ESTRATÈGIA DE DESENVOLUPAMENT DE TURISME DE NATURA...

ESTRATÈGIA DE DESENVOLUPAMENT DE TURISME DE NATURA A

CATALUNYA, VINCULAT ALS ESPAIS NATURALS

PROTEGITS Novembre 2009 – volum I

Estratègia de desenvolupament de Turisme de Natura a Catalunya, vinculat als espais naturals.

2

Novembre 2009

Redacció i direcció

Josep Capellà Hereu

Coordinació i redacció

Inma Ballbé Mallol

Equip tècnic

Maria Clara Dias da Silva

Cristina Martínez Sánchez

Laura Ramió Beut

Ignasi Capellà Ballbé

Redactor i assessor Doctor en Turisme Sostenible per la

Fernando Correia Leeds Metropolitan University.

Investigador a la Universitat de Exeter


3

ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ, METODOLOGIA I DEFINICIONS.............................. 5 1.1. Introducció i metodologia ..................................................................5 1.2. Marc conceptual ............................................................................ 11 1.3. La imatge associada al turisme de natura a Catalunya ......................... 16 1.4. Organitzacions de referència a nivell europeu i internacional ................. 19

2. L’ACTIVITAT TURÍSTICA EN ELS ESPAIS NATURALS

PROTEGITS DE CATALUNYA.......................................................... 36 2.1. Els espais naturals protegits de Catalunya. Estructura i situació

actual .......................................................................................... 36 2.2. Els Parcs Naturals com a principal element de referència per al

turisme de natura .......................................................................... 48 2.3. L’oferta d’activitats a l’entorn del turisme de natura............................. 63 3. APUNTS SOBRE EL MERCAT DE TURISME DE NATURA A

EUROPA ........................................................................................ 68

3.1. Anàlisi dels mercats emissors ........................................................... 70

3.1.1. França .......................................................................................... 70 3.1.2. Regne Unit .................................................................................... 78 3.1.3. Alemanya...................................................................................... 86 3.1.4. Espanya ........................................................................................ 96 3.1.5. Països Baixos ............................................................................... 102

3.2. Presència dels espais naturals en els operadors de turisme de natura i turisme actiu................................................................... 109

4. ESTUDIS DE CASOS: ESPAIS NATURALS I POLÍTIQUES REGIONALS..................................................................................114

4.1. Parcs Naturals amb aplicació de la Carta Europea del Turisme

Sostenible ................................................................................... 115 4.2. Altres parcs i àrees marítimes protegides de la Mediterrània ............... 121 4.3. Alguns exemples i models de polítiques regionals. ............................. 124

5. RECOMANACIONS A TENIR EN COMPTE PER A UNA ESTRATÈGIA DE DESENVOLUPAMENT DE TURISME DE NATURA A CATALUNYA, VINCULADA ALS ESPAIS NATURALS PROTEGITS..................................................................................134

5.1. Relació entre el turisme i els espais naturals protegits de Catalunya.................................................................................... 136

5.2. Estratègia i planificació................................................................. 139 5.3. Instruments de suport i de cooperació amb els sectors

empresarials. ............................................................................... 144 5.4. Acollida i informació als visitants..................................................... 146 5.5. Promoció dels espais. .................................................................... 148 5.6. Sensibilització i educació ambiental. ................................................ 152


4

ANNEXOS

ANNEX 1. ESTUDIS DE CASOS AMB APLICACIÓ DE LA CARTA EUROPEA DEL

TURISME SOSTENIBLE............................................................154

Adamello Brenta..................................................................................... 155 Alpi Marittime ........................................................................................ 165 Associació Rhin Vivant............................................................................. 174 Brecon Beacons ..................................................................................... 183 Cévennes .............................................................................................. 192 Forest of Bowland................................................................................... 201 Garrotxa ............................................................................................... 212 La Gomera. Garajonay ........................................................................... 223 Luberon ................................................................................................ 236 Mourne ................................................................................................. 242 Syöte ................................................................................................... 252

ANNEX 2. ALTRES PARCS I ÀREES MARÍTIMES DE LA MEDITERRÀNIA ..262

Parco Nazionale delle Cinque Terre ........................................................... 263 Parc National Port-Cros .......................................................................... 273 Area Marina Protetta Portofino.................................................................. 283

ANNEX 3. ESPAIS PROTEGITS ANALITZATS DE CATALUNYA..................290

Cadí-Moixerò ......................................................................................... 290 Alt Pirineu ............................................................................................. 299 Aigüestortes-Estany de Sant Maurici ......................................................... 307 Zona Volcànica de la Garrotxa.................................................................. 316 Sant Llorenç del Munt i l'Obac .................................................................. 324 Montseny .............................................................................................. 332 Montserrat ............................................................................................ 340 Delta de l'Ebre ....................................................................................... 348 Els Ports ............................................................................................... 356 Serra del Montsant ................................................................................. 364 Cap de Creus ......................................................................................... 371 Aiguamolls de l'Empordà ......................................................................... 379

BIBLIOGRAFIA ......................................................................................386


5

1. INTRODUCCIÓ, METODOLOGIA I DEFINICIONS

1.1. INTRODUCCIÓ I METODOLOGIA

La natura, i de forma més concreta, la manera en què l’activitat humana ha anat

modelant un territori (paisatge) és un dels recursos turístics per excel·lència1.

Degut a l’evidència d’aquesta afirmació, podríem trobar molts exemples que ho

il·lustren. Andrew Holden (Environment and Tourism 2000) demostra que pel 46%

dels turistes alemanys és fonamental que el paisatge de les zones que visiten sigui

atractiu.

Segons estadístiques del World Resources Institute, institució no governamental

dedicada a la recerca i protecció dels recursos naturals, a inicis del segle XXI el

turisme mundial creixia a un ritme del 4,3% anual, mentre que el turisme de

natura ho feia entre un 10 i un 30%.

L’informe de la Comissió Europea (2002) “Using natural and cultural heritage to

develop sustainable Tourism” mostra que per un 50% dels europeus enquestats el

paisatge és el criteri més rellevant a l’hora d’escollir el destí turístic.

També l’Atlas de Turisme de Catalunya, en el capítol 1.3. dedicat als Espais

naturals protegits indica que malgrat que la freqüentació dels espais naturals amb

finalitat recreativa és antiga, ha estat al llarg dels darrers anys que s’ha

popularitzat el turisme vinculat a la natura. Xavier Font i Urgell (2009). En el

capítol 3.5. corresponent a les Noves activitats turístiques i recreatives en el medi

natural s’emfatitza aquesta afirmació, fent notar que el medi natural s’ha consolidat

en els darrers anys, com un dels principals espais turístics amb major creixement,

no tan sols per l’atracció i la bellesa dels seus paisatges, sinó també pel fet que s’ha

configurat com el millor escenari per a la pràctica de les noves activitats turístiques

i recreatives. Damià Serrano (2009).

1 Definició de paisatge segons l’avantprojecte de llei de protecció i gestió del Paisatge de Catalunya. Art. 3 .. S’entén per paisatge qualsevol part del territori, tal com és percebuda per la col·lectivitat, el caràcter del qual resulta de l’acció de factors naturals i/o humans i de les seves interrelacions.


6

A tot Europa, els productes relacionats amb el turisme de natura i el senderisme

estan creixent de forma molt notable. Per citar alguns exemples, ens podem referir

a Alemanya on segons la revista Wandermagazin, “el senderisme està de moda” i

ho practiquen més de 40 milions d’alemanys. A França, la Fédération Française de

la Randonnée Pédestre qualifica el senderisme com la principal activitat d’oci a l’aire

lliure, amb més de 15 milions de practicants. Al Regne Unit hi ha entitats com ara

el National Trust, que té més de 3,5 milions de socis i 43.000 voluntaris que

contribueixen a la conservació d’una bona part del patrimoni històric, natural i

paisatgístic del país. També hi trobem la Royal Society for Protection of Birds amb

més de 100 anys d’història, que té 1 milió d’afiliats i gestiona més de 200 espais

naturals protegits. Es pot afirmar per tant, que per a molts ciutadans europeus

passejar, descobrir nous espais naturals i culturals, estar en contacte amb la gent

del territori i/o consumir productes autòctons, forma part del seu estil de vida i és

una part indissoluble de l’activitat de lleure.

En aquesta línia, s’està desenvolupant a Europa una indústria turística molt

important relacionada amb la descoberta dels espais naturals i culturals, que

promou comportaments de visita cada cop més responsables amb l’entorn. És el

cas de l’associació alemanya forum anders reisen amb més de 140 agències de

viatges adherides i 110.000 clients.

A França, les estades de turisme estranger en espai rural on s’hi fa bona part de les

activitats de natura, va augmentar de forma espectacular, passant de 42 a 84

milions de pernoctacions/any, entre el 1990 i el 1998. L’any 2001 representaven el

28,7% de les pernoctacions turístiques totals del país.

Catalunya disposa d’un conjunt important de recursos d’una qualitat excel·lent que

li permeten assolir un posicionament destacable entre les destinacions del turisme

de natura. De fet, l’interès pel gaudi de la natura al nostre país es remunta a finals

del segle XIX, i està molt vinculat al naixement i popularització de l’excursionisme

entre la població, principalment urbana del país. És interessant en aquest sentit

l’article de S. Jiménez i Ll. Prats (2006) en què fan un seguiment de l’evolució

històrica del turisme a Catalunya, amb un apartat específic a la importància del

excursionisme

En l’informe presentat el gener del 2008 per Turisme de Catalunya sobre el

coneixement i la imatge que tenien tant els visitants actuals al nostre país com els


7

turistes potencials, els valors relacionats amb la natura, el seu estat de conservació

i la riquesa cultural i paisatgística tenien un paper molt destacat. De fet, el turista

potencial europeu valorava en primer lloc (37%), la NATURA com un dels elements

rellevants lligats a la marca Catalunya

Entre els recursos de referència per a aquest tipus de productes turístics podríem

esmentar espais d’alt valor ecològic i paisatgístic com el Parc Nacional

d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, el Delta del Ebre, els Ports, la Reserva de la

Biosfera del Montseny, ... En definitiva, el conjunt de Parcs Naturals de Catalunya

que s’analitzen amb més profunditat en el capítol 2.

Un dels grans potencials d’aquest conjunt d’espais és la seva diversitat geogràfica

motivada per la situació estratègica de Catalunya, entre els Pirineus i la

Mediterrània, que permet concentrar en espais reduïts, una àmplia diversitat

d’ambients naturals i de paisatges d’alt valor.

Complementàriament, cal destacar l’existència d’un conjunt d’equipaments de

suport al coneixement d’aquests espais (com ara museus territorials, centres

d’interpretació, observatoris de fauna, d’astronomia, etc.) i d’infraestructures,

com són la xarxa de senders i camins practicables per fer senderisme, cicloturisme,

BTT, hípica, etc.

Com a conseqüència dels valors ambientals, naturals i paisatgístics, es van

consolidant arreu del territori diverses iniciatives relacionades amb el

desenvolupament de productes de turisme de natura. Entre d’altres podríem citar

com exemples, el projecte Itinerànnia, el Camí de Sant Jaume, el Camí dels Bons

Homes, la Ruta del Ter, els programes de Vies Verdes, el Brogit de la Vall, els 3

Monts, l’estratègia de turisme de natura Montseny-Guilleries, el Pla de Dinamització

Turística de les Terres del Ebre, els productes de cicloturisme i senderisme que

promouen molts Consells Comarcals etc.

Comencen a arrelar així mateix un conjunt d’empreses especialitzades que basen la

seva activitat en productes de turisme de natura en un sentit ampli, des de

l’ecoturisme i l’educació ambiental al turisme actiu i “extrem”.


8

L’oportunitat d’elaborar una estratègia de desenvolupament de turisme de natura

es justifica també en els objectius del Pla Estratègic de Turisme de Catalunya 2005-

2010. Concretament:

L’objectiu 2, ja que es pretén integrar el desenvolupament turístic d’acord

amb les capacitats i les potencialitats del territori.

L’objectiu 4, ja que es pretén millorar i diversificar l’oferta turística.

L’objectiu 5, perquè pot representar un nou impuls per al posicionament de

la marca turística de Catalunya, a través de la valorització dels espais

naturals de referència.

L’objectiu 7, perquè s’ha de basar en aplicar estratègies de

desenvolupament sostenible, principalment la Carta Europea del Turisme

Sostenible en els espais naturals.

L’objectiu 8, ja que el desplegament d’aquesta estratègia és un model de

desenvolupament endogen que ha de beneficiar la població resident.

Amb aquest informe hem volgut copsar la importància que té l’oferta turística en

els espais naturals protegits de Catalunya (capítol 2), tenir un coneixement més

profund de la demanda (capítol 3), analitzar estudis de casos de parcs de referència

europeus (capítol 4) per arribar a plantejar una sèrie de recomanacions que ajudin

a determinar l’estratègia en què s’hauria de basar el desenvolupament del turisme

de natura a Catalunya, vinculat als espais naturals protegits.


9

Metodologia

Les activitats realitzades per dur a terme aquest document han estat entre d’altres

les següents:

• Per a l’anàlisi dels espais naturals protegits de Catalunya s’ha tingut en compte

principalment el llibre editat el 2008, Protegits de fet o de dret. Primera

avaluació del sistema d’espais naturals protegits de Catalunya, de la Institució

Catalana d’Història Natural, però també els informes de Europarc España i altres

documents.

A més, s’ha fet tota una recerca i tractament de dades sobre l’oferta turística

dels més de 100 municipis que tenen part del seu terme dins els parcs naturals

seleccionats, a partir de les estadístiques de IDESCAT.

Per obtenir la informació sobre equipaments, tipus de gestió, pressupost, etc.

s’han consultat les planes web dels Parcs tant les que són responsabilitat del

Departament de Medi Ambient i Habitatge, de la Diputació de Barcelona així

com les de Turisme de Catalunya. Finalment, s’ha entrat a totes les webs de les

marques turístiques (Pirineus, Terres de l’Ebre, Costa Brava Girona, etc.) i s’ha

buscat quin tipus d’informació s’ofereix sobre els Parcs Naturals que hi ha en el

seu àmbit territorial.

• Les dades sobre mercats turístics generals i de natura en els països emissors,

s’han obtingut a partir de la consulta als butlletins estadístics de cada un d’ells,

de la informació que proporcionen els Centres de Promoció Turística de

Catalunya a l’estranger, de la informació de Turisme de Catalunya, Frontur, etc.

Pel que fa a la informació més específicament de turisme de natura, les fonts

són molt diverses i ha estat de gran ajuda la recerca realitzada prèviament pel

Despatx Capellà Ballbé sobre estudis de demanda turística de senderisme i

turisme actiu.

La recerca corresponent a la demanda a Espanya, s’ha preparat específicament

per a aquest informe, a partir de dades de Europarc España, Atlas de Turisme

de Catalunya, informes de Turespaña, ponències i altres estudis publicats.


10

S’ha elaborat així mateix una recerca específica per aquest informe, adreçada a

determinar d’una banda la importància dels parcs naturals en els catàlegs de

senderisme i de turisme de natura i d’altra, la presència de destins de

Catalunya. S’han recollit 200 catàlegs dels anys 2008 i/o 2009 de 5 països

europeus i a partir de la similitud amb productes que es poden fer a Catalunya,

s’han seleccionat 107 dels quals s’ha fet una anàlisi en profunditat per obtenir

les dades esmentades.

• Per a la selecció de parcs naturals europeus, es va decidir centrar-se en aquells

que estaven aplicant la Carta Europea del Turisme Sostenible. Es va fer un

primer contacte amb el Dr. Xavier Font, del ICRT (International Centre of

Responsible Tourism) de la Universitat de Leeds i reunions posteriors amb el

Dr. Fernando Correia, que ha estat responsable de la redacció de les fitxes dels

parcs i de bona part de l’apartat corresponent a les polítiques regionals

• L’informe inclou també models de parc d’àmbit marítim-terrestre. En aquest

cas, a partir de l’experiència prèvia de l’equip consultor amb projectes d’aquest

tipus de parcs, es disposava de coneixements i documentació, que s’ha

completat amb dades i documents actualitzats.

• Pel que fa al capítol 5 de recomanacions, a més de l’anàlisi de la documentació i

de la recerca elaborada específicament, s’ha comptat amb les observacions i

informació obtinguda en les 13 entrevistes personals que s’han dut a terme i

que han estat de molta vàlua en tots els casos.


11

1.2. MARC CONCEPTUAL

Per tal d’afrontar l’anàlisi i les propostes que es desenvoluparan en el document,

ens ha semblat convenient introduir algunes definicions apuntades per diversos

autors, que tot i ser ben conegudes per la Direcció General de Turisme, esperem

que siguin d’utilitat per centrar el tema.

En aquest sentit voldríem recordar però que algunes d’elles poden tenir

connotacions diferents a cada país i segons l’idioma al qual siguin traduïdes, tal

com ja es va indicar en els estudis realitzats per l’Organització Mundial del Turisme

l’any 2001 en referència als mercats d’ecoturisme de diferents països.

Turisme de natura o turisme en el medi natural

Font: Turismo de naturaleza en España y su plan de impulso. Secretaría General de

Turismo. 2004

Font: La Guía del Ecoturismo. Mónica Pérez de las Heras. 2003.

Font: El mercado francés del Ecoturismo. Organització Mundial del Turismo 2000.

Té com a principals motivacions la realització d’activitats recreatives

i d’esbarjo, la interpretació i/o coneixement de la natura i la pràctica

d’activitats esportives de diversa intensitat que utilitzin el medi

natural de manera específica, garantint la seguretat del turista,

sense degradar o esgotar els recursos.

Tot tipus de turisme basat en la natura, en el qual la principal

motivació és l’observació i apreciació de la natura, així com les cultures

tradicionals.

Aquell que es realitza en el medi natural incloent-hi turisme esportiu,

d’aventura, cinegètic, etc.


12

Principals activitats del turisme en el medi natural

Ens sembla que és molt descriptiva la classificació que es presenta en l’esmentat

informe de Turismo de Naturaleza en España, basada en la intensitat amb la què es

fa ús del medi natural per part dels visitants, les seves activitats i motivacions.

Aquesta explicació també surt reflectida en el Document de treball previ a les

sessions “L’Ecoturisme a Catalunya: present i futur” desenvolupat pel CADS –

Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible, el març del 2009.

Ecoturisme (o turisme per la natura): la motivació principal és la

contemplació, gaudi o coneixement del medi natural, amb diferent grau de

profunditat, per a la qual cosa es poden realitzar activitats físiques de baixa

intensitat sense degradar els recursos naturals.

Turisme actiu/esportiu sobre la natura: la motivació principal és la

realització d’activitats esportives de diferent intensitat física i que utilitzen

expressament els recursos naturals sense degradar-los.

Turisme d’esbarjo en la natura: la motivació principal és la realització

d’activitats recreatives i d’esbarjo en la natura sense degradar-la. Aquestes

activitats no estan especialitzades en el coneixement ni en activitats

esportives que utilitzin expressament els recursos naturals.

També és molt interessant la classificació que es comenta en una ponència de Juan

Carlos Muñoz Flores (2008), atribuïda a J. A Donaire (2002).

• Natura com escenari. El turista es conforma amb contemplar-la a

distància

• Natura com escola. Els urbanites saben molt poc de la natura, així que

hi van per aprendre.

• Natura com aventura. Es tracta d’un repte per al turista i hi practica

esports de risc.

• Natura com a residència. Es concep com un espai residencial i es

parcel·la.


13

• Natura domesticada (sense natura). És un reclam, un element del

producte inicial però no l’objecte de consum. Serien un exemple els

camps de golf.

Ecoturisme

En aquest cas, tal com explica Mónica Pérez de las Heras, en el seu llibre La Guia

del Ecoturisme, es tracta d’un concepte molt recent, del qual considera que encara

no hi ha una definició exacta. Indica per exemple des d’una definició molt simple

de l’autora Elizabeth Boo1:

o una altra de Héctor Ceballos-Lascuraín, coordinador del Programa d’Ecoturisme

de la IUCN (Unió Mundial per a la Natura)

En la presentació de la sessió de debat l’Ecoturisme a Catalunya: present i futur,

liderat pel CADS el març del 2009, es transcriu la definició oficial de la IUCN sobre

aquest concepte com

El turisme de natura que contribueix a la seva conservació.

Viatge mediambientalment responsable a àrees relativament poc

alterades per gaudir i apreciar la natura, i que en promou al mateix

temps la conservació, té un baix impacte ambiental i proporciona un

benefici socioeconòmic a la població local.

Una forma ambientalment responsable de viatjar o visitar àrees naturals

poc alterades amb l’objectiu de gaudir, apreciar i estudiar llurs atractius

naturals i manifestacions culturals associades –presents i pretèrites-, a

través d’un procés que promou la conservació, té un impacte ambiental

baix i propicia una implicació social i econòmica beneficiosa per a les

poblacions locals.


14

En la col·lecció sobre els set mercats d’ecoturisme, editada per l’Organització

Mundial del Turisme el 2002, en fa una explicació prou extensa que transcrivim pel

seu interès:

Tot i que habitualment s’interpreta com a un tipus de turisme en llocs exòtics i molt

poc freqüentats, veiem que les condicions s’adapten plenament a les actuacions

que serien recomanables en la major part de territoris i principalment, en les què

gaudeixen d’algun tipus especial de protecció.

Turisme responsable

És aquell que té com a base del seu creixement les condicions aprovades a la

Cumbre de Ciutat del Cap (2002), és a dir que sigui sostenible mediambiental,

econòmic i socialment. Per tant, no es tracta d’una marca o d’un tipus de turisme,

sinó que segons H. Goodwin (2009), es pot assimilar més a un moviment/una

tendència en el què estan implicats de forma molt diversa, tots els actors implicats

l’activitat turística: consumidors, residents, teixit empresarial, etc.

Turisme en espais poc actuats per l’home, que ha de contribuir a la

protecció de la natura i al benestar de les poblacions locals.

• Ha d’incloure aspectes pedagògics i d’interpretació de la natura

• S’organitza generalment, tot i que no és imprescindible, per a petits

grups i per petites empreses locals...

• Minimitza els impactes negatius sobre el medi natural i sobre el medi

sociocultural.

• Aporta recursos per a la protecció de zones naturals

a) Generant beneficis econòmics per a les comunitats locals, les

organitzacions i les autoritats que gestionen aquestes zones

amb objectius de protecció i conservació.

b) Creant ocupació i generant rendes (alternatives) per a les

comunitats locals, sensibilitzant a la vegada a la població local

i als turistes sobre la importància de la conservació de la

natura i de la cultura.


15

El mateix autor incideix en què el concepte de turisme responsable és molt ampli i

té l’abast suficient per poder ser aplicat, tant per operadors de turisme de masses

com per petites empreses que treballen un nínxol de mercat determinat i alhora pot

ser adoptat pels operadors i pels mateixos turistes. No es tracta per tant, d’un

concepte “absolut” sinó d’una aspiració a aconseguir per diferents vies, en els

mercats d’origen i en les més diverses destinacions del món.

El lema que intenta sintetitzar aquestes condicions és el de “crear millors llocs per

viure-hi; millors llocs per visitar”.

El turisme responsable: • minimitza els impactes negatius econòmics, mediambientals i

socials;

• genera majors beneficis per als residents locals i millora la seva

qualitat de vida, de condicions de treball i d’accés al sector;

• implica als residents en les decisions que afecten la seva vida i

les oportunitats futures;

• permet una millor experiència de viatge als turistes, mitjançant

la interrelació amb els residents i una major comprensió dels

aspectes culturals, socials i mediambientals ;

• dóna accés a persones amb discapacitats;

• és sensible culturalment i fomenta el respecte entre els turistes i

les comunitats d’acollida, afavorint l’autoestima de les zones

visitades.


16

1.3. LA IMATGE ASSOCIADA AL TURISME DE NATURA A CATALUNYA

“La imatge turística de Catalunya”2 ens presenta uns resultats sobre el coneixement

i la imatge que tenien del nostre país tant els visitants actuals com els potencials.

La recerca es va fer a partir d’una mostra de 3.766 turistes “actuals”3 i 3.627 de

“potencials”, i els resultats obtinguts són d’interès per a la informació que

presentem ja que els valors relacionats amb la natura, el seu estat de conservació i

la riquesa cultural i paisatgística, tenen un paper molt destacat en aquest informe.

“D’on es forma la imatge el turista que ens visita i quina satisfacció te?”. Davant

aquesta pregunta al turista “actual” se li suggereixen diferents aspectes que valora

del 0 al 10. La conservació del medi natural obté una puntuació de 7,3, inferior a

aspectes com oferta cultural, comercial o entreteniment/diversió que superen els 8

punts.

Pel que fa a la imatge que perceben de Catalunya a partir de respostes

espontànies, no suggerides, destaquen com aspectes més valorats:

- la cultura amb un 41% de respostes i

- la natura, amb un 24%.

Malgrat l’anterior, els productes que millor defineixen Catalunya entre els

entrevistats són:

sol i platja 27%

turisme cultural 15%

turisme de ciutat 14%

turisme de natura 13%

turisme de neu, rural

i de muntanya 18%

2 Treball de recerca dut a terme per Turisme de Catalunya. Gener 2008. 3 S’entén per “actual” el turista enquestat durant la seva estada a Catalunya.


17

Pel que fa als visitants definits com a “potencials”4, la natura és l’aspecte que més

valoren de Catalunya, amb un 44% de respostes dels europeus i 37% dels

espanyols. El segueix en importància la cultura (35% dels europeus i 27% dels

espanyols).

Tanmateix, el primer aspecte positiu és que dels turistes potencials entrevistats, un

77% coneix Catalunya i fins i tot un 69%, hi ha viatjat. Pel que fa a la imatge

espontània que perceben, trobem que està vinculada a la natura en un 23% dels

espanyols i un 37% dels europeus entrevistats.

“Quina imatge de Catalunya percep el turista que viatja?”. A partir d’una relació

d’aspectes suggerits, un 94% tant dels turistes espanyols com dels europeus, estan

d’acord amb el fet que “té bonics paisatges”.

També coneixen que “té muntanyes” un 95% dels espanyols i fins a un 74% dels

europeus, la qual cosa ens sembla important si tenim en compte la nostra imatge

associada tradicionalment al sol i la platja.

Segons els clients potencials europeus, i a partir d’una llista suggerida, les paraules

i productes turístics que defineixen Catalunya són:

sol i platja 18%

turisme cultural 15%

turisme de natura 11%

turisme de ciutat 10%

turisme familiar 9%

turisme gastronòmic 9%

turisme rural 8%

etc. (fins a 12 categories).

En el cas dels turistes potencials espanyols, davant la mateixa pregunta i llista

suggerida, les respostes són: el turisme cultural (10%), seguit del de sol i platja,

turisme de ciutat, turisme familiar, turisme de natura i de neu, cada un d’ells amb

un 9%. A continuació, el turisme esportiu, gastronòmic i rural amb un 8%, en

cada un dels casos.

4 Aquells que han viatjat com a mínim una vegada en els dos últims anys fora del seu país o CCAA (per espanyols) i s’han enquestat en el seu país de residència.


18

Una última pregunta intenta captar els productes turístics i paraules que defineixen

Catalunya però a partir d’una agrupació de respostes espontànies. En aquest cas,

els redactors de l’estudi consideren que entre els espanyols, Catalunya es pot

definir com BONICA, CULTURAL I MODERNA, definició en la qual la natura té una

importància del 24%.

La mateixa anàlisi feta als turistes potencials europeus, la defineixen amb SOL,

CULTURA I CLIMA i, en aquest cas, els conceptes vinculats a la natura arriben a ser

indicats pel 51% dels enquestats.

En resum, és important destacar el fet que els enquestats que coneixen Catalunya

tenen una alta valoració de la qualitat de la natura del país. Tot i així és una imatge

que necessita ser millorada, ja que és inferior a la que tenen d’altres conceptes com

cultura, entreteniment o oferta comercial. Succeeix el mateix entre la identificació

dels productes turístics, en els quals “sol i platja” segueix sent predominant, i on el

turisme de natura es troba per darrera del turisme cultural o de ciutats.

Entre els visitants potencials, és important destacar que la destinació és prou

coneguda i molts d’ells han visitat Catalunya en alguna ocasió. En aquest cas la

natura es troba força ben posicionada tant pel que fa a la seva imatge, associada a

la destinació, com pel fet que quasi tots els enquestats associa Catalunya amb

l’afirmació “té paisatges bonics” (94% tant espanyols com nacionals).

Pel que fa a productes associats i paraules que identifiquen Catalunya, creiem

també molt important el fet que un 51% dels europeus indiqui conceptes propers a

la natura per identificar-la.


19

1.4. REFERÈNCIES A NIVELL EUROPEU I INTERNACIONAL

Organitzacions

Hi ha diverses organitzacions a nivell europeu i internacional que mereixen una

especial atenció donades les seves actuacions o objectius comuns, que ens

interessen per aquest projecte. Aquests objectius i programes de treball tenen en

compte el medi ambient, la sostenibilitat, el desenvolupament en espais naturals

protegits, la conscienciació del turista per vetllar per les pràctiques que garanteixen

un menor impacte al medi visitat, la promoció d’espais quasi verges, la rellevància

del patrimoni tan tangible com intangible, etc. A continuació esmentem les

organitzacions que més endavant es detallen:

- IUCN

- UNESCO – Reserva de la Biosfera

- UNEP

- World Resources institute

- Europarc

- Eurosite

- Pan parks

- Xarxa Eden

Federacions i associacions

Seguint aquesta mateixa filosofia, hi ha també certes entitats que mereixen ser

comentades. Hem escollit dues que treballen per la senyalització, difusió i promoció

d’una xarxa de camins a nivell europeu per fomentar el senderisme o l’ús de la

bicicleta com a mitjà per descobrir la bellesa natural de certs espais sense causar

forts impactes a la zona, i promoure d’aquesta manera la mobilitat sostenible:

- ERA

- EUROVELO


20

Associacions relacionades amb l’oferta turística i els operadors

Finalment parlarem d’algunes associacions que vetllen per objectius similars però

des del vessant de l’oferta i dels operadors turístics, es tracta per tant

d’experiències portades a la pràctica que s’han de conèixer i aplicar en la mesura

del possible. En parlarem d’aquestes associacions en el capítol 3 dedicat a cada un

dels principals països emissors, però ens sembla important incloure també en

aquest apartat la seva relació.

En aquest sentit, no podem oblidar que moltes de les entitats i associacions han

estat analitzades i descrites de forma extensa en l’estudi Turisme Sostenible:

experiències europees aplicables a Catalunya, publicat pel Consell Assessor per al

Desenvolupament Sostenible-CADS, el 2007.

- Wander Hotels

- Bio-hotels

- Hôtels au Naturel

- Gîte Panda

- Atr

- Forum anders reisen

- Aito

IUCN

http://www.iucn.org/

La Unió Mundial per a la Conservació de la Natura o Unió Internacional per a la

Conservació de la Natura i els Recursos Naturals (International Union for

Conservation of Nature and Natural Resources o IUCN) és un organisme

internacional dedicat a la conservació dels recursos naturals.

Fundada l'any 1948, té la seva seu central a Gland, Suïssa. Reuneix 78 estats, 112

agències governamentals, 735 ONGs i milers d'experts i científics de més de 181

països.


21

La missió de la IUCN és la promoció i assistència a les societats de tot el món

perquè conservin la integritat i biodiversitat de la naturalesa i assegurin que l'ús

dels recursos naturals és equitatiu i ecològicament sostenible. És responsable

també del manteniment de la Llista Vermella de la IUCN.

Un dels seus principis operatius de referència radica en la necessitat d’atendre i

satisfer les necessitats locals de les nacions, comunitats i pobles, perquè aquests

puguin fer-se responsables a llarg termini dels objectius de conservació a les seves

àrees locals:

“Les àrees protegides i les espècies amenaçades podrien protegir-se més

eficaçment si la població local considera que fer-ho va en el seu propi interès.

Treballar amb i no contra la població local es va convertir en un important principi

de funcionament de la IUCN.” Pàgina 61.

El 1998 fou guardonada amb el Premi Príncep d’Astúries de la Concòrdia, juntament

amb el Fons Mundial per la Natura (WWF).

Estableix que les funcions d’un Parc són conservar, educar i investigar, i promoure

el desenvolupament endogen.

Aquests principis els protegeix mitjançant la distinció dels Parcs o zones dels Parcs

en les següents categories:

I. Reserva natural integral: Espai protegit gestionat principalment amb

finalitats científiques o de protecció de la vida salvatge.

II. Parc nacional: Espai protegit gestionat principalment per a la protecció

d’ecosistemes i per al lleure.

III. Monument natural: Espai protegit gestionat principalment per a la

conservació dels trets naturals específics.

IV. Àrea de gestió d’hàbitats i/o espècies: Espai protegit per a la seva

conservació, mitjançant una intervenció gestora.

V. Paisatge protegit terrestre/marítim: Espai protegit gestionat

principalment per a la protecció del paisatge terrestre/marítim i per al

lleure.

VI. Àrea protegida de Recursos Gestionats: Espai protegit gestionat

principalment per a l’aprofitament sostenible dels ecosistemes naturals.


22

UNESCO (Reserva de la Biosfera)

http://portal.unesco.org/science/en/ev.php-

URL_ID=4793&URL_DO=DO_TOPIC&URL_SECTION=201.html

L’any 1970 la UNESCO va iniciar el Programa l’home i la biosfera (MAB), que tenia

com a objectiu conciliar la conservació i l’ús dels recursos naturals, esbossant el

concepte actual de desenvolupament sostenible. Com a part d’aquest projecte se

seleccionarien àrees geogràfiques representatives dels diferents hàbitats del

planeta, tant ecosistemes terrestres com marítims. Aquestes àrees es coneixen com

a Reserves de la Biosfera.

Aquestes Reserves de la Biosfera estan reconegudes internacionalment, encara que

romanen sota la sobirania dels seus respectius països, i no estan cobertes ni

protegides per cap tractat internacional. Se seleccionen pel seu interès científic,

basant-se en una sèrie de criteris que determinen si un espai s’inclou en el

programa.

La funció principal d’aquests espais és òbviament la conservació i protecció de la

biodiversitat. No obstant això, també es persegueix el desenvolupament econòmic i

humà d’aquestes zones, així com la investigació, l’educació i l’intercanvi

d’informació entre les diferents reserves, que formen una Xarxa mundial. Aquesta

xarxa fou establerta el 1995 en la Conferència Internacional sobre les Reserves de

la Biosfera realitzada a la ciutat de Sevilla i va rebre l’any 2001 el Premi Príncep

d’Astúries de la Concòrdia.

L’any 2009, hi havia 531 Reserves de la Biosfera en 105 països diferents, 47 de les

quals estaven situades a l’estat espanyol, 1 a Catalunya.


23

UNEP

www.unep.org

El Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, PNUMA, (també conegut

com a UNEP segons l’acrònim en anglès) és un programa de l'Organització de les

Nacions Unides que coordina les activitats relacionades amb el medi ambient,

oferint ajuda als països per implementar polítiques mediambientals adequades així

com fomentar la sostenibilitat. La seva seu se situa a Nairobi, Kenya. Fou creat per

recomanació de la Conferència de l'ONU sobre el Desenvolupament Humà

(Estocolm - 1972).

L’objectiu és proporcionar lideratge i promoure els esforços conjunts per cuidar el

medi ambient, informant i capacitant als països perquè millorin la seva qualitat de

vida sense comprometre la de les futures generacions.

Les activitats del programa cobreixen un ampli ventall de temes, des de la protecció

de l’atmosfera i els ecosistemes, la promoció de les ciències mediambientals i la

difusió d’informació relacionada fins a l’emissió d’advertències i la capacitat de

respondre a emergències relacionades amb desastres mediambientals.

El PNUMA és la principal autoritat mundial en l’àrea ambiental. Aquest programa:

• Avalua l’estat del medi ambient mundial i identifica les qüestions que

necessiten ser objecte de cooperació internacional.

• Ajuda a formular la legislació sobre el medi ambient i a incorporar les

consideracions ambientals a les polítiques i els programes socials i

econòmics del sistema de l'ONU.

• Dirigeix i anima associacions per protegir el medi ambient.

• Promou coneixements científics i informació sobre el tema ambiental.

• Desenvolupa informes regionals i nacionals sobre l’estat del medi ambient i

les perspectives futures.

• Promou el desenvolupament de tractats ambientals internacionals i

contribueix a l'increment de les capacitats nacionals per enfrontar aquests

problemes.

El PNUMA ha desenvolupat guies i tractats sobre temes com el transport

internacional de productes químics potencialment perillosos, la contaminació de

l’aire transfronterer i la contaminació d’aqüífers internacionals.


24

World Resources Insitute

www.wri.org

WRI és una organització mediambiental que va més enllà de la recerca per trobar

solucions pràctiques per protegir la Terra i millorar el nivell de vida de les persones.

El repte d’aquesta organització es moure la societat humana cap a una vida més

respectuosa amb el mediambient i la seva capacitat de procurar per les necessitats

i aspiracions de les generacions presents i futures.

Organitzen la seva labor mitjançant cinc objectius:

- Gent i ecosistemes: fer retrocedir la ràpida degradació d’ecosistemes i

assegurar la seva capacitat de proveir als humans dels béns i serveis

necessaris.

- Governança: donar recursos a la gent i suport a les institucions per fomentar

les decisions socialment equitatives i mediambientalment respectuoses.

- Protecció climàtica: protegir el sistema climàtic global de més danys degut a

les emissions d’efecte hivernacle i ajudar la humanitat a adaptar-se a

l’inevitable canvi climàtic.

- Mercats i Empreses: ajudar els mercats i les empreses a ampliar la seva

oportunitat econòmica i protegir el medi.

Un cinquè objectiu, l’Excel·lència internacional, dóna suport i augmenta l’habilitat

de WRI per aconseguir els resultats.


25

EUROPARC

www.europarc.org

La Federació de Parcs Naturals i Nacionals d’Europa (Europarc) és una organització

creada al 1973. Representa a uns 500 associats entre parcs naturals, diferents

nivells d’administracions dels 39 països associats, associacions no governamentals i

empreses, tots ells dedicats a la gestió dels recursos naturals i patrimonials,

especialment en espais protegits. La seu central es troba a Brussel·les.

Europarc-España www.europarc-es.org és una organització en què participen les

institucions implicades en la planificació i gestió dels espais naturals protegits de

l’estat espanyol. Constitueix el principal fòrum professional on es discuteixen i

elaboren propostes per a la millora d’aquests espais.

Va ser creada al 1993 i pertany com a membre actiu a Europarc-España es va crear

amb els següents objectius:

- Facilitar i donar suport a les relacions entre els diferents espais naturals

protegits de l’Estat, i d’aquests amb espais protegits internacionals.

- Promoure projectes comuns.

- Fomentar la cooperació entre els espais naturals protegits, especialment al

camp de la informació i la formació.

- Donar serveis a les institucions públiques en l’àmbit de la millora dels espais

naturals protegits.


26

EUROSITE

www.eurosite.org

Fundada al 1989, constitueix una de les majors organitzacions (governamentals i

no governamentals, així com organismes de caràcter privat) amb l’objectiu de

col·laborar activament per a la gestió de la natura a Europa. Les organitzacions que

gestionen espais per la conservació de la natura reconeixen la necessitat i el valor

de la creació de xarxes amb el fi d’aconseguir millors resultats. Eurosite va néixer i

existeix com a conseqüència d’aquesta necessitat.

L’objectiu d’Eurosite és intercanviar, incrementar i promoure tècniques de gestió

d’espais naturals a tota Europa. Actualment hi ha més de 96 membres de la xarxa,

de 27 països compromesos amb el compliment d’aquesta missió.


27

PAN PARKS

www.panparks.org

PAN Parks (Protected Area Network Parks) és una xarxa de protecció de zones

salvatges d’Europa. Es va establir al 1997 sota el beneplàcit de WWF i avui ja

compta amb un reconeixement internacional. El programa vol proveir una millor

conservació a llarg termini i gestionar el turisme que reben aquests Parcs Nacionals

de la millor manera possible, evitant que generi impactes negatius, conscienciar-lo,

i focalitzar-lo en un turisme sostenible efectiu.

Les zones reconegudes per l’organització són remotes, fet pel qual sovint eren

infravalorades, i compten amb un mínim de 10.000 hectàrees terrestres o

marítimes.

Actualment són 10 els Parcs membres:

- Central Balkan National Park, Bulgària,

- Fulufjället National Park, Suècia,

- Majella National Park, Itàlia,

- Oulanka National Park, Finlàndia,

- Paanajärvi National Park, Rússia,

- Retezat National Park, Romania,

- Rila National Park, Bulgària,

- Borjomi-Kharagauli National Park, Geòrgia,

- Southwestern Archipelago National Park, Finlàndia,

- Peneda-Gerês National Park, Portugal i

- Soomaa National Park, Estònia.


28

EDEN – European Destinations of Excellence

http://ec.europa.eu/enterprise/sectors/tourism/eden/index_en.htm

EDEN és l’acrònim de European Destinations of Excellence, un projecte que promou

models de desenvolupament del turisme sostenible arreu de la Unió Europea. El

projecte es basa en concursos nacionals que tenen lloc anualment i resulten en la

selecció d’una nova “destinació europea per excel·lència” de cada país participant. A

través de la selecció de destins, EDEN aconsegueix el seu objectiu de focalitzar

l’atenció en els valors i la diversitat dels destins turístics. L’organització realça la

visibilitat de destins emergents, crea plataformes per compartir les bones

pràctiques arreu d’Europa i promou el treball en xarxa de les destinacions

guardonades.

Aquesta recerca europea per l’excel·lència en turisme es desenvolupa a partir d’un

tema anual, escollit per la Comissió juntament amb entitats rellevants a nivell

nacional. Fins ara s’han treballat:

- turisme rural, 2007,

- patrimoni intangible, 2008,

- àrees protegides, 2009, i

- turisme aquàtic, 2010.

Enumerem, a continuació, els diferents destins guardonats durant les tres

convocatòries anuals, En l’últim any s’han afegit la República Txeca, Holanda i

Polònia.

País Destí guardonat Any

Bèlgica Ath

Durbuy

Viroinval Nature Park

2008

2007

2009

Bulgària Belogradchik

Belitsa, regió Blagoevgrad

2008

2009

República Txeca Pendent de publicació 2009

Estònia Viljandi

Soomaa National Park

2008

2009

Irlanda Carlingford and the Cooley Peninsula

Clonakilty District

2008

2007

Grècia Grevena

Florina

Prefecture of Lesvos

2008

2007

2009


29

Espanya Sierra de las Nieves

Delta de l’Ebre

2008

2009

França Route des vins du Jura 2008

Itàlia Corinaldo

Specchia

Protected Marine Area Penisola del Sinis -

Isola di Mal di Ventre

2008

2007

2009

Xipre Agros

Troodos

2008

2007

Letònia Rēzekne

Kuldiga

2008

2007

Lituània Plateliai

Nemunas River Delta Regional Park

2008

2009

Luxemburg Echternach

Recreation area and nature reserve "Haff

Réimech"

2008

2009

Hongria Hortobágy

Örség

2008

2007

Malta Hamlet of Santa Lucija

Nadur

2008

2007

Holanda Park Gravenrode 2009

Àustria Steirisches Vulkanland

Pielachtal

2008

2007

Polònia The Bird Republic in the Warta Mouth 2009

Romania Horezu Depression 2008

Eslovènia Soča Valley 2008

Finlàndia Wild Taiga 2008

Croàcia Đurđevac

Sveti Martin na Muri

2008

2007

Turquia Edirne

Kars - Kuyucuk Lake Wild Life Reserve

2008

2009


30

ERA

www.era-ewv-ferp.org

European Ramblers’s Association va ser fundada a Alemanya al 1969, i dos anys

més tard ja comptava amb 14 organitzacions membres de 6 països diferents.

Avui en són 50 de 26 estats europeus (més dues organitzacions d’Israel i del

Marroc com a observadores). En total compten amb uns 5 milions de membres

individuals. La majoria de les organitzacions membres tenen més de 50 anys

d’experiència en organitzar i crear condicions per facilitar el senderisme

(senyalitzant camins, torres d’observació, llocs d’acampada, etc.) i molts d’ells

tenen una història centenària (el més antic compta amb 130 anys d’experiència).

Els objectius d’ERA són:

- La distribució, senyalització i manteniment dels 11 GR europeus.

- La distribució, senyalització i manteniment de camins transfronterers (com a

mínim entre dos estats).

- Protecció del paisatge i promoció dels principis de desenvolupament

sostenible.

- El coneixement de la història i la cultura d’Europa i la protecció del seu

patrimoni.

- La preservació del dret de lliure accés al camp amb respecte pel medi.

- Cooperació transfronterera.

- Organització d’esdeveniments a nivell europeu..

Membres de l’estat espanyol:

- Euskal Mendizale Federazioa www.emf-fvm.com

- Federación Andaluza de Montaňismo (F.A.M.) www.fedamon.com

- Federacion Aragonesa de Montaňismo www.fam.es

- Federacion Española de Deportes de Montaňa y Escalada www.fedme.es

- Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya www.feec.cat

- Federación de Montaňismo de la Región de Murcia www.fmrm.net

- Federacion Navarra de Deportes de Montana y Escalada

www.mendinavarra.com

- Federació d’Esports de Muntanya i Escalada de la Comunitat Valenciana

www.femecv.com


31

EUROVELO

www.ecf.com Eurovelo és una xarxa de 12 rutes trans-europees per a realitzar en bicicleta. La

xarxa s’està desenvolupant de forma local des de diversos països i entitats i és

coordinada per la European Cyclist Federation (ECF, Federació Europea de

Ciclistes), per Sustrans del Regne Unit i per De Frei Fugle de Dinamarca.

Tot i que la xarxa està dissenyada per un ús essencialment cicloturista, les rutes

EuroVelo també donen suport als desplaçaments locals per anar a la feina, a

l’escola, per oci etc. De fet, l’objectiu d'EuroVelo és encoratjar a utilitzar la bicicleta

en la major part dels desplaçaments possibles, i impulsar la bicicleta com a mitjà de

transport quotidià i com a mitjà de lleure, per a una mobilitat i un oci sostenible. La

distància total de les rutes planificades és d'uns 60.000 Km, de les quals 20.000 ja

estan construïdes.

No hi ha membres individuals. Per formar part del ECF es fa a través de les

Federacions i organitzacions nacionals de ciclisme a cada país. Hi estan vinculades

moltes associacions de ciclisme d’Europa però també de Canadà i Estats Units.

Entre d’altres activitats, treballen pel reconeixement dels drets del ciclista, les

possibilitats del cicloturisme, el condicionament dels trens per el transport de les

bicicletes (el programa "Bike and Train").

D’Espanya en són membres

- ConBici: fundada al 1992, la Coordinadora ibèrica per a la promoció de la

bicicleta i la defensa dels interessos dels ciclistes, reuneix actualment 47

associacions entre Espanya i Portugal.

- Coordinadora Catalana d’Usuaris de la Bicicleta: té la finalitat de promoure i

defensar la bicicleta com a mitjà de transport i d’esbarjo, a més de coordinar

els diversos grups que a Catalunya treballen en aquesta direcció.


32

EUROPA WANDER HOTELS

www.wanderhotels.com

Europa Wanderhotels està format per 70 establiments familiars ubicats en

paisatges d’una bellesa especial. Tots ells ofereixen “hikes” setmanalment que van

des de caminades tranquil·les fins a exigents ascensions a muntanyes. S’hi poden

llogar mapes, guies i equipament.

Els països on té presència la xarxa són Alemanya, Suïssa, Itàlia i Àustria, i més al

nord, Noruega.

BIO HOTELS

www.biohotels.info

Segons s’indica en la publicació del CADS esmentada, és una associació europea

d’hotels independents que ofereixen estades i activitats basades en productes amb

certificació Bio. Cada establiment té unes particularitats pròpies, però tots els hotels

utilitzen únicament productes ecològics. Són establiments amb encant, únics,

ubicats en entorns naturals i que ofereixen, a més d’una gastronomia ecològica i

sana, un ventall molt divers de serveis, activitats en la natura i teràpies naturals.

L’associació promou l’aliança entre els hotels i els productors locals d’agricultura

ecològica.


33

HÔTELS AU NATUREL

www.hotels-au-naturel.com

Aquests hotels situats en àrees d’excepcional bellesa (Parcs naturals regionals) al

mig del camp o a les afores de petites poblacions. Passejar, explorar l’espai o

simplement relaxar-se, són diverses de les opcions que s’hi poden dur a terme.

Hôtels au Naturel és una organització reconeguda per les seves pràctiques

responsables i per l’intent de reduir l’impacte de les seves activitats en el medi.

Són els ambaixadors de la seva zona i els seus responsables ajuden al client a

treure’n el màxim partit de la seva estada, informant sobre patrimoni històric i

interessos locals, o les especialitats de la regió.

Gaudeixen de la marca de qualitat dels parcs “Accueil du”, en la mateixa línia que

els productes alimentaris gaudeixen de “Produit du” o els artesans “Savoir-faire

du”.

GITE PANDA

www.gites-de-france.com/gites/fr/gites_ruraux/sejours_thematiques/gites_panda

Gîtes de France ha crescut i s’ha desenvolupat al llarg dels anys i actualment és

una de les xarxes d’allotjament més grans d’Europa. Al 2005, Gîtes de France va

celebrar el seu 50è aniversari. Compten amb més de 55.000 allotjaments rurals,

classificats en funció de les seves característiques així com també de l’entorn en

què es troben.

Els seus objectius són:

- promoure les estades vacacionals confortables i amigables,

- identificar les necessitats especials per cada turista que busca autenticitat,

tranquil·litat i un entorn natural,

- ajudar a preservar i promoure el camp francès i el seu especial patrimoni

cultural, i

- participar en el desenvolupament local i portar estabilitat a la població rural

tot proveint recursos addicionals a través del turisme.

Disposen de pàgina web de comercialització. Alguns dels allotjaments disposen a

més, d’una classificació Gîte Panda, atorgat per la WWF, degut a la seva situació en

espais naturals protegits: www.gites-panda.fr/ .


34

ATR

www.tourisme-responsable.org

França disposa d’aquesta associació de referència,ATR, Association pour un

tourisme responsable, creada per l’associació ATT, Association des Tours opérateurs

Thématiques, un grup d’agències i operadors turístics que comparteixen objectius

de turisme conscient i responsable, i una política de treball que es basa en el

respecte, la solidaritat i la igualtat.

FORUM ANDERS REISEN

http://forumandersreisen.de/

forum anders Reisen és una associació d’uns 150 agents de viatges que s’han

compromès amb el turisme sostenible. El nom fa referència a experiències de

viatges que es basen en els éssers humans i el medi ambient. Utilitzen els recursos

de la terra amb cura, vetllen per la trobada respectuosa entre cultures estrangeres.

Intenten afrontar la responsabilitat del desenvolupament econòmic i social al propi

país i als països destinataris.

Els membres d’aquesta associació lluiten per una forma de turisme que ha de ser

sostenible ambientalment parlant, econòmicament viable, i èticament i socialment

equitativa per a les comunitats locals.

AITO

www.aito.co.uk/corporate_home.asp

Aquesta organització agrupa alguns dels millors tour operadors especialitzats del

Regne Unit. Els 140 membres són empreses independents i especialitzades en

destins o tipus de vacances molt concrets. L’objectiu comú de tots ells és oferir el

nivell més alt possible de satisfacció pel client, centrant-se en tres pilars:

- elecció,

- qualitat i

- servei,

que es troben reconeguts en els diferents punts de la Carta de Qualitat de

l’associació: www.aito.co.uk/corporate_QualityCharter.asp


35

Les empreses acceptades per AITO estan obligades a protegir el client segons les

regulacions britàniques i europees. Estan lligades també al Codi de Bones

Pràctiques Empresarials de la pròpia organització, que inclou la total informació de

les vacances al client, i l’ús d’enquestes per supervisar els nivells de qualitat.


36

2. L’ACTIVITAT TURÍSTICA EN ELS ESPAIS NATURALS PROTEGITS DE CATALUNYA

En aquest capítol farem una anàlisi de la importància que tenen en l’actualitat els

espais naturals protegits de Catalunya en la configuració de l’estructura turística del

territori.

Aquesta anàlisi es farà a través d’una valoració sobre la situació actual dels espais

protegits i de l’estructura turística que s’ha anat desenvolupant al seu entorn.

Finalment, intentarem identificar l’oferta d’activitats i productes de turisme actiu a

Catalunya.

2.1. ELS ESPAIS NATURALS PROTEGITS DE CATALUNYA. ESTRUCTURA I SITUACIÓ ACTUAL.

Un 30% del territori de Catalunya està protegit i forma part de la Xarxa Natura

2000, repartit en 165 espais de dimensió i característiques molt diverses. És el

resultat d’un treball intens concentrat en aquests últims anys i que aposta per

conservar alguns dels elements de més gran valor natural i paisatgístic del país. Es

tracta, com ja hem dit al primer capítol, d’espais que ofereixen una gran diversitat

d’hàbitats i paisatges que permeten protegir un nombre important d’espècies

d’interès comunitari.

La història de la protecció és molt recent. Excepte el Parc Nacional d’Aigüestortes i

Estany de Sant Maurici, creat l’any 1955 pel Govern de l’estat espanyol, no va ser

fins l’any 1972 que la Diputació de Barcelona va iniciar els treballs per establir el

primer sistema de parcs metropolitans d’Espanya. Es tracta concretament del

massís de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac al qual, tres anys més tard, el

va seguir el Parc Natural del Montseny.

A partir de la instauració de la Generalitat de Catalunya, els processos vinculats a la

conservació d’espais naturals i paisatgístics del nostre país ha agafat una dinàmica

molt important. A més de la pròpia voluntat dels governs d’assegurar la

conservació d’alguns espais emblemàtics, la societat civil va ser de fet, en alguns

casos, el motor que va permetre impulsar aquestes polítiques públiques, a l’anar


37

incrementant la consciència col·lectiva de la necessitat d’aquesta protecció. En són

exemples la creació del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Alt Empordà, la protecció

de la Punta de la Mora a Tarragona, la Reserva de Flix a Terres de l’Ebre, etc.

Així a partir de l’any 1982, es va promoure la creació d’una vintena d’espais

protegits de diversa tipologia i extensió i amb criteris de gestió diferents, entre els

quals cal citar la Zona Volcànica de la Garrotxa, els Aiguamolls de l’Empordà, el

Massís de Pedraforca, les Illes Medes, els Massissos de l’Albera i del Garraf,

Montserrat, la Riera d’Arbúcies a Hostalric, l’illa de Caramany, etc.

Algunes institucions privades van entrar també en aquesta dinàmica, adquirint

territori per conservar-lo o finançant projectes promoguts per altres organismes,

com és el cas de la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya. També l’any

2003 es va constituir a Vic la Xarxa de Custòdia del Territori, com a entitat de

segon nivell que vol impulsar el desenvolupament i l’ús de la custòdia del territori,

implicant la societat civil i els propietaris dels terrenys, a més dels ajuntaments,

consorcis, empreses, centres de recerca, associacions, etc.

L’any 1992 la Generalitat de Catalunya va aprovar el Pla d’Espais d’Interès Natural

que va significar la consolidació del procés que s’havia iniciat en els últims anys i

l’ampliació de la superfície del territori protegit a Catalunya. Més recentment, a

proposta de la Unió Europea, s’ha ampliat a través de la Xarxa Natura 2000

aprovada pel govern català l’any 2006.

El resultat de tot això és que en l’actualitat i segons les dades de l’informe

de Europarc España de l’any 2007, Catalunya és la segona Comunitat en

nombre d’hectàrees protegides, amb més d’1 milió. La primera és

Andalusia, que en té 1,7 milions.

Seguint l’informe de Europarc España, el nombre total d’hectàrees protegides a

l’estat espanyol és de 6 milions, la qual cosa representa el 11,8% del total de la

superfície, a més de 250.000 hectàrees d’espais marins. Les Comunitats

Autònomes amb més superfície protegida són Canàries (42,6%), La Rioja (33,1%),

Catalunya (30,6%) i Cantàbria amb més del 21%. Pel que fa a l’àmbit marí, els

espais naturals protegits cobreixen el 36% de la línia de costa.


38

El setembre de 2008 la Institució Catalana d’Història Natural, organisme filial de

l’Institut d’Estudis Catalans va publicar el llibre PROTEGITS, DE FET O DE DRET?,

que conté els resultats d’una primera avaluació del sistema d’espais naturals de

Catalunya seguint un model metodològic proposat per la Comissió Mundial d’Àrees

Protegides de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura IUCN. El

treball va ser coordinat per Josep M. Mallarach Carrera i va comptar amb la

col·laboració d’Eulàlia Comas Lamarca com a editora científica i Josep Germain

Otzet, Xavier Sabaté Rutés i Xavier Basora Roca, com autors, entre d’altres

col·laboradors. L’estudi estava basat en dades de l’any 2002, quan el nombre

d’espais protegits identificats era de 148, que significaven 676.104 hectàrees.

La major part dels espais protegits de Catalunya corresponen a la categoria V de la

classificació de la IUCN com a Paisatge Protegit el qual es defineix com un lloc on la

interacció de l’home i la natura al llarg del temps ha produït una àrea amb un

elevat valor estètic, ecològic i cultural que sovint allotja una elevada diversitat

biològica. El manteniment d’aquesta interacció tradicional sol ser doncs vital per a

la conservació d’aquests paisatges protegits. Tanmateix, cal tenir present que

segons l’estudi abans esmentat, la classificació és aproximada ja que no hi ha

hagut una classificació rigorosa en aquest sentit.

La figura de protecció més aplicada a Catalunya és la d’Espais d’Interès Natural que

és la que menor grau de protecció atorga, juntament amb el Pla Especial i la de

Zona Perifèrica de Protecció. La segona figura de protecció amb més superfície és

la de Parc Natural que l’any 2004 la ostentaven 11 espais, amb una extensió total

de 225.500 ha. Aquesta figura augmentarà en el futur si es compleixen els

projectes que té previst el govern (Muntanyes de Prades i de Poblet, Medes-

Montgrí-Aiguamolls del Baix Ter, etc.). També a l’Estat espanyol la figura de

protecció més estesa és la de Parc Natural (representa el 54% de la superfície

protegida) i és la figura per la que més aposten els governs autonòmics,

probablement per la seva permissivitat per compatibilitzar la conservació de la

natura i el desenvolupament endogen. (J.I. Pulido 2009)

Una de les figures de menys aplicació és la de Reserva Marina de la que només hi

ha cinc unitats, però que en el futur augmentarà ostensiblement a Catalunya per

l’actuació del govern de l’Estat, a través de la creació d’una xarxa de reserves

marines del litoral espanyol finançada amb fons LIFE. En aquesta xarxa es preveu

la reserva marina de les Illes Formigues entre Begur i Palamós en una primera


39

etapa i amb una possible extensió fins a Sant Feliu de Guíxols i Santa Cristina

d’Aro, en una segona. També s’ha previst una segona reserva davant el Cap de

Creus.

Aquest augment tan important de l’àmbit de protecció del litoral de la Costa Brava

obre noves perspectives per a la conservació dels ecosistemes marins i segurament

pot ser una de les grans oportunitats per reforçar el prestigi turístic del nostre

litoral, a través de la promoció d’activitats turístiques, compatibles amb aquesta

protecció (navegació a vela, caiac de mar, itineraris submarins, educació ambiental,

etc.)

Pel que fa al pressupost dels espais protegits5 cal destacar en primer lloc que la

distribució de recursos era molt desigual en el moment de l’anàlisi (any 2001) fins

al punt que els sis espais protegits que tenen el pressupost més elevat, concentren

quasi ¾ parts de la despesa total. La distribució dels pressupostos segons una

anàlisi dels 31 espais dels què es disposava d’informació, era de la següent forma:

• 31% dels recursos es destinen a gestió del patrimoni de forma directa

(vigilància, compra de terrenys, programes de seguiment, etc.), que és

segurament la funció principal dels espais protegits.

• 15% es dedica a temes d’ús públic i educació ambiental.

• 7% a programes de suport a la població local i participació, a través

d’ajuts, serveis i convenis.

• 47% dels recursos eren necessaris per a les tasques d’administració i

personal.

Pel que fa al personal ocupat, el 48% dels treballadors dels espais protegits amb

òrgan gestor es dedica a la gestió dels recursos naturals i culturals, el 28% a

activitats d’ús públic i educació ambiental, el 21% a les activitats generals i

administració, i un 3% a suport a la població local.

Quant a les fonts de finançament, el 84% dels recursos provenen de la pròpia

administració gestora de l’espai, l’11% d’altres administracions, el 3% d’ingressos

directes, un 1% de programes europeus i un altre 1% d’activitats de mecenatge.

5 ICHN, op. Cit. Pàg. 3.


40

Aquesta fórmula genèrica per a la major part dels espais protegits té algunes

excepcions com és el cas de la Reserva Marina de les Illes Medes, on les taxes que

graven les activitats subaquàtiques representen fins quasi el 62% del seu

pressupost anual. Aquesta aportació tan important per part dels visitants no es veu

compensada però en programes d’ús públic i educació ambiental, ja que aquest

espai no disposa encara de cap tipus de centre d’interpretació sobre els valors que

van motivar la seva protecció.

La gestió dels espais protegits a Catalunya està repartida entre diferents

administracions públiques (Generalitat de Catalunya, administracions locals com ara

la Diputació de Barcelona, Consorcis i Patronats, ...) i algunes entitats privades

(bàsicament fundacions i ONGs).

La participació de les entitats privades és molt menor que la que trobem a d’altres

països europeus. Per exemple, al Regne Unit on National Trust gestiona més de

250.000 ha. d’espais d’interès natural i paisatgístic i 300 edificis històrics; a

Holanda, Natuurmonumenten que amb els seus 882.000 associats participa en la

gestió dels espais naturals; o bé a Itàlia, on l’associació World Wildlife Fund (WWF)

gestiona 30.000 ha. d’espais protegits, normalment de mida petita, distribuïts en

uns 100 “Oasi” i que són excel·lents plataformes per a la conservació del territori,

però també per a l’educació ambiental i la sensibilització envers la natura.

El valor determinant per a la seva protecció segons l’estudi de l’ICHN és

evidentment el patrimoni natural, però cal tenir present que molts dels

espais naturals protegits incorporen notables valors de patrimoni cultural,

que sovint no es tenen en compte a l’hora d’establir els criteris de

protecció.

Alguns dels espais protegits integren valors culturals i espirituals de

referència per a la identitat de Catalunya. El més simbòlic de tots és el cas de

Montserrat, però també Sant Pere de Rodes a Cap de Creus, Montsant, Núria, el

Pedraforca, etc.

Dins i a l’entorn d’alguns espais es desenvolupen iniciatives de caràcter turístic que

poden generar una major intensitat de freqüentació. És el cas per exemple, de la

ruta del Camí de Bons Homes, el Camí de Sant Jaume, Carros de Foc, el Brogit de

la Vall a la Serra del Montsant, Itinerànnia, la Ruta del Ter, etc. que són un


41

excel·lent complement per a la descoberta integral d’aquests territoris (paisatges,

hàbitats, patrimoni cultural, formes de vida, ...) però que cal gestionar de forma

adequada i preveure els seus possibles impactes.

Un altre dels valors destacables és el patrimoni agrícola i ramader i els

coneixements ecològics tradicionals que són indispensables per conservar-lo. En la

meitat dels espais de Catalunya hi ha varietats agrícoles o races locals o

tradicionals que en alguns casos estan amenaçades o en perill de desaparició i que

són un excel·lent patrimoni a preservar.

Els espais naturals de Catalunya compten amb 89 hàbitats i 124 espècies d’interès

comunitari, protegits de fet per les diferents directives comunitàries. Més de la

meitat acullen espècies de flora considerades “raríssimes”. El Parc Nacional

d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici així com el Parc del Cadí-Moixerò i del Cap

de Creus, en són alguns dels millors exemples.

Quant a fauna, al 92% dels espais es té constància de l’existència d’alguna espècie

de fauna vertebrada amenaçada i els ocells són el grup més estudiat. La fauna

invertebrada significa més del 90% del nombre d’espècies faunístiques, però el seu

coneixement és molt menor.

Entre les pressions a què estan sotmesos els espais protegits de Catalunya es citen

en aquest informe, promogut per l’ICHN, les d’origen natural (principalment

inflamabilitat, allaus, esllavissades, etc.), amenaces d’origen antròpic (sobretot per

la pressió urbanística perimetral), la pressió de les infraestructures que es

despleguen al seu entorn, i altres més vinculades a la sobrefreqüentació, però

també a la degradació del sòl, introducció d’espècies al·lòctones, l’ús de recursos

naturals per sobre de la seva taxa de renovació, etc.

Pel que fa a l’aplicació de sistemes de gestió observem, segons l’informe d’Europarc

de l’any 2007, que només dos espais protegits de Catalunya, Zona Volcànica de la

Garrotxa (ISO 2001) i Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (ISO

14001 i EMAS), han obtingut aquestes certificacions.

Per atendre els visitants, els espais protegits es van dotant dels equipaments

necessaris que facilitin la seva interpretació. Així, a Catalunya segons dades de la

publicació de ICHN, hi ha 54 espais protegits que disposen d’equipament on els


42

visitants poden obtenir informació, i en 34 d’aquests s’hi fa una atenció

personalitzada. Cal tenir present també l’existència de plafons informatius,

publicacions i una xarxa molt extensa de rutes senyalitzades dins i a l’entorn del

Parc. De fet, el 70% dels espais protegits de Catalunya té algun itinerari o camí

senyalitzat. Complementàriament molts municipis situats a l’entorn de l’espai tenen

marcats altres itineraris i rutes d’interès.

No hem d’oblidar que els espais protegits poden contribuir d’una manera

molt important al desenvolupament econòmic dels territoris on estan

situats, sobre tot quan es tracta d’espais rurals d’interior o de muntanya

amb poques alternatives. Aquesta contribució pot ser via directa, mitjançant

línies d’ajut econòmic a la població local o bé de forma indirecta, amb programes de

suport a la dinamització.

Aquesta activitat econòmica induïda pot venir pel fet que una part de la població

realitzi treballs vinculats a la gestió dels espais protegits, que existeixin línies de

subvenció específiques o que la imatge i prestigi de l’espai protegit s’utilitzi per a la

comercialització de determinats productes i/o per a la captació de visitants. Segons

l’estudi de l’ICHN, els quatre espais protegits que més activitat econòmica han

induït a Catalunya són Aiguamolls de l’Empordà, Cadí-Moixerò, Zona Volcànica de la

Garrotxa i Els Ports.

El Parc Nacional ha tingut també un efecte dinamitzador turístic rellevant. N’és un

bon indicador l’exemple de la comarca del Pallars Sobirà que ha rebut una onada

migratòria de joves procedents d’àrees urbanes, atrets per l’activitat turística de la

comarca liderada per les estacions d’esquí alpí i per empreses d’esports d’aventura

(Llubich, E. & Ortega, M. 2004). Aquests nous habitants mostren una especial

sensibilitat pel medi ambient que també arriba a una part de la societat tradicional,

atès l’impacte econòmic que ha tingut el turisme de natura (Campillo, X. & Font, X.

2004).

Hi ha altres espais també, amb una contribució molt notable en el

desenvolupament econòmic i en el prestigi del territori que els acull. Un dels casos

destacables és el de la Reserva Marina de les Illes Medes en què la protecció de

l’espai ha generat la creació de nous llocs de treball (més de 200 vinculats a les

activitats turístiques que s’hi realitzen), l’allargament de la temporada turística

convencional, la creació de noves empreses i el reposicionament de la imatge


43

turística de L’Estartit. També altres espais situats a l’entorn de centres turístics de

referència ajuden a donar prestigi a aquestes zones (Aiguamolls, Cap de Creus,

Delta de l’Ebre, etc.)

Els espais naturals protegits de Catalunya no disposen de plans de

desenvolupament econòmic concebuts com instruments de gestió, que permetin

fer compatible la conservació amb el desenvolupament sostenible del territori i la

millora del nivell de vida dels ciutadans que hi viuen. Aquests plans pretenen donar

suport als aprofitaments productius i a l’activitat empresarial relacionada amb la

utilització sostenible dels recursos naturals i d’aquesta manera, convertir l’espai en

un motor de desenvolupament local. Andalusia és la Comunitat Autònoma que més

ha incentivat la redacció d’aquests documents estratègics, amb 25 dels seus espais

que ja en disposen. A Astúries 12 dels espais protegits tenen aquest document; a

les illes Canàries 2, i al País Basc 1 (segons dades de l’informe de Europarc España

de l’any 2007).

Tot i això, segons l’opinió de Javier Gómez-Limón, responsable de l’Àrea d’Ús Públic

i Tuirsme de Europarc España, l’aplicació de la Carta Europea del Turisme

Sostenible pot ser una bona alternativa a aquests plans de desenvolupament

econòmic.

Andalusia, l’any 2004, comptabilitzava 1.517 empreses ecoturístiques situades a la

seva xarxa de parcs naturals que generaven 6.805 llocs de treball, segons Juan

Carlos Muñoz Flores en una ponència publicada l’any 2008 sota el títol El turismo en

los espacios protegidos españoles, algo más que una moda reciente, publicat al

número 46 del Boletín de la A.G.E.

Pel que fa als visitants, és evident que el prestigi que comporta la declaració

de protecció d’un espai és un reclam perquè moltes persones s’hi apropin

per conèixer els valors d’aquests espais i gaudir dels seus atractius. Les

visites poden generar efectes positius com són l’augment del suport social per a la

conservació dels espais i la consciència ambiental; la creació de nous llocs de

treball i la generació de rendes complementàries a les activitats tradicionals; la

millora de infraestructures i equipaments en el territori; etc. No obstant i això,

l’excessiva pressió de visitants pot afectar negativament els hàbitats i espècies més

fràgils i provocar, per tant, un efecte invers al previst amb la seva protecció.


44

D’aquesta manera, en l’estudi PROTEGITS DE FET O DE DRET, s’estimen en 11

milions els visitants anuals, distribuïts de forma molt desigual, entre els espais

protegits catalans. Els Parcs són les figures que reben més visites per unitat de

superfície i el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici és el primer

destí turístic del Pallars Sobirà o de l’Alta Ribagorça, fins i tot per davant de les

estacions d’esquí.

Segons l’informe Europarc España, a l’estat espanyol s’estima que el nombre total

de visitants als Parcs Naturals es situa entre 26 i 36 milions de visites/any.

L’afluència turística als Parcs Nacionals de l’estat ha augmentat en la última dècada

a un ritme del 2% anual i supera de llarg els 10 milions de persones en l’actualitat,

segons J. I. Pulido i Europarc España.

El 65% dels Parcs Naturals disposa d’alguna dada sobre afluència normalment

associada als centres de visitants. Per tant, cal tenir present que en molts casos

els Parcs Nacionals i Naturals de l’estat s’estan consolidant com a destins turístics

tant per a les famílies espanyoles com per als visitants internacionals, tot i que

aquest tipus de públic és encara molt minoritari si tenim present la qualitat

paisatgística d’aquests espais i l’hàbit de visites que es detecta en els

països emissors de turisme al nostre país.

Entre els Parcs de l’estat espanyol de més freqüentació l’any 2006, trobem en

primer lloc el Teide, amb 3,6 milions de visites; Picos d’Europa amb 1,8; Timanfaya

amb 1,7; i Garajonay amb 0,8. El Parc Nacional d’Aigüestortes es situa molt per

darrera, amb 350.000 visitants anuals.

A Catalunya alguns espais reben un gran nombre de visitants per circumstàncies no

directament vinculades a la protecció. És el cas de Montserrat que rep més de 2

milions de visitants anuals, o les platges davant el Parc dels Aiguamolls de l’Alt

Empordà, on molta gent va a prendre el sol o a practicar el windsurf i el kitesurf.

En relació a la freqüentació de visitants en els espais protegits hi ha altres elements

que cal considerar. És el cas de l’excessiva concentració de visitants (en el temps i

en espais determinats) que tenen alguns dels espais protegits de Catalunya per la

seva proximitat a les àrees urbanes i a les zones turístiques i residencials. Un dels

exemples emblemàtics és el Parc Natural del Montseny que segons el programa

d’Ús Públic de l’any 2007, xifra a l’entorn de 750.000 els visitants anuals, dels quals


45

643.000 ho fan els caps de setmana i festius. En un estudi realitzat per DEPANA

l’any 1998, basat en una enquesta a 384 usuaris del Parc entre els mesos de juny i

novembre, es constatava que el 90% dels visitants provenien de l’àrea

metropolitana de Barcelona. Les comarques gironines representaven només el 6%

dels enquestats i els de fora de Catalunya, el 2%. Només un 13,7% dels

enquestats pernoctava a l’entorn del Parc, mentre que un 49% hi estava menys de

4 hores. Davant aquesta situació, l’impacte de l’activitat turística del Parc es limita

a l’àmbit de la restauració i el comerç, mentre que l’ocupació dels establiments

d’allotjament hi té una incidència molt baixa.

En la valoració sobre els espais naturals protegits que es fa a l’Atlas de Turisme de

Catalunya, es destaca que un dels reptes és fer compatibles la conservació

d’aquests espais amb el seu ús públic, però que no hi ha encara una gestió

unificada en aquest sentit, que permeti la seva utilització com a recurs turístic, a

nivell nacional. Per això, calen més estratègies i criteris de gestió que permetin

canalitzar els fluxos de visitants i una major coordinació entre els gestors turístics i

els dels espais naturals, per compatibilitzar els interessos. Per això es proposa la

realització d’estudis a nivell d’oferta i de demanda i una classificació de les

activitats turístiques en el medi natural.

Es fa palès que una excessiva freqüentació de visitants pot afectar negativament el

paisatge, els hàbitats i les espècies més fràgils així com disminuir la qualitat de

l’experiència turística i el prestigi del territori. Per tant, una gestió racional dels

fluxos s’imposa com a condició indispensable per assegurar la funció turística dels

espais protegits, a través de la creació dels instruments de gestió que –com a destí

que són- requereix, tal com explica Juan Ignacio Pulido Fernández en la revista

Papers de Turisme núm 45, de l’any 2009.

Sovint les figures de protecció i l’estructura econòmica i administrativa que permet

fer-la efectiva és massa feble per garantir que el desenvolupament d’activitats no

posin en perill alguns dels seus valors. Segons l’informe de l’ICHN, l’any 2001

només 36 dels espais protegits (1 de cada 4) tenia un òrgan gestor específic. Per

tant qualsevol actuació en matèria de dinamització turística d’aquests espais ha de

tenir present aquesta situació i buscar les mesures preventives.


46

En el Congrés Mundial de l’IUCN celebrat a Durban l’any 2003, es fa una

recomanació específica en la qual s’emfatitza el paper del turisme als

espais naturals protegits i als seus entorns, com un instrument per a la

conservació. En aquesta recomanació es diu que, per això, el sector turístic

professional ha de respectar el paper prioritari que té la conservació en el Parc

basat en la creació de petites i mitjanes empreses locals, la creació de llocs de

treball locals, l’aplicació de tecnologies i materials apropiats i la promoció de codis

de bones pràctiques i de programes de certificació. L’aposta de l’àmbit polític s’ha

d’orientar a fomentar l’ús sostenible del patrimoni natural i cultural, a vetllar perquè

el turisme doni suport al creixement i la gestió eficaç d’aquests espais, i faci un ús

respectuós de la natura. (Eduardo Crespo de Nogueira. 7º Congreso Nacional del

Medio Ambiente. 2004)

En aquest sentit, un dels instruments més reconeguts és la Carta Europea del

Turisme Sostenible per als Espais Protegits, entesa com un compromís voluntari

entre els gestors de l’espai protegit i les empreses de la zona per tal que de forma

conjunta treballin en la promoció del desenvolupament turístic, en clau de

sostenibilitat en els espais protegits europeus. No obstant i això, a Catalunya,

no hi ha hagut una aposta decidida en la seva aplicació malgrat que el Parc

Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa és un referent en aquesta

matèria, en ser un dels primers parcs d’Europa certificats amb la Carta

Europea del Turisme Sostenible en espais protegits.

Si comparem la utilització d’aquest model de desenvolupament sostenible dels

espais naturals (Carta Europea del Turisme Sostenible -CETS) amb altres

comunitats autònomes de l’estat espanyol, veiem que l’aposta que ha fet Andalusia

és molt important ja que dels 15 espais certificats a l’estat espanyol, 12 es troben

en aquesta Comunitat. Catalunya té certificat el Parc Natural de la Zona Volcànica

de la Garrotxa que ha renovat aquesta acreditació i el Parc Natural del Delta de

l’Ebre. Hi ha algun altre Parc com ara el Montseny, el Parc Natural de Sant Llorenç

del Munt i l’Obac i Els Ports que han iniciat aquest procés. Recentment set nous

espais protegits de l’estat espanyol han obtingut aquesta certificació que es va

lliurar amb motiu de la última assemblea d’Europarc. Quatre d’aquests espais estan

situats a Castella-Lleó, 1 a Andalusia i 2 a Castella-La Manxa. Cal tenir present que

l’any 2007 a tot Europa hi havia 45 espais protegits certificats per la Carta Europea.

L’estat espanyol ocupava el primer lloc, seguit de França amb 12 espais.


47

Recentment, la Secretaria General de Turisme ha signat un conveni amb Europarc

España per incentivar l’adhesió de més de 100 empreses a la Carta Europea del

Turisme Sostenible, amb la qual cosa el nombre d’empreses certificades es

doblaria. La partida econòmica destinada a aquest objectiu és de 270.000 euros i es

destinen bàsicament a finançar els costos de certificació.

Pel que fa a la Q de Qualitat Turística d’Espanya, dels 25 espais protegits certificats,

4 corresponen a Catalunya (Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, Parc

Natural del Montseny, Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, i Parc

Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac), 8 a Castella-Lleó, 3 a Astúries,

2 a cada una de les Comunitats de Navarra, Aragó i Múrcia. Les Comunitats de

Andalusia, València, Galícia i Rioja en tenen 1 cadascuna d’elles.

En aquest marc d’obtenció de certificacions i reconeixements internacionals, no

podem oblidar que el Parc Natural del Montseny és l’únic espai protegit de

Catalunya declarat Reserva de la Biosfera. Aquesta distinció promoguda per

UNESCO en el programa MAB (Home i Biosfera) té com objectiu estudiar la

possibilitat de fer compatible la conservació de la natura i el desenvolupament

endogen. L’any 2008 tenien aquesta distinció 531 espais protegits de 105 països

diferents, 47 dels quals es situaven a l’estat espanyol i la del Montseny n’és la

tercera més antiga (data del 1978).

Finalment, una nova iniciativa de identificació de models de turisme sostenible en

destins emergents és la que promou la Direcció General de Indústria i Empresa de

la Comissió Europea a través de la Xarxa EDEN (European Destinations of

Excellence Network). Les convocatòries es focalitzen cada any en un aspecte

determinat i l’any 2009 sota el lema “Turisme a zones naturals protegides”, el Parc

Natural del Delta de l’Ebre ha obtingut aquesta distinció, la cerimònia del lliurament

de la qual es va fer el mes de setembre del 2009.


48

2.2. ELS PARCS NATURALS COM A PRINCIPAL ELEMENT DE REFERÈNCIA PER AL TURISME DE NATURA

En aquest apartat del capítol volem fer una anàlisi de les principals característiques

dels Parcs Naturals de Catalunya i del seu entorn, considerant principalment els

aspectes més determinants per a la seva funcionalitat turística, és a dir: vinculació

amb les marques turístiques, valors i elements d’interès que vol comunicar el Parc,

equipaments existents de suport a l’acollida i a la interpretació, nombre de visitants

que rep, places turístiques existents en els municipis a l’entorn del Parc, informació

que es proporciona a través de les webs i la vinculació amb projectes turístics que

hi ha en el territori on estan ubicats, entre d’altres.

L’anàlisi s’ha basat en les pàgines web que entenem que són les de referència per a

la presentació de l’oferta turística de Catalunya. En aquest cas hem analitzat

principalment, la pàgina del Departament de Medi Ambient i Habitatge, en l’epígraf

Parcs de Catalunya i el portal de Turisme de Catalunya, en el seu epígraf d’Espais

Naturals que en alguns casos remet a l’anterior. La web de Medi Ambient en alguns

casos connecta a la plana web del Parc, sovint vinculada a la de la institució

gestora, com ara Diputació de Barcelona, en el cas del Montseny.

També hem mirat la informació que contenen les webs de les marques turístiques

de Catalunya i de quina forma està organitzada.

Per fer aquesta anàlisi hem seleccionat els 12 espais catalogats com a Parc Natural

i Parc Nacional, ja que entenem que és la tipologia d’espai protegit que té una

estructura més apropiada i els instruments necessaris, per poder fer una gestió que

faci compatible la conservació –principal objectiu de la seva creació- amb la

valorització com a recurs turístic de referència, per al territori on està ubicat.

A l’annex presentem unes fitxes que incorporen les principals dades d’aquests

espais i que es sintetitzen en la taula incorporada al final d’aquest apartat.

No obstant i això, cal tenir present que existeixen a Catalunya altres espais

protegits que també han tingut la capacitat de generar una gran atractivitat

turística. Podríem citar, entre d’altres, la Reserva Marina de les Illes Medes, l’Estany

de Banyoles, Poblet, etc. Hem cregut oportú no presentar aquests espais amb una


49

fitxa similar, ja que són difícilment comparables amb els casos europeus que també

hem analitzat tot i que es van citant al llarg del document que presentem. La

Reserva Marina de les Illes Medes tindrà l’estructura adequada de gestió un cop

s’aprovi el Parc Natural Montgrí-Medes-Aiguamolls del Baix Ter.

D’altra banda, l’Estany de Banyoles o el Monestir de Poblet són icones turístiques de

Catalunya, que en aquest moment estan més associades a valors paisatgístics,

culturals i identitaris que la pròpia figura de protecció.

Entrant en una anàlisi dels espais seleccionats, podríem identificar les següents

característiques.

• Quant a marques turístiques, Pirineus és la que té una aportació més important

de Parcs Naturals, tant en nombre (4) com en total d’hectàrees protegides

(140.119 ha. a més de les 26.079 ha. de zona perifèrica del Parc Nacional). És

també la única marca que conté un Parc Nacional –Aigüestortes Estany de Sant

Maurici-. Tres d’aquests Parcs estan incorporats a l’oferta turística de la marca

Terres de Lleida i/o Val d’Aran, i el quart Parc és la Zona Volcànica de la

Garrotxa, que té una relació molt directa amb l’oferta turística de Costa Brava

Girona.

Catalunya Central amb 3 parcs, té una superfície protegida amb la figura de

Parc Natural de 48.257 hectàrees.

Els 2 Parcs de les Terres de l’Ebre, de característiques molt contrastades, tenen

una extensió conjunta de 44.059 hectàrees, de les quals 564 són marines. En

aquest cas, es troba una desproporció molt important entre l’extensió del Parc

dels Ports (35.050 ha.) i la del Delta de l’Ebre.

La Costa Daurada està representada només per 1 Parc, el de la Serra de

Montsant, amb una extensió 9.242 hectàrees.

Els dos Parcs de la Costa Brava (Cap de Creus i Aiguamolls de l’Empordà) tenen

una extensió de 21.638 hectàrees, de les quals 3.064 estan en l’àmbit marí a

l’entorn del Cap de Creus. Al límit nord del Cap de Creus s’inicia el Paratge

Natural d’Interès Nacional de l’Albera que té caràcter transfronterer ja que bona

part del vessant nord d’aquest espai, tant pel que fa a l’àmbit marí com


50

terrestre, també gaudeix de figures de protecció per part de l’estat francès. No

hem inclòs una fitxa d’aquest Parc ja que l’equip de gestió que s’ha desplegat

fins ara és encara reduït tot i que en el seu territori hi ha una activitat turística

important basada en el senderisme i la valorització del patrimoni cultural

(dòlmens, ermites, etc.)

Altres marques turístiques no estan reflectides en aquesta relació tot i que tal

com hem dit abans, tenen també espais d’interès natural que són un referent en

l’oferta turística de la zona. Seria el cas del Massís del Garraf a Costa del Garraf,

Montnegre-Corredor, a la Costa de Barcelona Maresme.

• És evident així mateix que els Parcs Naturals situats a l’interior (Pirineus i

Catalunya Central) tenen una extensió molt superior als que es troben al litoral.

Només el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat té una extensió molt

petita, de 3.500 hectàrees. D’altra banda, el Parc de l’Alt Pirineu és el més

extens amb vora 70.000 hectàrees.

• La proporció de Reserva Marina entre els Parcs analitzats és molt petita, es

tracta només de 3.628 hectàrees. Encara que incorporéssim altres espais

naturals d’àmbit marí com Illes Medes o Ses Negres, aquesta proporció

continuaria sent molt baixa tenint present la importància que té el litoral en la

configuració de l’oferta turística de Catalunya. Amb les noves declaracions de

Reserves marines d’interès pesquer (Illes Formigues, Cap de Creus, ...) hi haurà

un augment considerable de la superfície marina protegida.

• Pel que fa a l’any de declaració de la protecció, es tracta de Parcs molt recents,

excepció feta del Parc Nacional d’Aigüestortes-Estany de Sant Maurici, declarat

l’any 1955.

Dels 12 espais analitzats, 7 van ser declarats durant la dècada dels anys 80 del

segle XX, 1 durant la dècada dels 90 i 3 a partir de l’any 2000. Aquesta

aprovació tan recent dels Parcs Naturals de Catalunya, condiciona el grau de

desenvolupament de l’estructura organitzativa, la dotació d’equipaments, la

seva integració amb el territori i la seva consolidació com a oferta turística, si ho

comparem amb altres països.


51

Durant molts anys l’oferta de sol i platja ha estat preponderant dins la imatge

turística de Catalunya i no ha estat fins molt més recentment que les ofertes

vinculades al turisme de natura, patrimoni cultural, a l’interior, etc. han

començat a tenir un cert protagonisme.

• La incidència que tenen els Parcs Naturals analitzats en el territori queda

reflectida també en el nombre de municipis i comarques que en formen part.

Així veiem que en els situats a l’interior (Pirineus, Catalunya Central), el nombre

de municipis i comarques que l’integren és molt superior que els del litoral.

Estem parlant d’entre 10 i 18 municipis i 2 ò 3 comarques en els primers,

mentre que al litoral els integren de 5 a 9 municipis, i 1 ò 2 comarques com a

màxim. La única excepció és la Muntanya de Montserrat que com hem dit és un

parc petit, que afecta només a 4 municipis però de 3 comarques diferents.

És lògic que per la seva extensió, els Parcs Naturals integrin un nombre notable

de municipis i comarques tot i que molts d’ells tenen una superfície reduïda

respecte a la d’altres països. Aquest fet té repercussions en les accions de

gestió turística i de promoció d’aquests espais protegits. Trobem alguns casos

en què des del punt de vista turístic, la promoció i informació als

visitants queda molt fragmentada, perquè les organitzacions turístiques

del territori no coincideixen amb l’àmbit geogràfic del Parc.

• Pel que fa al nombre de visitants, les dades que disposem s’han obtingut de la

informació que apareix a les planes web consultades, sigui directament o a

través de les memòries de gestió que publiquen. Es tracta d’una informació molt

bàsica i poc homogènia, sovint basada en estimacions o en el comptatge dels

visitants en els centres d’interpretació.

El Parc més petit és el que atrau un major nombre de visitants, es tracta del de

la Muntanya de Montserrat i evidentment, ve justificat per la funció religiosa,

cultural i identitària que té el Monestir.

El segon Parc en nombre de visitants, és el del Montseny que segons el Pla d’Ús

Públic de l’any 2007 xifrava en 750.000 visitants, dels quals 643.000 es

concentraven en caps de setmana. De nou, aquí s’ha d’entendre la funció del

Montseny com un espai d’oci de l’àrea metropolitana. Collserola seria

segurament un cas similar quant a índex de freqüentació.


52

Hi ha 3 Parcs amb una xifra de visitants molt considerable i que entenem que sí

que estan relacionats amb els seus valors. És el cas dels Parcs de Cadí-Moixeró,

Zona Volcànica de la Garrotxa (tots dos amb uns 400.000 visitants) i el Parc

Nacional d’Aigüestortes-Estany de Sant Maurici, amb uns 320.000.

No disposem de dades d’altres Parcs, també molt reconeguts pels seus atractius

naturals, com és el cas dels Aiguamolls de l’Empordà, Cap de Creus o Sant

Llorenç del Munt.

• La informació sobre tipologia dels visitants és pràcticament inexistent, segons la

informació analitzada. Només tenim referències d’estudis de visitants

corresponents al Delta de l’Ebre i al Parc Natural del Montseny. En aquest últim

cas, hi ha un estudi de tipologia de visitants de l’any 1998.

La Zona Volcànica de la Garrotxa disposa de dades recollides a través de la

Xarxa de Punts d’Informació col·laboradors. Segurament altres Parcs han de

tenir més informació al respecte però no ha estat accessible a través de les

webs consultades.

Tot i no tenir dades, és evident que la tipologia de visitants ve determinada per

la situació de cada Parc i per les accions que ha fet l’equip gestor i/o el territori

per a la seva promoció turística. Així ens trobem que els Parcs situats al litoral

són els que probablement atenen una tipologia de visitants més diversa, en la

qual els turistes i propietaris de segona residència de la zona hi tenen un major

pes específic. Només en el cas del Parc de la Garrotxa és destacable la capacitat

d’atracció de visitants estrangers ja que, segons les dades de la Xarxa de Punts

d’Informació col·laboradors, un 26% de les persones ateses provenen d’Europa i

un 16% de la resta de l’estat espanyol.

• Excepte els casos de Montserrat i de Montseny, el volum total de visitants a

l’entorn del Parc és inferior a les dades que es presenten en l’anàlisi de Parcs

Naturals europeus, certificats amb la Carta Europea del Turisme Sostenible, que

ens serveixen de referència. En 7 d’aquests casos, la xifra de visitants supera

els 800.000. Per exemple, el Parc Nacional de Garajonay a la Gomera, estima

el nombre de visitants en 860.000, dels quals el 40% pernocten a l’illa. La


53

resta, té una xifra mínima de visitants del voltant dels 300.000, mentre que en

el cas dels Parcs analitzats a Catalunya, molts d’ells no hi arriben.

En molts d’aquests Parcs europeus el nombre tan important de visitants no està

en relació a la superfície del Parc sinó a altres factors, com la proximitat a grans

nuclis urbans o turístics.

És evident que l’hàbit de visita a espais protegits està molt més estès a Europa

que al nostre país, si tenim en compte que en la major part dels casos europeus

analitzats, la procedència dels visitants és principalment de la zona, és a dir,

turisme de proximitat.

Només trobem un volum de visitants internacionals remarcable, en el cas del

Parc Nacional de Garajonay a La Gomera i dels Parcs Alpi Marittime i Adamello

Brenta d’Itàlia, Luberon a França, Syöte a Finlandia en menor mesura i

probablement Cévennes, també a França.

Si tenim present, per tant, el pes determinant que té el turisme

internacional dins la demanda de Catalunya que com ja hem dit, està

molt habituada a visitar aquests espais, les possibilitats d’augment del

nombre de visitants als nostres espais protegits és molt elevada. Això

cal tenir-ho present pel que representa com a potencial econòmic però

també per fer una planificació acurada dels impactes que caldrà

gestionar.

• En aquest informe, fem un incís específic a la forma en què es presenten els

Parcs Naturals de Catalunya en les principals plataformes de promoció turística i

que hem centrat en les pàgines web de referència esmentades anteriorment. És

evident que el nombre de publicacions de les pròpies institucions o d’editorials

privades sobre aquests espais protegits és molt notable, però les dades que de

forma més immediata consulten els visitants potencials, són les pàgines web de

referència. Els últims estudis sobre comportament vacacional dels europeus

confirmen el paper clau que té internet entre les fonts d’informació consultades

a l’hora d’escollir el destí turístic.


54

Tanmateix no existeix, ara per ara, una publicació turística en format paper que

presenti el conjunt de Parcs Naturals de Catalunya, els seus valors,

equipaments per a la visita, recomanacions, etc. així com el fet de que més del

30% del territori català gaudeix d’una figura de protecció. Hem trobat però,

una guia editada per la Diputació de Barcelona dels parcs corresponents al seu

àmbit territorial i fulletons específics de cada un dels Parcs.

Tal com hem dit al principi d’aquest capítol, les pàgines web de referència estan

interconnectades. Així per exemple si cliquem a la del Departament de Medi

Ambient sobre informació del Montseny, ens remet a la web del Parc,

gestionada pel Servei de Parcs de la Diputació de Barcelona. Si cliquem a la de

Turisme de Catalunya, hi trobem una petita informació però ens remet de nou a

la mateixa plana. Aquesta interconnexió ens sembla absolutament lògica i útil

però moltes vegades hi manca una informació més global de tots els

valors del Parc i sobretot més pràctica a nivell d’informació turística.

En termes generals, la informació que contenen les planes web dóna una

primera aproximació als recursos naturals i als paisatges que han afavorit la

seva protecció però, en canvi, la informació relacionada amb el patrimoni

cultural i etnològic (festes, llegendes, mites) és molt menor i, en alguns casos,

pràcticament inexistent.

Passa el mateix amb altres elements importants com poden ser els productes

agroalimentaris de la zona, l’artesania o fins i tot les activitats econòmiques

tradicionals, races autòctones, productes amb denominació d’origen, etc. que

configuren una part rellevant dels recursos del territori.

La pràctica totalitat de les webs proposa una agenda d’activitats relacionada

amb la descoberta del Parc, en molt pocs casos tenim informació dels índexs de

participació en aquestes activitats (visites guiades, cursos, tallers, etc.). Sovint

les que es proposen a l’agenda són exclusivament les què organitza l’òrgan

gestor del Parc, amb independència de les que poden organitzar altres

institucions de la zona (municipis, associacions, empreses) i que poden tenir un

interès i una relació directa amb els objectius de la protecció.


55

Quasi tots els Parcs analitzats disposen de Centres de Visitants i Punts

d’Informació propis que es complementen, segons la web i en molts casos, amb

la xarxa d’oficines de turisme del territori. Es pot dir per tant que hi ha un inici

clar de treball conjunt entre els gestors del Parc i les entitats de la

zona, que pot ser la base per a una actuació més coordinada de gestió

d’aquest espai com a destí turístic (informació conjunta, control de qualitat,

gestió de la freqüentació, esdeveniments, etc.). En aquest sentit la voluntat de

treballar en el marc de la Carta Europea del Turisme Sostenible pot ser una

excel·lent plataforma de cohesió de les estructures públiques i privades.

Tots els Parcs Naturals ofereixen com a recurs essencial per a la visita de l’espai

una xarxa de senders que es complementa tot sovint amb panells interpretatius

i un programa d’activitats associat. Aquesta és la infraestructura més essencial

per poder gaudir d’aquests espais naturals i és una excel·lent estratègia per

gestionar la freqüentació de visitants, en canalitzar-la a través d’aquesta xarxa i

evitar impactes a les zones més sensibles.

Seria d’interès coordinar aquestes xarxes de senders i equipaments

d’interpretació amb les xarxes similars que ofereixen altres institucions

(Consells Comarcals, municipis, etc.) a l’entorn del Parc o a la seva àrea

d’influència. És evident que quan aquestes iniciatives locals es fan dins l’àmbit

de protecció, la cooperació ja existeix pel fet de necessitar l’autorització del

Parc.

Ens trobem sovint però amb xarxes de camins complementaris o que

connecten la part protegida amb la no protegida, que no estan ressenyades a

les pàgines web i que per tant el visitant n’ha d’obtenir la informació al marge

de la visita a l’espai protegit. Per tant, si es pogués integrar tota la xarxa de

senders, de caràcter local o de gran recorregut, l’oferta turística a l’entorn del

Parc seria d’una banda, molt més notòria i d’altra permetria gestionar millor els

fluxos de visitants, de manera que no afectin als objectius de la conservació i en

canvi que incorporin altres elements d’interès del territori.

La integració d’aquestes iniciatives locals de descoberta del territori a l’entorn

dels Parcs facilitaria també que altres projectes d’un abast territorial molt més

ampli, formessin part també de l’oferta vinculada al Parc. Ens referim per

exemple a projectes com la Xarxa Itinerànnia, el Camí dels Bons Homes, el


56

Camí de Sant Jaume, etc. que tot i que transcorren en part per dins aquesta

xarxa de Parcs Naturals o en zones properes, es donen a conèixer al marge

d’aquesta condició. Concretament, a les pàgines web dels Parcs Naturals de

Catalunya només en el cas del Cadí-Moixerò es fa referència al Camí dels Bons

Homes, sense trobar-ne altres referències en la resta dels Parcs.

Aquesta manca de interrelació entre projectes i Parcs Naturals és

recíproca ja que molt pocs dels projectes més emblemàtics que s’estan

desenvolupant a Catalunya incorporen informació específica sobre els Parcs per

on transcorre, links a les webs del Parc, o bé identificació de l’àmbit del Parc en

la cartografia.

• Pel que fa a l’oferta turística, a les fitxes que hi ha a l’annex, hem quantificat a

partir de les dades de IDESCAT el nombre de places turístiques segons tipus

d’allotjament, dels municipis situats a l’entorn dels Parcs Naturals i la proporció

que representa en relació al conjunt de l’oferta turística del territori.

El nombre de places en establiments hotelers, càmpings i turisme rural

del conjunt de municipis, amb un Parc Natural dins el seu terme és de

87.464. La distribució és molt diversa i està en relació amb la importància

turística de la zona on es troba. Evidentment, els Parcs amb major concentració

d’oferta turística són els que estan situats al litoral, principalment Aiguamolls de

l’Empordà i Cap de Creus. També és important l’oferta a l’entorn del Parc

Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, amb 13.573 places, pel fet de

coincidir en el mateix territori amb l’oferta d’estacions d’esquí de la zona. El

mateix succeeix amb el Parc de l’Alt Pirineu.

El fet de coincidir l’àmbit del Parc amb una zona turística consolidada

distorsiona el pes específic que té el Parc en la configuració de l’oferta turística

global ja que, en aquests casos, els municipis arriben a concentrar el 60% del

total de l’oferta. En aquest còmput hauria de sumar-se també les segones

residències que en aquestes zones té una importància cabdal.

A la Zona Volcànica de la Garrotxa, una part molt important de l’oferta turística

de la comarca (82%) està integrada dins l’àmbit del Parc. En canvi, els Parcs

situats en zones poc desenvolupades turísticament com Sant Llorenç del Munt i

l’Obac, la Serra del Montsant, Els Ports, l’oferta d’allotjament és molt petita


57

(entre 600 i 1.400 places) tot i l’extensió en superfície (Els Ports amb 35.050

hectàrees). En aquests casos, caldrien més incentius per tal que la funció

turística del Parc sigui una estratègia de desenvolupament local.

Finalment hi ha dos Parcs amb una alta freqüentació de visitants però poca

capacitat d’allotjament turístic. És el cas de Montserrat amb 509 places i puntes

anuals a l’entorn dels 2 milions de visitants. També Montseny, que amb prop

de 3.900 places, té puntes de més de 700.000 visitants anuals. En ambdós

casos, l’activitat turística està més centrada en els establiments de restauració i

queda de nou evident l’impacte dels excursionistes sobre el conjunt de

l’estructura turística. En el cas del Montseny s’estan buscant alternatives perquè

en el seu entorn, conjuntament amb Guilleries, s’articulin ofertes de turisme de

natura adreçades a mercats més llunyans que permetin una millora de

l’ocupació turística i una redistribució dels fluxos de visitants en el conjunt del

territori.

• Les oficines adherides a la Xarxa d’Oficines de Turisme de Catalunya

poden tenir un paper rellevant en fer més estreta la relació dels Parcs

Naturals amb el seu entorn més immediat, a nivell local, comarcal i de

marques turístiques. De fet, hem trobat que en 44 municipis (alguns d’ells

vinculats a més d’un Parc com pot ser el de Roses), hi ha oficines integrades a

aquesta Xarxa. Existeix, per tant, una plataforma de funcionament

conjunt notable a partir de la qual es podria estructurar una estratègia

de valorització dels Parcs Naturals cap als visitants del territori, tipus

Club de Producte.

• Pel que fa a temes de qualitat i planificació del turisme sostenible, ja hem dit en

el capítol anterior que només 2 Parcs en aquests moments estan aplicant la

Carta Europea del Turisme Sostenible en Espais Protegits. Es tracta del Parc de

la Zona Volcànica de la Garrotxa que n’ha estat líder a Europa i el del Delta de

l’Ebre, que a més recentment ha obtingut la distinció de Destí d’Excel·lència

EDEN, que promou la Comissió d’Indústria i Empresa de la Comissió Europea.

Sant Llorenç del Munt, Montseny i Els Ports han iniciat també els primers passos

per aplicar la Carta en els seus àmbits.


58

Pel que fa a la Q de Qualitat Turística, 4 Parcs entre els quals de nou Delta de

l’Ebre i Zona Volcànica de la Garrotxa, a més de Sant Llorenç i l’Obac i el Parc

Nacional, han obtingut aquesta qualificació.

• Voldríem fer una petita referència a les diferents formes en què es presenta

aquesta oferta turística tan important de Catalunya a les webs de les seves

marques turístiques de referència. Ja hem parlat de la web de Turisme de

Catalunya, en la què hi ha una relació d’un conjunt divers d’espais d’interès

natural col·locats per ordre alfabètic, sense una priorització visible pel que fa a

la seva importància quant a figura de protecció, extensió i equipaments que

afavoreixen la visita. La informació és somera i vincula a la pàgina web del

Departament de Medi Ambient o del propi Parc. Cal tenir present que aquesta

web està en fase de reestructuració.

La major part de les fitxes del Departament de Medi Ambient que són el

referent també per a la plana web de Turisme de Catalunya, estan en català,

castellà i anglès mentre que en el cas dels espais gestionats per la Diputació de

Barcelona, la informació és més complerta però es troba únicament en català i

castellà. Finalment, la informació que s’obté a través de les marques turístiques

sí està traduïda a més idiomes.

Pel que fa a la marca Pirineus, en la pàgina principal, un dels apartats és el de

Parcs, amb informació també d’alguns que són més propis d’altres marques. És

el cas d’Aiguamolls de l’Empordà i Cap de Creus. La informació que conté és

molt reduïda, sense imatges i sense links.

Si entrem a Ara Lleida, hi ha informació bastant extensa sobre l’oferta de Parcs i

Espais d’Interès Natural, de forma conjunta, incorporant rutes de senderisme,

trekking i GRs, entre altra informació de cada un dels espais. Hi ha també un

apartat específic per a turisme ornitològic.

Terres de l’Ebre, dins la seva pàgina principal té un apartat dedicat a Natura i

Ecoturisme i un altre a Turisme Actiu amb informació específica de cada un dels

espais naturals protegits.


59

Costa Daurada té així mateix un accés en la barra lateral a Espais Naturals, que

duu a una informació complerta de les seves característiques i empreses

associades.

A la plana de Costa Brava també s’arriba a una descripció dels Parcs i Espais

d’Interès Natural a partir de la barra lateral de la pàgina principal i inclou

algunes propostes d’activitats que no sempre estan directament associades als

valors del Parc. Som coneixedors que es tracta d’una plana que es remodelarà

properament.

Catalunya Central que trobem a la pàgina de la Diputació de Barcelona, no

incorpora una descripció individual de cada un dels espais i s’hi arriba de forma

indirecta, a partir d’activitats.


60

Característiques dels parcs naturals analitzats a Catalunya

Marca Turística Nom del Parc Any de

protecció Extensió Municipis Número comarques Comarques Número de

visitants Equipa-ments

Xarxa senders

Relació amb

projectes turístics

Agenda d'activitats

Punts informació i/o oficines de turisme

Número de places

% sobre total comarques

Pirineus Cadí-Moixerò 1983 41.060 Ha 16 3 Alt Urgell, Berguedà, Cerdanya

430.000; 10.000 centres

informació. 1.170 a

activitats.

5 sí

Camí dels Bons Homes i GR

Sí 7 3.997 23,05

Pirineus Alt Pirineu 2003 69.850 Ha 12 2 Pallars Sobirà, Alt Urgell

150.000; 10.000 als

punts d'informació;

1.400 a activitats

2 sí GR 11 9.356 68,45

Pirineus Aigüestortes-Estany de Sant Maurici

1.955

13.900 Ha més 26.079,

de zona perifèrica

10 4

Alta Ribagorça, Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Val d'Aran

322.555 2 sí Sí 17 més les oficines de turisme 13.573 58,83

Pirineus Zona Volcànica de la Garrotxa

1.982 15.309 Ha 11 1 Garrotxa 400.000 4 sí Itinerannia Sí

4 oficines de turisme i Xarxa d'establiments adherits com a

punts info

3.868 81,98


61





Xarxa senders

Relació amb


Agenda d'activitats


Número de places


Catalunya Central

Sant Llorenç del Munt i l'Obac

1.987 13.694 Ha 12 2 Vallès Occidental, Bages

n.d. 4 sí GR Sí 5 i/o oficines de turisme 623 5,31

Catalunya Central Montseny 1.987 31.064 Ha 18 3

Vallès Oriental, Osona, La Selva

750.000

6 centres

de visitants

sí GR Sí

També 8 punts d'informació a més d'altres museus i

equipaments

3.852 5,15

Catalunya Central Montserrat 1.987 3.499 Ha 4 3 Anoia, Bages i

Baix Llobregat

S'estima que el

Monestir és visitat per

uns 2 milions

persones/ any

1 centre visitants sí No hi

figura

sí, organitza Amics de Montserrat

1 punt d'informació 509 3,05

Terres de l'Ebre

Delta de l'Ebre 1.983

8.445 Ha terrestres i

564 marines 5 2 Baix Ebre i

Montsià

165.000 als centres de visitants

2 centres

de visitants

sí

No en parla a la web però hi ha molts a la zona

sí

8 Oficines de turisme i 44

empreses que actuen com a punt

d'informació

5.259 48,5

Terres de l'Ebre Els Ports 2.001 35.050 Ha 9 3

Baix Ebre, Montsià i Terra Alta

80.000 4 sí 4 1.405 11,95

Costa Daurada

Serra del Montsant 2.002 9.242 Ha 9 1 Priorat n.d. 1 sí

No parla Brogit de la Vall

sí 7 punts d'informació 711 48,93


62





Xarxa senders

Relació amb


Agenda d'activitats


Número de places


Costa Brava Cap de Creus 1.998

13.843 Ha de les quals 3.064 són marines

8 1 Alt Empordà n.d. 1 sí

No parla Itinerannia ni Camí de Sant Jaume

sí 5. (4 són oficines de turisme) 13.281 28,2

Costa Brava

Aiguamolls de l'Empordà 1.983 4.731 Ha 9 1 Alt Empordà n.d. 1 sí No parla

Itinerannia sí 6 oficines de turisme 31.030 65,9


63

2.3. L’OFERTA D’ACTIVITATS A L’ENTORN DEL TURISME DE NATURA

Hem de tenir present que a l’entorn d’aquests espais protegits s’han generat un

conjunt d’iniciatives interessants que complementen l’oferta més estrictament

vinculada a la visita dels Parcs i a la descoberta dels seus valors i elements

d’interès. Tant com es diu a l’Atlas de Turisme de Catalunya, el medi natural s’ha

consolidat en els darrers anys com un dels principals espais turístics amb major

creixement; no tan sols per l’atracció i bellesa dels seus espais, sinó també perquè

s’ha configurat com el millor escenari per a la pràctica de les activitats turístiques i

recreatives algunes de les quals no es podrien dur a terme fora d’aquest medi. (D.

Serrano. 2009)

Com a conseqüència de l’anterior, el nombre d’empreses dedicades a ofertar aquest

tipus d’activitats ha tingut un creixement important en els últims anys. Es tracta

majoritàriament de petites empreses de recent creació, ubicades prop dels

escenaris on es desenvolupen les activitats. Es parla de prop de 80 a tot

Catalunya6. En la recent plana web de Turisme de Catalunya, hi ha referenciades

75 empreses (allotjaments, agències de viatges i turisme actiu) i 25 institucions

públiques. No obstant i això, l’estudi elaborat pel CRIT l’any 2007 La gestió del

sector del turisme actiu a Catalunya identifica 262 empreses de turisme actiu

operant a Catalunya, agrupades en 6 grups segons modalitat de l’activitat.

Sense ànim de ser exhaustius, podríem esmentar diferents tipus d’activitats. Un

primer grup són les pròpies de turisme actiu que a través de l’aprofitament dels

valors d’aquest territori, proposen activitats diverses per a la seva descoberta.

Estem parlant de senderisme, cicloturisme, caiac, BTT, rutes a cavall, observació de

flora i fauna, etc.

Aquesta és segurament, l’oferta més important que es pot desenvolupar associada

als valors dels espais protegits i la que té unes possibilitats de creixement més

elevada. Hi ha iniciatives ben diverses que podríem agrupar en els apartats

següents:

6 D. Serrano. Atlas de Turisme de Catalunya, 2009.


64

• Les iniciatives institucionals que estan sorgint tant a l’interior com al litoral per a

la posta en valor i utilització turística dels territoris. Van des del

condicionament de camins locals, GR, etc. i altres tipus de senders i camins que

s’interconnecten per crear xarxes i productes de major atractiu global. Seria el

cas de Itinerànnia, Brogit de la Vall, Vies Verdes, Camins de l’Aigua, Camí dels

Bons Homes, Ruta del Ter, els 3 Monts, Carros i Pedals de Foc, camins de

ronda, ...

Evidentment aquestes iniciatives no s’ubiquen únicament a espais protegits però

el fet de què hi passin els hauria de proporcionar un valor afegit complementari.

Catalunya comença a estar posicionada en aquest àmbit, tal com veurem en el

capítol que dediquem a la demanda i amb l’estudi sobre la Imatge Turística de

Catalunya. En aquest sentit, senderisme i cicloturisme són els més rellevants i

els que atrauen els contingents de demanda més elevats, però hi ha també

rutes a cavall, raquetes de neu, esquí de fons o fins i tot, vols en globus.

Una menció especial s’hauria de fer a la xarxa de centres BTT de Catalunya

promoguda per la Generalitat, estesa per tot el territori i que creiem que potser

de vegades s’ha donat més importància a l’activitat esportiva que a l’entorn on

s’ubiquen. Probablement en una estratègia de turisme de natura, s’hauria de

tenir en compte aquest fet principalment pel que fa als centres situats en les

zones més sensibles, per assegurar que l’entorn sigui també l’element de

referència.

• Pel que fa a les activitats vinculades al medi marí comptem amb un potencial

molt important per atendre una demanda internacional que es troba en

creixement. Hi ha activitats sensibles amb la protecció del territori i l’únic

element a tenir en compte per a la seva gestió és que no hi hagi una excessiva

pressió en llocs determinats, motivada per la concentració de practicants. Això

va passar a les Illes Medes, on es van haver d’aplicar mesures de reducció dels

fluxos de submarinistes, per controlar la sobrefreqüentació.

Entre les activitats amb major atracció en aquest àmbit, hi trobem el caiac,

windsurf, vela lleugera i el submarinisme. Existeix una xarxa d’Estacions

Nàutiques a nivell de Catalunya que ara per ara s’ha convertit en el referent


65

d’aquestes activitats. Però pensem que en aquest cas, de nou sovint pesa més

la pràctica esportiva i el paquet turístic que s’ofereix, que l’entorn on es

practica. Per tant, les que es troben en zones d’alt valor ambiental i amb

figures de protecció disposen d’un plus en el seu posicionament, si e comunica

correctament. La creació de noves reserves marines és una excel·lent

oportunitat per consolidar-se com a destí de referència.

Hi ha també noves activitats a desenvolupar que generen menys impacte, com

serien els itineraris submarins senyalitzats per fer amb ulleres i tub

(snorkeling), tenint en compte que en fer-se des de la superfície, són

accessibles a tot tipus de públics i té menys impacte sobre el medi. En aquests

últims anys, el litoral mediterrani francès està desenvolupant una xarxa

d’itineraris submarins i espais d’observació del medi marí. L’any 2007, a 13

poblacions, des de Banyuls fins a Niça i Còrsega, ja s’havia endegat aquesta

nova activitat i continua en creixement. Es publica a França fins i tot, una

revista especialitzada Tribu Snorkeling. Le magasin de la randonnée palmée

www.tribu-snorkeling.com.

La diversitat del litoral de Catalunya amb costa rocosa, illes, zones d’aiguamolls,

etc. és un escenari excel·lent per al desenvolupament de totes aquestes

activitats nàutiques. S’ha de tenir en compte que una bona part de les

empreses vinculades a aquesta oferta ja estan organitzades (per exemple,

Associació de Centres Turístics Subaquàtics, Associació Catalana d’Empreses de

Senderisme, etc.) la qual cosa proporciona un avantatge per a la interlocució i

per poder treballar conjuntament.

• El turisme d’aventura, que va tenir una punta de creixement durant els anys 90,

s’ha consolidat com una oferta regulada que atrau visitants nacionals i

internacionals, i permet complementar les temporades turístiques vinculades a

l’esquí en les zones de muntanya. Trobem dades molt recents sobre aquest

sector en l’estudi elaborat pel CRIT l’any 2007 La Gestió del sector del turisme

actiu a Catalunya. Algunes de les conclusions i propostes són les següents:

• Malgrat ser conscients de la seva importància, no hi ha un pla estratègic i la

única iniciativa és de tipus promocional.


66

• L’estudi va identificar 262 empreses de turisme actiu operant a Catalunya,

agrupades en 6 grups, segons modalitat de l’activitat.

• La importància del turisme actiu s’ha de calibrar en tres aspectes clau, que

defineix com:

Paper de reequilibrador territorial de zones rurals en procés de

despoblació.

Incorporació d’un major nivell de despesa a l’activitat turística, que

ha anat disminuint els últims anys en relació a l’estat espanyol.

El rol que pot exercir com a controlador de fluxos d’usuaris del medi

natural.

• La demanda interior i exterior no és rellevant.

• L’oferta està molt orientada a la productivitat de les empreses que es basa

més en les habilitats dels seus promotors en la pràctica i monitoratge de

l’activitat, que en la gestió empresarial. En aquest aspecte, s’explica que a

França, un referent en aquest àmbit, una part de les empreses han passat ja

a un segon estadi de major professionalització.

• Les empreses pateixen sovint d’un alt grau de precarietat i la legislació no

ajuda gaire a fomentar la comercialització de productes.

• França pot ser un model a seguir pel que fa a consens entre agents públics i

privats i en la utilització del màrqueting, així com en el suport a la

professionalització de les empreses existents i dels emprenedors.

• L’apartat de conclusions es centra en seguretat, comercialització (amb 9

propostes), qualitat, sostenibilitat i extensions futures de recerca.

• Tanmateix, algunes entitats reclamen una diferenciació a nivell de

promoció i interlocució entre aquestes activitats (turisme d’aventura) i

les indicades en el primer apartat (turisme actiu), ja que consideren

que en part, van destinades a mercats diferents i per tant, les estratègies

de promoció i comercialització han de ser específiques per a cada un d’ells, a

més dels criteris que les regulen. Això és el que defensa l’Associació Catalana

d’Empreses de Senderisme i que ha plantejat a la Direcció General de Turisme

del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat.


67

• D’altra banda, ens trobem amb activitats vinculades a l’educació ambiental tant

pel que fa a les pròpies activitats com als equipaments de suport. En molts

destins turístics, a l’entorn d’espais naturals o en els què s’ha desenvolupat el

turisme de natura, han sorgit empreses turístiques que oferten aquest tipus

d’activitats (escoles de mar, escoles de natura, espais d’interpretació de la

natura, estades combinades d’aprenentatge d’idiomes i descoberta del medi,

etc.). Bona part d’aquestes iniciatives provenen d’empreses i entitats privades

però trobem també públiques importants, com és el cas del programa

d’activitats de la Xarxa d’Albergs de Catalunya o els programes que s’havien

desenvolupat a L’Estartit-Illes Medes, conjuntament amb el WWF italià, per

acollir estades d’educació ambiental de joves d’aquest país.

Trobem així mateix algun establiment d’allotjament que en temporades de baixa

ocupació del turisme tradicional, crea productes específics amb el suport de les

empreses especialitzades d’educació ambiental.

També s’ha de fer esment a alguns equipaments de referència com a

contenidors excepcionals per aquests programes d’activitats. Seria el cas del

Centre de Natura de Les Planes de Son promogut per la Fundació Privada Caixa

de Catalunya (Àrea de Territori i Paisatge) o l’alberg Pere Tarrés situat al Prat

de Llobregat, molt a prop dels espais naturals del Delta, tot i que segons la seva

plana web la promoció està adreçada a captar visitants de la ciutat de

Barcelona. En ambdós casos no només és important el programa d’activitats

que es desenvolupa sinó també les característiques del propi edifici, basats en

criteris d’arquitectura sostenible, estalvi energètic, etc. i que són per tant un

excel·lent complement al programa.

Totes aquestes iniciatives, empreses i institucions s’han de tenir presents en les

estratègies de turisme de natura. No es tracta tant del volum de visitants

actual o potencial (que pot ser important) sinó pel prestigi i posicionament que

poden aportar a l’estratègia de turisme de natura a nivell de país. A més de les

icones que representen uns espais naturals ben gestionats, amb bons

programes d’atenció pensats per a tot tipus de visitants, es podrien afegir

alguns equipaments de referència (centres de natura) que complementessin els

establiments d’allotjament tradicionals.


68

3. APUNTS SOBRE EL MERCAT DE TURISME DE NATURA A EUROPA

A l’hora d’analitzar les oportunitats que té Catalunya com a destí de turisme de

natura, és important identificar la demanda potencial i conèixer les seves principals

característiques, la tipologia de productes que es demanen i la presència que tenim

en aquests mercats.

Hem de tenir present que el nombre més important de visitants dels nostres espais

naturals prové de les àrees urbanes més properes, que els utilitzen sovint com a

zones d’esbarjo i lleure per a excursions d’un dia o sortides de cap de setmana.

Així, els espais naturals protegits més propers a l’Àrea metropolitana de Barcelona

són els que reben un contingent més alt de visitants. És el cas del Montseny o de

Montserrat, tot i que en aquest últim cas, en el motiu de la visita pesa més

l’element simbòlic i identitari que les característiques naturals de l’espai.

En una estratègia de desenvolupament turístic sostenible d’aquests espais naturals

el públic de proximitat continuaria sent el mercat prioritari però no podem oblidar

que Catalunya és una de les primeres destinacions turístiques de l’estat espanyol,

amb vora de 16 milions de turistes estrangers l’any 2007. Per tant,

complementàriament a aquest turisme de proximitat, hem de tenir present

quin paper poden tenir aquests mercats internacionals en les visites als

nostres espais protegits.

De fet, l’estratègia turística té en aquest cas dos objectius. Un és la

captació de nous segments de demanda que busquen i valoren aquest

tipus d’ofertes de turisme de natura. L’altre objectiu és la millora de la

imatge turística de Catalunya a través de la presentació d’una xarxa

d’espais naturals diversos, ben gestionats, adaptats a atendre visitants de

diferents països, que es converteixen en un excel·lent aparador de la

diversitat i qualitat dels paisatges i del patrimoni natural de Catalunya.


69

Per aquest motiu, hem cregut oportú destinar una part d’aquest informe a conèixer

les característiques dels principals mercats emissors al nostre país. Es tracta de

França, Regne Unit, Alemanya, Espanya, Holanda i Bèlgica. Són també els mercats

més propers i per tant, accessibles a estades curtes (5-7 dies màxim) que és la

tipologia d’ofertes que proposen els operadors especialitzats en aquests tipus de

productes.

L’anàlisi d’aquests mercats el presentem en un format de fitxes amb informació al

màxim de similar possible per tots els països, malgrat que les fonts d’informació no

sempre permeten obtenir el mateix tipus de dades. Per a cada país, hi ha un

primer apartat sobre les principals característiques del mercat turístic (població que

fa vacances, freqüència, principals països receptors, etc.). El segon apartat està

destinat a identificar la importància que tenen els destins de l’estat espanyol i de

Catalunya en particular, entre el conjunt de turistes que fan desplaçaments a

l’estranger. Un tercer apartat, dóna informació sobre algunes de les característiques

i magnitud de l’oferta de turisme de natura dins de cada un d’aquests països.

Els tres últims apartats, estan més destinats a identificar la importància dels

segments de turisme de natura i de turisme actiu d’aquests països, pel que fa a

nombre de practicants, principals activitats, tipologia, destins preferits, etc. També

les institucions i entitats de referència relacionades amb aquestes activitats, així

com informació sobre els operadors especialitzats en aquest tipus de productes:

nombre, estructura i tipologia, principals destins i productes que ofereixen.

També hem cregut interessant fer una anàlisi sobre la presència de productes de

Catalunya en els catàlegs d’aquests operadors de turisme de natura i de turisme

actiu (senderisme, cicloturisme, etc.).

Finalment, hem fet també una anàlisi sobre la presència d’una selecció de 10 espais

naturals protegits (de Catalunya, França, Itàlia i Espanya) en els productes ofertats

en aquests catàlegs, intentant identificar si la condició de Parc s’utilitza en la seva

descripció.


70

3.1. ANÀLISI DELS MERCATS EMISSORS

3.1.1. França

Dades de l’activitat turística

• França és el tercer país més poblat de la Unió Europea, amb 64,3 milions de

persones l’any 2009. Malgrat això, la seva densitat demogràfica és molt inferior

a la d’Holanda, Bèlgica, Alemanya i Regne Unit.

• La taxa de creixement real del PIB de França en el 2008 és del 0,4% -un valor

inferior al promig de l’Unió Europea (0,9%)-.

• La taxa de sortida de vacances dels francesos és molt elevada, el 74,1% l’any

2006, amb una mitjana de 4,4 viatges de més d’una nit, pel que fa a població

de més de 15 anys, tot i que presenta diferències importants entre regions.

• El país ocupa el primer lloc del rànking mundial pel que fa a la recepció de

turistes estrangers amb 79 milions d’arribades el 2006 i és alhora, la destinació

preferida per a aproximadament el 75% dels francesos que surten de vacances.

• Les estades en espai rural són molt importants i l’any 2001 representaven el

28,7% del total de pernoctacions.

• L’estada mitjana dels viatges a l’exterior es calcula en 8 nits.

• La forma d’organització del viatge és molt diversa i hi són rellevants encara les

associacions, comitès d’empresa, etc.

• Aproximadament un 50% dels viatges internacionals es realitzen dins d’Europa i

Espanya és el principal destí.

• La previsió de reserves a l’inici de l’estiu de 2009, tenint en compte les dades de

l’associació de tour operadors, constatava una reducció del 16%, que

augmentava al 20% pel que fa a destins espanyols peninsulars.

• Internet es configura com el principal mitjà per informar-se sobre el destí de

vacances, i arriba al 77% per sobre de les recomanacions de familiars-amics,

catàlegs i oficines de turisme. (enquesta Protourisme 2009).


71

Importància del turisme a Espanya i Catalunya

• Segons dades de Frontur 2008, prop de 8,2 milions de turistes francesos han

arribat a Espanya, la qual cosa confirma a França com a tercer mercat emissor,

amb una quota del 14% sobre el total. No obstant i això, s’observa un descens

en l’arribada de turistes francesos des del 2006.

• França és el principal mercat emissor a Catalunya amb una quota de mercat

que correspon a prop del 25% del total de turistes estrangers. S’estima en 3,7

milions el nombre de visitants, els quals generen 30 milions de pernoctacions.

• L’estada mitjana a Catalunya és de 8,1 nits. Gran part de les pernoctacions en

hotels es realitzen a l’estiu (53,1%) tot i que és menys estacional que altres

països com ara Bèlgica, Holanda, Alemanya o Regne Unit.

L’oferta de turisme de natural al propi país

• França disposa d’una oferta i d’equipaments importants per a la pràctica

d’activitats de natura. Destaquen els 180.000 kms. de camins marcats per a la

pràctica del senderisme, 47.000 kms. adaptats a la pràctica del BTT, 100.000

per a rutes a cavall dels quals 18.000 estan senyalitzats, a més 800 bases de

canoe-caiac, etc.

• La xifra de parcs naturals i regionals és també molt important, ja que compta

amb 7 parcs nacionals i 40 regionals. Es calcula que un 25% dels municipis

francesos es troben en espais protegits.

• La importància del turisme de natura a França es veu reflectida per la gran

quantitat d’estades de turistes francesos en espais protegits del seu propi país.

El 2006 s’han realitzat prop de 50 milions d’estades que han generat 283

milions de pernoctacions, segons l’enquesta “Suivi de la Demande Touristique”.

Això significa, un 34% del total de pernoctacions turístiques realitzades pels

francesos.

• La xifra de visitants estrangers als espais protegits és de 6 milions per als parcs

nacionals i 28 milions per als espais gestionats pel “Conservatoire du Littoral”, a

més de 27 milions (turistes + excursionistes) per als destins classificats com

“Grand Sites”.


72

Característiques de la demanda de turisme de natura

• Ja en una enquesta realitzada l’any 1996, la natura (49%), i la bellesa del lloc

visitat (34%) eren prioritàries a l’hora de triar el destí de vacances, per davant

del cost de l’estada, que es situava en tercer lloc.

• En una enquesta realitzada a tour operadors especialitzats en viatges de natura

i ecoturisme l’any 2001, la descoberta d’espais naturals protegits era la

motivació principal dels clients (68%) al mateix nivell que la pràctica d’activitats

esportives. Entre els elements més importants per a l’elecció del destí, la

qualitat del paisatge i l’entorn preservat era indicat pel 91% dels enquestats.

• Segons la Direcció d’Estudis Econòmics i d’Avaluació Mediambiental de França –

en base a un estudi realitzat per l’Organització Mundial de Turisme– s’estima

que prop de 5 milions de francesos també mostren interès en el turisme de

natura, especialment considerant rutes temàtiques relacionades amb la

descoberta de la natura, del territori i de l’artesania.

• El senderisme és qualificada com la primera activitat d’oci a l’aire lliure entre els

francesos, amb més de 15 milions de practicants.

• Entre les activitats realitzades pels francesos durant les vacances, són força

significatives les vinculades al senderisme i descoberta del medi natural:

caminar/passejar amb un 28,6% dels què viatgen a Europa, trekking o rutes

senderistes, amb un 4,2%. Les visites a espais naturals són també rellevants i

són citades per un 18,5%, segons dades de l’any 2004.

• En un estudi del 2003, es xifraven en 500.000 els senderistes francesos que es

desplaçaven a l’estranger com a motiu principal del seu viatge.

Institucions i entitats relacionades

• La Fédération Française de la Randonnée Pédestre www.ffrandonnee.fr és una

institució que compta amb 185.000 federats i que ha tingut un creixement

exponencial en els últims 15-20 anys. Està formada per 3.000 associacions

afiliades a través de 120 comitès departamentals i regionals. Compta amb

10.000 voluntaris dels quals 6.000 fan tasques de senyalització de camins. Una

part important de la seva activitat és l’edició de topo-guies (més de 60),

algunes d’elles de fora del país. A l’estat espanyol hi ha dues corresponents a

parts transfrontereres del Pirineu però també una de l’illa de La Palma, editada


73

el 2009. Moltes de les activitats d’edició, marcatge de camins, etc. estan

patrocinades per l’empresa Gaz de France.

• La FFCT Fédération Française de Cyclotourisme www.ffct.org, compta amb més

de 100.000 federats. Està formada per 3.200 associacions afiliades de les quals

1.800 són de BTT, duen a terme un gran nombre d’activitats entre les quals

l’edició de Cycloguides.

• La Fédération Française d’Équitation www.ffe.com és també important, amb

67.000 afiliats, agrupats en 2.000 associacions, tot i que es calcula en 1 milió

els practicants a tot el país.

• FRETE és la Fédération Française des Relais d’étapes et de tourisme equestre

www.chevalfrance.org i agrupa establiments preparats per acollir visitants

itinerants en turisme eqüestre.

• Réseau des Grands Sites de France www.grandsitesdefrance.com. Es tracta

d’una associació que agrupa a espais i centres protegits com monuments

naturals, o pel seu caràcter artístic, històric, llegendari o pintoresc i gaudir de

molta notorietat. Es tractaria dels atractius considerats “3 estrelles” en les guies

de viatge. L’objectiu és preservar i restaurar si cal, els paisatges fràgils i

atractius, organitzar els alts nivells de freqüentació i promoure els valors del

desenvolupament sostenible.

• França participa amb 3 destinacions al programa de mobilitat sostenible “Alpine

Pearls” www.alpine-pearls.com que treballa així mateix per promoure la

diversitat cultural dels Alps, l’autenticitat dels paisatges i la gastronomia

regional.

• Fédération des Parcs Naturels Régionaux de France www.parcs-naturels-

regionaux.fr amb tot tipus d’informació per a la descoberta i les estades

turístiques, que inclou l’allotjament, la gastronomia, els productes autòctons,

etc.

• Rando Accueil. www.rando-accueil.com Es tracta d’una associació

d’allotjaments propers als itineraris de senderisme i preparats per atendre les

seves necessitats, classificats en 4 categories: Rando Gîte, Rando Plume,

Rand’hôtel i Rando Toile i en el què es pot oferir el transport d’equipatges entre

allotjaments i activitats diverses.

• Gîtes de France www.gites-de-france.com L’agrupació de més de 55.000

allotjaments rurals classificats en funció de les seves característiques però


74

també de l’entorn. Disposen de pàgina web de comercialització. Alguns dels

allotjaments disposen a més, d’una classificació Gîte Panda, atorgat per la WWF,

degut a la seva situació en espais naturals protegits.

• Hôtels au Naturel. www.hotels-au-naturel.com Associació d’hotels situats en

parcs naturals regionals i que gaudeixen de la marca de qualitat dels parcs

“Accueil du”, en la mateixa línia que els productes alimentaris “Produit du” o els

artesans “Savoir-faire du”. Promouen actuacions de turisme sostenible.

Operadors de turisme de natura

• França disposa d’una associació de referència ATR – Association pour un

tourisme responsable www.tourisme-responsable.org formada per agències i

operadors turístics que comparteixen objectius de turisme conscient i

responsable, De fet, en un estudi elaborat per al programa Itinerannia, es va

constatar que gran nombre dels operadors analitzats hi estaven associats.

• Vagabondages www.vagabondages.com agrupa a 12 empreses especialitzades

en turisme de natura, principalment operadors turístics, que incorporen una

carta de qualitat als seus productes i actuacions, amb criteris mediambientals i

de turisme responsable. Entre elles comparteixen productes, és a dir són

organitzats per els agents especialitzats en un sector o zona determinada però

comercialitzats també en els catàlegs de la resta d’agències associades. La

seva web incorpora un cercador de rutes i productes, glossari de termes,

preguntes freqüents, etc.

• Una altra aproximació al mercat francès la podem fer a través de l’estudi

encarregat per Itinerànnia l’any 2008, mitjançant l’anàlisi de 41 operadors de

turisme de natura, senderisme, descoberta, ecoturisme, etc. considerant que

eren els que millor coneixien el mercat ja que hi dedicaven la seva activitat

empresarial. Entre les característiques principals destaquem:

o Moltes de les agències tenen la seva seu en zones que són destins de

senderisme. A partir de la professionalització de la gent del territori en

aquesta activitat, van crear agències de viatges especialitzades que

mitjançant les noves tecnologies, poden gestionar i mantenir-se en els

llocs d’origen tot i promoure destins d’arreu del món i captar clients de

tot el país.


75

En alguns casos fins i tot, es troben en indrets molt poc poblats i fins i

tot aïllats, ja que els seus promotors continuen amb la seva activitat

inicial de recepció de senderistes o de gestió d’hotels o albergs. Així per

exemple, 5 de les agències es troben als Alps, 5 en espais naturals

protegits, 4 als Pirineus, 4 a la Provença.

o Es tracta d’agències molt assentades, en molts casos amb més de 20 i

25 anys d’experiència; tan sols una minoria són de creació recent.

o L’estructura de les empreses es basa habitualment en un nucli molt

reduït (fins a 5 persones) però en canvi disposen d’una xarxa de

col·laboradors i guies molt extensa. En una de les entrevistes realitzades

amb operadors de senderisme, un d’ells ens comentava la dificultat a

Catalunya per incorporar gent del territori, principalment perquè hi ha

poca gent que s’hi dediqui i que domini el francès i a més, perquè quan

en troben, demanen uns honoraris més alts que els dels guies francesos.

o Destaca la seva capacitat per a la publicació de catàlegs, amb una

gamma molt variada de productes i destins a més d’una gran agilitat pel

que fa a la seva comercialització. Es van comptar fins a 17 agències les

què publicaven més d’un catàleg per temporada. En alguns casos, la

possibilitat d’oferir una multiplicitat d’ofertes es basa en les aliances que

fan entre les agències, com ara l’associació Vagabondages o bé Club

Aventure i Terres d’Aventure.

o Les pàgines web dels operadors analitzats són en general molt potents

en capacitat i disseny i molt ben estructurades, sovint amb l’opció

d’autoselecció de productes i destins per tal de facilitar al màxim la

comercialització en línia. És important destacar així mateix l’agilitat a

editar i enviar butlletins electrònics amb ofertes, notícies, etc. i també

dins les webs s’incorpora sovint un espai de participació dels clients.

o Cal destacar que en algun cas les webs estan traduïdes a l’anglès i en el

cas de La Balaguère, alguns textes es troben en espanyol.

o La rellevància que hi donen als aspectes de turisme responsable es veu

reflectit pel fet que 8 de les agències analitzades pertanyen a atr –

Association pour un tourisme responsable. També algunes agències

posen de manifest el seu compromís amb projectes solidaris, tant a les

webs com en els catàlegs. Seria el cas de Unitaid del grup Terres

d’Aventure o Globetrekkeurs per Allibert.


76

o L’anàlisi fet per Itinerànnia es va ampliar així mateix als catàlegs dels

operadors i se’n van analitzar 48. El primer a destacar és l’esforç

important esmerçat al seu disseny, qualitat i presentació dels productes,

etc. sobretot si tenim en compte com hem dit, que sovint la dimensió de

l’empresa és molt petita.

o Un altre factor important és que els catàlegs combinen productes

diversos i per exemple només 13 dels analitzats eren dedicats

exclusivament al senderisme, 26 combinaven el senderisme amb altres

productes i 9 no incloïen senderisme però sí activitats properes o

complementàries.

Producte Nombre de

catàlegs Senderisme 39 Descoberta 15 Cicloturisme 12 Wellness 11 Altres productes 9 Rutes a cavall 7 Trekking 7 Neu 6 Caiac 4 Cultura 4 Birdwatching 1 BTT 1 Cursos gastronomia 1 Estades lingüístiques 1

o Pel que fa a les destinacions, entre els catàlegs analitzats la principal

destinació és el propi país (la qual cosa es correspon amb les

estadístiques generals de viatges que indiquen que ¾ parts de la

població no surt a l’estranger) i els Pirineus són els que ocupen un major

número de planes. El segon país en importància és l’estat espanyol amb

una presència predominant de Canàries i Andalusia tot i que Catalunya,

els Pirineus d’Aragó i el Camí de Santiago són també productes molt

freqüents.

o Itàlia és el tercer país europeu en importància, amb una preferència de

destins centrada a la Toscana, Sicília, Liguria, el Parc de Cinque Terre i

els Alps-Dolomites.


77

o Els destins catalans els trobem a 14 dels 32 catàlegs analitzats i ocupen

32 planes. Els operadors La Balaguère i Randonades són els que

destinen més pàgines als nostres productes tal com es pot observar en el

quadre següent.

Destinacions de Catalunya en els catàlegs analitzats

Agència Nom catàleg Planes Montagne Evasion Randonnées accompagnées et liberté 1

PEDIBUS Randonnées Accompagnées, Randonnées Liberté, Voyages 1

La Pèlerine Randonnées & voyages à pied 2

Clubaventure L'aventure est d'abord humaine 1

Allibert Le Monde à pied 1

Randonades Randonnées, Séjours, 100% Pyrénées 5

LA BALAGUÈRE Randonnées et voyages à pied 4

CHEMINS DU SUD Randonnées et voyages à pied 1 NATURA Randonnées & Aventures Randonnées à pied, à raquette, à thème 3

LA BALAGUÈRE Randonades et voyages à pied 6

Artambule Balades et randonnées culturelles 2

Viamonts Vers de Noveaux horizons 1

Viamonts Voyager autrement 3

TERRES D'AVENTURE Famille 1 Total França 32


78

3.1.2. Regne Unit


• La població resident al Regne Unit és de 61,6 milions, el tercer de la Unió

Europea després d’Alemanya i França.

• Al 2008 la taxa de creixement real del seu PIB fou del 0,7% i per tant, inferior a

’Holanda (2,1%), Alemanya (1,3%) i Bèlgica (1,1%). Tot i això, si analitzem

l’índex PPS (paritat del poder de compra), presenta un poder adquisitiu elevat,

superior a la de la resta dels països analitzats, excepte Holanda.

• El mercat britànic té una taxa de sortida a l’estranger molt elevada, similar a

Alemanya. De fet, es calcula que el nombre de viatges internacionals l’any

2008 va ser de 69 milions, un 0,6% inferior al de l’any 2007 que va

experimentar també un descens, després de 15 anys de creixement continuat.

Tot i així el volum de despesa es va mantenir similar a anys anteriors.

• El descens continua el 2009, amb un decreixement en el nombre de viatges a

l’estranger del 13% entre agost 2008 i agost 2009 (de 70,8 milions a 61,4

milions).

• Europa és la destinació del 79% de britànics que viatgen a l’estranger. I més

específicament, Espanya amb un 20% i França amb un 15,7% del total de

sortides a l’estranger, són els primers països receptors.

• L’estada mitjana en els viatges per Europa és de 7,9 nits, tot i que en el cas de

l’estat espanyol arriba a les 10 nits en els vacacionals, molt superior a la que es

fa a França, de 7 nits.

• Tanmateix, pel que fa a la despesa, a Espanya s’estima en 491£ (51£ per dia),

mentre que a França és superior, de 54£.

• El turisme de sol i platja és la principal motivació dels viatges vacacionals.

Segons un informe del Centre de Promoció Turística de Catalunya a Londres de

l’any 2008, un 10% dels viatges es vincula al turisme actiu, tot i que bona part

es realitza dins el propi país.

• Segons dades de Frontur 2008, un 69,1% dels turistes procedents del país han

organitzat els seus viatges de forma independent, mentre que un 30,9% ha

contractat paquets turístics. S’observa que entre 2004 i 2008 els viatges a

Espanya organitzats de forma independent s’han incrementat en un 17,3%.


79

• Així mateix l’informe de la CPT de Londres indica que augmenten

considerablement, les reserves per internet i “last minute”, la qual cosa ha

obligat els operadors turístics a canviar la seva política de preus.

• També és rellevant la tendència que detecta sobre l’evolució dels motius

vacacionals, incrementant-se els d’aventura, salut i benestar, esportius,

gastronòmics, etc.


• En el 2008, Espanya ha rebut prop de 15,8 milions de turistes procedents del

Regne Unit el què ha representat un 27,6% de les arribades. Tanmateix, de

gener a setembre del 2009, la xifra ha estat de menys de 11 milions, amb un

descens estimat del 15,7% (últims 12 mesos).

• El 2008, Catalunya amb aproximadament 2 milions de visitants, rep prop del

13,6% del flux de turistes procedents del Regne Unit que viatgen a Espanya,

sent superada per les Balears, les Canàries, Andalusia i la Comunitat

Valenciana. L’estada mitjana però, és inferior a la mitjana d’Espanya, amb 6,6

nits.

• Quasi un 60% de les visites es concentren entre els mesos de maig i agost, es

tracta per tant d’un mercat molt estacional, tot i que un 27,8% corresponen als

mesos de setembre a desembre.

L’oferta de turisme de natura al propi país

• Hi ha 15 Parcs Nacionals al Regne Unit, associats a ANPA (Association of

National Park Authorities) www.nationalparks.gov.uk. En la seva plana web,

trobem informació de la seva organització, objectius, entitats de gestió, etc.

• La superfície que cobreixen els Parcs Nacionals és del 9,3% del territori a

Anglaterra, 19,9% a Gal·les i 7,2% a Escòcia. Tenen una llarga tradició i

experiència ja que la data de declaració com a Parc correspon en la seva

majoria (10 del total de 15) a la dècada dels 50 del segle XX.

• De fet, ja des dels inicis del segle XX hi ha una forta demanda per a l’accés

lliure als espais naturals per part dels habitants de les ciutats industrials, en

confrontació als interessos dels propietaris rurals. Amb la reconstrucció


80

posterior a la II Guerra Mundial, s’inicien els treballs legislatius i continua una

forta pressió popular liderada entre d’altres per l’associació Ramblers.

• La xifra de visitants dels 13 parcs nacionals que ofereixen dades és de més 61

milions.

• Així mateix, trobem organitzacions privades com la National Trust que gestiona

més de 250.000 hectàrees de territori a Anglaterra, Gal·les i Irlanda del Nord,

dels quals 707 milles de litoral costaner. Les visites als seus espais s’estimen

en 50 milions l’any 2007, dels quals 14,8 a espais pels quals es paga entrada.

De fet, la situació econòmica no ha provocat sinó un augment d’aquesta xifra en

un 18%, entre gener i setembre del 2009.

• La Royal Society for Protection of Birds gestiona més de 200 espais d’interès

natural en 130.000 hectàrees on es troben el 80% de les espècies menys

comuns o amenaçades.

• Tal com veurem a l’apartat d’entitats, hi ha altres organitzacions com Rambler’s

que s’ocupa també el manteniment de camins, CTC (Federació de ciclisme) i

Sustrans (organització que lidera el transport sostenible), que promou l’ús de la

bicicleta com a mitjà de transport i li és encarregada la gestió dels camins.


• En primer lloc cal destacar que la pràctica d’activitats a l’aire lliure està

intrínsecament relacionada amb el lleure i les vacances de bona part dels

britànics.

• Dades del 2001 estimaven que el senderisme era una de les activitats

practicades en prop de 65,5 milions de viatges turístics realitzats dins el propi

país. Entre aquests viatges, un 29,8% dels casos corresponia a rutes llargues

(de més de dos milles) mentre que un 70,2% tenien un recorregut més curt.

• Entre les rutes llargues, s’identificaven prop de 5,3 milions de viatges de

muntanyisme (hiking/hill walking), 5,3 mil¡ons de viatges de senderisme

(rambling) i 8,7 milions de viatges d’altres tipus de rutes llargues (long walk).

• L’impacte econòmic en termes de generació d’ocupació s’estimava entre

180.000 i 245.000 llocs de treball, i una generació d’ingressos per valor de 6,14

bilions de lliures.


81

• La popularitat de l’activitat de senderisme va en augment, del 38% al 1987, al

44,5%, el 1997.

• L’edat mitjana dels adults que caminen regularment 2 o més milles és de 43

anys.

• També el cicloturisme és una activitat que va agafant adeptes entre els turistes

segons l’informe del Centre de Promoció Turística de Catalunya a Londres i

representa una nova aposta dels operadors turístics. S’estima en 450.000 els

britànics que realitzen alguna activitat de cicloturisme durant les vacances i

generen una xifra de 120 milions de lliures (dades any 2006).


• National Trust www.nationaltrust.co.uk, organització no governamental creada

el 1895 amb més de 3,5 milions de socis, molts d’ells voluntaris actius a més

d’empreses i organitzacions que li donen suport. Editen un catàleg molt extens

i atractiu dedicat a activitats de voluntariat per a adults, en els espais que

gestionen.

• També hem parlat a l’apartat d’oferta de Royal Society for Protection of Birds

RSPB www.rspb.org.uk, amb més d’1 milió d’associats i que gestiona també

espais protegits. Organitza una fira anual al mes d’agost Birdfair a Rutland de

gran importància, a la qual participen com expositors els governs de Catalunya,

Navarra, Aragó i Extremadura, entre molts destins internacionals.

• Entre les associacions vinculades al senderisme, cal destacar Rambler’s

www.ramblers.org.uk amb més de 70 anys d’història, 140.000 socis i publica

una revista Walk amb més de 100.000 exemplars. Disposa d’agència de viatges

pròpia -Ramblers Holidays-, que edita diversos catàlegs. L’associació porta a

terme moltes activitats vinculades a la promoció del senderisme entre els

infants, gent gran, per al lleure, etc.

• Pel que fa al ciclisme, trobem la Federació CTC www.ctc.org.uk creada el 1878 i

amb més de 60.000 associats. Entre les activitats que duu a terme destaca un

apartat de Benchmarking and Action Learning adreçada als professionals de les

entitats locals per ajudar-los en el desenvolupament d’estratègies de foment del

ciclisme com a mitjà de transport i de lleure, mitjançant la presentació de més

de 1.000 bones pràctiques arreu del país, distribuïdes en 12 grups temàtics.


82

• També www.sustrans.org.uk organització no governamental per a la promoció

del transport sostenible dóna suport a actuacions a nivell regional i nacional i li

és delegada en molts casos, la gestió i senyalització dels camins.

• El país disposa d’una marca de qualitat associada als allotjaments especialment

preparats per atendre senderistes i cicloturistes. Es tracta de Walkers Welcome i

Cyclists Welcome promoguda intensament pels organismes turístics d’Anglaterra

i Escòcia.


• El Regne Unit compta amb una associació de tour operadors independents Aito

www.aito.co.uk que agrupa a professionals especialitzats en algun tipus de

vacances i/o destins. Disposen d’una carta de qualitat d’obligat compliment

pels associats, entre els quals figuren aspectes vinculats a la sostenibilitat

ambiental i respecte a les societats i cultures dels destins que es visiten. A

més, 16 d’ells es posicionen com a promotors de turisme responsable, entre els

quals trobem alguns dels què treballen habitualment a les nostres destinacions,

com Inntravel o ATG Oxford www.aito.co.uk/corporate_RT_MembersPractising.asp .

• Així mateix, una altra aproximació a aquest mercat es va realitzar per encàrrec

de Itinerànnia, mitjançant l’anàlisi de 39 operadors turístics i agències de viatge

que comercialitzen productes de senderisme, ecoturisme, descoberta, etc. al

mercat del Regne Unit. Tot i que segurament aquests viatges s’organitzen

majoritàriament de forma individual, els operadors en són els millors

coneixedors del mercat ja que hi basen la seva activitat empresarial. Entre les

característiques principals destaquem:

o Es tracta d’unes empreses amb una llarga experiència en l’organització i

comercialització d’aquests productes, ja que només 5 funcionen des de fa

menys de 10 anys. En trobem 9 casos amb més de 20 anys, 6 casos

amb més de 30 i inclús 7 agències, amb més 40, una d’elles creada el

1913. Per tant, coneixen molt bé els productes i les demandes dels seus

clients.

o L’estructura de les empreses és molt variable, des de 5 o 8 persones fins

a d’altres amb una estructura molt nombrosa. Algunes d’elles vinculades

a grans corporacions de viatges (Hotelplan, Kuoni i TUI), però a


83

diferència del què veurem a Alemanya, amb marques específiques

difícilment identificables amb el consorci en el què estan integrades.

o La publicació de catàlegs amb una gamma de productes i destins molt

diversa és majoritària i només 10 del total editen un sol catàleg o dos. La

resta d’operadors publiquen de 3 a 11 catàlegs, tematitzats per activitats

i/o per destins.

o Pel que fa als productes que operen, cal dir que el senderisme i el

cicloturisme són òbviament preponderants i els trobem en 18 dels casos

analitzats, però en moltes ocasions aquests productes es complementen

amb altres lligats a turisme actiu, multiactivitat i una gamma molt àmplia

de productes. També trobem en 3 casos operadors especialitzats en

ecoturisme, i en 2 casos un dels aspectes més rellevants és el viatge

“solidari”.

o Els criteris de turisme responsable i de foment d’activitats

mediambientals i solidàries és present a 20 d’entre els 39 operadors

analitzats i la major part col·loquen en una situació preponderant els

seus compromisos en aquests aspectes i les seves actuacions en matèria

de responsabilitat social corporativa. Alguns anuncien que compensen

les emissions de CO2 generades pels viatges que comercialitzen,

mitjançant aportacions a l’organització Climate Care o The Carbon

Neutral Company. D’altres inviten els seus clients a participar de forma

voluntària en aquesta compensació.

També destaquen sovint la seva col·laboració amb institucions de

referència esmentades, com National Trust o Royal Society for Protection

of Birds.

o La utilització de les noves tecnologies és una pràctica generalitzada a

totes aquestes empreses. Les webs són molt completes, potents i donen

la imatge de ser un dels principals instruments de venda. En 25 dels

casos, la web incorpora un menú per autoselecció de productes i destins

per facilitar al màxim la comercialització en línia.

Moltes incorporen també en format pdf els catàlegs que editen, o bé les

fitxes tècniques i les característiques dels productes més rellevants. La

pràctica totalitat fan ofertes en línia i fins i tot, moltes d’elles utilitzen les

noves tecnologies per interactuar amb els clients a través de butlletins

electrònics (més de 20 dels operadors analitzats en tenen) que envien


84

periòdicament. També algunes de les webs incorporen espais en què els

clients poden expressar comentaris sobre els viatges realitzats, penjar

fotos, etc.

o L’anàlisi fet per Itinerànnia es va ampliar així mateix als catàlegs dels

operadors i se’n van analitzar 51. El primer que destaca és la qualitat de

la imatge i disseny. Tots els fulletons s’editen a quatre tintes i són reflex

de l’esforç econòmic que significa, sobretot per a les petites empreses i

fa evident que el format paper clàssic continua essent un dels principals

arguments de venda.

o Dels fullets analitzats, la major part combinen diversos productes, i

només es van identificar 4 amb productes només de senderisme. Per a la

resta, la gamma és molt àmplia tal com es pot veure en la taula adjunta:

Producte Nombre de

catàlegs Senderisme 25 Descoberta 25 Altres productes 13 Cicloturisme 11 Trekking 11 Cultura 5 Caiac 4 Rutes a cavall 2 Btt 2 Birdwatching 2 Neu 1 Cursos gastronomia 1

o Pel que fa a les destinacions de major proximitat geogràfica, s'evidencia

la importància que té Espanya pel nombre de pàgines editades.

Catalunya és la principal destinació: està present en 16 fullets i ocupa 52

planes. Inntravel és l’agència que dóna més presència als destins

catalans dins els seus catàlegs, 2 de diferents. També l’operador Pura

Aventura destina 10 pàgines a productes de destins catalans tal com es

pot observar en el quadre adjunt.


85


Agència Nom catàleg Planes

On Foot Holidays Unspoilt Europe waiting for you... 3

Ramblers Worldwide Holidays Worldwide walking, trekking, hutting, sightseeing 2

Inntravel Walking and More 12

EXPLORE! Family adventures 1

Exodus Walking & trekking 4

Peregrine Walking, trekking & wilderness 1

Sherpa Walking worldwide 1

BelleFrance Walking & cycling Holidays in France 2

WALKS WORLDWIDE The walking holidays specialists 1

EXPLORE! Worldwide 4

Activities abroad Family activity & adventure holidays 4

Inntravel A taste of inntravel 3

Pura aventura The best of both worlds 10

INTREPID Real life experiences... 1

Utracks Europe 1

Naturetrek Birdwatching, Botanical & Natural, History Holidays 2

Total Regne Unit 52

o Andalusia i a continuació, les Balears tenen també una presència notable

i en menor mesura, Galícia, Cantàbria, Castella-Lleó o Extremadura

també hi són presents.

o El segon país en importància pel que fa a nombre de planes és Itàlia,

principalment la regió de la Toscana, seguida de Sicília i Alps-Dolomites.

La presència de França és similar a la d’Itàlia. Destaquen les zones

d’Alps, Provença-Côte d’Azur, Còrsega, Loira i Pirineus. La ruta de

Cotllioure-Cap de Creus en iniciar-se a França, està ressenyada en

aquest país.


86

3.1.3. Alemanya


• Es tracta del país més poblat de la Unió Europea amb 82,2 milions d’habitants.

Malgrat haver patit dificultats econòmiques en els últims anys sorgides

principalment de la unió de les dues Alemanyes, al 2008 el creixement real del

PIB va ser de 1,3%, superior a Regne Unit o França.

• La taxa de sortida vacacional és molt elevada (un 74,8% el 2007) i d’aquests,

prop del 68,6% han estat a l’estranger. Tanmateix abans de l’estiu de 2009 es

detectava una retracció d’aproximadament un 3,3% degut a la situació

econòmica que en el cas d’Espanya, arribava al 6,6%.

• L’estada mitjana en els viatges internacionals arriba als 13,7 dies i la despesa

es calcula en uns 950 euros per persona.

• Espanya va ser el 2007 el principal destí de vacances, amb un 13% del total de

viatges internacionals. Itàlia representa el 7,3%, Turquia el 6,1%, Grècia el

3,6%.

• Els paisatges preferits dels alemanys per a les seves vacances són els vinculats

als mars i illes “del sud” que han augmentat entre el 1987 i el 2007. En canvi,

s’observa una retracció pel que fa a paisatges de muntanya.7

• Prop del 42% dels viatges realitzats són organitzats, tot i que es detecta una

tendència a realitzar reserves d’última hora.

• Internet ha estat utilitzat per 29,2 milions d’alemanys per cercar informacions

relacionades amb les seves vacances i prop de 15,2 milions, hi han fet reserves.

Importància del turisme a Espanya i a Catalunya

• Alemanya representa el tercer mercat emissor cap a Catalunya, amb 1,38

milions de visites i quasi 15 milions de pernoctacions. Per tant presenta una

estada mitjana molt llarga –de 10,8 dies- en comparació amb altres mercats

emissors.

7 RA 2008. Preferences for holiday landscapes. F.U.R.


87

• En les seves visites a Catalunya, el mercat alemany és molt estacional. Pel que

fa als que s’allotgen en establiments hotelers, prop del 50,6% ho fan entre els

mesos de maig i agost.

• La relació amb noves pràctiques turístiques dels alemanys amb alguns destins

consolidats del mercat espanyol no és exclusiva de Catalunya, sinó que alguns

dels destins més significatius per a aquest mercat hi han tingut un paper

destacable. En són un exemple clar les illes Canàries, sobretot les illes menors,

en què els productes de senderisme, descoberta de la natura, etc. són constants

a totes les ofertes turístiques dels operadors alemanys. Mallorca, amb menor

intensitat, també hi està jugant un paper important en l’oferta d’aquests tipus

de viatges, així com alguns destins d’Andalusia.


• Alemanya compta amb 14 parcs nacionals i naturals, alguns d’ells declarats

Reserves de la Biosfera.

• A més, disposa de 200.000 kms. senyalitzats per a la pràctica del senderisme i

150 rutes de llarga distància per a la pràctica del cicloturisme, moltes d’elles

vinculades a cursos fluvials, en les què es troba allotjament especialment

preparat per acollir als afeccionats, amb el distintiu Bett & Bike. També hi ha

acords específics amb la xarxa ferroviària.

Es troba informació complerta de propostes i rutes vinculades a Parcs,

senderisme i cicloturisme a la web turística del país, també en castellà

www.alemania-turismo.com .


• Una de les particularitats del mercat emissor alemany és el seu lideratge en

aspectes mediambientals i sostenibles. Ja en els estudis dels mercats

d’ecoturisme de l’Organització Mundial del Turisme de l’any 2002, s’identificava

un potencial de 14,5 milions de persones interessades en la pràctica

d’ecoturisme.

• La referència als valors ambientals i culturals de les destinacions turístiques està

cada vegada més arrelada en aquest mercat, probablement per la seva


88

experiència en viatjar i per l’interès que hi han posat els líders d’opinió, tant

periodistes com operadors turístics.

• La constatació que les noves modalitats de turisme (senderisme, cicloturisme,

turisme de natura, etc.) són cada vegada més importants, segons es pot

desprendre també de l’interès que han demostrat els grans consorcis turístics

alemanys. D’aquesta manera, Tui, Neckermann (integrada al grup Thomas

Cook) i Ameropa, entre d’altres operadors, editen ofertes i catàlegs específics

destinats a aquests productes i participen en fires especialitzades en aquests

segments de mercat. A més, les seves apostes per temes de sostenibilitat

ambiental i responsabilitat social corporativa figuren com a arguments de venda

en els seus catàlegs des de fa molts anys.

• Com a exemple destaquen les activitats del principal operador turístic mundial,

TUI, (18 milions de vacances a 70 països diferents, el 2004) en promoure

comportaments sostenibles a les destinacions. Ja als anys 80 va participar

activament en la promoció de certificacions de qualitat i mediambientals a

destins com Mallorca. El 2003 els trobàvem a la fira Reisepavillon, amb un stand

on mostraven els productes vinculats a l’ecoturisme, disposaven d’una plana

web www.tui-environment.com i totes les principals destinacions disposaven

d’un responsable de temes mediambientals.

En el cas de Catalunya, el catàleg de l’any 2003 incloïa una referència a

l’Agenda Local XXI que s’estava desenvolupant a Lloret de Mar ja que

consideraven que es tractava d’un element d’interès per als seus clients i per

tant en feien publicitat, en el material de comunicació i de promoció.

• Si ens centrem en les activitats més directament vinculades a la natura, podem

comprovar que el país compta amb un Institut de senderisme Deutsches

Wanderinstitut e.V., institució creada fa més d’una dècada en el marc de la

Universitat de Marburg, que es dedica a l’anàlisi del senderisme des d’un àmbit

pluridisciplinar, teòric i pràctic. Recentment han creat una plana web

www.wanderforschung.de amb resultats de la recerca que duen a terme.

Aquesta entitat estima que 40 milions d’alemanys practiquen el senderisme

regularment.


89

El perfil tipus correspon a persones entre 30 i 70 anys que caminen amb la

família, parella o grups petits d’amics. El senderisme és per ells una forma

d’escapar-se del món tecnològic i artificial de les ciutats i es busca per tant, la

tranquilitat de la natura. Així, el concepte de relax és prioritari sobre l’activitat

esportiva en sí mateixa.

Entre les preferències de llocs pels quals caminar, destaquen els paisatges molt

poc humanitzats, amb vistes panoràmiques, senders petits que evitin carreteres

asfaltades però en canvi properes a serveis d’hosteleria i restauració. Els

destins culturals no desperten molt interès excepció feta potser, de les visites a

castells.

La durada de les rutes és de 4 hores, preferiblement circulars ja que permeten

major flexibilitat i independència, d’un grau de dificultat moderat i una distància

d’uns 15 kms.

És important la senyalització de camins i disposar de mapes acurats per

orientar-se ja que només una minoria utilitza brúixola o GPS.

• Si ens centrem en el cicloturisme, aquest és l’objectiu d’un 3,5% dels viatges

realitzats pels alemanys segons Eurovelo que considera a més, que aquest país

és el principal mercat emissor de cicloturisme.


• Una de les associacions més importants a nivell europeu, vinculades al turisme i

a la natura és NATURFREUNDE www.nfi.at creada el 1895 i amb una plana

web en alemany, anglès i francès. Actualment compta amb més de 500.000

associats distribuïts en 50 associacions de 23 països, entre els quals no figura

cap de l’estat espanyol. Una de les activitats principals està vinculada al turisme

i a la plana web es fan ressò de diverses actuacions vinculades amb la promoció

del turisme sostenible.

Un dels fulletons editats, Natura Trails incorpora propostes d’Alemanya, Àustria,

Romania, Txèquia i Xipre.

• A més del Deutsches Wanderinstitut del què hem parlat en l’apartat anterior,

una altra institució de referència és la Bildungswerk Ökologie EV

www.bildungswerk-oekologie.de, creada l’any 1988 i dedicada a promoure la

formació continuada per a universitaris, professionals, etc. especialitzant-se en


90

temes d’ecologia. Tenen un catàleg de viatges en el què ofereixen possibilitats

als seus associats.

• A nivell d’associacions i federacions, trobem la federació de senderisme

Deutschen Wanderverband, amb 600.000 senderistes distribuïts en 56 zones i

3.100 grups locals www.vanderverband.de .

• Com s’ha esmentat, també el cicloturisme compta amb gran nombre de

seguidors. La Federació de Ciclisme ADFC Allgemeiner Deutscher Fahrrad-Club

www.adfc.de .

• Recordem així mateix que Alemanya participa amb dues destinacions al

programa de qualitat turística i mobilitat sostenible “Alpine Pearls” www.alpine-

pearls.com que hem explicat en el capítol 1.

• Alemanya participa activament també en la xarxa de 73 hotels associats a la

marca Wanderhotels www.wanderhotels.com, amb criteris estrictes de qualitat i

adreçats específicament al públic senderista.


• Actualment TUI participa activament en un programa conjunt de UNEP (United

Nations Environment Programme) i CMS (Convention on Migratory Species)

vinculat a l’observació de fauna salvatge, anomenat Wildlife watching and

tourism, que analitza els beneficis però també els límits d’aquesta activitat, que

està creixent ràpidament (per exemple a Canàries, amb avistament de cetacis).

Amb aquest programa, es promou la divulgació de principis i guies al sector per

tal de reduir els impactes mediambientals, maximitzant els beneficis per a les

poblacions autòctones i per a la conservació de les espècies.

• En l’altre extrem, Alemanya ha estat pioner en el desenvolupament de petits

operadors turístics “alternatius” que s’han agrupat en l’associació Forum anders

reisen. En aquest país on l’estancament de la població i les dificultats

econòmiques han fet que les xifres de viatgers no hagin augmentat els últims

anys, aquesta associació –que agrupa 150 operadors turístics petits i mitjans

que es comprometen a actuar sota criteris de turisme conscient i responsable-

està creixent a un ritme molt elevat (27.900 clients el 2001, 109.600 el 2006).

Els seus membres s’adhereixen a uns criteris de comportament de sostenibilitat

mediambiental, social i econòmica, amb la intenció d’oferir productes d’alta

qualitat.


91

Els criteris s’agrupen en quatre apartats: viatge (destinacions, allotjament,

mitjans de transport), la pròpia empresa (responsabilitat i comunicació vers els

clients, funcionament intern), associats (tour operadors, agències de viatges), i

avaluació del compliment dels criteris.

Entre els criteris vinculats al tipus de transport, figura el què s’oferten viatges

en avió només si és a destinacions de més de 700 kms. i per a una durada de 8

dies o la informació als clients de la possibilitat de compensar els gasos d’efecte

hivernacle generats, mitjançant aportacions a l’associació “atmosfair”.

Entre els criteris vinculats als destins, trobem que de preferència, els operadors

triaran destinacions en aquelles on s’estigui fent un esforç per avançar en el seu

desenvolupament sostenible, per tal d’ajudar a augmentar la seva competitivitat

en el mercat davant altres destinacions, que no ho fan. L’operador s’obliga a

recollir les publicacions sobre aquestes actuacions mitjançant els processos

d’Agenda Local 21, certificacions de qualitat, actuacions de les administracions

públiques, etc.

Hi ha així mateix un apartat sobre la dimensió ecològica. Entre els criteris

trobem que l’operador es compromet a col·laborar estretament amb els

responsables dels Parcs Naturals per tal d’assegurar el compliment de les

normes i recomanacions, per part dels visitants que gestiona.

A nivell social, la implicació i participació de les comunitats locals en el

desenvolupament del viatge és un dels requeriments bàsics així com la

utilització de l’oferta local, preferentment gestionada per particulars, amb la

finalitat d’incidir directament en l’economia dels destins que acullen els

visitants.

La pàgina web de l’associació actua també com a portal de promoció i

comercialització de les agències adherides. Des de fa uns anys, edita un catàleg

anomenat Reiseperlen (perles dels viatges) amb les rutes més característiques

que les agències associades hi vulguin introduir. En el de l’any 2008 hi havia

un producte a l’Alt Empordà comercialitzat per un operador «autocarista»

que combina una estada tradicional a Roses amb activitats de senderisme per

la zona de la Costa Brava i Garrotxa.

• Una altra aproximació a aquest mercat es va realitzar per encàrrec de

Itinerànnia, mitjançant l’anàlisi de 48 tour operadors de turisme de natura,

senderisme, descoberta, ecoturisme, etc. d’aquest país ja que es va considerar

que tot i que la major part de l’activitat s’organitza de forma individual, aquests


92

operadors eren el millors coneixedors del mercat, puix que hi dedicaven la seva

activitat empresarial.

• Entre les característiques principals, destaquem:

o Es tracta d’un mercat molt assentat ja que 22 de les 48 empreses

analitzades compten amb més de 10 anys d’activitat. En alguns casos

fins i tot, amb 30 i 50 anys.

o L’estructura de les empreses és molt diversa i com hem esmentat, fins

i tot algunes grans corporacions editen fulletons específics d’activitats

que són minoritàries respecte a les tradicionals de sol i platja. Entre

les de petita dimensió, la presentació de l’empresa es basa en

l’experiència i professionalitat dels promotors.

o Ens trobem amb una representació molt notable d’operadors que

treballen amb un sol catàleg però en molts casos utilitzen els recursos

de la web per a la presentació i comercialització en línia de molts més

productes. La major part dels operadors permeten consultar i

descarregar els catàlegs a la seva web.

o Pel que fa als productes que ofereixen, el senderisme i el cicloturisme

són preponderants de forma molt evident a 23 dels 48 casos

analitzats, però pràcticament a tots es complementen amb altres

productes lligats al turisme actiu, multiactivitats i viatges diversos.

En 10 casos el producte principal no és el senderisme, sinó que

aquest és complementari d'algun altre. En 3 dels operadors analitzats,

els productes que comercialitzen les agències estan lligats

específicament a l'ecoturisme.

o Els criteris de turisme responsable, de foment d’activitats

mediambientals i solidàries és un fet constant a més de 25 dels

operadors analitzats a Alemanya. El seu compromís amb el respecte a

la natura i a la minimització de la petjada ecològica és molt

rellevant. L’associació predominant entre els operadors analitzats és

forum anders reisen, que trobem a 17 dels casos analitzats. Així

mateix, 10 dels operadors analitzats participen en el projecte atmosfair

per invitar els seus clients que de forma voluntària, facin una

«compensació» per les emissions de CO2 generades pels viatges que

realitzen, mitjançant aportacions a aquesta organització.


93

o La utilització de les noves tecnologies és una pràctica generalitzada a

totes aquestes empreses. Les webs són molt completes, potents i

donen la imatge de ser un dels principals instruments de venda.

Sovint la web incorpora un menú per a l'autoselecció de productes

i destins, a fi de facilitar al màxim la comercialització en línia. Moltes

d’aquestes agències fan ofertes per internet i interactuen amb els

clients a través de butlletins electrònics (més de 25 dels operadors

analitzats en tenen) que envien periòdicament. També algunes de les

webs incorporen espais en què els clients poden expressar comentaris

sobre els viatges realitzats, penjar-hi fotos, etc.

o L’anàlisi fet per Itinerannia es va ampliar així mateix als catàlegs dels

operadors i se’n van analitzar 59. El primer a destacar és la imatge i

disseny de qualitat que es vol transmetre, mitjançant formats,

fotografies, distribució, etc.

o Pel que fa la imatge preponderant a les portades, es destaca que

incorpora, en la major part dels casos, referències a les activitats

principals: senderisme, cicloturisme, trekking, etc., amb una

focalització molt important al paisatge en què es desenvolupa que

podria ser molt similar al què ofereix Catalunya. Només en alguns

casos, es tracta de imatges de destinacions exòtiques.

o Com ja hem esmentat, un mateix catàleg incorpora habitualment

altres productes combinats, tal com veiem en la taula adjunta

Producte Nombre de

catàlegs Senderisme 39 Cicloturisme 35 Altres productes 19 Descoberta 13 Trekking 13 Cultura 13 Caiac 11 Neu 11 Rutes a cavall 7 BTT 5 Estades lingüístiques 4 Wellness 4 Birdwatching 2


94

o Pel que fa a les destinacions, entre els països mediterranis Espanya

ocupa el primer lloc, tot i que centrat principalment a les Canàries,

destinació de natura i senderisme molt emblemàtica per a aquest

mercat. També Balears, Andalusia i el Camí de Santiago són

destinacions importants per als alemanys, molt superiors a Catalunya,

que hem trobat a 20 pàgines de 7 catàlegs dels 27 analitzats. En

aquest cas, la pràctica totalitat de les rutes ofertades corresponen a

les zones litorals de l’Alt i Baix Empordà, però també trobem

rutes del Pirineu. L’operador que més presència hi dedica, és

VUELTA, tal com s’observa en el quadre següent.


Agència Nom catàleg Planes Neckermann Wandern Weltweit 1VUELTA Spanien & Mittelmeerländer Aktiv & pur 13ACTIVIDA TOURS Aktivreisen weltweit in kleinen Gruppen & Individuell 1

ONE WORLD. Reisen mit Sinnen

Ferne Welten Asien, Magisches Afrika, Europas Vielfalt 1

Gebeco Länder Erleben Länder erleben 1Gebeco Länder Erleben Wander- und Rad- Erlebnisreisen 1Avantí Verlockung 2

Total Alemanya 20

o El segon país en importància és Itàlia, amb força regions

representades. Cal destacar, però, que algunes zones «litorals» hi

tenen una importància destacable (Sicília i Cinque Terre – Ligúria),

molt superior a les destinacions muntanyoses dels Alps-Dolomites.

o França és el tercer país en importància, i també passa el mateix que

en el cas d’Espanya i Itàlia: els destins més típicament litorals

són preponderants respecte als destins de muntanya. En aquest

cas, per exemple, Còrsega i Provença, van per davant dels Pirineus i

els Alps.

o Es poden consultar altres dades sobre les característiques dels

operadors, catàlegs i rutes en l’esmentat estudi realitzat per al

projecte Itinerànnia l’any 2008.


95

• La Oficina Española de Turismo (OET) de Frankfurt, va elaborar un estudi sobre

el mercat de turisme actiu a Alemanya l’any 2005, al qual hem tingut accés en la

última fase de redacció del present document. Tanmateix, les dades són molt

semblants o coincideixen amb les què oferim en aquest apartat. Destaquem

només que segons l’estudi, augmenta considerablement l’organització d’aquest

tipus de viatges a través d’operadors i agències enlloc de fer-lo de forma

individual.


96

3.1.4. Espanya

La informació referent a Espanya és limitada si la comparem amb la de la resta de

països analitzats, però és important tenir en compte que es tracta del principal

mercat de proximitat, amb una tendència a créixer pel que fa al turisme interior i a

les motivacions vinculades al gaudi i observació de la natura.


• La població resident al país es xifra en 45,8 milions, amb una densitat

demogràfica molt baixa en comparació als països analitzats, tot i que més del

50% es concentra en 10 províncies. Considerant l’índex de paritat de compra

per avaluar el poder adquisitiu de la població, trobem que el 2008 era de 104

(França 108 i la resta de països amb índexs superiors).

• El 2008 els espanyols i altres residents del país han realitzat prop de 168,8

milions de viatges, un 6,8% més que l'any anterior. Quant a pernoctacions

s’estimaven en 780 milions, un 2% superior al 2007.

• A la Comunitat de Madrid la taxa de sortida va ser d'un 72,1% de la població,

mentre que a Catalunya i a Andalusia els percentatges van ser del 64,1% i

50,3% respectivament.

• Una de les diferències principals respecte als països emissors analitzats, és que

un 93% dels viatges, prop de 156,7 milions, han tingut com a destí el propi

país.

• L’estada mitjana en els viatges interns és de 4,3 nits, inferior a la de les

sortides a l’estranger, xifrada en 8,8 nits.

• El tipus d'allotjament més utilitzat (en un 33,6% dels casos) va ser l'habitatge

de familiars o amics. Un 29,5% va utilitzar habitatge propi, mentre que els

hotels van ser l'opció del 17,2% dels turistes.

• Un 12,5% dels turistes s'han servit d'internet per planificar els seus viatges. En

el 96% dels casos la xarxa va ser utilitzada com a font d'informació i el 67,4%

va ser utilitzada per realitzar la reserva. En un 30,8%, com a mitjà de realitzar

el pagament final.

• En analitzar l'estacionalitat dels viatges, s'observa que un 60% va ser realitzat

entre juny i setembre, i períodes festius com Setmana Santa i el pont de maig.


97

Prop del 27% del total de pernoctacions s'ha concentrat durant el període

d'estiu.

• Els principals mercats emissors van ser Madrid (18,2%), Catalunya (16,2%) i

Andalusia (15,1%), responsables per tant, de gairebé la meitat dels viatges

realitzats.

• En el cas de Catalunya, la majoria dels viatges (un 63,6%) han generat visites

al propi destí, mentre que un 24,8% dels residents ha viatjat a altres

comunitats autònomes. Un 11,8% han tingut altres països com destí, cosa que

converteix a Catalunya en el principal emissor de turistes a l'estranger de l'estat

espanyol.

• Els principals mercats emissors cap a Catalunya van ser Aragó i Andalusia.

• En el cas específic de Catalunya, l'ús i gaudi de la platja ha destacat com a

principal activitat dels turistes. Tanmateix, cal destacar que la pràctica esportiva

en el destí va ser superior a la mitjana, amb un 16,1%. Un altre destí que ha

destacat en aquest segment va ser Aragó, on un 23,2% dels turistes han

practicat algun tipus d'esport.

• La pràctica d'esports en els viatges realitzats a Espanya es troba en expansió.

Un 32% dels turistes que viatgen cercant el turisme de natura al país ho fan

motivats per la voluntat de practicar algun tipus d’esport.


• L’estat espanyol compta amb 14 Parcs Nacionals, la gestió de la major part dels

quals ha estat traspassada a les Comunitats Autònomes on es troben situats. El

Ministeri de Medi Ambient disposa d’una plana web

www.reddeparquesnacionales.mma.es amb informació somera de la situació,

característiques, normativa i links però no cobreix els requeriments d’una plana

d’informació turística. En el capítol 2 d’aquest informe ja hem fet menció

d’algunes dades relacionades amb l’oferta de turisme de natura i els espais

naturals protegits de l’estat espanyol recollint dades que publica Europarc

España i les Comunitats Autònomes, que no reproduïm de nou en aquest

apartat.

• La pàgina web de TURESPAÑA www.spain.info disposa d’un apartat dedicat als

Parcs Nacionals, amb les característiques i situació de cada un d’ells, però hi

mancaria informació més detallada de propostes, allotjaments, etc.


98

• Recentment s’ha creat un Club de Producte Ecoturismo en Espacios Protegidos

per a Parcs acreditats amb la Carta Europea del Turisme Sostenible i que

compta amb el recolzament de Europarc España.

• A Andalusia es xifren en 70 milions d’euros els ingressos generats per l’activitat

turística en els parcs naturals protegits. L’oferta hotelera ha crescut des del

1996 en un 300% amb 27.000 places a més de les corresponents a

apartaments, turisme rural i recintes d’acampada.

• L’estudi Turismo de Montaña elaborat per Innova Management per Turespaña

l’any 2007, classifica els principals productes que s’hi desenvolupen com els

següents: turisme de natura, observació de fauna i flora (on destaca les

actuacions del Patronat de Turisme de Lleida i de Navarra), esports d’aventura,

escalada, senderisme (amb informació sobre els GR de Catalunya, com els més

importants, Pirineu d’Osca, Serra de Tramuntana i La Palma)

Segons els autors, el potencial dels destins per a la pràctica d’esports

d’aventura està condicionat al volum d’empreses que ofereixen els productes.

La major concentració es troba al Pirineu català –sobretot a Lleida- tot i que

també està força desenvolupat als Pics d’Europa.

Destaca així mateix el fet que l’estat espanyol disposa de 26 espais protegits

catalogats com a Reserves de la Biosfera, la qual cosa el posiciona com el tercer

país del món amb major nombre d’espais protegits.


• El document “Plan de Impulso de la Naturaleza en España” es fa ressò de la

tendència creixent vers les activitats a la natura i addueix per exemple que

augmenten les llicències federatives en un 35% entre 1999 i 2004 i les estades

a càmpings i cases rurals en un 20%. Per tant, explica que està molt per sobre

de l’evolució que anaven tenint en aquells anys els viatges interns dels

espanyols (2%), els dels turistes estrangers (12%) o les pernoctacions

hoteleres (-1%).

• En l’informe, es calcula que són 35 milions de pernoctacions per any a l’estat

espanyol les que es podrien associar amb el turisme de natura (en correspondre

a allotjaments característics del medi rural).


99

• Les visites als espais naturals protegits a l’estat espanyol superava el 2004 els

30 milions anuals. Tanmateix, xifres presentades per Europarc el 2007, els

xifraven ja en 36 milions de visitants, dels quals 11 milions als Parcs Nacionals.

• En l’esmentat estudi Turismo de Montaña realitzat per Turespaña l’any 2007, es

xifra en 570.500 el nombre de turistes internacionals vinculats a aquesta

activitat, la qual cosa significa un 1% del total de visitants estrangers,

percentatge que arriba al 4,1% a Àustria o al 8,5% a Suïssa. També es

manifesta que es concentra en molt pocs destins, en concret el Pirineu català

(27%), la Serra de Tramuntana (21%) i el Pirineu d’Osca (13,5%).

• Entre les motivacions principals que s’apunten en aquest estudi hi ha el de

practicar senderisme, natura en general, descansar i desconnectar. La visita a

un Parc Nacional no es troba entre les motivacions prioritàries.

• L’estudi incorpora una anàlisi de la demanda de 9 països europeus, en els què

s’identifiquen quins són els principals destins, l’opinió sobre els viatges realitzats

i el posicionament i imatge de l’estat espanyol, com a destí de turisme de

natura.

• L’estiu és l’època en què la demanda és més important i entre les motivacions,

destaca el senderisme amb prop del 45% i en canvi, la visita a Parcs Naturals

no és considerada un factor principal. Internet és el mitjà d’informació més

consultat (un 50% dels turistes entrevistats en destí), seguida de guies i llibres.

• Pel que fa a la imatge com a destí de muntanya, s’aprecia un desconeixement

molt important entre els visitants potencials, que associen Espanya a un destí

de sol i platja.

• Pel que fa al cicloturisme, a partir d’una enquesta realitzada a gestors de Vies

Verdes de l’estat espanyol, l’any 2007, es conclou que són utilitzades per un

promig de 50.000 usuaris/any cada una d’elles (Vies Verdes de Girona arriben

als 800.000 usuaris). Extrapolant aquesta xifra, s’arribaria a 3,2 milions

d’usuaris. El 60% és població local i el 40% visitants i d’aquest últim, el 35%

pernocta a la zona. De nou extrapolant aquesta xifra, estimen en 448.000 el

nombre de pernoctacions anuals a l’estat, vinculades a les Vies Verdes. En

l’estudi es manifesta una manca d’informació de base que permeti conèixer en

profunditat la tipologia de la demanda d’aquest recurs.

• A Extremadura, una de les principals destinacions del turisme ornitològic, es va

portar a terme un estudi de demanda d’aquesta tipologia de visitants, l’any


100

2007, amb el suport de la Subdirección General de Calidad e Innovación

Turística de la Secretaría General de Turismo. L’estudi es basa en diverses

fonts, com ara

o enquestes a membres de la Sociedad Española de Ornitología SEO;

o enquestes als visitants de la fira Expotural;

o qüestionaris distribuïts a empreses i establiments turístics;

o anàlisi dels “trip reports” o quaderns de viatges que omplen els aficionats

estrangers;

o anàlisi de planes web;

o i l’assistència a la fira British Birdwatching Fair, a Rutland.

Degut a que es tracta segurament d’una informació única a l’estat i alhora

extrapolable a altres destinacions com Catalunya, hem incorporat un extracte

extens dels resultats obtinguts.

Una primera aproximació es presenta a partir de la informació d’un guia

especialitzat, que estima en uns 1.400 clients britànics l’any els què fan viatges

de turisme ornitològic a l’estat espanyol. Estan organitzats per unes 20

empreses especialitzades, i en el 65% dels casos tenen com a motivació

exclusiva l’avistament d’aus. La destinació principal és Andalusia, seguida

d’Extremadura i els Pirineus.

En les enquestes a visitants i/o potencials visitants espanyols, destaca el fet que

un 47,1% combina l’avistament d’aus amb la visita a parcs naturals. Els

establiments d’allotjament més comuns són la casa rural i l’hotel i l’estada és de

2-3 nits en el 34,8% dels casos, i 25,4% entre 4 i 5, amb un percentatge

similar, de més de 6 nits. També en aquest cas, només un 25% contractarien

un guia especialitzat.

La informació més interessant corresponent als visitants estrangers es troba en

els “trip reports”. Entre 1996 i 2006 es van analitzar 105 que incloïen

Extremadura com a destinació, dels quals en el 36% dels casos és la única. La

procedència dels visitants és majoritàriament del Regne Unit (75% dels casos).

Pel que fa a l’organització del viatge, un 62% ho fa pel seu compte i un 35%

mitjançant un tour operador. L’estada mitjana és de 5 a 10 dies i s’allotgen en

cases rurals o hotels de categoria baixa (1 estrella o hostals). El 33% han

contractat un guia local.


101

Pel que fa a l’anàlisi de productes a partir de catàlegs d’operadors especialitzats,

aquest estudi de l’any 2007 identifica 202 productes de turisme ornitològic a tot

l’estat espanyol, dels quals 55 inclouen Extremadura (30 en combinació amb

altres zones). La durada més habitual és de 8 dies i l’allotjament és en hotel o

casa rural de nivell mig-alt. El grup es composa habitualment de 7-8 persones i

té un preu mig de 1.004 € a Espanya i 1.341 € a Extremadura.

És interessant així mateix el resultat de les entrevistes en profunditat a 28

establiments i guies especialitzats de la zona, que coincideix amb les

característiques esmentades a partir de l’anàlisi dels productes. El nombre de

grups rebuts el 2006 s’estima en 133 segons la distribució següent:

Nombre de grups rebuts el 2006 a establiments d’Extremadura (estimació):

Regne Unit 21

Bèlgica 10

Alemanya 9

França 8

Holanda 7

Itàlia 6

Suïssa 3

Irlanda 3

USA i Canadà 4

Resta 4

L’estudi proposa algunes recomanacions, com la de reforçar la imatge de

qualitat dels destins, sobretot en el mercat britànic; crear paquets mixtes amb

visites a espais naturals protegits i elements d’interès cultural per tal d’atreure

la demanda nacional; seleccionar a l’empresariat millor preparat per crear

productes de turisme ornitològic; invertir en la formació de guies locals amb un

alt coneixement de les aus, però també del patrimoni natural i cultural; avaluar

les iniciatives dutes a terme a l’estat espanyol i elaborar un manual de bones

pràctiques.


102

3.1.5. Països Baixos


• Holanda i Bèlgica, amb 16,4 i 10,7 milions d’habitants respectivament, tenen un

volum de població molt inferior a la dels països analitzats prèviament però amb

una densitat molt alta, degut a les seves reduïdes dimensions.

• La situació econòmica a Holanda és molt positiva. Es tracta de la sisena

economia entre els països europeus i al juny del 2009, la taxa de desocupació

era únicament del 3,3%, la menor de la Unió Europea. El PIB per càpita tenint

en compte el poder de paritat de compra mostra un índex de 131, el major dels

països analitzats.

Bèlgica és el tercer país entre els analitzats amb un nivell adquisitiu més alt,

(PIB el 2007 amb un índex de 118, el tercer després d’Holanda i Regne Unit).

La taxa d’atur al país a maig de 2009 era molt més elevada, amb un 8,2%.

• Holanda és un país amb una taxa de sortida vacacional important segons

l’Estudi sobre els mercats turístics emissors del Benelux elaborat pel Centre de

Promoció Turísica de Catalunya, ja que 8 de cada 10 residents fan vacances

almenys 1 cop l’any i d’aquests, prop del 50% es desplacen fora del país. La

mitjana de vacances per resident és de 2,78 per any.

En el cas de Bèlgica, el 2007 es van realitzar 9,9 milions de vacances amb una

mitjana de 1,6 viatges per resident. Un 74,4% dels viatges tenien com a

destinació altres països.

• Els principals destins d’estiu dels holandesos han estat els mateixos durant els

últims 10 anys. França ha liderat el rànquing i la majoria de viatges a aquests

país estan motivats pel relax (24%), el turisme de natura (21%) i les vacances

actives (20%). Espanya va ser el segon destí fins el 2003 en què va ser superat

per Alemanya. La principal motivació dels viatges a Espanya és el sol i la platja

(prop del 27%), mentre que el turisme de natura (5%) i les vacances actives

(3%), són minoritàries.

França és la principal destinació dels belgues i ha mantingut el lideratge des de

l’any 2000. Espanya és la segona destinació, però amb una reducció important

entre els anys 2000 i 2004. La motivació principal és també el sol i la platja,

que en el cas de Catalunya arriba al 77,6%.


103

• D’acord amb un informe de conjuntura de TURESPAÑA l’estiu del 2009, en el

darrer any un 60% de les vacances a l’estranger han estat reservades per

Internet.

En el cas de Bèlgica, internet destaca també com a font d’informació més

utilitzada abans de viatjar, sent consultada per un 23,6% dels viatgers.


• El 2007 Espanya va rebre més 1,5 milions d’holandesos (9% del total de

vacances) i aproximadament el 32,6% de les visites van tenir lloc a l’estiu. A

l’hivern passa a ocupar el tercer lloc del rànquing amb 569.000 turistes.

L’estada mitjana dels viatges a Espanya s’estima en 13 dies.

En el cas de Bèlgica segons dades de Frontur de setembre de 2009, la xifra de

turistes arribats durant l’any 2009 ha estat de 1,3 milions, el que representa un

descens del 4,7% molt inferior per tant, al descens de turistes holandesos que

es calcula en un 14,8%.

• Segons una enquesta realitzada el 2009, els belgues que tenen un major interès

per viatjar a Espanya són de classe mitja-baixa i baixa. El col·lectiu que més

interès mostra és el de la franja d’edat d’entre 18-24 anys i en menor

proporció, les persones d’entre 25-34 anys. Les persones de més de 55 anys

mostren un menor interès si considerem la tendència d’envelliment de la

població.

En el cas d’Holanda l’Estudi dels mercats turístics emissors de Benelux de l’any

2007 identificava els holandesos com de classe alta i mitja-alta en un 55%.

• Catalunya és la regió d’Espanya que més turistes holandesos rep, prop del 36%

del total. En el cas de Bèlgica arriba al 39,4%.

• Segons l’Observatori de Turisme de Catalunya en el 2008, Holanda i Bèlgica han

generat conjuntament prop de 1,38 milions de visites que els ha posicionat com

a quart mercat emissor de Catalunya.

• Ambdós mercats concentren junts prop del 9,3% de les visites realitzades per

turistes estrangers al destí i el 11,8 de les pernoctacions.

• En el 2008, l’estada mitjana d’ambdós mercats emissors a Catalunya fou de 9,4

pernoctacions i, en el cas dels turistes allotjats en establiment hotelers, l’estada

mitjana es redueix a 4,2 dies.


104

• Encara que no existeixen dades disponibles sobre les activitats dels holandesos

en les seves visites a Catalunya, s’observa que durant la seva permanència a

Espanya, caminar destaca com a segona activitat principal (realitzada per prop

del 66% dels turistes), sent superada per “anar a sopar fora”.


• Holanda compta amb importants institucions dedicades a la preservació dels

entorns naturals, principalment Natuurmonumenten, creada al 1905 amb

l’objectiu de preservar la natura, els paisatges i el patrimoni cultural com a

forma de promoure una millor qualitat de vida en el país. Actualment,

l’organització té prop de 882.000 membres i a més d’adquirir i de restaurar

espais naturals per garantir la seva preservació, promou la realització de

diverses activitats en el medi natural.

• Pel que fa a espais protegits, trobem 20 parcs nacionals que es presenten

conjuntament a la plana web www.nationaalpark.nl . Els dos primers es van

crear per iniciativa privada mentre que els 18 restants són més recents, daten

dels últims 25 anys. En dos casos, es tracta de parcs transfronterers, amb

Bèlgica i Alemanya. L’associació de parcs naturals (SNP –

Samenwerkingsvervand Nationale Parken) publica un fulletó de presentació dels

20 parcs, editat en holandès, anglès, francès i alemany.

Els socis dels parcs són entre d’altres, la federació de propietaris rurals,

Natuurmonumenten, ministeris, ajuntaments i altres entitats públiques i

privades. També l’ANWB (Automòbil Club d’Holanda) participa en la gestió dels

parcs naturals.

• Bèlgica compta amb 1 parc nacional a la regió de Flandes, el de Hoge Kempen,

declarat l’any 2006, a més de diversos parcs naturals a ambdues regions, de

Flandes i de Wallonie. Tanmateix, no es troba una informació unificada per a

tot el país i no figura tampoc una informació específica a les pàgines de

presentació turística globals i de les regions.


• En el seu temps d’oci, els programes a l’aire lliure i els que preferentment

impliquen activitats físiques són els favorits dels holandesos. Entre aquestes

activats, destaquen les caminades recreatives (realitzades per prop del 60% de


105

la població) i el ciclisme, practicat regularment per prop del 50% del

holandesos.

• L’afició del holandesos per caminar es confirma també a través de l’alta adhesió

a clubs de senderisme.

• Pel que fa al ciclisme s’observa que segons EuroVelo, Holanda és un dels

mercats europeus en què el cicloturisme es troba més consolidat, especialment

en funció de la infraestructura existent en el país.

• D’acord amb la Plataforma Nacional de Ciclisme d’Holanda (Stichting Landelijk

Fietsplatform – SLF-), les rutes internes són utilitzades per prop d’1 milió de

persones que anualment, generen aproximadament 2,5 milions de pernoctacions

i 150 milions d’euros al país. Aquesta entitat considera que els aspectes més

importants per atreure el ciclista recreatiu són la qualitat de l’entorn, l’oferta de

camins i rutes, i el grau de tranquil·litat i la seguretat. Les fonts d’informació

d’aquest públic són els catàlegs, les revistes i internet.

• Segons el CPT del Benelux, a Bèlgica entre les activitats esportives que compten

amb una més gran quantitat d’adeptes, destaquen el senderisme i el

cicloturisme.

• En el 2005, s’estimava en prop de 100.000 belgues els que formaven part

d’algun club de senderisme i realitzaven caminades recreatives freqüentment.

• Pel que es refereix al ciclisme, en el 2005 s’ha estimat que prop de 52.000

belgues formaven part també d’algun club de ciclisme en el país.


• Natuurmonumenten www.natuurmonumenten.nl, organització sense ànim de

lucre de Holanda que promou la protecció de la natura i compta amb 882.000

membres.

• També a Holanda trobem la Nederlandse Wandelsport Bond (NWB) www.nwb.nl

–la més importat organització de senderisme del país – i la KNBLO Wandelsport

Organisatie Nederland www.knblo.nl, que compten amb 210.000 i 30.000

membres respectivament.

• El Stichting Landelijk Fietsplatform – SLF- www.nederlandfietsland.nl que

gestiona la xarxa de camins rurals (LF) adaptades per a la pràctica del ciclisme.


106

Entre les seves activitats hi ha la d’analitzar l’impacte social i econòmic de

l’activitat, quins són els requeriments del ciclista recreatiu, etc.

• Fietsersbond és una associació de ciclisme www.fietsersbond.nl amb 33.000

associats i 130 clubs. Promou la seguretat i el manteniment de les rutes del

país dedicades al ciclisme.

• Una de les accions que es realitzen al país és fomentar concursos a nivell local

de “qui fa la ruta més bonica” i enviar-la al portal www.routeyou.com on es tria

la millor i se li dona un premi. De fet, aquest portal inclou rutes de molts països

i també de Catalunya, a partir de les aportacions d’un resident a la zona de

l’Empordà.

• Destaquem com a tipus d’allotjament els Trekkerhuts www.trekkershutten.nl. Es

tracta d’allotjaments senzills fomentats per l’administració del país. Tenen un

preu fix i es tracta de tipus bungalows dins dels càmpings i en què es

proporciona tot el necessari, per tal que els ciclistes no hagin de desplaçar

equipatge.

• En el cas de Bèlgica, trobem Aktivia www.aktivia.be, organització oficial

d’esports del país. Compta amb més de 250 organitzacions de senderisme a la

regió de Flandes i promou activitats de senderisme per a sèniors.

• També Vlaamse Wandel-en Omnisportfederatie (VWO) www.vwofederatie.be

formada a partir de la fusió de dues federacions esportives (la Vlaamse

Kampeerders – SFVK i la Vlaamse Wandelaarsbond - VWB), compta amb uns

10.000 membres en la Regió de Flandes i més de 60 clubs de senderisme. La

institució organitza activitats relacionades amb senderisme i cicloturisme.

• La Vlaamse Wandel Federatie (VWF) www.vwf.be, creada fa trenta anys, és una

federació esportiva que congrega prop de 80 clubs, els quals compten amb

aproximadament 17.000 senderistes afiliats. La federació es dedica a la

promoció d'activitats de senderisme i busca atreure la màxima quantitat

possible de senderistes cap als esdeveniments organitzats.

• Pel que fa al ciclisme, trobem com a Holanda la Fietsersbond www.vwf.be a les

regions de Flandes i Brussel·les. Compta amb 6.000 associats que representen

a uns 20.000 ciclistes.

• També FBC/BBR www.cyclo.be Federació de cicloturisme i BTT.


107


• A través de l’anàlisi dels catàlegs de 60 operadors holandesos i belgues,

especialitzats en turisme actiu i de natura, veiem que els productes majoritaris

estan relacionats amb el senderisme i el cicloturisme. En menor mesura hi ha la

descoberta, el trekking, la cultura, la natura, l’observació d’aus, el turisme

eqüestre, etc. Bona part combinen diversos productes en un mateix catàleg.

• D’una selecció de 43 dels principals catàlegs dels operadors de referència, s’ha

avaluat la importància de destins turístics de característiques similars als que

oferta Catalunya, segons el nombre de pàgines que dediquen a cada un

d’aquests països i destinacions. Així, el país que té una presència més notable

pel que fa a nombre de pàgines és França, i els principals destins per ordre

d’importància són Provence-Côte d’Azur, Loire, Pirineus, Alps i Còrsega.

El segon país per pàgines en els catàlegs analitzats és Itàlia, en el qual la zona

del Vèneto és la destinació amb més presència, seguida de Toscana, Cinque

Terre i Alps-Dolomites.

Els destins de l’estat espanyol tenen una presència molt similar a la de Itàlia i la

principal destinació és Catalunya, seguida d’Andalusia i Canàries.

• Pel que fa als destins de Catalunya, els hem trobat en 16 catàlegs diferents i

ocupen 31 pàgines, entenent que en els catàlegs on-line, cada producte ha

estat considerat com una pàgina.

• Pharos Reizen és el que dedica més pàgines a Catalunya (5) a través de

productes destinats a les famílies. Ardanza un operador sense catàleg en paper,

ofereix on-line 6 productes. Adjuntem un quadre amb la relació d’operadors,

catàlegs i planes dedicades.


108

Destinacions de Catalunya en els catàlegs analitzats:

País Agència Nom catàleg Planes Holanda EIGEN WIJZE REIZEN Individuelle fiets- en wandelvakanties 1Bèlgica VOS TRAVEL Fiets & Wandelvakaties 1Holanda DE JONG INTRA VAKANTIES Fietsreizen en Wandelreizen 1Holanda KRAS Fiets- & wandelvakanties 1Holanda PHAROS REIZEN Eevaar Europa! 1

Holanda FIETS VAKANTIE WINKEL Individuele Fietshotelvakanties in Nederlans en Europa 1

Holanda PHAROS REIZEN Familievakantie in Europa 5Holanda TUI-NEDERLAND Wellness 1Holanda STAP REIZEN Wandelen & Mer 1Bèlgica KRISKRAS Cultur en natuur 2Bèlgica ANDERS REIZEN Wereldwijd Wandelen 1Bèlgica ANDERS REIZEN Actieve Jongenreizen 1Holanda OLIVA TRAVEL WANDELREIZEN Wandelen in onontdekt Spanje en Portugal 2Holanda INTERTREK Natuurlijk wandelen 3Holanda ARDANZA 6Holanda TOPO-AKTIEF Wandelvakanties 3 Total Bèlgica i Holanda 31


109

3.2. PRESÈNCIA DELS ESPAIS NATURALS ALS OPERADORS DE TURISME DE NATURA I TURISME ACTIU

Una de les anàlisis que hem considerat oportú realitzar, es basa en identificar la

presència dels espais naturals de Catalunya en els catàlegs dels operadors de

turisme de natura i actiu dels principals mercats emissors i comparar-la amb la

presència que hi tenen altres espais naturals, de destins de característiques

similars.

Aquesta anàlisi l’hem fet a partir d’una selecció de catàlegs d’operadors de França,

Regne Unit, Alemanya, Holanda i Bèlgica dels anys 2008 i/o 2009. A cada un

d’aquests països, hem buscat els operadors que ofereixen productes de destins de

Catalunya per analitzar d’una banda, si aquests productes passen pels parcs

naturals del nostre país i d’altra, si els identifiquen com a tals en les descripcions

que en fan. Així mateix, hem fet una comparativa amb productes dels mateixos

catàlegs que passen per parcs situats a França, Itàlia així com a Ordesa i La

Gomera a Espanya, per veure el pes que tenia cada un d’ells.

En el cas de Catalunya hem triat els quatre parcs que tenen una presència més

habitual, sigui per la seva situació geogràfica o pel seu reconeixement

internacional. Concretament es tracta dels Parcs Naturals del Cap de Creus,

Aiguamolls de l’Empordà, Zona Volcànica de la Garrotxa i del Parc Nacional

d’Aigüestortes.

En aquesta anàlisi comparativa per països podem veure que alguns espais naturals

protegits tenen un pes important en el conjunt de tots els mercats. És el cas

especialment del Parc Nacional de Cinque Terre d’Itàlia, que té una presència molt

constant en la major part dels catàlegs de tots els països. Passa el mateix també

amb els Parcs canaris de La Gomera i/o La Palma que, excepte en el cas del Regne

Unit, són uns dels espais amb major presència en els catàlegs.

És de destacar també el reconeixement que té el Parc natura de la Garrotxa entre

els operadors del Regne Unit i dels Països Baixos. En canvi, pel que fa a Alemanya i

França, la seva presència és molt minoritària.


110

França.

• Dels 25 catàlegs analitzats, en 13 hi ha alguna oferta relacionada amb els Parcs

de Catalunya i en 12 no s’hi troba.

• Els Parcs de Gomera i/o La Palma, de les illes Canàries són els que tenen una

presència més constant en aquests catàlegs i els segueixen en importància, el

Parc francès de Mercantour, situat a la regió de Provence-Alpes-Côte d’Azur i el

Parc Natural de Cap de Creus. Cal tenir present que a l’entorn d’aquest últim

Parc hi ha una de les rutes de senderisme de Catalunya que més oferten els

operadors francesos, es tracta de la ruta Cotllioure-Cap de Creus. És de

destacar que la major part dels catàlegs identifiquen el status de Parc en parlar

de Cap de Creus.

• El següent Parc en importància és el de Cinque Terre, que és present en 11 dels

catàlegs analitzats però només en 5 s’identifica la seva condició de Parc. També

té una presència notòria el Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido, que

apareix en 9 catàlegs i s’identifica com a tal en 5.

• La resta de parcs de Catalunya tenen una presència menor, només és de

destacar el Parc Nacional d’Aigüestortes en 6 dels catàlegs. El Parc de la

Garrotxa no apareix en cap dels catàlegs analitzats.

Presència dels espais naturals en els catàlegs dels operadors de turisme de natura i actiu

FRANÇA Total 25 catàlegs

ANY MER

CA

NTO

UR

CÉV

EN

NES

DO

LO

MIT

ES

CIN

QU

E

TER

RE

CA

P D

E

CR

EU

S

AIG

UA

MO

LLS

AIG

ÜE

S-

TO

RTES

GA

RR

OTX

A

OR

DES

A

GO

ME

RA

/

LA

PA

LM

A

Viamonts 2008 No indica. Sí. No indica. No indica.Terres d'aventure 2008 Sí. Sí. Sí.Nouvelles Frontières 2008 No indica.Zig-zag 2008 Sí.Verdie 2008 Sí.Montagne evasion 2008 No indica. Sí i 1 no indica. No indica. Sí i 2 no indica. Sí. Sí.La biciclette verte 2008 No indica.Chemins du sud 2008 Sí. Sí i 1 no indica. No indica. Sí.Randonades 2008 Sí i 1 no ind Sí. Sí. Sí.La Pèlerine 2008 Sí. Sí. Sí i 1 no ind Sí.La Balaguère 2008 No indica. No indica. Sí. Sí. Sí.Allibert 2008 No indica. Sí.Chamina voyages 2008 No indica. No indica. Sí. Sí. Sí.Visages 2008 Sí. Sí. No indica. No indica.Terres d'aventure 2008 No indica. Sí. Sí. Sí.Club aventure 2008 Sí. Sí. No indica. Sí i 1 no indica. Sí No indica. Sí.Pedibus 2008 Sí. Sí. No indica. Sí i 1 no indica.Viamonts 2008 No indica. No indica. Sí i 1 no indica. Sí. No indica.France randonnée 2008 Sí. Sí. Sí.Nomade 2008Vacances bleues 2008 No indica. Sí. No indica.Visages 2008 Sí i 1 no indica. Sí.Femmes du monde 2008La Balaguère 2008 Sí. No indica. No indica. No indica. Sí. Sí. Sí.Pedestria 2008

Catàlegs en què apareix 12 6 7 11 12 3 6 9 14S'indica condició de Parc 8 3 4 5 8 3 6 5 11


111

Regne Unit

• Hem analitzat també 25 catàlegs d’operadors de senderisme i turisme de natura

de l’any 2008.

• En aquest cas, la presència dels Parcs naturals catalans és més important que

en el cas de França pel que fa al nombre de catàlegs, ja que aquests espais

apareixen en 16 dels 25 analitzats.

• El Parc Natural de les Dolomites a Itàlia és el que apareix en més catàlegs (11)

però només s’identifica aquesta condició en 5.

• El Parc de la Zona Volcànica de la Garrotxa és el segon en presència (10

catàlegs i a 8 s’identifica la condició de Parc) conjuntament amb el Parc

Nacional de Cinque Terre a Itàlia (10 catàlegs, 5 identificats).

• El segueixen en importància el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant

Maurici i els Parcs de la Gomera i/o La Palma (6 i 5 catàlegs respectivament).


REGNE UNIT 25 catàlegs

ANY MER

CA

NTO

UR

CÉ

VE

NN

ES

DO

LO

MIT

ES

CIN

QU

E T

ER

RE

CA

P D

E C

REU

S

AIG

UA

MO

LLS

AIG

ÜES

-TO

RTES

GA

RR

OTX

A

OR

DESA

GO

MER

A/

LA

PA

LM

A

Pura aventura 2008 Sí.Walks worldwide 2008 No indica. Sí.Utraks 2008 Sí. Sí.The travel naturalist 2008 No indica. No indica. Sí. Sí. Sí.Belle France 2008 No indica.Exodous 2008 Sí.Cycling holidays 2008Sherpa 2008 No indica.Intrepid 2008 No indica. Sí.Inntravel 2008 No indica. No indica No indica. Sí i 1 no indica.Ramblers 2009 No indica.Naturtrek 2008 Sí. Sí. Sí. Sí.HF Wlaking Holidays 2008 Sí. No indica. Sí.Peregrine 2008 No indica.Ramblers 2008 No indica. Sí. Sí. No indica. Sí i 1 no indica.Explore! 2008 SíExodous 2008 Sí. Sí.On foot holidays 2008 Sí.Inntravel 2008 Sí. Sí. Sí. Sí. Sí. Sí. Sí.Inghams 2008 No indica.Eathwatch 2008Atg Oxford Escorted 2008 No indica. No indica. No indica. Sí.Sherpa 2008 No indica. Sí. No indica. Sí. Sí. Sí.Page and Moy 2008 Sí.Activit ies abroad 2008 No indica. Sí.

Catàlegs en què apareix 4 4 11 10 4 2 6 10 2 5

S'indica condició de Parc 1 3 5 5 2 1 6 8 2 4


112

Alemanya

• S’han analitzat també 25 catàlegs dels principals operadors alemanys de

senderisme i turisme de natura corresponents a l’any 2008.

• En aquest cas, la presència dels espais naturals de Catalunya és molt menor

que en els altres països estudiats. Només apareix en 6 dels catàlegs.

• Els parcs naturals que tenen una presència més important són els de les illes

Canàries de La Gomera i/o La Palma, que trobem en 16 dels 25 analitzats, en

13 dels quals s’identifiquen com a Parcs.

• Els parcs italians de Cinque Terre i Dolomites tenen també una presència molt

destacada, tots dos en 10 catàlegs diferents però la seva condició de Parc no és

massa rellevant (en 2 i 4 catàlegs, respectivament).

• Els parcs de Catalunya com hem dit, tenen una presència molt poc significativa.

Només Cap de Creus i Aigüestortes apareixen en 4 catàlegs, en 3 dels quals

s’identifiquen com a tals.


ALEMANYA 25 catàlegs

ANY MER

CA

NT

OU

R

CÉV

EN

NES

DO

LOM

ITES

CIN

QU

E T

ER

RE

CA

P D

E C

REU

S

AIG

UA

MO

LLS

AIG

ÜES

TO

RTES

GA

RR

OTX

A

OR

DE

SA

GO

MER

A/

LA

P

ALM

A

Detour 2008Vamos 2008 No indica Sí i 1 no indica. Sí.One world 2008Deri W ünsche wanderreize 2008 Sí. Sí.Avantí 2008 No indica. Sí.Natours 2008 No indica. No indica Sí. Sí.Schulz aktiv reize 2008 Sí.Rucksack reizen 2008 No indica. Sí i 1 no indica.Vuelta "Spanien" 2008 Sí. Sí. Sí. Sí. Sí. Sí.Wikinger reizen 2008 No indica. Sí. No indica. Sí. Sí.Neckermann 2008 Sí. No indica. No indica. No indica. Sí.Gebeco 2008 No indica. Sí. No indica. Sí i 1 no indica.Dr. Koch 2008 Sí.Activida Tours 2008 No indica. No indica. Sí.Renatour 2008 Sí i 1 no indica. No indica.Balaumer 2008 No indica. No indica No indica. Sí.Activida Tours 2008 No indica.Se-pressereizen 2008Rückenwind Reizen 2008Nabu "birding tours" 2008 Sí.Travel-to-nature 2008 Sí i 1 no indica. Sí.Reise-karhu 2008 No indica.Wikinger reizen 2008 No indica.Pedalo 2008 No indica. Sí. Sí.Lupe Reizen 2008 No indica. No indica.

Catàlegs en què apareix 3 4 10 10 4 1 4 2 1 16

S'indica condició de Parc 2 0 4 2 3 1 3 1 1 13


113

Bèlgica i Holanda

• Pel que fa als Països Baixos, el nombre de catàlegs analitzats és de 19, ja que

per la dimensió dels mercats, els operadors són en general més petits i bona

part d’ells només publiquen els seus productes a la web. Els catàlegs

corresponen a l’any 2009.

• Només en 7 catàlegs hi ha representació dels parcs naturals de Catalunya, que

hem seleccionat per a aquesta anàlisi comparativa.

• El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa conjuntament amb el de

Cinque Terre són els que tenen una presència més constant en els catàlegs

analitzats. Tots dos apareixen en 7 dels 19 catàlegs, en el cas de Garrotxa en 4

es cita la condició de Parc i en el cas de Cinque Terre, en 2.

• Els parcs de La Palma i/o La Gomera apareixen en 5 dels catàlegs, en 4 d’ells

citats com a Parc.

• Els Aiguamolls de l’Empordà també apareixen en 5 dels catàlegs (i en tots 5 es

cita la seva condició de Parc), i per tant aquests països són els que li atorguen

major presència de tots els analitzats.


HOLANDA I BÈLGICA 19 catàlegs

ANY MER

CA

NTO

UR

CÉV

EN

NES

DO

LO

MIT

ES

CIN

QU

E T

ER

RE

CA

P D

E C

REU

S

AIG

UA

MO

LLS

AIG

ÜES

TO

RTES

GA

RR

OT

XA

OR

DESA

GO

ME

RA

/ L

A

PA

LM

A

Anders reisen "Jong" 2009 No indica. Sí. Sí. No indica. Sí. Sí.

Anders reisen "in groep" 2009 No indica. Sí. Sí. No indica. No indica. Sí.

Eigen-wijze reizen "individuelle" 2009 No indica. Sí. Sí. Sí. No indica.

Kris-kras 2009 Sí. No indica. No indica.

Stap-reizen 2009 No indica. No indica. Sí.

Djoser "wandel-Fiets" 2009 Sí.

Topo-aktief "on-line" 2009 Sí. No indica. Sí. Sí. Sí.

Aktiva tours 2009

De jong intra 2009

Vos travel 2009 Sí. Sí.

Kras 2009 Sí. Sí.

Snp natuurreizen 2009

Birdingbreaks 2009

Pharos reizen 2009

Cycletours 2009 No indica.

Fitál 2009

Fiets-fun 2009

Vliegen fiets 2009

Cycletours individuell 2009

Catàlegs en què apareix 4 7 2 5 7 4 5S'indica condició de Parc 2 2 2 5 4 2 4


114

4. ESTUDIS DE CASOS. ESPAIS NATURALS I POLÍTIQUES REGIONALS

Aquest capítol l’hem dedicat a conèixer amb un cert detall, experiències de gestió

de turisme en espais naturals protegits a nivell europeu. Es tracta que ens il·lustrin

de quines són les polítiques que s’estan aplicant en espais protegits, per promoure

un model de turisme conseqüent amb la seva protecció i respectuós amb els valors

que l’han motivada però estimulant al mateix temps, el desenvolupament endogen

dels territoris on estan ubicats.

Hem dividit aquest capítol en tres grans apartats. El primer es basa en una selecció

de 11 espais naturals protegits d’Itàlia (2), França (3), Regne Unit (2), Espanya

(2), Irlanda (1) i Finlàndia (1) que han obtingut la certificació de la Carta Europea

del Turisme Sostenible, alguns dels quals n’han estat els principals impulsors, com

és el cas del Parc Natural de la Zona Volcànica de La Garrotxa. D’aquests Parcs ens

interessen no només les característiques físiques i les figures de protecció, sinó la

forma en què es gestionen, els recursos que s’hi destinen, el nombre de visitants

que atreuen i molt especialment, els programes que promouen per assegurar una

gestió sostenible dels fluxos de visitants, la qualitat de l’experiència turística i

l’estímul a la creació i dinamització de les empreses que hi estan associades.

Per a la realització d’aquest apartat, volem destacar i agrair al mateix temps la

dedicació del Dr. Fernando Correia, Doctor en Turisme Sostenible per la Leeds

Metropolitan University, que per la seva experiència i coneixement dels parcs, ha

preparat aquestes fitxes tan complertes i ens ha donat orientacions sobre alguns

exemples de polítiques regionals, que incloem en l’apartat 4.3.

Pel que fa a l’apartat 4.2., es tracta de presentar també en el mateix format de

fitxa, dos parcs nacionals i una reserva marítima. Dos estan situats a la Liguria

(Itàlia), es tracta del Parco Nazionale delle Cinque Terre i l’Area Marina Protteta de

Portofino. El tercer és el Parc National de Port-Cros, a la regió Provence-Alpes-Côte

d’Azur, de França. Malgrat que en aquests casos no es tracta d’espais certificats

amb la Carta Europea del Turisme Sostenible, hem considerat oportú incloure’ls per

la seva similitud a nivell de hàbitats, entorns, pressió de visitants, etc. amb alguns

dels espais naturals protegits de Catalunya situats al litoral i les reserves marines

existents o en fase d’aprovació.


115

4.1. PARCS NATURALS AMB APLICACIÓ DE LA CARTA EUROPEA DEL TURISME SOSTENIBLE.

Tal com hem dit la selecció realitzada de parcs europeus que estan aplicant la Carta

Europea del Turisme Sostenible, s’ha fet conjuntament amb el professor Fernando

Correia que ha estat col·laborant en els processos de certificació d’alguns d’aquests

espais i per tant, és un gran coneixedor de les característiques i les problemàtiques

associades.

S’han triat 11 que per les seves activitats i en alguns casos per la seva situació,

podien ser comparables amb els espais de Catalunya. D’altres són completament

diferents, com és el cas de Syöte a Finlàndia, però vam considerar d’interès

analitzar com un espai situat en una zona tan poc habitada, és capaç d’estimular

fluxos de visitants i generar activitat econòmica al seu entorn. Podríem parlar d’un

altres cas també molt diferent, com és el Parc Nacional de Garajonay a l’illa de La

Gomera. Es tracta en aquest cas d’un espai amb un accés difícil però que per la

seva situació dins una zona turística molt concorreguda, ha generat unes

dinàmiques interessants de treball conjunt amb l’estructura turística local per fer

compatible la preservació de l’espai amb la seva funció turística.

De l’anàlisi conjunt d’aquests espais i seguint els quadres-resum de les fitxes,

podem veure el següent:

• En la major part dels casos es tracta d’espais molt més grans que els de

Catalunya. Van des de més de 320.000 hectàrees a Cévennes, més de 185.000

ha. a Luberon, més de 134.000 a Brecon Beacons, a d’altres que estan situats

entre les 30.000 i les 80.000 hectàrees. Recordem que a Catalunya, el més

gran (Alt Pirineu) té vora 70.000 hectàrees.

Els més petits d’aquesta selecció europea són els espanyols, Garajonay amb

3.948 hectàrees i La Garrotxa amb 15.309.

• Pel que fa a la població, la situació és molt diversa. Hi ha parcs totalment

despoblats com Syöte a Finlàndia o Alpi Marittime, amb 3.582 habitants i altres

amb molta densitat de població al seu entorn, com és el cas de l’Association

Rihn Vivant amb 400.000 habitants.


116

• Un dels elements diferenciadors destacables és la dotació pressupostària.

Malgrat no poder establir comparacions amb els de Catalunya per manca de

dades, sí que destaca el fet que alguns dels parcs tenen pressupostos notables.

Trobem 2 amb més de 7 milions d’euros, 1 amb 5 milions d’euros i 3 entre 1 i 3

milions d’euros anuals.

En aquest àmbit també és de destacar l’agilitat que tenen molts parcs per

captar recursos externs, a través de participació en programes europeus o

nacionals i regionals així com l’autogeneració d’ingressos. Ho esmenten per

exemple, Adamello Brenta, Alpi Marittime, Brecon Beacons, Cévennes i Forest of

Bowland.

• Pel que fa al nombre de visitants, en tots els casos és molt alt en comparació

amb els espais analitzats a Catalunya. Cal tenir present que també l’extensió

geogràfica és molt superior, però Brecon Beacons té 3,4 milions de visites l’any

i Rihn Vivant, 1,5 milions. Quatre parcs tenen més de 800.000 visitants l’any,

entre ells el Parc Nacional de Garajonay a La Gomera i en quatre casos, estan

entre 280.000 i 500.000 visitants l’any. Només en un Parc no hi ha una

estimació clara del nombre de visitants, però parlen que en el seu entorn hi

viuen un milió de persones, que és el seu públic majoritari. Es tracta de Forest

of Bowland.

En la major part dels casos, el públic internacional té molt poca importància

excepte Garajonay, La Garrotxa, Adamello Brenta i Alpi Marittime. És de

destacar que la informació sobre tipologia i comportament dels visitants és molt

complerta, en comparació amb la què es disposa dels parcs de Catalunya.

• Quant a places d’allotjament turístic, molts parcs disposen de menys

allotjament dels què hem analitzat a Catalunya, pel fet de no trobar-se en zones

turístiques consolidades i que la major part dels seus visitant provenen de

l’entorn. És notable però, el nombre de places dels parcs de Cévennes,

Adamello Brenta i Rihn Vivant.

• Un dels aspectes més interessants és la implicació del Parc amb el

desenvolupament endogen i especialment, amb la dinamització turística del

territori. Recomanem llegir en detall la informació de les fitxes en aquest àmbit

ja que és difícil fer-ne un resum però sí volem citar iniciatives molt comuns de:


117

o suport a la creació de productes específics per segmentar els visitants

(senderisme, cicloturisme, ecoturisme, etc.);

o gestió de programes globals d’activitats per allargar les temporades

turístiques de visita;

o creació de cards que combinen l’oferta de serveis per promoure la

mobilitat sostenible, amb el foment a la visita dels equipaments de

suport al parc i la compra de productes i serveis a les empreses locals;

o suport a la creació de clubs d’empreses;

o accions de formació;

o creació de marques de qualitat per a la promoció de productes

agroalimentaris i artesanals;

o participació en entitats i/o accions de comercialització;

o realització de campanyes de promoció turística del Parc per part dels

òrgans de gestió (participació a fires, organització d’activitats, suport a la

comercialització de productes, comunicació turística, etc.);

o creació de xarxes per treballar conjuntament en projectes internacionals,

intercanvi d’experiències, etc.

• Malgrat que no surt al quadre resum per la seva extensió, però queda molt ben

explicat a les fitxes, és important destacar el nombre i diversitat d’equipaments

i serveis que ofereixen els parcs analitzats: centres de visitants, d’interpretació,

senyalització de camins i rutes, camins per a visitants amb minusvalies, senders

educatius, àrees d’esbarjo i picnic, programes de visites guiades, sales

d’exposicions, etc. En aquest sentit, destaca l’extensió dels senders, en alguns

casos molt important.

Presentem les fitxes complertes a l’annex 1 d’aquest informe a fi de no trencar la

continuïtat del redactat, però recomanem molt especialment la seva lectura

detallada, per poder valorar correctament el treball i les iniciatives que estan duent

a terme.


118

Característiques dels Parcs europeus analitzats

Nom del Parc País Figura de protecció

Extensió en hectàrees

Població a l'entorn Pressupost Nombre de visitants Nombre de places Projectes turístics

Adamello Brenta Italia IUCN cat V 65.000 40.686 7 milions euros

871.000 visitants. dades sobre tipologia. Entre 10 i 15% són estrangers

103.000 llits entre primeres, segones residències (71.000). 335 hotels

* programa d'activitats L'Estiu al Parc * Parco Card. Carta d'ofertes i activitats a l'entorn del Parc* creació de productes específics: trekking, bicicleta, cavall, * servei d'audioguies amb MP3* Qualità Parc. Club per comercialització de productes de qualitat

Alpi Marittime Italia IUCN cat V. 28.000 3.582 5 milions euros

300.000 visitants, quasi la meitat pernocten. 12% estrangers

360 llits en hotels, dels quals un sol en té 210. 5 campings,

* Programa d'activitats d'animació març-octubre* Oferta de visites guiades* Web que connecta amb les empreses d'allotjament* Suport a la comercialització de productes agroalimentaris* Participació a fires

Association Rhin Vivant França

IUCN cat V. majoritàriament

16.192 Ha. i 22.420 de zones

de protecció especial. En total

aprox. més de 38.000 Ha.

400.000

170.000 euros

(activitats, comunicació,

sense despeses

estructurals)

1,5 milions en tota la zona, no tots vinculats al Parc.

Nombre de places molt gran, per la importància turística de la zona (Strasbourg, etc.)

* Suport al desenvolupament de productes específics: ornitologia, pesca i de forest* Portal turístic amb ofertes públiques i privades* Política de comunicació internacional

Brecon Beacons Regne Unit IUCN cat V. 134.600 33.000 3,4 milions visites any, majorit.

d'un dia. 1% estrangers

Prop de 5.800 llits entre hotels, bungalows, caravaning,etc.

* Creació d'una web de suport a la comercialització* Comercialització de productes específics: bicicleta, BTT i rutes a cavall* Ajuts a les empreses per millorar la qualitat* Programes de formació per emprenedors* Servei de bus específic des de les principals ciutats de l'entorn* Col·laboració en projectes internacionals

Cévennes FrançaIUCN cat V. Reserva de la Biosfera

320.930 Reserva de la

Biosfera74.000 7 milions

euros 800.000 visitants (any 86).

156.000 places (3% en hotels, 25% en campings, 65% en segona residència)

* Edició de 18 topo-guies sobre camins de l'entorn del Parc* Festival Nature. Programa anual amb 400 activitats diferents* Suport a Cévennes Ecotourisme, associació de 70 empreses* Suport a la creació de la xarxa d'albergs Gîte Panda


119





Forest of Bowland AONB

Regne Unit IUCN cat V. 80.300 Ha. 16.000 300.000

lliures

No hi ha estimació de visitants, però hi viuen 1 milió a menys de mitja hora. 76% són de proximitat, 69% excursionistes, 29% pernocten, 0,5% són estrangers

220 empreses d'allotjament, 84 restauració, 61 atraccions (museus, etc.)

* Suport a la creació de productes específics de qualitat i a l'adequació ambiental de les empreses* Programa Visitor's payback. Contribució econòmica dels visitans a la conservació* Ajuts a iniciatives locals lligades al turisme sostenible* Projecte "Sense of Place" d'implicació dels habitants en la promoció turística* Programa "Taste of Bowland" de promoció dels productes agroalimentaris i artesans locals* Programes de mobilitat dels visitants* Programes de suport a la promoció i comercialització del Parc

Garrrotxa Espanya Parc Natural IUCN cat V.

15.309 400-450.000 visitants. 26% estrangers

4.000 places aprox, sobre tot campings i turisme rural.

* Suport a la creació de l'associació Turisme Garrotxa de promoció turística* Itinerànnia- xarxa de més de 2.500 kms. de camins que uneixen 3 comarques a l'entorn del Parc* Xarxa de Punts d'Informació del Parc* Xarxa d'empreses certificades amb la CETS* Programa de visites guiades Descobreix La Garrotxa

La Gomera.Garajonay Espanya Parc Nacional.

ICUN cat II 3.9481.295 hab.

dins el Parc.

2,2 milions euros 860.000. 40% pernocten a l'illa 6.269 places de les quals

1.777 són hoteleres

* Creació d'una estratègia turística per l'illa conjuntament amb els actors locals* Creació d'una xarxa de punts d'informació turística en establiments de la zona* Producció i comercialització d'objectes promocionals* Suport a la certificació d'establiments dins la CETS

Luberon FrançaIUCN cat V. Reserva de la Biosfera

185.145 3,3 milions euros

850.000 visitants. 30% cicloturistes, 54% d'aquests són estrangers

* Programa Marxis Paysans. Mercats de productors locals* Programa de circuits de descoberta guiats* Suport a l'associació Vélo Loisir en Luberon, de 365 kms. de rutes en bicicleta i 40 empreses* Programa Le Luberon a bon goût, per connector agricultors, productors, restaurants i responsables de turisme* Creació d'oferta turística per a discapacitats


120





Mourne AONB Irlanda IUCN cat V 57.000 50.000 263.656 lliures

280.000 - 60% Regne Unit, 30% Irlanda, 10% resta. 63% visites 1 dia

8 hotels, 20 campings i caravan parks. Apartaments i B&B

* Diferents programes de suport a la creació d'empreses locals vinculades al Parc: pubs, allotjaments, altres empreses especialitzades.* Mourne Events Programme. Programa d'activitats* Programa de formació turística* Programa d'excel·lència turística, pioner a Irlanda* Mourne Activity Breaks. Societat públic-privada de promoció i comercialització i turístiques* Control de qualitat ambiental dels serveis turístics* Promoció turística nacional i internacional amb webs específiques per a nínxols de mercat: senderisme, cicloturisme, caiac, ..

Syöte Finlandia IUCN cat II Parc Nacional 31.150

No hi ha població

dins el Parc. A l'entorn

1000 persones

1,1 milions euros

300.000 aprox. a la zona, 7% estrangers, majorit. holandesos.

3.000 llits disponibles en 2 hotels i la resta, en bungalows.

* Col·laboració amb l'organisme nacional de gestió dels Parcs, que s'ocupa també de la promoció i comercialització* Cooperació amb el Consorci dels municipis i les empreses (Syöte Joint Marqueting), de dinamització turística, promoció i comercialització* Organització d'esdeveniments* Formació i publicacions


121

4.2. ALTRES PARCS I ÀREES MARÍTIM-TERRESTRES DE LA MEDITERRÀNIA.

Tal com hem dit al inici d’aquest capítol, hem considerat oportú incloure tres fitxes

més corresponents a àrees marítim-terrestres, situades en zones d’alta

freqüentació turística, molt similars als de Catalunya.

El fet de triar tres espais marítim-terrestres protegits es justifica per la

conveniència de disposar d’exemples de com aquests espais han ordenat les

diferents activitats turístiques que es generen en l’àmbit marí. La confrontació

d’interessos que hi pot haver entre els usos permesos i la necessitat de protegir

l’espai, esdevé sovint el principal motiu de rebuig per part de les empreses

turístiques i també per part de la població local, i per tant dificulta la protecció de

l’àmbit litoral.

Els tres casos escollits són complementaris i creiem que donen resposta a aspectes

diferents. El Parc National de Port-Cros, creat l’any 1963 i per tant pioner dels

parcs marins europeus, està situat a entre 30 minuts i 1 hora de navegació de la

costa. Això fa que no tingui la pressió tan important de visitants d’altres espais

litorals però en canvi ha hagut de gestionar l’ancoratge d’embarcacions particulars,

que en els mesos d’estiu s’hi adrecen com a destí de les seves sortides des dels

molts ports esportius del litoral. Un altre element d’interès en aquest cas és

l’aplicació d’una carta de qualitat per a les activitats de busseig en el Parc, que es

basa en un compromís entre l’òrgan de gestió i les empreses, per millorar la

seguretat de l’escafandrista, reduir l’impacte sobre el medi, evitar el furtivisme i

posar en valor l’efecte reserva. Incorporem a la fitxa, l’articulat d’aquesta Carta de

Qualitat que anualment es renova amb totes les empreses de busseig i que

s’adapta a les necessitats de la gestió i/o als requeriments de les empreses.

Pel que fa al Parco Nazionale delle Cinque Terre, l’interès per aquest Parc radica en

la capacitat i dinamisme que han imposat els seus gestors per recuperar l’activitat

social, econòmica i la qualitat de vida dels residents. Es tracta d’un tram de costa

de la Liguria, que per la seva orografia, difícil accessibilitat i per tant manca de

comunicació, es trobava en una fase de regressió importantíssima a nivell de

despoblament, d’erosió, pèrdua de biodiversitat i del paisatge característic del


122

conreu vitivinícola, que havia tingut molt renom a Itàlia. El Parc, a més de

recuperar aquests paisatges i hàbitats, ha treballat intensament en la promoció

turística d’aquest territori, en la gestió dels visitants (a través de programes de

mobilitat sostenible), en la creació de productes turístics bàsicament de senderisme

i BTT, en la recuperació del conreu del vi i en la producció i comercialització de nous

productes agroalimentaris i de cosmètica. Cal tenir present que en l’actualitat

Cinque Terre rep més de 2 milions de visitants anuals, majoritàriament

internacionals i que és un dels parcs amb una presència més important en tots els

catàlegs dels operadors de turisme actiu, tal com hem vist en l’apartat 3.2.

Finalment, hi ha una fitxa de presentació de l’Area Marina Protteta di Portofino

situada també a la Liguria en una zona turística molt exclusiva, aconseguida

després de molts anys de reivindicació per part de moviments ecologistes. De fet,

la protecció d’aquesta àrea feia 25 anys que es reclamava però tenia molts

detractors, sobretot entre els pescadors i els empresaris turístics, especialment

aquells relacionats amb la nàutica. Després de 10 anys de gestió, aquesta reserva

marina s’està consolidant, comença a captar nous visitants relacionats amb el

submarinisme i ha creat nous productes turístics com la Pescaturisme, sortides a

pescar a bord d’embarcacions professionals. És interessant veure com la reserva

ha anat creant un sistema d’ordenació de l’àmbit litoral protegit, per intentar fer

compatibles els diferents usos productius i recreatius que hi ha a l’entorn d’aquest

espai.

Aquestes fitxes no estan tan complertes com les que fan referència als parcs que

estan aplicant la Carta Europea del Turisme Sostenible, però hem volgut mantenir

el mateix format per fer-les comparatives. De totes maneres, en el cas del Parc

Nacional de Cinque Terre, el suport que fa l’estructura del parc al desenvolupament

de projectes turístics i la valorització dels productes de la terra, està molt en la línia

del què hem vist en els primers. Així mateix, el dinamisme dels seus gestors en la

creació de xarxes de cooperació amb altres espais protegits, la participació en

programes de finançament extern i la importància que donen a les accions de

comunicació i màrqueting, el converteixen en un model a tenir en compte.


123





Cinque Terre Italia

Parc Nacional. Unesco Patrimoni de la Humanitat

3.844 ha. de Parc Nacional i

4.591 ha. d'Àrea Marina Protegida

4.373 no disponibleMés de 2 milions l'any. Gran afluència de visitants de fora d'Europa

17 hotels, 9 Bed & Breakfast i apart. lloguer

* Organització d'una xarxa molt extensa de senders i d'itineraris de busseig* Cinque Terre Card, que combina serveis de transport, entrades a museus i descomptes en serveis* Suport a la creació d'un Consorci turístic amb empresaris locals, per a la promoció i comercialització* Marca de qualitat ambiental per als establiments

Port Cros FrançaParc Nacionals Marítim i Terrestre

2.490 ha. de les quals 700

terrestres i 1.300 marítimes

40 5,3 milions any 2006

200.000, dels quals 8.000 arriben en embarcacions privades

Molt extensa per la seva situació a la Côte d'Azur

* Programa de visites guiades i d'educació ambiental* Sender submarí* Vaixell amb fons de vidre* Carta de qualitat per a les activitats subaquàtiques, elaborada conjuntament amb les empreses

Portofino ItaliaÀrea Marina Protegida

346 ha. n.d. no disponible no disponible

Està en una de les principals zones turístiques de la costa italiana

* Ordenació de les activitats marines* Programa de promoció de Pescaturisme* Programa d'educació ambiental Sopra e sotto mare


124

4.3. ALGUNS EXEMPLES I MODELS DE POLÍTIQUES REGIONALS

Adopció de la Carta Europea del Turisme Sostenible com una estratègia

política de desenvolupament per part de les administracions autonòmiques

i/o regionals d’Europa i de l’estat espanyol.

La metodologia que proposa la CETS es basa en una lògica de treball des de la base

- “bottom-up”-, on els actors locals defineixen les seves necessitats, prioritats i

metodologies de treball per a la implementació d’una estratègia de turisme

sostenible, amb un enfocament local. Aquest és el sistema més habitual que

utilitzen els parcs europeus per adherir-se: per iniciativa pròpia i a nivell individual,

a la CETS. És el cas dels parcs catalans que hi estan adherits o en procés de fer-ho.

No obstant i això, des del 2004 s’ha iniciat un procés d’implicació a la Carta des

d’una òptica més global, fet que ha contribuït a una més ràpida extensió de la CETS

a nivell europeu. A dia d’avui, algunes administracions autonòmiques o regionals

d’Europa l’han escollit com a eina de suport a la implementació de les seves

estratègies polítiques de desenvolupament regional -“top down”-, és a dir, és

l’administració regional qui fa l’aposta. Aquesta estratègia té els seus avantatges i

els seus inconvenients a nivell d’efectivitat d’una eina que en tots els seus principis,

té fonamentalment una lògica de treball local. A continuació s’analitzen alguns

d’aquests moviments regionals europeus.

Europa compta en l’actualitat amb 75 parcs certificats i 142 empreses acreditades.

Recordem que la validació d’empreses es fa a partir de la primera renovació de la

Carta pel Parc, procés que es duu a terme després dels primers cinc anys

d’implantació.

Dels 75 parcs acreditats a nivell d’Europa, 28 corresponen a l’estat espanyol i

Andalusia amb 15, és la comunitat autònoma, que més ha evolucionat. Així

mateix, de les 142 empreses validades per Europarc, 68 corresponen a l’estat

espanyol.

Cal tenir present que la Secretaría General de Turismo està fent una aposta

decidida per donar suport a la CETS i promoure les empreses acreditades. Així


125

entre d’altres accions, està desenvolupant un Club de Producte sobre Ecoturisme en

Espais Naturals Protegits, dels quals en podran formar part els parcs i empreses

acreditades. A maig de 2009 es va aprovar destinar 270.000 euros per impulsar

l’acreditació de les empreses, i amb aquesta finalitat va signar un conveni de

col·laboració amb la Fundación Universitaria Fernando González Bernáldez para los

Espacios Naturales (FUNGOBE), l’Oficina Tècnica de Europarc España i les

administracions regionals i provincials, responsables dels espais protegits.

L’adhesió al Club de Producte es podrà fer a nivell de cada parc. Entre les accions

previstes hi ha l’edició d’un primer catàleg d’ecoturisme, amb una relació dels parcs

i empreses acreditades, així com un manual que ajudi a les empreses a fer paquets

i familiaritzar-se amb aquests productes, i també a nivell de mercats, etc.

La iniciativa andalusa i el seguiment de Castella i Lleó

Al 2004 la Consejería de Medio Ambiente de la Junta de Andalucía va sotmetre a

EUROPARC la candidatura a la CETS de cinc dels seus Parcs Naturals:

• Alcomocales,

• Sierra de Grazalema,

• Sierra de Aracena y Picos de Aroches,

• Sierra Nevada,

• Sierras de Cazorla, Segura y las Villas.

El que podria semblar que ha estat una decisió política, va sorgir en realitat de la

iniciativa de diversos Grups de Desenvolupament Local –GDR- que gestionaven

iniciatives Leader als parcs esmentats, i que van reconèixer en la Carta el potencial

que necessitaven per donar suport a la implementació de les estratègies de

desenvolupament i promoció.

A la lògica participativa de la Carta (que reforça i troba sinergies amb la

metodologia Leader), el procés de candidatura tenia també l’avantatge de focalitzar

l’atenció dels actors locals, afegint una dimensió europea a la feina local realitzada.

Aquests processos d’auditoria i obtenció de la certificació, permetien donar

legitimitat als projectes dels GDR i d’aquesta manera, obtenir recolzament

institucional i recursos addicionals. Aquesta estratègia dels GDR ha estat exitosa,

en la mesura que ha aconseguit el suport de la Consejería per subvencionar el


126

procés de candidatura dels Parcs. No obstant i això, com s’ha dit, no es pot

entendre tot aquest procés com una decisió o iniciativa política del govern

d’Andalusia. De fet, amb l’excepció de Doñana al 2006, no havia presentat cap altra

candidatura a la CETS.

Ha estat després d’un període de dos anys en què la Carta continuava estenent-se

a altres països europeus (principalment França), que la Consejería ha presentat la

candidatura dels altres sis Parcs andalusos. En aquest cas, sí que es tracta d’una

clara estratègia política autonòmica, ja que fins i tot ha anunciat la intenció d’anar

sometent paulatinament tots els Parcs andalusos a la CETS.

Tal com hem esmentat, en aquests moments Andalusia és la regió d’Europa amb

més Parcs certificats. Aquest model però, pot generar dubtes sobre la seva

efectivitat, ja que es tracta d’un procés dirigit des del govern autonòmic sense tenir

en consideració la capacitat i/o intenció dels equips de gestió dels Parcs a participar

en un procés, que no ha estat iniciativa seva o que poden no interpretar com a

prioritari.

Tanmateix, la Junta d’Andalusia ha desenvolupat el procés de la CETS en paral·lel

amb altres iniciatives de promoció regional dels Parcs, com ara la Marca Parc

Natural, distintiu de qualitat que promou la Conselleria de Medi Ambient de la

Junta, per donar suport a la promoció i comercialització de productes o serveis que

es produeixen dins l’àmbit dels parcs naturals, en concret productes

agroalimentaris, d’artesania i serveis de turisme de natura. En l’actualitat hi ha 179

empreses acreditades i formen part d’una associació anomenada FASEPAN

(Federación de Asociaciones de Empresas Licenciatarias de la Marca Parque Natural

de Andalucía).

Hi ha per tant una voluntat i capacitat política i financera de promoció dels Parcs de

la Red de Espacios Naturales Protegidos de Andalucía- RENPA. Aquesta capacitat

s’ha confirmat enguany (2009) amb la creació de 15 nous llocs de treball, dedicats

a donar suport a la implementació de les estratègies de la Carta a tots els Parcs

CETS andalusos, fet que representa una inversió assumible per a la Conselleria, i un

bon suport per aconseguir una aplicació més efectiva dels principis de la Carta.


127

La segona Comunitat Autònoma estatal a encarar la CETS com una eina regional ha

estat Castella i Lleó, però seguint un model diferent al d’Andalusia, sigui per una

capacitat més limitada de recursos, per opcions polítiques o per altres motius.

L’any 2002, s’aprova el “Programa Parques Naturales de Castilla y León” com un

instrument programàtic per promoure la utilització turística del patrimoni natural i

paisatgístic del territori. No es tracta només d’un instrument de promoció de

l’activitat turística sinó d’incentivar un model de desenvolupament socioeconòmic

sostenible. Entre les potencialitats a desenvolupar, el turisme de natura és un

factor clau.

El 2008 la Junta de Castilla y León va sotmetre la candidatura a la CETS del Parque

Natural Las Batuecas – Sierra de Francia, presentant-la explícitament com a prova

pilot per a futures candidatures autonòmiques, tot declarant la intenció de no

presentar tots els espais protegits. L’any 2009 es presenten quatre candidatures

més:

• Parque Natural de las Hoces del Río Riaza (província de Segòvia),

• Parque Regional de la Sierra de Gredos (Ávila),

• Reserva Natural del Valle de Iruelas (Ávila) i

• Monumento Natural de Ojo Guareña (Burgos).

Tal i com va fer Andalusia al seu moment, Castella i Lleó ha creat un distintiu de

qualitat “Marca Natural de la Red de Espacios Naturales de Castilla y León",

inicialment dirigit a productes alimentaris, però que a partir de 2009 compta també

amb reglamentació per a serveis turístics. Es pot suposar que les dues iniciatives,

CETS i Marca Natural, s’utilitzen per la Junta de Castilla y León per reforçar-se

mútuament en una estratègia de desenvolupament endogen als parcs.

L’estratègia regional del Nord de Portugal

El Parc Nacional de Peneda-Geres va ser un dels primers Parcs europeus a adherir-

se a la Carta (2002), i durant molt de temps l’únic Parc CETS actiu a Portugal. En

aquell moment, tots els espais protegits de Portugal tenien un model de gestió a

nivell local, però depenents de l’organisme del govern central ICN (Institut de

Conservació de la Natura).


128

Al 2007, una reforma del sistema polític i de gestió dels espais naturals crea

diversos departaments que gestionen simultàniament diferents parcs d’una mateixa

regió (tot i que sempre depenents del govern central).

Així, a partir del 2007, el Parc de Geres passa a ser gestionat pel Departament de

Gestió de les Àrees Classificades del Nord (DGAC-Norte), juntament amb quatre

altres parcs de la regió:

- Parque Natural do Alvão,

- Parque Natural de Montesinho,

- Parque Natural do Douro Internacional, i

- Parque Natural do Litoral Norte.

En aquest model, els recursos dels Parcs són gestionats majoritàriament a nivell

regional i no local, fet que inclou la gestió compartida i la creació d’estratègies i

equips regionals de biodiversitat, comunicació, administració, etc. Aquest model

obre les portes per a la definició d’estratègies regionals, també a nivell de promoció

i desenvolupament turístic dels parcs, fet que ha tingut lloc al 2009 amb la

renovació de la CETS del Parc Peneda-Geres, i la candidatura simultània del tres

altres parcs de la regió a excepció del Parc del Litoral Norte.

Les quatre candidatures, tot i tenir un nivell d’especificitat local, tenen també una

clara lògica regional a nivell d’objectius, comunicació, dotació econòmica i

responsabilitats. Aquesta iniciativa es complementa amb la creació de l’associació i

marca de qualitat “Parcs amb Vida”. Es tracta d’una associació públic/privada que

agrupa a organismes gestors dels espais protegits, grups de desenvolupament local

i empresaris turístics locals, que han creat una marca de qualitat i promoció

comuna per a les empreses situades als quatre parcs. Això ha permès un procés de

treball conjunt que facilita la implementació de la CETS.

Les dues estratègies (la CETS i Parcs amb Vida, ambdues a nivell regional), estan

fortament connectades, però s’ha de dir que les dues es basen en la disponibilitat

d’obtenir subvencions europees que en cas que no s’aconsegueixin, poden

comprometre la seva viabilitat.

Iniciatives franceses

El model de gestió dels Parcs Naturals Regionals francesos té diversos aspectes

similars al model de la CETS, com ara la seva voluntat d’implicar els agents locals,

promoure el desenvolupament local sostenible, etc. No és doncs casual que la fase


129

pilot de la CETS hagi estat liderada per la Federació de Parcs Naturals Regionals

Francesos, aprofitant la seva gran experiència en aquests temes.

No obstant i això, o precisament per la forta dimensió local d’aquests parcs, la

majoria de les candidatures CETS de França han estat generades per iniciativa

individual dels propis Parcs. Hi ha però com a mínim, dues iniciatives que tenen una

clara orientació regional en la implementació de la Carta Europea del Turisme

Sostenible.

Una d’elles és de la Regió PACA (Provence–Alpes–Côte d’Azur), que ha creat dins el

seu “Schéma Régional de Développement Touristique (SRDT) 2006-2010” tres

grups de treball especialitzats:

- un dedicat la millora de la gestió mediambiental per al sector turístic,

- un segon, dedicat a la valorització de la oferta d’ecoturisme, i

- un tercer, dedicat a l’obtenció de la Carta als cinc parcs regionals existents.

La Regió presenta aquesta iniciativa com la seva estratègia per posicionar-se

com a referència global en turisme sostenible, així com a eina per a la

implementació de l’Agenda 21 (més informació a

http://www.pro-presse.crt-paca.fr/upload/SE_METTRE_AU_VERT_PACA.pdf .

La segona iniciativa francesa d’aplicació de la Carta a nivell regional és la que

proposa IPAMAC-Associació Inter-Parcs del Massís Central. Aquesta associació està

formada per 10 parcs de sis regions administratives (Limousin, Auvergne,

Bourgogne, Rhône-Alpes, Languedoc-Roussillon i Midi-Pyrénées), amb

característiques similars a nivell de fragilitat dels seus territoris, desenvolupament

econòmic i social, així com qualitats patrimonials i paisatgístiques.

No es tracta per tant d’una iniciativa política d’una regió, però acaba tenint una

forta influència en les opcions d’altres parcs i regions, tant del seu entorn com de la

resta de França. Efectivament, ha estat IPAMAC qui ha desenvolupat i pilotat

l’esquema d’implementació per a la fase II de la CETS (certificació d’empreses

locals) que ha estat posteriorment reconegut i adoptat per la resta de parcs

acreditats de França.


130

Creixement a Itàlia

Itàlia té actualment 7 Parcs acreditats amb la Carta Europea del Turisme Sostenible

i 3 més preparant la seva candidatura per al 2010. Tot i haver tingut a dos dels

parcs històrics de la CETS (Alpi Marittime al 2001, i Monti Sibillini al 2002), no ha

estat fins més recentment que la Regió Lombardia va decidir implementar una acció

experimental a nivell regional per a la promoció i difusió de la CETS en quatre de

les seves àrees protegides (Parco regionale dell’Adamello; Aree Protette delle Alpi

Lepontine; Sistema di Aree Protette dell' Oltrepò Mantovano; Parco Alto Garda

Bresciano). La regió ha destinat recursos financers que han permès promoure

accions de participació i formació, obtenint la certificació els anys 2008 i 2009.

També el febrer de 2009, la Regió Emilia Romagna va firmar un conveni amb la

Federparchi (Federació Italiana de Parcs i Reserves Naturals, però també secció

italiana d’Europarc), per a la implementació de la CETS a tots els Parcs de la regió.

El maig de 2009, va tenir lloc el primer taller nacional d’Itàlia de la Carta Europea

del Turisme Sostenible, on els diversos Parcs certificats van poder discutir una

estratègia nacional de cooperació mútua i promoció. Finalment, el setembre de

2009, el Ministerio del Ambiente d’Itàlia ha anunciat la intenció de constituir una

taula de treball amb Europarc per a la discussió d’una estratègia nacional per a la

implementació de la CETS a Itàlia, la qual cosa representa un salt molt significatiu.

De nou, la CETS ha passat de ser un instrument de desenvolupament a nivell local,

a ser una eina de desenvolupament regional, i un instrument a nivell nacional pel

que fa a polítiques d’integració entre las àrees de conservació i desenvolupament

rural i turístic.

Els resultats de l’aplicació de la CETS als Parcs italians principalment Alpi Marittime

i Adamello Brenta, que es consideren models de referència a nivell europeu, poden

explicar en part aquesta aposta, però també hi influeixen les tendències de política

regional que s’estan imposant a tot Europa.

Disseminació i reforç de la CETS com estratègia regional a Europa

Considerant las tendències presentades, es pot preveure de manera més o menys

segura un creixement de la Carta Europea del Turisme Sostenible-CETS a nivell

europeu tant a nivell regional i/o nacional.


131

Recentment, s’ha presentat una candidatura conjunta de 12 administracions

nacionals, regionals i municipals de 8 països diferents en el marc del programa

Interreg IVC que es focalitza en la millora de l’eficàcia de les polítiques regionals

sobre turisme sostenible en àrees protegides, a través d’un sistema d’intercanvi

d’experiències com la CETS, Projecte PESTO–Desenvolupament Turístic Sostenible

en Espais Naturals Protegits d’Europa.

Les candidatures aprovades en aquesta convocatòria es coneixeran a finals de

2009, però encara que no fos aprovat aquest projecte PESTO, el nombre de regions

interessades i les tendències presentades anteriorment, demostren que aquesta

sembla ser una tendència que s’ha implantat definitivament.

No obstant i això, és una tendència que es centra més en països amb sistemes de

gestió de parcs molt centralitzats o depenents de poders regionals. A països com

Anglaterra o Escòcia, on els Parcs tenen una considerable autonomia i són

gestionats per juntes locals, els governs centrals no poden forçar l’adhesió dels

espais a la CETS. El què es verifica en aquests països és un èxit i creixement

similars de les àrees certificades, fruit del treball en xarxa dels seus gestors,

l’intercanvi d’experiències i la tradició arrelada de treballar amb empreses locals, fet

que s’enquadra a la perfecció amb la filosofia i objectius de la CETS.

Potser un dels principals avantatges de la creació de xarxes locals i/o nacionals, és

el suport individualitzat que aconsegueixen els equips gestors, a través dels

contactes amb els parcs veïns. Abans, molts parcs treballaven aïlladament i les

experiències internacionals no necessàriament es podien aplicar a altres països.

Projecte PAN PARKS – Protected Area Network

Tot i no tractar-se específicament de polítiques regionals, ens ha semblat

interessant donar a conèixer l’origen i característiques de la xarxa Pan Parks,

adreçada a un tipus de parc que com veurem, no té gaires similituds amb els del

nostre país, excepció feta potser, del Parc de l’Alt Pirineu. Tenim coneixement de

l’interès dels seus responsables en integrar un o més parcs dels nostre país a la

xarxa, ja que altres països com Itàlia o Portugal, sí ho han fet.


132

Aquesta organització, promoguda per World Wildlife Fund-WWF de Holanda s’ocupa

de la creació d’una xarxa de grans parcs europeus per la seva extensió, que

mantenen zones primigènies d’unes 10.000 hectàrees, que podrien ser

comparables a la xarxa de grans parcs naturals americans.

L’organització combina la protecció de la vida salvatge amb el desenvolupament

sostenible del turisme. Una de les principals limitacions d’aquest projecte és que en

un continent tan poblat com l’europeu, sobretot pel que fa als països meridionals,

és difícil trobar zones protegides i primigènies d’aquesta extensió. Tal com podem

veure a la llista, la major part de parcs certificats es troben als països escandinaus i

als països de l’Est.

Les zones PAN Parks Wilderness són llocs on els processos naturals i la vida

salvatge conviuen, i on els humans són visitants ocasionals i respectuosos. PAN

Parks defineix l’hàbitat salvatge com una extensió de mínim 10.000 hectàrees de

mar o terra que juntament amb la seva flora autòctona, fauna i ecosistemes aïllats,

es troben en un estat essencialment natural. Aquestes àrees són terres que han

estat mínimament modificades per l’home, i representen les restes de paisatge

natural més intacte d’Europa.

Actualment hi ha 10 Parcs certificats per aquesta organització:

- Archipelago National Park: arxipèlag del Mar Bàltic. Es remunta a l’Edat

de Gel, va ser habitat a l’Edat de Ferro (500-1.150 AC), i actualment compta

amb 50.219 hectàrees de zona protegida, amb 57.000 visitants anuals.

- Borjomi-Kharagauli National Park: situat a Geòrgia, compta amb una

extensió de 85.047 hectàrees i uns 3.300 visitants anuals.

- Central-Balkan National Park: es troba a Bulgària, compta amb una

extensió de 71.669 hectàrees i 60.000 visitants l’any.

- Fulufjället National Park: a Suècia, fent frontera amb Noruega. Compta

amb 38.414 hectàrees i 60.000 visitants anuals.

- Majella National Park: aquest parc italià va ser establert Parc Nacional al

1995 i compta amb una extensió de 74.095 hectàrees.

- Oulanka National Park: els primers habitants van ser lapons que hi van

viure fins al segle XVII, quan van haver de deixar pas als colons finlandesos.

El Parc va ser fundat al 1956 amb dues ampliacions posteriors. Actualment

compta amb una extensió de 27.720 hectàrees i 172.000 visitants l’any.


133

- Paanajärvi National Park: a Rússia, prop de la frontera amb Finlàndia, ha

estat una zona de trobada entre la cultura oriental i l’occidental. Actualment

compta amb 104.000 hectàrees i uns 5.000 visitants anuals.

- Peneda-Gerês National Park: aquest parc portuguès es va establir com a

Parc Nacional al 1971, compta amb una extensió de 69.776 hectàrees i

250.000 visitants cada any.

- Retezat National Park: situat a Romania, al sud dels Càrpats, aquesta

zona va passar a ser Parc Nacional el 1935, tot i que la gestió no va ser

establerta fins al 1999. Amb 38.138 hectàrees d’extensió, rep uns 17.000

visitants anualment.

- Rila National Park: va ser declarat Parc Nacional de Bulgària el 1992.

Compta amb 81.046 hectàrees d’extensió i 55.654 visitants anualment.

Tota aquesta xarxa de parcs certificats per PAN Parks representen exemples únics

de la vida salvatge europea:

Al Peneda Geres NP (Portugal) hi trobem les últimes restes dels boscos natius del

país; als espais de Borjomi-Kharagauli NP (Geòrgia), Fulufjället NP (Suècia), Rila NP

(Bulgària) i Majella NP (Itàlia), hi ha exemples de vida salvatge no fragmentada; a

Finlàndia, Archipelago NP, hi trobem un exemple excepcional d’àrea sense activitats

de pesca del Mar Bàltic.

Els beneficis que pot gaudir un membre de la xarxa PAN Parks es publiciten com:

• efectivitat d’una millor gestió: mitjançant l’auditoria independent i

l’intercanvi d’experiències amb la xarxa;

• auditoria independent: la certificació demostra que l’àrea és gestionada amb

els estàndards més reconeguts;

• accés a subvencions: PAN Parks dóna assistència i suport directe per a

projectes;

• intercanvi d’experiències en una xarxa viva;

• cooperació amb comunitats rurals: l’organització facilita el diàleg real entre

agents locals per evitar conflictes innecessaris;

• eines per controlar i supervisar el turisme: suport i eines per ajudar a

desenvolupar un turisme sostenible efectiu;

• reconeixement internacional: així com activitats de promoció per les àrees

protegides certificades.


134

5. RECOMANACIONS A TENIR EN COMPTE PER A UNA ESTRATÈGIA DE DESENVOLUPAMENT DE TURISME DE NATURA A CATALUNYA VINCULADA ALS ESPAIS NATURALS

Les recomanacions que es proposen en aquest capítol s’han elaborat a partir de

l’anàlisi de la informació recollida en els capítols anteriors. El capítol 2 ens ha

permès aproximar-nos a la diversitat de paisatges i espais protegits de Catalunya,

la forma en què estan gestionats, les figures de protecció i la seva distribució

territorial. A partir d’aquesta primera aproximació s’ha aprofundit en el Parc

Nacional i els Parcs Naturals de Catalunya, com aquells espais que per la figura de

protecció, situació geogràfica, nivell de desenvolupament de la seva entitat de

gestió i equipaments existents, haurien de ser els elements de referència en què es

basés aquesta estratègia. També en aquest capítol hem fet una somera descripció

sobre l’oferta d’activitats i equipaments existents, més relacionats amb el turisme

de natura.

Ens ha estat molt útil també el capítol 3 d’aquest informe en el sentit de identificar

les principals característiques dels mercats emissors de turisme cap a Catalunya,

els quals poden jugar un paper clau en el desenvolupament d’aquesta estratègia

per complementar els mercats de proximitat, sovint molt estacionals en caps de

setmana i èpoques específiques. Ens ha servit també per adonar-nos del

posicionament que té la natura com un indicador de qualitat associat a l’oferta

turística del país.

El capítol 4 ens aporta models de referència a nivell d’estratègies de gestió, dotació

d’equipaments i serveis, etc. que ofereixen una selecció dels parcs naturals

europeus que més han avançat en fer compatible la conservació de la natura i del

patrimoni, amb la gestió de visitants. Aquests Parcs certificats a través de la Carta

Europea del Turisme Sostenible, permeten generar dinàmiques de

desenvolupament endogen en els seus territoris, basades en la concertació entre

els gestors del Parc, els habitants i les empreses turístiques, en l’aposta per la

qualitat i la valorització dels seus recursos.

Però per poder complementar aquesta visió que podria ser parcial ja que es basa en

un estudi dels casos analitzats, hem considerat oportú fer entrevistes en

profunditat amb experts vinculats a l’estudi, gestió, promoció i planificació del

turisme en espais naturals protegits.


135

Volem agrair per tant a tots els entrevistats la seva predisposició a col·laborar i el

temps que ens han dedicat, així com les seves interessants aportacions.

La relació d’entrevistes efectuades, cronològicament ha estat la següent:

• Sierra de las Nieves: Reserva de la Biosfera, GDR

• José Antonio Donaire – Universitat de Girona

• Josep M. Prat. Parc de la Zona Volcànica de la Garrotxa

• Jordi Calabuig – Fundació d’Estudis Superiors d’Olot

• Gonçal Portabella – Associació Catalana d’Empreses de Senderisme

• Mike Lockwood – Guia de senderisme i naturalista

• Turina Serra – Turisme Garrotxa

• Joan Cals – Universitat Autònoma de Barcelona i promotor de la creació de la

Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya

• Javier Gómez-Limón – Europarc España

• Ricardo Blanco – Subdirección General de Desarrollo y Sostenibilidad Turística.

Turespaña. Secretaría de Estado de Turismo

• Eugenio Yunis – Organització Mundial del Turisme

Les recomanacions que es proposen en aquest capítol, han estat agrupades en sis

blocs, atenent l’àmbit principal al què es refereixen, tot i la transversalitat de bona

part d’elles:

• Relació entre el turisme i els espais naturals protegits de Catalunya

• Estratègia i planificació.

• Instruments de suport i de cooperació amb els sectors empresarials

• Acollida i informació als visitants.

• Promoció dels espais.

• Sensibilització i educació ambiental.


136

5.1. RELACIÓ ENTRE EL TURISME I ELS ESPAIS NATURALS PROTEGITS DE CATALUNYA.

• Catalunya amb més d’1 milió d’hectàrees, segons dades d’Europarc de l’any

2007, és la segona Comunitat Autònoma de l’estat espanyol en superfície

protegida. Així, un 30% del territori forma part de la Xarxa Natura 2000

repartit en 165 espais de característiques molt diverses.

• Un dels grans potencials d’aquest conjunt d’espais és la seva diversitat

biogeogràfica, motivada per la situació estratègica del nostre país entre

els Pirineus i la Mediterrània que permet concentrar en espais reduïts,

una amplia diversitat d’ambients naturals i paisatges de gran valor.

• Aquest percentatge tan elevat de territori protegit i divers, és de fet un

element molt important a tenir en compte a l’hora de donar a conèixer

els valors turístics de Catalunya. Es constata actualment que per a una part

dels visitants potencials, la imatge turística de Catalunya ja està associada als

seus valors naturals.

• Les activitats recreatives i turístiques en el medi natural han estat un dels

primers elements d’atracció per a les societats urbanes, des de finals del segle

XIX, lligat al naixement i popularització de l’excursionisme. No obstant i això,

el turisme de natura és un fenomen molt més recent sobretot en el

nostre país, i que té arreu del món uns índexs de creixement superiors

a l’activitat turística tradicional, tal com hem pogut comprovar en el capítol

referent a l’evolució dels principals mercats emissors de turisme.

• Per tant, el fet que Catalunya sigui una de les principals destinacions

turístiques europees fa preveure que la descoberta dels valors naturals

pugui tenir uns índexs de creixement, en la mateixa línia que a la resta

de països europeus. De fet, en els municipis a l’entorn dels nostres espais

naturals existeix ja una oferta turística força notable que s’ha creat

majoritàriament per atendre altres tipologies de visitants, una part de la qual

pot adaptar els seus serveis als requeriments dels nous segments de visitants

tal com està començant a succeir amb productes vinculats a senderisme,

cicloturisme, esports nàutics, etc.


137

• En aquests últims anys s’ha fet una aposta important per incorporar els

referents històrics, culturals i d’identitat del país en l’oferta turística, amb la

qual cosa s’ha aconseguit enriquir els productes més tradicionals i donar una

nova imatge de l’oferta i els atractius del país.

Ara caldria estendre aquesta aposta incorporant de forma visible, els valors

vinculats al patrimoni natural, el paisatge, els hàbitats més representatius, les

actuacions que s’estan fent per a la seva conservació, etc. i que hauria de tenir

com a principals icones, la selecció de parcs naturals que ja estan preparats per

atendre fluxos de visitants. En el futur es podran anar incorporant nous espais

a mesura que disposin de l’estructura de gestió i dels equipaments adequats,

per evitar impactes en el medi.

• En aquest sentit, serà necessària una acció decidida i amb recursos suficients

per completar i millorar la xarxa de centres d’interpretació,

equipaments de suport a l’acollida als visitants, plafons informatius,

senders, etc. ja que alguns espais compten amb recursos molt limitats i fins i

tot els parcs més consolidats, tenen mancances en aquests aspectes.

• Hem de tenir present que es van consolidant arreu del territori iniciatives

públiques i privades de desenvolupament de productes de turisme de natura i

d’activitats en aquest medi. Cal per tant, una estratègia clara que permeti

treballar de forma coordinada entre els diferents nivells de

l’administració i els actors privats, per posicionar Catalunya com un

referent en aquestes activitats.

En l’estudi que presentem es dóna compte d’estratègies de turisme

responsable, que estan portant a terme comunitats autònomes i regions

europees, que permeten desenvolupar econòmicament territoris que

gaudeixen de figures de protecció, tot conservant els seus valors

patrimonials.

• No podem oblidar que els productes turístics que es configuren a l’entorn

d’aquests espais naturals, han d’integrar els programes de treball que

realitzen els gestors dels espais naturals protegits, però també els

serveis que ofereixen les empreses turístiques, els comerciants, els


138

artesans i els productors agroalimentaris, entre d’altres. Per a

aquestes empreses, el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa

és un interlocutor de referència, que ha de tenir un paper destacat en

tot aquest marc d’actuació. Tanmateix, hi ha altres departaments i

administracions que tenen un paper destacable en la viabilitat dels productes

turístics, principalment el de Medi Ambient i Habitatge, però també altres

Departaments i administracions. S’imposa per tant, un treball transversal i

coordinat que garanteixi el prestigi i que faci viables els projectes.

• Si a través dels catàlegs dels operadors especialitzats, fem una anàlisi

de quins són els períodes de més freqüentació de senderistes,

cicloturistes, observadors de flora, aficionats als ocells, etc. veurem que

en molts casos coincideixen amb els mesos de primavera i tardor. Això

representa un avantatge per a una part de l’oferta turística del país que li

permet augmentar l’ocupació fora de la temporada turística més convencional.

És també un avantatge per a bona part del territori que s’utilitza per a aquestes

activitats, ja que permet distribuir els fluxos de visitants i inclús evitar

que en els mesos més vulnerables per foc o per sobrefreqüentació,

s’acumulin noves activitats. Fins i tot, moltes activitats nàutiques i

subaquàtiques tenen una temporada de pràctica més llarga que el turisme de

sol i platja. Es tracta sovint d’estades curtes de segones o terceres vacances,

per a mercats espanyols i europeus pels quals els destins de Catalunya estan

molt ben comunicats.

• Estem parlant de zones sensibles i de productes minoritaris, per tant un dels

indicadors de l’estratègia pel que fa al desenvolupament del turisme de

natura s’hauria de basar en avaluar el posicionament, prestigi i la

imatge de marca aconseguida per l’oferta turística de Catalunya, enlloc de

fer-ho únicament pel nombre de visitants.

• Per tant, la funció dels espais naturals protegits s’ha d’entendre no

solament com un instrument de captació de visitants, sinó com “labels”

o arguments de màrqueting territorial i de prestigi per a les marques

turístiques de referència. En aquest sentit, és interessant analitzar com

algunes regions turístiques d’Europa (Liguria, Emilia Romagna, Provence-Alpes-

Côte d’Azur, les regions a l’entorn del Massís Central francès) utilitzen aquestes

imatges per a la presentació del territori en el seu conjunt. Això es fa evident a


139

les pròpies pàgines web i en els dossiers professionals que editen per a la

premsa i prescriptors.

• També és important destacar el paper preponderant que tenen els parcs

europeus analitzats en el capítol 4, en tot el que està en relació amb la

dinamització turística al seu entorn, la valorització dels productes de la terra, la

creació de marques de qualitat, el suport a les empreses i la seva implicació en

el màrqueting territorial.

5.2. ESTRATÈGIA I PLANIFICACIÓ.

• Tal com indica EUROPARC en el document Pla d’Acció per als espais naturals

protegits de l’estat espanyol (2002), la finalitat bàsica de la declaració d’un

espai natural protegit és la conservació d’una sèrie de valors naturals, culturals,

estètics i científics, reconeguts per la societat i recolzats per una norma legal.

Aquests objectius s’han de portar a terme en territoris on la població ha utilitzat

els recursos naturals al llarg de tota la història, d’una forma intensa. Els espais

protegits s’han de concebre per tant, no com una finalitat en sí mateixa

sinó com un instrument de gestió d’un territori complex i dinàmic.

• Aquests espais són vistos, cada vegada més, com oportunitats per promoure

models més sostenibles de desenvolupament, exportables a la resta del

territori. És interessant veure que els Parcs seleccionats en el capítol 2 afecten

a 116 municipis catalans, i per tant poden fer aquesta funció. Segons la IUCN,

les funcions d’un Parc són conservar, educar, investigar i promoure el

desenvolupament endogen.

• S’han d’articular mecanismes que permetin que els Parcs siguin

concebuts pels seus habitants com una oportunitat de

desenvolupament econòmic i de millora de la qualitat de vida i no com

un impediment a les seves activitats. Moltes de les reticències que hi ha en

l’actualitat a l’ampliació d’espais naturals protegits o de creació de nous, venen

motivades perquè no s’ha fet evident l’impacte econòmic que té la protecció, a

través d’indicadors fàcilment comprensibles.


140

• Per això EUROPARC, en el seu Pla d’Acció per als espais naturals protegits de

l’any 2002, proposa la redacció de Plans de Desenvolupament

Socioeconòmic que a partir de l’anàlisi de les oportunitats d’un territori,

promoguin un desenvolupament sostenible aprofitant els recursos, a

través del treball conjunt de les diferents administracions amb els

actors locals. A Andalusia ja s’han fet 25, en canvi Catalunya no disposa

encara de Plans d’aquest tipus. No obstant i això, el desenvolupament de la

Carta Europea del Turisme Sostenible incorpora accions molt en la línia del què

proposen aquests plans de desenvolupament socioeconòmic.

• A l’hora d’organitzar les visites als espais naturals, s’han de tenir molt presents

els riscos i impactes negatius de la freqüentació, tant pel nombre de visitants

com de vegades, pels moments en què es produeixen (nidificació d’espècies,

vulnerabilitat per foc, allaus, etc.). Per tant l’estratègia de gestió de visitants ha

de tenir en compte aquestes premisses i saber donar alternatives que evitin

aquests impactes. La capacitat de gestionar els fluxos de visitants es

convertirà en el futur, en un factor de qualitat.

• És interessant tenir presents les recomanacions que fa J.I. Pulido en diferents

publicacions relacionades amb la gestió turística en espais naturals protegits.

Entre d’altres, proposa un model per als Parcs Naturals que va seguint diferents

etapes. S’inicia en el disseny del Pla, la definició d’indicadors, la implementació,

l’anàlisi de resultats i la revisió de les actuacions. Per tant, es tracta d’un model

molt similar a les estratègies de planificació que haurien de seguir els destins

turístics.

• En aquest mateix sentit, aporta també una proposta en la ponència presentada

el 2002 El reto de la calidad en la gestión turística de los espacios naturales

protegidos referida a una política integral de la qualitat, que va des de la

imatge que es transmet en la promoció de l’espai; la qualitat ambiental i

paisatgística; la gestió; l’acollida i recepció dels visitants; la informació que es

subministra; l’estructuració de les activitats, la gestió de la demanda i la

qualitat en els serveis que ofereixen les empreses i en la comercialització dels

productes. És a dir, en tota la cadena de valor del producte. Per això, es

fan necessàries polítiques integrals transversals: per poder desenvolupar les

polítiques de qualitat en què han de participar tots els actors que hi participen.


141

• L’estratègia de desenvolupament de turisme de natura en espais

protegits que es proposa en aquest document, es basa en una selecció

prèvia d’alguns d’aquests Parcs Naturals, per tal que serveixin de

laboratori i experiència pilot. Aquesta selecció es podria fer seguint criteris

de distribució territorial (que representin els diferents hàbitats i paisatges de

Catalunya), de l’estructura de gestió i recursos de base suficients, en funció dels

equipaments que hi ha a l’entorn, de les empreses d’activitats ja existents o

perquè han avançat en polítiques de fer compatible la conservació i l’activitat

turística (aplicant la Carta Europea del Turisme Sostenible), com el Parc de la

Zona Volcànica de la Garrotxa i el Delta de l’Ebre.

Malgrat que bona part de l’informe es basa en la figura de Parcs Naturals o el

Parc Nacional, hi ha algun altre espai protegit que per la seva situació

estratègica, disponibilitat de recursos, estructura de gestió, experiència i

sobretot, per l’afluència de visitants, hauria d’incorporar-se a aquesta primera

fase. És el cas per exemple, de la Reserva Marina de les Illes Medes.

• Com a instrument, l’aposta és clarament la Carta Europea del Turisme

Sostenible que promou la Federació Europarc, entre altres motius

perquè és la que s’està imposant a nivell d’Europa i perquè el Parc de la

Garrotxa ha estat un dels promotors i té l’experiència suficient com per donar

suport a la resta. Recordem també que aquesta és l’aposta que estan

seguint la Secretaría General de Turismo i alguns governs autonòmics i

regionals europeus que més han avançat en la dinamització turística

dels espais naturals protegits. Per exemple, Andalusia amb 15 parcs

certificats, Castella-Lleó, la regió de Provence-Alpes-Côte d’Azur, etc.

• Malgrat que ja s’ha dit anteriorment, volem insistir en que per desenvolupar una

estratègia de dinamització de turisme de natura, es requereix un programa

de suport a la implantació de la Carta Europea, basat en el treball

transversal de diferents departaments del Govern. Entre d’altres pensem

en el Departament de Medi Ambient com a responsable de la gestió de la natura

i dels espais protegits; el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa pel

que fa a activitats turístiques, comercials i artesanes; el Departament

d’Agricultura per a la gestió dels programes de desenvolupament rural; el

Departament de Treball pel seu paper en els programes de desenvolupament


142

local, etc. Si s’actua conjuntament, hi poden haver recursos de base

suficients per iniciar aquesta estratègia sense grans aportacions

complementàries.

• No obstant i això, volem recordar la dedicació de molts parcs naturals

europeus a buscar recursos que complementin els pressupostos assignats

per les administracions de referència i a la generació d’activitats que permeten

obtenir ingressos addicionals. És important que els parcs de Catalunya puguin

treballar també en aquesta línia, tant per millorar la seva pròpia estructura

econòmica, com també per poder assessorar a les empreses locals, en la

canalització de programes d’ajuts que existeixin.

Per això, es fa necessari dissenyar un programa per formar tècnics que

treballin en aquesta línia, que poden actuar a nivell de cada parc o

formant agrupacions. Es tractaria d’incorporar la figura d’agents de

desenvolupament local, que donin suport als parcs i al teixit econòmic del seu

àmbit territorial.

• Aquesta figura d’agent de desenvolupament local pot servir no només per a la

captació de recursos complementaris sinó per donar suport a l’estratègia

d’implementació de la Carta Europea del Turisme Sostenible, que necessita

d’una dedicació important i d’un contacte molt fluid amb tot el teixit social i

econòmic a l’entorn del Parc. Volem esmentar l’exemple d’Andalusia que l’any

2009 ha incorporat 15 nous llocs de treball, vinculats a aquesta activitat. En

aquesta línia, durant molts anys, el SOC-Servei d’Ocupació de Catalunya del

Departament de Treball ha donat ajuts a les administracions locals per a la

contractació d’agents de desenvolupament local i la realització de campanyes i

estudis, de suport a la seva gestió.

• Es fa necessari doncs implementar un programa de formació d’aquests

agents, que els doni els instruments de referència per poder actuar. En

l’actualitat, segons hem pogut consultar a la Facultat de Turisme de Girona, no

hi ha cap formació específica sobre gestió turística en espais naturals

protegits i per tant caldria preveure-ho. Alguna institució com la Fundació

d’Estudis Superiors FES, d’Olot ens informa que ha fet alguns cursos en aquest

tema.


143

• En alguns moments s’havia anunciat la creació d’una Agència de Natura de

Catalunya com l’instrument que hauria de gestionar el espais naturals protegits

del país. En cas que aquesta proposta es desenvolupés, caldria assegurar

que hi ha una representació de l’àmbit turístic públic i privat en els seus

òrgans de govern o com a mínim, treballar en xarxa amb l’Agència

Catalana de Turisme. És il·lustratiu en aquest sentit, la cita que fa J.I. Pulido

sobre el funcionament de les Àrees protegides de Sudàfrica on a més de la

gestió dels espais, s’ocupen directament o per concessió, de la gestió de

infraestructures, equipaments i activitats turístiques (botigues, restaurants,

allotjaments, visites guiades, etc.)

• Així mateix, s’ha de tenir present la iniciativa que està desenvolupant la

Secretaría General de Turismo del Ministerio de Industria, Comercio y Turismo,

de crear un Club de Producte sobre ecoturisme en el què vol incorporar el

conjunt de parcs i empreses certificades per la Carta Europea del Turisme

Sostenible, de l’estat espanyol.

S’haurà de veure quin tipus de relació s’estableix amb els Departaments de

Turisme dels governs autonòmics, que són els que tenen les competències en

matèria de turisme i d’una forma especial, l’ordenació i planificació del sector

turístic i la regulació i classificació dels establiments, o bé valorar si cal fer un

model similar d’àmbit català.


144

5.3. INSTRUMENTS DE SUPORT I DE COOPERACIÓ AMB ELS SECTORS EMPRESARIALS.

• Aquests models de turisme conscient i responsable que proposa per exemple la

Carta Europea del Turisme Sostenible, incideixen en el foment de la

participació i concertació amb el conjunt d’agents que interactuen en

l’activitat. Es fa necessari per tant, establir un contacte fluid amb les

associacions relacionades amb el turisme de natura i de turisme actiu

de Catalunya, a fi que puguin participar des del primer moment, en les

estratègies de desenvolupament que es proposen.

• Un dels instruments més importants per al desenvolupament del Pla Estratègic

de Catalunya és el Pla de Desenvolupament Turístic-PLADETUR que dóna ajuts i

incentius als projectes que presenten institucions públiques i privades, per

millorar la qualitat i competitivitat de l’oferta turística. Per això, es proposa

que PLADETUR incorpori línies específiques destinades a donar suport

al desplegament de la Carta Europea del Turisme Sostenible per part

dels ens locals, i a les actuacions de les empreses per a la seva

certificació.

• En els territoris on estan ubicats els espais naturals protegits, s’hi desenvolupen

sovint altres programes de suport al desenvolupament rural o econòmic i social

com ho són els programes LEADER i PRODER, el Fons Social Europeu, el FEDER,

entre d’altres. S’hauria d’avaluar de quina forma es pot treballar

conjuntament per aprofitar al màxim les sinergies i els recursos

disponibles així com orientar i donar suport al sector empresarial i als

nous emprenedors, d’una forma global.

• S’hauria de preveure donar suport a la creació d’una oferta d’allotjament

adequada a les característiques de cada Parc. En aquest sentit, seria

convenient analitzar la possibilitat de crear marques tipològiques que

complementàriament a la Carta Europea del Turisme Sostenible, els

identifiquin amb la seva vinculació al Parc o amb la seva adequació per

atendre segments de demanda de turisme de natura específics. Per


145

exemple, hotels per a senderistes, per a cicloturistes, per al turisme eqüestre,

entre d’altres.

A França hem trobat exemples, com els Gîte Panda, avalats per la WWF i que

corresponen a establiments que es troben en espais naturals protegits, els

Hôtels au Naturel, avalats pels Parcs Naturals Regionals o a l’estat espanyol, els

identificats amb la marca Parques Naturales de Andalucía.

• És d’interès destacar que algunes comunitats autònomes i regions

europees estan creant marques de qualitat associades als parcs

naturals, en les quals s’hi poden incorporar a més dels productors

agroalimentaris i artesans, els prestataris de serveis turístics. Aquesta actuació

permet estimular i diversificar les activitats econòmiques a l’entorn dels parcs.

• S’hauria de fer arribar als empresaris turístics de l’entorn dels Parcs

informació sobre els mercats de demanda, és a dir sobre els diferents

hàbits de consum, tipologia i composició dels productes que

consumeixen, operadors de referència, etc. per què els sigui fàcil

confeccionar ofertes adreçades a aquests mercats. Es poden fer fins i tot

sessions formatives de creació de productes, coneixement d’aquests mercats,

comportament vacacional, etc.

• Es proposa així mateix organitzar sessions informatives per sensibilitzar a

les empreses, de la importància que està adquirint el concepte de

turisme responsable en aquests mercats, que els permeti adaptar-se

per ser competitives. Seria necessari així mateix editar manuals de bones

pràctiques, que tinguin utilitat com a manuals de gestió i de creació de

productes.

En aquests manuals hi ha d’haver apartats de com atendre els visitants, com

informar-los sobre les activitats a fer i llocs a visitar, com fer visible la

implicació de l’empresa amb l’espai protegit en el què s’integra i també, com

crear productes complementaris al seu entorn. En aquest últim cas un exemple

és que els petits hotels o allotjaments de turisme rural poden habilitat itineraris

de flora i fauna, miradors, petits observatoris, quaderns de descoberta de la

natura, etc. com un servei més als seus clients.


146

En una altra línia, la informació a proporcionar està més vinculada amb la

integració de l’establiment en el seu entorn, la reducció del consum energètic,

l’arquitectura sostenible, etc.

• Els estudis de mercat, la formació i el suport a la creació de productes i

a l’acompanyament de les empreses de la zona són alguns dels

aspectes que reclamen també els gestors de parcs naturals implicats en

la CETS. Es considera en aquest cas que el Departament d’Innovació,

Universitats i Empresa hauria de liderar aquesta línia d’actuació, que resulta

cabdal per a la competitivitat de les empreses i per a la consolidació d’una

estratègia de turisme de natura.

5.4. ACOLLIDA I INFORMACIÓ ALS VISITANTS.

• S’hauria de tenir present tal com diu Eduardo Crespo de Nogueira a Turismo y

Espacios Naturales Protegidos. Tendencias tras el Congreso Nacional de Parques

(7è Congrès de Medi Ambient) que el turisme en àrees protegides i el seu

entorn s’ha de concebre com un instrument per a la conservació. Això

vol dir que des del punt de vista de turisme hem de ser proactius i col·laborar

amb la gestió del Parc, per millorar la qualitat de l’experiència turística.

• Els programes d’Ús Públic dels parcs que s’integrin en l’estratègia

turística han de tenir present la realitat turística de Catalunya, en què el

turisme estranger hi té un paper destacable. Per això, s’ha de preveure

que una part de la informació a disposició del visitants, ha de ser accessible en

diferents idiomes. Les noves tecnologies de la informació ens permeten

aplicacions de baix cost per satisfer aquest requeriment.

• Pensem que falten guies i fulletons informatius que presentin els parcs naturals

de Catalunya i els seus paisatges. En aquests documents s’hauria de fer

referència al fet que el 30% del territori català està sotmès a una figura

de protecció però sobretot s’haurien de centrar en la selecció de Parcs


147

que hem definit en l’apartat 5.1., ja que són els que estan més preparats per

esdevenir un destí turístic.

• Pel que fa al guiatge de senderisme per espais naturals, caldria buscar una

fórmula que pogués acreditar els guies per al conjunt de tots els Parcs

de Catalunya (o al menys, als inclosos en aquesta estratègia turística) i no un

per un com es demana actualment. D’aquesta manera, a partir de informació

de suport facilitada pels propis Parcs, podran fer la seva tasca coneixent les

reglamentacions específiques i tenint informació a l’abast del sistema de visita

de cada un dels indrets, i per tant afavorint també l’atracció de visitants

internacionals, que són els que més sovint requeriran dels seus serveis.

• En aquesta mateixa línia, volem incidir de nou en la necessitat de la

formació. En aquest cas adreçada a guies, educadors, monitors

d’activitats, etc. per tal que coneguin en profunditat les característiques

de la flora, fauna i altres recursos. Han de conèixer també el perfil dels

visitants d’aquests espais, els seus hàbits i interessos per a la visita, així

com el domini d’idiomes. Alguns operadors de turisme de natura indiquen que

no troben al nostre país, guies que puguin incorporar als seus equips.

• Massa sovint la informació i els valors associats a alguns espais naturals, es

focalitzen en algunes espècies de flora i fauna molt emblemàtiques –que es

converteixen en icones del territori- però que són molt difícils de ser observades

pels visitants i per tant, aquests es poden sentir decebuts.

En canvi, no es dóna prou atenció a valoritzar altres espècies de flora o

fauna que per la seva raresa, endemisme, vistositat, etc. podrien ser

molt apreciades. Aquí es requereix un treball dels experts per identificar i

donar a conèixer aquestes espècies, sempre que no posin en perill els seus

hàbitats.

• Per evitar riscos per als visitants o impactes negatius sobre el medi, a tota la

informació que es subministri (webs, fulletons, etc.) cal indicar quins són

els millors períodes de visita d’aquests espais, a més de recordar la

fragilitat del medi i les normes bàsiques de comportament.


148

• A nivell d’Europa s’han anat imposant mecanismes per buscar una major

implicació dels visitants en la conservació i manteniment dels espais

que visiten. És una forma de sensibilització del visitant i de valorització del

propi espai.

Hi ha diverses fórmules que representen un major o menor nivell

d’implicació i van des de la contribució voluntària al manteniment d’espais o

espècies determinades (visitor’s payback), a l’apadrinament d’elements

específics o al voluntariat en tasques de conservació, informació als visitants,

etc. Anar desenvolupant aquestes fórmules és un element de maduresa

en la gestió d’aquests espais i de foment del civisme entre els visitants.

En definitiva, és un element més de qualitat en el model de gestió.

• S’ha de donar suport al disseny d’estratègies de desconcentració de l’ús

públic en zones específiques i/o en períodes de major afluència de

visitants, a través d’organitzar itineraris alternatius i activitats

paral·leles que es poden promoure mitjançant la xarxa de punts d’informació i

oficines de turisme

5.5. PROMOCIÓ DELS ESPAIS.

• Pel que fa a la marca, no podem oblidar el poder d’atracció que té en els

mercats internacionals l’etiqueta de “Parc Natural” i que cal aprofitar

en el posicionament de Catalunya en el mercat de turisme de natura,

però també com a element de prestigi per als mercats més

convencionals. La Carta Europea de Turisme Sostenible és una acreditació de

qualitat que complementa la marca Parc i dóna garanties de l’adopció d’un

model de sostenibilitat, però hem de ser conscients que no és una marca

reconeguda pel públic que ens visita.

• S’hauria de fer una aposta sobre les noves tecnologies com un dels

principals instruments de promoció turística de la xarxa de parcs

naturals de Catalunya. Aquesta promoció ha d’anar coordinada amb

l’estratègia de priorització d’alguns parcs, que es ve indicant en

aquestes recomanacions.


149

En aquest sentit, cal tenir present que en aquests moments les pàgines web de

referència no disposen de tota la informació necessària a nivell de continguts

informatius. És important millorar el posicionament d’aquesta informació dins

els portals turístics, i tenir-la traduïda a diferents idiomes. I s’ha d’incorporar

també informació de l’oferta turística privada que hi ha associada als espais

protegits.

• En els parcs seleccionats, seria convenient treballar en el disseny d’alguns

productes turístics que tinguin un efecte demostració per als agents

del territori. Es pot pensar en productes integrals que combinin el

coneixement dels valors naturals dels espais, del seu patrimoni, les formes de

vida, la gastronomia, l’allotjament, etc.

També han de servir de base per a la incorporació en aquests productes

turístics de noves activitats complementàries com ara l’observació

meteorològica, astronomia, cursos naturalistes, que a la llarga es poden

convertir en nous productes. A França per exemple, hi ha una xarxa de

“estacions de nit” d’observació astronòmica, que també està vinculada als Parcs

Naturals www.afanet.fr/Stations/default.aspx .

• Una de les oportunitats que ha de tenir present aquesta estratègia de turisme

de natura és la innovació en la creació de productes turístics. A més

d’ajudar a millorar els existents i més habituals, pot ser un laboratori per

crear-ne de nous, com podria ser el turisme científic i acadèmic. En

aquest cas, no és important el contingent de visitants que generen tot i

que sovint es produeix fora de les temporades turístiques

convencionals, sinó el prestigi que representa. Per exemple, un element

de posicionament de la reserva turística de les Illes Medes està vinculat als

estudis científics i a les referències que els experts en fan a les conferències

internacionals i en les publicacions.

Un altre exemple el trobem en la promoció de reunions de petit format en

espais d’interès natural i paisatgístic, que s’ha iniciat a Olot (Reunions entre

Volcans) o al Penedès (Meeting point entre vinyes). Aquests són alguns dels

exemples de nous productes que es poden anar dissenyant, però

segurament n’hi ha molts d’altres. Per evitar concentracions excessives de


150

visitants, l’estratègia s’ha de basar en la diversificació de la gamma de

productes enlloc de treballar en buscar economies d’escala.

• En aquesta línia de creació de productes, creiem necessari treballar de forma

coordinada amb el propi Departament de Innovació, Universitats i Empresa, per

crear productes que fomentin l’artesania a través del programa Empremtes

de Catalunya, la valorització dels productes agroalimentaris, les

Denominacions d’Origen i la creació artística, en temes de marxandatge.

Es recorda de nou la possibilitat d’iniciar una línia de productes sota la

marca Parcs Naturals de Catalunya.

• Complementàriament als productes de turisme de visita dins els Parcs Naturals

seleccionats, s’han de reforçar productes de descoberta dels valors

naturals i paisatgístics del territori, a l’entorn de les zones turístiques ja

consolidades. Poden ser un bon complement a l’oferta turística principal

d’aquestes zones, ajudar així mateix a posicionar els valors naturals de

Catalunya i donar a conèixer la xarxa de Parcs.

Es tracta sovint de petits itineraris de descoberta del medi, del paisatge, de la

flora i fauna, d’observació del cel, de descoberta dels conreus, dels sons de la

natura, etc. com una activitat recreativa i complementària a l’oferta

convencional. En aquest cas, el valor més important és la informació associada

que es pot donar mitjançant panells informatius, miradors, guies de suport, etc.

D’aquesta manera no es concentra tota l’estratègia de turisme de natura només

en els espais protegits. Trobem bons exemples d’aquesta línia d’actuació en

alguns programes d’activitats de destins turístics de Catalunya com ara Llançà,

amb una oferta de visites guiades a l’entorn que van des del medi marí, els

Parcs Naturals de la zona, els cellers de vi i oli, etc.

• No podem oblidar que quan parlem de turisme en espais naturals, estem

parlant de zones protegides. Per tant, representa un excel·lent argument de

promoció i de prestigi, tota la comunicació associada als valors de la

protecció: recuperació d’hàbitats i/o d’espècies emblemàtiques, regeneració de

paisatges i d’elements del patrimoni, etc., pel que comporta de garantia d’una

bona gestió i d’un espai de qualitat.


151

Les notícies i informacions associades a aquestes aspectes són així, una

magnífica eina a rendibilitzar també en una estratègia de promoció turística,

alhora que serveix per a la sensibilització dels visitants.

• En les actuacions de promoció dels parcs naturals de Catalunya cal incorporar la

informació corresponent a totes les iniciatives públiques i privades que hi ha a

l’entorn d’aquests espais. És la manera d’incentivar el treball conjunt i destacar

aquelles que més s’hi han implicat. Serveix també per donar una visió de

cohesió del conjunt del territori.

• La promoció del turisme de natura s’ha de posicionar en els mercats

turístics internacionals, a través d’una estratègia de segmentació de

mercats.

Aquesta estratègia ens ha de servir per captar contingents de visitants

específics interessats pels productes, incentivar la visita en moments

de baixa ocupació turística (en funció dels calendaris de vacances i els hàbits

d’aquests mercats), crear productes en funció dels diferents col·lectius a

qui van adreçats: senderisme i parcs, gastronomia i parcs, touring i parcs,

cultura i paisatge, etc.

Els Centres de Promoció Turística de Turisme de Catalunya, pel coneixement

que tenen dels mercats, poden representar un suport molt important.

• Dins aquesta estratègia de segmentació de mercats, un dels reptes més

importants és poder adreçar als mercats adients, productes que ofereixin

alternatives a les èpoques de major freqüentació que ja tenen els

espais més visitats. Per exemple, oferir productes a Parcs com el Montseny,

que transcorrin entre setmana i que destinin el cap de setmana a visitar les

ciutats d’arribada o de sortida (Girona, Barcelona, etc.).

• S’hauria de revisar la composició del Club de Turisme Actiu en el què

s’hauria de considerar una major segmentació, ja que actualment hi ha

tipologies d’empreses que van orientades a mercats molt diferents.

Concretament, alguns tipus de productes de turisme d’aventura poden arribar a

ser antagònics amb els productes de turisme de natura.


152

• De la mateixa manera que els productes que s’oferten han de ser respectuosos

amb l’entorn i adaptar-se a les exigències dels visitants, l’oferta turística

d’allotjament, restauració, activitats, guiatge, etc. s’ha d’anar adaptant a

aquestes premisses, basades sobretot en la integració del producte en el

territori.

Un exemple clar és l’actitud proactiva de moltes empreses d’arreu d’Europa que

adopten codis de turisme responsable, que hem definit en el capítol 1. Volem

recordar que aquestes tendències s’estan imposant d’una forma molt

determinant en els mercats de turisme actiu i de natura però també a d’altres

productes més convencionals. Hem citat exemples, com ara els operadors

agrupats a Forum anders reisen a Alemanya, Atr a França, Aito al Regne Unit.

També ho trobem a allotjaments que promocionen associacions ambientalistes

com Naturfreunde o WWF (Gîtes Panda), etc.

Un altre exemple, des de l’àmbit d’allotjament el trobem al Canadà, on la

pàgina d’entrada de la Canadian Tourism Federation està focalitzada en l’esforç

que està fent el país per reduir les emissions de CO2

www.canadiantourismfederation.ca/warmer-hospitality.html .

5.6. SENSIBILITZACIÓ I EDUCACIÓ AMBIENTAL.

• La informació sobre la importància del turisme de natura, nous mercats,

oportunitats per al territori, etc. ha d’arribar als residents perquè

entenguin que el Parc és un element de suport a la dinamització

econòmica i a la millora de la seva qualitat de vida. En aquest sentit, s’ha

d’emfatitzar amb la premissa en què es basa el turisme responsable: “crear

millors llocs per viure-hi perquè es converteixin en millors llocs per visitar”.

• En els models de turisme integrat en el territori en el què es basa aquesta

estratègia, els habitants tenen un paper clau, com a protagonistes que estimen

el territori on viuen i en són els seus principals promotors. Alguns dels

operadors turístics consultats ens diuen que un dels elements més importants

de satisfacció per a aquests tipus de visitants, és el de sentir-se acollit per la

gent del territori que els acompanya i els suggereix indrets a visitar i coses a

fer. Per què això succeeixi és fa necessària aquesta sensibilització.


153

• Una de les estratègies que afavoreix la sensibilització és la de crear

mecanismes de participació tal com preveu la Carta Europea del

Turisme Sostenible - CETS, tant de les empreses com de les entitats del

territori. Segons l’opinió d’un dels entrevistats, un dels grans beneficis de

l’aplicació de la CETS a la Garrotxa és que ha generat consens entre tots els

agents del territori i ha permès fer propostes i debatre accions, entre col·lectius

i òptiques molt diferents.

• Finalment, aquestes accions de sensibilització no només les hem de preveure

amb la població local sinó amb el conjunt d’operadors turístics de

Catalunya. Amb independència del tipus i segment de mercat amb el què

treballin, la qualitat ambiental, la conservació de la natura i la valorització

del patrimoni i dels elements que identifiquen i singularitzen el país,

han de ser alguns dels referents de l’oferta turística de Catalunya, en la

mateixa línia que la qualitat dels serveis, la innovació, l’amabilitat i

l’eficiència. Aquesta és la base de la competitivitat i singularitat.

Alguns d’aquests conceptes estan molt presents en les estratègies de les

empreses, en les accions formatives, en les campanyes de sensibilització als

treballadors però en canvi, es coneixen poc molts conceptes relacionats

amb temes de turisme responsable que s’estan imposant a nivell

d’Europa i que estan començant a exigir els operadors turístics

internacionals, a tota la seva cadena de proveïdors.

Per tant, s’han de difondre en el sector turístic català a través d’accions

formatives, manuals, etc. i d’una forma molt especial, en les escoles i facultats

de turisme i hosteleria. En aquesta línia, l’estratègia de turisme de natura en

espais protegits, es pot convertir en un excel·lent laboratori per a la seva

implementació i visualització.

154

ANNEX 1. ESTUDIS DE CASOS AMB APLICACIÓ DE LA CARTA

EUROPEA DEL TURISME SOSTENIBLE

Adamello Brenta..................................................................................... 155

Alpi Marittime ........................................................................................ 165

Associació Rhin Vivant............................................................................. 174

Brecon Beacons ..................................................................................... 183

Cévennes .............................................................................................. 192

Forest of Bowland................................................................................... 201

Garrotxa ............................................................................................... 212

La Gomera. Garajonay ........................................................................... 223

Luberon ................................................................................................ 236

Mourne ................................................................................................. 242

Syöte ................................................................................................... 252

Parco Naturale Adamello Brenta

155

PARCO NATURALE ADAMELLO BRENTA


156

CARACTERÍSTIQUES

Justificació

Probablement és el Parc Italià que té la Carta Europea amb més diversitat

d'iniciatives i capacitat d'innovació i implementació de projectes de turisme

sostenible. Un cas exemplar d'estudi per a la gran majoria de Parcs Europeus.

Figura de protecció

Figura italiana: Parc Natural

Figura IUCN: Categoria V

Situació geogràfica

El Parc Natural Adamello Brenta és l’àrea més gran protegida del Trentino, una regió

de 650,517 km2 que conta amb un estatut especial autònom a Itàlia. Formant part

de l'arc alpí en territori italià, el parc consta de dues cadenes muntanyoses ben

diferenciades: el massís granític d'Adamello i Presanella a occident, i les Dolomites

de Brenta a orient.

Extensió i població

Extensió: 650.517 km2.

Població dins del parc: 40.686 habitants.

Pressupost

Al 2005 el Parc ha tingut un pressupost de 7.026.765€, amb 47% d’ingressos

generats pel parc i el restant per subvenció de la regió Trentino. El Parc té capacitat

de generar ingressos a través de:

- activitats didàctiques i centres d'interpretació (visites i interpretació gratuïtes),

- mobilitat sostenible (durant l'estiu el parc tanca el tràfic a les valls més

sensibles i amb més gran pressió de cotxes, oferint servei alternatiu de bus

gratuït),

- espònsors,

- venda de gadgets i materials.


157

Marca Turística

El Parc està envoltat de diverses marques turístiques notòries en el context italià i/o

internacional. En primer lloc, forma part de les Dolomites, recentment classificades

com a patrimoni de la Humanitat per l’UNESCO, i una de les principals destinacions

de muntanya a Europa.

En segon lloc, el Parc està envoltat de les Valls Giudicari, Vall di Non i Vall di Sole,

les dues últimes famoses com a destinació però també com territori d'origen de

productes agrícoles de qualitat (en especial la poma Melinda, famosa a tot Itàlia).

Finalment, entre les dues cadenes muntanyoses del Parc (però fora del perímetre

d'aquest) es troba Madonna de Campiglio, una de les estacions d’esquí més

prestigioses i famoses d'Itàlia.

Hàbitats representatius i elements més rellevants

El parc està en territori dels Alps i per tant té grans altituds que van dels 400 als

3500 metres, i un medi ambient molt variat en què s’alternen boscos, pastures,

matolls, zones rocalloses i glaceres. Ric en aigua, el parc compta amb la presència

de més de 50 llacs i la glacera d'Adamello, una de les més grans d'Europa.

Flora: La flora hi està ben representada i compta amb 1200 espècies

catalogades.

Fauna: La rica fauna dels Alps hi té bona presència: al voltant de 8.000

isards viuen al Parc, 5.000 cabirols, cérvols i uns quants milers d'exemplars

de cabra muntesa reintroduïts al parc a través del projecte Ibex 1995/96.

L'animal més significatiu és però, l'ós bru, símbol del parc: els últims

exemplars autòctons dels Alps es troben en l'àrea del parc. La fauna és una

de les principals atraccions de la zona i la promoció del turisme fa moltes

referències a les imatges d'animals típics del parc que inclouen, a més dels ja

citats, 96 espècies d'aus nidificants (18 parelles d'àligues reals), 50 de

mamífers, 15 de peixos i 11 de rèptils.


158

Activitats vinculades al desenvolupament endogen

El Parc es dedica principalment a la tutela de temes mediambientals com

les reserves naturals, fauna, flora, hàbitats, aigua, components geològics, etc. A

part d'això, el parc té també competències en la gestió del patrimoni edificat i de

protecció. Específicament en temes de promoció de desenvolupament, les accions

del parc se centren principalment en temes de promoció i gestió de turisme de

característiques sostenibles. És a través de la seva estratègia i pla d'acció per a la

CETS que el Parc du a terme d'una manera integrada moltes de les seves actuacions

amb impacte a nivell de desenvolupament intern de les seves comunitats. Moltes

d’elles són presentades al final d'aquesta fitxa.

Al 2001, el Parc va obtenir la certificació mediambiental ISO 14001, sent el primer

parc europeu en assolir aquest resultat, i el 2006 va aconseguir la certificació

europea EMAS. Aquesta aposta per certificacions de qualitat ha estat estratègica, no

tan sols com estímul per a la millora de la gestió a través de programes anuals

establerts, si no també per haver integrat la intenció d'ampliar aquesta aposta per

qualitat a les altres realitats econòmiques i administratives existents al territori.

D'aquesta aposta va néixer el projecte “Qualita Parc”, descrit més endavant.

Volum de visitants

Prop de 871.000 visitants anuals, corresponent a 6 milions de dies/presència de

visites (dades de 2003).

Les xifres d’estiu i d’hivern són molt properes, gràcies al turisme d’esquí que és

molt popular a la regió, però sent els visitants estivals els que es queden durant

dies:

- Període d’estiu: 371.735 (3.461.486 dies/presència)

- Període d’hivern: 443.668 (2.797.682 dies/presència).

Tipologia de visitants

- 44% famílies amb nens

- 32,7% parelles

- 14,6% amb 1 o més amics

- 5,3% grups organitzats

- 3,4% sols

- 40% tenen entre 30 i 45 anys

- 1/3 entre 40 i 65 anys


159

- 1/5 menys de 30 anys

- 10% estudiants i jubilats

- Gran majoria d'italians, amb els estrangers amb prou feines d’entre un 10 a

un 15%

Motivacions del visitant

- Vacances de benestar: 1%

- Cultura: 5%

- Diversió: 6%

- Gastronomia: 8%

- Vacances actives: 21%

- Natura: 26%

- Descans relaxació en un entorn natural: 33%

- Més del 72% dels visitants basa el motiu d’elecció en la pròpia existència del

Parc en el territori.

Permanència del visitant

- més de 15 dies: 20%

- fins a 15 dies: 40%

- una setmana: 40%

Tria d’allotjaments del visitant

- 50% dels turistes s'allotgen en hotels

- 22% allotjament privat i lloguer

- 11% segona residència

- 9% càmping

- 8% en altres allotjaments com cases rurals, B & B, família, amics o en albergs

d’allotjament privat.

Equipaments i serveis del Parc

Centres de visitants/d’interpretació: 9 centres de visitants i

d’interpretació, una bona part dels quals són temàtics:

- 1 centre temàtic “Ós”

- 1 centre temàtic “Fauna”


160

- 1 àrea botànica i centre temàtic “Flora”

- 1 centre temàtic “Aigua”

- 1 centre temàtic “Home i Ambient”

- 1 centre veterinari i d’observació de la fauna

- 1 mediateca

Punts d’informació: 9 punts d’informació repartits en 9 municipis.

Xarxa de senders: 900 km de camins senyalitzats i 34,3 km de camins

didàctics.

Altres:

- 1 seu administrativa

- 2 cases d’hostes (orientades principalment a grups escolars,

investigadors, estudiants universitaris, etc)

- 13 immobles varis (cases rústiques, granges, etc) en tot el territori

destinats a bases logístiques

- 9 espais per al vivac

- 20 refugis alpins

- 15 refugis excursionistes.

Estructura organitzativa

El Parc Natural Adamello Brenta és una entitat amb personalitat jurídica de

dret públic, constituït pels següents òrgans:

- Comitè de Gestió (69 membres representats d'interessos locals, es reuneix 2 ò

3 vegades a l'any)

- Junta Executiva (11 membres, es reuneix 2 vegades al mes)

- President (electe pel Comitè de Gestió per períodes de 5 anys)

- Director (electe per la Junta Executiva i responsable per l'execució del

programa de gestió i personal)

- Junta d'Auditors.

El personal del Parc és de 30 persones, arribant a 100 durant el període d'estiu. El

parc té set departaments o oficines temàtiques: administratiu, ambiental, tècnic,

guardes del parc, faunístic, didàctic, comunicació i màrqueting. La secció de


161

comunicació i màrqueting, que s'ocupa de gran part del treball en turisme del

parc, té una plantilla de 5 persones.

Programa d’activitats del Parc i accions vinculades a la promoció

Són moltes les accions del Parc en termes d'organització i promoció turística.

Citarem aquí tan sols algunes de les més innovadores.

"L'estiu al Parc"

Des del 2001 el Parc organitza cada any un calendari d'esdeveniments, iniciatives,

activitats i excursions durant el període estival, promogut sota el títol "L'estiu al

Parc" (Un Estate d’a Parco) dut a terme de juny a setembre, i convidant als turistes

i als residents a conèixer la riquesa mediambiental d'Adamello Brenta. Avui en dia el

programa ja conta amb unes 400 ofertes diferents en què es proposen activitats

com:

- excursions i passejos,

- activitats esportives en diferents llocs cada setmana,

- visites guiades de diferent durada,

- les activitats temàtiques en els centres de visitants,

- concerts,

- debats sobre temes ambientals,

- celebració de dies especials, com per exemple el Dia del Nen,

- etc.

L'èxit de la iniciativa ha fet que el Parc comenci a considerar desenvolupar un

programa complementari per al període d’hivern.

ParcoCard

El ParcoCard és una targeta electrònica de prepagament que ofereix als visitants

l'oportunitat d'accedir a una àmplia gamma de propostes per viure la natura i

aprendre sobre la cultura i els gustos del territori. La targeta dóna accés a 54

propostes i serveis a l'àrea del Parc per un preu reduït (excursions, museus i

castells, parcs de vacances i activitats, gastronomia, etc). Hi ha opcions de targeta

setmanal o mensual i els residents tenen descompte.


162

Desenvolupament de productes específics per a nínxols – Bicicleta,

Trekking, Cavall

En societat amb les administracions turístiques locals i regionals, el Parc està

desenvolupant una sèrie de llocs web professionals alternatius dirigits a mercats de

turisme de natura específica. Aquests llocs web ofereixen paquets, rutes, sistemes

de reserves, fòrums, i tota una sèrie de serveis per a aficionats a esports de natura.

Fins ara han estat creades les següents pàgines dedicades:

- Dolomiti di Brenta Bike: www.dolomitibrentabike.it

- Dolomiti di Brenta Trek www.dolomitibrentatrek.it

Actualment s'està desenvolupant també el projecte “Dolomiti de Brenta Horse”, amb

una ruta de 130 km per al turisme eqüestre, i amb una lògica similar als projectes

esmentats més amunt.

Comercialització

El Parc no fa comercialització directa de productes turístics en el seu web oficial,

però utilitza pàgines específiques alternatives, com els presentats en el punt

anterior, i també la web del Club Qualita Parc:

www.qualitaparco.it

A més a més d'aquesta iniciativa, existeix un altre projecte a la regió per a la

promoció de paquets que inclouen els 3 Parcs de la regió Trentino, segons criteris

de sostenibilitat. La iniciativa es diu “Parchi da Vivere”, i les reserves es poden fer a

través del lloc web: www.visittrentino.it/parchidavivere

Els Tresors del Vall Gènova

Audioguies MP3: 40 audioguies en fitxers mp3 disponibles gratuïtament en el web

del Parc per baixar, juntament amb el mapa corresponent, que permet l'exploració i

la interpretació de la Vall Gènova.

Web: www.pnab.it/vivere_il_parco/cosa_fare/i_tesori_della_val_genova.html


163

Programes de qualitat

Club i Marca “Qualita Parc”: La Marca “Qualita Parc” és un projecte de

certificació mediambiental i màrqueting, llançada després de la certificació

ISO 14001, per difondre la filosofia de la qualitat ambiental amb la

participació del teixit econòmic i social de les empreses de turisme receptiu,

el sector agroalimentari, les escoles i les estructures típiques del Parc.

Les estructures adherents implementen sistemes de gestió ambiental i de

sostenibilitat, guanyant accés al Club Qualita Parc, una associació

d'empreses i serveis turístics suportada pel Parc i amb el seu propi portal

turístic i sistema de reserves en línia: www.qualitaparco.it. Actualment el

Club té 15 empreses participants.

Parc “Fossil Free”: “Fossil Free” és un projecte o una sèrie d'iniciatives del

Parc en el sentit de que es proposa com un laboratori per a accions de

demostració de desenvolupament sostenible per a la comunitat, amb la

creació d'aplicacions pilot en una sèrie de temes relacionats amb l'energia

sostenible i la reducció d’emissions de carboni:

- Instal·lació de panells fotovoltaics en totes les estructures del

Parc,

- Instal·lació d'una central mixta fotovoltaica i hidroelèctrica en una

de les valls del Parc,

- Utilització de cotxes a metà, en col·laboració amb la Fiat,

- Mobilitat Integrada: una sèrie d'iniciatives per estimular l'ús

d'alternatives al cotxe personal, com per exemple la disponibilitat

de busos per permetre el gaudi de les valls més sensibles del Parc

en època d'estiu amb prohibició d'accés per cotxes als mateixos

espais durant aquest període. També s'ha creat un popular BiciBus

per a transport de passatgers i bicis, i el “trenet de la natura”, un

petit tren que recorre durant l'estiu una de les àrees més

panoràmiques del Parc.

- Menú Salvaclima: una iniciativa en col·laboració amb restaurants

locals per a oferta de “plats baixos en carboni” (amb productes

locals i maneres de preparació eficients en termes energètics). La

iniciativa serveix de vehicle informatiu i didàctic sobre mesures

quotidianes que es poden adoptar per afrontar el canvi climàtic.

- Implementació de sistemes de gestió ambiental, com la ISO 14001

i EMAS descrits més amunt.


164

ESTRUCTURA TURÍSTICA DE LA ZONA

Tipologia de les empreses

La gran majoria de l’allotjament turístic del Parc correspon a una oferta extra

hotelera, de segones residències de vacances i vivendes particulars. Malgrat això,

l’oferta hotelera oficial és en general d’una tipologia mitja-alta, amb la majoria

d’estructures de 3 estrelles.

Els números totals d’estructures i les capacitats es detallen a continuació (dades de

2003):

Tipus Nombre

d’establiments

Places

Segones cases 8.815 40.982

Vivendes particulars 6.899 31.709

Hotels 335 21.162

Colònies i càmpings de

bungalows

67 2.899

Càmpings 6 2693

Refugis de muntanya 31 1590

Fondes 42 1.047

Casa de vacances 11 620

Altres negocis 7 545

Agroturisme 20 228

Total en el PNAB 16.233 103.475

Parco Naturale Alpi Marittime

165

PARCO NATURALE ALPI MARITTIME


166

CARACTERÍSTIQUES

Justificació

Un dels primers parcs a implementar la CETS a nivell Europeu, també parc pilot

durant els anys de definició i desenvolupament del concepte de la Carta, i considerat

internacionalment com un exemple de bones pràctiques en turisme sostenible en

espais protegits.


Figura italiana: Parc Regional



És el Parc més gran de la regió del Piemont. Fa frontera amb França i el Parc

Nacional de Mercantour als Alps Francesos.


Extensió: 28.000 ha.

Població dins del Parc: 70 habitants

Població a les quatre municipalitats del Parc: 3.582 habitants

Pressupost

Prop de 5.000.000 d’Euros (pressupost normal de funcionament), majoritàriament

de la Regió (dades del 2001).

El Parc també presenta candidatura regularment per a projectes Interreg amb el seu

veí francès, Mercantour, on obté pressupostos extraordinaris per a accions

específiques.


167

Marca Turística

Malgrat es troba situat als Alps, no es pot considerar que aquesta regió o part de la

cadena en particular formi part d'una marca turística notòria.

Per descomptat, el Parc està situat prop d'una àrea turística d’esquí relativament

popular (Limone, amb 80 km de pistes), però el Parc en sí no és un destí habitual

d'hivern.

La Via Alpina (GTA – Gran Traversée des Alps), que va de Trieste a Mònaco, també

passa pel Parc.

Potser és més conegut el Parc Nacional de Mercantour, a França, que fa frontera

directa amb el Parc Natural Alpi Marittime.


Paisatge alpí, amb altituds elevades (cota dels 800 fins a 3.300 metres), llacs de

muntanya, valls profundes i petites glaceres.

Flora: Com que el Parc es troba situat a l'extrem meridional de la cadena

alpina, té una combinació única de flora alpina i mediterrània.

Fauna: En termes de fauna, té una de les concentracions més grans d'isards

dels Alps (4.500 individus), l'avifauna inclou pràcticament totes les espècies

de l'arc occidental alpí, del Gallo-lira Comuna (Lyrurus tetri) fins a una gran

varietat de rapaços, incloent el Trencalós Gypaetus barbatus) i set parelles

d'àguila-real. Recentment el llop ha tornat al territori del Parc, sent ara una

espècie establerta.


168


Creació de l'associació “Ecoturisme in Marittime”, que comprèn el Parc, quatre

municipis, dues comunitats de muntanya, i prop de 40 operadors privats (gairebé la

totalitat dels empresaris locals). Aquests representen albergs, refugis, restaurants,

càmpings, botigues, serveis, etc. A partir d'aquesta associació es programen

pràcticament totes les iniciatives de promoció de desenvolupament turístic al parc,

amb la cooperació d'entitats públiques i privades. Aquestes han inclòs fins ara:

- Oferta de formació professional per als operadors locals (cursos de

gestió, cursos d'anglès i francès, comunicació i màrqueting, etc).

- Producció de manuals de bones pràctiques per a empreses locals.

- Fam-trip al Parc de la Garrotxa amb empresaris locals per a intercanviar

experiències.

- Promoció d'iniciatives per allargar la temporada (festivals,

esdeveniments, cicles gastronòmics, cicles musicals, etc).

- Augment de la qualitat de l'oferta del sector turístic, amb la promoció de

l'”Ecolabel European” per a les empreses turístiques del Parc i suport a

l’accés a consultoria específica.

- Monitoratge dels fluxos turístics amb enquestes periòdiques.

- Creació d'itineraris transfronterers amb el Parc de Mercantour, i creació

de senyalització comuna entre els dos espais.

El Parc també ha recolzat la creació de l'associació local de guies de muntanya.

Volum de visitants

Visitants anuals estimats en 300.000.


- El parc atrau visitants de totes les edats, però en predominen els d’entre 25 i

44 anys (52%)

- Individus o parelles: 42%

- Famílies amb nens: 30%

- Grups grans: 26%

- Gairebé la meitat dels visitants que pernocten són de zones pròximes (regió

del Piemont), amb un altre ¼ de Liguria (regió més pròxima)

- Els visitants d’altres parts d’Itàlia són 19% i tan sols un 12% de l’estranger.


169


- Per a un 81% dels turistes, caminar és la principal motivació per visitar el

Parc.

o 51% caminades són de menys de 3 hores

o 39% caminades entre 3 i 10 hores

o 18% caminades de més d'un dia.

- Altres activitats com la bicicleta, escalada, canoes, etc, tenen menys del 7%

cada.


Dades d’una enquesta realitzada en temporada d’estiu.

- El 25% dels visitants normalment fan una excursió.

- El 50% passen les vacances i pernocten al parc, però de mitjana es queden

per més d'una setmana.

- Els restants s'allotgen en altres parts o visiten el parc de passada.

El 70% dels visitants havien visitat el Parc abans i el 30% eren nous visitants.

Pic de visitants al juliol i a l’agost. Baixa ocupació la resta de l'any, però els

visitants estrangers tenen una distribució equilibrada entre Maig i Setembre.


Centres de visitants/d’interpretació:

- 2 Centres de visitants amb obertura anual

- 2 Centres de visitants amb obertura estacional

Punts d’informació: 1 edifici de seu, que també s’utilitza com a punt

d’informació

Xarxa de senders: Diversos camins


170

Altres:

- 2 refugis – albergs de muntanya

- 1 botiga i taverna tradicional

- 1 alberg per a estudiants i investigadors

- 1 alberg per al públic en general (obert a l’estiu)

- 1 jardí botànic

- 1 Ecomuseu

- 4 botigues del parc

- 10 àrees d’esbarjo i picnic

- Servei de visites guiades i activitats didàctiques


Entitat pública dependent de la regió del Piemont quant a finançament i definició de

polítiques generals. Les autoritats locals elegeixen els representants per al Consell

del Parc.

Personal total: 29 persones, amb un Departament específic de turisme: 1 gestor de

turisme i comunicació i 3 membres de personal de suport.


Programes d’animació y esdeveniments

El Parc té un programa extens d'animació i esdeveniments, ocupant una estació

estival allargada (Maig a Octubre) per ajudar les empreses locals a combatre

l'estacionalitat. Tota la programació és planificada amb antelació, i està disponible a

la web del parc amb una oferta pràcticament diària fins a l’Octubre del 2009

www.parks.it/parco.alpi.marittime/man.php

Alguns exemples de la programació d'esdeveniments inclouen:

- festes i festivals temàtics relacionats amb tradicions locals (com ara la festa

de l'espígol, de les patates, del sègol, de les màscares, etc.)

- festival de música

- activitats d'arts i oficis tradicionals

- excursions i passejades temàtiques

- exposicions, etc.


171

Alguns dels exemples amb més èxit:

- “Tuma & Bodi” (‘Formatge i patates” en el dialecte local), cicle

gastronòmic, ja en la tercera edició, on els restaurants locals valoren dos

dels productes locals més importants recuperant propostes de plats

tradicionals.

- “MaritTime – Tempo di Marittime”: setmana dedicada a caminar pel Parc.

- “Suoni di Marittime”: sèrie d'esdeveniments musicals realitzats als refugis

de muntanya, distribuïts durant tota la temporada.

Oferta de turisme de Natura

El parc focalitza els seus recursos especialment en el senderisme, amb ofertes

temàtiques de camins amb opció de servei de visites guiades. L'oferta de camins del

Parc està dividida per temàtiques, amb informació disponible a la web

www.parks.it/parco.alpi.marittime/iti.html

- Grans muntanyes, parets i glaceres (4 camins)

- De les glaceres als llacs (4 camins)

- Camins culturals (2 camins)

- Un camí circular de dos dies

- Camins naturals i culturals autoguiats (4 camins)

A més d'aquesta oferta fixa durant l'any, el Parc també té un programa de

caminades temàtiques organitzades, gairebé diàries i totes diferents, durant el seu

programa d'oferta estival. El programa actualitzat d'oferta de caminades pot ser

consultat a través de la web del parc

www.parks.it/parco.alpi.marittime/man_dettaglio-man.php?id=134

i a través del material de divulgació distribuït pel parc. Complementàriament a això,

el parc té també un programa extens d'ofertes temàtiques i visites guiades dirigides

a les escoles

www.parks.it/parco.alpi.marittime/edu.php

Allotjament

El Parc posa a disposició a la seva web la llista i els contactes directes de totes les

empreses d'allotjament associades a l'Associació in Marittime

www.inmarittime.it/index.php

Per descomptat, l'Associació ha creat també la seva pròpia web

www.inmarittime.it/index.php


172

amb més informació turística del Parc, contactes d'operadors locals, i una àrea

prevista per a la promoció de paquets.

Moltes de les empreses associades també funcionen com a punts d'informació del

parc, distribuint material informatiu i de sensibilització. A més, el parc està

treballant al territori per a l'augment de la qualitat, promovent l'adopció de

l'”Ecolabel Europea” per a serveis d'allotjament amb acciones de divulgació i

facilitant l'accés a consultoria especialitzada. Una empresa local ja ha estat

certificada, quatre més estan en procés d'anàlisi, i segueixen els esforços per tenir

empreses certificades als quatre municipis del Parc.

Productes agroalimentaris autòctons

El parc fa la promoció dels productes tradicionals agroalimentaris locals, posant a

disposició el contacte directe dels productors locals a la seva web

www.parks.it/parco.alpi.marittime/prodotti.php

A més d'això, el Parc ha donat suport activament a la recuperació de botigues i

activitats tradicionals, en cooperació amb emprenedors locals.

Promoció i comercialització

- El Parc ha participat en fires turístiques regionals, nacionals i internacionals,

incloent París, Brussel·les, Berlín i Hannover (Reisepavillon)

- Ha finançat una guia turística en alemany i diversos articles en revistes italianes

i estrangeres especialitzades.

- Produeix regularment campanyes de sensibilització i de promoció, amb la

tramesa de mails, publicitat a la premsa i a la ràdio.

Amb l'associació “Ecoturisme in Marittime”, el Parc ha treballat en la definició d'una

identitat forta i compartida entre tots els actors locals, enfocat sobretot en el

“patrimoni natural i cultural”, la millora de les estructures dels socis, la seva gestió i

la organització dels serveis.

Per a la coordinació de les activitats del territori i la gestió centralitzada dels serveis

de centres de visitants, oferta i àrees d'esbarjo, el parc ha creat una societat amb el

municipi d'Entracque, denominada GESAM (Gestioni Eventi i Strutture Alpi

Marittime). A més d'aquestes accions, GESAM també ofereix serveis de transports

col·lectius durant els mesos estivals. Addicionalment, l’entitat també ha servit per

utilitzar la gent jove del parc en l'oferta de serveis d'esbarjo, informació i animació.


173



- 16 hotels a l'àrea, amb 331 habitacions i 640 llits.

- Un hotel (Gran Hotel Royal Terme) té 210 llits, i els altres són petits hotels

de menys de 40 llits.

- 10 refugis de muntanya.

- 5 càmpings.

- 25 restaurants

Per descomptat, la gran majoria de l'allotjament del parc correspon a segones

residències i no oferta reglada.

Associació Rhin Vivant

174

ASSOCIACIÓ RHIN VIVANT


175

CARACTERÍSTIQUES

Justificació

El territori dels marges de riu Rhin en la Region Alsace no tenia cap imatge turística

particular ni com espai de valors naturals únics. Al contrari, el territori tenia una

imatge tradicional d'un riu contaminat a causa de la gran quantitat d'unitats

industrials en la regió i les autopistes en les marges del riu. Però en realitat, aquest

espai tenia una sèrie de petites reserves naturals al llarg dels seus marges, de

classificacions diverses i administrades per entitats diferents, conservant i

representant el que restava dels hàbitats humits tradicionals del Rhin, després de

segles d'intervencions de regularització i canvis del riu per a pràctiques agrícoles i

de circulació fluvial. En el 2002 es va crear un projecte Life – “Le Rhin Vivant” – per

recuperar i restaurar els hàbitats naturals del marge francès del Rhin, connectant

antics braços del riu, recuperant espais fluvials, etc. El projecte incloïa una vessant

turística per recuperar la identitat natural i tradicional del Rhin, de la gent i pobles

dels seus marges, i les seves relacions amb el riu. Com el territori no constitueix

una àrea natural única sinó una xarxa de múltiples petites reserves naturals, en el

2005 s'ha creat l'Associació Rhin Vivant, integrant les diverses entitats públiques i

col·lectives que gestionen les reserves o que tenen lligams amb el riu. Aquesta

associació ha desenvolupat un pla de turisme sostenible per al territori segons els

principis de la CETS i ha obtingut la certificació de la Carta el 2005. Avui en dia, el

projecte i l’Associació Rhin Vivant és dels més actius en la xarxa de la Carta Europa

en termes de producció turística sostenible, de natura, promoció en fires, etc. El

projecte ha demostrat també el benefici de desenvolupar sinergies entre diverses

petites àrees naturals i la creació d'una estratègia unificada que no es constreny a

límits territorials político-administratius.


Figura francesa: compta amb diverses figures com són les reserves naturals,

reserves forestals biològiques, reserves prefecturals (“arretes prefectoraux de

Protection de Biolímit”), boscos de protecció, llocs classificats, etc.

Figura IUCN: majoritàriament categoria IV.


176


Aquest territori, conegut com a banda renana, s’estén per una superfície de 190 km

del Nord al Sud d'Alsàcia al llarg del riu Rhin, en una banda estreta d'amplada

irregular, que pot anar dels 1,5 km als 10 km. Les reserves naturals que

constitueixen el projecte Rhin Vivant són una xarxa de petits espais protegits; en

total prop de 16.192 ha de Zones Especials de Conservació i 22.420 ha. de Zones

de Protecció Especial.


Extensió: 38.612 hectàrees.

Població dins del parc: La banda renana té una població de més de 420.000

persones, ja que inclou ciutats com Strasbourg, Ilkirch-Graffenstadten o

Huningue.

Pressupost

El valor anual mitjà estimat de funcionament del projecte és de 170.000 Euros (això

inclou estudis, animació, comunicació, educació, etc). Prop de 13.000.000€

s'invertiran en els anys 2004/05 en temes de gestió dels biòtops, infraestructures,

etc.

Marca Turística

Abans d'aquest projecte, el territori de la banda renana no tenia cap imatge

turística, a part del propi fet d’estar en els voltants de la ciutat de Strasbourg.

Indiscutiblement Strasbourg és un recurs important per a la regió atraient

nombrosos turistes, però principalment turisme urbà.

En un context més allargat, el territori forma part de la regió turística del Grand

Ried, que comprèn l'àrea entre els rius Ill al oest i el Rhin al est.


177


Les reserves de la banda renana són essencialment un conjunt d'àrees humides,

que contenen els últims boscos al·luvials d'Europa. El territori és el segon lloc més

important de França per a la hibernació d'aus aquàtiques (més de 90.000 aus

hivernants), conté 55 de les 75 espècies de peixos de la França continental, a banda

d'una gran quantitat d'altres espècies animals d’interès comunitari, en particular

amfibis i una flora diversificada.


Com l'Associació està formada per les diverses administracions territorials de la

regió, aquestes tenen totes les competències directes en el desenvolupament

endogen del territori. Tanmateix, totes les activitats de caràcter turístic

desenvolupades en aquest projecte tenen sempre la preocupació d'involucrar

directament a la gent i a les col·lectivitats locals, sigui com a executors o com a

beneficiaris del projecte (ex. utilització dels coneixements tradicionals en profit del

desenvolupament d'excursions i paquets, promoció de l'allotjament local, etc).

Volum de visitants

El fet que el territori inclogui la ciutat de Strasbourg fa que les dades sobre els

visitants siguin interpretades amb precaució. Alguns dels visitants de Strasbourg

visitaran les reserves i viceversa donant lloc a alguna duplicació de dades, però en

general els números de visitants de les reserves són molt més petits que els de

visitants de la ciutat. Les dades de visitants existents són les següents (dades del

2003):

- número de visitants diaris mitjà en les oficines de turisme: 960 a Strasbourg,

135 a la resta de la banda renana;

- estimatiu anual total de visitants en les oficines de turisme: 400.000.

350.000 d’estada a Strasbourg;

- número de visitants diaris mig en el conjunt de llocs turístics més freqüentats

en la banda renana: 4.200;

- estimativa anual de visitants en el conjunt de llocs turístics més freqüentats

en la banda renana: 1.550.000;


178


52% dels turistes són habitants de les rodalies (a menys de 50km ). En general 6

de cada 10 vacances a Alsàcia són vacances curtes entre 1 i 3 dies. 32,7% parelles


El 60% de la clientela que passa per les oficines de turisme és una clientela de pas,

però d’entre aquests, un 80% manifesta que la natura és una de les motivacions del

viatge.


Com en aquest cas no es tracta d'un Parc, no es pot parlar d'equipaments i serveis

específics gestionats per una entitat. Al contrari, els diversos socis de l'Associació

Rhin Vivant , que inclouen 66 municipis i la ciutat de Strasbourg, gestionen en total

una xarxa extensa de diversos serveis, des d'oficines de turisme, sales

d'exposicions, museus, etc.


L'Associació Rhin Vivant té la seva seu a Strasbourg, i avui en dia és una associació

transfronterera, treballant amb tots els espais protegits i municipis en els dos

marges del Rhin, el francès i l’alemany. Està constituïda per diverses entitats

públiques i privades com administracions regionals, associacions conservacionistes,

d'educació ambiental i esportiva, administracions dels espais protegits, federacions

de pesca, oficines de turisme, etc.

Els membres de l'Associació estan dividits en quatre consells:

1) Regions, Províncies i Municipis;

2) Espais Protegits;

3) Oficines de Turisme;

4) Organitzacions Ambientals i Esportives.

La coordinació i animació del projecte la porta el Consell Regional d'Alsàcia, amb 2

persones a temps complert.


179


L'estratègia turística del projecte Rhin Vivant es fonamenta en 3 eixos temàtics,

corresponent a les característiques naturals del territori i al potencial com productes

turístics: el turisme ornitològic, de pesca, i de forest.

Turisme Ornitològic

Accions i objectius:

- desenvolupament d'una oferta turística completa, integrant ornitologia com

patrimoni i història de la regió;

- desenvolupar el mercat per a “aus d'estiu” de la banda renana, molt menys

conegudes que les aus hivernants;

- proposar productes per a ornitòlegs especialistes i per al públic en general;

- instal·lar una xarxa d'observatoris en diverses reserves.

Turisme de pesca


- aprofitar el fet que hi ha prop de 20 milions de pescadors esportius a Europa i

desenvolupar productes de pesca al voltant de les dos espècies de la regió

més específiques i atractives per a la pesca esportiva, l'Aspio (Aspius aspius) i

l'Estafa-ho (Thymallus thymallus);

- oferir acompanyament especialitzat (guies de pesca), professional i voluntari,

en col·laboració amb associacions de pesca;

- treballar amb les diverses entitats que gestionen el territori, els rius i cabals,

per a la creació de punts del Rhin accessibles per als productes de “pesca”

desenvolupats;

- Intenció de crear una marca de “pesca ètica”

- Intenció de crear un producte turístic “pesca de la banda renana” a promoure

amb els tour operadors europeus.

Turisme de forest


- aprofitar el fet que tenen una forest única de tipus subtropical temperat i amb

forests al·luvials per desenvolupar productes turístics de descoberta integrant

components nàutiques, pedestres i de bici.

- Apostar per la transmissió de sabers dels oficis tradicionals lligats a la forest

com animació turística, aprofitant l'existència dels “bateliers” (barquers de


180

bots tradicionals per a navegació a les àrees humides) i promoure la formació

de guies i animadors.

Promoció i comercialització

Per promoure aquests 3 productes principals, l'associació Rhin Vivant ha

desenvolupat un conjunt d'estratègies presentades més avall. Entre aquestes hi ha

la creació d'un portal turístic www.rhine-ecotourism.eu que integra la informació

de l'oferta creada o ja existent, contactes dels diversos serveis privats associats,

infraestructures, programes d'animació etc. Tanmateix, el portal ha constituït amb

prou feines una petita part del treball de promoció i coordinació que s'ha

desenvolupat, i que ha integrat una sèrie de passos i accions preliminars, incloent:

- Creació d'una identitat turística per a la banda renana:

desenvolupar documentació turística específica, anteriorment inexistent i

definir una identitat visual unificada per al territori.

- Desenvolupar una política de comunicació internacional: o Obtenir la inserció d'articles en la premsa especialitzada (pesca

esportiva, ornitologia, etc) i del gran públic. o Contactar operadors turístics francesos i europeus per a la promoció

de la banda renana com un destí nou, i proposar la inserció del

territori en guies turístiques com la Michelin o la Guia du Routard

(aquesta darrera té una edició dedicada al turisme de pesca).

- Proposar un catàleg de productes “marges del Rhin”: Creació de paquets per a

grups de 10-15 persones de tipus:

o cap de setmana: observació ornitològica/gastronomia”, “immersió en

la foresta, etc” o 3 a 4 dies: rutes del vi / Strasbourg / banda renana, en col·laboració

amb les oficines de turisme per a la comercialització, tria

d'allotjament, restauració, etc. o Creació de circuits cicloturístics itinerants.


181

- Desenvolupar i promoure sinergies entre les diverses activitats de mig dia o

dia sencer ja promogudes per entitats locals, integrant-les en paquets variats: o passejos en vaixell o passejos en calessa o sortides ornitològiques o vetllades de contes i llegendes o excursions natura/patrimoni o sortides de descoberta de les reserves o visites a molins d'oli i farina o visites a pobles o activitats en canoa i caiac o animació folklòrica, festes i fires.


182



Un cop més, el fet que el territori inclogui la ciutat de Strasbourg fa que les dades

de les empreses turístiques hagin de ser interpretades amb precaució. Si és cert que

molts dels visitants potencials de la regió estan allotjats a Strasbourg, també és

veritat que molts dels visitants de Strasbourg no visiten la part natural del seu

entorn. Així convé separar aquests números, com es mostra en la taula següent. Per

descomptat, les dades revelen diferències significatives entre la tipologia de

Strasbourg i la resta de la banda renana. Per exemple, aquesta ultima té 19

càmpings i 67 albergs rurals, mentre aquesta oferta és poca o pràcticament

inexistent a Strasbourg (per bé que la correspondència en número de llits és molt

més petita, tan sols 290 llits per a 67 albergs rurals).

Tipologia Establiments a Strasbourg

Establiments a la resta de la banda renana

Total establiments

Total places

Hotels (totes les categories)

69 55 124 10.172

Residències de Turisme

4 0 4 1.089

Càmpings 1 19 20 3.300 Albergs rurals 0 67 67 290 Cases de lloguer curt

31 31 62 189

Habitacions privades de lloguer

0 10 10 54

Albergs de Joventut

2 0 2 496

Xalets-refugis 1 2 3 65 Gites d’etape 0 3 3 83 Centres de vacances per nens

3 5 8 544

Residències secundàries

526 440 966 4.830

Brecon Beacons

183

BRECON BEACONS

Brecon Beacons

184

CARACTERÍSTIQUES

Justificació

És el primer Parc, i únic fins ara, del País de Gal·les a adherir-se a la CETS.

Brecon Beacons ha estat sempre un dels més involucrats en la Xarxa Europea de

Parcs CETS, fent difusió del seu treball en turisme sostenible i cercant socis per a

projectes internacionals. És un Parc amb un turisme majoritàriament de proximitat,

d’excursions d'un dia, i així mateix és un Parc que fa una gran labor en la

comptabilització i quantificació dels beneficis del turisme, demostrant amb les seves

dades el valor econòmic d'aquest per a les comunitats locals.


Figura de Gal·les: Parc Nacional



Ubicat entre la important àrea rural del centre de Gal·les, i el Sud industrial, a una

hora de Cardiff.


Extensió: 1.346 km2.

Població: 33.000 persones.

Pressupost

EL Parc rep el 75% del seu pressupost del Govern de Gal·les i el 25% de les

administracions locals que componen l'autoritat, en proporció a la seva àrea en el

parc. En el 2000 el pressupost ha estat de 2.296.361£.

EL Parc també fa un esforç continu d'obtenció de fons d'altres orígens a través de

projectes (Heritage Lottery Fund; Union Europea, etc.).

Brecon Beacons

185

Marca Turística

No es troba dins de cap Marca. Es pot dir que el Parc i els seus pobles són el més

gran i més ben conegut recurs turístic d'aquesta zona de Gal·les. Tanmateix, la

ciutat de Cardiff està amb prou feines a una hora de distància.


Brecon Beacons és el nom d'una cadena muntanyosa, però el Parc és molt més que

això. Inclou també les Black Mountains a l’est i el Mynydd Du, la Muntanya Negra, a

l’oest.

La major part del Parc s’assenta en roques de sauló vermell antigues, del Devònic.

Des del punt de vista geològic l'àrea és una de les més interessants del sud de Gran

Bretanya, amb roques en el sector occidental del Parc de 470 milions d’anys

d’antiguitat. Brecon Beacons es va convertir en el primer Geopark de Gal·les i del

Regne Unit.

Fauna: El Parc té diversos hàbitats per a la fauna silvestre, com ara

bruguerars en les terres altes, torberes, prats, boscos antics i cursos d'aigua.

Tanmateix, cap part del Parc és totalment "natural": més del 90% són terres

agrícoles, inclosos els camps de coberta i la muntanya, i les àrees de

pasturatge d'ovelles.


A banda del treball de conservació, el Parc té també altres competències i funcions,

entre d’altres, en les àrees de:

- Patrimoni Cultural

o Donar suport al manteniment d'edificis i paisatges històrics, i el

manteniment de característiques culturals distintives com la llengua

Gal·lesa, activitats culturals, etc.

o Destacar la contribució del patrimoni cultural per a l'economia local i

medi ambient.

- Suport a l'Activitat Econòmica

Brecon Beacons

186

o Encoratjar empreses, propietaris i agricultors a maximitzar el potencial

econòmic del paisatge del Parc, la seva biodiversitat i patrimoni cultural a

través de les seves activitats,

o Donar suport al desenvolupament de propostes econòmiques en harmonia

amb el medi ambient (a través de subvencions o altres),

o Promoure l'auto-suficiència de l'economia local, particularment en el tema

de l'energia.

- Transport Sostenible

o Treballar amb socis per augmentar la sostenibilitat del transport en el Parc,

o Encoratjar l'ús del transport públic,

o Donar suport a iniciatives que redueixin la càrrega de transport o viatges

per a usos domèstics, o de lleure.

Volum de visitants

El Parc és majoritàriament un destí de proximitat. La gran majoria de les visites són

excursions d'un dia, provinents de Gal·les, i el 2004 aquestes visites van

representar un total de 3.4 milions. El mercat estranger és mínim, al voltant d'1%.

Tipologia i motivació dels visitants

Dades del 2005.

- La majoria dels visitants que pernocten són del Sud d'Anglaterra,

- El perfil típic del turista mig és de més 35 anys, salari per damunt la mitjana, i

sense nens,

- Amb prou feines un 30% de les visites són grups familiars amb nens,

- Un 68% dels visitants fa algun tipus de caminada o practica senderisme,

- Per a un 92% de les persones el motiu de la visita és l’entorn i la tranquil·litat,

- Les compres també juguen un paper important amb un 52%, significant una

de les activitats que es fa en el Parc, i un 35% utilitzant la restauració.


El temps mig d'estada varia molt entre unes àrees i altres del Parc, amb un màxim

de 5.7 nits en una àrea (Brecon) i un mínim de 2.2 nits en una altra (Talybont).

Brecon Beacons

187

Despesa del visitant

Dades de 2004

- El mercat excursionista d'un dia significa el 61% de tota la despesa per

visitants del Parc, amb una mitja diària de £22.34.

- Els ingressos de turisme corresponen a 126.3 milions de lliures (o 4.000£ per

habitant del Parc).

- 250.000 pernoctacions, un 80% de les quals en allotjaments comercials i un

17% en domicilis d'amics o familiars.

- La despesa mitja per càpita del turista que utilitza allotjament comercial amb

serveis (com són hotels, B&B, etc.) és de £89.30. La despesa mitja del turista que

utilitza allotjament comercial sense serveis (cases de lloguer), és de £61.85.

- L'estada mitja del turista que utilitza allotjament amb serveis és de 1.7 nits.

L'estada mitja del turista en allotjament sense serveis és de 6.5 dies.

- L’allotjament amb serveis ha generat el 44% dels ingressos, i l’allotjament

sense serveis el 56%.

- Dels £126.3 milions generats al 2004, un 68% s’han derivat de les despeses

directes en turisme i un 33% del IVA i les despeses indirectes.

- La majoria de les despeses directes es donen en el sector de restauració

(32%), vendes (25%) i transports (23%).



- 1 Centre d'Interpretació del Geopark

- 1 Centre de Visitants del Parc.

Punts d’informació:

- 2 Centres d'informació turística

- 5 punts d'informació en pobles, d’acord amb els propietaris de botigues

locals.

Altres:

- 1 Country Park.

Brecon Beacons

188


El Parc és gestionat per una “Autoritat del Parc Nacional” que és l'òrgan decisor, i té

24 membres representant administracions locals, i experts. L'execució de les

decisions de l'Autoritat i la gestió diària del Parc és fa mitjançant dos serveis, amb

un total de 130 persones de plantilla:

- Serveis de Planejament

- Countryside i Gestió del Territori.

Aquest últim gestiona els temes de turisme, amb departaments de Gestió, d'Esbarjo

i Serveis de Visitants.


Breacon Beacons Tourism Lloc web

www.breconbeaconstourism.co.uk

El lloc web ha estat creat pel Parc en societat amb els òrgans públics del territori, en

una parceria coneguda com “The Brecon Beacons Tourism Group”. Els negocis locals

tenen l'opció d’ajuntar-se al grup i compartir el seu perfil i contactes en la pàgina,

mitjançant un pagament anual (50£). La web permet fer cerca d'allotjament per

perfil, i conté informacions de les atraccions locals, restaurants, botigues, activitats,

esdeveniments i pobles locals.

Diversificació de l'oferta i suport a nínxols

Caminar i practicar senderisme és l'activitat més popular en el Parc. Malgrat això, o

potser per això, el Parc ha fet una aposta donant suport a altres modalitats de gaudi

del territori natural, creant llocs web alternatius per als nínxols de turisme en bici i a

cavall.

Específicament per a bici han estat creats dos llocs web, un per a un cicloturisme

més generalista i familiar

www.cyclebreconbeacons.com

i un altre per el mercat de BTT

www.mtbbreconbeacons.co.uk

Les dues webs proporcionen tota la informació necessària per planificar unes

vacances en bici en el territori del Parc, amb contactes d'empreses, descripció dels

serveis, rutes, etc.

Pel que fa al pel turisme a cavall, l'èxit ha estat tal que el Parc ha rebut un premi de

la “British Horse Society” com el Parc Nacional més actiu en l'obertura de rutes

Brecon Beacons

189

eqüestres. Com en la bici, ha complementat aquest esforç amb l'obertura d'una web

dedicada diferenciant a l'afeccionat al turisme eqüestre:

www.horseridingbreconbeacons.com

Suport a les empreses turístiques locals

El Parc ofereix una sèrie d'accions i recursos a les empreses locals, incloent:

- Subvencions per donar suport a la millora de qualitat i/o capacitat,

- Promoció de trobades, contactes i treball en xarxa entre les empreses del

territori del parc,

- Formació especifica adaptada a empreses locals, incloent:

o Relacions Públiques (com per exemple com atraure l’interès de la

premsa local i nacional en les empreses locals),

o Servei al Client (formació per a propietaris i personal en la seva

interacció amb el client),

o Geopark (conèixer els punts geològics principals i la seva

interpretació per a la comunicació al visitant),

o Esmorzar gal·lès (com preparar un esmorzar típic gal·lès amb

productes locals, ensenyar als clients a demanar un esmorzar a

Gal·les),

o Cuinar per a vegetarians (formació en cuina de plats per a clients

vegetarians).

- Kits per al desenvolupament de rutes i d’interpretació:

o El Parc ha produït dos kits per a ensenyar les empreses locals ,i

autoritats públiques, a desenvolupar rutes de marxa partint del centre

dels pobles, allotjaments o pubs, informant dels recursos disponibles,

coses a tenir en conte, i com organitzar el projecte. La intenció és que

cada poble i negoci en el Parc tingui una sèrie de propostes per oferir

als visitants.

Beacons Bus

Un servei de Bus disponible els diumenges d'estiu, que recorre els centres urbans al

voltant del Parc i porta als visitants fins al Parc sense necessitat del cotxe. El servei

va fins a Cardiff i inclou un remolc per a bicis per promoure també el gaudi del Parc

en bici i sense cotxe.

Brecon Beacons

190

Treball en xarxa a l'àmbit nacional i internacional

El Parc participa en una sèrie de projectes en termes de turisme en xarxa amb

altres parcs a nivell nacional i internacional. Dos dels més interessants són:

- El Projecte Mosaic: Projecte nacional focalitzat en l'enfortiment de les

relacions entre els Parcs Nacionals i les minories ètniques o de color.

Aquestes minories estan infrarrepresentades en el número de visitants

dels Parcs, i el projecte pretén incrementar el gaudi dels espais naturals

per la seva part. El sistema de treball consisteix a formar individus

seleccionats per a actuar com a Promotors Comunitaris i organitzar una

sèrie de visites al Parc d'adults i joves, que no solen visitar mai parcs, de

comunitats minoritàries de Cardiff, Swansea, Newport i Londres.

- Projecte COLLABOR8: Projecte Interreg transnacional amb nous socis

d'Irlanda, UK, Holanda i Bèlgica, dirigit a promoure el desenvolupament de

“clusters” de negocis locals i donar suport al treball en col·laboració amb

les àrees de cultura, oci, restauració, hospitalitat, arts i camp. L'objectiu

és produir una sèrie de productes i serveis competitius a partir dels

“clusters” que els permetin una autonomia a mitjà/llarg termini. A Brecon

Beacons l'estratègia passa per donar a grups d'empreses locals una sèrie

de paquets de suport com eco-certificació, màrqueting business-to-

business, materials informatius, formació, etc, i crear una xarxa

d'empreses que siguin conegudes com a “Ambaixadors Brecon Beacons”.

Brecon Beacons

191



Tipus Nombre

d’establiments

Places

Allotjament amb servei

50 + habitacions 0 0

11-50 habitacions 18 642

Menys de 10 habitacions 146 1144

Sub total 164 1786

Allotjaments sense servei

Self-catering (ex. Casa de

lloguer)

108 768

Tipus Hostal 15 524

Caravana/ Camp Tour 19 2343

Caravana/ Camp Static 3 348

Sub total 145 3983

Total 309 5769

Cevennes

192

CÉVENNES

Cevennes

193

CARACTERÍSTIQUES

Justificació

El Parc des Cevennes ha participat en el desenvolupament del concepte i la

metodologia de la CETS des del seu inici (fase pilot), i ha estat un dels primers

parcs certificats a Europa. El seu abordatge de treball amb empreses a traves de la

creació de l'Associació Cevennes Ecotourisme, és una metodologia de referència i

estudi a nivell europeu. Ha estat també el parc pilot per a la fase II de la Carta,

exemple d’una estreta col·laboració de suport a les empreses per a la implementació

de millores ambientals i certificació de la societat de l'empresa amb el parc.


- Figura francesa: Parc Nacional

- Figura IUCN: Categoria V

- Altres figures de la totalitat o de parts del territori del Parc:

o Reserva de la Biosfera

o Z.I.C.O. (zona important per a la protecció de les aus)

o Z.P.S. (zona de protecció especial)

o Z.N.I.E.F.F. (zona natural d'interès ecològic, faunístic i florístic).


Les Cevennes constitueixen la zona de transició entre el Massís Central i la plana de

Llenguadoc, al sud-est de França, i el Parc es divideix entre les regions de

Llenguadoc-Roussillon i Rhône-Alps.

El Parc és limítrof amb el Parc Natural Regional (PNR) dels Grands Causses al oest i

amb el PNR des Monts d’Ardeche al est, constituint una extensa àrea protegida al

sud-oest de França.

Cevennes

194


Zona central protegida: 28.000 ha.

Zona perifèrica: 230 110 ha.

Reserva de Biosfera: 320 930 ha.

Població:

Zona central protegida: 600 habitants

Àrea del Parc: 74 000 habitants

Pressupost

El pressupost mig anual del parc és de prop de 7 milions d'Euros. La gran majoria

prové de la contribució del Govern central, una part de subvencions públiques i

alguna part de generació de recursos propis.

Marca Turística

Les Cevennes són una popular cadena muntanyosa, constituint un territori turístic i

reconegut com a destí de senderisme i profunda ruralitat, tant en territori francès o

estranger. És comú l'oferta de programes turístics per al turisme rural i de natura en

webs nacionals i internacionals. Com que el Parc cobreix pràcticament tot el

territori, la cadena i el Parc es confonen i es reforcen en termes d'identitat o marca

turística.

Tanmateix, les Cevennes formen part també del Massís Central, una cadena

muntanyosa molt més extensa cobrint una gran part del centre-sud de França,

comprenent 10 Parc naturals que junts es promouen com el més gran espai protegit

d'Europa. Aquests Parcs estan treballant en xarxa sota l'associació IPAMAC i

desenvolupen un treball intens de cooperació i promoció mútua en l'àrea del turisme

sostenible, havent guanyat el trofeu de Destinacion Responsable Francesa el 2008

www.parcs-massif-central.com/index_fr.html

Cevennes

195


El parc constitueix un espai rural de muntanya mitjana, amb una altitud que varia

entre els 118 i els 1700 metres, així que molts dels seus paisatges i hàbitats són

mosaics de paisatges transformats per les interaccions home-natura al llarg de

diverses generacions. Aquests inclouen: hàbitats rocallosos (roques, penya-segats,

runa) amb espècies adaptades a condicions extremes; hàbitats herbacis (gespes,

prats) dependents de pràctiques agrícoles tradicionals com la pastura i la sega; els

matolls, garrigues i maquis; habitats aquàtics i humits de riberes de muntanya i

torberes; canons fluvials monumentals; i boscos de variades característiques que

inclouen des de les mediterrànies fins a les subalpines..


El programa de gestió del Parc conté 12 línies prioritàries o orientacions

estratègiques d'activitat, 5 d'elles lligades directament a la conservació de la natura

i 7 lligades a la promoció del desenvolupament endogen, social i cultural. Entre

aquestes ultimes activitats/prioritats estan:

- promoció de la destinació “Parc Nacionals des Cevennes”, incloent la renovació

i desenvolupament dels ecomuseus, enfortiment de la xarxa d'infraestructures

d'informació, creació d'una política editorial i productes de comunicació;

- promoció d'una gamma de productes i serveis turístics segons els objectius de

l'espai, incloent activitats esportives, camins temàtics, suport a les empreses

turístiques de qualitat, incloent-les en la xarxa i donant suport a la seva

comercialització;

- encoratjar una agricultura respectuosa i adaptada al territori, incloent el

desenvolupament de productes típics i la contractació de serveis d'agricultors

per a projectes de millores de les pràctiques agrícoles i ambientals;

- valoració dels productes del territori produïts de manera sostenible, incloent

l'enfortiment dels certificats de qualitat i el suport a l'organització de l'oferta i

la distribució d’aquests;

- desenvolupar i implementar projectes per a la concreció dels seus objectius

mitjançant protocols d’acord amb els col·lectius i actors locals.

Cevennes

196

Volum i tipologia de visitants

L'enorme àrea del Parc fa molt difícil la quantificació de turistes. L'estimativa que

existeix és d’uns 800.000 només per a la part central i perifèria propera, però

aquests números són molt poc actuals, del 1986.

Les dades presentades pel Parc en el seu informe de la Carta són molt vagues en

aquest tema i apunten que la millora del recull d'informació quantitativa i qualitativa

sobre els turistes, com un dels objectius de la seva estratègia. Tot i així, es

refereixen als turistes del nord d'Europa com un grup important, amb una estada

mitjana de 10 a 12 dies, i utilitzant principalment el tipus d'allotjament rural que el

parc potencia.


Centres de visitants/d’interpretació: El Parc Nacional gestiona

directament diversos centres d'informació i interpretació, “Maisons du Parc”, i

ecomuseus, però molta de la seva xarxa d'informació és feta mitjançant

protocols de cooperació amb socis en el territori. La xarxa cobreix

pràcticament la totalitat de l'extensa àrea del parc i diversos temes naturals i

culturals. El parc proveeix la formació del personal i la disponibilitat

d'equipament i materials. La llista d'equipaments és la següent:

- 3 Maisons du Parc

- 3 centres d'informació

- 1 observatori i centre d'interpretació meteorològica

Punts d’informació: Més de 30 punts d'informació en oficines de turisme

en la regió i empreses associades.

Xarxa de senders:

- 3500 km de camins pedestres senyalitzats, incloent 275 (2449km) de

petits camins familiars i diversos camins de gran recorregut que travessen el

Parc.

- Diversos circuits senyalitzats per a BTT

- 400km senyalitzats de rutes a cavall 900 km de camins senyalitzats i

34,3 km de camins didàctics.

Altres:

- 3 ecomuseus, amb una xarxa de camins associada.

Cevennes

197


Entitat pública nacional, amb un consell d'administració nominat pel ministre

encarregat per l'àrea de conservació. El consell d'administració es compon de 52

membres, representants de les diverses administracions públiques locals i regionals,

actors locals diversos, usuaris de l'espai i especialistes. El consell tria un president

que representa l'aspecte públic del Parc i presideix l'elaboració dels treballs de

desenvolupament de la Carta del Parc (pla de gestió i objectius desenvolupats amb

consulta pública).

L'execució del pla de gestió és de la responsabilitat del director, assistit per un equip

de 93 persones permanents, repartides entre 5 àrees geogràfiques i 4 departaments

temàtics. Els departaments són: Servei d'Ambient, Protecció i Gestió Sostenible;

Servei d'Urbanisme i Gestió del Territori; Servei de Turisme, Cultura i Informació;

Servei d'Arquitectura i Feines. El Servei de Turisme, Cultura i Informació té un Cap

de Servei, un responsable de Turisme i un responsable per Cultura i Informació.

L'estructura organitzativa inclou fins i tot diverses comissions temàtiques

consultives, que donen suport i opinions sobre aspectes tècnics i/o socials específics

de gestió.

Cevennes

198


Les accions del Parc en matèria turística es poden dividir en accions d'intervenció o

responsabilitat directa – com la gestió dels centres d'interpretació (Maisons du

Parc), creació i manutenció de camins, etc. – i accions d'intervenció indirecta, a

través del treball en xarxa i/o societat amb actors locals.

El Parc ha definit com a prioritat una aposta per un turisme de qualitat i sostenible,

basat en el estret suport a empreses disposades a acomplir els criteris establerts.

Algunes de les accions més significatives desenvolupades inclouen:

Operació Camí (Operation Sentier)

El Parc ve desenvolupant una xarxa de 20 conjunts de camins en cooperació amb

administracions locals (intermunicipis) i col·lectivitats, que s’ha concretat en l'edició

d'una col·lecció de topoguies comercialitzades i venudes en el territori i en xarxa

www.cevennes-parcnational.fr/En-vitrine

Aquestes guies reuneixen una quinzena d'itineraris de menys d'un dia (entre 3 i 12

km), dirigits principalment a famílies, constituint la col·leccio « Autour du Parc

national des Cévennes ».

La societat comprèn un repartiment de responsabilitats en el desenvolupament dels

camins i guies, del següent manera:

- col·lectivitats: manutenció dels camins, redacció, edició i comercialització de

les guies, co-financiació al 20%.

- Parc: coordinació tècnica, validació dels continguts, co-edició i

comercialització, promoció de la col·lecció, co-financiació al 40%.

- administracions locals: participació en la definició dels camins, co-edició de les

guies, co-financiació al 40%.

Al 2006 ja hi havia 18 topoguies disponibles, amb 258 camins representant 2300km

de rutes senyalitzades. Cada guia té una reedició anual d’entre 200 i 1200 còpies,

sabent que la guia més popular vent prop de 1000 còpies per any.

Festival Nature

Un programa anual de prop de 400 activitats incloent rutes guiades, espectacles,

animació infantil, tallers, exposicions, etc, en la seva gran majoria gratuïtes i

dirigides a la població local i visitant.

El Festival se celebra en societat amb nombroses estructures locals, incloent

associacions, administracions, establiments escolars, artistes locals, empreses

locals, etc.

Cevennes

199

El programa està disponible a les cases del Parc i oficines turístiques, i també en

xarxa a

www.cevennes-parcnational.fr/festival-nature

Associació « Cévennes Ecotourisme »

http://cevennes-ecotourisme.com/

El Parc ha promogut la creació de l'Associació Cevennes Ecotourisme, que

actualment agrupa prop de 70 empreses i/o professionals locals promovent turisme

sostenible en el territori. El Parc mobilitza recursos públics per al funcionament de

l'associació i el reclutament d'una tècnica permanent.

L’associació inclou empreses d'allotjament, restauració i guies de muntanya, i

aquestes empreses constitueixen els professionals oficialment recomanats pel Parc

en el seu lloc web

www.cevennes-parcnational.fr/Votre-sejour/L-ecotourisme-en-Cevennes/Les-

professionnels-recommandes-par-le-Parc-national

L'associació constitueix també l'interface entre el Parc, les empreses i la certificació

per a la CETS, fornint tot el suport tècnic en la realització de la candidatura,

diagnòstic, redacció d'una estratègia de gestió ambiental per a l'empresa, etc.

L'associació igualment posa a disposició dels seus associats:

- formació sobre el patrimoni natural i cultural de Cevennes,

- formació sobre la clientela especifica d'espais protegits i turisme sostenible,

- desenvolupament de paquets i productes turístics,

- mobilització de subvencions publiques per a millores arquitecturals i

ambientals,

- representació i promoció dels seus associats en fires i esdeveniments,

- producció de guies pràctiques per a les empreses sobre gestió ambiental

d'estructures turístiques, etc.

Gites Panda

A part de la certificació amb la CETS, el Parc també recolza activament la creació i

certificació de Gites Panda (o Albergs Panda), una marca de WWF França, atribuïda

a establiments de restauració d'arquitectura tradicional, dins d'espais naturals de

gran qualitat. Per a concedir aquesta marca, el Parc s'ha associat a la Federació

Nacional des Gites de França, a WWF France, i a la Federació dels Parcs Regionals

Francesos. El propietari d'un Gite Panda es compromet a afavorir la descoberta del

patrimoni natural i cultural als seus clients mitjançant la disponibilitat

d'observatoris, camins i documentació especialitzada. Els contactes i localització dels

Cevennes

200

Gites Panda en el Parc, estan disponibles en la web del Parc: www.cevennes-

parcnational.fr/Votre-sejour/L-ecotourisme-en-Cevennes/Les-gites-Panda.

Web Oficial de Turisme de Cevennes

www.cevennes-tourisme.fr

El Parc ha establert també societat amb una sèrie d'actors institucionals regionals

per al desenvolupament i creació d'un espai en línia per a la promoció i

comercialització de l'oferta turística i de productes tradicionals del territori.

L'Associació Cevennes Ecotourisme té un paper destacat en la informació disponible.



El territori del Parc té una capacitat total de 156.500 llits, un valor de prop de 222

llits per cada 100 habitants, cosa que il·lustra la importància del turisme en la zona.

La distribució de llits per tipologia d'empreses en el territori és la següent:

- 25% en càmpings

- 3% en hotels

- 7% en altres tipus d'allotjament comercial (turisme rural, gites panda, etc)

- 65% en residències secundàries.

Forest of Bowland

201

FOREST OF BOWLAND

Forest of Bowland

202

CARACTERÍSTIQUES

Justificació

Ha estat el primer espai protegit a Anglaterra en aplicar la CETS.

Es tracta d’un dels espais més actius en la xarxa i dels més dinàmics en termes de

desenvolupament d'activitats i treball amb actors locals. Lidera en el Regne Unit la

integració de la CETS amb sistemes de gestió ambiental per a les empreses locals, i

és visitat per a representants de molts parcs Europeus com a model d'estudi i de

bones pràctiques.


Figura Anglesa: “Area of Outstanding Natural Beauty” (Zona d’excepcional bellesa

natural)

Figura IUCN: Categoria V.


El Forest of Bowland es situa al Nord-oest d'Anglaterra, dividit entre les províncies

de Lancashire i North Yorkshire.


Extensió: 80.300 ha

Població dins del Parc: 16.000 habitants.

Pressupost

Aproximadament 300.000 £ anuals. El finançament es reparteix entre les autoritats

locals i l'agència nacional Countryside Agency, aquesta última garantint el 75% dels

costos fixos de l'AONB.

Subvenció per a projectes específics, és fa mitjançant candidatures a sistemes de

subvenció locals, regionals i nacionals.

Forest of Bowland

203

Marca Turística

No es pot considerar que l'AONB es troba dins d'una marca turística notòria.

Tanmateix, l'àrea confina amb el Parc Nacional Yorkshire Dales i no està lluny del

Lake District, dos parcs que reben milions de visitants a l'any (15 milions anuals

estimats només per al Lake District). No obstant això, el Forest of Bowland no és

molt conegut a Anglaterra i la gran majoria dels visitants són de les rodalies.


El bosc de Bowland AONB és una àrea d'importància nacional i internacional a causa

de la seva natura verge i rica diversitat de paisatges, la vida silvestre i el patrimoni,

incloses les terres de bruc, torberes i aus rares. Valls boscoses també són

característics de la zona. El 13% de l'AONB està designat com un Lloc d'Especial

Interès Científic, pels seus hàbitats i formacions geològiques. Els amplis bruguerars

són d'excepcional importància com hàbitat per a aus, han estat designats com a

Zona d'Especial Protecció (ZEPA) en el marc de la Directiva d'Aus. A demés

d'aquests, l'àrea ha estat també designada per les seves característiques de

paisatge cultural d'agricultura tradicional de muntanya.


L'espai desenvolupa un rang molt diversificat d'activitats integrant la conservació,

sensibilització ambiental i desenvolupament endogen.

- Específicament en relació a l'estratègia CETS, l'àrea ha identificat un seguit

d’accions/necessitats amb alta prioritat, i ha implementat el projecte “Bowland

Sostenible” per respondre a aquestes necessitats amb els segünts objectius:

Promoció d'una sèrie d'experiències i activitats sostenibles, per al gaudi

tranquil de l'AONB, i per augmentar oportunitats de descoberta de les

especials qualitats de l'espai;

- Involucrar la comunitat local en el desenvolupament de projectes per a la

promoció i la interpretació de l'espai;

- Donar suport el desenvolupament d'empreses basades en productes locals;

- Gestionar la circulació i rotació de visitants per minimitzar impactes adversos

a les comunitats i al medi ambient;

Forest of Bowland

204

- Millorar la comunicació i participació entre l'AONB, les empreses turístiques i

personals d'informació turística.

Exemples d'actuacions en aquests eixos són presentats en el punt “accions del parc”

més avall.


- Edats: per edats, els grups més representats són d’entre els 35 als 54 anys

(27%), seguits dels d’entre 55 a 64 (23%), i de+ 65 (19%). Tot plegat,

aquests grups són gairebé el 70% de la totalitat dels visitants.

- 76% dels visitants són de proximitat , de la província de Lancashire, i amb

prou feines 0.5% són estrangers.

- 7% dels visitants utilitzaven cadira de rodes i 10% escúters elèctriques (per a

discapacitats o persones amb dificultats de mobilitat)

- La gran majoria dels visitants visita regularment l'àrea, i amb prou feines

12% ho fan per la primera vegada.


- 62% visita a l'àrea per caminar

- 49% simple plaer o oci (observació)

- 17% anar en bici

- 12% l’observació d'aus.

Donades les característiques de l'àrea i dels visitants, espai rural obert, i visitants

majoritàriament de rodalies i per un dia, no existeixen números o estimatives de

visites anuals. Tanmateix, l'àrea té 1 milió de persones vivint a mitja hora de

distància, i és popular com destí d'oci de la regió tal com es comprova per l'alt grau

de lleialtat i repetició de visites.

Forest of Bowland

205


- 69% són excursionistes d'un dia, i el 29% pernocten.

- La majoria dels visitants que pernocten ho fan per períodes curts -de 2 a 4

nits un (36%) i de 5 a 7 (40%) - amb un percentatge raonable els que queden

solament una nit (18%).

- Els tipus d'allotjament més utilitzats són B&B i cases d’hostes, per un 27%,

càmping/caravàning un 24%, i self-càtering el 29%.


L'estructura organitzativa d'una AONB (veure més avall), es basa en la coordinació

entre diverses entitats públiques i privades. Així, malgrat una AONB tingui

equipaments i serveis propis, molta de la seva oferta correspon a la integració i

coordinació dels serveis dels seus socis. En el cas del Forest of Bowland aquests

inclouen:

Centres de visitants/d’interpretació: Un centre de visitants de l'AONB,

amb excel·lent equipament d'interpretació dedicada a l'àrea, sales

d'educació ambiental i programes per a les escoles;

Punts d’informació: Coordinació i abastament d'informació sobre l'espai

amb 11 centres d'informació turística de pobles locals i del voltant de la

l'AONB;

Xarxa de senders:

- Una extensa xarxa de camins, amb informació detallada i fulls

informatius descarragables des de la web;

- Una extensa xarxa de rutes de bici, amb informació detallada i fulls

informatius per a la descàrrega des la web;

- Rutes per a equitació, amb informació també disponible en el web;

- Rutes per a discapacitats, amb lloguer de Trampers (escúters tot-

terreny) al centre de visitants del Parc i uns altres punts en l'àrea.

Altres:

- 12 llocs de pícnic i esbarjo integrats i amb accés a la xarxa de camins

de l'AONB,

- Set miradors.

Forest of Bowland

206


Àrea protegida sota la responsabilitat d'autoritats locals/regionals, que

desenvolupen i aproven el seu pla de gestió. En el cas del Forest of Bowland,

l’autoritat de Lancashire County Council és el responsable regional que lidera les

responsabilitats de gestió. Per descomptat, l'òrgan consultiu i de decisió és un

Comitè o Junta amb representants de 20 institucions diferents (JAC - Joint Advisory

Comittee), incloent propietaris de finques, organitzacions de conservació, grups

recreatius i de voluntaris, autoritats locals i agències governamentals.

A part d'aquest òrgan, l'AONB consta també de:

- El “Officers Technical Comitè” (OTC) amb responsabilitat de fer suport tècnic.

El “Partnership Gestió Group” (PMG).Representen els principals financers, i

donen suport tècnic a nivell de finances.

- La “AONB Unite”, unitat operativa de gestió, amb 3 membres de personal

responsable per coordinar, i desenvolupar el pla de gestió (contractats pel

propi Lancashire County Council però responsabilitzant-se el JAC).


Es presenten més avall alguns exemples d'actuacions del Parc en els últims 4 anys,

responent a les prioritats identificades en l'estratègia de desenvolupament

sostenible per a la CETS:

Promoció d'una sèrie d'experiències i activitats sostenibles, per al

gaudi tranquil de l'AONB, i per augmentar oportunitats de descoberta

de les qualitats especials de l'espai.

1- Desenvolupament de noves infraestructures en el terreny per a gaudi de l'espai,

incloent:

- 3 camins/camins per a accés general,

- 4 camins per a accés de “trampers” (escúters per a

discapacitats),

- 1 camí per a bici BTT,

- 1 area de pícnic nou.

Forest of Bowland

207

2- Interpretació i promoció integrada d'aquestes rutes i la restant oferta turística de

l'espai.

3- Suport a les empreses locals per millorar la seva gestió ambiental, desenvolupar

paquets conjunts d'allotjament i activitats, i enfortiment d'esquemes de “visitor

payback” (contribució econòmica dels visitants a la conservació).

4- En relació a la millora de la gestió ambiental de les empreses locals, l'AONB ha

donat suport activament a l'adopció de la certificació ambiental “Green Tourism

Business Scheme”, amb formació i suport personal a les empreses. Avui en dia ¼ de

les empreses aquesta certificada pel GTBS i 65% aquesta interessada en saber més

sobre el sistema.

5- Creació d'una secció en el web de l'AONB per a la descàrrega de mapes de rutes

(amb 35 suggerències), amb informació de las característiques de les rutes però

també integrades amb l'oferta de serveis locals (botigues, cafès, pubs, etc),

coordenades GPS, etc. Aquesta oferta ha estat extensivament promocionat junt amb

les empreses locals i punts de turisme, i és avui la secció del portal del parc però

visitada

www.forestofbowland.com/walking

6- Producció de la primera guia de visitants per a l'AONB.

7- Producció d'un mapa de la zona per a ciclistes i senderistes.

8-Disponibilitat de petites subvencions/borses per a suport a iniciatives privades i/o

d'associacions que contribueixen per a l'estratègia de turisme sostenible de l'espai

(exemples: programa “Birding in Bowland”, promogut per la Royal Society for the

Protection of Birds; “Fishing in Bowland”, promovent locals de pesca i allotjament;

“Wheels for all”, disponibilitat d’escúters tot el terreny per a persones amb

discapacitat integrant l'oferta amb allotjaments locals i els camins creats per a

aquests equipaments, etc.)

Implicació de la comunitat local en el desenvolupament de projectes

per a la promoció i la interpretació de l'espai.

1- Creació del projecte “Sense of Place”, amb extensa consulta a la comunitat. El

projecte ha consistit a preguntar a la comunitat local què consideren especial en el

Forest of Bowland, i què recomanarien als visitants per fer i visitar. La informació

Forest of Bowland

208

generada ha estat compilada en un “toolkit” per a les empreses locals (llibre, CD i

lloc web), facilitant una sèrie d'informacions i missatges de transmissió fàcil sobre

l'AONB, a més de suggerències en com generar el seu propi “sentit de lloc” amb el

seu negoci (connexions a punts d’interès locals o atractius de l’àrea, etc). Això ha

estat complementat per una sèrie accions de formació durant dos anys.

2- Implementació d'una sèrie de petites intervencions dirigides a augmentar i/o

millorar els factors distintius de l'àrea, seguint sempre suggerències de la comunitat

local amb la mediació d'un tècnic de l'AONB (exemples d'actuacions: recuperació de

murs tradicionals, fonts i monuments, petits esdeveniments temàtics, millores en

els centres urbans dels pobles amb actuacions de jardinatge, senyalització, pintura;

organització de debats, panells informatius, etc).

3- Inversió en una sèrie de material informatiu de l'espai i els seus pobles, i creació

de “bedroom browsers” per a disponibilitat en les habitacions de les empreses

associades al parc en la seva estratègia de turisme sostenible.

Donar suport el desenvolupament d'empreses basades en productes

locals

1- Creació d'una base de dades de productors locals de menjar i beguda, publicada

en línia i impresa en la publicació “Taste of Bowland”. Organització d'un

esdeveniment on s'han ajuntat els productors amb els restaurants i revenedors

locals, per a creació de cadenes de subministrament local.

2- Una iniciativa semblant a la de dalt, però per a artesans i artistes locals, amb

igual creació d'un esdeveniment per ajuntar-los amb venedors locals per a promoció

de la venda dels seus productes als visitants i comunitats locals.

3- Petites subvencions/borses per donar suport la creació de nous productes locals.

Productes/empreses recolzades: empresa de producció tradicional de bestiar porcí a

l’aire lliure, empresa de producció de formatge de cabra, llançament d'una empresa

de gelats locals. (nota: les subvencions del parc són normalment petites però fa un

treball molt vàlid de suport als empresaris al aconseguir subvencions

complementàries. En els 3 exemples esmentats, el parc ha subvencionat 15.600£

però ha aconseguit generar 48.236£ lliures de subvencions complementàries).

Forest of Bowland

209

Gestionar la circulació de visitants per minimitzar impactes adversos

en les comunitats i en el medi ambient

Les actuacions de l'AONB en aquest punt es focalitzen essencialment a reduir la

circulació automovilística en l'espai i promoure l'ús del transport públic pels visitants

(92% dels visitants accedeixen l'espai en cotxe privat). El 2006 l'AONB ha

encarregat un raport per veure la situació actual de l'oferta de transport en el parc,

cercar exemples de bones practiques al Regne Unit i Europa, i suggerir accions de

millora. Com a resultat, l'AONB ha implementat les següents accions:

- creació de camins dirigits a usuaris de busos;

- Integració de la informació de transports públics en totes les publicacions de

l'AONB (fulletons, camins, etc.)

- Producció del fullet “Bowland by Bus”, detallant tots els serveis de busos

disponibles, integració amb camins i atraccions locals

www.forestofbowland.com/files/uploads/pdfs/leaflets/Bowlandbybus2008.pdf

- Suport actiu al Bowland Transit Club i al seu programa setmanal de caminades

i a projectes d’ús de la bicicleta.

Millorar la comunicació i participació entre l'AONB, les empreses

turístiques i personals d'informació turística.

Tallers de formació i visites de familiarització dirigides a les empreses locals:

- la formació ha incloent els tallers “Sense of Place” descrits més amunt, cursos

en Màrqueting i en la certificació Green Tourism.

- sis visites de familiarització han estat fetes, dirigides a les empreses locals,

cada una focalitzada en una area diferent de l'AONB. S'ha comprès que moltes

vegades els empresaris locals no coneixen les atraccions locals, ofertes de

camins o als seus propis col·legues d'altres parts de l'AONB. Les visites

tindrien llavors l'objectiu d'augmentar aquest coneixement i sensibilització,

perquè els empresaris el puguin transmetre als seus clients.

Creació de la “Sustainable Tourism Business Network” (Xarxa Empresarial de

Turisme Sostenible). La xarxa és el club de negocis que s'ha compromès a donar

suport l'AONB en la seva estratègia per a la sostenibilitat. Els membres tenen dret a

formació gratuïta, suport tècnic, material promocional produït per l'AONB, i ús de la

secció de la pàgina web dirigida a la xarxa (accés restringit). Els membres de la

xarxa reben tractament preferencial per l'AONB en termes de màrqueting, promoció

i accés a recursos. La xarxa passa els 65 membres, i es reuneix de 2 a 3 vegades

l'any.

Promoció i comercialització. Anàlisi Web.

Forest of Bowland

210

L'AONB posa a disposició del visitant interessat informació molt complerta en el seu

lloc web (recentment millorat d'una manera significativa) en tots els recursos

locals. Aquesta informació integra:

- Informació d'allotjament: el portal conté una base de dades amb tota l'oferta

d'allotjament en l'AONB (i/o proper), amb un sistema de cerca disponible per

al visitant

www.forestofbowland.com/visit_staying .

La informació és molt complerta i inclou descripcions de l'allotjament,

accessos per cotxe i transport públic, preus i contactes per a reserva.

- Activitats. El lloc web inclou els contactes de diverses empreses o ofertes

d'activitats d'esbarjo, com a ciclisme, equitació, pesca, observació d’aus,

esports d'aventura, etc.

- Programes d'esdeveniments. Durant tot l'any hi ha esdeveniments variats i el

lloc web ofereix la possibilitat de cerca d'esdeveniments per data per als

visitants

www.forestofbowland.com/events .

Una de les iniciatives amb més èxit de l'AONB és el Festival Bowland, un

programa d'esdeveniments durant tot l'any dirigit a la descoberta dels valors

de l'espai, i amb la col·laboració de les institucions locals. (programa

disponible en

www.forestofbowland.com/festival_events .

- Productes locals. La pàgina web conté descripcions i directoris de contactes

dels productes locals de productes típics i artesanals

www.forestofbowland.com/pp_intro

incloent:

o productors de carn

o productors de begudes (cervesa local)

o botigues de productes típics

o productors de vegetals i fruita

o productors de formatge

o artistes i artesans www.forestofbowland.com/pp_arts_craft.


Forest of Bowland

211


La distribució de l'oferta de serveis en l'àrea és la següent:

- 220 empreses d'allotjament

- 84 de restauració

- 61 atraccions

Moltes de les empreses tenen més d'una activitat i la distribució general d'oferta és

la següent:

- Allotjament amb menjar: 44.2%

- Allotjament self-càtering: 33.8%

- Restauració: 32.5%

- Atraccions per a visitants: 19.5%

- Allotjament per a grups: 11.7%

- Càmping/caravanning: 9.1%

- Centres d'activitats o operadors recreatius: 3.9%

És un teixit empresarial majoritàriament de micro i petites empreses, 75% de les

empreses locals tenen entre 1 i 5 funcionaris, i més de meitat tenen ingressos

anuals inferiors a 50.000 £.

La gran majoria dels serveis d'atraccions són de petita oferta privada, molt

estacional i d'obertura irregular, basada en centres de jardinatge, propietats

privades d’interès patrimonial, etc. Tanmateix, donada la quantitat acaben per tenir

una oferta molt diversificada en el territori. Tres atraccions tenen números més

elevats de visitants, superiors a 10.000/any (Castelo i Museu de Clitherore, Parc de

senglars de Bowland, i Beacon Fell Country Park, aquest últim amb 250.000

visitants/any).

Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa

212

PARC NATURAL DE LA GARROTXA


213

CARACTERÍSTIQUES

Justificació

Pioner de la Carta a nivell Europeu des de la fase pilot, apuntat per l'Organització

Mundial de Turisme en les seves publicacions com un exemple de bones pràctiques

de turisme sostenible per a destinacions i Pimes, es tracta d’un parc de referència

en la xarxa CETS, sent objecte d'innumerables visites d'estudi per altres parcs i

grups d'empresaris espanyols i europeus treball amb la Carta, empreses i el model

de l'Associació Turisme Garrotxa, de que el Parc és soci fundador.

La pròpia web del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, es

refereix al treball de demostracions del PNZVG en l'aprofitament de recursos sobre

models de desenvolupament sostenible, declara que:

“l'experiència de gestió assolida pel PNZVG en certs sectors podria beneficiar altres

espais de protecció especial del país i també podria i caldria, aplicar-se a la resta

dels àmbits rurals de Catalunya.”

El PNZVG és, per mèrit propi, constitueix el millor cas d'estudi de la CETS a

Espanya.


Figura espanyola: Parc Natural



A poc més de 50 quilòmetres de la ciutat de Girona, situat en la part central de la

comarca de la Garrotxa.


Extensió: 15.309 ha (inclou 1180 ha de reservis naturals),

40.000 habitants.


214

Pressupost

Una part del pressupost del Parc correspon al règim d'autonomia econòmica del

Parc, mentre que la resta prové del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la

Generalitat de Catalunya.

El 2004 el pressupost ha estat:

- Regim d’autonomia econòmica: 534.510,64

- Departament de Medi Ambient i Habitatge: 1.191.091,67

Marca Turística

Pirineus i Costa Brava.


És el millor exponent de paisatge volcànic de la península Ibèrica. Té una

quarantena de cons volcànics i més de 20 bugades de laves basàltiques. Està

considerada com la zona volcànica més significativa de la Península.

Flora: La vegetació és rica i variada, predominant els boscos d'alzines,

roures i hagis. Així mateix, hi ha castanyers, avellaners, verns, àlbers i boix.

Fauna: La fauna està formada per espècies com el senglar, gat muntès, liró,

fagina o geneta. També es troben en aquest espai natural protegit l'àguila

culebrera, l'astor, el carabo, el falcó peregrí, el picapins, el grimpador blau i

el carboner palustre, a més d'escurçons i altres rèptils..


215


El PNZVG desenvolupa diverses accions que contribueixen al desenvolupament

endogen y a la millora de les condicions de vida de la població, com ara les ajudes

per al manteniment dels camins de la xarxa viària rural, les ajudes per al

finançament d’inversions i obres per a actuacions en finques familiars (millora de

l’habitabilitat, adequació paisatgística, ordenació de l’ús públic, etc.).

Tanmateix, molta de la feina del PNZVG de desenvolupament en el context de la

CETS passa, no per les seves accions o activitats directes, sinó per la seva capacitat

d'implicar, influenciar i establir xarxes de cooperació amb actors estratègics amb

competències directes en temes de desenvolupament que reforcin de la mateixa

manera els objectius del Parc. L'exemple concret d'això ha estat la creació de

l'associació Turisme Garrotxa.

Turisme Garrotxa és el fòrum de la CETS. És tracta d’una associació privada sense

afany de lucri, el nom complet de la qual és Associació la Garrotxa Terra

d’Acolliment Turístic. El seu objectiu és impulsar i promoure un model de

desenvolupament turístic sostenible, de qualitat i respectuós amb el medi ambient

seguint els criteris i els directrius de l'estratègia a 5 anys de la Carta Europea de

Turisme Sostenible.

Els seus socis són tant del sector públic com del privat. Del sector públic hi ha els 21

ajuntaments de la comarca, el Consell Comarcal de la Garrotxa, el Consorci de l’Alta

Garrotxa i el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. I del sector privat hi

ha totes les associacions privades de la Garrotxa relacionades amb el turisme:

l'Agrupació de Cases de Colònies de la Garrotxa, l’Associació de Turisme Rural de la

Garrotxa, l'Associació d’Activitats Turístiques de la Garrotxa, l'Associació

d’Hostalatge de la Garrotxa, l'Associació de Càmpings de la Garrotxa, l'Associació

d’Allotjaments Rurals de la Garrotxa, l'Associació de turisme, indústria i comerç de

Sant Feliu de Pallerols (ATIC), l'Associació d’Entitats d’Educació Ambiental (Verd

Volcànic) i l’Associació Catalana d’Empreses de Senderisme.

Turisme Garrotxa es el principal motor, promotor y organitzador de l’estratègia de

turisme sostenible del Parc. Mas endavant en aquesta fitxa es presenten amb més

detall els objectius i actuacions d’aquesta associació.

Volum de visitants

S'estimen uns 450.000 visitants anuals, dels quals 60.000 són escolars.


216


El 2008 la xarxa de punts d'informació de la comarca ha registrat les següents

proporcions a nivell de procedències:

- Catalunya: 58%

- Resto de Espana: 16%

- Franca: 9%

- P. Baixos: 5%

- R. Unido: 3%

- Alemanya: 3%

- Resto Europa: 3%

- Altres: 3%

El turisme principal és de proximitat (àrea metropolitana de Barcelona, comarques

gironines), de curta durada (estades d’un dia i de cap de setmana) i amb una

estacionalitat turística important (juliol, agost i la tardor) però molt menys acusada

que en altres destinacions properes (com el litoral).



- Casal dels Volcans

- Can Jordà

Punts d’informació:

- Casal dels Volcans

- Can Serra, la fageda d’en Jordà

- Can Passavent, volcán del Croscat

Altres:

- Serveis pedagògics

- Centre de Documentació (Can Jordà)

- Centre de Conservació de Plantes Cultivades de can Jordà

- 28 itineraris pedestres, la majoria senyalitzats.

- visites activitats educatives per a escolars, mitjançant els seus

Serveis Pedagògics.


217


La gestió del PNZVG correspon al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la

Generalitat de Catalunya, dins del Servei de Parcs i Espais Naturals de la Direcció

General de Patrimoni Natural i del Medi Físic.

L’òrgan rector del PNZVG és la Junta de Protecció de la Zona Volcànica de la

Garrotxa, formada per representants del Consell Comarcal de la Garrotxa, l’Institut

d’Estudis Catalans i la Generalitat. La presideix el Director General de Patrimoni

Natural i del Medi Físic. Els objectius principals de la Junta de Protecció són la

conservació i defensa dels valors naturals i culturals de la zona i organitzar i

fomentar el gaudi, l’estudi i el coneixement. La Junta és la responsable d’elaborar

anualment el Programa d’actuació, el Pressupost i la Memòria del PNZVG, així com

d’emetre informes preceptius sobre qualsevol actuació dins l’àmbit de l’àrea

protegida. Una Comissió Permanent de la Junta es reuneix amb més freqüència, per

tal de tramitar els projectes que es van presentant. Els acords de la Junta de

Protecció i de la Comissió Permanent els executa l’equip gestor.

L’equip gestor del PNZVG està integrat actualment per 19 persones (dades de

2006), organitzades en diverses àrees:

- Direcció (1 persona).

- Millora Rural (1 persona).

- Patrimoni Natural (3 persones).

- Educació Ambiental, Divulgació i Ús Públic (2 persones).

- Centre de Documentació (1 persona)

- Vigilància i Manteniment (5 persones).

- Administració (6 persones).

A més, l’equip gestor compta amb un conjunt d’assessors i col·laboradors

externs, format per diferents empreses especialitzades, que recolzen la feina

d’algunes àrees.


218


El 2006 el Parc ha completat els seus primers 5 anys d'aplicació de la CETS, fent

una avaluació del treball fet i proposant una nova estratègia i pla de treball per els

propers 5 anys. En aquest pla es proposen 83 noves accions. A continuació se’n

presenten algunes de les accions més exitoses o representatives de la feina en

turisme sostenible que es ve desenvolupant a la Garrotxa pel Parc i/o l'Associació

Turisme Garrotxa. La totalitat del Programa d'Actuacions propostes està disponible

a:

http://mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/parcs_de_catalunya/garrotxa/linies/cets

_memo_pa.jsp?ComponentID=114749&SourcePageID=89720#1

Creació i actuacions de l'Associació Turisme Garrotxa

El PNZVG ha tingut un paper fonamental com a membre fundador i promotor de

l'associació, aconseguint unificar el teixit empresarial turístic i organismes públics al

voltant dels ideals de la CETS. Avui en dia, Turisme Garrotxa és la principal eina

participativa de planificació, discussió, promoció i implementació de l'estratègia de

turisme sostenible del Parc i del territori.

Turisme Garrotxa és una associació privada sense afany de lucri que, des de 1996,

impulsa un desenvolupament d'un turisme sostenible i respectuós amb el medi

ambient. Turisme Garrotxa va ser una dels associacions pioneres en la seva

concepció. Avui en dia te més de 30 socis i més de 100 empreses adherides de

manera directa (Serveis Turístics Adherits) i unes desenes més de forma indirecta

(Serveis Turístics). En total presta serveis a prop de 200 empreses turístiques de la

Garrotxa.

- Objectius: Impulsar i promoure un model de desenvolupament turístic

sostenible, de qualitat i respectuós amb el medi ambient seguint els criteris i

les directrius de l'estratègia a 5 anys de la Carta Europea de Turisme

Sostenible:

- Finançament: subvencions, quotes de socis (públics i privats) i quotes dels

serveis turístics adherits.

- Equip tècnic: un gerent i dos tècnics

- Èxits: Els seus programes anuals d'actuacions es basen en l'Estratègia i les

accions de la CETS: Sistema d'acreditació de Punts d'Informació del PNZVG,

projecte ITINERÀNNIA, programa de visites “descobreix la Garrotxa”, creació

de paquets turístics, catàlegs, etc.


219

La web de l'associació

www.turismegarrotxa.com

funciona com el portal turístic de la regió, fent divulgació de les ofertes existents i

proporcionant els contactes de totes les empreses associades. Com a demostració

del paper fonamental de l'associació en la promoció i suport al turisme en la regió,

es presenten a continuació algunes de les actuacions que ha desenvolupat durant el

2008:

- Publicacions:

o guia de propostes: "Propostes per caminar i gaudir "amb 7 propostes

de rutes, 5 de les quals inclouen poblacions de la Garrotxa.

o Guia Descobreix la Garrotxa

o Mapa turístic de la Garrotxa

o Preparació de la guia Tot Garrotxa per a publicar-se al 2009

- Participació en fires de turisme:

o SITC, a Barcelona

o Promaude, en Lézignan-Corbières (Franca)

o Sant Lluc, a Olot,

o Destination Nature, a París,

o I s’ha enviat material a altres fires per ser distribuït per Turisme de

Catalunya (Fitur, Bike Show, Aratur, Girone Viva Lleida).

- Organització de viatges de familiarització i press-trips per a periodistes i tour

operadors del centr i nord d’Europa (Holanda, Alemanya, Suècia, Suïssa,

Noruega, Finlàndia, Dinamarca, Itàlia, Regne Unit, França, Bèlgica i Espanya.).

- Organització d'intercanvis entre professionals d'interessats en el model

Turisme Garrotxa de: Maestrat, Terol, Moçambic, Parc Natural de Luyeron –

França, PN del Ports, País Basc.

- Promoció de formació als seus associats:

o Curs de Coneixement de la Garrotxa

o Curs d’atenció al client

o Formació permanent per als Punts d’Informació

o Formació tècnics

o Programa Planta’t a Internet.


220

- Incorporació al Club de Turisme Actiu, dels Clubs de producte desenvolupat

per Turisme de Catalunya, per formar part de l'oferta d'aquest tipus de

producte que es promou sota la marca Catalunya;

- Signat i/o establerts contactes i acords de col·laboració amb:

o Departament de Medi Ambient i Habitatge i el Consell Comarcal de la

Garrotxa:

o Director de Turisme de Catalunya

o Serveis Territorials del Departament d’Innovació Universitats i

Empresa

o Patronat de Turisme Costa Brava - Pirineus de Girona.

- Participació en el comitè de pilotatge d'ITINERÀNNIA (iniciativa descrita més

endavant).

ITINERÀNNIA

www.itinerannia.net/

Turisme Garrotxa (i indirectament el Parc), participa en el comitè de pilotatge

d'ITINERÀNNIA, una iniciativa que consisteix en la creació, condicionament i

senyalització d'una xarxa de camins, (700Km de camins en la comarca, en aquesta

primera fase del projecte) a partir de la qual es dissenya tota una gamma de

productes turístics que tenen el senderisme com a denominador comú. El projecte

inclou també les comarques veïnes de la Garrotxa: l’Alt Empordà i el Ripollès. Entre

les tres representen 2.500 km de camins.

Xarxa de Punts d’Informació del PNZVG

Una de les iniciatives amb més èxit del Parc, que va començar a ser reproduïda per

diversos altres Parcs de la xarxa CETS.

Al 2001 es va crear la Xarxa de Punts d’Informació del PNZVG on, a més d’informar

els visitants, es realitzen enquestes i es fa un seguiment dels clients turístics i es

recullen les seves reclamacions, queixes i suggeriments. A més dels 3 centres

d’informació del Parc, diversos establiments turístics (hotels, pensions, activitats,

càmpings, residències casis de pagès, apartaments, restaurants, oficines de

turisme, etc.) han superat el curs de formació corresponent i s’han acreditat com a

punts d’informació del PNZVG. A 31 de desembre de 2008 la xarxa està formada per

48 Punts d’Informació dispersos per tot el territori de la comarca.


221

Acreditació d'empreses locals com “Charter Socis”

Durant aquest any 14 empreses a la Garrotxa han obtingut la certificació CETS

dirigida a socis empresarials, desenvolupant societats estretes amb Parcs Naturals

Europeus.

El procés d’acreditació ha suposat un diagnosis dels aspectes ambientals, socials i

de vinculació amb el territori de les empreses candidates. Les empreses han hagut

complir les condicions d’acreditació bàsiques fixades pel Parc Natural i per la secció

espanyola d’Europarc i finalment, definir un programa d’actuacions a tres anys vista

que és l’eix del seu compromís amb el turisme sostenible a la comarca. Aquesta

acreditació reforça i millora l’estreta cooperació i col·laboració entre el Parc Natural

de la Zona Volcànica de la Garrotxa (PNZVG) i el sector turístic privat de la comarca.

El Parc, per la seva banda, pren també compromisos envers les empreses com ara

promoure’ls turísticament o afavorir-los en la formació.

Mitjançant l’acreditació d’empreses, el Parc torna a ser pioner a Espanya perquè ja

va ser el primer parc de l’Estat espanyol en obtenir la CETS i parc pilot en el sistema

d’acreditació d’empreses, juntament amb altres 5 parcs d’Andalusia. El conseller de

Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, va fer el lliurament de les

acreditacions a Olot a les catorze empreses al Maig de 2009. Va assistir també a

l’acte de lliurament el director general de l‘Institut de Turisme d‘Espanya, Antonio

Bernabé, el president d’Europarc Espanya, Hermelindo Castro, i el director general

de Turisme del Departament d’Innovació, Universitat i Empresa, Joan Carles Vilalta.

Els programes “Descobreix la Garrotxa” i “Visc entre volcans”

“Descobreix la Garrotxa” és un programa de visites i excursions guiades per un

expert. L’objectiu del programa és donar un servei de valor afegit a les empreses

turístiques (els beneficiaris del programa són els clients d’aquestes empreses),

promocionar diversos indrets de la Garrotxa i millorar la qualitat del turisme de la

comarca. En la seva organització col·laboren el PNZVG, Turisme Garrotxa i

nombrosos ajuntaments, entitats, associacions i establiments turístics garrotxins. És

una eina útil per donar a conèixer llocs pocs freqüentats i per implicar els sectors

públic i privat en el finançament i la programació de les visites.

“Visc entre volcans” al seu torn, és un programa d’activitats d'educació ambiental

(xerrades, sortides, viatges..)., obertes a tothom, coorganitzades entre el PNZVG,

entitats socioculturals i ajuntaments de l’àmbit del Parc. El seu objectiu és educar

ambientalment la població local adulta.


222



El turisme no és una activitat bàsica en el conjunt de l’economia local, tot i que està

creixent ràpidament. L’oferta turística d’allotjament està creixent als darrers anys,

especialment la de càmpings i allotjaments de tipus rural (cases de pagès i

allotjaments rurals). En 2004, la capacitat d’allotjament entre places hoteleres

(884), cases de pagès i allotjaments rurals (6254) i càmpings (2.783) era de 4.290

persones, xifra que representa un increment de pràcticament del 100 % en set

anys.

La Gomera – Parc de Garajonay

223

PARC NATURAL DE GARAJONAY – La Gomera


224

CARACTERÍSTIQUES

Justificació

Situat en un territori aïllat i econòmicament desafavorit, la illa de La Gomera, del

Parc de Garajonay tan sols ha començat a tenir un reconeixement turístic en la

última dècada, fet que s’ha acompanyat de la pressió pels seus valors únics. Al

contrari d'altres exemples en altres fitxes, aquest és un territori sense grans ni

moderns mecanismes ni sistemes de promoció i organització turística, ni amb una

tradició de cooperació entre els actors locals per assegurar-se la necessària

coordinació a aquest efecte. Tanmateix, juntament amb AIDER (Associació Insular

de Desenvolupament Rural), el Parc de Garajonay ha pres el repte d'iniciar un

procés de canvi a nivell insular, sent capaç de reunir als principals actors locals al

voltant d'un ideal i així concretar un pla d'acció comú de turisme sostenible per a la

illa. El procés ha estat gradual i ha suposat tres anys superar la desconfiança i recel

dels actors en treballar junts, però ha culminat en el consens de les administracions,

sector privat i associacions en quant a propostes conjuntes i l’assoliment de canvis

d'actitud, culminant amb la presentació d'una estratègia turística comuna i

l’atribució de la CETS al 2008. Avui en dia el procés de construcció de la CETS de

Garajonay es presenta a nivell Europeu com un exemple de bones pràctiques en el

foment de la cultura participativa, necessària per a la implementació d'un procés de

turisme sostenible.


Figura espanyola: Parc Nacional

Figura IUCN: Categoria II

El Parc ha estat també declarat com a Bé Natural del Patrimoni Mundial per la

UNESCO.


El Parc està situat a La Gomera, una del set Illes Canàries, locatizada a l'oest de la

illa de Tenerife. Ubicat en l'altiplà central de la illa, ocupa aproximadament el 10%

d'aquesta.


225


Extensió:

Del Parc: 3.984ha

De la Zona de Protecció Perifèrica (ZPP): 4.230ha (la ZPP, o “preparc” forma

un cinturó al voltant del límit del Parc, amb la finalitat d’evitar pressions i

impactes procedents de l'exterior).

Població: No n’hi ha dins del Parc, però existeixen 15 nuclis habitats que

suposen uns 1.295 habitants en la ZPP. D’altra banda, la totalitat de la illa té

22.259 habitants..

Pressupost

El pressupost anual mitjà de Garajonay se centra al voltant dels 2.000.000€ anuals

(1.840.195€ el 2006; 2.212.497€ el 2005). Això inclou despeses de funcionament,

inversions i subvencions.

Marca Turística

La Gomera i el Parc formen part d'una de les marques turístiques més populars del

món, les Illes Canàries, que atrauen anualment al voltant de 12 milions de turistes.

Tanmateix, La Gomera és una de les illes més petites, menys poblades i amb menor

pressió turística de l'arxipèlag. El Parc és el principal reclam turístic de la illa i són

diverses les empreses que ofereixen excursions des de la veïna Tenerife cap a la

Gomera, sempre amb el Parc com a part obligatòria de la visita.


Garajonay presenta la formació laurisilva canària contínua més extensa i millor

conservada del món. El Monteverde canari (laurisilva i fayal-bruguerar) és constituït

per un conjunt de comunitats vegetals que cobreix tot l'altiplà central de la illa i les

capçaleres dels barrancs que radien cap a la costa.

Flora: El grau d'endemicitat entre les espècies de La Gomera i el Parc

Nacional és molt alt, de les 1.876 espècies vegetals citades a Garajonay, 50

són endèmiques de La Gomera, 122 endèmiques de Les Canàries i 76

endèmiques de la regió macaronèsica, algunes d'elles molt amenaçades.


226

Fauna: Pel que fa al nombre d'endemismes de fauna, de les més de 1.000

espècies descrites, 153 són endemismes gomers, 339 són endemismes

canaris i 67 són endemismes macarosènics.


Com a Parc de Categoría II (IUCN), els seus objectius i accions prioritàries són la

promoció d'alts graus de protecció i conservació, i el Parc no té gaires competències

estatutàries vinculades a la promoció del desenvolupament. Tanmateix, en la llista

dels 10 objectius del seu Programa Rector d'Ús i Gestió, el novè és: “Promoure el

desenvolupament soci-econòmic de les comunitats assentades en la perifèria del

Parc”.

Les accions del Parc poden impactar al desenvolupament soci-econòmic de la illa de

manera més o menys directa, i aquestes poden anar des de la col·locació i

manteniment d'àrees recreatives, miradors, millora de carreteres o planificació

d'activitats recreatives, fins a mesures d'aprofitament d'aigües, protecció d'incendis

o recuperació de recursos etnogràfics i culturals.

En aquest sentit, i en la seva estratègia per a la CETS, per complementar la manca

de legitimitat estatutària per a accions més directament vinculades a la promoció

del desenvolupament, el Parc s'ha adherit a l'Associació Insular de

Desenvolupament Rural (AIDER LA GOMERA). La convergència d'objectius del Parc

amb AIDER ha fet possible una col·laboració conjunta en aquest projecte de les

dues entitats, que són promotores conjuntes de la implantació de la CETS en la illa.

Amb aquesta societat, les dues entitats han tingut també la capacitat d'atraure les

diferents administracions i sector empresarial cap a una estratègia turística conjunta

el principal motor econòmic de la illa, i on el Parc aconsegueix tenir una capacitat

més efectiva d’influir en les opcions de desenvolupament pel que fa als seus

principals objectius. La metodologia de participació i fòrums de discussió i decisió

aconseguida són considerats un exemple de bones pràctiques en la xarxa europea

de la CETS, i són presentats amb més detall al final de la fitxa.


227

Volum de visitants

El número anual de visitants del Parc ha superat els 800.000 de l'any 2004, fins

arribar als 860.000 en el 2008. Això representa gairebé el doble de visitants de la

dècada dels 90 (uns 450.000 al 1996).


- Visitants de trànsit, o d’un dia (60%):

o Majoritàriament integrats en excursions motoritzades organitzades a

la illa, amb acompanyament de guia (excursions provinents de

Tenerife),

o La grandària dels grups oscil·la entre les 40 i 60 persones,

o Nombroses nacionalitats, però amb l'espanyola en primer lloc,

seguida de molt a prop per l'alemanya, i a un nivell més reduït

l'anglesa, francesa, italiana, etc. Les proporcions varien al llarg del

l'any, amb les nacionalitats del centre i nord d'Europa adquirint més

rellevància durant els mesos d’hivern, i els espanyols i els del sud

d'Europa en els mesos d'estiu.

o Edats: predomina el grup 30-45 anys, seguit del de 45-60 i el de 18-

30; Són el grup de visitants més nombrós del parc, amb un perfil que

encaixa en el turisme de masses demandant de sol i platja, i una

relació amb el parc superficial.

- Visitants d'estada (40%):

o Pernocten en la illa i entre les seves activitats s'inclou la visita al

Parc.

o Barreja de visitants independents i guiats en grup per empreses

privades.

o Nacionalitats: a l'hivern principalment alemanys, seguits d'espanyols

i anglesos. A l'estiu, majoritàriament espanyol, amb els canaris que

suposen prop de la meitat del total espanyol, incloent els gomers

residents en altres illes que tornen per les vacances.

o Predominen les edats d’entre 30-45, seguida de la franja d’entre 45-

60.

o La majoria parelles, amb escàs pes de grups grans.

o Duració:una majoria entre una i dues setmanes, sent important la

proporció que es queda per dues setmanes.


228

o Elevada fidelitat, amb alta proporció de visitants que repeteixen la

seva visita a la illa.

o Nivell cultural elevat, amb més de la meitat dels visitants amb

formació universitària.

Visitants locals:

o El Parc és una important àrea d'esbarjo de la població gomera,

especialment durant els caps de setmana i el període estival,

concentrant-se les activitats fonamentalment al voltant de les àrees

recreatives, sent el passeig i la pràctica del senderisme molt

minoritàries.


(proporcions no disponibles)

- Senderisme

- Excursions en vehicle (bus, cotxe de lloguer, cotxe mateix, caravanes de

vehicle tot terreny)

- Cicloturisme

- Pícnic

- Acampada

- Romeries i concentracions lúdiques

- Fotografia i vídeo

Altres activitats que realitzen els visitants en la illa inclouen les excursions

marítimes, anar a les platges, el submarinisme, la pesca d'altura, les activitats

gastronòmiques, etc



- Centre de Visitants de Joc de Boles, amb:

o Aparcament

o recepció, llibreria, sala d'exposicions, sala d'audiovisuals

o museu etnogràfic

o tallers d'artesania, punts de venda i exposició sobre l'artesania

tradicional gomera (gestionats per concessió)

o jardí botànic, amb col·lecció de la flora autòctona de La Gomera


229

o servei d'atenció al públic

- Taller d'Educació Ambiental del Cedre (Casa del Cedre), preparat per a

activitats d'educació ambiental, amb:

o Exposició

o finca amb viver

- Arboreto i els horts de Meriga: inclou col·leccions de flora nativa i

varietats de fruiters tradicionals.

- 6 àrees recreatives.

Punts d’informació: Punt d'informació de La Laguna Grande, que compta

amb l’àrea recreativa més gran del Parc, disposa de bar - restaurant, parc

infantil, fogons, aigua potable, taules, un camí autoguiat i servei d'informació

en període de màxima afluència.

Xarxa de senders:

- 20 rutes d'accés lliure

- 1 ruta d'accés restringit.

Altres:

- Xarxa de Miradors: extensa xarxa de miradors emplaçats durant la xarxa

viària, amb panells explicatius del paisatge i dels valors naturals del parc.

- Excursions guiades: El Parc organitza excursions guiades amb guies

intèrprets de la natura.


El Consell de Xarxa, la Comissió Mixta de Gestió i el Patronat són els òrgans de

gestió i participació del Parc. Tanmateix, diverses sentències del Tribunal

constitucional reconeixent la competència dels Parcs Nacionals a les Comunitats

Autònomes i la nova Llei de la Xarxa de Parcs Nacionals, modifiquen aquest sistema

de gestió, de manera que traspassen les funcions de la Comissió Mixta a la

Comunitat Autònoma, desapareixent la primera. Fins recentment, a Les Canàries no

s'havien donat encara els passos efectius per part de les administracions perquè

aquesta transferència de competències es faci efectiva i el procés segueix en

discussió.


230

L'estructura operativa i personal del Parc compren els següents recursos:

- Secció de Planificació i gestió de Recursos: 9 persones, incloent al Director

Conservador,

- Secció Projectes i Manteniment: 16 persones,

- Seguiment: 4 persones,

- Administració: 4 persones,

- Ús Públic (ocupar-se, entre altres, dels temes dels visitants).

o 1 Tècnic d'Ús Públic,

o 5 Guies - Intèrprets,

o 3 Informadors.


Tradicionalment, les accions del Parc més directament vinculades a l'activitat

turística s'associen més a la creació de condicions per a l'ús recreatiu i turístic de

l'espai, com la disponibilitat dels equipaments i serveis llistats dalt (ex. camins,

rutes guiades, equipaments i àrees recreatives, etc.). Per la seva banda, uns altres

actors del territori tenen la responsabilitat de crear accions més directament

vinculades a la creació d'oferta i organització turística, però el territori tampoc tenia

una tradició d'organització, planificació i cooperació en turisme. El turisme en la

Gomera i en el Parc, s’ha donat tradicionalment d'una manera desarticulada i

individualista.

Així, una part significativa de l'estratègia CETS duta a terme entre el Parc i AIDER

ha estat introduir els actors locals, amb responsabilitats en turisme en una lògica

gradual de treball conjunt, que ha passat per l'execució d'un diagnòstic participat

del turisme en la illa, creació d'una estratègia i pla d'acció conjunta, creació

d'estructures de diverses estructures d'organització, i l’articulació i decisió dividida

per temes considerats prioritaris pel col·lectiu.

La metodologia utilitzada ha rebut una distinció com exemple de bones pràctiques

de la xarxa Europea CETS. A continuació es presenten els resultats i línies principals

d'aquest treball del Parc.

Creació d'un Diagnòstic participat del turisme en la illa

El treball de Diagnòstic ha inclòs entrevistes a 290 persones pertanyents al sector

turístic insular, tant públic com privat, i ha abordat 16 temes diferents per obtenir la

informació del desenvolupament i model turístic insular, des dels seus inicis fins al

present. Els temes van ser: història del turisme en la illa amb els primers promotors


231

del turisme insular, els tipus de turistes, els usos turístics que fan els turistes que

ens visiten, els equipaments que existeixen, els recursos turístics insulars, les

activitats i serveis que s'ofereixen, els allotjaments que existeixen, la

comercialització que es fa, els productes agroalimentaris i el turisme, l'artesania, la

qualitat de l'oferta turística, la promoció (els mitjans i els productes que es

promocionen), els destinataris de l'activitat turística, les competències de les

administracions, l'associacionisme i les relacions del sector, i la realitat

socioeconòmica.

Paral·lelament s'han desenvolupat 37 tallers amb 151 persones representant

diverses entitats publiques i privades per a per treballar les potencialitats, els

problemes i les propostes que tenen les diferents activitats turístiques de la illa.

Creació d'una Estratègia Turística i Pla d'Acció conjunta i obtenció

del compromís dels actors locals

El treball exhaustiu de la fase de diagnòstic ha tingut continuació amb la fase de

definició de l'estratègia i pla d'acció turístics per al territori, basats en les

conclusions de la fase anterior. A través d'11 grups de treball amb 114 participants,

s'han definit 39 línies d'actuació prioritàries per al territori, amb un total de 101

accions a implementar, i assegurant el compromís de 13 entitats locals per a la

implementació del pla d'acció. A banda del Parc i AIDER, s'ha assegurat el

compromís del Consell de la Illa, tots els Ajuntaments, el Pla de “Medianias” del

Govern de Les Canàries, el sector educatiu, l'associació de turisme rural de La

Gomera ECOTURAL, i l'associació ecologista Tagaragunche. Al novembre de 2008,

en una cerimònia publica de presentació de l'acreditació CETS, representants de les

tretze entitats compromeses en l'Estratègia i Pla d'Acció de la CETS en La Gomera

van presentar públicament els documents d'adhesió i ratificant amb la seva

signatura la responsabilitat per a l'execució del Pla que, com aquest, s'ha dissenyat

entre tots.

El diagnòstic, estratègia, pla d'acció i tota la documentació referent a la CETS en la

Gomera es troben disponibles per baixar de

www.turismososteniblelagomera.com

Malgrat ser principalment una web informativa i no turística, s'han produït també

versions d'aquesta pàgina en alemany i anglès, els dos públics estrangers principals

de l’illa

www.nachhaltigentourismuslagomera.com

www.sustainabletourismlagomera.com


232

Creació d'estructures participatives diferenciades per a la

coordinació i la implementació de l'estratègia turística

L'esforç de construcció de cooperació de les fases anteriors s'ha correspost amb la

creació d'un sistema de coordinació sofisticat però coherent per a la implementació

de la CETS una vegada aprovada, amb diversos nivells de participació:

- El Fòrum general: obert a la població en general i a tots els actors

interessats. Es convoca una vegada a l'any i dóna l'oportunitat per presentar i

avaluar l'execució del pla d'acció, així com rebre feedback de la població i

escoltar les seves necessitats;

- Comissió de Seguiment: estructura que integra totes les 13 entitats del Pla

d'Acció, i que és l'òrgan decisor en tot el procés.

- 3 Mesos de Coordinació en temes considerats prioritaris, amb funcions de

coordinació però també de decisió per al seu tema específic:

o Patrimoni: responsable per la promoció, coordinació, monitoreig i

report de les accions relacionades amb el patrimoni natural i cultural.

Inclou un grup de treball focalitzat en els camins, com un dels

recursos turístics més importants de l'estratègia i de la illa.

o Formació: coordina tota la formació turística, reglada i no reglada,

que es fa a la illa;

o Informació Turística: responsable per la coordinació dels recursos

informatius, de promoció i d'imatge de la illa (punts d'informació,

centres de visitants, llocs web, etc).

- Oficina Tècnica: amb personal dedicat, fa la dinamització i seguiment

permanent de tot el procés i pla d'acció.

El procés d'implementació d'aquestes estructures és recent, com s'ha referit abans,

solament a finals de 2008 les 13 entitats han signat el seu compromís, així que cal

esperar per veure els seus efectes i capacitat d’acomplir el més esperat. Tanmateix,

els primers senyals són positius. L'abril de 2009 el Parc i AIDER han organitzat les

IV Jornades de la Xarxa CETS d'Espanya i Portugal, que han tingut la participació no

solament d'altres Parcs certificats en aquests dos països, si no també d'uns altres

Parcs de les illes Canàries interessats en el model desenvolupat a La Gomera. La

iniciativa sembla llavors que ha ja començat a tenir un efecte de difusió i replicació

en els seus territoris veïns.


233

Accions turístiques de responsabilitat directa del Parc

De les 101 accions del Pla d'Acció definides per a tots els socis, el Parc té

responsabilitat directa en 36. A continuació es llisten algunes de les més

interessants:

- Accions per al públic discapacitat:

o Adquisició de cadires de rodes adaptades per a senderisme per a ús

de discapacitats en el Parc,

o Habilitació d'un tram del camí de Llacuna Gran per a ús de

discapacitats,

o Realització d'activitats de senderisme per al col·lectiu de

discapacitades organitzades per l'àrea d'ús públic del P.N. Garajonay.

- Programa informatiu interactiu sobre equipaments, serveis i recursos del P.N.

de Garajonay, connectat amb un navegador per conèixer el territori.

- Sistema d'acreditació de punts d'informació turística en establiments turístics

públics o privats (hotels, restaurants, port, instal·lacions públiques, etc…),

- Promoure l'adhesió d'establiments turístics a la CETS, seguint el procediment

general establert en la “Guia per a l'adhesió de les empreses turístiques a la

Carta Europea de Turisme Sostenible” d'EUROPARC Espanya), però establint

els requisits específics, documents i mecanismes d'adhesió per a les empreses

turístiques de la illa.

- Realització de l'estudi per conèixer la viabilitat de connectar tots els pobles de

la illa, amb transport públic, amb els punts d'interès turístic actuals i

potencials.

- Producció i comercialització d'objectes promocionals del Parc Nacional de

Garajonay, i programa de publicacions del Parc Nacional de Garajonay,

incloent:

o Camins autoguiats en quatre idiomes.

o Fulletó de camins en quatre idiomes.

o Guia de visita del Parc Nacional de Garajonay en tres

idiomes.

o Llibre sèrie tècnica.

o Llibre derivat de l'estudi etnogràfic del Parc.

- Actualment el Parc ja posa a disposició en la seva web els següents recursos

de suport a les activitats turístiques:


234

o enllaços per a diversos serveis externs en la illa, incloent

allotjaments, oficines de turisme, artesania i productes locals, lloguer

de cotxes, etc.

o informació sobre la xarxa de camins del Parc, incloent llista de

recorreguts inferiors a 1 hora, 2 hores i amb però de dues hores, amb

informació variada (dificultat, desnivell, etc) i mapes.

o normes de visita i recomanacions, incloent:

- Acampada

- Com arribar

- Com moure's

- Quan venir

- Senderisme

- Guia de romeries i manifestacions populars en la illa, amb informació de

dates, festivitat i lloc.


235



Les dades de més avall es refereixen a les empreses en tota la illa de la Gomera,

que per descomptat és el territori d'influència del Parc.

El 2006, el numero de places d’allotjament en la illa era de 6.269, amb 1.777 places

hoteleres i 4.492 extra hoteleres.

Els números d'empreses locals són:

- 10 Hotels

- 19 pensions

- 1314 apartaments

- 169 habitatges turístiques

- 89 turisme rural

- 235 bars i restaurants

- 22 rent-a-car

- 8 empreses de senderisme (amb seu en la illa, però un total de 73

empreses de senderisme utilitza la illa en la seva oferta).

- 4 empreses de lloguer de bicis

- 3 empreses de busseig

- 5 empreses d'excursions marítimes

- 1 excursions en ase

- 1 excursions 4x4 (amb seu en la illa, però moltes més empreses

vénen amb 4x4 de Tenerife per fer excursions en la illa).

Parc Naturel régional du Luberon

236

PARC NATURAL REGIONAL DE LUBERON


237

CARACTERÍSTIQUES

Justificació

Un dels dos primers parcs regionals francesos certificats amb la CETS, juntament

amb el PNR du Vexin Francais, particularment actius i famosos pel seu treball en

l'àrea de cicloturisme.


Figura francesa: Parc Natural Regional


Altres figures: Reserva de Biosfera, Reserva Natural Geològica, Geoparc.


Situat en la Regió Provenç-Alps Cote d’Azur, al sud-est de França.


Extensió: 185.145 ha.

Població: 167.676 habitants.

Pressupost

Funcionament: 3,3 milions d’euros.

Inversió: 2,3 milions d’euros.

Marca Turística

El Parc es situa en plena Provença, una regió turística reconeguda “per se”. En

realitat, gran part del seu paisatge i pobles corresponen a l'ideal de postal turística

de la Provença, i l'àrea és famosa com a destí escollit com a segona residència de

celebritats. El Parc es troba entre les ciutats d'Avinyó i Aix-en-Provençe, dos de les

ciutats més emblemàtiques i conegudes de Provença, i tot just a mitja hora de

Marseille.


238


El Parc Natural deu el seu nom al massís de Luberon que s’estén d’Est a Oest al llarg

de 75 km. Tanmateix, el Parc s’estén per una àrea molt més gran englobant

diversos tipus de paisatges naturals i humans, que inclouen muntanyes, planes,

alzinars, penya-segats i goles rocalloses, típics paisatges rurals provençals als que

deu la forta identitat regional que el caracteritza.


La Carta del Parc, aprovada per al període 2008-2021, inclou entre d’altres les

següents orientacions i accions:

- diversificar de manera significativa l'oferta d'allotjament de qualitat al

territori;

- afavorir i desenvolupar les activitats i serveis d'artesania i comerç als pobles;

- promoure sinèrgies entre productors i productes del territori;

- promoure el desenvolupament de pràctiques agrícoles que afavoreixin la

qualitat del medi i la biodiversitat;

- treballar amb les oficines de turisme i els agrupaments locals professionals per

desenvolupar una oferta turística més atractiva i adaptada a les expectatives

dels turistes;

- formació dels professionals de turisme del territori com a “ambaixadors del

Parc”, enfocada en temes de turisme sostenible, coneixement dels valors del

Parc, gestió ambiental de les seves empreses, etc.;

- disponibilitat de mitjans tècnics i financers a les col·lectivitats per millorar

l'acolliment de visitants, com a implantació de normes de seguretat, promoció

i animació local, etc;


239

Volum, tipologia i motivació dels visitants

Com a territori obert i extens, el número de visitants a Luberon és difícil de

quantificar però s'estima en uns 850.000 visitants anuals, corresponent a més de

4.800.000 pernoctacions.

La tipologia del turista millor estudiada en el territori és el cicloturista, que

correspon a un 30% del total. D'aquests, 54% són estrangers i un 66% homes, amb

un 85% utilitzant allotjament comercial.



- La Casa del Parc (Maison du Parc), amb una exposició permanent

d'interpretació sobre el territori i diverses exposicions temporals;

- La Casa de la Biodiversitat, un centre d'interpretació que inclou un jardí

amb més de 500 varietats d'arbres fruiters;

- “El Castell de l'Ambient”, un castell monument històric adaptat per a

recepció de grups i escoles, amb capacitat per a 95 persones, incloent un

centre d'interpretació i documentació, i una oferta molt variada de

programes interpretatius escolars. L'estructura és gestionada pel Parc per

a ús exclusiu amb finalitat didàctica, i no és visitable per a uns altres

objectius.

Altres: El Parc ofereix també una sèrie de serveis de visites guiades i de

interpretació, que són descrites més avall en aquesta fitxa.


Els Parcs Regionals (PNRS) francesos segueixen una estructura organitzativa i de

gestió que es troba entre les més innovadores a Europa en termes de direcció i

participació. Els PNRs tenen objectius de desenvolupament regional explícits, amb

un alt llistó en la protecció del capital natural, cultural i humà. La creació del Parc i

la definició dels seus objectius són elaborats amb una àmplia discussió publica entre

tots els actors rellevants en l'àrea, sota la coordinació de la Regió. Això inclou tots

els organismes públics a nivell regional i municipal, a demés d'un nombre ampliat

de socis públics i privats que són lliures d'adherir-se voluntàriament durant el

procés. El projecte compartit de totes les parts és formalitzat aleshores amb un

contracte, la Carta del Parc. Un cop aprovada pels Governs Nacional i Regional, el


240

territori és classificat com un PNR durant un període renovable d’un màxim de 12

anys. Sempre que la Carta del Parc és revisada, les comunes o municipis tenen

l'opció de tenir els seus territoris inclosos en el Parc, o sortir del projecte, canviant

l'àrea del Parc si és necessari.

Per posar en pràctica els seus estatuts i objectius, un PNR depèn dels seus associats

col·lectius, promovent el compromís actiu d'aquests en accions de protecció i

desenvolupament del territori. La direcció d'un PNR és un "sindicat mixta” que

agrupa administracions regionals, departamentals i comunals. Aquest cos treballa

de forma estreta amb els socis locals, per comissions i òrgans de consulta que

inclouen actors locals públics i privats, i que defineixen un programa d'accions per al

parc. “Un Consell Científic” proporciona el mestratge específic per donar suport a les

decisions del cos de direcció, i un director i equip de personal multidisciplinari són

responsables per posar en pràctica el programa d'acció. A Luberon aquest equip

consta de 45 persones, amb dos tècnics dedicats a la secció de Turisme (un cap de

secció i un expert en esports i oci de natura), a part d'un tècnic d'agroturisme en la

secció d'Agricultura.


Com que el concepte de PNR és el d'un projecte compartit per múltiples actors

locals, la gran majoria de les accions són també articulades en una coordinació

estreta entre el Parc i els seus diversos associats. En el cas de Luberon aquestes

inclouen:

Els Mercats Paisans (Marxis Paysans)

Mercats de productors locals organitzats setmanalment en el territori. La marca

“Marxis Paysans” està registrada i protegida per a protecció del consumidor, i amb

prou feines els productors locals que venen productes directament estan permesos

en aquests mercats.

Circuits de Descoberta

El Parc promou 12 circuits de descoberta guiats (privats), de pràctiques rurals i

tradicions del territori, incloent rutes de descoberta de fruites i conserves,

apicultura, agricultura del meló, oli, va venir, etc.

El Parc promou també regularment l'edició de noves guies de rutes i camins per a la

descoberta i gaudi del territori.


241

Associació “Velo Loisir en Luberon”

www.veloloisirluberon.com

Una de les iniciatives de més gran èxit d'aquest Parc i per la qual és més conegut. El

Parc ha iniciat aquesta associació al 1993, que avui gestiona 365km de rutes bici pel

territori, i genera 8,9 milions d'euros anuals en visites (dades de 2007).

L'associació és una xarxa de 40 empresaris locals, incorporant allotjament, lloguer

de bicis, taxis, restaurants, espais d’interès cultural, guies, etc., oferint un servei

complet o “a la carta” per al cicloturista. A través de la web de l'associació, el turista

pot descarregar totes les rutes, planejar les seves vacances, contactar les empreses

i serveis directament o deixar que aquestes mateixes li facin un programa.

El Parc continua la seva aposta com a destí privilegiat de cicloturisme, i en el seu

recent pla de gestió planteja com a objectiu introduir la pràctica de bici a la imatge

del Luberon. Per aconseguir aquest efecte pretén augmentar la creació de rutes,

però també l'ús de la bici en els pobles i la vida quotidiana del Luberon.

El Luberon té bon gust! (“Le Luberon a bon goût!”)

Iniciativa pilot, llançada pel Parc, per connectar agricultors, productors, restaurants i

responsables de turisme. La idea és que un grup de restaurants locals ofereixi

productes d'agricultura biològica, o almenys, un plat del dia biològic.

Atenció especial a l'oferta turística per a discapacitats.

Des del 2002 el Parc fa una forta aposta per afavorir l'accés turístic a discapacitats

de tots els perfils: motora, visual, auditiva o mental. En col·laboració amb les

oficines de turisme, administracions locals i associacions, ha començat una sèrie

d'accions per adaptar les estructures d'empreses, serveis i pobles, per permetre un

gaudi de manera autònoma per a minusvàlids amb garanties de confort.

Entre les mesures posades en marxa s'inclouen la identificació, recuperació i

certificació de camins, que reben la marca “Tourisme et Handicap” (més informació

a www.tourisme-handicaps.org). Les estructures d'allotjament, restauració, etc,

reben formació i també poden ser certificats si ho volen. Un arquitecte del Parc dona

el suport tècnic per als canvis estructurals necessaris.

El Parc també ha desenvolupat una sèrie de societats amb associacions locals per a

l'oferta de serveis turístics a discapacitats, incloent la compra i compartiment entre

diverses entitats d'equipament especialitzat per a discapacitats www.hce.asso.fr

Mourne

242

MOURNE

Mourne

243

CARACTERÍSTIQUES

Justificació

Situada en una zona rural d'Irlanda del Nord, fins a fa pocs anys tremendament

desafavorida i amb un incipient desenvolupament turístic per la inestabilitat i

violència de la província, l'àrea protegida de Mourne ha rebut en els darrers anys un

esforç significatiu d'inversió i gestió per canviar aquest escenari i tornar-la una de

les àrees d'excel·lència de turisme sostenible a Irlanda. En el sentit de

contextualitzar aquest esforç amb la participació dels actors locals, Mourne ha estat

també el primer espai protegit en tot el Regne Unit a implementar la metodologia de

la CETS.


Figura britànica: “Area of Outstanding Natural Beauty” (Zona d'excepcional bellesa

natural)

Figura IUCN: Categoria V.


Mourne AONB està situat en la costa sud-est d'Irlanda del Nord, i s'estén a través

de les fronteres de tres consells de districte: Newry & Mourne, Banbridge i Down.

Belfast, la capital d'Irlanda del Nord, es situa a 32 km en direcció nord-est.



Població dins de l'AONB: 50.000 habitants.

Mourne

244

Pressupost

El 2008 l'AONB va tenir un pressupost de 263.656£, amb el 58% finançat pel

Govern (Servei d'Ambient i Patrimoni), el 13% pel Consell de Turisme de la Irlanda

del Nord, i la resta per les 3 administracions de districte amb territori en l'AONB

(Banbridge, Down, i Newry & Mourne District Councils).

Tanmateix, en els 4 anys anteriors l'espai ha rebut financiació complementària de

2.3 milions de lliures per a inversió en turisme, mitjançant el programa “Natural

Resource Rural Tourism Initiative” (la iniciativa és descrita amb més detall en la

última secció de la fitxa).

Marca Turística

Es pot considerar que la marca “Mourne” té un perfil i notorietat elevada en tot

Irlanda i per als visitants a la província, figurant en la majoria dels catàlegs de

turisme rural i/o de natura a Irlanda. Mourne ja és de fa molt, la principal destinació

d'Irlanda del Nord per a activitats turístiques específiques, com el muntanyisme.

L'AONB esta també molt a prop de la ciutat de Newcastle, una de les principals

ciutats turístiques d'Irlanda del Nord i amb una raonable oferta hotelera, que al

mateix temps absorbeix moltes de les pernoctacions en la regió però també genera

moltes de les visites diàries al territori.


Les “Mourne Mountains” o Muntanyes Mourne donen el seu nom a l'àrea protegida,

indicant que aquest comprèn una cadena muntanyosa, però s'estenen també cap a

la costa. Per això, l'AONB conté una rica varietat d'hàbitats, incloent el bruc, erm,

pantans i pastures de les muntanyes, riberes d'aigua dolça, boscos de terres baixes

i zones costaneres, cada un donant suport a una àmplia gamma de plantes i

animals. Les terres altes de la zona de Mourne contenen una de les millors àrees de

bruc a Europa, mentre les terres baixes contenen importants boscos de roures, rius

i pantans. La zona és també rica en vida marina, amb una variada gamma

d'hàbitats inter i submareal, i amb illes importants per a la cria de les orenetes de

mar i aus aquàtiques hivernants.

Mourne

245


Alguns exemples d'activitats de l'AONB en la promoció del desenvolupament:

- Gestió del Programa de Desenvolupament Rural 2007-2013:

o Programa de finançament dirigit a contribuir al desenvolupament de

comunitats i empreses competitives i sostenibles en entorn rural, amb

fons de la UE i del govern.

o Promoció de la iniciativa “Mourne Branding”: Iniciativa amb l'objectiu

d'explorar el potencial de màrqueting directe dels productes locals

tradicionals de Mourne, i creació d'una marca “Mourne” que es

capitalitzi en la imatge de qualitat ambiental i paisatgística de l'AONB.

- Directori de productors de Mourne: Directori disponible on line, creat per

donar suport a les empreses locals, habitants i visitants a comprar productes

alimentaris produïts localment

www.mournelive.com/promotingmourneproducts/producers/index.asp

- Projecte “Mourne Homesteads” (‘Haciendas’ Mourne): Projecte innovador amb

l'objectiu d’aturar la pèrdua de cases tradicionals en el camp. Ha implicat la

renovació de set cases tradicionals per a ús de les comunitats i en paral·lel ha

servit de projecte de formació en tècniques de construcció i recuperació de

l'arquitectura tradicional. El projecte ha estat tractat amb atenció significativa

per la premsa, i la ràdio, i ha guanyat diversos premis en l'àmbit nacional i

internacional, incloent el premi Europa Nostra i premi en la categoria

“Planning” de la 40ª edició dels Premis Ambientals de RSPB (Royal Society for

Protection of Birds).

- Formació en hospitalitat i atenció al visitant adreçada a comunitats i empreses

locals, així com formació en creació i desenvolupament d'empreses, qualitat

de serveis, màrqueting, etc (per a més informació veure la secció final de la

fitxa).

Volum de visitants

Per l'extensió i característiques obertes del territori, és difícil estimar números

exactes, però diversos estudis fets separadament donen una imatge general de les

dades de visitants en l'àrea: segons unes dades de 2006 s'estima que els tres

districtes que contenen l'AONB reben 280.000 visites, amb un total d'1,2 milions de

pernoctacions.

Mourne

246


Dades del 2004.

- 59% visita l'àrea per a senderisme o muntanyisme

- 50% visita ciutats i pobles

- 46% visita un bar o restaurant

- 39% visita una platja

- 9% visita llocs arqueològics.


- 63% dels visitants fa una visita d'un dia o menys

- 25% es queden per una setmana o menys

- 12% es queden per més d'una setmana.

Procedència del visitant

Dades del 2003.

- 60% del Regne Unit

- 30% de la República d'Irlanda

- La resta prové d'Europa i Amèrica.


L'estructura de treball d'una AONB es basa principalment en la coordinació dels

diversos equipaments i serveis de les diverses entitats que constitueixen la seva

direcció i contribueixen financerament al seu funcionament (veure més avall) i no en

la gestió de recursos propis. En el cas de Mourne, aquests serveis inclouen, entre

d’altres:

- Manteniment de rutes pedestres (22+), rutes de bici (7), panells

interpretatius, xarxa d’àrees d'estacionament, etc.

- Gestió d'un servei de Rangers per a monitors d'accés al camp i promoció de

relacions positives entre propietaris, visitants, empresaris i comunitats.

- Servei d’una xarxa de 6 Centres d'Informació Turística.

Mourne

247

- Gestió del lloc web www.mournelive.com i d'un servei d'informació a partir

de la seu.

- Desenvolupament d'iniciatives de turisme sostenible amb les comunitats i

negocis locals (alguns exemples presentats més avall en aquesta fitxa).

L'AONB és gestionada pel” Mourne Heritage Trust” (o Fons/Fundació del Patrimoni

de Mourne), una associació d'agències dels governs central i locals, la Junta de

Turisme d'Irlanda del Nord, administracions de medi ambient, propietaris de terres,

representants de la comunitat, empreses i esbarjo. Aquest òrgan constituït amb

l'estatut de societat limitada i també com Organització de Beneficència (“Charity”).

El Trust és administrat per un Consell de 21 membres (“Trustees”) que actuen com

a Directors de la companyia, són responsables de tots els aspectes relacionats amb

aquesta. El Consell es constitueix com l'estructura central de presa de decisions,

recolzada per un Comitè Executiu de set membres, i una sèrie de sub-comitès

consultius per a temàtiques específiques, incloent:

- Patrimoni Natural (8 membres)

- Patrimoni Construït (8 membres)

- Planificació (4 membres)

- Esbarjo (7 membres)

- Monitoratge de Camins (7 membres)

- Turisme Rural (8 membres)

Existeixen fins i tot dos òrgans consultius més amplis. El grup “Amics de Mourne”

(“Friends of Mourne”), amb més de 80 membres i obert a totes les persones, es

presenta com un fòrum de debat sobre temes rellevants per a la gestió de l'espai i

suport al Consell en la definició de les prioritats. El Grup d'Agricultors (“Farmers

Liaison Group”) té més de 30 membres i representa els interessos dels agricultors i

propietaris de terres en l'AONB.

Finalment, l'AONB té un grup d'11 persones com personal operacional, incloent

tècnics de gestió i planificació, “countryside”, ranger, i un gestor de turisme

sostenible.

Mourne

248


En els darrers anys Mourne, ha estat una de les àrees rurals d'Irlanda del Nord on

més inversió i iniciatives turístiques s'han plantejat. Es presenten més endavant

algunes d'aquestes.

Iniciativa de Turisme Rural i Recursos Naturals (Natural

Resource Rural Tourism Initiative (NRRTI)

Aquesta iniciativa ha estat part del programa europeu PEACE II, destinada a ajudar

les àrees desafavorides rurals de la Irlanda del Nord per aprofitar les oportunitats

presentades pels seus recursos naturals, en particular promovent el

desenvolupament del potencial turístic d'aquestes àrees, en un context d’una major

estabilitat política.

La necessitat d'aquest programa s'ha degut a l'impacte negatiu dels diversos anys

d'inestabilitat política, conflictes socials i escenaris de violència a Irlanda del Nord,

que afectaren en gran mesura la imatge de la província, impactant o endarrerint de

manera fins i tot més forta el procés de desenvolupament turístic de les zones

rurals. La inversió necessària per a infraestructures, desenvolupament de

competències i serveis que hauria d'haver esdevingut de manera natural en els

últims 30 anys, mai no s'ha materialitzat pels motius esmenats més amunt, i ha

calgut crear finançament específic per desenvolupar almenys alguns d'aquests

recursos. Mourne ha estat una de les 5 àrees seleccionades per fer aquesta inversió,

i del 2003 al 2007 ha rebut un total de £2,373,000. Alguns dels projectes d’èxit

implementat han estat:

- Mourne Inns Programme: programa de suport a Pubs locals per augmentar

la qualitat d'estructures, serveis i atenció al visitant;

- Mourne Events Programme: s'ha finançat l'organització de diversos

festivals, incloent el Festival Internacional de Música Celta, el Festival

d'Esdeveniments Rurals de Banbridge, i el Festival Herring Gutters

- Diverses inversions importants de capital en la creació de noves empreses

turístiques, incloent una empresa de banys d'algues, una empresa d'espais

per a reunions, un hostal i un centre d'esbarjo a l’aire lliure.

- Programa de Formació Turística: dirigit a les empreses locals i cobrint

temes com atenció al client, higiene alimentària, màrqueting, energies

renovables. I també oferint suport i acompanyament personalitzat a les

empreses.

- Iniciatives de Màrqueting de l'AONB: campanya nacional de màrqueting

incorporant un paquet d'anuncis en diaris, ràdio i televisió.

Mourne

249

Mournes Signature Project

Recentment el Consell de Turisme d'Irlanda del Nord ha seleccionat Mourne com

una de les 5 àrees nacionals amb potencial per crear una imatge internacional de

turisme d'excel·lència per a la província (o Signature Projects). En aquest context,

Mourne ha rebut 4 milions de lliures per continuar desenvolupant projectes amb les

autoritats locals i sector privat en el sentit d'assolir els objectius del projecte. Al

2007 s'han realitzat una sèrie de tallers consultius amb la comunitat i interessos

locals per a la definició de projectes d'inversió, i algunes de les accions

seleccionades que ja han començat a implementar-se inclouen:

- La ruta costanera de Mourne: una ruta de 42 milles a través de la costa de

l'AONB, incorporant 16 moderns punts de suport i d’aturada;

- Camins per a bici de muntanya: implementació d'una xarxa de 40 km de

camins per a les modalitats bici de cross-country i downhill, pretenent

col·locar l'AONB com una destinació d'alta categoria a nivell mundial per a

vacances de bici de muntanya (mountain biking)

- Xarxa de camins de muntanya: aplicació de millores a la xarxa de camins de

muntanya de Mourne, el seu principal nínxol de turisme, augmentant la seva

fortalesa, seguretat i serveis per als visitants.

- Programa d'Art Pública: 12 peces d'art seran col·locades en les entrades

principals i punts de més rellevància de l'AONB, donant suport la interpretació

de l'espai i creant una atracció complementària que pretén incentivar als

visitants a descobrir l'entorn natural al seu propi ritme.

Mourne Activity Breaks

“Mourne Activity Breaks” és una societat d'organitzacions del sector públic i privat,

creada el 1999 per promoure el “niche branding” i màrqueting de turisme en

Mourne. La companyia promociona i ven paquets, vacances i activitats compatibles

amb els objectius ambientals de l'AONB.

El “Mourne Heritage Trust” ha estat un dels socis fundadors del projecte, contribuint

amb el 50% dels costos de funcionament i màrqueting durant els primers 3 anys

d'activitat (M.A.B. ha estat creada el 1999).

Avui en dia la companyia té vora 50 membres del sector privat, servint com un

canal afegit per promoure la cooperació i diàleg entre el sector privat i ambiental.

Mourne

250

Control de Qualitat dels serveis turístics

L'AONB ha treballat amb el sector privat turístic del territori per a la creació i

establiment d'una marca local de qualitat ambiental dels serveis turístics: el Pilot

Green Tourism Tiri'm (Esquema Pilot de Turisme Verd). Els criteris es basen en

criteris de la marca Ecolabel Europea, i l'esquema ha servit per a encoratjar els

empresaris locals a que consideressin l'impacte ambiental de les seves activitats.

Inversió en la Gastronomia i Hospitalitat

Comprenent que la qualitat del menjar local és un factor decisiu en les expectatives

dels visitants a l'àrea, l'AONB ha desenvolupat una sèrie d'iniciatives per augmentar

la qualitat dels serveis d'hospitalitat i restauració, incloent:

- programa de formació i tutoria per a les empreses locals, en col·laboració amb

centres de formació d'excel·lència en el tema;

- visites d'estudi a casos de bones pràctiques de turisme sostenible amb èmfasi

en el menjar d’altres regions d'Irlanda del Nord;

- “Mourne Seasonal Signature Recipe Cards” ( Cartes de Receptes de Mourne de

la Temporada) – una iniciativa amb la col·laboració d'un antic propietari i xef

d'un restaurant local (premiat amb un estrella Michelin i escollit en un top ten

dels millors restaurants d'UK i Irlanda el 2005), promotor del menjar

tradicional local, i que ha produït una sèrie de receptes i suggeriments per

donar suport i augmentar la qualitat dels establiments. Les cartes són

distribuïdes pels restaurants locals i estan també disponibles per descàrrega

en el web de l'AONB www.mournelive.com.

Promoció turística nacional i internacional

Mourne AONB forma part de la Xarxa d'Activitats i Accés al Camp d'Irlanda del Nord

(Countryside Access & Activities Network for Northern Ireland (CAAN)), una

organització responsable del desenvolupament, gestió i promoció d'activitats a l’aire

lliure a tota la Irlanda del Nord, incloent senderisme, ciclisme, piragüisme i activitats

d'aventura en general, treballant en xarxa amb els seus associats i un llarg llistat

d'organitzacions.

CAAN ha produït una sèrie de modernes i atractives pàgines web de promoció

dirigides a nínxols de mercat específics, totes elles incloent oferta seleccionada

existent a Mourne i en molts altres espais naturals i rurals d'Irlanda del Nord. Els

espais web són:

- www.outdoorni.com - promou tot tipus d'activitats a l’aire lliure en els

espais naturals d’Irlanda del Nord, on Mourne ocupa un lloc destacat com a

destinació d’aquest tipus;

Mourne

251

- www.walkni.com - creat per al nínxol de senderistes;

- www.cycleni.com - creat per al nínxol de turisme de bicicleta en les seves

diverses modalitats;

- www.canoeni.com - creat per al nínxol de piragüistes;

- www.activitybrochuresni.com - web especialitzada dedicada a la disponibilitat i

descàrrega de publicacions i fullets i programes d'activitats a l’aire lliure a IN;

- www.ecotrailsni.com - web dirigida a un públic infantil i juvenil amb diverses

propostes de camins de descoberta i activitats d'orientació.



La tipologia de les empreses d'allotjament en l'AONB és la següent:

- 62 B&B (Bed & Breakfast)

- 11 Cases d’Hostes

- 8 Hotels

- 6 Hostals

- 63 establiments self-càtering (cases de lloguer)

- 1 Càmping per a 12 caravanes

- 10 Càmping per a 367 caravanes & 140 botigues

- 9 càmpings

En un estudi encomanat al 2006 sobre l'impacte del turisme a Mourne, s'arriba a la

conclusió que el turisme contribueix amb 72 milions de lliures a les economies dels

tres districtes, 38 milions d'aquests atribuïts específicament al turisme generat per

l'AONB.

En relació a la generació de llocs de treball, 3.300 llocs en la regió depenen del

turisme, i 1.800 en l'àrea de l'AONB.

Syöte

252

SYÖTE

Syöte

253

CARACTERÍSTIQUES

Justificació

Fins al 2009, el Parc Nacional Syöte era l'únic parc finlandès, i dels països nòrdics,

implementant la CETS. Al 2009 aquesta ha estat concedida a un altre parc

finlandès, el Parc Nacional Koli. L’interès d'aquest Parc com a cas d'estudi es deu en

gran part a la pròpia idiosincràsia del sistema de gestió de parcs a Finlàndia, amb

els serveis centralitzats en una empresa estatal – Metsähallitus – i amb sub-unitats

comercials que entre d’altres, s'ocupen de la gestió de l'oferta turística en els Parcs

finlandesos.


Figura finlandesa: Parc Nacional

Figura IUCN: Categoria II.


El Parc Nacional Syöte s'ubica en les províncies d'Oulu i Lapònia, al centre-nord de

Finlàndia. El parc consta de quatre zones pròximes però separades geogràficament,

que en conjunt cobreixen al voltant de 30.000 hectàrees. A part d'aquestes quatre

zones existeix una altra àrea de 1.150 hectàrees corresponent a l'Àrea Nacional de

Senderisme d'Iso-Syöte. Les àrees nacionals de senderisme són zones geogràfiques

de propietat de l'estat i orientades a l'ús recreatiu en la natura.



Població: No hi ha població dins del Parc. Al voltant del parc se situen

diverses aldees en què el turisme és un important mitjà de subsistència, les

més importants d'elles són Syöte (252 habitants), Sarjarvi (558 habitants),

Loukusa (200 habitants) i Sirnio (120 habitants).

Syöte

254

Pressupost

Al voltant d’1,1 milions d’euros.

Marca Turística

Syöte se situa a la província i regió de Lapònia, famosa com a destí de vacances

d’hivern i Nadal (la tradició europea considera la regió la terra de Santa Claus).

Tanmateix, la zona del Parc és famosa principalment com a destinació d’esquí a

l'hivern – Iso-Syöte és una de les estacions d’esquí més famoses de Finlàndia – però

també com a destinació de senderisme a l'estiu, gràcies a la proximitat a l'Àrea

Nacional de Senderisme d'Iso-Syöte. Tan sols hi ha set àrees com aquesta en tot el

país, totes elles gestionades per Metsähallitus.


El Parc Nacional de Syöte és una de les zones més extenses d'antics boscos boreals

de Finlàndia, part d'ells en alta muntanya. Una quarta part del Parc està coberta per

torberes de diferents tipus. Les torberes oligotròfiques són de tipus “aapa”, i es

troben en les depressions entre turons, en els vessants i en les zones més altes del

parc. Les més grans poden tenir diversos quilòmetres quadrats, sent amb prou

feines repoblades en els vorals i trobant-se molt properes al seu estat natural,

perquè en la seva majoria mai no han estat drenades.

Flora: Els boscos són majoritàriament vells boscos d'avets.

Fauna: Els boscos constitueixen hàbitat per a diverses espècies animals

amenaçades, com l'esquirol volador siberià (Pteromys volans), l'àliga real

(Aquila chrysaetos), o el cotxa cuablava (Tarsiger cyanurus), i diversos

carnívors com l'ós bru (Ursus arctos), el golafre (Gulo gulo), el linx

euroasiàtic (Lynx lynx), el llop (Canis lupus) i la llúdria europea (Lutra lutra).

Syöte

255


Ja abans de la declaració del Parc Nacional de Syöte, al 2000, s'havia establert la

cooperació amb els altres actors locals a través del projecte Life “Syöte” (1999-

2002), on es va posar en marxa una cooperació permanent amb els empresaris de

turisme local, i es va organitzar una sèrie d'esdeveniments públics focalitzats en

turisme, iniciatives que acabessin en l'aplicació de la CETS al territori. El procés ha

conduit també a la construcció de refugis i recuperació o creació de camins, la

construcció del Centre de Visitants i la producció participada del “Pla de Turisme de

Natura de Syöte”. Aquest pla ha estat dut a terme amb la col·laboració dels

municipis i habitants, empresaris turístics i altres actors locals.

Juntament amb els empresaris s'han establert 10 criteris de qualitat per al turisme

de natura al parc. Aquests criteris inclouen una sèrie de guies pràctiques i de

principis com són: grups de visitants màxim de 15 persones, ús de transport limitat

a solucions no-motoritzades, minimització de residus, formació, proveïment local,

seguretat, etc. Una empresa que pretén ser un soci “Metsähallitus” per operar en el

parc ha de passar per un procés de candidatura i auditoria. Una vegada reconegut,

Metsähallitus i la xarxa d'empreses associades publiciten l'activitat de l'empresari i

les despeses de màrqueting són repartides entre tots.

A més, el parc realitza altres activitats en l'àrea de la promoció de desenvolupament

vinculat al turisme, que es presenten al final d'aquesta fitxa.

Volum de visitants

- El nombre de visitants a les àrees del Parc el 2005 ha estat al voltant de

34.000 (números basats en registres d'aforadors electrònics). Al 2002 aquest

número era de 25.000, el qual representa a un creixement significatiu.

- El número de visitants a l'“Àrea Nacional de Senderisme d'Iso-Syöte” el 2005

ha estat de 25.000 (registres d'aforadors, 20.000 el 2002).

- Els números totals al centre turístic de Syöte (nucli de pobles principal entre

les àrees de parc i l'àrea de senderisme) s'estimen en els 300.000 visitants,

amb 136.980 pernoctacions registrades al 2001.

Syöte

256


- 74% vénen en família.

- La majoria dels visitants ve de les àrees al voltant de Syöte.

- Amb prou feines 7% són visitants estrangers, majoritàriament holandesos.


- L’esquí, el senderisme, i l’observació de la natura són les activitats més

importants.

- Els factors considerats com més importants per als visitants són la possibilitat

de relaxar-se, viure la natura, gaudir de paisatges i allunyar-se del soroll i la

pol·lució.



- Exposició interpretativa permanent

- Auditòrium per a 60 persones, amb presentacions en diverses llengües

- Cafè-restaurant per a 45 persones

- Lloguer de bicis i canoes

Xarxa de senders:

- 122 km de camins senyalitzats

- 34 km de camins d’esquí

- 4 camins temàtics especialitzats, d'entre 0,5 a 4 km.

Altres:

- 4 cabanyes de suport a viatges d'un dia

- 9 refugis als boscos

- 6 coberts de fusta.

Syöte

257


El terreny del Parc Nacional de Syöte és propietat de l'estat i el parc és administrat

per Metsähallitus (Servei Forestal i de Parcs de Finlàndia).

Metsähallitus és una empresa estatal que administra més de 12 milions d'hectàrees

de terres i zones d'aigua de propietat estatal, i té la responsabilitat de la gestió i l'ús

d'aquestes àrees d'una forma que beneficiï la societat finlandesa en la més gran

mesura possible.

Les tasques de Metsähallitus es divideixen en diverses sub-unitats empresarials

creades per gestionar activitats diferents. Les principals unitats (llista no

exhaustiva) són les següents:

- “Forestry”: gestiona les forestes estatals i ven fusta, produint al voltant del

85% dels ingressos de Metsähallitus.

- “Villi Pohjola, en anglès “Wild North” comercialitza i ven serveis de turisme

en les àrees naturals finlandeses, incloent el lloguer d'allotjament i serveis

d'ecoturisme.

- “Latuuma”, que fa la planificació, venda i lloguer de terrenys estatals.

- Els Serveis de Patrimoni Natural (Natural Heritage Services), que tenen la

responsabilitat de la gestió dels espais protegits, protecció d'espècies,

manteniment de serveis de senderisme, i serveis al client.

Així, diferents recursos en el parc són gestionats per unitats diferents de

Metsähallitus. Tanmateix, els recursos humans permanents del parc són:

- 1 Gestor de l'àrea

- 1 Director del centre de visitants

- 1 Biòleg

- 1 Planificador especialista

- 1 Planificador

- 2 experts de gestió de parcs

- 2 monitors

- 1 secretària.

Syöte

258


Com en gairebé tot el que està relacionat amb els espais naturals a Finlàndia,

l'organització i promoció d'activitats turístiques en el Parc passa majoritàriament per

la gestió de l'agència estatal Metsähallitus, que integra l'oferta específica de Syöte

dins d'una lògica de serveis d’àmbit nacional. Tanmateix, els actors locals s'han

associat per desenvolupar una oferta i promoció més dirigida, específica i amb

imatge pròpia. Més endavant es presenten els principals mecanismes utilitzats per

aquestes dues vies, que realment es complementen.

Integració i promoció a l'àmbit nacional

Activitats lliures: Outdoors.fi i Excursionmap.fi

Outdoors.fi (www.outdoors.fi) és el lloc web de Metsähallitus on es presenta l'oferta

de turisme de natura en tots els espais naturals de Finlàndia gestionada per l'estat,

no tan sols Parcs, si no també àrees forestals, àrees nacionals de senderisme, etc.

L’usuari pot fer una cerca segons el tipus d'activitat que l’interessi, regió o espai

natural específic. Específicament per al Parc de Syöte

www.luontoon.fi/page.asp?Section=5340

l’usuari pot trobar informació genèrica sobre el Parc i els seus valors naturals, però

també sobre les activitats que s’hi poden fer:

- Esquí cross-country i senderisme amb descripcions dels camins, mapa,

contactes d'empreses que ofereixen serveis privats, etc.

- Descripcions dels serveis i recursos oferts pel centre de visitants, manera

d'arribar, etc.

- Informacions sobre altres atraccions i activitats, com pesca, recollida de

bolets, observació de l'aurora boreal, etc.

- Llista d'empreses i serveis turístics amb acords de cooperació amb

Metsähallitus.

- Reglaments i instruccions per explorar el Parc, equipaments disponibles,

serveis per a discapacitats i altra informació variada.

Les informacions del lloc web “Outdoor.fi” són complementades pels recursos d'un

altre lloc web, www.excursionmap.fi igualment produït per Metsähallitus on

l’usuari pot consultar i imprimir mapes per a l'organització de programes

individualitzats de senderisme, pesca, caça o activitats aquàtiques, incloent

informació sobre allotjament pròxim, serveis turístics, estructures de suport, rutes,

punts d’interès, etc.

Syöte

259

Ambdues planes web presenten recursos gratuïts per al visitant -camins, refugis,

centre de visitants, etc-, tots ells serveis finançats pel pressupost de l'estat.

Tanmateix, Metsähallitus també té una oferta de serveis privats que es presenta

més avall.

Activitats privades: Wild North (o Villi Pohjola) i Eräsetti Wild North

www.wildnorth.net o http:villipohjola.fi/

és l'empresa i portal de Metsähallitus per a serveis turístics i/o recreatius en els

terrenys propietat de l'estat que requereixen ser pagats pel visitant, com són pesca,

caça, lloguer d'allotjament, snowmobiling i viatges de natura guiades. El portal

permet fer una sèrie de reserves d'allotjament en lodges i cabines o refugis

propietat de Metsähallitus a tot el país (Syöte Lodge és l'únic allotjament del Parc de

Syöte anunciat en aquest lloc web). Per a activitats de grups, turisme esportiu,

turisme de pesca i caça, la pàgina web adreça al turista cap als serveis d'una altra

empresa associada: Eräsetti Wild North.

Eräsetti Wild North

www.erasettiwildnorth.fi

és un tour operador especialitzat en turisme de natura i aventura, antigament

anomenat Eräsetti safaris, que ha estat adquirit el 2008 per l'empresa estatal

Metsähallitus per organitzar i proveir l'oferta comercial de serveis en les àrees

naturals. Erasetti s'ocupa de l'organització de productes i serveis personalitzats per

a 1 persona o grups de més de 2000 persones, fins a una oferta de paquets

estàndard amb programes d'estiu i d’hivern que cobreixen safaris de rens,

excursions en trineus d'huskys, viatges al cercle àrtic, pesca en el gel, etc. La

companyia gestiona també una oferta de refugis i allotjaments per tot el país.

Promoció organitzada a nivell local/regional

Promoció, informació i reserves: www.Syöte.fi i www.Syöte.net

El lloc web www.site.fi és promocionat per Syötteen Yhteismarkkinointi (“Syöte Joint

Màrqueting”), un consorci que agrega els municipis locals i les empreses operant en

l'àrea de Syöte. La missió del consorci és augmentar la familiaritat del turista amb la

zona i promoure el desenvolupament dels serveis turístics locals. El Parc coopera

amb aquesta iniciativa i l'ha integrat en la seva estratègia per a la CETS.

Pràcticament tota la informació de la pàgina web està vinculada al Parc Nacional i

centra al turista en els recursos del Parc (com són els camins, el centre

d'informació, etc) com a base per a l'organització de l'oferta. A partir d'aquests

Syöte

260

recursos, el portal ofereix la llista i contactes d'allotjament, restauració, empreses

d'activitats, etc. A més, com el paisatge i la tipologia d'oferta canvia moltíssim amb

les estacions, el lloc web té un format dedicat a l'oferta d'estiu però focalitzada en

senderisme www.Syöte.fi/?Deptid=30915

i un altre per a l'oferta d’hivern, més focalitzada en esports de neu.

Integrada amb la informació en Syöte.fi, aquest altre lloc web www.Syöte.net

serveix de sistema central de reserves per a tot l'allotjament en l'àrea de Syöte, i és

gestionat per unes agències de viatges també locals (Pudasjärvi Travel Ltd).

Accions directes del Parc

Com ja s’ha dit més amunt, la intervenció del Parc en l'organització turística és

principalment de manera indirecta, sigui a través de les accions de l'agència

nacional Metsähallitus, o a través del consorci local “Syöte Joint Màrqueting”.

Tanmateix, el Parc també duu a terme un seguit d'accions directament vinculades a

l'activitat turística, com:

- organització d'1-2 esdeveniments de capacitació a l'any per a empresaris

turístics, amb l'objectiu de familiaritzar-los amb el patrimoni local;

- enquestes als visitants i sobre el número de visitants però també impactes

socials en les comunitats;

- organització d'esdeveniments per promoure trobades entre la comunitat local i

els turistes;

- publicació de la Guia Natural de Syöte, una eina destinada als empresaris

locals amb informació sobre els recursos naturals i històrics en el Parc que són

adequats per a la promoció turística, i els principis de turisme sostenible;

- producció de fulletons i guies en diverses llengües;

- producció d'un programa multimèdia i DVD sobre el Parc,

- etc.

Syöte

261



El centre turístic de Syöte compta amb 2 hotels, 2.733 llocs en cabines de vacances

(tipus bungalow), i allotjament en cases, a part d'àrees per a caravanes. En total, hi

ha uns 3.000 llits disponibles.

L'únic allotjament dins de l'àrea del Parc són els 8 refugis de bosc.

262

ANNEX 2. ALTRES PARCS I ÀREES MARÍTIMES DE LA MEDITERRÀNIA

Parco Nazionale delle Cinque Terre ........................................................... 263

Parc National Port-Cros .......................................................................... 273

Area Marina Protetta Portofino.................................................................. 283

Parco Nazionale delle Cinque Terre

263

PARCO NAZIONALE – AREA MARINA PROTETTA DELLE CINQUE

TERRE


264

CARACTERÍSTIQUES


Al 1985 s’inicia el procés de creació del Parc Regional delle Cinque Terre.

Al 1997 és declarat Patrimoni Mundial de la Humanitat per la Unesco segons els

criteris (ii), (iv) i (v).

Al 1997 el Ministeri de Medi Ambient instaura l’Àrea Marina Protegida Cinque Terre.

Al 1999 passa a ser Parc Nacional de Cinque Terre.

També al 1999 entra a la llista de WMF1 dels 100 llocs amb més riscs. Al 2004 surt

d’aquesta llista ja que a través de les actuacions realitzades a nivell de

desenvolupament endogen, es supera aquesta situació de risc.


Cinque Terre és un tram accidentat de la província de La Spezia que va des de la

Punta Mesco i Punta Montenero, entre les que hi ha cinc municipis (borges o terres,

com es deia antigament) que són: Monterosso, Vernazza, Corniglia, Manarola i

Riomaggiore.


Extensió: 3.844 hectàrees del Parc Nacional, i 4.591 de l’Àrea Marina

Protegida.

Població dins el parc segons dades de 2004: 4.373 residents.

Marca Turística

Mar de Liguria, Liguria, al nord – oest d’Itàlia.

1 World Monuments Fund és una organització sense ànim de lucre dedicada a la preservació

d’arquitectura històrica i patrimoni cultural d’arreu del món, mitjançant treball de camp,

lletrats, educació i formació.


265


La cadena muntanyosa que corre paral·lela al mar i que quasi arriba als 800 metres,

aïlla Cinque Terre de l’efecte dels vents freds. Les corrents meridionals, més càlides

i humides, pugen fins al cim i al xocar amb les fredes, causen freqüents pluges.

Flora: La vegetació, típicament mediterrània, compren el pi marítim, el pi

d’Alep, l’alzina i la valeriana roja, entre d’altres. Són de gran interès científic

alguns endemismes, com la Santolina ligustica, la Centaurea lunensis (flor de

lis de Luni) i la Centaurea apoplepa (flor de lis del Tirrè).

Fauna: Entre els animals destaca la presència de la gavina potagroga, el

falcó peregrí, el porc senglar, la guineu i el llangardaix de roca. Del mar

destaquem les anxoves, les gorgònies, les posidònies i algunes esponges i

els peixos típics d’aquests hàbitats (sards, orades, ...)

Santuari de cetacis: Les aigües marines de Cinque Terre formen part

d’aquest santuari que es va crear l’any 1999 per un acord entre França

(Costa Blava i Còrsega), el Principat de Mònaco i Itàlia (Liguria, Toscana i

nord de Sardenya). El santuari està inscrit en la llista d’àrees de protecció

especial de la Convenció de Barcelona i té una extensió de 100.000 km2. per

la seva qualitat ambiental que permet la instauració de la cadena alimentària

que afavoreix els cetacis. La concentració de balenes, dofins, caps d’olla,

etc. és molt notable.

Patrimoni cultural: Cal tenir present l’existència de més de 6.000 kms.

lineals de parets de pedra seca que permetien el conreu de vinya

majoritàriament, en aquestes zones de forta pendent.


Els principals objectius del Parc estan molt relacionats amb el desenvolupament

endogen d’aquest territori i són els següents:

• Recuperar porcions de territori abandonats i reprendre el cultiu

• Promoure que el visitant participi en el manteniment del paisatge

• Protegir a través de marques de qualitat, la producció i els serveis

• Fer de Cinque Terre un laboratori de qualitat de vida

• Promoure un model de turisme cultural atret pels valors del paisatge


266

• Consolidar un sistema de microeconomia a través d’un ampli teixit social.

Cal tenir present que un dels reptes que tenia el Parc era l’abandonament dels

conreus i el despoblament del territori. A títol d’exemple, el 1900 hi havia a la zona

una extensió de 1.800 hectàrees destinades a la vinya; l’any 1973, 1.200 ha; el

1999, 110 ha. i al 2008, tan sols 91 ha.

El vi de Cinque Terre era conegut ja durant l’Imperi Romà. Actualment hi ha dues

varietats de vi amb denominació d’origen:

o Cinque Terre DOC,

o Schiachetrà DOC.

Provinents de dues grans empreses:

o Cooperativa Agrícola Cinque Terre, que produeix unes 160.000

ampolles/any.

o i el propi Parc Nacional Cinque Terre

a més de 10 petits productors.

Per potenciar aquesta indústria tradicional es duu a terme el Projecte Labter, un

laboratori per a la sostenibilitat de la viticultura amb els següents objectius:

o general: aconseguir el coneixement científic per la qualitat de la

viticultura i la salubritat dels seus productes,

o específic: la gestió del terreny per optimitzar amb el temps, la

capacitat d’us.

Projecte Terra Incolta. Sent l’agricultura l’altra activitat amb tradició a la zona, hi

ha avui dia diversos productes realitzats al Parc amb denominació d’origen:

o Limoncino

o Pesto amb basílic del Parc

o Salsa verda amb pinyons

o Mermelada de llimona biològica

o Mel de castanyer

o Salsa de pebrot

o Salsa de tomata

o Productes de cosmètica


267

o

Volum de visitants

A partir dels anys 90, s’inicia un fort creixement dels fluxos turístics, amb un

component important de fora d’Europa. En l’actualitat es calcula que uns 2 milions

de turistes passen anualment pel Parc.

Cinque Terre està present en la major part de catàlegs de tour operadors europeus

de turisme actiu, sobretot de senderisme.


Xarxa de senders: Aprofitant els camins existents, s’ha dissenyat una

xarxa de senders per distribuir els fluxos de visitants. Els senders principals

són:

• Sender de la Cresta: és un antic camí de ferradura probablement

d’època romana. Segueix la línia que separa el litoral de l’interior. El

recorregut complet compta amb més de 40 km i arriba a altures de

800 metres amb un desnivell total d’uns 1.300 metres. Travessat per

altres senders secundaris que baixen cap al mar o cap a la capital de

la Vall de Vara, el Sender Alt és molt lineal i net, mitjanament difícil,

però accessible per a tothom, mentre sigui afrontant amb un mínim

d’entrenament i roba adequada. Per recorre’l totalment es necessiten

unes 10 hores..

• La via dels Santuaris: A cada un dels cinc pobles de Cinque Terre els

hi correspon un Santuari al què els habitants li deuen, des de sempre,

una gran devoció. Es tracta de cinc esglésies connectades al poble

corresponent per empinats camins de ferradura, vertaders “via crucis”

que encara avui dia els creients recorren durant les festivitats anuals.

De gran interès històric i natural és aquesta Via, un recorregut

horitzontal que uneix els cinc edificis de culte. Es tracta d’un itinerari

històric que es pot recórrer a peu, a cavall o en bicicleta. Travessa

terrenys amb terrasses, horts, antigues masies, petitíssims centres

habitats sovint abandonats, i regala panorames incomparables a

Cinque Terre i notables pretextos de reflexió històrica i espiritual. Un

recorregut simple, a l’abast de tothom, que també es pot fraccionar

en diferents etapes.


268

• El sender blau: és un dels recorreguts peatonals més apreciats de tota

la península, ja sigui perquè no presenta especials dificultats, o per

les panoràmiques que regala als milers de caminants que el recorren

durant qualsevol estació de l’any. Es tracta d’un itinerari ja existent a

l’Edat Mitjana (excepte el segment que coincideix amb la Via de

l’Amor, que es remunta al segle XX). Durant segles ha estat la única

via de comunicació entre els habitants del litoral. Del Sender Blau

també en surten desenes de camins de ferradura que arriben fins al

seu cim, dibuixant una enrevessada teranyina d’itineraris a través de

muralles de pedra, petits centres habitats i Santuaris.

• Altres camins cap a Levanto:

• Monterosso – St. Antonio de Mesco (319m), 1 hora,

• Soviore (470m)– Levanto (2,5 hores).

• Altres camins cap a Portovenere:

• Telègraf (513m) – Portovenere (3,5 hores),

• La Palmaria: itinerari per aquesta illa, la més gran de

l’arxipèl·lag.


269

Altres activitats turístiques del Parc

Itineraris subaquàtics

o S’han organitzat 6 itineraris per al submarinisme, a diferent fondària i

aptes per a diferents nivells.

o Recorregut per minusvàlids: l’Àrea Marina de Cinque Terre abat les

barreres arquitectòniques per fer gaudir als minusvàlids de

l’espectacle del fons marí, una empresa conjunta amb el Parc Nacional

que van començar al 2005, única del gènere a Europa. També duen a

terme una iniciativa similar per als cecs, amb guies submarinistes

amb una formació específica.

o Accessible a tothom

o Situació: Punta Corone (Monterosso)

o Profunditat màxima de 18 metres.

Nàutica

- El fondeig està prohibit en una zona (zona A)

- A la zona B s’hi consent prèvia autorització de l’autoritat pertinent.

Tenen prioritat els residents de l’àrea, els propietaris de vivendes de

la zona i residents amb un mínim de 10 anys, i els familiars de primer

grau de qualsevol dels casos anteriors. També els turistes que

pernoctin un mínim de 3 nits consecutives en un allotjament de la

zona.

- Zona C: s’hi permet, prèvia autorització, el fondeig d’embarcacions a

les zones habilitades.

Navegació

Segons la normativa vigent es permet la navegació fins a una distància de 100

metres de la costa o 200 de la costa baixa o zones freqüentades per banyistes.

S’hi prohibeix explícitament l’ús de motos d’aigua o qualsevol mitjà similar, i la

pràctica de l’esquí nàutic.

La gestió de totes les activitats nàutiques i aquàtiques (navegació, bany, rem,

immersió, pesca i pesca submarina, etc.) està regulada i zonificada en funció de

l’ús, l’impacte sobre el medi, etc.


270

En tots els casos s’hi prohibeix el contacte amb el fons marí, endur-se o malmetre

qualsevol tipus de material o organisme de natura geològica o biològica, i és

obligatori mantenir el material subaquàtic el més a prop possible del cos.

Embarcacions ecològiques

Des de fa dos anys unes barques ecològiques, dissenyades expressament per

aquesta finalitat, recorren les aigües oferint un servei constant i integrat de neteja,

control, manteniment, assistència i serveis varis. Enunciar tan sols, que durant el

2005 el Batello Ecologico II va treure de les aigües de la zona 2.000 kg de material

flotant, va socórrer 10 nedadors i va navegar unes 2.500 milles nàutiques.

Programes de promoció i qualitat

Cinque Terre Card

Es tracta d’una carta de serveis amb l’objectiu de canalitzar els fluxos de visitants i

obtenir ingressos per a la gestió del Parc. Permet accedir al camí de ronda litoral i

utilitzar diferents mitjans de transport (vaixell, tren,) així com l’entrada als museus i

centres d’interpretació, l’ús de bicicletes i descomptes en la compra de productes.

Consorci Marítim Turístic Cinque Terre.

Es tracta d’un consorci per a la promoció i comercialització turística de Cinque Terre,

promogut pel Parc, en el què s’incorporen les empreses turístiques de la zona.

Disposa d’una estructura d’agència turística, generen paquets turístics i són actius a

nivell de comercialització. Per exemple, el 2009 eren presents a la fira FITUR de

Madrid.

Marca de Qualitat Ambiental

Té l’objectiu general de crear les condicions per tal que l’estructura receptiva

turística, més enllà d’oferir un servei de bona qualitat general, ofereixi també un

servei compatible amb la salvaguarda de l’ambient i dels recursos naturals. Han

d’actuar, entre d’altres, segons les següents polítiques:

o estalvi energètic,

o reducció del consum hidràulics,

o eliminació de substàncies tòxiques

o ús de detergents ecològics.


271

Programa de promoció i comunicació

A més de donar suport a les empreses turístiques, la pròpia estructura del Parc és

molt activa en la seva promoció internacional a través de la participació en

programes europeus, programa d’agermanament amb altres parcs i territoris

similars, programes de col·laboració amb empreses (per exemple, conveni amb

NIKON per establir-hi un centre permanent de presentació de nous productes per a

la fotografia naturalista, etc.). La pròpia pàgina web del Parc està molt adreçada als

visitants i disposa d’una oficina de premsa interna, molt activa.


272



La pàgina web oficial del portal www.cinqueterre.it

ens presenta la següent infraestructura, tot i que també es poden trobar hostals i

cases rurals:

o 17 Hotels (la majoria de tres estrelles, un de dues i un d’una),

o 5 Bed & Breakfast,

o 4 Habitacions de lloguer,

o 7 bars/restaurants,

o 1 enoteca.

Parc National Port-Cros

273

PARC NATIONAL DE PORT-CROS


274

CARACTERÍSTIQUES

Justificació

Presència de diverses espècies encloses als annexes II i III del Protocol sobre les

Zones Especialment Protegides i la Diversitat Biològica del Mediterrani, les quals es

detallen a l’apartat d’Hàbitats Representatius, més endavant.

Primer Parc Nacional Marí d’Europa, creat el desembre de 1963, i únic Parc Nacional

francès que no és de muntanya.


Figura Francesa: Parc Nacional.

Altres figures de protecció: titular del Diploma Europeu (des de 1998), ZEPIM (únic

Parc de França, des de 2001), LIC i ZEPA.


Sud – est de França, a la regió de Provença – Costa Blava.

La illa pertany al departament de Var, al cor de l’arxipèl·lag de les illes Hyères. És

un dels espais protegits més petits de França, però també un dels més originals per

la seva riquesa dels fons marins. La illa té 22 km de costa i culmina al cim Vinaigre,

de 194 metres d’altura. Les seves roques, d’origen metamòrfic, permeten la fàcil

penetració de l’aigua marina i la formació de penya-segats a tota la zona sud.


Extensió: 2.490 hectàrees, de les quals 700 són terrestres i 1.300 marines.

Població: a la illa de Port Cros hi ha una petita vil·la de 40 persones que

resideixen a l’àrea de forma permanent.


275

Pressupost

Segons dades de 2006. el pressupost anual s’eleva a 5.326.256 €, dels quals un

58,06% són despeses de personal. Aquesta xifra inclou totes les missions del Parc,

excepte les del Conservatori Botànic, que compta amb el seu propi pressupost.

Marca Turística

Provence – Côte d’Azur.


Flora: Destaquem d’entre les plantes marines les praderes de posidònies

(Posidonia oceanica i Zostera noltii), incloses al Protocol del ZEPIM, que no

són algues, sinó plantes amb flors. Poden arribar a formar praderes fins a 40

metres de profunditat.

o Fons marí: coralls; cistoseires (Cystoseira amentacea stricta), una

alga rugosa sòlidament fixada sobre les roques que no gaudeix de

protecció especial, molt sensible a la contaminació i que representa

un bon indicador de la qualitat del medi; la Rissoella verruculosa,

anomenada així pel botànic Antoine Risso, és una alga de màxim 15

centímetres, taronja i visible sobretot a finals d’hivern o principis

d’estiu;

o Terrestres: hi trobem la “barba de Júpiter” (Anthyllis barba-jovis),

una planta amb una flor verdosa protegida a la zona des de 1982; el

fragó (Ruscus aculeatus L.), planta no protegida amb unes tiges

subterrànies que tenen un us medicinal per problemes circulatoris; i

desenes d’espècies més.

Fauna: Destaquem les espècies anteriorment esmentades que s’inclouen al

Protocol de Zones Especialment Protegides i la Diversitat Biològica del

Mediterrani:

o Alga feófita: Cystoseira stricta

o Alga rodófita: liquen marí (Lithophyllum lichenoides)

o Plantes marines: praderes de poseidònies

o Invertebrats: la nacra (Pinna nobilis) i el pop (Octopus vulgaris)

o Peixos: el congre (Conger conger)


276

o Aus: falcó d’Eleonor (Falco eleonorae)

o Mamífers: el dofí comú (Delphinus delphis) i el dofí mular (Tursiops

truncatus).

La fauna terrestre és pobra en mamífers. Només hi habiten el conill (Oryctolagus

cuniculus), la rata negra (Rattus rattus) i el ratolí de camp (Apodemus sylvaticus).

Moltes aus utilitzen la illa com a lloc de descans durant l’època de migració, com ara

el falcó d’Eleonor (Falco eleonorate), o com a espai d’anidament, com la perdiu

pixoneta (Puffinus puffinus), el falcó peregrí (Falco peregrinus) i gavines (Larus sp.).

Del total de 177 espècies d’aus avistades, 26 d’elles són nidificants. Els rèptils estan

representats per les serps i els llangardaixos, i els amfibis ho estan per les granotes.

La fauna marina és particularment rica i inclou invertebrats característics de les

costes rocoses del Mediterrani com ara l’eriçó de mar (Paracentrotus lividus),

l’estrella de mar (Archaster typicus), la nacra (Pinna nobilis), el pop (Octopus

vulgaris) i 70 espècies de peixos, entre els que cal destacar el congre (Conger

conger) y el nero pardo (Epinephelus fuscoguttatus). Els mamífers marins més

característics són el dofí comú (Delphinus delphis) i el dofí mular (Tursiops

truncatus). La foca monja va ser vista per última vegada durant els anys ’50.

Volum de visitants

Segons les dades d’un dossier de presentació del Parc de maig de 2007, que es

troba a la web, es calcula que el nombre de visitants és de 3.000 diaris els mesos

de juliol i agost. En total, s’estima en uns 200.000 visitants anuals, dels quals

8.000 arriben en embarcacions privades.

Tipologia i procedència dels visitants

50% venen en família,

25% en parella.

La majoria provenen de Hyères (un 51%), el centre turístic i port més proper, un

15% de Lavandou, un 10% de Cavalaire i un 6% de les altres illes.

Referent a nacionalitats,

- 74% francesos,

- 13% italians,

- 5% belgues.


277

Motivació del visitant

- Un 63% escull la regió pel mar i els paisatges,

- 21% per l’entorn,

- 12% per la proximitat de les illes Hyères,

- 12% per la pròpia presència del Parc.

Tria de l’allotjament del visitant

28% s’estan en hotels,

28% a cases d’amics o familiars,

20% en càmpings,

13% en segones residències,

8% de lloguer,

3% en ciutats vacacionals.


Centres de visitants/d’interpretació: N’hi ha un.

Instal·lacions professionals:

o Un laboratori,

o Centre de submarinisme equipat

o Estació meteorològica,

o Un allotjament.

Xarxa de senders: 30 km de senders guiats, un d’ells botànic i un de

submarí, des d’on observar les diverses espècies protegides, tals com el

pardal i el nero.


278

Altres:

o Una embarcació amb fons de vidre per permetre l’observació dels fons

marins;

o Exposicions permanents i temporals sobre el medi marí;

o Conferències;

o Audiovisuals;

o Materials informatius;


És administrat per un Consell amb representants de diferents administracions,

col·lectius territorials, habitants, associacions i organismes, i personal qualificat

nombrat pel Ministeri.

El Consell d’Administració, format per 31 membres, es reuneix dos cops l’any.

Defineix els principis de gestió, reglamentació, vota el pressupost i controla l’acció

del director i el seu equip.

El Consell Científic, format per 22 membres reconeguts per la comunitat científica,

juguen un paper d’experts en l’elaboració del programa anual de recerca del Parc.

Es reuneixen un cop a l’any. Els seus membres es reparteixen en tres grups:

biologia terrestre, biologia marina i ciències humanes.

El Director del Parc és nombrat pel Ministre. És el responsable del correcte

funcionament del Parc segons les pautes marcades pel Ministeri.

Finalment l’equip del Parc, compta amb un centenar de persones, sent fixes 40 pel

propi Parc i 17 pel Conservatori Botànic.

La ZEIPM està gestionada pels 27 membres del Consell Administratiu que reben el

consell tècnic d’un Comitè Científic. Un total de 30 persones treballen al parc, 5

d’elles són guardes que patrullen la zona.

Durant els mesos d’estiu hi ha guardes auxiliars que s’uneixen al cos fixa.


279


La illa de Port Cros està protegida en la seva totalitat. Segons els plans de gestió

vigents del Parc Nacional, hi ha una zonificació de la zona terrestre que també es

pot aplicar a la ZEPIM:

- Zona d’interès biològic, a la que l’accés públic hi està prohibit,

- Zona gestionada per la prevenció d’incendis, en què s’hi duen a terme tales

controlades per a tal finalitat,

- Zona recreativa, on la pressió dels visitants és més gran i només s’hi executen

activitats de restauració (per exemple a les platges).

La zonificació de l’àrea marina consisteix en:

- Zona de protecció estricta; praderes de Posidònia,

- Zona de protecció; on només s’admet el bany,

- Zona d’amarra; on no està permès l’ús d’ancles i on s’han instal·lat sistemes

permanents d’amarra.

La pesca que no sigui amb xarxes ni arpons hi està permesa al Parc.

D’entre les activitats que es poden dur a terme al Parc que s’han esmentat

anteriorment especifiquem les següents:

Visites guiades

Sender submarí (del 15 de juny al 15 de setembre)

És un recorregut de 30 a 40 km que permet descobrir la flora i la fauna submarina

mediterrània en una zona protegida, amb l’ajuda de 6 salvavides amb panells

informatius. Una plaqueta submergible presenta informació de les principals

espècies i està disponible a la Maison du Parc (5€).

Aquascope

La millor manera de descobrir el món submarí sense mullar-se. Un vaixell amb el

fons de vidre per apropar al visitant a les meravelles del fons de l’aigua.

Dura uns 30 minuts, accepta un màxim de 10 passatgers, i té un cost de 15€ l’adult

i 10€ els nens.


280

Carta de Qualitat per a les activitats subaquàtiques

Des de fa molts anys, la direcció del Parc elabora conjuntament amb les empreses

de busseig de la zona, una Carta de Qualitat per a les activitats de submarinsime

amb escafandra autònoma, que pel seu interès adjuntem en aquest document, la

corresponent a l’any 2009. Entre els compromisos que cal destacar, hi ha entre

d’altres:

- informar als submarinistes de la fragilitat del medi i dels paisatges submarins i

per tant, la necessitat de respectar-los, prohibint l’alimentació dels peixos i

qualsevol contacte voluntari o involuntari, amb el fons marí i amb les

espècies.

- fer promoció per part del Parc de les empreses de busseig signatàries de la

Carta.

- limitar el nombre d’immersions: dos immersions al dia a la mateixa zona.

- no hi poden haver més de 40 submarinistes simultàniament en la mateixa

zona de busseig o 20, en determinades zones.

- s’ha deixar un interval de 15 minuts entre les activitats d’immersió de dos

embarcacions diferents, en la mateixa zona.

- hi ha limitacions per zones específiques, a les activitats de formació de

bussejadors o als escafandristes de menys nivell, així com al bateig i a la

immersió nocturna.

Dans un souci partagé d’assurer la pérennité d’un milieu naturel, culturel et paysager d’exception et d’une activité de plongée de découverte, de reconnaissance et de contribution à la gestion patrimoniale des fonds marins,

Le Parc national de Port-Cros, d’une part, Les plongeurs individuels, les structures de plongée et les fournisseurs de supports de plongée signataires, d’autre part,

ont convenu des dispositions suivantes : Chapitre I : Principes et définitions Article 1 : La présente Charte est relative à la plongée en scaphandre autonome dans les eaux du Parc national de Port-Cros. Article 2 : Les plongeurs individuels, les structures de plongée et les fournisseurs de supports de plongée signent la présente Charte préalablement à la première plongée qu’ils effectuent, qu’ils encadrent ou qu’ils assistent au cours de l’année considérée. La signature de la nouvelle Charte est conditionnée à la transmission de l’état récapitulatif des plongées de l’année précédente. Article 3 : La Charte entre en vigueur au jour de sa signature et cesse de produire effet au 31 décembre de la même année. Article 4 : La signature de la présente Charte n’a pas pour objet et ne peut avoir pour effet d’écarter ou de restreindre l’application des lois et règlements en vigueur, et notamment des lois et règlements relatifs à la protection et à la préservation de la faune et de la flore. Article 5 : Au sens de la présente Charte,

- un « plongeur individuel » est une personne s’adonnant à la plongée en scaphandre autonome avec sa propre logistique ; - une « structure de plongée » est une personne physique ou morale (association, club sportif, entreprise commerciale en

nom propre ou sous forme sociale) responsable ou organisateur de la plongée fournissant ou non un support logistique ; - un « fournisseur de support » est une personne physique ou morale (association, entreprise commerciale en nom propre

ou sous forme sociale) fournissant un support matériel et logistique (et notamment le matériel de plongée, l’embarcation,…) à un plongeur individuel ou à un club sans encadrer la plongée.

Chapitre II : Obligations relatives à l’information des plongeurs et à l’organisation des plongées Article 6 : Les responsables des structures de plongée et les fournisseurs de supports s’engagent à attirer l’attention de leurs moniteurs et des plongeurs ayant accès aux eaux du Parc, sur la grande sensibilité des milieux et des paysages sous-marins, sur la nécessité de respecter et de faire respecter rigoureusement la réglementation du Parc national et les prescriptions de la présente Charte, et notamment sur la prohibition absolue de tout nourrissage et de tout contact volontaire ou involontaire avec le substrat ou les espèces. Article 7 : Le Parc national s’engage à aider les structures de plongée et les fournisseurs de supports signataires en vue de la réalisation de documents d’information destinés à être diffusés auprès des plongeurs qu’ils encadrent ou qu’ils assistent, dans le but de promouvoir une activité de plongée de sensibilisation et de connaissance des milieux et des paysages marins. Article 8 : Le nombre de plongeurs est limité dans les conditions ci-après :

Les structures de plongée, fournisseurs de supports et plongeurs individuels ne peuvent effectuer qu’une rotation par demi-journée à destination d’un même site, dans l’aire marine du Parc,

sur chaque site aménagé ou non aménagé et quel que soit le nombre de bateaux, 40 plongeurs maximum peuvent être simultanément en action de plongée. Pour le site de la « Tantine » dit aussi de la « Barge aux congres », ce nombre est fixé à 20 plongeurs. Dans tous les cas, les plongeurs évitent le croisement des palanquées.

Article 9 : Les plongeurs individuels, les responsables des structures et des supports de plongée, signataires et leurs moniteurs s’engagent à agir avec courtoisie, à respecter l’ordre d’accès aux sites et à attendre la libération du site par l’équipe précédente, avec un délai minimum de 15 minutes avant de procéder à l’immersion de leurs propres plongeurs. Article 10 : Le niveau 1 fédéral de plongée ou son équivalent, est requis pour plonger dans les eaux du Parc national, à l’exception des sites des dalles de Bagaud, de la pointe de Montrémian, de la pointe des Charrettes, de la pointe du Tuf, de la Dame, du sentier sous-marin et de la Galère. Article 11 : Les plongées de formation technique n’auront lieu que dans les sites des dalles de Bagaud, de la pointe Montrémian, de la pointe des Charrettes, de la pointe du Tuf, de la Dame, du sentier sous-marin et de la Galère en évitant dans tous les cas la proximité du Coralligène. Article 12 : Le baptême est considéré comme un acte pédagogique, il est donc dérogé à l’article 10. A l’exception du site de la Gabinière, et à titre expérimental en 2009, les baptêmes de plongée peuvent se pratiquer sur le reste du territoire maritime du Parc national. Article 13 : Il est interdit de plonger de nuit, c’est à dire entre le coucher et le lever du soleil définis par référence à l’heure légale, dans le périmètre sud des eaux du Parc national, situé entre la pointe du Cognet et la pointe de Port-Man. Le nombre de plongeurs simultanément en action de plongée de nuit est limité à 20 par site. Article 14 : Les bouées installées sur les sites de plongée sont réservées en priorité aux navires support de plongée en scaphandre autonome arborant le pavillon Alpha ; plusieurs navires peuvent s’y amarrer simultanément dans la limite de 40 tonneaux. Chaque action de plongée depuis un navire amarré à ces bouées impose la présence d’une personne à bord apte à le manœuvrer. Pour les navires de moins de 7 mètres embarquant au plus 3 plongeurs, la présence d’une personne à bord apte à manœuvrer le navire est très fortement conseillée mais pas obligatoire si les conditions suivantes sont respectées : 1) conditions de sécurité réunies (notamment météorologie : absence de vent, de houle, de courant en surface et au fond), 2) un affichage visible doit indiquer le nombre de personnes à l’eau et l’heure de sortie, 3) il ne peut pas y avoir plus d’un navire amarré à une bouée sans personne apte

CHARTE 2009 DE LA PLONGEE SOUS-MARINE DANS LES EAUX DU PARC NATIONAL DE PORT-CROS

(1) Barrer la mention inutile Année 2009

à le manœuvrer à bord, 4) l’amarre doit avoir une longueur minimum de 5 mètres afin de faciliter l’amarrage d’autres navires de plongée, 5) le navire sur bouée doit équiper l'un de ses flancs de deux défenses au minimum pour faciliter un éventuel accostage. Chapitre III : Obligations relatives au comportement Article 15 : Les signataires de la présente Charte qu’ils soient plongeurs individuels, usagers ou responsables des structures de plongée ou des fournisseurs de support, s’engagent à : n’utiliser les bouées d’amarrage que pour le temps nécessaire à la plongée, limiter l’utilisation des éclairages sous-marins, adopter ou favoriser l’usage d’un gilet stabilisateur pour éviter les palmages dévastateurs pour la faune et la flore, éviter tout contact physique, volontaire ou involontaire, avec le substrat ou les espèces, proscrire toute action de perturbation, de prélèvement ou de destruction des espèces, s’interdire et prohiber tout nourrissage ou tout procédé attractif pour des animaux, proscrire l’utilisation du scooter sous-marin, proscrire tout rejet polluant.

Chapitre IV : Coopération – Evaluation annuelle Article 16 : Les plongeurs signataires s’engagent à signaler au Parc national toute présence des algues Caulerpa taxifolia et Caulerpa racemosa observée dans les eaux du Parc ou dans les secteurs voisins. Dans la mesure de leur disponibilité, les responsables des structures de plongée et les fournisseurs de supports signataires s’engagent à contribuer, sur demande expresse et ponctuelle du Parc national, aux missions annuelles de recherche de l’algue Caulerpa taxifolia. Article 17 : Les plongeurs individuels, les responsables des structures de plongée et les fournisseurs de supports signataires et leurs moniteurs s’engagent à signaler au Parc national, notamment par téléphone (04.94.01.40.70. ou n° d’urgence 04.94 05.92.14) ou par VHF (Canal 16), toutes observations ou anomalies observées sur les sites (filets abandonnés, proliférations ou diminutions des populations d’organismes marins, dysfonctionnements d’usages, etc.). Article 18 : Les structures de plongée et les fournisseurs de supports signataires de la Charte s’engagent à rencontrer les responsables du Parc national au cours du dernier trimestre de l’année en cours, pour évaluer l’application de la présente Charte. Ils fourniront en fin de saison au Parc un état récapitulatif de leurs plongées dans les eaux du Parc (nombre, sites, fréquence d’utilisation). Chapitre V : Sanctions Article 19 : Toute violation des lois et règlements relatifs à la préservation du patrimoine biologique du Parc national ainsi qu’à la flore et à la faune pourra donner lieu à l’établissement d’un procès-verbal dressé à l’encontre du contrevenant par tout agent assermenté à cette fin, ainsi qu’à des poursuites, conformément aux textes en vigueur. Article 20 : Le fait pour un plongeur individuel d’avoir été verbalisé pour infraction à la réglementation applicable dans le Parc national entraîne la résiliation immédiate de la Charte à son égard, et interdit son renouvellement pour l’année suivante. Article 21 : En cas de violation par les structures de plongée et les fournisseurs de support signataires, des obligations relatives à l’information des plongeurs ou à l’organisation des plongées telles que définies aux chapitres II et III (Article 6 à 15) de la présente Charte, ces derniers recevront un avertissement notifié par lettre recommandée avec accusé de réception dans les 8 jours du constat par les agents du Parc national de cette violation. L’établissement de deux procès-verbaux au cours d’une même année, pour infraction à la réglementation applicable dans le Parc national à des plongeurs encadrés ou assistés par une même structure de plongée ou un même fournisseur de support, emportera notification à cette structure de plongée ou à ce support d’un avertissement dans les conditions et selon les modalités décrites à l’alinéa précédent. Le fait pour une structure de plongée ou un fournisseur de support d’avoir reçu deux avertissements au cours d’une même année entraîne résiliation immédiate de la Charte à son égard, et interdit son renouvellement pour l’année suivante. Le défaut de signature de la Charte pour toute structure de plongée ou fournisseur de support de plongée en action de plongée entraînera :

- lors du premier contrôle, un avertissement et l’arrêt de l’activité en cours ; - lors du second contrôle, un procès-verbal pour infraction à l’Arrêté 33-2004 du Préfet Maritime et l’impossibilité de

signer la Charte pour l’année en cours. Le Directeur du Parc national Le plongeur, le responsable de la structure de plongée

ou le fournisseur de support (1) n° de téléphone : Coordonnées du plongeur, de la structure de plongée ou du fournisseur de supports et nom des navires

N° de téléphone :

Ne pas envoyer, ni remplir ce document mais le consulter pour information. Avant toute plongée à Port-Cros, venir à la Maison du parc/capitainerie pour enregistrement et signature de la charte.

Date et Numéro d’enregistrement :

Area Marina Protetta Portofino

283

AREA MARINA PROTETTA PORTOFINO


284

CARACTERÍSTIQUES


Figura Italiana: Àrea Marina Protegida, des de 1999, per decret del Ministeri de Medi

Ambient.

Després de molts anys de rebuig a la creació d’aquesta reserva per part dels

operadors locals, alarmats per l’impacte que podia tenir en limitar les seves

activitats sobretot nàutiques, en l’actualitat s’ha convertit en un element més de

promoció turística de la Liguria i ha permès la captació de nous segments de

visitants, sobretot relacionats al submarinisme i en la creació de nous productes,

com ara el Pescaturisme.

Malgrat no disposar de dades comparatives a les d’altres Parcs, hem considerat

oportú incloure’l perquè a partir d’una regulació pactada amb els operadors locals,

totes les activitats turístiques –ordenades- tenen cabuda en l’àmbit del Parc i es

converteixen en un element de promoció del territori.


Aquesta badia està al peu del promontori del mateix nom, a 36 km de Gènova. La

ciutat de Portofino forma part del Parc Natural Regional de Portofino, en què hi ha

inclòs la Reserva Marina.

L’àrea forma part de la zona geogràfica anomenada Tigullio, al nord-oest d’Itàlia.

Extensió

346 hectàrees de mar.

Marca Turística

Comprèn les localitats de Comuni di Camogli, Portofino i Santa Margherita Ligure.

Forma doncs part de la marca de Portofino – Regió de Liguria - Tigullio. Cal tenir

present que Santa Margherita Ligure i Portofino són alguns dels destins turístics més

exclusius d’Itàlia.


285

Plana web

www.portofinoamp.it


Flora: hi trobem espècies característiques com l’Arbutus unedo (arbust de la

família de les ericàcies que viu al voltant de la zona marina protegida).

Fauna: Gran abundància i varietat d’espècies marines com Acetabularia

acetabulum (una alga verda característica de l’infralitoral superior), actinia

equina (tomàquets de mar; petites anemones que no arriben als 10

centímetres de color vermell), aequorea forskalea (un tipus de meduses),

aiptasia diaphana (anemones diàfanes; petites, d’uns quatre centímetres

màxim i d’un color groguenc), aplysia depilans (llebre de mar; una espècia

de mol·lusc de grans dimensions), aurelia aurtia (una espècie de medusa

transparent no perillosa per l’home, ja que pels seus curts tentacles no li pot

introduir el verí sota la pell), axinella verrucosa (una petita alga d’uns 10

centímetres d’altura, normalment groga, que viu en zones d’ombra), bolma

rugosa (ulls de Santa Llúcia; una espècia de cargol marí amb una closca molt

rugosa i amb una part interior vermellosa molt utilitzada en joieria), etc. Destaca balaenoptera physalus, la balena comú, un animal de fins a 25

metres de longitud que es veu moure’s en petits grups.


El que es practica avui dia és principalment la pesca, tot i que en un nombre

d’adeptes més aviat reduït. Aquesta s’intenta mantenir, recordar i potenciar

actualment amb la recent introducció de la “pescaturisme”, detallada en l’apartat

d’activitats realitzades al Parc.

D’altra banda hi ha altres activitats que han desaparegut pràcticament o venen

desenvolupades tan sols per alguns apassionats.

Com a testimoni de les tradicions dels pobles presents a l’entorn del Promontori de

Portofino, ens arriben exemples com els “ex voto”, que ens parlen d’èpoques

històriques en què les dificultats s’abordaven amb el poder de la fe.


286

Així Camogli ens torna a l’època de la seva esplendor marinera amb els seus

imponents palaus de set pisos, que a l’època eren pràcticament gratacels;

Portofino llueix les que eren cases de pescador;

i Santa Margherita, per la seva banda, ens ofereix un salt al 1900 amb els seus

prestigiosos allotjaments a primera línia de mar.


Centres de visitants/d’interpretació: a les ciutats de

o Gènova

o Portofino

o Camogli.

Punts d’informació o per obtenir informació rellevant:

o Parco Naturale Regional de Portofino

o Capitaneria de Porto di Genova

o Ufficio Circondariale Marittimo di Sta. Margherita

o Acquario de Genova.

Altres webs d’interès:

o I Parchi Marini Italiani (consultada per última vegada el 2 de

novembre de 2009, en què no estava en funcionament)

www.parchi-marini.it/

o Il Portale dei Parchi Italiani (consultada per última vegada el 2 de

novembre de 2009)

www.parks.it


Són òrgans del Consorci:

- L'Assemblea, constituïda per 11 representats de diferents universitats,

mancomunitats i províncies, i 1 de World Wildlife Fund - WWF;

- el President de l'Assemblea;

- el Consell d’Administració, constituït per sis membres;

- el President del Consell d’Administració;

- el Director;

- el Col·legi dels Revisors, format per tres membres.


287


Per permetre al públic un accés segur a les àrees marines protegides es van establir

tres zones en què es divideix cada àrea, on cada una ofereix la màxima protecció a

les zones de més valor ambiental. La zona A és, en menor mesura, on les

restriccions establertes per la llei s’apliquen de forma estricta, mentre que la B i C,

més vastes, estableixen excepcions per permetre el gaudi i l’ús sostenible del medi

marí. Les tres zones són delimitades per coordenades geogràfiques i, per tant, a

cada una d’elles hi ha accions no permeses:

- Zona A: reserva integral. Correspon a la cala Dell’Oro. Hi estan prohibides

totes les activitats que puguin malmetre o pertorbar el medi marí. En general

s’hi permet tan sols l’investigació científica i activitats de serveis. Aquesta

zona correspon a un espai relativament petit.

- Zona B: reserva general. Va de la Punta del Far de Portofino fins la Punta

Chiappa. Permet una àmplia gama d’activitats que, alhora, proporcionen un ús

i gaudi sostenible del medi, amb el menor impacte possible. Aquestes zones

tampoc acostumen a ser molt extenses.

- Zona C: coneguda com a fracció de reserva. És la zona d’amortiguació entre

les zones de major valor de conservació i les àrees fora de l’àrea protegida

marina. És la zona més extensa de l’àrea protegida.


288

Bany

A la zona A el bany hi està prohibit. És un tram de mar d’elevat interès biològic i

ecològic, utilitzat principalment per la recerca científica pel control ambiental,

degudament autoritzada pel gestor pertinent.

A les zones B i C, en canvi, s’hi pot nedar, complint amb el que marquen les

ordenances pertinents:

- Ordenança de la Guàrdia Portuària,

- Ordenança del municipi de Santa Margherita Ligure.

Immersió

Aquesta activitat és permesa a les zones B i C, sempre segons els reglaments

pertinents.

A la zona B, en concret, es pot fer mitjançant els diversos Centres d’Immersió

autoritzats, o bé individualment havent obtingut abans l’autorització necessària.

A la zona C s’hi poden fer immersions privades.

La immersió nocturna és prohibida a tot el Parc, a no ser que s’aconsegueixi un

permís especial autoritzat per les autoritats gestores.

Navegació

A la zona A s’hi prohibeix la navegació, així com l’ancoratge.

A la zona B es permet la navegació per embarcacions de menys de 10 metres i

sense superar els 5 nusos de velocitat.

La zona C segueix els mateixos criteris que la B, però hi afegeix el permís específic

per a catamarans de fins a 24 metres.

Pesca professional

A la zona A la pesca, tant professional com esportiva, i segons qualsevol mitjà, hi és

prohibida.

A les zones B i C s’hi permet l’accés i l’ancoratge exclusivament a les embarcacions

a motor de mida inferior a 12 metres, i únicament per a pesca professional.

Aquesta activitat està reservada als pescadors residents als municipis de Camogli,

Portofino i Santa Margherita Ligure, així com també les cooperatives de pescadors.


289

Pescaturisme

Aquesta activitat comença a prendre un important pes en les activitats turístiques

de les poblacions costeres. Consisteix en permetre a un grup de turistes

l’embarcament amb pescadors professionals que van a desenvolupar la seva

activitat. Es pretén amb aquesta iniciativa reduir el nivell de pesca de zones

protegides i compensar l’efecte econòmic que això té pels pescadors mitjançant

ingressos provinents de l’activitat turística.

Actualment a Itàlia aquesta activitat està regulada pel decret ministerial de 13

d’abril de 1999, nº 293, que comprén activitats en el camp de divulgació de la

cultura del mar i de la pesca: breus excursions arran de costa, observació de

l’activitat de la pesca professional, restauració a bord o a terra, pesca esportiva i

totes aquelles activitats que desemboquen en la coneixença i valorització de l’espai

costaner i que consciencien al públic general.

Observació marina

El Consorci de Gestió de l’Àrea Marina Protegida de Portofino, en l’àmbit de les

iniciatives pròpies de l’educació ambiental, realitza un innovador servei organitzant

visites naturalístiques al fons marí, a tots aquells que no tenen la possibilitat

d’efectuar excursions subaquàtiques. Amb aquest programa “Sopra e sotto mare” el

visitant puja en una embarcació que mostra imatges i so de tot allò que en queda

sota. Un guia dóna les explicacions complementàries a les imatges i sons reals que

es capten del fons marí, permetent així a aquells que no poden permetre’s fer

immersió, gaudir de les característiques geomorfològiques d’aquest espai particular.

Entorn de l’àrea marina

Al voltant de l’Àrea Marina Protegida s’aconsella i promou les visites de les localitats

principals com són Camogli, Santa Margherita Ligure, Sant Fruttuoso di Camogli,

Portofino i entre d’altres.

290

ANNEX 3. ESPAIS PROTEGITS ANALITZATS DE CATALUNYA

Cadí-Moixerò ......................................................................................... 290

Alt Pirineu ............................................................................................. 299

Aigüestortes-Estany de Sant Maurici ......................................................... 307

Zona Volcànica de la Garrotxa.................................................................. 316

Sant Llorenç del Munt i l'Obac .................................................................. 324

Montseny .............................................................................................. 332

Montserrat ............................................................................................ 340

Delta de l'Ebre ....................................................................................... 348

Els Ports ............................................................................................... 356

Serra del Montsant ................................................................................. 364

Cap de Creus ......................................................................................... 371

Aiguamolls de l'Empordà ......................................................................... 379

Parc Natural Serres del Cadí-Moixeró

290

PARC NATURAL SERRES DEL CADÍ-MOIXERÓ


291

CARACTERÍSTIQUES

Data declaració

1983


Parc Natural, Espai d’Interès Natural, Paratge Natural d’Interès Nacional. Zona

d’Especial Protecció per a les Aus.


Parc de muntanya situat al Pre-Pirineu, a les comarques de l’Alt Urgell, el Berguedà i

la Cerdanya. Comprèn la serra del Cadí i del Moixeró, el massís del Pedraforca i part

de la Tosa i la Puigllançada.

Extensió

41.060 ha (39.310 ha de parc natural, 1.750 ha de paratge natural).

Municipis que comprèn i comarques

Municipis: Alp, Cava, La Vansa i Tuixent, Bagà, Castellar de N'Hug,

Gisclareny, Gósol, Guardiola de Berguedà, Saldes, Vallcebre, Alp, Bellver,

Das, Martinet, Riu de Cerdanya i Urús.

Comarques: Alt Urgell, Berguedà i Cerdanya.

Marca Turística

Pirineus.


292


Flora: Vegetació de muntanya on destaquen els boscos de pi roig, avet, faig

i pi negre, en molt bon estat de conservació i d’alt interès ecològic, així com

zones de prat subalpí. S’hi han censat 20 espècies de flora incloses a la

Directiva Hàbitats, i 64 espècies de flora catalogada com rara o amenaçada.

D’aquesta destaquen Leuzea centauroides, Antirrhinum sempervirens, Gagea

lutea, Dracocephalum austriacum, Lappula deflexa, Minuartia villarii,

Delphinium montanum, Orchis spitzelii, Xatardia scabra i Woodsia pulchella.

També s’han catalogat 13 espècies i subespècies protegides a nivell català.

Fauna: Gran diversitat faunística, amb 5 espècies de peixos, 8 espècies

d’amfibis, 17 espècies de rèptils, 162 espècies d’aus i 60 espècies de

mamífers, la qual inclou gran diversitat d’ungulats salvatges. D’entre

aquestes espècies hi ha fauna amenaçada o rara, on hi destaquen el

trencalòs, l’almesquera, el gall fer, la perdiu xerra, el mussol pirinenc,

l’àguila daurada, el pelaroques, el pardal d’ala blanca i el tritó pirinenc.

També conté una gran diversitat d’invertebrats, amb 22 espècies protegides,

com ara la papallona apol·lo (Parnassius apollo).

Gea: Gran diversitat geològica, amb presència de totes les eres geològiques.

Punt d’intersecció entre la serralada pirinenca i l’eix pre-pirinenc. Important

sistema càrstic amb aigües subterrànies, coves, avencs. Conte una mina de

petroli i restes d’activitat minera. El cim més alt és el Vulturó, amb 2.648m

d’alçada.

Patrimoni històric i arquitectònic més important: Plaça major, Església

de Sant Esteve, el Pont de la Vila i el Santuari de Paller a Bagà. Monestir de

Sant Llorenç a Guardiola de Berguedà. Església romànica de Sant Vicenç de

Rus a Castellar de n’Hug.


293

Volum de visitants

Estimació de visitants totals: 430.000.

Visitants atesos als centres d’informació del Parc: 10.270.

Visitants que han participat en activitats del Parc: 1.170.


Centres de visitants/d’interpretació: Centre del Parc de Bagà, Centre

d’Interpretació de sistemes fluvials Casa del Riu (Martinet), Centre

d’Interpretació de fauna forestal Convent de les Monges(Bellver de

Cerdanya), Casa Forestal Tuixent, i Centre d’Informació del Pedraforca

(Saldes).

Xarxa de senders: El Parc disposa de més de 400 kms. de senders

senyalitzats que inclouen GR4, GR7, GR 107 (Camí del Bons Homes), i GR

150.

Punts d’informació: 7 Oficines de Turisme.

Altres: Jardí botànic, refugis.


L’equip gestor està format per l’Àrea de Direcció i Administració, Àrea de millora

Rural i Infraestructures, Àrea de Patrimoni Natural i l’Àrea d’Ús Públic.

Pla d’usos i gestió

El Parc té redactat i pendent d’aprovació el Pla Especial.


294

Programa d’activitats del Parc

Agenda d’activitats a la web de Medi Ambient: Jornades, cursos, exposicions i

activitats al medi: (sortides guiades, neteja de camins)

Característiques de la web

Pàgina principal del Parc a la web de Parcs de Catalunya del Departament de Medi

Ambient de Generalitat de Catalunya

http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/parcs_de_catalunya/cadi/inici.jsp?Comp

onentID=125543&SourcePageID=50136#1

disponible en català, castellà i anglès. Disposa d’extensa informació sobre el

patrimoni natural, artístic i cultural del Parc, així com de dades generals (figures de

protecció, gestió, etc). També disposa de l’agenda d’activitats del parc, itineraris, i

equipaments i serveis (centres d’informació, refugis, etc).

La pàgina del Parc de la web de Turisme de Catalunya, disponible en català,

castellà, anglès, francès i alemany a

www10.gencat.net/pls/turistex/p03.recurs3?dm=01&rcrs=EN&cdnt=N00007&mrc=

&cmrc=&mun=&lcltt=&gr=&sgr=&prd=&tpsBarra=RD

conté informació sobre el patrimoni natural del Parc i els serveis que aquest ofereix.

També disposa d’informació sobre l'oferta d’allotjament als municipis inclosos al

Parc, i dels serveis oferts per Parc.

No disposa d’informació sobre el patrimoni cultural, agenda d’activitats o itineraris al

Parc, i manca de dades generals com figures de protecció i gestió. Alguns links

externs no funcionen


295

Links d’interès (consultats per última vegada el 18 d’octubre de 2009):

Marca turística Pirineus:

www.visitpirineus.com/

Consorci de Turisme de l’Alt Berguedà:

www.altbergueda.com/ca/Llocs_dinteres/Natura.htm

Portal turístic del Consell Comarcal del Berguedà:

www.elbergueda.cat

Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida:

www.lleidatur.com/esp/cadimoixero.html

Patronat Turisme Costa Brava-Girona:

http://es.costabrava.org/categories/home.aspx?t=cadi-

moixero&com=SQBuAGYAbwBVAG4AaQB0AEkARABcADMAOAA4ADEAMABcAEMAYQ

B0AGUAZwBvAHIAeQBJAEQAXAAyADUAMgBcAA

Diputació de Barcelona:

www.turismepropbarcelona.cat/ca/

La major part de les poblacions incloses al Parc donen informació del Parc o

d’activitats relacionades


296


Establiments d’allotjament i places dels municipis de l’àrea del Parc.

Pes específic (en %) a nivell d’establiments i places turístiques, sobre el total de les

3 comarques.

Tipus Nombre d’establiments Places

% d’establiments

% de

places H 5* 0 0 0 0H 4* 0 0 0,00 0,00H 3* 6 489 40,00 34,46H 2* 20 683 48,78 31,13H 1* 13 343 28,26 22,39

Total hotels 39 1515 Càmpings 7 2218 33,33 21,45Turisme Rural 19 264 13,77 16,15Albergs 6 17,65 2ona Residència 4541 37,84 Restaurants 54 20,69 TOTAL DE LA

ZONA TOTAL 3997 31,20 23,05

Els 16 municipis a l’entorn del Parc Cadí Moixèrò concentren el 23% del total de

places turístiques de les 3 comarques que en formen part.

El nombre d’establiments en què estan distribuïdes és majoritàriament hotels (39

establiments i 1.515 places) i turisme rural (19 establiments i 264 places). Cal tenir

present també la importància de vivendes de segona residència de la zona, que

segons IDESCAT s’han xifrat en 4.541.

Cal destacar també que en els municipis a l’entorn del Parc hi ha 6 albergs en

funcionament i el nombre de restaurants (54) representa el 21% del conjunt

d’establiments de les 3 comarques.

Pel que fa al pes turístic dels municipis integrats sobre l’oferta de cada comarca és

relativament important al Berguedà i la Cerdanya amb un 29% i 28%

respectivament i poc representativa a l’Alt Urgell, on només representa un 6% de

l’oferta total.

Finalment, destacar que en els 16 municipis integrats dins l’àmbit del Parc hi ha 7

oficines de turisme adscrites a la Xarxa d’Oficines de Turisme de Catalunya.


297

Distribució de l’oferta turística dels municipis inclosos en el Parc, respecte

a les seves comarques

Alt Urgell

Pel que fa referència a les places d’allotjament turístic, els municipis que es troben

dins el Parc signifiquen tan sols tan sols el 5% del total de l'oferta d'allotjaments

turístics de la zona (no es consideren les places en albergs i en vivendes de segona

residència).

L'oferta d'allotjament turístic d'aquests municipis és considerablement reduïda, i

només és destacable les 110 cases de segona residència a Alàs i Cerc o les 8 cases

de Turisme rural de la Vansa i Fórnols. L'únic percentatge important respecte el

total de la comarca és el de cases de turisme rural, ja que els municipis del parc

disposen del 20% (13 cases) del total de 65 que hi ha a la comarca.

Berguedà

Els municipis integrats al Parc disposen del 29% del total de places d'allotjament

turístic de que disposa la comarca.

Alguns dels municipis que tenen una bona oferta són Bagà, amb 346 habitatges de

segona residència, Castellar de n'Hug, amb 3 hotels de 2 estrelles i 4 hotels de 1

estrella, Gòsol, amb 195 habitatges de 2ona residència, o Saldes, que té 4

càmpings. En total, aquests municipis disposen del 33% d'hotels de 4 estrelles de la

comarca, el 44% d'hotels de 2 estrelles, el 35% d'hotels de 1 estrella, el 42% de

càmpings, el 28%d'habitatges de 2ona residència o el 17% de restaurants.


298

Cerdanya

Els municipis que integren el parc disposen del 28% del total de l'oferta de places

d'allotjament turístic de la comarca

Destaca el municipi d'Alp, que té 5 hotels de 3 estrelles, 2 de 2 estrelles i 2 de 1

estrella, a més de 2041 habitatges de segona residència. Bellver de Cerdanya té 8

hotels de 2 estrelles i 941 habitatges de segona residència, Montellà i Martinet té

273 habitatges de segona residència, així com Urús en té 238. En total, els

municipis del parc disposen del 41% d'hotels de 3 estrelles, del 52% d'hotels de 2

estrelles, del 40% d'habitatges de segona residència i del 50% d'albergs de la

comarca.

Parc Natural de l’Alt Pirineu

299

PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU


300

CARACTERÍSTIQUES

Data declaració

2003


Parc Natural, Espai d’Interès Natural. Zona de Protecció Especial per a les Aus, Lloc

d’Interès Comunitari.


Es troba situat al Pirineu axial, a les comarques del Pallars Subirà i l’Alt Urgell.

Extensió

69.850 ha (inclou 478 ha de reserves naturals).


Municipis: (12) Alins, Esterri d'Àneu, Esterri de Cardós, Farrera, La

Guingueta d'Àneu, Lladorre, Llavorsí, Montferrer i Castellbó, Rialp, Soriguera,

Sort, Tírvia.

Comarques: (2) Pallars Sobirà i Alt Urgell.

Marca Turística

Pirineus


301


És el Parc Natural més gran de Catalunya.

Flora: Conté les úniques formacions de savina turífera de Catalunya, hàbitat

d’interès comunitari prioritari, així com estanys d’alta muntanya no

pertorbats, i important representació de molleres i torberes. També conté

boscos extensos ben conservats de pi negre, pi roig i avet. Gran diversitat

florística, amb 1.589 espècies catalogades, 21 de les quals rares o

amenaçades, que corresponen a les regions boreoalpina, eurosiberiana i

mediterrània.

Fauna: És hàbitat de l’ós bru, la llúdriga, l’almesquera, el trencalós,

l’aufrany, el milà reial, el gall fer (població més nombrosa de l’Estat), la

perdiu blanca, la perdiu xerra, el mussol pirinenc, la becada, el pela-roques,

el pardal d’ala blanca i el tritó pirinenc, totes elles espècies amenaçades o

rares, així com de la sargantana pallaresa, espècie endèmica. Compta amb

una gran diversitat d’ungulats.

Gea: Geomorfologia de gènesi glacial sobre roques cambroordovicianes i

devonianes (esquists, granits i roques carbonatades), afloraments quarsítics i

roques d’origen volcànic, valls en forma d’U, circs glacials, cubetes de

sobreexcavació i retroexcavació glacial, dipòsits glacials i dipòsits de glaceres

rocalloses tardoglacianes. Estanys formats per sobreexcavació glacial i

processos de rebliment. Fenòmens càrstics destacables. Inclou els cims més

alts de Catalunya, on el més alt és la Pica d’Estats.

Patrimoni històric i arquitectònic més important: Mostres d’arquitectura

de pedra i fusta a diversos nuclis urbans (Arrós de Cardós, Ainet de Besan, al

Pallars Sobirà, Ars). Conjunt d’esglésies parroquials d’època medieval i

barroca més important del Pirineu. També s’hi poden trobar vestigis de

l’època pre-industrial (molins, colomars, carboneres, etc).


302

Volum de visitants

Estimació de visitants totals: 150.000. Visitants atesos als punts d’informació:

10.545. Visitants que han participat en activitats organitzades pel Parc: 1.444.

(Dades obtingudes l’any 2008)


Centres de visitants/d’interpretació: Seu Administrativa del Parc Natural

de l’Alt Pirineu a Llavorsí, Oficina del Parc Natural a l’Alt Urgell, a Montferrer i

Castellbó.

Xarxa de senders: El Parc Natural disposa d’una extensa xarxa d’itineraris

de diversos tipus. Conté dos senders de Gran recorregut, el GR-11 i l’Alta

Ruta Pirinenca, una xarxa d’itineraris transfronterers, que comuniquen el GR-

11 amb el GR-10 (vessant nord-pirinenc) i una d’itineraris comarcals. Altres

xarxes inclouen itineraris forestals, itineraris per a l’observació de la fauna

salvatge, i itineraris geològics. Hi ha el Pla de senderisme del Parc Natural en

procés d’elaboració.

Punts d’informació: Casetes d’informació del Fornet, Tavascan, Araos,

Montferrer i Rubió. Oficina Comarcal de Turisme del Pallars Sobirà. Oficines

de Turisme Municipal de Llavorsí, Esterri d’Àneu, Vall de Cardós, Tavascan,

Alt Urgell i de la Seu d’Urgell (fora del Parc, però inclosa a la web)

Altres: Refugis.


Òrgan rector: Junta Rectora

Òrgan gestor: depenent del Servei de Parcs del Departament de Medi

Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. Aquesta unitat gestora

està formada per les següents àrees:

Direcció

Àrea d’administració

Àrea de Patrimoni Natural i Cultural

Àrea de Millora Rural


303

Àrea d’ús Públic, Divulgació i Educació Ambiental

Hi ha també un Consell de Cooperació amb representació d’entitats i institucions

diverses.


Memòria de gestió del Parc disponible a

http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/parcs_de_catalunya/alt_pirineu/gestio/

Mem_ria_Anual_del_Parc.jsp?ComponentID=146475&SourcePageID=172001#1


Programació actualitzada disponible a la web de Parcs de Catalunya del

Departament de Medi Ambient de la Generalitat

www.parcsdecatalunya.net

Inclou cursos, jornades, i seminaris, exposicions, activitats de descoberta de la

natura (excursions, sortides naturalistes, etc.) i camps de treball.


No disponible a la web del Departament de Medi Ambient. Característiques de la web



http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/parcs_de_catalunya/alt_pirineu/inici.jsp

disponible en català, castellà i anglès. Disposa d’informació sobre el patrimoni

natural (geologia, fauna, flora, paisatge) i cultural del Parc (patrimoni arquitectònic,

llocs d’interès), així com de dades generals (figures de protecció, gestió, etc).

També disposa de l’agenda d’activitats del parc i dels itineraris, i dels equipaments i

serveis turístics del Parc (centres d’informació, refugis, etc).


304

La pàgina d’informació turística del Parc de la web de Turisme de Catalunya,

disponible en català, castellà, anglès, francès i alemany a

www10.gencat.net/pls/turistex/p03.recurs3?dm=01&rcrs=EN&cdnt=16&mrc=&cmrc

=&mun=&lcltt=&gr=&sgr=&prd=&tpsBarra=RD

conté poca informació sobre la riquesa del patrimoni natural, i cap informació sobre

el patrimoni cultural, agenda d’activitats o dades generals del Parc. Tampoc conté

informació sobre els equipaments i serveis del Parc. Disposa d’informació sobre

diferents tipus d’allotjament als municipis inclosos al Parc. Disposa d’agenda

d’esdeveniments turístics dels municipis però no està actualitzada. No disposa de

links de webs externes.


Parcs de Catalunya- Parc Natural de l’Alt Pirineu:


www.lleidatur.com/cat/altpirineu.html


www.visitpirineus.com Oficina comarcal de turisme del Pallars Sobirà:

http://turisme.pallarssobira.cat/serveistots.php


305




2 comarques.

El Parc de l’Alt Pirineu té una concentració important de l’oferta turística de les 2

comarques que en formen part ja que els 12 municipis integrats dins el seu àmbit,

concentren més del 68% del total de l’oferta, equivalent a 9.356 places. S’ha de

tenir en compte que es tracta del Parc de major extensió de Catalunya.

Cal destacar que en nombre d’establiments, els de turisme rural són majoritaris

però en nombre de places, l’oferta de càmpings és molt important ja que els 19

establiments a l’entorn del Parc, concentren 6.035 places.

Pel que fa als hotels, dins els 59 establiments, el major nombre de places correspon

a la categoria de 2 estrelles. També 1 establiment de 4 estrelles dins aquest àmbit.

També hi trobem 3 albergs i 54 restaurants, que representen més del 27% del total

de l’oferta de les dues comarques.

Finalment, indicar que hi trobem 5 oficines dins el Parc adscrites a la Xarxa

d’Oficines de Turisme de Catalunya.


% d’establiments

% de places

H 5* 0 0 0 0H 4* 1 62 33,33 28,18H 3* 7 814 50,00 68,29H 2* 34 1290 64,15 60,08H 1* 18 545 58,06 59,50

Total 59 2649 Càmpings 19 6035 65,52 73,542ona Residència 2395 55,38 Albergs 3 30,00 Turisme Rural 94 672 62,25 62,34Restaurants 54 27,41 TOTAL DE LA

ZONA TOTAL 9356 54,53 68,45


306



Pallars Sobirà

Els municipis inclosos al parc que pertanyen al Pallars Sobirà disposen del 85% de

places d'allotjament (no inclou les places en albergs i segones residències).

L'oferta d'allotjament turístic d'aquests municipis inclosos en el parc consta d’1 hotel

de 4 estrelles, 6 hotels de 3 estrelles, 29 hotels de 2 estrelles, 17 hotels de 1

estrella, 16 càmpings, 2110 habitatges de 2ona residència, 74 cases de turisme

rural i 3 albergs. Respecte al total de la comarca, aquests municipis disposen del

100% d'hotels de 4 estrelles, el 66% d'hotels de 3 estrelles, el 87% d'hotels de 2

estrelles, el 100% d'hotels de 1 estrella, el 80% de càmpings, el 96% d'habitatges

de 2ona residència, el 86% d'habitatges de turisme rural i el 100% d'albergs.

Alt Urgell

Els municipis del parc disposen del 33% de places d'allotjament turístic d’aquesta

comarca.

L’oferta d’allotjament dels dos municipis representa uns percentatges petits

respecte el total comarcal. Només el 20% d'hotels de 3 estrelles, el 25% d'hotels de

2 estrelles, el 33% de càmpings o el 30% d'habitatges de turisme rural.

Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

307

PARC NACIONAL D’AIGÜESTORTES I L’ESTANY DE

SANT MAURICI


308

CARACTERÍSTIQUES

Data declaració

1955


Parc Nacional, Espai d’Interès Natural, Zona Perifèrica de Protecció. Zona humida

d’importància internacional (Conveni Ramsar), Zona d'Especial Protecció per a les

Aus, Lloc d'importància per a les aus.


Es troba situat a l'extrem nord-occidental de Catalunya, en plena serralada dels

Pirineus.

Extensió

13.900 ha (Parc Nacional) i 26.079 ha (Zona Perifèrica de Protecció).


Municipis: (10) Alt Àneu, Vall de Boí, Espot, Esterri d'Àneu, La Guingueta

d'Àneu, Naut Aran, Sort, La Torre de Cabdella, Vielha e Mijaran, Vilaller.

Comarques:(4) Alta Ribagorça, Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Val d'Aran.

Marca Turística

Pirineus.


309


Flora: Mosaics de vegetació amb diversitat típicament pirinenca, amb un

total de 1940 espècies catalogades, 54 de les quals són protegides. És l’espai

natural protegit que conté més espècies catalogades com rares, amb 92

espècies.

Fauna: Pròpia de l’alta muntanya pirinenca amb espècies mediterrànies a les

zones més baixes. S’han catalogat un total de 340 espècies de vertebrats, de

les que 173 són protegides. D’aquestes destaquen el trencalòs, l'àguila

daurada, el gall fer, la perdiu blanca, el mussol pirinenc, la perdiu xerra, el

pela-roques, el milà reial, l'ermini, la llúdriga, l'almesquera, el tritó pirinenc i

la sargantana pirinenca.

Gea: El Parc és considerat com una de les millors representacions de l’erosió

glacial del Quaternari sobre granits i pissarres amb els típics circs glacials i

les valls en forma d’U.

Patrimoni històric i arquitectònic més important: Vall de Boí (declarat

Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO), parròquia de l'Assumpció (Pont

de Suert), la Torre dels Moros (Espot), església de Sant Andreu (Salardú).

També conte restes arqueològiques (gairebé 200).


310

Volum de visitants

A l’any 2007 es va estimar un total de 322.555 visitants, 156.510 al sector

d’Aigüestortes i 166.045 al sector de Sant Maurici.


Centres de visitants/d’interpretació: Casa del Parc de Boí, Casa del Parc

d'Espot.

Xarxa de senders: El Parc disposa dels següents itineraris: Planell

d'Aigüestortes, estany Llong, Pi negre de Peixerani; Aparcament del prat de

Pierró, estany de Sant Maurici, estanys de Ratera i Amitges; Presa de

Cavallers, cascada de Riumaló, estany Negre; Estany Gento, refugi de la

Colomina, estany de Mar i estany de Saburó; Circuit dels estanys del Circ de

Colomers. També disposa d’itineraris per a persones amb mobilitat reduïda, i

de xarxes d’itineraris comarcals que es poden descarregar en forma de pdf.

Punts d’informació: Centres d'informació de Llessui, Senet, Estany Gento.

Punts d’informació de València d’Àneu i de la vall de la Bonaigua, així com 12

punts d’informació automàtics.

Altres: Refugis, Centre de documentació, miradors panoràmics.


Òrgan rector: Patronat del Parc, amb representants d’organismes públics i

privats, Comissió Permanent i Comissió de Coordinació.

Òrgan gestor: Departament de Medi Ambient i Habitatge, Direcció General

del Medi Natural, Servei de Parcs.

A la plana web hi ha la informació i documentació exhaustiva sobre

l’estructura organitzativa.


311


Decret 39/2003, de 4 de febrer, pel qual s’aprova el segon Pla rector d’ús i gestió

del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (DOGC 3825, 19-2-2003).

Consultar:

http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/parcs_de_catalunya/aiguestortes/parc/

dades.jsp?ComponentID=15047&SourcePageID=16069#2


Tríptics amb l’agenda d’activitats de cada temporada, exposicions, sortides

naturalistes, excursions i concursos. Disponible en català i castellà.


Q de qualitat turística espanyola: Obtinguda l’any 2006.

Altres: EMAS/ISO 14001 (2006).


Web del Parc dins el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya,

disponible a:

http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/parcs_de_catalunya/aiguestortes/inici.j

sp

en català, castellà i anglès. Conté informació del Parc sobre localització, gestió,

patrimoni natural, itineraris i agenda d’activitats, entre d’altres. Destaquen els

documents de gestió i de planificació estratègica. No conté gaire informació sobre el

patrimoni arquitectònic i cultural, així com d’allotjament i altres equipaments i

serveis turístics.


312


Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí – Xarxa de Parcs Nacionals:

http://reddeparquesnacionales.mma.es/parques/aiguestortes/index.htm


www.lleidatur.com/esp/parcnacional.html


www.visitpirineus.com

Turisme de la Val d’Aran:

www.aran.org


d’activitats relacionades.


313




4 comarques.

Tipus Nombre Places %

d’establiments

% de places

respecte et total de la comarca

H 5* 1 62 100 100H 4* 11 1160 91,67 94,93H 3* 22 1910 78,57 74,96H 2* 83 3648 71,55 76,45H 1* 37 1024 60,66 61,39

Total hotels 154 7804 Càmpings 16 4970 41,03 44,78Turisme Rural 115 799 48,73 47,03Albergs 7 53,85 2ona Residència 6083 60,32 TOTAL DE LA

ZONA Restaurants 152 52,96 TOTAL 13573 60,00 58,83

L’oferta turística inclosa dins el Parc és molt considerable i variada, representa quasi

el 59% del total de places d’allotjament turístic del conjunt de les 4 comarques en

les què hi està present. El nombre total de places és de 13.573 i el tipus

d’allotjament que aporta més quantitat és l’hoteleria. En aquest cas, cal destacar

que dins el Parc hi ha un hotel de 5 estrelles i 11 de 4 estrelles.

També destaquen les prop de 5.000 places en càmpings i els 115 establiments de

turisme rural. A l’entorn del Parc, trobem també 7 albergs i 152 restaurants.

Dels 10 municipis que integren el Parc, 5 disposen d’oficina de Turisme adscrita a la

Xarxa d’Oficines de Turisme de Catalunya.

Les comarques que tenen més places turístiques dins el Parc, són la Vall d’Aran

(76%) i l’Alta Ribagorça amb el 73%.


314



Alta Ribagorça

Amb els municipis de la Vall de Boí i Vilaller, representen el 73% de places

d'allotjament turístic de tota la comarca.

La Vall de Boí té una oferta d'allotjament turístic considerablement àmplia degut a

que s’hi troba l’estació d’esquí homònima, ja que disposa de 3 hotels de 4 estrelles,

2 de 3 estrelles, 18 de 2 estrelles i 7 de 1 estrella, a més de 2 càmpings, 356

vivendes de 2ona residència, 54 cases de turisme rural i 22 restaurants.

Entre els dos municipis representen uns percentatges importants respecte al total

de la comarca, com per exemple el 100% d'hotels de 4 i 3 estrelles, el 70% d'hotels

de 2 estrelles, el 83% d'hotels de 2 estrelles, el 58% d'habitatges de 2ona

residència, el 84% de turisme rural o el 50% d'albergs.

Pallars Sobirà

Aporta 5 municipis al parc i representa el 51% del total de places de la comarca.

La major oferta d'allotjament turístic es troba a Esterri d'Àneu i Sort. El pes

d’aquests 5 municipis respecte el total de la comarca és menys important que a

l’Alta Ribagorça ja que significa el 55% d'hotels de 3 estrelles, el 63% de 2 estrelles,

el 50% de càmpings, el 57% de 2ona residència o el 66% d'albergs.

Pallars Jussà

Només aporta un municipi al parc, la Torre de Cabdella, amb el 15% del total de

places.

Els percentatges que simbolitzen sobre el total comarcal són baixos. Els més

destacats són el 30% d'hotels de 2 estrelles, el 25% d'hotels de 1 estrella, el 20%

de càmpings o el 31% d'habitatges de 2ona residència.


315

Vall d'Aran

Els dos municipis que formen part del Parc, Vielha i Naut Aran, representen el 76%

del total d’oferta de places d’allotjament.

Es compta per tant amb una oferta d'allotjament turística molt representativa, ja

que disposen del 100% d'hotels de 5, 4 i 3 estrelles, el 86% d'hotels de 2 estrelles,

el 70% d'hotels de 1 estrella, el 97% d'habitatges de 2ona residència o el 80%

d'habitatges de turisme rural i d'albergs.


316

PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA


317

CARACTERÍSTIQUES

Data declaració

1982


Parc Natural, Espai d’Interès Natural, Reserva Natural Parcial, Zona d’Especial

Protecció per a les Aus, Lloc d’importància comunitària.


El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (PNZVG) es troba situat al

Pirineu Oriental, al centre de la comarca de la Garrotxa, dins la demarcació de

Girona.

Extensió



Municipis:(11) Castellfollit de la Roca, Mieres, Montagut, Olot, les Planes

d’Hostoles, Les Preses, Sant Aniol de Finestres, Santa Pau, Sant Feliu de

Pallerols, Sant Joan de les Fonts, la Vall de Bianya.

Comarques: la Garrotxa.

Marca Turística

Pirineus.


318


Flora: El PNZVG presenta una orografia, geologia i condicions climàtiques

molt variades que fan possible una gran diversitat d'hàbitats propis de

muntanya mitjana. El gradient altitudinal va dels 200m als 1.000m, amb

substrats de tipus volcànic, prevolcànic i material al·luvial, i zones seques

mediterrànies i d'altres més humides amb clima atlàntic. Aquestes condicions

afavoreixen majoritàriament les comunitats forestals de tipus mediterrani i

centreeuropeu, on hi destaquen els alzinars, les rouredes i les fagedes. Altres

hàbitats presents inclouen boscos de ribera, zones humides, matollars,

bardisses, pastures i conreus. Singularitats del Parc inclouen comunitats

vegetals vestigi d'èpoques glacials, així com espècies endèmiques i rares a

nivell local, nacional i europeu. La diversitat biològica que es troba al PNZVG

queda reflectida en el gran nombre de plantes superiors censades, amb més

de 1.170 taxons catalogats, per a formar més de 150 comunitats vegetals.

Espècies remarcables inclouen Oplismenus undulatifolius, Isopyrum

thalictroides, Galanthus nivalis, Euphorbia duvali, Linum campanulatum,

Erinacea anthyllis, Aconitum pyrenaicum.

Fauna: Gran diversitat faunística sobretot pel que fa a invertebrats, amb

més de 1500 espècies, les quals inclouen el mol·lusc de riu i el cranc de riu.

Pel que fa a vertebrats, s'han catalogat 261 espècies, de les quals 9 són de

peixos, 11 d'amfibis, 17 de rèptils 177 d'aus i 47 de mamífers. Hi destaquen

les següents espècies, totes elles protegides: el falcó vesper (Pernis

apivorus), l'àliga daurada (Aquila chrysaetos), el duc (Bubo bubo), el blauet

(Alcedo atthis), el picot negre (Dryocopus martius), l'escorxador (Lanius

collurio), el cabirol (Capreolus capreolus) la llúdriga (Lutra lutra), el gat

salvatge (Felis silvestris) i diverses espècies de rat-penats (Quiroptera). Els

grans depredadors com l'ós, el llop i el cérvol es van extingir entre els segles

XIX i XX degut a l'acció humana.

Gea: Formacions geològiques remarcables, tot i que s'han observat canvis

negatius en l'estat de conservació dels elements clau. Destaca el Volcà de

Croscat, amb morfologia pròpia d'erupcions estrombolianes, i l'últim en haver

entrat en erupció al nostre país.

Patrimoni històric i arquitectònic més important: Els elements històrics

i arquitectònics són remarcables, amb jaciments arqueològics d’interès i més


319

de quaranta ermites romàniques. Elements clau inclouen la rectoria de Sant

Aniol, l'església de Sant Martí de Talaixa, les esglésies de Sant Miquel de

Pineda i Sant Iscle de Colltort, el Castell de Colltort i l'ermita de Sant

Salvador.

Volum de visitants

Aproximadament 400.000 visitants l’any. No s’han trobat dades respecte tipologia i

nacionalitat.


Centres de visitants/d’interpretació: Casa dels Volcans a Olot, Can Jordà

a Santa Pau, Can Serra a La Fageda de Jordà, Can Passavent (Volcà del

Croscat).

Xarxa de senders: Fageda d'en Jordà - Volcà de Santa Margarida - Volcà

del Croscat (10km), Olot - Fageda d'en Jordà - Can Xel (10 km), Cingleres de

Castellfollit de la Roca (2.2 km), Ruta de les Tres Colades - Cingleres

basàltiques de Sant Joan les Fonts (5.5 km), Valls de Sant Iscle i del Vallac:

volcans i castells (17.3 km), Sender Joan Maragall - La Fageda d'en Jordà

(1.5km), Santa Pau - Volcà de Santa Margarida - Can Xel (4.6 km), Grederes

del volcà Croscat (2.9 km), Volcà de Montsacopa (5.4 km), itinerari urbà de

Sant Feliu de Pallerols.

Punts d’informació: (4) Oficines de Turisme d’Olot, Les Preses, Sant Feliu

de Pallerols, Sant Joan les Fonts.

Altres: Centre de documentació, centre de conservació de plantes

cultivades, serveis pedagògics.


320


Hi intervenen en la gestió del Parc 3 òrgans:

Òrgan rector o Junta de Protecció, amb representants de la Generalitat de

Catalunya, dels Consells Comarcals i de l’Institut d’Estudis Catalans.

Òrgan col·laborador, format per 29 associacions, entitats civils, econòmiques

i mediambientals de la comarca.

Òrgan gestor, format per la Direcció i les Àrees administrativa, de millora

rural, de patrimoni natural, d’ús públic i de vigilància i manteniment.

A la pàgina web hi ha molta informació i documentació de l’estructura i

funcionament del Parc.


Disposa del Pla Especial de la Zona Volcànica de la Garrotxa, aprovat el 1994 i

revisat el 2004, disponible a

http://mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/parcs_de_catalunya/garrotxa/gestio/qu

eesPE.jsp?ComponentID=50709&SourcePageID=54229#1


Disponible a pàgina del Parc dins la web de Parcs Naturals del Departament de Medi

Ambient i Habitatge. Inclou audiovisuals, exposicions, rutes guiades, visites guiades,

educació ambiental, activitats pedagògiques.


Q de qualitat turística espanyola: Certificació obtinguda el 2003.

Carta Europea del Turisme Sostenible: Va adherir-se l’any 2001, renovat el

2006. El programa d’actuacions del període 2006-2010 està disponible a la

plana web.

Altres: ISO 9001:2000. EMAS (2007).


321


Pàgina pròpia del Parc dins la web de Parcs de Catalunya del Departament de Medi

Ambient i Habitatge

http://mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/parcs_de_catalunya/garrotxa/inici.jsp

Disponible en català i en castellà. Conté informació detallada sobre el patrimoni

natural i equipaments i serveis oferts pel Parc i per empreses privades disponibles

als diferents itineraris. També posa a disposició una agenda d’activitats interessants.

Manca informació sobre allotjament i patrimoni arquitectònic i cultural.

També hi ha informació turística del Parc a la web de Turisme de Catalunya,




Conté informació sobre equipaments turístics i elements d’interès als municipis

inclosos al Parc.


Turisme Garrotxa:

www.turismegarrotxa.com

Patronat de Turisme Costa Brava Girona:

www.costabrava.org


www.visitpirineus.com

La major part de les poblacions incloses donen informació del Parc o d’activitats

relacionades.


322



Pes específic (en %) a nivell d’establiments i places turístiques, sobre el total de la

comarca.

Tipus Nombre

d’establiments Places %

d’establiments %

de places H 5* 0 0 0 0H 4* 2 68 66,66 74,72H 3* 3 173 60 77,92H 2* 16 258 80 80,37H 1* 6 219 54,54 68,01

Total hotels 27 718 Càmpings 14 2647 87,50 89,33Turisme Rural 66 503 68,04 62,95Albergs 7 100 2ona Residència 1088 65,74 TOTAL DE LA


En aquest cas, la implicació de la comarca amb el Parc és molt important ja que les

3.868 places integrades dins l’àmbit del Parc signifiquen el 82% del total

d’allotjament turístic de la comarca (no inclou albergs i places en vivendes de

segona residència).

El tipus d’allotjament amb major pes específic és el de càmpings amb 2.647 places.

Destaca també l’extensa oferta de turisme rural, amb 66 establiments i 503 places.

Proporcionalment, l’oferta d’hoteleria és menor que a d’altres Parcs Naturals. El

nombre de restaurants inclosos dins l’àmbit del Parc també és important.

Hi trobem així mateix 5 oficines de turisme adherides a la Xarxa d’Oficines de

Turisme de Catalunya.


323

Tipologia de les empreses (per comarques)

En total, els municipis que formen la Zona Volcànica de la Garrotxa representen el

81% del total de places turístiques que ofereix la comarca.

L'oferta d'allotjament turístic d'aquests municipis que formen el parc inclou 6 hotels

de 4 estrelles, 3 hotels de 3 estrelles, 12 hotels de 2 estrelles, 6 hotels de 1 estrella,

14 càmpings, 1088 habitatges de segona residència, 66 cases de turisme rural i 7

albergs. Aquests tenen molt pes respecte a l’oferta turística que disposa la comarca

de la Garrotxa, ja que s’inclouen alguns dels municipis amb més places

d’allotjament.

Els hotels de 3 estrelles signifiquen un 60% dels de la comarca, també hi ha el 65%

de segones residències de la comarca, així com el 87% de l'oferta de càmpings, i el

100% d’albergs. El percentatge més baix és el de nombre d’hotels d’una estrella, i

tot i així significa un 54% del total de la comarca, més de la meitat.

Quant a les places, els municipis que formen aquest parc representen percentatges

molt elevats del total de places de que disposa la comarca. Representen el 77% de

places d'hotels de 3 estrelles, el 89% de places de càmping, i un 62% de les de

turisme rural, per citar-ne els més rellevants.

Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

324

PARC NATURAL DE SANT LLORENÇ DEL MUNT I L’OBAC


325

CARACTERÍSTIQUES

Data declaració

1987


Parc Natural, Espai d’Interès Natural. Zona d’Especial Protecció per a les Aus, Lloc

d'Importància Comunitària.


El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac està situat a la Serralada prelitoral

catalana, entre el riu Llobregat a l’Oest i el riu Ripoll a l’Est, a les comarques del

Bages i el Vallès Occidental.

Extensió

13.694 ha.


Municipis:(12) Castellar del Vallès, Granera, Matadepera, Monistrol de

Calders, Mura, El Pont de Vilomara i Rocafort, Rellinars, Sant Llorenç Savall,

Sant Vicenç de Castellet, Talamanca, Terrassa, Vacarisses.

Comarques:(2) Vallès Oriental, Vallès Occidental i Bages.

Marca Turística

Catalunya Central.


326


Flora: La vegetació d’aquest espai ve condicionada pel caràcter calcari del

substrat amb petits afloraments silícics, el clima humit, i l’altitud, i correspon

majoritàriament a alzinars i pinedes. Des de la base fins els 600-800m,

trobem l’alzinar amb marfull, on predominen les pinedes de pi blanc amb

sotabosc de brolla calcícola de bruc d’hivern i bufalaga tintòria. A les zones

on aflora la roca silícica apareixen barrejades espècies calcífugues, com el

bruc boal i l’estepa borrera. Dels 800m fins al cim s’estén l’alzinar

muntanyenc, on domina el pi blanc i pinassa als llocs degradats. La part

baixa occidental la ocupa el carrascar, actualment en regressió i substituït

per pinedes de pi blanc. Altres comunitats vegetals que s’hi poden trobar

inclouen rouredes, avellanoses, boscos de ribera i vegetació rupícola.

Fauna: La gran varietat d’ambients fa possible una extensa diversitat

faunística, amb mes de 200 espècies de vertebrats. D'entre els mamífers

destaquen el porc senglar, la fagina, el gat mesquer, la guineu i el toixó. Les

aus son també una part important de la fauna, la qual inclou espècies com la

merla, el tudó, gaig, el pit-roig, la puput, i el tord i alguna parella de ducs.

Gea: La formació dels conglomerats de Sant Llorenç del Munt correspon al

període eocè-oligocè, amb la formació dels deltes dels rius que baixen del

sistema catalanobalear, un gran massís format durant l’era secundària.

Patrimoni històric i arquitectònic més important:

Restes prehistòriques: Les coves del Frare, de les Ànimes i del

Mal Pas del Puigdoure, i el grup de Cavernes de la Simanya.

Castells medievals: Castells de Mura, Rocamur, de Pera, de

Castellar i de la Torre de Lacera.

Esglésies pre-romàniques i romàniques: Santa Maria del

Marquet, Vella de Rellinars, Sant Martí de Mura, Sant Feliu de

Vallcàrcara, la Santa Creu de Palou i Sant Pere de Vallhonesta,

Monestir de Sant Llorenç del Munt.


327

Volum de visitants

Informació no disponible a la web.


Centres de visitants/d’interpretació: Mura, Coll d’Estenalles, Pont

Vilomara i Rocafort.

Xarxa de senders: Itineraris a peu senyalitzats, generalment circulars. A la

cova del Drac per la Mola (4.5 km), el camí ral (14.7 km), balmes, masies i

molins (3.8 km), la riera de Nespres (3.8 km), coves de mura (4.8 km), a la

mola des del Coll d’Estenalles (6 km), més de mil fonts (2.4 km), la font de

la Portella (3 km), la pedra seca (4.2 km), la riera de Talamanca (3.5 km), la

torrota de Vacarisses (4 km), Sant Llorenç Savall-Vacarisses (27 km),

Rellinars - coll d'Estenalles (GR 5), Sant Llorenç Savall - coll d'Estenalles (GR

5).

Punts d’informació: Monestir de Sant Llorenç del Munt, Casanova de

l’Obac, Marquet de les Roques, Monistrol de Calders, Talamanca.

Altres: Centres de documentació, museus i equipaments culturals,

exposicions, escoles de natura, serveis de guies, àrees d'esplai, allotjament,

restaurants.


Òrgan gestor: L’òrgan gestor és l’Àrea de Parcs Naturals de la Diputació de

Barcelona, format pel Consell coordinador i la Comissió consultiva.


328


El Pla especial del Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l'Obac, aprovat el 1972,

disponible a

www.diba.es/parcsn/parcs/plana.asp?parc=4&m=43&s=266


Disponible a la web de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona.

Inclou audiovisuals, exposicions, rutes guiades, visites guiades, jornades.


Q de qualitat turística espanyola: Certificació obtinguda l’any 2007.

Carta Europea del Turisme Sostenible: Procés d’obtenció iniciat.


Pàgina dins la web de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona,

disponible en català i en castellà a

www.diba.es/parcsn/parcs/index.asp?Parc=4

Conté molta informació detallada i de qualitat, amb enllaços d’equipaments i

serveis, organitzacions, empreses, ajuntaments, subvencions, programes de medi

ambient, etc. És la millor font d’informació turística per aquest espai natural.

També hi ha informació turística del Parc a la web de Turisme de Catalunya




Conté links de pàgines de la web de turisme amb informació sobre l’oferta

d’allotjament al Parc. Conte informació insuficient sobre el patrimoni natural i

cultural del Parc, localització, gestió i equipaments i serveis turístics. Les dades

sobre els municipis inclosos al Parc i les comarques no coincideixen amb altres fonts


329

(Xarxa de parcs Naturals de la Diputació de Barcelona). No proporciona altres fonts

d’informació (webs, etc).

Link d’interès (consultat per última vegada el 18 d’octubre de 2009):

Marca turística Catalunya Central:





330




3 comarques.

Tipus Nombre

d’establiments Places

% d’establiments

respecte el total de la comarca

% de places respecte et total de la comarca

H 5* 0 0 0 0H 4* 1 246 12,50 10,19H 3* 1 133 5,56 4,91H 2* 3 53 10,00 3,59H 1* 3 54 12,50 7,59



L’impacte del Parc, pel que fa a l’allotjament turístic del seu entorn és molt petit ja

que representa únicament el 5,31% del total de l’oferta turística de les 3

comarques.

En aquest cas, la tipologia dels establiments turístics amb més presència és la de

hotels amb 486 places. Existeix 1 sol càmping petit (115 places) i només 4 cases de

turisme rural, amb 22 places.

A les dades tretes d’IDESCAT s’identifiquen 33 albergs però cal tenir present que 22

estan ubicats a Terrassa i poden tenir una funció no turística, ja que IDESCAT ho

inclou en el mateix epígraf d’establiments comunitaris.

És important destacar en canvi, la rellevància que té l’oferta de restaurants i de

segona residència, en els municipis situats a l’entorn del Parc, la qual cosa justifica

el pes que té el Parc com element d’oci per a l’entorn on està situat.


331

Només l’oficina de turisme de Terrassa està adscrita a la Xarxa d’Oficines de

Turisme de Catalunya, tot i que hem indicat que hi ha 5 equipaments d’informació,

identificats en la plana web del Parc.


Vallès Occidental,

Els municipis del Vallès Occidental aporten al Parc, el 13% de les places

d’allotjament turístic de la comarca.

Aquesta és la comarca que té major pes específic dins el Parc però cal tenir present

que la ciutat de Terrassa està inclosa dins l’àmbit del Parc. Aquesta ciutat vallesana

té al seu municipi 1 hotel de 4 estrelles, 1 hotel de 3 estrelles, 3 hotels de 2

estrelles i 2 hotels de 1 estrella. Això representa la totalitat de l'oferta d'hotels dels

municipis del Vallès Occidental.

El que sí que tenen la resta de municipis són segones residències. Vacarisses, per

exemple, té 1753 habitatges de segona residència i Castellar del Vallès en té 849.

Vallès Oriental

Té un únic municipi que es troba dins el Parc Natural que és Granera, que no

disposa de cap oferta d'allotjament turístic.

Bages

Els 5 municipis del Bages integrats al Parc aporten el 7% de l’oferta d’allotjament

turístic de la comarca pel que fa al nombre de places.

Tenen una oferta d'allotjament turístic conjunta de 1 hotel de 1 estrella, 1 càmping,

419 habitatges de segona residència, 3 cases de turisme rural i 1 alberg.

Parc Natural del Montseny

332

PARC NATURAL DEL MONTSENY


333

CARACTERÍSTIQUES

Data declaració

1987


Parc Natural, Reserva de la Biosfera de la UNESCO, Espai d’Interès Natural, Lloc

d’importància comunitària.


El Parc Natural del Montseny es troba situat a la Serralada prelitoral catalana, en la

que es presenta com el massís més elevat, delimitat per elements naturals: la riera

d’Arbúcies, els cursos alts de la riera Major i del riu Gurri, el Congost i la plana del

Vallès.

Extensió

31.064 ha.


Municipis:(18) Aiguafreda, El Brull, Campins, Cànoves i Samalús, Figaró-

Montmany, Fogars de Montclús, La Garriga, Gualba, Montseny, Sant Esteve

de Palautordera, Sant Pere de Vilamajor, Seva, Tagamanent, Arbúcies,

Breda, Riells i Viabrea, Sant Feliu de Buixalleu, Viladrau.

Comarques:(3) Osona, Vallès Oriental i la Selva.

Marca Turística

Costa Brava i Catalunya Central.


334


Flora: El gradient altitudinal que presenta el massís del Montseny, que va

des dels menys de 200m fins els 1.700m, permet la presència de tres

regions biogeogràfiques:la mediterrània, l'eurosiberiana i la boreoalpina. Així,

aquesta orografia dóna lloc a una gran diversitat d’hàbitats i d'espècies.

Hàbitats que s’hi poden trobar incloent aquells propis d’ambients oberts, com

són prats, landes, matollars, vegetació rupícola i vegetació ruderal, així com

també diferents comunitats forestals, les quals inclouen fagedes, avetoses,

rouredes, alzinars, vegetació de ribera i pinedes. A més, certes espècies

d’altitud troben el seu límit meridional a Catalunya al Montseny, i d’altres

desplaçades per l’antropització del medi es refugien en aquest espai. L'espai

acull diverses espècies de flora protegida, com són Ophrys catalaunica,

Osmunda regalis, Saxifraga vayredana.

Fauna: Conté un gran nombre d’espècies d’invertebrats, amb més de 2.500

espècies catalogades de les quals 21 espècies són protegides, com són la

papallona Graellsia isabelae, l’escarabat Rosalia alpina i el Tritó del

Montseny.

Gea: El massís del Montseny s’estructura en dues parts ben diferenciades: el

sòcol, roques ígnies i metamòrfiques que conformen els materials més antics

(entre 550 i 300 milions d’anys), i la cobertora, formada per roques

sedimentàries dipositades durant les eres mesozoica i cenozoica (300 milions

d’anys fins l’actualitat).

Patrimoni històric i arquitectònic més important: Esglésies de

Montseny, el Brull, de la Móra, Sant Marçal, Sant Cristòfol de la Castanya,

Sant Martí del Montseny i Aiguafreda de Dalt. Castells de Montsoriu, de

Montclús, de Fluvià, del Brull, de Cruïlles. Masos fortificats del Bellver i de la

Sala.


335

Volum de visitants

El nombre de visitants estimat per l’any 2007 es situa en 643.160. Segons altres

dades del Pla d’Ús Públic, s’arriba a 750.000 visitants.


Centres de visitants/d’interpretació:(6) Can Casades, Fogars de

Montclús, Montseny, Sant Esteve de Palatordera, Rectoria del Brull, L’Estació.

Xarxa de senders: Itineraris a peu senyalitzats, en general circulars. Són

Aiguafreda de Dalt (7.5 km), El sot de l’Infern (3.5 km), El Bellver-

Tagamanent (10.5 km), L’empedrat de Morou (5.5 km), Passavets-Turó de

l’Home (5 km), La Jonquera-Aiguafreda (GR 2), El Cafè-Fontmartina (GR 5),

Collformic-Matagalls (GR 5-2), Sant Marçal-Matagalls (GR 5-2), Sant Marçal-

les Agudes (GR 5-2), Fontmartina-Turó de l’Home (GR 5-2), Camí del nord o

del Canigó (GR 83), Meridià verd. També rutes guiades, en cotxe, literàries.

Punts d’informació: Centre Cultural Europeu de la Natura a Viladrau, La

Gabella-Museu etnològic del Montseny a Arbúcies, Parc etnològic de

Tagamanent, Aiguafreda, Seva, Tagamanent, Riells del Montseny, Gualba.

Altres: Museus, centres de documentació, equipaments d’educació

ambiental, àrees d’esplai, àrees d’acampada, albergs per a la recerca, cases

de colònies, cases de pagès, audiovisuals, exposicions permanents i

temporals, serveis de guies, parc etnològic, restaurants, hotels, escoles de

natura.


Òrgan gestor: Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona i Àrea de Medi

Ambient de la Diputació de Girona.


336


Pla Especial d’Ordenació del Medi Natural i del Paisatge, aprovat el 1977, i revisat el

2008, disponible a

www.diba.es/parcsn/parcs/fitxers/pdf/p03d169.pdf


Audiovisuals, concerts, exposicions, espectacles, rutes guiades, trobades, visites

guiades, activitats pedagògiques, jornades, cursos i seminaris. Informació

actualitzada a la web de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona.


Q de qualitat turística espanyola: Certificació obtinguda el 2004.

Carta Europea del Turisme Sostenible: No ha signat la Carta Europea de

Turisme Sostenible.

Altres: Ecoauditoria d’avaluació de la gestió del Parc Natural del Montseny

(1995).


Pàgina dins la web de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona

www.diba.es/parcsn/parcs/index.asp? Parc=3

Disponible en català i castellà. Conté enllaços d’equipaments i serveis,

organitzacions, empreses, ajuntaments, subvencions, programes de medi ambient,

etc.


337




Marca turística Costa Brava:

www.costabrava.org

Consorci de turisme Portes del Montseny, Alt Congost, la Plana de Vic:

www.portesdelmontseny.com

Associació d’empresaris turístics del Montseny:

www.turisme-montseny.com

Consell Comarcal de La Selva-Turisme

www.laselvaturisme.com




338




3 comarques.

Tipus Nombre


d’establiments %

de places H 5* 0 0 0 0H 4* 4 578 9,76 5,00H 3* 6 337 6,25 1,49H 2* 8 218 7,41 2,97H 1* 11 253 8,59 4,05



En aquest cas, el pes de l’oferta turística d’allotjament dels municipis a l’entorn del

Parc representa només el 5% del conjunt de les 3 comarques. S’ha de tenir en

compte que la comarca de La Selva concentra una part importantíssima de la seva

oferta d’allotjament al litoral (Lloret de Mar, Tossa de Mar i Blanes), la qual cosa

desvirtua el pes específic que té el Montseny com a element dinamitzador del seu

entorn.

De totes maneres, el conjunt de l’oferta existent no està proporcionada al volum tan

gran de visitants que acull el Parc, segurament pel seu caràcter de parc natural

“metropolità”. No obstant i això, cal destacar l’oferta de places de càmping (2.124)

i d’establiments de turisme rural (41) que és superior al d’establiments hotelers

(29). L’oferta de restaurants dels municipis inclosos en l’àmbit del Parc és també

considerable, per aquest efecte de proximitat.

Malgrat el gran nombre de municipis i punts d’informació existents en el Parc,

només hi ha dues oficines adscrites a la Xarxa d’Oficines de Turisme de Catalunya:

Arbúcies i Figaró.


339


Osona

Els municipis del parc que pertanyen a la comarca d'Osona representen el 18% del

total de places d'allotjament turístic de què disposa la comarca, així com el 82% de

places d'hotel de 4 estrelles.

És la comarca que aporta menys municipis, 3 en total. L'únic percentatge important

és el d'hotels de 4 estrelles de la comarca, la meitat dels quals es troben dins el

parc, concretament en el municipi de Seva.

Vallès Oriental

Els municipis d'aquesta comarca inclosos dins el parc aporten el 38% del total de

places d'allotjament turístic d'aquesta comarca, així com el 57% de places de

turisme rural de que disposa la comarca.

Aquesta comarca en canvi, aporta 11 municipis dins el Parc Natural del Montseny.

que representen percentatges importants respecte el total d'allotjaments de la

comarca. Així, en els municipis del parc es concentren el 33% d'hotels de 4

estrelles, el 35% dels de 2 estrelles, el 20% de càmpings o el 61% de cases de

turisme rural.

La Selva

Els municipis que es troben dins el parc representen un percentatge molt baix

respecte al total de la comarca, no arriba a 1%, degut a la gran oferta de que

disposa aquesta comarca costanera, però és molt significant que el 31% de places

de turisme rural de la comarca es troben dins el parc, concretament a Arbúcies.

Parc Natural de Montserrat

340

PARC NATURAL DE MONTSERRAT


341

CARACTERÍSTIQUES

Data declaració

1987


Parc Natural, Espai d’Interès Natural, Reserva Natural Parcial, Zona Perifèrica de

Protecció, Pla Especial. Zona d’Especial Protecció per a les Aus, Lloc d'Importància

Comunitària.


Es troba situat a la serralada prelitoral catalana, al nord-est de la demarcació de

Barcelona.

Extensió

3.499 ha.


Municipis:(4) El Bruc, Collbató, Monistrol de Montserrat i Marganell.

Comarques:(3) L'Anoia, el Bages i el Baix Llobregat.

Marca Turística

Catalunya Central.


342


Flora: Vegetació de tipus mediterrani amb predomini d’alzinars densos amb

sotabosc ric en espècies arbustives i lianes. Hi destaquen els endemismes de

les cingleres i els roquissars. A les parts baixes i fins els 950m, i als solells,

predomina l’alzinar amb marfull, amb sotabosc de romaní, farigola, te de

roca i bruc d’hivern. Per sobre es troba l’estatge de l’alzinar amb boix,

acompanyat de diverses espècies remarcables, com la corona de reina i

l'orella de l'ós. Altres comunitats presents en menys proporció inclouen

rouredes amb boix i teixedes.

Fauna: D’entre els mamífers destaca la cabra salvatge, espècie reintroduïda

a Montserrat l’any 1995, així com el porc senglar, la fagina i el gat mesquer.

També destaca l’herpetofauna, amb diverses espècies protegides com el

sargantaner gros (Psammodromus algirus), el llangardaix comú o ocel·lat

(Lacerta lepida), la serp verda (Malpolon monspessulanus), la granoteta de

punts (Pelodytes punctatus) i la salamandra (Salamandra salamandra). Pel

que fa a l’avifauna, hi destaquen els ocells rupícoles, el ballester (Apus

melba), el roquerol (Ptyonoprogne rupestris), i el pela-roques (Tichodroma

muraria).

Gea: Conjunt de dipòsits de roca conglomerada de gran valor geològic.

Gairebé un terç esta inclòs en l'inventari de geòtops i geozones de

Catalunya.

Patrimoni històric i arquitectònic més important: Abadia de Montserrat,

Església de Sant Pau Vell, Capella de la Salut, Monestir de Sant Benet, Plaça

dels Apòstols, Castell de la Guàrdia, Coves de Salnitre, Ermita de Sant Pere,

la Bestorre.


343

Volum de visitants



Centres de visitants/d’interpretació: Abadia de Montserrat, museu.

Xarxa de senders: Ruta de la Riera de Marganell (2 km), Ruta del Bruc a

Coll de Port (2-5 km), Ruta de la Font Gran a la Font de Guilleumes (2 km),

Ruta del Bruc a Sant Pau Vell passant pel Guirló (2-5 km), Ruta de les

Ermites Romàniques (5-10 km), Ruta de Can Massana a la Roca Foradada

(2-5 km), Ruta de Can Massana al Refugi de Vicenç Barbé (2-5 km), Petit

recorregut Monistrol-Portal de Montserrat (+10 km), Ruta de l’Aigua i la

Pedra Seca (2 km), Ruta del Quaternari a l'Eocè i des del segle XI a.C. al

Baix Neolític (5-10 km), Ruta dels Camins rurals de la Vinya Nova i l'Alzina

Gran (5-10 km).

Punts d’informació: Oficina de Turisme de Montserrat.

Altres: Museu, biblioteca, funicular, restaurant.


El Patronat de la Muntanya de Montserrat està format per la Presidència, que

s’erigeix en la figura del President de la Generalitat de Catalunya, la

Vicepresidència, que s'erigeix en la figura del Pare Abat del Monestir de Santa Maria

de Montserrat, el Ple del Patronat, format pel president, el vicepresident i

representants de les institucions involucrades en la presa de decisions, i la Comissió

executiva. El Patronat te un Gerent, el qual s’encarrega de la tramitació

administrativa de les actuacions del Patronat, l’execució dels acords del Ple i de la

Comissió executiva, el seguiment de les obres i de la prestació de serveis, i el

comandament del personal del Patronat.


344


Disposa de Pla Especial, aprovat l’any 1988, disponible a

www20.gencat.cat/docs/patronatmontserrat/temes/Informacio_i_recursos/Docuteca

/arxius/marc_legal/PLA_ESPECIAL_PAR_%20NATURAL_MUNTANYA_MONTSERRAT.p

df


Sortides naturalistes organitzades per l’Associació Amics de Montserrat, disponible a

www.amicsdemontserrat.cat/


Pàgina pròpia del Parc Natural, amb informació sobre el patrimoni natural i cultural,

figures de protecció, òrgans de gestió i normativa al Parc. Disponible a

www20.gencat.cat/portal/site/patronatmontserrat/menuitem.20724cd514f9374ce89

40efcb0c0e1a0/?vgnextoid=66acad930ca0b110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgn

extchannel=66acad930ca0b110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

Informació sobre llocs d’interès turístic i allotjament a la web de Turisme de

Catalunya, disponible a




345




Visita Montserrat:

www.montserratvisita.com/

Abadia de Montserrat:

www.abadiamontserrat.net

Museu de Montserrat:

www.museudemontserrat.com/

Amics de Montserrat:

www.amicsdemontserrat.cat/




346




3 comarques.

Tipus Nombre


d’establiments %

de places H 5* 0 0 0 0H 4* 0 0 0 0H 3* 3 347 13,04 12,68H 2* 7 148 14,29 7,22H 1* 0 0 0 0

Total hotels 10 495 Càmpings 0 0 0 0Turisme Rural 3 14 2,73 1,91Albergs 6 2,39 2ona Residència 744 1,99 TOTAL DE LA


Tal com s’observa en les dades relatives a extensió i nombre de municipis inclosos,

es tracta d’un Parc Natural molt petit en superfície però amb una freqüentació

d’excursionistes (visitants de dia) per raons complementàries que superen els seus

valors naturals. Es tracta d’una de les principals icones culturals, religioses que

configuren la identitat de Catalunya com a país. Per això el volum de visitants

estimats és de 2 milions l’any, que supera qualsevol altre espai protegit de

Catalunya.

El nombre de places d’allotjament a l’entorn del Parc és molt petit i ho és també el

seu pes específic en el territori, ja que les 509 places incloses en els 4 municipis,

signifiquen el 3% del conjunt de l’oferta turística de les 3 comarques.

Pel que fa a Oficines de Turisme, en trobem 2 adherides a la Xarxa d’Oficines de

Turisme de Catalunya, concretament a Monistrol de Montserrat i Collbató.


347


Anoia

El municipi del Bruc disposa d'una oferta d'allotjament turístic de 1 hotel de 3

estrelles i 2 cases de turisme rural. Això representa un 33% d'hotels de 3 estrelles

de tota la comarca i un 4% de cases de turisme rural. En places turístiques,

representa el 8% del total comarcal.

Baix Llobregat

Representat al Parc pel municipi de Collbató, només significa el 1,6% del total de

places turístiques de la comarca, amb 1 hotel de 3 estrelles i 2 de 2 estrelles, 1

casa de turisme rural i 668 habitatges de segona residència.

Bages

La comarca aporta 2 municipis, Monistrol de Montserrat i Marganell, però el segon

no té cap tipus d'oferta d'allotjament turístic.

Monistrol de Montserrat disposa de 1 hotel de 3 estrelles, 5 de 2 estrelles, 70

habitatges de segona residència i 4 albergs, que configuren el 9% de tota l'oferta

d'allotjament turístic de la comarca.

Parc Natural del Delta de l’Ebre

348

PARC NATURAL DEL DELTA DE L’EBRE


349

CARACTERÍSTIQUES

Data declaració

1983


Parc Natural, Espai d’Interès Natural, Reserva Natural de Fauna Salvatge, Reserva Natural Parcial, Zona Perifèrica de Protecció. Conveni de zones humides

d’importància internacional (Ramsar), Zona d'Especial Protecció per a les Aus, Lloc

d’importància comunitària.


El Parc Natural del Delta de l'Ebre s'estén sobre les Terres de l'Ebre, a les

comarques del Baix Ebre i el Montsià, com un triangle delimitat per Amposta a

l'oest, l'Ampolla al nord i Sant Carles de la Ràpita al sud.

Extensió

8.445 ha terrestres i 564 ha marines


Municipis:(5) L'Ampolla, Amposta, Deltebre, Sant Carles de la Ràpita i Sant

Jaume d`Enveja.

Comarques:(2) Baix Ebre i Montsià.

Marca Turística

Terres de l`Ebre.


350


Flora: La major part del Delta de l'Ebre ha estat objecte d'una profunda

acció transformadora per a l'aprofitament agrícola. Els arrossars representen

l'hàbitat més estès al Delta, localitzats a la part baixa. A les vores de l'Ebre,

es troben els horts i arbres fruiters que ocupen petites extensions. Pel que fa

als hàbitats naturals presents dins el Parc Natural, els conreus herbacis

corresponen a l’hàbitat d'extensió més important, seguit dels vasts plans

costaners arenosos i les llacunes, sovint vorejades per canyissars i

jonqueres. També hi són presents dunes amb diferents comunitats vegetals,

salobrars, praderes marines, boscos de ribera i prats basòfils, entre d'altres.

Espècies remarcables inclouen Marsilea quadrifolia, Lonicera biflora, Bergia

aquatica, Lindernia dubia, Fraxinus oxycarpa, Limoniastrum monopetalum,

Tamarix boveana, Zygophyllum album i Zostera sp.

Fauna: El Delta de l'Ebre és important principalment per la gran diversitat i

abundància d'aus, i de peixos. És una de les zones més riques en avifauna de

Catalunya, i conté més de la meitat d'espècies presents a Europa. Destaquen

la gavina corsa (Larus audouinii), el xatrac becllarg (Sterna sandvicencis) i la

gavina capblanca (Larus genei), totes elles aus marines nidificadores al

Delta, així com també l’ànec blanc (Tadorna tadorna), el flamenc

(Phoenicopterus roseus), el capó reial (Plegadis falcinellus), la perdiu de mar

(Glareola pratincola) i la garsa de mar (Haematopus ostralegus). Pel que fa a

l'ictiofauna, hi són presents més de 50 espècies, algunes d'elles en perill

d'extinció com el samaruc (Valencia hispanica), el fartet (Lebias ibera) i la

rabosa de riu (Salaria fluviatilis). També conté una gran diversitat d'espècies

comercials, les quals inclouen l'anguila, el llobarro, la llisa i el llenguado.

Gea: Formacions geològiques destacables, tot i que s'han observat canvis

negatius en l'estat de conservació dels elements clau.

Patrimoni històric i arquitectònic més important: Informació no

disponible a les webs de Medi Ambient i de Turisme de Catalunya.


351

Volum de visitants

Al voltant de 165.000 visitants l’any (comptatge als centres de visitants). Estudi de

freqüentació 2004/2007 descarregable a la web de Medi Ambient amb nombre i

tipologia de visitants.


Centres de visitants/d’interpretació: Centre d’informació Ecomuseu de

Deltebre, Casa de la Fusta a l’Encanyissada.

Xarxa de senders: Xarxa d’itineraris senyalitzats en bicicleta. Inclouen

Ruta de les Llacunes (26 km), Ruta Ecomuseu-desembocadura (32 km), Ruta

Ecomuseu-Badia del Fangar (17 km), Ruta de la Bassa de les Olles, Ruta

L’Aldea-Camarles-Ampolla (24.3 km).

Punts d’informació:(44) Empreses turístiques, actuen com a punts

d’informació, oficines de turisme de Deltebre, Sant Carles de la Ràpita,

L’Ampolla, Les Cases d’Alcanar, Tortosa, Amposta, Sant Jaume d’Enveja i

Camarles.

Altres: Centre d’educació ambiental, centre de documentació, estació

biològica i centre de recuperació de fauna salvatge, observatoris d’espècies.


Formada per un Consell Directiu i una Junta Rectora amb 29 membres. Hi ha

representants de les diferents administracions (estatal, nacional, comarcal i

local), els principals actors socioeconòmics (agricultors, pescadors, caçadors,

sector turístic, etc), el Consell Interuniversitari i les associacions

conservacionistes.


352


Pla de gestió del Parc Natural del Delta de l’Ebre pel període 2005-2009, disponible

a

http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/parcs_de_catalunya/delta_ebre/Novetat

s/Aprovat_pla_gest_2005_2009.jsp?ComponentID=98512&SourcePageID=14318


Actualitzat i disponible a la pàgina del Parc dins la web de Parcs de Catalunya.

Inclou cursos, jornades i sortides.


Q de qualitat turística espanyola: Obtinguda l'any 2004.

Carta Europea del Turisme Sostenible: Obtinguda l’any 2007.

Altres: Diploma Turístic de Catalunya, 2008.

Distinció EDEN (European Destination of Excellence) l’any 2009, sota el lema

“Turisme a Zones Naturals Protegides” que promou la Direcció General de

Industria i empresa de la Comissió Europea.


Pàgina dins la web de Parcs Naturals de Catalunya del Departament de Medi

Ambient i Habitatge disponible a

http://mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/parcs_de_catalunya/delta_ebre/inici.jsp

?ComponentID=14315&SourcePageID=50136#1

Disponible en català, castellà i anglès (la darrera incompleta). Extensa informació

sobre dades generals de fauna, flora, itineraris i gestió. Aquesta informació es pot

descarregar en tríptics amb format pdf. La informació sobre equipaments i serveis

és incompleta (p.e. allotjament, museus) i dispersa (p.e. la informació sobre

activitats apareix en una altra pàgina a part a la d’activitats).


353

També disposa d’una pàgina a la web de Turisme de Catalunya, disponible a



en català, castellà, anglès, francès i alemany. Conté informació general sobre el

Parc, així com els principals atractius turístics de la zona (gastronomia, paisatge,

etc).


Marca turística Terres de l’Ebre:

www.terresdelebre.org

Pla de Dinamització Turística de Terres de l’Ebre:

www.pladeturisme.cat

La major part de les poblacions incloses donen informació del Parc o d’activitats

relacionades.


354




2 comarques.


% d’establiments

% de places

H 5* 0 0 0 0H 4* 2 186 40,00 22,60H 3* 4 734 50,00 62,20H 2* 15 535 48,39 45,00H 1* 7 191 46,67 51,07



L’oferta turística inclosa dins l’àmbit del Parc és relativament important ja que

representa quasi la meitat (49%) de l’oferta turística del territori. A més de les

residències secundàries que hi són nombroses, els càmpings són la modalitat

d’allotjament que ofereix més places turístiques.

Els 28 hotels situats a l’entorn del Parc són també una oferta turística considerable i

diversa, des de 4 a 1 estrella. Existeixen també 38 establiments de turisme rural

que representen el 54% del total de places de la comarca en aquesta modalitat.

Els 5 municipis que integren el Parc disposen d’oficina de turisme adherida a la

Xarxa d’Oficines de Turisme de Catalunya.


355


Baix Ebre

Els 2 municipis del Baix Ebre concentren el 46% del total de places d'allotjament

turístic de la comarca.

Destaquen d'aquests 2 municipis les 1993 vivendes de 2ona residència que hi ha a

l'Ampolla i els 19 allotjaments de turisme rural de Deltebre. En total, als municipis

integrats al parc es troba el 33% d'hotels de 4 estrelles de la comarca, el 50%

d'hotels de 3 estrelles, el 35% d'hotels de 2 estrelles, el 50% d'hotels de 1 estrella,

el 66% de càmpings, el 31% de vivendes de 2ona residència i el 62% de cases de

turisme rural.

Montsià

Els 3 municipis del Montsià concentren el 51% de places d'allotjament turístic de la

comarca. En aquest cas destaquen els 6 hotels de 2 estrelles i les 2162 vivendes de

2ona residència de Sant Carles de la Ràpita. En total, aquests municipis concentren

el 50% d'hotels de 4 estrelles i de 3 estrelles de la comarca, el 58% d'hotels de 2

estrelles, el 44% d'hotels de 1 estrella, el 42% de càmpings, el 48% de vivendes de

2ona residència, el 60% de cases de turisme rural i el 75% d'albergs.

Parc Natural Els Ports

356

PARC NATURAL ELS PORTS


357

CARACTERÍSTIQUES

Data declaració

2001


Parc Natural, Espai d’Interès Natural, Reserva Natural Parcial, Reserva Nacional de

caça. Zona d’Especial Protecció per a les Aus, Lloc d’Interès Comunitari.


Massís situat a les Terres de l’Ebre, entre les comarques del Baix Ebre, el Montsià i

la Terra Alta.

Extensió

35.050 ha (inclou 867 ha de reserva natural).


Municipis: (9) Alfara de Carles, Arnes, Horta de Sant Joan, Mas de

Barberans, Paüls, Prat de Compte, Roquetes, La Sénia, Tortosa.

Comarques: (3) Baix Ebre, el Montsià i la Terra Alta.

Marca Turística

Terres de l’Ebre.


358


Flora: La riquesa florística dels Ports es remarcable. La seva situació

geogràfica permet la presencia d’espècies eurosiberianes, boreoalpines i

mediterrànies, que en total sumen més de 1000 espècies. Aquestes inclouen

espècies relictes, rares i endèmiques. A la part basal, a les solanes i al

vessant oriental, domina la màquia de garric i margalló. Al vessant

occidental, domina el carrascar. L'estatge mediterrani està format de pinedes

de pinassa i de pi roig amb boixerola. També s'hi troben fagedes i teixedes,

localitzades als llocs més humits i dels estatges superiors. Altres comunitats

inclouen la brolla d’eriçó i els antil·lis de muntanya, pròpia de l'alta muntanya

mediterrània, i vegetació rupícola, la qual és rica en endemismes.

Fauna: Es caracteritza per ser biodiversa i abundant, sobretot a nivell de

mamífers, aus, rèptils i amfibis, amb espècies rares i endèmiques. L'element

més rellevant és la cabra salvatge, un endemisme dels Ports. D'entre els

mamífers destaquen la llúdriga, el gat fer i els quiròpters, que amb més de

20 espècies de rat-penat és una de les comunitats més importants de la

península ibèrica. De l'avifauna destaquen principalment els grans

rapinyaires, com el voltor, l’àliga daurada, l’àliga perdiguera, l'astor, el falcó

pelegrí i el duc. Pel que fa als rèptils i amfibis, més del 50% de totes les

espècies del país hi són presents. Hi destaquen el dragó rosat, el lludrió

ibèric, la serp de ferradura, la tortuga de rierol, el sargantaner petit i

l’escurçó ibèric.

Gea: Massís calcari que uneix el sistema ibèric amb la serralada litoral

catalana. Presenta un relleu abrupte, trencat per falles, i amb

encavalcaments. Destaquen el front de conglomerats septentrional, les

profundes gorges del sector occidental, i les muntanyes de gran alçada,

superior als 1000m. El cim més alt és el Mont Caro, amb 1.447 m.

Patrimoni històric i arquitectònic més important: Castell de Carles i

l'ermita de Sant Julià a Alfara de Carles, el museu Picasso i l’església de Sant

Joan Baptista d’Horta de Sant Joan, la catedral de Tortosa, la casa-palau

Despuig, el palau del Marqués de Bellet, el palau Oliver de Boteller i l’Església

de Santa Clara.


359

Volum de visitants

Estimació de 80.000 visitants l’any 2005.


Centres de visitants/d’interpretació: Centre d’informació al Baix Ebre, a

Roquetes, Centre d’informació al Montsià, a la Sènia, Moli de l'Oli d'Arnes, i

l’Ecomuseu dels Ports, a Horta de San Joan.

Xarxa de senders: Oferta d’itineraris a peu per a la descoberta de diverses

zones de lleure.

Punts d’informació: Oficina d’informació dels Ports. Oficines de Turisme

d’Horta de Sant Joan, de la Sènia i de Tortosa.

Altres: Allotjaments, refugis.


Òrgan rector: Junta Rectora, encarregada de proposar el pressupost,

coordinar i fer el seguiment de les actuacions. Promou mesures per a millorar

la protecció del Parc, el foment del coneixement, el gaudi ordenat dels seus

valors i afavorir les activitats tradicionals. Està format per representants de

Departaments de la Generalitat de Catalunya, l’Institut per al

Desenvolupament de les Terres de l’Ebre, Consells Comarcals, ajuntaments,

propietaris forestals i entitats conservacionistes.

Òrgan gestor: duu a terme una unitat tècnica específica, d’acord amb les

directrius de la Junta Rectora, l’assessorament de les entitats socials i

científiques i amb la participació efectiva, mitjançant el consell de

cooperació, de les entitats representatives dels sectors socials interessats.


360


Pla de gestió pel període 2006-2010 disponible a

http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/parcs_de_catalunya/ports/gestio/Memo

ria0106.jsp?ComponentID=15384&SourcePageID=15689#1


Programa d’activitats actualitzat, disponible a la web de Parcs de Catalunya del

Departament de Medi Ambient i Habitatge. També hi ha disponible un programa d’educació ambiental i oferta pedagògica.


La principal pàgina del Parc es troba a la web de Parcs de Catalunya, disponible a

http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/parcs_de_catalunya/ports/inici.jsp?Com

ponentID=15532&SourcePageID=50136#1

en català, castellà i anglès.





Dades sobre els municipis inclosos al parc no corresponen amb altres fonts

d’informació (web de Parcs de Catalunya del Departament de Medi Ambient i

Habitatge). Conté enllaços amb altres pàgines de la mateixa web amb una

descripció de cada municipi junt amb els principals elements turístics i històrics

d’interès, així com l’adreça de l’ajuntament i l’oficina de turisme. També conté

l’enllaç de la web dels Parcs de Catalunya del Departament de Medi i Habitatge.

Agenda d’activitats disponible. Manca informació sobre dades bàsiques del parc,

com localització, gestió, patrimoni natural i cultural. Informació sobre equipaments i

serveis turístics incomplerta. Disposa d’informació sobre allotjament als municipis

inclosos al Parc. No inclou el programa d’activitats del Parc, i l’agenda

d’esdeveniments turístics de cada municipi no està actualitzada.


361


Marca turística Terres de l’Ebre:

www.terresdelebre.org




362




3 comarques.

Tipus Nombre


d’establiments %

de places H 5* 0 0 0 0H 4* 1 144 20,00 17,50H 3* 2 278 22,22 23,05H 2* 8 379 19,51 27,83H 1* 2 102 10,53 17,80



Ens trobem en aquest cas amb un Parc d’una extensió relativament important i una

oferta turística molt reduïda, en comparació a molts d’altres Parcs Naturals de

Catalunya. Malgrat això, el conjunt de l’oferta inclosa dins el Parc representa el

12% del total de la zona.

Els establiments d’hoteleria, a part de la segona residència, són els que ofereixen

més places d’allotjament. Els 13 establiments de la zona disposen de 903 places

turístiques. Els municipis de l’àmbit del Parc disposen també d’1 càmping, 20

establiments de turisme rural amb 167 places i 61 restaurants.

Hi trobem 3 oficines de turisme adscrites a la Xarxa d’Oficines de Turisme de

Catalunya.


363


Terra Alta

Els municipis del parc que estan dins la Terra Alta aporten el 67% dels total de

places d'allotjament turístic de que disposa la comarca.

Dels 3 municipis, el que té l'oferta d'allotjament turístic més àmplia és Horta de

Sant Joan. Entre els 3 municipis aporten el 100% d'hotels de 3 estrelles de la

comarca, el 40% d'hotels de 2 estrelles, el 25% d'hotels de 1 estrella, el 100% de

càmpings, el 38% de 2ones residències i el 68% d'allotjaments de turisme rural.

Baix Ebre

Els municipis inclosos dins l’àmbit del Parc, representen tan sols el 10% del total de

l'oferta de places d'allotjament turístic de la comarca. Entre ells sobresurt Tortosa,

que és el que té l'oferta més extensa. Entre els 4 municipis s’inclou el 33% d’'oferta

d'hotels de 4 estrelles, el 25% de 2ones residències, i el 82% d'albergs de la

comarca.

Montsià

Els municipis que formen part de la comarca del Montsià tant sols representen el

1,8% del total d'oferta de places d'allotjament turístic que ofereix la comarca. Els

dos municipis que l’integren, aporten el 6% d'hotels de 2 estrelles, el 7% de 2ones

residències i el 25% d'albergs de la comarca.

Parc Natural de la Serra del Montsant

364

PARC NATURAL DE LA SERRA DEL MONTSANT


365

CARACTERÍSTIQUES

Data declaració

2002


Parc Natural, Espai d’Interès Natural, Reserva Natural Parcial. Zona d'Especial

Protecció per a les Aus, Lloc d’Importància Comunitària.


S’estén al sector occidental de la Serralada Prelitoral Catalana, a la comarca del

Priorat.

Extensió

9.242 ha


Municipis: (9) La Bisbal de Falset, Cabaces, Cornudella de Montsant, La

Figuera, Margalef, La Morera de Montsant, Ulldemolins, la Vilella Alta, la

Vilella Baixa.

Comarques: Priorat.

Marca Turística

Costa Daurada.


366


Flora: Inclou una bona representació d’hàbitats d’interès comunitari, alguns

dels quals són prioritaris, com els boscos submediterranis de pinassa i de

roure valencià, els herbassars megafòrbics, les comunitats rupícoles

mediterrànies i medieuropees, i les formacions lligades a ambients

dulciaqüícoles.

Fauna: Conté una de les diversitats faunístiques més riques de Catalunya.

Espècies remarcables que s’hi poden trobar inclouen el ratpenat de ferradura

gran (Rhinolophus ferrumequinum), el banyarriquer (Cerambix cerdo), la

llúdriga (Lutra lutra), la madrilla (Condrostoma toxostoma miegii), el cranc

de riu ibèric (Austrapotamobius pallipes), el turó (Mustela putorius), el gat

salvatge (Felis silvestris), l’àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus), l’àliga

daurada (Aquila chrysaetos) i el duc (Bubo bubo).

Gea: Formació de material calcari i altres materials més tous intercalats, que

resulten en un relleu abrupte, amb erosió diferencial ocasionada per l'acció

de l’aigua i el vent. Presenta el fenomen càrstic, amb barrancs i prominents

cingles. Les diferencies d’altitud entre les parts baixes i els cims, l’orientació i

l’orografia fan que els factors climàtics afavoreixin la presència de

microclimes molt variats.

Patrimoni històric i arquitectònic més important: Monestir de Bonrepòs,

Mare de Deu de Montsant, Cartoixa d'Escaladei, a Morera de Montsant-

Escaladei; capella de Sant Joan i ermites de Sant Roc i de la Foia, a Cabaces;

ermites de Sant Bartomeu, Sant Antoni de Padua i Santa Magdalena,

parròquia de Sant Jaume i santuari de Loreto, a Ulldemolins; ermita de Sant

Joan de Codolar, a Albarca; esglésies de Santa Llúcia i de Sant Joan Baptista

a la Viella Baixa.


367

Volum de visitants



Centres de visitants/d’interpretació: Oficina i Centre d’Informació del

Parc Natural a La Morera de Montsant.

Xarxa de senders: Oferta d’itineraris que inclouen punts d’interès, tant

culturals (ermites, masos) com naturalistes (flora, barrancs, rius, coves).

Punts d’informació: Punt d’Informació de Cornudella de Montsant, Punt

d’Informació de la Vilella Baixa, i Punts d’Informació de Cabacés, Margalef de

Montsant, Vilella Baixa, Ulldemolins, Cartoixa d’Escala Dei. Oficina de

Turisme de Falset.

Altres: Informació no disponible a la web.


Òrgan gestor: Departament de Medi Ambient i Habitatge, Direcció General

del Medi Natural, Servei de Parcs.


368




Cursos, activitats, exposicions, itineraris, Estació interactiva de flora del Montsant.


Pàgina del Parc a la web de Parcs de Catalunya del Departament de Medi Ambient

de la Generalitat de Catalunya, disponible en català, castellà i anglès a

http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/parcs_de_catalunya/montsant/inici.jsp

Conté informació sobre el patrimoni natural i cultural, gestió, itineraris, agenda

d’activitats, i equipaments i serveis turístics del Parc.

Informació turística addicional del Parc disponible a la web de Turisme de Catalunya,

en català, castellà, anglès, francès i alemany, disponible a

www10.gencat.net/pls/turistex/p03.recurs3?dm=01&rcrs=EN&cdnt=000003&mrc=


Conté dades sobre l’oferta d’allotjament i indrets d’interès als municipis que

conformen el Parc.


Marca turística Costa Daurada:

www.costadaurada.org

Turisme Priorat:

www.turismepriorat.org


369




comarca.


% d’establiments

% de places

H 5* 0 0 0 0H 4* 0 0 0 0H 3* 0 0 0 0H 2* 4 48 36,36 29,81H 1* 2 38 50,00 67,86

Total hotels 6 86 Càmpings 2 475 66,67 55,69Turisme Rural 18 150 43,90 43,73Albergs 0 0 2ona Residència 1044 41,59 TOTAL DE LA

ZONA Restaurants 14 43,75 TOTAL 711 41,61 48,93 Ens trobem de nou en un Parc Natural de petita dimensió situat en un entorn rural,

amb una capacitat turística molt limitada. No obstant i això, la concentració d’oferta

a l’entorn del Parc és bastant considerable, ja que les 711 places turístiques (no

s’inclouen albergs i segones residències) que ofereixen aquests municipis

representen el 49% del tota de l’oferta de la zona.

És de destacar en la seva distribució, l’oferta de turisme rural amb 18 establiments i

150 places i la poca estructura hotelera de la zona amb 6 establiments i 86 places,

en hotels de 2 i 1 estrella, que es correspon a una estructura turística d’una àrea

poc desenvolupada.

L’aposta pública pel turisme queda reflectida pel fet que 5 dels 9 municipis del Parc

disposen d’oficina de turisme adscrita a la Xarxa d’Oficines de Turisme de

Catalunya.


370


Priorat

Com ja s’ha esmentat, els municipis no disposen d’hotels de 3 estrelles o categoria

superior. Sí que n'hi ha en canvi, 4 de 2 estrelles, que representa el 36% del total

de la comarca, i 2 de 1 estrella, que representa el 50% del total de la comarca.

Aquests municipis disposen de 2 càmpings, que representen el 66% del total

d'oferta de càmpings de la comarca.

Pel que fa a les vivendes de segona residència, representen el 41% de vivendes de

la comarca. Finalment, concentren el 43% d'establiments de turisme rural i el

mateix percentatge, de restaurants de la comarca.

Parc Natural del Cap de Creus

371

PARC NATURAL DEL CAP DE CREUS


372

CARACTERÍSTIQUES

Data declaració

1998 . És el primer Parc marítim terrestre del país.


Parc Natural, Espai d’Interès Natural, Paratge Natural d’Interès Nacional (PNIN),

Reserva Natural Integral, Reserva Natural Parcial. Zona d'Especial Protecció per a

les Aus, Lloc d’Importància Comunitària, Zona Especialment Protegida d’Importància

per al Mediterrani.


Es troba situat a la part més oriental de la península ibèrica, a l'extrem mediterrani

del Pirineu axial.

Extensió

13.843 ha; 10.780 ha terrestres (inclou 3.276 ha de PNIN i 980 ha de reserves

natural) i 3.064 ha marines (inclou 835 ha de reserves naturals).


Municipis: Cadaqués, Llançà, Palau-saverdera, Pau, El Port de la Selva,

Roses, La Selva de Mar, Vilajuïga.

Comarques: Alt Empordà.

Marca Turística

Costa Brava.


373


Es el tercer espai natural protegit a Catalunya amb més espècies de flora vascular

catalogades com rares.

Flora: Inclou ambients marítims i terrestres de gran bellesa. La part

terrestre està dominada per màquies i les brolles, on les espècies més

freqüents son el llentiscle, el càdec, el bruc boal i d’escombres, l'estepa

negra, la borrera i la blanca, i l'argelaga. Al litoral destaquen l’armèria del

Rosselló, l’ensopeguera i la Seseli farrenyi (espècie endèmica), totes elles

espècies protegides. De la flora submarina hi destaquen les praderies de

posidònia, d’algueró i de zostera. Altres espècies, també protegides, inclouen

la folguerila, la lleterassa arbòria, l’olivella i el coixí de monja o tragacant de

Marsella.

Fauna: L'avifauna és l'element terrestre més remarcable, sobretot durant a

la primavera i la tardor, quan es produeixen els períodes migratoris. Hi

destaquen l’àguila cuabarrada (Hieraetus fasciatus), el falcó pelegrí i el duc a

la part terrestre, així com la baldriga, el xatrac (Sterna sp.) i el mascarell

dins l’àmbit marí. Altres especies terrestres d’interès inclouen el coleòpter

Pseudochlamys raholai, l’heteròpter Campylosteia serena i el cargol

Mastigophallus rangianus, així com diverses espècies de rèptils (tortuga de

rierol (Mauremys leprosa)) i la major part d’espècies d'amfibis presents al

país. A la part marítima, destaca el fons marí, amb corall vermell i

gorgònies, la llagosta i el llogant, així com la gran diversitat d'ictiofauna

(sarg, oblada, salpa, escorpora, nero).

Gea: Configuració geològica remarcable, amb estructures i afloraments que

formen un conjunt únic al món.

Patrimoni històric i arquitectònic més important: Els elements més

importants són el Monestir de Sant Pere de Rodes, els jaciments arqueològics

marítims i terrestres a Portlligat i la Casa Museu Dalí, Cadaqués, etc.


374

Volum de visitants



Centres de visitants/d’interpretació: Centre d’informació i oficina al

Palau del Abat. Monestir de Sant Pere de Rodes.

Xarxa de senders: GR11 i GR92, camins medievals.

Punts d’informació: Espai Cap de Creus. Oficines de Turisme de Cadaqués,

El Port de la Selva, Llançà i Roses. Properament s’obrirà un CAT (Centre

d’Acollida Turística) a Vilajuïga.

Altres: Servei de guies del Parc.


Òrgan gestor

Junta Rectora del Parc, formada per representants de les diverses

administracions, inclosos els ajuntaments implicats i també el Consell del Alt

Empordà.

Consell de Cooperació format per representants d’entitats diverses (més de

25).


375


Disposa de Pla Especial aprovat l’any 2006, disponible a

http://mediambient.gencat.net/cat/el_departament/actuacions_i_serveis/legislacio/

natura/espais_naturals/RESOLUCI_MAH_2618_2006.jsp?ComponentID=112052&So

urcePageID=15665#1 .


Oferta d’activitats actualitzada disponible a la web de Parcs Naturals de Catalunya,

que inclou 12 itineraris que es poden descarregar.

També dins el Parc s’inclou el Monestir de Sant Pere de Rodes amb una oferta de

visites guiades, concerts i altres activitats.




http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/parcs_de_catalunya/cap_de_creus/inici.

jsp?ComponentID=15660&SourcePageID=50136#1

disponible en català, castellà i anglès. Disposa d’informació sobre figures de

protecció, patrimoni natural, activitats i itineraris.

També disposa d’una pàgina a la web de Turisme de Catalunya,



la qual conté informació sobre llocs d’interès als municipis, allotjament,

equipaments i serveis, etc.


376


Patronat de Turisme Costa Brava Girona:

www.costabrava.org

Consell Comarcal Alt Empordà:

www.empordaturisme.com




377




comarca


% establiments

% de places

H 5* 1 62 50,00 35,63H 4* 2 350 18,18 49,09H 3* 23 4514 54,76 65,85H 2* 40 2191 50,63 60,66H 1* 27 1535 38,03 56,21



La distribució de places dels municipis inclosos dins el Parc de Cap de Creus

reflecteix d’una forma molt contundent el caràcter eminentment turístic de l’entorn

on es troba. Tot i que els municipis que hi estan adscrits, representen únicament el

28,2% del total de places d’allotjament de la comarca.

El nombre d’establiments més notori és el d’hotels, sobretot de categoria mitjana-

baixa. El nombre total de places d’aquest sector és de 8.652.

En canvi, l’oferta de turisme rural és molt petita, només 3 establiments amb 34

places i molt poc significativa respecte a la comarca (4,1%).

L’oferta de segona residència és molt important i també cal destacar el nombre

elevat de restaurants existents.

Dels 8 municipis que configuren l’entorn del Parc, 4 disposen d’oficina de turisme

adscrita a la Xarxa d’Oficines de Turisme de Catalunya.


378


Alt Empordà

Els municipis situats a la zona litoral tenen un pes turístic molt important. Roses és

el municipi amb major oferta d’allotjament turístic, disposa de un hotel de 5

estrelles, 2 de 4 estrelles, 18 de 3 estrelles, 16 de 2 estrelles i 12 de 1 estrella. A

més, té 4 càmpings, més de 17.000 habitatges de 2ona residència, i 2 albergs

En total, els municipis que formen el Parc Natural del Cap de Creus representen el

50% del total d'hotels de 5 estrelles de la comarca, el 18% dels hotels de 4

estrelles, el 54% d'hotels de 3 estrelles, el 50% d'hotels de 2 estrelles, el 38%

d'hotels de 1 estrella, el 27% de càmpings, el 54% d'allotjaments de 2ona

residència i el 27% d'albergs.

Parc Natural els Aiguamolls de l’Empordà

379

PARC NATURAL DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ


380

CARACTERÍSTIQUES

Data declaració

1983


Parc Natural, Reserva Natural Integral, Reserva Natural Parcial. Conveni de zones

humides d’importància internacional, Zona d’Especial Protecció per a les Aus. També

proposat Reserva de la Biosfera del Programa MAB de la UNESCO.


Es troba situat a la confluència dels rius Muga i Fluvià, a la comarca de l’Alt

Empordà.

Extensió



Municipis: (9) L’Armentera, Castelló d’Empúries, l’Escala, Palau-saverdera,

Pau, Pedret i Marzà, Peralada, Roses, Sant Pere Pescador.

Comarques: Alt Empordà.

Marca Turística

Costa Brava.


381


Flora: Inclou una diversitat d’hàbitats amb vegetació especialitzada en

ambients aquàtics. Hi destaca la vegetació pròpia de sòls salins, amb

salicòrnies, salat blanc, jonc marí, espartina i lliri blau; la vegetació de

sorrals amb jull de platja i borró; i la ripisilva, amb salzes, àlbers, pollancres,

canyissars i jonqueres. Altres hàbitats que s’hi poden trobar inclouen zones

marines de fons sorrenc, prats de pastura, estanys i aiguamolls d’aigua

dolça.

Fauna: Espai natural especialment important per a les aus aquàtiques, amb

329 espècies d’aus censades, de les quals 82 hi nidifiquen. Conté el nombre

més elevat d’espècies vertebrades amenaçades. Espècies rellevants inclouen

el bitó (Botaurus stellaris), la trenca (Lanius minor), l’espinós (Gasterosteus

aculeatus), el fartet (Aphanius iberus) i la tortuga de rierol (Mauremys

caspica).

Gea: Hi destaquen les llacunes litorals.

Patrimoni històric i arquitectònic més important: Església de Santa

Maria (Castelló d’Empúries), Castell de Peralada, rutes megalítiques de Pau,

Palau-Saverdera i Roses, on destaca el dolmen de la Creu d’en Cobertella de

Roses.


382

Volum de visitants

No disponible a la web.


Centres de visitants/d’interpretació: Centre d’informació del Parc ‘El

Cortalet’ a Castelló d’Empúries.

Xarxa de senders: Xarxa d’itineraris a peu GR-92 i rutes en BTT.

Punts d’informació: Oficines de Turisme de Castelló d’Empúries,

Empuriabrava, Peralada, Roses, Sant Pere Pescador i L’Escala.

Altres: Centre de documentació, estació meteorològica, escola de natura,

reintroducció d’espècies, reproducció d’espècies, recuperació d’espècies,

observatori d’espècies, plafons informatius. Centre BTT. Visites guiades.


Disposa d'un òrgan rector, la Junta de Protecció on hi ha representants dels

Departaments de la Generalitat, ajuntaments i Consell Comarcal, associacions de

propietaris, associacions de protecció de la natura, Consell Universitari de Catalunya

i de l’Institut d’Estudis Catalans.


383


Pla Especial de Protecció no disponible a la web.


Programa de sortides actualitzat, disponible a la pàgina del parc a la web de Parcs

de Catalunya (www.parcsdecatalunya.net).


Pàgina del Parc a la web de Parcs Naturals de Catalunya del Departament de Medi i

Habitatge, disponible a

http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/parcs_de_catalunya/aiguamolls/inici.jsp

?ComponentID=15924&SourcePageID=50136#1

en català, castellà i anglès. Disposa d’informació sobre el patrimoni natural del Parc,

figures de protecció, activitats i itineraris. Manca d’informació sobre gestió,

patrimoni cultural, així com d’altres equipaments i serveis turístics (allotjament,

etc).




&cmrc=&mun=&lcltt=&gr=&sgr=&prd=&tpsBarra=RD.

Conté una breu descripció útil sobre la localització, el patrimoni natural, els serveis i

l'agenda d’activitats del Parc. També disposa d’informació sobre el patrimoni històric

i arquitectònic de determinats municipis, així com de la oferta d'allotjament, i links

de webs externes. Manca d’informació detallada sobre els equipaments del Parc.

Links d’interès (visitats per última vegada el 19 d’octubre de 2009):

Marca turística Costa Brava:

www.costabrava.org




384




comarca


% d’establiments

% de places

H 5* 2 174 100,00 100H 4* 4 450 36,36 63,11H 3* 21 5058 50,00 73,79H 2* 20 1444 25,32 39,98H 1* 20 1340 28,17 49,07

Total hotels 67 8466 Càmpings 16 22384 48,48 69,55Turisme Rural 19 180 17,92 21,66Albergs 4 22,22 2ona Residència 23900 51,90 Restaurants 261 35,90 TOTAL DE LA

ZONA TOTAL 31030 51,48 65,88

Ens trobem de nou amb un entorn del Parc en què el turisme hi té un paper

primordial. En aquest cas, el conjunt de l’oferta turística dels municipis que formen

part del Parc és de 31.030 places, el què significa el 66% del total de la comarca.

Els càmpings són, conjuntament amb el turisme residencial, l’oferta turística més

estesa, amb 22.384 places de 16 establiments.

Pel que fa a l’hoteleria, hi ha 67 establiments de totes les categories, amb 8.466

places.

L’oferta de turisme rural és molt més significativa en aquest cas que al Cap de

Creus ja que les 180 places existents, representen el 22% del conjunt de la

comarca.

El nombre de restaurants també és molt important, com en el cas del Parc Natural

del Cap de Creus.

Dels 9 municipis integrats dins el Parc, 5 tenen oficina de turisme adherida a la

Xarxa d’Oficines de Turisme de la Generalitat.


385


Alt Empordà

Els municipis que formen el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà tenen molt

pes respecte a l'oferta turística de la comarca. Els 2 hotels de 5 estrelles, situats

un Peralada i l'altre a Roses, són el 100% de l'oferta d'aquests tipus d'establiments

que disposa la comarca.

Entre els municipis que formen el parc també hi ha el 50% de l'oferta d'hotels de 3

estrelles, així com el 48% de l'oferta de càmpings. Les 2ones residències també

tenen un pes important, les que es troben dins els municipis del parc representen el

52% del total de la comarca.

Els càmpings representen el 69% del total de l'oferta de càmpings de la comarca, ja

que només el municipi de Sant Pere Pescador ja representa gairebé el 50% de

places de càmping de tot l'Alt Empordà.

386

BIBLIOGRAFIA GENERAL

AFIT. AGENCE FRANÇAISE DE L'INGÉNIERIE TOURISTIQUE. La pratique de la

randonnée pédestre en séjour touristique en France. Les Cahiers de l'AFIT. Paris,

2003.

AFIT. AGENCE FRANÇAISE DE L'INGÉNIERIE TOURISTIQUE. Sites Naturels.

Contribution du Tourisme à leur gestion et entretien. Les Cahiers de l'AFIT. Paris,

2000.

ÁLVAREZ ÁLVAREZ, B.; RODRÍGUEZ DEL BOSQUE RODRÍGUEZ, I. y SAN MARTÍN

GUTIÉRREZ, H. Recomendaciones para la comercialización de los espacios naturales

protegidos. El caso del Parque Nacional Picos de Europa. Revista asturiana de

economía. Nº 39. P. 87-106. Espanya, 2007.

ANDRÉ, M.; CAMPILLO, X.; CÀNOVES, G.; GONZÀLEZ, F.; GILI, M.; LÓPEZ-MONNÉ,

R.; NEL�LO, M.; PÉREZ, C.; PRATS. Turisme Sostenible: experiències europees

aplicables a Catalunya. Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible

(CADS). Generalitat de Catalunya, Secretaria de Comerç i Turisme. Barcelona,

2007.

BECH, J.M.; SALLENT, O; KRICHNER, E. i COTS, F. La gestió del sector del turisme

actiu a Catalunya. CRIIT. Barcelona, 2007.

BLÁZQUEZ SALOM, M. Los usos recreativos y turísticos de los espacios naturales

protegidos. El alcance del ocio en el medio natural de Mallorca. Investigaciones

geográficas, núm. 19. Pgs.105-126. 1998.

CATALUNYA TURISME. La imatge turística de Catalunya. Catalunya Turisme.

Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2008.

CHICA RUIZ, J.A. Conservación y desarrollo en el litoral español y andaluz:

Planificación y gestión de espacios protegidos. Editorial CEP, 2008.

CRIT. La gestió del sector del turisme actiu a Catalunya.2007

DIEGO LIAÑO, C.; GARCÍA CORDON, J.C. Los espacios naturales protegidos.

Editorial Davinci. Barcelona, 2007.

387

DIRECCIÓN GENERAL DE LA RED DE ESPACIOS NATURALES PROTEGIDOS. Gestión

del Uso Público en la RENPA. Consejería de Medio Ambiente. Junta de Andalucía.

Andalusia, 2003.

DIRECTION DES ÉTUDES ÉCONOMIQUES ET DE L’ÉVALUATION

ENVIRONNEMENTALE. Le tourisme de nature en France et ses potentialités de

developpement. Évaluation. Hors-série 07. França, 2007.

DURÁN BASTOS, D. La participación social en los planes de desarrollo sostenible de

parques naturales. Los talleres de participación estratégica. VIII Jornadas de

Economía Crítica. Área temática Economía Regional y Territorio.

EAGLES, P.; McCOOL, S.; i HAYNES, C. Turismo sostenible en áreas protegidas.

Directrices de planificación y gestión. Organización Mundial del Turismo, 2002.

EUROPARC-España. Anuario del estado de los espacios protegidos naturales.

Madrid, 2007.

EUROPARC-España. Conceptos de uso público en los espacios naturales protegidos.

Nº 1. Editado por la Fundación Fernando González Bernález. Madrid, 2005.

EUROPARC-España. Conceptos de uso público en los espacios naturales protegidos.

Nº 3. Editado por la Fundación Fernando González Bernález. Madrid, 2005.

EUROPARC-España. Conclusiones Sesiones de Trabajo. XV Congreso EUROPARC-

España. Comillas. Madrid, 2009.

EUROPARC-España. Memoria de Actividades EUROPAC España. Madrid, 2008.

EUROPARC-España. Plan de acción para los espacios naturales protegidos del

Estado español., 2002.

EUROPARC-España. Programa de trabajo para las Áreas Protegidas 2009-2013.

Madrid, 2009.

FLORES RUIZ, D. La demanda turística de los parques naturales andaluces.

Competitividad sostenible de los espacios naturales protegidos como destinos

turísticos. Un análisis comparativo de los parques naturales Sierra de Aracena y los

388

Picos de Aroche y Sierras de Cazorla, Segura y las Villas. Tesis doctorales de

Economía. Universidad de Málaga.

http://www.eumed.net/tesis/2008/dfr/demanda%20turistica%20de%20los%20par

ques%20naturales%20andaluces.htm

GENERALITAT DE CATALUNYA. Memòria anual. Parc Natural de Cadí-Moixeró.

Departament de Medi Ambient i Habitatge. Barcelona, 2008.

GENERALITAT DE CATALUNYA. Memòria anual. Parc Natural de l’Alt Pirineu.

Departament de Medi Ambient i Habitatge. Barcelona, 2008.

GONZÁLEZ MOLINA, A. Rasgos caracterizadores del turismo activo y turismo activo

y turismo deportivo e importancia económico.social y esrtuctural de las nuevas

formas emergentes. Acción Motriz. Revista Nº 1. 2008.

http://www.accionmotriz.com/articulos%20n1/rasgos%20caracterizaciones%20del

%20turismo%20activo%20y%20turismo%20deportivo.pdf

GRUPO DESARROLLO RURAL SIERRA DE LAS NIEVES. Andalucía rural. Nueva

Estrategia Rural de la Sierra de la Nieves 2007-2013.

GUARDIA CARBONELL, C. El turismo rural en la región de l’Alt Pirineu y l’Aran

(Cataluña): Análisis de la evolución de la oferta y su distribución espacial. XI

Coloquio Ibérico de Geografía. Alcalá, 2008.

GUÍAS TURÍSTICAS TEMÁTICAS. Ecoturismo Extremadura. Junta de Extremadura.

2008.

INSTITUCIÓ CATALANA D’HISTÒRIA NATURAL. Protegits, de fet o de dret? Primera

avaluació del sistema d’espais naturals protegits de Catalunya a través del marc

metodològic de la Comissió Mundial d’Àrees Protegides de la Unió Internacional per

a la Conservació de la Natura (UICN). Barcelona, 2008.

INSTITUT PER AL DESENVOLUPAMENT I LA PROMOCIÓ DE L’ALT PIRINEU I ARAN.

Pla Estratègic de Senderisme de l’Alt Pirineu i Aran. Generalitat de Catalunya,

departament de Política Territorial i Obres Públiques. 2008.

INSTITUTO DE TURISMO DE ESPAÑA. Turismo de Montaña. Madrid, 2009.

389

INSTITUTO PARA LA CALIDAD TURÍSTICA ESPAÑOLA. Sistema de calidad de uso

público de los espacios naturales protegidos. Introducción a la norma. Edición 1.1.

Madrid, 2002.

MARCHENA GÓMEZ, M.; FERNÁNDEZ TABALES, A.; HERNÁNDEZ MARTÍNEZ, E. i

VELASCO MARTÍN, A. Ocio y Turismo en los Parques Naturales Andaluces. Dirección

General de Turismo. Consejería de Economía y Hacienda. Junta de Andalucía. 1992.

MINISTERIO DE INDUSTRIA, TURISMO Y COMERCIO. El turismo de naturaleza en

España y su plan de impulso. Estudios de productos turísticos. Ministerio de

Industria, Turismo y Comercio. 2004.

MINISTÈRE DE L’ECOLOGIE, DE L’ÉNERGIE, DU DÉVELOPPEMENT DURABLE ET DE

LA MER. Suivi de la demande touristique

MUÑOZ FLORES, J.C. Turismo en los espacios naturales, algo más que una moda

reciente. Boletín de la A.G.E. Nº 46. p. 291-304. 2008.

ÖKOLOGISCHER TOURISMUS IN EUROPA E.V. Gute Beispiele aus der deutscher

Tourismuswirtschaft und den Regionen. 2008.

ORGANIZACIÓN MUNDIAL DEL TURISMO. Ordenación de los Parques Nacionales y

Zonas Protegidas para el Turismo. Primera edición. Madrid, 1992.

ORGANIZACIÓN MUNDIAL DEL TURISMO. El mercado español del ecoturismo.

Informe especial. Sección de Desarrollo Sostenible del Turismo. 2002.

ORGANIZACIÓN MUNDIAL DEL TURISMO. El mercado francés del ecoturismo.

Informe especial. Sección de Desarrollo Sostenible del Turismo. 2002.

PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA. Programa d’actuacions

de la Carta Europea del Turisme Sostenible a la Garrotxa (2006-2010). Olot, 2006.

PÉREZ DE LAS HERAS, M. La guía del Ecoturismo, o cómo Conservar la Naturaleza

a través del Turismo. Ediciones Mundi-Prensa. 2ª edición. Madrid, 2003.

PLAZA GUTIÉRREZ, J.I. i HORTELANO MÍNGUEZ, L.A. “Propuestas institucionales

para fomentar el turismo en espacios naturales protegidos: Valoración del

“Programa Parques Naturales en Castilla y León” y su incidencia en la Montaña

390

Palentina”. Publicaciones de la Institución Tello Téllez de Menses. Pags. 478-497.

2006.

PROTURISME. Les Vacances des Français pour l’eté 2009, quels comportements

face à la crise? 2009.

PULIDO FERNÁNDEZ, J.I. La calidad del turismo. 5º Congreso de Turismo

Universidad y Empresa, Comunitat Valenciana. Benicàssim, 2002.

PULIDO FERNÁNDEZ, J.I. Modelos para la gestión turística de parques naturales.

Una propuesta para España. Papers de turisme. Nº 45. P. 21-39. 2009.

RUIZ DE LARRAMENDI, A.; BÁSCONES CARRETERO, J.C.; FERNÁNDEZ TRUJILLO,

J.B.; MAYOL SERRA, J. i SARGATAL VICENS, J. Espacios Naturales Protegidos de

España. Guía topogràfica. Madrid, 1992.

SALAS ROJAS, J.M. La interpretación en el Uso Público de los Espacios Naturales

Protegidos. Programa: V jornadas y asamblea general ordinaria de la Asociación

para la Interpretación del Patrimonio. 2006.

SECRETARIA DE COMERÇ I TURISME. Pla Estratègic del turisme a Catalunya 2005-

2010. Generalitat de Catalunya, Departament d’Innovació, Universitats i Empresa.

SECRETARÍA DEL CONVENIO SOBRE LA DIVERSIDAD BIOLÓGICA. Directrices

internacionales para actividades relacionadas con el desarrollo del turismo

sostenible en ecosistemas y habitats terrestres marinos y costeros vulnerables de

gran importancia para la diversidad biológica y áreas protegidas, incluidos los

ecosistemas ribereños y de montañas frágiles. Montreal, 2004.

SECRETARIA GENERAL DE TURISMO. Informe de síntesis del estudio de demanda

de turismo ornitológico en Extremadura. Secretaría General de Turismo. 2007.

TAPPER, R. Wildlife watching and tourism: a study on the benefits and risks of a

fast growing tourism activity and its impacts on species. UNEP/CMS. 2006.

TURISME GARROTXA. Memòria d’actuacions. Olot, 2006.

391

TURISMO, MEDIO AMBIENTE Y SOCIEDAD. Configuración de nuevos productos

turísticos de naturaleza. Ministerio de Industria, Turismo y Comercio. Gobierno de

España. 2009.

VI JORNADAS EUROPEAS DE PARQUES CON CARTA EUROPEA DE TURISMO

SOSTENIBLE. Junta de Andalucía, 2009.

VII CONGRESO NACIONAL DEL MEDIO AMBIENTE. Turismo y espacios naturales

protegidos, tendencias tras el congreso Mundial de Parques. Ministerio de Medio

Ambiente.

ESTRATÈGIA DE DESENVOLUPAMENT DE TURISME DE NATURA...

Documents

Transcript of ESTRATÈGIA DE DESENVOLUPAMENT DE TURISME DE NATURA...