipar elsvariadors de velocitat (quan no els tinguin ja de sèrie) amb filtres per evitar lageneració i injecció a la xarxa d’harmònics.

MESURES D’ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA: BOMBAMENT D’AIGUA


• Evitar el sobredimensionat de la potència dels grups de bombamentSi es dimensionen per l’època de màxima demanda, estaran poc tempstreballant amb el màxim rendiment. Es pot afegir un altre grup debombament de menor potència que funcioni a ple rendiment aportant menyscabal a la pressió demanada. Així, tots els grups incrementaran el seurendiment i, en època punta, poden funcionar les bombes originals.

• Utilització de variadors de velocitat en les bombesAixí, es podran adaptar a les necessitats variables de cabal. Cal equipar elsvariadors de velocitat (quan no els tinguin ja de sèrie) amb filtres per evitar lageneració i injecció a la xarxa d’harmònics.


• Control de pics d’arrencadaInstal·lar equips de control electrònic per evitar els pics d’intensitat enl’arrencada dels equips de bombament. Poden ser arrencadors estàtics (queapliquen la tensió de forma progressiva) o variadors de freqüència.

• Anàlisis o diagnòstics energèticsNo hi ha dues instal·lacions de reg que siguin iguals. Les tecnologies d’estalvii eficiència són les mateixes, però l’estalvi possible en cada una d’elles depènde les característiques de cada cas.

Els diagnòstics energètics han de valorar l’estalvi energètic i econòmic que espot aconseguir amb cada millora i prioritzar les actuacions en funció de laseva amortització.

Mesures d’estalvi en la factura elèctricaMESURES D’ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA: BOMBAMENT D’AIGUA


• Control de pics d’arrencadaInstal·lar equips de control electrònic per evitar els pics d’intensitat enl’arrencada dels equips de bombament. Poden ser arrencadors estàtics (queapliquen la tensió de forma progressiva) o variadors de freqüència.

• Anàlisis o diagnòstics energèticsNo hi ha dues instal·lacions de reg que siguin iguals. Les tecnologies d’estalvii eficiència són les mateixes, però l’estalvi possible en cada una d’elles depènde les característiques de cada cas.

Els diagnòstics energètics han de valorar l’estalvi energètic i econòmic que espot aconseguir amb cada millora i prioritzar les actuacions en funció de laseva amortització.

Energies renovables.

Producció elèctrica mitjançant fonts renovables

INSTAL.LACIONS AÏLLADES DE LA XARXAELÈCTRICA

• Electrificació de petits nuclis rurals, granges, refugis demuntanya...

• Bombament d’aigua• Senyalització• Repetidors de telecomunicacions

Possibilitat de fer sistemes híbrids (p.e. eòlic-fotovoltaic) imicro-xarxes

ENERGIES RENOVABLES. ENERGIA ELÈCTRICA.

INSTAL.LACIONS AÏLLADES DE LA XARXAELÈCTRICA

• Electrificació de petits nuclis rurals, granges, refugis demuntanya...

• Bombament d’aigua• Senyalització• Repetidors de telecomunicacions

Possibilitat de fer sistemes híbrids (p.e. eòlic-fotovoltaic) imicro-xarxes

Instal·lacions connectades a la xarxa elèctrica• Parcs eòlics• Plantes solars• Centrals de biomassa (amb producció d’energia elèctrica)...


Instal·lacions connectades a la xarxa elèctrica• Parcs eòlics• Plantes solars• Centrals de biomassa (amb producció d’energia elèctrica)...

LA “REFORMA ELÈCTRICA”

• El govern central està tramitant un conjunt de mesures conegut com lareforma elèctrica, destinada a solucionar l’anomenat dèficit de tarifa.

•Pel que fa a les energies renovables, la “reforma elèctrica” vol certificar elque ja havien avançat el RDL 1/2012 i el RDL 2/2013: s’elimina definitivamentel règim de primes per les energies renovables.

•Les noves instal.lacions hauran de vendre a mercat en iguals condicions queles convencionals.

•Per les instal·lacions ja existents es proposa uns pagaments quegarantitzin una rendibilitat mínima “raonable” (actualment a l’entorn d’unaTIR del 7,5% abans d’impostos – tipus d’interès del deute + 300 puntsbàsics).

•Aquesta rendibilitat es calcularà suposant uns teòrics projectes eficients queno s’han definit encara.


• El govern central està tramitant un conjunt de mesures conegut com lareforma elèctrica, destinada a solucionar l’anomenat dèficit de tarifa.

•Pel que fa a les energies renovables, la “reforma elèctrica” vol certificar elque ja havien avançat el RDL 1/2012 i el RDL 2/2013: s’elimina definitivamentel règim de primes per les energies renovables.

•Les noves instal.lacions hauran de vendre a mercat en iguals condicions queles convencionals.

•Per les instal·lacions ja existents es proposa uns pagaments quegarantitzin una rendibilitat mínima “raonable” (actualment a l’entorn d’unaTIR del 7,5% abans d’impostos – tipus d’interès del deute + 300 puntsbàsics).

•Aquesta rendibilitat es calcularà suposant uns teòrics projectes eficients queno s’han definit encara.

BALANÇ NET: UNA ALTERNATIVA DE FUTUR

• L’autoconsum instantani ara és possible, malgrat la problemàticaassociada a la venda d’excedents:

- Allargament del retorn de la inversió per la diferència entre el preu del’energia produïda (pagada a preu de mercat) i el preu de l’energiaconsumida (més cara).

- Es fa necessari comptar amb un Representant a Mercat quetransaccioni diàriament l’energia al mercat.

• Hi ha una proposta de RD (actualment en informació pública) per regular“l’autoconsum diferit” (compensar producció i consum al llarg de tot l’any).Aquesta proposta desincentiva l’autoconsum, ja que incorpora per al productord’energia l’obligació de pagar un “peaje de respaldo”.


• L’autoconsum instantani ara és possible, malgrat la problemàticaassociada a la venda d’excedents:

- Allargament del retorn de la inversió per la diferència entre el preu del’energia produïda (pagada a preu de mercat) i el preu de l’energiaconsumida (més cara).

- Es fa necessari comptar amb un Representant a Mercat quetransaccioni diàriament l’energia al mercat.

• Hi ha una proposta de RD (actualment en informació pública) per regular“l’autoconsum diferit” (compensar producció i consum al llarg de tot l’any).Aquesta proposta desincentiva l’autoconsum, ja que incorpora per al productord’energia l’obligació de pagar un “peaje de respaldo”.

Xarxa de calor municipal amb biomassa a Ribes de Freser (Girona)

• Projecte promogut per l’ajuntament de Ribesde Freser

• Execució: any 2012• Contracte de construcció, instal·lació i

explotació a 20 anys amb una ESE (Empresade Serveis Energètics).

• 7 edificis municipals• Potència instal·lada: 750 kW• Demanda energètica: 752.783 kWh/any• Consumo de biomassa: 340 tones/any

d’estella forestal• Estalvi d’emissions: 310 tones CO2/any• Inversió total: 964.000 €• Subvenció: 271.394 €

ENERGIES RENOVABLES. ENERGIA TÈRMICA.

40

• Projecte promogut per l’ajuntament de Ribesde Freser

• Execució: any 2012• Contracte de construcció, instal·lació i

explotació a 20 anys amb una ESE (Empresade Serveis Energètics).

• 7 edificis municipals• Potència instal·lada: 750 kW• Demanda energètica: 752.783 kWh/any• Consumo de biomassa: 340 tones/any

d’estella forestal• Estalvi d’emissions: 310 tones CO2/any• Inversió total: 964.000 €• Subvenció: 271.394 €

Lloc: Queralbs (Girona)

Edifici: Hotel Vall de Núria (FGC)

Any construcció: 2009-2011

Superfície: 3.000 m2

Potència: 4x60 kW

Configuració: Terra radiant + fan-coils + ACS

Intercanvi geotèrmic: Vertical 3.200 m

Instal·lació geotèrmica a l’hotel Vall de Núria

ENERGIES RENOVABLES. ENERGIA TÈRMICA.

41

Lloc: Queralbs (Girona)

Edifici: Hotel Vall de Núria (FGC)

Any construcció: 2009-2011

Superfície: 3.000 m2

Potència: 4x60 kW

Configuració: Terra radiant + fan-coils + ACS

Intercanvi geotèrmic: Vertical 3.200 m

Ejemplos

Lloc: BarcelonaEdifici: Fàbrica del Sol (serveis

municipals i divulgació d’energiesrenovables)

Any construcció: 2010Superfície: 375 m2

Potencia: 1x50 kWConfiguració: fan-coilsIntercanvi geotèrmic: vertical 770 m

Instal·lació geotèrmica a la Fàbrica del Sol

ENERGIES RENOVABLES. ENERGIA TERMICA.

42

Lloc: BarcelonaEdifici: Fàbrica del Sol (serveis

municipals i divulgació d’energiesrenovables)

Any construcció: 2010Superfície: 375 m2

Potencia: 1x50 kWConfiguració: fan-coilsIntercanvi geotèrmic: vertical 770 m

Serveis energètics als enllumenats públics

Gràcies per la vostra atenció!

Estalvi i Eficiència energètica dels municipis a les zones rurals

Education

Transcript of Estalvi i Eficiència energètica dels municipis a les zones rurals