VI Workshop sobre la prosòdia del catalàBarcelona, 26 de juny de 2014 

Ana Ma Fernández Planas (Universitat de Barcelona)Paolo Roseano (Universitat de Barcelona i Universitat Pompeu Fabra)Wendy Elvira‐García (Universitat de Barcelona)Eugenio Martínez Celdrán (Universitat de Barcelona) 

Estructura de la presentació

1) Introducció2) Objectius3) Metodologia4) Resultats5) Conclusions

1. IntroduccióPer  al  castellà i  per  al  català s’ha  defensat  que  hi  ha  diferències 

acústiques entre els accents ascendents pretonemàtics de declaratives i interrogatives.

Les publicacions  sobre  aquest  tema per  al  català es poden dividir  en  3 grups: a) Treballs que analitzen els  accents prenuclears de  les  frases declaratives (Estebas 2002,  2003,  Prieto 2006,  Estebas i  Prieto 2007, Feldhausen 2008, Carrera et al. 2010). b)  Estudis  que  analitzen  frases  interrogatives  absolutes (Crespo‐Sendra 2010, Carrera et al. 2010). c) Articles  amb  descripcions  fonològiques (Prieto 2005,  Prieto et  al. 2009,  Prieto 2014; Carrera  et  al.  2010),  que  resumeixen  la  diferència entre els accents prenuclears de les declaratives i les interrogatives en termes d’alineació dels moviments tonals. 

Amb tot, per al català encara no s’ha dut a terme cap estudi que compari de  sistemàticament  i  exhaustivament  les  característiques  acústiques del prenucli/pretonema d’ambdues modalitats oracionals.

2. ObjectiusDescriure  i  comparar  els  següents  paràmetres  del  prenucli/ 

pretonema de  les  declaratives  neutres  i  les  interrogatives absolutes neutres:

1. Durada del subjecte2. Valor inicial d’F0 de la frase3. Posició de la primera vall (en relació amb la síl∙laba tònica)4. Posició del primer pic (en relació amb la síl∙laba tònica)5. Posició del primer pic (en relació amb la frontera de paraula)6. Rang del moviment tonal dins de la síl∙laba tònica7. Rang del moviment tonal entre el principi de la síl. tònica i el pic8. Rang del moviment tonal entre la vall i el pic

3. Mètode: recollida de les dadesCorpus de 330 frases, és a dir 3 repet. de 5 frases en 2 modalitats 

(declarativa neutra  i  interrogativa absoluta neutra).  11 parlants nadius de català central (7 dones i 4 homes, estudiants UB).

Les  frases  es  van  obtenir  amb  una  variant  del  DiscourseCompletion Task que consisteix a demanar als  informants que utilitzin, en el context que se’ls presenta, una frase en concret.

3  frases  SVO  i  2  amb  estructura  VO,  amb  diferents  posicions accentuals.

La Bàrbara menjava mandarines./? La Marina mesurava pantalons./? El Germà maniobrava maquinària./?Plantàveu albergínies./?Menjarà merengues./? 

3. Mètode: anàlisi acústica de dadesLes dades  s’han  analitzat  amb Praat (Boersma i Weenink 2014), 

mitjançant un script (Elvira‐García 2014) que, a partir d’un wavi  el  seu  Textgrid extreu  i  desa  automàticament  les  dades  de durada i F0.

3. Mètode: anàlisi estadísticaS’han dut a terme anàlisis bivariades (és a dir amb dues variables 

cada  vegada),  de  les  quals  una  és  qualitativa  (p.e.  “Modalitat oracional”)  i  l’altra  és  quantitativa  (p.e.  “Rang  en  St del moviment tonal”).

En  primer  lloc  s’ha  dut  a  terme  una  prova  de  normalitat  (si  hi havia menys de 50 casos s’ha emprat la prova de Shapiro‐Wilks, si  n’hi  havia  més  de  50  s’ha  utilitzat  la  prova  Kolmogorov‐Smirnov). 

En segon  lloc, per controlar si els resultats són significatius, si  la distribució era normal s’ha  fet  servir el  test paramètric de  la  t d’Student. Si la distribució no era normal, s’ha fet servir el test no‐paramètric de Wilcoxon o la U de Mann‐Whitney.

4. Resultats: (1) Durada del subjecteS’ha  mesurat  la  durada  del  subjecte  a  les  frases  declaratives  i 

interrogatives.

De mitjana,  la diferència entre  la durada de  les declaratives  i de les interrogatives és de +18 ms (el subjecte de les declaratives és un 4% més llarg que el subjecte de les interrogatives). 

El test de la t d'Student suggereix que aquesta petita diferència és estadísticament significativa (p<0,01). Tot i això, una diferència del  4%  sembla  perceptivament molt  poc  rellevant  (Pàmies i Fernández Planas,  2004).  A més,  s’ha  de  destacar  que  no  hi congruència entre subjectes: per a alguns les interrogatives són més ràpides, mentre que per a altres ho són les declaratives.

4. Resultats: (2) Valor inicial d’F0Primer de  tot  s'ha  fet  la mitjana de  les  tres  repeticions de  cada 

subjecte.  Després,  com  que  són  persones  diferents  (homes i dones), no  s’ha  treballat amb els valors en Hz,  sinó en St. De mitjana,  les  interrogatives  comencen  0,3  st més  altes  que  les declaratives.  Aquesta  diferència  no  és  psicoacústicamentsignificativa perquè no passa del llindar de 1,5 st.

Estadísticament no hi ha cap diferència significativa entre el valor inicial d’F0 de les declaratives i les interrogatives.

Es  pot  concloure  que  el  valor  inicial  d’F0  no  juga  cap  paper  a l’hora  de  diferenciar  acústicament  les  interrogatives  de  les declaratives.

4. Resultats: (3)posició de la vall (1)Per calcular amb precisió i de manera normalitzada la posició de 

la  vall  en  comparació amb  la  síl∙laba  tònica,  s’ha  ideat  un sistema:    "zero" de  la variable  "temps" al principi de  la síl∙laba tònica i atribució de durada 100 a cada síl:laba. 

El mateix tipus d’estandardització es durà a terme també per a la posició del pic.

-50 +50 +150

Per a totes  les posicions accentuals: a)  la vall de  les declaratives està més avançada que  la vall de  les  interrogatives, b) per  a  les declaratives,  la  vall  se  situa  en  proximitat  del  principi  de  la síl∙laba tònica o final de la pretònica, c) per a les interrogatives la vall  se  situa  en  la  segona  meitat  de  la  síl∙laba  tònica.  La  t d’Student indica que aquesta diferència és estadísticament signif. (p<0,01).

Mitjanes dels valors normalitzats de la posició de la vall en relació amb el principi de la síl∙laba tònica.

4. Resultats: (3)posició de la vall (2)

Mitjanes Subjecteesdrúixol

Subjectepla

Subjecteagut

DECLARATIVA +2 ‐15 ‐25INTERROGATIVA +60 +73 +60

4. Result: (4) posició del primer pic (1)En  relació amb  el  principi  de  la  síl∙laba  tònica,  1)  el  pic  de  les 

declaratives  sempre  està més  avançat  que  el  pic  de  les interrogatives, 2) tant a les declaratives com a les interrogatives el pic està més avançat a les agudes que a les planes, i més a les planes  que  a  les  esdrúixoles. La  prova  estadística  indica  que aquesta diferència és significativa (p<0,01).

Mitjanes dels valors normalitzats de la posició del picen relació amb el principi de la síl∙laba tònica.

Mitjanes Subjecteesdrúixol

Subjectepla

Subjecteagut

DECLARATIVA +234 +209 +166INTERROGATIVA +298 +280 +239

4. Resultats: (5) posició del primer pic (2)En relació amb el final del mot, si el subjecte és esdrúixol el pic és 

a l'última síl∙laba del subjecte. Si el subjecte és pla, el pic és a la primera  síl∙laba després de  la  fi del  subjecte. Si  el  subjecte  és agut, el pic és a la primera síl∙laba després de la fi del subjecte en  les declaratives  i a  la segona en el cas de  les  interrogatives. Les diferències són estadísticament significatives (p<0,01).

Mitjanes dels valors normalitzats de la posiciódel pic en relació amb el final del mot.

Mitjanes Subjecteesdrúixol

Subjectepla

Subjecteagut

DECLARATIVA ‐65 +9 +66INTERROGATIVA ‐7 +83 +139

4. Resultats: (6) rang del movimenttonal a la síl∙laba tònicaA les declaratives hi ha una pujada significativa (> 1,5 st, Pàmies et 

al, 2002) d’F0 a la tònica, mentre que a les interrogatives no hi ha cap moviment tonal significatiu a la tònica (<1,5 st). La prova de  la  t  d’Student revela  que  la  diferència  entre  declaratives  i interrogatives és estadísticament significativa (p<0,01).

Mitjanes dels valors en st dels moviments tonals a la síl∙laba tònica.

Mitjanes Subjecteesdrúixol

Subjectepla

Subjecteagut

TOTAL

DECLARATIVA +4,0 +2,7 +3,5 +3,4INTERROGATIVA ‐0,1 ‐0,9 0,1 ‐0,3

4. Resultats: (7) rang del movimenttonal entre inici síl. tònica i picL’ascens  d’F0  és  més  gran  a  les  interrogatives  que  a  les 

declaratives. En tots els casos passa el llindar d’1’5 st (Pàmies et al.  2002).  La  t  d’Student indica  que  la  diferència  entre declaratives i interrogatives és estadísticament signif. (p<0,01).

Mitjanes dels valors en st dels moviments tonalsentre l’inici de la síl∙laba tònica i el pic.

Mitjanes Subjecteesdrúixol

Subjectepla

Subjecteagut

TOTAL

DECLARATIVA +7,0 +6,1 +5,9 +6,3INTERROGATIVA +8,5 +8,8 +8,0 +8,4

4. Resultats: (8)rang del movimenttonal entre vall i picLa  pujada  d’F0  és  més  gran  a  les  interrogatives  que  a  les 

declaratives.  La  diferència  de  pujada  entre  declaratives  i interrogatives  passa  del  llindar  de  1,5  st.  La  prova  de  la  t d’Student revela  que  la  diferència  entre  declaratives  i interrogatives és estadísticament significativa (p<0,01).

Mitjanes dels valors en st dels moviments tonals entre vall i pic.

Mitjanes Subjecteesdrúixol

Subjectepla

Subjecteagut

TOTAL

DECLARATIVA +7,2 +6,5 +6,7 +6,8INTERROGATIVA +10,7 +10,2 +9,7 +10,2

4. Resultats: FRASES VOHem vist els resultats per a les estructures sintàctiques SVO.

Les  frases  amb  estructura  VO  donen  resultats  del  tot semblants  als  de  les  frases  SVO  en  tots  els  paràmetres analitzats.

4. Moviments tonals: cop d’ull

Si  mirem  la  combina‐ció dels  moviments tonals  al  subjecte  (de frases  SVO  i  VO), notem que –tot i existir zones  de  solapament‐hi  ha  una  tendència clara definir dos grups diferents: declaratives i interrogatives. 

5. Conclusions: paràmetres dubtososLa durada del subjecte i el valor inicial d’F0 de la frase no 

semblen diferir entre declaratives i interrogatives.

5. Conclusions: posició dianes tonalsLa  primera  vall  sol  trobar‐se  al  començament  de  la 

tònica a les declaratives (o al final de la pretònica) i al final  de  la  tònica  a  les  interrogatives  (primera diferència).

El  primer  pic  sol  trobar‐se  més  avançat  a  les declaratives  que  a  les  interrogatives  (segona diferència)  i  està més  endarrerit  en  la  progressió: esdrúixoles > planes > agudes. El pic no sembla estar ancorat al final del mot. 

5. Conclusions: moviments tonalsA  les  declaratives  hi  ha  una  pujada  significativa  a  la síl∙laba  tònica, mentre que a  les  interrogatives no hi ha cap moviment tonal significatiu a la tònica (tercera diferència).

L’ascens entre la vall i el pic (o entre inici de la tònica i pic) arriba a un nivell significativament més alt a  les interrogatives  que  a  les  declaratives  (quarta diferència).

Referències Boersma, P. & D. Weenink, (2014). Praat: doing phonetics by computer [Computer program]. Version 5.3.75, retrieved 30 April 2014 from

http://www.praat.org/ Carrera Sabaté, J.; Fernández Planas, A.M. i Martínez Celdrán, E. (2010): «Declaratives i interrogatives absolutes del català en el marc del 

projecte internacional Atles Multimèdia de Prosòdia de l'Espai Romànic», Caplletra, Vol. 49, pp. 133‐167. Elvira‐García, W. (2014). Prosodic data extraction [Praat script] Version 2.0, retrieved 30 April 2014 from http://stel.ub.edu/labfon/ Estebas Vilaplana, E. (2003). “Catalan prenuclear accents: Evidence for word edge tones”.  A: Solé, M.J.; D. Recasens & J. Romero (eds.). 

Proceedings of the 15th International Congress of the Phonetic Sciences, 1779‐1782. Barcelona: Causal Productions. Estebas Vilaplana, E. (2002). “The modelling of prenuclear accents in Central Catalan declaratives”. Catalan Journal of Linguistics 2, 97‐114. Estebas, E. & P. Prieto (2007). “Production and perception of word‐edge tones in Catalan and Spanish”. A: González, M.; Fernández, E.; 

González, B. (eds.). Actas del III Congreso de Fonética Experimental. Santiago de Compostela: Universidad de Santiago de Compostela. Crespo‐Sendra, Verònica (2010). “L’entonació de les orancions interrogatives absolutes: un estudi de contrast dialectal”. Llengua i Literatura

21, 199‐226. Feldhausen, Ingo (2008). The Prosody‐Syntax Interface in Catalan. Ph.D. dissertation, Humanwissenschaftlichen Fakultät der Universität

Potsdam. Martínez Celdrán, E. & A.M. Fernández Planas (2010) “Són diferents les estructures L*+H i L+>H* perceptivament?”. Presentació al 2n 

Congrés sobre entonació del català i Cat_ToBI, Barcelona, Universitat Pompeu Fabra, 9 de juliol de 2010. Pamies Bertrán, A; A. M. Fernández Planas; E. Martínez Celdrán; A. Ortega Escandell & M. C. Amorós Céspedes (2002): “Umbrales tonales en 

español peninsular”, Actas del II Congreso de Fonética Experimental , Sevilla, 272‐278. Pàmies Bertran, A. I Fernández Planas, A.M. (2004): “La perceptción de la duración vocálica en español”, Actas del V Congreso Andaluz de 

L¡ingüística General,  Granada Linguistica, tomo I, pp. 501‐512. Prieto, P. (2005). “En torno a la asociación tonal en el modelo métrico‐autosegmental. Puntos controvertidos en su aplicación al catalán”. 

Revista Internacional de Lingüística Iberoamericana 6:3, 9‐28. Prieto, P. (2006). “Word‐edge tones in Catalan”. Italian Journal of Linguistics 17, 39‐71. Prieto, P. (2014). “The Intonational Phonology of Catalan”. A: Sun‐Ah Jun (ed.). Prosodic Typology 2. Oxford University Press: Oxford, 43‐80. Prieto, P., L. Aguilar, I. Mascaró, F.J. & i M.M. Vanrell (2009). “L’etiquetatge prosòdic Cat_ToBI”. Estudios de Fonética Experimental 18, 287‐

309.

Agraïments A les veus dels nostres informants que han col∙laborat desinteressadament.

Al projecte de recerca FFI2012‐35998, fons públics, obtinguts en convocatòria competitiva.