11a TROBADA DE FORMACIÓ I ORGANITZACIÓ

NACIONS I INDEPENDÈNCIES

ESTATS EMERGENTS DE NACIONS D’EUROPA

PROBLEMES NACIONALS OBERTS A L’ÀREA EUROPEA

LA UNIÓ EUROPEA I EL SEU ENTORN

PROBLEMES NACIONALS OBERTS A L’ÀREA EUROPEA

Territoris en disputa (estats no-reconeguts, però amb poder “efectiu”):

Territoris on es planteja activament una revisió de l’estatus vigent:

· Flandes

· Escòcia

· Irlanda del Nord

· País Basc

· República Srpska (Bòsnia)

· Xipre del Nord

· Kosovo

· Pridnístria

· Abjàsia

· Ossètia del Sud

· Nagorno Karabakh

FLANDES

Estatus actual:

- Comunitat Flamenca (administra la Regió de Flandes)

- Regió de Brussel·les (co-participació de les Comunitats Flamenca i Francòfona, a través de dues comissions comunitàries).

La Comunitat Flamenca participa amb el Regne dels Països Baixos i Surinam (membre associat) en la Nederlandse Taalunie.

Reivindicacions:

- majoritària: reformulació de l’estat belga i les seves comunitats i regions

- alternativa: independència – República de Flandes

- minoritària: unificació dels Països Baixos (republicana o monàrquica)

ESCÒCIA (ALBA)

Estatus actual:

- Home nation / constituent country del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord.

-Autonomia sota el sistema de “devolution”.

-Dret propi, mantingut parcialment malgrat l’Act of Union (1707).

- Circumscripció pròpia en les eleccions al Parlament Europeu.

Proposta d’autodeterminació: Choosing Scotland's Future: A Nationall Conversation: Independence and Responsibility in the Modern World (14 d’agost del 2007)

IRLANDA (EIRE) Estatus actual:

- República d’Irlanda.

- Irlanda del Nord (província o país del Regne Unit de GB/NI).

Hi ha organitzacions d’àmbit irlandès en diversos sectors. Oficialment tan sols hi ha un Consell Inter-ministerial.

Acords del 1998:

-El futur constitucional d’Irlanda del Nord el decidiran els seus ciutadans.

- Dret a la ciutadania irlandesa dels qui ho sol·licitin.

- Creació d’un Consell Britànico-Irlandès (UK, R. Irlanda, Man, Channel Islands)

PAÍS BASC Estatus actual:

- Comunitat Autònoma Basca (B., G. i A. (sense Trebiño).

- Comunitat Foral de Navarra.

- Cap territori específic en el Departament de Pirineus Occ.

Punts forts:

- Potència de l’esquerra d’alliberament nacional

- El nacionalisme moderat, que controla la C.A.Basca, no ha renunciat a l’autodeterminació

Punts febles:

- Implicació de la classe dirigent basca en l’estat espanyol

- Capacitat de l’estat espanyol per traduir el conflicte en una “lluita entre bascos”: l’ús de l’Ertzaintza, etc.

XIPRE El territori xipriota:

-Rep. de Xipre: internacionalment reconeguda, membre UE

-Rep. Turca de Xipre del Nord: reconeguda per Turquia

-Bases de sobirania britànica

-Franja sota control de Nacions Unides

Les posicions oficials:

- Rep. de Xipre: unificació de l’illa, co-oficialitat lingüística

- Rep. Turca de Xipre del Nord: una illa, dos estats

- Converses Christofias-Talat (març del 2008)

Els obstacles a la unificació:

-Xipre del Sud: por a l’endarreriment turco-xipriota

-Xipre del Nord: la burocràcia estatal i els colons anatolis

Els projectes avortats: la unificació de Xipre amb Grècia; la integració del nord de Xipre a la República Turca; la retirada anglesa de Akrotiri i Dhekelia

Població grega de l’illa: 70%

REPÚBLICA SRPSKA BÒSNIA-HERCEGOVINA

- L’Alt Representant

- Tres nacions constituents

- Tres entitats: la Fed. de B i H, la Rep. Sèrbia (Srpska) i el Districte de Brcko.

- Les autoritats de la República Srpska han plantejat la possibilitat de la independència, amb motiu de les secessions de Montenegro i Kosovo

Un estatus discutit:- Partits bosníacs defensen l’eliminació de les entitats croato-bosniana i sèrbia.- La possibilitat de la unificació amb Sèrbia de la Rep. Srpska, amb notable suport popular, no es manifesta en el discurs polític.

Fed.BiH

Rep.Srp.

Brcko

KOSOVO Dues comunitats històriques:

- albanesos

- eslaus (serbis)

El territori (1945-2007):

-Definit com a província autònoma de Sèrbia, però amb participació en les instàncies federals.

-La reivindicació republicana (1981) i la resposta sèrbia (1989).

L’ocupació de l’OTAN:

-Impedir tant la “Gran Sèrbia” com la “Gran Albània”.

-L’objectiu: una independència tutelada de la regió.

La independència (2008-)

- La creació d’un particularisme kosovar.

- La població sèrbia de Kosovo defensa la reintegració a Sèrbia.

KOSOVO: EVOLUCIÓ DE LES POBLACIONS SÈRBIA I ALBANESA EN EL SEGLE XX

MOLDÀVIA - PRIDNÍSTRIA Estatus actual:

-República Pridnístria de Moldàvia, independent, no reconeguda internacionalment.

-Suport oficiós de Rússia

-Oferta d’autonomia per part de Moldàvia

L’estratègia russa sobre Moldàvia:

- Promoció de les independències de Pridnístria i Gagàuzia (1990).

- “Llengua moldava en caràcters ciríl·lics”.

Els escenaris de futur:

-Reunificació de Moldàvia, amb el permís de Rússia. Moldàvia renuncia a entrar l’OTAN

- Pridnístria continuaria de facto com un protectorat rus (reconeixement tàcit).

- La reunificació de Moldàvia amb Romania, descartada, però s’afirma la unitat lingüística i cultural

ABJÀSIA Dues entitats abjàsies en una disputa russo-georgiana:

-República d’Abjàsia. Independència de facto (no reconeguda internacionalment). Cooficialitat de l’abjàs i el rus.

-República Autònoma d’Abjàsia. Reconeguda per Geòrgia. Cooficialitat de l’abjàs i el georgià.

Sota la URSS, la República Socialista Soviètica Autònoma d’Abjàsia era integrada a la RSS de Geòrgia:

- Els abjasos eren minoria en aquest territori (presència russa, georgiana, etc.).

- Rússia fomentà la rebel·lió contra Tblisi

Perspectives de futur:

-L’estatus quo dels dos governs abjasos depèn d’acords entre Moscou i Tblisi.

-Rússia es reserva la possibilitat de reconèixer unilateralment Abjàsia.

OSSÈTIA DEL SUD Entitats polítiques amb el nom d’Ossètia:

-República d’Ossètia del Sud (no reconeguda internacionalment). Cooficialitat de l’osseti i el rus.

-Administració Provisional d’Ossètia del Sud. Amb vincles oficials amb Geòrgia.

- República d’Ossètia del Nord-Alània. Integrada en la Federació Russa.

Perspectives de futur:

- El govern de la República d’Ossètia del Sud es troba amenaçat per la força ascendent de l’Administració Provisional.

- Geòrgia podria reinstaurar de iure la Regió Autònoma d’Ossètia del Sud, a partir de l’Administració Provisional.

- Possibilitat d’un conflicte armat obert.

Els ossetis són un poble iranià. Sota l’URSS dos territoris reberen el nom d’Ossètia:

-República russa al nord.

-Regió georgiana al sud.

NAGORNO KARABAKHEstatus actual (situació des del 1994)

· Armènia manté una zona d’ocupació al SO d’Azerbaidjan

· La interdependència de la República de Nagorno Karabakh i d’Armènia (el cas del president Serzh Sargysan)

· Azerbaidjan dissolgué en el paper l’autonomia de Nagorno Karabakh

La situació sota l’URSS:

-Dues repúbliques (RSS): Armènia i Azerbaidjan.

-Regió Autònoma de Nagorno Karabakh (majoria armènia) dins la RSS d’Azerbaidjan.

-República SS Autònoma de Najitxevan (majoria azerí) dins la RSS d’Azerbaidjan.

Dues nacions principals:

- Àzeris (poble turc, islamitzat)

- Armenià (poble indoeuropeu, cristianitzat)

Tres potències regionals:

-Rússia: posició arbitral

-Turquia: latentment pro-azerí

-Iran (minories àzeri i armeniana)

Declaració d’Edimburg

• La Unió Europea com a marc per l’exercici del dret d’autodeterminació

• Ingrés automàtic de les entitats subestatals que esdevinguin independents

Signataris (gener del 2008):

-Partit Nacionalista Escocès

- Plaid Cymru (Gal·les)

- Esquerra Republicana de Catalunya

-Eusko Alkartasuna (País Basc)

-Bloc Nacionalista Gallec (Galícia)

Únic precedent (i fora de la UE), d’una solució merament diplomàtica:

- Txeco-Eslovàquia (1993), dividida en les repúbliques Txeca i Eslovaca

El socialisme d’alliberament nacional:

- expressió del moviment comunista en les nacions oprimides (signe d’opressió: pertinença a un estat nacionalment aliè i sense reconeixement del dret d’autodeterminació).

- Una nació és una comunitat estable de persones, constituïda històricament i formada a partir d’una llengua, territori, vida econòmica i disposició psicològica manifestada en una cultura comuna.

- l’alliberament nacional va més enllà de la “independència política” (que pot i és instrumentalitzada pels imperialismes).

Declaració Política de Principis del PSAN (1976)

- El PSAN parteix de la necessària diversitat de les formes de construcció del socialisme segons la realitat específica de cada societat nacional.

- El PSAN creu necessària la creació d’una comunitat política i econòmica europea constituïda a partir dels estats socialistes de les nacions reals.

Conclusions-La problemàtica nacional a Europa és més oberta que mai:

· Es manifesta en l’exasperació dels nacionalismes estatals (nacionalisme banal)

· Es manifesta en els conflictes entre nacions, sobretot dins les fronteres d’un estat plurinacional.

· Es manifesta en el fet que en nombrosos territoris europeus, el sistema política s’orienta al voltant de determinats projectes nacionals en pugna

- En aquest panorama Catalunya presenta:

· unes dades objectives relativament favorables quan se la compara amb d’altres “nacions petites” d’Europa (amb estat o sense)

· un panorama organitzatiu decebedor (Catalunya com a contra-exemple: Bill Clinton: El futur serà català o talibà)