ESTAT DE LA QÜESTIÓ - gencat.cat · A CATALUNYA I A LA RESTA ... traduir i modificar aquesta obra...

ESTAT DE LA QÜESTIÓDE L’EDUCACIÓ PER A LA PAUA CATALUNYA I A LA RESTA

DE L’ESTAT ESPANYOLAnna Bastida i Navarro

Departament de Didàctica de les Ciències Socials UB

Materials de Pau i Drets Humans, 6

Materials de Pau i Drets Humans, 6

Barcelona, març de 2009

© Autoria: Anna Bastida Navarro

© Edició: Generalitat de CatalunyaDepartament d’Interior, Relacions Institucionals i ParticipacióOficina de Promoció de la Pau i dels Drets HumansAv. Diagonal 409, 08008 BarcelonaTel: 93 552 60 [email protected]/dirip

Coordinació de Materials de Pau i Drets Humans: Eulàlia Mesalles

Maquetació i impressió: El Tinter, SAL (empresa certificada ISO 9001, ISO 14001 i EMAS)

Imprès en paper ecològic i 100% reciclat

Dipòsit legal: B-42459-2008

Aquesta obra està subjecta a llicència Creative Commons de Reconeixement – No comercial – Sense obra derivada 2.5. Espanya

Consulteu la llicència a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/deed.ca

Es pot copiar, distribuir, comunicar públicament, traduir i modificar aquesta obra sempre que no se’n faci un ús comercial i es reconegui l’autoria amb la citació següent:

BASTIDA i NAVARRO, ANNA. Estat de la qüestió de l’educació per a la pau a Catalunya i a la resta de l’Estat Espanyol. Barcelona: Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans, Generalitat de Catalu-nya, 2009. (Materials de Pau i Drets Humans; 6).

Les opinions expressades en aquesta publicació no representen necessàriament les de l’Oficina de Pro-moció de la Pau i dels Drets Humans.

Aquest material es va redactar el 2006.

BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP

Bastida i Navarro, Anna

Estat de la qüestió de l’educació per a la pau a Catalunya i a la resta de l’Estat Espanyol. – (Materials de pau i drets humans, 6)BibliografiaI. Catalunya. Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans II. Títol III. Col·lecció: Materials de pau i drets humans ; 61. Naciones Unidas 2. Manteniment de la pau 3. Manteniment de la pau català341.123

L’Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans és l’estructura de la Generalitat de Catalunya que té com a missió principal desenvolupar polítiques públiques de foment de la pau i de promoció dels drets humans.

La col·lecció Materials de Pau i Drets Humans recull documents de treball amb l’objectiu de proporcionar una visió nova i original d’ambdós àmbits, a través de l’edició d’investigacions elaborades per centres especialitzats i persones expertes.

En el marc de les activitats impulsades pel Programa per a la creació de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), la Comissió de persones expertes que va assessorar el conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació en el procés de creació de l’ICIP, va proposar encarregar una sèrie d’estudis complementaris. L’Oficina ha decidit incloure’ls en la col·lecció Materials de Pau i Drets Humans per tal de reconèixer la seva vàlua i utilitat i per agrair que la creació de l’ICIP ha generat aquests coneixements i complicitats.

Feliç qui, com Ulisses,

no ha sortit mai d’Ítaca,

i al ritme de les messes

ha vist créixer el seu fill.

Feliç qui ha vist teixir

–sense mai desteixir-se–

el trellat d’una vida

gronxada per l’amor.

Feliç qui és rei del món

que la mirada abasta

i veu el pare ancià

que treballa el vinyet.

Feliç qui s’emmiralla

als ulls cansats del gos

i no sap res de Troia,

ni mai no ha vessat sang.

Feliç qui no retorna

perquè mai no fugí

i que va fent, per això,

el més bell dels viatges.

Joan Casas

IllesTarragona: Ed. Arola, 2006, pàg. 7.

SUMARI 1. INTRODUCCIÓ 7 2. L’EDUCACIÓ PER A LA PAU 8

El doble naixement de l’EpP 8Un «estat de la violència al món» 9L’EpP en temps de «guerra llarga» i injustícia infinita 12

3. L’EpP A CATALUNYA I A LA RESTA DE L’ESTAT ESPANYOL 14

L’enquesta 14Resultats de l’enquesta 17

4. AMB VISTA AL FUTUR 20

Una valoració de «l’estat de la qüestió» 20L’àmbit «educatiu» mediàtic 21Propostes per a l’arrencada de l’ICIP en l’àmbit de l’EpP 21

5. SÍNTESI I CONCLUSIONS 25

6. BIBLIOGRAFIA 34

Estat de la qüestió de l’educació per a la pau a Catalunya i a la resta de l’Estat Espanyol 7

1. INTRODUCCIÓ

«La guerra és dins nostre.

La guerra neix amb nosaltres.

El primer crit.

El primer clam.

A la sang les venes li van petites.»

Ewa LipskaA cura de J. Cornudella. Maleïdes les guerres Edicions 62 / Empúries, 2003, pàg. 150

La poetessa polonesa Ewa Lipska diu que la guerra ens és inherent. I gairebé ho sembla, que ho sigui, perquè bona part de la humanitat ha reblat aquest trist clau –amb idees i amb fets– durant mil·lennis.

Però la realitat no és tan determinista. Ni la guerra, ni tan sols la violència quotidiana, no ens són inherents com a humans. En aquest sentit, les persones només hi tenim predisposicions, igual que en tenim per a l’empatia i l’altruisme. És l’educació que rebem, el context en què pugem, que orienten les nostres accions. I això ens permet ser optimistes amb vista al futur i posar espe-rances en la possibilitat de canviar i de substituir aquestes maneres de fer i de pensar per unes altres de menys doloroses i arriscades. L’educació per a la pau (EpP) és una de les eines que ens calen per arribar-hi.

Aquest estudi respon a la sol·licitud del Programa per a l’ICIP (Institut Català Internacional per la Pau) de disposar d’un estat de la qüestió de l’EpP a Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol,1 una informació que mostri què té la societat catalana, i què li manca, per donar una embranzida important a l’EpP. L’opció que hem triat per dur a terme l’encàrrec rebut s’ha basat en una en-questa que es va passar a 35 persones que, d’una manera o d’una altra, actuen en l’àmbit de l’EpP.

El capítol primer tracta tres temes. S’obre amb la presentació dels orígens de l’EpP; segonament, exposa les condicions de violència i les perspectives poc tranquil·litzadores que ens envolten i que reclamen un tomb important en la concepció de les relacions dins de les societats humanes i entre aquestes societats, i es tanca amb la versió de l’EpP que hem considerat adient a la si-tuació en què ens trobem.

El capítol segon revisa els diversos enfocaments i les diverses actuacions que presenta la pràc-tica de l’EpP tant a Catalunya com a la resta de l’Estat a partir dels resultats que va donar l’enquesta esmentada.

Finalment, i a partir dels resultats obtinguts, es fan propostes amb vista a l’arrencada de l’ICIP i s’ofereix una selecció bibliogràfica relacionada amb els temes tractats en aquest estudi.

Esperem que la tasca feta tingui alguna utilitat i agraïm el suport de Xavier Badia, Paco Cascón, Rafael Grasa i Arcadi Oliveres, a més de la col·laboració de totes les persones que es van avenir a respondre el qüestionari.

1. L’estat de l’EpP en l’àmbit mundial es vol abordar posteriorment.

8 Materials de Pau i Drets Humans, 6 Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans

2. L’EDUCACIÓ PER A LA PAU

El doble naixement de l’EpP

La història de l’EpP aviat serà centenària. La primera vegada que va aparèixer aquest concepte va ser acabada la Primera Guerra Mundial, el primer enfrontament greu i durador que afectava pràcticament tot el continent europeu després de més d’un segle de calma relativa. L’ús massiu de material bèl·lic modern en combats d’una intensitat sense precedents va deixar milions de morts i d’invàlids a més d’un daltabaix polític i social general, i va promoure nombrosos nuclis de pacifisme de caire divers. Allò que van anomenar la «Gran Guerra» havia de ser la darrera de totes...

Un estol de pedagogs de tendències renovadores van considerar que l’escola havia tingut un paper molt important en el desenvolupament d’una guerra que havia deixat una marca tan pro-funda en les societats europees. En aquella època l’escola ja s’havia generalitzat en molts dels països contendents, i era ben veritat que havia contribuït a educar el jovent en l’obediència, el militarisme, el bel·licisme i el xovinisme i havia ajudat a «fabricar» l’enemic, de la qual cosa són una mostra els llibres de text de l’època, farcits d’himnes de combat, de personatges heroics que donaven la seva sang per la pàtria i d’improperis de tota mena adreçats a l’«enemic tradi-cional i hereditari».2 Segons el respectat historiador Michael Howard, un dels criteris explícits de l’educació nacional a partir de 1870 a la majoria de països de l’Europa occidental era «produir generacions físicament aptes i psicològicament adaptades a la guerra».3

Educadors com Maria Montessori, John Dewey o Pere Rosselló, convençuts que una escola orientada de manera diferent produiria ciutadans diferents, és a dir, pacífics i decidits a rebutjar la guerra, van proposar canvis importants en els plans d’estudi i en els mètodes de treball escolar. Els enfocaments que van promoure encara ara es consideren útils: la cooperació i la comprensió entre els diversos països, els contactes i els intercanvis escolars i l’anàlisi i la revisió crítica dels llibres de text. Per a ells, l’EpP era una tasca transversal que havia d’abastar tots els àmbits de l’ensenyament i l’aprenentatge. Tal com mostrava el títol d’un congrés que es va celebrar l’any 1927 a Praga («La pau per l’escola»), estaven convençuts que la seva tasca havia de tenir re-sultats decisius.

Aquesta primera i optimista proposta educativa –que no havia pas aconseguit eliminar el paper bel·licista de l’escola– no va trigar gaire a topar amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial. Les seves idees, però, es van mantenir en molts àmbits. N’és una mostra el Georg Eckert Institut de Braunschweig (Alemanya), fundat a la dècada de 1950 amb la finalitat d’aplegar llibres de text de tot arreu que mostressin a l’alumnat la versió històrica d’altres països i, d’aquesta manera, li donessin la possibilitat de fer una lectura crítica i de posar-se en el lloc de l’altre en comptes de veure’l com a enemic.

Durant els anys de la segona postguerra mundial i sota l’impacte de la presència de l’arsenal atòmic, es va anar congriant una segona versió de l’EpP que, a diferència de l’anterior, no va rebre l’impuls dels moviments de renovació pedagògica, sinó dels moviments per a la pau i de recerca per a la pau –coneguts, habitualment, com a Peace Research–, una nova línia científica que havia aparegut a finals de la dècada de 1950.

Els moviments per a la pau presentaven tendències diverses i, amb el pas del temps, s’hi van anar afegint altres grups: no violents gandhians, quàquers i mennonites nord-americans, entre els quals hi ha John Paul Lederach. Aquest darrer és una figura de referència molt important per al desenvolupament de l’EpP tant a Catalunya com a la resta de l’Estat, i més concretament per

2. Vegeu, per exemple, DE AMICIS, Edmondo. Corazón. Madrid: Alianza, 1984; L’Instruction primaire. Journal d’éduca-tion pratique pour les instituteurs, les institutrices et les directrices d’écoles maternelles., 30.12.1883; VENDT, Gustav. Didaktik und Methodik des deutschen Unterrichts. Munic: 1905, etc.3. Las causas de las guerras y otros ensayos.Madrid: Ed. Ejército, 1987, pàg. 54.


al nucli del Seminari Permanent d’Educació per a la Pau, que es va acollir a l’APDH (Associació pro Drets Humans, de Madrid).4 També hi trobem educadors italians com Lorenzo Milani, de la interessant Escola de Barbiana, i organitzacions antinuclears com les Dones de Greenham Com-mon, que el 1981 van iniciar la seva acampada al voltant d’una base nord-americana a la Gran Bretanya en què s’havien d’instal·lar míssils nuclears. S’hi van mantenir fins al 1999, quan els míssils ja n’havien marxat i, al llarg d’aquest anys, van protestar en contra del perill de la guerra nuclear. La seva actuació va servir de referent per als nombrosos moviments antinuclears euro-peus de la dècada de 1980.5

A casa nostra, en un context de dictadura i en els temps de la transició, també es podien trobar moviments pacifistes de diversos tipus: des dels pioners d’arrels cristianes fins als moviments específics antimilitaristes i d’objecció de consciència i, més endavant, d’oposició a l’entrada a l’OTAN, d’objecció fiscal, de rebuig de guerres concretes, etc.

La recerca per a la pau va néixer als Estats Units, però els centres més coneguts són europeus: el PRIO, fundat a Oslo el 1959 per Johan Galtung, o el SIPRI (Estocolm), que acaba de celebrar el seu quarantè aniversari. La recerca per a la pau tenia i té com a objectius descobrir les causes de la violència i de la guerra per tal de deslegitimar-les com a instrument polític i promoure les condicions de la pau. Es tracta d’una recerca «no neutral», adreçada a l’acció.

L’EpP, influïda pels moviments per a la pau i per la Peace Research, es caracteritza per meto-dologies actives i adreçades a una participació social compromesa. Encara que ha adoptat les idees d’alguns pedagogs, especialment de Paulo Freire, el seu àmbit d’actuació preferent no és l’escola, sinó l’educació no formal.

Molt més relacionades amb el món escolar hi ha les iniciatives d’EpP desenvolupades per la UNESCO des dels seus orígens i concretades a través del Pla d’escoles associades, amb les quals es treballen temes relacionats amb la pau en el sentit ampli de la paraula (comprensió in-ternacional, drets humans, medi ambient, interculturalitat, etc.).6

El fet que la primera i la segona tendència tinguessin pocs vincles i es basessin en fonaments diferents ha donat lloc a l’expressió doble naixement de l’EpP.7 Les arrels de les interpretacions i les activitats de l’EpP que es fan paleses a les respostes de l’enquesta de què tracta aquest estudi es poden trobar en totes dues tendències.

Un «estat de la violència al món»

Malgrat les previsions optimistes de la fi de la guerra freda, l’estat actual del món no es pot quali-ficar de pacífic –ni de bon tros–, i pel que fa a les perspectives, podríem ben dir que fan més por que no pas goig.

Hi farem una ullada ràpida a través d’un esquema que prenem de Johan Galtung i que distingeix tres tipus de violència: la directa, l’estructural i la cultural.

4. Vegeu: El abecé de la paz y los conflictos. Educar para la paz. Madrid: La Catarata, 2000. (La 1a ed. en castellà és de 1986.)5. Vegeu: MAGALLÓN, Carmen. Mujeres en pie de paz. Madrid: Siglo XXI, 2006, pàg. 60-65.6. Vegeu l’entrevista feta a Onno Seroo, d’UNESCOCAT, que trobareu a l’annex.7. Vegeu: SEMINARI PERMANENT D’EDUCACIÓ PER A LA PAU. Educar para la paz. Una propuesta posible. Madrid: La Catarata, 1994 (2a ed., la 1a és de 1989); JARES, X. R. Educación para la paz. Su teoría y su práctica. Madrid: Ed. Popular, 1991, 1999; GRASA, Rafael. «Evolución de la educación para la paz». Cuadernos de Pedagogía, 287, gener de 2000, pàg. 52-56; CASCÓN, Paco. Educar per a la pau. Barcelona: Ajuntament, 2002.


Violència directa

Aquest primer tipus de violència és el que normalment es considera com a tal: és fer mal a algú amb l’objectiu de fer-li’n. No cal dir que la guerra en forma part.

I, si ens referim als conflictes armats actuals, és veritat que observem un declivi sostingut des de 1999 i que, segons el SIPRI, la xifra de disset conflictes armats majors –tots ells intraestatals– és la més baixa des de la fi de la guerra freda. Ara bé, també n’hi ha de menors, molts són dura-dors i el panorama immediat es pot complicar com a resultat de la «guerra contra el terrorisme» o «guerra llarga» engegada pels Estats Units amb el designi explícit d’actuar en qualsevol lloc del món i a partir del seu sol criteri. L’opció nord-americana per a l’exercici del poder basat en la preeminència militar –en detriment del soft power– és un mal averany. De moment, la seva des-pesa militar es va incrementar un 80% el 2005 i representa gairebé la meitat de la del conjunt del planeta. I, amb vista al futur, encara caldrà tenir en compte els conflictes previsibles pel domini dels recursos mundials en situació minvant, com ara l’aigua.8

Ara mateix, el perill que hi hagi una guerra nuclear d’abast planetari –situació temuda durant la guerra freda– no és considerable. Tot i així, hi ha una colla de circumstàncies que enfosqueixen les esperances posades en la reducció a mínims del poder nuclear. De fet, la quantitat de caps nu-clears existents a hores d’ara és la més baixa en 45 anys, però, malgrat que hi ha cinc països que han renunciat al seu arsenal nuclear, la xifra d’estats que en tenen ha crescut fins a nou, i el con-text general ens fa pensar que encara creixerà més. En conjunt, aquests països disposen d’uns 27.000 caps, 12.500 dels quals són operatius. El 97% pertanyen als Estats Units i a Rússia.

A més, els Estats Units, França, la Gran Bretanya i la Xina modernitzen el seu arsenal atòmic, i els nord-americans han introduït una nova arma, el bunker-buster, capaç de perforar el sòl abans d’esclatar per destruir instal·lacions soterrades. D’altra banda, durant els darrers anys s’ha fet un ús prou ampli de l’urani empobrit, l’impacte del qual ja s’ha manifestat visiblement a l’Iraq amb el creixement notable de la xifra de persones afectades de càncer, especialment criatures. No cal dir que la capacitat de destrucció i de sobreextermini es manté i que els governants mostren poc respecte pel Tractat de no-proliferació de 1970.9

En l’apartat de violència directa, també cal tenir en compte la violència anomenada social, que té lloc en espais propers, com ara l’escola, la família (aquí cal destacar, especialment, la violència contra les dones), el veïnat o el poble, i de la qual tot sovint parlen els mitjans de comunicació.

Violència estructural

El segon tipus de violència és el que s’exerceix a través de mecanismes socioeconòmics i polítics i que priva les persones d’exercir les seves potencialitats. A hores d’ara, podríem identificar com a resultat de la violència estructural el creixement de les desigualtats socials i econòmiques a es-cala mundial, tant entre països com dins de cada país. Aquesta polarització provoca, entre altres coses, situacions de malnutrició i fam que, segons el que podem constatar, produeixen nombro-ses morts. En general, ningú no ha volgut la mort d’aquestes persones expressament, però, atès que la seva mort era perfectament evitable, cal considerar-les un resultat de la violència.

En aquest mateix àmbit, ens sembla que cal esmentar la majoria d’amenaces de tipus ecolò-gic, resultat d’activitats humanes que es mantenen sense tenir gens en compte l’impacte que representen. N’hi ha que tenen efectes a llarg termini i que afectaran, probablement, la nostra descendència. Però moltes altres (com ara l’enverinament del sòl, l’aigua o l’aire) ja han tingut conseqüències en la vida de molta gent. Només ens cal recordar les catàstrofes –previsibles– de Bhopal i Txernòbil, l’enverinament del delta del Níger i del port d’Abidjan (aquest últim, més

8. SIPRI Yearbook 2006, i ROGERS, Paul. Open Democracy, juny 2006.9. Bulletin of the Atomic Scientists, Nuclear Notebook, juliol-agost 2006, http://www.thebulletin.org/article_nn.php?art_ofn=ja06norris.


recent) o la fumigació dels conreus de coca llatinoamericans. I, és clar, els residus de l’activitat militar que fan malbé el sòl i l’aigua i impedeixen dur a terme tasques agràries o pesqueres du-rant molt de temps: en són exemples els camps minats d’Angola o l’Afganistan, els artefactes no esclatats del Líban, els residus nuclears de la Polinèsia Francesa, etc.

Violència cultural

Aquest tipus de violència és molt menys tangible que no pas els dos anteriors, però, en el tema que tractem, es mereix una atenció especial pel fet que els fa de fonament.

Es tracta del conjunt d’idees i valors ancorats en una societat determinada que justifiquen i promouen les actituds violentes o, si voleu, és l’aparell de formació que ajuda les persones que en formen part a desenvolupar la capacitat per exercir i/o aprovar la violència en comptes de promoure’n d’altres, com ara la benvolença i l’altruisme, capacitats que també tenim.

A les nostres societats –això que habitualment anomenem occident– podem trobar una bona co-lla d’aquests valors i idees. Els dos que ens semblen més bàsics són la consideració d’inevitable que s’atorga tant a la guerra com a la violència entre persones i la identificació de la força amb la seguretat. En certs casos, aquestes conviccions justifiquen i legitimen els comportaments vio-lents, individuals i col·lectius, de manera que l’ús de la violència, armada o no, ha esdevingut una via acceptada i habitual per gestionar els conflictes i obtenir objectius de diversos tipus.

La solidesa d’aquestes conviccions es fonamenta en una acceptació de tradició mil·lenària i en uns mecanismes de socialització d’eficàcia demostrada, entre els quals figuren els següents:

–La pràctica de la deshumanització del grup humà que es vol convertir en enemic, la qual cosa implica el distanciament i la separació a través de l’atribució de característiques específiques que el faran aparèixer com a «no humà» i que, per tant, facilitaran l’acceptació de la decisió d’eliminar-lo sense remordiments. Aquesta mena de pràctiques tenen força presència en els llibres de text escolars –ja n’hem parlat– i, no cal dir-ho, en els mitjans de comunicació.

–La identificació de la masculinitat amb la violència: diu el tòpic que un home que no és capaç d’actuar violentament «quan cal» no és prou home, i així ho certifiquen milers de pel·lícules i videojocs, equips esportius i, no cal dir-ho, els exèrcits. Però això és una cosa que es mereix un capítol a part.

–La instrucció dels combatents (soldats o guerrers, mercenaris o guerrillers, adults o infants, homes o dones), l’objectiu de la qual és introduir i reblar uns valors radicalment oposats als que marquen la convivència civil i desenvolupar al màxim les capacitats d’exercir la violència. La clàssica frase que el novel·lista Gustav Hasford va posar en boca d’un instructor de marines nord-americans («El que mata no és un fusell. És un cor endurit») n’és una bona síntesi.

–La idealització de l’heroïcitat bèl·lica –masculina i, eventualment, femenina– a través de la li-teratura, el cinema, els discursos d’un mestre, els sermons d’un capellà, la nomenclatura dels carrers o les estàtues de les places.

Els agents, molt nombrosos i variats, que, al llarg de molts segles, han promogut aquestes idees i maneres de fer ho han fet bo i apuntalats en alguns fonaments pràctics i tangibles. El primer i més sòlid és el fet que la guerra i la violència són útils. És clar que no podem pas parlar d’utilitat per al conjunt de la humanitat, però sí que és certa la utilitat selectiva: la guerra i la violència reforcen el poder dels vencedors i bé prou que se sap que qui tingui una força militar potent es farà respectar. El segon és el fet que la guerra atrau o agrada a molta gent, bé sigui per l’atractiu del risc extrem que representa, bé sigui per la possibilitat que ofereix (almenys en aparença) de passar d’una vida grisa i monòtona a l’aventura i l’heroïcitat.

Tot i que, habitualment, aquest conjunt de conviccions no han estat qüestionades, al llarg del temps han hagut de suportar la presència d’«illes» pacífiques i pacifistes de caire divers que han volgut limitar o fins i tot eliminar la violència i la guerra. De les moltes veus que s’han fet sentir,


ens agradaria recordar unes paraules d’Erasme de Rotterdam, viatger transeuropeu en època de guerres imperials, que rebutjava explícitament les dues conviccions bàsiques a què ens hem referit abans. Per a ell, ni la guerra ni la violència són inevitables, ni tampoc la seguretat va lligada a la força:

«[...] Aquests fets tenen com a conseqüència que, essent com és la guerra una cosa tan acceptada en els nostres dies, la gent se sorprengui si hi ha algú a qui desagrada, i, en ser tan lloada, resulti impiu –fins i tot podríem dir “herètic”– qüestionar aquesta realitat, la més impia de totes i també la més desgraciada. Fóra més encertat que provéssim d’esbrinar quin geni malvat, quina plaga, quin caprici, quina fúria va ser la primera d’introduir a la ment humana una cosa l’efecte embrutidor de la qual ha impulsat aquest animal plàcid, que la natura va engendrar per a la pau i la benvolença i que és l’únic predestinat a la salvació, a precipitar-se amb una bogeria tan salvatge i una confusió tan enfollida a la mútua destruc-ció. (...) Déu va crear aquest animal no pas per a la guerra, sinó per a l’amistat, no pas per a la perdició, sinó per a la salvació, no pas per a l’agressió, sinó per a la clemència.»

I més endavant hi dedica un epígraf: «De com la guerra va esdevenir un costum»:

«No et refies del teu parent i tu mateix dónes crèdit a una multitud armada! Quanta segu-retat més podries tenir amb la pau!»10

L’EpP en temps de «guerra llarga» i d’injustícia infinita

L’apartat anterior ens ha servit per deduir que ens trobem en una situació de violència intensa. Podríem pensar que la història ens en mostra moltes de semblants, però, a hores d’ara, els perills que se’ns presenten són més greus que en altres temps. Als nombrosos conflictes armats i a la injustícia socioeconòmica capaç de generar violència directa –dos fenòmens amb una presència clàssica al llarg de la història–, s’hi afegeix un fet d’orígens recents: l’arsenal nuclear i les pers-pectives de la seva evolució, i un altre de més nou: l’amenaça ecològica d’orígens humans. Tot plegat encara empitjora per l’opció armamentística i bel·licista de la hiperpotència nord-america-na, l’actuació de la qual arrossega altres països, i per l’absència de cap institució internacional capaç d’actuar com a aturador efectiu i transformador de la situació.

De totes aquestes circumstàncies sorgeix la necessitat de la presència de l’EpP com una de les vies per defugir unes amenaces gens insignificants. Però abans ens caldrà aclarir què entenem per pau.

La definició de pau més comuna i més acceptada en el nostre context cultural identifica la pau amb la simple absència de guerra. Es tracta d’una herència més de la cultura de Roma, de la qual també hem aprofitat un consell tan poc assenyat com és preparar-nos per a la guerra si el que volem és la pau: «Si vis pacem, para bellum». Però aquesta concepció de la pau que ens ha acompanyat en el camí que hem fet ens ha dut allà on no ens convenia. Vet aquí perquè ens cal aspirar a una altra versió de la pau, més àmplia, que abasti més aspectes de la vida i les activitats humanes, la pràctica de la qual ens ajudi a tenir una existència més segura i millor per a tothom.

En què consisteix aquesta concepció més àmplia de la pau? Si fem una síntesi de les propostes del pacifisme de les darreres dècades, la podríem descriure com una situació amb un mínim de violència (dels tres tipus de què hem parlat) i un màxim de justícia, és a dir, una situació en què tothom disposi, com a mínim, del que cal per cobrir les seves necessitats bàsiques. Ras i curt: perquè hi hagi pau, calen una bona colla de condicions prèvies de tipus cultural, polític, econò-

10 Adagios del poder y de la guerra y teoría del adagio. València: Pre-Textos / Biblioteca Valenciana, 2000, pàg. 170, 177 i 209.


mic, ecològic, etc., que en les circumstàncies actuals no són gens fàcils d’assolir. Ho podríem considerar una utopia, és clar, però això no treu que s’hagi de fer tot el possible per tal d’acostar-nos-hi.

El fet que aquesta versió àmplia de la pau sigui alhora necessària i poc difosa és el que recla-ma la presència d’una educació –també entesa en un sentit ampli i no només escolar– que la introdueixi i la faci operativa en les nostres societats. Tal com es va dir ja fa prou temps, l’EpP no pot portar la pau però sí que pot ajudar a adquirir la capacitat i la decisió d’actuar a favor seu, tant en el context social immediat com en els àmbits més amplis de participació ciutadana, tot fent desaprendre i deslegitimant la violència i la guerra, que caldrà substituir per conviccions, coneixements i maneres de fer pacífiques i pacificadores.

Ens referirem a la matèria de què ens sembla que ha d’estar feta l’EpP amb la terminologia prò-pia de l’educació formal, sense que això vulgui dir, ni de bon tros, que el seu àmbit hagi de ser només l’escolar. Ben al contrari: cal adreçar-la al conjunt de la societat i fer-ho per totes les vies possibles.

Presentarem els objectius que considerem que cal assolir dividits en tres parts: coneixements; habilitats, actituds i comportaments, i metodologia i actituds dels docents.

Coneixements

Desconèixer les claus explicatives de les situacions socials que ens toca viure impedeix que les persones puguin triar les actuacions pertinents per evitar el que ens pot fer mal. Conèixer-les, en canvi, atorga capacitat per tenir opinió i un cert poder, aspectes, tots aquests, que haurien de ser presents en una societat democràtica. Per això ens sembla pertinent que formin part dels objectius els coneixements següents:

• Identificar els actors que tenen el poder i els mecanismes amb què el mouen.

• Conèixer les manifestacions de la violència al món (les desigualtats i l’opressió, els conflictes armats i l’armamentisme, els controls de la informació, les agressions ecològiques, etc., els motius i/o els pretextos amb què s’expliquen tots aquests fenòmens, els efectes que pro-dueixen i les persones que els pateixen).

• Conèixer les propostes pacífiques alternatives existents.

Habilitats, actituds i comportaments

Parlem d’habilitats que caldrà adquirir per posar-les a la pràctica a través d’actituds i maneres de fer. Ja hem avançat que l’EpP vol afavorir l’acció, una acció determinada. Una de les seves tradicions sosté que cal arribar als objectius que es pretenen aconseguir amb uns mitjans que s’hi adiguin, és a dir, que també siguin pacífics.

Les habilitats que proposem són les que semblen bàsiques per a moltes de les persones que s’hi dediquen, i comparteixen característiques: es regeixen per valors pacífics i ajuden a aprendre d’actuar pacíficament i a contrarestar alguns valors propis de la nostra societat que resulten ne-gatius, com ara l’individualisme o la competitivitat.

En aquest àmbit, els objectius inclouen acceptar i assumir, i conèixer i practicar el següent:

• El control de la pròpia agressivitat.

• El diàleg i la negociació.

• El respecte envers els altres i envers la diferència.

• La cooperació.


• L’empatia.

• La solidaritat.

• El judici crític.

• L’aportació d’idees constructives i de propostes alternatives a la realitat.

• La participació en els àmbits socials corresponents.

• La gestió/resolució de conflictes de manera pacífica i justa, per al bé de tothom.

Metodologia i actituds adients per als educadors

Des de la mateixa perspectiva que en el punt anterior, aquí caldrà tenir present que qui educa per a l’actuació ho fa, entre altres coses, a través de la seva pròpia actuació, i això vol dir que cal coherència i explicitud per tal d’obtenir credibilitat i, consegüentment, eficàcia. Bertrand Russell deia que un mestre que no exposa clarament les seves opinions tendeix a ser considerat estúpid per l’alumnat: ara bé, convé explicar per què hi ha aquestes conviccions i per què hi ha gent que en té d’altres.

I no cal dir que també caldrà mantenir la coherència entre objectius i mitjans, és a dir, que no es pot educar en la participació a partir de l’autoritarisme. En canvi, és essencial saber exercir una autoritat justa, que sàpiga posar límits quan calgui, alhora que valori les qualitats i promogui les potencialitats de l’alumnat. Amb tot això es podrà desenvolupar l’autoestima dels infants i el jovent –que és un factor molt important per poder controlar l’agressivitat i saber preferir el diàleg a l’enfrontament.

Les estructures d’organització participatives, els mètodes de treball actius i participatius, en grup, els jocs de rol i les representacions o l’enfocament socioafectiu són maneres de fer pertinents per desenvolupar les habilitats i promoure les actituds i els comportaments esmentats.

3. L’EpP A CATALUNYA I A LA RESTA DE L’ESTAT ESPANYOL

Moltes de les idees exposades al capítol anterior procedeixen d’anys de contacte i de tasca com-partida amb persones que es dediquen a l’EpP i que han acceptat de respondre l’enquesta que se’ls va passar.

Aquest capítol presenta el qüestionari que es va fer servir i prova de sistematitzar-ne els resultats que va produir.

L’enquesta

El qüestionari

El contingut de l’enquesta es va pensar a partir dels objectius que plantejava l’encàrrec del Pro-grama per a l’ICIP, i que incloïen «enfocaments, problemes, grups i persones», encara que el qüestionari que es va presentar a les persones que es volien entrevistar no incloïa directament el concepte problemes, sinó que s’hi introduïa de manera positiva a través del tema dels resultats.

El que semblava més interessant era el següent:

• Saber en què consistia l’EpP segons el criteri de cada persona, per tal de poder identificar els diversos punts de vista existents.


• Saber quines persones o grups eren considerats objectiu de la seva activitat (grups concrets o bé generals, amplis o bé reduïts, etc.).

• Saber quines activitats concretes duien a terme i en quines condicions. (El tema de les pu-blicacions es mereix una atenció específica.)

• Finalment, recopilar dades més concretes relacionades amb l’espai i el temps: on es treballa i des de quan, quant de temps s’hi dedica, de quin ajut institucional es disposa, etc.

El qüestionari presentat és el següent:

Es pot comprovar que les dues darreres qüestions no apareixen a les respostes que componen el cos d’aquest treball: la novena, pel fet que només tenia utilitat per a la producció mateixa del treball; la desena, perquè, en general, no s’ha respost.

Les enquestes es van passar bé a través d’entrevistes bé per correu electrònic. En el primer cas, les respostes han estat transcrites sense gaires variacions a partir de les notes preses de viva veu; en el segon, s’ha optat per presentar la resposta literal de la persona enquestada. En tots dos casos s’ha decidit d’incorporar al màxim la informació aportada per tal de poder-ne aprofitar els matisos, malgrat alguns inconvenients de tipus formal.11

La tria de les fonts informatives

La selecció de les persones o les entitats dedicades d’una manera o altra a l’EpP és el resultat, en primer lloc i com ja s’ha avançat, de les coneixences que ja existien. Després, es van establir nous contactes a partir dels suggeriments de les persones ja conegudes. Les llistes es poden trobar als quadres següents:

11 Vegeu l’annex 1. Vegeu l’annex 1.

1. Quina interpretació feu de l’educació per a la pau?

2. Quins objectius teniu?

3. A qui us adreceu?

4. Què els oferiu?

5. Quins materials produïu?

6. Des de quan us hi dediqueu?

7. Quins resultats us sembla que heu obtingut?

8. Amb quines institucions col·laboreu?

9. Quines persones o institucions us semblen interessants de tenir en compte en aquest «estat de la qüestió» que fem?

10. Què voldríeu afegir que no se us hagi demanat en aquest qüestionari?


CATALUNYA

Jordi ARMADANS, director de la Fundació per la Pau (Barcelona).

Joan BADIA, sotsdirector general; Dolors FREIXENET (Programa de ciutadania), i Pilar QUERA (Programa de convivència i mediació) del Departament d’Educació, Subdirecció General de Currículum i Innovació Educativa (Generalitat de Catalunya).

Anna BASTIDA, Departament de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona; membre del que va ser el Seminari Permanent d’Educació per a la Pau (APDH).

Paco CASCÓN, membre d’Edualter (Educació Alternativa) i educador professional per a la pau (Barcelona); membre del que va ser el Seminari Permanent d’Educació per a la Pau (APDH).

Fundació Catalana de l’Esplai (contacte anònim).

Núria GONZÁLEZ, projecte PAULA, Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona.

Rafael GRASA, Universitat Autònoma de Barcelona (Cerdanyola del Vallès); membre del que va ser el Seminari Permanent d’Educació per a la Pau (APDH).

Raquel LEÓN, Departament d’Educació d’Intermón Oxfam (Barcelona).

Laia MARTÍNEZ, Fundació Josep Carol, Escoltes Catalans (Barcelona).

Elvira MASSIÀ, Justícia i Pau a les Terres de Ponent, professora d’ensenyament secundari (Torre-Serona).

Clara MASSIP, coordinadora d’Edualter (Educació Alternativa) (Barcelona).

Àngels MATARÓ, ANUE (Associació per a les Nacions Unides a Espanya).

Arcadi OLIVERES, president de Justícia i Pau (Barcelona); Tica FONT i Pere ORTEGA, Centre d’Estudis per la Pau Josep M. Delàs, Justícia i Pau (Barcelona).

Carme ROMIA, SPEP (Seminari Permanent d’Educació per a la Pau) de la Universitat de Barcelona.

Onno SEROO, coordinador de programes d’UNESCOCAT (Barcelona).

Gabriela SERRA, Àgora Nord-Sud.

Neus SOTOMAYOR, Universitat de la Pau (Sant Cugat).

Anna VICENTE, Seminari d’Educació per a la Pau de Badalona.

Carles VIDAL i Cécile BARBEITO, Escola de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona (Cerdanyola del Vallès).

Quim VILAR, Comissió de l’Agenda Llatinoamericana de Girona.

Empar ESCAIOLA, de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona; José PALOS, de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona, i Dolors QUINQUÉ, de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, van informar que les seves institucions no es dedicaven a activitats específiques d’EpP, encara que, en els dos darrers casos, els ICE col·laboren amb entitats que sí que s’hi dediquen (Fundació Solidaritat UB i Escola de Cultura de Pau, respectivament).

L’ONG Sodepau ha comunicat que no s’hi dedica.

PERSONES I INSTITUCIONS ENQUESTADES


Resultats de l’enquesta a Catalunya

Malgrat la importància preeminent que s’atorga a les primeres preguntes plantejades al qües-tionari, aquí en comentarem les respostes en un ordre diferent: ens estimem més caracteritzar, d’entrada, el context en què actuen les persones enquestades abans de saber quina és la con-cepció d’EpP que exposen.

Com a excepció –raonable–, deixarem de banda el tema de la col·laboració amb altres entitats, pel fet que la gran majoria d’enquestats hi responen afirmativament i perquè a l’apèndix es poden comprovar els casos d’encreuament de relacions –generalment d’abast intraestatal, amb algu-nes mostres estrangeres que suposem que aniran creixent amb el pas del temps.

Tampoc no tractarem amb detall els resultats a la resta de l’Estat espanyol. D’aquest àmbit no-més volem remarcar dues coses: que el tema de la concepció de l’EpP ja ha estat incorporat a la secció b), i el dels resultats, a la d), que es troben un xic més avall, i que la resta de resultats són prou semblants als obtinguts a Catalunya.12

Començarem, doncs, per les dades relacionades amb el lloc en què es treballa, continuarem amb la manera de concebre l’EpP i els grups socials a qui s’adrecen les activitats dels enquestats i acabarem amb les valoracions fetes entorn dels resultats obtinguts.

12. A l’annex 2 trobareu un sumari molt breu en format de llista que engloba la resta de dades referides a la resta de . A l’annex 2 trobareu un sumari molt breu en format de llista que engloba la resta de dades referides a la resta de l’Estat.

RESTA DE L’ESTAT ESPANYOL

José Antonio ANTON, professor de secundària, membre d’Entrepobles (València).

Emilio ARRANZ, mestre d’educació primària a Madrid.

Gema CELORIO, Hegoa, Euskal Herriko Unibersitatea, Universitat del País Basc (Vitòria/Bilbao).

Calo IGLESIAS, Seminari Gallec d’Educació per a la Pau-Fundació Cultura de Pau (Santiago de Compostel·la).

Xesús R. JARES, Educadors per a la Pau-Nova Escola Gallega (La Corunya).

Anna LEÓN, Gernika Gogoratuz (Gernika).

Carmen MAGALLÓN, Seminari d’Investigació per a la Pau (Saragossa).

Vicent MARTÍNEZ GUZMÁN, Càtedra UNESCO de Filosofia per a la Pau, Universitat Jaume I de Castelló de la Plana.

Manuela MESA, Centre d’Investigació per a la Pau (Madrid).

Pedro SÁEZ, professor d’educació secundària a Móstoles.

Josu UGARTE, Bakeaz (Bilbao).

L’entitat Fundació Cultura de Pau sembla inactiva; amb l’Institut de la Pau i els Conflictes (Univer-sitat de Granada) i la coordinadora AIPAZ (Associació Espanyola d’Investigació per a la Pau), ha estat impossible de contactar-hi. De la Junta d’Andalusia, el programa Vivim Plegats (de la Conselleria d’Educació de les Illes Balears) i Bakeaz (de Bilbao), se n’ha obtingut informació per via electrònica.

PERSONES I INSTITUCIONS ENQUESTADES


a) Pel que fa a les dades relacionades amb el lloc en què es treballa, el tipus de dedicació i la «veterania» dels enquestats, podríem dir que un xic més de la meitat de les persones enques-tades a Catalunya treballen per a l’EpP en ONG o en institucions similars. No tothom ho fa de manera exclusiva, sinó que sovint hi col·laboren a banda de la tasca laboral que duguin a terme (educativa, en alguns casos). Una d’aquestes persones es dedica, com a activitat pre-eminent, a l’EpP en la seva versió de gestió/resolució de conflictes en l’àmbit educatiu.

L’altra meitat actua, de manera predominant, des de la universitat, encara que hi ha enques-tats que ho fan des d’una institució pròpia del mateix centre universitari i altres, simplement, són professors d’universitat i treballen en l’EpP de manera independent.

Finalment, una petita part dels enquestats són professionals de l’educació no universitària i, tret d’una persona –que treballa en un institut de secundària–, les altres pertanyien, en el moment en què es va fer l’enquesta, a l’Administració educativa de Catalunya.

Del conjunt dels enquestats, la gran majoria ja fa molt de temps que es dedica a l’EpP (al vol-tant d’una vintena d’anys) i només una minoria de jovent declara que són novells.

b) Quant a la concepció que es té de l’EpP –per a aquesta anàlisi hem preferit sumar les respos-tes a les de les preguntes 1 i 2 procedents del conjunt de l’Estat–, queda palès que predomina un concepte de l’EpP molt similar. Es tracta d’un enfocament ampli, exposat de manera més o menys detallada, però que, en general, va molt lligat a altres temes transversals: el desen-volupament, el medi ambient, la interculturalitat, etc., fins al punt que, algunes vegades, s’han englobat tots aquests aspectes sota l’expressió educació per a la ciutadania.

En la majoria de casos, les definicions inclouen la idea d’educar en una cultura de pau i per a una cultura de pau –que no sempre s’aclareix en què consisteix. De tota manera, les respos-tes ens donen força detalls i, llegides en conjunt, fan la sensació que es complementen les unes amb les altres alhora que es dirigeixen a uns objectius ben similars.

De la major part de respostes, se’n dedueix que educar per a la pau significa educar per transformar la realitat social, encara que això només és explícit en alguns casos. L’EpP consistiria en la transmis-sió de la cultura de pau –declaració que és explícita en bona part de les respostes, encara que no se’n defineixi el concepte, probablement perquè es considera que és una cosa de tothom coneguda.

Aquesta opció té una versió positiva, que s’expressa amb components diferents en cada cas –però que podem considerar perfectament complementaris– i que, en conjunt, inclouen el següent:13 facilitar una situació de pau activa a partir de despertar consciències, donar eines per a la transformació i educar sobre conceptes i valors. (Entre aquests, s’esmenten els se-güents: desarmament, desenvolupament, drets humans, justícia social, protecció de l’entorn, no-violència, diàleg per resoldre els conflictes de manera constructiva, cooperació, negocia-ció, mediació, solidaritat, interculturalitat i igualtat de gèneres.)

En la mateixa línia d’objectius, es considera que cal donar informació rigorosa i entenedora, fer reflexionar, crear opinió, produir coneixement i sentit, generar actituds, fer prendre cons-ciència de les claus interpretatives del món en què vivim i tenir en compte factors com ara el paper de les dones, la religió, els moviments migratoris, etc.

També s’exposa la versió negativa de la cultura de pau, que implica desprestigiar, deslegitimar i reduir la violència de tota mena o cercar l’eliminació de les seves causes; ras i curt: lluitar-hi.

Pel que fa als mètodes que caldria que l’EpP posés en pràctica –aspecte que no pas tothom tracta–, hi ha preferència pels de tipus socioafectiu i interactiu, cosa gens sorprenent i, sobretot, positiva.

També es pot trobar una concepció de l’EpP més intimista i personal, centrada en la prepara-ció del desenvolupament de totes les potencialitats que tenen les persones, que s’exposa en casos comptats i que no és incompatible amb la interpretació més general.

13. En aquest cas, tot i no posar-hi cometes, es reprodueixen literalment les expressions que apareixen a les enquestes.. En aquest cas, tot i no posar-hi cometes, es reprodueixen literalment les expressions que apareixen a les enquestes.


c) Una part relativament reduïda de les persones enquestades declara que el seu objectiu és arribar al màxim de gent, al conjunt de la societat, incloent-hi les administracions públiques i la població escolar. La majoria d’aquestes persones treballen en l’EpP en l’àmbit d’ONG i co-incideixen en la producció de materials de tipus educatiu i de sensibilització general –encara que n’hi ha dues que només en produeixen d’aquest darrer tipus– que consisteixen en articles i/o comunicats de premsa o bé materials específics: mapes, cartells, agendes, etc. També organitzen campanyes, jornades, tallers, conferències o taules rodones.

La part més nombrosa, en canvi, s’adreça específicament a l’espai educatiu –formal i/o in-formal. Algunes d’aquestes persones treballen a l’ensenyament formal o bé a l’Administració educativa de Catalunya, però la majoria formen part d’entitats del tipus de les ONG.

Les activitats que caracteritzen aquest grup són la docència –que pot incorporar l’EpP a les classes habituals pròpies de l’educació reglada, obligatòria i postobligatòria o bé als cursos universitaris de postgrau–, i també els tallers i els cursos específics per a professorat i monitors de lleure o bé per a col·lectius molt determinats –com ara la policia o les dones immigrants en el cas d’UNESCOCAT o els grups de teatre en el cas de l’Escola de Cultura de Pau de la UAB.

A més, es produeix una gran quantitat de materials didàctics, de diversos tipus i de difusió més o menys àmplia, molts dels quals incorporen seccions adreçades al professorat a banda de les activitats proposades a l’alumnat.

Independentment de si pertanyen a un grup o a l’altre –si s’adrecen al conjunt de la socie-tat o bé només a l’espai escolar–, algunes de les entitats de què formen part les persones enquestades disposen de biblioteca i centre de documentació –sovint en format electrònic–, publiquen contes i fan exposicions i altres actuacions de prou volada.

d) Pel que fa als resultats de la tasca feta en EpP, moltes respostes ens recorden que són uns resultats difícils de comprovar: l’educació sol deixar un pòsit que no sempre es manifesta de manera immediata, cosa que priva l’educador de comprovar el fruit dels seus esforços. Tot i així, a les respostes trobem força concrecions, tant en sentit positiu com negatiu. Ara bé, men-tre que els resultats positius s’acostumen a limitar a fets de petit abast, els negatius pertanyen a la família de les dades estructurals pròpies de les nostres societats.

Entre els bons resultats que s’han observat hi ha des de la gran quantitat de visites a la pàgina web d’una entitat o l’assistència notable als actes d’una altra entitat fins a la valoració positiva dels ma-terials produïts i les propostes presentades o la presència als mitjans de comunicació. En resum: queda comprovat que les persones a qui s’adrecen les activitats les valoren i hi estan interessades.

Hi ha altres resultats que també són bons però menys comprovables: tot i així, deixen palesa la influència exercida sobre la ciutadania; és el cas, per exemple, de les nombroses mobilit-zacions a favor de la pau que hi ha hagut o del fet que la societat civil hagi assumit moltes de les coses que se li han proposat (val a dir que les diverses administracions també n’han acceptat algunes). Un altre aspecte positiu: bé es deuen haver introduït corrents d’opinió, si ara es parla de coses com el deute extern, que abans ni se sabia què volia dir.

També es té present que l’EpP ha estat integrada pel sistema educatiu com a eix transversal de l’ensenyament obligatori i forma part de programes de doctorat, i que la seva presència en els treballs acadèmics creix (incloent-hi les tesis doctorals). Hi ha molts centres educatius que hi treballen i aquesta feina afecta de debò l’alumnat; fins i tot s’ha considerat que la capacitat de la societat catalana per tractar els problemes de la diversitat lingüística i religiosa ha millorat.

Si parlem d’inconvenients, tenim la sensació –repetida– d’haver de tornar a sembrar les idees que ja es van escampar fa molts anys, perquè els temps canvien; constatem les dificultats que es deriven del fet que els valors de la nostra societat són justament els contraris dels que marquen l’EpP; veiem que el professorat a què ens hem abocat té mandra de canviar el seu sistema de treball i incorporar-hi les activitats –un xic més complexes i actives que no pas les seves– que els hem proposat i que bé prou que els han agradat, etc.


4. AMB VISTA AL FUTUR

Una valoració de «l’estat de la qüestió»

Als paràgrafs següents recollim les conclusions extretes de les respostes del qüestionari que ens ha semblat útil de comentar:

a) Tot i no ser exhaustiva, la recerca feta ha identificat una quantitat prou àmplia de persones inte-ressades, «visibles» i actives en l’EpP. Si hi afegim el públic –professorat o no– que participa d’una manera o altra en les activitats ofertes, podrem concloure que l’interès per l’EpP no és pas escàs, a Catalunya.

Sabem, a més, que hi ha professors, monitors, etc., interessats en diversos tipus d’«educació per a...» (la interculturalitat, la sostenibilitat, etc.) que també cal tenir en compte i que es po-drien incorporar a l’EpP així que se’ls fes una proposta adient. Dit en altres paraules, caldria oferir-los un marc de més abast, un espai més ampli que, des del seu enfocament, permetés adreçar-se a uns objectius que el sobrepassessin: si algú treballa en l’àmbit dels problemes mediambientals i els objectius de la sostenibilitat, també podria tractar l’impacte que aquests problemes tenen en la conflictivitat i l’ajut a la pacificació que implica la seva millora.

També és ben positiu haver comprovat que la majoria d’entitats i persones enquestades tenen relacions de contacte i col·laboració tant dins de Catalunya com amb la resta de l’Estat i altres països, generalment europeus.

b) Pel que fa als resultats més o menys visibles de les pràctiques de l’EpP, ja hem vist que se’n de-riven coses prou positives, com ara el fet que la societat accepti i tingui en compte determinats conceptes o la relativa ampliació de la presència de l’EpP en l’àmbit acadèmic. Ara bé, no cal dir que el pes dels valors bàsics de la nostra societat pel que fa al tema que tractem és gran i enfron-tar-s’hi no és gens fàcil. Les enquestes ens mostren la dificultat de «fer-hi forat», amb la sensació d’un alumnat majoritàriament desconeixedor del que és bàsic per a l’EpP (i desinteressat pel tema) o d’un professorat poc decidit a introduir canvis importants en la seva manera de fer.

És clar, però, que en aquest darrer cas cal tenir en compte la situació de relativa incomoditat en què es troba el professorat, especialment en el cas de l’educació secundària, en què els nombrosos conflictes que hi ha han conduït a la demanda de propostes adients per fer-hi front. És curiós que, alhora, els eixos transversals introduïts per la reforma educativa de finals de la dècada de 1980 i començaments de la de 199014 hagin esdevingut, mentrestant, allò que els ensenyants anomenem una maria, cosa que, a la pràctica, vol dir que el professorat i les autoritats acadèmiques amb prou feines s’hi han fixat, i que, per tant, l’EpP prevista no ha tingut el paper que li pertocava. En canvi, el tema de la mediació –enfocament molt més reduït– ha estat una opció majoritària per plantar cara als conflictes dins els centres.

A banda dels problemes esmentats, als centres educatius també se’n poden identificar d’altres de relacionats amb la guerra i la pau i amb el coneixement bàsic del que signifiquen. Ens pot servir de mostra el record de les manifestacions contra l’agressió a l’Iraq liderada pels Estats Units el 2003, amb pancartes fetes en escoles de secundària que qualificaven la guerra de ba-janada inútil derivada de la imbecil·litat d’un president, com si la guerra no servís per a res...15

Per tancar aquest punt, cal tenir en compte que no és fàcil que les publicacions dedicades a l’EpP –nombroses i de prou qualitat– arribin a les aules escolars, bé sigui per problemes de distribució, bé sigui per la inflexibilitat dels centres, que s’estimen més fer servir els llibres de text habituals.

14 Els eixos transversals són un conjunt de coneixements, valors i procediments que tracten temes relacionats amb els Els eixos transversals són un conjunt de coneixements, valors i procediments que tracten temes relacionats amb els problemes bàsics de la nostra societat i que se suposa que han d’impregnar la totalitat dels continguts educatius –aques-ta és la raó del seu nom.15 Esperem que els resultats del projecte de recerca Esperem que els resultats del projecte de recerca El món en què ens agradaria viure, engegat al Departament de Didàctica de les Ciències Socials de la UB, ens aclareixi força aquest punt.


c) També és interessant la reculada, i fins i tot la desaparició, d’organitzacions específiques d’EpP, acompanyada del paper substitutiu de les ONG o organitzacions similars, i els enfoca-ments més amplis en el sentit que ja hem comentat. Organitzacions com Edualter (Xarxa de Recursos Educatius per a la Pau, la Inteculturalitat, els Valors i el Desenvolupament) són útils des d’Internet per a les tasques educatives quan els seus responsables no formen part de cap organització i han d’abordar tots sols els temes que els interessen.

L’àmbit «educatiu» mediàtic

És clar que aquest és un espai en què no hem passat enquestes ni fet entrevistes. Però cal re-conèixer que la seva influència és més important; ho és tant, que, com va dir el pedagog Fabrizio Caivano ja fa molts anys, els mitjans de comunicació massiva –i ell es referia concretament a la TV– tenen molt més poder que no pas el professorat, que, davant seu, es troba «vençut i desar-mat». I sí que és cert que, si s’ha de triar entre les paraules del professor i les de qui parla per la TV, tothom sap qui serà el «vençut».16

Ras i curt: cal tenir en compte l’impacte mediàtic en la cosmovisió de la societat –la qual, o al-menys el seu sector més poderós, s’hi reflecteix–, i també el fet que l’entreteniment té preferència sobre la informació, cosa que acaba d’afeblir la possibilitat de disposar d’explicacions clares i fonamentades de fets importants com ara els conflictes armats. I fins i tot sabem l’impacte que pot arribar a tenir la propaganda política –feta intensivament des dels mitjans de comunicació amb mètodes indeguts– sobre la convivència dins d’un país.

Propostes per a l’arrencada de l’ICIP en l’àmbit de l’EpP

En resum: hem trobat moltes persones disponibles i disposades a treballar en l’EpP, i també tra-dició, experiència i bons resultats –ni que sigui a petita escala– i una manera d’interpretar l’EpP més o menys generalitzada. Però la situació és notablement asimètrica pel que fa a la capacitat de cridar l’atenció i convèncer una societat que, malgrat que és capaç de generar actuacions notables a favor de la pau, també és capaç d’admirar massivament el progrés dels avions de guerra que sobrevolen una platja.

A l’ICIP li pertocarà adoptar el paper de paraigua que li ha estat conferit i que comporta aprofitar, articular i potenciar les possibilitats d’actuació de totes aquestes persones i entitats que ja es dedi-quen a l’EpP a Catalunya. Però també li caldrà incorporar-ne de noves per tal d’engegar un projecte d’actuació capaç d’eixamplar i enfortir l’abast de la seva influència al conjunt del territori català.

Les propostes que es presenten tot seguit en forma de línies molt generals no tenen cap al-tra pretensió que esdevenir un punt d’arrencada per al futur. Es divideixen segons els àmbits d’influència a què s’adrecen i es remarquen les que semblen adients per a la primera fase de treball. Les dividim en tres punts segons l’espai a què s’adrecen.

1. Propostes d’actuació adreçades a l’educació formal i/o informal

Objectius generals:

• Eixamplar i aprofundir l’abast de l’EpP en el camp educatiu stricto sensu, per a la qual cosa caldrà, entre altres:

• Saber, ni que sigui grosso modo, quina proporció d’escoles hi treballen, de quina manera ho fan, amb quins materials i amb quins resultats.

16 Després d’haver llegit Caivano, la pràctica Després d’haver llegit Caivano, la pràctica a l’aula universitària ens va demostrar que ell tenia raó.


• Disposar d’una bona «classificació» dels materials d’EpP disponibles a hores d’ara per tal de comprovar quins temes i quins enfocaments hi ha i quins hi manquen, per tal de completar-los.

• Arribar a un acord amb la Conselleria d’Educació i coordinar-hi programes de treball en EpP.

Per iniciar l’actuació en aquest àmbit, caldria posar en marxa activitats ben visibles, sim-ples i eficaces, com ara:

• Fer operatiu el sistema de tramesa d’informació sobre els projectes, els recursos i les iniciatives de l’ICIP en matèria d’EpP a partir de les subscripcions dels centres educatius al correu de l’ICIP.

• Passar periòdicament materials informatius i suggeriments de treball relacionats amb esde-veniments importants (un conflicte proper o llunyà, una actuació remarcable, l’esclat d’un problema influent, etc.) per tal de facilitar possibilitats de treball a l’aula en centres de pri-mària i secundària, per als quals sol ser difícil trobar ràpidament les dades que els caldrien per tractar el tema immediatament.

• Iniciar l’activitat de l’espai de documentació (vegeu el punt 3).17

Pel que fa a les actuacions previstes a mitjà i llarg termini, fóra adient:

• Esbrinar quina activitat d’EpP es du a terme als centres educatius i als espais educatius de lleure –i en quina mesura–, bé sigui per la via de les entrevistes (més complicada), bé per la via del qüestionari tramès a través de la xarxa (menys acurada), per a la qual cosa caldria un equip de persones coneixedores del tema. Igualment, fóra interessant organitzar trobades o seminaris d’intercanvi d’experiències educatives, que servirien per impulsar i millorar les pràctiques del professorat i, a la vegada, per conèixer de més a prop la seva manera de fer. Es podrien formar equips de treball i/o recerca estables.

• Establir relacions amb la Conselleria d’Educació per tal d’obtenir una sinergia que permetés una presència transversal de l’EpP sense que aquesta esdevingués forçada i «doctrinària», cosa que faria que la tasca prevista fos absolutament inútil; ben al contrari: caldria acordar diverses maneres d’incorporar-la-hi lliurement sempre que l’ocasió semblés adient.

• Organitzar cursos de formació en EpP d’abast general per a educadors i/o equips docents per tal de cobrir les necessitats identificades.

• Identificar i classificar, segons els continguts i els enfocaments, els materials educatius d’EpP disponibles per tal d’establir quins aspectes resulten reiteratius, quins queden desatesos, etc., i actuar en conseqüència.

• Organitzar grups de recerca que incloguessin personal docent de diversos àmbits i nivells (de l’escola infantil a la universitat) i de disciplines diverses amb l’objectiu de trobar i valorar línies d’actuació concretes per a l’espai educatiu a què es dediquen.

• Organitzar campanyes adreçades a un o més nivells educatius segons si es tractés de dades conjunturals (un fet, una efemèride, etc.) o bé de fets més lligats a circumstàncies habituals. Aquestes campanyes es podrien fer en col·laboració amb altres institucions.

• Garantir una presència institucional de l’ICIP sempre propera i accessible als equips docents dels àmbits educatius escollits per mitjà de la tramesa dels catàlegs dels materials educatius existents, de missatges sistemàtics amb les novetats, etc.

• Establir relacions amb institucions exteriors que impliquessin invitacions a equips similars als nostres i que permetessin intercanviar idees i experiències. També fóra bo d’afavorir que

17 Les activitats esmentades s’haurien de mantenir –sempre que fossin útils– un cop acabada la fase inicial. Les activitats esmentades s’haurien de mantenir –sempre que fossin útils– un cop acabada la fase inicial.


els centres educatius establissin intercanvis amb escoles de països «complicats» per tal de comparar les situacions corresponents i la manera d’entomar i millorar les circumstàncies problemàtiques o conflictives, i extreure’n les conclusions adequades.

2. Propostes d’actuació adreçades al conjunt de la societat

Objectiu general:

• Influir en el conjunt de la societat catalana en la línia de l’EpP a través de la intervenció en entitats i institucions dedicades d’una manera o altra a transmetre i crear opinió pública,

per a la qual cosa es podrien preveure actuacions en diversos àmbits:

Mitjans de comunicació:

• Estudis d’anàlisi i valoració dels media pel que fa al tractament dels temes relacionats amb situacions de conflicte de tota mena. Això es podria fer a partir d’un «observatori» en la línia que practica l’organització nord-americana FAIR, amb l’ajuda de professionals del ram de la informació a Catalunya que ja han adoptat iniciatives d’aquest tipus.18

• Tramesa de notícies, d’articles d’opinió, de reportatges encarregats, de suggeriments de tipus general, etc., als mitjans de comunicació amb la intenció d’induir-los a fer-los públics.

• «Campanyes» puntuals segons les circumstàncies.

• Oferiment als mitjans de comunicació del conjunt de documentació i materials informatius disponibles a l’ICIP.

Altres entitats culturals:

• Proposar als museus relacionats amb la història la introducció de continguts adients a l’EpP, com ara un tractament diferent dels conflictes armats que també inclogués les ac-tuacions pacífiques, el paper de les dones, els efectes derivats de l’ús de les armes, etc., i fer-los propostes concretes preparades des de l’ICIP en casos determinats, com ara una efemèride adient.

• Promoure obres de teatre, pel·lícules, videojocs, etc., de contingut pertinent per als objectius de l’EpP.

• Produir campanyes publicitàries específiques amb motiu d’algun fet concret o, simplement, per difondre un punt de vista determinat que es considerés convenient.

• Comptar amb la participació d’altres institucions de l’Administració pública de Catalunya i d’entitats privades que fossin adients a cada cas: Institut Català de les Dones, Coopera-ció, Drac Màgic, professionals dels mitjans de comunicació amb experiència i interessos adients, etc.

En aquest àmbit, l’actuació es podria iniciar amb l’«observatori» i la primera aportació de l’ICIP al camp museístic o bé cinematogràfic o teatral, que hauria de ser el resultat d’una tria molt acurada.

18 Vegeu l’Observatori sobre la Cobertura de Confl ictes que es va obrir a la Universitat Autònoma de Barcelona el Vegeu l’Observatori sobre la Cobertura de Conflictes que es va obrir a la Universitat Autònoma de Barcelona el 2001.


3. Propostes d’actuació referides al suport documental

Objectiu general:

• Constituir un espai que aplegui un fons de materials informatius i/o educatius que tingui un paper doble: que sigui un espai de referència pel que fa a la documentació relacionada amb l’EpP i un lloc de trobada i de treball per a activitats educatives amb grups escolars, de pro-fessorat, altres col·lectius o el públic en general,

per a la qual cosa convindria:

• Organitzar una biblioteca especialitzada en EpP que aplegués materials ja existents en qualsevol format (paper, diapositives, vídeo, CD, etc.) i de qualsevol gènere (text educatiu, novel·la, conte, còmic, fotografia, etc.). Caldria trobar publicacions ja descatalogades, espe-cialment pel que fa a bons contes.

• Obrir una sèrie de tres col·leccions bibliogràfiques en col·laboració amb editorials més o menys especialitzades (EUMO, Icària, editorials universitàries, etc.), que inclourien tant obres de creació com de traducció, adreçades, respectivament, al professorat (teoria i guia didàctica), a l’alumnat (textos educatius, de literatura, etc.) i a les famílies (contes, etc.).

• Crear una selecció de materials per a exposicions (itinerants, si cal).

• Organitzar, en l’espai propi de l’ICIP, actes adreçats al públic en general, com ara conferèn-cies o debats, cicles temàtics de cinema, etc.

• Obrir una pàgina web específica per a l’EpP dins el portal de l’ICIP en la qual apareguessin tant els continguts adreçats a l’espai educatiu com al conjunt de la societat.

Les actuacions pròpies d’aquest punt es podrien iniciar

En tots els equips de treball que caldran per tirar endavant les activitats esmentades en els tres punts anteriors, hi hauria d’haver persones amb experiència de les que han identificat les enquestes, o bé altres persones que no hem sabut localitzar, per tal que els seus coneixements puguin ser aprofitats.


5. SÍNTESI I CONCLUSIONS

De què disposem

Tot i no ser resultat d’una recerca exhaustiva, les enquestes respostes de què disposem ens permeten d’establir algunes conclusions, que en alguns casos presentem separades segons els dos àmbits territorials establerts –Catalunya i la resta de l’Estat espanyol.

CATALUNYA

1. Entitats i persones

A Catalunya es dediquen a l’EpP una quantitat considerable de persones i entitats de diversos tipus. Pel que fa a persones que treballen individualment, cal remarcar que tres d’elles van formar part del Seminari d’EpP de l’APDH, a hores d’ara inexistent.

Classificació de les persones a qui s’ha passat el qüestionari en funció de la seva adscripció; la data situada al costat de cada persona o entitat indica des de quin any es dedica a l’EpP:

a) Persones pertanyents a entitats de tipus ONG:

Jordi Armadans, Fundació per la Pau (1983).Arcadi Oliveres (1982), Tica Font (1984), Pere Ortega (1985), Justícia i PauRaquel León, Intemón/Oxfam (més de 20 anys).Laia Martínez, Escoltes Catalans (1975).Clara Massip, Edualter (1999).Onno Seroo, UNESCOCAT (1984).* Gabriela Serra.Neus Sotomayor (1984).Anna Vicente, Seminari d’Educació per a la Pau de Badalona (aproximadament 20 anys).Quim Vilar, Agenda Llatinoamericana (1995).

b) Persones pertanyents a entitats vinculades a una universitat:

Núria González, Fundació Solidaritat UB (perfil similar a una ONG) (2003).Carme Romia (final dècada 1970-principi dècada 1980 ), SPEP, Facultat de Formació del Professorat, UB (1985).Carles Vidal i Cécile Barbeito, Escola de Cultura de Pau, UAB (2000).

c) Persones pertanyents a l’administració pública:

Joan Badia, Dolors Freixenet, Pilar Quera, Subdirecció General de Currículum i Innovació Educativa, Generalitat de Catalunya.

d) Persones que hi treballen individualment:

Anna Bastida (1988), Departament de Didàctica de les Ciències Socials, UB.Paco Cascón (final de la dècada de 1970) (Edualter?).Rafel Grasa, UAB (tots tres han pertangut al Seminari d’EpP de l’APDH).Elvira Massià (aproximadament 20 anys), IES Torre-Serona.


2. Concepció de l’EpP

Pel que fa a la manera d’entendre l’EpP –per a aquesta anàlisi hem preferit sumar les respostes a les de les preguntes 1 i 2 procedents del conjunt de l’Estat–, queda palès que predomina un con-cepte de l’EpP molt similar. Es tracta d’un enfocament ampli, exposat de manera més o menys detallada, i que, en general, va molt lligat a altres temes transversals: el desenvolupament, el me-di ambient, la interculturalitat, etc., fins al punt que, en alguns casos, s’han englobat tots aquests aspectes sota l’expressió «educació per a la ciutadania».

En la majoria de casos, les definicions inclouen la idea d’educar en una cultura de pau i per a una cultura de pau –que no sempre s’aclareix en què consisteix. De tota manera, les respostes proporcionen força detalls, i el fet que semblin molt complementàries entre elles ens ha induït a presentar-ne una mostra significativa de manera compacta:

Educar per o per a la pau voldria dir:

• Educar per transformar la realitat social:

· «Transformació radical de la cultura actual» (Emilio Arranz).· «Transformar la societat» (Laia Martínez).· «A llarg termini, canviar la mirada envers el món» (Pedro Sáez).

• Alhora que es transmet la cultura de pau (versió positiva) (Jordi Armadans, Anna Bastida, Núria González, Onno Seroo, Neus Sotomayor, Carmen Magallón).

• O bé, en versió negativa,

· «Desprestigiar i deslegitimar la violència de tota mena» (Anna Bastida).· «Reduir la violència al màxim, cercar l’eliminació de les seves causes» (Emilio Arranz, Car-

men Magallón).· «Lluitar contra tota violència» (Xesús R. Jares).

• I, per tant, facilitar una situació de pau activa tot «despertant consciències, donant eines per a la transformació» (Paco Cascón, Carles Vidal, Cécile Barbeito), «educant en i sobre» conceptes i valors (Calo Iglesias, Anna Vicente) entre els quals s’esmenten:

· Desarmament, desenvolupament, drets humans, justícia social, protecció de l’entorn (Arcadi Oliveres, Neus Sotomayor, Calo Iglesias) +

· No-violència, diàleg per resoldre els conflictes de manera constructiva, cooperació, negocia-ció, mediació (Clara Massip, Carme Romia) +

· Solidaritat, interculturalitat, igualtat de gèneres (Raquel León, Calo Iglesias, Pedro Sáez).

• I també:

· «Donar informació que s’entengui i sigui rigorosa alhora, provocar reflexió, crear opinió, generar actituds» (Tica Font).

· «Producció de coneixement i sentit» (Pedro Sáez).· «Adquirir consciència» de les claus del món en què vivim, acostar a la realitat, facilitar co-

neixements (Quim Vilar, Carme Romia, Xesús R. Jares).· Tenir en compte factors com ara el paper de les dones, la religió, els moviments migratoris, etc.

pel que fa al tractament de la pau i les violències (Onno Seroo, Carmen Magallón, etc.).

• Amb:

· Mètodes socioafectius (Paco Cascón, Clara Massip, Carles Vidal, Cécile Barbeito, Anna Vicente, Emilio Arranz).

· «Aprenentatge interactiu de la reconstrucció de les competències per fer les paus» (Vicent Martínez Guzmán).


· Antigues i noves línies de sensibilització (Neus Sotomayor), etc.

• També s’hi pot trobar una concepció més personal, que no és incompatible amb l’anterior:

· «Preparació per desenvolupar totes les potencialitats de les persones; això és la pau» (Elvira Massià, Carme Romia).

3. A qui s’adrecen les activitats d’EpP?

La comunitat educativa (formal i informal) és el col·lectiu a què s’adreça la major part de la tasca d’EpP si tenim en compte tant les entitats i les persones que la consideren el seu únic objectiu com les que es dirigeixen al conjunt de la societat; en aquest darrer cas, és clar que ho fan per vies diferents i amb mètodes diferents.

El conjunt d’entitats i persones s’ha dividit en quatre categories diferents segons l’objectiu al qual s’adrecen.

a) Al màxim de persones, al conjunt de la societat –incloent-hi les administracions públi-ques i la població escolar

Jordi Armadans, Fundació per la Pau.Arcadi Oliveres, Tica Font, Pere Ortega, Justícia i Pau.Elvira Massià.Onno Seroo, UNESCOCAT.Quim Vilar, Agenda Llatinoamericana.

b) A la comunitat educativa

Joan Badia, Dolors Freixenet, Pilar Quera, Subdirecció General de Currículum i Innovació Educativa, Generalitat de Catalunya.Anna Bastida.Núria González, Fundació Solidaritat UB.Raquel León, Intemón Oxfam.Elvira Massià.Carme Romia, SPEP, Fac. de Formació del Professorat, UB.Onno Seroo, UNESCOCAT.Anna Vicente, Seminari d’Educació per a la Pau de Badalona.

c) A l’educació informal

* Fundació Catalana de l’Esplai.Laia Martínez, Escoltes Catalans.

d) Al professorat i a col·lectius organitzats

Paco Cascón.Clara Massip, Edualter.Neus Sotomayor, Universitat Sant Cugat.Carles Vidal i Cécile Barbeito, Escola de Cultura de Pau, UAB.


4. Producció de materials

Amb alguna excepció, la producció de materials educatius sembla molt arrelada en totes les entitats i els individus que es dediquen a l’EpP, sigui quin sigui l’espai de la societat per al qual treballen. Val a dir que la quantitat destinada al món escolar és més gran.

a) Adreçats a l’ensenyament formal i/o informal

Joan Badia, Dolors Freixenet, Pilar Quera, Subdirecció General de Currículum i Innovació Educativa, Generalitat de Catalunya.Anna Bastida.Núria González, Fundació Solidaritat UB.Raquel León, Intermón Oxfam.Laia Martínez, Escoltes Catalans.Anna Vicente, Seminari d’Educació per a la Pau de Badalona.Carles Vidal i Cécile Barbeito, Escola de Cultura de Pau.

b) De sensibilització general

Elvira Massià (articles de premsa).Quim Vilar (Agenda Llatinoamericana).

c) Educatius i de sensibilització general

Jordi Armadans, Fundació per la Pau.Paco Cascón.Arcadi Oliveres, Tica Font, Pere Ortega, Justícia i Pau.Clara Massip, Edualter.Onno Seroo, UNESCOCAT.Neus Sotomayor, Universitat de Sant Cugat.

d) No en produeixen

Carme Romia.

5. Tipus d’activitats i serveis

Pel que fa als tipus d’activitats i serveis que s’ofereixen, han resultat força similars dins l’àmbit a què es dirigeixen, de manera que hem pogut presentar-los sense necessitat de remarcar qui fa què.

a) Adreçades al conjunt de la societat

Campanyes.Jornades.Tallers.Conferències, xerrades, taules rodones.Articles de premsa.Materials específics: mapes, pòsters, l’Agenda Llatinoamericana, etc.

b) Adreçades a l’àmbit educatiu

Docència escolar/universitària.Tallers i cursos específics per al professorat/monitors, etc. (inclosos els que s’adrecen a col·lectius molt específics, com ara la policia o les dones immigrants; Vegeu: Onno Seroo).Materials de treball didàctic.

Estat de la qüestió de l'educació per a la pau a Catalunya i a la resta de l'Estat Espanyol 29

c) En tots dos casos –tot i que no sempre

Biblioteca/centre de documentació (aquesta sovint en format electrònic).Bibliografia (incloent-hi contes; Vegeu: Fundació per la Pau o Intermón Oxfam).Exposicions.

6. Resultats

Pel que fa als resultats, l’opinió més general és que són difícils de comprovar; malgrat això, es poden identificar força concrecions, tant en sentit positiu com en sentit negatiu. Ara bé, mentre que els resultats positius s’acostumen a limitar a fets de petit abast, els negatius pertanyen a la família de les dades estructurals pròpies de les nostres societats.

a) Són difícils de comprovar

Anna Bastida.Paco Cascón.Arcadi Oliveres, Tica Font, Pere Ortega, Justícia i Pau.Laia Martínez, Escoltes Catalans.Quim Vilar, Agenda Llatinoamericana.Pedro Sáez.

b) Alguns bons resultats que es poden comprovar

• Visites a la nostra pàgina web: Jordi Armadans, Tica Font, Raquel León, Clara Massip.

• Assistència notable als actes, exposicions, etc. que organitzem: Jordi Armadans, Tica Font.

• Valoració positiva dels nostres materials i les nostres propostes: Tica Font i Pere Ortega, Raquel León, Clara Massip, Onno Seroo, Carles Vidal i Cécile Barbeito.

• Presència als mitjans de comunicació: Jordi Armadans, Raquel León (revistes especialit-zades).

• S’aprecia el que fem, hi ha molta gent interessada: Calo Iglesias, Tica Font, Núria González, Raquel León.

• Som un referent: Raquel León, Calo Iglesias.

• Encara que no sigui comprovable, estem convençuts que les nombroses mobilitzacions en favor de la pau que han tingut lloc tenen molt a veure amb la nostra activitat. La societat civil ha assumit moltes de les coses que proposem –i les administracions, algunes–; hem produït corrents d’opinió, es parla de coses que abans ni se sabia què volien dir: Jordi Armadans, Arcadi Oliveres, Tica Font, Pere Ortega, Calo Iglesias.

• L’acceptació i la participació en les nostres propostes ha augmentat molt: Quim Vilar.

• El sistema educatiu ha recollit l’EpP com a eix transversal de l’ensenyament obligatori, forma part de programes de doctorat, creix la quantitat de treballs acadèmics, incloent-hi les tesis doctorals; molts centres educatius i molts grups hi treballen: Anna Bastida, Paco Cascón, Vicent Martínez Guzmán, Xesús R. Jares.

• Afecta de debò l’alumnat: Elvira Massià, Carme Romia, Pedro Sáez.

• És evident que la capacitat de la societat catalana per tractar els problemes de la diversitat lingüística i religiosa ha millorat: Onno Seroo.

• Produeix enriquiment personal: Pedro Sáez.


c) Alguns inconvenients

• Ara caldria tornar a començar, perquè les idees que vam sembrar fa anys han anat bé per a la gent d’una determinada edat, però per als més joves ja no hi van [...]: Tica Font.

• La repercussió és curta, el professorat té resistència al canvi: Carles Vidal i Cécile Barbeito.

• El PP ens ha privat de fer activitats en conveni amb els municipis: Xesús R. Ja-res.

• En molts llocs, les coses segueixen com sempre: Emilio Arranz.

• Els canvis impulsats en un centre educatiu marxen amb la persona que els hi ha dut. I les publicacions, intueixo que tenen poca influència: Pedro Sáez.

• L’EpP només és una assignatura complementària perquè el professorat no té consciència que tots hem d’educar per a la pau, ni tan sols pel que fa al tema de la immigració: Elvira Massià.

• Els valors de la societat són justament els contraris dels que marquen l’EpP: més explícitament, Elvira Massià; es pot deduir d’altres respostes (p. ex., Anna Bas-tida, Paco Cascón, Emilio Arranz, etc.).

7. Col·laboració amb altres entitats

La gran majoria hi respon positivament i n’esmenta nombrosos casos.


RESTA DE L’ESTAT ESPANYOL

1. Classificació de les persones a qui s’ha passat el qüestionari en funció de la seva ads-cripció; la data situada al costat de cada persona o entitat indica des de quin any es dedica a l’EpP:


J. A. Antón, Entrepobles, País Valencià (1988).Calo Iglesias, Seminari Gallec d’Educació per a la Pau (1985).Xesús Rodríguez Jares, Educadors per a la Pau-Nova Escola Gallega (1983).Anna León, Gernika Gogoratuz (1993).Josu Ugarte, Bakeaz (?).


Vicent Martínez Guzmán, Càtedra UNESCO de Filosofia per a la Pau, Universitat Jaume I (1994).

c) Administració pública:

Junta d’Andalusia.


Emilio Arranz (1993).Pedro Sáez (finals de la dècada de 1980).

3. A qui s’adrecen les activitats d’EpP?

a) Al conjunt de la societat

J. A. Antón.Carmen Magallón.


Emilio Arranz.Calo Iglesias, Seminari Gallec d’Educació per a la Pau.Xesús Rodríguez Jares, Educadors per a la Pau-Nova Escola Gallega.Anna León, Gernika Gogoratuz.Josu Ugarte, Bakeaz.Vicent Martínez Guzmán, Càtedra UNESCO de Filosofia per a la Pau, Universitat Jaume I.Junta d’Andalusia.

4. Producció de materials


Calo Iglesias.Vicent Martínez Guzmán.Pedro Sáez.


b) Educatius i de sensibilització general

J. A. Antón, Entrepobles, País Valencià.Carmen Magallón.Xesús Rodríguez Jares, Educadors per a la Pau-Nova Escola Gallega.Josu Ugarte, Bakeaz.

c) Només difusió

Emilio Arranz.

d) No se sap

Gernika Gogoratuz.Junta d’Andalusia.Projecte Vivim plegats.

Què ens caldria

Aquesta primera mirada a la situació de l’EpP a Catalunya ens permet de constatar alhora tant l’existència d’una base de reflexió i d’actuació prou àmplia com les mancances i les necessitats més visibles que se’ns plantegen.

Les propostes que es presenten tot seguit en forma de línies molt generals no tenen cap altra pretensió que esdevenir un punt d’arrencada per al futur.

S’entén que, en tots els casos, i donada la característica de paraigua que s’ha conferit a l’ICIP, els projectes que s’engeguin en qualsevol de les línies es farien en col·laboració amb les persones i les entitats adients per a cada cas.

1. En relació amb la distribució territorial

Vista la concentració que es dóna –potser deguda a la mancança d’una tasca d’anàlisi molt més a la menuda–, caldria pensar en vies per equilibrar la presència de l’EpP en el conjunt del territori català.

2. En relació amb l’entorn de l’educació formal i/o informal

Caldria:

2.1. Saber, ni que sigui grosso modo, quina proporció d’escoles hi treballen, de quina manera ho fan, amb quins materials i amb quins resultats.

2.2. Disposar d’una bona «classificació» dels materials d’EpP disponibles a hores d’ara per tal de comprovar quins temes i quins enfocaments hi ha i quins hi manquen.

2.3. Cuitar a aprofitar el debat curricular engegat pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya per tal de poder-hi encabir un enfocament i uns continguts transversals d’EpP i, en vinculació amb aquesta qüestió, discutir quins són els enfocaments i els temes que sem-blen més importants i necessaris per tal d’incorporar-los-hi. En cas que no s’hi fos a temps, s’hi hauria de poder arribar per altres vies.

2.4. I, en tot cas, eixamplar l’abast de l’EpP en el camp educatiu stricto sensu.


Per a tot això serien adients:

• Grups de recerca específics capaços de treure l’entrellat del que es planteja als punts 2.1, 2.2 i 2.3.

• Un programa de treball amb els equips corresponents adreçat a fer reeixir l’objectiu reflectit a l’apartat 2.4, que inclouria:

· Cursos d’abast general per a educadors i/o equips docents.· Trobades o seminaris d’intercanvi d’experiències educatives.· Grups de recerca específica que incloguin personal docent de diferents àmbits i nivells i de

disciplines diverses amb l’objectiu de trobar i valorar línies d’actuació concretes.· Oferiment de propostes de treball + materials triats/elaborats específicament + formació adi-

ents per a tasques d’aula concretes i pertanyents als continguts curriculars corresponents.· Organització de campanyes adreçades a un o més nivells educatius segons si es tractés

de dades conjunturals (un fet, una efemèride, etc.) o bé de fets més lligats a circumstàncies habituals. Aquestes campanyes es podrien fer en col·laboració amb altres institucions.

· Presència institucional de l’ICIP propera i accessible als equips docents dels àmbits edu-catius escollits per mitjà de la tramesa dels catàlegs dels materials educatius existents, de missatges sistemàtics amb les novetats, etc.

3. En relació amb el conjunt de la societat

Considerem que, per tal d’influir en el conjunt de la societat i fer costat a les entitats i les perso-nes que s’hi dediquen, caldria fer tasques d’anàlisi, d’assessorament i de col·laboració amb els mitjans de comunicació i altres institucions culturals que incloguessin:

• Estudis d’anàlisi i valoració dels mitjans pel que fa al tractament dels temes relacionats amb les situacions de conflicte («observatori» en la línia que practica l’organització nord-americana FAIR).

• Tramesa de notícies, d’articles d’opinió, de reportatges encarregats, de suggeriments de ti-pus general, etc., als mitjans de comunicació.

• «Campanyes» puntuals segons les circumstàncies.

• Oferiment del conjunt de materials disponibles a l’ICIP.

• Etc.

4. En relació amb els elements de suport documental

Considerem que caldria promoure l’aplegament i la producció de materials informatius i/o educatius:

• Organitzar una biblioteca especialitzada en EpP que aplegués materials ja existents en qual-sevol format (paper, diapositives, vídeo, CD, etc.) i de qualsevol gènere (text educatiu, novel·la, conte, còmic, fotografia, etc.).

• Obrir una sèrie de tres col·leccions bibliogràfiques en col·laboració amb editorials més o menys especialitzades (EUMO, Icària, editorials universitàries, etc.), i que inclourien tant obres en llen-gua original com traduccions:

· Per al professorat: teoria i guia didàctica.· Per a l'alumnat: textos educatius, literatura, etc.· Per a les famílies: contes, etc.

• Crear una selecció de materials per a exposicions (itinerants, si cal).

• Crear una pàgina web específica dins el portal de l’ICIP.

• Etc.


6. BIBLIOGRAFIA

Bibliografia bàsica

BANDA i TARRADELLAS, Alfons. Educació per la pau. Barcelona: Barcanova, 1991.

BANDA i TARRADELLAS, Alfons. La cultura de pau. Barcelona: Intermón Oxfam, 2002.

BASTIDA, Anna. Desaprender la guerra. Una visión crítica de la educación para la paz. Barcelo-na: Icària, 1994.

CASCÓN, Paco (coord.). Educar para la paz y la resolución de conflictos. Barcelona: CISSPraxis, 2000.

CASCÓN, Paco. Educar per a la pau. Barcelona: Ajuntament, 2002.

FISAS, Vicenç. Educar para una cultura de paz. http://www.blues.uab.es/incom/2004/cas/fisascas.html

GRASA, Rafael. «Evolución de la educación para la paz». Cuadernos de Pedagogía, 287, gener 2000, pàg. 52-56.

JARES, Xesús Rodríguez. Educación para la paz. Su teoría y su práctica. Madrid: Ed. Popular, 1999 (1991)

JUDSON, Stephany (comp.). Aprendiendo a resolver conflictos en la infancia. Manual de educa-ción para la paz y la no violencia. (Pròleg de Rafael Grasa.) Madrid: Los Libros de la Catarata, 2000 (1986).

LEDERACH, John Paul. El abecé de la paz y los conflictos. Educar para la paz. Madrid: Los Li-bros de la Catarata, 2000 (1986).

MARTÍNEZ GUZMÁN, Vicent. Filosofía para hacer las paces. Barcelona: Icària, 2001.

MASIÀ ESPÍN, Elvira. Educació per a la pau. Una introducció. Barcelona: Claret, 1994.

SEMINARI D’EDUCACIÓ PER A LA PAU: Educar para la paz. Una propuesta posible. Madrid: Los Libros de la Catarata, 1994 (1989).

SEMINARI GALLEC D’EDUCACIÓ PER A LA PAU: Educar para desaprender la violencia. Mate-riales didácticos para promover una cultura de paz. Madrid: Los Libros de la Catarata, 2005.

Selecció de materials educatius

CAIRETA, Marina, i BARBEITO, Cécile (Escola de Cultura de Pau). Construïm la pau. Barcelona: Intermón Oxfam, sense data.

RODRI, Jordi. Adéu, Srebrenica... La vida als camps de refugiats de Bòsnia i Hercegovina. Bar-celona: Grup d’Estudis Pedagògics, 2001.

MIRALLES, Fátima, i CABALLERO, J. M. Yo no quería hacerlo. Los niños forzados a ser solda-dos en Sierra Leona se expresan a través del dibujo. Madrid: Universitat Pontifícia de Comillas, 2001.

SÁEZ, Pedro. Guerra y paz en el comienzo del siglo XXI. Madrid: CIP, 2002.


ANNEX 1

RESULTATS DE LES ENQUESTES

A Catalunya

1. Quina interpretació feu de l’educació per a la pau?• Fer arribar a les persones l’entramat de la cultura de pau: la ineficàcia de la violència, la neces-

sitat del desarmament, de la desmilitarització, de la no-violència.

2. Quins objectius teniu?• Fer arribar al màxim de persones els continguts de la cultura de pau.

3. A qui us adreceu?• Al jovent, als mitjans de comunicació, als opinants, als decisors polítics, al món associatiu, a les

ONG.

4. Què els oferiu?• Exposicions sobre drets humans, convivència, etc.; materials didàctics per a les escoles, tallers

sobre conflictes; un butlletí; cursos de formació; jornades; pàgina web; centre de documentació (més consultat per mitjà del web que no pas personalment).

5. Quins materials produïu?• Els que calen per a les activitats esmentades.

6. Des de quan us hi dediqueu?• Des del 1983. Amb els anys s’ha passat de l’EpP estricta a l’afegitó de les campanyes, que han

anat augmentant.

7. Quins resultats us sembla que heu obtingut?• Malgrat que els impactes no són quantificables, hi ha dades que sí que ho són: les exposicions

han anat a molts llocs, el CD-ROM s’ha repartit a totes les escoles, la pàgina web la visiten entre 600 i 700 persones al dia... La premsa esmenta la fundació, parla de la investigació científica en el camp militar i d’altres temes que hem tractat. La mobilització contra la guerra a l’Iraq –que els mitjans qüestionaven d’on havia sortit– la interpretem com el resultat d’una inversió feta.

8. Amb quines institucions col·laboreu?• La col·laboració és marca de la casa. Treballem en xarxa. Per exemple, amb la creació de la

plataforma de 50 organitzacions per a la campanya contra la recerca militar.

Jordi ARMADANS, director de la Fundació per la Pau (Barcelona)


1. Quina interpretació feu de l’educació per a la pau?El foment de la cultura de pau es considera molt important.

• Per al Programa de ciutadania, es té en compte especialment la comunicació i la relació amb els altres, que està molt vinculada a la formació democràtica a partir del diàleg i la participació a l’aula, i que implica respecte, escoltar l’altre, posar-se en el seu lloc, etc.; de més a més, tenim en compte que la comprensió del món no només té a veure amb el tractament de la informació, sinó també amb la formació d’un pensament crític i la consciència de pertànyer a la societat –tant si és la comunitat local com la societat globalitzada.

• Per al Programa de convivència i mediació, són molt importants les petites accions de cada dia que incorporem al currículum. Considerem que l’accés a la cultura de la pau es fa mitjançant la combinació d’aquests tres eixos:· La pròpia identitat, el coneixement d’un mateix.· La comunicació i la relació amb els altres.· La comprensió del món.

2. Quins objectius teniu?• Introduir temes i enfocaments nous als centres educatius amb la intenció que s’incorporin

activament al projecte educatiu del centre.• Formar per a la convivència, la pau i la solidaritat.• Prevenir les conductes problemàtiques.• Intervenir davant els conflictes.• Cal canviar l’accent i posar el sentit en allò que és necessari –i la cultura de pau ho és–: les

àrees de coneixement han d’estar al seu servei. Volem un coneixement escolar que serveixi per a la vida.

• Potenciar els projectes innovadors i, sobretot, fer aflorar allò que ja es fa als centres educatius –fer-ho conèixer, reconèixer-ho. Que es canviïn les metodologies de l’aula, que es creïn noves dinàmiques...

• S’ha previst una enquesta per a les escoles d’educació primària i per als IES sobre l’estat de la convivència; s’hi vol recollir justament el que va bé, el que funciona bé, els bons resultats.

3. A qui us adreceu?• A la població docent i escolar de Catalunya, ed. obligatòria i postobligatòria no universitària.

4. Què els oferiu?• Dos programes d’innovació educativa directament relacionats amb l’EpP: convivència i mediació,

i ciutadania (projectes de pau i solidaritat).• Cursos de formació del professorat.• Materials per als centres de recursos pedagògics relacionats amb els temes dels programes

d’innovació.• Subvencions (300.000 euros) per a les entitats que produeixin materials d’aula. El tema prioritari

és la cultura de pau. Vegeu la convocatòria al DOGC 10-11-2005, 4507.

5. Quins materials produïu?• Hi ha diversos materials que s’estan elaborant o experimentant. Per exemple:

· Cinema i drets dels infants (per treballar cada dret dels infants per mitjà d’un film).· El sol de la nit (treball sobre aquests documentals en què infants de diverses cultures

reflexionen sobre aspectes diversos: la pau, la guerra, la família, etc.).

Joan BADIA (subdirector general), Dolors FREIXENET (coord. Programa de ciutadania) i Pilar QUERA (coord. Programa de convivència i mediació), Departament d’Educació, Subdirecció General de Currículum i Innovació Educativa, Generalitat de Catalunya


6. Des de quan us hi dediqueu?• El Programa de convivència i mediació procedeix de legislatures anteriors; en aquesta s’ha

ampliat a l’educació infantil i primària (abans només abastava la secundària).• El Programa de ciutadania és nou d’aquesta legislatura.

7. Quins resultats us sembla que heu obtingut?• El Programa d’educació per a la ciutadania tot just fa un any que es treballa, encara no hi ha

resultats. De projectes de pau i solidaritat n’hi ha pocs, perquè el Departament d’Educació va fer la convocatòria massa tard (al maig) i molts centres no se’n van assabentar. Ara bé, se sap que hi ha molts centres que fan projectes pel seu compte; estem en contacte amb un grup que va organitzar fa dos anys unes jornades d’escoles compromeses amb el món, i n’organitzen unes altres per al maig d’enguany.

8. Amb quines institucions col·laboreu?• S’ha previst d’establir relacions de col·laboració tant amb altres serveis de l’administració educativa

de Catalunya com amb entitats especialitzades en els temes que es tracten en els programes.


1. Quina interpretació feu de l’educació per a la pau?• Qualsevol acció adreçada a promoure el que avui es coneix per «cultura de pau», sigui en

l’àmbit social que sigui.

2. Quins objectius teniu?Pretenc:

• Ajudar l’alumnat a: · Adquirir l’hàbit d’interpretar (i d’actuar) en les situacions de conflicte (de l’abast que siguin) amb

un enfocament més positiu que el de la simple sortida violenta.· Identificar i explicar la presència de la violència –del tipus que sigui– en els contextos socials

que s’analitzen a la nostra aula, remarcar-ne els efectes, valorar-los i cercar-hi alternatives adients segons els criteris de l’equitat i la justícia i, com a complement necessari, promoure els valors corresponents.

• Proporcionar al professorat idees, enfocaments, fonts informatives i continguts educatius desenvolupats, per tal de facilitar-los la possibilitat d’incorporar a la seva feina uns temes poc tractats als llibres de text i extremament necessaris en societats com la nostra, caracteritzada, entre altres, per una tendència a l’ús de la violència en totes les seves versions. Podríem dir que, sovint, l’eix de treball és la dèria per aconseguir un desprestigi radical de la guerra, id est, entendre’n les arrels i mostrar-ne la il·legitimitat.

3. A qui us adreceu?• Al professorat i a l’alumnat de diversos àmbits i nivells, i més especialment als futurs mestres

d’educació infantil i primària.

4. Què els oferiu?• Els cursos establerts pel Departament de Didàctica de les Ciències Socials, un dels quals és

específic d’EpP des del punt de vista dels conflictes armats actuals, i un curs de doctorat que també tracta aquest tema.

• Participació en el Mestrat de Relacions Internacionals del CIDOB amb un curs a l’entorn de l’anàlisi de conflictes armats concrets.

• Materials didàctics.

5. Quins materials produïu?• Materials didàctics, bàsicament per a educació primària i secundària, alguns fets individualment,

d’altres en bona companyia.• Alguns articles centrats en aquests temes i publicats en revistes d’educació.

6. Des de quan us hi dediqueu?• D’una manera poc reflexiva però molt entusiasta, d’ençà que algú em va suggerir casualment

Res de nou a l’Oest com a lectura obligatòria per a la meva aula de secundària, al començament de la dècada de 1980; més formalment, a partir de l’inici de la tesi, que va néixer el 1988 amb l’objectiu de ser «una història de la guerra per a nens i nenes» i que, finalment, va tenir un títol més seriós i un contingut més limitat.

7. Quins resultats us sembla que heu obtingut?• El tòpic diu, i diu bé, que els autèntics resultats aconseguits pel professorat són invisibles mentre

els alumnes són a l’escola, de manera que, ara com ara, em satisfà el fet de sentir-los plantejar determinades qüestions i «escoltar amb els ulls» mentre encara els tinc a la vora. Després, tinc l’esperança que hagin format part, entre altres possibilitats, dels professionals de l’ensenyament que van explicar a la seva aula la impertinència de la guerra contra l’Iraq i van animar la seva canalla a fer propostes pacífiques amb els seus dibuixos i textos...

8. Amb quines institucions col·laboreu?• He col·laborat (o col·laboro) amb el Seminario de Educación para la Paz de l’APDH, el CIP,

Intermón Oxfam, el SIP, el CIDOB, Bakeaz, IPES-Iruña/Pamplona, etc.

Anna BASTIDA, Departament de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona


1. Quina interpretació feu de l’educació per a la pau?• De modo resumido, una interpretación de paz positiva y conflictual. Educar para acabar con la

violencia cultural, estructural y directa. Educar para aprender a no estar en paz (como sinónimo de tranquilidad). Educar para un compromiso transformador social y político. Educar para hacer del conflicto una palanca de transformación de cambio y crecimiento. Educar para la confrontación no violenta, para el apoderamiento y la asertividad, para la desobediencia crítica. En fin, habría que hablar de todos y cada uno de los contenidos que pongo en ese dosier.

2. Quins objectius teniu?Pues, aunque pueda parecer muy pretencioso, sigo pensando que son dos:

• Despertar conciencias, intentando ayudar a ver y analizar el mundo desde otra visión, con su complejidad, sus injusticias, etc.

• Estimular y dar herramientas de transformación que permitan cambiar esa realidad que hemos descubierto y analizado. Sin esta parte, siempre he sentido que lo primero se queda en una educación SOBRE la paz, pero que no es transformadora. Incluso a veces se queda en una educación para la frustración, porque de qué sirve saber que tengo derechos si no sé cómo hacerlos valer.

3. A qui us adreceu?• Trabajo con grupos de profesorado de todos los niveles, algunas facultades y universidades,

ONG, colectivos ciudadanos, sindicatos, funcionarios (incluye policías, militares, etc.) y colectivos populares. En España, Italia y diversos países de América Latina (El Salvador, Guatemala, Costa Rica, Honduras, México, Colombia, etc.).

4. Què els oferiu?• Supongo que esta pregunta tiene que ver con lo que hago con estos sectores. Básicamente,

hago conferencias de sensibilización y, especialmente, talleres prácticos y socioafectivos donde aprendemos de forma vivencial todos los temas de la educación para la paz.

5. Quins materials produïu?• Diversos libros, unidades didácticas, dosieres pedagógicos, recursos en Internet (www.edualter.org),

juegos, etc., normalmente siempre en colaboración con otras personas y colectivos.

6. Des de quan us hi dediqueu?• Desde finales de la década de 1970. ¡Qué viejos somos y, seguramente, estamos!

7. Quins resultats us sembla que heu obtingut?• Es difícil de saber. Es un continuo sembrar y no tanto recoger. Aun así, creo que podemos ver

varias cosas. Las ONG han incorporado toda la temática y la metodología educativa en su función diaria y han ido más allá de la sensibilización (en muchas he tenido algo o bastante que ver), en muchísimos centros educativos se han puesto en menor o mayor medida programas de paz y convivencia, nuestro trabajo provocó en gran medida que incluso la LOGSE recogiera la educación para la paz como transversal (aunque eso, como las demás, se quedará en poca cosa excepto para quienes ya estaban comprometidos), puedo ver en varios países cómo hemos ido creando infinidad de grupos y colectivos que trabajan en estos temas...

8. Amb quines institucions col·laboreu?• Esto de ser una PNG (persona no gubernamental) asociada a muchas ONG hace que esto

sea muy largo: Seminario de Educación para la Paz de la APDH, Seminario de Educación de Badalona, muchas ONG en España y en Latinoamérica, diversas universidades, municipios, departamentos de educación de comunidades y estados, etc. En fin, no sé si quieres que te detalle. En www.pangea.org/pacoc/documentos hice hace tiempo una especie de currículum resumido y comprimido a 2 páginas.

Paco CASCÓN


1. Quina interpretació feu de l’educació per a la pau?• La contribució que des de l’educació es pot fer a la construcció de la cultura de pau.• La pau apareix com una manera de viure més que un estat i, per tant, ha de ser recreada

contínuament. La pau requereix una relació saludable amb els altres i amb l’entorn, amb justícia i sostenibilitat. El repte és avançar en la construcció de la cultura que possibiliti aquest tipus de relació, des dels significats (com interpretem els esdeveniments), als valors (què ens mou) i els fets (com actuem). La cultura de pau representa una manera de relacionar-se amb un mateix, amb les altres persones i amb el món, caracteritzada per la resolució dels conflictes des de l’equitat i el respecte.

• L’educació seria un procés permanent que es desenvolupa al llarg de tota la vida des de diversos àmbits: escola, família, comunitat, etc.

• En el món actual, un dels aspectes més complexes de l’educació per a la pau és l’educació en valors, ja que l’educació per a la pau requereix una educació EN la pau: viure la pau. L’espai educatiu pot possibilitar aquesta experiència, però es troba envoltat per un món absent de pau, no només per la guerra sinó també per la cultura dominant (les violències quotidianes: alienacions, injustícies, explotació, etc.).

• Aquesta realitat no impossibilita l’educació per a la pau, però sí que porta a posar èmfasi en l’educació en valors: generar un entorn favorable perquè les persones elaborin els seus propis valors juntament amb els altres.

• Però, a més d’aquest aprenentatge «intrapersonal», l’educació per a la pau implica altres aprenentatges que abasten des de l’entorn més proper de la persona (relacions interpersonals) fins a allò més llunyà (relacions intercomunitats). · Relacions interpersonals: aprenentatge de les habilitats socials i les capacitats personals

que contribueixen a recrear la cultura de pau: autoconeixement, autocrítica, gestió de les emocions, assertivitat, diàleg, empatia...

· Relacions intercomunitats: comprendre el món globalitzat i la relació dels grans esdeveniments amb la pròpia vida, amb esperit crític i constructiu.

• Amb el plantejament que tots aquests aprenentatges es troben imbricats, a la Fundació Solidaritat UB centrem els esforços en aquesta última dimensió de l’educació per a la pau, per mitjà de l’Observatori Solidaritat UB i el seu desenvolupament educatiu: el projecte PAULA.

2. Quins objectius teniu?• El projecte PAULA assumeix com a finalitat el foment de la cultura de pau i la solidaritat, i té com

a objectius:· Facilitar l’accés a anàlisis i recursos d’informació sobre pau, conflictes i drets humans.· Afavorir el treball quotidià sobre aquests temes en els centres educatius.· Fomentar el pensament crític, travessant les múltiples dimensions presents en un conflicte i

posant de relleu els temes compartits per realitats diferents.· Estimular actituds i conductes constructives davant els esdeveniments socials.· Crear un espai de participació i d’intercanvi d’experiències, que potenciï i enforteixi l’àmbit de

l’educació per a la pau.

3. A qui us adreceu?• Es tracta d’un projecte adreçat a mestres, professors i educadors que vulguin introduir i

potenciar l’educació per a la pau i els drets humans, en la seva acció educativa.• Els seus recursos poden ser útils a tots els àmbits i els nivells educatius, però volem donar

suport especialment a l’àmbit de l’educació reglada.

4. Què els oferiu?• Un servei per facilitar la incorporació de l’educació per a la pau en la feina quotidiana a les

aules, des de qualsevol nivell educatiu i àrea curricular.• Un espai web amb multitud de recursos educatius per facilitar la feina sobre l’eix transversal de

l’educació per a la pau.• Un espai de trobada entre professionals de l’educació amb interès a introduir i potenciar l’àmbit

de l’educació per a la pau a les aules.

Núria GONZÁLEZ, projecte PAULA, Fundació Solidaritat UB


5. Quins materials produïu?Tot el projecte es materialitza en un espai web (www.observatori.org/paula), ubicat dins l’Observatori Solidaritat UB, que conté:

• Esferes temàtiques. Cada tema serveix de punt de partida per apropar-se als esdeveniments complexos que vivim en l’actualitat: els conflictes, els drets humans, la interdependència de països, la globalització, la participació ciutadana, els moviments socials, etc. Es tracta de temes presents en el currículum de l’educació reglada, que actuen com a nucli articulador de la multitud de recursos presents en el projecte PAULA. Els temes desenvolupats fins al moment són els següents: · L’aigua. Factor clau en alguns conflictes armats, però també font de cooperació, com la nova

cultura de l’aigua contribueix a la construcció de la pau.· L’Islam. Religió que massa sovint es relaciona amb el fonamentalisme, lluny de la realitat de

la seva proximitat geogràfica i cultural.· Els drets humans. Recorregut per la seva evolució històrica i la realitat dels drets humans en

l’actualitat.· La guerra dels nens i les nenes. Un dels aspectes especialment dolorós de les guerres

contemporànies. · Les migracions. Aproximació a aquest fenomen que ha transformat les nostres comunitats.

• Itineraris. Cada persona pot fer un recorregut propi a través dels diferents recursos del projecte PAULA, en funció de les seves motivacions, els seus interessos i les seves necessitats. Per a cada àrea curricular i nivell educatiu, l’equip del projecte PAULA fa una proposta d’itinerari, de manera que s’integrin els continguts, els procediments i les actituds de l’educació reglada amb l’eix transversal de l’educació per a la pau.

• Continguts. En la secció de continguts es presenten d’una manera entenedora les múltiples dimensions presents en qualsevol esfera de la vida humana. Es tracta de copsar la complexitat dels esdeveniments socials i connectar aquests continguts amb els coneixements, els procediments i les actituds que s’estan treballant en cada àrea curricular del centre educatiu. D’aquesta manera, qualsevol itinerari a través del projecte PAULA s’orienta cap a l’eix transversal de l’educació per a la pau i els drets humans.

• Estudi de casos. Els estudis de casos mitjançant l’experiència d’un país, una regió o una comunitat determinats ofereixen exemples aplicats sobre els temes que s’estan abordant.

• Glossari. Un glossari per a cada esfera temàtica ofereix una altra manera d’apropar-se als problemes a partir dels termes clau implicats.

• Per saber-ne més. Les informacions poden ampliar-se de manera il·limitada mitjançant aquests recursos seleccionats d’Internet: articles d’anàlisi, organismes, programes, etc.

• Recursos educatius. Una selecció de recursos educatius disponibles a Internet que permeten treballar a l’aula sobre cadascun dels aspectes tractats en les esferes temàtiques.

• Propostes per a l’aula. L’equip del projecte PAULA elabora propostes d’activitats per treballar a l’aula amb els estudiants sobre els temes presentats en l’espai web, adaptades a cada àrea curricular i a cada nivell educatiu.

• Propostes del professorat. La participació del professorat és inherent al desenvolupament del projecte. En aquesta secció, el professorat pot publicar i compartir les seves propostes d’educació per a la pau: experiències, materials, activitats, projectes, etc.

• Fòrum. Facilita el contacte i la comunicació entre els professionals de l’educació interessats a potenciar l’àmbit de l’educació per a la pau. El fòrum és accessible a Internet dins l’espai web del projecte PAULA. Els missatges publicats es distribueixen també a la llista de distribució del projecte.

• Llista de distribució. Llista de distribució de correu electrònic. Ofereix la possibilitat de rebre a la bústia de correu electrònic les novetats del projecte PAULA i comunicar-se amb la resta de professorat subscrit a la llista. Permet difondre informació, comunicar experiències, fer consultes, sol·licitar suports, etc.


6. Des de quan us hi dediqueu?• L’Observatori Solidaritat UB treballa des de l’any 1997 oferint anàlisis i recursos al voltant dels

principals conflictes armats arreu del planeta, oferta que complementa amb cursos, activitats de difusió (exposicions, xerrades, col·laboració amb mitjans de comunicació, etc.).

• L’origen del projecte PAULA es remunta a l’any 2003, quan es preparava l’ocupació de l’Iraq i la ciutadania es mobilitzava contra aquesta guerra. En aquell moment, es va elaborar una primera versió de l’espai web, que oferia articles sobre temes clau implicats en els conflictes. A partir d’aquesta idea inicial, al llarg del curs 2004/2005, s’ha desenvolupat el projecte tal i com l’entenem actualment. El setembre de 2005 hem inaugurat una nova web acord amb els nous plantejaments.

7. Quins resultats us sembla que heu obtingut?• Es tracta d’un projecte jove, del qual s’ha fet poca difusió. Tenint en compte això, ens hem

trobat amb un nombre elevat de visites a l’espai web i que cada setmana rebem les dades de persones interessades a mantenir-se informades sobre les novetats del projecte, la qual cosa ens fa valorar que hi ha interès en la nostra proposta i que els recursos que fins al moment hem ofert són útils.

• L’octubre de 2005 hem iniciat contacte amb diversos ajuntaments per presentar el projecte als centres educatius del municipi. L’acollida també està sent molt bona, i per part de diversos agents (tècnics de solidaritat, d’educació, del Centre de Recursos Pedagògics i alguns mestres) hem rebut valoracions positives de l’espai web i els recursos que oferim.

8. Amb quines institucions col·laboreu?• El projecte PAULA és una iniciativa conjunta de l’Institut de Ciències de l’Educació i la Fundació

Solidaritat de la Universitat de Barcelona. Des de l’any 2005 rebem el suport del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.

• Al llarg del 2006 pretenem aprofundir la relació amb els centres educatius de tots els nivells: des d’educació infantil fins a l’àmbit universitari.


1. Quina interpretació feu de l’educació per a la pau?• Una visió integral i global, que incorpora els factors tant locals com globals i els valors. Ja no

es poden segmentar les diferents «educacions per a...»: s’han d’interrelacionar, comparteixen finalitats i procediments.

2. Quins objectius teniu?• Impulsar un nou corrent educatiu (engegat el 2003) anomenat «educació per a la ciutadania

global», que les integri totes (educació per al desenvolupament, la pau, la sostenibilitat, etc.).• Cal tenir incidència política en les directrius de l’àmbit educatiu, els currículums, els llibres de

text, les metodologies, el model organitzatiu escolar.• Sabem que hi ha un col·lectiu important de docents que ja hi treballen: cal cohesionar-lo.• Cal reforçar la fonamentació teòrica i tota la formació dels docents.Per a aquestes coses:• Intentem accedir a la Comissió Nacional del Currículum (Ministeri d’Educació i Cultura), per tal

de fer-los arribar els nostres plantejaments.• Intentem aprofundir la nostra fonamentació teòrica amb altres organitzacions, com Hegoa.• Volem reforçar la nostra proposta al professorat que ja treballa amb els nostres materials. Volem

establir una plataforma de treball amb el professorat per tal d’experimentar a l’aula les nostres premisses.

3. A qui us adreceu?• Al col·lectiu d’educadors, tant formals com no formals i a l’alumnat corresponent.

4. Què els oferiu?• Diferents propostes de treball, com ara el projecte «Connectant móns», amb una estratègia de

treball diferent (telemàtica) i en consorci amb grups portuguesos i italians (projecte europeu finançat per la UE) adreçat a «augmentar la conscienciació dels futurs ciutadans europeus envers el paper que poden i podran fer en la resolució dels desequilibris Nord-Sud» i a «contribuir a l’afirmació d’una idea de ciutadania “multidimensional”, entesa com a pertinença a comunitats més àmplies que les nacionals i la responsabilitat cap a aquestes». Aquest projecte forma part del programa «Educar per a una ciutadania global» (proposta educativa 2005-2006: pobresa zero).

• Sèries de materials de treball d’aula i de bibliografia de formació per al professorat.• Tallers per al professorat que participa en els programes educatius.

5. Quins materials produïu?• Edició molt àmplia de materials educatius, redactats tant per personal de la institució com extern:

col·leccions de contes, unitats didàctiques per a primària i secundària, maletes pedagògiques temàtiques, recursos i activitats, monogràfics i la sèrie Global express, editada en format paper i electrònic.

• Materials educatius ad hoc dels programes en curs.

6. Des de quan us hi dediqueu?• Des de fa més de 20 anys. Ara ja podem parlar de trajectòria llarga i consolidada.

7. Quins resultats us sembla que heu obtingut?• Uns 800 professors (de tot l’Estat) inscrits al programa educatiu.• Uns 3.000 centres de tot l’Estat hi participen d’una manera o altra.• Al programa «Connectant móns» (d’un mes de durada) el curs 2004-2005 hi van participar uns

700 alumnes. Enguany s’hi han inscrit 70 grups.• Entre 20.000 i 30.000 baixades anuals de Global express.• Som un referent de què disposa l’administració educativa, tant la de Catalunya com l’estatal.• També hi compten d’altres ONG.• Ressò a les revistes especialitzades.

Raquel LEÓN, Departament d’Educació d’Intermón Oxfam


8. Amb quines institucions col·laboreu?• Tenim convenis amb diverses entitats: Fundació Pere Tarrés, Fundació Catalana per l’Esplai,

centres cívics, etc.• Consorci establert amb portuguesos i italians per a «Connectant móns».• Escola de Cultura de Pau (UAB) per a «Connectant móns», el monogràfic «Construïm la pau».• Amnistia Internacional: anàlisi del treball de les escoles de magisteri sobre els tema dels drets

humans (temàtica desconeguda!).• Ecologistes en Acció: estudi sobre el tema de la sostenibilitat tractat en els llibres de text d’unes

40 editorials (resultats horrorosos!).


1. Quina interpretació feu de l’educació per a la pau?• Escoltes Catalans parteix de la voluntat d’educar nois i noies per a la transformació permanent

de la nostra societat. Per això, treballa de manera democràtica, amb un punt de vista laïc, vivint les diferències de pensament individual, des d’una perspectiva catalanista, descobrint la nostra identitat, coneixent-la i estimant-la com a pas previ per conèixer i estimar la pluralitat d’identitats i cultures que enriqueixen el planeta; fomentant la participació social, impulsant la sostenibilitat.

• Escoltes Catalans és una entitat juvenil d’àmbit nacional, formada per gent jove i adreçada principalment a gent jove, fet que suposa una enorme vitalitat. Actualment té uns 40 agrupaments i uns 4.000 associats.

• Escoltes Catalans no ha fet un treball explícit de definició de l’educació per a la pau, sinó que a partir de la seva proposta educativa pretén formar persones que esdevinguin, al llarg de les etapes educatives, responsables, amb esperit crític, lliures de manifestar la seva opinió, sinceres, respectuoses amb elles mateixes i amb els altres, compromeses, que participin de la vida col·lectiva. D’aquesta manera, incorpora dins del seu mètode educatiu, la pedagogia de l’acció, el treball de l’educació per la pau. Cada agrupament escolta ha de definir les seves pròpies programacions educatives adaptades a les necessitats de l’entorn i del grup de nois i noies.

2. Quins objectius teniu?• Escoltes Catalans assumeix l’educació per la pau com a part del seu projecte educatiu, ja que

entenem que, en educar persones crítiques amb la societat en què vivim, estem fent un treball per crear persones que eduquin per la pau.

• A part dels objectius permanents definits a partir dels nostres objectius educatius, Escoltes Catalans i a la Fundació Josep Carol s’han proposat tres accions que cal desenvolupar referides específicament a l’educació per la pau.· Dissenyar, elaborar i executar, amb els Éclaireurs de France, unes jornades de formació

d’educació per la pau adreçades als educadors de les associacions. · Participar en la primera fase del Projecte d’Educació per a la Pau de l’Escola de Cultura de

Pau de la UAB. · Impartir, per quart any consecutiu, el curs d’introducció als conflictes i a la cultura de pau, que

desenvolupa aspectes diferents: els conceptes de conflicte i pau, els interessos econòmics de les guerres, el desarmament pràctic, les conseqüències dels conflictes armats, mitjans de comunicació de masses i conflictes, trajectòria i efectes del moviment per la pau, i l’educació en i pel conflicte. Aquesta formació, de 30 hores, l’ofereix l’escola FORCA, un dels serveis de la Fundació Josep Carol.

3. A qui us adreceu?• El treball de l’educació per la pau es dirigeix a un públic diferent en funció de l’activitat. En

l’àmbit local, els agrupaments fan les seves programacions educatives per als seus infants i joves. En l’àmbit nacional, els programes i les accions s’adrecen als educadors, perquè després aquests actuïn amb coherència en l’àmbit local. En l’àmbit internacional les accions també es dirigeixen als educadors com a responsables de l’associació.

• Els cursos monogràfics organitzats a l’escola FORCA s’adrecen als educadors de l’Associació com a totes les persones interessades amb el tema. 4 anys.

4. Què els oferiu?• En l’àmbit local, cada agrupament, a partir de les línies generals del projecte educatiu d’Escoltes

Catalans, prioritza el treball de l’educació per la pau segons cregui convenient en funció de les necessitats educatives del grup i la realitat social d’aquest. Fa dos cursos, en el marc del conflicte de l’Iraq, es va fer una proposta educativa per a les etapes de raiers (12-14 anys) i pioners (15-17 anys). Un dels eixos de treball de l’àmbit associatiu és desenvolupar el pla de formació. En aquest marc englobem el treball amb l’associació dels Éclaireurs de France, amb els quals dissenyarem un programa de formació d’educació per la pau. En l’àmbit internacional apostem per la realització de projectes de cooperació per al desenvolupament amb altres associacions escoltes. Pensem que aquesta també és una eina educativa bàsica que pot aportar a molts dels nostres educadors una vivència que els permeti créixer personalment i col·lectivament.

Laia MARTÍNEZ, Fundació Josep Carol, Escoltes Catalans


• Cal no oblidar la dimensió internacional de l’entitat. Escoltes Catalans forma part de la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge, per mitjà de la qual està reconeguda internacionalment per les organitzacions d’escoltes i guies. Les organitzacions mundials d’aquestes, la WOSM (Organització Mundial d’Escolta) i la WAGGGS (Associació Mundial de Noies Guies i Noies Escoltes), estan desenvolupant un programa d’àmbit mundial d’educació per la pau, Gives for peace, que té una repercussió global per mitjà dels gairebé 40 milions d’escoltes d’arreu del planeta.

• Finalment la proposta més consolidada és el curs monogràfic de 30 hores que ofereix l’escola FORCA: introducció als conflictes i a la cultura de pau. Aquest curs es programa 1 cop cada any, i es pot contractar contactant amb l’escola.

5. Quins materials produïu?• L’escola FORCA va editar un llibre, El tambali, que recull dinàmiques per treballar la diversitat,

en el qual també s’inclouen dinàmiques de treball sobre conflictes i resolució de conflictes.• Fa dos cursos, l’equip d’implicació en moviments socials va elaborar un dossier d’ús intern per

treballar el conflicte de l’Iraq amb les etapes de raiers i pioners.• El treball iniciat amb l’Escola de Cultura de Pau de la UAB ens portarà a col·laborar en l’edició

de documents per treballar la pau i la resolució de conflictes en les diverses etapes educatives.

6. Des de quan us hi dediqueu?• Si entenem, com dèiem, que l’educació per la pau forma part del nostre projecte educatiu,

Escoltes Catalans s’hi ha implicat des dels seus orígens, el 1975.

7. Quins resultats us sembla que heu obtingut?• Com tot procés educatiu, l’educació per la pau és difícil de mesurar amb resultats; ara bé,

en fem una lectura positiva, ja que els agrupaments d’escoltes catalans, en moments de campanyes puntuals, s’han implicat directament en campanyes contra conflictes concrets i han desenvolupat programacions educatives que hi fan referència.

8. Amb quines institucions col·laboreu?• A nivell local, cada agrupament participa en les plataformes locals que considera oportunes.• A nivell nacional, formem part de la Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament i d’ONG

per a la Pau. Col·laborem amb la Fundació Jaume Bofill per a la realització de programes de treball de la interculturalitat, bàsicament. Formem part del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, amb el qual el passat mes de novembre vam participar en un projecte al Sàhara. Hem iniciat un projecte amb l’Escola de Cultura de Pau de la UAB, amb la qual treballem aspectes d’educació per la pau. Es va dur a terme un programa formatiu per als educadors davant la guerra de l’Iraq (2004), entre altres accions.


1. Quina interpretació feu de l’educació per a la pau?• Com a preparació per desenvolupar totes les potencialitats de les persones: això és la pau. • No s’hauria de circumscriure a les escoles, sinó que caldria adreçar-la a la societat tota

sencera, per tal que ho impregnés tot..., però això és molt difícil. Ens trobem en un context de contradiccions brutals: «Las fuerzas armadas defendemos la paz», i els valors predominants són economicistes.

• Cal saber persuadir que la pau és millor que la guerra, que és el contrari de la vida. No es tracta de sensibleria, cal estudiar molt, tenir una base ètica molt sòlida, ser lluitadors, plantar cara al sistema, tenir sentit crític, anar contra la injustícia i la desigualtat.

• Tot el professorat hauria de tenir consciència que ha d’educar per a la pau, com a eix transversal d’allò que treballin, però, com que no és així, l’EpP és una assignatura complementària. El professorat no ho té clar, ni tan sols en els temes d’immigració, i encara pitjor els de ciències...

2. Quins objectius teniu?• Crear opinió respecte de coses que es poden canviar. Transmetre a les persones que, malgrat la

seva posició a la societat, les seves opinions hi poden fer molt.• Donar informació sobre què és un ésser humà i què pot arribar a fer. La capacitat de canviar les

coses, treure el millor d’ells mateixos. Els missatges que reben els priven de saber on poden arribar. Que sàpiguen les dimensions de les persones. És cert que hi ha un desencís d’entrada, però cal ser crític, les coses es poden canviar. Cal establir contactes amb la filosofia (què és una persona, per què hi és...) i donar-los informacions molt variades i bàsiques sobre temes que els són desconeguts: l’armamentisme, per exemple.

3. A qui us adreceu?• A l’alumnat, però traspua a tot arreu, i a la ciutadania en general.

4. Què els oferiu?• Classes d’EpP, però també les classes d’història «tenyides» d’aquesta interpretació.• Articles de premsa a la «Tribuna de la pau» (al diari La Mañana, de Lleida).

5. Quins materials produïu?• Els articles de premsa.

6. Des de quan us hi dediqueu?• De fa uns 20 anys.

7. Quins resultats us sembla que heu obtingut?• Allò que explico a classe els toca la intimitat, els afecta i se’ls veu. Hi ha hagut canvis: la societat

civil ha assumit coses. Els resultats no són pas immediats, són a la llarga: corrents d’opinió. Som pocs, però fem feina, som persistents.

8. Amb quines institucions col·laboreu?• Justícia i Pau de Lleida: cada any fem un cicle de conferències, en la mesura del possible.

Elvira MASSIÀ, Justícia i Pau a les Terres de Ponent, professora d’ensenyament secundari (Torre-Serona)


1. Quina interpretació feu de l’educació per a la pau?• Entenem que educar per a la pau significa treballar des de perspectives diferents, com ara la

no-violència, la cooperació, la solidaritat, el desarmament, la defensa dels drets humans, la resolució no violenta de conflictes partint del diàleg, la cooperació, la negociació i la mediació.

• D’altra banda, consisteix a treballar aquests continguts a partir de diferents mètodes socioafectius, que fomentin actituds com ara l’autoestima, la comunicació, l’assertivitat mitjançant dinàmiques de grup i tècniques de treball cooperatiu, de foment de les habilitats creatives i les competències socials.

2. Quins objectius teniu?• Facilitar l’accés a la informació, els materials didàctics i els recursos existents sobre educació

per a la pau, el desenvolupament i la interculturalitat.• Establir un espai d’intercanvi d’experiències, materials i informació entre les persones i les

entitats que treballen en aquests àmbits.• Sensibilitzar sobre temes d’actualitat i incentivar la participació de la població en activitats i

campanyes relacionades.

3. A qui us adreceu?• Al professorat de primària i secundària, als monitors de lleure, als educadors en general, a

associacions i moviments socials que duen a terme una tasca de sensibilització en els àmbits de la pau, el desenvolupament i la interculturalitat, a la societat civil interessada per aquests temes.

4. Què els oferiu?• Informació, recursos i materials per treballar al voltant dels temes de pau, drets humans,

resolució de conflictes i mediació, autoestima, comunicació, dinàmica de grups, desenvolupament, comerç just i consum responsable, interculturalitat, migracions, coneixement d’altres cultures i països, etc., per mitjà del servei de la Xarxa de Recursos Educatius d’Edualter (http://www.edualter.org).

• Un espai d’intercanvi d’informació i de recursos sobre aquests àmbits, mitjançant una agenda actualitzada, i una base de dades de persones i de grups que treballen en aquests temes.

• Dossiers sobre temes d’actualitat per treballar al voltant de diferents dates al llarg de l’any (Nadal, DENIP, Dia Internacional de la Dona…).

• Formació en els zmbits de la pau, el desenvolupament i la interculturalitat.

5. Quins materials produïu?• Materials didàctics per utilitzar en diversos contextos educatius (formal, no formal i de lleure),

per exemple: · Genocidi i impunitat en les transicions a la democràcia: el cas de Guatemala. Unitat didàctica

de ciències socials per a alumnes de 14 a 16 anys. E. Cañada.· Alí Bei i el seu enigma. Crèdit de síntesi de segon cicle d’ESO. E. Navarro.· Proposta didàctica sobre el deute extern. X. Montagut, A. Gallart i M. Sedó.

• Materials de sensibilització per utilitzar en activitats de sensibilització, per exemple: · Cinema i desenvolupament (I). Les relacions Nord-Sud a través del cinema. Ernest Cañada /

Edualter· Cinema i desenvolupament (II). Els desordres del subdesenvolupament. Ernest Cañada /

Edualter· Les diverses cares del racisme: el cas d’El Ejido. Materials didàctics de reflexió sobre

immigració des del paper dels mitjans de comunicació. Migra-Media; Edualter.• Materials de suport a la formació de persones que treballen en els àmbits de l’educació i la

sensibilització, com per exemple: · Educar en y para el conflicto. Paco Cascón.· Centre i Sud-amèrica. Quadern del professorat. Laura Cardús i Mireia Zabala.

Clara MASSIP, coordinadora d’Edualter


• Recopilacions de materials ja existents per dinamitzar campanyes de sensibilització, com ara: · Dia de la Dona Treballadora 2005, campanya 8 de març: la violència cap a les dones.· Nadal 2004: videojocs i valors.· DENIP 2003: El paper dels mitjans de comunicació en els conflictes.· DENIP 2001: El conflicte entre Palestina i Israel.

6. Des de quan us hi dediqueu?• Des del 1999.

7. Quins resultats us sembla que heu obtingut?• Hem consolidat un grup de 1.091 persones interessades en aquests temes que s’han subscrit a

la llista de distribució de correu d’Edualter per rebre informació dels materials, les campanyes i les activitats que duem a terme.

• Hem facilitat la creació d’una xarxa de persones (459) que intercanvien informació i comparteixen recursos, i d’una xarxa d’entitats (384) que difonen les seves activitats i les seves publicacions a través del portal d’Edualter.

• Hem aconseguit que una mitjana de 75 persones al dia consultin la Xarxa de Recursos Educatius d’Edualter.

• Hem creat una base de dades bibliogràfica sobre educació per a la pau, el desenvolupament i la interculturalitat, que consta actualment de 954 referències.

• Hem incorporat a la xarxa 117 materials útils per treballar aquests temes en diferents contextos educatius.

• Hem dinamitzat 48 campanyes de sensibilització sobre diversos temes d’actualitat.

8. Amb quines institucions col·laboreu?• Seminari Permanent d’Educació per a la Pau de Badalona.• Pangea• Grup d’Educadors d’Amnistia Internacional de Catalunya• Fundació per la Pau.• Escola de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona• Fundació Jaume Bofill• Associació Ciutadana Antisida de Catalunya• Fundació Luciérnaga (Nicaragua)


1. Quina interpretació feu de l’educació per a la pau?• Diu Frederic Roda que la pau és «un bé de segon nivell», perquè la seva existència depèn

del fet que es compleixin condicions prèvies, els «béns de primer nivell»: desarmament, desenvolupament, drets humans, justícia social, protecció de l’entorn. Per mi, l’EpP és qualsevol tipus d’educació que potenciï algun d’aquests valors.

2. Quins objectius teniu?• Difondre aquest punt de vista i avançar en algunes d’aquestes condicions per a la pau. Justícia

i Pau se centra en els temes de desarmament, desenvolupament, drets humans i pobresa i marginació (especialment en l’àmbit de les presons).

3. A qui us adreceu?• A dos destinataris: l’opinió pública, per tal d’informar-la, i les administracions, per tal de

pressionar-les en la línia dels nostres objectius.

4. Què els oferiu?• Xerrades, cursos, materials de diverses menes, jornades (moltes, al cap de l’any), campanyes

(alguna).

5. Quins materials produïu?• Vegeu les entrevistes a Tica Font i Pere Ortega.

6. Des de quan us hi dediqueu?• Justícia i Pau va néixer el 1968. Jo hi vaig entrar el 1982, en ocasió de l’inici del tractament del

tema del 0,7%.

7. Quins resultats us sembla que heu obtingut?• Ara es parla de banca ètica i se sap què vol dir: això significa que la sensibilització ha arribat a

l’opinió pública; i la Generalitat dedica diners a la cooperació, i també existeix l’objecció fiscal, i el servei militar ja no és obligatori, i existeix la Llei de foment de la pau...

8. Amb quines institucions col·laboreu?• Justícia i Pau és a l’origen de totes tres federacions d’ONG de Catalunya –la qual cosa ja és una

manera de col·laborar. Forma part de la Xarxa Europea contra el Comerç d’Armes (ENAAT). Estableix vinculacions puntuals per a campanyes, com ara la que es fa en favor de la banca ètica des de la plataforma FETS.

Arcadi OLIVERES, president de Justícia i Pau (Barcelona)


1. Quina interpretació feu de l’educació per a la pau?• Una interpretació molt àmplia: en la mesura en què crees pensament i generes actituds

determinades ja fas EpP. Es tracta de donar informació diferent –no pas acadèmica, sinó per situar-se i actuar– perquè la gent hi reflexioni.

2. Quins objectius teniu?• Generar informació que sigui fàcil d’entendre (rigorosa però divulgativa, amb llenguatge de

carrer) per tal que arribi a la gent normal; fer de pont entre els acadèmics i la gent, extreure l’essència del seu saber; provocar reflexió per tal que la gent es posicioni i sigui activa.

3. A qui us adreceu?• Al conjunt de la societat. Escoles (professorat/alumnat), centres cívics, ajuntaments, etc.

4. Què els oferiu?• Materials de tota mena: articles, pòsters, exposicions; xerrades (una llista de 8-10 títols) per a

les escoles, úniques o bé en forma de cicle; pàgina web, a la qual «tot s’hi penja», incloent-hi informacions i textos d’interès de procedència exterior per tal de facilitar l’accés a tothom.

5. Quins materials produïu?• La Tica es dedica especialment als temes de desarmament i comerç d’armes.

6. Des de quan us hi dediqueu?• Des del 1984, a partir de grups de base, activisme per al referèndum sobre l’OTAN, etc.

7. Quins resultats us sembla que heu obtingut?• Ni que siguin impossibles de comprovar, està convençuda que si no hi hagués hagut el conjunt

de moviments capaços de crear consciència entre la gent, no haurien estat possibles les actituds cap al referèndum de l’OTAN, la desfilada militar o la guerra contra l’Iraq.

• La pàgina web la visita molta gent. Els materials ens els valoren molt.• Però és la història que mai no acaba: ara, caldria tornar a començar, perquè als joves no se’ls

han transmès les idees i els valors que corresponen a l’EpP.

8. Amb quines institucions col·laboreu?• Vegeu l’entrevista següent.

Tica FONT, Centre d’Estudis per la Pau Josep M. Delàs, Justícia i Pau (Barcelona)


1. Quina interpretació feu de l’educació per a la pau?• Una interpretació àmplia: la transmissió dels valors de la cultura de pau, d’una banda en el

terreny estricte de l’ensenyament; de l’altra, mitjançant conferències, xerrades o escrits en àmbits no escolars. Creem opinió i també recerca, especialment en l’àmbit del desarmament.

2. Quins objectius teniu?• Creació d’opinió en el conjunt de la societat civil, especialment dins els moviments socials. No

pretenem pas d’arribar al poder, sinó que la societat pressioni a favor dels canvis.

3. A qui us adreceu?• A tothom, a la societat.

4. Què els oferiu?• Vegeu l’entrevista anterior.

5. Quins materials produïu?• Pere Ortega acaba de publicar, amb Alejandro Pozo, No violencia y transformación social.

6. Des de quan us hi dediqueu?• Si fa no fa, des del 1985. Els darrers 15 anys, més intensivament, a mitja jornada.

7. Quins resultats us sembla que heu obtingut?• És difícil d’avaluar. Les darreres manifestacions no sé si se’ns poden atribuir, però una mica,

segur que sí. Hem estat presents per totes les guerres que hi ha hagut aquests anys. D’alguna manera, se’ns reconeix la tasca feta: cada cop se’ns demanen més articles i més xerrades.

8. Amb quines institucions col·laboreu?• Som membres del CTD (Centre de Treball i Documentació), del qual han sortit prou iniciatives

antiguerra; amb la Fundació per la Pau; amb la Universitat de la Pau de Sant Cugat; en altres temps, amb En pie de paz.

Pere ORTEGA, Centre d’Estudis per la Pau Josep M. Delàs, Justícia i Pau (Barcelona)


1. Quina interpretació feu de l’educació per a la pau?· Educar per la pau és ajudar a desenvolupar les capacitats i les possibilitats que tota persona té,

tot el potencial que li facilitarà viure de manera creativa i feliç amb ella mateixa i amb els altres.L’educació per la pau està basada en la filosofia que tota persona, tota cultura, tot poble i el

mateix planeta Terra tenen dret a ser respectats i que se’ls faciliti el desenvolupament. («Pensar globalment i actuar localment.»)

L’educació per la pau, per tant, implica també apropar a la realitat, facilitar coneixements, afavorir la relació, la sensibilització i el compromís davant els diversos tipus de violència i proporcionar mitjans per treballar els conflictes de manera constructiva.

2. Quins objectius teniu?· Educar per sensibilitzar, fer de l’educació una eina de desenvolupament tant personal com

social. Aprendre a llegir la realitat, cercar vies diferents per trobar mitjans d’educar per a la pau. Els educadors, com deia Paulo Freire, hem de saber a favor de què estem (i en contra de què); aconseguir apoderament, deixar el món millor de com el vam trobar.

3. A qui us adreceu?· A futurs mestres i al professorat en general: formació inicial i permanent, dins i fora de la

universitat. Cap àmbit n’ha quedat fora: presons, monitors de lleure, ateneus.

4. Què els oferiu?· Allò que demanen, tot i que sovint no saben què volen. · Conferències, cursos, tallers, recitals, dinamització de grups, participació en projectes,

assessorament, etc.

· «Mediart», una secció específica dins l’SPEP adreçada a la resolució de conflictes, que es treballen per mitjà de les arts.

· Creativitat.· Postgrau: Educació i conflicte. La mediació com a recurs (5a edició enguany).· Doctorat: Educació i conflicte, Educació intercultural, Drets humans, etc.

5. Quins materials produïu?· Hi ha més pràctica directa que no pas producció literària. Alguna cosa –convocatòries, fitxes de

seguiment d’activitats– en funció de l’SPEP.

6. Des de quan us hi dediqueu?· A l’EpP, des de finals de la dècada de 1970 i principis de la de 1980. L’SPEP data del 1985.

7. Quins resultats us sembla que heu obtingut?· El jovent que ha passat per aquí: la importància de les experiències. Ha compartit els processos

vistos. Impacte a l’escola de mestres o la facultat. Sembla útil per als qui han passat pel Seminari. Han reproduït el que han après al seu lloc de treball: hi ha hagut ressò, segueixen la mateixa sensibilitat.

8. Amb quines institucions col·laboreu?· Amb els departaments universitaris que han demanat activitats, amb altres universitats.· Universitat Internacional de la Pau, des de la dècada de 1980.· UNAM de Mèxic, cursos de resolució alternativa de conflictes; Universitat d’Aguas Calientes.· Justícia i Pau, secció EpP.· Centre Teoria i Pràctica de la Mediació, Barcelona.· CIFEDOP (Ginebra): cursos d’EpP i drets humans.· Gernika Gogoratuz.· Nova Escola Gallega.· Contacte amb gent de teatre i artistes en general.

Carme ROMIA, Seminari permanent d’EpP (SPEP), Universitat de Barcelona


1. Quina interpretació feu de l’educació per a la pau?• Una interpretació àmplia, tant en l’àmbit formal com el no formal.

2. Quins objectius teniu?• Educació en la cultura de pau. Se centren en temes relacionats amb tota mena de diversitat:

biològica, religiosa, d’idees, etc. Tracten el diàleg interreligiós, la sostenibilitat, els conflictes i els temes relacionats amb els anomenats Objectius del Mil·lenni proclamats per l’ONU (pobresa i fam, educació primària, igualtat de gènere, mortalitat postinfantil, salut materna, sida, malària i altres malalties, sostenibilitat ambiental, associació global per al desenvolupament).

3. A qui us adreceu?• Als àmbits educatius tant formals com no formals i a la societat catalana en general, incloent-hi

les institucions administratives del país.

4. Què els oferiu?• A les escoles: que entrin a formar part de la xarxa catalana d’escoles associades a la UNESCO;

a les que ja hi pertanyen, diferents programes educatius, cursos de reciclatge per al professorat i una sèrie de materials i recursos, tant traduccions com encarregats per UNESCOCAT.

• Els programes educatius vigents actualment són aquests:

· Projecte «Mediterrani Occidental» –el més ampli–, en què participen Itàlia, Malta, Tunísia, el Marroc, Algèria, Espanya i França. Se centra en temes de sostenibilitat i interdependència, patrimoni i diversitat cultural, diversitat i cultura religiosa, educació plurilingüe.

· Projecte «El patrimoni mundial en mans dels joves», centrat en temes de patrimoni tangible i intangible (diversitat lingüística, cultura, religió).

· Projecte Linguapax, centrat en la cooperació entre pobles mitjançant l’ensenyament i l’aprenentatge de llengües.

• A l’educació no formal, cursos de diverses menes: sobre drets derivats de la nova llei d’estrangeria per a dones immigrades –es fa en format bilingüe català/urdu, àrab, tagàlog, wòlof, amazic; se’n preveu una versió actualitzada i una versió en 10 llengües més; cursos en diversos territoris de Catalunya (ajuntaments, sindicats, etc.).

• A la societat en general i als mitjans de comunicació, bibliografia relacionada amb la temàtica preferent de l’entitat (vegeu apartat següent).

• A les institucions públiques, assessorament i cursos específics, com ara l’Ajuntament de Barcelona (al Centre Interreligiós de Barcelona, sobre la gestió de la diversitat religiosa) i a altres institucions i centres a l’entorn de la prevenció de conflictes religiosos. Cursos i materials de formació contra el racisme (Regidoria de la Dona i Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona) formació sobre temes d’antiracisme i multireligió, drets humans i diversitat cultural als Mossos d’Esquadra, la Policia Municipal i la Policia Nacional.

• Les campanyes endegades són de perfil baix i no es pot arribar a parlar de sensibilització en sentit estricte.

5. Quins materials produïu?• Publiquen la traducció al català dels informes anuals del PNUD i de Worldwatch Institute,

a més de volums específics també traduïts al català, com ara Cap on van els valors; un calendari interreligiós (en què figuren les diverses festes rituals juntament amb les festes laiques catalanes i les diades internacionals; cada any té un tema-eix específic i s’acompanya d’un dossier pedagògic); un vocabulari de les religions fet per experts i per membres de les comunitats religioses corresponents, adreçat als mitjans de comunicació amb la finalitat de facilitar als periodistes les eines indispensables que els capacitin per usar un vocabulari no ofensiu. Aquest material es vol ampliar.

• Materials adreçats a les escoles que fan part dels seus programes, centrats en els temes corresponents (per exemple, quaderns sobre Linguapax).

Onno SEROO, coordinador de programes d’UNESCOCAT (Barcelona)


6. Des de quan us hi dediqueu?• La línia d’actuació actual prové del 1984.

7. Quins resultats us sembla que heu obtingut?• Constaten la millora de la capacitat de la societat catalana per tractar els problemes delicats de

la diversitat religiosa i lingüística; i també que al llarg dels darrers dos anys tenen més ressò als mitjans de comunicació.

• La seva capacitat de donar resposta i bones pràctiques als resultats de la globalització es manifesta pel fet que reben visitants de països estrangers per tal de demanar-los assessorament (diverses missions per a països africans, asiàtics i de l’Amèrica Llatina).

8. Amb quines institucions col·laboreu?• Han establert col·laboracions amb altres institucions, però no projectes conjunts.Formen part de les Federacions Catalanes d’ONG i també, en l’àmbit internacional, per exemple,

del Comitè Especial de Drets Humans (organització consultiva de l’ONU). També col·laboren amb el PNUD i amb altres fundacions nord-americanes i europees.


1. Quina interpretació feu de l’educació per a la pau?A la Universitat Internacional de la Pau entenem l’educació per la pau com:

• El foment de la cultura de la pau, l’enfortiment i l’arrelament de la pau i de la convivència i la prevenció i la solució pacífica de conflictes.

• La promoció i la defensa dels drets humans, la llibertat, la democràcia i la dignitat de la persona com a base per a tot l’esforç en pro del desenvolupament humà al món.

• El foment dels valors de tolerància, justícia, solidaritat i respecte cap a formes de vida diferents.• La difusió, entre altres, dels valors socials i culturals de les societats beneficiàries de la

cooperació. • La promoció de l’estudi, la reflexió, la informació i el debat sobre les causes de les desigualtats

en el desenvolupament i les possibles vies de solució.• La promoció de pràctiques solidàries i de compromís actiu en la ciutadania.

2. Quins objectius teniu?• L’objectiu principal de la Universitat de la Pau és educar per la pau. Consisteix a fomentar la

cultura de la pau, promoure l’estudi, la reflexió, la informació i el debat crític. • Promoure i defensar els drets humans, la llibertat, la tolerància, la justícia, la igualtat de drets, el

respecte cap als altres, la democràcia i la dignitat de la persona com a base per a tot l’esforç en pro del desenvolupament humà al món.

• Treballar en l’ampliació i l’eficàcia de línies antigues i noves de sensibilització de la població.• Promoure les pràctiques solidàries i de compromís actiu en la ciutadania local i nacional,

fomentant la creació de sinergies i l’establiment de vincles i col·laboracions amb altres entitats i administracions.

• Promoure l’estudi i el debat crític a partir de seminaris teòrics, oferint espais per a l’encontre i la convivència entre persones interessades en els temes de discussió que s’ofereixen, i difonent els coneixements d’especialistes en temes de pau i acostar-los a la ciutadania.

3. A qui us adreceu?• A la població en general, especialment a la comunitat educativa i als membres de moviments

socials.

4. Què els oferiu?• Dues activitats en format de curs que inclouen ponències, taules rodones, debats i tallers.

SEMINARI D’HIVERN: Pensament per la pau, en què es tracta de conèixer les bases teòriques que sustenten el pensament pacifista occidental. Fins al moment n’hem fet dues edicions: «Filosofia i pau», sobre el pensament de Kant, Toureau i Arendt; «Economia i pau», sobre Hobson, Keynes i Luxemburg, i estem preparant «Literatura i Pau», sobre Tolstoi, Brecht i Wolf.

SEMINARI D’ESTIU: Curs d’estiu sobre anàlisi dels conflictes, des d’una àmplia perspectiva –geoestratègica, econòmica, social– y sobre els moviments i les alternatives en els processos de lluita i construcció de pau. Fins ara se n’han celebrat 20 edicions; estem preparant la 21a sobre la Mediterrània com a frontera.

• Actes de commemoració i reconeixement, com ara: DIADA PER LA NO-VIOLÈNCIA: activitat de caire ciutadà que se celebra a finals de gener,

coincidint amb l’aniversari de la mort de Gandhi i on es fa un petit homenatge a alguna figura destacada per la seva actitud i la promoció de la no-violència com a forma de transformació social. Aquest any està dedicada a Pau Casals.

MEMORIAL JOAN XXIII per la Pau, activitat impulsada per l’IVSP des de l’any 1967 i que, en l’actualitat, assumim conjuntament. És un guardó que vol reconèixer la lluita per la construcció de la pau d’una manera silenciosa. Aquest any ha estat atorgat a Joan Surroca.

Neus SOTOMAYOR, Universitat de la Pau (Sant Cugat)


• Activitat de formació, debat i convivència entre interessats en la construcció en i per la pau. Es planteja com una activitat de ciutat i de relació entre diverses entitats de Sant Cugat. Es tracta de les Nits temàtiques, en què es presenta i es debat un llibre –que es recomana haver llegit, tot i que no és imprescindible– i es passa un documental que tracta el mateix tema; per exemple, en la propera sessió es presentarà el llibre Petróleo por sangre de Michael Klare i el documental El agotamiento del petróleo y el fin del sueño americano, dirigit per Gregory Greene. Aquesta activitat es fa una vegada al mes a la seu de l’Ateneu.

• PROPOSTA EDUCATIVA: «QUINA SOLIDARITAT I QUINA PAU? TEIXINT XARXES ENTRE JOVES D’ARREU». Es tracta d’una nova proposta que, en col·laboració amb l’ajuntament de Sant Cugat i els IES de la ciutat, estem implementant aquest curs, de manera pilot a dos IES, amb els alumnes de tercer d’ESO. La proposta consta de tres fases: formació d’educadors, formació de professors (amb un curs reconegut pel Departament d’Educació) i treball amb els joves. El temes que constitueixen l’eix de treball d’aquest curs són «Pau i ciutadania»; per al proper està prevista una segona fase: «Ciutadania i interculturalitat».

5. Quins materials produïu?• Llibre de ponències del curs d’estiu.• Col·lecció «Pensament per la Pau», que recull les ponències dels seminaris (no exclusivament).

6. Des de quan us hi dediqueu?• Des de 1984.

7. Quins resultats us sembla que heu obtingut?• Això és molt difícil de valorar, però si es pot mesurar per nombre de participants, cada any anem

augmentant la participació en les activitats, especialment en el curs d’estiu.• Un dels reptes que ens sembla important és ampliar el nostre camp d’actuació i el públic

receptor entre els més joves; per aquest motiu valorem molt el projecte educatiu als IES i hi estem dedicant molts esforços i recursos.

8. Amb quines institucions col·laboreu?• Com a administració: Ajuntament de Sant Cugat, Diputació de Barcelona, Agència Catalana de

Cooperació, Fons Català de Cooperació.• Formem part de la FCONGP i del Consell Català de Foment de la Pau.• Col·laborem activament amb FETS, formem part de la junta.• Col·laborem amb diverses entitats de Catalunya i de fora en funció dels diversos temes tractats.• A Sant Cugat, formem part de la Xarxa Solidària i col·laborem amb diverses entitats ciutadanes.


El Seminari d’Educació per a la Pau de Badalona, que fa 20 anys que existeix, es troba en una situació difícil pel fet que, a hores d’ara, només té capacitat per mantenir una part reduïda de les seves activitats. Per sortir de l’estancament, es planteja la col·laboració amb alguna altra institució.

1. Quina interpretació feu de l’educació per a la pau?• Un concepte de pau activa, com a procés de compromís, de transformació. Implica educar-hi

mitjançant la feina de reflexió en valors, en resolució de conflictes per la via pacífica a través dels jocs, el treball cooperatiu. Es plantegen els temes d’interculturalitat dins de la tasca quotidiana.


3. A qui us adreceu?• A la població escolar –professorat i alumnat.

4. Què els oferiu?• «Els contes per la pau»; enguany, treball sobre fronteres i migracions amb Danilo Martucelli,

sociòleg francès.• Seminaris de formació per al professorat.

5. Quins materials produïu?• Els contes del seminari es troben a www.xtec.net/crp-badalona.

6. Des de quan us hi dediqueu?• Fa uns 20 anys.

7. Quins resultats us sembla que heu obtingut?

8. Amb quines institucions col·laboreu?• Escola de Cultura de Pau, UAB.

Anna VICENTE, Seminari d’Educació per a la Pau de Badalona


1. Quina interpretació feu de l’educació per a la pau?• Una interpretació en la línia de Paco Cascón. Els continguts se centren en el conflicte i la pau

positiva. La metodologia és socioafectiva.


3. A qui us adreceu?• Al professorat de tots els nivells i a tot arreu, sovint més de fora de Catalunya que no pas de

dintre: la resta de l’Estat (Aragó, País Basc, Andalusia), Argentina...

4. Què els oferiu?• En l’àmbit acadèmic, col·laboren amb Paco Cascón en el postgrau «Cultura de pau»;

assignatura de campus UAB «Educació per la pau i en el conflicte» (majoritàriament per a futurs mestres), tallers («Funcionament assembleari i no-violència», «Creativitat i conflicte» –vinculat amb l’art, especialment amb el teatre–), etc.

• En l’àmbit no acadèmic: tallers per a moviments socials (per exemple, a l’Assemblea Permanent Pro Drets Humans de Buenos Aires); col·laboració amb un barri de Manlleu: treball de formació i acompanyament en la millora de la convivència enmig d’un conflicte en el context d’una onada immigratòria (amb no gaire èxit).

5. Quins materials produïu?• Editen material pedagògic limitat pel fet que ja n’hi ha molt. Tot i així, han creat els Quaderns

d’Educació (amb la Diputació de Barcelona) «Comprensió del món» (temes: un conflicte internacional, els nens soldats, la construcció de l’enemic, etc., amb metodologia, adient per al professorat de secundària); «Audiència pública» (sobre convivència pacífica).

6. Des de quan us hi dediqueu?• Des de l’any 2000.

7. Quins resultats us sembla que heu obtingut?• Estan molt satisfets: per la incidència en les necessitats del professorat, especialment en la

metodologia adient per encarar situacions (sobretot pel que fa a secundària, en els conflictes de convivència), encara que els canvis de plantejament són escassos, la repercussió és curta i es constata resistència al canvi del professorat.

8. Amb quines institucions col·laboreu?• Amb Intermón: campanya sobre armes lleugeres, dins el projecte «Connectant móns»,

publicació de materials.• Fundació per la Pau.• Seminari d’EpP de Badalona.• ICE de la UAB, una col·laboració que ara s’inicia.• Dos anys de col·laboració amb el barri de l’Erm de Manlleu.

Carles VIDAL i Cécile BARBEITO, Escola de Cultura de Pau, UAB


1. Quina interpretació feu de l’educació per a la pau?• Treballem amb dues idees bàsiques:que la injustícia i la desigualtat generen conflicte i que

qualsevol canvi ha de venir per la via de la consciència.

2. Quins objectius teniu?• Aprofundir i difondre aquestes dues idees per mitjà de la campanya de presentacions que

fem de l’Agenda Llatinoamericana. Utilitzem aquesta publicació com a eina de formació i de transformació.

3. A qui us adreceu?• A la població catalana i també a la llatinoamericana, ja que, de fet, l’Agenda és «el llibre

llatinoamericà» més llegit, i també fem campanya de presentacions a Nicaragua, la República Dominicana, el Perú, Cuba, Guatemala, El Salvador i Hondures: és la que anomenem «campanya d’anada i tornada».

4. Què els oferiu?• Xerrades, conferències, taules rodones, obres de teatre, concerts, vídeos, pel·lícules, sempre

amb l’Agenda com a eina central i la participació dels col·lectius solidaris, els grups juvenils, les entitats municipals, els grups parroquials que fan una lectura pròpia de l’Agenda i preparen l’acte de presentació a la seva manera. Solem coordinar entre 50 i 100 presentacions a Catalunya cada any, però no les fem pas nosaltres, sinó que només atenem la demanda que ens arriba de la base.

5. Quins materials produïu?• L’Agenda i els materials complementaris: el calendari solidari, la separata del calendari, el mapa

de Peters, el pòster del darrer discurs de Chaplin a la pel·lícula El Gran Dictador, un recull d’articles informatius adreçats al professorat al CD/web La Carpeta, l’exposició dels 15 anys de l’Agenda (1992/2006), els textos digitalitzats de totes les agendes editades en català i en castellà, una pàgina web informativa de les presentacions en curs i dels materials disponibles (http://www.solidaries.org/llatinoamericana/intro.php).

• El calendari solidari, la separata del calendari i el mapa de Peters també s’editen a Managua i, d’allí, es distribueixen als llocs on fem campanya d’anada i tornada. Aquest any també hem editat el calendari en miskito, una llengua indígena del Carib nicaragüenc, i hem propiciat que el calendari i la separata també s’editessin a Saragossa, en castellà, per poder ser distribuïts a l’Estat espanyol.

6. Des de quan us hi dediqueu?• L’Agenda es tradueix al català des de l’any 1995 gràcies als Comitès Oscar Romero de Terrassa

i Barcelona. La Comissió Oficial de l’Agenda Llatinoamericana de Girona existeix des del 2002, però em consta que la Comissió ja era activa l’any 1998.

7. Quins resultats us sembla que heu obtingut?• Això és molt difícil de dir. El que hem notat és un augment constant de les presentacions i

del tiratge de l’Agenda, una diversitat molt marcada en el tipus de presentació, una extensió geogràfica de les presentacions a Catalunya i la realitat de la campanya d’anada i tornada.

8. Amb quines institucions col·laboreu?• Fons Català, Agència Catalana, Xarxa d’Agermanaments.

Quim VILAR, Comissió de l’Agenda Llatinoamericana de Girona


1. Quina interpretació feu de l’educació per a la pau?• La educación emancipadora y global –dentro de la cual se sitúa la EpP– la concebimos como

una nueva manera de reflexionar sobre las experiencias y las ideas, una forma de mirar el mundo y sus problemas, que sirvan para poder entenderlo mejor y poder intervenir en él. Educación, por lo que supone de proceso dialéctico, de descubrimiento y conocimiento permanente; emancipadora, por su sentido liberador y de cambio de una situación de opresión, recuperando la propia capacidad de autodeterminación sobre la realidad; global, por la interconexión de problemas, ámbitos y escalas en los que éstos se dan.

2. Quins objectius teniu?• En primer lugar, reconceptualizar la idea que se tiene de la paz, desvinculándola de cualquier

tradición específica, cultural o religiosa, para dimensionarla con las aportaciones que el conjunto de la Humanidad ha realizado. Es necesario distinguir los tipos de violencia (simbólica, material, puntual, sistemática, general), a qué tipos de sectores afecta (ricos o pobres) y cómo lo hace. De igual manera, se deben sistematizar y caracterizar los tipos de conflictos (por motivos diplomáticos, por territorios, por materias primas, por recursos básicos agotables, por razones etnicoculturales y religiosas, etc.). En este sentido, parte de la EpP debería consistir en rastrear a lo largo de la Historia sus diferentes interpretaciones, a través de las aportaciones de corrientes culturales, religiosas e ideológicas; mostrándolas con sus contradicciones e interacciones con otro tipo de variables de carácter económico, social y político.

• Como dice el reciente documento de la Coordinadora Estatal de ONGD española: «La educación para el desarrollo juega un papel fundamental a la hora de informar y dar forma a la opinión pública, además de dar poder a la ciudadanía, a través de su trabajo en los sectores formales e informales de la sociedad civil europea, para que pueda actuar. Nuestro objetivo es incluir la experiencia de nuestros compañeros del Sur en el proceso de sensibilización, para incrementar el impacto de las campañas y las acciones de incidencia política dirigidas a las instituciones y los foros internacionales, del Norte y del Sur. CONCORD, a través del Foro de ED, promoverá la creación de un Eurobarómetro de 3 años de duración para monitorear las tendencias y los cambios en la opinión pública europea en relación con temas de cooperación internacional al desarrollo, y particularmente el interés público y el apoyo a los Objetivos de Desarrollo del Milenio».

• La EpP debe explicitar cómo las cuestiones de paz están vinculadas directamente a las de desarrollo, reparto justo de recursos, condiciones adecuadas de vida para la inmensa mayoría de la población, alternativas ecosistémicas que contemplen el medio ambiente y la vida de otros seres humanos, lo que debe permitir adquirir una dimensión de escala global/local, que introduzca las repercusiones a corto, medio y largo plazo.

• Igualmente, debe mostrar quiénes son los más afectados por la violencia y los conflictos, especialmente los sectores más vulnerables de entre la Humanidad por la posición o el papel desempeñado, o por sus características intrínsecas, como por ejemplo, los niños, los mayores o las mujeres, cada uno con unas características específicas, tanto en el plano de cómo les afecta como en el de cómo intervienen en él.

• Paralelamente, ENTREPUEBLOS está comprometida en la difusión aquí del trabajo de las personas y las organizaciones del Sur para combatir la visión distorsionada que con frecuencia tenemos de ellas y, a la vez, generar en nuestra sociedad implicación y compromiso solidario, incidiendo en un cambio de valores.

• Todo ello educaría a la ciudadanía en una capacitación de gestionar los conflictos, en una manera diferente, basada en la racionalidad y en la combinación de los intereses generales humanos y del planeta, para resolver los grandes retos de supervivencia de la Humanidad.

José Antonio ANTON, professor de secundària, membre d’Entrepobles (València)

RESULTATS DE LES ENQUESTES

A la resta de l’Estat espanyol


3. A qui us adreceu?• Trabajamos tanto en la educación formal como en la no formal, promoviendo una educación

integral de las personas para una comprensión interrelacionada, significativa y crítica de los fenómenos locales, nacionales e internacionales, fomentando la solidaridad entre pueblos y el diálogo entre culturas. Actuamos tanto en el ámbito estatal como en países del Sur.

4. Què els oferiu?• Al Sur:

· Acompañarles, servir de «escudo humano», aprender con ellos de la situación, utilizar la propia logística de la ONG para sus necesidades.

· Servir de altavoz, publicar sus materiales, difundir sus ideas, organizar giras de sus representantes o dirigentes, concertar entrevistas con otras organizaciones populares del Norte, o con miembros de la administración local, autonómica, estatal o internacional, para que puedan exponer sus reivindicaciones y análisis de las situaciones de conflicto. Por ejemplo, recientemente, la gira del Grupo de Teatro Mujeres de Matagalpa de Nicaragua; las de Lilian Wug de Nuevos Horizontes de Guatemala (...).

· Apoyo económico directo para completar recursos conseguidos por ellos; en su caso, buscar financiamiento en administraciones o particulares (muchas veces otras organizaciones populares), en ocasiones para la reproducción de materiales.

· Asesoramiento para la gestión puntual de recursos.· Formación de líderes comunales, dirigentes de ONGD y organizaciones de base, en

cuestiones específicas.· Intercambio de materiales de sensibilización. En este caso, difusión en el Norte de esos

materiales.

• Al Norte:· Actividades de sensibilización, las campañas locales o generales contra la deuda externa,

contra la guerra de Iraq, pobreza cero, por la recuperación de la memoria histórica, contra la impunidad en Guatemala, en solidaridad con la causa y el pueblo palestino, plataformas de apoyo a los inmigrantes, contra la violencia de género, sobre la problemática de los conflictos y sus causas. Se utilizan estrategias divulgativas y educativas que van desde el apoyo a conciertos-festivales (el de Cuba; en Murcia, el Espárrago Rock), participación en «ferias» solidarias en la calle, cine-fórum y festivales de cine, actividades complementarias y culturales en los centros realizando actividades con el alumnado, préstamo y seguimiento tutorizado de exposiciones y guías didácticas, intervenciones en centros populares y culturales, asociaciones de vecinos, juveniles, de ocio, y en la universidad.

· Las propiamente de formación, que frecuentemente están muy interrelacionadas, las Delegaciones Solidarias, que como viaje colectivo es organizado por Entrepueblos, en algún caso con otra ONG como SETEM, desde las Islas Baleares y desde Cataluña a proyectos y países concretos, para conocer mejor la realidad sobre el terreno. Pueden ser «Cursos de Mediación Social Intercultural» junto al proyecto Cultura y Solidaridad y la Universidad de Alicante, así como el reciente «Inmigración, Solidaridad y Mediación Intercultural» en Valladolid. Presentación de materiales y explicación, en su caso, al profesorado en CEFIRE, COP o CEP, a alumnado de los CAP universitarios, a miembros de otras ONGD en cursos internos de las coordinadoras de ONGD. Participación en seminarios, como el de Imágenes de exclusión social en Alicante, realizado por la Plataforma contra la «Pobreza, la Exclusión y la Desigualdad Social». Cursos internos municipales como el de «Cooperación al desarrollo y voluntariado» de San Sebastián de los Reyes de Madrid. En encuentros de carácter feminista, como el curso «Mujeres y Participación Social en el Sur y en el Norte» en tres centros de acción social de Burgos. Sobre el tratamiento de la guerra y los conflictos en los medios de comunicación, desde hace ya cinco años, en los cursos interuniversitarios organizados en las sedes de las universidades valencianas.


5. Quins materials produïu?• Sólo por poner algunos ejemplos, porque se puede consultar en el catálogo y en la web,

las exposiciones como Inmigración y ciudadanía en un mundo intercultural; Desastres y vulnerabilidad; Entender un mundo global desde la solidaridad; , coedición del estudio-denuncia Impactos en Ecuador de las fumigaciones a cultivos ilícitos en Colombia; edición de los boletines de Etnrepueblos y del boletín en la web; unidades y materiales didácticos para el sistema escolar como Palestina un espacio de conflicto, El Magreb, la orilla Sur del Mediterráneo, dosier de prensa con vídeo (imágenes de TV) de la primera guerra contra Iraq.

• Algunos ejemplos de proyectos para ser financiados podrían ser:1º. Título del proyecto: «Poblaciones indígenas americanas hoy: el caso de Ecuador». · Colectivo beneficiario: los 36 inscritos y asistentes al curso impartido en el CPR II de

Valladolid. Más de mil personas han pasado por las exposiciones realizadas, más 120 personas han asistido a las charlas de las dos personas ecuatorianas que nos visitaron.

· Presupuesto total del proyecto: 500.321 pesetas. · Entidades participantes en la financiación: Junta de Castilla y León y el Centro de Profesores

y Recursos II de Valladolid. Importe en euros: 3.006 €.· Breve descripción del proyecto: curso de 30 horas de duración en el CPR II de Valladolid.

Elaboración de una exposición didáctica sobre Ecuador de diez paneles. Elaboración y puesta en práctica de una unidad didáctica y el «Libro Viajero» Ecuador más Cerca.

· Estado actual de ejecución: finalizó su ejecución en el año 2000.

2º. Título del proyecto: filmación, grabación y edición del vídeo Entender el mundo global desde la solidaridad.

· Colectivo beneficiario: alumnos/as de los centros de enseñanza donde se está empezando a utilizar, así como centro de educación de adultos.

· Presupuesto total del proyecto: 500.000 pesetas. · Entidades participantes en la financiación: Junta de Castilla y León. Importe en euros:

3.005 €.· Breve descripción del proyecto: ENTREPUEBLOS utiliza desde hace dos años una

exposición y una guía didáctica titulada Entender el mundo global desde la solidaridad. El proyecto ha pretendido complementar esos materiales didácticos con un soporte de vídeo y otro de CD para facilitar el uso de esos materiales con herramientas más dinámicas. El Ayuntamiento de Valladolid financió en el año 2001 la edición de la guía didáctica que complementa esta exposición, por valor de 75.000 pesetas.

3º. Título del proyecto: «Palestina en el Corazón». · Colectivo beneficiario: más de mil personas a titulo individual y en representación de

colectivos sociales de Palencia, Burgos, Salamanca y Valladolid. · Presupuesto total del proyecto: 5.478 euros. · Entidades participantes en la financiación: Junta de Castilla y León, Ayuntamiento de

Valladolid, Entrepueblos. Importe en euros: 4.128,00 euros, 632,59 euros, 925,00 euros· Breve descripción del proyecto: confección de un montaje audiovisual con imágenes de la

sociedad palestina de los años 30 y 40. Creación en la web de Entrepueblos (www.pangea.org/epueblos) de un espacio específico para este proyecto. Realización de una exposición de 12 paneles sobre la situación de Palestina. Ocho charlas-coloquio en Palencia, Burgos, Salamanca y Valladolid. El Ayuntamiento de Valladolid financió en el año 2001 la edición de la guía didáctica que complementa esta exposición, por valor de 75.000 pesetas.

· Estado actual de ejecución: El proyecto está concluido, aunque se sigue utilizando permanentemente la exposición de paneles en actividades de sensibilización sobre Palestina.


6. Des de quan us hi dediqueu?• Desde 1988.

7. Quins resultats us sembla que heu obtingut?• El balance resulta difícil de resumir. Por lo que respecta a las campañas de sensibilización, han

tenido un impacto nada desdeñable, pero no han conseguido modificar conciencias y que ello se refleje de manera palpable en acción política, más allá de los procesos 0,7 y contra la guerra de Iraq, y mucho menos en políticas estatales armamentistas, de intervencionismo (ahí está Afganistán) o de venta de armas (ahí está Venezuela).

• Por lo que respecta a la formación del profesorado, el nivel menos trabajado es el universitario, ya que se accede a él mediante estrategias tangenciales que no suelen estar en los programas ni en las preocupaciones del profesorado con frecuencia.

• En la secundaria, con ser importante, la formación del profesorado y el apoyo de materiales y exposiciones están condicionados a la falta de autonomía del profesorado y de los centros para realizar diseños verdaderamente autónomos y enfocados hacia los temas relevantes.

8. Amb quines institucions col·laboreu?• Intervenciones puntuales en universidades y facultades de magisterio de buena parte del

Estado.• Patronato Sur-Norte de la Universidad de Valencia.• Curso interuniversitario de las universidades de la Comunidad Valenciana.• Una buena cantidad de CRP, CEP, COP y CEFIRE de todo el estado.• Fondo Catalán, Valenciano, Balear de Cooperación.• Una buena cantidad de colegios e institutos de secundaria de todo el Estado.• Centros culturales, de ocio, Casa de Juventud, Casa de la Mujer, Centro de Gente Mayor,

dependientes de ayuntamientos.• Consejerías de cooperación de los gobiernos autónomos y las diputaciones provinciales.


1. ¿Cómo interpretáis la educación para la paz?• Entiendo la educación como una actividad formativa y transformadora.Cuando hablo de paz, me identifico con la teoría de la no violencia. Se trata de trabajar

educativamente para reducir la violencia al máximo, comprometiéndome a no usarla ni apoyarla nunca, buscando la eliminación de sus causas.

• Eso supone una transformación radical de la cultura actual en aspectos como el ejército, el armamentismo, el autoritarismo, la cooperación, la solidaridad, la interculturalidad, la desobediencia, el medio ambiente, el sexismo, la alimentación, la medicina, la economía, los juegos, la televisión, etc. Y apuesto como más eficaz por el método socioafectivo en sus tres fases: SENTIR, PENSAR y ACTUAR.

2. ¿Qué objetivos tenéis?• Los objetivos generales creo que están reflejados en las líneas superiores. Claro que no soy capaz

de abarcarlo todo, así que voy parcelando y construyendo desde abajo, desde lo más elemental.• A lo largo de todos estos años he trabajado muchos temas. Todos los que figuran en la lista de

publicaciones y alguno más. En estos momentos prefiero centrarme en unos pocos e intentar profundizar en compañía de otras personas.

• Para mí es importante estar en grupo y, a pesar de los esfuerzos, no lo consigo. Así que doy mucha importancia a la formación de otras personas que puedan multiplicar las actividades.

3. ¿A quién os dirigís?• En los últimos seis años he estado ofreciendo una propuesta de formación extraescolar y voluntaria

en varios centros de formación para la educación infantil, animación social e integración. Hemos hecho cursillos de formación para que los estudiantes hagan prácticas en colegios.

• Los temas que más hemos tratado han sido JUEGOS COOPERATIVOS, REGULACIÓN DE CONFLICTOS, SOLIDARIDAD e INTERCULTURALIDAD.

• De esta manera en los últimos cursos ha habido una media de sesenta estudiantes que han realizado talleres de estos temas en unos quince centros de educación primaria en Madrid y pueblos cercanos, y anualmente se ha llegado a más de 3.000 niñas y niños.

• Actividades similares he realizado en Colombia y Ecuador durante los últimos cinco veranos con rendimiento satisfactorio.

4. ¿Qué les ofrecéis?• Talleres formativos sobre los temas mencionados con docentes y niños.• La Hoja de gastos militares.• Algunos talleres específicos para personas adultas sobre temas como militarismo, objeción de

conciencia, objeción fiscal, no violencia, acción directa no violenta, economía alternativa, etc.• Publicaciones propias.• Durante cuatro años intenté trabajar estos temas en un grupo infantil de tiempo libre.

5. ¿Qué materiales producís?A lo largo de los años, he ido recogiendo materiales de trabajo que he difundido mediante autoedición artesana. La lista es la siguiente:

Cartillas para la NO VIOLENCIA• EDUCACIÓN:

· RECOPILATORIO DE JUEGOS COOPERATIVOS y sin competición. 212 páginas. 15 euros.· SEMILLAS DE PAZ. Para niñas y niños de 3, 4 y 5 años. 168 páginas. 12 euros.· Dinámica de CONFLICTOS INTERPERSONALES. Una tarea posible. 158 páginas. 10 euros.· EDUCAR EN LA NO VIOLENCIA. 94 páginas. 6 euros.· LA EDUCACIÓN EN UNA SOCIEDAD INTERCULTURAL. 92 páginas. 6 euros.· SOLIDARIDAD ENTRE LOS PUEBLOS. 168 páginas. 3 euros.· OBEDIENCIA. DESOBEDIENCIA. Y si no... ¿qué? 72 páginas. 6 euros.

Emilio ARRANZ, mestre d’educació primària (Madrid)


· FUNCIONAMIENTO DE GRUPO. Comunicación, liderazgo, toma de decisiones. 80 páginas. 6 euros· APRENDIZAJE COOPERATIVO. 58 páginas. 4 euros.· LOS JUGUETES. 84 páginas. 6 euros.· OTRA FORMA DE VER LA TELEVISIÓN. No te dejes atrapar. 82 páginas. 6 euros.· ¿ES VERDE TODO LO QUE SE PINTA DE VERDE? 102 páginas. 7 euros. Recursos para

acercarnos a la problemática ambiental. CANCIONERO PACIFISTA. 72 páginas más 4 CD de audio con 119 canciones. Coste total: 17 euros.

• NO VIOLENCIA:· ALTERNATIVAS AL MILITARISMO. 110 páginas. 7 euros.· EDUCAR PARA EL DESARME. 118 páginas. 7 euros.· Guía práctica de la OBJECIÓN FISCAL a los gastos militares. 34 páginas. 2 euros.· INTERVENCIONES NO VIOLENTAS en países con conflictos armados. 108 páginas. 7

euros.· GANDHI. 24 páginas. 1,50 euros.

• AMÉRICA:

· 500 AÑOS DE RESISTENCIA INDÍGENA Y POPULAR en América. 24 páginas. 1,70 euros.· DESCUBRIR AMÉRICA 500 AÑOS DESPUÉS. 52 páginas. 3,50 euros.

• CUENTOS:· El país del espejo. 24 páginas. 1,50 euros.· El avestruz troglodita. 16 páginas. 1 euro.· Un maravilloso planeta. 22 páginas. 1,50 euros.· La tortuga insumisa. 14 páginas. 1 euro.· Difusión de la HOJA DE GASTOS MILITARES.

6. ¿Desde cuándo os dedicáis a este tema?• Estoy en excedencia desde 1993 con la intención de dedicarme a la educación para la paz a

tiempo casi completo. Ya anteriormente había estado unos cinco años experimentando este tipo de educación en mis clases y potenciando algunas iniciativas de formación del profesorado.

7. ¿Qué resultados os parece haber obtenido?• Los resultados no son tan buenos como a mí me gustaría. La gente / los niños participan

activamente en los talleres y acaban contentos. Algunas personas me dicen que su vida cambia a partir de estas actividades.

• Parece que los juegos cooperativos son conocidos con cierta amplitud, aunque no siempre quienes los practican aprecian su sentido.

• La regulación de conflictos por mutuo acuerdo también se está haciendo más común en algunos ámbitos.

• Se ha ampliado la metodología activa y participativa en el trabajo de VALORES.• Pero en otros muchos ámbitos sigue imperando la competitividad, la imposición en la solución

de conflictos, la enseñanza mediante el método expositivo en exclusiva y, por supuesto, la violencia, la agresividad y el militarismo no están en los niveles donde debieran estar.

8. ¿Con qué instituciones colaboráis? ¿En qué?• He realizado cursos de formación en varios centros de formación del profesorado. Cada vez

menos, porque me lo piden menos y porque el esfuerzo que me lleva no tiene una respuesta proporcionalmente útil.

• He hecho algún cursillo de formación para alguna ONG y algunas organizaciones no formales.• Durante varios años he ofrecido talleres gratuitos en colegios e institutos. En casos

excepcionales me ha pagado algo algún instituto o alguna asociación de madres y padres.• A través de profesoras conocidas he podido entrar a presentar mi trabajo en varios institutos

con ciclos formativos de grado superior en los módulos de educación infantil, animación sociocultural e integración.


1. ¿Cómo interpretáis la educación para la paz?• Desde el concepto de paz positiva, que, como es sabido, va mucho más allá de la mera

ausencia de guerra. En este sentido la educación para la paz es:· Una educación en y sobre los derechos humanos.· Una educación en la justicia social y la solidaridad internacional. · Una educación intercultural. · Una educación en valores cívicos y democráticos (educación política).· Una educación ambiental (ecología).

2. ¿Qué objetivos tenéis?• Promover la educación para la paz, entendida como se explica en el apartado 1.- Contribuir a la

formación inicial y permanente del profesorado mediante cursos, publicaciones, encuentros, etc.• Divulgar los valores proclamados en la Declaración Universal de los Derechos Humanos.• Fomentar la cultura de paz en las aulas y en la sociedad, así como la resolución pacífica de los

conflictos por medio del diálogo, el acuerdo, la mediación…• Realizar actividades culturales que hagan realidad, en las aulas y en la vida, estos objetivos.• Colaborar y cooperar internacionalmente con ONG semejantes de los países más

empobrecidos.

3. ¿A quién os dirigís?• Preferentemente, al alumnado y al profesorado del sistema educativo.

4. ¿Qué les ofrecéis? /5. ¿Qué materiales producís?• Elaboramos, editamos y distribuimos materiales didácticos (publicaciones diversas,

audiovisuales, exposiciones, etc.). Tenemos también una página web.

6. ¿Desde cuándo os dedicáis a este tema?• Desde el año 1985.

7. ¿Qué resultados os parece haber obtenido?• Hemos ayudado a elevar el nivel de conciencia pacífica y solidaria, junto con otras

organizaciones existentes en Galicia. En la actualidad el Seminario Gallego de Educación para la Paz es una referencia en Galicia y nuestra contribución es apreciada.

8. ¿Con qué instituciones colaboráis? ¿En qué?• Aquí haremos una distinción:

a) Instituciones oficiales públicas· Tenemos convenios-marco de colaboración con la Junta de Galicia (Consejería de Educación

y Consejería de Cultura), con las universidades gallegas, con el Ayuntamiento de Santiago y otros ayuntamientos de Galicia, con el Defensor del Pueblo.

b) Instituciones privadas· En primer lugar, estamos constituidos en sección gallega de la Fundación Cultura de Paz,

que preside Federico Mayor Zaragoza.· Formamos parte de AIPAZ, red de organizaciones y centros de investigación para la paz en el

Estado español.· Formamos parte de la Coordinadora Gallega de ONG.· Formamos parte del Comité Ejecutivo de la Asociación Internacional de Educación para la

Paz (AIEP) y del Comité Asesor del Hague Appeal for Peace (Llamamiento por la Paz de La Haya).

· También formamos parte de la red Trascend.

Calo IGLESIAS, Seminari Gallec d’Educació per a la Pau-Fundació Cultura de Pau (Santiago de Compostel·la)


1. ¿Cómo interpretáis la educación para la paz?• Como un proceso crítico que permita a las personas tomar consciencia de las claves

explicativas del mundo en el que vivimos, de los problemas que nos afectan, particularmente, los relacionados con la construcción de sociedades y la cultura de paz, así como en la lucha contra toda forma de violencia.

• Desde el inicio de nuestras actividades en 1983 trabajamos la educación para la paz desde y para los conceptos de paz positiva, la perspectiva creativa del conflicto, la concepción amplia de violencia, y la teoría crítica de la pedagogía.

2. ¿Qué objetivos tenéis?• Sensibilizar sobre la necesidad de incorporar a los proyectos educativos de todas las áreas y los

niveles educativos los valores de la paz.• Impulsar los tres niveles de acercamiento a la paz: la investigación, la acción y la educación

para la paz. • Crear y facilitar materiales didácticos relacionados con la amplia cosmovisión de la paz. • Divulgar la cultura de la paz asentada en la búsqueda de la verdad, la vivencia de los derechos

humanos y la democracia, y el rechazo de cualquier forma de discriminación y de violencia.• Difundir el compromiso con la defensa de la lengua y la cultura gallegas.• Fomentar la gestión democrática de los centros educativos.• Profundizar en la construcción del movimiento gallego y gallego-portugués de educadores por la

paz, así como en los ámbitos ibérico e iberoamericano.

3. ¿A quién os dirigís?• Fundamentalmente, a los tres sectores de la comunidad educativa –profesorado, alumnado y

padres/madres del alumnado–, aunque también a otros sectores sociales ligados a las tareas educativas –animadores socioculturales, educadores de calle, formación ciudadana, etc. Por supuesto, también contemplamos y hemos hecho campañas de sensibilización pacifista y no violenta para el conjunto de la sociedad.

4. ¿Qué les ofrecéis? • Formación.• Materiales didácticos.• Campañas de sensibilización.• Diseño de programas. • Crítica y propuestas.

5. ¿Qué materiales producís?• Libros de ensayo.• Materiales didácticos: unidades didácticas, juegos cooperativos.• Materiales de sensibilización: pegatinas, carteles, folletos, etc.

6. ¿Desde cuándo os dedicáis a este tema?• Si bien el coordinador del grupo comenzó a leer y a escribir sobre educación para la paz en

1981, el grupo Educadores por la Paz ha sido fundado en 1983 dentro del Movimiento de Renovación Pedagógica (MRP) Nueva Escuela Gallega. Es el grupo decano de España en funcionamiento de educación para la paz.

Xesús R. JARES, Educadors per a la Pau-Nova Escola Gallega (La Corunya)


7. ¿Qué resultados os parece haber obtenido?• Como partimos de cero, desde luego en Galicia, y con muy poco en el resto de España,

creo que los avances han sido muy importantes. De no ser conocida ni tener un discurso pedagógico, hemos pasado en casi 25 años a que la educación para la paz:

· Sea reconocida en la educación como uno de los fines del sistema educativo.· Sea considerada uno de los temas transversales del currículum.1

· Haya conseguido un cierto reconocimiento institucional.· Haya generado multitud de cursos, jornadas, congresos, etc.· Haya generado otras iniciativas similares.· Tenga un discurso pedagógico bastante consolidado y definido. · Haya generado un cierto bagaje bibliográfico. · Haya movilizado a un número importante de miembros del profesorado y de otros sectores de

la comunidad educativa a favor de las tesis y las prácticas de la educación para la paz.· Tenga asignaturas de educación para la paz en algunas titulaciones universitarias, si bien

todas ellas optativas.· Tenga cursos de doctorado sobre educación para la paz, los derechos humanos y el

desarrollo, así como sobre resolución de conflictos.· Tenga consolidado un movimiento gallego-portugués de educadores por la paz y haya

participado muy decisivamente en el resto de España.

8. ¿Con qué instituciones colaboráis? ¿En qué?• Desgraciadamente, las cuatro legislaturas del Partido Popular en Galicia han sido muy negativas

para la educación para la paz. Han mantenido siempre una resistencia institucional para abordar este tema desde una perspectiva planificada e institucional. No han apoyado proyectos y programas, y se han limitado a premiar económica e institucionalmente a algún grupo con actos puntuales, practicando una política discriminatoria y caciquil. Con el nuevo gobierno gallego se abren nuevas perspectivas y tal vez posibilidades de colaboración que esperamos que se concreten en un futuro próximo.

• En cambio, sí hemos mantenido diversas colaboraciones con diferentes ayuntamientos gallegos. En la mayor parte de los casos, en actos o actividades puntuales, publicaciones, etc., a excepción del programa educativo municipal «Aprender a convivir», primer programa institucional sobre educación para la paz y la convivencia hecho en Galicia, y que ha estado funcionando en la ciudad de Vigo en los años 2000-2003; sin embargo, la nueva entrada del Partido Popular en el gobierno de la ciudad ha provocado la paralización de dicho programa, a pesar de los numerosos centros inscritos.

• En este curso 2005-06 hemos comenzado una experiencia parecida en el Ayuntamiento de Lugo.


• Gernika Gogoratuz comenzó a trabajar en el sistema escolar en 1989 promoviendo la educación por la paz a través del “Tratamiento de conflictos” (programa de transformación de conflictos que incluía la comunicación asertiva, el diálogo creativo, la mediación, la negociación y la confrontación no violenta). En estos años ha realizado una gran labor de difusión y experimentación de esta disciplina, tanto en el País Vasco como en el resto del Estado y en el ámbito internacional, y se ha convertido en una referencia importante de este campo en todos los escenarios.• Se pretende preparar a las personas para participar de forma activa y responsable en la construcción de una cultura de paz, actuando desde la propia comunidad, en este caso, la comunidad escolar.• En el curso 93-94, “Transformación de conflictos y mediación” como propuesta para el desarrollo de la educación por la paz en el sistema educativo vasco: programa piloto de “Transformación de conflictos y mediación entre iguales”, que se llevó a cabo durante el curso 93-94 en el Instituto de Formación Profesional Barrutialdea de Gernika.• Para el desarrollo de una cultura de paz a través de la educación, se considera importante diseñar una buena cualificación de personas que posteriormente puedan impartir talleres, dinamizar programas o realizar intervenciones en conflictos del sistema educativo. Para ello, Gernika Gogoratuz cuenta con una estructura de formación, impartición de cursos, elaboración de materiales y seguimiento de las prácticas. Realizamos talleres introductorios y de sensibilización específicos para el sistema educativo, formación avanzada con 50 horas de capacitación y reflexión en tratamiento de conflictos y talleres de respaldo a experiencias puestas en marcha.• Los programas de tratamiento de conflictos y mediación que Gernika Gogoratuz desarrolla en centros escolares envuelven a toda la comunidad escolar, aunque implican de forma más intensa a un colectivo de profesorado, alumnado, padres y personal no docente que recibe un entrenamiento específico y trabaja con las herramientas de la transformación de conflictos como vía de experimentación de una educación por la paz aplicada a los conflictos cotidianos. Gernika Gogoratuz denomina a estos programas “marcos protectores”.• En esta línea, en la actualidad se está potenciando la creación y el sostenimiento de programas de tratamiento de conflictos y mediación en centros escolares, y se está proporcionando apoyo e impulso a los que ya están funcionando.

A la pàgina de la institució (www.gernikagogoratuz.org/educacionporlapaz.html) s’hi exposen els objectius i les activitats següents:• Educación por la paz en el sistema escolar• Objetivos:

· Apoyar la implementación de programas de tratamiento de conflictos y mediación escolar en primaria y secundaria.

· Diseñar y asesorar currículums formativos.· Coordinación de proyectos.· Actividades:· Cursos de formación a la comunidad escolar.· Asesoramiento en procesos de mediación escolar.

Anna LEÓN, Gernika Gogoratuz (Gernika). (Enquesta sui generis)


1. ¿Cómo interpretáis la educación para la paz?• La interpretamos tanto en sentido amplio, todo educa, como en sentido restringido, los ámbitos

de educación formal y no formal educan.• Teniendo en cuenta el primer sentido, todas nuestras actividades van dirigidas a la educación

social, a través del debate, la reflexión, la documentación y la elaboración de pensamiento sobre todo lo que tiene que ver con los conflictos y la cultura de paz.

• En el sentido restringido, organizamos anualmente las Jornadas Aragonesas de Educación para la Paz, que ya están en la 13.ª edición y que reúnen, en un fin de semana, alrededor de 200 (los primeros años) y 100 (últimamente) educadores y educadoras de todos los niveles. En ese fin de semana se imparten conferencias y talleres y se intercambian experiencias. Para los temas tratados, véase Memoria del SIP (enviamos por correo postal).

2. ¿Qué objetivos tenéis?• Educación para la paz, en sentido amplio:

· Transmitir a la sociedad la necesidad de no separar la preocupación por la violencia y la paz en el escenario mundial, y la violencia y la paz en nuestro entorno social.

· Fomentar una cultura de paz que sea válida en todos los niveles y que concite la aportación de todos, en la que tenga un lugar propio la educación para la paz (en sentido restringido) y la manera de afrontar sin violencia los conflictos inherentes a todo lo humano.

· Fomentar el conocimiento y la necesidad de colaborar en el plano internacional con los organismos multilaterales, especialmente el sistema de las Naciones Unidas.

· Dentro de una concepción no restrictiva de paz, que incluye como meta la reducción de la violencia directa, de la violencia estructural y de la violencia cultural, resaltar muy especialmente los aspectos estructurales y los modelos culturales de la violencia que muchas veces permanecen escondidos, entendiendo que la paz está en relación con el desarrollo, los derechos humanos, la democracia y el desarme.

· Seguir con especial atención los problemas que nacen de las relaciones de la paz y/o la violencia con las religiones, los procesos de reconciliación, las mujeres, los movimientos migratorios y de refugiados, y el cuidado del medio ambiente, entre otros.

• Sentido restringido: plasmar todo lo anterior en los ámbitos formales y no formales de la educación.

3. ¿A quién os dirigís?• Sentido amplio: a profesionales varios, miembros de ONG, personas de todo tipo.• Sentido restringido: a educadores y educadoras de todos los niveles, incluidos padres y madres.

4. ¿Qué les ofrecéis?• Sentido amplio: seminario anual sobre un tema de interés (véase memoria o página web

www.seipaz.org), ciclos de conferencias, uso de la biblioteca y centro de documentación, charlas en centros cívicos o asociaciones, artículos en prensa, materiales editados, envíos de convocatorias y algunos documentos de interés por correo electrónico, etc. (véase memoria).

• Sentido restringido: un fin de semana de jornadas, apoyo anual de ponentes para charlas y materiales relacionados con el tema para consulta (biblioteca y centro de documentación), cursos intensivos en convenio con la Universidad de Zaragoza.

5. ¿Qué materiales producís?• Un libro anual resultado del Seminario interdisciplinar (los últimos: Propuestas para una agenda

de paz y Afrontar el terrorismo).• Estudios monográficos resultado de investigaciones, y también unidades didácticas especiales.

6. ¿Desde cuándo os dedicáis a este tema?• Desde 1984.

Carmen MAGALLÓN, Seminari d’Investigació per a la Pau (Saragossa)


7. ¿Qué resultados os parece haber obtenido?• Que el SIP sea un centro de referencia para nuestro entorno social. Que nos desborden las

solicitudes. Que los organismos públicos, incluido el Departamento de Educación, reconozcan la necesidad de dedicar recursos a la educación para la paz. Enriquecer el debate sobre los temas relativos a cultura de paz.

8. ¿Con qué instituciones colaboráis? ¿En qué?• Gobierno de Aragón y Cortes de Aragón: financiación, apoyo en la distribución de materiales a

los centros de enseñanza a través del Departamento de Educación del Gobierno, organización de jornadas con los parlamentarios, y otros.

• Ayuntamientos de Teruel y Huesca: promover las actividades del SIP en su ciudad, apoyo institucional para la difusión en ruedas de prensa (una anual).

• Otros ayuntamientos: respuesta a sus demandas de charlas y debates para semanas culturales y otros.

• Universidad de Zaragoza: convenio para el reconocimiento de créditos de libre opción a los alumnos que realizan nuestros cursos intensivos (dos en Zaragoza y uno en Teruel al año).

• Relación con profesores de distintos departamentos: participan en nuestros seminarios, se especializan en temas relacionados con la cultura de paz, les pasamos convocatorias de seminarios y congresos para que acudan en nuestro nombre (les apoyamos financieramente) y les encargamos ponencias y escritos. También nos piden colaboración para algunos de sus másteres.

• ONG varias: invitación especial, organizaciones de actos conjuntos, presentaciones de libros e informes, circulación de información.

• AIPAZ: mantenimiento de la red de centros de investigación para la paz a través de la relación, el intercambio de materiales y un encuentro anual.

• MEDIOS DE COMUNICACIÓN: tenemos un acuerdo con El Heraldo, que saca tanto entrevistas a nuestros ponentes como información de las Jornadas de Educación para la Paz, en su cuadernillo de educación.

• Nos entrevistan y acuden a las ruedas de prensa. Cubren nuestros actos.


1. Quina interpretació feu de l’educació per a la pau?• Des de la nostra perspectiva de «filosofia per fer les paus», pensem que tots els éssers humans

tenen capacitats o competències per fer les paus i, malauradament, també per marginar-se, excloure’s i fer-se tot tipus de violència. L’EpP serà l’aprenentatge interactiu de la reconstrucció d’aquestes competències per fer les paus.

2. Quins objectius teniu?• Alguns dels nostres objectius són:

1) Promoure programes d’EpP a tots els nivells d’ensenyament formal i no formal.2) Promoure recerca en investigació per a la pau, especialment, en l’àmbit universitari i des de

perspectives interdisciplinàries, tot i que les àrees bàsiques de coneixement dels promotors són la filosofia i la comunicació audiovisual i publicitat.

3) Reunir alumnat i professorat de totes les parts del món, cultures, creences i mitjans de subsistència, alguns dels quals procedeixen de zones en conflicte armat o països empobrits, per tal de fer que l’aprenentatge de la pau siga interactiu, coherents amb el punt 1.

4) Formar alumnat que en acabar els estudis amb nosaltres puga treballar per la pau, la transformació pacífica dels conflictes i el desenvolupament i el codesenvolupament des del seu vessant crític, als seus llocs d’origen o amb intercanvis amb altres llocs.

3. A qui us adreceu?• A alumnat i professorat de tot el món, a professorat d’àmbits universitaris i no universitaris, a

aprenents d’ensenyament no reglat, com ara moviments socials i ONG, moviments de veïns, etc.

4. Què els oferiu?• Les activitats principals de la Càtedra UNESCO de Filosofia per a la Pau de la Universitat Jaume

I de Castelló de la Plana són:1) Màster Internacional en Estudis de Pau, Conflictes i Desenvolupament (fins a 2005 Màster

Internacional d’Estudis per la Pau i el Desenvolupament, 11 edicions). Des de 2006-07 serà un màster adaptat a la nova legislació europea, espanyola i valenciana (POP), de dos anys acadèmics de duració amb 120 ECTS.

2) Doctorat en Pau, Conflictes i Democràcia en conveni amb l’Institut de la Pau y els Conflictes de la Universitat de Granada.

3) Cursos de formació de postgrau i de formació permanent per a professorat, mestres, moviments socials, ONG, funcionaris municipals, treballadors socials, etc.

4) En el temps de recerca de les tesis de màster, treballs d’investigació doctoral, preparació del DEA, i elaboració de la tesi doctoral, l’alumnat, juntament amb alguns doctors del programa, ens considerem «investigadors de la Càtedra UNESCO de Filosofia per a la Pau».

5) Els doctors de l’equip PDI que porta endavant aquestes activitats participem en diversos projectes R+D+I de la Generalitat Valenciana i el Ministeri d’Educació de l’Estat.

6) Als estudiants procedents de països empobrits se’ls ofereixen beques, especialment per al màster, procedents de la Generalitat Valenciana, MAE-AECI, Diputació de Castelló i alguns ajuntaments.

5. Quins materials produïu?1) Les tesis doctorals i les tesis de màster es poden consultar a la biblioteca de la Universitat Jaume I.2) Algunes publicacions dels membres de l’equip:

· MARTÍNEZ GUZMÁN, Vicent(1996): «L’Educació per a la pau, la tolerància i la convivència (Una perspectiva des de la filosofia del discurs i la comunicació)». Gabinete Psicopedagógico de Torrent [ed.]. VII Jornadas Municipales de Psicopedagogía. Las Transversales. Torrent (València): 1996. P. 121-138.

· «Educación en valores como adquisición de hábitos». A: Generalitat Valenciana. Consell Escolar Valencià [ed.]. VIII Jornadas de Consejos Escolares Autonómicos y del Estado. València: Generalitat Valenciana, 1997. P. 53-67.

Vicent MARTÍNEZ GUZMÁN, Càtedra UNESCO de Filosofia per a la Pau, Universitat Jaume I de Castelló de la Plana


· «De la fenomenología comunicativa a la filosofía de la paz». A: Pintos Peñaranda, M. L; González López, J. L. [ed.]. Actas del Congreso de Fenomenología y Ciencias Humanas, 24-28 de Septiembre de 1996. Santiago de Compostel·la: Universitat de Santiago de Compostel·la, 1998. P. 87-101.

· «The Philosophical Foundations of Globalization». Brock-Utne, B.; Garbo, G. [ed.]. Globalization-On Whose Terms? Oslo: University of Oslo, Institute for Educational Research, 1999. P. 11-23.

· «Cultivar la pau». RE. Revista de Pensament i opinió, 14 (24 d’octubre de 2000). · «Ciudadanos del mundo: más allá de la exclusión. Una perspectiva desde la filosofía para

la paz». A: Cortina, A.; Conill, J. [ed.]. Educar en la ciudadanía. València: Institució Alfons el Magnànim. P. 233-244.

· «Educar per a la pau. Una perspectiva des de la filosofia per a la pau». Revista de Conflictologia, 2 (2001), p. 10-15.

· Filosofía para hacer las paces. Barcelona: Icaria, 2001. · «Acción humanitaria y neutralidad: una perspectiva desde la Filosofía para la Paz». A:

Nos Aldás, E. [ed.]. Medios periodísticos, cooperación y acción humanitaria ¿relaciones imposibles? Barcelona: Icaria, 2002. P. 213-222.

· «Educación para la ternura: hacernos mujeres y hombres». RE. Revista de Pensamiento y Opinión, 5 (53), (2002), p. 44-46.

· «Roles masculinos y construcción de una cultura de paz». A: Rincón, A. [ed.]. Congreso Internacional: Los hombres ante el nuevo orden social. Sant Sebastià: Emakunde/Instituto Vasco de la Mujer, 2002. P. 135-156. http://www.e-leusis.net/hombres.asp?id=28.

· «Culturas para hacer las paces y educar con cuidado». A: Muñoz, F. A. i altres [ed.]. Actas del I Congreso Hispanoamericano de Educación y Cultura de Paz. Granada: Editorial Universitat de Granada, 2003. P. 55-69.

· «Excluidas y excluidos de las tradiciones democráticas. Un diálogo con el republicanismo». A: Conill, J.; Crocker, D. A. [ed.]. Republicanismo y educación cívica. ¿Más allá del liberalismo? Granada: Editorial Comares, 2003. P. 99-110.

· «Políticas para la diversidad: Hospitalidad contra Extranjería». Convergencia. Revista de Ciencias Sociales, 10(33) (2003), p. 19-44.

· «Educar para la paz desde una filosofía para hacer las paces». Decisio, 7 (2004), 52-57.· «Investigar la paz. Estado de la Cuestión». Diálogo Filosófico (setembre-desembre 2004), p.

412-441. · «La investigación para la paz después del 11 de septiembre. Una perspectiva filosófica».

Papeles de Cuestiones Internacionales, 85 (2004), p. 33-42.· «Teorías de la guerra en el contexto político de comienzos del siglo XXI». Murillo, I. [ed.].

Filosofía práctica y persona humana. Salamanca: Servicio de Publicaciones Universidad Pontificia de Salamanca, Ediciones Diálogo Filosófico, 2004. P. 479-492.

· «Vint reptes en el treball amb jóvens: animació i educació per a la pau», Revista Animació. Institut Valencià de la Joventut, 17 (2004), p. 3-5. http://www.ivaj.es/infoivaj/curso/eaj/sumario_revista.htm.

· «Filosofia e investigação para a paz». Revista Crítica de Ciências Sociais, 71 (2005), p. 43-62.· «Kant pensador clàssic per la pau (Suggeriments per al diàleg)». Universitat Internacional de

la Pau [ed.]. El pensament clàssic per la pau: Kant, el pensament femení per la pau: Hanna Arendt, el pensament actual per la pau: Thoreau. Sant Cugat del Vallès: Fundació Universitat Internacional de la Pau, 2005. P. 7-32.

· MARTÍNEZ GUZMÁN, VICENT; COMINS MINGOL, IRENE [ed.]. Terra i Drets. Els drets humans i la pau a la fi del mil·lenni. Castelló: Publicacions de la Universitat Jaume I, 1999.

· MARTÍNEZ GUZMÁN, VICENT; PARÍS ALBERT, SONIA. «Alternativas para la paz y la conciliación». A: Castellano Santamaría, D. i altres [ed.]. La mediación social. Castelló: Universitat Jaume I, Fondo Social Europeo, Proyecto Equal, 2004. P. 247-262.

· «Hacer las paces, transformar los conflictos». Reverter Bañón, S. [ed.]. Valores Básicos de la Identidad Europea. Castelló: Servei de Publicacions de la Universitat Jaume I, 2004. P. 153-170.


· BENET, Vicente J.; NOS ALDÁS, Eloísa [ed.]. La publicidad en el Tercer Sector: tendencias y perspectivas de la comunicación solidaria. Barcelona: Icaria, 2003.

· NOS ALDÁS, Eloísa [ed.]. Medios Periodísticos, Acción Humanitaria y Cooperación. Barcelona: Icaria, 2002.

· NOS ALDÁS, Eloísa [ed.]. Conflictos y culturas al final del milenio. Castelló: Ayuntamiento de Castellón, 2000.

· NOS ALDÁS, Eloísa. «Diversidad y comunicación: las posibilidades silenciadas del lenguaje». Convergencia. Revista de Ciencias Sociales, [UAEMEX, Mèxic], any 10, núm. 33 (setembre-desembre 2003).

· NOS ALDÁS, Eloísa. «El lenguaje en acción: comunicación para hacer las paces». Convergencia. Revista de Ciencias Sociales [UAEMEX, Mèxic], any 9, núm. 27 (gener-abril 2002), p. 311-321. [ISSN 1405-1435.]

· NOS ALDÁS, Eloísa. «La estrategia del humor en las campañas de sensibilización». A: El Humor y las Ciencias Sociales. Cadis: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Cádiz, 2002. P. 111-116. [ISBN: 84-7786-783-6.]

· NOS ALDÁS, Eloísa. «La publicitat més enllà de la creativitat: crítica, llenguatge i responsabilitat social».

Criticar no és ofendre. L’estat de la crítica literària entre segles. Anuari de l’Agrupació borrianenca de cultura. Vol. XIII (2002), p. 37-42. [ISSN: 1130-4235.]

· NOS ALDÁS, Eloísa. «Retos del Lenguaje Publicitario en la Comunicación para la Paz». A: Diezhandino, Pilar; Marinas, José-Miguel; Watt, Ninfa [ed.]. Ética de la comunicación: problemas y recursos. Madrid: Edipo, 2002. P. 211-220. ISBN: 84-88365-12-8.

· PARÍS ALBERT, S. «La conflictología: un aprendizaje positivo de los conflictos». Convergencia [Mèxic], núm. 33 (2003), p. 315-328. [Ressenya en una revista. ISSN: 1405-1435.]

· PARÍS ALBERT, S. «Transformació de Conflictes i Interculturalitat». Revista de Recerca Humanística i Científica [Espanya], núm. 14 (2003), p. 69-77. [ISSN: 1130-4235.]

3) Col·laborem amb les revistes Papeles de Relaciones Internacionales del CIP de Madrid, Tiempo de Paz del MPDL de Madrid, Convergencia, de la Universitat Autònoma de l’Estat de Mèxic a Toluca (Mèxic).

6. Des de quan us hi dediqueu?1) Primeres Jornades de Filosofia de la Pau, 1994.2) Primera edició pilot del Màster Internacional d’Estudis per a la Pau i el Desenvolupament, curs

1995-96 (gener de 1996).3) Primera edició del doctorat sobre Pau, Conflictes i Democràcia, interuniversitari amb la

Universitat de Granada, 1998.

7. Quins resultats us sembla que heu obtingut?1) Algunes publicacions, ja s’han vist al punt 5è.2) Tesis doctorals relacionades amb la pau, 6.3) Treballs d’investigació relacionats amb la pau, 19.4) Tesis de màster. Nombre d’estudiants i països de procedència, una mitjana de 50 en 10 anys,

500 estudiants, es poden consultar a la pàgina web www.epd.uji.es.5) Creació de programes semblants al nostre màster en la Universitat Autònoma de l’Estat de

Mèxic a Toluca (Mèxic) i la Universitat Federal de Sergipe (Brasil).6) Treballs relacionats amb la pau d’estudiants que han passat pel màster, a l’ONU, ONG a

diferents parts del món i diferents estudiants; es pot veure a la nostra pàgina web (http://www.epd.uji.es/master/catalan/principalcat.htm).


8. Amb quines institucions col·laboreu?1) Universitat Jaume I.2) Consorci Europeu per al Màster amb les universitats d’Innsbruck (Àustria), Gotteborg (Suècia) i

Coimbra (Portugal).3) Conveni per al doctorat interuniversitari: Institut de la Pau i els Conflictes de la Universitat de

Granada.4) Fundació Caixa Castelló-Bancaixa: som cofundadors del Centre Internacional Bancaixa per la

Pau i el Desenvolupament, que té una biblioteca i una hemeroteca especialitzades en temes de pau, conflictes i desenvolupament.

5) Direcció General de Cooperació de la Generalitat Valenciana, concursem a projectes per a beques d’estudiants que venen de països empobrits.

6) Diputació de Castelló i ajuntaments de les comarques dels voltants (col·laboren amb les beques).

7) Promotors dels programes esmentats a Brasil i Sergipe.8) Professors i conferenciants a l’Escola de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de

Barcelona, Universitat Internacional de la Pau de Sant Cugat, Justícia i Pau i Fundació per la Pau de Barcelona; Gernika Gogoratuz i UNESCO Etxea al País Basc; Centre d’Investigació per a la Pau (CIP) de Madrid, Fundació Seminari d’Investigació de la Pau, Centre Pignatelli de Saragossa, cofundadors d’AIPAZ, Associació Espanyola d’Investigació per a la Pau.

9) Grup de recerca sobre pau i desenvolupament dirigit pel professor José María Tortosa de la Universitat d’Alacant.

10) Grup de recerca d’ètiques aplicades dirigit per la professora Adela Cortina, Universitat de València. Reconegut com a grup d’excel·lència pels avaluadors de la Generalitat Valenciana.

11) CEFIRE i Direcció General de Formació de Professorat (no universitari) de la Generalitat Valenciana.


1. ¿Cómo interpretáis la educación para la paz?• La educación para la paz es un proceso educativo que promueve valores y actitudes

relacionados con la justicia social, el respeto de los derechos humanos, la igualdad entre sexos y el respeto a la diversidad y los conocimientos que facilitan la comprensión del conflicto como un elemento constitutivo de la sociedad y el análisis de las raíces de la violencia directa, estructural y cultural, y está orientada hacia el compromiso y la acción. Es una educación activa, dinámica, participativa y creativa.

2. Qué objetivos tenéis• Proponer modelos didácticos basados en el conflicto como estrategia de aprendizaje.• Promover espacios para la participación y la resolución no violenta de los conflictos.• Generar debate y reflexión en torno a la paz y los conflictos.

3. ¿A quién os dirigís?• A los profesores y los colectivos de padres de los colegios de la Fundación.• Asociaciones juveniles y escuelas de adultos y estudiantes universitarios.

4. ¿Qué les ofrecéis? • Propuestas educativas para trabajar con los alumnos.• Un marco conceptual para analizar el mundo en el que vivimos.• Materiales diversos con recursos didácticos.• Análisis de conflictos y de algunas iniciativas que se están realizando en la construcción de la paz.• Los temas en los que hemos trabajado han sido: las raíces de los conflictos armados, de la guerra

a la paz, los medios de comunicación y los conflictos, interculturalidad, violencia en la escuela.

5. ¿Qué materiales producís?• Unidades didácticas, CD-ROM, guías didácticas.

6. ¿Desde cuándo os dedicáis a este tema?• Desde hace 15 años, con mayor o menor intensidad, dependiendo de los periodos.

7. ¿Qué resultados os parece haber obtenido?• Que los temas de paz sean considerados de relevancia en algunos contextos educativos; que

sea una preocupación social. Que se organicen actividades específicas a favor de la paz. Los resultados son difíciles de medir, y han estado muy ligados a proyectos concretos.

8. ¿Con qué instituciones colaboráis? ¿En qué?• Formamos parte de AIPAZ y tratamos de aprovechar los recursos ya existentes en la red.• Tenemos buena relación con ayuntamientos, la escuela de animación juvenil de la CAM, ONGD

y grupos de paz y desarrollo en la universidad.

9. ¿Qué personas o instituciones os parece interesante tener en cuenta en este «estado de la cuestión»?

• La Escuela de Paz, la Fundación por la Paz, el centro Bancaja de Paz y Conflictos, Educadores por la Paz (en Galicia) y Nueva Escuela Gallega.

• Redes internacionales: Hague Appeal Campaign, Grupo de Acción para la Prevención de Conflictos (GAPW).

10. ¿Hay algo que querríais añadir?• Me parece muy interesante el vínculo entre educación para la paz y educación para la

ciudadanía. Creo que es esencial profundizar en esa línea.

Manuela MESA, Centre d’Investigació per a la Pau (Madrid)


1. ¿Cómo interpretáis la educación para la paz?• Me resulta más fácil explicar la EpP en la que no creo que el modelo de trabajo educativo desde y

para la paz que a diario intento llevar al aula. Así que procederé negando y afirmando a un tiempo:

a) La EpP no es un discurso generalista, un cajón de sastre donde cabe cualquier cosa –decir «Todo es EpP» es como decir nada– sino una tarea cotidiana centrada en abordar una cultura del conflicto alternativa a la dominante.

b) La EpP no es una teoría pedagógica, sino una práctica didáctica, es decir, un proceso sistemático de enseñanza y aprendizaje –tanto en ámbitos formales como en espacios no formales– acerca de las tensiones, los enfrentamientos y los problemas que afectan a las diferentes escalas de la realidad, desde las relaciones interpersonales hasta las instituciones supranacionales.

c) La EpP no es una cuestión estrictamente escolar, no puede quedar secuestrada en el aula, ni limitarse a adornar el aspecto externo de los centros educativos: tiene que afectar a la sociedad en su conjunto, pero también es una cuestión escolar, no sólo como tema sino también como medio para «leer» desafíos como la multiculturalidad o la violencia juvenil.

d) La EpP no debe traducirse como una mera incitación al activismo social o político, incluso en el sentido más noble de dicho activismo, sino que ha de ser, ante todo, «productora» de conocimiento, de sentido vertebrador para la construcción de una ciudadanía «global», aportando –junto con el feminismo, el interculturalismo, el ecologismo o el altermundialismo– un «gran relato» colectivo, presente y futuro.

e) La EpP no es una ideología ni menos una doctrina prefijada e impuesta de forma dogmática –fuerte o light–, sino la construcción a largo plazo de un cambio de mirada acerca del mundo.

• En todo caso, la EpP debería configurarse a partir de una lectura profunda del contexto histórico en el que se desarrolla: la situación de Colombia no es la misma que la de Noruega. En ambos casos se puede hacer EpP, pero, obviamente, las estrategias son –deben ser– diferentes, aunque convergentes, dados los horizontes globalizadores que definen nuestro tiempo.

2. ¿Qué objetivos tenéis?• Por un lado, la transformación curricular de la cultura escolar establecida –en mi caso, desde las

Ciencias Sociales–, tanto en contenidos cognoscitivos como en herramientas metodológicas; por otro lado, la atención a los múltiples problemas de convivencia generados en el interior de las comunidades educativas –problemas suscitados por las características específicas de la institución escolar, o reproducidos en el aula pero fabricados fuera.

3. ¿A quién os dirigís?• Prioritariamente, a mis alumnos de secundaria y bachillerato; preferentemente, a sus familias –a

través de la acción tutorial–; frecuentemente, a mis compañeros de trabajo –dentro del centro en que estoy actualmente, y en los cursos de formación del profesorado que llevo impartiendo desde finales de los años noventa en España e Hispanoamérica.

4. ¿Qué les ofrecéis? • A corto plazo, un conjunto de materiales didácticos elaborados específicamente para concretar

los presupuestos de la EpP a las clases que imparto. A medio plazo, la elaboración de una serie de proyectos que desbordan la escala inmediata del aula y buscan la transformación de determinadas prácticas docentes –transformación colectiva, por supuesto, que necesita y busca el trabajo en equipo. A largo plazo, varias propuestas «de vida» que afectan a las personas con las que comparto enseñanza y aprendizaje en el instituto.

5. ¿Qué materiales producís?• Desde 1995 tengo el privilegio –ignoro los merecimientos que me hacen acreedor de tal

privilegio– de ver publicados más o menos regularmente una parte significativa de los recursos que elaboro para el aula. Además de participar de los logros que a lo largo de estos últimos años han obtenido tantos compañeros y grupos de trabajo, utilizando y adaptando sus resultados a mi propia labor en EpP, he realizado algunas exploraciones didácticas relativamente originales –al menos, eso creo, pero posiblemente esté equivocado– en torno a recursos como el cine, la canción, el cómic o el teatro.

Pedro SÁEZ, professor de secundària, Móstoles (Madrid)


6. ¿Desde cuándo os dedicáis a este tema?• El arranque de mi «inmersión» en la EpP es el mismo que el de mi carrera docente: el otoño

de 1982, poco antes de la primera victoria del PSOE, aunque la sistematización de mis teorías «pacifistas» está asociada a los comienzos de mi larga colaboración con el Centro de Investigación para la Paz, de Madrid, a finales de la década de 1980. No obstante, creo que el impacto de dos acontecimientos «históricos», el referéndum sobre la entrada de España en la OTAN (1986) y la caída del muro de Berlín (1989), fueron decisivos en mi opción por organizar un trabajo de EpP que fuera más allá de la intuición, el voluntarismo o la mala conciencia.

7. ¿Qué resultados os parece haber obtenido?• Es muy complicado responder a esta pregunta. De los más de 2.000 alumnos que he tenido a lo

largo de estos años, podría citar los nombres de una veintena que –según me consta– viven y trabajan según los valores que asociamos a la EpP. Seguramente, habrá muchos más –quiero creerlo– cuya trayectoria vital he perdido, ya que se cumple la máxima de que la verdadera tarea del profesor sólo puede evaluarse cuando éste se hace invisible. ¿Es suficiente? Para mí, sí. Por otro lado, el enriquecimiento personal que me ha supuesto el encuentro duradero con personas que comparten inquietudes y proyectos en torno a la EpP no puede cuantificarse porque supera todas mis expectativas al respecto: no podría definirme sin la amistad y el afecto –y también la tarea colectiva- de Anna Bastida, Mariano Aguirre, Calo Iglesias, Jesús M. Alemany, Luis Aranguren, Carmen Magallón, Fernando González Lucini y muchos otros: esto es puro egoísmo, en el mejor de los sentidos. En cuanto a los cambios suscitados en los centros educativos en los que he trabajado, como fruto de las iniciativas de EpP que emprendí, en la mayoría de los casos desaparecieron, al menos formalmente –o emigraron conmigo. No considero la presunta influencia de mis publicaciones, que intuyo escasa o casi nula. En todo caso, no me he preocupado por sistematizar un balance razonado y en perspectiva de mi trabajo en EpP: quizá lo haga el curso que viene, cuando cumpla mis bodas de plata docentes.

(He optado por analizar resultados a largo plazo, en lugar de centrarme en lo inmediato, por las condiciones perentorias en las que a menudo se despliega la tarea de EpP a las generaciones actuales, lo que complica bastante su valoración retrospectiva o global.)

8. ¿Con qué instituciones colaboráis? ¿En qué?• Cito aquellas con las que tengo una relación habitual: el Centro de Investigación para la

Paz (Madrid; el Seminario de Investigación para la Paz, de Zaragoza; el Seminario Gallego de Educación para la Paz, de Santiago de Compostela; Bakeaz, de Bilbao, así como organizaciones no gubernamentales: Entreculturas, Cáritas, Intermón Oxfam, Intered... Nunca me he integrado «orgánicamente» en ninguna –mi relación con el CIP ha sido la más duradera– y eso, quizá me ha facilitado la posibilidad de colaborar –puntual o sistemáticamente– con bastantes. Igualmente, he trabajado con instituciones «oficiales», como la red de centros de apoyo al profesorado, los institutos de ciencias de la educación de algunas universidades, y otras organizaciones como la FERE, CC.OO., etc.


• «La educación para la paz debe tener presente un concepto complejo de paz, alternativa a una concepción compleja de violencia. Debe efectivamente apuntar a la vez a una paz directa, estructural y cultural que se enfrente a las violencias correspondientes.»

• Objectiu fonamental:«Esta escuela tendrá como objetivo la educación en una cultura de paz fundada en la promoción

de los derechos humanos y de las libertades fundamentales, del desarrollo sostenible, de una ciudadanía democrática y cosmopolita, y de una ética cívica basada en la tolerancia y la solidaridad intercultural.»

• A qui s’adreça:«...al conjunto de la ciudadanía vasca y navarra, en especial a los niños y jóvenes, a sus

familiares, a sus maestros y profesores y a cualesquiera otras personas implicadas en su educación.»

• Objectius específics:«...pretende ser un lugar de encuentro y de diálogo, un instituto de formación e investigación, un

centro de información y documentación, un equipo de consejo, mediación e intervención en el medio escolar, y también un instrumento de análisis crítico y de denuncia pública».

Josu UGARTE, Bakeaz (Bilbao). A l’espera de resposta: www.bakeaz.org/culturadepaz.htm


La Conselleria d’Educació de la Junta ha engegat el Pla Andalús d’Educació per a la Cultura de Pau y No-violència.

Els seus principis es basen en:• «1. El aprendizaje de una ciudadanía democrática.»• «2. La educación para la paz, los derechos humanos, la democracia y la tolerancia.»• «3. La mejora de la convivencia escolar.»• «4. La prevención de la violencia.»

Els seus objectius són:• «1. Mejorar el clima de convivencia en los centros docentes, mediante el conocimiento y

la puesta en práctica de estrategias de negociación, regulación y solución pacífica de los conflictos.

• »2. Apoyar a los centros educativos en la elaboración, el desarrollo y la evaluación de proyectos educativos integrales de cultura de paz y no violencia, dirigidos a la prevención de la violencia.

• »3. Dotar a los centros docentes de recursos, favoreciendo la prevención de la violencia, que les permitan ofrecer una respuesta educativa diversificada al alumnado y mejoren la seguridad de las personas que trabajan en ellos, así como de sus instalaciones.

•»4. Fomentar la participación de todos los sectores de la comunidad educativa en los centros, mediante el impulso de acciones educativas coordinadas.

•»5. Promover la colaboración institucional facilitando la implicación de los centros, mediante la difusión de la cultura de paz y no violencia como base esencial del aprendizaje de los valores para una ciudadanía democrática.

•»6. Promover la reflexión, el análisis, el debate y la investigación sobre la cultura de paz y la no violencia.»

Disposen d’un sistema d’assessorament als centres, el Gabinet d’Assessorament de la Convivència i la Cultura de Pau, que es dedica a temes com promoure la formació específica del professorat en els temes pertinents, proposar accions destinades a desenvolupar les mesures que marca el pla o experiències educatives determinades, etc.

Junta d’Andalusia http://www.juntadeandalucia.es/educacion/

4. RESULTATS OBTINGUTS D’ALTRES FONTS

4.1. Resta de l’Estat espanyol


Principis relacionats amb:

IV. DEMOCRÀCIA, NO-VIOLÈNCIA I PAU

16. Promoure la cultura de la tolerància, la no-violència i la pau

• Encoratjar i donar suport a la comprensió mútua, la solidaritat i la cooperació entre tots els pobles i dintre i entre les nacions.

• Implantar estratègies àmplies per prevenir els conflictes violents i utilitzar la col·laboració en la resolució de problemes per gestionar i resoldre conflictes ambientals i altres disputes.

• Desmilitaritzar els sistemes nacionals de seguretat al nivell d’una postura de defensa no provocadora i utilitzar els recursos militars amb fins pacífics, inclosa la restauració ecològica.

• Eliminar les armes nuclears, biològiques i tòxiques i altres armes de destrucció massiva. • Assegurar que l’ús de l’espai orbital i exterior dóna suport al medi ambient i la pau. • Reconèixer que la pau és la totalitat creada per les relacions correctes amb un mateix, les

altres persones, cultures i formes de vida, la Terra i el Tot del qual formem part.

Guillem RAMIS, programa Vivim plegats, Conselleria d’Educació i Cultura de les Illes Ba-lears: Carta de la Terra:http://weib.caib.es/programes/vivimplegats/carta_de_la_terra.htm


ANNEX 2

DADES NO COMENTADES REFERIDES A LA RESTA DE L’ESTAT ESPANYOL

1. Classificació de les persones a qui s’ha passat el qüestionari en funció de la seva ads-cripció; la data situada al costat de cada persona o entitat indica des de quin any es dedica a l’EpP:


J. A. Antón, Entrepobles, País Valencià (1988).

Calo Iglesias, Seminari Gallec d’Educació per a la Pau (1985).

Xesús Rodríguez Jares, Educadors per a la Pau-Nova Escola Gallega (1983).

Anna León, Gernika Gogoratuz (1993).

Josu Ugarte, Bakeaz (?).


Vicent Martínez Guzmán, Càtedra UNESCO de Filosofia per a la Pau, U. Jaume I (1994).

c) Administració pública:



Emilio Arranz (1993).

Pedro Sáez (finals de la dècada de 1980).

* A qui s’adrecen les activitats d’EpP?

a) Al conjunt de la societat

J. A. Antón.

Carmen Magallón.


Emilio Arranz.

Calo Iglesias, Seminari Gallec d’Educació per a la Pau.

Xesús Rodríguez Jares, Educadors per a la Pau-Nova Escola Gallega.

Anna León, Gernika Gogoratuz.

Josu Ugarte, Bakeaz.

Vicent Martínez Guzmán, Càtedra UNESCO de Filosofia per a la Pau, Universitat Jaume I.



* Producció de materials


Calo Iglesias.

Vicent Martínez Guzmán.

Pedro Sáez.

b) Educatius i de sensibilització general

J. A. Antón, Entrepobles, País Valencià.

Carmen Magallón.

Xesús Rodríguez Jares, Educadors per a la Pau-Nova Escola Gallega.

Josu Ugarte, Bakeaz.

c) Només difusió

Emilio Arranz.

d) No se sap

Gernika Gogoratuz.


Projecte Vivim plegats.

ESTAT DE LA QÜESTIÓ - gencat.cat · A CATALUNYA I A LA RESTA ... traduir i modificar aquesta obra...

Documents

Transcript of ESTAT DE LA QÜESTIÓ - gencat.cat · A CATALUNYA I A LA RESTA ... traduir i modificar aquesta obra...