Estat dels serveis i mesures per a la millora de les ... · de les telecomunicacions. Una mala...
55
Estat dels serveis i mesures per a la millora de les telecomunicacions als polígons del Vallès Occidental Realitzat amb l’assistència tècnica de: Amb el suport de:
Transcript of Estat dels serveis i mesures per a la millora de les ... · de les telecomunicacions. Una mala...
Estat dels serveis i mesures per a la
millora de les telecomunicacions als
polígons del Vallès Occidental
Realitzat amb l’assistència tècnica de:
Amb el suport de:
2
Data realització: Desembre del 2012
3
Índex
1. Introducció ................................................................................................. 5
2. Metodologia............................................................................................... 7
3. Anàlisi de l’estat actual dels serveis als polígons ....................................... 12
3.1. Anàlisi quantitatiu: dades bàsiques disponibles dels serveis i ubicació territorial ........................................15
3.2. Anàlisi qualitatiu: factors condicionadors i determinants detectats ............................................................19
4. Estratègies territorials per a la millora de les telecomunicacions ............... 26
4.1. Impuls d’agregació de demanda empresarial .............................................................................................26
4.2. Millora de les infraestructures existents.....................................................................................................27
4.3. Desplegament de noves infraestructures ...................................................................................................28
4.4. Difusió de serveis alternatius existents ......................................................................................................29
5. Accions per a la millora de la qualitat dels serveis de telecomunicacions ... 30
5.1. Contractació agregada de les empreses per a serveis avançats ...................................................................31
5.2. Agregació de demanda i compromís de permanència per incentivar el desplegament de noves
infraestructures.......................................................................................................................................31
5.3. Sanejar les infraestructures existents per a serveis d'adsl...........................................................................32
5.4. Escurçament de bucle de les infraestructures existents ..............................................................................33
5.5. Ampliar la cobertura de serveis wimax.......................................................................................................34
5.6. Ampliar la cobertura i capacitat de serveis 3g i umts ..................................................................................34
5.7. Incentivar el desplegament de noves infraestructures de fibra òptica.........................................................35
5.8. Activació d’infraestructures en desús.........................................................................................................36
5.9. Difusió de serveis existents al territori .......................................................................................................37
6. Resum general i propostes ........................................................................ 39
Annex I – Dades de contacte amb els operadors de telecomunicacions............ 43
Annex II – Tecnologies de telecomunicacions................................................... 44
Annex III – Fitxes municipals dels polígons....................................................... 55
4
5
1. INTRODUCCIÓ
A l‘última dècada, els serveis i les infraestructures de telecomunicacions han evolucionat
cap a serveis de major qualitat i s’han estès arreu del territori, arribant en major o menor
mesura a la totalitat del teixit empresarial. L’ampliació de la qualitat i la quantitat de serveis
que ofereix el mercat de les telecomunicacions ha millorat la connectivitat de les empreses i ha
esdevingut un factor clau en la seva competitivitat.
En l’estudi elaborat per Copevo l’any 2010, Diagnosi i recull de necessitats dels polígons
d’activitat econòmica del Vallès Occidental, es va fer palesa la manca d’informació quan a la
qualitat i cobertura de serveis en l’àmbit dels polígons d’activitat econòmica del Vallès
Occidental, i la mancança de servei en diferents polígons del territori, especialment, en l’àmbit
de les telecomunicacions.
Una mala cobertura de serveis de telecomunicacions a les zones empresarials, la mala
qualitat del servei, els talls en el subministrament o la impossibilitat de contractar serveis
avançats, perjudica greument el teixit empresarial i afecta directament a la pèrdua de
competitivitat territorial.
La percepció general en aquest àmbit, que també s’ha palpat durant el treball realitzat, és
que l’oferta de serveis de telecomunicacions és en general insuficient al territori per a les
necessitats de les empreses, independentment de l’estat de les infraestructures que pugui
afectar a la seva qualitat. Malgrat això, també és cert que hi ha tecnologies emergents que tot
just es comencen a desplegar a part del territori, i que transformaran a curt i mig termini el
mercat de les telecomunicacions i l’accés als serveis de banda ampla per part de les empreses.
És doncs, un servei que avança de forma constant i intensa en les seves prestacions.
Aquests ràpids avenços, que milloraran notablement els serveis als quals tenen accés les
empreses, poden crear una fractura entre aquells territoris que tenen mancances de
telecomunicacions i aquells que per la seva situació geogràfica accedeixin a curt i mig termini a
aquestes noves tecnologies de banda ampla.
En aquest context, davant les diferents iniciatives públiques que tenen l’objectiu de
millorar les telecomunicacions als polígons d’activitat econòmica, la manca d’informació de
l’estat actual de les infraestructures de telecomunicacions i la necessitat de millorar la
cobertura de serveis avançats a les empreses, es planteja, en el marc del Pla Estratègic Vallès
Avança 2008-2013 i a partir del consens i impuls del grup de treball de polígons, la realització
de l’estudi Estat dels serveis i mesures per a la millora de les telecomunicacions als polígons
d’activitat econòmica del Vallès Occidental.
La finalitat de l’estudi és disposar d’una anàlisi general de les infraestructures de
telecomunicacions als polígons d’activitat econòmica per elaborar estratègies d’intervenció
que contemplin accions de millora, per facilitar l’accés dels serveis a les empreses, i millorar
així la seva competitivitat i la del territori.
6
S’estableixen com a objectius específics de l’estudi els següents:
1. Conèixer el nivell de desplegament d’infraestructures de banda ampla als polígons
industrials de la comarca.
2. Conèixer el nivell general de satisfacció sobre els serveis actuals de
telecomunicacions als polígons industrials.
3. Elaborar un informe que identifiqui aspectes de millora i ofereixi solucions:
o Oferta tecnològica: Tecnologies que poden resoldre problemàtiques concretes
o Oferta de servei: Operadors que tenen una oferta competitiva
o Serveis avançats: Serveis que poden ajudar a les empreses a desenvolupar-se
envers l’increment de la seva competitivitat.
o Accions de millora: Accions concretes per a la millora de serveis de
telecomunicacions
L’estudi, a part de la metodologia detallada a l’apartat 2, s’estructura en quatre blocs
diferents. El primer bloc, apartat 3 de l’índex, correspon a l’anàlisi general de l’estat actual dels
serveis als polígons i de la seva ubicació i posició territorial i, d’altra banda, s’identifiquen els
factors condicionadors i determinants pel desenvolupament de les telecomunicacions als
polígons. El segon bloc, apartats 4 i 5, s’exposen les estratègies territorials a emprendre per a
la millora de les telecomunicacions i es concreten accions específiques d’intervenció a
desenvolupar. El tercer bloc, apartat 6, és un resum general de les conclusions i propostes a
mode de síntesi. El quart i últim bloc, són els tres annexos d’informació: les dades de contacte
amb operadors, un resum de les característiques de les tecnologies de telecomunicacions i,
finalment, s’ha realitzat un esforç per elaborar una fitxa específica per polígon, amb les dades
de cobertura de serveis ADSL i Wimax, empreses tractores, resum descriptiu del polígon i
accions proposades per a la millora de telecomunicacions.
Agraïm a tots els participants d’aquest estudi la seva atenció i disponibilitat per dur a
terme les entrevistes i recavar la informació del territori, que inclou personal dels ajuntaments
del Vallès Occidental, els operadors de serveis Orange, Ono, Telefònica, Jazztel i Iberbanda, la
Direcció de Telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya, el CIESC, i el personal tècnic del
Copevo.
7
2. METODOLOGIA
S’ha plantejat l’elaboració d’aquest estudi des d’un punt de vista pragmàtic degut a la
ràpida evolució de les telecomunicacions i l’ampliació d’oferta de serveis als quals tenen accés
les empreses; no s’ha focalitzat en la realització d’un estat de situació exhaustiu que no
aportaria solucions a les empreses i que a curt termini quedaria obsolet.
S’ha combinat informació quantitativa disponible o obtinguda de fonts diverses però
sobretot, s’ha obtingut informació qualitativa, a partir de les entrevistes amb els agents
implicats. Amb tota aquesta informació, s’han elaborat unes estratègies d’intervenció, unes
accions de millora i unes conclusions generals a mode d’informe executiu.
Per a l’execució de l’estudi es van establir tres fases de treball amb un temps d’execució
de març a novembre de 2012. El desenvolupament intern de les fases s’han reajustat en el
temps per la dificultat de concertar entrevistes amb els ens locals i els operadors privats
previstes a la primera fase.
Diagnosi prèvia
A la primera fase de l’estudi s’han identificat els diferents interlocutors per a recavar
informació general de l’estat actual de desplegament i evolució en el futur de les
infraestructures existents. En aquest context, i per als polígons d’activitat econòmica s’ha
contactat amb els principals actors que tenen coneixement directe o indirectament de les
infraestructures existents:
• Anàlisi de la informació facilitada per part de les entitats del territori:
o Ajuntaments del Vallès Occidental amb polígons d’activitat econòmica
o Generalitat de Catalunya: Direcció de telecomunicacions i societat de la
informació
o Copevo (Consorci per l’Ocupació i Promoció Econòmica del Vallès
Occidental)
• Sol·licitud i recaptació d’informació facilitada pels principals operadors de
telecomunicacions: Telefónica, Orange, Ono, Iberbanda i Jazztel
8
Entrevistes
S’han realitzat entrevistes amb els diferents ajuntaments, operadors de
telecomunicacions, i Generalitat de Catalunya per aprofundir i contrastar la informació
dels diferents polígons industrials del Vallès Occidental, segons es detalla continuació.
Cal destacar, que les entrevistes realitzades en l’àmbit d’actuació de l’organització
empresarial CIESC (Consell Intersectorial de Sabadell i Comarca), es va comptar amb la seva
col·laboració i assistència, com agent coneixedor del territori i de les problemàtiques
empresarials
Taula 1: Llistat d’entitats entrevistades per tipologia
Ajuntaments Operador de telecomunicacions Altres organismes
Barberà del Vallès Iberbanda
Castellar del Vallès Jazztel
Castellbisbal Ono
Direcció de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya
Montcada i Reixac Orange
Palau-solità i Plegamans Telefónica de España
Polinyà
Ripollet
Rubí
Sabadell
Sant Cugat del Vallès
Sant Llorenç Savall
Sant Quirze del Vallès
Santa Perpètua de Mogoda
Sentmenat
Terrassa
Ullastrell
Vacarisses
Viladecavalls
Ajuntaments: s’ha contactat i entrevistat a 18 dels 19 ajuntaments que tenen polígons
d’activitat econòmica dins el seu municipi, recavant informació sobre el desplegament actual
de les xarxes de telecomunicacions, les incidències més comuns o rellevants dels polígons, els
nous desplegaments o actuacions que es duran a terme a curt i mig termini, i aquella
informació referent a l‘evolució urbanística dels polígons d’activitat econòmica i la situació de
les empreses.
Operadors de telecomunicacions: tot i ser hermètics pel que fa a la informació sobre
nous desplegaments i estratègies de millora o ampliació de serveis al territori, per motius
comercials i de privacitat de les seves estratègies, han accedit a revisar la informació general
9
de l’estat de telecomunicacions, així com les estratègies que des del punt de vista dels
operadors són interessants per a la millora d’infraestructures existents i per al desplegament
de nous serveis i infraestructures. S’ha recavat informació dels següents aspectes:
• Identificació de necessitats dels Operadors per a nous desplegaments
d’infraestructures
• Identificació de necessitats dels Operadors per a propostes d’agregació de
demanda als PAE
• Identificació de bones pràctiques per a facilitar el desplegament i la millora
d’infraestructures
Direcció de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de
Catalunya: s’ha contrastat la informació recollida dels diferents PAE per a aquelles actuacions
que des de l’administració tenen per objectiu millorar la cobertura de serveis de
telecomunicacions al territori, i en concret aquelles actuacions que incideixen en els polígons
d’activitat econòmica.
Propostes i conclusions
S’ha analitzat la informació recavada obtenint com a resultat un diagnòstic sobre l’estat
general dels PAE al Vallès Occidental, i una sèrie de possibles accions a realitzar per tal de
millorar l’accés a serveis de telecomunicacions de millor qualitat a les empreses.
• Anàlisi quantitatiu: Estructuració de la informació generada en les fases anteriors
per tal d’obtenir conclusions sobre l’estat dels PAE
• Elaboració de diferents estratègies i accions comarcals per a millorar l’estat de les
telecomunicacions als PAE
• Elaboració d’una fitxa per polígon amb diferents possibles accions a dur a terme
• Relació de dades de contacte amb diferents operadors
10
Fitxes per polígon
S’ha elaborat una fitxa resum per a cada polígon en el qual s’indica la informació de
cobertura de serveis en ADSL i Wimax, la seva situació geogràfica vers les telecomunicacions i
les diferents accions proposades per tal de millorar la qualitat o la cobertura de serveis.
Municipi: Municipi al qual pertany el polígon
Nom PAE: Nom del polígon
Observacions: Observacions sobre l’estat i situació del polígon
Plànol del Polígon: Plànol en vista aèria del polígon.
Empreses Tractores: Empreses tractores identificades. (Font: Publicació “El Vallès Motor productiu de Catalunya” per Joaquim Solà i Solà, Montserrat Termes i Rifé, Xavier Sáez Bárcena)
Continu Residencial: Indica si el polígon es troba adjacent a zones residencials que poden condicionar els serveis de telecomunicacions.
Continu Polígons: Indica si el polígon es troba adjacent a altres polígons amb qui pot compartir accions de millora.
Continu Municipis: Indica si el polígon es troba adjacent a altres municipis amb qui pot interactuar per dur a terme accions de millora.
Cobertura Wimax: Cobertura Wimax (Si / Parcial / Baix / No)
Plànol de cobertura Wimax: En verd s’indica sobre plànol la cobertura Wimax al polígon.
Servei ADSL: Cobertura ADSL (Si / Parcial)
Accions de Millora: Referència a les accions de millora proposades.
Figura 1: Exemple de fitxa elaborada
11
Dades de referència utilitzades
Per a l‘elaboració d’aquest estudi s’han utilitzat les dades facilitades de les següents fonts
d’informació:
Informació qualitativa
• Informació facilitada per Telefónica
• Informació facilitada per Orange
• Informació facilitada per Jazztel
• Informació facilitada per Ono
• Informació facilitada per Iberbanda
• Informació facilitada per la Direcció de Telecomunicacions de la Generalitat
• Projecte Xarxa Oberta de Catalunya
• Guifinet
• Informació facilitada pels diferents ajuntaments del Vallès Occidental
Cobertura de serveis de telecomunicacions
• Cercador de cobertura de banda ampla a nuclis de població i polígons industrials
de la Generalitat de Catalunya http://www10.gencat.net/gov_ctweb/AppJava/cercador.jsp
• Catàleg de polígons del Consorci per l’ocupació i la promoció econòmica del Vallès
Occidental http://www.copevo.cat/poligons/
• Capa geogràfica en Google Earth de Cobertura WIMAX de Catalunya facilitada per
Iberbanda
Publicacions consultades
• Publicació “El Vallès Motor productiu de Catalunya” per Joaquim Solà i Solà,
Montserrat Termes i Rifé, Xavier Sáez Bárcena
12
3. ANÀLISI DE L’ESTAT ACTUAL DELS SERVEIS ALS POLÍGONS
Davant el possible plantejament inicial de realitzar un plànol detallat de les
infraestructures existents i del desplegament quantitatiu i qualitatiu dels serveis al territori,
s’identifiquen diferents factors que resten valor a un estudi exhaustiu i puntual de l’estat
actual, i s’estableix com a objectiu la identificació de tecnologies i estratègies que permetin la
millora dels serveis de telecomunicacions que reben les empreses, i el desplegament de noves
infraestructures. Els factors que resten valor a la realització d’un diagnòstic puntual de l’estat i
cobertura de serveis de telecomunicacions són:
• Manca de transparència dels operadors de telecomunicacions a l’hora de facilitar
informació concreta
• Desconeixement de l’administració pública de la cobertura real de serveis de
telecomunicacions al seu territori
• La fragmentació de la informació dins els diferents organismes públics
• La ràpida evolució de les infraestructures deixant obsoleta la informació recollida
Per exemple, al tancament d’aquest estudi s’han conegut noves accions de desplegament
d’infraestructures de telecomunicacions per part de Telefónica de España, que deixarà obsolet
a curt termini l’abast actual de cobertura de serveis a diferents polígons del Vallès Occidental.
Aquestes noves accions, que són constants, s’han recollit en les fitxes dels diferents polígons
dels que es té coneixement.
L’anàlisi i recollida d’informació s’ha realitzat als 135 PAE inventariats a l’estudi de l’any
2010 del Copevo, i que es reparteixen entre 19 municipis del Vallès Occidental.
Taula 2: Municipis amb PAE al Vallès Occidental
Municipi N. de PAE Municipi N. de PAE
Barberà del Vallès 5 Sant Cugat del Vallès 17
Castellar del Vallès 2 Sant Llorenç Savall 3
Castellbisbal 10 Sant Quirze del Vallès 5
Cerdanyola del Vallès 7 Santa Perpètua de Mogoda 11
Montcada i Reixac 12 Sentmenat 4
Palau-solità i Plegamans 4 Terrassa 20
Polinyà 4 Ullastrell 1
Ripollet 7 Vacarisses 2
Rubí 10 Viladecavalls 4
Sabadell 7 Font: Copevo
13
Taula 3: Relació dels PAE del Vallès Occidental per municipi
Municipi PAE Municipi PAE
Barberà del Vallès Santa Maria Montcada i Reixac Asland
Barberà del Vallès Santiga-Provasa Montcada i Reixac Cemarksa
Barberà del Vallès Can Salvatella Palau-solità i Plegamans Riera de Caldes
Barberà del Vallès Baricentro Palau-solità i Plegamans Can Burgués
Barberà del Vallès Zona Nord Palau-solità i Plegamans Palau Industrial
Castellar del Vallès Pla de la Bruguera Palau-solità i Plegamans Can Cortés
Castellar del Vallès Can Carner Polinyà Can Humet
Castellbisbal Àrea Industrial Llobregat Polinyà Sud-Est
Castellbisbal Agripina Polinyà Nord-Est
Castellbisbal Can Galí Polinyà Polígon de Llevant
Castellbisbal Can Cases del Riu Ripollet Uralita
Castellbisbal Can Estapé Ripollet Molí d'en Xec
Castellbisbal Castellbisbal Sud Ripollet Pinetons
Castellbisbal Comte Sert Ripollet Can Masachs
Castellbisbal Los Herreros Ripollet Cadesbank
Castellbisbal Sant Vicenç Ripollet Martinet
Castellbisbal Santa Rita Ripollet Z.I. Sintermetal i Metapol
Cerdanyola del Vallès Parc de l'Alba Rubí Polígon Industrial Ca n'Alzamora
Cerdanyola del Vallès Parc Tecnològic del Vallès Rubí Polígon Industrial Can Jardí
Cerdanyola del Vallès Polígon La Bòbila Rubí Can Pi de Vilaroch
Cerdanyola del Vallès Polígon La Clota Rubí Polígon Industrial Can Rosés
Cerdanyola del Vallès Zona Industrial Riviere - Can Mitjans Rubí Can Sant Joan
Cerdanyola del Vallès Polígon Polizur Rubí Cova Solera
Cerdanyola del Vallès Polígon Can Fatjó Rubí Polígon Industrial Carretera de Terrassa
Montcada i Reixac Hermes Rubí Polígon Industrial la Llana
Montcada i Reixac La Ferreria Rubí Polígon Industrial Molí de la Bastida
Montcada i Reixac La Granja Rubí Polígon Industrial Sant Genís
Montcada i Reixac Foinvasa Sabadell Parc Industrial de Ripoll
Montcada i Reixac Can Milans Sabadell Can Roqueta
Montcada i Reixac Pla d'en Coll Sabadell Gràcia Sud
Montcada i Reixac Can Tapioles Sabadell Gràcia Nord
Montcada i Reixac Molí d'en Bisbe Sabadell Polígon Industrial del Sud-Oest
Montcada i Reixac Coll de Montcada Sabadell Sant Pau de Riu Sec
Montcada i Reixac Can Cuiàs Sabadell Can Feu
(continua a la pàgina següent)
14
Municipi PAE Municipi PAE
Sant Cugat del Vallès CIT 4B Can Calders Santa Perpètua de Mogoda
Polígon Santiga
Sant Cugat del Vallès CIT 11A Can Calopa Santa Perpètua de Mogoda
Les vinyes de Mogoda
Sant Cugat del Vallès CIT 4A Can Magí - Roquetes Sud Santa Perpètua de Mogoda
La Creueta
Sant Cugat del Vallès CIT 6A Can Sant Joan Centre Sentmenat Polígon Mas d'en Cisa
Sant Cugat del Vallès CIT 5A Can Sant Joan - Est Sentmenat Can Clapers
Sant Cugat del Vallès CIT 9A Can Sant Joan - Oest Sentmenat Can Roure
Sant Cugat del Vallès CIT 8B Sant Mamet Est Sentmenat Carretera Caldes
Sant Cugat del Vallès CIT 8C Can Mates Terrassa Polígon Industrial Can Guitard
Sant Cugat del Vallès CIT 9B La Guinardera Terrassa Polígon Industrial Can Farcan
Sant Cugat del Vallès CIT 8A Sant Mamet Oest Terrassa Polígon Industrial Can Palet
Sant Cugat del Vallès CIT 10E Hospital General de Catalunya - UIC Terrassa Can Parellada Industrial
Sant Cugat del Vallès CIT 8B UPC - ETSAV Terrassa Polígon Industrial Can Petit
Sant Cugat del Vallès CIT 8E Mira - sol Centre Terrassa Polígon Industrial Colom II
Sant Cugat del Vallès CIT 6 Vullpalleres Terrassa Els Bellots
Sant Cugat del Vallès CIT 5B Can Magí - Roquetes Nord Terrassa Els Bellots II
Sant Cugat del Vallès CIT 4C ESADE Creapolis Terrassa Polígon Industrial Est
Sant Cugat del Vallès CIT 9C Can Ametller Terrassa Polígon Industrial La Grípia
Sant Llorenç Savall Conques Terrassa Polígon Industrial Nord
Sant Llorenç Savall Pons Ferrer Terrassa Palau Nord
Sant Llorenç Savall Riu Ripoll Terrassa Palu Nord - Can Guitard
Sant Quirze del Vallès Can Corbera Terrassa Polígon Industrial Santa Margarida I
Sant Quirze del Vallès Can Canals Terrassa Polígon Industrial Santa Margarida II
Sant Quirze del Vallès Can Torres - Can Llobet Terrassa Sector Montserrat
Sant Quirze del Vallès Can Casablancas Terrassa Segle XX
Sant Quirze del Vallès Can Feu Terrassa Franja Nord
Santa Perpètua de Mogoda
Camp de les Pereres Terrassa Polígon Industrial Carrer d'Alemanya
Santa Perpètua de Mogoda
Can Bernades-Subirà Terrassa Parc Audiovisual de Catalunya (PAC)
Santa Perpètua de Mogoda
Ca n'Oller Ullastrell Dipistol
Santa Perpètua de Mogoda
Can Vinyalets Vacarisses Polígon Industrial Can Torrella
Santa Perpètua de Mogoda
Can Vinyals Vacarisses Centre de tractament de residus
Santa Perpètua de Mogoda
La Florida Viladecavalls Can Trias
Santa Perpètua de Mogoda
La Torre del Rector Viladecavalls Can Mir
Santa Perpètua de Mogoda
CIM Vallès Viladecavalls Can Mitjans
Viladecavalls La Bòvila
Font: Copevo
15
3.1. ANÀLISI QUANTITATIU: DADES BÀSIQUES DISPONIBLES DELS SERVEIS I UBICACIÓ
TERRITORIAL
Aquesta anàlisi aporta una visió global de la situació dels polígons en el conjunt del Vallès
Occidental, tant geogràficament com en cobertura de serveis d’ADSL i WIMAX. La conclusió
global de les dades quantitatives és que existeix cobertura de serveis a més del 90% del
territori dels polígons, però en el 10% restant, la situació és molt precària.
Tot i la ràpida obsolescència de les dades de cobertura s’ha realitzat un anàlisi general
quantitatiu de les cobertures de serveis de telecomunicacions per facilitar la valoració a futur
de l’evolució d’aquests serveis.
Del 90% de territori que sí té cobertura de serveis de telecomunicacions no es disposa de
dades concretes de qualitat de servei, ja que aquest depèn de molts factors tan per part de
l’operador com de la infraestructura particular de cada empresa.
Per conèixer la dada particular de cada polígon es pot consultar l’Annex: Polígons.
Cobertura d’alguns serveis de telecomunicacions
Cobertura de serveis de telecomunicacions ADSL
El 96% dels polígons, 130 del total, tenen cobertura ADSL en més del 90% del seu territori.
El servei ADSL que s’utilitza per a la informació de cobertura correspon al servei “universal” de
1Mb d’ample de banda.
Figura 2: Cobertura ADSL PAE Vallès Occidental
Les dades de cobertura ADSL són facilitades per la Direcció de Telecomunicacions i
Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya. La seva informació és orientativa
i correspon a la informació declarada per Telefònica per al seu servei de ADSL. La
descripció dels nivells de cobertura és la següent:
Cobertura ADSL Si : El percentatge de cobertura és superior al 90%
Cobertura ADSL Parcial : El percentatge de cobertura és inferior al 90%
16
Cobertura de serveis de telecomunicacions WIMAX
El 88% dels polígons, 118 del total, tenen cobertura alta o parcial dels serveis Wimax en la
majoria del seu territori, tot i que cal realitzar mesures puntuals a cada localització per tal de
validar la cobertura, ja que aquesta tecnologia requereix de visió directa amb el repetidor.
Figura 3: Cobertura WIMAX PAE Vallès Occidental
Cobertura Wimax
69%
19%
5%7%
Alta
ParcialBaixa
No
Les dades de cobertura s’han elaborat a partir de la informació facilitada per IBERBANDA.
Aquesta informació és teòrica sobre models de dades i mesures puntuals realitzades per
aquesta empresa.
Per a l’elaboració del nivell de cobertura s’ha utilitzat un model de fotointerpretació de la
capa geogràfica disponible, valorant la cobertura per a cada PAE i, en particular, de les zones
urbanitzades o urbanitzables de cada polígon, segons els següents nivells:
Cobertura Alta: El percentatge de cobertura és pràcticament total
Cobertura Parcial: El percentatge de cobertura és superior a la meitat del terreny però
té alguna zona sense cobertura.
Cobertura Baixa: El percentatge de cobertura és inferior a la meitat del terreny
Cobertura No: No hi ha cobertura del servei
Cobertura de serveis de fibra òptica i serveis avançats de ADSL
Segons dades facilitades per Telefónica el 100% dels polígons del Vallès Occidental tenen
actualment accés a serveis de fibra òptica o serveis avançats, però els costos de contractació
de la mateixa oscil·len en gran mesura depenent de l’estat de les infraestructures del polígon.
17
A l’anàlisi qualitatiu es recull en detall les diferències de serveis i les dificultats i avantatges de
les tecnologies que permeten serveis avançats.
La tecnologia emprada no sempre és fibra i depèn de l’estat puntual de cada polígon en el
moment de la sol·licitud de serveis. Les dades de serveis avançats són facilitades per
Telefónica, i evolucionen ràpidament ja que l’operador aposta per adequar la totalitat del
territori de Catalunya facilitant serveis avançats de qualitat.
En el cas de polígons aïllats o llunyans del continu urbà, tot i la disponibilitat teòrica de
serveis avançats, els costos de contractació per a les empreses poden ser molt elevats,
dificultant la seva accessibilitat. En aquests casos és quan prenen més importància accions
d’agregació de demanda.
Proximitat dels polígons amb el territori
A partir de fotointerpretació s’han categoritzat els 135 polígons segons si la seva trama
urbana té continuïtat amb sòl urbà d’altres municipis, si té continuïtat amb zones residencials,
si té continuïtat amb algun altra polígon, o, finalment, si el polígon està aïllat, en aquest darrer
cas, des d’una perspectiva de les infraestructures de telecomunicacions. Aquesta proximitat o
llunyania estableix, per exemple, el nivell de col·laboració que es pot dur a terme entre
diferents polígons, siguin o no part d’un mateix municipi, o la interacció que pot tenir a nivell
de telecomunicacions amb zones residencials.
Figura 4: Distribució percentual dels PAE segons localització territorial
3817
7349
97118
6286
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Adjacents a
zones
residencial
Adjacents a
altres polígons
Adjacents a
altres municipi
Polígons aïllats
Si No
18
Polígons adjacents a zones residencials
El 46% dels polígons, 62 del total de 135, són adjacents geogràficament a zones
residencials. Aquest fet s’ha de tenir en compte a les accions de millora de serveis de
telecomunicacions, ja que sovint els serveis en zones residencials s’han millorat i potenciat
degut a la densitat de clients residencials.
Polígons adjacents a altres polígons
El 64% dels polígons, 86 del total, són adjacents a altres polígons, tant del mateix municipi
com d’altres. Els conjunts de polígons que formen un continu sovint comparteixen les mateixes
estratègies i faciliten la realització d’accions de millora en tot el conjunt. No s’han considerat
polígons adjacents els que es troben separats per vies o accidents geogràfics importants que
provoquen un tall en la seva urbanització.
Polígons adjacents a polígons o en zona urbana d’altres Municipis
El 28% dels polígons, 38 del total, són adjacents geogràficament a polígons o zona urbana
d’altres municipis, fet que indica la necessitat de col·laborar entre municipis per facilitar les
accions de millora en serveis de telecomunicacions.
Polígons aïllats o fora de continu urbà
Un 13% de polígons, 17 del total, es troben aïllats de la superfície urbanitzada del seu
voltant, tant del municipi propi com de municipis propers, fet que pot dificultar l’atracció
d’inversions en serveis de telecomunicacions, i encarir les accions de millora a realitzar.
19
3.2. ANÀLISI QUALITATIU: FACTORS CONDICIONADORS I DETERMINANTS DETECTATS
Conjuntament amb les dades quantitatives de l’anterior apartat i la informació qualitativa
recollida al llarg de les entrevistes amb els agents, s’han identificat i categoritzat 15 factors que
afecten, condicionen i, a vegades, són determinants per l’estat actual i les previsions de
creixement de les infraestructures de telecomunicacions als PAE del Vallès Occidental.
Aquestes s’han dividit en 5 agrupacions temàtiques i, posteriorment, s’han derivat en la
formulació de 4 estratègies i 9 accions que es podrien realitzar per millorar l’accés i qualitat
dels serveis de telecomunicacions de les empreses dels polígons.
Les característiques del polígon
- L’antiguitat del polígon determina la qualitat de les telecomunicacions i la
capacitat de desplegament
En els polígons més antics es detecten més mancances en la qualitat dels serveis de
telecomunicacions degut a l’antiguitat de les infraestructures de coure. Aquestes es veuen
afectades en major grau per factors externs com la meteorologia a mesura que avança la seva
vida útil. Moltes d’aquestes infraestructures de polígons antics estan instal·lades mitjançant
cablejat aeri, i degut a la seva antiguitat s’han malmès, perjudicant a la qualitat del servei i
provocant talls de servei.
Tot i que la qualitat de serveis de telecomunicacions en aquests polígons sovint es veu
afectada per mancances i incidències, formen part d’un mercat potencial que ja està cobert,
generalment mitjançant ADSL, essent més difícil l’atracció d’inversions de millora de les
infraestructures basades en coure, ja que el retorn de la inversió per part dels operadors
privats seria a molt llarg termini.
En contraposició els polígons de recent creació disposen de canalitzacions adequades per
al desplegament d’infraestructures de telecomunicacions modernes. A més, les que es
despleguen són noves i es troben a l’inici de la seva vida útil. En aquest sentit, cal tenir en
compte que la promoció i construcció de nous polígons a la proximitat de polígons ja existents
provoca l’adequació de les infraestructures de la zona i es pot aprofitar per endegar accions de
millora als polígons més antics.
- La continuïtat a altres polígons i municipis, un actiu de cooperació territorial a
desenvolupar
Dels 135 polígons analitzats 84 són adjacents a d’altres polígons, formant sovint continus
industrials que contenen tres i quatre polígons diferents, i d’aquests, 33 polígons són adjacents
a polígons d’altres municipis. Tot i l’existència d’aquests grans grups de polígons, el fet de
pertànyer a diferents municipis fa que no es gestionin conjuntament les accions i estratègies
amb els operadors de telecomunicacions.
20
És necessari donar una visió de territori al Vallès Occidental traspassant el llindar dels
termes municipals. Concretament, els operadors de telecomunicacions no identifiquen els
polígons per la seva divisió de termes municipals, sinó per la seva proximitat i ubicació en
referència a les infraestructures troncals de telecomunicacions com a principals canals de
distribució de serveis de banda ampla.
- Polígons aïllats del continu urbà
El 15% de polígons que es troben aïllats de la resta de continu urbanitzat, tan d’altres
polígons com de zones residencials, són els que més dificultats presenten a l’hora d’atraure
nous desplegaments de telecomunicacions, i l’augment de la oferta de serveis.
Donat que no poden sumar amb altres polígons o territoris per proximitat, tenen menys
massa de clients potencials i de demanda de servei en conjunt, fet que no facilita l’atracció
d’inversions per part dels operadors de telecomunicacions, i es troben a la cua a l’hora de
preveure nous desplegaments i augment de serveis.
La ubicació de les infraestructures
- La proximitat a zones residencials del nucli urbà, un avantatge competitiu
Molts polígons són geogràficament adjacents a zones residencials dels nucli urbà, que
sovint disposen de serveis de telecomunicacions amb millors condicions degut a l’ampliació de
serveis que realitzen els operadors en les zones d’alta densitat de població, ja que aquestes
zones tenen una major massa crítica de potencials clients.
En les zones residencials de major densitat és on habitualment es realitzen primer els
desplegaments de nous serveis de telecomunicacions, i actualment, aquests desplegaments es
duen a terme amb fibra òptica. És factible aprofitar aquests desplegaments per allargar la seva
extensió a polígons adjacents, negociant aquestes accions amb l’operador de
telecomunicacions que realitzi el desplegament.
Així mateix, es pot detectar l’estat i el progrés d’aquests desplegaments, habitualment, a
través de les àrees d’urbanisme dels ajuntaments mitjançant la gestió de les sol·licituds
d’obertura de rases i el seu coneixement en l’execució d’obres del vial.
- La proximitat a la xarxa troncal de telecomunicacions com un element
determinant a curt termini
La proximitat de molts polígons a xarxes troncals de telecomunicacions són un factor que
pot facilitar el desplegament de noves infraestructures de telecomunicacions. Tot i aquesta
proximitat, l’usuari final no té accés a aquestes xarxes, i són els operadors privats de
telecomunicacions els que poden fer-ne ús per desplegar noves xarxes i serveis.
21
Cal tenir coneixement d’aquests troncals a l’hora de negociar i gestionar amb els
operadors de telecomunicacions les accions de millora o desplegament de noves
infraestructures que es duguin a terme, comptant amb la col·laboració de la Generalitat de
Catalunya amb diferents projectes com Xarxa Oberta.
L’estat i condicions de les infraestructures
- Infraestructures en desús fruit d’inversions fallides
S’ha identificat per part dels operadors de telecomunicacions Orange i Jazztel l’existència
d’infraestructures i canalitzacions per a telecomunicacions que estan en desús o que mai es
van posar en marxa. Tot i la manca de concreció per part dels operadors de l’ubicació exacta
d’aquestes infraestructures, a les fitxes de polígons s’ha identificat aquelles que s’ha constatat
una inversió o desplegament realitzat antigament.
En general, aquestes infraestructures en desús es troben aïllades d’altres infraestructures
de telecomunicacions que permetrien la posada en marxa, i sovint les xarxes més properes es
troben allunyades, essent necessari el desplegament de xarxes de transport per poder-les
posar en funcionament.
Tot i l’existència d’aquestes infraestructures en desús, hi ha polígons que ja disposen de
serveis prestats per altres operadors, fet que resta atracció a l’operador titular de la
infraestructura en desús per iniciar processos de posada en marxa i comercialització de serveis.
- Les infraestructures de telecomunicacions de titularitat pública
Cal diferenciar les infraestructures de telecomunicacions que són equipaments
tecnològics tant de Fibra, ADSL, Ethernet, o Wimax, i estiguin en funcionament o no, de les
canalitzacions sense infraestructura tecnològica.
Tots els operadors enquestats han declarat que en general estan disposats a utilitzar
infraestructures de telecomunicacions de titularitat pública municipal com per exemple, les
xarxes de fibra òptica que uneixen equipaments municipals, per diferents motius:
• Manca de coneixement tècnic i de gestió de l’ens públic
• Manca de garanties de servei
• Incompatibilitats tecnològiques
Per contra sí que estan disposats, i hi ha experiències al territori de Catalunya, en que es
cedeixen o lloguen canalitzacions existents de titularitat pública per facilitar el desplegament
de noves infraestructures de telecomunicacions. En aquest sentit hi ha experiències en el
Vallès Occidental en que s’aprofiten les obres d’adequació de la via pública per afegir
canalitzacions per a telecomunicacions que es podran utilitzar en el futur.
22
A vegades, tot i l’existència en molts municipis de canalitzacions susceptibles de cedir-se o
llogar-se a operadors de telecomunicacions per a facilitar l’arribada de xarxes de transport més
potents als polígons, sovint aquestes no són adequades tecnològicament o no estan
disposades geogràficament de forma que permetin la interconnexió amb infraestructures
troncals de telecomunicacions, o centrals de telecomunicacions existents.
- Impuls de grans projectes territorials: la Xarxa Oberta de la Generalitat de
Catalunya
La Generalitat de Catalunya a través del projecte Xarxa Oberta, amb l’objectiu de la
construcció i explotació d’una xarxa de telecomunicacions de gran amplada de banda utilitzant
tecnologies de fibra òptica per a donar servei a majoristes de telecomunicacions, vol vertebrar
una xarxa de transport per complementar la iniciativa privada fent arribar troncals de
telecomunicacions facilitant el desplegament local de serveis de telecomunicacions.
Geogràficament la distribució d’aquests nous troncals es duu a terme utilitzant la xarxa de
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, i les vies terrestres de titularitat de la Generalitat
de Catalunya, donant resposta en aquells polígons que no disposen actualment de xarxes
troncals de qualitat i permetent el desplegament local d’infraestructures i serveis avançats.
Aquests desplegaments es centren en aquells territoris en els quals la iniciativa privada és
menor per ser territoris menys rendibles, sent habitualment els territoris més allunyats dels
nuclis de població principals de Catalunya. Tot i que el Vallès Occidental és molt proper a l’àrea
metropolitana de Barcelona i disposa de nuclis urbans d’alta densitat, fet que el converteix
teòricament en un territori atractiu per a la inversió privada, existeixen diferents troncals de
comunicació terrestre que creuen o són propers a diferents polígons industrials que poden
donar resposta a través de Xarxa Oberta en el supòsit que la inversió privada no faciliti la
millora dels serveis de telecomunicacions existents.
Actualment es té coneixement de dues infraestructures existents, desplegades per la
Generalitat de Catalunya: al polígon Santa Margarida de Terrassa, i al polígon Pla de la
Bruguera a Castellar del Vallès, tot i que no hi ha una previsió de posada en funcionament per
a la comercialització de serveis a les empreses.
La necessitats i potencial del teixit empresarial
- La capacitats i necessitat de contractació de serveis avançats per part de les
empreses
Moltes de les empreses del Vallès Occidental no tenen la capacitat econòmica suficient, o
no volen contractar serveis avançats que poden tenir un cost elevat, ja que els serveis que
tenen contractats són suficients per a la seva activitat. És necessari per a dur a terme accions
de millora de telecomunicacions als polígons industrials, identificar la capacitat de contractació
de serveis de les diferents empreses del polígon, per tal d’establir si les empreses tindran
23
capacitat i interès en contractar nous serveis de telecomunicacions que es posessin al seu
abast.
Per contra, les empreses de major dimensió ja tenen contractats serveis avançats de
telecomunicacions que negocien de forma particular amb els operadors de telecomunicacions,
però el seu cost, sovint, no està a l’abast del teixit empresarial format per pimes i micropimes.
- La ubicació d’empreses tractores, un possible factor facilitador
S’han identificat empreses tractores en diferents polígons, que poden actuar de pols
d’atracció d’inversions en telecomunicacions a cada polígon concret. Actualment, però, la
capacitat econòmica i necessitat competitiva d’aquestes empreses ja els ha conduït a la
contractació de serveis avançats de telecomunicacions i per tant ja es troben cobertes en les
seves necessitats. Aquest fet provoca que les empreses tractores ja existents als polígons, si no
amplien les seves necessitats en telecomunicacions, no incentivaran un nou desplegament o
millora d’infraestructures en el polígon en que es troben.
Tot i així, si aquestes empreses tractores es troben en polígons on s’identifiquen
mancances de serveis, poden ser bones aliades per emprendre accions conjuntes, ja que
aquestes tenen una forta capacitat per a negociar i contractar serveis amb els operadors de
telecomunicacions.
- Inexistència d’accions d’agregació de demanda empresarial
No s’han trobat accions d’agregació de demanda significatives al Vallès Occidental, tenint
una demanda de serveis de telecomunicacions sovint dispersa i amb necessitats molt variades,
i no coneguda pels operadors de telecomunicacions ni per l’administració pública.
Els mateixos operadors de telecomunicacions des dels seus departaments comercials
sovint realitzen accions d’identificació de demanda en una mateixa zona geogràfica, per
facilitar els seus processos interns d’augment d’oferta de servei en polígons concrets.
Els diferents agents públics i privats que tenen presència als polígons industrials no han
dut a terme accions per detectar les necessitats i capacitats de les diferents empreses dels
polígons, permetent prioritzar les accions en aquells polígons amb una major demanda i
capacitat de contractació de serveis.
Els serveis diversos amb prestacions diferents
- Disponibilitat de diferents serveis avançats de telecomunicacions
Habitualment quan es parla de serveis avançats de telecomunicacions o de gran banda
ampla apareix el terme fibra òptica en primer lloc. Cal diferenciar la qualitat del servei que pot
suplir les necessitats de les empreses de la tecnologia a emprar en cada cas, ja que els
24
operadors utilitzen diferents tecnologies depenent de l’estat de les infraestructures de
l’entorn, la demanda global de serveis, i els costos de desplegament de noves infraestructures.
Actualment els diferents operadors de telecomunicacions poden prestar serveis avançats
a les empreses, o serveis de gran banda ampla, amb diferents tecnologies que poden
respondre a les necessitats de les empreses, i no necessàriament amb Fibra òptica.
Algunes de les tecnologies1 que estan utilitzant els operadors per facilitar banda ampla a
les empreses són:
• Connexions Ethernet
• Connexions de fibra òptica FTTH (principalment Telefónica)
• Connexions de fibra òptica HFC (principalment Ono)
• Wimax
• ADSL
És cada operador de telecomunicacions qui decideix la millor alternativa en cada cas per
garantir la qualitat del servei i minimitzar els costos de desplegament de la mateixa. No és
obligatori, ni l’opció més viable a mig termini, pensar en fibra òptica, tot i que a llarg termini
sigui la tecnologia que es preveu que s’imposi per als serveis de banda ampla.
- Diferències de costos per accedir a serveis avançats i de fibra òptica
Segons la informació facilitada per Telefónica, la totalitat dels polígons del Vallès
Occidental tenen capacitat per oferir serveis avançats de telecomunicacions o de fibra òptica.
El preu però de comercialització d’aquests serveis oscil·la, i molt, segons l’estat de la
infraestructura existent a cada polígon. En aquest sentit, el mercat no ha configurat un preu
únic i estàndard com amb els productes residencials, sinó que els costos de contractació es
tracten de forma individual per a cada empresa.
En anteriors estudis d’estat de infraestructures i serveis de telecomunicacions s’ha pogut
constatar que no totes les empreses estan disposades o tenen capacitat per assumir els costos
de contractació i manteniment de serveis de banda ampla avançats.
- La tecnologia WIMAX, una possible solució a problemes estructurals
La tecnologia WIMAX que permet connexions de banda ampla, principalment
comercialitzades per Iberbanda, permeten sense realitzar desplegaments d’alt cost en
1 Trobareu més detall de les característiques d’aquestes tecnologies a l’annex 1.
25
infraestructures físiques com obrir rases o desplegar cablejat de coure o fibra, connectar en
poc temps les empreses que es troben en el seu àmbit de cobertura.
Actualment el 68% dels polígons industrials disposen de cobertura total amb l’operador
Iberbanda, i un 19% amb cobertura parcial al polígon, fet que permet disposar a les empreses
d’alternatives a l’ADSL .
Tecnològicament es poden subministrar amples de banda de fins a 50Mb, permetent
connexions de qualitat per a ús empresarial, i també la contractació de serveis d’enllaç entre
diferents naus o emplaçaments d’empreses, i xarxes privades internes d’empresa.
Aquesta tecnologia permet el ràpid desplegament de nous repetidors o punts d’accés en
aquelles ubicacions en que hi ha dificultats en serveis ADSL i no hi ha previsions de millora a
curt termini. Existeixen experiències com el polígon industrial del Pla de la Bruguera a Castellar
del Vallès en que amb la participació de l’Ajuntament s’ha ubicat un repetidor de Wimax al
polígon per facilitar serveis de qualitat a les empreses de l’entorn.
- Les xarxes lliures ciutadanes, poc competitives per a les necessitats
empresarials individuals
Al territori s’han detectat diferents iniciatives ciutadanes de xarxes d’accés lliure com
Guifinet. Aquesta iniciativa es va implantar inicialment a zones rurals d’Osona principalment,
on la cobertura de dades era nul·la.
Aquestes xarxes es basen en una estructura oberta de xarxa ciutadana i gratuïta, en que
alguns dels nodes que en formen part comparteixen ample de banda de connexió a Internet de
forma gratuïta, a les descripció de Guifi.Net del seu propi web s’especifica clarament que
“Guifinet no és un proveïdor de serveis ISP”.
Al tractar-se d’una xarxa oberta, lliure, ciutadana i altruista, no compta amb cap
garantia de funcionament ni de servei fet que no pot garantir el correcte funcionament de la
mateixa i no és recomanable utilitzar-les per a un ús empresarial si existeixen altres
alternatives a la mateixa zona.
A nivell tècnic aquestes xarxes requereixen de visibilitat directa amb un dels nodes
repetidors, que habitualment utilitzen tecnologies Wimax i Wifi, de manera que no és un
servei universal que pugui arribar a tot el territori.
Així mateix, tot i ser una xarxa oberta s’ha de tenir en compte els costos econòmics inicials
d’instal·lació d’antenes i infraestructura necessària per tal d’establir-hi connexió.
26
4. ESTRATÈGIES TERRITORIALS PER A LA MILLORA DE LES
TELECOMUNICACIONS
Per tal de millorar la qualitat dels serveis de telecomunicacions als PAE del Vallès
Occidental es descriuen diferents estratègies de dinamització territorial amb l’objectiu de
facilitar l’accés a serveis de qualitat a les empreses.
Amb la situació econòmica actual i la baixa o nul·la disponibilitat de fons públics que
permetin realitzar projectes de millora de les infraestructures de telecomunicacions de forma
generalitzada a tot el territori, i tenint en compte que són les operadores privades de
telecomunicacions les que despleguen, comercialitzen i gestionen els serveis de
telecomunicacions, s’han plantejat diferents estratègies que necessàriament han de tenir la
col·laboració publico-privada dels agents que poden dur a terme aquesta millora.
Aquestes estratègies generals inclouen accions concretes que es detallen en el següent
apartat i que s’han inclòs en les fitxes dels diferents polígons industrials.
4.1. IMPULS D’AGREGACIÓ DE DEMANDA EMPRESARIAL
Per tal de facilitar qualsevol acció de millora dels serveis de telecomunicacions als PAE del
territori, tant si és amb el desplegament o millora d’infraestructures o per facilitar la
contractació de serveis avançats, és necessari realitzar accions que promoguin l’agregació de
demanda identificant i agrupant les empreses amb necessitats i capacitats similars.
L’objectiu d’aquesta estratègia és sumar massa crítica per facilitar les accions que es
duguin a terme al polígon, i actuar com a pol d’atracció per a les inversions tant públiques com
privades, o reduint els costos de desplegament per part de les empreses que vulguin
contractar serveis de telecomunicacions avançats.
Depenent del tipus d’acció que es vulgui dur a terme la participació de les empreses serà
diferent, segons si l’acció implica, o no, una despesa directa per part de l’empresa.
Tot i la demanda de millors serveis de telecomunicacions no totes les empreses estan
disposades o tenen la capacitat econòmica per contractar i mantenir serveis de
telecomunicacions avançats, i aquest factor pot afectar a la viabilitat de nous desplegaments o
de contractacions conjuntes de serveis.
Les accions de millora que s’han proposat es divideixen en dos tipus diferents. Per una
banda les accions d’agregació de demanda que han d’actuar com a suport d’accions de millora
o de desplegament d’infraestructures, amb l’objectiu de sumar massa crítica i facilitar la seva
realització. I per l’altra, hi ha accions de contractació de serveis de telecomunicacions de forma
conjunta, entre diferents empreses amb interessos coincidents, amb l’objectiu de reduir els
costos de contractació i alta de nous serveis de telecomunicacions.
27
Els aspectes a tenir en compte per a aquestes estratègies són:
• Proximitat geogràfica de les empreses participants
• Coincidència de necessitats de les empreses participants
• Capacitat econòmica de les empreses participants
4.2. MILLORA DE LES INFRAESTRUCTURES EXISTENTS
En els polígons on no s’hi preveu un desplegament a curt o mig termini de serveis de fibra
òptica, si existeix una demanda de major ample de banda o els serveis que s’estan prestant
tenen una qualitat o ampla de banda insuficient, es poden valorar accions de millora de les
infraestructures de telecomunicacions existents basades en coure i que utilitzen principalment
connexions ADSL.
Aquestes millores, tot i que es poden incentivar i facilitar des de l’administració pública,
habitualment les duen a terme els operadors de telecomunicacions, i és recomanable comptar
amb el suport de les empreses del polígon per emprendre l’iniciativa, generant massa crítica
que faciliti la millora o ampliació de serveis per part dels operadors.
Aquestes accions poden anar combinades amb accions de desplegament de noves
infraestructures, tant en tecnologia ADSL com connexions Ethernet o la instal·lació de
repetidors WIMAX que donin solució a les problemàtiques concretes de cada polígon. Ja que
l’estat i necessitats de cada polígon són particulars, cal identificar les necessitats de les
empreses i la seva capacitat de contractació dels serveis que s’oferiran, i en especial, aquelles
empreses que tenen una major necessitat i capacitat econòmica de contractació de serveis de
telecomunicacions i poden actuar com a tractores per a aquestes accions de millora.
Els aspectes a tenir en compte per a aquestes estratègies són:
• Propostes de millora dels operadors
• Identificació i quantificació de l’estat de les infraestructures existents
• Identificació de les necessitats de les empreses del polígon
28
4.3. DESPLEGAMENT DE NOVES INFRAESTRUCTURES
Per augmentar l’oferta i la qualitat de serveis de telecomunicacions als polígons
industrials, es poden realitzar accions de desplegament de noves infraestructures amb
tecnologies diferents depenent del cas particular de cada polígon.
El nou desplegament tindria per objectiu dotar de forma total o parcial un polígon
industrial d’una nova infraestructura que permeti a un conjunt d’empreses contractar nous
serveis de telecomunicacions que no tinguin disponibles.
En aquesta estratègia no s’inclouen doncs les accions particulars que realitzin els
operadors per a la contractació de serveis per part d’una sola empresa.
Per aquests desplegaments es poden emprar diferents tecnologies en funció de l’estat de
les infraestructures existents i de les necessitats de les empreses.
Per tal de fer atractiu el desplegament d’aquestes infraestructures en aquells territoris
amb una major demanda o necessitat de connexions de banda ampla de qualitat, és possible
realitzar processos d’agregació de demanda de les empreses que tenen interès en aquests
serveis, actuant com a tractores d’aquestes tecnologies.
Els aspectes a tenir en compte per a aquestes estratègies són:
• Identificació i quantificació de l’estat de les infraestructures existents
• Propostes tecnològiques de diferents operadors
• Proximitat de xarxes de transport de telecomunicacions
• Identificació de les necessitats de les empreses del polígon
• Agregació de demanda de les empreses del polígon
29
4.4. DIFUSIÓ I EXPLORACIÓ DE SERVEIS ALTERNATIUS EXISTENTS
Hi ha moltes empreses que desconeixen les alternatives tecnològiques que poden utilitzar
per disposar de serveis de telecomunicacions de qualitat. Tot i que no hi ha alternatives en tots
els polígons, si que és necessari fer difusió en aquells polígons en que es detecten necessitats
no cobertes a les empreses i per contra existeixen serveis al seu entorn que poden donar
resposta a aquestes necessitats.
Les accions de difusió són especialment necessàries quan es realitzen nous desplegaments
de serveis de telecomunicacions, especialment en aquelles tecnologies més desconegudes
com Wimax.
A més, aquestes accions de difusió poden generar interès per part de les empreses en
processos d’agregació de demanda que facilitin la contractació agregada de nous serveis de
telecomunicacions o l’atracció de nous desplegaments. En aquest sentit, també es poden
explorar accions de cooperació intermunicipal per a zones territorials determinades i
compactes, a partir de la participació i implicació d’algun operador que proveeixi serveis
tecnològics.
Els aspectes a tenir en compte per a aquestes estratègies són:
• Col·laboració dels operadors de telecomunicacions per a la identificació i difusió
de serveis disponibles
• Identificació de les necessitats de les empreses del polígon
• Identificació de les tecnologies en ús al polígon
30
5. ACCIONS PER A LA MILLORA DE LA QUALITAT DELS SERVEIS DE
TELECOMUNICACIONS
Pel conjunt de polígons d’activitat econòmica del Vallès Occidental s’han identificat un
seguit de factors condicionants, que exposen problemàtiques i mancances comunes, i unes
estratègies territorials generals a endegar.
A continuació, amb la voluntat de continuar dotant d’una visió integral i de conjunt, es
presenten 9 accions generalistes, a mode de catàleg d’intervenció, que poden resoldre i
permetre iniciar mesures als polígons del Vallès Occidental.
En aquest sentit, la intervenció a emprendre a cada polígon, s’ha inclòs a les fitxes
específiques dels polígon d’activitat econòmica.
A banda del detall i explicació de cada acció, també s’ha aproximat el possible termini de
realització de cadascuna d’elles, en el benentès, que no es disposa d’una experiència recollida i
sistematitzada que permeti fer una valoració estadística i que dependrà, en gran mesura, de la
implicació dels operadors de telecomunicacions i de l’estat actual de cada polígon industrial.
Els terminis aproximats de realització són els següents:
Curt termini: 1-6 mesos
Mig termini: 6-12 mesos
Llarg termini: més de 12 mesos
Taula 4: Accions per a la millora de telecomunicacions
Estratègia: Agregació de demanda Termini realització
Contractació agregada de serveis avançats Mig
Agregació de demanda per incentivar el desplegament de noves infraestructures Mig
Estratègia: Millora d'infraestructures existents Termini realització
Sanejament d'infraestructures existents per a serveis d'ADSL Llarg
Escurçament de bucle per a augment de prestació de serveis en ADSL Llarg
Estratègia: Desplegament de noves infraestructures Termini realització
Ampliació de cobertura de serveis Wimax Mig
Ampliació de cobertura de serveis de dades mòbils Mig
Incentivar el desplegament d'infraestructures de nova generació Llarg
Activació d'infraestructures en desús Llarg
Estratègia: Difusió de serveis existents Termini realització
Difondre l'ús de serveis alternatius al territori Curt
31
5.1. CONTRACTACIÓ AGREGADA DE LES EMPRESES PER A SERVEIS AVANÇATS
Les accions d’agregació de demanda tenen l’objectiu de reduir els costos de
desplegament i contractació de serveis avançats de telecomunicacions, en un conjunt
d’empreses amb necessitats de serveis de telecomunicacions avançats o de major qualitat als
existents en el polígon.
El primer pas és identificar un mínim d’empreses amb necessitats coincidents, i en una
àrea geogràfica pròxima que permeti la contractació agregada o sol·licitud conjunta de serveis
de telecomunicacions a un mateix operador.
La quantitat d’empreses necessàries per a participar-hi dependrà de les necessitats
agregades de totes elles, que generin un volum prou atractiu pels operadors i que els faciliti el
retorn de la inversió.
Existeixen experiències prèvies en diferents municipis del territori en que sota la demanda
conjunta de diferents empreses ubicades dins un mateix PAE, els operadors han respòs a
aquesta demanda millorant les infraestructures existents o desplegant-ne de noves per tal de
fer arribar serveis de major qualitat a les empreses.
Els factors clau per a aquesta acció són:
• Ens públic o privat que gestioni i canalitzi l’agregació de demanda
• La participació d’un conjunt mínim d’empreses dins el mateix territori
• La coincidència de necessitats entre les empreses que hi participen
• El compromís per part de les empreses participants de contractar serveis de
banda ampla de qualitat
5.2. AGREGACIÓ DE DEMANDA I COMPROMÍS DE PERMANÈNCIA PER INCENTIVAR EL
DESPLEGAMENT DE NOVES INFRAESTRUCTURES
Les previsions de desplegament de noves infraestructures comercials per part dels
diferents operadors de telecomunicacions s’estableixen de forma particular segons els
diferents estudis de mercat de què disposa, als quals no s’ha tingut accés per motius de
privacitat i competència.
La possibilitat o no d’atraure inversions per part dels operadors al territori o a un polígon,
es basa en la disponibilitat d’acords d’agregació de demanda per part d’un grup d’empreses
per contractar serveis de banda ampla, facilitant als operadors el retorn de la inversió que
s’efectuï, i també, d’un entorn territorial propiciat, sobretot, per l’administració pública que
faciliti el desplegament.
32
Les infraestructures a desplegar a cada polígon dependran del tipus de demanda de
serveis de les empreses participants, de l’estat de les infraestructures existents, i de la
valoració de l’operador de telecomunicacions que realitzi l’acció que variarà segons el volum
d’empreses participants.
Els factors clau per a aquesta acció són:
• No requereix d’una despesa inicial per part de les empreses
• Ens públic o privat que gestioni i canalitzi l’agregació de demanda
• La participació d’un conjunt mínim d’empreses dins el mateix territori
• La coincidència de necessitats entre les empreses que hi participen
• La voluntat i capacitat de les empreses per contractar serveis avançats de
telecomunicacions
5.3. SANEJAR LES INFRAESTRUCTURES EXISTENTS PER A SERVEIS D'ADSL
En els PAE que existeixen serveis de telecomunicacions en ADSL, i que la seva qualitat es
troba minvada per l’estat precari de les infraestructures de coure, es pot potenciar la qualitat
del servei, tant en termes de quantitat d‘ample de banda subministrat (MB), com en la qualitat
del servei (microtalls i interrupcions en el servei) realitzant accions de sanejament i
manteniment de les infraestructures.
Sovint és en aquells polígons de més antiguitat on les infraestructures de coure estan
desplegades totalment, o en part, utilitzant cablejat aeri que es pot trobar en mal estat.
L’activitat econòmica i industrial d’aquests polígons més vells, i la manca de manteniment
urbanístic en molts d’ells provoca que les infraestructures tant pel que fa a cablejat, com a
armaris i instal·lacions, es trobin en mal estat i perjudiquin, en conjunt, a la prestació dels
serveis.
La presència de camions i transports d’alt tonatge, i la manca de manteniment de la via
pública, provoca sovint que es malmetin les infraestructures i equipaments de
telecomunicacions quedant més exposats a la climatologia i a factors externs que provoquen
talls en els serveis i redueixen la seva qualitat.
Es té coneixement d’accions ja realitzades anteriorment en polígons com Els Bellots a
Terrassa i Cova Solera a Rubí.
33
Els factors clau per a aquesta acció són:
• La participació d’un conjunt mínim d’empreses dins el mateix territori
• La coincidència de necessitats entre les empreses que hi participen
• La voluntat i capacitat de les empreses per contractar serveis avançats de
telecomunicacions
5.4. ESCURÇAMENT DE BUCLE DE LES INFRAESTRUCTURES EXISTENTS
Sovint, problemes de qualitat com els microtalls i la capacitat de banda ampla de les
infraestructures de coure es troben a l’últim tram de la infraestructura, és a dir, de
l’instal·lació que surt del node de telecomunicacions fins a la instal·lació de l’usuari final o
empresa. Les iniciatives d’escurçament de circuit (o bucle) que solucionen aquest tipus
d’incidències són difícils d’executar ja que han de comptar a nivell legal amb l’aprovació
de tots els operadors de telecomunicacions que tenen clients en la zona afectada.
Ja que aquestes iniciatives són de difícil negociació i requereixen d‘inversions per
part de l’operador propietari de la infraestructura (sovint Telefónica) es poden accelerar
facilitant part de les actuacions per part dels agents locals i promotors dels polígons,
proveint per exemple de les obres d’obertura i tancament de rases, i cedint o facilitant els
espais per encabir-hi els equipaments tecnològics necessaris per a noves estacions o
nodes.
Aquesta acció és recomanada per a aquells polígons en que els operadors no tinguin
una previsió a curt o mig termini de realitzar nous desplegaments amb fibra òptica, i en
que no existeixen serveis alternatius de qualitat que puguin donar resposta a les
necessitats de les empreses.
Els factors clau per a aquesta acció són:
• Identificar i contactar amb els operadors amb infraestructura en servei al polígon
• Identificar la previsió de noves infraestructures per part dels operadors
• Facilitar si és possible canalitzacions municipals que facilitin l’acció
34
5.5. AMPLIAR LA COBERTURA DE SERVEIS WIMAX
Realitzar processos d’agregació de demanda per a donar suport a nous desplegaments en
tecnologia WIMAX, en aquells territoris que degut a la seva geografia no hi ha cobertura de
qualitat i en que les infraestructures terrestres són de difícil accés per millorar-les o ampliar-
les, és una bona pràctica per a curt o mig termini dotar aquest territori de serveis de banda
ampla de qualitat.
Aquests desplegaments no requereixen de grans inversions per part de les empreses i són
de fàcil desplegament a mig termini ja que no requereixen de desplegaments de xarxa que es
poden allargar en el temps.
La col·laboració de les administracions públiques a l’hora de facilitar ubicacions a on
instal·lar nous equipaments en Wimax, o la identificació d’empreses amb ubicacions que
poden acollir el nou equipament, facilita i accelera aquests desplegaments.
Els operadors que realitzen aquest tipus de desplegaments són majoritàriament
Iberbanda, però existeixen altres operadors a Catalunya que poden realitzar aquest tipus de
desplegaments en combinació amb altres tecnologies com Fibra òptica o ADSL, o utilitzant
nodes d’accés ja existents al territori.
Cal consultar als operadors la cobertura de serveis en Wimax al territori per validar que hi
ha cobertura de serveis.
Els factors clau per a aquesta acció són:
• La identificació d’un mínim d’empreses amb necessitats que justifiquin el nou
equipament
• La voluntat i capacitat de les empreses per contractar serveis de Wimax
• La facilitació d’ubicacions per instal·lar els nous equipaments
• La difusió dels nous serveis un cop desplegats al territori
5.6. AMPLIAR LA COBERTURA I CAPACITAT DE SERVEIS 3G I UMTS
En aquells polígons en que hi ha més dificultats per accedir a serveis de banda ampla de
qualitat, i la previsió de millora d’infraestructures terrestres és a llarg termini, es pot pal·liar la
fractura tecnològica mentre no es desenvolupen altres accions, mitjançant la millora dels
serveis de dades basades en tecnologia mòbil com 3G i UMTS.
Aquesta tecnologia depèn de dos factors principals que determinen l’accessibilitat al
servei per part de les empreses: la capacitat dels repetidors per gestionar el total de tràfic de
dades que sol·liciten els usuaris, i la cobertura geogràfica al territori.
35
Hi ha experiències d’alguns ajuntaments del Vallès Occidental, que estan duent a terme
una reorganització de les antenes i repetidors de telefonia i dades mòbils, per tal de
racionalitzar el desplegament i la distribució pel territori i reduir la quantitat d’antenes i
repetidors incentivant que els diferents operadors les agrupin i comparteixin les ubicacions
d’instal·lació.
Cal tenir en compte que aquests processos de reorganització i desplegaments de noves
antenes i repetidors es poden aprofitar per incloure nous equipaments de Wimax per
cobertura de serveis de banda ampla.
Per aquests processos es pot comptar amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya,
que conjuntament amb la guia del projecte GECODIT2, facilita els processos d’ordenació i
racionalització de la instal·lació d’antenes mòbils facilitant el consens entre administració,
operadors i ciutadania.
Els factors clau per a aquesta acció són:
• La identificació de les mancances en cobertures de serveis per operador
• La localització de les diferents antenes per operador
• La facilitació d’ubicacions per instal·lar els nous equipaments
• La col·laboració ciutadana
• La utilització de la Guia Gecodit o l’aplicació de metodologies que facilitin el
consens d’aquesta acció
5.7. INCENTIVAR EL DESPLEGAMENT DE NOVES INFRAESTRUCTURES DE FIBRA ÒPTICA
Actualment s’estan duent a terme desplegaments d‘infraestructures basades en fibra
òptica, ja que aquesta tecnologia substituirà a llarg termini les existents sobre suports de
coure. Aquestes infraestructures ofereixen un major increment de qualitat per al client final i
suposaran una fractura tecnològica important entre aquells polígons que primer la disposin i
aquells que l’adoptin més tard.
Els operadors aposten per aquesta tecnologia perquè les connexions en fibra òptica
permeten un creixement en el futur de l’ample de banda que es podrà comercialitzar al client
final. Existeix una aposta ferma per part de Telefónica per tal de desplegar aquesta tecnologia,
2 Trobareu més informació de la guia Gecodit a: http://www.uab.es/servlet/Satellite/transferencia-tecnologia/guia-
gecodit-1302503611823.html
36
que es pot comprovar amb els desplegaments que ja s’estan duent a terme actualment en
alguns municipis com Ripollet i Sabadell.
Per fer atractiu el desplegament d’aquestes infraestructures en aquells territoris amb una
major demanda o necessitat de connexions de banda ampla de qualitat, és possible realitzar
processos d’agregació de demanda de les empreses que tenen interès en aquests serveis,
actuant com a tractores d’aquestes tecnologies.
Els factors clau per a aquesta acció són:
• L’agregació de demanda d’empreses del polígon per incentivar el seu
desplegament
• La voluntat i capacitat de les empreses per contractar serveis avançats de
telecomunicacions
• L’estat actual de les infraestructures de telecomunicacions del territori
• La proximitat a xarxes troncals de transport de telecomunicacions
• La possibilitat de cessió de canalitzacions existents per facilitar el desplegament
5.8. ACTIVACIÓ D’INFRAESTRUCTURES EN DESÚS
L’existència de canalitzacions i infraestructures en desús en alguns polígons pot facilitar
en gran mesura el desplegament i posada en marxa de nous serveis de telecomunicacions.
Aquestes infraestructures sovint es troben allunyades de xarxes troncals de transport de
telecomunicacions i corregir aquest fet és clau per facilitar la posada en marxa de nous serveis
que utilitzin aquestes infraestructures en desús.
Per tal de facilitar la posada en marxa d’aquestes infraestructures és clau comptar amb la
col·laboració de l’operador titular de la infraestructura, i es poden aportar solucions conjuntes
amb Xarxa Oberta de la Generalitat de Catalunya en combinació amb altres canalitzacions o
instal·lacions existents que en puguin facilitar el desplegament.
Ja identificades amb els operadors, les infraestructures en desús es pot incentivar la seva
posada en marxa realitzant accions d’agregació de demanda que facin atractiva la inversió per
part dels operadors de telecomunicacions aportant un conjunt d’empreses interessades en la
contractació de nous serveis de telecomunicacions un cop posada en marxa la nova
infraestructura.
37
Els factors clau per a aquesta acció són:
• La identificació d’un mínim d’empreses amb necessitats que incentivin la posada
en marxa de les infraestructures
• La voluntat i capacitat de les empreses per contractar serveis de Wimax
• La facilitació d’ubicacions per instal·lar els nous equipaments
• La proximitat a xarxes troncals de transport de telecomunicacions
5.9. DIFUSIÓ DE L’ÚS DE SERVEIS EXISTENTS AL TERRITORI
Sovint les empreses desconeixen els serveis i tecnologies que tenen a l’abast per tal de
donar resposta a les seves necessitats en telecomunicacions. Realitzar accions de difusió
donant a conèixer les diferents alternatives tecnològiques que existeixen al seu entorn facilita
l’adopció d’aquestes tecnologies i aporta valor a les empreses millorant els serveis de
telecomunicacions de què disposa.
Contractar connexions en tecnologia Wimax en aquells polígons en que els serveis ADSL
tenen mancances, o la possibilitat de disposar de connexions de dades mòbils (3G – UMTS)
que actuïn com a canals de reserva, garanteixen la connectivitat de les empreses i redueixen
l’impacte de les mancances en telecomunicacions del seu entorn.
Aquestes accions són especialment efectives quan s’han desplegat o millorat els serveis
existents al territori, ja que sovint aquesta informació no arriba a les empreses, i encara més
en tecnologies com el WIMAX que els hi són més desconegudes.
Cal sol·licitar als operadors les solucions i serveis disponibles a cada territori, ja que sovint
es desconeixen els potencials concrets de cada operador, i implicar-los en les accions de
difusió ja que directa o indirectament poden aportar-los nous clients. Els diferents operadors
contactats en l’estudi estan predisposats a participar en accions de difusió, mitjançant les
seves xarxes comercials, per tal de donar a conèixer els serveis que ofereixen a les empreses
en cada territori.
Les accions de difusió en que col·laborin els operadors poden incentivar la millora dels
serveis de telecomunicacions existents, i provocar accions d’agregació de demanda amb
l’objectiu d’augmentar els serveis disponibles.
38
Els aspectes a tenir en compte per a aquesta acció són:
• La identificació dels serveis disponibles al territori
• La baixa utilització de diferents serveis de telecomunicacions al territori
• La diferenciació entre empreses amb diferents necessitats i capacitat econòmica
per contractar serveis de telecomunicacions
• La col·laboració dels operadors de telecomunicacions
• Resum General i propostes
39
6. RESUM GENERAL I PROPOSTES
A continuació es fa un breu resum del conjunt d’informació elaborada a l’estudi a partir de tres
blocs d’informació: dades bàsiques de l’estudi i del treball de diagnosi realitzat, una exposició
dels elements més rellevants de l’estudi i un quadre resum amb elements prepositius que
conté: condicionants, estratègies i accions.
Dades bàsiques de l’estudi i de la diagnosi realitzada
Període de realització: del març al desembre del 2012
Finalitat: disposar d’una anàlisi general de les infraestructures de telecomunicacions als polígons d’activitat econòmica per elaborar estratègies d’intervenció amb accions de millora concretes, que facilitin l’accés dels serveis a les empreses, i millorin així la seva competitivitat i la del territori.
Entrevistes presencials realitzades: 18 ajuntaments, 5 operadors i la Generalitat de Catalunya
Característiques bàsiques dels 135 polígons analitzats:
o El 96% tenen cobertura ADSL en més del 90% del seu territori
o El 88% tenen cobertura alta o parcial dels serveis Wimax en la majoria del seu territori
o El 100% tenen actualment accés a serveis de fibra òptica o serveis avançats segons els operadors, però els costos de contractació de la mateixa oscil·len en gran mesura depenent de l’estat de les infraestructures del polígon
o El 46% són adjacents geogràficament a zones residencials
o El 64% són adjacents a altres polígons, tant del mateix municipi com d’altres
o El 28% són adjacents geogràficament a polígons o zona urbana d’altres municipis
o El 13% es troben aïllats de la superfície urbanitzada del seu voltant, tant del municipi propi com de municipis propers
Altra informació rellevant:
o Annex amb una fitxa específica per a cada polígon en la qual, a part de la informació de diagnosi i les estratègies i accions proposades, també s’han identificat les principals empreses tractores localitzades.
o Annex amb l’explicació de les tecnologies actuals: aportar informació i coneixement que facilita la intervenció en les diferents accions proposades. Es detallen els factors claus i diferencials en l’ús de les tecnologies i, de forma genèrica, es descriuen les característiques principals de cadascuna d’elles.
40
Elements més rellevants exposats
Un nou període de canvi tecnològic, primer amb l’ADSL i ara amb la fibra òptica
Actualment els serveis de telecomunicacions estan sofrint un gran canvi, comparable al
salt tecnològic que es va produir amb la introducció de l‘ADSL al territori l’any 1999. Aquest
nou salt qualitatiu dels serveis de telecomunicacions facilitat per les tecnologies de fibra òptica
crearà, de la mateixa manera que va passar amb l’ADSL, una important fractura als polígons
del Vallès Occidental, i a tot Catalunya, partint-los en dos grups: els que disposin de serveis de
gran banda ampla i els que només disposin de serveis ADSL bàsics (1Mb).
La fibra òptica comporta una millora important en la qualitat del servei
L’adopció de la fibra com a tecnologia per a les infraestructures de telecomunicacions, no
només representa un augment quantitatiu dels amples de banda dels serveis de
telecomunicacions que estaran disponibles per als usuaris i empreses, sinó que millora la
qualitat i facilita el seu manteniment. D’altra banda, possibilita la substitució total o parcial del
teixit existent en tecnologies de coure que sovint, per les seves característiques tècniques
causen grans problemes de qualitat de servei al veure’s afectades per condicions
climatològiques i de distància dels troncals a l’usuari final.
La solució a la millora de les telecomunicacions no és sempre fibra òptica, hi ha
alternatives
Existeixen diferents tecnologies citades en aquest estudi, sovint desconegudes pel client
final, que faciliten el subministrament de serveis avançats o de gran banda ampla i que cal
tenir en compte per no fixar tots els esforços en el desplegament de noves infraestructures de
fibra òptica, ja que no és, a mig termini, factible en tots els municipis.
Cal sol·licitar als operadors quines solucions particulars per a cada polígon poden oferir
amb l’objectiu de facilitar connexions i serveis de qualitat a les empreses sigui quina sigui la
tecnologia emprada.
Tecnologies alternatives a les infraestructures terrestres
La fibra òptica és la tecnologia més desitjada per la qualitat de les telecomunicacions que
pot subministrar, però no és realista preveure que es disposarà d’aquest servei a curt termini, i
a un preu assequible per a qualsevol empresa en la totalitat dels polígons del Vallès
Occidental. Cal valorar les tecnologies com el WIMAX que en cada cas concret aporten
alternatives de qualitat que permeten reduir la fractura tecnològica que provocaran els nous
desplegaments de fibra òptica.
Col·laboració i cooperació entre les diferents administracions locals
Compartir estratègies i sumar esforços i recursos entre les administracions locals, en
especial per a aquells polígons d’activitat econòmica que formen un continu en més d’un
41
municipi, és essencial per reduir els costos i l’esforç, i per sumar massa crítica enfront de la
negociació i atracció d’inversions en infraestructures de telecomunicacions als polígons.
Implicar les empreses afectades com actiu per atraure inversions i millorar serveis
Implicar les empreses de forma localitzada als polígons a on es volen dur a terme accions
de millora és essencial per generar atracció i interès, tant per als operadors privats com per a
possibles accions que porti a terme l’administració pública.
L’interès demostrable i quantificat per part de les empreses per necessitats en serveis de
telecomunicacions és dispers, dificultant l’aportació a la inversió privada cap a pols d’atracció
potents que generin un interès concret i finalitzin amb la millora o desplegament de noves
infraestructures.
Difusió i pedagogia
És necessari fer difusió entre les empreses d’aquells serveis concrets que estan
disponibles al seu entorn, i que sovint li permeten millorar l’ample de banda i la qualitat dels
serveis de telecomunicacions que requereixen. La mala qualitat de serveis en alguns polígons,
la manca de cobertura de serveis, i el fet que s’allargui aquesta situació en el temps, perjudica
l’activitat de les empreses i genera frustració i malestar a l’empresariat, sent necessàries
accions de difusió que aportin solucions i alternatives en especial en aquells polígons amb
menor perspectiva de millora.
Contactar amb els operadors
Els operadors de telecomunicacions, per motius d’estratègia comercial i secret
empresarial no acostumen a fer públiques les seves previsions de nous desplegaments ni les
planificacions que afecten a la millora dels serveis de telecomunicacions que subministren.
Contactar i contrastar la informació local que disposi l’administració pública, amb els diferents
operadors que tinguin presència en el municipi, és molt important per facilitar i incentivar la
millora dels serveis de telecomunicacions, en especial quan es duen a terme dins el municipi
accions que modifiquen la urbanització o la creació de noves àrees de sòl residencial o
industrial.
Proximitat territorial dels polígons amb el seu entorn
La distribució territorial és un factor determinant a l’hora de dur a terme accions de
millora, ja que és necessària la col·laboració entre polígons adjacents, municipis amb polígons
adjacents per tal de potenciar les accions de millora que es duguin a terme. Aquesta
distribució és especialment crítica en el cas de polígons aïllats de la resta de territori
urbanitzat, ja que no poden sumar massa crítica amb el seu entorn.
Figura 5: Mapa conceptual dels 15 factors condicionants detectats, les 4 estratègies i 9 accions territorials proposades
Impuls d’agregació de
demanda empresarial
Millora de les
infraestructures
existents
Desplegament de noves
infraestructures
Difusió i exploració de
serveis alternatius poc
coneguts
• Contractació agregada de serveis avançats
• Agregació de demanda per incentivar el desplegament de noves infraestructures
• Sanejament d’infraestructures existents per a serveis d'ADSL
• Escurçament de bucle per a augment de prestació de serveis en ADSL
• Ampliació de cobertura de serveis Wimax
• Ampliació de cobertura de serveis de dades mòbils
• Incentivar el desplegament d'infraestructures de nova generació
• Activació d’infraestructures en desús
• Difusió de l'ús de serveis alternatius al territori
4 ESTRATÈGIES
TERRITORIALS
9 ACCIONS
TERRITORIALS
15 FACTORS
CONDICIONANTS
Serveis diversos amb prestacions diferents
• Disponibilitat de diferents serveis avançats de telecomunicacions
• Diferències de costos per accedir a serveis avançats i fibra òptica
• La tecnologia WIMAX, una possible solució a problemes estructurals
• Les xarxes lliures ciutadanes, poc competitives per a les necessitats empresarials individuals
Estat i condicions de les infraestructures
• Infraestructures en desús fruït d’inversions fallides
• Les infraestructures de telecomunicacions de titularitat pública
• Impuls de grans projectes territorials: la Xarxa Oberta de la Generalitat de
Característiques del polígon:
• L’antiguitat del polígon determina la qualitat de les telecomunicacions i la capacitat de desplegament
• La continuïtat a altres polígons i municipis, un actiu de cooperació territorial a desenvolupar
• Polígons aïllats del continu urbà
Ubicació de les infraestructures:
• La proximitat a zones residencials del nucli urbà, un avantatge competitiu
• La proximitat a la xarxa troncal de telecomunicacions com un element determinant a curt termini
Necessitats i potencial del teixit empresarial
• La capacitat i necessitat de contractació de serveis avançats per part de les empreses
• La ubicació d’empreses tractores, un possible factor facilitador
• Inexistència d’accions d’agregació de demanda empresarial
43
ANNEX I – DADES DE CONTACTE AMB ELS OPERADORS DE
TELECOMUNICACIONS
En la fase de treball de camp, s’han identificat i recollit les dades de contacte dels
diferents operadors principals de telecomunicacions. Bàsicament perquè a aquells
ajuntaments i entitats que no disposen ja d’un contacte directe amb els operadors
disposin d’un accés directe i àgil per iniciar tràmits, gestions o accions de millora de les
infraestructures de telecomunicacions als polígons.
Aquests contactes són per a ús exclusiu dels ajuntaments, i en cap cas són d’ús per a
les empreses ja que no resolen consultes de tipus comercial ni d’incidències en el servei
de cada empresa.
Taula 5: Dades de contacte amb operadors de telecomunicacions
Operador de telecomunicacion Persona de contacte Telèfon Correu electrònic
Iberbanda 93 101 30 00
Jazztel Xavier Terol 93 393 29 29 [email protected]
Ono Ildefonso Pelayo Cap de conservació de Xarxa [email protected]
Orange Ignasi Alonso i Solé Responsable Xarxa Catalunya 607 07 36 51 [email protected]
Orange Alex Magriñá i Fort Tècnic Xarxa Catalunya 607 07 11 65 [email protected]
Telefonica de España El telèfon dels alcaldes 93 483 66 55 [email protected]
Nota: informació disponible únicament per a les entitats consorciades
44
ANNEX II – TECNOLOGIES DE TELECOMUNICACIONS
Amb l’objectiu d’aportar informació i coneixement que faciliti la intervenció en les
diferents accions proposades, a continuació, es detallen els factors claus i diferencials en l’ús
de les tecnologies i, de forma genèrica, es descriuen les característiques principals de
cadascuna d’elles.
Existeixen diferents tecnologies de telecomunicacions que permeten arribar a les
empreses amb serveis de banda ampla, sense confondre aquestes tecnologies amb els noms
comercials que els diferents operadors de telecomunicacions utilitzen en les seves campanyes
comercials.
Els factors claus que diferencien les diferents tecnologies de telecomunicacions són:
• Costos de desplegament de noves infraestructures
• Costos de manteniment d’infraestructures existents
• Capacitat màxima de transmissió de dades
• Costos de contractació del servei per part del client final
Costos de desplegament de noves infraestructures
Un dels factors que frena el desplegament de noves infraestructures, o la substitució de
les existents, són els costos de desplegament. Els operadors de telecomunicacions prioritzen la
creació de noves infraestructures per diversos factors essent un dels més importants la
capacitat de contractació de serveis dels clients potencials, per tal d’amortitzar la inversió
inicial d’aquests desplegaments.
Costos de manteniment d‘infraestructures existents
Tota infraestructura té uns costos de manteniment, tant en costos per manteniment
preventiu o en costos de reparació. Les infraestructures més antigues, en particular les
infraestructures de coure existents, tenen un elevat cost de manteniment per la seva gran
extensió i per la precarietat de la seva instal·lació.
45
Capacitat màxima de transmissió de dades
Cada tecnologia té uns límits d’utilització que marquen els màxims d‘ample de banda que
es pot comercialitzar. Aquests límits estableixen un sostre temporal d’obsolescència, ja que les
noves tecnologies de telecomunicacions que apareixen disposen d’uns límits molt més elevats.
A banda de la limitació tecnològica, cada localització geogràfica compta amb troncals de
servei que estableixen el límit màxim del conjunt de connexions actives en un moment donat,
podent limitar per sota l’ús màxim que cada connexió pot disposar en cada moment.
Costos de contractació del servei
La contractació dels serveis de banda ampla varia notablement d’una ubicació a una altra,
majoritàriament per l’estat i capacitat de la infraestructura existent. En aquelles zones en que
per densitat de clients potencials, o per proximitat a nuclis de població importants, el cost de
contractació sovint és menor ja que la infraestructura es troba preparada per comercialitzar
els serveis contractats de forma immediata. En aquelles ubicacions en que la infraestructura
no s’ha preparat, és possible contractar serveis de nova generació, però els costos s’eleven per
la necessitat de desplegar noves infraestructures ad hoc de l’operador al client final.
Serveis basats en tecnologia ADSL
Les infraestructures existents de banda ampla són en la seva gran majoria el servei de
ADSL (en anglès Asymmetric Digital Subscriber Line) proveït per diferents operadors de
telecomunicacions.
Aquesta tecnologia arriba pràcticament al 100% del territori, amb grans diferències de
qualitat de servei entre territoris. Segons dades de la Direcció General de Telecomunicacions i
Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, el servei bàsic ADSL arriba al 90% dels
polígons de la comarca.
La infraestructura emprada per a la distribució d’aquesta tecnologia és el teixit de coure
existent per a les comunicacions de veu analògiques, essent l’operador majoritari que gestiona
aquesta infraestructura Telefónica de España.
Existeixen molts operadors que ofereixen aquesta tecnologia, diferenciant els que
comercialitzen aquest servei amb infraestructura pròpia (nodes propis d’ADSL), i els que la
ofereixen mitjançant la subcontractació d’altres operadors.
Aquesta tecnologia s’ofereix habitualment en serveis de banda ampla asimètrics, és a dir
que es disposa d’un ample de banda de descàrrega d’informació superior a l’ample de banda
d’enviament d’informació. També es comercialitzen serveis simètrics d’ADSL amb un cost
major però amb una disponibilitat de servei molt limitada geogràficament.
46
Característiques
Mitjà: Xarxa de telecomunicacions de coure
Ample de banda de descàrrega d’informació (baixada): de 1MB a 20MB
Ample de banda de càrrega d’informació (pujada): de 256KB a 3MB
Garanties del servei
Ample de banda contractat: L’ample de banda contractat en serveis ADSL habitualment
només garanteix un 10%, exceptuant serveis d’alta disponibilitat que s’arriben a garantir en un
50%.
Ample de banda real : Degut a la gran oscil·lació de qualitat de servei en diferents
ubicacions geogràfiques és habitual que l’ample de banda real que utilitza l’empresa que
contracta el servei sigui molt inferior a l’ample de banda màxim del producte contractat.
Problemàtiques
Les principals mancances de l‘ADSL provenen de la infraestructura emprada en el
subministrament d’aquest servei, ja que s’utilitza la xarxa de coure ja existent per a
comunicacions de veu.
La xarxa de telecomunicacions de coure es troba en condicions precàries en molts dels
polígons, especialment en aquells polígons de major antiguitat, i sovint també dins les
mateixes empreses en què la infraestructura interna de telecomunicacions de l’empresa no
s’ha renovat amb l’aparició de l’ADSL.
Altres problemes d’aquesta tecnologia provenen dels límits de distància entre el node que
ofereix el servei i el client o consumidor del mateix, aquest límit de distància entre node o
central d’ADSL i el client s’agreuja en aquells polígons que no disposen d’un node propi i
depenen del mateix node que té el nucli del municipi.
Nous desplegaments
El principal fre a l’hora de desplegar noves infraestructures o millorar les existents per
comercialitzar ample de banda en ADSL rau en la legislació vigent, que estableix que l’operador
dominant (Telefónica de España) que és el principal operador que desplega infraestructures
basades en aquesta tecnologia, està obligat a cedir l’ús de la infraestructura a la resta
d’operadors que ho sol·licitin.
Aquest fet provoca que les inversions en infraestructures orientades a la comercialització
d‘ADSL no es prioritzin a l’hora de realitzar desplegaments de millora en els territoris en què ja
hi ha cobertura d’aquesta tecnologia.
Actualment els nous desplegaments s’estan prioritzant en altres tecnologies, com les
connexions de Fibra i FTTH, en que la inversió realitzada per cada operador no ha de ser
obligatòriament cedida a la resta d’operadors.
47
Millora dels desplegaments existents
L’aparició de noves tecnologies com les connexions de fibra òptica, que permeten que els
operadors no cedeixin obligatòriament aquestes infraestructures a la resta d’operadors,
provoca que es prioritzi el desplegament de noves tecnologies en contra de millorar les
existents.
La millora d’infraestructures d‘ADSL és més provable en aquells polígons que per el seu
aïllament geogràfic no són prioritàries per a noves tecnologies.
En aquells polígons que compten amb una major massa d’empreses, i per tant de clients
potencials, és més factible el desplegament de noves infraestructures basades en tecnologies
de nova generació com la FTTH i la HFC.
Xarxes de nova generació en fibra òptica, ftth i hfc
S’estan desplegant noves infraestructures de telecomunicacions basades en connectivitat
de fibra més conegudes com FTTH (en anglès Fiber to the Home) i HFC (Hybrid Fibre Coaxial)
essent aquesta tecnologia la que a llarg termini substituirà la xarxa de coure existent i
millorant notablement la qualitat actual de les telecomunicacions.
Aquesta tecnologia utilitza la fibra òptica com a mitjà de transport de xarxa, però cal
remarcar que no totes les tecnologies distribueixen la fibra fins al client final. En el cas de la
tecnologia HFC comercialitzada principalment per ONO, l’últim tram de connexió a la xarxa es
realitza mitjançant connexions amb cable coaxial (no fibra òptica), sense que això sigui un
impediment per al subministrament de qualitat del servei.
Al tractar-se d’infraestructures recents o totalment noves, la qualitat dels serveis basats
en fibra òptica és molt més alta que les antigues infraestructures d’ADSL, a més de disposar
d’unes capacitats de transmissió de dades superior.
Aquesta tecnologia ja s’ha desplegat anteriorment per part d’Ono al territori del Vallès
Occidental, principalment en nuclis urbans d’alta densitat de població. Actualment només hi
ha constància de dos operadors que realitzin desplegaments en fibra al Vallès Occidental que
són Telefónica de España i Ono.
Els desplegaments ja existents d’aquestes tecnologies s’han realitzat en la seva totalitat
en nuclis urbans d’alta densitat de població i en zones residencials, ja que es tracta de serveis
orientats al públic en general i s’ha prioritzat el seu desplegament en aquells territoris en que
la densitat de població i clients potencials és major.
48
Segons la informació que ens faciliten els operadors, els costos més importants per al
desplegament d’aquesta tecnologia són:
• Adequació del node de la zona per permetre la comercialització del servei
• Desplegament de la xarxa per arribar al client final
Característiques
Mitjà: Xarxa de telecomunicacions de fibra òptica
Ample de banda de descàrrega d’informació (baixada): de 6MB a 100MB
Ample de banda de càrrega d’informació (pujada): de 1MB a 3MB
Garanties del servei
Ample de banda contractat: L’ample de banda en serveis de FTTH habitualment
garanteixen un 10% de l’ample de banda contractat, exceptuant serveis d’alta disponibilitat
que s’arriben a garantir en un 50%.
Ample de banda real : Al utilitzar-se xarxes de nova generació, que s’han desplegat
recentment o que són totalment noves, i al tractar-se de tecnologia de fibra òptica, no
experimenta oscil·lacions en el servei degut a factors externs o d’antiguitat de les
infraestructures com en el cas de l’ADSL.
Problemàtiques
La disponibilitat d’aquesta tecnologia es veu limitada als nous desplegaments que
realitzen els operadors de telecomunicacions, ja que no s’aprofita la infraestructura existent
de coure.
En aquells polígons que es troben adjacents a nuclis urbans d’alta densitat de població és
molt més factible que existeixin desplegaments d’aquesta tecnologia.
Nous desplegaments
Els nous desplegaments d’aquesta tecnologia s’efectuen majoritàriament en nuclis de
població residencial d’alta densitat, tot i que hi ha polígons que per la seva proximitat
geogràfica amb aquests nuclis tenen disponibilitat de contractació d’aquests serveis.
La ràpida evolució del mercat de telecomunicacions i els nous desplegaments d’aquestes
tecnologies canvien ràpidament el plànol de cobertura d’aquests serveis, majoritàriament en
els polígons propers a nuclis de població d’alta densitat, i aquells que es troben en proximitat
de les vies de comunicació principals, essent necessària una revisió constant de l’oferta de
serveis.
49
Connexions de gran banda ampla i serveis avançats
S’està iniciant el desplegament de connexions de fibra òptica per a ús empresarial amb
serveis d’ample de banda simètrics basats en fibra òptica. Aquests serveis es diferencien de la
FTTH i altres serveis en fibra òptica, per l’ample de banda que es comercialitza ja que es tracta
de connexions simètriques, és a dir que tenen la mateixa capacitat d’enviament de recepció
com d’enviament.
També es comercialitzen serveis avançats utilitzant altres tecnologies com Ethernet,
Wimax o ADSL, depenent en cada cas de la disponibilitat de la tecnologia en el polígon
industrial. El cost d’aquests serveis és superior als productes residencials ja que les seves
característiques i garanties de servei estan orientades a empreses i no a particulars.
L’operador majoritari en comercialitzar aquests serveis és Telefónica, ja que és l’únic
operador del que es té constància que està preparant la infraestructura existent per facilitar la
seva comercialització.
Característiques
Mitjà: Depèn de la tecnologia disponible en cada polígon
Ample de banda de descàrrega d’informació (baixada): de 6MB a 100MB
Ample de banda de càrrega d’informació (pujada): de 1MB a 100MB
Garanties del servei
Al tractar-se de tecnologies que comercialitzen productes empresarials, les garanties de
servei són superiors als productes residencials, garantint habitualment el 50% de l’ample de
banda contractat.
Problemàtiques
La principal problemàtica a l’hora de disposar d’aquest tipus de connexions és el seu cost.
Al tractar-se de productes orientats a les empreses amb un major ample de banda i garanties
de servei, els seus costos mensuals són més elevats que un producte residencial.
Existeix una gran diferència de cost entre els polígons que ja disposen de la
infraestructura necessària per a la contractació d’aquests serveis. En els que no disposen de la
infraestructura al seu entorn és possible la contractació de serveis de fibra òptica, però els
costos seran superiors i a negociar en cada cas depenent de la inversió per a l’adequació de les
infraestructures existents i per al desplegament de la nova infraestructura de fibra òptica fins
al client final.
50
WIMAX
La tecnologia WIMAX (en anglès Worldwide Interoperability for Microwave Access) ) s’ha
desplegat al territori de Catalunya des de l’any 2006, amb projectes públics d‘ample de banda
rural, o amb projectes com el Catalunya Connecta que tenia l’objectiu de fer arribar la banda
ampla i les comunicacions de telefonia mòbil als polígons industrials de tot el territori de
Catalunya.
Aquesta tecnologia utilitza com a medi connexions sense fils de microones, facilitant el
seu desplegament en zones mancades de qualsevol altra infraestructura. Tot i que s’ha
popularitzat aquesta tecnologia en zones rurals i de baixa densitat de població, la seva
cobertura arriba a quasi la totalitat del territori, permetent la seva contractació sense la
necessitat de crear noves infraestructures.
Els seus costos, ample de banda i funcionament de cara a la empresa usuària són similars
a una connexió ADSL, esdevenint una bona alternativa en aquells territoris amb mancances de
cobertura de connexions ADSL i de fibra òptica.
Aquesta tecnologia s’utilitza sovint de forma privada i no comercial per unir seus (tant de
l’administració pública com d’entitats i empreses privades) allunyades però dins d’un mateix
municipi, estalviant costos d’interconnexió per altres tecnologies com ADSL o fibra.
L’operador majoritari al territori és Iberbanda, tot i que hi ha iniciatives localitzades en
altres territoris de Catalunya fora del Vallès Occidental com Anxanet.
Característiques
Mitjà: Xarxa inhalàmbrica en tecnologia WIMAX
Ample de banda de descàrrega d’informació (baixada): de 6MB a 100MB
Ample de banda de càrrega d’informació (pujada): de 1MB a 3MB
Garanties del servei
Ample de banda contractat: Habitualment l’ample de banda en serveis WIMAX es
garanteix en un 10%, fins a un 50% depenent del producte contractat.
Ample de banda real: Degut a la gran oscil·lació de qualitat de servei en diferents
ubicacions geogràfiques és habitual que l’ample de banda real que pot utilitzar l’empresa que
contracta el servei sigui molt inferior a l’ample de banda màxim del producte contractat.
51
Problemàtiques
La principal limitació d’aquesta tecnologia és disposar de visió directa amb una estació
WIMAX, perjudicant especialment aquells polígons ubicats en zones obagues. Tot i aquesta
limitació, la no dependència d’aquesta tecnologia al desplegament de xarxes físiques que
suposen un elevat cost econòmic i en temps per al seu desplegament, faciliten la negociació i
establiment de noves estacions de repetidors WIMAX facilitant l’arribada de banda ampla a
curt i mig termini en aquelles zones amb una situació més precària.
Al tractar-se d’una tecnologia sense fils està subjecte als canvis en la meteorologia,
perjudicant la qualitat del servei en condicions de boira o pluja intensa. Aquest fet s’ha de tenir
en compte en aquelles ubicacions geogràfiques amb una meteorologia més adversa.
Dades mòbils (GPRS, UMTS, 3G, HDSPA)
Les xarxes de telefonia mòbil han evolucionat ràpidament des de la seva creació per al
subministrament de serveis de banda ampla. La tecnologia emprada ha evolucionat fins a les
actuals xarxes 3G/HSDPA que subministren amples de banda de més de 3Mbps.
Tot i que es tracta d’una tecnologia pensada inicialment per dotar de banda ampla amb
mobilitat, s’utilitza freqüentment en aquelles ubicacions geogràfiques amb una major
mancança d’infraestructures terrestres.
Existeixen tres operadors dominants en el mercat de telecomunicacions que són Movistar
(Telefónica), Vodafone i Orange, essent alhora els tres operadors que disposen
d’infraestructura pròpia en el territori. La resta d’operadors utilitzen la infraestructura existent
d’un dels tres operadors dominants, depenent de les seves cobertures i capacitats de servei en
cada ubicació geogràfica.
Característiques
La seva contractació està subjecta a un volum màxim de transmissió de dades (tant en
recepció com en enviament), i un cop superats els màxims contractats la velocitat de
transmissió de dades es redueix sense que hi hagi un cost extraordinari en la facturació del
servei.
Garanties del servei
La cobertura de serveis es garanteix en un 95% del territori, però aquest càlcul es realitza
sobre la densitat de població, existint zones poblades amb mancances de cobertura d’aquests
serveis.
Problemàtiques
Al tractar-se d’una tecnologia sense fils, en que l’antena receptora del servei s’ubica
habitualment a l’interior de les instal·lacions de les empreses, i degut a les interferències que
52
poden crear els equipaments de les empreses com maquinària pesant o equips elèctrics, es
veu minvada la seva capacitat d’enviament i recepció de dades tot i que la cobertura teòrica
sigui suficient.
Els diferents operadors han realitzat desplegaments en el territori, i tot i tenir serveis de
veu l’ample de banda de dades té grans diferències entre operadors i ubicacions geogràfiques.
La cobertura dels diferents operadors és diferent en una mateixa ubicació i cal testar quin
operador ofereix la millor cobertura abans de contractar un servei.
Xarxes obertes o lliures
Els últims anys han aparegut diferents iniciatives de xarxes obertes per tal de donar
serveis de banda ampla de forma gratuïta.
Algunes d’aquestes iniciatives són:
• Guifi.net
• FON
• Wifi oberta municipal
Guifi.net
En el cas de Guifi.net l’ample de banda s’ofereix de forma gratuïta, només amb el cost
d’instal·lació d’un equip receptor i seguint les especificacions tècniques de guifi.net. Aquesta
iniciativa s’estableix com a xarxa lliure i neutral a partir d’un acord d’interconnexió en que cada
agent que s’hi connecta estén la xarxa i en pot fer ús. Aquesta xarxa permet la connexió tant a
particulars com a empreses i ens públics, però cal tenir en compte que es tracta d’una xarxa
orientada a compartir recursos entre els membres de la xarxa guifi.net, i la connexió a Internet
s’efectua mitjançant la cessió d’alguns d’aquests membres de “portes” obertes cap a Internet,
sense cap garantia de l’ample de banda disponible ni de qualitat del servei.
La connexió a aquesta xarxa es pot efectuar utilitzant diferents tecnologies, tan
inalàmbriques com terrestres, ja que hi ha diversitat de nodes al territori per realitzar-ne la
connexió. El tipus de connexió més habitual és utilitzant tecnologia WIMAX, i en nuclis urbans
es poden trobar nodes WIFI, tot i que el seu àmbit de cobertura és molt menor.
Actualment hi ha 158 nodes actius en funcionament a la comarca del Vallès Occidental.
Característiques
La seva utilització s’efectua mitjançant la instal·lació d’un equipament que actuarà de
node en la xarxa guifi.net, realitzada amb recursos propis o a través de les empreses de serveis
que col·laboren amb guifi.net.
53
El seu ample de banda i recursos en xarxa disponibles depenen de la càrrega de xarxa de
cada moment, sense garanties de servei ja que no hi ha un contracte al tractar-se d’una xarxa
lliure.
Problemàtiques
En connexions amb tecnologia WIMAX la principal dificultat és tenir visió directa amb un
node per tal d’establir la connexió. Actualment hi ha 158 nodes actius, ubicats principalment
dins de nuclis de població.
L’ample de banda disponible per a realitzar connexions a internet es veu limitat quan
calen connexions d’ús crític, habituals en l’entorn empresarial, ja que no hi ha garanties de
l’ample de banda per connectar-nos a internet des d’aquesta xarxa.
No hi ha garanties de privacitat ni de seguretat en aquestes xarxes ja que en cap moment
es formalitza un contracte amb l’entitat que presta el servei, i no es té cap control vers la resta
d’usuaris que utilitzen aquestes connexions.
FON
Fon és una xarxa internacional de connexions wifi que es basa en el principi de compartir
gratuïtament la connexió que cada usuari té contractat amb un operador de
telecomunicacions, per tal de tenir accés gratuït a la resta de nodes Wifi de la xarxa Fon
d’arreu del món. Actualment té més de 7 milions de nodes actius arreu del món.
Característiques
La seva utilització s’efectua mitjançant la instal·lació d’un equipament sense fils que
compartirà la connexió a internet amb tots els usuaris de l’entorn. Aquesta compartició dóna
dret a connectar-se gratuïtament a la resta de nodes de la xarxa FON.
Problemàtiques
La majoria de nodes es troben en zones residencials, i a l’utilitzar tecnologia Wifi el seu
abast és molt limitat.
L’ample de banda disponible per a realitzar connexions a internet es veu limitat quan
calen connexions d’ús crític, habituals en l’entorn empresarial, ja que no hi ha garanties de
l’ample de banda per connectar-nos a internet des d’aquesta xarxa.
Xarxes obertes de titularitat pública
Existeixen xarxes obertes municipals que permeten la connexió a serveis propis de
l’ajuntament que l’ofereix, però en cap cas són xarxes que es poden utilitzar per a un ús
empresarial amb continuïtat i garanties de servei. Aquestes connexions ofereixen
54
habitualment accés a serveis propis del municipi, però la connectivitat a internet es veu
limitada totalment o en part.
Característiques
La seva utilització es realitza accedint gratuïtament als nodes Wifi, que habitualment es
troben en equipaments municipals o en la proximitat d’aquests equipaments. El seu ample de
banda de connexió a internet habitualment és limitat.
Problemàtiques
La majoria de nodes es troben en la proximitat d’equipaments municipals, i a l’utilitzar
tecnologia Wifi el seu abast és molt limitat.
No hi ha garanties de privacitat ni de seguretat en aquestes xarxes ja que en cap moment
es formalitza un contracte amb l’entitat que presta el servei, i no es té cap control vers la resta
d’usuaris que utilitzen aquestes connexions.
L’ample de banda disponible per a realitzar connexions a internet es veu limitat quan
calen connexions d’ús crític, habituals en l’entorn empresarial, ja que no hi ha garanties de
l’ample de banda per connectar-nos a internet des d’aquesta xarxa.
55
ANNEX III – FITXES MUNICIPALS DELS POLÍGONS
En el document II de l’estudi corresponent a l’annex III, hi trobareu la fitxa particular per a
cada polígon que inclou:
• Nom del polígon
• Municipi al que pertany
• Plànol del polígon
• Observacions més rellevants sobre l’estat de les telecomunicacions al polígon.
• Empreses tractores identificades al polígon
• Indicadors de situació geogràfica:
o Adjacent a zones residencials
o Adjacent a altres polígons
o Adjacent a altres municipis
• Indicador de cobertura teòrica de serveis Wimax
• Indicador de cobertura teòrica de serveis ADSL
• Plànol de cobertura teòrica de serveis Wimax
