ESTRATÈGIA D'INVERSIÓ SETEMBRE DEL 2019 · Aquest document l’ha elaborat CaixaBank, SA...

SETEMBRE DEL 2019

Entorn de mercats

Renda fixa

Renda variable

Indicador del mes

Visió per actius

ESTRATÈGIA D' INVERSIÓ

Aquest document l’ha elaborat CaixaBank, SA (CaixaBank) amb la finalitat de proporcionar informació general en la data d’emissió de l’informe. Les opinions que s’hi expressen, la informació i els aspectes financers, econòmics i/o de mercat no són en cap cas definitius, i poden variar sense avís previ. Ni CaixaBank ni cap de les empreses del Grup assumeixen el compromís de comunicar aquests canvis ni d’actualitzar el contingut d’aquest document. Ni el document ni el contingut són cap oferta, invitació o sol.licitud de compra o subscripció de valors o d’altres instruments, ni de realització i cancel.lació d’inversions, ni tampoc poden servir de base en contractes, compromisos o decisions de cap mena ni es poden interpretar com a assessorament legal, financer, comptable o fiscal. Aquest informe no presta assessorament financer personalitzat. S’ha elaborat independentment de les circumstàncies i els objectius financers particulars de les persones que el reben. La informació que s’hi inclou s’ha obtingut de fonts públiques que es consideren fiables i, tot i que s’ha tingut una cura raonable per garantir que no sigui incerta ni inequívoca quan es publiqui, no manifestem que sigui exacta ni completa i no s’hi ha de confiar com si ho fos. Ni CaixaBank ni les empreses del grup assumeixen cap responsabilitat per pèrdua, directa o indirecta, que pugui resultar de l’ús de la informació que ofereix aquest informe. Addicionalment, ni CaixaBank ni les empreses del Grup accepten cap responsabilitat per la utilització que faci d’aquest informe qualsevol tercer que no sigui el destinatari. Els comportaments de variables en el passat poden no ser un bon indicador de resultat en el futur. Si vol informació addicional a la informació que conté aquest informe, la pot demanar en qualsevol oficina de Banca Privada de CaixaBank, SA © CaixaBank, SA. Tots els drets reservats. En particular, se’n prohibeix la reproducció, la comunicació i l'accés a tercers no autoritzats.

SETEMBRE DEL 2019PÀG. 4

Resum d’estratègia d’inversió


© CaixaBank, SA. Tots els drets reservats. En particular, se’n prohibeix la reproducció, la comunicació i l’accés a tercers no autoritzats.SETEMBRE DEL 2019PÀG. 5

Entorn de mercats

• Xàfecs aïllats

• L’economia no és cosa de fe

Renda fixa

• Tipus d’interès, fins al (menys) infinit i més enllà

• El crèdit ens paga, però poc

Renda variable

• El desert dels rendistes

• Si vol rendes i poc risc no ho dubti, compri borsa

Indicador del mes

• En borsa els preus fluctuen, però els guanys pugen

Entorn de mercat



Xàfecs aïllats

Els mesos d'estiu ens han donat les "emocions" usuals en períodes d'escassa liquiditat, augmentades enguany per la capacitat de Trump per generar titulars escandalosos.

El conjunt de juliol i agost ha estat, amb tot, positiu per al conjunt dels mercats. Per a un inversor en euros, els índexs de renda variable han guanyat prop d'un 2 %.

En els últims anys els titulars de la premsa oculten dues tendències molt positives, la de la borsa i la de l'economia. Comprant un fons de borsa global, la rendibilitat en 12 mesos ha estat del 5 %; en dos anys, del 20 %; en tres, del 30 %, i anar fent. També en els últims dotze mesos la taxa d'atur ha caigut prop d'un punt; un i mig, en dos anys; dos i mig, en tres anys, i també anar fent. La lectura de la premsa, però, només

ens alerta de caigudes borsàries i d'una recessió que des de fa un lustre està sempre a la cantonada.

És cert que la tendència alcista està sent excepcionalment volàtil en la borsa, però no en l'economia. La percepció del cicle econòmic està molt influïda per l'evolució del sector industrial.

Per raons històriques, la indústria és l'únic sector per al qual hi ha dades mensuals fiables, que a més es publiquen gairebé sense retard.

No obstant això, l'activitat industrial és molt més volàtil que la de la resta de l'economia, i el seu pes en el total d'activitat és cada vegada menor. Elaborar dades sobre la resta dels sectors és molt més difícil, el que significa menys fiabilitat, menor periodicitat i major retard en la publicació.

El resultat és que seguim usant una informació que cada vegada té menys rellevància per explicar el cicle.

És el cas actual, dades industrials recessives alhora que una economia amb un molt bon ritme de creixement.

La debilitat del sector industrial té el seu origen en la caiguda de la inversió empresarial. La incertesa sobre el final de la guerra comercial paralitza les decisions, tant de les empreses que es poden veure perjudicades com de les potencialment beneficiades.

La incertesa és el veritable llast que Trump imposa a l'economia mundial. La resta de l'economia no s'ha vist afectada; des que va començar l’any, el creixement de les vendes al detall s'ha accelerat, tant a la zona euro com als EUA.

Els empresaris hauran d'invertir per satisfer aquest increment en la demanda i probablement veurem una acceleració del cicle industrial durant l'hivern. No confonguem una situació de ruixats aïllats amb la "gota freda".

Font: Bloomberg i elaboració pròpia

Variació de l’atur en els cinc primers mesos de l’any

-10 %

-8 %

-6 %

-4 %

-2 %

0 %

2 %

4 %

6 %

8 %

10 %

-5 %

-4 %

-3 %

-2 %

-1 %

0 %

1 %

2 %

3 %

4 %

5 %

Vendes al detall (sense aliments ni combustibles)

Producció industrial (dreta)

Ag

.-99

Ag

.-00

Ag

.-01

Ag

.-02

Ag

.-03

Ag

.-04

Ag

.-05

Ag

.-06

Ag

.-07

Ag

.-08

Ag

.-09

Ag

.-10

Ag

.-11

Ag

.-12

Ag

.-13

Ag

.-14

Ag

.-15

Ag

.-16

Ag

.-17

Ag

.-18

Entorn de mercat



L’economia no és cosa de fe

Els països en què el sectorindustrial pesa més són també els més capacitats per estimular la seva economia. La presència d'un sector industrial amb molt de pes està associada a comptes exteriors en superàvit.

Dit d'una altra manera, els països industrials són també països amb excés d'estalvi. Això implica que poden destinar aquest excés d'estalvi a estimular la seva pròpia demanda interna, ja sigui amb despesa pública o bé reduint impostos.

Els països asiàtics ja han iniciat aquest camí amb més o menys intensitat.

La Xina ho està fent gradualment des del 2018, però ha intensificat el seu esforç aquest estiu.

Corea del Sud, Indonèsia, l'Índia i Malàisia també han incrementat l'estímul fiscal, de manera molt important en el cas de Corea.

El Japó ha afegit tantes mesures per compensar l'increment de l'IVA, que ha acabat sent un paquet d'estímul.

El país que falta és, per descomptat, Alemanya. Alemanya pot i ha d’ajudar el seu sector industrial a superar el mal moment; el problema és que en aquest país el deute no s'estudia a les escoles d'economia, sinó en les de teologia.

La Constitució alemanya obliga l'Estat a mantenir un lleuger superàvit al llarg del cicle econòmic, amb l'única excepció de "situacions d'emergència o catàstrofes naturals". El compliment d'aquesta llei ha portat Alemanya a un dèficit d'inversió pública del qual

ja es ressent la productivitat del país. La restricció és fins i tot més grotesca quan els inversors paguen per tenir deute alemany. Al país ja es comença a suggerir un canvi, però no sembla imminent.

La caiguda del bloc soviètic va demostrar que substituir l'anàlisi racional per la fe no dona bons resultats econòmics. Esperem que Alemanya pugui lliurar-se dels seus grillons ideològics.


Pes del sector de manufactures en l’economia

0 %

5 %

10 %

15 %

20 %

25 %

3 %

XIN

A

TAIL

ÀN

DIA

CO

REA

MA

LÀSI

A

ALE

MA

NY

A

JAPÓ

IND

ON

ÈSIA

HO

NG

RIA

SUÏS

SA

POLÒ

NIA

TURQ

UIA

MÈX

IC

ÀU

STRI

A

ÍND

IA

FIN

LÀN

DIA

ITÀ

LIA

SUÈC

IA

BÈLG

ICA

DIN

AM

ARC

A

ESPA

NY

A

PORT

UG

AL

EUA

XIL

E

HO

LAN

DA

N. Z

ELA

ND

A

BRA

SIL

CA

NA

DÀ

FRA

NÇ

A

REG

NE

UN

IT

AU

STRÀ

LIA

Renda fixa



Tipus d’interès, fins al (menys) infinit i més enllà

El diners al compte corrent estan sempre disponibles i el seu valor no oscil·la dia a dia. Si tenim un bo el seu preu canvia constantment i vendre’l ens costarà temps i diners.

Per això sembla raonable esperar que els bons ens paguin un interès superior al compte corrent, i més gran com més temps hi hagi fins al venciment del bo.

També sembla raonable esperar que els bons ens compensin per la pèrdua de valor dels diners que suposa la inflació. No sabrem el que ens traurà la inflació futura, solem pensar que serà semblant a la inflació recent, però com més termini també més probabilitat que el seu impacte sigui pitjor del que s'esperava.

El raonable és, per tant, esperar que els tipus a 10 anys siguin superiors al

tipus a un dia, prima per termini, i superiors a la inflació, prima per inflació, i en general és així.

El cicle econòmic fa fluctuar aquestes dues primeres. L'expectativa que els tipus dia a dia baixin pot arrossegar, breument, la prima de termini a territori negatiu, ha passat a 144 mesos en els últims 62 anys, un 20 % del temps, en set ocasions precedint una recessió.

Els moments en què la prima negativa no va anticipar una recessió van ser els anys convulsos de la dècada dels 70 del segle XX, quan va desaparèixer el sistema monetari vigent des de la Segona Guerra Mundial.

Encara que són menys freqüents, també s'han produït primes d'inflació negatives, en tot just 58 mesos durant 62 any, un 8 % del temps.

S'han concentrat en dos moments de condicions extremes, la hiperinflació,

no anticipada, dels anys 1974-1981, i els pànics posteriors a la Gran Crisi Financera de 2008/09.

Encara és més estrany que les dues primeres siguin negatives alhora; des del 1958 només havia passat en 11 mesos, menys de l'1,5 % del temps, tots en l'època hiperinflacionista.

A l'estiu hem tornat a aquesta situació anòmala. En l'ocasió anterior la situació es va normalitzar per la caiguda de la inflació, però ens temem que en l'episodi actual seran els tipus els que s'hauran d'ajustar.

Fa uns quants anys que els tipus han entrat en bombolla, i en les bombolles els preus poden passar de cars a absurds, i seguir pujant després, però no "fins a l'infinit i més enllà".


Tipus a 10 anys als EUA

-6 %

-4 %

-2 %

0 %

2 %

4 %

6 %

8 %

10 %

10 anys - Inflació subjacent

10 anys - Tipus a un dia

Gen

.-58

Mar

ç-60

Mai

g-6

2

Jul.-

64

Set.

-66

No

v.-6

8

Gen

.-71

Mar

ç-73

Mai

g-7

5

Jul.-

77

Set.

-79

No

v.-8

1

Gen

.-84

Mar

ç-86

Mai

g-8

8

Jul.-

90

Set.

-92

No

v.-9

4

Gen

.-97

Mar

ç-99

Mai

g-0

1

Jul.-

03

Set.

-05

No

v.-0

7

Gen

.-10

Mar

ç-12

Mai

g-1

4

Jul.-

16

Set.

-18

Renda fixa



El crèdit ens paga, però poc

Al mercat de renda fixa la prima de risc de crèdit no està en la mateixa situació de bombolla que les de termini i inflació.

El nivell actual és proper als mínims d'aquest cicle, però superior als mínims del cicle anterior.

La qualitat creditícia de les empreses ha seguit una evolució dispar –als EUA s'ha deteriorat i a la zona euro ha millorat– però fins i tot als EUA la situació d'endeutament se situa a la mitjana dels últims 40 anys.

A la zona euro les empreses han estat millorant els seus balanços fins a finals de l'any passat, amb un excés de prudència.

Durant els primers sis mesos del 2019 han incrementat lleugerament l’endeutament, i no és estrany.

Endeutar-se en euros suposa en molts casos no pagar interessos.

El cost mitjà dels préstecs bancaris és inferior al 2 %, i en el mercat de capitals les empreses poden emetre bons a cinc anys o més per sota del 0,5 %, i en alguns casos fins i tot amb interès negatiu.

Al setembre hem vist emetre a Siemens i a Erste Bank a tipus negatiu, i a Espanya hi ha emissors com Iberdrola o Repsol amb tipus negatius per a venciments inferiors a tres anys.

Amb aquest cost la temptació d'emetre deute per a les empreses és molt gran, ja sigui per finançar nous projectes o, més fàcilment, per refinançar el seu balanç.

El cost del deute està en mínims històrics, el de les accions per sobre de la mitjana, per a les empreses que puguin canviar capital (accions) per

deute (bons) el bescanvi és molt rendible.

L'emissió de deute per recomprar accions ha estat, i és, un dels motors bon comportament dels índexs dels EUA enfront dels de la resta del món.

Esperem que a la zona euro el feno- men també es posi de moda.


Prima de crèdit. Índexs de crèdit a 5 anys

0,0 %

0,5 %

1,0 %

1,5 %

2,0 %

2,5 %

Zona euro

EUA

Ag

.-06

Ag

.-05

Ag

.-06

Ag

.-07

Ag

.-08

Ag

.-09

Ag

.-10

Ag

.-11

Ag

.-12

Ag

.-13

Ag

.-14

Ag

.-15

Ag

.-16

Ag

.-17

Ag

.-18

Renda variable



El desert dels rendistes

L'any 2006 el valor del mercat global de bons de bona qualitat era de 23 bilions d'euros, i el seu cupó repartia mensualment 80 mil milions; fa 7 anys el valor ja era de 42 bilions, però la renda mensual seguia sent de 80 mil milions. Al tancament d'agost d'enguany el valor del mercat era de 56 bilions, però seguia generant la mateixa renda, 80 mil milions. Necessitem el doble d'inversió per guanyar el mateix.

Si ens reduïm als bons en euros la situació és més dramàtica, la inversió es multiplicat per quatre i la renda s'ha dividit per dos.

Molts plans de negoci i també de vida, que s'havien fet sota el supòsit que els diners invertits en renda fixa produirien un flux estable de rendes, ja no són sostenibles.

Com una sequera prolongada durant anys, l'escenari de tipus està creant un desert per als rendistes.

Afortunadament hi ha solucions. Si fem servir l'índex global d'accions, el valor del mercat ha passat, en el mateix període, de 30 a 59 bilions, i la renda generada, de 52 a 124 mil milions. Amb menys diners generem més renda. El procés s'ha donat en tots els països, però més acusadament en els desenvolupats i encara més a Europa.

Si sumem la prima de risc de crèdit a cinc anys al tipus d'interès a cinc anys el resultat és negatiu a Suècia, a la zona euro (fent servir el tipus dels bons del Tresor Francès), i a Suïssa; en la comparació dels deserts, Europa és com Atacama, a Xile, on no s'han registrat pluges des que hi ha registres; el Japó ocupa una posició intermèdia i els països anglosaxons són semiàrids, més semblants al Sahel.

No obstant això, la Renda Variable és més homogènia en el seu flux, de manera que la diferència entre les rendes generades pels dividends i les provinents dels bons depenen sobretot del segon terme; són enor- mes a Europa, una mica més petites al Japó i gairebé iguals als EUA.

La diferència s'agreuja amb el pas del temps, els dividends s'adapten a la inflació (perquè els beneficis empresarials també ho fan) i els cupons no.


Renda = Dividend

-1 %

0 %

1 %

2 %

3 %

4 %

5 %

SUÈCIA REGNE UNIT ZONAEURO SUÏSSA AUSTÀLIA JAPÓ CANADÀ EUA

0,8 %

- 0,6 %- 0,3 %- 0,2 %

1,3 %

0,5 %

1,7 %2,0 %

4,3 % 5,1 %

3,6 %

3,1 %

4,7 %

2,7 %3,2 %

1,9 %

Diferència

Rendibilitat del crèdit a 5 anys

Rendibilitat per dividend

Renda variable



Si vol rendes i poc risc no ho dubti, compri borsa

La bombolla de la renda fixa ha portat a extrems ridículs la diferència entre la remuneració que obtenim per deixar diners a les empreses, comprant els seus bons, i la que obtenim per ser-ne els amos, comprant les seves accions, a través del dividend.

Fent servir la mitjana dels índexs de bons i d'accions veiem que fa 20 anys les empreses ens pagaven un 5 % per deixar-los diners, i menys d'un 2 % en forma de dividend.

Si un invertia el 40 % dels seus estalvis en bons d'empreses rebia les mateixes rendes que si invertia el 100 % del seu capital en accions, però lògica- ment amb molt menys risc usant els bons.

En els següents deu anys la diferència es va anar reduint, sobretot per l'increment del dividend.

L'any 2012 era igual, a efectes de rendes anuals, comprar bons o accions, de les dues maneres ens pagaven una renda del 4 % a l'any.

Però la diferència es va seguir reduint, sobretot per la caiguda dels cupons dels bons, fins arribar a avui. La rendibilitat mitjana per deixar diners a les empreses és del 0,2 %, la de ser-ne els amos és del 3,7 %.

Si invertim el 100 % dels nostres estalvis en bons d'empreses rebem la mateixa renda que si invertim el 5 % en accions i deixem el 95 % restant al compte corrent. Sorprenent.

Evidentment ara el risc que el valor de la nostra inversió caigui és molt més gran en el primer cas que en el segon. Però això no és el més greu, si tenim un horitzó de més de 8 anys, que és la vida mitjana dels bons, el més probable és que no perdem diners per valoració en cap dels dos casos.

El més greu és que els dividends s'adapten a la inflació (perquè els beneficis empresarials també ho fan) i els cupons no.

Amb una inflació baixa, posem l'1 %, i un cupó del 0,2 % i 100 euros nostres invertits en bons, avui es transformen en 93 en 8 anys, i si la inflació és del 2 %, només en tindrem 86.

Amb els dividends creixent al ritme de la inflació, els 100 euros d'avui seran 134 en 8 anys.

Els dividends poden baixar si hi ha una crisi, però la mitjana de les empreses només distribueix la meitat del que guanya, hi ha coixí i, un cop més, en un horitzó a mitjà termini tot tendeix a la mitjana, si hi ha crisi hi haurà recuperacions, i viceversa.

El que hem dit: les rendes amb poc risc són avui a la borsa.


Zona euro. Rendibilitat per dividend i TIR de bons d'empreses

0 %

1 %

2 %

3 %

4 %

5 %

6 %

7 %

8 %

TIR Mitjana Deute Corporatiu

Rendibilitat per dividend de la borsa zona euro

Ab

r.-9

9

Mar

ç-02

Feb

.-05

Gen

.-08

Des

.-10

No

v.-1

3

Oct

.-16

Set.

-19

Indicador del mes



En borsa els preus fluctuen, però els guanys pugen.

En mercats amb alta rendibilitat per dividend, l'evolució dels preus no és indicativa de la rendibilitat.

Un bon exemple és l'índex d'accions de la zona euro, l'EuroStoxx. El seu preu ha fluctuat en un rang ampli durant més de quatre anys, sense tendència clara. A principis de setembre és tot just un 2 % per sobre del nivell d'abril del 2014.

El preu no ha variat, però la rendibilitat anual de la inversió borsària en aquest període ha estat del 4 %, gràcies als dividends.

De fet la rendibilitat no ha estat negativa per a ningú que hagi comprat entre l'abril del 2014 i el juny d'enguany.

El contrari passa amb els bons, si els preus no canvien perdem diners.

És un món al revés, la borsa és una font de rendes estable, i la inversió

especulativa que només juga al preu s'ha quedat per al mercat de bons.


-10 %

-8 %

-6 %

-4 %

-2 %

0 %

2 %

4 %

6 %

8 %

10 %

-25 %

-20 %

-15 %

-10 %

-5 %

0 %

5 %

10 %

15 %

20 %

25 %

Rendibilitat anualitzada (dreta)

EuroStoxx (Preu)

EuroStoxx (Preu + dividend)

Ab

r.-1

5

Ag

.-15

Des

.-15

Ab

r.-1

6

Ag

.-16

Des

.-16

Ab

r.-1

7

Ag

.-17

Des

.-17

Ab

r.-1

8

Ag

.-18

Des

.-18

Ab

r.-1

9

Ag

.-19

Preu i rendibilitat

EURNIVELL

ACTUALVARIACIÓMES (P.B.)

VARIACIÓANY (P.B.)

Font: Bloomberg

*D'acord amb els índexs Markit iTraxx.**Al venciment a 10 anys.

TIPUS OFICIAL BCEBO ALEMANY 2 ANYSBO ALEMANY 5 ANYSBO ALEMANY 10 ANYSBO ALEMANY 30 ANYSBO ESPANYOL 2 ANYSBO ESPANYOL 5 ANYSBO ESPANYOL 10 ANYSBO ESPANYOL 30 ANYS

USD

FED FUNDSBO EUA 2 ANYSBO EUA 5 ANYSBO EUA 10 ANYSBO EUA 30 ANYS

HEDGE FUND

HFRI GLOBAL HF INDEX

ÍNDEX BORSARINIVELL

ACTUAL% ÚLTIM

MES % ANY

MSCI WORLD (LOC)MSCI DESENVOLUPATSS&P500NASDAQ COMPOSITESTOXX 600EUROSTOXXIBEX-35NIKKEIMSCI EMERGENTS

TIPUS DE CANVI(VS. EURO)

MATÈRIES PRIMERES

NIVELLACTUAL

% ÚLTIMMES

% ANY

DÒLAR EUAIENLLIURA ESTERLINAFRANC SUÍSDÒLAR CANADENC

ÍNDEXRENDA FIXA

NIVELLACTUAL

MTDCANVI

YTDCANVI

DIFERENCIALGRAU D'INVERSIÓ*

DIFERENCIALHIGH YIELD*

DIFERENCIALESPANYA / ALEMANYA

Renda fixa corporativagrau d'inversió

Renda fixa Espanya

Renda fixagrau especulatiu

Renda variable Europa

Renda variable EUA

Evolució comparada de la rendibilitat dels actius principals l'any 2019

Canvis en els mercats financers

Font: Bloomberg



Dades a 31/08/2019

PETROLI (BRENT, FUTUR)OR (SPOT)COURE (FUTUR)

0,00 %-0,93 %-0,92 %-0,70 %-0,18 %-0,56 %-0,36 %0,10 %0,99 %

2,25 %1,50 %1,39 %1,50 %1,96 %

-0,25-0,98-1,12-1,19-1,05

0,00-0,37-0,44-0,52-0,56

2.996 5,65-0,19%

0,00-0,15-0,21-0,26-0,30-0,07-0,10-0,18-0,28

0,00-0,32-0,61-0,94-1,05-0,32-0,70-1,31-1,62

5112.1392.9267.963

379371

8.81320.704

984

-2,57 %-2,24 %-1,81 %-2,60 %-1,63 %-1,35 %-1,76 %-3,80 %-5,08 %

12,12 %13,52 %16,74 %20,01 %12,39 %12,90 %3,20 %3,45 %1,92 %

1,10 116,83

0,90 1,09 1,46

60,4 1.520,4

253,3

12,3218,55-3,72

-7,277,54

-4,99

-0,85-3,02-0,76-1,120,08

-4,23-7,150,58

-3,26-6,49

48

249

81

-2

-5

8

-41

-110

-37

121

116

111

106

101

96

31-1

2-18

31-0

1-19

28-0

2-19

30-0

4-19

31-0

5-19

36-0

6-19

31-0

7-19

4,22,12,82,13,2

-0,31,96,81,74,57,35,2

14,2

3,81,51,61,41,30,32,35,82,68,56,43,99,3

3,21,72,11,52,00,52,74,31,63,33,56,03,7

3,62,02,41,81,71,02,54,82,13,93,74,92,9

3,51,41,81,10,80,51,94,82,54,13,93,94,9

4,52,72,72,33,81,52,86,5

11,79,73,62,47,2

3,31,21,40,40,00,41,05,28,46,91,72,11,0

3,82,42,42,53,01,91,84,86,96,91,12,11,6

3,62,22,91,92,60,81,44,56,67,41,12,02,2

3,01,72,21,02,21,11,13,96,05,71,00,61,1

3,21,41,61,11,70,51,14,45,86,11,81,41,9

3,51,62,01,21,21,31,94,72,45,13,93,74,2

3,41,61,81,31,70,81,54,55,76,02,12,11,8

3,41,82,01,71,71,22,14,52,65,14,03,54,0

MITJANA2000-2007

MITJANA2008-2016

2017 2020 20202018 2019

Font: CaixaBank Research Previsions

Taula de previsions



Dades a 31/08/2019

CREIXEMENT DEL PIBMUNDIALPAÏSOS DESENVOLUPATSESTATS UNITSZONA EURO ESPANYAJAPÓ REGNE UNITPAÏSOS EMERGENTSXINAÍNDIABRASILMÈXICRÚSSIA

INFLACIÓMUNDIALPAÏSOS DESENVOLUPATSESTATS UNITSZONA EURO ESPANYAJAPÓ REGNE UNITPAÏSOS EMERGENTSXINAÍNDIABRASILMÈXICRÚSSIA

ECONOMIA INTERNACIONAL

En un entorn de creixement que s’accelera i un repunt a les taxes d’inflació, la renda variable continua sent l’actiu amb més bones expectatives: la rendibilitat per dividend és elevada i se suporta bé en els beneficis generats. Per geografies, mantenim una preferència per la zona euro, amb una valoració més atractiva que la dels EUA i unes expectatives més bones de creixement de beneficis. Per sectors, mantenim el biaix cap a l’estil valor davant de l’estil creixement.

Països desenvolupats

ORDRE DE PREFERÈNCIA

ACTUAL MES ANTERIOR

ZONA EUROEUROPAEUAJAPÓ

La recuperació del creixement a les economies desenvolupades ajuda totes les economies emergents, però veiem una major oportunitat en la valoració d'Àsia ex Japó.

Països emergents

La bombolla de valoració més gran avui és als bons del govern alemany, que estan desconnectats de la realitat econòmica. La sobrevaloració dels bons a deu anys pot ser superior al 15 % en preu. Per això, dins del deute sobirà euro, preferim la perifèria. En qualsevol cas, preferim el deute corporatiu que el sobirà.

ACTUAL MES ANTERIOR

DEUTECORP. ZONA EURO

DEUTESOB. ZONA EURO

=

=

Euro

ACTUAL MES ANTERIOR

ÀSIA EX JAPÓLLATINOAMÈRICA

Els millors fonamentals per a les economies emergents s’haurien de veure reflectits a les seves divises. Preferència pel deute denominat en moneda local.

ACTUAL MES ANTERIOR

DEUTE PAÏSOSEMERGENTSDIVISA LOCAL

DEUTE PAÏSOSEMERGENTSHARD CURRENCY

=

=

Emergents

Renda variable

La renda fixa als EUA ha reprès el contacte amb la realitat. Tot i que els tipus encara són massa baixos, almenys es mouen en la mateixa direcció que les variables fonamentals. Preferim el deute corporatiu, tot i que les expectatives de rendibilitat tampoc són gaire falagueres en aquest actiu.

USD

ACTUAL MES ANTERIOR

DEUTE CORP. EUADEUTE SOB. EUA

==

Renda fixa

Visió per actius



====

==

ESTRATÈGIA D'INVERSIÓ SETEMBRE DEL 2019 · Aquest document l’ha elaborat CaixaBank, SA...

Documents

Transcript of ESTRATÈGIA D'INVERSIÓ SETEMBRE DEL 2019 · Aquest document l’ha elaborat CaixaBank, SA...