ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS · 2018. 1. 30. · OT Ripoll Pl. Abat...

ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS

Aquesta actuació està subvencionada pel Servei d’Ocupació de Catalunya en el marc del projecte Treball a les 7 comarques i amb el finançament del Servei Públic d’Ocupació Estatal i el Fons Social Europeu.

1 / INTRODUCCIÓ

2 / ANÀLISI

2.1 / Dades generals del Ripollès2.2 / Organització i promoció turistíca

2.2.1/Analisidegestió.Entitatsrelacionadesambelsectorturistic2.3 / Analisi de l’oferta turística

2.3.1/Ofertahoteleraiallotjaments2.3.2/Ofertarestauració2.3.3/Productesagroalimentaris2.3.4/Ofertaculturalipatrimonial

2.3.4.1/Descripciódel’ofertamésrellevant2.3.5/Recursosturísticsdenatura

2.3.5.1/Esdevenimentsesportius2.3.5.2/Descripciódelsrecursosmésrellevants

2.3.6/Activitatsorganitzades2.3.7/Empresesdeguiatges2.3.8/Esdeveniments,firesifestes

2.3.8.1/Tauladelsesdevenimentdurantl’any2.3.8.2/Descripciódelsesdevenimentsmésrellevants

2.4 / Projectes en curs2.5 / Comunicació2.6 / Comercialització

3 / TURISME A LA NATURA

3. 1 / Introducció3.1.1/Justificació3.1.2/Metodologia3.1.3/Marcconceptual

57

8

1416343553636772747781

8688909096

103105107

119

120121122123ÍN

DE

X

3.2/Elsespaisnaturalsprotegitsielturismedenatura3.2.1/Paperquetenenelsespaisprotegitseneldesenvolupamentdelturisme

denatura,actiuienl’ecoturisme3.2.1.1/Espaisnaturalsprotegitsigestióturística:elementsdeplanificació

3.2.2/SituaciódelsespaisprotegitsaCatalunya3.2.3/ElcasdelRipollès

3.3 / Característiques del mercat de turisme actiu i de natura3.3.1/Característiquesdelmercatd’ecoturismeenelspaïsosdesenvolupats3.3.2/Tipologiadelconsumidordeturismedenatura,actiuiecoturisme3.3.3/Paperdelsoperadorsturísticsinouscanalsdecomercialització3.3.4/Coms’adaptenelsterritorisilesempreses,exemplesd’especialització3.3.5/Característiquesdelsprincipalsmercatseuropeusemissorsdeturisme

3.4 / Anàlisi dels productes del Ripollès3.4.1/Identificaciódelsproductesques’ofereixenawww.ripolles.com3.4.2/Presènciadeproductesenprogramesdelsoperadorsturístics3.4.3/PresènciadelRipollèsenelscanalsdedistribucióturística

4 / DAFO

4.1 / Punts forts 4.2 / Oportunitats4.3 / Debilitats4.4 / Amenaces

5 / CONCEPTE ESTRATÈGIC

5.1 / Introducció5.1.1/Recursos5.1.2/Posicionament5.1.3/Públics5.1.4/ProducteÍN

DE

X

127

129136148151158160162166168172

206208216237

244

245247248250

251

252256258259260

5.1.5/Comercialització5.1.6/Comunicació

6 / ESTRATÈGIES I ACCIONS

6.1 / Quadre resum de les estratègies i accions6.2.1/Estratègiadegestió-comercialització6.2.2/Estratègiadecreaciódeproducte6.2.3/Estratègiadeposicionament

7 / ANNEXOS

7.1 / Presència de productes en programes dels operadors turístics7.2 / Oferta hotelera i allotjaments7.3 / Oferta d’activitats i recursos7.4 / Oferta de paquets - Jornada de creació de paquets turístics - Consorci Ripo-

llès Desenvolupament7.5 / Entrevistes amb agents del territori

ÍND

EX

261262

263

264265283305

INTRODUCCIÓ1


6

1 / Introducció

Aquesttreballesrealitzaenelmarcdelprojecteco-marcal«Treball a les 7 comarques»alRipollès.

L’estudi s’ha realitzat en col·laboració l’empresaGrup Transversal i Turisme i Desenvolupament Local per petició del Consorci Ripollès Desenvolu-pament.

L’objectiud’aquesttreballés larevisió estratègica del turisme a la comarca del Ripollès partint de la base del Pla d’acció del Consorci Ripollès Desen-volupament 2011-2021.L’estudivolserl’instrumentd’enfocdelanovaifuturaagència.

Pelquefaa lametodologia,elprocésdetreballhacombinat:

•Larecercad’informacióil’opiniódelsector

•Debatre,validarimodificarhipòtesisinicialsd’or-ganitzacióigestiópertraçardiversosescenarisdefutur

Pertant,hemaplicatlametodologiadelaplanifica-ció estratègica, combinada amb una metodologiamésinductiva,mésorientadaalaconsecuciódere-sultats aplicables en base a un plantejament previinicial.

A continuació s’especifiquen les entrevistes ques’hanrealitzat:

• 23 agents privats (propietaris d’allotjaments,restaurants,empresesd’activitatsicomerços)

•4associacions

• 4 membres de Ferrocarrils de la Generalitat enrelacióaValldeNúriaiVallter2000

•3membresdelaGeneralitatdeCatalunyaenre-lacióalfuturParcNaturaldelesCapçaleresdelTeridelFreser

•Alcaldesiregidorsdeturismequehanassistitalesreunionsdetreball(ValldeCamprodon,ValldeRibesiBaixRipollès)

1 / Introducció

ANÀLISI2

DADES GENERALSDEL RIPOLLÈS2.1


9

2 / Anàlisi

ElRipollèsésunacomarcademuntanyadelPirineuoriental amb una extensió de 956,6 km2. Pel nordlimita amb la Cerdanya i les comarques francesesdelConflentielVallespir;al’oestambelBerguedà;a l’est amb la Garrotxa, i pel sud amb la comarcad’Osona.

Els municipis que conformen la comarca del Ripo-llèssón19ambunapoblaciól’any2013quesumava25.995 habitants. La major part dels municipis, 12deltotal, tenenmenysde500habitantsambtretsclaramentrurals.

El territori s’estructura bàsicament en tres gransàreesilapoblació,engeneral,estàconcentradaenpocsnuclis,totiquealtractar-sed’unterritoriruralhihaunimportantnombredepoblaciódispersaencasesdepagèsienalgunsnuclisdisseminats.

Les tres unitats geogràfiques que es diferencien alRipollèssónlessegüents:

Vall de Ribes, al nord-oest de la comarca. Zonad’altamuntanyaiquepateixunfortprocésdedes-poblament durant els darrers anys. Per les sevescaracterístiques geogràfiques i paisatgístiques, hi

predominen bàsicament activitats agrícoles i, con-cretament,ramaderesielturismedemuntanya.Elsmunicipisinclososenaquestàmbitterritorialsón:

•Campelles•Pardines•Planoles•RibesdeFreser•Queralbs•Toses

Vall de Camprodonsesituaalnord-estdelacomar-ca.Tambéhipredominenlesactivitatsramaderesielturisme,itambéhapatit,totiquedemaneranotanacusadacomlaValldeRibes,unfortdespobla-ment en els darrers anys. La indústria també hi téuna certa importància, sobretot en els municipismés importants: Sant Pau de Segúries i Campro-don.Elsmunicipisquel’integrensón:

•Camprodon•Llanars•Molló•SantPaudeSegúries•Setcases•VilallongadeTer

2.1 / DADES GENERALS DEL RIPOLLÈS


10

2 / Anàlisi

El Baix Ripollès,zonasituadaalsuddelacomarcadelRipollès,ésons’hiconcentrenelsmunicipismésgransdelacomarca,entreellslacapitalRipoll,ions’hi ubiquen bona part de les activitats industrialsiqueatorguen a lacomarca l’etiqueta decomarcaindustrial.ElsaltresmunicipisimportantssónSantJoandelesAbadessesiCampdevànol.Elsmunicipissón:

•Campdevànol•Gombrèn•LesLlosses•Ogassa•Ripoll•SantJoandelesAbadesses•VallfogonadelRipollès


11

2 / Anàlisi

El poblament es distribueix pel territori de formairregular.Enaquestsentit,elsprincipalsnucliss’ubi-quenalsfonsdelesvalls.EnsónbonsexemplesRi-poll(10.798habitants),SantJoandelesAbadesses(3.434habitants),Campdevànol(3.422habitants)iCamprodon(2.466habitants).

L’any 2013, la distribució geogràfica de la poblaciócomarcalestavarepartidadelasegüentmanera:

Municipi 2013 Km2 hab./km2

Campdevànol 3.422 32,6 105,0

Campelles 137 18,6 7,4

Camprodon 2.466 103,4 23,8

Gombrèn 199 43,3 4,6

LesLlosses 214 114 1,9

Llanars 506 24,7 20,5

Molló 356 43,1 8,3

Ogassa 248 45,2 5,5

Pardines 158 31 5,1

Planoles 302 18,8 16,1

Queralbs 185 93,5 2,0

RibesdeFreser 1.891 41,9 45,1

Ripoll 10.798 73,7 146,5

SantJoandelesAbadesses 3.434 53,7 63,9

SantPaudeSegúries 677 8,7 77,8

Setcases 189 49,1 3,8

Toses 149 57,9 2,6

VallfogonadeRipollès 217 39,2 5,5

VilallongadeTer 447 64,2 7,0

Total Ripollès 25.995 956,6 27,2

Font:Idescat


12

2 / Anàlisi

Distribució de la població per àmbits geogràfics (2013)

Font:elaboraciópròpiaapartirdelesdadesd’IDESCAT.

Dels19municipisde lacomarca,nomésun,Ripoll,supera els 10.000 habitants. Campdevànol, Cam-prodon,RibesdeFreseriSantJoandelesAbades-sesestrobencompresosentrelafranjade1.000a5.000habitants.Entre500i1.000habitantsn’hihados:SantPaudeSeguriesiLlanars.Larestademu-nicipistenenunapoblacióinferiora500habitants.

SónCampelles,Gombrèn,lesLlosses,Molló,Ogas-sa, Pardines, Planoles, Queralbs, Setcases, Toses,VallfogonadelRipollèsiVilallongadeTer.

Distribució de la població segons mida municipi

Els municipis que configuren l’actual comarca delRipollès,hananatpatintapartirdelsanysseixantadelseglepassatunaimportanticonstantdavalladade la seva població, passant de tenir 30.920 habi-tantsl’any1.960als25.995del’any2013.

Vall de Ribes

11%Baix Ripollès

71%

Vall de Camprodon

18%Municipis<500habitants 2.801

501-2.000habitants 3.074

2.001-5.000habitants 9.322

5.000-12.000habitants 10.798

TOTAL RIPOLLÈS 25.995


13

2 / Anàlisi

Evolució demogràfica al Ripollès 1950-2013

Font:IDESCAT.

ORGANITZACIÓ I PROMOCIÓ TURÍSTICA2.2


15

2 / Anàlisi

2.2 / ORGANITZACIÓ I PROMOCIÓ TURÍSTICA

L’auge dels serveis al Ripollès es troba relacionatamblaimplantaciódelturisme,sobretotapartirdelesdarreresdècades.Enefecte,elpaisatgedelaco-marcahagauditsempred’admiradorsfidelsquejaalesprimeriesdelsegleXXvancolonitzarambelsseusxaletsd’estiupetitesàreesdeCamprodoniRi-besdeFreser.Enunaprimerainstància,l’atractiuesvaanarestenentalspoblesdelesrespectivesvalls,que, amb la consolidació de Vallter 2000 i Vall deNúria com a estacions de muntanya, van desesta-cionalitzarl’estiueigtradicional.Mésendavant,tam-béalBaixRipollès,dedinàmicamésindustrial,estàdesenvolupant una oferta pròpia de turisme cultu-ral,TerradeComtesiAbats.

Anivellturístic,elRipollèsesdivideixentreszonesigualquelestresunitatsgeogràfiquesques’hanco-mentat anteriorment: baix Ripollès, Vall de Ribes iValldeCamprodon.

Oficines de Turisme del Ripollès

OT Vall de CamprodonCtra.C-38Km23,55-Cam-prodon (Gestió: Mancomunitat de la Vall de Cam-prodon)OT CamprodonC/SantRoc22-Camprodon(Ges-tió:AjuntamentdeCamprodon)OT RipollPl.AbatOliba,s/n-RipollOT Sant Joan de les AbadessesPl.del’Abadia,9-SantJoandelesAbadessesOT SetcasesC.delRec,5-SetcasesOT Vall de NúriaEstacióValldeNúria-QueralbsOT Vall de Ribes Ctra.deBruguera,2 -RibesdeFreserOT Vallter 2000 PladeMorens,s/n-Setcases


16

2 / Anàlisi

Al Ripollès trobem diferents entitats relacionadesamb el sector turístic i/o similar que tenen com aobjectiu promocionar el territori. A continuació esdetallalainformaciódecadaunad’elles:

CONSORCI RIPOLLÈS DESENVOLUPAMENT www.ripollesdesenvolupament.com

HISTÒRICEl Consorci Ripollès Desenvolupament SL es vacrearel1993enunmomentdecrisialacomarcadelRipollèsambl’objectiudecrearteixitempresarial.Afinalsdel2000,esvaconstituircomaconsorciafid’aconseguirunamajorimplicaciódetotselsactorssocioeconòmicsdelacomarcaiampliarlasevaac-tuacióatotselsàmbitsproductius.

ElConsorciRipollèsDesenvolupamentésunaenti-tatpúblicadecaràcterassociatiuambpersonalitatjurídicapròpia.

El treball del Consorci es divideix en les àrees se-güents:

•Aulad’HostaleriadelRipollès•Àread’EmpresaiEmprenedoria•Àread’OrientacióiInserciólaboral

•ÀreaAgroalimentària•ÀreadeTurisme•ÀreadeDinamitzacióEnergèticaiForestal

ESTRUCTURAElConsorciRipollèsDesenvolupamentestà formatper entitats públiques i entitats del sector privat iconstadelsòrgansdegovernsegüents:•Presidència:JosepMariaFarrésiPenela•Gerència:AlbertPuigvertTuneu•JuntadeGovern:formadaperunrepresentantdecadascundelsmunicipis,administracionsientitatsprivadesconsorciades.•Comissióexecutiva:formadapelpresidentisisvo-calsdelsqualsunrepresentaa lapatronal iunalssindicats.

SOCISIMEMBRESEnslocals:

•ConsellComarcaldelRipollès•AjuntamentdeCampdevànol•AjuntamentdeCampelles•AjuntamentdeGombrèn•AjuntamentdeLesLlosses•Ajuntamentd’Ogassa•AjuntamentdeRibesdeFreser

2.2.1. / ANALISI DE GESTIÓ. ENTITATS RELACIONADES AMB EL SECTOR TURÍSTIC


17

2 / Anàlisi

•AjuntamentdeRipoll•AjuntamentdeSantJoandelesAbadesses•AjuntamentdeVallfogonadeRipollès•AjuntamentdePlanoles•Mancomunitat de Municipis de laVall de Cam-

prodon

Entitatsprivades:•UnióIntercomarcaldeGironadelaUnióGeneral

deTreballadorsdeCatalunya•ComissionsObreresdelRipollès-Cerdanya•CambraOficialdeComerç,IndústriaiNavegació

deGirona•AssociacióIndependentdeJovesEmpresarisdel

Ripollès•UnióIntersectoriald’EmpresarisdelRipollès•CooperativaagropecuàriaSantIsidre,SCoopC.

Ltda.•CooperativaAgrícola SantJoan de lesAbades-

ses•CooperativaRamaderadeMolló•FundacióEduardSoler•AssociacióProfessionald’Empresarisd’Hostale-

riadelacomarcadelRipollès

ACTUALITAT

El Consorci Ripollès Desenvolupament és l’ens enquèelConsellComarcaltédelegadestoteslestas-quesdeturismedelacomarcadelRipollès.Vinculaitreballatransversalmentambtotselsòrgansien-titatsimplicadesenturisme,tantanivellcomarcal,provincial,zonaPirineusiCatalunya.

L’ÀreadeTurismedelConsorcisegueixlesdirectriusmarcadesenelPlaEstratègicdelRipollèsProjectedeFuturRipollès2020tambéesfonamentaenlavi-sióestratègica,elsobjectius,elscriterisilespropos-tesques’estableixenenelPlaEstratègicdeTurismedelesComarquesdeGirona2011-2015.

Seguintaquestesdirectrius,estreballaenxarxafor-mantpartde5comissionsdetreballdediversosni-vellsterritorials(ComissiódeTurisme,ComissiódetècnicsdeTurismedelRipollès,ComissiódetècnicsdeTurismedelescomarquesgironinesielPatronatdeTurismeCostaBravaPirineudeGirona,l’AgènciaCatalanadeTurismeilaMarcaPirineus)iesdefineixun pla d’accions estructurat en 4 línies estratègi-ques:


18

2 / Anàlisi

•Dinamització i promoció de la comarca com adestinacióturísticasostenibleidequalitat.

•CreacióisuportalacomercialitzaciódepaquetsturísticsalRipollès.

•Professionalitzacióiinnovaciódelsectorturístic.•Enfortimentdelaxarxaturísticacomarcal.Con-

certacióagentscomarcals.

Actualments’estàtreballantperfuncionaratravésdelafuturaAgènciadeDesenvolupamentdelRipo-llès.Aquesta,ésunensconsorcialpúblicdecaràcterlocalinaturalesaassociativaiinstitucional,dotatdepersonalitat jurídica,pròpia i independent icapaci-tatplenaperalcomplimentdelsseusfinsisotmèsal’ordenamentpúblic.

L’objecte principal de l’Agència és el desenvolupa-ment de mesures i accions per afavorir una majorcohesió i coordinació interorganitzativa, i augmen-tarlacompetitivitatieldesenvolupamentglobaldelacomarcadelRipollès.L’Agènciaactuarà,pertan,comamotordedesenvolupamentdelterritori.Elsobjectiusprincipalsdel’enssón:

- L’implusdelacompetitivitatilainnovació- Ladinamitzacióilafacilitaciódelmercatdetre-

ball,establintpolitiquesdeformacióiimplemen-

taciódepolitiquesactivesd’ocupació- L’assistència tècnica i el foment del desenvolu-

pamentterritorial- L’implusd’infrastructures- Lesgetsióambientalsostenible- Elsuportalaproduccióagroalimentàrialocal- Elfomentdelturisme

Font:Estatutsdel’AgènciadeDesenvolupamentdelRipollès

ACCIONS

Dinamitzacióipromociódelacomarcacomadesti-nacióturísticasostenibleidequalitat:

•Edició de material promocional d’àmbit comar-calenidiomes

•AssistènciaaFiresdeTurisme•Campanyadepublicitatenmitjansdecomunica-

ció•Viatges professionals: FAMTRIPS. Tour-opera-

dors PRESSTRIP (periodistes) WORKSHOPS(taules de treball amb tour-operadors) BLOG-TRIPS(bloggersprescriptorsdeviatgesainter-net)encol·laboracióambPTCBPGi/oACT


19

2 / Anàlisi

•Gestióde18Pantallestàctilsd’informacióturís-tica24hconectadesainternetalportalturísticdelRipollès

•Dinamització del portal turístic del Ripollèswww.elripolles.com (amb més de 500.000 visi-tesanuals)

•Gestióipromociódel’agendad’activitatsturísti-quesdelRipollès.

http://blogscat.com/agendaripolles/•Promoció a través de les xarxes socials: Face-

book,Twitter,Youtube•Suportaesdevenimentsiactesdelacomarca

Creacióisuportalacomercialitzaciódepaquetstu-rísticsalRipollès:

•Gestió,promocióicomercialitzaciódelproducteturísticTERRADECOMTESIABATSalsOrígensdeCatalunya.

•Gestió, promoció i dinamització i mantenimentdeITINERANNIA,xarxadesendersdelRipollès,GarrotxaiAltEmpordà.

•Gestió, promoció, dinamització i mantenimentdelCENTREBTTDELRIPOLLÈS

•RutesambCarruatgepelRipollès•PromocióidinamitzaciódelTurismeActiualRi-

pollès•Promoció i dinamitzacióTurisme Familiar al Ri-

pollès

Formacióisensibilitzaciódelsectorturísticpúbliciprivat

•Formacióalsectorturístic- Organitzaciódeles jornadesdeturismeRipo-

llès.- Cursosdeformació

•Informació al sector turístic: assessorament enlasol·licituddesubvencionsi/onormativaturís-tica.

•Informació icontactepermanentambelsectorturístic del Ripollès (d’accions promocionals,campanyes, informacions considerades d’in-terèspelsectorturístic)

•Enllaç, contacte i col·laboració amb ens supe-riorsdeturisme(PatronatdeTurismeCostaBra-vaPirineudeGirona,AgènciaCatalanadeTuris-me,marcaPirineus)


20

2 / Anàlisi

Enfortiment xarxa turística comarcal. Concertacióagentscomarcals

•Fomentiparticipacióalescomissionsturístiquespeltreballenxarxaambelsagentsimplicats.- ComissiódetècnicsdeturismedelRipollès- Comissiódetècnicsdeturismecomarquesgi-

roninesiPatronatTurismeCostaBravaPirineudeGirona

- Comissió de tècnics turisme comarques Piri-neus

•Suporta l’estudiderevisióestratègica turísticadelRipollès

ESCOLA D’HOSTALERIA DEL RIPOLLÈS

L’Escola d’Hostaleria del Ripollès, que depèn delConsorci Ripollès Desenvolupament, es va crearamblaintenciódedonarunaformacióquenos’im-partia a les comarques veïnes i alhora volia donarvalorafegitalsectordel’hostaleriailarestauració.Des de la seva obertura els eixos vertebradors del’Aulad’Hostaleriahanestatbendefinits:formació,potenciaciódelagastronomiaautòctonaisuportalsempresarisdelsectordel’hostaleriailarestauració.Laubicaciódel’aulaesvaferentresnausdelviverd’empresesdelConsorciRipollèsDesenvolupamentiesvafinançarambunfonsFeder.

L’any2003s’inauguraoficialmentl’Aulad’Hostaleriadel Ripollès i s’inicia l’activitat formativa impartintel Programa de Garantia Social d’Auxiliar de CuinaiServeisdeRestauracióielscursosdegranpúblic.

L’octubredel2007s’inicienlesobresd’ampliaciódel’aula:s’agafen2mòdulsmésdelviverd’empresesiesrealitza ladivisióhoritzontalde lafincaamblaplanta baixa i el primer pis. L’octubre de 2008, les


21

2 / Anàlisi

obresquedenfinalitzadesiestornaareprendrel’ac-tivitatformativa.

El 2013, coincidint amb els 10 anys d’activitat del’Aula,esfaunasegonaampliacióireforma.Estrac-tad’unaampliació(60m2més)iadequaciód’espaisidel’adquisiciódenovamaquinàriapertaldecom-plir amb els nous requisits per impartir formació(aixís’hanpogutobtenirfinsaquatrecertificatsdeprofessionalitatdelServeid’OcupaciódeCatalunya,elSOC).

CONSORCI DE TURISME DE LA VALL DE RIBESwww.vallderibes.cat

HISTÒRIC

Pel 2010 es comença a plantejar la possibilitat dedefinir un nou marc legal pel Patronat de Turismede laValldeRibes(constituït1996)persolucionarcertes irregularitats donades per la forma jurídicadel’entitat(estavadotatdemésfinançamentpúblicqueprivat,limitacióenlasol·licituddesubvencions).Durantel2011,desprésdevàriesreunionsigestionspercercarelnoumarc legal,esdecideixoptarperunCONSORCIonpúblicsiprivatshiestiguinrepre-sentants.Duranttotel2011estreballaperagruparlesdiferentsentitatsdelavallenassociacionssec-torialsperrestarrepresentadesenelnouconsorci.Esredactenelsestatutsdelnouis’aprovenaprin-cipisd’anyentotselsajuntamentsde laVallmen-ys Queralbs. Es publiquen els estatuts definitius alDOGCel23dejunydel2011.

ElConsorcideTurismedelaValldeRibesesvacons-tituir a l’octubredel2012amblavoluntatdereor-denarlapolíticailapromocióturísticadelaValldeRibes.


22

2 / Anàlisi

Eljulioldel2013esreactivaelConsorci i iniciaunanovaetapadegestióacàrrecdelConsorciRipollèsDesenvolupament

El nou consorci públic-privat ha unit esforços perpromoure turísticament la Vall de Ribes, integratpelssismunicipisdelavalliamblaValldeNúriacomaprincipalmotordelsectoridel’economiadelavallengeneral.ElnouconsorciocuparàelllocqueteniafinsaraelPatronatdeTurismedelaValldeRibes.

L’objectedelConsorciéscontribuiramillorarlaqua-litatdevidade lapoblació, incrementantelcreixe-menteconòmic ieldesenvolupamentturísticde laVall,d’unaformasostenibleambelsrecursosnatu-ralsielsvalorssocio-culturals.

OBJECTIUS

•PromoureactivitatsencaminadesaincrementarlademandaturísticaicomercialdelaValldeRi-bes.

•Incrementar i millorar la imatge i la qualitat del’ofertaturísticadelaValldeRibes.

•Coordinar, ajudar i dinamitzar les tasques dedesenvolupamentturísticqueportinatermeles

entitats locals i potenciar la col·laboració entreelles,siescau.

•Promourelacelebraciódeconvencions,semina-ris,trobades iactivitatsanàlogues,denivellsu-pralocalaqualsevoldelespoblacionsconsorcia-des, a fi d’aprofitar i difondre els seus recursosturístics.

•PromourelapresènciaactivadelaValldeRibesen els mercats turístics i també en els òrgansconsultius i de decisió en matèria de turismed’abastsupralocal.

•Editaridifondreelmaterialdedivulgació,depu-blicitatid’imatgequesiguinecessariperdonaraconèixerelsrecursosdelaVallafidecaptarmésvisitants.

•Proposar el desenvolupament de productes tu-rísticsipromocionarlasevademanda.

•Duratermeelsmandatsquelespersonesien-titatsconsorciades lipuguinencarregarenma-tèriadeturisme i representarels interessostu-rísticsdelaValldeRibesenorganismesd’àmbitsuperior.

•Realitzar qualsevol altra activitat que ajudi alcompliment de les finalitats per a les quals escreaelConsorci.


23

2 / Anàlisi

ESTRUCTURA

Gerència:ConsorciRipollèsDesenvolupament.Consellplenari•President:EvaSalmerón•Vicepresident:MarcPrat•Vocals:

- AjuntamentdeRibes- AjuntamentdePlanoles- AjuntamentdePardines- AjuntamentdeToses- AjuntamentdeCampelles- AjuntamentdeQueralbs- Col·lectiud’artesansdelaValldeRibes- UniódeBotiguersdeRibesdeFreser- ElsFogonsdelaValldeRibes- PatronatdeTurismedelaValldeRibes- AssociaciódeTurismeruraldelaValldeRibes- AssociaciódeTurismeactiudelaValldeRibes- Associaciód’hotelsdelaValldeRibes- FerrocarrilsdelaGeneralitat(NúriaiMolina)

Juntadegovern•President:EvaSalmerón•Vicepresident:MarcPrat

•Representantdelsenspúblicsconsorciats:AleixSubirana

•Representantdelesentitatsprivadesconsorcia-des:GilPau

QUOTES

QuotessocisentitatslocalsAjuntamentdeRibes–26.000€AjuntamentdePlanoles–2.000€AjuntamentdePardines–1.200€AjuntamentdeToses–1.200€AjuntamentdeCampelles–1.000€

Quotessocisentitatsprivades–100€/entitat58privatsentrecomerços,empresesd’activitats,

allotjaments,restauració...–desde100€a660€Patronat de Turisme (aportació Ferrocarrils) -

2.520€PatronatdeTurisme(Plad’Acció)-100€

ACCIONS

•Edicióiproducciód’unfulletódelaValldeRibes•Dinamitzaciódelawebixarxessocials


24

2 / Anàlisi

•Butlletímensualalssocis•Elaboració d’un dossier dels recursos turístics

delaValldeRibesidelRipollès(enconstrucció)

MANCOMUNITAT DE LA VALL DE CAMPRODONwww.valldecamprodon.org

HISTÒRIC

LaMancomunitatIntermunicipaldelaValldeCam-prodonvaconstituir-selány1975icorresponalál-tavalldelriuTer,unarealitatgeogràficadelsPirineusorientalsencontacteambelConflentielVallespir(alaCatalunyaNord),laGarrotxa,elRipollèsilaValldeRibes.A laValldeCamprodontambéhipertanyelsectordeBeget,geogràficamenta lÁltaGarrotxa,peròtermedeCamprodon.

ACTUALITAT

Actualmentestàformadaper6municipis:SantPaudeSeguries,alsud;Camprodon,queactuadecen-tredelaVall,Llanars,VilallongadeTeriSetcases,aláltavalldelriuTer;iMolló,alaconcadelriuRitortiencontacteambelVallespir.

La Mancomunitat vetlla pels interessos socials,econòmicsipaisatgísticsdelacomarcais’encarre-gademantenirundiàlegconstantambelsdiferents


25

2 / Anàlisi

agentssocialsdelterritoriielsrespectiusmunicipisquelaconformen.

Comaenssupramunicipal, téassignadesdiversescompetències, entre elles, la promoció turísticaicultural–en laqual tambés’operacomaoficinadeturisme–ilaprotecciódelpaisatgedelaValldeCamprodon.

Des de la Mancomunitat de laVall de Camprodon,s’impulsaunprojectededesenvolupamentruralin-tegralisostenibleambtresgranseixosd’acció:

1. Promoció, comercialització i distribució delsproductesagroalimentarislocals

2.Gestióforestalconjunta,recuperaciódepastu-resipromociódelabiomassa

3.Plaestratègicdeturismesostenible

Totes les accions que s’emprenen en el marcd’aquestaplanificacióestratègicaimpliquenimpac-teentotselsàmbits.Així,lamilloraenlacomercia-lització del producte agroalimentari local implicacreixementdelsectorprimariireforçamentdel’eco-nomialocal.Aquestcreixementireforçamentimpli-camésimillorgestiódelaterraidelsboscos,amblaconsegüentmilloradelpaisatge.Elpaisatgeésunvalorindestriabled’unapolíticadeturismesosteni-

blequebuscalaconstrucciódeproductesturísticsdequalitat i l’acollidaa lapersonavisitantambelsmillors estàndards, alhora que promou entre elsseusestablimentselmínim impactesobre l’entornielconsumdeproducteslocals.


26

2 / Anàlisi

ASSOCIACIÓ DE COMERÇ I TURISME DE LA VALL DE CAMPRODONwww.lavalldecamprodon.cat

ACTUALITAT

Lasevafinalitatésladerepresentar,gestionaride-fensar, així com fomentar els interessos comunsdels seus membres. Localitzada a la Vall de Cam-prodonitenintencomptelaimportànciadelsectoreconòmic del comerç i del turisme, aquestaAsso-ciació vetllarà també pel millor desenvolupament,la dinamització i la promoció de quantes activitatspuguinafavoriraquestsector.

ESTRUCTURA

Actualment l’entitat la composen gairebé 150 asso-ciats,téunàmbitd’actuacióques´estàobrintatotalaVall,iestàgestionadaperunaJuntade5membres,totsellscompaginenlestasquespròpiesdel’associa-cióamblesdelsseusestabliments.Aquestajuntaescomplementaamblacol·laboraciódel´AODLdeDes-envolupamentRuraldelaMancomunitatIntermunici-paldelaValldeCamprodonquetéelseupladetreballdirigitadonarsuporttècnicasetentitatsdelterritori.

A la Vall de Camprodon no trobem definit un plad’acció conjunt entre el sector públic (representatper laMancomunitatde laValldeCamprodon) ielsector privat (representat per l’Associació de co-merç iTurismede laValldeCamprodon) jaqueestélapercepcióques’actuaiescol·laboranomésenaccionsconcretes,peròhihaunamancadecoordi-nacióentreambduesentitats.

Es detecten discrepàncies i susceptibilitats entrel’estaciódemuntanyaVallter2000(gestionadaperFGC)ielsensabansesmentats,donantlasensacióquedinslaValldeCamprodonnohihaunúnicpladefinitniconsensuatpertoteslesparts.Escreuquecadascú treballa sota les seves premisses i el seuplad’acció,quenoésdeltotacordatniconsensuatentretotselsagentsimplicatsdelaValldeCampro-don. Cadascú treballa moltíssim en el seu àmbit,peròmancalauniód’esforçosglobals.

ACCIONS•TrenetturísticdelaValldeCamprodon•Labotigaalcarrer•Comerçnit:premisperlescompresi/oconsumi-

cions•Concursd’il·luminaciónadalenca


27

2 / Anàlisi

•ValldeCamprodon48/600:entrelapuríssimainadalespodenaconseguirxecsregals

•Guiacomercialiturística•ComunicacióatravésdefalquesaràdiosiTV’s

delazona•Dinamitzaciódelawebidelesxarxessocials•Noves tecnologies: codis QR dels establiments

associats, webcam des del Pont Nou, aplicacióAppslbdb...

ASSOCIACIÓ PROFESSIONAL D’HOSTALERIA DEL RIPOLLÈSwww.ahripolles.com

ACTUALITAT

L’Associació d’Hostaleria del Ripollès és una enti-tatsenseànimdelucrequerepresentaelsectordel’hostaleriailarestauraciódelRipollès.L’Associacióvetllailluitapelsinteressosdelsseusmembrespertaldefomentarlainterrelacióentrelespersonesdelmateixàmbitprofessional.

L’entitat, com s’autodefineix “aposta i treballa pelturisme de qualitat en una comarca de muntanya,caracteritzada per la gastronomia pròpia i de qua-litat,ambunampliventalld’activitatspergaudirentotselspoblesqueconfigurenelnostreterritori”.

ASSOCIATS

•Hotels,hostalsirestaurants:30•Càmpings:1•Bars:3


28

2 / Anàlisi

•Turismerural:2•Altres:1

QUOTES

•Bar–120€•Restaurant–150€•Càmping–170€•Turismerural–170€•Hotel–200€

SERVEIS

•Formaciópelsprofessionals•RepresentaciódelsectorforadelRipollès•Suportadministratiualsassociats•Borsadetreball•Participacióenactivitats(Tastatas,temporades

gastronòmiques)

FOGONS DE LA VALL DE RIBES

ACTUALITAT

ElsFogonsdelaValldeRibestél’objectiudecercaridivulgarelsfonamentsdelacuinatradicionalpiri-nenca:investigar-neelsorígensilescaracterístiquesqueladefineixen,recopilarantiguesreceptesivellestècniquesenlapreparaciódelsplats,ifinsitottenirpresent la recuperació dels estris i productes ambquèaquestacuinasemprehaanatacompanyada.Elllegathistòric iungrapatde tradicionshanacabatforjantlabonatauladelaVall,amblavidaapagès,elconreude la terra, lacuradelbestiar, laqualitatdel’aigua,lavigènciadelamatançadelporc,l’abun-dànciadeproductesnaturalsquel’entornproveeix,el treball artesà, i la conservació i manteniment alllarg de tots aquests anys de determinats ingre-dientspropisdelterritori.


29

2 / Anàlisi

ASSOCIATS

RestaurantsElsFogonsdelaValldeRibes:•HotelCaçadors•HotelPrats•Restaurantl’Anna•RestaurantCanSart•RestaurantElLlac•RestaurantLaPerdiuBlanca

CUINES DE LA VALL DE CAMPRODONwww.cuinesvalldecamprodon.blogspot.com

HISTÒRICUndelstretsprincipalsdelaValldeCamprodonéslasevariquesagastronòmica,tantpelllegathistòric,quehamarcatunacuinatradicionaldemuntanyadegranqualitat,comperlesnovespropostesquesor-geixendelesjovescuinescreatives.AquestéselfilconductorquevaimpulsarelsrestaurantsdelaVallaagrupar-se,l’estiude2005,enl’associacióCuinesdelaValldeCamprodon,ambl’objectiuderecupe-rar, preservar i promocionar aquest patrimoni tansuggerent –gastronomia, productes i tradicions-, id’enriquir-loenlamesuradelquesiguipossible.

ASSOCIATSActualment l’associació agrupa 10 establiments-restaurantsihotels-delssismunicipisdelaValldeCamprodon:

ElPont9HotelGrèvol-SpaLesPlanesCanJordi


30

2 / Anàlisi

HotelCalitxóElCostabonaCanJepetPirineuCanTirandaFondaRigà

ACCIONSL’associació presenta diverses campanyes que esconcreten en tres temporades gastronòmiquesanuals,sempremirantdepotenciar lestradicionsielsproductesdelterritoriidelligar-losalsciclesdelavidaidelaterra.

•TemporadagastronòmicadelaTrumfa-tresset-manesdesetembre.La trumfa o patata de muntanya, és un cul-tiu d’estiu que dóna els seus fruits en finalitzarl’agostidurantelmesdesetembre.AlaValldeCamprodon,alçada,sòliclimafanquecadaanytorniaarribarunapatatanovadetexturafortaisabor inigualable.Els restaurantsde lesCuinesde la Vall de Camprodon presentem llavors lespropostesgastronòmiquesmésdiverses,jasiguiprovenintdelacuinaméstradicionalcomendin-

sant-nosenlacuinacreativad’autor.

• Temporada gastronòmica de la Matança i laQuaresma - tres setmanes abans de Carnaval itresdesprésLaMatançadelporcésunafestaqueduratotundiaienlaqueesconsumeixenlespartsdelporcque no es podran conservar. La resta es sala os’emboteix, i es bull o s’asseca en la més puratradició de la subsistència, preservant l’aporta-cióproteicaicalòricaperalarestadel’any.Peròlamatançatambésuposauncanvienl’ali-mentació,perquèelsproductesacabatsd’elabo-rarnecessitentempsdecuraciópersermengí-vols.LaQuaresma,gastronòmicament,suposalaintroducciód’alimentsalternatius,sovinttambébenconservats,comsónlessalaons.Llegumsiverdures d’hivern acaben de composar la dietad’aquestaèpocadel’any.

•TemporadagastronòmicadelPoltre-tressetma-nesamitjansdemaigUnadelestradicionsmésarreladesa laValldeCamprodonhaestatiéslatranshumàncialliga-daa lacriadecavalls imules.LesCuinesde laValldeCamprodon,coneixentlesqualitatsnutri-


31

2 / Anàlisi

tivesielsabordelacarndepoltreiapostantpelmanteniment d’un sector tradicional i, alhora,estratègic,hemdeciditabordaraquestproductetotportant-loalesnostrestaulesperfer-nedifu-sióipedagogia

ALGUNES CONCLUSIONS SOBRE L’ANALISI DE GESTIÓ TURÍSTICA

Observant la gestió dels diferents gestors turísticsdelacomarca,aixícomlesvaloracionsd’algunsdelsresponsablesd’aquestes,espotconcloureques’haacabatcreantunmodeldegestióturísticaineficienti insostenible econòmicament. Es constata, perexemple, que moltes de les accions promocionalsque es porten a terme no es projecten a l’exterior,aforadelacomarca,aixídoncsnocreennotorietatper poder mantenir un flux de visitants satisfacto-rientemporadesbaixes.Peròunaconstatacióméssorprenent –i preocupant– és la duplicació i tripli-caciód’organismesquetreballenenelterritori,quecomportaqueunmateixestablimentturísticpaguidiferentsquotesadiversesassociacionsquesegu-ramentbusquenelmateixobjectiu.

Peròmésenllàd’algunesconstatacions,ésrellevantanalitzarsil’organitzacióturísticaactualésviableenelfutur.

Justifiquenl’actualorganitzaciótrestipusderaons:•Raonshistòriquesid’identitat.D’entradapodem

afirmar que aquesta organització atomitzada


32

2 / Anàlisi

té molt a veure amb la identitat pròpia de lesvalls,ialamancad’identitatcomarcal.Lesvallspresenten una dinàmica endògena basada enbona part en factors emocionals i seguramenthistòrics que priven en algun moment de plan-tejar-senousescenarisdefutur.Aquestaspecteésclaual’horadeformularunanovaestratègiaturística,ipodriaarribaraseruntalód’Aquil·lesd’aquestanovaestratègia,sinósesuperenmoltsdelsprejudicishistòricsqueplanenenladescon-fiançamútuamanifestadaentoteslesreunionsientrevistesmantingudesambelsdiferentsorga-nismesturístics.

•Raonsdetradicióturística.L’organitzacióactualtéaveure,enbonapart,araonsobjectivesdetra-dicióturística.Perexemple,CamprodoniValldeRibescomadestinacionsd’estueigaprincipidelsegleXX.PeròcaldirquesomaprincipidelsegleXXiprobablementlesdinàmiquesactualsdistenmoltdelesqueestructuravenunadestinacióalseglepassat.Unareflexiósobreelshàbitsturís-ticsactualsensportariaràpidamentaconclourequecadascundelstresterritorisqueestructurenturísticamentelRipollèsésexcessivamentpetit,i no configura una experiència completa sufi-cient.Esdiu,perexemple,quesialgúconeix la

comarcaésperCamprodon,peròunaafirmaciód’aquesttipus(repetidaaraiadéspermoltsdelsagents públics i privats de Camprodon) no sesostésobrecapdadaobjectiva,sobrecapestudidepúblic, iobviaunaclarainecessàriadiferen-ciacióentreelpúbliccatalàil’estranger.

•Raonsinercials.Creiemquemésenllàderaonsdiscutibles,peròsimésnoargumentables,hihaalgunesraonsquenosesostenenenresmésqueinèrciesiprejudicisarrelatsalllargdelsanys.Esconstataunacertafilosofiadecampanar,iestro-baafaltarclaramentunanecessàriadinàmicadecomplicitaticomportamentcol·laboratiu,queésfonamentalperaunabonapraxienlapromocióturísticad’unadestinació(elqueimportaésquelagentvingui,desprésjaesdistribuirà).Aquestainèrciaimpedeixquealgunspuguinveurelane-cessitatd’iniciarnovesdinàmiquesdepromoció,l’assumpció de noves tècniques i especialmentl’orientacióanousobjectius.

Alnostreentendre,però,aquestesraonsnoméssóndefensables,enaquestmoment,sinohiha-guéscapalternativamillor.Peròésevidentqueensimateixal’organitzacióactualpresentadife-rentsmancancesmoltrellevants.


33

2 / Anàlisi

•Mancancesperineficiència:–Duplicaciódefuncionsenelmateixterritori(or-

ganismes públics organitzacions privades, elConsorcicomarcal,etc.).

– Manca d’una orientació estratègica de les ac-cionsenturisme.Hihamoltsplansd’accionsdi-ferents.

– Dificultat per captar fons exteriors, a causa del’atomització.

•Mancancesperineficàcia:–Atomitzaciódelsesforçospromocionals.Elpres-

supost disposat per cada organització és moltminsoipermetnomésalgunesaccionsmínimessenseprojecció,senseefectesrealsenpromocióturística.

–Altreballarambdiferentsplansd’acció,aixòhaacabatafectantlaimatgedelacomarca;nohihacapfilconductorcomú,nohihauntretdiferen-cial que la gent tingui al cap quan li parlem delRipollès

–Empobrimentdel’oferta,odelaimatged’aques-ta. No hi ha la mentalitat de fer moure un visi-tant d’un lloc a l’altre de la comarca per poderaugmentar lasevaexperiència isatisfacció(ex-ceptuant l’acció pròpia dels establiments, que

ofereixen informació sobre atractius de tota lacomarca i fins i tot de les comarques veïnes).peròaixòacabareduintl’oferta,escurçal’estada,inoposaenvalortotelpotencialdelacomarca.

–Mancaunlobbypotentquedefensiels interes-sosdelsectoralacomarca.Aixòrestaefectivitatenlagestiódavantdel’administració,peròtam-béforçapromocionaldecadaal’exterior.

ANÀLISI DE L’OFERTA TURÍSTICA2.3


35

2 / Anàlisi

A continuació es mostra el resultat de l’estudi del’oferta hotelera i d’allotjaments de la comarca delRipollèsdistingint lestreszones:baixRipollès,ValldeRibesiValldeCamprodon.

La font d’aquesta informació és elaboració prò-pia.Lametodologia ques’haseguitperadquirir lainformacióés laprospeccióde lespagineswebdecadaundelsestabliments.Enelcasdenotenirpà-ginaweb,s’hafetatravésdeportalsiintermediarisd’internetonhihapenjadainformaciódelsestabli-ments.Sipercapd’aquestsdoscanalsobteníemlainformació, o aquesta era confusa, s’ha procedit afertrucadespersonalitzades.

Elsconceptesestudiatssónelssegüents:

Nomdel’establiment MunicipiTipusd’establiment(hostal,hotel,càmping...) Nivell de qualitat (espigues, estrelles, catego-

ries..) Capacitat

•Nombredecasesoapartaments,enelcasdeturismeruraliapartamentsrurals

•Nombred’habitacionsodeparcel·les

•Nombredeplaces.Enelcasdelscàmpings,elnombre de places s’ha establert multiplicantper3elnombredeparcel·les(comhocomptalaGeneralitat)

Serveisespecialscomperexemplepiscina,sau-na,spa,pistadepàdel,gimnàs...

Desenvolupamentturístic•Reserves online a través de la seva web (no

s’hatingutencompteelscasosonlesreservesonlineesfanatravésd’unformulariqueportaalcorreuelectrònic)

•Vendaatravésd’intermediariscomperexem-pleBooking

•Vendadepaquetsatravésdelasevaweb Altresobservacions

A continuació es mostren els resultats obtingutsd’aquestestudi.Al’annexesdetallalainformaciódecadaundelsestabliments.

2.3.1 / OFERTA HOTELERA I ALLOTJAMENTS


36

2 / Anàlisi

BAIX RIPOLLÈS

Establiments Núm. Hab./Ac. Places Reserves online Venda intermediaris Venda paquets

HOTELS 9 167 347 3 5 3

CÀMPINGS 7 616 1.841 1 3 0

TURISMERURAL 74 253 656 5 7 0

ALBERGS/CASESCOLÒNIES 3 23 203 0 1 1

APARTAMENTSRURALS 16 55 141 0 6 0

TOTAL 109 1.114 3.188 9 22 4

VALL DE RIBES


HOTELS 19 515 1.162 12 17 7

CÀMPINGS 3 225 800 0 2 0




TOTAL 109 949 3.181 21 37 7


37

2 / Anàlisi

VALL DE CAMPRODON


HOTELS 29 468 1.023 5 24 8

CÀMPINGS 4 653 1.648 3 3 1




TOTAL 103 1.327 4.006 12 41 11

TOTAL


HOTELS 57 1.150 2.532 20 46 18

CÀMPINGS 14 1.494 4.289 4 8 1

TURISMERURAL 151 519 1.286 12 21 1

ALBERGS/CASESCOLÒNIES 17 28 1.797 4 3 1


TOTAL 321 3.390 10.375 42 100 22


38

2 / Anàlisi

CaltenirencomptequeaquestesdadesvariensilescomparemamblafontdelaGeneralitatdeCatalun-ya,queentenemquenosón100%actuals:

Establiments Núm. Hab./Ac. Places

HOTELS 61 1.093 2.236

CÀMPINGS 14 1.627 4.804

TURISMERURAL 132 444 965

ALBERGS/CASESCOLÒNIES 8 0 0

APARTAMENTSRURALS 55 0 0

TOTAL 270 3.164 8.005


39

2 / Anàlisi

CAPACITAT HOTELERA I ALLOTJAMENTS

ESTABLIMENTS HABITACIONS / PARCEL·LES PLACES

Baix Ripollès

Vall de Ribes

Vall de Camprodon

Baix Ripollès

Vall de Ribes

Vall de Camprodon

Baix Ripollès

Vall de Ribes

Vall de Camprodon

HOTELS 9 19 29 167 515 468 347 1.162 1.023

CÀMPINGS 7 3 4 616 225 653 1.841 800 1.648

TURISMERURAL 74 48 29 253 137 129 656 333 297

ALBERGS/CASESCOLÒNIES 3 6 8 23 0 5 203 721 873

APARTAMENTSRURALS 16 33 33 55 72 72 141 165 165

TOTAL 109 109 103 1.114 949 1.327 3.188 3.181 4.006


40

2 / Anàlisi

Les tres zones presenten un nombre similar d’es-tabliments,ladiferènciarecaueneltipusd’establi-ment. Les Valls de Ribes i Camprodon tenen mésestablimentshotelersqueelBaixRipollès,aixícomcases de colònies, albergs i apartaments rurals.Aquestfets’inverteixenelnombredecàmpingsitu-rismerural,onéssuperioralbaixRipollès.

LesVallsdeRibesiCamprodontenenunallargatra-dicióturística,fetqueinflueixambelnombred’ho-tels ja que normalment són establiments familiarsque passen de generació en generació i d’aquestamaneraesmantenenoberts.

Elturismeruralhapatitunincrementnotableambelsúltimsanys.L’any2000hihavia17establimentsrurals(turismerural iapartamentsrurals);el2014n’hi ha 233. El baix Ripollès és aquesta tipologiad’allotjamenttéméspreeminència,ambun49%deltotaldel’ofertadelacomarca.


41

2 / Anàlisi

Lacapacitatdeplaceshoteleresid’allotjamentsésmoltsimilaralBaixRipollèsialaValldeRibes,en-torn dels 3.185 establiments, i un 20% superior alaVall de Camprodon.Aquesta última presenta unnombreelevatdeplaceshoteleresidecàmpings.

El Baix Ripollès ha augmentat la seva capacitatd’allotjamentenelsúltimsanysdegutalturismeru-ralielscàmpings.


42

2 / Anàlisi

DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC

A l’hora d’avaluar el desenvolupament turístic delRipollèsésimportanttenirencomptelessegüentsdades que ens reflecteixen directament el grau decapacitat,proactivitatisensibilitatdelsagentsturís-ticsdelestreszones:

•Opció de reservar online a través de la web del’establiment

•Opció de comprar a través d’un intermediaricomperexempleBooking

•Vendadepaquetsatravésdelawebdel’establi-ment

RESERVES ONLINE VENDA INTERMEDIARIS VENDA PAQUETS

Baix Ripollès

Vall de Ribes

Vall de Camprodon

Baix Ripollès

Vall de Ribes

Vall de Camprodon

Baix Ripollès

Vall de Ribes

Vall de Camprodon

HOTELS 33,3% 63,2% 17,2% 55,6% 89,5% 82,8% 33,3% 36,8% 27,6%

CÀMPINGS 14,3% 0,0% 75,0% 42,9% 66,7% 75,0% 0,0% 0,0% 25,0%

TURISMERURAL 8,1% 12,5% 3,4% 9,5% 18,8% 17,2% 0,0% 0,0% 3,4%

ALBERGS/CASESCOLÒNIES 0,0% 33,3% 25,0% 33,3% 16,7% 12,5% 33,3% 0,0% 0,0%

APARTAMENTSRURALS 0,0% 3,0% 3,0% 37,5% 24,2% 24,2% 0,0% 0,0% 3,0%

TOTAL 9,2% 19,3% 11,7% 20,2% 33,9% 39,8% 3,7% 6,4% 10,7%


43

2 / Anàlisi

Un19,3%delsestablimentsdelaValldeRibes,do-nenlaopcióalsseusclientsatramitarlareservaon-line.EnmenorgraupassaalaValldeCamprodonialbaixRipollès.

Gairebé un 40% dels establiments de la Vall deCamprodonesvenenatravésd’intermediariscomBooking, Costa Brava verd Hotels,Agora, Bedand-breakfast.eu..Aquestfetésmoltrellevantalhoradevalorar laVall de Camprodon com un punt turísticmadur.

Pelquefaalavendadepaquets,un10%delsesta-blimentsdelaValldeCamprodonvenenpaquetstu-rísticsatravésdelessevespàginesd’internet.Des-prés d’algunes entrevistes amb els agents, podemafirmarqueelproblemagenerald’aquestesaccionséslacomercialitzaciódelspaquets.Elsagentstenenl’empentapercrearpaquetsentreellsperò,enge-neral,noacabentransformant-losenventesdirec-tesrellevants.

En general, les Valls de Ribes i Camprodon tenenmésconscienciaturísticaquealbaixRipollès,sentmajoralaValldeCamprodon.Totiaixí,ladiferènciaentreelsindicadorsnumèricsdelestreszonesnoéstangrancomfaunsanysenrere.


44

2 / Anàlisi

SERVEIS ESPECIALS

BAIXRIPOLLÈS

VALL DE CAMPRODÓN

VALL DERIBES

TOTAL

Bicicletes 4 0 5 9

Adaptatminusvàlids 3 0 3 6

Energiesrenovables 2 0 1 3

Gimnàs 3 0 0 3

Pistadepàdel 5 1 2 8

Campdefutbol 5 4 4 13

Piscina 18 12 12 42

Granja/hort 9 3 4 16

Tallers/act. 4 0 3 7

EstrellaMichelin 1 0 0 1

Spa,saunaosimilar 3 6 6 15

Parcinfantil/zonajocs 7 12 10 29

Botiga 4 3 3 10


45

2 / Anàlisi

COMPARATIVA AMB COMARQUES VEÏNES

Acontinuacióesmostren lesdadesdecapacitatshoteleres i d’allotjament de les comarques veïnesalRipollèspertaldecompararlasituaciódelaco-marca.

Cal tenir en compte que aquestes dades s’han ex-tretdelaGeneralitatdeCatalunya,iperpoderferlacomparativatambés’haseguitlamateixafontenelcasdelRipollès.

GARROTXA CERDANYA BERGUEDÀ OSONA

Estab. Núm. Hab./Ac.

Places Estab. Núm. Hab./Ac.



Places

HOTELS 42 584 1.093 63 1.512 3.203 49 646 1.220 48 1.032 1.946

CÀMPINGS 17 1.305 3.915 7 1.508 4.524 19 2.639 7.870 9 1.047 3.141

TURISMERURAL 139 538 1.140 53 178 372 144 647 1.321 136 560 1.193

TOTAL 198 2.427 6.148 123 3.198 8.099 212 3.932 10.411 193 2.639 6.280


46

2 / Anàlisi

ElRipollèséslasegonacomarca,desprésdelaCer-danya,pelquefaalnombred’establimentshotelers.Quant a turisme rural i càmpings es manté forçaequilibradaamblarestadecomarques.

Pelquefaalacapacitat,alesplaces,elRipollèséslasegonacomarcatantenhotelscomencàmpings,darreralaCerdanyaielBerguedàrespectivament.

En relació al turisme rural, el Ripollès es troba enquarta posició, la resta de comarques presentenmés nombre de places d’aquests tipus d’establi-ment,exceptuantlaCerdanya.


47

2 / Anàlisi

NIVELL DE QUALITAT

Per valorar el nivell de qualitat dels establimentshotelersid’allotjamentsdelacomarcadelRipollès,ensfixaremamblesdiferentscategoritzacionsjaes-tablertes:

- Hotels: •Pensió/hostal•1Estrella•2Estrelles•3Estrelles•4Estrelles•4Estrellessuperior•5Estrelles•GranLuxe

- Turisme rural•1Espiga•2Espigues•3Espigues•4Espigues•5Espigues

- Càmpings•1ªCategoria•2ªCategoria•3ªCategoria•4ªCategoria•5ªCategoria


48

2 / Anàlisi

Elsresultatsdel’estudisónelssegüents:

HOTELS

El 66% dels hotels del baix Ripollès estan a la ca-tegoria inferiorde“pensióohostal”;encanvia lesVallsdeRibesiCamprodonmésdel50%delshotelsestanrepartitsentre2,3i4estrelles,sentlaValldeRibessuperiorenaquestaspecteambun68%delshotelsdinsd’aquestestrescategories.

Nohihacaphotelde5estrellesalacomarcadelRi-pollès.


49

2 / Anàlisi

TURISMERURAL

Només el 6,6% dels establiments de turisme ruraldelRipollèsestancategoritzats,10deltotaldels151establiments.

El 80% estan al baix Ripollès i el 20% a laVall deCamprodon;alaValldeRibesnon’hihacap.


50

2 / Anàlisi

CÀMPINGS

ElbaixRipollèstéunmajornivelldequalitatpelquefaalscàmpings,acontinuaciótenimlaValldeRibesiperúltimlaValldeCamprodon.

AlRipollèsnotrobemcàmpingsde4o5categoria.


51

2 / Anàlisi

CONCLUSIONS EXTRETES DE REUNIONS MANTINGUDES AMB EL SECTOR

Delesreunionsmantingudesambdiferentsestabli-mentsdelacomarca,aixícomenreunionsportadesatermeenelsdiferentssubterritoriscomarcals,ex-traiemalgunesconclusions:

•Percepcióquelacrisihaafectat lacomarca,enpartperquèlifaltenrevulsiusiunnouposiciona-mentdavantlanovarealitatturísticaglobal.

• Necessitat constatada d’estructurar i ordenarmillorl’ofertaturística,decaraaobtenirunposi-cionamentclardeladestinació.

• Necessitat d’impulsar estratègies de promocióde la destinació que siguin realment efectives.Esconstataunaimportantdesafeccióenrelacióambtotselsensdepromocióturística,perraódemancad’efectivitat.

•L’impulsalacomercialitzacióespercepcomunaoportunitat. La idea d’estructurar l’oferta de lacomarca, la paquetització, i l’obertura de nous

canalsdecomercialitzacióésbenpercebutpelsagentsturísticsdelacomarca.Recelen,però,dequicomiquanespottirarendavantunainicia-tivad’aquesttipus,alaqualdonarienunsícon-dicionata:laparticipaciódelsectorprivat,alfetque es faci a nivell comarcal però d’una formaquenominimitzilesValls.

CONCLUSIONS SOBRE L’OFERTA D’ALLOTJAMENT

LesdadescorroborenquetantlavalldeCamprodoncomladeRibesdisposend’unaofertaturísticamésdesenvolupada que el baix Ripollès, especialmentenelmónhoteler,mésdesenvolupatidemésqua-litatengeneral.Totiaixí,queelbaixRipollèstinguielmajorpercentatgedeturismerural,aixícompelque fa als càmpings, fa que aquest territori tambéjuguiunpaperrellevanten ladinàmicaturísticadelacomarca.

En aquest sentit, les dades matisen conceptes co-munamentacceptats(prejudicis)queatorguenunatotalpreeminènciaturísticaalavalldeCamprodon,


52

2 / Anàlisi

ialatradiciódeRibes.Acceptantelmajordesenvo-lupamentturísticde lesvalls,queés innegable, lesdadesdesmenteixenqueelbaixRipollèssiguiunte-rritoriestrictament“industrial”.Entotcashauríemdedirquenoés“nomésindustrial”,jaquelasevaac-tivitat turística pondera notablement en el conjuntdelacomarca.

Pertant:

•Eldesenvolupamentturísticenelsdiferentste-rritorisdelacomarcaésmésequilibratdelquecomunamentespensa.

• Tot i que és molt clar que qui lidera la qualitatturísticaéslavalldeCamprodonienpartladeRibes,icaltenirmoltclaraixòenelmomentdeformularpropostesdefutur.

•Enqualsevolcas,l’estructuradel’ofertad’allotja-mentfacilitapensarenunasoladestinacióturís-tica, especialment si comparem aquesta ofertaambladelescomarquesveïnes.

•Lesnecessitatsactualsdelmercattambésónungran argument per reunir tota aquesta oferta iiniciar accions conjuntes de promoció i comer-cialització.


53

2 / Anàlisi

L’estudidel’ofertaderestaurantsalRipollèss’hafetdeformaindividualitzada,viatrucadestelefòniquesacadaundelsestabliments.

Principalments’hatreballatambdosconceptes:- Tipusdecuina- Capacitatdelrestaurant

Cal comentar que alguns dels restaurants no hanvolgutdonaraquestainformació,id’altreshaestatimpossiblecontactar-hi.

AcontinuacióesmostraelllistatderestaurantsdelacomarcadelRipollès:

2.3.2 / OFERTA RESTAURACIÓ

NOM POBLACIÓ TIPUSCUINA CAPACITAT

CalaQuimeta Ripoll

CanaulesCafèRestaurant Ripoll 59

HostaldeRama Ripoll Cuinacatalanaelaboradaidemercat.Criançapròpiadecarndevedella,xaiiporc.

75

LaBarricona Ripoll Cuinatradicional 50

CanPerla Ripoll Cuinacatalana 70

LaPiazzetta Ripoll Cuinacomarcalicuinaitaliana.Menúdiari 30

LaTaverneta Ripoll Cuinademercat 35

LaTrobada Ripoll Cuinacasolanaidetemporada 125


54

2 / Anàlisi

LesGraelles Ripoll Restaurantfamiliardecuinatradicionalcatalanaambtocdecreativitat.

60

Els“Amigos” Ripoll Cuinacasolanacatalanaidemercat 45

Reccapolis Ripoll cuinademercatambtocsd'autor 55

SnackBarRamon Ripoll Cuinademercat 35

ElCrocus Ripoll Productesdelacomarca 45

BrasseriaelMolí Ripoll Cuinacasolanaamblesúltimestendències 16

Gustus Ripoll 30

ElTriangle Ripoll Cuinademercat 45

Elsortidor Ripoll

DissetRestaurant Ripoll

CanVillaura Ripoll Cuinacatalanaidemercat 60

SolanadelTer Ripoll Cuinadeproximitat 300

LaSerradeLlaés Llaés-Ripoll Cuinacasolana.Especialitatd’embotitdelpaísixaidelripollès.

45

MasLesFeixes SantJoandelesAbadesses Cuinacasolana. 27

BrasseriaGil SantJoandelesAbadesses Cuinacasolana.Especialitatcarnbrasa 40

CanPeret SantJoandelesAbadesses Patomàquetambembotitsobrasa. 25

CasaRudes SantJoandelesAbadesses Cuinacasolanaidemuntanya 30

ElPoste SantJoandelesAbadesses

LaRutadelFerro SantJoandelesAbadesses Especialitatcarnsbrasa 120

PizzeriaLaForneria SantJoandelesAbadesses Especialitatenpastaipizza 30

in-somni SantJoandelesAbadesses Cuinacasolanaibrasa 83

LaTavernadelBonvi SantJoandelesAbadesses Patomàquetambembotits. 30

CaLaNati SantJoandelesAbadesses Cuinamediterrània 48

LaTeuleria SantJoandelesAbadesses Platstradicionalsambtocd’autor 80

MasRepunxó SantJoandelesAbadesses Cuinacasolana. 65

ElMartinet Campdevànol cuinacasolana. 40


55

2 / Anàlisi

PuntZero Campdevànol

CàmpingMolídeSerradell Campdevànol Biorestaurant. 70

CalCarter Campdevànol Platsperendur(pizzesipaninisipaellesifideuasperencàrrec)

55

CanDachs LesLlosses Cuinatradicionalcatalana 180

ElCremat LesLlosses Especialitatcostellaconfitada 47

LaPlaça SantaMariadeMatamala-LesLlosses Menúcasolà.Especialitatbrasa. 60

ElForn VallfogonadelRipollès Menjarsdemuntanyaidetemporada 30

CanPolla VallfogonadelRipollès Cuinacasolana.Carnbrasa. 40

CanCostas Ogassa Cuinacasolanacatalana.Especialitatpollastredepagèsalacassolaiespatlladexaialforn.

450

ElPortaldelComte Gombrèn Cuinacatalanacasolana. 54

LaFondaXesc Gombrèn Cuinaambproductesdelaterraactualitzats 50

SantuarideMontgrony Gombrèn Cuinatradicionalcatalanacasolana.Especialitatdepeusdeporcguisats,espatlladexaialforn,bacallàguisat,xairostitambpansesicuadebouambcastanyes.

100

CalRas Campelles Cuinatradicionaldemuntanya 64

ElLlac Campelles Cuinacasolana 68

HotelTerralta ElBaell-Campelles Cuinacatalana 200

CalDaldó Planoles Cuinademercat 50

CalSadurní Planoles Cuinatradicional 35

CanCruells Planoles Platsautòctonsambuntocd’autor. 30

ElCasino Planoles Platscombinats,pizzes,entrepans 55

ElsFogonsdePlanoles Planoles

LaCarretera Planoles Cuinamediterrània 40

CanGasparó Planoles Restaurantecològic.Productedetemporada.Productesdel’hort.Embotitsartesans.

23

ElsCaçadors RibesdeFreser Cuinatradicionalcatalanaidemercat 120


56

2 / Anàlisi

HotelPrats RibesdeFreser Cuinatradicionalcatalana.Especialitatdecar-gols.Fanmenjarssensegluten.

80

HotelRuralSpaResguarddelsVents RibesdeFreser Cuinatradicionalambtocsdecreativitat. 50

HotelSantAntoni RibesdeFreser Cuinatradicionalcatalana 120

CanSart RibesdeFreser Cuinacatalanadetemporada 60

LaPerdiuBlanca RibesdeFreser Cuinademercatitradicionalcatalana 45

BarPirineu RibesdeFreser

LaCorba RibesdeFreser Cuinacasolana 100

PensióVilalta RibesdeFreser Cuinacasolana 25

HostalPortadeNúria RibesdeFreser

CàmpingValldeRibes RibesdeFreser Cuinademuntanya 40

CalTeixidor Bruguera-RibesdeFreser

HostalMoliné Bruguera-RibesdeFreser Cuinacasolana 60

Cal’Anna Ventolà-RibesdeFreser Cuinatradicionalcatalanad’altamuntanya.Espe-cialitats:ànec,carnalabrasa,peusdeporcambpansesiembotitspropis

80

Cal’Albert Ventolà-RibesdeFreser

CalManel Pardines

AntigaFondaCanSerra Pardines Cuinacasolanaitradicional.Especialitatenarros-sos,bacallàicarnalabrasa.

38

Restaurant–BarCalXix Queralbs Entrepansiassortitd’embotitsiformatges

CaLaMari Queralbs Cuinacasolana 60

LaPlaça Queralbs

CanConstans Queralbs Cuinacasolanaidemuntanya 45

RacódeCalLitus Queralbs Cuinademercat 12

CafeteriaFinestrelles ValldeNúria-Queralbs 218

LaCabanadelsPastors ValldeNúria-Queralbs 78

Restaurantdel’hotelValldeNúria ValldeNúria-Queralbs Showcookingdecarnsocarta 332


57

2 / Anàlisi

Autoservei ValldeNúria-Queralbs Graelladesdecarn 200

ElRacódelaVall ValldeNúria-Queralbs Cuinaselecta 40

LesForquesd’enPep Toses Cuinacasolana 36

BarBraseriaEstació Toses Cuinademuntanya 42

RacódeToses Toses Cuinacasolanacatalanaibrasa 40

CanCasanova FornellsdelaMuntanya-Toses Cuinacasolanacatalana.Cuinad'altamuntanya.Especialitatsdelacasa:escudellaicarnd'olla,rostiticarnsalabrasa.

110

CanJan Camprodon Cuinacatalana

CanXicoy Camprodon Cuinacatalanaitradicionalambproductedeproximitat.Especialitatenpoltreitrumfa.

75

MarquèsdelaBohème Camprodon Cuinacatalana 90

ElCaliu Camprodon Cuinatradicional 42

HostalSayola Camprodon

MetroEspaiGastronòmic Camprodon Cuinacatalana

RestaurantelPont9 Camprodon Cuinatradicionalambtocsd’originalitat.Cuinadeproximitat

91

HostalLaPlaceta Camprodon Cuinacatalanaibrasa 30

HotelCamprodon Camprodon Cuinacasolana 120

HostalElsAvets Camprodon

HotelMaristany Camprodon Cuinad’autor 40

HotelSantRoc Camprodon Cuinamediterrània 50

Cucut Camprodon Entrepans 40

LaMuralla Camprodon Cuinatradicional(menúdiariicarta) 40

LaPetitaEixida Camprodon

PizzeriaDaGiorgio Camprodon

RestaurantAnticMas Camprodon

RestaurantNeret Camprodon

RestaurantNúria Camprodon Fandetot(diuliteralment) 72


58

2 / Anàlisi

RestaurantZAS Camprodon

Pabel Camprodon Entrepans

PizzeriaDominó Camprodon

TabernaFraxanet Camprodon Cuinacasolana 62

CanPlujà Rocabruna-Camprodon Cuinacasolana 60

CanPo Rocabruna-Camprodon Cuinacatalanademercat 50

CanJeroni Beget-Camprodon Cuinacatalana 85

CanFeliça Beget-Camprodon

ElForn Beget-Camprodon Cuinatradicional.Especialitatenguisat 40

CanCalitxó Molló Cuinadetemporada 80

CanPairó Molló

ElCostabona Molló Cuinacasolana 35

L’Enclusa Molló Cuinacatalanaelaborada 24

CanJordi Espinavell-Molló Cuinacatalana,demercat,medievaldeproximi-tat.Totextretdecasa(carn,ous,etc.)

25

LesPlanes Espinavell-Molló Cuinacasolana 70

HostalPastoret VilallongadelTer Cuinacasolanademuntanya 60

CanParlet VilallongadelTer

RestaurantCanPei LaRoca-VilallongadelTer

CanRosa Abella-VilallongadelTer Cuinacasolana 80

HotelElSerrat Tregurà-VilallongadelTer Cuinacasolana 80

FondaRigà Tregurà-VilallongadelTer Cuinatradicionalideproximitat 160

HotelGrèvolSpa Llanars Cartavariada 90

L’EscondeDalt Llanars Cuinacasolana 100

L’EscondeBaix Llanars Cuinacasolana 40

PizzeriaEsther Llanars Cuinavariada 48

RestaurantElLlanarès Llanars

CanFalera Setcases Brasa 25


59

2 / Anàlisi

CanJepet Setcases CuinacatalanatípicadelPirineu(+elaborada) 120

CanMusiques Setcases Cuinacasolanacatalana 270

CanTiranda Setcases

CanTomàs Setcases

ElMolí Setcases Cuinacatalana 60

HostalTer Setcases Cuinacasolana 100

HotelLaComa Setcases Cuinatradicional 120

L’Esquella Setcases

LaCabanya Setcases Cuinacasolana 120

Hostald’altamuntanyaPastuira Setcases Cuinacasolana 30

HotelLaFarga Setcases Torrades,amanidesicarns 30

LaTaverneta Setcases Cuinatradicionalidemercat 50

RestaurantElPirineu Setcases

RestaurantPistesesquíVallter2000 Setcases Platscombinats 160

CanBaral·la SantPaudeSegúries Cuinacasolana 120

CanPinós SantPaudeSegúries

ElsRoures SantPaudeSegúries

Bar-restaurantLaNau SantPaudeSegúries Cuinatradicional 66


60

2 / Anàlisi

LaValldeCamprodonés lazonaambméscapaci-tatderestauraciódelRipollèsambun36%deltotal.SeguidadelbaixRipollèsilaValldeRibes.Caltenirencomptequeel33%delacapacitattotaldelaValldeRibesfareferènciaalsrestaurantsdeValldeNú-ria,aixídoncsaquestsectorseriaelmésbaixanivelldecapacitatderestauració.

Acontinuacióesmostraunatauladelescapacitatsdelsestablimentsagrupadesadiferentsnivells:

BAIXRIPOLLÈS

VALL DE CAMPRODÓN

VALL DERIBES

Establiments 46 41 64

Capacitat 2.934 2.596 3.150 CAPACITAT BAIXRIPOLLÈS

VALL DE CAMPRODÓN

VALL DERIBES

0-20p. 1 1 0

21-40p. 13 10 11

41-60p. 15 9 9

61-80p. 5 5 8

81-100p. 2 1 6

més101p. 5 7 8


61

2 / Anàlisi

TIPOLOGIA DE CUINA

Pelquefaaltipusdecuina,totiquenoespotafirmarqueesperfiliuneixdistintiuclar,síqueéscertquela majoria de l’oferta gira entorn a conceptes comaracuinacatalanacasolana,cuinademercat...Moltprobablement,uncomúdenominadordelamajoriadel’ofertaseria:

•Cuinatradicional•Cuinadeproductesdeproximitat•Cuinadereinterpretaciódelapròpiatradiciócu-

linària.• Autenticitat, ruralitat, muntanya, serien altres

paraulesclauperdefinirl’ofertad’unaformasin-tètica.

Aquestseixos,quenoestanaramateixmoltposatsenvalor,creiemquesónclaramentlabased’unpo-sicionamentnoudel’ofertagastronòmicadelRipo-llès.

UNA EXCEPCIÓ NOTABLE: CAL XESC

Aquest restaurantdeGombrèn lideradesdelpuntdevistaqualitatiuideprestigi,lacuinadelacomar-

ca.ElfetqueestiguireconegutambunaEstrellaMi-chelinliatorgaaquestaposició.

La seva opció gastronòmica justament corroboraelseixosabansdefinits,jaquelasevaopcióculinàriaestàtotalmentbasadaarecuperarundiscurssobrelacomarca,elsseusproductes,lasevatradició.

LES ORGANITZACIONS DE PROMOCIÓ DE LA CUINA I LA RESTAURACIÓ

Comjahemassenyalatenelcapítoldedicata l’or-ganitzacióturística,alacomarcaconviuentresensdedicatsalapromociódelacuinaautòctona:

•FogonsdelaValldeRibes•CuinesdelaValldeCamprodon• L’Associació Professional d’Hostaleria del Ripo-

llès•l’Aulad’HostaleriadelConsorci

Queunacomarcatanpetitatinguiquatreorganitza-cionsdedicadesbàsicamentalamateixamissiónoéshabitual,ientotcasprobablementésineficient.No hem sabut trobar cap argument estrictamentgastronòmicoculinarique justifiqui l’existènciade


62

2 / Anàlisi

lesorganitzacionslocals,mésenllàdelarelacióper-sonalentreelsestabliments.

Sobrel’eficàciadelasevaacciótambéésforçadis-cutible,jaquemalgrattotnos’haaconseguitportara terme iniciatives promocionals rellevants, com síque han assolit altres destinacions. Per posar al-gunsexemples:lacuinavolcànicadelaGarrotxa,lescampanyes dels calçots a Tarragona, la gamba dePalamós, etc. Tampoc han aconseguit generar ac-cionsdeprestigicol·lectiusobre lacuina,comhanimpulsatorganitzacionssimilarsaOsonaoalazonade Girona, basades en la cooperació entre establi-ments,iaccionsdepromocióconjunta.

Pertant,quedamoltcamípercórrer,peròsegura-menttotcamípassaper:

•Coordinarlesaccionssobrelacuina.• Generar un únic entorn més potent de reflexió

sobrelacuina•Treballarenlaconstrucciód’undiscurspropi,co-

marcal, sobre la personalitat gastronòmica delRipollès,ilasevaqualitat

• Impulsar accions de promoció que siguin veri-tablementeficaces,queatreguinnouspúblics i

en temporades poc freqüentades (normalments’impulsen accions de promoció gastronòmicaen la temporada baixa de destinacions turísti-ques).

Els elements hi són, només falta ordenar-los i es-tructurarunaestratègiacomunaquefacidestacarlacuinadelripollèsdeformaexitosa.


63

2 / Anàlisi

Laramaderia,sobretotl’extensiva,éslaprincipalfontderiquesaagràriadelterritori.Actualmentl’econo-miaramaderaesfonamentaenelbestiarboví,mésenlavacadecarnqueenladellet,desprésdelcan-vid’orientacióqueesvaproduirambl’entradaalaUnió Europea. L’existència de marques de qualitatidecertificacióecològicadonenunaltvalorafegitaaquestesproduccions.Caldestacarenelcasdelboví de carn, les marques d’etiquetatge facultatiupropietatdel’AssociaciódeRamadersdelRipollès:

VedelladeramadersdelRipollès

VedellablancademuntanyaderamadersdelRipollès

Altresproductesagroalimentarisdequalitatdelte-rritorisónelssegüents:

Cabritdel’AssociaciódePastorsdelRi-pollès

Llangonisseta i embotits elaborats ambcarndeporcdelRipollès

PoltredemuntanyadelRipollès

Xaidel’AssociaciódepastorsdelRipollès

LletiderivatslàcticsdelRipollès

TrumfadelaValldeCamprodon

CocadelRipollès

2.3.3 / PRODUCTES AGROALIMENTARIS


64

2 / Anàlisi

A través del Consorci Ripollès Desenvolupaments’hacreatunamarcadequalitat “ProductedelRi-pollès” que engloba els productes agroalimentarisdequalitatproduïts,transformatsi/oelaboratsalacomarca iambcaracterístiquessuperiorsa lamit-jana.

Per potenciar aquests productes del territori, desdelConsorciRipollèsDesenvolupamenttambés’hatreballat en la creació d’associacions del sectoragroalimentari.Sónlessegüents:

1-Associació de Criadors d’Eugues de MuntanyadelRipollès

2-AssociaciódeRamadersdelRipollès

3-AssociaciódePastorsdelRipollès

4-AssociaciódeCarnissersiXarcutersdelRipollès


65

2 / Anàlisi

5-AssociaciódePetitsElaboradorsAgroalimenta-risdelRipollès

Elcooperativismeestàforçaarrelat,iprovad’aixòésl’existènciadetrescooperativesagràries:

- CooperativaRamaderadeMolló- AgropecuàriadeVallfogonadelRipollès,SCCL- CooperativadeSantJoandelesAbadesses

Tal com s’afirma al Pla d’Acció del CRD: “part deles oportunitats del creixement i millora del sectorestan lligades a la indústria agroalimentària, en elsentit que es pot donar valor afegit als productesdeautòctonsdequalitatqueenaquestsmomentss’estanproduintalacomarca.Amés,calesmentartambé les oportunitats que es deriven d’activitatsrelacionadesocomplementàriescomelturismeru-

ral,eldesenvolupamentdeprojectesd’artesaniaali-mentària,elscanalsdedistribuciódelsproductes,lavendadirecta,etc.Atotaixò,ésimportanttreballarenlamilloradelacompetitivitatdelesempresesdelsector.

En aquest sentit, es constata la necessitat que elsproductorsdelRipollèsi,arreldel’estudiactualso-bre la millora de la difusió i comercialització delsproductesde laterra,coneguinaltresexperiènciesreeixides sobre el tema. De la mateixa manera, estractad’unsectorquerequereixd’accionsdereforç,essencialmentanivell formatiu idedifusió,per taldemillorarenlagestió, innovacióiconsolidaciódelessevesrespectivesempreses.”


66

2 / Anàlisi

CONCLUSIONS SOBRE ELS PRODUCTES ALIMÈNTARIS

L’existènciadeproductespropisdelRipollès,oambsegellpropidequalitat,podencontribuiralaformu-laciód’unapropostagastronòmicapròpia,enlame-suraqueaquestasiguiassumidaperungrupderes-tauradorsde lacomarca.Aquestésunprocésquejas’hainiciatenalgunsestabliments,especialmentelsdemajorqualitat,peròencaranos’haposatenvalor.

Volemsubratllarqueaquestadimensiódelsproduc-tesagroalimentarispotserunaoportunitataexplo-tar en el futur no gaire llunyà si s’estableixen unespautes d’acció comunes i compartides, amb el su-portd’accionsdepromocióadequades.

Lainterrelacióentreproductorsirestaurantshadesermésestreta.Peròsobretotl’acciódelsrestaura-dors ha de ser rellevants per a l’acompliment delsobjectius de millora del producte, l’atractivitat i elposicionamentdelacomarca.

Finalment,elmóndelaproduccióagràriatambépotserunatractiuperaunacomarcaqueencararespi-

raautenticitat.Lavendadirecta,l’oberturaalaven-dadelsestablimentsdeproducciórurals,podenserunatractiuiunaformadecomplementarlesrendesdelsproductors,seguintencertamaneraelmodelfrancès,quecadavegadaésmésestèsaCatalunya.


67

2 / Anàlisi

AlRipollèsenstrobemunagranquantitatderecur-sosculturalsipatrimonials,majoritàriamentrelacio-natsambl’artromàniccomperexempleesglésies,castellsisantuaris.

Acontinuacióesdetalla la llistaderecursoscultu-ralsipatrimonials:

2.3.4 / OFERTA CULTURAL I PATRIMONIAL

NOM POBLACIÓ SECTOR TIPUS

PontdelaCabreta Campdevànol BaixRipollès Altres

SantPered'Auïra Campdevànol BaixRipollès Església

SantCristòfollaVella Campdevànol BaixRipollès Església

SantQuintídePuig-Rodon Campdevànol BaixRipollès Església

PinacotecaColliBardolet Campdevànol BaixRipollès Museu

CastelldeMataplana Gombrèn BaixRipollès Castell

CastelldePuigbò Gombrèn BaixRipollès Castell

SantRomàd’Aranyonet Gombrèn BaixRipollès Església

SantaMagdalenadeSolanllongilaCasaForta

Gombrèn BaixRipollès Església

SantMartídePuigbò Gombrèn BaixRipollès Església

MuseudelComteArnau Gombrèn BaixRipollès Museu

Centred’InterpretacióMontgronyAny0

Gombrèn BaixRipollès Museu


68

2 / Anàlisi

SantPeredeMontgrony Gombrèn BaixRipollès Santuari

CastelldelaRocadeBaborers LesLlosses BaixRipollès Castell

CastelldePalmerola LesLlosses BaixRipollès Castell

SantMiqueldePalmerola LesLlosses BaixRipollès Castell

EsglésiaSantaMariadelesLlosses LesLlosses BaixRipollès Església

SantFeliud’Estiula LesLlosses BaixRipollès Església

SantSalvadordeCorberola LesLlosses BaixRipollès Església

SantEstevedeVallespirans LesLlosses BaixRipollès Església

SantMartídeVinyoles LesLlosses BaixRipollès Església

SantaMariadeTremolosa LesLlosses BaixRipollès Església

SantaMariadeMatamala LesLlosses BaixRipollès Església

SantEstevedelaRiba LesLlosses BaixRipollès Església

SantJuliàdeVilacorbaodeMoreta LesLlosses BaixRipollès Església

SantVicensdePalmerola LesLlosses BaixRipollès Església

SantJuliàdeCosp LesLlosses BaixRipollès Església

SantaMargaridadeVinyoles LesLlosses BaixRipollès Santurari

SantBartomeudeLlaés Llaés BaixRipollès Església

EsglésiaSantMartíd'Ogassa Ogassa BaixRipollès Església

SantJuliàdeSaltor Ogassa BaixRipollès Església

SantMartídeSurroca Ogassa BaixRipollès Església

SantaMariadeVidabona Ogassa BaixRipollès Església

SantPeredeRipoll Ripoll BaixRipollès Església

SantBartomeu Ripoll BaixRipollès Església

SantaMariadelCatllar Ripoll BaixRipollès Església

MaredeDéudelesCorts Ripoll BaixRipollès Església

SantJaumedeBarretó Ripoll BaixRipollès Església

MonestirdeSantaMariadeRipoll Ripoll BaixRipollès Monestir

MuseuEtnogràficdeRipoll Ripoll BaixRipollès Museu


69

2 / Anàlisi

Scriptorium Ripoll BaixRipollès Museu

LaFargaPalau Ripoll BaixRipollès Museu

Centred’InterpretaciódelMonestirdeRipoll

Ripoll BaixRipollès Museu

PontdelRaval Ripoll BaixRipollès Altres

EsglésiadeSantPol SantJoandelesAbadesses BaixRipollès Església

SantaLlúciadePuigmal SantJoandelesAbadesses BaixRipollès Església

SantaMagdalenadePerella SantJoandelesAbadesses BaixRipollès Església

SantMiqueldelaInfermeria SantJoandelesAbadesses BaixRipollès Església

MonestirdeSantJoandelesAbades-ses

SantJoandelesAbadesses BaixRipollès Monestir

Centred’InterpretaciódelMitedelComteArnau

SantJoandelesAbadesses BaixRipollès Museu

Palaudel’Abadia SantJoandelesAbadesses BaixRipollès Museu

Nuclimedieval VallfogonadelRipollès BaixRipollès Altres

SantaMagdalenadeCambrils VallfogonadelRipollès BaixRipollès Església

EsglésiadeSantCristòfoldeBeget Beget ValldeCamprodon Església

PontNoudeCamprodon Camprodon ValldeCamprodon Altres

SantaMariadeBolós Camprodon ValldeCamprodon Església

SantBartomeudelSitjar Camprodon ValldeCamprodon Església

SantValentídeSalarsa Camprodon ValldeCamprodon Església

SantLlorençdeRocabruna Camprodon ValldeCamprodon Església

SantAndreudeBestracà Camprodon ValldeCamprodon Església

SantJuliàdeBestracà Camprodon ValldeCamprodon Església

CastelldeCreixenturri Camprodon ValldeCamprodon Castell

CastelldeRocabruna Camprodon ValldeCamprodon Castell

CastelldeBestracà Camprodon ValldeCamprodon Castell

EsglésiadeSantMiqueldeCavallera Camprodon ValldeCamprodon Església

MonestirdeSantaPeredeCamprodon Camprodon ValldeCamprodon Monestir


70

2 / Anàlisi

MuseuIsaacAlbéniz Camprodon ValldeCamprodon Museu

ExposiciópermanentLaRetirada Camprodon ValldeCamprodon Altres

EsglésiadeSantEstevedeLlanars Llanars ValldeCamprodon Església

EsglésiadeSantaCecíliadeMolló Molló ValldeCamprodon Església

EsglésiadeSantFeliudeRocabruna Rocabruna ValldeCamprodon Església

SantMiqueldeSetcases Setcases ValldeCamprodon Església

SantaMariadelCatllar VilallongadelTer ValldeCamprodon Església

SantJuliàdeTregurà VilallongadelTer ValldeCamprodon Església

LaSala VilallongadelTer ValldeCamprodon Altres

CastelldelCatllar VilallongadelTer ValldeCamprodon Castell

EsglésiadelaPietatdelaRoca VilallongadelTer ValldeCamprodon Església

EsglésiadeSantaLlúciad’Abella VilallongadelTer ValldeCamprodon Església

EsglésiadeSantMartídeVilallongadeTer

VilallongadelTer ValldeCamprodon Església

ElPaísd’Artid’HistòriadelesVallsdelTecidelTer

ValldeCamprodon Altres

SantMartídeCampelles Campelles ValldeRibes Església

CovesfortificadesdelaCorba Campelles ValldeRibes Altres

EsglésiaSantVíctordeDòrria Dòrria ValldeRibes Església

SantEstevedePardines Pardines ValldeRibes Església

EsglésiadeSantaMagdalenadePuig-sacodePardines

Pardines ValldeRibes Església

EsglésiaSantMarceldePlanès Planès ValldeRibes Església

EsglésiaSantVicençdePlanoles Planoles ValldeRibes Església

SantSadurnídeFustanyà Queralbs ValldeRibes Església

NecròpolisdeFustanyà Queralbs ValldeRibes Altres

MaredeDéudelRemeideSerrat Queralbs ValldeRibes Església

CamíVelldeNúria Queralbs ValldeRibes Altres

EsglésiadeSantJaumedeQueralbs Queralbs ValldeRibes Església


71

2 / Anàlisi

LamajoriadelsrecursosculturalsipatrimonialsdelRipollèsfanreferènciaal’artromànicpresentatotala comarca; principalment esglésies que represen-tenun62%deltotal.Elsmésimportantssónvisita-bles,totiquehihamoltesesglésiesromàniquesquepresentendificultatsperalavisita.

El82%delsmuseusdelRipollèsestrobenalbaixRi-pollès.Aquestazonadelacomarcatambéenglobaelsdosgransmonestirs,aRipolliaSantJoandelesAbadesses.

SantFeliudeBruguera RibesdeFreser ValldeRibes Església

CastelldeSegura RibesdeFreser ValldeRibes Castell

EsglésiadeSantaMariadeRibes RibesdeFreser ValldeRibes Església

SantMartídeFornellsdelaMuntanya Toses ValldeRibes Església

CastelldeToses Toses ValldeRibes Castell

SantCristòfoldeNevà Toses ValldeRibes Castell

EsglésiaSantCristòfoldeToses Toses ValldeRibes Església

MuseudelPastor Toses ValldeRibes Museu

MaredeDéudeNúria ValldeNúria ValldeRibes Altres

EsglésiaSantCristòfoldeVentolà Ventolà ValldeRibes Església

BAIXRIPOLLÈS

VALL DE CAMPRODÓN

VALL DERIBES

Monestir 2 1

Castell 5 4 3

Església 32 17 14

Santuari 2

Museu 9 1 1

Altres 3 4 4

TOTAL 53 27 22


72

2 / Anàlisi

Monestir de Santa Maria de Ripoll i Centre d’In-terpretació

L’any879,GuifréfundaelmonestirdeSantaMariadeRipollamblaintenciód’unirelscomtatscatalansdelnord,centralsidelsud.Ripollesdevéd’aquestamanerapuntestratègicibressoldeCatalunya.

Més enllà de la seva transcendència històrica, elmonestirdeRipollésundelsmonumentsromànicsmés importants de Catalunya. La portalada és lapeçaromànicamésimportant,altramentconegudacomLaBíbliaenpedra.ActualmentenprocésdeserdeclaradapatrimonimundialdelaUNESCO.

Unaaltrajoiaromànicaéselclaustrededobleplan-ta.Al’interiordel’esglésiahihalestombesdelcomteGuifréelPelósideRamonBerenguerIII,entrealtres.Laclaupercomprendrelatranscendènciahistòricadel monestir de Ripoll la trobem al Centre d’Inter-pretaciódelMonestir,situata lacapelladelaCon-gregació,construïdaalsegleXVIIal’esglésiadesantPeredeRipoll,contiguaalmonestir.

Hihaofertadevisitesguiadesprogramadesi/ocon-certades.Puntualments’hiportenatermeconcertsialtresesdeveniments.

Monestir de Sant Joan de les Abadesses

Fundatel885tambéperGuifréelPelós,enelmarcde la seva estratègia repobladora, la primera aba-dessafoulasevafillaEmma.Fouelprimeri,durantunes quantes dècades, l’únic monestir femení deCatalunya.

L’esglésiadelmonestirtéplantadecreullatinaiunasola nau.A l’interior és remarcable el retaule de laVergeBlancaisobretotelconjuntescultòricdelDa-vallament,odelSantíssimMisteri(1251).Esconser-vatambéunpetitclaustred’estilgòtic.

Hihaofertadevisitesguiadesprogramadesi/ocon-certades.Puntualments’hiportenatermeconcertsialtresesdeveniments.

Elements vinculats al mite del comte Arnau

ElmitedelcomteArnauéspresentiposatenvaloren diferents indrets de la comarca, especialment alGombrèn(castellicentred’interpretació)iaSantJoandelesAbadesses(Centred’interpretació).Ésunmitequerebladesdelpuntdevistadelpatrimonimaterialiimmaterial,elricpassatmedievaldelacomarca.Caltenir-lo en consideració i potenciar-lo amb equilibri

2.3.4.1 / DESCRIPCIÓ DE L’OFERTA MÉS RELLEVANT


73

2 / Anàlisi

amblapromociódelpatrimoniromànicqueveritable-mentdefineixlariquesaculturaldelacomarca.

El romànic de la comarca

ElRipollèsésunadelescomarquesambunpassatmedieval més ric de Catalunya, sobretot centraten el romànic. D’una banda, disposa del monestirfundacional de Catalunya (Santa Maria de Ripoll),el primer dels grans monestirs que configuren elmapabenedictí(idespréscistercenc)deCatalunya,alqualseguiranPoblet,SantesCreusiMontserrat.L’altregranmonestir,eldeSantJoandelesAbades-ses, és rellevant com a joia del romànic, per la be-llesaarquitectònicaipelsseuscontingutspatrimo-nials,sobretoteldavallament.

Peròlalecturadelromànicnoacabaambelsmones-tirs.Defet,elterritori,lasevahistòria,noespotcom-prendre sense l’estol d’esglésies romàniques queestructurenelterritoridelacomarca.Capd’ellesnodestacasobradamentsobre lesaltres,peròcadas-cunad’ellesajudaadibuixarunrecorregutmoltricperunterritoriielseupaisatge.Pertantelromànicésclaramentundelselementsqueajudenaconfi-gurarladestinacióturísticaiadibuixar-neelsseusatributsd’autenticitat.

Algunes conclusions

• El patrimoni romànic de la comarca és un bonfonamentperalaconstrucciódelapersonalitatdeladestinació.Monestirsiesglésies,conjunta-ment amb la història fundacional de Catalunya(Guifré,AbatOliba)

•TerradeComtesiAbatshaposatlesbasesd’unproducte territorial, que ara però s’ha d’eixam-plar a la resta de la comarca, amb una lecturamés global de l’època medieval i del patrimoniromànic.

•TerradeComtesiAbatspotserunatributpotent,llegitcomapatrimonimedieval,deladestinacióturísticaqueproposem.Undelstreseixosbàsicsdel’atractivitatdelacomarca,juntamentamblagastronomiaiespecialmentlanatura.

•Elromànicensaportaunconceptefonamental:lavinculaciódelpatrimoniamblanatura,ilana-turaamblahistòria.L’autenticitatquerespiraelRipollèstéaveuretambéambelpatrimoni.


74

2 / Anàlisi

2.3.5 / RECURSOS TURÍSTICS DE NATURA

NOM POBLACIÓ SECTOR TIPUS

ClubEqüestreNiubó Campdevànol BaixRipollès Equitació

GorgsdelTorrentdelaCabana Campdevànol BaixRipollès Aigua

Jardíbotànicdeplantesmedicinals Gombrèn BaixRipollès Botànica

CAT.CanGuetes. Ripoll BaixRipollès Ciclisme

BicicletesPirineu Ripoll BaixRipollès Ciclisme

Tecnobici Ripoll BaixRipollès Ciclisme

ParctemàticdelPirineu Ripoll BaixRipollès Botànica

EcomuseuelMolíPetit SantJoandelesAbadesses BaixRipollès Museu

PonisMasPlanabas SantJoandelesAbadesses BaixRipollès Equitació

AlbergRutadelFerro SantJoandelesAbadesses BaixRipollès Ciclisme

GorgsitorrentsdeSantaLlúciadePuigmal

SantJoandelesAbadesses BaixRipollès Aigua

PantàdeCalGat SantJoandelesAbadesses BaixRipollès Aigua

Rutadel'Ermità BaixRipollès Excursionisme

ElscaminsdelBisbeil’AbatOliba Bages,OsonaiRipollès Comarcal Excursionisme

ViesVerdes BaixRipollès Comarcal ExcursionismeiBTT

RutadelTer RiuTer Comarcal ExcursionismeiBTT

RutadelPastorilaTranshumància DesdelRipollèsfinsVallespiriConflent Comarcal ExcursionismeiBTT

ElCamí PaïsosCatalans Comarcal Excursionisme

BI6000 RipollèsiAltaGarrotxa Comarcal Ciclisme

Itinerannia–xarxadesenders Ripollès,GarrotxaiAltEmpordà Comarcal Excursionisme

RefugisdelTorb Ripollès,VallespiriConflent Comarcal Excursionisme

SenderGR11 TravessaelsPirineus Comarcal Excursionisme


75

2 / Anàlisi

Lespassejadesconsideradesméscurtesid’unnive-llbaixdedificultatnolesheminclòsenaquestllistat,tot i que existeix una gran oferta a la comarca delRipollès. Igualque l’ascensióalsdiferentscimsdelRipollès.Noméss’hantingutencompteaquellesru-tesqueformenpartd’una“marca”ouncircuitbenestructurat.

CentreBTTdelRipollès Comarcal BTT

Vallter2000(FerrocarrilsdelaGene-ralitat)

Camprodon ValldeCamprodon Esquí

HípicaSalarsa Camprodon ValldeCamprodon Equitació

ClubdegolfValldeCamprodon Camprodon ValldeCamprodon Golf

MinigolfdeFontRubí Camprodon ValldeCamprodon Golf

HípicHotel Llanars ValldeCamprodon Equitació

MollóParc Molló ValldeCamprodon Parcd'animals

HípicaMasBatlló VilallongadelTer(Abella) ValldeCamprodon Equitació

HípicaElPas Toses(Nevà) ValldeRibes Equitació

ValldeNúria(FerrocarrilsdelaGene-ralitat)

ValldeNúria ValldeRibes Esquí

TravessaElsBastions ValldeRibes ValldeRibes Excursionisme

L’EnergiadelaVall ValldeRibes ValldeRibes Excursionisme

Latravessadels3refugis ValldeRibes ValldeRibes Excursionisme


76

2 / Anàlisi

AlRipollèstrobemunagranvarietatderutes i tra-vesses que transcorren per diferents punts de lacomarca.Lesrutesambmésdificultat,peròtambéambmillorspaisatges,estrobenalesVallsdeRibesiCamprodon.

Lamajoriad’establimentsambopcióallogarbicicle-tesestrobenalbaixRipollès,totiquealgunsallotja-mentsofereixenaquestserveidirectamentalsseusclients.

BAIXRIPOLLÈS

VALL DE CAMPRODÓN

VALL DERIBES

COMARCAL

Aigua 3

Botànica 2

Equitació 2 2 1

CiclismeiBTT 4 2

Excursionisme 1 3 5

ExcursionismeiBTT 3

Museu 1

Golf 2

Esquí 1 1

Parcd’animals 1

TOTAL 13 4 4 10


77

2 / Anàlisi

A continuació es mostren els diferents esdeveni-mentsesportiusde lacomarcaquehantingut llocdurantaquestany2014.

2.3.5.1 / ESDEVENIMENTS ESPORTIUS

NOM POBLACIÓ GEN FEB MAR ABR MAI JUN JUL AGO SET OCT NOV DES

MaratóHivernal Campdevànol x

ErmitesdeRipoll Ripoll x

DerbyInternacionaldeCiutadansALWC(esquí)

LaMolina x

GranPremiCEAPIberdrola(esquí) LaMolina x

Duatlódecarretera SantJoandelesAbadesses x

CopadelMónSnowboard-Boardercross LaMolina x

KmVerticald'Ogassa Ogassa x

TrialdeSantigosa SantJoandelesAbadesses x

TravessaValldeNúria-Ulldeter ValldeNúria x

LaTrineu LaMolina x

Corriolsdefoc VallfogonadeRipollès x

CursadeSantAmand Ripoll x

MollóTrailcamídelaRetirada Molló x

BategaalBac Planoles x

CursadelComteArnau Campdevànol x

Bastions RibesdeFreser x

UltraTraildel'Emmona SantJoandelesAbadesses x

Territorid'Isards Camprodon x


78

2 / Anàlisi

Compodemobservara la taulaanterior,hihaunagran quantitat d’esdeveniments esportius a la co-marca del Ripollès, uns 41 de ressenyats. Actual-mentaqueststipusdecursesestanenaugeicon-

seqüentment, al ser el Ripollès una comarca ambungranvalornaturalipaisatgístic,creixendeformaexponencial.

Entrevalls Queralbs-Setcases x

UltraTrailUlldeter Setcases x

Setdellonga VilallongadelTer x

Bicitrailer Vallter

ValldeRibesExtremSeries RibesdeFreser x

TravessaNúria-Queralt-Berga Queralbs x

OlladeNúria ValldeNúria x

Copacatalanadetrial Vallter x

BTTMinerad'Ogassa Ogassa x

MercatdelComteArnau SantJoandelesAbadesses x

ValldeRibesXS RibesdeFreser x

Vallterduatlóhybrid Setcases x

EsquelladePardines Pardines-ValldeRibes x

Anarfentruralrunning RibesdeFreser x

BTTTerritorid'Isards ValldeCamprodon x

CursadelaMarrana Setcases x

UPTeamTrailSetcases Setcases x

MemorialXaviTondo Setcases x

CronoescaladadelCremalleradeNúria Queralbs x

CursademuntanyaColld’Ares Camprodon x

CursadelTaga SantJoandelesAbadesses x

TrailTerradeComtesiAbats Ripoll x

Cursainternacionald'atletismedefons Ripoll x


79

2 / Anàlisi

Siensfixemespecíficamentamblescursesderun-ning,enstrobemqueelRipollèséslacomarcalíderanivellcatalà:

CURSES RUNNING

Ripollès 24

VallèsOriental 23

BaixCamp 20

Bages 19

LaGarrotxa 19

VallèsOccidental 19

BaixLlobregat 17

Maresme 17

Berguedà 16

Osona 16

AltPenedès 14

AltEmpordà 13

LaSelva 13

Tarragonès 11

BaixEbre 10

BaixEmpordà 10

AltUrgell 9

Anoia 9

Barcelonès 9

Gironès 9

AltaRibagorça 7

Garraf 7

PallarsSobirà 7

Cerdanya 7

AltCamp 6

Valld'Aran 6

LaNoguera 5

Priorat 5

Montsià 4

PallarsJussà 4

Segrià 4

BaixPenedès 3

ConcadeBarberà 3

LesGarrigues 3

LaSegarra 3

Riberad'Ebre 2

ElSegrià 1

Pladel'Estany 1

Solsonès 1

TerraAlta 1

Urgell 1

FONT:Runedia(2014)


80

2 / Anàlisi

Caltenirencomptequelamajoriad’aquestescur-sessónorganitzadesperentitatsi/oempresespri-vades;seguramentperaquestmotiufuncionenco-rrectamentiambresultatsmoltsatisfactoris.

Lamajoriad’agentsturísticsdelacomarcavalorenpositivament aquests esdeveniment ja que els hiomplenelsseusestablimentsdurantalgunscapsdesetmanafluixosdurantl’any.Algunsd’ells,col·labo-rant directament amb l’organització de les curses,ofereixen descomptes i ofertes que es publiciten atravésdelaweb,comperexempleEmmonaoTraildeTerradeComtesiAbats.


81

2 / Anàlisi

VALL DE NÚRIA

L’estaciódemuntanyaValldeNúria,d’unariquesanatural i paisatgística única, està situada dins delPirineuOriental,eneltermemunicipaldeQueralbs.DominantundelspuntsméselevatsdelaValldeRi-bes,estàenvoltadapercimsdegairebé3.000me-tresid’onneixenmultituddefontsitorrents.

Eltransportperaccedir-hiéseltrencremalleraquetéunrecorregutde12,5kmisuperaundesnivelldemésde1.000metres.

LaValldeNúriadisposad’unaàmpliaofertad’activi-tatslúdiquesperadultsinens.

Instal·lacions i serveis:

-ElsantuaridelaMaredeDéudeNúria:Aquasidosmilmetresd’altura,ofereixnosolsunrecernaturalentregranscims,sinótambéelreceres-piritual d’un santuari marià d’arrels i tradicionsantigues.Espaiidoniperorganitzar-hirecessosidiesdemeditacióipregària.

-Auditori-Oficinad’informacióicentraldereserves,carto-

teca,saladelecturaijocs,dispensari,consignes,caixer automàtic, exposicions, botiga, aparta-ments,biblioteca

- Pistes d’esquí i snow amb telecadira, teleesquí,telecabina

-Allotjament:Hotel,albergdejoventut-Restauració:Restaurantl’Hotel,BarFinestrelles,

Autoservei,LaCabanadelspastors,ElRacódelaVall

-ErmitadeSantGil-Estació-Lavabos-Zonapícnic-Fontd’aiguapotable-Mirador-Parclúdic-Embarcador-Caminsdepasseigal’entorndelsantuari

Activitats que es poden realitzar:

-Esquíisnow-Passeigsalllac-Tirambarc-Minigolf-Hípicademuntanya

2.3.5.2 / DESCRIPCIÓ DELS RECURSOS MÉS RELLEVANTS


82

2 / Anàlisi

LagestióvaacàrrecdeFerrocarrilsdelaGenerali-tat.

Visitants2013:-Cremallera:265.237visitants-Forfets:39.823Font:Memòria2013.FerrocarrilsdelaGeneralitat

deCatalunya

VALLTER 2000

Vallter 2000 es troba en un cercle d’origen glacial(cercledeMorens–UlldeTer),alazonamésorien-tal del Pirineu (Girona), a la comarca del Ripollès idinseltermemunicipaldeSetcases.Estractad’unaestació acollidora i familiar, amb gairebé 35 anysd’activitatcomapistad’esquí.

Envoltada de cims (alguns d’ells sobrepassen els2.800m),labasedel’estacióestàsituadaa2.000md’altitudsobrelavalldelriuTer.Lasevaprivilegia-da situació geogràfica permet contemplar una pa-noràmicaúnicaiexcepcional.Desdelacota2.535mesdivisalabadiadeRosesielcapdeCreus(CostaBrava).

Aquesta situació la converteix en lloc ideal per lapràctica de l’esport de muntanya a l’aire lliure: es-quí de muntanya, raquetes, bakcountry ski, campsde neu, tallers de nivologia, esquí alpí, snowboard,freeride,descensambtrineuodescensambtubby.Vallter2000disposad’unagranvarietatd’activitatsiserveispermetpodergaudird’unaexcel·lentexpe-riència.

Instal·lacions i serveis:

- Pistes d’esquí i Snow amb telecadira, teleesquí,cintestransportadores,telecorda

-Allotjament:XaletRefugiUlldeter- Restauració: Frankfurt La Borda, Cafeteria Les

Marmotes,BarrestaurantVallter2000,XaletRe-fugiUlldeter,HostalRefugiPastuira

-ZonadePícnic-Forfet-Escolad’esquí-Jardídeneu-Guies-Centremèdic-Guardaesquís-Consigna-Botigad’esports


83

2 / Anàlisi

-Lloguerdematerial-Lavabos-Pàrquings

Activitats que es poden realitzar:-Esquí-Snow-Raquetesdeneu-Trineus&Tubbys

Visitants 2013:-Hivern:48.275visitants-Estiu:3.141visitantsFont:Memòria2013.FerrocarrilsdelaGeneralitat

deCatalunya

Gestió:FerrocarrilsdelaGeneralitat.

MOLLÓ PARC

Molló Parc és el parc d’animals dels Pirineus queocupaunasuperfíciede10hectàreesdinsdeltermemunicipaldeMolló(Ripollès)iauns600metresdelseunucliurbà.

Instal·lacions i serveis:-Zonesdedescans-Cafeteria-Zonadepícnic

Activitats que es poden realitzar:-Recorregutalparcambelqueespotgaudirdela

naturadurant2i3hores.Elrecorregutindicatper-metcaminarentrecérvols,dainesicabirols;veu-recoms’alimentenidescansenelsanimals,comesrelacionenentreells,juguenitenencuradelessevescries,entrealtres.Aixímateix,elparcguiaalvisitantcapalrecintedelscaprins,ocupatperlaCabraHispànica,id’altresrecintesons’hipo-dranobservarmuflons,óssos,isardsimarmotes.Amantsdelanatura,senderistes,muntanyencsipúblic tant infantilcom juvenilescitenaquí,aMolló Parc, públic pel qual s’han previst inicia-tives educatives i culturals diverses. En aquest


84

2 / Anàlisi

sentit,durantelrecorregutiatravésdediversesactivitats, el visitant pot apreciar la flora, apre-nentadistingirpins,roures,alzines,freixes,grè-vols, alberedes, faigs, etc.; i a gaudir dels seuspratsidel’encantdelboscmixtdelPirineu.

-MollóParcd’aventura.L’espai, faunahectàrea,comptaambunboscd’avets-algunsfan40me-tres-iaprofitaeldesnivelldelsòlperalainstal·la-ció de 54 jocs, entre ells, tirolines i ponts tibe-tans.Entotal,hihaquatrecircuitsambdiferentsnivellsdedificultatenfunciódel’alçadail’edat.Und’aquestsestàpensatperanensd’entre2a5anys.

Actualmentvisiten les instal·lacions25.000perso-nes,xifraquevolenaugmentaramb10.000visitantsmés per recuperar les continuades inversions querequereixaquesttipusd’instal·lacions.

CONCLUSIONS SOBRE ELS PRODUCTES TURÍS-TICS DE NATURA

ElrecursprincipaldelRipollèsestrobaenlasevana-tura,ienelsseusatractiuspaisatgísticscomlesacti-vitatsdeturismeactiuques’hipodendesenvolupar.Per tant, cal enfocar en aquesta línia de recursos,productesiactivitats,l’esforçmésimportantperlapersonalitzaciódiferencialdel’ofertadelacomarca.D’altrabanda, lacomarcahaviscutmoltdetempsarreceradasotarecursosquehanestattractorsdela comarca, ambdós gestionats per Ferrocarrils delaGeneralitat:ValldeNúriaiVallter2000.Peròaixòtambéhageneratunagrandependènciad’aquestsrecursos per a la resta d’oferta de la comarca, es-pecialmentl’ofertahotelera.Enaquestsentit,quanespecialmentValldeNúriahainiciatunagestióméscompetitivapelquefaalasevaexplotació,aixòhagenerattensions.

D’altrabanda,espotapreciarlainiciativaprivadadelacreaciódelMollóParc,unainiciativaqueajudaalacompetitivitatdelacomarcaaportantunnoual·li-cient bàsicament enfocat al turisme familiar, peròprenentlanaturacomapretext.Iniciativesd’aquesttipusenriqueixenl’ofertadelacomarca,iajudenal


85

2 / Anàlisi

seumillorposicionamentenrelacióambaltresdes-tinacionsdelsPirineus.

Enaquestentorn,podempuntualitzarlessegüentsconclusions:

• Tot i la riquesa natural de comarca, caldrà ferunesforçperpersonalitzardeformadiferenciall’oferta de natura. En línia del que va fer el Pa-llars Sobirà amb el ràfting, probablement siguieltreckingirunningdospossiblesactivitatsquepuguinaportarexcel·lènciaalacomarca,entantquesónduesactivitatsjaarreladesiquepodenesdevenirelementsdistintius.

•Igualment,calferunareflexiósobreelsproduc-tesqueofereixenlesvallsdeRibesideCampro-don,enlalíniadeconstruirproductesterritorialsemblemàtics, que ajudin a la categorització delesvallsenelmercatturístic.

• Es verifica la necessitat d’un acostament delsagents turístics a Ferrocarrils de la Generalitat.Els responsables de la gestió de les estacionsmanifestenlasevaoberturaapactarunaestra-

tègiaconjuntaambelterritori,iaixòs’hadeveu-recomunaoportunitatperalacomarca.

•LacreaciódelParcNaturaldelesCapçalereshadeserunaoportunitatperquèesdevinguiunnoumotordelterritori.Peròaixònos’esdevindràsielnouParcnos’ompledecontingut,sinogeneraundiscurssobreelterritoriienmilloral’atractivi-tat.Iaixònopassaràsenseunapolíticadelobbydelterritori,quehad’expressarunaunitatd’in-tencióid’acciódavantd’aquestsnousreptes.


86

2 / Anàlisi

Alllargdel’anyesportenatermealgunesactivitatsprogramades per públic individual; es tracta de vi-sites guiades, tallers i excursions on els visitantspodenassistir-hisensenecessitatdeserunmínimgrupdepersonesnidereservarprèviament.

Aquestainformacióésextretadel’agendaqueportaa terme el Consorci Ripollès Desenvolupament del2014.

2.3.6 / ACTIVITATS ORGANITZADES

ACTIVITAT LLOC GEN FEB MAR ABR MAI JUN JUL AGO SET OCT NOV DES

Terra de Comtes i Abats

MonestirdeSantJoandelesAbadesses SantJoandelesAbadesses x x x x x x x x x x x x

MonestirdeRipollicentred'interpreta-ció

Ripoll x x x x x x x x x x x x

CastelldeMataplanaiMuseudelComteArnauaGombrèn

Gombrèn x x x x x x x x x x x x

Museu Etnogràfic

Taller"Femunxai" Ripoll x x x x x x x x x

Taller"Fesdemonjocopista"al'Scrip-torium

Ripoll x x x x x x x x x

VisitaguiadaalmuseuiFargaPalau Ripoll x x x x x x

Taller"Lasetmanadelesjoguines" Ripoll x

El Ripollès Convida

ElCastellielmuseudelComteArnau Gombrèn x x x x x x x x x x x x

EspaiNatural:LesGorgesdelFreser Queralbs x

CincSeglesForjantRipoll Ripoll x x

ElMolípetit,elmolídelesabadesses SantJoandelesAbadesses x x x x

Lapetjadadel'Abat Ripoll x x x x


87

2 / Anàlisi

Compodemobservaralcalendarid’activitatsorga-nitzades,lamajorpartd’ellestenenllocalbaixRipo-llès. En general, hi ha una falta d’activitats progra-madesqueespuguinferperpúblicindividualisense

reservaprèvia.Lamajoriad’activitatssónpergrupsoperferdeformalliurecomperexemplel’excursio-nisme.

ACTIVITAT LLOC GEN FEB MAR ABR MAI JUN JUL AGO SET OCT NOV DES

LesminesdelferrodeVentolà Ventolà x x

EspaiNatural:LesfontsdelRitort Espinavell x

ValldeCamprodonmediaval Camprodon x x

EspaiNatural:BassesdePuigsec Espinavell x

EspaiNatural:Comadel'Orri Setcases x

PasseigambelsnansdeRibes RibesdeFreser x

ConjunthistòricipinturesromàniquesdeDòrria

Dòrria x

Toses,totunmón x

Paísd'Artid'HistòriaTransfrontererlesVallsdelTecielTer

Visita-descobertaCamprodon x x x x x x

Visita-descobertaBeget x x x x x x

Visita-descobertaSetcases x x x x x x

Visita-descobertaLaRoca x x x x x x

Visita-descobertaLlanars x x x x x x

Caminadapelpatrimoni"CamídelaRetirada"

x x

Caminadapelpatrimoni"LaViaRoma-na"

x x

Altres

Descobrimelterritori-OrquídiesifaunaalesbassesdeCollPregon

Espinavell x


88

2 / Anàlisi

Al Ripollès hi trobem 13 empreses de guiatges. Lamajoria d’elles treballen amb temes relacionatsamblanatura,sobretotesportsd’aventuraiexcur-sionisme.Aquestes,totiqueestanobertesatotalacomarca,acostumenaferlessevesactivitatsalesVallsdeRibesiCamprodon,ontrobenlescondicio-nesoptimesdepaisatgesimuntanyes.

A continuació es detallen les empreses de guiatgedelRipollès:

2.3.7 / EMPRESES DE GUIATGES

EMPRESA ÀMBIT TEMÀTICA

Centred’educacióambientalAltTer Comarcal Naturairomànic

TornasolAventura Comarcal Natura

PachamamaExperience Comarcal Natura

BasarocaAventura Comarcal Natura

Odostrack Comarcal Natura

Guiesd’Ulldeter Comarcal Natura

Oxineu Comarcal Natura

PirineuActiu Comarcal Natura

Racons4x4 Comarcal Natura

BastimentsAventura ValldeCamprodon Natura

GuiesNordSud ValldeCamprodon Natura

Miradorsen4x4 ValldeRibes Natura

GuiatgesRipollès BaixRipollès Romànic

Al’Annexs’especificainformaciómésconcretadecadaunadelesempresesdeguiatges.


89

2 / Anàlisi

CONCLUSIONS SOBRE LES EMPRESES DE GUIATGES

És important assenyalar l’existència d’un nombrerellevantd’empresesorientadesageneraractivitatturística.Tot iaixí,es tractad’empresesd’unacer-tafragilitat,microempresesquepodenihandeferencaraunrecorregutdeprofessionalitzacióicreixe-ment. Són claus, en qualsevol cas, per a la milloradel’atractivitatdelterritori,ilamodernitzaciódelasevaoferta.Qualsevolaccióqueesportiatermeleshadetenirencompte i leshadepotenciar,comaelementclaudelsector turístic, tant rellevantcoml’hostaleriailarestauració.


90

2 / Anàlisi

AlacomarcadelRipollèsesportenatermediferentstipusd’esdevenimentsalllargdel’any.Acontinuacióesdetallaunllistatreferenciatpelmunicipiontélloccadaesdevenimenticalendaritzatpelmesdel’any.

Tipusd’esdeveniments:- Esdevenimentsculturals,fires,mercats...- Festesmajors

2.3.8.1. / TAULA DELS ESDEVENIMENTS DURANT L’ANY

2.3.8 / ESDEVENIMENTS, FIRES I FESTES

ESDEV.CULT,FIRES,MERCATS... POBLACIÓ GEN FEB MAR ABR MAI JUN JUL AGO SET OCT NOV DES

Firadeles40Hores Ripoll x

ProcessódelsSantsMisteris Camprodon x

ProcessódelsSantsMisterisambpas-sosvivents

Campdevànol x

Mercatdeviiformatge SantPaudeSeguries x

Firaformatgera RibesdeFreser x

Cicled'espectaclesinfantils SantJoandelesAbadesses x

Festadelapubillailasardana Campdevànol x

ClowniaFestival(música) SantJoandelesAbadesses x

Firadelviidelformatge Queralbs x

FiradeSantIsidre SantJoandelesAbadesses x

Festadelpi LesLlosses x

Concursdecollessardanistes Ripoll x


91

2 / Anàlisi

FestaiballdelRoser VallfogonadeRipollès x

Festadel'arbre SantJoandelesAbadesses x

Firadelvi,elformatgeilallana Ripoll x

Festadelallanaicasamentapagès Ripoll x

Demostraciódedallar VallfogonadeRipollès x

Talladadetroncs VallfogonadeRipollès x

Firad'herbesiflorsdemuntanya Setcases x

Aplecdelasardana Campdevànol x

Festivalinternacionaldemúsica Ripoll x x

FestivalinternacionaldemúsicaIsaacAlbèniz

Camprodon x x

RomànicenViu.CicledeconcertsalesesglésiesromàniquesdeTosesiPlano-les

PlanolesiToses x x

CiclederepresentacionsdelMitedelComteArnau

SantJoandelesAbadesses x

Valldansa ValldeRibes x

Festadelroser Molló x

Ripollesdansa.FestivalInternacionaldedansa

Ripoll x

Cursinternacionald'interpretaciómúsi-caldeRipoll

Ripoll x

Aplecdelasardana Ripoll x

Firallonga VilallongadelTer x

MissaalcimdelTaga SantJoandelesAbadesses x

FestadelJovent VilallongadelTer x

FestadelaSega Gombrèn x

FestivaldemúsicadelaValldeCampro-don

ValldeCamprodon x

Firadeldibuixil'artesania Camprodon x


92

2 / Anàlisi

MercadaldelComteGuifré Ripoll x

FestadelcavalldelComteArnau Gombrèn x

DiadadeSantGil ValldeNúria x

FiraTeràlia Ripoll x

Concursd'habilitatinternacionaldegossosd'atura

RibesdeFreser x

Festadelamel RibesdeFreser x

FiradelaTrumfa Molló x

Festadelbolet RibesdeFreser,OgassaiSetcases x x

FestaiBalldelRoser Gombrèn x

FestaMexicanaElGrito SantJoandelesAbadesses x

Firadelboletiproductesalimentarisnaturals

Setcases x

DansadelaGaladeCampdevànol Campdevànol x

Firadelbestiar RibesdeFreser x

MercatdelaTrumfa VilallongadelTer x

TriadeMulatsd'Espinavell Espinavell x

FiradeSantaTeresa.Firacatalanadel'ovella

Ripoll x

FiradelaCarbassa SantJoandelesAbadesses x

Biennaldelmetall Campdevànol x

Firadelamuntanyaidelaneu RibesdeFreser x

FiradelaPuríssima Campelles x

FiradeNadal Ripoll x

FiradelaPuríssima Camprodon x

FiradeNadal Campdevànol x

AplecdeSantaLlúcia SantJoandelesAbadesses x

PujadadelpessebrealCimdelTaga SantJoandelesAbadesses x

Pessebrevivent Campdevànol x


93

2 / Anàlisi

CONCLUSIONS SOBRE ELS ESDEVENIMENTS DE LA COMARCA

Comespotobservaralataulaanterior,alacomarcadelRipollèsexisteixunagranofertad’esdeveniments(n’hemcomptabilitzatmésde60),lamajoriaambuncomúdenominador:latradiciórural,l’autenticitatdelacomarca,lagastronomia,lahistòriapròpia.

Tenintencomptelasevatemàtica,s’observaunare-peticiód’esdevenimentsquenoafavoreixl’èxitdelsmateixos;perexemple, trobemdiferentsmunicipisquerealitzenfires imercatsrelacionatsambelvi ielformatge(elvinoésunelementdistintiudelRi-pollès).De lamateixamanera,trobemfires iciclesrelacionatsamblamarcaTerradeComtes iAbats,queesgestionendesdediferentsensi/oentitatsdeformaindependent.

Aquestarepeticiód’esdeveniments,sumatambunafaltad’organitzaciócomarcal,a lamancadecalen-daritzaciócoherent,portaaunapèrduad’esforçosifaltad’efectivitatalhoradepromocionarelsesde-veniments. Actualment es troba a faltar una pro-moció que arribi a l’exterior; comunicar els esde-veniments de forma conjunta i organitzada podria

suposaraconseguirunanotorietatquearanoexis-teix.Aquestsesdevenimentsfuncionenitenenressòperpúbliclocalopervisitantsquejaestrobenalacomarca.

Pertant,plantegemelssegüentsreptes:

• Obrir un debat sobre la proliferació, al nostreentendre excessiva, de microesdeveniments.Valdria més, si fos possible, apostar per menysesdeveniments que assolissin major potència imajornotorietat.

•Obrirundebatsobrelacalendaritzacióordenadad’aquestsesdeveniments,ilapossibilitatdepac-tar una agenda comuna, que es pugui difondreconjuntament.

• Especialment pel que fa a esdeveniments simi-lars, seria bo arribar a acords per unificar es-forços d’organització i de difusió, per tal queelsesdevenimentsaplegatsesdevinguinsenyesd’identitatdelacomarca.

• Abordar el repte que la difusió dels esdeveni-ments esdevingui un factor de millora del posi-


94

2 / Anàlisi

cionamentde lacomarca, ipossibilitarpertantla difusió a escala nacional. Els esdevenimentspodenserunrevulsiunouperalapromociódelacomarcaanivelldeCatalunya,incrementarlesvisites de dia i els consums de restauració. Emel futur, l’augment de pernoctacions es veuriaafavoritperl’organitzaciód’esdevenimentsméspotents,queconvidessinapassardiversosdiesalacomarca.


95

2 / Anàlisi

FESTESMAJORS POBLACIÓ GEN FEB MAR ABR MAI JUN JUL AGO SET OCT NOV DES

FestamajordeSantEudald Ripoll x

FestamajordeCamprodon Camprodon x

Festamajorpetita,SantJoan Campdevànol x

FestamajordeNevà x

FestamajordeToses Toses x

FestamajordeQueralbs Queralbs x

FestamajordePardines Pardines x

FestamajordeRibesdeFreser RibesdeFreser x

FestamajordelesLlosses LesLlosses x

FestamajordePlanoles Planoles x

FestamajordeVallfogonadelRipollès VallfogonadelRipollès x

FestamajordeSantPaudeSegúries SantPaudeSegúries

FestamajordeGombrèn Gombrèn x

FestamajordeSantJoandelesAbadesses SantJoandelesAbadesses x

FestamajoriBalldelsPabordes SantJoandelesAbadesses x

FestamajordeCampdevànol Campdevànol x

FestamajorlaGala Campdevànol x

FestamajordeLlanars Llanars x

FestamajordeSetcases Setcases x

FestamajordeVilallongadelTer VilallongadelTer x

Festamajord'Ogassa Ogassa x

FestamajordeMolló Molló x


96

2 / Anàlisi

FIRA DE LES 40 HORESEls senyors feudals concedien als pagesos, enaquesta època de l’any, 40 hores per reunir-se alpoble i anar a adorar el Santíssim.Aquests aprofi-tavenl’avinentesaperferfiraitambéperpresentarensocietatelsseusfillsifillesenedatdecasar-se.Latradiciós’haviaperdut,peròesvarecuperaripocapoc,s’haanatconsolidantdinsdelcalendaridefi-resdeCatalunyaondestaca,amés,perserunadelespoquesdelescomarquesgironinesquecontinuaessentunafiramultisectorial.

Ho organitza: l’Ajuntament de Ripoll, la Unió Inter-sectorialiEmpresarialdelRipollèsilaUniódeBoti-guersdeRipoll.Lloc:RipollDates:abril

PROCESSÓ DELS SANTS MISTERISS’iniciaelDiumengedeRams,amblabenedicciódelapalma.L’actesegüentesrealitzaelDijousSantalanit,ambladesfiladadelmanipledelssoldatsro-mans i la interpretació de la Retreta. El DivendresSantalmatítéllocelViaCrucispelscarrersdelPo-ble, latambéconegudacomlaprocessódedones,

i per tancar la litúrgia se celebra la processó delsSants Misteris. Finalment, divendres i dissabte alvespretéllocelRetauledelaPassióiseguidamentlaProcessódelsSantsMisterispelsprincipalscarrersdelavila.

Ho organitza: l’Associació dels Sants Misteris deCamprodonLloc:CamprodonDates:abril

PROCESSÓ DELS SANTS MISTERIS AMB PAS-SOS VIVENTSS’iniciaeldijoussantambl’entregadelpendóalesautoritats del poble. El Divendres sant, a partir deles20.30h,unequipformatperunes250personessurten al carrer per posar en escena la ProcessódelsSantsMisteris:unavintenaderomans,acom-panyatsde lamainada idelseguicidediferentsfi-gurants.

LaprocessódeCampdevànoltéuntretcaracterís-ticidiferencialdelarestadeprocessons:estractad’unaprocessóenquèelspassossón interpretatspelsmateixoscampdevanolencs/enques,aldamunt

2.3.8.2 / DESCRIPCIÓ DELS ESDEVENIMENTS MÉS RELLEVANTS


97

2 / Anàlisi

dediferentsbaiards,quefanlafunciód’imatge,es-tàtiquesimudesdurantelrecorregutdedueshores.Elcoscoralenelseguiciposabandasonoraal’itine-raridelaprocessó.

Hoorganitza:L’associaciódelsAmicsdelaProcessódeSetmanaSantaLloc:CamdevànolDates:abril

FIRA FORMATGERALaFiraFormatgeradelaValldeRibestéunclàssicprotagonistaperexcel·lència:elformatge.L’objectiudelCol·lectiud’Artesansde laValldeRibesen l’or-ganitzaciód’aquestaactivitatfiralésapartd’escollirelsmillorsdecadaespecialitatiunaselectavarietat(des de formatges devaca,cabra iovella; tendres;curatsamblletcruaiamblletpasteuritzadaipastis-sosdeformatge,mató,etc.)oferirunventalld’acti-vitatslúdiquesal’entornd’aquesta.

ElsrestaurantsdelsFogonsdelaValldeRibesofe-reixen“menústemàtics”oplatsambformatgesperdinamitzarlafiratambéamblagastronomia.

Hoorganitza:Col·lectiud’Artesansde laValldeRi-besLloc:RibesdeFreserDates:abril

CLOWNIACertamendedicatalamúsicafestivadelpaís,orga-nitzatpelgrupTxarango,ambalsevaprimeraediciódurantaquest2014.Durantdosdies,entresesce-naris,esportenatermediferentsconcertsmatinals,de tarda i nocturns. Amb una capacitat de 3.500persones. La programació també inclou algun es-pectacledeteatreidecirc.

Hoorganitza:TxarangoLloc:SantJoandelesAbadessesDates:maig

FESTA DE LA LLANA I CASAMENT A PÀGESLafestapreténreviureelscostumsancestralsdelatosadelsxaisid’uncasamenttradicionaldepagès.Elprincipalatractiudelafesta-amésdelamostrafolklòrica- rau en el fet que l’enllaç sol ser verídic icomptaamblapresènciadedestacadespersonali-


98

2 / Anàlisi

tatsdelpaísqueactuencomapadrinsdenoces.Lafestaescomplementaambunmercatdeproductesartesanalsiunatrobadadebrocantersiantiquaris.

Hoorganitza:Centred’IniciativesiTurismedeRipoll(CIT)Lloc:RipollDates:maig

FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA DE RIPOLLOrganitzatperlasecciómusicaldelCentred’Inicia-tivesiTurismetéllocdesdel1980durantelsmesosdejulioliagost,ihiactuenintèrpretsdediversesdis-ciplinesdelamúsicaclàssica.

LasopranoMontserratCaballéenvaserlapromo-toradelFestivall’any1980.

Hoorganitza:Centred’IniciativesiTurismedeRipoll(CIT)Lloc:RipollDates:julioliagost

FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA ISAAC ALBÈNIZL’any1985esvaorganitzaraCamprodonelprimerFestival“IsaacAlbéniz”,coincidintambel125èani-versaridenaixementdel’il·lustrecompositor.Aquestfestivalésconegutivaloratperunampliventalldepúblicideprofessionalsdelamúsica.Elfestival,queté lloc al Monestir de Sant Pere, comparteix datesambel“CursInternacionaldeMúsica”,adreçataes-tudiantsdegraumitjà,superioripostgrau.

Hoorganitza:AjuntamentdeCamprodonLloc:CamprodonDates:julioliagost

ROMÀNIC EN VIU, CICLE DE CONCERTS A LES ESGLÈSIES ROMÀNIQUES DE TOSES I PLANOLESAquestCicledeConcertstélaparticularitatqueesdesenvolupaíntegramentalesesglésiesdelsmuni-cipisdeTosesiPlanoles,entotalsetconcertsperasisermitesromàniquesmil·lenàries,oferintmúsicaen directe als milers d’habitants i estiuejants quedurantelsmesosdecalors’acumulenenaquestescontrades. Els pobles amfitrions de les actuacions


99

2 / Anàlisi

musicalssónDòrria,Nevà,Fornellsdelamuntanya,Toses i Planoles, tots ells ubicats en els dos citatsmunicipis.

Estilstanvariatscomeljazz,elswing,labossano-va, la música de cantautor, els ritmes africans ofins itot lamúsicaclàssicahanomplertderitmeaquestsrecintesromànicsmil·lenarisd’excel·lentacústica.

Hoorganitza:AjuntamentdeTosesiAjuntamentdePlanolesLloc:TosesiPlanolesDates:julioliagost

CICLE DE REPRESENTACIONS DEL MITE DEL COMTE ARNAUEl Cicle va néixer l’any 1996 amb un objectiu clar:recuperar a través d’un festival multidisciplinar lallegenda del ComteArnau i aquest personatge mí-ticcomaelementidentificadoripromocionaldelanostravila.Actualmentesmantéfidelalsobjectiusinicialsiescontinuatreballantanyrereanyperman-tenirvivalallegenda.

Inclouespectaclesdeteatre,dansa imúsicasobreelMiteialseuvoltantesprogramenaltresactivitatscomunsopar-espectacle,unacaminadanocturnaoelMercatdelComteArnau.

Hoorganitza:AjuntamentdeSantJoandelesAba-dessesLloc:SantJoandelesAbadessesDates:julioliagost

FESTIVAL DE MÚSICA DE LA VALL DE CAMPRODONLapropostadelFestivalrepresentaunapropamentatotelmónmusicalactualiabarcatotselsgèneres,desdelamúsicaclàssicafinsaljazz,passantperlamúsicad’arreltradicionalilesmúsiquesdelmón.El Festival aprofita la combinació dels atractius delaValldeCamprodoncomsónnatura,arquitecturaipaisatge,percrearunmarcexcel·lentpergaudiralafrescadelesnitsd’estiuamblamúsicadelmésaltnivell.Laubicaciódelsdiferentsconcerts variadepobleid’espaiencadascun,iaixòpermetaprofitarelsdiferentsescenarisperdescobriralpúblicmonu-ments,places,esglésiesromàniquesialtresindretsd’interèsdelaVall.


100

2 / Anàlisi

Hoorganitza:Mancomunitatde laValldeCampro-donLloc:CamprodonDates:juliol

MERCADAL DEL COMTE GUIFRÉElmercadalvanéixerl’any1997,inspiratenelsmer-cats medievals i que compta amb actuacions querecorrenelscarrersdelapoblació.Lafestaensre-torna a èpoques passades en que els comerciantsdelcentredeRipollesvesteixeniofereixenactivitatslúdiquesalsvisitants.

Hoorganitza:AjuntamentdeRipollLloc:RipollDates:10,11i12d’agost

DIADA DE SANT GILLa Vall de Núria celebra la tradicional diada quecommemora l’estada de Sant Gil a la vall. Sant GiléselpatródelspastorsdelPirineuOriental.Durantla diada, ofereixen a la Mare de Déu productes delbestiarcomlallana,elsformatgesolamantegadelletd’ovella.

Durantelmatí,s’esperal’arribadadelbisbedelaSeud’Urgell i de diferents autoritats del país. A quartsd’unadelmigdiaesfaunamissasolemneconcele-brada. Seguidament, en honor al Sant, els pastorsdelavalltraslladenenprocessólaimatgedelaMaredeDéudeNúriaal’ermitadeSantGil.Duranteldia,tambéhihadiversesballadesdesardanes,ipercon-clourelajornadafestiva,esfaunaexhibiciódegos-sosd’atura.

Hoorganitza:ValldeNúriaLloc:ValldeNúriaDates:setembre

CONCURS D’HABILITAT INTERNACIONAL DE GOSSOS D’ATURAEl Concurs Internacional d’Habilitat de Gosd’Atura s’inicia després de l’esmorzar dels pas-tors,amblaparticipaciódepastorsqualificatsdeFrança,Andorra, País Basc, Castelló i Catalunyaiambelrespectiu lliuramentdetrofeusipremisalcampdefutbol.Elconcursesdivideixenduesparts, la primera es fa una exhibició de tots elsparticipants i la segona part es realitza nomésambelsfinalistes.Abansd’acabar-seelconcurs


101

2 / Anàlisi

esfaunaexhibicióambgossosd’aturaianimalsdeplumes.

Durant els últims anys s’han incorporat activitatscomanimacióinfantil, jocsdecucanya,firaartesa-nal, exhibicions amb oques, degustació de format-gesivinsentred’altres.

Ho organitza: Associació concurs gossos d’aturaValldeRibesiAjuntamentdeRibesdeFreserLloc:RibesdeFreserDates:setembre

DANSA DE LA GALA DE CAMPDEVÀNOLLaGalaoDansadeCampdevànolésl’acteprincipaldelaFestaMajordelRoserqueescelebraeltercerdiumengedesetembre.Esballaeldiumengeieldi-llunsa les18ha laplaçade laDansa,ambunpro-tocol icerimonialmoltacurats.Solsencasosmoltexcepcionals es balla fora d’aquests dies o fora delapoblació.

Actualmentésunadansatancada,enlaquesóndegranimportànciatotselsaspectesmusicals,coreo-gràficsitambéhistòrics,socialsiestètics.Ladansa

ésmoltelegantiésuntretquelacaracteritza.ElGo-verndelaGeneralitathadeclaratLaGaladeCam-pdevànol com Element FestiuTradicional d’InterèsNacional.

Hoorganitza:AjuntamentdeCampdevànolLloc:CampdevànolDates:setembre

TRIA DE MULATS D’ESPINAVELLLaTriadeMulatsd’Espinavellésunafiraramaderad’arreltradicionaldebestiarequí.Demicaenmica,lafirahaanatguanyantadeptesiadmiradors.

Consisteixenelretorndelbestiarquehaestatpastu-ranttotl’estiualamuntanyaielsbaixenaEspinave-ll.UncoparribatsaEspinavells’originaunaintensaactivitat;lacompra-vendademulats,firacomercialdeproductesartesanals,elconcursambpremisalsmillorsexemplarsd’euga,pollíicavall,elspremisalpagèsambmésprogressióielsorteigd’unapollina.ElDepartamentd’Indústria,ComerçiTurismedelaGeneralitatdeCatalunya(1997)vareconèixerlaim-portànciad’aquestafira,atorgantal’AjuntamentdeMollóelDiplomaTurísticdeCatalunya.


102

2 / Anàlisi

Hoorganitza:AjuntamentdeMollóLloc:EspinavellDates:octubre

LA BIENNAL DEL METALLEl2012esvacelebrarlaprimeraediciódelaBien-naldelmetall.Ésunespaidetrobadapertoteslesempreses, institucions, forjadors i persones vincu-ladesalmóndel ferro.Undelsprincipalsobjectiuséspromocionarladifusióielconeixementdelsec-tormetal·lúrgic.LaBiennalinclouunamostrad’es-tandsempresarialsde la indústriametal·lúrgicadeCampdevànol, del Ripollès, de Catalunya i d’altrespaïsos,completadaperunamostrad’estandsinsti-tucionals,decentresdeformació,empresessubmi-nistradores,bancsicaixesid’altresadministracionspúbliques que promouen l’activitat econòmica delmetall.

També s’organitzen activitats docents, xerrades iconferènciesexperimentalsi,desdelaperspectivacultural, una concentració de forjadors perquè elsciutadans i interessatspuguingaudirendirectedel’apassionantmóndelaforja.

Hoorganitza:AjuntamentdeCampdevànolLloc:CampdevànolDates:octubre

PROJECTES EN CURS2.4


104

2 / Anàlisi

AlRipollèshihaalgunsprojectesencursi/oparatsperdiferentsmotius:

MuseudelPastoraToses:actualmentexisteixunapetitaexposicióanomenadaMuseudelPastorambunacol·lecciód’eines,estris iremeis,mitjançant laqual, es mostra un mode de vida tradicional i unaculturaquehamarcatprofundamentelcaràcterdelespoblacionsdelPirineuienparticulardelmunicipideToses.Aquestpetitmuseul’obrenelspropietarisdelacasadeturismeruralCalMestreaFornellsdelaMuntanya.Pelquefaalnouprojectesobrelama-teixatemàtica,hiha l’edificiconstruïtperònoestàmuseïtzat. En l’actualitat s’utilitza com a sala poli-valentdelmunicipi.Laidead’aquestmuseueraquefosuncomplementdelMuseuEtnogràficdeRipoll.

Centred’InterpretaciódelboscilanaturadePlano-les: L’objectiu d’aquest centre era queel trencalòs,elclimaielmediambientfossinlesprincipalstemà-tiques.Peròtambélarecercacientífica,larealitzaciód’exposicionsilacelebraciódecongressos.Igualqueenelcasanterior,hihal’edificiconstruïtperònoestàequipat.Enl’actualitatnos’utilitza.L’alcaldessaestàoberta a la seva utilització i museïtzació i/o com apunt d’inici o d’interpretació del futur parc NaturalCapçaleresdelTeridelFreseralaValldeRibes.

Setcases,paisatgeimponentaSetcases:L’objectiud’aquest centre era ser un espai d’acollida i infor-macióturísticadevisitantsdelesvallsaltesdelTer.Tambéincloureunespaid’interpretaciódelpaisatgede la capçalera delTer, del futur Parc Natural, i engeneral del patrimoni natural i cultural de la zona.L’espai també serviria com a centre d’activitats desensibilització,educacióambiental iprevenciódelsriscosdelamuntanya.

CONCLUSIONS SOBRE ELS PROJECTES EN CURS

Calanalitzar laviabilitatdelsprojectesplantejats, ireorientar-neelplantejamentsiésnecessari.Creiem que el més important seria orientar certsesforçosaidentificarelementsmotorsoclaramentdiferenciadorsdelterritoricomaprimerpasabansd’unafuturaposadaenvalor.

D’altra banda, es fa necessari repensar la identitatde lesvalls, i ferun intentperconstruirundiscursquelesposicioniilescaracteritzienelfutur,comunclarreforçdelposicionamentdeladestinacióturís-ticaqueesenfortiriprojectar.

2.4 / PROJECTES EN CURS

COMUNICACIÓ2.5


106

2 / Anàlisi

Des del Ripollès es fan accions per tal de donar aconèixerlacomarcaielsseusatractiusal’exterior,aforalacomarca.Acontinuacióse’nesmentenelsprincipals:

•Elportalwww.elripolles.com•Assistènciaafires•Famtrips,prestrips,blogtrips,workshops•Ediciódematerialpromocional:

- Guiadeserveis- Mapacomarcal- Fulletonsmésconcrets- Xarxadesendersd’Itinerària- Turismeactiu- BTT

•ProjecteTerradeComtesiAbats•Dinamització de diferents pàgines web i xarxes

socials•Campanyes puntuals com les temporades gas-

tronòmiques,festivals...•Campanyesdecomunicació:radioiTV

CONCLUSIONS SOBRE LA COMUNICACIÓ

•Elfetqueelportalelripolles.comsiguiprivatésun fet que caldrà discutir (en funció de quinasigui la denominació que adopti la destinació).Omple un espai a nivell informatiu que hauriad’estarenmansd’organismespúblicsomixtos.Elterritori,entèscomadestinacióturística,ne-cessitaràd’unportalpotentqueamésofereixilacomercialitzaciódelsproductesanunciats.

•Espalesaunatotalatomitzaciódelsesforçosdecomunicacióturísticaalacomarca,quenocon-tribueixal’èxitcomercial.

•Ésvitalordenar,organitzarireuniresforçospertalquelainversióencomunicacióipublicitatsi-guiefectiva.

2.5 / COMUNICACIÓ

COMERCIALITZACIÓ2.6


108

2 / Anàlisi

AlacomarcadelRipollèsexisteixendiferentsinicia-tivespercomercialitzarpaquetsturísticsqueenglo-ben activitats, àpats, allotjaments... Es tracta d’ini-ciatives privades, resultat d’acords bilaterals entreestabliments, restaurants, empreses de guiatges,etc.

Acontinuacióesdetallenlesdiferentsiniciativesdepaquets.D’aquestllistatquedenexclososelsrecur-sos que faciliten informació d’allotjaments, restau-rants...senseexistirunpaquetconcret.

PAQUETS D’AGENTS TURÍSTICS

Alguns agents turístics del Ripollès, principalmentallotjaments, s’han creat els seus propis paquetstreballantconjuntamentambempresesd’activitats.Concretament22establiments,un7%deltotald’es-tabliments de la comarca. Aquests paquets s’ofe-reixenprincipalmentdesdelessevespaginesweb.

Paquets:

•Alberg rural La ruta del ferro – Sant Joan de les Abadesses- PaquetsescolarsXanascat- AlbergsCostaBravaPirineus(comentatalse-

güentpunt)- SerradeMonestirs(comentatalsegüentpunt)

• La Trobada – Ripoll- Pack gastronòmic: allotjament, pack de ben-

vinguda,esmorzarisopar- Packdelaviaverda:lloguerbicicletes,allotja-

ment,sopar,esmorzariaperitiu- Packrutadels7gorgs:allotjament,esmorzar,

excursió,pícnicperemportar

• La Sèquia Molinar – Campdevànol- Pack“camis equipats”: excursió, allotjament i

esmorzar- Pack“escalada”: activitat, material tècnic per

l’activitat, desplaçament de l’hotel al lloc del’activitat,allotjamentiesmorzar

- Pack “vies ferrades”: activitat, equipació ne-cessàriaperl’activitat,allotjamentiesmorzar

- Packhípic:allotjament,esmorzar,passeigaca-

2.6 / COMERCIALITZACIÓ


109

2 / Anàlisi

vall,soparopcional- Pack acrobàtic: allotjament, esmorzar, activi-

tat,materialtècnic- Pack romàntic: sopar, allotjament, detalls

(cava,bombons...)

• La Solana del Ter – Ripoll- Packrutadelferro:allotjament,esmorzar, llo-

guerbicicleta,pícnic- Pack “endinsa’t en terra de comtes”: allotja-

ment,esmorzar,visitaguiada

• Càmping Vall de Camprodon – Camprodon- Pack senderisme: allotjament, esmorzar i so-

par,planellambrutamarcada- Packrutadelferrobici:allotjament,esmorzari

sopar,lloguerbicicletes(4pax)- Packcultural:allotjament,esmorzarisopar,vi-

sitaguiadaalmonestirdeStJoandelesAba-desses

• Hostal Pastoret – Vilallonga del Ter- Pack“Excursionsambtotterrenypercaminar”:

sopar,allotjament,esmorzarperemportaralamuntanya,excursióen4x4(nomésanada)

• Hotelet del Bac – Camprodon- Packgolf:allotjament,sopar,detall(2copesde

vi),sortidaalcamp- Packfamiliar:allotjamentiesmorzar- Pack romàntic: allotjament en suitte, detall

(cavaicortesia),sopar

• Hotel Fonda Rigà - Vilallonga del Ter- Actualmentnon’hihacapactiu

• Hotel Calitxó – Molló- Pack“escapadaalaneu”:allotjamentiforfait- Pack“escapada de golf rústica”: allotjament i

20% descompte en el preu del Green-fee delcampdegolfdeCamprodon

- Pack“escapadafamiliaralMollóParc”:allotja-ment,esmorzarientradaalMollóParc

- Pack“escapadaromàntica”:allotjament,detall(cavaibombons)isopar

• Hotel La Coma – Setcases- Packsenderisme: Opció1:“MariMuntanya-delPirineualaCosta

Brava”:allotjament,mitjapensió,llibrederuta,taxid’anadaitornadaaUlldeter.

Opció2:“SenderismeMolló-Setcases”:allotja-


110

2 / Anàlisi

ment,esmorzar,sopar,pícnic,transportillibreimapadelaruta

Opció 3: “de Ribes a Setcases”: allotjament,mitjapensió,llibrederutaitransportdetorna-da

•HotelEdelweiss–Camprodon- Pack “escapada romàntica”: allotjament, es-

morzar,detall(cava,bombonsigaletes).Possi-bilitatSPAomitjapensió

- Pack“escapada relax”: allotjament,esmorzar,circuittermal,massatge.Possibilitatmitjapen-sió

- Pack “escapada hípica i natura”: allotjament,esmorzar, descomptes en classes d’iniciació,passejadesiexcursionsacavall

- Pack “escapada golf”: allotjament, esmorzar,descompte en el Green-Fee del camp de golfCamprodon

•HotelCamprodon–Camprodon- Pack“capdesetmanaromàntic”:allotjament,

esmorzar,copaGin-Tònic,sopar

•HotelGrèvolSpa–Llanars- Pack “petit canvi d’aires”: allotjament, menú

benestar,zonatermal(1h)- Pack“dormalafresca”:allotjament(habitació

picdelavaca)iesmorzar- Pack“viu l’agost a la muntanya”: allotjament,

esmorzar,detall (copabenvinguda) iunases-siódedutxajettonificantalcentreSPA

- Pack“especialúltimasetmanad’agost”:allot-jament,sopariunabanyerarelaxantidescon-tracturant

- Pack“volenhelicòpter”:allotjament,esmorzari30mindevolenhelicòpter

- Pack“escapadaambfamília”:allotjament,es-morzarientradesalMollóparc

- Pack “mima’t”: allotjament, esmorzar, tracta-mentsSPA

- Pack “desapareix uns dies”: allotjament, es-morzar,tractamentsSPA

- Pack “miniescapada relax”: allotjament, es-morzar,tractamentsSPA

- Pack “escapada romàntica”: allotjament, es-morzar,detalls(cavaibombons),tractamentsSPA

- Pack “escapada imagine”: allotjament, deco-racióespecialikitsensualal’habitació,sopar,jacuzziprivat,detall(cava)iesmorzar


111

2 / Anàlisi

•HotelLaCasanovadelMariner–SantPaudeSe-guries- Pack“Barcelona&Pirineus”:allotjament,rutes

demuntanyaenbicicleta,cavalloapeu,romà-nic, parcs naturals, gastronomia.. (preparenpackspersonalitzats)

- Pack “Pirineus & Costa Brava”: allotjament,àpats,ivisitesguiades

•HotelPrats–RibesdeFreser- Actualmentnon’hihacapactiu

•HotelCatalunya–RibesdeFreser- Pack:allotjament,àpats,rutes4x4

•HotelSantAntoni–RibesdeFreser- Pack “escapada romàntica”: allotjament, es-

morzar,sopar,detall(viocava)- Pack “excursió Fontalba-Núria”: allotjament,

mitjapensió,trasllataFontalbaibitlletdetrencremalleraNúria-RibesdeFreser

- Pack“esquíaValldeNúria”:allotjament,mitjapensió,cremalleraiforfait

- Pack“visitaaValldeNúria”:sopar,allotjament,esmorzar,trenanadaitornada,entradesexpo-sicions,projeccióauditori,centreinterpretacióientradaalsantuari.

- Pack“activitatsalaValldeRibes”:sopar,allo-tjament,esmorzariactivitataescollir(passe-jada en cavall, tir amb arc, descoberta vida apagès,excursió,sortidaabuscarbolets,raque-tesdeneu,caminadanocturna,descobertadecoves)

- Pack“LaVall de Ribes en 4x4”: sopar, allotja-ment,esmorzariexcursióen4x4

•HotelValldeNúria–Queralbs- Pack“activitats”:allotjament,àpats,activitats

(passejadesambponi,parclúdic,minigolf,ex-cursions,cremallera, ioga,cursd’intel·ligènciaemocional)

•HotelCaçadors–RibesdeFreser- Pack “especial romàntic”: allotjament, sopar,

detall(cavaibombons),esmorzar,accéslliurealaSaladelaLluna(espairelaxació).

- Pack“undiaalaValldeNúria”:allotjament,es-morzar, bitllets tren cremallera, entrada a lesexposicionsiauditori.

- Pack“rutadelsaltdelgrill(Queralbs)orutadel’Estany(Pardines)”:excursió4x4iapeu,refri-geri


112

2 / Anàlisi

•GranHotelTermesLaCollada–Toses- Pack“senderismealaCerdanya”:allotjament,

esmorzar,pícniciaccésSPA- Pack“escapada d’estiu al Pirineu amb activi-

tats”:allotjament,esmorzar,accésSPA,baixaentubingdeLaMolina

- Pack “escapada romàntica a la Cerdanya”:allotjament,aperitiu,sopar,detall(cavaibom-bons),cocktailromàntic,accésSPAnocturn

- Pack “escapada romàntica deluxe”: allotja-ment, aperitiu, sopar amb begudes incloses,cockail,accésSPAnocturn,massatgerelaxant,servei de barnussos i tovalloles, detall (cava ibombons),esmorzar,SPA

- Pack“escapada relax”: allotjament,esmorzar,SPA

La majoria d’aquests agents turístics preparen elspaquets amb molt bona predisposició però es tro-benambelproblemadelasevacomercialització.Engeneralelresultatdevendesd’aquestspaquetsésforçabaix.

JORNADES DE CREACIÓ DE PAQUETS TURÍSTICS

L’any2012,desdelConsorciRipollèsDesenvolupa-ment,esvanportaratermeunesjornadessobrelacreaciódepaquetsturístics.Enelmarcd’aquestesjornades, es van crear paquets amb els assistentsdediferentsestabliments:

1- Walking pyrenees Experience: producte cul-turaliturísticqueconsisteixenunitinerariper-manent d’uns 25 km ideat especialment per aturistes i senderistes que combina natura, cul-tura, gastronomia i història. Inclou allotjament,restaurant,visitesculturals,excursions....Noesvavendrecappaquet,iaras’hanreconvertitsotaelnomdeSerradeMonestirs.

2-La Unió de les Valls:paquetsqueinclouenallo-tjaments, restaurants i activitats com taller deratafia,excursions,...-Peçallarga–HostalMoliné-AnticMas-HostalMoliné–LaPeçallarga-AnticMas–LaPeçallarga-HostalMoliné–LaPeçallarga–AnticMas


113

2 / Anàlisi

3- Senderisme: paquets que inclouen allotja-ments,restaurants,transfers,rutes,combinacióambcultura,activitatsitallers,guiatge.Hiha5paquetsdiferentsenfunciódelsagents

turísticsquehiparticipen.

4- Can Peric: paquets que inclouen allotjament,restaurant i activitats com paintball, rutes ambcavall,excursions,massatges...- Findesemanadeaventurayrelax- Findesemanaenfamilia- Findesemanadeadrenalinayrelax

5- Paquets del Ripollès: paquets que inclouenallotjament,restaurantiactivitatsprincipalmentalaValldeNúria

6-Comte Arnau:paquetsqueinclouenactivitatsdel Cicle de Representacions del ComteArnau,allotjamentirestaurant

7-Un cap de setmana entre vall i muntanya:pa-quetqueinclouallotjament,restaurantipropos-tesderutesautoguiadesivisitalliurealmonestirdeRipollicentred’interpretació

8- Un cap de setmana entre Ter i Taga: paquetqueinclouallotjament,restaurantipropostesderutesautoguiadesivisitalliurealmonestirdeRi-pollicentred’interpretació

A l’Annex s’especifica informació més detallada decadaund’aquestspaquets.

Elresultatde lacreaciód’aquestspaquetsésmoltpocsatisfactori;espotdirqueésel resultatd’unajornadadeformacióperòsensetenireinesperpo-sar-losalmercatesfamoltdifícilcomercialitzar-los.

ITINERÀNNIA

Basadaenelmodelsuís,laxarxadesenderséscomun“mapa”decarreteresperòpedestre,quepermetanardequalsevolpuntaqualsevolaltre.

Proposen paquets organitzats de senderisme dediversosdiesqueinclouenl’allotjament,elsrestau-rants,lesrutes,elsdesplaçaments,guiatges...Elspaquetsdinsdel’àmbitdelRipollèssón:

-SenderismePirineucatalà: allotjament7nits–autoguiat – transfer equipatges – llibre de rutaimapes

-Caminantperanticssenders:allotjament2nits–2esmorzars-1dinardepícnic-transferequi-patges–llibrederutaimapes

-CaminantdelsPirineusalaCostaBrava:allotja-


114

2 / Anàlisi

ment6nits-transferequipatges–llibrederutaimapes-5dinarsdepicnic

- FemelCim:allotjament5nits-transferequipat-ges–llibrederutaimapes-4dinarsdepicnic–5esmorzars–5sopars–guia

Aquests paquets que tenen a la web els serveixd’aparador,realmentelquèacostumenaferéspa-quetsamida,l’opcióéscrearlatevapròpiaruta.

Itinerannia no es comissiona dels paquets venuts,defetsónlespròpiesagènciesooperadorsquecon-feccionen els seus paquets amb la informació queelshifacilitendesd’Itinerannia.

Tenenprincipalmentpúbliceuropeu;conclouenqueelpúbliccatalàiespanyolnoconsumeixpaquetsdesenderisme;síqueutilitzenelscaminsd’Itinernaniaperònoenformadepaquet.

EltotaldeproductesdesenderismequeItineranniatédetectatsqueesdesenvolupen,formantpartd’unpaquet,alacomarcadelRipollèssón19productes.El nombre de persones que tenen constància quehancompratund’aquestsproductessón1.348per-sonesielnombredepernoctacionsquehasuposatalacomarcasón8.831pernoctacions.

TERRA DE COMTES I ABATS

Desde l’any 2013Terra deComtes iAbats comer-cialitzapaquetsqueinclouenvisiteslliuresiguiadesalsmonestirsdeRipolliSantJoandelesAbadesses,alscentresd’interpretacióialtresequipamentscomelMuseuEtnogràficdeRipoll.Aquestspaquetsvanacompanyatsd’unàpataunrestaurantaescollirdelbaixRipollèsiopciódedescomptesadiferentsallo-tjaments.Hihapaquetsdirigitsapúblicindividualitambépergrupsd’unmínimde20persones.

Puntualmenttambéescreenpaquetsperesdeveni-mentscomelCicledeRepresentacionsdelMitedelComteArnaudeSantJoandelesAbadesses.

Ésinteressantsconstatarlaprovapilotques’hapor-tataterme,generantpaquetsquereuneixenvistesiàpatsilapossibilitatd’incorporarallotjament.Ambun any des de l’inici de la comercialització, s’hanvenutmésde1.000paquetsincloentàpats,i31pa-quetsincloentallotjaments.Totiqueelsresultatsnorepresentenunvolumextraordinari,síquehanasso-litunvolumsignificatiutenintencompteelsmitjansdisposatspertirarendavantaquestainiciativa,quees proposa com un exemple a seguir. Els packs escomissionen(araód’1europeràpatvenut).Laini-


115

2 / Anàlisi

ciativademostraqueaquestpotserunbonsistemaper generar una línia d’atofinançament acomplintl’objectiu de la comercialització. D’altra banda, de-mostratambéquehihalapossibilitatdecrearpac-ksitirarendavantunaestratègiadecomercialitza-cióefectiva.Tambééscertqueunaestratègiamésglobal necessita d’un sistema tecnológic que donisuportalainiciativa(portalambmotordereservesperfacilitarlavendaonline).www.terradecomtes.cat

SERRA DE MONESTIRSRutacirculardemuntanyaquepermetdescobrirSe-rraCavalleraielsmonestirsquehihaalsseuspeus.Participants: Mas Mitjavila, Can Galló, el resurantagrobotigaCanRudes,l’albergRutadelFerro,laTro-badaHotelilesGuiesAltTer.

Elpaquetesvenatravésdel’agènciaPIRINEUEMO-CIÓambseualaPobladeSegur.

S’ofereixunpaquetqueinclou:- 6nitsd’allotjamentenEstablimentsRuralsamb

encantenrègimdemitjapensió- 6dinarspic-nic- Cafèsdebenvinguda

- Transportd’equipatge- 2Visites guiades: al monestir de Ripoll i al mo-

nestirdeSt.JoandelesAbadessesambrecorre-gutperlavilamedievalivisitaalMolíPetit

- 1ActivitatalScriptòriumdeRipoll- 2Tallersgastronòmicsalsallotjamentsrurals- Assegurança- Documentacióifullsderuta- Telèfon de contacte 24 hores per informació o

urgència.- Regalfinal:unpergamíqueacreditahavercobert

totes les etapes de la ruta SERRA DE MONES-TIRS

- GuiatgeopcionalPREUS:699,00€/personaenhab.doble(autoguiat)-979,00€/persona(guiat)

AquestpaquetésunasegonafasedelpaquetWal-kingpyreneesExperiencequenovatenirèxitdeguta la seva falta de comercialització. Fa pocs mesosque s’ha creat, i conseqüentment encara no hi havaloraciódelsresultats.www.serrademonestirs.com

REFUGIS DEL TORBLagrantravessaapeuentreNúriaiCanigó.CercleprincipalqueuneixlaValldeNúria,Ulldeter,laMun-


116

2 / Anàlisi

tanyadeRojà ielMassísdelCanigó,dissenyatperfer-lo en cinc etapes naturals. Segueix els caminshistòrics transitats durant segles per aquests con-trades, de sempre pels pastors transhumants i elsseusramats,idespréstambépelsexcursionistes.

Desde lasevaweb,espodenrealitzar lesreservesdelsdiferentsallotjaments(refugis):

- RefugideMarialles- Gîted’ÉtapeLaGirada(Mentet)- RefugiRasdeCarançà- AlbergPicdel’Àliga- RefugiCorralBlanc- HostalPastuira- Gîte-RefugeLesConques

Lareservaatravésdelawebetdónadretaunasa-marreta,aunmapaialtresobsequis.

Elresponsabled’aquestarutaésXeviGrivé.www.refugisdeltorb.com

HOTELS AMB ENCANT

PetitsGransHotelsdeCatalunyasónhotelsamben-cant amb un màxim de 15 habitacions i que tenenunplad’accióespecíficifanaccionspromocionals.

Àmbitcatalà.

Elsdiferentsestablimentspaguenunaquotaanualqueelspermetcomercialitzar-seatravésdelasevacentral de reserves, i ser inclosos en diferents pa-quetsiofertes.

Exempledepaquet:- Senderisme als Pirineus de Molló a Setcases -

Circuitde2nitsd’hotelenrègimdemitjapensió.Elpreuincloueltrasllatd’equipatged’hotelaho-tel,llibrederuta,mapaiunpicnicperpersona.

- Escapada a Vall de Núria: Una nit en habitaciódobletipusOral’HotelCaçadorsambesmorzar+dosbitlletsdelcremalleradeNúria.

www.petitsgranshotelsdecatalunya.com

BLAU VERD HOTELS

Blauverdhotelsagrupa15petitshotelsfamiliarssi-tuatsalPirineudeGirona(elRipollèsilaCerdanya)ialescomarquesd’interior(AltEmpordà,elGironès,elPladel’EstanyilaGarrotxa).

Ofereixhotelsdediferentscategories(2,3i4estre-lles), però tots amb un perfil comú: hotel familiar,


117

2 / Anàlisi

petit i acollidor, on es pot gaudir del tracte afable,personalifamiliar,d’unaexcel·lentcuinaautòctonaid’unesacuradesinstal·lacionsperfermoltagrada-blelavostraestada.Gestionalesreservesonline.Aquest portal creat ja fa molts anys, pioner enaquestàmbit, té lamateixafilosofia ienllaçaambPetitsGransHotelsdeCatalunya(creataposterio-ri).Defet,elshotelsdelRipollèsquepertanyenalsdos portals són els mateixos, ja que són projectesenllaçats.

Exempledepaquets:- SenderismealsPirineusialaCostaBrava:ruta

delamuntanyaPirinencadelaValldelTerseguitdelsairesmarinsdelaCostaBrava,fentestadaadoshotelsfamiliarsde3estrelles.

- TravessaNúriaSetcases:Rutadesenderismeamb 2 nits d’hotel en régim de mitja pensióen habitació doble. El preu inclou el trasllatd’equipatged’hotelahotel+tickettrencrema-llera+taxiUlldeter-Setcases+llibrederutaimapa.

- Packgastronòmical’hotellaComa:allotjamentimenúgastronòmic

- Packromàntic:Unanitenhabitaciódobleenrè-gim d’allotjament i esmorzar, habitació decora-

daambpètalsderosa,ampolladecavade1/2ibombonsal’habitació,kiteròticientradagratuï-taalapiscinaclimatitzada.

www.costabravaverdhotels.com

ALBERGS COSTA BRAVA I PIRINEU DE GIRONA

Des del juny de 2014, els albergs de Llançà, Ban-yoles,laValld’enBasiSantJoandelesAbadesses(ALBERGRURALRUTADELFERRO)s’uneixensotalamarcaambl’objectiudeserlaxarxad’albergsdereferènciadelescomarquesgironinesenqualitatdegestióiallotjament,percrearpaquetsturísticsiim-pulsarelturismedefamíliaid’activitatsalanaturaalterritori.

Nohihainformaciódelacomercialitzaciód’aquestspaquets.

RUTA DEL ERMITÀLaRutadel’Ermità,ésunarutasenyalitzadaperferaPEU(105kms),BTT(168kms)oacavall(80kms),sensedificultatstècniques.


118

2 / Anàlisi

RecorreengranpartelParcNaturaldelCadí-Moixe-róiuneixmésde20monumentsromànics,itrans-correentrelescotesdels800m.deLaPobladeLi-lletiels2.520m.delaTosad’Alp.

Ésunarutaperl’AltBerguedà,peròunapetitapartd’aquesta ruta transcorre per Montgrony i un delsallotjamentsassociatséselcàmpingMolídeSerra-dell.

Desdelawebs’ofereixlapossibilitatdereservarelsdiferentsallotjamentsdeformagratuïta.Pagant15€d’inscripció, s’inclouen altres serveis com: MapaOficialAlpinadelaRuta,RoadbookperlaBTT,Sa-marretadelaRuta,Productesalimentarisesportius,Obsequidefinalderuta.

www.rutaermita.com

CONCLUSIONS SOBRE LA COMERCIALITZACIÓ

De les converses mantingudes amb els agents tu-rísticsdelacomarcaesdesprènqueunaestratègiadecomercialitzacióintegradapotserunaoportuni-tat. Els dèficits de comercialització dels productesgeneratsalacomarcasónclars, ipertant,unaini-ciativa que aglutinés els productes més rellevantssota una clara estratègia de comercialització seriauningredientnecessari,nodal,siespensaenunnousistemad’organitzaciódelapromocióturística.

Lesiniciativesportadesatermefinsalmomentde-mostrenquecalunnouesforçper:

•lageneraciódenousproductes•sustentatsperunaestratègiadecomercialitza-

cióqueaportiresultats•ambunsuportpromocionalpotent

Aquestaésunadelesclausdel’estratègiad’organit-zacióturísticadeladestinaciócomarcal,talicomlaproposem.

TURISME A LA NATURA3

INTRODUCCIÓ3.1


121

3 / Turisme a la natura

ElRipollèsposseeixunescaracterístiquesgeogràfi-ques,debiodiversitatisocialsidealsperaldesenvo-lupamentd’unturismedequalitatrelacionatamblanatura i lacultura.Conscientsd’aquestarealitat fatempsqueelsgestorsturísticsde lacomarca, jun-tamentambelteixitempresariallocal,treballenperpotenciarelRipollèscomunadestinacióturística.

Lamilloraprogressivadelesinfraestructures,l’apa-riciódenegocisvinculatsalsserveis,lacreaciód’es-paisd’interpretacióieldissenydeproducteturístic,juntamentambunsrecursosnaturalsiculturalsdegranatractiuiunpaisatgesingular,hancontribuïtaldesenvolupamentd’unturismebasatprincipalmenten lacultura ien lapràcticad’activitatsenelmedinatural.

Aquestsesforçosestradueixenenunterritoriambun gran potencial per esdevenir una destinació dereferènciaenturismedenatura,ambunmodeldedesenvolupament turístic comparable a destina-cionsanivelleuropeuicapaçdesatisferlesexpec-tatives d’una demanda turística cada vegada mésexigenticanviant.

Per aconseguir-ho és important seguir treballanten la conservació dels ecosistemes del territori i

conèixer lespautesdeconsumdelspracticantsdeturisme de natura, turisme actiu i ecoturisme delspaïsos desenvolupats, adaptar l’oferta a les novestendènciesdelademanda,iestablirunaestratègiadecomunicaciótambéadaptadaalsseushàbitsdeconsum.

EnaquestcontextesposademanifestelpaperquepottenirlafiguradelParcNaturaldelesCapçaleresdelTeridelFresereneldesenvolupamentturísticdelacomarca i lasevacontribucióen ladinamitzacióturísticaienlapromociódelsproducteslocals.

3.1.1 / Justificació

En aquest estudi analitzarem el paperquetenenelsespaisnaturalsprotegitscom a principals destins de les activi-tats de turisme actiu, de natura i eco-turisme. Estudiarem les tendències delademandadelturismerelacionatamblanatura,analitzaremelperfildelcon-sumidordel turismedenatura iactiu iveuremquinéselpaperdelsoperadorsturísticsenladinamitzacióturísticadelsespais naturals protegits, però tambécoma indicadorsde les tendènciesdeconsumicompra.


122


Undelsinstrumentsimprescindiblesperdinamitzarelturismedenatura,actiuiecoturismeésconèixerenprofunditatcomevolucionaelsector.EnelcasdelRipollèsinteressatambésabercomésladinàmicadelsespaisnaturalsd’Europaicómaquestsafectenelseuentorntantanivellmediambientalcomsocialieconòmic.

La metodologia que s’utilitza per l’elaboració delpresentestudihaestatlasegüent:

•Anàlisidefonsdocumentalsdereferènciasobreel turisme de natura, actiu i ecoturisme. S’hantingutencompteelsinformesitreballsrealitzatsper les principals organitzacions que observeni monitoritzen el sector com són l’OrganitzacióMundialdelTurismeoelWorldResourcesInstitutentrealtres.

•També s’han valorat els treballs de recerca rea-litzatsperorganitzacionsmediambientalsdere-nominternacionalcomlaUnióInternacionalpera laConservacióde laNatura,Europarc, lesRe-servesde laBiosferao laCartadePaisatgesdeCatalunya.

•Perconèixercoméselconsumdeturismedinsdelsespaisprotegitsicomafectaaquestalacon-servaciódelsecosistemes,s’hatingutencomptel’evolució de les principals organitzacions me-diambientals gestores d’espais protegits en elsprincipalspaïsoseuropeusenrelacióalturisme,comsónelNationalTrustoelNatuurmonumen-ten.

•Persabercomevolucionaelperfil ihàbits de lademandadeturismedenatura,actiu iecoturis-me s’han fet estudis de mercat dels principalspaïsosemissorsd’aquestturisme:França,RegneUnit,Alemanya,Holanda iBèlgica.Tambéper laproximitat,elpropimercatcatalàil’espanyol.

•Finalments’hananalitzatelsoperadorsturísticsdereferènciad’aquestspaïsosalsergrans indi-cadorssobrelestendènciesdelademandaidelsproductesqueescomercialitzen.S’hanestudiatenconcretelsproductesqueaquestsoperadorstenen al Ripollès, cóm és la seva estructura i lamaneraenqueelsposenadisposiciódelsseusclients.

3.1.2 / Metodologia


123


Enaquestapartats’introdueixenelsconceptesmésrellevants que s’utilitzen al llarg del resent estudirelacionatsambladescobertad’espaisnaturalsilapràcticadelTurismeActiu.

ElTurismedenaturaiactiuésunmercatjovequeenelsúltims20anyshaestatundelsgransprotagonis-tesdelcreixementturísticdeleszonesd’interioridemuntanya.Ésunsectordinàmicenpledesenvolupa-mentonnombrosesvariablesinfluencienenelmo-ment de fer una definició conceptual. Per aquestaraótrobemqueexperts,organitzacions,empresarisiusuarisutilitzendefinicionsdiferentsperreferir-se,ifinsitotelmateixconceptepottenirconnotacionsdiferentssegonsacadapaís.

Aixòésdeguta lavarietatdemotivacionsperpartdels consumidors, a la diversitat d’activitats i pro-ductes turístics, la constant evolució i aparició denovesactivitatsil’estretlligamambaltresformesdeturisme,comelrural,elculturalielgastronòmic.

Una vegada definits els conceptes utilitzats, faremreferènciaalesprincipalsorganitzacions,queaniransortintalllargdel’estudi,iquetenenaveureambeldesenvolupamentturísticaescalainternacional,aixícomamblaconservaciómediambiental.

3.1.3 / Marc conceptual


124


TURISME A LA NATURATé com a motivació principal la realització d’activitats recreatives i d’esbarjo en la natura sense degradar-la.

Aquestes activitats no estan especialitzades en el coneixement ni en activitats esportives que utilitzin expressament els recursos naturals”.

TURISMEDE NATURA

TURISMEACTIU

ECOTURISME

Técomaprincipalsmoti-vacionslarealitzaciód’ac-tivitats recreatives i d’es-barjo, la interpretació i/oconeixement de la naturai la pràctica d’activitatsesportivesdebaixainten-sitat física que utilitzin elmedi natural de maneraespecífica,garantintlase-guretat del turista, sensedegradaroesgotarelsre-cursos.

És aquell que té com amotivació principal larealització d’activitats es-portives de diversa inten-sitat física i que utilitzaexpressament la naturasense degradar-la. Dinsdel turisme actiu s’in-clouen activitats com elsenderisme,eltrekking,elcicloturisme, lesraquetesde neu, les rutes a cavall,entred’altres.

El viatge mediambiental-mentresponsableaàreesrelativament poc altera-despergaudiriapreciarlanatura i que promou —almateixtemps—laconser-vació, té un baix impacteambiental i proporcionaun benefici socioeconò-micalapoblaciólocal.

HéctorCeballos-Lascurain.UICN


125


Les Reserves de Biosfera són“zones d’ecosistemes terrestres o costeres/marines, o una combinació delesmateixes,reconegudesinternacionalmentenelmarcdelProgramaMABdelaUNESCO”.Serveixenperimpulsarunarelaciópositivaentrelapoblacióilanatura,ambl’objectiudepromoureundesenvolupamentsosteniblemitjançantundiàlegparticipatiu,l’intercanvideconeixement,lareducciódelapobresa,lamilloradelbenestar,elrespectealsvalorsculturalsilacapacitatd’adaptaciódelasocietatdavantelscanvis.

UICN-LaUnióInternacionalperalaConservaciódelaNaturaésl’organitzaciómediambientalglobalmésgranimésantigadelmón.Fundadaal’any1948comptaambmésde1.200organitzacionsgovernamentalsinogovernamentalsde160països,amésd’uns11.000científicsiexpertsvoluntaris.Lasevamissióespodriaresumirentrobarsolucionsperagoverns,ONGs,científics,empresesicomunitatslocalspertrobarsolucionsalsdesafiamentsdelaconservacióieldesenvolupament.

WRI-WorldResourcesInstituteésunaorganitzacióderecercaquetreballaenmésde50païsosdelamàdelsorganismesgovernamentalsperconvertirgransideesenaccionsquepermetinconservarelsrecursosnatu-ralsimillorarelbenestardelasocietat.WRItreballaen6líniesprincipals:canviclimàtic,energia,alimentació,boscos,aigua,ciutatitransports.

UNWTO -L’OrganitzacióMundialdelTurismeésl’organismedelesNacionsUnidesencarregatdelapromociód’unturismeresponsable,sostenibleiaccessibleperatothom.Estractadelaprincipalorganitzacióinterna-cionalenl’àmbitturístic.LaUNWTOtreballaperal’aplicaciódelCodiÈticMundialperalTurismeambl’objectiudemaximitzarlacon-tribuciósocioeconòmicadelsector,minimitzantelspossiblesimpactesnegatius.Promouelturismecomins-trumentperassolirelsObjectiusdeDesenvolupamentdelesNacionsUnidesperelMil�lenni(ODM),enfocatareduirlapobresaiafomentareldesenvolupamentsostenible.


126


CBI Market & International Database-Ésl’AgènciadelMinisterid’AssumptesExteriorsdelsPaïsosBaixos.Fundadael1971haevolucionatdemaneraqueenl’actualitatfuncionaanivellinternacional.ElCBIcontribueixaldesenvolupamentsostenibledelspaïsosatravésdel’expansiódelessevesexportacions.Entred’altres,elCBIrealitzaestudisdemercatipertantésunafontdeprimerordreperobtenirinformaciósobreelsmercatsturístics.

LaFederacióEuroparcrepresenta365membresentreelsquehihaàreesprotegides,departamentsgover-namentals,ONGsiempresesde36païsosquegestionenespaisnaturalsdeprimerordre.Europarcsfacilitalacooperacióinternacionalentoteslesàreesdelagestiómediambientalperaconseguirlasevapreservacióidesenvolupamentsostenible.AmbaquestobjectiuipergarantirlacomplicitatdelapoblaciólocalenlagestiódelsespaisprotegitsvacrearlaCartaEuropeadeTurismeSostenible.

LaXarxa Natura 2000éslaxarxad’àreesdeconservaciódelabiodiversitatdinsl’UnióEuropea.Lasevafi-nalitatésassegurarlasupervivènciadelesespèciesielshàbitatsamenaçadesd’Europaperl’impacteadversdelesactivitatshumanes.

ELS ESPAIS NATURALS PROTEGITS I EL TURISME DE NATURA3.2


128


Els espais naturals protegits juguen un paper vitalen la protecció de la biodiversitat a nivell mundial.Perònohemdecaureenl’errordeveureelsespaisprotegitscomespaisaliensal’activitathumana.

En l’actualitat el 21% del territori a nivell Europeuestaprotegit.AEuropa lesàreesprotegidesesca-racteritzenper ladiversitatdepaisatges idesiste-mesdegestió.Sibéalgunesàreessónreservesdefauna salvatge, reserves naturals integrals i altresfiguresquetenencomaobjectiuprincipallapreser-vacióde labiodiversitatatravésdeestrictesregu-lacions d’us, existeixen altres espais protegits quebasenelsseusmodelsdegestióenunússosteniblequeassegural’educaciómediambientaldelapobla-ció, l’esbarjo i la dinamització de l’economia tradi-cionallocal.

L’existència de nombrosos Acords InternacionalsGovernamentals posen de manifest l’importànciadels espais protegits per a la biodiversitat, peròtambéperalapoblacióenelseuconjunt.Elsacordsinternacionalsmés importantsrelacionatsambelsespaisprotegitsaEuropasón:LaConvenciódelesNacions Unides per a la Diversitat Biològica (UNConvention on Biological Diversity) i les DirectriusdelaUnióEuropeaperOcellsiHàbitats(EU’sBirds

andHabitatsDirectives),queconformenlabasedelaxarxad’àreesprotegidesNatura2000.

Enaquestcapítoles faunanàlisidelpaperqueactualmentestanexercintels espais naturals protegits com adinamitzadors socioeconòmics deles principals destinacions europees,i alhora com el turisme en aquestsespais contribueix a la conservaciódels mateixos. En aquest sentit tam-bés’estudialasituaciódeCatalunyaielpotencialquetéelRipollès.


129


DesdelacreaciódelaXarxaNatura2000,famésde20anys,sónmoltselsprogressosaconseguitsperfercompatiblelaconservaciódelsecosistemesil’usdelsespaisprotegitsperallleureielturisme,apro-fitantaixíelsbeneficiseconòmicsisocialsdelturis-med’unamanerasostenibleienriquidora.EnrelacióamblaXarxaNatura2000EspanyaocupalaquartaposicióenelrànquingdepaïsosambmésextensiódeterrenyprotegitperlaXarxa.

Molthacanviat lapercepcióde lasocietat respec-teelsespaisprotegits.Enunprimermomentelva-lor dels espais naturals radicava en la possibilitatd’aprofitamentdelsseusrecursosnaturals,ambelpasdeltempslabellesadelsespaisvacomençaraadquiririmportància,finsquevanéixerelconceptedeParcNacionalaNordAmèricaalsegleXIX.

Enelcasd’EuropalamajoriadeParcsNacionalsesvancrearjustdesprésdelaIGuerraMundialseguintel model Nord-americà, basat en la preservaciód’espais únics per la seva bellesa natural i atractiupaisatgístic.Aquestavaloraciódelsespaisnaturalsaviatevolucionànovamentperserlasingularitatdelabiodiversitatl’elementderellevància.

Enaquestcontext,el1948esvacrearlaUnióInter-

nacional per a la Conservació de la Natura (IUCN,InternationalUnionforConservationofNature),queencaraavuidiatécomaobjectiupromourelacon-servaciódelanaturaanivellmundialiésl’organis-mequivadefinirformalmenteltermeParcNacionalenel1969.

Des d’aquests moments el nombre d’espais natu-ralsprotegitsnohadeixatdecréixerienlesdarreresdècadesassistimaunanovaevolucióenlapercep-ciódelesàreesprotegidesquearaesvalorenperdi-versesraons:perladiversitatiqualitatdepaisatges,perlasevabiodiversitat,peròtambé,pelseupoten-cialcomafontderiquesaeconòmica.

Desdel’apariciódelprimerParcNacionalNord-ame-ricà,lesàreesprotegideshanpassatdetenirunrolpurament conservacionista, gestionats pel governcentralmitjançantequipscientífics,d’esquenesalaopiniódelasocietaticomaillesindependentsalarestadelmón;a tenirunrolméssocial,onelsbe-neficisrepercuteixenenl’economiailaculturadelacomunitat,onalaconservaciós’afegeixlarestaura-ciói larecuperaciód’ecosistemes,asergestionatsper equips pluridisciplinaris, amb l’implicació de lapoblació local i amb un valor internacional que estradueixenl’apariciódecorredorsverds.

3.2.1 / Paper que tenen els espais protegits en el desenvolupament de natura, actiu i ecoturisme


130


LaUnióInternacionalperalaConservaciódelsRe-cursos Naturals (IUCN), qui reuneix 89 estats, 112agènciesgovernamentals,1.200ONGsimilersd’ex-perts icientíficsdemésde160països,afirmaque“lesàreesprotegidesilesespèciesamenaçadespo-drienprotegir-seméseficaçmentsilapoblaciólocalconsideraquefer-hovaenelseupropiinterès”.Tre-ballarambinocontralapoblaciólocalésunimpor-tantprincipidefuncionamentdelaIUCN.

La IUCN diferencia les àrees protegides en les se-güentscategories:

I. Reserva natural integral: Espai protegit gestionatprincipalment amb finalitats científiques o de pro-tecciódelavidasalvatge.

II.Parcnacional:Espaiprotegitgestionatprincipal-mentperalaprotecciód’ecosistemesiperallleure.

III.Monumentnatural:Espaiprotegitgestionatprin-cipalment per a la conservació dels trets naturalsespecífics.

IV.Àreadegestiód’hàbitatsi/oespècies:Espaipro-tegitperalasevaconservació,mitjançantunainter-venciógestora.V. Paisatge protegit terrestre/marítim: Espai pro-tegitgestionatprincipalmentpera laprotecciódelpaisatgeterrestre/marítimiperallleure.

VI. Àrea protegida de Recursos Gestionats: Espaiprotegit gestionat principalment per a l’aprofita-mentsostenibledelsecosistemesnaturals.


131


CalressaltarlaconcepciódelaIUCNdeParcNacio-nalidePaisatgeprotegitterrestre/marítimons’in-trodueix el lleure com un element en la raó de serd’aquestsespais.Aquestfetposademanifestelva-lorsocioeconòmicdelesàreesprotegides.Totiqueaquestes definicions no són oficials, el reconeixe-mentdelaIUCNanivellmundial,comaorganismede referència en la conservació de la natura, enspermet visualitzar la rellevància que han arribat aadquirirelsespaisprotegitseneldesenvolupamentdellleureidelturisme.

L’informe realitzat en 2012 per la Comissió Euro-pea,atravésdel’AgenciaEuropeadelMediAmbient(EEA),posademanifestelsdiversosbeneficisdelesàreesprotegidessobrelasocietatilanecessitatdetrobar els mecanismes per mesurar els beneficis iinterioritzar els resultats en de manera que ajudinenelprocésdepresadedecisions.

L’EEA assegura que determinar el valor econòmicde les àrees protegides és un repte complex peròs’estan desenvolupant diferents metodologies perquantificarcomesmanifestenelsbeneficisdelses-paisprotegitsenlaeconomiareal,tantdinsdelseuàmbitterritorialcomenlesàreesd’influència.


132


RecentsestudisrealitzatsperlaComissióEuropea,sobrelacontribuciódelsespaisNatura2000enlaeconomiaeuropea,indiquenqueels beneficis de la xarxa poden ser entre tres i set vegades més alts que el cost de la seva implementació.Aquestésunindicadorclaudel’importànciadelsespaisnaturalsperaleseconomieslocalsiregionals.

TantperlaIUCNcomperalaComissióEuropealesàreesprotegidess’hanconvertitendestinsturísticsde primer ordre i forts dinamitzadors de la econo-mialocal,generadorsdellocsdetreballdirectesiin-directes,associatsalasevagestió,alaconstruccióigestiód’infraestructures ia laofertad’activitats iserveisturístics.


133


L’EEA,diferenciaelsvalorsde lesàreesprotegidessegonselsbeneficisqueaportenensocioeconòmic,socialimediambiental.

1. Valor socioeconòmicElsespaisprotegitsbengestionatscontribueixenala generació de llocs de treball estables, principal-mentatravésdel’activitatturística,contribueixaladiversificacióde laeconomia local iatrauunnom-bre,cadavegadaméselevat,devisitantsinteresatsperladiversitatdepaisatgesiderecursosnaturals,peròtambéperaltreselementsculturalmentidenti-tariscomlagastronomia,contribuintalavaloraciódelproductelocalilabiodiversitatenl’agricultura.

2. Valor socialElsespaisprotegitsposenadisposiciódelasocietatàreesd’elevadaqualitatambientalonrealitzaracti-vitatsd’esbarjoiderelaxació,contribuintal’adopciód’unritmedevidasaludablefísic,mentaliespiritual,isóntambéuncampd’entrenamentidealambpro-pòsitscientíficsieducacionalscontribuintalacons-cienciaciómediambientalilasostenibilitatsocial.

3. Valor mediambientalUns ecosistemes ben conservats juguen un paperimportantíssimenlaconservaciódelsecosistemesanivellmundialiamésaportenunsserveisalaso-cietat, entre ells la provisió d’aigua de qualitat, lacontribucióalamitigacióiadaptacióalcanviclimà-tic, lapreservaciódefaunasalvatge,delsendemis-mes,elspaisatgesidentitaris,ilafloraifaunalocal.


134


Les àrees protegides són els destins turístics perexcel·lència en la pràctica d’ecoturisme i activitatsesportivesdediferentintensitatfísica.Lesprincipalsactivitats turístiques que es realitzen en les àreesprotegides es basen principalment en la contem-placióiinterpretaciódelanatura,elsenderismeielcicloturisme.

A nivell internacional, el turisme de muntanyaés un dels sectors turístics amb més projecciódecreixement ipotencialpercontribuiraldes-envolupamenteconòmicdeterritorisd’interior.LesNacionsUnides,dinselmarcdel’AnyInter-nacionalde lesMuntanyes(2002), jaapuntavaqueaquestturismerepresentavadel15al20%del total dels ingressos turístics mundials. Lesdadesdelsúltimsanysmostrenunarelaciócadavegadamés importantde lesactivitatsa lana-turai lesvacances.Segonsl’organitzacióWorldResourcesInstitute,sielturismeanivellmundialcreixalritmed’un4%anual,elturismedenaturahofaaunritmed’entreel10%iel30%.

Per tant, podem afirmar que s’estan produint va-riacions en la demanda de turisme a escala inter-nacionalafavord’unturismedenaturaiactiu,ielsespais protegits són destins turístics de referènciaperaquestmercatencontinucreixementidesenvo-lupament.

Cal destacar, en relació a l’ús turístic dels espaisprotegits,l’augmentanivellmundialdepracticantsd’activitatsfísiques,icomaquestapràcticahadeixatdeserunaactivitatdelleureperconvertir-seperamoltsusuarisenpartd’unestildevidasaludable.


135


L’associació“Ramblers” en el Regne Unit, témés de 70 anys d’història i compta amb més de140.000associats.Segonsaquestaassociació:AlRegneUnitcaminarésl’activitatdelleureméspo-pular,ielmotiuprincipaldevacancespel18%dels3.6bilionsdeviatgesanuals.És l’activitatprincipaldel36%delesvisitesalcampidel33%delesvisitesalacosta.Les persones amb treballs professionals són méspropensesacaminarque lespersonespocprofes-sionalitzades. Més del 28% dels professionals delRegneUnitcaminencomamínim30minutsalmes.

SegonselMinisterid’Esports,de laJoventut,de l’educació popular i de la vida associativa deFrança:Alvoltantde25milionsdepersonesdemésde15anysvandeclararal2011tenircomaficióunaacti-vitatrelacionadaambelsesportsdenatura.Aquestmateixanyesvanregistrar3,1milionsdellicenciesperlesfederacionsesportives.Elsenderisme ielcicloturismeobttsón lesactivi-tats més practicades, comptant amb 7.2 milions i15.5milionsdepracticantsrespectivament.

AEspanya,elConselldeMinistresvaaprovareljunyde2014el“PlansectorialdeTurismodeNa-turalezayBiodiversidad”,enellafirma:

“Peraqueelturismedenaturaesconverteixienunsector rellevant d’ingressos sense convertir-se enunperill,escrearàunsegelloficialdesostenibilitat,elsegellRedNatura,queesconcediràalesempre-sesquecompleixinambtoteslespautesirequisitsdelasostenibilitateneldesenvolupamentdelesse-vesactivitatsdeturismeactiu”.

Segonsunestudifetel2010perlaFederaciódesenderisme(DWV)d’Alemanya:Més de 40 milions de persones feien senderismehabitualmentimésde6milionshovanferforadelseupaísderesidència.A Alemanya i ha més de 200.000 km senyalitzatsperelsenderismeimésde150rutesdellargadis-tància, adaptades al cicloturisme. Més de 5.300allotjamentsestanassociatsaWanderhotels,Bett+Bike(associaciód’allotjamentsespecialitzatsperaciclistes).

Undelsentornsonesconcentrad’una formamésclaraaquestaactivitatturísticaésenelsespaispro-tegitsjaquelaqualitatdelsseuspaisatges,larepre-sentativitat dels seus ecosistemes, la conservacióderecursosnaturalsilaprotecciód’endemismesoaltresespeciesamenaçadesliatorguenunadiferen-ciacióiunagarantiadequalitat.


136


Laqualitatdelesdestinacionsturístiquesdepèndelseumodeldegestióidelacapacitatdelterritoriperfercompatibleconservacióiaprofitamentd’ús.

Conscients d’aquesta realitat, el 2003, el EnglishTourist Board i el Tourism Management Institute(xarxadeprofessionalsdedestinsturístics)vanre-dactar un Manual per a la Gestió de DestinacionsTurístiques (Destination Management Handbook)adreçatalsresponsablesdelagestiódelesdestina-cions.

Aquest Manual defineix un destí turístic com unapart significativa d’un territori gestionada per alseu desenvolupament turístic per part d’autoritatslocals,gestors d’espais protegits,associacionspú-blic-privadesdeterritorisambespecialatractiutu-rísticoperempresesdelsectorprivat.

Aquesta és una visió molt integradora on es rela-ciona clarament àrea protegida amb destíturístic.Podemtrobaraltresdefinicionsprocedentsd’orga-nitzacions com l’Organització Mundialdel Turisme(UNWTO), però sigui quina sigui la definició, totescoincideixen en uns elementscomuns: l’atractivitatdelpaisatge,lanecessitatd’unsequipamentsiser-veisperatendrelademandaturística,unacomunitat

d’acollidaambinterèseneldesenvolupamentturís-ticil’aspectesubjectiuenlapercepciódel’experièn-cia.

Caltambétenirencomptequeunmodeldegestióbasat en principis sostenibles pot ser moltbenefi-ciós pels espais protegits i per la comunitat, peròalhoral’activitatturísticaimplicaunsriscostantso-cialscommediambientalsquecaltenirencompteimonitoritzar.

LaDireccióGenerald’IndustriaiEmpresadelaCo-missióEuropeai laUniversitatdeSurreyhanrealit-zatrecentmentunManualquedefineixelSistema Europeu d’Indicadors per aDestinacions Soste-nibles (ETIS)adreçataorganitzacionsigestorsdedestinsturístics.

3.2.1.1 / Espais naturals protegits i gestió turística. Instruments de planificació


137


L’ETIS està dissenyat per poder-se adaptar a lescaracterístiquesdeldestíipoder-secomplementarambaltresmecanismesdemonitoritzaciódelasos-tenibilitat.

Si la sostenibilitat és important en qualsevol destí,més rellevància adquireix quan es tracta d’àreesprotegides, iespaisnaturalsengeneral,on l’activi-tat turística es desenvolupa en espais fràgils, i pertantadoptarunsistemapermonitoritzarl’impacteésimprescindiblepermaximitzarelsbeneficismini-mitzantelspossiblesefectesnegatius.

Ambl’objectiudegarantireldesenvolupamentsos-tenibledelsespaisnaturalsprotegits,aixícomasse-gurarlaimplicacióicomplicitatdelapoblaciólocalialtresagentsquehiactuen,neixaEuropalaCarta de Turisme Sostenible en Espais Naturals Prote-gits (CETS)delamàde“Europarc”.

CETS és un mètode i un compromís voluntari peraplicar els principis del turisme sostenible, orien-tatalsgestorsdelsespaisnaturalsprotegitsia lesempresesperdefinirlessevesestratègiesdeformaparticipativa.

ETISés un procés per gestionar, monitoritzar

i augmentar la sostenibilitat de les destinacions turístiques europees,

basat en experiències prèvies d’implementació d’indicadors en

diferents indrets europeus.

ETIS consta de 27 indicadors bàsics i 40

opcionals estructurats en 4 grans grups:

• Gestió de la destinació.• Impacte econòmic• Impacte social i cultural• Impacte mediambiental


138


L’adhesióalaCartaimplicauncompromísferm,perpartdelParcNatural,ainstaurarunmodeldegestió,ambunPlad’Accióacincanys,basatenelconsens,lacooperacióiunseguimentcontinudecadaaccióqueesportiaterme.Elcomplimentreeixitdelsprin-cipisdelaCartaatorguenalsParcsunacertificacióquehoacredita,aportantprestigiigarantiadequa-litat.

Enunaprimerafase,ésl’espaiprotegit,ambl’acordi compromís dels empresaris turístics i altres ac-torslocals,quisol·licital’adhesió,iéselterritoriquis’acredita.

Enunasegonafase,elsistemad’adhesiódistingeix,enelsespaisjaacreditats,alesempresesquemésimilloresforçosfanperfersosteniblelasevaactivi-tat.SegonslaCETS,aquestreconeixementésmoltmésqueuna nova marca dequalitat jaqueamésgaranteixunaautènticacooperacióentrel’empresail’espaiprotegitperaconseguirunturismesosteni-ble.

L’adhesióalaCartaperpartdelsempresarisimplicaelcompromísambl’EspaiNaturalProtegitigeneraunbeneficimutu.Entred’altrescaldestacarelsbe-neficissegüents:

•Reconeixementidistincióenl’àmbiteuropeu.•Milloralasevarelacióicomunicacióambl’Espai

NaturalProtegit.•Desenvolupamentdenovesoportunitatscomer-

cials.•Augmentdelasatisfacciódelsclientsifidelitza-

ciódelsmateixos,reforçantlaqualitatdel’oferta.•Reducciódecostosoperatius.

Al 2012, dels 107 espais CETS a Europa, 36 es lo-calitzenal’estatespanyol,delsquals4estrobenaCatalunya.Enelconjuntd’Espanyahihavienja260empresesadheridesalprograma.


139


Espai natural protegit ANDALUSIA ANY

EspacioNaturalDoñana 2006ParqueNaturalBahíadeCádiz 2010ParqueNaturaldeCabodeGata-Níjar 2008ParqueNaturaldeCazorla,SeguraylasVillas 2004ParqueNaturaldelaBreñayMarismasdeBarbate 2007ParqueNaturaldelaSierradeAracenayPicosdeAroche 2004ParqueNaturaldelaSierradeGrazalema 2004ParqueNaturaldelasSierrasdeTejeda,AlmijarayAlhama 2010ParqueNaturaldelasSierrasSubbéticas 2008ParqueNaturaldelosAlcornocales 2004ParqueNaturaldelEstrecho 2008ParqueNaturalMarismasdelOdiel 2011ParqueNaturalSierradeAndújar 2009ParqueNaturalSierradeCardeñayMontoro 2007ParqueNaturalSierradeHornachuelos 2011ParqueNaturalSierradelasNieves 2007ParqueNaturalSierraMágina 2007ParqueNaturalSierraMaría-LosVélez 2007ParqueNaturalSierraNortedeSevilla 2007ParqueNaturalyNacionaldeSierraNevada 2004

Espai natural protegit CASTILLA - LA MANCHA ANY

ParqueNaturaldelAltoTajo 2009ParqueNacionaldeCabañeros 2009

Llistad’espaisnaturalsprotegitsamblaCartaEuropeadeTurismeSostenible(SegonsanuariEuroparc2011):


140


Espai natural protegit CASTILLA Y LEON ANY

MonumentoNaturalOjoGuareña 2009ParqueNaturalHocesdelRíoRiaza 2009ParqueNaturalLasBatuecas–SierradeFrancia 2008ParqueRegionalSierradeGredos 2009ParqueNaturalValledeIruelas 2009

Espai natural protegit CATALUNYA ANY

ParqueNaturaldelaZonaVolcànicadelaGarrotxa 2001ParqueNaturaldeSantLlorençdelMuntiL’Obac 2011ParqueNaturaldelDeltadel’Ebre 2007ParqueNaturalMontseny 2011

Espai natural protegit EXTREMADURA ANY

ParqueNacionalMonfragüe 2011

Espai natural protegit GALÍCIA ANY

ParqueNaturalBaixaLimia-SerradoXurés 2008

Espai natural protegit ISLAS CANARIAS ANY

ParqueNacionalGarajonay 2008


141


Espai natural protegit PRINCIPADO DE ASTURIAS ANY

ParqueNaturaldeRedes 2011ParqueNaturaldeSomiedo 2007

L’activitatturísticageneraunsbeneficisimportantspelsespaisprotegits,tantperalasevagestiócomperalaeconomialocalilaqualitatdevidadelsseushabitants,queinclúslesorganitzacionsmediambientalsquetreballenpera laprotecció iconservaciódelsecosistemesi labiodiversitat, llunyd’estar-hiencontra,hananatprenentunenfocamentturísticenelsdarrersanys.

Acontinuacióanalitzemalgunesdelesorganitzacionsmediambientalsmésimportantsdelmónapartirdelainformaciódelesseveswebs.


142


NATIONALTRUSTwww.nationaltrust.org.uk

Fundadaal1895alRegneUnit,enl’actualitatcomptaambmésde3,7milionsdesocisi61.000voluntaris.Són propietaris o gestionen: 250.000 ha. d’espaisd’interèsnaturalopaisatgístic;300edificishistòricsi49elementsdepatrimoniindustrial.Moltesdelesinfraestructuresquegestionenestanadaptadesalavisitaturística,rebent50milionsdevisitants l’any,delsquals12milionspaguenperalgunservei.

Dinsdelasevaestratègiadefuncionament,elNatio-nalTrustressaltaque“éspossibleelconflicteentrelaconservaciódelsespaisielseuaccésalpúblic,perònohauriadeseraixí.Pensantallargterminideve-gadesenssemblaquehemprioritzatlaconservaciódeles“coses”alespersones…Perpreservarindretsperafuturesgeneracions,esnecessariexplicarlescosesmillor,peròtambénecessitemrelaxar-nosdelproteccionismesempreiquansiguipossible.Estemdesenvolupantnovesmaneresdepresentarelsnos-tres espais de manera imaginativa sense compro-metreelnostredeuredeconservació”.


143


ROYALSOCIETYFORPROTECTIONOFBIRDSwww.rspb.org.uk

Fundadaal1889alRegneUnit,ésl’organitzaciónogovernamentalmésimportantalpaísenrelacióalaconservaciódelanatura.Lasevamissióésl’estudi

i protecció de les aus i del medi ambient en gene-ral.Comptaambmésd’1miliódesocis,delsquals195.000sónjoves,i18.000voluntaris.Gestiona200reservesnaturalsambunabastdegairebé130.000ha.deterreny,hàbitatdelesespeciesd’ocellsmésraresoamenaçades.

Dinsde lasevaestratègiadefuncionament,RSPB,contemplalesvacancescomafactorclauenl’edu-caciómediambientaldelasocietat icomafontdefinançamentdelamateixaorganització.“Treballemenequipambempresesdeprimerordreorganitza-doresdeviatgesperoferir-tegransdescomptesenunaampliagamadevacances.Perònonomésestal-viaràsdiners,tambéestaràscol·laborantenlacon-servaciódelanaturajaqueRSPBrepunagenerosadonaciódecadaundelsviatgescontractats”.

L’organitzaciótècnicadelsviatgespromocionatsperRSPBrecaumajoritàriamentenl’agènciaHeadquar-terHolidaysiesrealitzentantenlesàreesprotegi-desquegestionaRSPBcomenaltrespaïsos.S’hantrobatmésde80propostesdeviatgedesenderis-meicicloturismeenmésde36païsosdiferents.Elssocisobtenenun5%dedescompteiRSPBun7%delcostdelviatgeenconceptededonacióperpartdel’agènciaorganitzadora.


144


NATUURMONUMENTENwww.natuurmonumenten.nl

Creada l’any 1905 als Països Baixos, compta ambmésde882.000socis.Natuurmonumententél’ob-jectiudepreservarlanatura,elspaisatgesielpatri-moniculturalcomaformadepromoureunamillorqualitat de vida en el país. Gestionen 100.000 ha.distribuïdesen345espais

Totiserunaorganitzacióquetreballaperlaconser-vaciódelanatura,tenenunaagendad’activitatsdedescoberta i lleureduranttot l’any,ambpropostesdesenderismeicicloturisme.També,isempresotala organització tècnica del tour operador SNP Na-tuurreizen,proposenactivitats tipus“producte”desenderisme, cicloturisme i nordic walking. Mereixuna atenció especial les propostes lúdic-culturals id’educacióambientalperafamíliesianens.


145


GRANDSITEDEFRANCEwww.grandsitedefrance.com

Aquestaésunaxarxaqueagrupaelsprincipals“pai-satgesculturals”delpaís,ésadir,espaisqueincor-porenalseuvalornaturaluninterèscultural.Elcon-ceptede“SitedeFrance”,esremuntaa1930.Algunsdelsmésconeguts:MontSaintMichel,Carcasson-ne,olamuntanyadelCanigó.

Ambunasuperfíciede3.000a20.000ha.,handeserespaishumanitzats.Enl’actualitathihamésde40“sites”classificatsirebenmésde32milionsdevisitantsanuals.Laxarxacomptaambunaestruc-tura tècnica amb les funcions de recolzament alsespais,formaciódelsgestors,suportalacertificacióiaccionsdecomunicació.Permillorarlasevagestióconjunta,esvacrearl’associaciól’any2000


146


Del’anàlisid’aquestesorganitzacionsmediambien-tals cal destacar l’enfocament turístic que han ad-quirit,entenentque la implicacióde lasocietat i laconscienciaciómediambientalésunfactorclauenlaconservaciódelsecosistemes.

I es tracta d’un benefici mutu o de “win-win” onambdues parts surten guanyant ja que la societatadquireix coneixements sobre la natura d’una ma-neralúdica,satisfentlessevesnecessitatsdelleure,i lesàreesprotegides,juntamentamblacomunitatquelesacull,esbeneficieneconòmicamenticultu-ralmentdelturisme.

Tambéesfaevidentelbeneficieconòmicquel’orien-tacióturísticaaportaaaquestesorganitzacions,entermesdedonacionsprocedentsdelsoperadorstu-rísticsimplicats,almateixtempsqueesmostra“insitu”latascaqueaquestesorganitzacionsrealitzen.

Finalment cal destacar l’activitat de les xarxes so-cialsdinsaquestesorganitzacionscomavehicleperinteractuaramblasocietatipromocionarlessevesactivitats.


147


SegonsinformesdelInstitutodeEstudiosTu-rísticos, a Suïssa, un dels països més benestantsdelmón,elturismedemuntanyageneraaproxima-dament 300.000 llocs de treball. Un de cada onzesuïssostreballaenturismedirectaoindirectament.

ElServeideParcsNacionalsnord-americans,en el 2012 afirmava el manteniment de 243.000llocsdetreballienl’informe,publicataprincipisdemarçdelpresentany2014,elevaamésde19milmi-lionsdedòlarsl’activitateconòmicagenerada.S’es-timaquepercada1$invertitpelServeideParcs,re-tornenalterritori10$.

Segonsl’estudi“Letourisme-toutnaturelle-ment!”fetperSanu,CentredeFormaciópelDesen-volupamentSostenibledeldepartamentd’esports,naturaiturismedeSuïssael2011,els14parcsna-cionals d’Alemanya reben uns 50 milions de visi-tants per any, obtenint uns 2.100 milions d’eurosd’ingressos.

Segons dades del Ministère de l’artisanat ducommerce et du turisme de França hi ha uns 50milions d’estades en municipis a l’entorn d’espaisprotegits, 28 milions de visites als espais“Conser-vatoiredulittoral”i32milionsals40“GrandSitesde

France”.Pelquefaavisitantsestrangerss’estimenuns6milionsalsParcsNaturals.

AlRegneUnit,els13ParcsNacionalsquerecu-llendadesxifrenenmésde60milionselnombredevisitantsanuals.

Potencialitatdelsespaisnaturalsidelspaisatgessingulars


148


Segons l’anuari 2011 d’Europarc España www.re-deuroparc.org, els espais protegits representen el12,8%delterritoridel’Estat(14parcsnacionals,162parcs naturals, 277 reserves, 319 monuments, 56paisatges protegits i més de 800 espais amb d’al-tres figures de protecció). Aquests parcs generen2.300llocsdetreballdirectes.

El2013Espanyas’haconvertitenelsegonpaísdelmónennombredeReservesdelaBiosfera,afegint3noveszonesfinsarribarales45zonesdeclarades,just per davant de Rússia i per darrera dels EstatsUnits.Anivelldevisitesturístiques,ambdadesdel2011, els parcs nacionals espanyols van rebre 10,2milions de visites, xifra per sota de la registrada el2004queesconsiderahistòricaamb11milionsdevisites.Enelmateixperíodeescalculaqueelsparcsnaturalsvanrebreuns11,5milionsdevisites.

Anivell individual,elparcnacionalquemésvisitesregistraéseldelTeide,ambmésde2,6milionsdevisitantsel2012.

El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de SantMauricivaregistrarenel2012unaafluènciadegai-rebé300.000visitantsperòelparcquetéunmajornombre de visitants és el de Montserrat amb una

estimacióde2milionsl’any2009degutsobretotalaimportànciadelSantuariinotantalsseusvalorsnaturals.

ACatalunya,un30%delterritorideCatalunyaestàprotegitiformapartdelaXarxaNatura2000,repar-titen165espaisdedimensióicaracterístiquesmoltdiverses.

Lahistòriadelaproteccióésmoltrecent.ExcepteelParcNacionald’AigüestortesiEstanydeSantMauri-ci,creatl’any1955pelGoverndel’estatespanyol,novaserfinsl’any1972quelaDiputaciódeBarcelonava iniciarelstreballsperestablirelprimersistemadeparcsmetropolitansd’Espanya.Estractaconcre-tamentdelmassísdeSantLlorençdelMuntilaSe-rradel’Obacalqual,tresanysméstard,elvaseguirelParcNaturaldelMontseny.

Aixíapartirdel’any1982,esvapromourelacreaciód’unavintenad’espaisprotegitsdediversatipologiaiextensióiambcriterisdegestiódiferents,entreelsqualscalcitarlaZonaVolcànicadelaGarrotxa,elsAiguamolls de l’Empordà, el Massís de Pedraforca,lesIllesMedes,elsMassissosdel’AlberaidelGarraf,Montserrat,laRierad’ArbúciesaHostalric,l’illadeCaramany,etc.

3.2.2. / Situació dels espais protegits a Catalunya


149


L’any 1992 la Generalitat de Catalunya va aprovarel Pla d’Espais d’Interès Natural que va significarlaconsolidaciódelprocésques’haviainiciatenelsúltimsanysil’ampliaciódelasuperfíciedelterritoriprotegitaCatalunya.Mésrecentment,apropostadelaUnióEuropea,s’haampliatatravésdelaXar-xa Natura 2000 aprovada pel govern català l’any2006.

El resultat de tot això és que en l’actualitati segons les dades de l’informe de EuroparcEspañadel’any2007,CatalunyaéslasegonaComunitat en nombre d’hectàrees protegi-des,ambmésd’1milió.LaprimeraésAndalu-sia,queenté1,7milions.

La major part dels espais protegits de CatalunyacorresponenalacategoriaVdelaclassificaciódelaIUCNcomaPaisatgeProtegit.

El valor determinant per a la seva protecció, se-gons l’estudi de l’ICHN (Institució Catalana d’His-tòriaNatural)al2008“Protegits,defetodedret?”,ésevidentmentelpatrimoninatural,peròcaltenirpresentquemoltsdelsespaisnaturalsprotegitsin-corporennotablesvalorsdepatrimonicultural,quesovintnoestenenencompteal’horad’establirelscriterisdeprotecció.

Alguns dels espais protegits integren valors cul-turals i espirituals de referència per a la identitatdeCatalunya.ElméssimbòlicdetotséselcasdeMontserrat,peròtambéSantPeredeRodesaCapdeCreus,Montsant,Núria,elPedraforca,etc.


150


Dinsial’entornd’algunsespaisesdesenvolu-peniniciativesdecaràcterturísticquepodengenerarunamajorintensitatdefreqüentació.Éselcasperexemple,delarutadelCamídelsBonsHomes,elCamídeSantJaume,CarrosdeFoc,elBrogitdelaVallalaSerradelMont-sant,Itinerànnia,laRutadelTer,etc.quesónunexcel·lentcomplementperaladescobertaintegrald’aqueststerritoris(paisatges,hàbi-tats,patrimonicultural,formesdevida)peròque cal gestionar de forma adequada i pre-veureelsseuspossiblesimpactes.

No hem d’oblidar que els espais protegits podencontribuird’unamaneramolt importantaldesen-volupament econòmic dels territoris on estan si-tuats,sobretotquanestractad’espaisruralsd’in-teriorodemuntanyaambpoquesalternativesenaltres sectors.Aquesta contribució pot ser via di-recta,mitjançantlíniesd’ajuteconòmicalapobla-ció local o bé de forma indirecta, amb programesdesuportaladinamització.


151


LaLlei8/2005,de8de juny,deprotecció,gestió iordenaciódelpaisatgedeCatalunyacreaelcatàlegde paisatge com un instrument nou per a la intro-ducció d’objectius paisatgístics en el planejamentterritorial a Catalunya, així com en les polítiquessectorials,id’aquestamaneraadoptaelsprincipisiestratègiesd’accióqueestableixelConvenieuropeudelpaisatgepromogutpelConselld’Europa.

Gràcies aquests catàlegs tenim les eines que enspermetenconèixercoméselnostrepaisatgeiquinsvalorsté,quinsfactorsexpliquenlasevaraódeser,comevolucionaenfunciódelesactualsdinàmiqueseconòmiques, socials i ambientals i, finalment, de-fineixenquintipusdepaisatgevolemicompodemassolir-lo.

Cadacatàlegestadividitenlessegüentsseccions:

•Elementsnaturalsqueconstitueixenelpaisatge•Evolucióhistòricadelpaisatge•Característiquesdelpaisatgeactual•Expressióartística•Valorsnaturalsiecològics•Rutesipuntsd’observació•Dinàmicaactual

•Possibleevoluciódelpaisatge•DAFO•Objectiusdequalitatpaisatgísticaipropostade

mesuresiaccions

Atès ladiversitat paisatgística i lavarietat derecursos naturals i culturals del Ripollès, quecaracteritzenunaevolucióhistòricapròpia,elcatàleg de paisatge de Catalunya divideix lacomarcaen6paisatgesdiferents:Capçaleresdel Llobregat, Valls del Freser, Alt Ter, Vall deCamprodon, Valls d’Olot i Alta Garrotxa. Unabona part d’aquests paisatges formaran partdelnouParcNaturaldelesCapçaleresdelTeridelFreser.

Peracadaund’aquestspaisatgesespresentaunafitxa resum destacant els trets distintius, els prin-cipalsvalorsielsobjectiusdequalitatpaisatgísticaqueesrecomanaassolir,quetenenunamajorrela-cióambeldesenvolupamentturístic.

3.2.3 / El cas del Ripollès


152


•Relleuabrupteiintrincatconstituïtperserresdisposadesenparal·lelidedireccióoest-est,modeladesenmaterialssedi-mentarisplegatsideformatsperl’orogèniaalpina.

•Vegetaciómoltdensaquerecobreixgranssuperfícies,cons-tituïdapercomunitatsmontanescomlespindesdepiroig,lesrouredesilesfagedes.

•Poblamentdispersenmasiesipetitsveïnatsqueexerceixenunafeblepressiósobreelmediielpaisatge.

•Predominidelesactivitatseconòmiquestradicionalsbasa-desenelsaprofitamentsagro-ramadersiforestals.

•Elsecosistemesforestalsideribera,aixícomelsespaiscon-nectors.

•Lesermitesicastells,moltabundantsidispersesenpuntsestratègics.

• El valor estètic dels patrons agroforestals i dels horitzonspermanentsconstitutsperlesaltescarenesdelesserresituronscomenelcasdelscinglesdeTubau.

•L’ússocialdelsespaisnaturalsprotegitsdelaserradeCat-llaràs,elsrasosdeTubauilaserradeMontgrony.

•Lesexplotacionsagroramaderesiforestalsques’agrupenalvoltantdelarieradeLlimós.

CAPÇALERES DEL LLOBREGAT (RIPOLLÈS)Les Lloses - Gombrèn

Objectius de qualitat paisatgística (Resum)

Trets distintius Principals valor del paisatge

UnspaisatgesnaturalsdelsrasosdeTubaui lesserresdeMontgronyideCatllaràsbenconservats,ambqualitatpaisatgística,viablesecològicamentiquecompagininl’activitatagropecuària,l’extraccióderecursosnaturalsil’ústurísticidegaudi.

UnacarreteraC-26ambvalorpatrimonialiintegradaenelpaisatge,quepermetiunabonapercepciódelpaisatge.

Unsistemad’itinerarisimiradorsqueemfatitzinlespanoràmiquesmésrellevantsipermetindescobririinteractuarambladiver-sitatielsmatisosdelspaisatgesdelesCapçaleresdelLlobregat.


153


•Paisatged’altamuntanyapirinencaarticulatperlaxarxaflu-vialdelriuFreser.

•PaisatgedepratsalpinsdelPuigmalidelesvallsdeNúria.

•Mosaicformatpelsboscoscaducifolis,lespine-desdepiroigielspratsdedalldelsfonsdevall.

•PetitsnuclisdepoblaciócomQueralbs,Pardines,Serrat, Toses, Fornells de la Muntanya, Dòrria,VentolàiNevà,onpredominenelsedificiscons-truïtsambmaterialsautòctonsimajoritàriamentsituatsalsvessantsdelesmuntanyes.

•UntrencremalleraqueuneixRibesdeFreseriQueralbsambelsantuarideNúria.

• El paisatge vegetal que comprèn els estatgesmontà,alpíisubalpí,amblapresènciadevàrieszonesprotegidespelPEIN.

•Elpaisatgedemuntanyamitjana,ambunvariatcromatismequedepèndel’estaciódel’any.

•Lesrestesarqueològiquesdisseminadesperlesvalls,aixícomdelstestimonisd’unpassatindus-trialvinculatalesfarguesialsmolinsd’aigua.

•Elvalorreligiós,simbòliciidentitaridelsantuarideNúria.

•ElsfonsescènicsemblemàticsdelPuigmal,Bas-timents,GradeFajoliFontlletera.

VALLS DEL FRESER (RIPOLLÈS)Campelles - Gombrèn - Pardines - Planoles - Queralbs - Ribes de Freser

Setcases -Toses - Vilallonga de Ter



Uns paisatges naturals ben conservats, amb qualitat paisatgística, viables ecològicament i que compaginin l’activitat agrope-cuària,l’extraccióderecursosnaturalsil’ústurísticidegaudi.

UnsassentamentsdeRibesdeFreser,Planoles,Queralbs,Pardines,Serrat,Toses,FornellsdelaMuntanya,Dòrria,Ventolà,Nevàidesegonesresidènciesalesvalls,ordenatsiquenocomprometinelsvalorsdelpaisatgequealberga,nielsvalorsdelsespaiscircumdants,iambunesentradesalsnuclisdequalitat.

UnpaisatgeassociatalsantuarideNúriaialconjuntdelasevavall,enfortintelseuvalorsimbòlicicultural

UnsfonsescènicsdelPuigmal,Fontlletera,Bastiments,GradeFajol,serraCavallera ielTaga,valls,cingleres ivessants, lliuresd’alteracionsvisualsisenseelementsqueendistorsioninelseuperfil,revaloratsimantingutscomareferentsvisualsiidentitarisdequalitat.

Unsistemad’itinerarisimiradorsqueemfatitzinlespanoràmiquesmésrellevantsipermetindescobririinteractuarambladiver-sitatielsmatisosdelspaisatgesdelesVallsdelFreser.


154


•Paisatgedemuntanyamitjanaorganitzatenserresivallspa-ral·lelesiorientadesd’estaoest.

•ElriuTerielFresersónelseixosfluvialsquearticulenelte-rritoridel’AltTer.

•Lescobertesforestals,formadesperboscoscaducifolisipi-nedesmontanes,predominenenelpaisatge.

•Àreesdeconreuescassesilocalitzadesdeformapreferentalesterrassesal·luvialsdelsprincipalscursosd’aigua.

•Lescolònies industrialsa lesvoresdelTer idelFresersónelementsquehancaracteritzatelpaisatgefluvialdel’AltTerdurantdècades.

•Ripoll iSantJoandelesAbadesses,sónelsdosnuclishis-tòricsalvoltantdelsqualss’organitzaelterritori.

•Elsespaisd’interèsnaturalcomlaserraCavallera,laserradeMontgronyilesserresdeMilanyiSantaMagdalsena.

•Elsvalorsestèticsdelmosaicpaisatgísticformatpelsbos-coscaducifolis,elscampsdeconreuielspratsdedall,ambcanviscromàticsidetexturaalllargdel’any.

• Els monestirs de Ripoll i SantJoan de lesAbadesses, jun-tament amb el ric patrimoni de restes arqueològiques del’èpocafeudalestesespertotelterritori.

• Els valors productius, històrics i simbòlics de les colòniesindustrials.

•Laxarxadecaminsiitinerarisquepermetenelgaudidelpai-satge.

•ElfonsescènicemblemàticdelaserraCavalleraielcimdelTaga.

ALT TER (RIPOLLÈS I GARROTXA)Campdevànol - Campelles- Camprodon - Gombrèn - Les Llosses - Llanars - Ogassa

Pardines - Planoles - Ribers de Freser - Ripoll - Sant Joan de les Abadesses Sant Pau de Segúries - Toses - Vallfogona del Ripollès - Vilallonga de Ter



UnsassentamentsdeCampdevànol,Ripoll,SantJoandelesAbadessesiSantPaudeSegúriesordenatsiquenocomprometinelsvalorsdelpaisatgequealberga,nielsvalorsdelsespaiscircumdants,iambunesentradesalsnuclisdequalitat.

Unescolòniesindustrialsel llargdelesvallsdelFreserielTer,fonamentalmentanucliscomRipoll,SantJoandelesAbadessesiCampdevànol,restauradesirehabilitadescomaelementsambcaràcterhistòricicompatibleambelsseusnoususosifuncionalitats.

UnesvallsdelTeridelFreseronlesplanesestiguinpreservadesialliberadesdeconstruccionsexcessivespertaldemillorarlaqualitatdelmosaicpaisatgísticimantenirlaidentitatvisual.

Uns paisatges naturals ben conservats, amb qualitat paisatgística, viables ecològicament i que compaginin l’activitat agrope-cuària,l’extraccióderecursosnaturalsil’ústurísticidegaudi.

Unsistemad’itinerarisimiradorsqueemfatitzinlespanoràmiquesmésrellevantsipermetindescobririinteractuarambladiver-sitatielsmatisosdelspaisatgesdel’AltTer.


155


• Els paisatges d’alta muntanya, alpins i subalpins, amb lapresènciadeformesdemodelatglacialilescomunitatsve-getalspròpiesdel’altamuntanya:boscosdepinegre,nere-tarsipratsalpins.

•Elpaisatgedelsfonsdevall,dominatperunmosaicformatperboscosdecaducifolisipratsdedalla.

•LapresènciadelscursosfluvialsdelTerielRitortquearti-culenlesprincipalsviesdecomunicacióiproporcionenunpaisatgefluvialcaracterístic.

• Els nuclis d’Espinavell, Molló, La Roca, Abella, Setcases iTregurà, que destaquen per la seva estructura compacta,construcciódepedra,normalmenta lameitatdelvessantde lamuntanya,ambcarrers irregulars iquetenencomaedificiprincipall’esglésiadinsdelmateixnucli.

•Hàbitatsdelamuntanyamitjanail’altamuntanya,enbonapartinclososalPEIN

• Una vall envoltada per cims majestuosos, travessada percursosfluvialscomelriuTeriambunagranvarietatd’hà-bitatsvegetalsidecromatismes,depenentdel’estatgeidel’èpocadel’any.

•Elvalorhistòriciidentitaridelesconstruccionsromàniquespresentsalavall,coml’esglésiadeSantaCecíliadeMollóoelmagníficpontNoudeCamprodon,símboldelavila.

•Activitatsagrícolesdelfonsdevallidelaramaderia,aixícomdelturisme.

•Elconjuntdesantuarisiermitesdelazona,coméselcasdelsantuaridelCatllarodel’ermitadeSantSebastiàdeMolló.

VALL DE CAMPRODON (RIPOLLÈS)Camprodon - Llanars - Molló - Pardines - Queralbs - Setcases - Vilallonga de Ter



Uns paisatges naturals ben conservats, amb qualitat paisatgística, viables ecològicament i que compaginin l’activitat agrope-cuària,l’aprofitamentderecursosnaturalsil’ústurísticidegaudi.

UnsfonsescènicsonhiressaltenelscimsdelCostabona,Bastiments,GradeFajoliFontlleterabengestionatsilliuresd’elementsaliensquedistorsioninelseuperfil.

Unselementsromànicsialtrespecesdecaràcterpatrimonial,preservatsivinculatsalpaisatgedelvoltant.

Unsistemad’itinerarisimiradorsqueemfatitzinlespanoràmiquesmésrellevantsipermetindescobririinteractuarambladiver-sitatielsmatisosdelspaisatgesdelaValldeCamprodon.


156


•Unmuntanyamcalcariformatpercingleres,serresagrestesiescarpadesondestaquendiversoscimsemblemàticscomelComanegra,elBassegodaielFerran.

- Les gorges, barrancs i saltants d’aigua, del Llierca i de laMuga.

-Lavarietatd’ambientsforestalsquecomprèndesdelsalzi-narsmediterranisfinsa les fagedes i rouredespròpiesdepaisatgesmedioeuropeus.

- El conjunt d’ermites i petites esglésies disseminades, comlesdeSantaBàrbaradePruneres,SantAniold’AgujaiSantMiqueld’Hortmoier.

-ElspetitspoblesdeBeget,OixiSadernes.

•Espaid’InterèsNaturaldel’AltaGarrotxa.

•ElsespaisfluvialsdelLlierca,de laMuga,elBorró, larierad’OixilarieradeBeget,pelseuinterèsconnector.

•Elvalorestèticqueproporcionaelcontrastentreelsespa-datscalcarisilesdensesmassesforestals.

•Lescovespaleolítiquesineolítiques.

•LesermitesiesglésiesromàniquescomlesdeBeget,SantAniold’AgujaoSadernes.

•ElvalorsimbòlicireligiósdelSantuaridelaMaredeDéudelMontilasevavinculacióambJacintVerdaguer.

ALTA GARROTXA (GARROTXA, ALT EMPORDÀ I RIPOLLÈS)Camprodon - Gombrèn - Molló - Sant Pau de Segúries



Unspaisatgenaturaldel’AltaGarrotxabenconservat,ambqualitatpaisatgística,viableecològicamentiquecompaginil’activitatagrària,l’aprofitamentderecursosnaturalsil’ústurísticidegaudi.

UnescingleresdeRibelles,elcingledeGitarriu,congostdeSadernes,elgraud’Escales(valld’Hortmoier),elBassegodaiSantMarcialtressingularitatsgeomorfològiques,preservadescomaelementsconfiguradorsdelpaisatge,mantingudescomarefe-rentsvisualsiidentitarisdequalitat.

Unpaisatgedel’AltaGarrotxaambpresènciadepatrimonihistòric(masies,ermites,esglésies,castells)valoritzativinculatsambelpaisatgequeelsenvolta.

Unsistemad’itinerarisimiradorsqueemfatitzinlespanoràmiquesmésrellevantsipermetindescobririinteractuarambladiver-sitatielsmatisosdelspaisatgesdel’AltaGarrotxa.


157


•PaisatgedemuntanyamitjanaarticulatpelsriusFluviàiSeronhidestaquenlesmorfologiesproduïdespelvulcanismequaternari com la cinglera basàltica de Castellfollit de laRocaoels40volcanscatalogats.

•Paisatgesforestalscaracteritzatsperlasevadiversitat,ambpresènciad’alzinars,rouredes,ifagedes.

• Existència del parc natural de la ZonaVolcànica de la Ga-rrotxa, que protegeix els principals elements del paisatgegeològic,vegetalifaunísticdelesVallsd’Olot.

•Paisatgeagrícolade laValld’enBas,situadaenunaplanaquasihoritzontalalpeudelPuigsacalm.

•Elmosaicformatperconreus,pastures,boscos,masiesipe-titsnuclisurbans.

•AlgunsnuclisurbansmedievalscomSantaPauiBesalúielpaisatgeurbàd’Olot,ambpecesdegranvalorcoml’eixam-pleMalagridaielparcNou.

• La zona volcànica de la Garrotxa i els riberals dels cursosfluvialsdelFluvià,larieradeRiudaurailarieradeBianya.

•ElcingledeCastellfollitdelaRoca.

•LaplanaagrícoladelaValld’enBas.

•Elvalorestèticdelmosaicagroforestal.

•Elvalorecològic,estèticisimbòlicdelsconsvolcànics

delazonavolcànicadelaGarrotxa.

• El valor ecològic, estètic i simbòlic-identitari de la fagedad’enJordà.

•Elsnuclisdepoblaciódelesvalls,talscomSantaPau,Be-salú,CastellfollitdelaRoca,elMalloloHostaletsd’enBas.

VALLS D’OLOT (GARROTXA, PLA DE L’ESTANY I RIPOLLÈS)Vallfogona del Ripollès



UnparcnaturaldelaZonaVolcànicadelaGarrotxabenconservat,ambqualitatpaisatgística,viableecològicamentiquecompagi-nil’activitateconòmica,especialmentl’agropecuària,l’aprofitamentderecursosnaturalsil’ústurísticidegaudi.

UnriuFluvià,alseupasperlesVallsd’Olot,benconservatpelquefaalaqualitatialaquantitatdelessevesaigüesaixícomdelaqualitatdelseuboscdelriberaqueafavoreixielseupaperdeconnectorpaisatgísticid’espaid’ociigaudisocial.

Unesfitespaisatgístiquespreservadesivaloritzadesqueesmantinguincomapatrimoni,ireferentsvisualsiidentitarisdequalitatperalapoblació.

Unsistemad’itinerarisimiradorsqueemfatitzilespanoràmiquesmésrellevantsipermetindescobririinteractuarambladiversi-tatielsmatisosdelspaisatgesdelesVallsd’Olot.

CARACTERÍSTIQUES DEL MERCAT DE TURISME ACTIU I DE NATURA3.3


159


PerredefinirunaestratègiaturísticaglobalperalRi-pollès,quepermeti integrarelsdiversosproductesturístics de la comarca, adaptant-los als diferentsmercats per afavorir la seva comercialització, ésnecessariunmarcteòricqueensajudiaidentificarquinessónlestendènciesenl’àmbitdelturismedevacancesengeneral,ambespecialatencióalturis-medenatura,alturismeactiuial’ecoturisme.

Amb l’objectiu de senyalar quines són les tendèn-cies turístiques que s’estan imposant en els mo-delsdeconsumturísticanivellmundial, isobretotenelspaïsosmésavançats,s’hantingutencompteelsestudisrealitzatsperlesinstitucionsdereferèn-cia a nivell mundial que elaboren informes sobrequines són les previsions de futur turístic.Algunesd’aquestesorganitzacions:OrganitzacióMundialdelTurisme(UNWTO),OrganitzacióperlaCooperacióiDesenvolupamentEconòmic(OCDE),ConsellMun-dial deViatges iTurisme (WTTC), Direcció Generald’Empresa i Indústria de la Comissió Europea, Se-cretaríadeEstadodeTurismoiAgènciaCatalanadeTurisme.

Paral·lelament a les tendències que s’estan impo-santenelsmercatsturísticsdereferència,ésimpor-tantanalitzarlescaracterístiquesdelmercatdeva-

cancesid’ecoturismeenelspaïsosdesenvolupats,isobretotdelsmercatsactualsipotencialsconsumi-dorsdeturismerelacionatamblanatura.

En aquest capítol analitzarem quines són les tendències que s’estan imposantenelsmer-catsturísticsiestudiaremlescaracterístiquesdelsmercats prioritarisperalRipollès, iquesónCatalunya,Espanya,França,elRegneUnit,Alemanya,HolandaiBèlgica.


160


Sianalitzemalgunsdelsestudisrealitzatsperorga-nismesdereferència(OMT,OCDE,WTTC,…)quede-terminenelsreptesilíniesestratègiesquemarcaraneldesenvolupamentturísticdelspaïsosdesenvolu-pats, trobemqueentotselsdocumentsescoinci-deixenquelesprincipalstendènciesenelsmodelsde consum turístic a nivell mundial, estan relacio-nats amb l’aposta amb un model de turisme cadavegadamésresponsableambl’entornonesdesen-volupa,l’interèsperexperiènciesúniquesisingulars,lasegmentaciódelsmercats,elpaperdelesnovestecnologiesdelacomunicacióenlesestratègiesdepromocióicomercialitzaciódelsproductesilarela-cióqualitat/preu.

Lapràcticad’activitatsdelleureiesportivesal’airelliure,comelsenderismeoelcicloturisme,vanmésenllàdeseractivitatsturístiquesicadavegadamésformenpartd’unestildevidasaludable,fetqueestradueixenunaugmentsignificatiudel turismedenaturaielturismeactiu,ienuninterèscadavegadaméselevatperpartdelasocietatenladescobertadels principals valors i atractius dels territoris queesvisiten.

Aquestfetformapartd’unmodeldeconsumsoste-nibleques’estaimposantdemaneramoltimportant

alspaïsosdesenvolupats.Unclarexempled’aques-ta realitat és el moviment LOHAS, sorgit a EstatsUnits,ques’identificaambelconjuntdelapoblacióquebasaelseuestildevidaenpautessostenibles,saludablesisolidàrieswww.lohas.com

AEstatsUnits1decada4adultsespodriaconside-rarcomLOHASielsprincipalssectorsdemercatondirigeixen el seu consum són: La salut personal, laconstrucciósostenible,l’ecoturisme,eltransportal-ternatiu,estildevidasaludable,energiaalternativa.

Aquesta tendència a un consum sostenible estàcreixentamblamateixaintensitataEuropa.

Aquesta realitat ha provocat que arreu del món esvagin consolidant oferta especialitzada en viatgessostenibles,osimésno,quemoltsoperadorsides-tinacionsapliquinelsprincipisdelasostenibilitatenlessevesestratègiesdegestióturísticaidecreaciódeproducte.Unexempleéselconsorci internacio-nalTUI,quedesdefaanysofereixvacancespertotelmónambunaltvalorafegitenrelacióalasoste-nibilitat.Elsseusclientsnonomésgaudeixendeva-cancesdequalitat,améscontribueixenenprojectesenfocatsaldesenvolupamentsocialdelspaïsosquevisitenidelmediambientdelplaneta.

3.3.1. / Característiques del mercat d’ecoturisme en els països desenvolupats


161


L’OMTdefineixelturismesosteniblecom:

Elturismequesatisfàlesnecessitatsdelstu-ristes i de les regions amfitriones actuals, almateixtempsqueprotegeiximilloralesopor-tunitatsdefutur.

El turisme sostenible es basa en la responsabilitatambiental,social ieconòmica.Estractad’unturis-mequevetllaperminimitzarelsimpactesnegatiusque l’activitat turística pugui ocasionar, és respec-tuós amb la cultura i la societat, beneficia a la po-blaciólocalilaimplicaenlapresadedecisionsquepuguinafectaralasevavida.Ésunturismeinclusiu,que busca la interrelació entre turistes i residents,ambl’objectiud’unbeneficimutu,ifacilital’activitatturísticadetotalapoblaciósiguiquinasiguilasevacondiciófísicaoestatdesalut.

Pertant,podríemafirmarquenoestractad’untipusdeturisme,sinód’unatendènciaenlaqueestanim-plicatstotselsactorsdel’activitatturística:consu-midors,teixitempresarial,governs,touroperadorsipoblaciólocal,principalment.

Elturismesostenibleposaenvalorlaidentitatdelsterritoris i es basa en els seus trets singulars, afa-vorint una activitat econòmica complementàriamitjançantproductesrelacionatsamblacultura,lagastronomia, l’artesania local o els valors tradicio-nals,sempresotaunarelacióderespecteibeneficibilateral.

En aquests últims anys es va consolidant elconceptedeturismeresponsable,quepodemassimilaraunmovimentotendènciaenelqueestanimplicatstotselsactorsdel’activitattu-rística:visitants,població local,operadorsdeviatges i empreses de serveis turístics. Totshandeprendreresponsabilitatsperferlesse-vesactuacionsméssostenibles.

Ellemadelturismeresponsableés“crearmi-llorllocsperviure,millorsllocsperservisitats”.(Goodwin,H.CimeraCiutatdelCap2002)


162


L’ecoturismeesbasaenlarealitzaciód’activitatsdeturismeactiuidenaturaenàreesd’interèsnaturalambecosistemesdequalitat,alhoraqueesgaudeixdelamanifestaciód’elementsdelaculturalocal.

SegonsunestudifetperlaUniversitatGeorgeWas-hingtonentreelsanys2009i2012aunamostrade838viatgers,elseuropeusquedeclaravenhaverfetactivitats “d’aventura suaus” a la natura van aug-mentarun27%.Entenentperaventurasuaularea-litzaciód’activitatsrelacionadesamblanaturaqueimpliquenunnivelld’activitatfísicadebaixaintensi-tat(ornitologia,ecoturisme,senderisme,cicloturis-me,rutesacavall,etc…).

Elturismeactiuidenaturaésundelssegmentstu-rísticsambméspotencialdecreixement.Recordemquesegonsl’organitzacióWorldResourcesInstitute,sielturismeanivellmundialcreixalritmed’un4%anual,elturismedenaturahofaaunritmed’entreel10%iel30%.

SegonsdadesdelCBIwww.cbi.eu,elperfildelade-manda de natura en els països desenvolupats co-rrespon majoritàriament a dones de entre 41 i 60anys,ambfillsmenorsde18anysiambunnivellso-cioeconòmicalt.

Engeneralesbuscaferactivitatsenfamília,debaixaintensitat física, com el senderisme o el cicloturis-me,alhoraqueesgaudeixdelaessènciagenuïnadelesdestinacionsmitjançantlagastronomia,lesvisi-tesculturalsilesactivitatsrelacionadesambl’iden-titatlocal.

Viatgen en grups reduïts amb la finalitat d’interac-tuaramblapoblaciólocaliminimitzarl’impactequepuguin generar tant social com mediambiental. Lamajorresponsabilitatambientalfaquebusquinem-preses turístiques que segueixen principis sosteni-blesenlarealitzaciódelasevaactivitat.

La qualitat del medi, juntament amb la percep-ciód’autenticitat i ruralitat,són els factorsclauenl’elecció del destí de vacances. L’ecoturista buscaproductesturísticsforadelesrutesconvencionalsimoltpersonalitzats.

Éspertant,unviatgerambconsciènciaambientalisocial,ambpoderadquisitiualt,quevaloralacultu-ralocal,quevolamblasevaactivitatturísticadeixarunaempremtapositiva iquereverteixieconòmica-mentenlapoblaciólocal.Ésunturismequecontri-bueixaldesenvolupamentd’unsectordequalitat ipertantmoltbeneficiósper lesdestinacionsturís-

3.3.2. / Tipologia del consumidor de turisme de natura, actiu i ecoturisme


163


tiques,ienespecialperdestinsd’interioridemun-tanya.

També cal tenir en compte que s’està produint uncanvigeneracionalenrelacióalesactivitatsqueesrealitzen.SegonselMinisterid’esports,delajoven-tut,del’educaciópopularidelavidaassociativadeFrança,enaquestpaíssónlespersonesmadureslesprincipalspracticantsd’activitatsdenatura,comelsenderisme,ielsjoves,enespecialdelgèneremas-culí,cadavegadapractiquenméselturismerelacio-natamblabicicleta,especialmentlaBTT.


164


ELS MERCATS DE TURISME DE NATURA: FEDERACIONS DE SENDERISME

ELS MERCATS DE TURISME DE NATURA: FEDERACIONS DE CICLISME / CICLOTURISME

PAIS NOM DE L’ENTITAT ASSOCIATS

FRANÇA FFRandonnée 220.000

REGNEUNIT Ramblers 140.000

ALEMANYA Ferienwanderns-VerbandDeutscherGebirgs-undwandervereinE

600.000

HOLANDA NWB/NederlandeseWandelsportBandKNBLO/WandelsportOrg.Nederland

210.00030.000

BÈLGICA AKTIVIA,WaldesportFederatie 35.00017.000

ESPANYA FEDME 78.000

EUROPA ERAEuropeanRambler’sAssociation55organitzacionsde30països

5milionsaproximadament


FRANÇA FFCTFédérationfrançaisedecyclotourisme 120.000

REGNEUNIT CTCNationalCyclcist’sOrganisationBritishCycling 66.00033.000

ALEMANYA ADFC 117.000

HOLANDA DutchFietsberaadStichtingLandelijkFietsplatform

(associaciód’entitats)

32.000

BÈLGICA Fietserbond 300.000


165


ELS MERCATS DE TURISME DE NATURA: SOCIS DE BIRDLIFE INTERNATIONAL PER PAÏSOS


FRANÇA LPO 35.000

REGNEUNIT RSPB 1,049.000

ALEMANYA NABU 420.000

HOLANDA VOGELESCHERMING 125.000

BÈLGICA NatuurpuntiNatagora 85.000

SUÏSSA Birdlife 57.000

ITÀLIA LIPU 42.000

ESPANYA SEO-Birdlife 8.000

ESTATSUNITS Audobon 400.000


166


Laindustriaturísticarelacionadaambelturismeac-tiuidenaturaiambl’ecoturismeescaracteritzaperunperfild’empresafamiliar.

Enlasevamajoriasónpetitesomitjanesempresesde propietat local, cada vegada més professiona-litzades, que van més enllà de l’oferta d’activitatsd’aventura per oferir experiències amb la màximaseguretationescombinendiversesactivitats:turis-meactiu,gastronomia,enoturisme,patrimonicultu-ral,artesania…

Pelquefaalademandainternacionaldeturismedemuntanya a Espanya, aquesta és encara escassa,sobretottenintencompteellideratgequetécomadestinacióvacacionalanivellmundial.ElInstitutodeEstudiosTurísticos,enuninformefetel2009sobreel turisme de muntanya a Espanya, posa de mani-festqueel2006elturismedemuntanyanomésvasuposarun1%deltotaldelademandaquevarebrel’estat.

Aquestfetelpodematribuirprincipalmentaldesco-neixementinternacionaldelsrecursosnaturalsidel’ofertaexistent,aixícomlaimatgegeneralitzadadelpaíscomunadestinaciódesoliplatja.Ésperaques-taraóquelainformaciódisponiblesobreelturisme

demuntanyaésescassaimoltdispersatotiserre-conegudeslessevespotencialitatsdedesenvolupa-ment.

Tot i que la presència dels mercats internacionalsenelturismedemuntanyaaEspanyaencaraéspocsignificativa,Catalunyaestrobaenunasituaciódelideratgecomadestinacióanivellestatal.S’estimaque la demanda internacional de turisme de mun-tanyaaEspanyaesconcentraespecialmentalPiri-neuCatalà(27%),seguitdelaSerradeTramuntana(21%)ielPirineud’Osca(13,5%).

Els principals mercats emissors responsablesd’aquestturismedemuntanyasónAlemanya,Reg-neUnitiFrança.Aquestsmercatsrepresententam-béelsprincipalsmercats internacionalsentermesdedemandageneraldeturismeaCatalunya.

Les agències de viatge especialitzades en turismeactiuidenaturajuguenunpapervitalperalseudes-envolupament, al posar a l’abast dels seus clientsproductesiserveisendestinacionspocconegudesiquedifícilmentpodrienaccedir-hipelseucompte.

3.3.3 / Paper dels operadors turístics i nous canals de comercialització


167


Aquestesempresessónamésimportantsca-talitzadorsde la industria turística i referentssobre les tendències de la demanda estran-geradeviatgesdenatura,actius id’ecoturis-me.Enelcapítol4.2s’incorporenelsresultatsd’unaanàlisirealitzatals388operadorsdere-ferènciaaEuropa.Entreaquestss’hantrobat50productesdelRipollèsen42agències.

Enaquestamateixalininaésinteressantana-litzar l’impacte que tenen les noves tecnolo-giesdelacomunicacióeneldesenvolupamentdenovesfórmulesdecomercialitzacióturísti-caen lesqualselRipollèshicomençaatenirunacertapresència,iqueanalitzemendetallenelcapítol4d’aquestdocument.


168


Davantd’aquestademandadeproductessingularselsdestinsilesempresesvanadaptantelsserveisiactivitatsalsdiferentssegments.

A mode d’exemple d’iniciatives que estan sorgintarreud’Europacalcitar,perlasevasingularitatien-cert,elssegüentscasosdedestinacionsques’hanespecialitzatiunitperaprofitarelsbeneficistantdeconeixement,promocióitransferènciadefluxostu-rístics,queaportaeltreballenxarxa:

BESTOFWANDERN:Agrupacióde10regions(20municipis)de5països,majoritàriamentdeparlaalemanyamésunaregiófrancesa.Tam-bé un soci de venda de material online (PMOUTDOOR)+1touroperador(DERTOUR).

Aquestaassociacióneixsotaelprincipideque“elsenderistaéselcentred’atenciódelaxar-xa.Larutaquefacihadeserengrescadora,elmaterialperfecteielviatgeinoblidable”.Comafetsingularpodemdestacarl’ofertaalsvisi-tantsdeprovarmaterialtècnicdemuntanya,larecercacontinuadadenovesrutesielssug-gerimentd’experiències.www.best-of-wandern.de

ALPINE PEARLS:Associació de 27 municipisdels Alps a Alemanya, Austria, Itàlia, Suïssa,França iEslovèniaquevolenoferir“experièn-ciesmediambientalmentsostenibles,cultural-mentdiverses,d’altaqualitat iplenesd’aven-tura”.

La mobilitat sostenible és el principal objec-tiu i per tant s’aposta per la peatonalitzaciódels destins i per una bona xarxa de serveisdetransportencomú.Dels10principisbàsicsdestaquem, a més de la mobilitat sostenible,l’ofertademultiactivitat,laparticipacióactivadelesdestinacionsenlaconservaciódelana-turaielsuportalacultura,lagastronomiaielscostumsalpins.www.alpine-pearls.com

3.3.4. / Com s’adapten els territoris i les empreses, exemples d’especialització


169


STATIONS DETRAIL: Es tracta d’una iniciati-vafrancesaqueintegradestinsespecialitzats100%entrails(territorisqueproposenlasevadescobertaatravésdelapràcticaesportivadecórrer).

S’ofereixen itineraris, serveis i material tantpels que s’inicien com per apassionats deltemaquetrobenrespostaprofessionala l’or-ganitzaciód’estades.Caldestacarelvalorqueatorguen al paisatge, les rutes i el patrimo-ni dels destins, la seva adaptació a les novestecnologies (especialment smartphones) i laimplicaciód’unamarcadematerialtècnicquefaserviralgunsdelsdestinscoma laboratoriinteractiudeprovesambelsusuaris.

Lesestacionsdetrailofereixenalsseusclientsdutxes,vestidorsiarmaris,saladefitness,ma-pesdecircuits,serveisdemonitors/coaching,saladereunions,Internet,testdematerialtèc-nic, sauna, osteopatia, allotjaments i restau-rants.www.stationdetrail.com

Abandadelscasoscitatsd’especialitzacióendes-tinacions,trobemtambéarreud’Europacasosmoltinteressantsd’especialitzacióiassociaciód’empre-ses.Alguns exemples que ens poden servir com afontsd’inspiraciósón:

WALKERS / CYCLIST WELCOME: Són duesiniciatives impulsades al Regne Unit per talqueelsturistesquerealitzenactivitatsdesen-derisme o de cicloturisme puguin identificarquins són els allotjaments que els ofereixenserveis de qualitat i adaptats a les seves ne-cessitats.

Elsserveisqueofereixenalsseusclientsestanrelacionatsamblainformacióturísticadelte-rritori,especialmentpelquefaarutes,trans-port públic i previsió meteorològica; horaris icaracterístiques d’àpats especialment adap-tats per satisfer les necessitats nutricionalsdelsesportistes;idisposiciódellocsadaptatsper rentar i assecar la roba, fer reparacions imanteniment de bicicletes, guardar materialtècnic,etc…


170


BISTROTDEPAYS:Xarxaambmésde20anysd’experiència que inclou 242 cafès de poble,que sovint són l’únic establiment comercialobertalapoblacióipromocionenlesactivitatsielsproductesgastronòmicslocals.Cobreixenlesnecessitatsd’informacióalnohaver-hiofi-cinesdeturisme.

Per poder entrar dins de la xarxa han de serundelsúltimscomerçosdelapoblació,estarubicatsenpoblacionsdemenysde2.000ha-bitants,restarobertstotl’any,vendreproduc-tesdeprimeranecessitaticomptarambinfor-macióturística local,organitzaciód’activitatsipromociódeproducteslocals.SotalamarcaRandoBistrot,treballenperconciliarelsende-rismeambelsproductesgastronòmicslocals:Itineraris+dinarenunBistrotdepays.www.bistrotdepays.com

GITESPANDA:Estractademésde300allo-tjaments situats en Parcs Naturals o espaisemblemàticsintegratsdinsdelamarcaGitesdeFranceiestanrecolzatsperlaorganitzaciómediambientalWWF.

Estractad’establimentssituatsenunentornnaturaldequalitat,disposend’unequipd’ob-servació de la natura i informació específicaperdescobrirelpatrimoninaturaliculturaldelterritoridurantl’estadadelsclients.Estanges-tionatsperpersonalconscienciatamblapre-servaciódel’entornonestroben.www.gites-panda.fr


171


HOTELSAUNATUREL:Associacióde21esta-blimentsen8ParcsRegionalsdeFrançaquetreballenperreduirl’impactedelessevesacti-vitatsenelseuentorn.EnaquestcaslaxarxatambécomptaambelsuportdeWWF(WorldWildlifeFund).

Atravésdelessevesactivitats,elshotelshandecompartirelstresvalorsfonamentalsdelsparcs:compromísambelterritori,tracteper-sonalitzat als clients i respecte pel medi am-bient icontribucióamantenir laqualitatdelspaisatges.www.hotels-au-naturel.com


172


A continuació s’analitzen les peculiaritats del mer-catdevacancesid’ecoturismeenelspaïsosdesen-volupats,isobretotdelsmercatsactualsipotencialsconsumidorsdeturismerelacionatamblanatura.

Elspaïsosques’hantingutencompteenelpresentestudisónEspanya,França,elRegneUnit,Aleman-ya,HolandaiBèlgica.

3.3.5. / Anàlisis dels principals mercats europeus emissors de turisme


173


Dadesdel’activitatturística

•ElPIBdelsectorturísticvatancarel2013ambunaugmentinteranualdel0,6%,consolidant-secomaprincipalmotordelarecuperacióeconò-micaalpaís.

•El2013 la industriaturísticavagenerarmésde22.000nousllocsdetreball.(Exceltur).

• Espanya registra el 2013 més de 60,4 milionsd’arribades(+5,1%)quegenerenuns ingressosd’aproximadament45milmilionsd’euros.

• A nivell de mercats emissors, cal destacar elcreixementdel turismerus,el francès,elsmer-catsnòrdicsilarecuperaciódelbritànic.

•AnivelldedestinacionsdinsEspanya,caldesta-carBalearsiCanàries,laComunitatValenciana,Andalusia,CatalunyaiMurcia.

Dadesdel’activitatturísticaanivellemissordelsespanyols

• El 2012, el 59,4% de les llars espanyoles varenrealitzaralmenysunviatgeambpernoctació.

• Les comunitats autònomes més visitades sónAndalusia,Catalunya(20,2milionsdeviatges)i

ESTAT ESPANYOL

L’economiaespanyolaestàimmersaenunprocésderecessióeconòmicadesdel2008.ElPIBharegistratundecreixementinteranualenelsdarrersanys,totique

començaaremontar.S’observaunapetitarecuperaciódel0,4%elprimertrimes-trede2014.L’aturessituaenel25,9%alprimertrimestre2014(INE)

Ciutatsdemésde200.000hab.(2012)

Madrid 3.233.527

Barcelona 1.620.943

València 797.028

Sevilla 702.355

Zaragoza 679.624

Málaga 567.433

Múrcia 441.354

PalmadeMallorca 407.648

LasPalmasdeGranCanaria 382.296

Bilbao 351.629


174


ComunitatValenciana.(Familitur)

•LesprincipalscomunitatsautònomesemissoresennombredeviatgessónMadrid,Catalunya,An-dalusiaiComunitatValenciana.

•Anivelldemitjàdetransport,lamajorpartdeltu-ristaespanyolesdesplaçaencotxe(130milionsdeviatges).

•El2012,l’estadamitjanadelademandainternaessituavaen4,4nits,iladespesamitjanaalvol-tantdels180,2euros.

•Lessortidesdecapsdesetmanacontinuentenintunpaperdestacatilesvacancesd’estiuesman-tenencomelprincipalperíodevacacional(con-centrael56%delsviatges,iel38%d’aquestselsmesosdejulioliagost).

•Segonsl’estudiLookInsideTravelde2012,lesva-loracionsonlinesónimportantsper2decada3viatgers.

•Unagranpartdelademandainternaviatjasen-sereserva(76,4%) iquanhofaésperreservarl’allotjamenti/oeltransport.

• A nivell de productes, els més demandats sónelsqueesvinculenalsoliplatjafamiliar,l’actiuilanatura,laculturail’enogastronomia,ilesreu-nions(MICE).

•Segonsl’enquestaEurobaròmetre2014,elmotiuprincipalperanardevacancesdurantmésde4nits,és:

-Soliplatja43%-Visitaafamiliarsiamics35%-Culturaigastronomia29%

-Natura22%

•Entreelsmotiuspertornardevacancesaundes-tífigurenlescaracterístiquesdellloc,laqualitatdel’allotjamentielsatractiusculturalsihistòrics.

• Les fonts d’informació utilitzades per planificarel viatge són les recomanacions de familiars iamics (64%), Internet (42%), l’experiència deviatgesanteriors(29%)i lesagènciesdeviatge(29%).

ImportànciadelturismeaCatalunya

• El nombre de viatges dels residents a EspanyacapaCatalunyavaendescensdesdel2012.

•LesprincipalscomunitatsemissoressónMadrid(22,6%),Aragó(19,1%)ilaComunitatValencia-na(16%).

•Enrelacióa la intermediacióespotdirquegai-rebé lameitatdels turistesquearribenaCata-


175


lunyahofaambalgunareserva(48,6%),iqueelcanalonlinecontinuacreixentapartirdeportalsespecialitzatscomeDreams,Rumbo,Logitravel,Atrapaloosimilars.

L’ofertadeturismedenaturaalpropipaís

•Mésde500.000turistesestrangerstrienEspan-yacomadestinaciódeturismedemuntanya.

•AEspanyalespernoctacionsanualsassociadesalturismedenaturaesxifrenen35milions.

•AEspanyahihaviael20081.500empresesdeturisme actiu generant un volum de negoci de150milionsd’eurosanuals,(RevistaSavia,Eltu-rismoactivotomalaalternativa,2008)

•SegonsunestudideCBIsobreTurismed’Aven-turaaEspanya,elturismedenatura“suau”estàencontinucreixement.

•LaXarxadeParcsNacionalswww.magrama.gob.es/es/red-parques-nacionales agrupa 15 parcsnacionalsqueocupenunasuperfíciedemésde380milhectàrees.

•Perpotenciarelturismeenelsparcsnacionals,el govern espanyol va crear el 2013 la marca“ParquesNacionales”,ambunawebdereserves

pròpiawww.reservasparquesnacionales.es/real/parquesnac/index.aspx

•DelesvisitesalsParcsCatalanscaldestacarelParcNaturaldelaZonaVolcànicadelaGarrotxaonl’any2008esxifravaentre400.000i450.000visitantsanuals,delsqualsun26%erenestran-gers.

•El2013Espanyas’haconvertitenelsegonpaísdelmónennombredeReservesde laBiosfera,amb45zonesdeclarades.

•SegonslapublicacióTravel&TourismCompetiti-venessReport2011delWorldEconomicForum,Espanyaocupaellloc35dinsunaescalade139païsosenpotencialdeturismedenaturaenbasealsseusrecursos.

• El cas de la Ruta del Carrilet a la província deGirona, és un clar exemple. S’ha passat d’uns350.000 usuaris/any el 2002 als prop dels 1.5milionsd’usuarisel2010.

• Espanya compta amb una xarxa de més de60.000 quilòmetres de senders senyalitzatscomGR(GranRecorregut),PR(petitrecorregut)iSL(senderslocals).


176


Característiquesdelademandadeturismedenatura

•Deltotaldeviatgesgeneratspelsespanyolsdinsl’Estat, un 36,8% afirma que realitza activitatsvinculadesalanatura.

•LaprincipaldestinacióésCatalunya(16,4%delsviatges), segons l’ObservatoriTurístic de la Co-munitatValenciana,novembre2012.

•SegonsunestudidelOrganismoAutónomoPar-quesNacionales(OAPN),fetel2008,un34,9%delsvisitantsalsparcsnacionalspernoctavaenallotjaments propers, i 54,9% feia despesa enrestaurantsdelazona.

•Enelmateixestudi,s’identificaqueel52%delesvisites teniacomactivitatprincipal l’observaciódelanatura,iqueun36%esdedicavaapassejarialsenderisme.

•AmbdadesdeFamilitur,gairebéel40%delsviat-ges dins Espanya tenen com a interès passejarpelcampigaudirdelanaturadurantlesvacan-ces.

• En l’estudi realitzat per la FEDME –FederaciónEspañoladeDeportesdeMontaña-el2011,Sen-derosSeñalizadosyDesarolloRuralSostenible,

del’anàliside11sendersse’nvaextreurequeun74,3% dels usuaris dels camins eren turistes, iqueanivelldeprocedències,el34,4%proveniendel’estranger.

Institucionsientitatsrelacionades

Anivellespanyolcaldestacar:

La Federació Espanyola d’Esports de Mun-tanya i Escalada (FEDME,www.fedme.es)ésuna federació esportiva privada que exerceixfuncions públiques de caràcter administratiu(llicències).Congregaamésde92.000fede-rats (desembre 2012) que realitzen activitatsalanatura.Elsenderismeésunadelessevesprioritats.

La Federación Española de Ciclismo RFECwww.rfec.com incorpora un apartat de ciclo-turismealasevawebenlaquèespublicauncalendaridemarxesisortidesd’aquestamo-dalitat.


177


Operadorsdeturismedenatura

Entreelsprincipalsoperadorsdeturismedenatu-raqueprogramenviatgesambdestíRipollès,s’hanidentificat110iseleccionat11perestudiarelsseusproductes.Lallistaespotvisualitzarenelcapítol4ienl’Annexd’aquestdocument.

Amés,caltenirencomptequeelRipollèsjacomp-taambunaexhaustivarelaciódetouroperadorsdeturismedenaturaqueDCBvasubministrarel2008-2009aItinerànnia.


178


Mitjans de comunicació especialitzats en turismeactiuidenatura

TIPUS NOM WEB DESCRIPCIÓ

Webexperiencial AdventureLife www.adventurelife.es Websobrevidaaventurera.Inclouapartatdeviatges

Revistaonline Airelibre www.airelibre.com Revistamensualdeturismed’aventura

CercadorTO Comoviajar www.comoviajar.com CercadordeAAVViTTOO

Webexperiencial Deviajes www.deviajes.es Comunitatonlinedeturismeambsecciódeturismed’aventura

Revistaonline Infoaventura www.infoaventura.com Revistaonlinesobreturismed’aventura

Revistaonline MásViajes www.masviajesdigital.com Revistamensualambsecciódeturismedenatura

Revistaonline NationalGeographic www.nationalgeographic.es Revistaonlinemensualambsecciódeturismed’aven-tura

Revistaonline Oxigeno www.revistaoxigeno.es Revistamensualdeturismed’aventura

Blog TodoAventuras www.todoaventuras.com Blogsobreturismed’aventura

CercadorTO Webviajes www.webviajes.com CercadordeAAVViTTOO

Cercadorproducte Zizerone www.zizerones.com Cercadordedestinsambprogramaciódeviatges,guiesioperadors


179



• Els francesos quan viatgen a l’estranger ho fanmajoritàriament a Europa, i Espanya és el prin-cipaldestí.

•A Espanya és on hi fan l’estada més llarga (9,3nitsdemitjana).

•Segonsdadesdel’informeglobaldesituaciódeFronturCatalunyahaatretel2013el46%delto-tald’arribadesaEspanya.

• Les motivacions principals del mercat francèsquanviatgensón:

-Soliplatja34,9%-Itineraris26,8%-Escapades/ciutats13,2%-Natura10%

Cada cop tenen més pes els productes decairesostenible.

• Un 60% dels francesos empra Internet per or-ganitzarlessevesvacances,id’aquests,un44%tambéhifalareserva.

•Segonsl’AgènciaCatalanadeTurisme,Françaté40 milions d’internautes força actius en canalsdereservaicompraonlinetot iquedesprésde

FRANÇA

Françacontinuaessentlaprimeradestinaciódeturismemundial(2012)amb83milionsd’arribadesdeturistesinternacionals.

Ciutatsambmésde200.000hab.

París 2.249.975

Marseille 850.636

Lyon 453.187

Toulouse 447.340

Nice 344.064

Nantes 287.845

Strasbourg 272.222

Montpellier 264.538

Bordeaux 239.399

Rennes 208.033

Àreesmetropolitanesmésgrans

París 12.292.895

Lyon 2.188.759

Marseille 1.720.941

Lille 1.159.547

Toulouse 1.250.251

Nice 1.003.947

Bordeaux 1.140.668

Nantes 884.275

Strasbourg 764.013

Rennes 679.866


180


la consulta per Internet també es consulta lesguiesturístiques.

•Estractad’unmercatmadur,exigentiquevaloramoltqueeltracteenelsdestinssiguienfrancès.

•Elsviatgesestanmoltvinculatsalsperíodesdevacances escolars, tot i que les vacances mésllargues es fan a l’estiu (juliol-agost) i Nadal(duessetmanes).

ImportànciadelturismeaEspanyaiCatalunya

• Més de 4,1 milions de turistes francesos varenviatjaraCatalunyael2013.Éselprincipalmercatemissor internacional per a Catalunya tant pernombredeturistescomperdespesa.

•Larecessióeconòmicadelmercatfrancèsenel2013haafavoritCatalunyacomadestinaciódeproximitat,incrementantelnombredevisitantsun9%respecteel2012.

•La inestabilitatpolíticad’altresdestinacionstu-rístiques de la Mediterrània també ha afavoritCatalunya/Espanya,ons’haproduïtunaugmentsignificatiudelturismefamiliar.

•Ladespesadel turistafrancèsésde560eurosperpersonademitjana.

•DegutalaproximitatgeogràficaambCatalunya,lamajoriadefrancesosvaviatjaralnostrepaísdemanera independent.Nomésun3,5%hovaferambpaquetturístic.

•Anivelld’intermediació,abandadelesagènciestradicionals, cal tenir en compte entitats comels comitès d’empresa, les mútues, associa-cions diverses... molt actives en l’organitzaciódeviatges.

•Anivelldetransport,elprincipalmitjàéselco-txe(75,7%dequotademercat).L’aviórepresen-ta un 23,1% i el tren un 0,6% segons dades del’AgènciaCatalanadeTurisme.

• Pel que fa la tipologia d’allotjament, més de lameitat(50,9%)s’allotjaenhotelsosimilars,un26,9%enhabitatgesd’amicsifamiliars,mentrequeelshabitatgesdelloguerrepresentenel13%i un 9,1% en altres allotjaments com ara càm-ping,turismerural,etc.

•Totiquelesdadesvariensegonslafont,espotconsiderarquel’estadamitjanaaCatalunyadelturistafrancèsgiraalvoltantdels6,8dies(Ob-servatorideTurisme),concentrant-seenestadesd’entre2i3nits(32,9%)ientre4i7nits(38%)segonsdadesd’Egatur/Frontur.


181



• La importància del turisme de natura a Françaesveureflectidaperlagranquantitatd’estadesdeturistesfrancesosenespaisprotegitsdelseupropi país. El 2006 es varen realitzar prop de50 milions d’estades en municipis situats dinsaquests espais, que varen generar 283 milionsde pernoctacions, segons l’enquesta “Suivi delaDemandeTouristique”.Ésadir,el34%delto-taldepernoctacionsturístiquesrealitzadespelsfrancesos.

•10parcsnacionalscobreixenpropdel9,5%delterritori nacional, amb 48 parcs naturals regio-nals,156reservesnaturalsimésde1.200espaisdinslaxarxaNatura2000.

•Elpaíscomptaamb:

-Uns180.000kmdecaminssenyalitzatsperalapràcticadelsenderisme.

-Uns62.600 kmsenyalitzats pera lapràcticadelBTT.

- Uns 80.000 km reconeguts per a la pràcticadel turisme eqüestre dels quals uns 18.000estansenyalitzats.

•FrançaéslaprimeradestinacióaEuropaenre-

cepciódeviatgesdecicloturisme.Elvisitantin-ternacionalrepresentagairebéun25%deltotal.

Entemesdesenderismeicicloturismes’hancreatmarquesdequalitatanivelldedestinació.Éselcas per exemple de les Villes vélotouristiqueswww.franceveloturisme.com, Loire à Vélo www.loireavelo.fr o Destination Rando www.destina-tion-rando.com

• El cicloturisme a França genera per si sol propde16.000llocsdetreball,i7,3milionsd’estadesturístiques (d’aquestes, 5,5 milions del propimercatfrancèsi1,8milionsdelmercat interna-cional).

• Els 7 destins mítics de senderisme segons laFFRandonnéesón:

-ChemindeSaint-Jacques,

-GR-20aCòrsega,

-Alps,elspicsmésaltsd’Europa..iGR-5,

-CostabretonainormandaGR-34,

-TravessadelsPirineusGR-10,

-CamídeStevensoniCévennesGR-70,

-Volcansd’AuverniaGR-30


182



• D’acord amb l’enquesta Eurobaròmetre 2014,gairebéun34%delmercatfrancèsesmouperaspectesvinculatsalanaturaigairebélameitatdelsenquestats(46%)indiquenquel’entornna-turalésunfactorderepeticiódelavisita.

• Segons una enquesta del 2012 realitzada perTNSSofres,entre lesactivitatspracticadesdu-rantelsviatgesdevacances,lesactivitatscultu-ralsielsenderismesónesmentadesperun51%delsenquestats.

•ElsesportsdenaturaaFrançaestancreixentdeformamoltnotable.SegonsunestudifetpelMi-nisteridel’esportdel’any2011,escalculaquehiha25milionsdepracticantsmajorsde15anysde les diferents modalitats. D’aquests, s’estimaen 7,2 milions els senderistes i 15,5 milions elsciclistes(incloentBTT)imésde3milionsdefe-derats. Una bona part d’aquestes activitats espractiquenexclusivamentdurantelsperíodesdevacances.

•Elsenderismeéslaprincipalactivitatenelmedinatural.SegonslaFédérationFrançaisedeRan-donnéePédestre,escalculaquehiha15milionsdepracticantshabitualsdesenderisme,un68%

delsfrancesosfanalgunaactivitat“rando”imésde 500.000 fan viatges a l’estranger per feraquestaactivitat.

•SegonsunestudiencarregatpelMinisterid’Eco-nomia,FinancesiIndústria,el40%delapobla-ciópracticaelciclisme.Ésunadeles4principalsactivitatsrealitzadesdurantlesvacances,jaqueun3,5%delsquefanviatgeshopractiquen.


La Féderation Française de la Randonnée Pédestre www.ffrandonne.fr agrupa més de3.400 associacions locals, representant unes220.000 llicències en tot el territori francès,amésd’unes8.000llicènciesdecaire indivi-dual.Estractad’unaorganitzacióforçaprofes-sionalitzadaque,amésd’organitzarsortidesiviatges,realitzaunagrantascadesenyalitza-cióidocumentació(guies),incorporantdarre-ramentlageolocalitzaciódecamins.

LaFéderation Française de Cyclotourismewww.ffct.orgtéuns120.000afiliats.LaseccióBTTestàrepresentadaper1.800associacions(querepre-sentengairebéel50%del’activitatdelsfederats).


183


Vinculat al turisme eqüestre, la Féderation Française de Relais d’Étapes et Tourisme Equestre,creadael1992,agrupaestablimentsde diferents característiques preparats peracolliraquestatipologiadeturistes.

LaFéderation des Parcs naturals régionauxwww.parcs-naturelsregionaux.tm.fr agrupaactualment48parcsregionalsque,amésdevetllar per la conservació d’aquests espais,lluita per a influir en les polítiques de gestiómediambiental.Ofereixenmoltainformacióalvoltantdelsserveis i lesactivitats turístiquesdinselsParcsifomentenelconsumdelspro-ducteslocals.

L’associació Rando Accueil www.rando-ac-cueil.comamb250establimentsd’allotjamentadherits (hotels, albergs, càmpings, refugis)ofereixserveis i infraestructuresadaptadesalesnecessitatsdelturistaactiu.Habitualmentes localitzen prop de senders. Mantenen lli-gams amb les principals federacions nacio-nals.

LesGîtes de Francewww.gites-de-france.com,fundadal’any1951,agrupaallotjamentsrurals(turismerural,càmpings,apartaments,...)quecompleixen amb uns criteris de qualitat con-crets.Actualmenthihapropde58.000allotja-mentsinscrits,quegenerenuns35milionsdepernoctacionsiunaxifradenegocidemésde450milionsd’euros.


•Enelterritorifrancèsesregistraunaugmentdetouroperadorsvinculatsalcicloturismedel19%entreel2011iel2012(de186a221),aixícomdelnombredepropostes.

•Aquests,cadacopmésdeixendebandaelsaspectes esportius (sobretot en la bicicleta)percentrar-seenaspectesméstranquils,em-prantestructurescomles“viesverdes”icom-binantambd’altresproductesturístics.


184


L’Associationpouruntourismeresponsable–ATRwww.tourisme-responsable.orgésunaor-ganitzacióqueagrupa10operadors(2014)deviatgepetits-mitjansiqueessignifiquenperatreballarperalturismeresponsable.

AFrançahihadosassociacionsmoltvincula-desalsenderismeielturismedenatura:•Vagabondageswww.vagabondages.com,queen l’actualitat agrupa 9 operadors especialit-zatsquetreballenperaoferirunserveiprofes-sionalid’acordambelscriterisdeconservacióipreservaciódelsespaissobreelsqueoperen.Amésdecompartircriteris,tambéactuacomaxarxadecomercialitzaciódelsdiferentspro-ductescreatspelsassociats.• Sentiers Croiés és una associació similara l’anterior de professsionals del trekking i elsenderisme.Posenenvalorelturismerespon-sable i dissenyen conjuntament alguns cir-cuits.Hiha10agènciesassociades.

Entreelsprincipalsoperadorsdeturismedenatu-raqueprogramenviatgesambdestíRipollès,s’hanidentificat 58 i seleccionat 8 per estudiar els seusproductes.Lallistaespotvisualitzarenelcapítol4ienl’Annexd’aquestdocument.



185




Revistaonline Outdoor www.outdoor-magazin.com Revistamensualdeturismed’aventura

Revistaonline Carnetsd’aventures www.expemag.com Revistadeturismed’aventura

Revista BaladesRandos www.balades-france.fr Revistadesenderismeiesportsdenatura

Revista EcotourismeMagazine www.ecotourismemagazine.fr Revistarelacionadaambsenderismeiesportsdenatura

Revista Escape www.freepresse.com Revistarelacionadaambsenderismeiesportsdenatura

Revista GEO www.geo.fr Viatgesgeneralsinatura

Revista LaMontagne&Alpinisme www.ffcam.fr RevistadelClunalpinFrançaisdetrekkingimuntanyisme

Revista LePetitFuteMag www.lapetitefute.fr Revistarelacionadaambsenderismeiesportsdenatura

Revista PassionRando www.ffrandonne.fr Revistadelafederaciófrancesadesenderisme

Revista PyrénéesMagazine www.pyrineesmagazine.com Revistadenatura,viatgesgeneralidescoberta

Revista SportEco www.sporteco.com Revistad’esportsengeneral

Revista TrekMagazine www.trekmag.com Trekkingimuntanyisme

Revista VeloVertMagazine www.velovert.com RevistadeBTT


186



•ElRegneUnitessituaenvuitenaposicióenelràn-quingdepaïsosemissorsdeturismeiesmantéenelcinquèllocenrelacióalsviatgersquemésgastenenturismeinternacional.(OMT,2013)

•Segonsl’enquestaEurobaròmetre2014,un60%falesvacancesdinslaUnióEuropea.

•Segonslesdarreresdadesdel’OfficeforNationalStatisticsdelgovernbritànic,l’estiude2013elsanglesosvanferuntotalde14,6milionsdeviat-gesdevacancesforadelpaís.

•ElsviatgesdinslaUnióEuropeavanaugmentarel2013,ennombredenitsun6,2%iendespesaun7,4%.

•Lesprincipalsmotivacionsdelsviatgessón:-Soliplatja38%-Lesescapadesaciutats17%-Elsitineraris9,9%-Elturismedenatura8,5%

-Elturismerural6,5%

•Totiqueesdetectaunatendènciaatornaraad-quirir les vacances mitjançant els paquets tu-rístics, l’organització independentvaser l’opció

REGNE UNIT

Segonsl’Eurostat,elRegneUnitéseltercerpaísméspoblatdelaUnióEuropeaamb63,8milionsd’habitants.ElFonsMonetariInternacionalFMI(juliol2013)

preveuqueel2014elcreixementdelPIBsuperil’1,5%.ElmateixFMIsituaelRegneUnitenelvuitèllocenl’IndexdeCompetitivitat.

Ciutatsambmésde1miliód’hab.

London 12.500.000

Birmingham 2.650.000

Manchester 2.625.000

Leeds 2.250.000

Glasgow 1.430.000


187


escollidapel69%delsbritànicsel2013segonsdadesdeTurespaña.

•Escontractenlesvacancesambmoltpoctempsd’antelació, la reserva prèvia es situa al voltantdeles6-8setmanesd’antelació.

•SegonsABTA(Associaciód’agènciesdeviatgesbritànica), lapressióeconòmicasobre lesfamí-liesanglesesafavoriràlesdestinacionsdecurtimitjàradi,comEspanya,Grècia, Itàlia,Turquia iFrança.

•Lesvacancesescolarsesreparteixenal llargdetotl’any,ambunmesimigal’estiu.

• Segons dades de l’Estudi de mercats emissorsdel’AgènciaCatalanadeTurisme2014,un78%delsviatgess’organitzenalaxarxa.


•ElRegneUnitéselprimermercatemissorcapaEspanya,ambuntotalde24%delesarribades.Catalunya rep 1,7 milions de turistes britànics(Frontur)

•Tambééselpaísambmésíndexderepeticiódevisitaperl’emissorbritànic(Turespaña,2013)

•ÉsunmercatonlesconnexionsaèriesambEs-

panyasónclaus.

•A Catalunya, la despesa mitjana es situa sobreels733€perturista.

•L’estadamitjanaésde6,7diesperturista(dadesgener-setembre2013).

•EnrelacióalesmotivacionsdelviatgedelbritànicaEspanya,elsoliplatjaesmantécomaprincipalmotivacióambun55%deltotal,elturismeactiuidenaturapujadel10%(2008)al15%(2012).

L’ofertadeturismeactiuidenaturaalpropipaís

• El turisme de natura va representar el 2012 un22%deltotaldelsviatgesquevarenferelsbri-tànicsdinselseupaís,lamajoriaentreabrilise-tembre(VisitEngland).

•Elsbritànicsconcebenlessevesvacancesenen-torns de natura com espais de relaxació idealsperferpassejades.

•AlRegneUnithiha15parcsnacionalsrepartitsper tot el territori www.nationalparks.gov.uk. Eltotal dels parcs nacionals del Regne Unit varenrebreel2009uns150milionsdevisitants,gene-rantunsingressosaproximatsde4.800milionsdelliures.


188


Característiquesdelademandadeturismeactiuidenatura

•Desdel2009elturismedenaturahacrescutun17%iconceptescomresponsabilitatsocialieco-turismeprenenforça.

• Segons l’Associació Nacional de Parcs naturalsANPA,espotdestacarque:

- L’interès dels seus visitants és gaudir del pai-satgeilatranquil·litat.

-Mésdelameitatdevisitantssónfamílies.

-Lesactivitatsqueesrealitzensónsenderisme,“itineraris”ambelseupropivehicle,descansivisitadelspobles.

• Es calcula que uns 35 milions de persones fansenderisme en els parcs nacionals del RegneUnitanualment.

•Segonseldarrer informedelaTourismAlliancewww.tourismalliance.com,el2012esvarenpro-duirdinsdelRegneUnit21,83milionsdeviatgesonl’activitaterenpetitescaminades(fins1hora)i14,27milionsdeviatgesamblamotivaciódeferuncaminadademésd’1hora.

•Segonsl’estudi“EconomicValueofMountainbi-kingtourismtoScotland”(Abril2009),aEscò-

cias’hiregistrenuns400.000visitantsperanyalsseuscentresBTTielturismedebicicletademuntanyageneraunimpactede46.5milionsdelliuresal’any.www.stanesmountainbiking.com

•Segonsunestudide2009delComitèdeTrans-port i Turisme del Parlament Europeu els mer-catsbritànicsialemanysónelsprincipalsemis-sorsdecicloturismed’Europa.


Abandadelesinstitucionsquejahemmencionatalllargdel’estudisónimportantsaconsiderar:

La National Cycling Charity www.ctc.org.uk és una organització benèfica independentamb 130 anys d’història promovent i impul-sant l’úsde labicicletaalRegneUnit.Téuns70.000membres.

Sustranswww.sustrans.org.uk.Fomentenl’usdeltransportpúblic,labicicletaielstrajectesapeu.CoordinenlaNationalCycleNetwork,unaxarxaderutesqueconnectenentornsurbansiquejaarribaales14.500milles.


189


Ramblers www.ramblers.org.uk. És la prin-cipal associació de senderisme del RegneUnit amb més de 70 anys d’història. Té uns140.000associats iedita larevista“Walk”.Técomapartnerl’operadorHFHolidays.

Operadorsdeturismeactiuidenatura

Elsoperadorsdeturismeactiuidenaturavaenaug-ment.Destaquemlainiciativasegüent:

“Association of Independent Tour Operators”AITO, www.aito.com, agrupa 120 operadorsturístics. Els criteris d’accés a l’associaciósón molt estrictes fent especial referència alturisme responsable, sobre el qual han creatun codi de bones pràctiques www.aito.com/sustainable-tourism/ethosifinsitottenenunrànquinginternvinculantl’aplicaciódelasos-tenibilitat amb els diferents membres www.aito.com/aito-members.




190




Revistaonline AdventureTravelMa-gazine

www.atmagazine.co.uk Revistadeviatgesd’aventura

Cercador ResponsibleTravel www.responsibletravel.com Cercadordeviatgessostenibles

Revistaonline TheCompass www.thecompassculture.com Revistadeviatgesd’aventura

Revistaonline TheGuardian www.guardian.co.uk/travel SecciódeviatgesdeldiariTheGuardian

Revistaonline Walk www.ramblers.org.uk Revistadel’AssociacióTheRamblers

Revista ClimbMagazine www.climbmagazine.com Revistaespecialitzadaensenderisme,trekkingimuntanyisme

Revista Goactive www.goactivemag.com Revistadeviatgesengeneral


191



•Alemanyaéselprincipalmercatemissordetu-ristesambuns70milionsdeviatgesanuals,iel2013vaserelsegonpaísenrelacióavolumdedespesaperdarreralaXina.

•Engeneral,elviatgeralemanypreparalesvacan-cesamb4mesosd’antelació.

• Un 40% dels turistes busquen unes vacancesecològiques i sostenibles. En conseqüència elconsorcideviatgesTUIvatenirl’any2012uns2milionsdeclientsallotjatsenestablimentsambalguntipusdecertificaciósostenible.

• Els productes que principalment consumeixenelsturistesalemanyssón:

-Soliplatja22%-Familiar14%-Descans12%-Visitaafamiliarsiamics12%

-Actiu8%

•Enrelacióal’úsdelesnovestecnologiesenlare-cercad’informacióturística,el76%d’alemanysutilitzen habitualment Internet, i un 51% buscarecomanacionsonlineabansdecompraraltouroperador.

ALEMANYA

Anivelleconòmic,Alemanya,igualquelarestadepaïsosdelaUnióEuropea,hapatitlesconseqüènciesd’unarecessióeconòmicageneralitzada

enelsdarrersanys.Totiaixòladespesadelsconsumidorsenel2013haaugmentatenun0,5%.

Ciutatsambmésde500.000hab.

Berlin 2.439.100

Hamburg 1.769.117

München 1.330.440

Köln 1.017.155

Frankfurt 671.927

Stuttgat 600.068

Düsseldorf 586.217

Dortmund 581.308

Essen 576.259

Bremen 547.685


192


•Segonsdadesde l’Estudidemercatsemissors,realitzatel2014perl’AgènciaCatalanadeTuris-me, lesprincipalsfontsderecercad’informaciósón:- Els portals d’opinió 85% (principalment Holi-

dayChekiTripadvisor)-Elsportalsdelsoperadorsturístics64%-Lesagènciesonline61%-Lesrecomanacionsd’amicsifamiliars38%-Lesrevistesiprospectes35%-Lesagènciestradicionals23%

-Lesxarxessocials17%

• L’ús d’Internet durant les vacances va en aug-ment: un 35% de turistes per penjar fotos, un29%perferpostsiun35%percercarinforma-cionslocals.

Importànciadelturismed’AlemanyaaEspanyaiCatalunya

•Espanya és laprimera destinació escollida pelsalemanys.

•Espreveuuncertaugmentdevisitantsitambéde propostes de paquets dinàmics, és a dir deviatgespersonalitzats,segonsinformaciódeRei-seAnalyse2013(dadesdel2012)idel’Estudide

mercatsemissorsdel’AgènciaCatalanadeTuris-me(dadesdel2014).

•Dels60milionsdeturistesquevanarribaraEs-panyael2013,un16,2%erenalemanys(9,8mi-lions).

•D’aquests9,8milions,vanarribaraCatalunyauntotald’1,2milionsdeturistesalemanys.

•L’estadamitjanadelturistaalemanyésde7a9dies.

•Ladespesamitjanaessituael2013en987€perpersona.

•Elsmesosdemésafluènciadeturistesalemanyssóndemaigaoctubre(80%deltotal).

•Tot ique latendènciageneralés ladelsviatgesorganitzats,un87,3%delsquevisitenCatalunyahofasensepaquetturístic(nomésun12,6%elcontracta).

•EsveuCatalunyacomunapotencialdestinaciódeCityBreaks(44%),mentrequelanaturail’ac-tiuessituenalvoltantdel18%i13%.Latendèn-ciaésacombinarunmínimdedosproductesenunesmateixesvacances.

• Respecte el tipus d’allotjament, els més usualssónelshotels ihostals(55%),elsapartamentsturísticsicasesdevacances(19%)ielcàmping


193


(5%)segonsdadesdel’Estudidemercatsemis-sorsdel’AgenciaCatalanadeTurisme,2014.

•EnunestudirecentfetperTourismQueenslandsobre el perfil dels ecoturistes a Alemanya, esdestacaqueun24%delsenquestatsconsideraEspanyacomadestinacióavisitar.

Característiques de la demanda de turisme actiu idenatura

•Aprincipisde2013,un40%delsalemanysmos-travaunapreferènciaper lesvacancessosteni-bles,mentrequeun46%voliaquelessevesva-cances fossin socialment responsables. Tambés’interessavenperlagastronomiakm0iles

energiesrenovables(ReiseAnalyse2013).

•SegonsunestudirealitzatperCBIl’any2009,elperfildelsviatgersdeturismeactiud’Alemanyaesdefineixcomunadultentre35i65anys,ambun nivell socioeconòmic superior a la mitjana,moltsd’ellsjubilats.

•Elsenderismeéslaprincipalactivitatal’airelliu-re dels alemanys, tot i que també s’interessenpelciclisme,elcaiacielmuntanyisme.

ElSenderisme:

•El56%de lapoblacióalemanya(40milionsdepersonesapartirde16anys)esconsiderensen-deristesactius.D’aquestes,uns6milionsvanafersenderismeforadelseupaís.

•1decada3alemanyselpracticademaneraha-bitual.

•Lafranjade65a74anyséslamésregularenlapràcticadelsenderisme.

• La despesa mitja del senderista es situa al vol-tantdels15euros/dia,totiqueaugmentaals57eurossihihapernoctació.

Elcicloturisme:

•El79%delsviatgesdecicloturismeesconcen-trenentremaigiagost.

•Alemanyaésundelspaïsosambmésdemandadecicloturisme.

•Entre6i7milionsd’alemanysutilitzenlabicicletadurantlessevesvacances.


194



Naturfreunde www.nfi.at, creada el 1895, ésunadelesassociacionsvinculadesalturismeilanaturamésimportantsd’Europa.

NABUwww.nabu.de(NatureAndBiodiversityConservation Union) és una associació me-diambientalquegestiona110.000ha.d’espaisprotegits.Elturismeésunaactivitatimportantde l’associació per donar a conèixer aquestsespais.

Deutsches Wanderinstitut www.natursozio-logie.deésuncentreuniversitariorientata larecercaianàlisidelfenomendelsenderismeaAlemanya.

La Deustchen Wanderverband www.wan-derverband.deés l’AssociaciódeSenderismed’Alemanya amb més de 600.000 membres.Organitzenuncopl’anylaDeutscherWander-tag, un gran festival del senderisme que reu-neixentre30.000i50.000amantsd’aquestapràctica.

LaFederació de Ciclisme Alemanya, la Allge-meiner Deutscher Fahrrad-Club www.adfc.de,fundadael1979,agrupa137.000membresquetenenperobjectiucomúmillorarlarelaciódelciclistaambelseuentorn.

A Alemanya també hi té presència la mar-ca d’hotels adreçats específicament al perfilsenderista Wanderhotels www.wanderhotels.com,quetéunsaltsnivellsd’exigènciaperofe-riralsenderistaelsmillorsserveis.


195


Operadorsdeturismeactiuidenatura

Els operadors de turisme actiu i de natura van enaugment.Algunesiniciativesadestacarsón:

Forum Anders Reisen www.forumandersrei-sen.deésunaassociaciódepetitsoperadorsde turisme sostenible. Agrupa 126 membresqueescomprometenaaplicarcriterissosteni-blesiresponsablesenlessevesactivitats.El2012varenteniralvoltantde114.000clientsiunafacturacióde172milionsd’euros.Editenun catàleg anual conjunt (Reiseperlen) ambunamitjanade150productessostenibles.

Allianz Selbständiger Reiseunternehmen –Bundesverband e.V (ASR) – www.asr-berlin.de és l’Aliança d’Empreses de Viatges Inde-pendents. Fundada el 1976 amb l’objectiu demanteniripotenciarlesagènciesdeviatgemi-tjanes i independents, posa l’accent en el tu-risme ecològic i socialment responsable. Lessevesactivitatsescentrenendonarvaloralsseusassociatsapartirdegenerarcondicionscomercialsjustes.




196




Revistaonline AbenteuerundReisen www.abenteuer-reisen.de Revistamensualdeturismeactiu

Revistaonline Outdoor www.outdoor-magazine.com Revistamensualdeturismeactiuicomunitatdeviatgers

Revistaonline Radtouren www.radtouren.de Revistamensualdeturismeactiu

Revistaonline Wandertouren www.wandertouren-magazine.de

Revistaonlineambcomunitatdeviatgers

Revista ADAC www.adac.de/produkte/bue-cher_magazine/wanderfuehrer

Revistadel’associacióautomobilísticaADAC.Vapublicarunnúmeroespecíficsobrerutesdesenderisme

Revista Vertraeglich-reisen www.vertraeglich-reisen.de Revistadeturismesostenible


197



•Tot i la crisi, es considera que l’holandès és unmercat emissor estable. El 2012, un 61% de lapoblaciód’Holanda(9,6milionsdepersones)vaviatjaral’estranger.

•Engeneral,elsholandesosviatgena l’estrangerenparella(36%)iambnens(30%),essentlapo-blacióentreels50i64anyselsqueviatgenambmésfreqüència.

• Solen utilitzar l’avió en els desplaçaments a lazona Mediterrània, i com allotjament: hotels(43%),càmping(12%)iapartaments(11%).

•Elsviatgesde lleureessolenconcentrarenpe-ríodes de vacances escolars (15 de juny a 15d’agost)itambéalmaigioctubre.

• Segons l’enquesta Eurobaròmetre 2014, entreels motius principals per marxar de vacancesdestaca:-Soliplatja50%-Natura43%

-Cultura,incloentlagastronomia37%

•Segonsaquestamateixafont,un66%hafetviat-gesdeentre4i13nitsconsecutivesiun45%demésde13nits.

HOLANDA

ElsPaïsosBaixosestanformatsper12provínciesitéunadelesrendespercàpitamésaltesdelaUnióEuropea.

Éslasisenaeconomia,representantel5%delPIBeuropeu.

Ciutatsméshabitadesd’Holanda

Amsterdam 1.108.297

DenHaag 1.022.256

Rotterdam 1.013.038

Utrecht 329.506

Eindhoven 221.055

Tilburg 210.330


198


•Unagranpartd’holandesoscontractaelsviatgesmitjançant agència de viatge i tour operadors(45%). Només un 14% diu contractar l’allotja-mentdirectament.

•LacompraperInternet(jasiguiaagènciesonli-neoalaversióonlinedeltouroperadorclàssic),s’utilitzaenun80%delsviatges.

•El45%delsholandesoscomparteixenexperièn-ciesiimatgesperInternetdurantidesprésdelesvacances. Un 93% afirma endur-se smartpho-nesitablets.

•Tendènciaalarecercad’ofertes“lastminute”perInternet.

•Lesactivitatsa lanaturasón latipologiadeva-cancesmésbuscadaal’estranger,excepteal’es-tatespanyol,queencaraésel“soliplatja”.

•Elsproductesmésvenutssónsenderisme,ciclo-turismeimultiactivitats.


•El2013Espanyavarebre2,6milionsdeturistesholandesos, un 2,2% més que el 2012. AquestmercatéselcinquèemissorinternacionalperaEspanya.

•Ladestinacióespanyolamésvisitadapelsholan-desosésCatalunya.

•Deles26,2milionsdepernoctacionsaEspanyael2013,un60%vaserenallotjamentnohoteler.

•ACatalunyal’allotjamentseleccionatesconcen-traencàmpings(20%)ienapartamentsicasesdelloguer(16)%.

•ElturistaholandèsfaunaestadaaCatalunyade8,6nitsiunadespesamitjanaperturistade747€(dadesdel’AgènciaCatalanadeTurisme).

•ElsholandesosarribenaCatalunyamajoritària-mentenavió(50%),tot iqueun33%hofaencotxeiun15%enautocar.

•L’estatespanyolestàmoltperdarreradeFrançacomadestinaciódeturismedenaturaivacancesactives.Segonsdadesdel’any2006,aproxima-damentun20%delsquetrienaquestamodali-tatdevacancesescullenFrançainomésentreun3iun5%,l’estatespanyol.


•Holandaté20parcsnacionalsprotegits.

•Amésd’espaisprotegits,caldestacariniciativescom la New Dutch Water Line http://www.ho-


199


llandsewaterlinie.nl/, que amb 135 quilòmetresde recorregut circular al voltant d’Amsterdam iUtrechtpermetconèixeraquestalíniadedefen-saamb45fortificacionsapeuoenbicicleta.

•AHolandahihaunaxarxade31.000kmd’itine-raris senyalitzats per cicloturisme sota un ma-teixensgestor(Fietsplatform).


•Escalculaquehiha300.000personesfederadesa lesduesprincipalsentitatsvinculadesalsen-derisme: la NederlandesWandelsport Band i laWandelsportorganitzatieNederland.

•Anivelldecicloturisme,escalculaquehihauns32.000 federats entre les dues principals en-titats: Dutch Fietsberaad i Stichting LandelijkFietsplatform.

•Elsclubsifederacionsesportivestenenunpaperdestacatenl’organitzaciódevacances.

•AHolanda,l’úsdelabicicletaestàmoltestès,un84%delapoblaciótébicicletaiun50%fasorti-desdediaperoci.

•El73%delesvacancesquefanelsholandesosenbicicletasónde2a8dies.

• Anualment el cicloturisme representa més de450milionsd’eurosdenegoci(201milionsd’eu-ros en vacances domèstiques i 251 milions enviatgesforadelpaís).

• Entre les motivacions per repetir destí, segonsl’enquesta Eurobaròmetre 2014 destaca ambun 56% les característiques naturals (paisatge,clima,etc.)seguitdelaqualitatdel’allotjament,ambun38%,il’interèshistòricicultural,31%.


Entre les institucions relacionades amb el turismedenaturadestaquen:

La Nederlandse Wandelsport Bond www.nwb-wandelen.nl és l’organització més im-portant vinculada al senderisme d’Holanda icomptaamb60.000membres.

LaWandelsport Organisatie Nederlandwww.knblo.nléslafusiódeduesentitatsvinculadesalsenderisme(2004)ipassaaserlaRealAs-sociació Holandesa per a la Educació Físicacomptant amb prop de 600 organitzacionsafiliades.


200


El Stichting Landelijk Fitsplatform www.fietsplatform.nlgestionaunaxarxadecaminsrurals(4.500km)peralapràcticadelciclisme.Téequipde150voluntarisques’encarreguende mantenir la senyalització i els camins, amésdecol·laborarambdiferentsentitatsior-ganitzacions.

La Fietsersbond www.fietsersbond.nl és laUnióCiclistaambmésde35.000membres i150 agrupacions locals. S’orienta al manteni-mentderutesciclistesilaseguretatdelsprac-ticantsd’aquestamodalitat.


L’Associació d’Agències de Viatge i Touroperadorsholandesa (ANVR) – www.anvr.nl és l’entitat queagrupalamajorpartd’operadorsdelpaís.Fundadael 1966 ha anat incrementant el seu pes, conver-tint-seenunlobbydecaraalaindustriaienunse-gelldequalitatdecaraalsclients.

Els holandesos són un referent en el compromísamb les pràctiques de turisme sostenible. MoltsdelsoperadorsestanadheritsaTravelifewww.trave-life.info,GlobalCodeofEthicsforTourismdelaOMThttp://ethics.unwto.org/en/content/globalcode-ethics-tourismoGreenSeatwww.greenseat.nl




201




Revistaonline AndersReizen www.andersreizen.nl Revistadeviatgesalternatius.SecciódeTTOO.

Webexperiencial AvontuurlijkeReizen www.avontuurlijkereizen.nl Portalwebambcercadordedestins

Revistaonline OpPad www.oppad.nl RevistadeviatgesactiudelgrupANWB

Revistaonline OutdoorMagazine www.outdoormagazine.nl Revistadeviatgesactius


202



•Al2010, l’agènciad’estadísticabelga(StatisticsBelgium) ja indicavaqueelsbelguesutilitzavenhabitualmentInternetperalessevesvacances.Un45%haviareservatpaquetsonline,un36%allotjament, un 37% activitats i un 26% bitlletsd’avió.

• Els belgues tenen cinc períodes de vacances:juliol-setembre,tardor,Nadal,carnestoltesiset-manasanta.

•Comamotivacionsprincipalsperalviatgesdelsbelgues, segons dades de l’enquesta Eurobarò-metre2014,apareixen:

-Soliplatja52%

-Natura41%

-Cultura36%

•Perun38%delsbelgues,lesopcionsdecomptarambactivitatsculturalseneldestídevacancesésunfactorimportantentriarladestinació.

• L’enquesta Eurobaròmetre 2014 (referida a va-cancesdel2013)assenyalaqueun65%delsen-trevistatshaviafetvacancesdeentre4i13nitsconsecutivesforadecasaiun25%demésde13nits.

BÈLGICA

ABèlgica,el58%delapoblacióviualaregióflamenca,el32%alavalonaiel10%alaregiódeBrussel·les,ambunaltgraudeconcentraciódelapoblacióen

nuclisurbans.ABèlgicahiha3llengüesoficials(flamenc,francèsialemany).

Ciutatsméshabitadesdelpaís

Brussel·les 445.063

Anvers 493.517

Gantt 247.486

Charleroi 203.464

Lieja 194.715

Bruges 116.885


203



•Espanyaéseltercerpaísmésvisitatpelsbelgues.

•CatalunyaéslaComunitatAutònomamésvisita-daperaquestmercatdinsEspanya.

• El 2013 més de 500.000 belgues la van visitarambunaestadamitjade9nitsiunadespesami-tjanade799€perturista.

•Al’horadetriarCatalunyacomadestinació,elsbelguesnoesdiferencienmassadelsseusveïnsholandesos i ho fan bàsicament pel sol i platja(62%).

• Els belgues utilitzen majoritàriament Internet(69%)peracercarinformació.

•ElsbelguesesdesplacenaCatalunyasobretotencotxepropi(44%)ienavió(38%).

• A l’hora de cercar allotjament, prefereixen elshotels (61%), seguit del lloguer d’apartaments(20%)idelcàmping(16%).


• Bèlgica compta amb el Hoge Kempen NationalPark www.rlkm.be/en/hogekempen/general/,unaàreaprotegidaqueocupadesdelmarç2006unes57.000hectàreesalaprovínciadeLimburg.

•S’hacreatlafigurade“Paisatgesregionals”www.regionalelandschappen.be, on s’han identificat12espaisapreservaripromoure.


•Pelsbelguesl’entornnaturalielpaisatgesónele-mentsimportantsenl’elecciódeldestídevacan-ces.

• Segons dades de l’enquesta Eurobaròmetre2014, aquests elements són el principal motiuper repetir destí, seguit de la qualitat de l’allot-jament.

• Els viatges d’aventura estan creixent en els úl-tims 5 anys degut a l’interès per experiènciesúniques.


204



Una entitat destacada a Bèlgica és Aktivia www.aktivia.be, la federació esportiva queuneix a 200 clubs de senderisme de la regiódeFlandesiquerealitzamésde1.000activi-tatsl’anyambpropd’unmiliódeparticipants.

La Vlaamse Wandel-en Omnisportfederatie(VWO)–www.vwofederatie.beésunafedera-cióesportivaperaexcursionistesiciclistesdeFlandes. Compta amb més de 10.000 mem-bres.

La Federació de Senderisme Flamenca, laVlaamse Wandel Federatie(VWF)–www.vwf.be representa a més de 17.000 senderistes is’organitza a partir de 75 grups locals. Editaunarevistatrimestral.


Elmercatdecomercialitzaciódeturismed’aventuraestàmoltfragmentatentreungrannombred’ope-radorspetitsespecialitzats.Moltsd’ellsestanimpli-catsenaspectesdesostenibilitat.




205




Revistaonline ABM www.abm.fr Revistadeviatgesd’aventura

CercadorTO FunAdventure www.funadventure.be CercadordeAAVViTTOOEuropeusilocals

Revistaonline GEO www.geo.fr Revistamensualdeturismed’aventura

Revistaonlin Grande www.grande.be Revistamensualdeviatges,secciód’aventura

Revistaonline GrandsReportages www.niveales.com/grandep.html

Revistaonlinesobreturismed’aventura

Revistaonline Meridian www.meridiantravel.nl Revistaonlinesobreturismed’aventura

Revistaonline Reizen www.reizen.nl Revistaonlinemensualambsecciódeturismed’aven-tura

Revistaonline TravelMagazine www.travel-magazine.be Revistadeviatgessetmanal.FaunreportanualsobrelaindústriaturísticaaBèlgicaiLuxemburg

Revistaonline TrekMagazine www.trekmag.com Revistamensualsobreviatgesdetrekking

Webexperiencial Webwijzer www.wegwijver.be Forum,revistadeviatges,blogsicercadord’operadors

ANÀLISI DE PRODUCTEDEL RIPOLLÈS3.4


207


Analitzar els productes turístics que actualments’estan oferint al Ripollès, tant per part del pro-piterritori, ielseuteixitempresarial,comperpartd’operadors turístics, ens proporciona una based’informació que ens permetrà identificar com escomporten els mercats preferents, la tipologia deproducte més adient a les seves característiques inecessitats, quins canals de comercialització sónelsmésadequatsicoms’hauriend’enfocarlesac-cionsdepromoció.

Enprimer llocanalitzemelsproductesques’estanoferint a través de la web www.elripolles.com, pelquefaalturismefamiliarial’excursionisme,jaquesónelsprincipalsperfilsdelademandaactualielsquetenenméspotencialdecreixementenrelacióalturismedenatura,actiuid’ecoturisme.

Estudiarem la localització de les activitats turísti-quesdelRipollès,pervisualitzarlasevadistribucióa la comarca. Això permetrà millorar les sinergiesamb les diferents marques i gestors del territori,identificarsingularitats, imillorarelposicionamentdelesdiferentslíniesdeproducte.

D’altra banda, analitzem operadors turístics i pro-ductes que es comercialitzen del Ripollès en els

mercats preferents, fent especial atenció a la sevaestructura,característiquesdelproducte,perfildelclientienfocamentpelquefaalacomercialització.

Finalmentenscentraremen lacomercialitzaciódeproductes turístics del Ripollès a través dels nouscanalsdedistribucióturística,quehanevolucionatapartird’Interneti/oapartirdefórmulesbasadesenpreusmoltbaixos,comlescentralsdereserves,lescaixes-regals o les vendes flash (ofertes puntuals).Analitzem aquestes fórmules de comercialitzaciójaquesónmodelsenplenaexpansióiquegenerenmoltacontrovèrsia.Totiaixòsónunrecursdemàr-queting,malgratquecomacanaldevendalasevarendibilitatperalesempresesésdiscutible.

Enaquestscapítolensaproximaremalasitua-cióactualdelRipollèspelquefaalasevaofertaturísticaonlineatravésdela web de promoció turística comarcal www.elripolles.com, ensaproparemalestendències,lesmotivacions,lespreferències quant a destinacions i la tipologiad’estades,mitjançantl’anàlisiiestudi dels ope-radors turísticsdelsprincipalsmercatsdelade-mandadeturismeactiu,denaturaiecoturisme.Iperúltimveuremlapresènciadelacomarcaenels nous canals de distribució turística.

3.4 / Introducció


208


Les propostes deTurisme Familiar i ExcursionismedelRipollès,queespresentenalapàginawebwww.elripolles.coms’hananalitzatambl’objectiuprincipald’identificarlespossibilitatsdepromocióicomercia-litzaciód’aquestespropostesatravésdelesplatafor-mesonlineiofflinedereferènciaaCatalunya.

Ambaquestpropòsits’hanfetunsquadresdelocalit-zació,queenspermetenvisualitzarladistribuciódelesactivitatsturístiquesalacomarcasegonsperfildemercat.

3.4.1 / Identificació dels productes que s’ofereixen al www.ripollès.com

TURISME FAMILIAR VALL DE CAMPRODONVALLTER

VALL DE RIBESVALL DE NÚRIA

BAIX RIPOLLÈS TOTAL

Anemaferuntomb(senderisme) 7 6 5 18

Calça’tlesbótes(senderisme) 8 7 9 24

Passejadesambcavallsiponis(activitatsguiades) 3 2 3 8

Petitespedalades(cicloturisme) 5 5

Elcremallera(activitats) 1 1

Parcd’animals(activitats) 1 1

Rutesambcarruatge(activitatsguiades) 3 3

Descobreixlahistòria 1 5 6

Descobreixlanatura 5 5

Viul’aventura 3 1 1 5

Visitesguiadesambpetits 1 9 10

Multiactivitatalesestacionsd’esquí 3 2 5

TOTAL 30 19 42 91


209


LesfamíliestrobenalRipollèsunampliventalld’ac-tivitatsqueomplenlacomarcadepropostesrelacio-nadesambelturismeactiu,lanaturailahistoria.

L’orografia del territori fa que el major nombre depropostespergaudirenfamíliaeslocalitzinalBaixRipollèsidisminueixinennombreamesuraqueaug-mental’altitudcapalaValldeNúriaiVallter.Aques-tescaracterístiquessóntambélacausaper laquealgunesdelesactivitatsesconcentrinenunesàrees

concretes,comésenelcasdelespassejadesambcarruatgeoelcicloturisme.

Destacaelnombredepropostesdesenderisme,quees diferencien entre passejades curtes, aptes perfer-seambnensmoltpetitsqueencaranocaminen,ilesrutesfamiliars,ambnensquesolencaminarunmàximde3h.Tambédestaquenlespropostesaca-valliencarruatge,ilesvisitesguiades,queenlasevamajoriatenenuncairehistòricicultural.

EXCURSIONISME VALL DE CAMPRODONVALLTER

VALL DE RIBESVALL DE NÚRIA

BAIX RIPOLLÈS TOTAL

Itinerànnia 7 7 6 20

SendersGR 2 3 5

Excursionsd’altamuntanya 3 3

Raquetes 2 3 5

Esquímuntanya 2 2 4

ElsBastions 1 1

RefugisdelTorb 1 1

ElCamí 1 1 1 3

RutadelTer 1 1

Refugisdemuntanya 2 3 2 7

Guiatgesdemuntanya 4 5 2 11

Centresexcursionistes 3 2 5

Altresrutes 3 3 5 11

TOTAL 27 34 16 77


210


Enelcasdel’excursionisme,elRipollèstambéofe-reix un ampli ventall de propostes adreçades a unpúblicquebuscaactivitatsdemajorintensitatfísicaenindretsdemuntanya.

ÉsalaValldeRibesilaValldeNúria,juntamentambVallter,onesconcentraelmajornombredepropos-tesd’excursionisme,alserindretsambunaorogra-fia idòniapera lapràctica d’activitats,com lesex-cursions d’alta muntanya, les raquetes de neu, lestravesses, o l’esquí de muntanya, amb una ofertad’estacionsd’esquíiempresesdeguiatgedequali-tat.

Caldestacarlesinfraestructuresturístiquesadreça-desalpublicexcursionista iesportiu,amb laxarxade senders Itinerànnia i els refugis de muntanya,aixícoml’ofertadetravessesorganitzadesiserveisdeguiatge,queestrobenpertotalacomarcaifandelRipollèsunterritoriidealambpotencialdeposi-cionar-secomunadestinaciódereferènciaperalspracticantsdeturismeactiuiesportiu.


211


Anàlisi de la promoció online de les propostes turístiques del Ripollès

Les propostes turístiques del Ripollès es presen-ten a l’usuari web classificades per temàtiques i/osegments de mercat dins l’apartat general “Quèvolsfer?”.Enaquest,lesfamíliesielsexcursionistestrobenfàcilmentunespaiadreçatafacilitarlasevacerca d’activitats turístiques segons necessitats ihàbits.

Tant en l’apartat “Turisme familiar” com “Excur-sionisme”, les propostes es troben agrupades ensubapartats atenent a unes variables que les defi-neixen.

EnelcasdelTurismeFamiliar, lesactivitatsespre-senten en dos subapartats, “Mou-te en família” i“MultiactivitatalesEstacionsdeMuntanya”,12sub-grups i 91 fitxes de propostes turístiques. La loca-lització,eltipusd’activitat,latemàticailaidoneïtatsegonsl’edatdelsnenssónelsvalorsutilitzatsperaconseguirlaclassificació.

En el cas de l’Excursionisme, les 77 propostes tu-rístiques es presenten en 13 subgrups i en la sevamajoria el format final és també fitxa tècnica. Les

variablesquefanpossible laclassificaciósónprin-cipalment la categorització dels senders i rutes, ladisciplinaesportivautilitzadaperferlesrutesilaim-plicaciód’organitzacionsesportives.

En qualsevol cas, cada apartat i subapartat es ca-racteritzaperunpetit textexplicatiu,quefacilitaal’usuariwebidentificarelcontingut,iunafotografia,que en el cas de les propostes de turisme familiars’acompanyaambiconaanimada.Enlespropostesd’excursionismeeltextcontétambérecomanacionspergaudirambseguretatpreservantl’entorn.

Pel que fa a les fitxes de les propostes turístiques,el seu format i contingut varia segons el públic aquis’adrecen,famíliesoexcursionistes,jaquetantla informació com el format necessari per satisferles seves necessitats són molt diferents. Tot i aixíenambdósformatstrobemunapartatcompartit, imoltencertadament,“persiushemdeconvèncer”,que permet destacar els valors diferenciadors decadaproposta.


212


Adaptació de les fitxes del Ripollès per accedir a les principals eines de promoció i comercialitza-ció de Catalunya

Amb l’objectiudepossibilitar lapromoció icomer-cialitzaciódelespropostesdeTurismefamiliariex-cursionisme del Ripollès a través de les principalsplataformesonlineiofflinedeCatalunya,hemana-litzat la manera en què aquestes plataformes pre-sentenal’usuariweblespropostesturístiques.

Enaquestsentits’hanidentificat4plataformesprin-cipalsquerepresentenquatreformesdepromociódiferents.Sónlanovawebdecomercialitzacióturís-tica promoguda per l’Agencia Catalana deTurismewww.catalunya.com,lawebdel’empresad’interme-diació turística Let’s bonus www.lestbonus.com, lawebde larevistadeviatgesDescobrirwww.desco-brir.catielscatàlegsprofessionalsquealgunesdes-tinacions posen a disposició dels professionals delsector(esfaservircomamodeleldelacomarcadelPallarsJussà).

Cal però diferenciar les eines de comercialització(catalunya.com i letsbonus.com) de les eines depromoció (descobrir i catàleg professional) ja que

tanteltipusdepropostescomlamaneradefer-lesaccessiblesalclientfinalvarien.

Enelcasdeleseinesdecomercialitzacióesposaadisposiciódelclientactivitatsoproductesturísticsamb una logística d’empresa al darrera que com-portaunpreu.Enelcasdeleseinesdepromocióesposaadisposiciódelclientinformaciód’activitatsipropostesdetottipus,hihagionolalogísticad’unaempresa,siguinonodepagament,iescomplemen-ta amb altres informacions que permeten promo-cionarelterritorienelseuconjunt.

Una vegada analitzada la informació que lescitadesplataformesfanservirpercomercialit-zaripromocionarlesactivitats,s’identifiquenunscampsquenoescontemplena lesfitxesdelRipollèsiquesónelssegüents:


213


EINESDECOMERCIALITZACIÓONLINE

www.catalunya.com

Enaquestcas,nomésescomparteixamblesfitxesdelRipollèseltítolilabreudescripció.Ésperaquestaraóqueacontinuaciós’especifiquentotselscampsdelesfitxesutilitzadespercatalunya.compercomercialitzarproducteturístic.

Títolcomercialdelservei Màxim50caràctersambespais

Breudescripciócomercial Màxim100caràctersambespais

Descripciócomercialdetallada Màxim800caràctersambespais.Descriureenquèconsisteixelserveiiquinsser-veisestaninclososenelpreu(Elpreuinclou...),puntdetrobada/sortida,idiomes,etc.Encasd’allotjamentsindicaramés:categoria,règimaplicable,tipusd’habitació.

Localització Indicarelmunicipiilamarcaturística(Barcelona,CostaBarcelona,CostaBrava,CostaDaurada,Terresdel’Ebre,TerresdeLleida,CatalunyaCentral,Pirineus,Vald’Aran)onesrealitzaprincipalmentelservei.

Tipusdeproducte(només1opció)

Indicartipusdeproducte:Cultura,Esportiu,Familiar,Gastronomia,Golf,Nàutic,Enoturisme,Neu,Rural,Soliplatja,Turismeactiu–Natura,Wellness–Salutibenestar

Calendarifuncionamentdelservei/Horaris

Indicarlesdatesdetancament/oberturadelservei.Indicarhorarisoberturaestablimentobéhorarisdelservei.Encasdevisitesguiades,indicarhorarissegonselsidiomesdelavisita.

Data/Horalímit Indicarhorai/odialímitdecompradelbitllet(ex.48habansdelasortidadelbus)obescanvidelvoucher(ex.Bescanviar1abansdeltancamentdelmuseu)

Notificacióvenda Indicarsicalconfirmar/notificarlavendad’algunamanera(confirmaciópertelèfon,permail).

Preudevendaalpúblic(PVP)

VendaoficinesdeturismeDGT+Madridiplataformaonline:Indicartotselspreus(peroficinesdeturismeionline):adult,infantil(edats),gratuïtats,descomptes,bonusperquantitat,etc.)


214


ComissióACT 15%sobreelPVP

Idiomes Indicaridiomesdelservei(audioguies,explicacionspanells,visites,etc.)

Materialalliurar Indicarsicallliurarmaterialjuntambeltiquet/voucher.Encasafirmatiu,indicarquin.

Aprovisionamentproducte/servei

Indicarprocedimentpersol·licitarfulletonsinformatius,personadecontacte(nom,telèfonimail)idies/tempsnecessarisperrebre’l.L’ACTnoassumeixelcostdetransportdelmaterialalmagatzem.

Accessibilitat Indicacionssobrepersonesambmobilitatreduïda(cadiraderodes,audició,visió,etc.),al·lèrgies(gluten,etc.)ialtres(problemescardiovasculars,etc.)

Condicionsdecancel·lació Indicarvalidesadelvoucher/bitlleticondicionsdecancel·laciódelserveiperpartdel’empresa(datamàxima,despeses?)

Incidències/Preguntesmésfreqüents

Indicarcontacteperresoluciód’incidències(nom,telèfonimailcontacte)Indicaraquellespreguntesoincidènciesmésfreqüentsidonarrespostesqueajudinalsvenedorsarespondredavantelclient.

Altres Indicaraltresconsideracionssobreelproducte/serveiquecregueuconvenientsquesàpigaelpersonaldelesoficinesdeturisme.

www.letsbonus.com

Mapa Mapatopogràficambl’itinerariielspuntsd’interès.EnelcasdelRipollèsnoméss’inclouelmapaenlesfitxesdel’excursionisme.

Onmenjar Restaurantsadientsperubicacióiperfildelmercatalquals’adreçalapropostaturística.

Ondormir Restaurantsadientsperubicacióiperfildelmercatalquals’adreçalapropostaturística.


215


EINESDEPROMOCIÓONLINEIOFFLINE

www.descobrir.cat

Dossier professional

Mapa Mapatopogràficambl’itinerariielspuntsd’interès.EnelcasdelRipollèsnoméss’inclouelmapaenlesfitxesdel’excursionisme.

Onmenjar Restaurantsadientsperubicacióiperfildelmercatalquals’adreçalapropostaturística.

Ondormir Restaurantsadientsperubicacióiperfildelmercatalquals’adreçalapropostaturística.

Paraulesclau Paraulesquedefineixenràpidamentlapropostaturística.Ex.paisatgeinatura,cultura,ecoturisme,passejada,tradició…

Èpocadel’any Èpocaotemporadaenlaqueéspossiblerealitzarl’activitatEx.apropiatpertotl’any,totselsdissabtesd’estiu,demaigasetembre…

Puntdesortida Puntexactedesortida(siestractadeunaruta)

Autoguiat Sihihaeinesd’autoguiatgeperferlesrutes,enllaçsiexisteixaladescarre-guesd’aquesteseines.Ex.tracks,roadbooks...


216


Unaaltrainformaciódebaseimportantperconèixerquina és la situació de la comercialització de pro-ductesturísticsdelRipollèsatravésd’intermediaris,haestatidentificarquinsestanjapresentsenlapro-gramaciód’algunsoperadorsturísticsdereferènciaanivelleuropeu.

De cada operador identificat interessa conèixer laseva estructura, filosofia i estratègia empresariali els sistemes de promoció i comercialització. Nopodemoblidarquesovintestractad’agènciesmoltprofessionalitzadesiambunagrancapacitatd’inno-vaciómalgratlasevaestructurapetita,laqualcosaelshapermèsmantenir-seicréixerenunmercattanglobal.

Defet,talcoms’indicatambéenunestudisobreelcicloturismeaFrançarealitzatpelMinisterideTuris-medelpaísveí,“l’anàlisidelsproductesquepropo-senelsoperadorsésunindicadorclaudequinessónles tendències generals del mercat i permet apro-par-sealesmotivacionsdelaclientela”.Pertant,totiqueespuguiafirmarquelademandacanalitzadaatravésd’operadorsdenínxolsiguisovintminoritària,lessevesmotivacionsipautesdeconsumpodenserrepresentatiusdelconjunt.

Aixímateix,laformaenquèesdissenyenicomuni-quenelsproductessónunaguiadegranenlacon-figuració d’ofertes atractives per aquests mercats.Per aquest motiu, s’ha analitzat el contingut d’al-guns dels productes que aquests operadors turís-ticsposenenelmercat(tipusdepúblicalquèvanadreçat, allotjament que utilitzen, preu de venda,etc.), i que es desenvolupen al Ripollès, però am-pliant amb d’altres, que podrien servir de guia perfer-nedesimilars.

DCB Turisme i Desenvolupament Local en el mo-mentdeferaquestestudicomptaambmésde500referènciesdetouroperadorsiagènciesdeviatgesque programen sortides de descoberta, ecoturis-me,turismedenaturaiactiu,cultura,gastronomia,etc.Ipertant,activitatsquepodrienincloure’senelconceptede“turismerelacionatamblanatura”moltadientamblescaracterístiquesdelazonadelRipo-llès.

3.4.2. Presència de productes de la zona en els programes dels operadors turístics


217


Elsresultatsobtinguts,pelquefaaproductespro-gramats a la comarca del Ripollès, i el seu entorn,s’han extret a partir de l’anàlisi de 388 operadors turístics de 6 països europeus, que són l’EstatEspanyol,França,RegneUnit,Alemanya,Holanda iBèlgica.

D’aquests388operadors,en42 agènciess’hatro-batproductequeesrealitzaenterritoridelRipollèsiqueintegrapartdelasevaofertaturística.Encon-crets’hanidentificat50 productes turísticsqueac-tualmentpromocionenl’ofertaturísticadelRipollèsenelsprincipalsmercatseuropeus.

PAÍSOperadors analitzats

Operadors seleccionats amb pro-

ducte a la zona

Productes identificats

Tipologia de productes

EstatEspanyol 110 11 14

7Cicloturisme2Ecoturisme2Senderisme

1Excursionisme1Turismeeqüestre1Itinerarisencotxe

França 58 8 108Senderisme

1Ciclismedecarretera1Itinerarisenautocar

RegneUnit 76 8 95Senderisme3Cicloturisme

1Turismeeqüestre

Bèlgica 22 1 1 1Cicloturisme

Alemanya 68 7 8

4Senderisme1Cicloturisme

2Itinerarisencotxe1Itinerarienautocar

Holanda 54 7 8

4Cicloturisme2Senderisme

1Itinerarienautocar1Itinerarientren

TOTAL 27 34 16 77


218


Nom agència Tipus de producte Web

Cicloturisme

CicloturismeCiclismedecarretera

BTTSenderisme

www.cicloturisme.com

CyclecatalanCicloturismeSenderisme

www.cyclecatalan.com

ExodeCicloturisme

ViatgesInternacionalswww.exode.es

Hike&Bike

SenderismeCicloturisme

BTTCiclismedecarretera

Marxanòrdica

www.hikeandbike.cat

Horse&Nature Turismeeqüestre www.horseandnature.com

Naturbike

CicloturismeSenderismeGastronomia

Fotografia

www.naturbike.com

ReservasHoteles(ReceptiudelgrupCostaBravaCentreHotels)

EcoturismeSenderisme

TrekkingViatgesInternacionals

http://ca.reservashoteles.net

TarannaSenderismeCicloturismeEnoturisme

www.taranna.com

Terradiversions

CicloturismeBTT

SenderismeTurismeActiu

Ciclismedecarretera

www.terradiversions.com

ESTAT ESPANYOL: 11 agències / 14 productes


219


TotallySpain

ItinerarisencotxeEnoturisme

GastronomiaSenderisme

www.totallyspain.com

Trek&RideSenderismeCicloturisme

Turismeeqüestrewww.trekandridebarcelona.com


AllibertSenderisme

Trekkingwww.allibert-trekking.com

ARTSETVIEvoyagesculturelsItinerarisenautocar

temàticaculturalwww.artsetvie.com

CapRandoTurismeeqüestre


www.caprando.com

DSO Ciclismedecarretera www.dso-sports.com

FranceRandonnéeSenderismeCicloturisme

Turismeeqüestrewww.france-randonnee.fr

GrandAngle

SenderismeCicloturismeEsquidefons

Raquetesdeneu

www.grandangle.fr

LaBalaguèreSenderismeCicloturisme

Raquetesdeneuwww.labalaguere.com

RandonadesSenderisme

Raquetesdeneuwww.randonades.com

FRANÇA: 8 agències / 10 productes


220



Exodus

CicloturismeSenderisme

TurismeActiuRaquetes

EsquidefonsFotografia

www.exodus.co.uk

ExploreSenderisme

TrekkingCicloturisme

www.explore.co.uk

IntheSaddle Turismeeqüestre www.inthesaddle.com

InntravelSenderismeCicloturismeTurismerural

www.inntravel.co.uk

OutbreakAdventureSenderisme

Trekkingwww.outbreak-adventure.com

PeregrineAdventuresSenderisme

TrekkingGastronomia

www.peregrineadventures.co.uk

SherpaWalkingHolidaysSenderismeCicloturisme

www.sherpa-walking-holidays.co.uk

Utracks

CicloturismeSenderisme

TrekkingRaquetesdeneu

Gastronomia

www.utracks.com

REGNE UNIT: 8 agències / 9 productes


221



AbanicoIndividuelReisenItinerarisencotxe

SenderismeRaquetes

www.abanico-reisen.de

FranceEcotours


RaquetesdeneuGastronomia

www.france-ecotours.com

GebecoLänderErlebenSenderismeCicloturismeGastronomia

www.gebeco.de

HeidekerReisenSenderisme

ViatgesperestudiantsItinerarisenautocar

www.heideker.de

Kultutours Itinerarisculturals www.drp-kulturtours.de

VueltaSenderismeCicloturisme

www.vuelta.de

WikingerReisenSenderisme

TrekkingCicloturisme

www.wikinger.de


BelgianBikingCicloturismeGastronomia

www.belgianbiking.be

ALEMANYA: 7 agències / 8 productes

BÈLGICA: 1 agències / 1 producte


222



CrossRoadsItinerarisenautocarViatgesperajoves

www.crossroadsvakanties.nl

Cycletours Cicloturisme www.cycletours.nl

WaldelwaaierSenderisme

Estadesencàmpingswww.walderwaaier.nl

EigenWijzeReizenCicloturismeSenderisme

www.eigenwijzereizen.nl

GlobalCyclist Cicloturisme www.globalcyclist.com

OlivaTravelWandelreizen Senderisme www.oliviatravel.cnl

Treinreswinkel Itinerarisentren www.treinreiswinkel.nl

HOLANDA: 7 agències / 8 productes


223


Totinoconsiderar-secomarepresentatives,jaqueel pes d’aquestes agències en el conjunt de la de-mandadeturismealRipollèsésminoritària,lainfor-macióqueespresentaacontinuaciópotserunbonguióperestructurarproductessimilarsenelterrito-riiconèixerpreusorientatiusdevenda.

Dels 50 productes turístics oferts pels operadorsquel’inclouenelRipollèsdinslasevaprogramació,analitzemels30mésrepresentatius.Aquestopera-dorshanestattriatstenintencompte:

•Ladiversitatd’activitatsrelacionadesamblana-tura.

•Larepresentativitatdels6mercatsmés impor-tantsanivelldeturismeemissoreuropeu.

•L’atractivitat,viatgescompletsioriginals.

•Agènciesambunbagatgeprofessionalrepresen-tatiu.

Elselementsobjected’anàlisisón:

1. La presentació general dels productes dins lawebdelsoperadors.

2.Paraulesclau

3.L’imatgegràficaenlapromociódelsproductesdinslaweb.

4.Eltipusdeviatge(guiatoautoguiat).

5.Elnombredenits.

6.Elperfildeclientalquals’adrecenelsproductes.

7.Lescaracterístiquesdelsallotjamentsintegratsenelproducte.

8.Elrègimalimentari.

9.Laitinerànciadelsprogrames.

10.Latemporadaenlaquèesportaatermeelviat-ge.

11.Lacontinuïtatamblaques’ofereixelviatgeeneltemps

12.Elmitjàdetransport(siesta inclòsenelpro-ducteono).

13.Elsproductesiactivitatsassociades


224


AGÈNCIA DESCRIPCIÓ TIPUSVIATGE NITS TIPUSCLIENTS TIPUSALLOTJAMENT

ESPANYA

HorseandNature RutesPastors ambguia 7 adults Hotelcat.mitjana

TarannàClubdeViajes DescobreixelstresorsnaturalsdelRipollès.Ecoturisme ambguia 1 famílies Allotjamentrural

TarannàClubdeViajes ViatjaalRipollès.Ambfamília.MasVilamitja(Ecoturisme/turismerural)

senseguia 2 famílies Allotjamentrural

TerraDiversions DelPirineualMar(Cicloturisme) senseguia 6 adults Hotelcat.mitjana

TotallySpain Pirineusespanyols-DeNavarraaCatalunya(Touringambcotxepropi/lloguer)

senseguia 6 adults Noinclòsenelpreu

Trek&RideBarcelona DesdelsPirineusfinsalmar(Cicloturisme) senseguia 6 adults Hotelcat.mitjana

FRANÇA

Allibert RutapelmassísdelCanigó ambguia 6 adults Refugi/alberg

Artsetvievoyagesculturels SenderismeaCatalunya ambguia 7 famílies Hotelcat.mitjana

CapRando PastorsdelsPirineusespanyols.Rutacavall ambguia 7 adults Hotelcat.mitjana

DSO Rutaentremarimuntanya(Ciclisme) ambguia 6 adults Hotelcat.mitjana

FranceRandonnée NaturalesaiSpaalaCerdanya ambguia 6 adults Hotelcat.mitjana

GrandAngle DelsPirineusalamar senseguia 6 adults Hotelcat.mitjana

LaBalaguère SenderismeirelaxacióaVernet,alspeusdelCanigó ambguia 6 adults Hotelcat.mitjana

REGNE UNIT

Exodus DelPirineufinsalMediterrani.Cicloturisme senseguia 7 adults* Hotelcat.mitjana

Explore! DelPirineualMediterrani,autoguiat senseguia 7 adults Noindica

Inthesaddle Espanya,aventuradelsPirineus ambguia 7 adults* Allotjamentrural

Inntravel DelPirineucatalà,unracóvergedelsPirineusespanyols senseguia 7 adults Hotelcat.mitjana

Inntravel ElsPirineuscatalans senseguia 7 adults Hotelcat.mitjana

Sherpa MuntanyesalMediterrani.Senderisme senseguia 7 adults Hotelcat.mitjana

Utracks CicloturismeperCatalunya:DesdelsPirineusfinsalMedi-terrani

senseguia 8 adults Hotelcat.mitjana

Elsoperadorsiproductesanalitzatssón:


225


AGÈNCIA DESCRIPCIÓ TIPUSVIATGE NITS TIPUSCLIENTS TIPUSALLOTJAMENT

ALEMANYA

AbanicoIndividuelReisen ElPirineuCatalà:LaValldeCamprodón senseguia 4 adults Hotelcat.mitjana

GebecoLänderErleben Pirineus:monestirsicastellsfinsalpicmésalt(Senderis-me)

ambguia 7 adults Hotelcat.mitjana

Kulturtours PatrimoniCulturaldeCatalunya(Touringambpropicotxe) senseguia 10 adults Hotelcat4i5*

Vuelta PirineuiCostaBrava:MuntanyesimaralNorddeCatalun-ya

senseguia 5 adults Hotelcat.mitjana

WikingerReisen DesdelsPirineusfinsalMediterrani(Senderisme) senseguia 6 adults* Hotelcat.mitjana

HOLANDA

CrossRoads NaturaiCultura(Touringambautocar) ambguia 11 joves Càmping

Cycletours CiclismeaEspanya,Catalunya senseguia 14 adults Càmping

GlobalCyclist Espanya:ElsPirineusalaMediterrània(Cicloturisme) senseguia 6 adults Hotelcat.mitjana

Wandelwaaier Pirineucatalà,senderismepelsrefugisdemuntanyaicasesdecamp(Senderisme)

ambguia 14 adults Refugi/alberg

BÈLGICA

BelgianBiking RutapelsPirineusdeCatalunya(Cicloturisme) senseguia 7 adults Hotelcat.mitjana

adults*:productesadreçatsprincipalmentaadultsperòambopcióaviatjarenfamília


226


Analitzantlapresentaciódelsproductesdinsdeleswebs dels operadors, apreciem una tendència cla-ra a presentar les propostes mitjançant una imat-gegràfica,queidentificaelterritorioelsprincipalselements patrimonials, i una descripció dels prin-cipals valors que caracteritzen el producte com aexperiència turística(productetangible) idelsser-veisqueincorpora,aixícomdelseupreu.Enalgunscasosesdiferencienels“higlights”oelementsmésdestacablesdelproducteil’experiència.

Associadaaaquestaintroducció,ienlamajoriadecasosenunaltreplanaolink,s’especifical’itineraridetallat.Enmésdelameitatdelsproductesanalit-zats també es proporcionen més fotografies, prin-cipalmentrelativesalpaisatgeielselementspatri-monials.

Algunsoperadorsrequereixenal’usuarienviarunasol·licitudperobtenirtotalainformació,peròésuncasminoritari,lamajorpartpermetenal’usuariwebvisualitzartotalainformació.

Pel que fa a la facilitat per fer la reserva online, lameitat de les agències ho incorporen dins la web.Tanmateixnomésunespoquesintegrenelsistemadepagamentenlínia.

1.PRESENTACIÓGENERALDELSPRODUCTESDINSLAWEBDELSOPERADORS


227


Lesparaulesclaupermetenidentificatquinssónelselementsqueelsoperadorsposenenvalorperfermésatractiuelproductealsseusclients.

EnelcasdelRipollèselselementsquelidonenvalorafegitalproducteiques’utilitzencomafactordife-renciadorsónladiversitatpaisatgísticaielpatrimonihistòricprincipalment.Dels30productesanalitzats26destaquenelpaisatgei21elpatrimoni.Seguida-ments’aprecial’històriaen16delscasosalhoraquelaculturailescaracterístiquesdel’allotjamentsónelementsd’atraccióen13casosrespectivament.

Tambés’utilitzencomelementsd’atracció,totiquede manera minoritària, la organització d’activitatsper famílies, l’utilització de trens com a mitjà detransport, labotànicadelterritori, l’ornitologiaielsesportsd’aventura.

Finalmentcaldestacarlaintegracióde“documenta-ció”comaparaulaclau.Aquestelementesrefereixalvalorque,enaquestcasunoperador,atorgaaladocumentació de viatge que proporciona als seusclients. Aquesta és rellevant ja que es tracta d’unproducteitinerantonlafacilitatdel’autoguiatgeésunfactorclau.

2.PARAULESCLAU

PARAULES CLAU

Paisatge 26

Cultura 13

Documentació 1

Patrimonihistòric 21

Gastronomia 6

Allotjament 13

Història 16

Ornitologia 1

Tren 2

Botànica 2

Esportsd’aventura 1

Activitatsperafamílies 4


228


Lesimatgesgràfiquesqueapareixenalesplaneswebper promocionar els productes turístics analitzats,posenenvaloriconesoelementsrepresentatiusdelpaisatgeidelselementsdelpatrimoniculturaldelazonaqueesvisita.Elsrecursoslligatsalagastrono-miaialanaturatambéhisónmoltpresents.

Elcasdel’empresaInntravelésunclarexempledecomlesimatgespermetenvisualitzarlesexperièn-cies.Aquestaempresa,queésunreferentenlapre-sentació de productes de descoberta del territori,afegeixmoltesfotografiesdelsàpatsqueesfanenruta, i que integren producte local, ja que un valordiferencialdelessevesruteséselcomponentgas-tronòmicielcultural.

En general s’ha trobat que els operadors utilitzenmésfotografiesdepaisatgeirecursosculturalsquedelapròpiaactivitatqueproposenfer(senderisme,cicloturisme o cavalls) i pocs mostren els allotja-mentsenelsquèesfal’estada.

3.IMATGE


229


Lespropostesanalitzadesestandissenyadesmajo-ritàriamentperserrealitzadesdeformaautoguiada,totiqueladiferènciarespectealespropostesguia-desnoésgairesignificativa.

És el cas de 18 dels 30 productes analitzats, elsqualsdestaquenleseinesd’autoguiatgecommapesde ruta i roadbooks, com a element diferenciadordelproducte.

Laresta,12sónproductesguiats,pergrupsnombro-sosqueesdesplacenenautocarobépetitsgrupsdesenderisme,onelguiaaportaelvalorafegitdeinter-pretartantelselementsnaturalscomculturalsdelterritori.Enelcasdelesrutesdeturismeeqüestresemprehihaunguiaacompanyant,quiaméss’en-carregadecondicionarelscavallsigarantirlasevacomoditat.

Perpaïsoss’haidentificatqueHolandaofereixamb-duesmodalitatsperigual,Françacomercialitzamésproductes amb guia que sense. A l’estat espanyolhihaeldobledeproductesidentificatssenseguiainomésalRegneUnitelnombredeproductessenseguiaésmoltsuperioraldeproductesambguia.

Les ofertes guiades s’adrecen a grups reduïts quearribencomamàxima16persones ionelguia téunafunciódenexed’unióentreelgrupielterritoriamésdel rold’acompanyament.Enalguncassóngrupsgransdefinsa40persones,queesdesplacenenautocar.

TIPUS DE VIATGE

Ambguia 12

Individualsenseguia 18

TOTAL 30

4.TIPUSDEVIATGE


230


Dels productes analitzats, el més freqüent corres-pon a una durada aproximada d’una setmana. Simirem en detall les propostes trobades, aquestesestan formades majoritàriament per viatges de 6 i7nitsdedurada(10i11propostesrespectivament)superantenmésdelameitatalarestadeproductestrobats(21productesde30).

Els viatges de menys duració corresponen princi-palmentaoperadorsespanyolsivanadreçatsafa-míliesqueviatgenambnenselcapdesetmanaoagrupsreduïtsperferunaexcursióguiadad’undia.

Cal destacar els productes de més d’una setmanadeduració,enconcrets’hantrobat5propostes,queprincipalmentcorresponenaviatgesitinerants(queconnecten diferents comarques o països) o viat-ges de touring (en cotxe propi principalment) perdescobrir diferents indrets del Pirineu Català. Dels5casostrobats3corresponenalmercatholandes,probablement pels seus hàbits de consum turístic(touringambcotxe),1alemany(tambécorresponaunviatgedetouringambcotxe)i1anglès(enaquestcasestractad’unviatgedecicloturisme).

5.NOMBREDENITS

NOMBRE NITS

1nit 1

2nits 1

4nits 1

5nits 1

6nits 10

7nits 11

8nits 1

10nits 1

Mésde10nits 3

TOTAL 30


231


Lamajorpartdeproductesidentificatsvanadreçatsaunpúblicadultqueviatjasensefills,entotals’hanidentificat 23 propostes de viatge pensades per aclientsadults.Totiaixò,lamajoriapermetincloureoviatjarambnens,adaptantelviatge, isempreenproductes autoguiats. S’han detectat 3 productesquevanadreçatsindistintamentaadultsifamílies.

Per altra banda cal destacar 3 productes especial-mentdissenyatsperviatjarenfamília,dosd’ellses-panyolsiunfrancès,iunviatgeperagrupsdejoves,enfocatagaudirdelanaturailaculturadelterritori,iofertperl’operadorCrossRoads.

Els hotels triats per configurar aquests productessónprincipalmentdecategoriamitjana.Sónl’opcióescollidaen20dels30productesenquèhihaallot-jamentincorporatiquesónlamajoria.

Perpaïsos,elsoperadorsfrancesostrienhotelsdecategoria mitjana en 6 de les 7 rutes analitzades,excepte en una de les propostes“Ruta pel massísdelCanigó”queperlescaracterístiquesdelterritorinomésespotdormirenrefugis/albergs.Aquestésun dels pocs casos de producte que s’ha analitzattotinodesenvolupar-sealRipollès,perlaproximitatilessimilitudsenlescaracterístiquesdel’entorn.

Els establiments de turisme rural només són em-pratsperoperadorsespanyols(2dels3productesidentificades) i anglesos (1 ruta). Tot i això sovintenladescripciónoquedaclarsil’allotjamentésunhotelrural(ques’hainclòscomahoteldecategoriamitjana)ounacasadeturismerural.

Elshotelsdecategoriasuperiorsónpresentsenru-tesd’operadorsalemanys.Delsproductesanalitzatsperaquestsmercat1utilitzaallotjamentsde4*i5*ivanadreçatsaunpúblicqueviatjaalseuaireiambunamotivacióprincipalmentcultural.

6.TIPUSDECLIENT 7.TIPUSD’ALLOTJAMENTPRINCIPAL

TIPUS DE CLIENTS

Adults 23

Adultsmajoritàriament 3

Grupsdejoves 1

Viatgesambnens 3

TOTAL 30


232


Cal destacar que els productes on el càmping ésl’opciód’allotjamentescollidavanadreçatsalmer-catholandes,und’ellsésperjovesil’altreperadultsqueviatgenenbicicleta.

Lamitjapensió,juntamentamballotjamentiesmor-zar,sónlesopcionstriadesenlamajoriadelesrutesanalitzades(9i10casosrespectivament).

La segona opció més treballada és la que inclounomés l’esmorzar en el preu, i corresponen a pro-ductes autoguiats i majoritàriament de cicloturis-me, ja que permet al client fer els àpats segons elseuritmedepedalada.

La pensió completa és la fórmula més comú delsproductesd’operadorsfrancesos(4de7propostes),trobem2viatgesd’operadorsanglesosi1espanyolque incorporen aquest règim alimentari als seusproductes(l’àpatdemigdiacorresponenmoltsca-sosapicnic).

ALLOTJAMENT

Altstanding4i5* 1

Mitjana 20

Rural 3

Càmping 2

Refugi/alberg 2

Noindica 1

Noinclòs 1

TOTAL 29

RÈGIM ALIMENTARI

Mitjapensió 9

Esmorzar 9

Pensiócompleta 7

Selfcatering* 2

Noindica 3

TOTAL 30

Selfcatering:enapartamentsocasesruralsdelloguer

8.RÈGIMALIMENTARI


233


Enaquestcas identifiquemsielsclientssegueixenunaruta itinerant ipertantpernoctenendiferentspoblacions. El resultat és clarament d’una tendèn-ciacapa lesrutes itinerantsonespernoctaenunmínimde3poblacionsdiferents.

Pel que fa als productes no itinerants dels opera-dors, es a dir, que pernocten en un mateix allotja-mentduranttotal’estada,calcitarqueenelcases-panyolsónpropostesd’undiaodecapdesetmanaienelcasdelsestrangers,mercatfrancèsialemany,fanservirunafórmuladeviatged’entre4i6nitsrea-litzantexcursionsradials.

Segonselsresultatsobtinguts,espotafirmarqueelsproductesdeturismedenatura,actiuid’ecoturismees porten a terme principalment d’abril a octubre,finsitotalsmesosd’estiuonl’activitatfísicaesportaatermeenunambientd’altestemperatures.

Enelsmesosdenovembre,desembre,gener,febrerimarç,l’ofertaésmésreduïdaperònodesapareix.

ITINERÀNCIA

1Establiment 5

2Establiments 1

3omésestabliments 24

TOTAL 30

9.ITINERÀNCIA 10.LATEMPORADAENQUÈESPORTAATERMEELVIATGE

MESOS DE PROGRAMACIÓ

Gener 4

Febrer 4

Març 8

Abril 13

Maig 19

Juny 21

Juliol 21

Agost 18

Setembre 21

Octubre 17

Novembre 9

Desembre 4


234


L’estudi d’aquesta variable ens permet saber siaquests productes de turisme actiu, de natura id’ecoturisme són efímers (es programen en unasolaocasió)osónpartd’unaprogramacióestable.Elsresultatsobtingutsenspermetenafirmarqueenlamajoriadecasosestractad’unaofertadeviatgescontinuadaeneltemps.

Els operadors estrangers promocionen els viatgesambseualRipollèsambunaperiodicitatmínimade4mesos,totiqueelméshabitualésqueforminpartd’una programació de més de 6 mesos, i per tantunaprogramacióestable.

Enaquestcass’haanalitzatelmitjàdetransportuti-litzatpelsdesplaçamentdesdelllocd’origenfinsal’inicidelaruta.Enlamajorpartdelscasos(24dels30)elproductequeesvencorresponúnicamentals“serveisdeterra”oendestí.Ésadir,elsclientsesdesplacenambelsseuspropismitjans.

Per la resta, destaca el fet que hi ha dos viatges,d’operadorsfrancès iholandes,quesónproductesoneltrenéselmitjàdetransportprincipalnonomésenelstrajectesorigen/destíperòtambécomamitjàdetransportalllargdelaruta.Enambdóscasoseltrenésundelsatractiusqueescombinaambactivi-tatsdesenderismeirelaxació.

CONTINUÏTAT

1mes 1

2-3mesos 6

4-6mesos 9

+de6 10

sensedata 3

TOTAL 29

TRANSPORT

Autocar 1

Avió 3

Tren 2

Sense 24

TOTAL 30

11.LACONTINUÏTATAMBLAQUES’OFEREIXELVIATGEENELTEMPS

12.TRANSPORT


235


Malgrattenirtotselsproductesunavinculacióamblanatura,s’hanbuscataquellsquedoninrespostatam-béaaltresinteressosdelsvisitantsipertant,sovintescomplementendiferentsactivitatsalllargdelviatge.

ElprincipalproducteidentificatalRipollèshaestatel cicloturisme, seguit del senderisme, quasi en lamateixaproporció(10i9respectivament).Aquestesactivitatssobresurten,imolt,delarestadetemàti-quescomladescoberta,elturismeeqüestre,elruraloelsitinerarisencotxe.

Caldestacarquesibédels30productesanalitzats9esfonamentenenelsenderisme,almuntanyismenomésesrefereixunproducte,malgratlescaracte-rístiquesdelterritori,idòniesperalapràcticad’acti-vitatsd’altamuntanya.

Quanparlemde“descoberta”ensreferimaviatgesencotxeoautocar(touring)ialtrestipologiesquenoescentrenúnicamentenlanaturaoelpatrimonisinóendescobrirdeformaglobalelsterritorisqueesvisiten.

En relació a les activitats associades també veiemuna gran desigualtat entre les activitats destacantpersobredetoteslesculturals.

Pertant,iamodedeconclusió,podemafirmarqueelsprincipalsproductesqueesvenenaEuropadelRipollèssónrutesdesenderismeicicloturismeambunfortcomponentcultural.

PRODUCTE PRINCIPAL

Cicloturisme 10

Senderisme 9

Descoberta 3

Turismeeqüestre 3

Ecoturisme 1

Turismerural 1

Itinerarisambcotxe 1

Trekking/muntanyisme 1

TOTAL 29

ACTIVITATS ASSOCIADES

Cultura 7

Wellness 2

Descoberta 2

Birdwatching 1

Cicloturisme 1

TOTAL 13

13.PRODUCTESIACTIVITATSASSOCIADES


236


OBSERVACIONS

Perladiferenciacióqueliatorguenalespropostes,ielpotencialquetécomavalorafegit,caldestacarelfetqueen2dels30productes,l’activitatdelpastorésl’elementd’atracciódelesrutes, is’incorporaalseunom,coméselcasde“RutesPastors iPastu-res”o“PastorsdelsPirineusEspanyols”.Enambdóscasoselproducteprincipalésl’equitacióil’elementdiferenciadorlavidadelpastor.

Tambéésnecessariposardemanifestnovamentelpotencialde lesdiferentsrutesdetrenexistentsalterritoriialsvoltants,unrecursmoltatractiuperunsectordelademandaiquenoestàgaireexplotat.

Caldestacarespecialmentelcasdel’operadorHo-landès Treinreiswinkel. El seu no ha estat un delsproductes seleccionats per l’anàlisi, però l’esmen-temperl’originalitatdel’itinerariqueofereix.L’ope-rador proposa un itinerari pels Pirineus, aprofitantelsrecorregutsde3trens“singulars”:elTrainJaune,elcremalleradeNúria ieltrende laRhune,alPaísBascFrancès.

Peròelfetmésdestacatésque11dels30productessónrutesqueconnectenelsPirineusambelmar, ide fet, és aquesta combinació l’element d’atracciódelproducte.En lamajoriadelscasoseldesplaça-mententrelesmuntanyesilaMediterràniaesrealit-zaenbicicletatotiques’hantrobatunparelldepro-postesdesenderismeialgunaencotxede lloguer.L’existènciadelesViesVerdesdelFerroielCarbóiladelCarriletjuguenunpapermoltimportantenladinàmicad’aquestsproductesis’evidenciaquesóngransdinamitzadorsturísticsdelazona.

Finalmentcaldestacarelcaràctervertebradorentrediverseszonesd’algunesdelesrutes,queconnec-tenelRipollèsambaltrespartsdelPirineuespanyol

Lesparaules“clau”queesfanservirenelsnomsdelesrutesiqueactuencomaelementsd’atracciósónprincipalmentPirineu,Catalunya,culturairelaxació,amésdelesquejahemmencionatcomPastorsodelsPirineusalmar/Mediterrània.


237


Comjas’hacomentatenapartatsanteriors,Internetilesnovestecnologiesdelainformacióicomunica-ció(TIC)prenenprotagonismeitendeixenaserelsprincipalsmitjansderecercad’informacióturística,sobretotperlesgeneracionsmésjoves.

Perentendreelpaperdelsnouscanalsdedistribu-cióturísticaenlapromociódelesdestinacions,calidentificarlesfórmulesdevendaquehansorgitenels darrers anys i que estan prenent força com aconseqüènciade l’evoluciótecnològica isocialques’estaproduint.

Es tracta de fórmules de comercialització turísticabasadesenlavendaonlineiinspiradesenlesnovescaracterístiquessocials.Fruitd’aquestarealitatsor-geixenwebscomperexemplelesd’ofertesd’últimahora(persatisferlanecessitatdelleureabaixcost),elspacksregals(perdonarrespostaa la incertesainherentalferunregal)oleswebscol·laborativesoP2P(quesegueixenunafilosofiadeconsumbasatenl’intercanviilasostenibilitat).

Enalgunscasos,comleswebscol·laborativesoP2P,aquests canals generen controvèrsia i entren enconflicteambelsmitjanstradicionalsqueelsveuen

com una competència deslleial que vulneren la le-galitat.Tanmateixaquestesviescomptenambunapopularitatcreixentipertantleshemdeconsiderarcomunanovatendènciaenlarecercaicontractaciódevacances.

Enaquestapartatprimeranalitzemlapresèn-ciadeproducteturísticdelRipollèsenleswebscorporativesdelacomarca,mitjanspromocio-nalsméstradicionalsqueelsanteriormentes-mentats, però que tenen un rol important enlarecercad’informacióturísticaperalsusua-ris.Enunsegonapartatdiferenciemelsnouscanals de distribució i analitzem la presènciadelsproductesdelRipollèsenwebsdevendesflash, packs regals i webs experiencials, con-siderant la importància que estan adquirintrecentment.

3.4.3. Presència del Ripollès en els canals de distribució turística


238


Acontinuaciódetallemleswebscorporativesdelacomarca que s’han analitzat en la recerca de pro-ducteturísticdelRipollès.Enaquestcas, icomhohem fet en el cas dels operadors considerem pro-ducte l’ofertaestructuradad’activitatsamb,comamínim,allotjament.

WEBS CORPORATIVESLeswebscorporativessónaquellesgestionadesperorganismespúblicsopúblic-privatsquetenencoma objectiu promocionar un producte, una infraes-tructuraounterritorideterminat.DeixantdebandalawebcorporativadeturismealRipollès,alaqueesdedica un anàlisi propi, hem tingut en compte lesprincipalswebscorporativesquecontribueixenalapromociódelacomarca.

www.vallter2000.orgwww.viesverdes.catwww.rutadelter.comwww.itinerannia.net

En les webs corporatives analitzades s’ha trobatproducte turístic als portals de lesViesVerdes i alportald’Itinerànnia.

Enelcasdelesviesverdes,elproductequeespro-mocionaestàestructuratenbasealarutadelFerroielCarbóisotalamarcaBedandBike.Aquestano-menclaturaesrefereixalsallotjamentsirestaurantsqueestanubicatsal llargde laviaverda iquehanadaptat la seva oferta a les característiques de lademandadecicloturisme,conformanttotplegatunproducteespecialitzat.

PelquefaaItinerànnia,elproductequeespromo-ciona està estructurat en base a rutes temàtiquesformadesapartirdelaxarxadesendersielsserveisturísticsques’haninvolucratenelprojecte.Esposaal’abastdelpúblicunproducteespecialitzatensen-derisme amb un preu determinat que inclou, en lamajoriadecasos(4dels5trobats),elsallotjamentsalllargdelaruta.TanmateixenundelscasoselpreuinclouelcremalleraméseldinarielforfetalaValldeNúria.

PRESÈNCIADELSPRODUCTESDELRIPOLLÈSENWEBSCORPORATIVES


239


A continuació fem una petita explicació dels nouscanalsdedistribucióturísticaonlinequemésforçaestanprenentidetallemleswebsques’hananalit-zatenlarecercadeproductedelRipollès.

VENDES FLASHEsdenominavendaflashaquellmodeldevendadeproducteturísticbasatenlacomercialitzaciód’ofer-tes d’última hora. La situació econòmica actual,marcada per una recessió econòmica generalitza-da, es tradueix en la reducció dels fluxos turístics,fetquehafacilitatl’apariciód’aquesttipusdevendaque ha evolucionat notablement. El fet de ser pro-ductesqueesposenalavendaambpocaantelació,respectealadatad’execució,iaunpreud’oferta,faque el mercat turístic que utilitza aquest canal dedistribuciósiguimajoritàriamentelnacional.L’avan-tatgepelsproveïdorsdeserveisturísticsésquepo-denposaralavendalesplacesqueaúltimahoranos’hanreservatiqueprobablementelshiseriamoltdifícildecomercialitzarambelsseusrecursos.

www.ohferton.comwww.buscounchollo.comwww.privalia.comwww.groupalia.com

www.atrapalo.com/hallazgoswww.offerum.comwww.es.letsbonus.com

PACKS REGALSParlemdepacksregalsalafórmuladevendadepro-ductes enfocada al regal d’experiències. En aquestcas, el consumidor adquireix per un preu únic unconjunt de propostes turístiques entre les quals eldestinataridelregalpodràescollirunproducteperaserconsumitperunaoduespersones.Espresentacomunaalternativaderegalqueestàevolucionantamb força degut a la heterogeneïtat dels consu-midors i laflexibilitatqueofereixunproductecomaquest,oneldestinataripotescollirentreunnom-bremoltelevatdepropostesturístiques,ipertant,l’èxit del regal esta quasi garantit. L’avantatge perels proveïdors de serveis és que exposen els seusproductesenun“aparador”accessibleaunnombrecadavegadaméselevatdeconsumidors.

www.atrapalo.comwww.dakotabox.eswww.lavidaesbella.eswww.planb.es

PRESÈNCIADELSPRODUCTESDELRIPOLLÈSENCANALSDEDISTRIBUCIÓONLINE


240


WEBS “EXPERIENCIALS”Les webs“experiencials” són canals de distribucióque posen a disposició dels consumidors la possi-bilitat de conèixer un destí a través d’activitats or-ganitzades i realitzades per empreses locals. Lamàxima d’aquests intermediaris és la comercialit-zació“d’experièncieslocals”,lapromociódeldesen-volupamenteconòmiclocal,l’intercanviculturalilarelació amb persones no sempre professionals delsectorturístic.Estractadeladistribuciódeproduc-tesúnics,diferents,originals.

Dinsaquestconceptepodemdiferenciarlamodali-tatqueesconeixambelnomdeP2P.Estractadewebs on la fórmula és l’intercanvi de serveis o bél’oferta “d’experiències locals” no professionalitza-desacanvid’unpreuméseconòmic.Algunsexem-plessónleswebsonelturistapotsoparencasad’unlocal,elcoachsurfing,etc.

www.es.trip4real.comwww.plenia.com.eswww.getyourguide.eswww.grayline.comwww.toursift.com


241


Totes aquestes fórmules de comercialització ofe-reixen l’avantatge a les empreses proveïdores deserveis turístics de posar els seus productes al’abastd’unnombremoltelevatdeconsumidorspo-tencials,totiquelarendibilitatd’aquestapromociónoésgaireelevada.

EnelcasdelesVendesFlashielsPacksRegalsl’ele-mentpreuésespecialmentdeterminant.Elbaixcostd’adquisicióéspossiblejaqueelsproveïdorsdeser-veisturísticshandeposara lavendaelsseuspro-ductesreduintentreun10%iun20%elseumargede benefici. Aquest marge es redueix encara méspelfetd’haverderecompensaral’intermediariambunacomissiópervendaquetambéoscil·laentreun10%iun20%més.Aquestfetposademanifest lapocarendibilitatd’aquestscanalsperòqueperaltrabandasónunspotentsinstrumentsdemàrquetingquearribenaunpúblicmoltelevat.

Opinions molt diverses – en contra:•Banalització•Nul·larendibilitat•Noesfidelitzaelclient•Elclients’adaptaalarebaixa•Potperjudicarlareputaciódel’establiment

www.hosteltur.com/113800_ventas-flash-vs-venta-directaven-tas-flash-venta-directa.html

Opinions molt diverses – a favor:•Einapublicitàriadebaixcost.•Facilitatd’arribaraunmercatgeogràficde-terminat/segmentatmoltampli.• Varietat de productes i preus. No és sols“lowcost”•Einapervendreproductesquenoespodenvendred’altramanera

www.hosteltur.com/113800_ventas-flash-vs-venta-directaven-tas-flash-venta-directa.html


242


ÉsperaquestúltimargumentquetenimencomptelapresènciadelespropostesturístiquesdelRipollèsenaquestsnouscanalsdedistribucióturística.

Leswebsanalitzadess’estructurenpertemàtiques:cultura,relaxació,gastronomia,aventura,experièn-cies…sónalgunesdelesclassificacions.Elsproduc-tesdelRipollèss’hanbuscatenelsapartatsNatura,ExperiènciesiAventura.

Larecercas’harealitzatdurantelsmesosdemarçiabrildel2014i intentaserunamostrarepresentativa de la presència del Ripollèsen aquests canals. Cal però tenir en comptequeestractademitjansmoltdinàmics,onlesofertesipropostesdeviatgecanviencontínua-ment,comhofantambéenalgunscasos lesmateixesempreses.

EnelcasdelesVendesFlash,s’hatrobat1produc-te,ambseualRipollès,dinsl’apartat“Experiència”de Lets Bonus. En aquest cas és una experiènciaromànticaaunhoteldeRibesdeFreserambsoparinclòs.

EnelcasdelsPacksRegals,s’hatrobatproductea3deles6websanalitzades:

•Enelcasdewww.atrapalo.comlesofertess’hantrobat dins les classificacions“Esquí” i“Aventu-ra”.Concretamenthanestat2productesencadacas.Aquestsesbasenen2rutesderaquetesdeneu, l’estaciód’esquíVallter2000iunaactivitatdebarranquismeaRibesdeFreser.

•Enelcasdewww.lavidaesbella.esestractad’unarutaen4x4perRibesdeFreserqueespromocio-nasotalaclassificació“Aventura”.

• www.planb.es posa a disposició dels clients unproducteanomenatescapadarústicaquepotsertrobatdinsl’apartat“Experiències”.

En les Webs experiencials el component local ésl’elementdereferència.Enmoltsdelscasos,ladinà-micaesbasaenelP2Pipertantsónactivitatspocprofessionalitzades que realitzen particulars, ja si-guiperextreureuncomplementeconòmicobépergaudird’unintercanvicultural.


243


Enelsectorsónmoltselsdetractorsd’aquestaacti-vitatimoltselsquel’accepteni/oinclúsreclamenlasevaregulació.

Enelcasdeleswebsexperiencialsnos’hantrobatproductesdelRipollès.

OBSERVACIONS

El nivell de presència de productes del Ripollès enelsnouscanalsdedistribucióturísticaésescaigenel moment de l’anàlisi.Aquesta baixa presència espotatribuiralapossiblemancadeconeixementdelsectorsobreelsbeneficisanivellpromocionalquehiaportenobéperlapocarendibilitatqueaquestesvendesgeneren.

Noobstantaixònos’hauriendedescartaraquestscanalsdinslesestratègiesdepromociódelsproduc-tesdelRipollèsalformarpartd’unnouestildecom-praqueestàadquirintrellevància.Tambécalconsi-derarelgranpoderdeposicionamentquetenenenelscercadorsilatendènciaalseuaugmenttantenvolumdewebscomenlasevatipologia.

EnaquestsentitésinteressanttenirencomptequeaFrançajaescomencenaespecialitzarenproduc-tesdenaturaiecoturismecoméselcasdeNaturaBoxuncanaldecaixesregals.

Els productes que s’han trobat en el moment del’anàlisi són principalment activitats relacionadesamblaneu,ambpredominidelesraquetes,ileses-tadesenallotjaments.Elsargumentsdevendasónprincipalmentelpaisatge,lanatura,elrelaxilagas-tronomia.


245

4 / DAFO

•Qualitat idiversitatderecursosturístics(cultu-rals,naturals,agroalimentaris,etnològics,...)

•Identificació de la comarca com una zona dequalitat paisatgística i singular, que manté lasevaautenticitat.

•Reconeixement d’alguns dels recursos patri-monialsdelacomarca:MonestirdeRipoll,SantJoandelesAbadesses,...

•Climatologia més benigna que altres zones demuntanyasituadesacotesmésaltes,elquèper-metrealitzaractivitatsduranttotl’any.

•Existènciadeproductesturísticsconsolidats

•Posicionamentdemarquesterritorialsprincipal-mentenmercatsdeproximitat:ValldeCampro-don,ValldeNúria,ValldeRibes,TerradeComtesiAbats,...

•Interès del sector privat per iniciatives de pa-quetització, promoció conjunta i comercialitza-cióques’hanemprèsdesdeTerradeComtesiAbats.

•Aposta de Ferrocarrils de la Generalitat en elmanteniment dels centres turístics de Vall deNúriaiVallter2000.

•Gastronomia i producció agroalimentària dequalitaticonsolidada.

Existència de col·lectius de cuina implicats encampanyesdepromociógastronòmica.

•Aulad’Hosteleria.

•Tradició d’una bona part del sector, especial-mentelvinculatal’allotjamentirestauració,verselturismetradicionalideproximitat.

•Existència d’una xarxa extensa de itineraris apeu,enBTT,percicloturisme,associadaamar-ques consolidades (Itinerànnia, Vies Verdes, ..)quepermetencrearproductestemàtics.

•CentredeTecnificacióEsportiva

•Experiènciadetreballarenxarxaambaltreste-rritorisiiniciativesmoltdinàmiques:Itinerànnia,ViesVerdes, Ruta delTer, País d´Art i d´HistòriaTransfrontererdelesVallsCatalanesTecidelTer,...

4.1 / PUNTS FORTS


246

4 / DAFO

•L’atractiudeltrenturísticdelaValldeNúria.

•Lamilloraenlaxarxadecarreteres,sobretotdesdeBarcelonaatravésdelaC-17.

•Accessibilitatentren.


247

4 / DAFO

•El turisme actiu i de natura té uns índexs decreixementpersobredelamitjana.

•Oportunitat que representa la creació del futurParcNaturaldelesCapçaleresdelTeridelFre-sercomamarcadequalitat turística ielementdedinamització.

•Proximitat a altres Parcs Naturals com el de laGarrotxa, que són un referent en la cooperacióentre gestors, societat civil i sectors empresa-rials(especialmentturísticiagroramader)atra-vésdelaCartaEuropeadelTurismeSostenible.

•El caràcter transfronterer de la comarca li per-metaccedirafonseuropeusdecooperacióterri-torialtransfrontereraINTERREG.

•La creació d’una estructura de suport al teixitempresarial a partir de l’Àrea de Turisme delConsorciRipollèsDesenvolupament.

4.2 / OPORTUNITATS


248

4 / DAFO

•Dispersió d’esforços en les estratègies de pro-moció turística, especialment online. Les diver-sesplaneswebcorporativesnoestan interrela-cionades.

•Dificultats per treballar en xarxa entre les dife-rentszonesturístiquesdelacomarca:ValldeRi-bes,ValldeCamprodoniBaixRipollès.

•Mancad’unorganismedegestiócompacte,quegenerisinergiesdepromocióigestióturísticaalacomarca.

•DèficitsenposicionamentdelacomarcadavantelsterritorislimítrofsialtresmarquesrellevantsdelsPirineus.

•Manca d’un pla de màrketing que analitzi ade-quadamentsl’equaciódevalordeproducte,ges-tió,comercialitzacióicomunicació.

•Unapartdelteixitempresarialnocreuenlamar-caturísticaRipollèsienalgunscasos,laconside-raunaamenaçaad’altresconsolidades.

•Reticències de part del sector turístic de RibesdeFreserenverselsgestorsdeValldeNúria.

•Falta d’implicació del sector empresarial en lesestratègiesdedinamitzacióturísticadelConsor-ci Ripollès Desenvolupament i en la cooperaciópúblic-privat.

•Manca de coordinació i difusió conjunta de lesactivitatsqueespodenferalacomarca.

•Manca de coneixement de les característiquesdelsmercatsinternacionalsidelsrequerimentsdelsvisitantsatretspelturismeactiuidenatura.

•Recessiódemogràficaalacomarcaienvellimentdelapoblació.

•Pèrduadepesdel’activitatagràriairamadera.

•Reticències d’una part de la societat civil i desectorseconòmicsalacreaciód’unparcnaturalalacomarca.

4.3 / DEBILITATS


249

4 / DAFO

•Mancad’inversióen laxarxad’infraestructures,especialmentlaferroviària,variantdeRipolldelacarreteraC-17itambéenlestelecomunicacionsenbandaampla.

•Canvi climàtic que redueix la competitivitat deles estacions d’esquí situades en cotes mésbaixes

•ImpactedeldesviamentdevehiclesalaCerdan-yapelsTúnelsdelCadí


250

4 / DAFO

•Dependènciadelsmercatsdeproximitatiober-turalentaalsmercatsinternacionals.

•Disminuciódelsfluxosturísticsdeproximitatde-gutalacrisieconòmica.

•Desenvolupamentturísticqueestantenintaltreszonesdemuntanya,especialmentenesquí:An-dorra,LaMolina-Masella,BaqueiraBeret.

•Costdemantenimentd’infraestructuresiequi-paments existents així com dels serveis asso-ciatsalagestiódelfuturParcielsseusprogra-mesd’úspúblic.

4.4 / AMENACES

CONCEPTE ESTRATÈGIC5


252


Ladiagnosidelasituacióturísticaensportaaalgu-nesconclusionsclau:

•L’atomitzacióorganitzativaiterritorial(valls,co-marca,etc.)delturismealRipollès

•Lamancad’uneixd’atractivitat iunclardèficitdeposicionamentenelcontextdecompetènciaturística

•Lesmancancesenpromocióturísticaqueesde-rivendelesconclusionsanteriors.

•Lasituaciód’estancamentproperaaldeclivicoma destinació turística (un declivi que també espalesaenaltresàmbitscomeldemogràfic, l’in-dustrial,etc.)

Ésevident,doncs,queesconstatalanecessitatdegenerarnousrevulsiusenaquestacomarca,quealnostre entendre han de començar per posar unsbonsfonamentsal’estructuraturística,iquepassenper:

• Definir nous objectius per al turisme de la co-marca.

•Definirunabaseorganitzativanova,méseficientisobretotméseficaç,queunifiquitoteslesinicia-tives turístiquesde lacomarca, iquesumi l’es-forçdelsorganismespúblicsambeldelsagentsprivats.

•Impulsarnovesformesdecomercialitzacióturís-tica,quealnostreentendrehandeserl’eixd’ac-tuacióenelspropersanys,per talde focalitzarelsesforçosal’obtencióderesultatsacurt,mitjàillargtermini.

5.1 / INTRODUCCIÓ


253


DEFINICIÓ DE LA COMARCA COM A DESTINACIÓ

Què és una destinació turística?Unaprimeradefi-nicióde“destinacióturística”és:unterritoriquege-neraunatractiuturísticiundeterminatfluxdevisi-tants.Unadestinacióturística,enaquestadefinicióambigua,potsertantunaciutat,unacomarca,unaregió,unpaís...

Ensinteressamés,però,unasegonadefinició:Des-tinació turística és un territori que s’organitza perser atractiu turísticament. Per tant, la definició delque és una destinació passa sobretot per les rela-cionsqueestableixenelsagentsturísticstanpúblicscomprivatspertaldeconfigurar-secomunterritoriturístics. Aquesta definició posa l’accent sobretotenelsaspectesorganitzatiusidepromocióicomer-cialització,inotantenelconceptede“marca”,quenormalmentsesuperposaaldedestinacióigeneraconsegüentmentconfusió.

És el Ripollès una destinació turística?Aramateix,seguintlesduesdefinicionsanteriors,elRipollèsnoés una destinació clara. Ara mateix és un territorionhistòricamenthanconviscutdiferentsiniciativescentradesenmicroterritoris:laValldeRibesilaVallde Camprodon principalment, i després el baix Ri-

pollèsque,totidisposard’elementspatrimonialsdeprimerordreiunaofertaturísticanomenyspreable,haestattradicionalmentunterritoriindustrial.

En qualsevol cas, podem afirmar categòricament,que l’estructura actual és inviable per diversesraons:

• Són territoris massa petits, amb atractius pun-tuals.Defet,elsturistesnoacotenlessevesacti-vitatsalsterritorisentantquesónmassapetitsi mancats de suficients atractius. Passen d’unavall a l’altra, indiferentment, i també gaudeixendelsatractiusdelescomarquesveïnesiofertesmés llunyanes (Girona, Costa Brava, Figueres,fins i tot Barcelona), en funció de la durada del’estada.

• Les limitacions pressupostàries aporten moltpoquespossibilitatsrealsdepromoció,especial-mentenunmomentenquèésmoltdifícil tirarendavantunapromocióeficientacausadel’ato-mitzaciódelsmitjanspromocionals(on line,offline,etc.).

• Es dóna,doncs, lasituacióqueenunacomarcade població molt minsa, hi acaba havent qua-


254


treocincnuclisorganitzatius,cadascunambunpressupostmolt limitat,quetreballenenterrito-ris summament petits, amb relativament pocsagents, i aconseguint uns resultats comercials ipromocionalsalnostreparertotalmentdeficients.

Per què és necessari que la comarca esdevingui destinació turística? Diversesraonsavalenaques-taproposta:

•Lasituacióproperaaldeclivi.Calunrevulsiuqueapropi la proposta turística d’aquest territori anouspúblics,especialmentalpúblicinternacio-nal.

• Eficiència. Tants organismes provoquen un re-dundànciad’esforços,ambelconsegüentsobre-cost. Una única organització turística hauria deserabansqueresméseficient.

•Eficàcia.Elsresultatsqueobtenen lesdiferentsaccionsempresespelsdiferentsorganismesdepromoció turística no obtenen resultats relle-vantsqueimpulsinelterritoridecididament.

• Coherència i lògica de mercat. Per coherènciaambelshàbitsdeconsum,ésevidentqueunes

destinacions tan petites no acaben satisfentrealment el públic. Per tant, caldria dotar-sed’una majora coherència en relació amb qui ésclauperal’èxitd’unadestinació:elpúblic.D’al-trabanda,noesconstatengransdiferènciesenproducte entre les valls, que podrien ser un ar-gument fort per defensar el sistema actual. Encanvi, lanecessitatdevisualitzarunaexperièn-cia diferencial en aquest territori continua sentunaclaramancançaquehauriadeconvertir-seenunaoportunitatperassolirunposicionamentmoltméscompetitiuenelmarcdelespropostesdelamarcaPirineus.

• Tendències actuals. Les tendències actuals delmercat fan convenient un canvi substancial enla promoció turística, molt més focalitzat a lacomercialització, a la presència on line, i a unmajordinamismeal’horadegenerarpropostesque millorin l’atractiu i visualitzin l’experiènciaturística d’un territori. L’adopció de noves tèc-niquescomercials ielsnoussistemestecnolò-gicsquerequereixen,faninviablesdestinacionsmoltpetites.Lacomarcaentesacomadestina-ciótindrialacapacitatd’abordaraquestssiste-mesinnovadors.


255


CONCRECIÓ D’UN NOU MODEL DE GESTIÓ TURÍSTICA DE LA DESTINACIÓ

Lesestratègiesqueesdesenvolupenenlapartsegüentd’aquestplaparteixendelquadrequepresentemacontinuació:

TURISME DEL RIPOLLÈS • QUADRE RESUM EIXOS BÀSICS NOVA POLÍTICA TURÍSTICA

Mercats

PACKSProgramacions

Motivacions

PÚBLICS PRODUCTE COMUNICACIÓCOMERCIALITZACIÓ

OFF LINE-Intermediació-Venda directa-Oficines

ON LINE-Plataforma-Venda canals online

RIPOLLÈS

POSICIONAMENT-Marques turístiques-Nova política de la destinació turística

RECURSOS-Natura (estacional)-Patrimoni cultural-Gastronomia

-Serveis-Activitats-Allotjament-Restauració

-Potenciar posicionament destinació-Promocionar productes-Reforçar plataforma


256


5.1.1 / RECURSOS

Sónlabasedel’atractiudeladestinacióturística.Isón,almateixtemps,elselementsqueajudenapo-sicionar una destinació pel seu atractiu. Els recur-sosnosónencaraunproducte,hoseranquansiguinconfigurats com un element consumible. Algunsrecursos,totiquenoacabarantenintpreudebes-canvi,contribuiranadefinirl’atractiudelazona(perexemple, lesmuntanyes).Algunsrecursosquefinsara no s’apreciaven amb valor de canvi, ho podenserenelfutur(perexempleelsbolets).

LacomarcadelRipollèsespotresumirentresgranslínies de recursos que poden arribar a configuraraquest territori com una destinació summamentatractiva:

• Recursos naturals. Alguns recursos naturals hancomençat el seu camí en la transformació com aproductes, per exemple en el cas d’Itinerània, olaRutadelFerro,percitar-nedos.Peròengeneralconstitueixen el principal atractiu de la comarca,queesvinculad’aquestamaneraestretamentaunamarcafortacoméslamarcaPirineus.

Laconversiódelpaisatgeenproducte,od’unafor-mamésconcreta,laconcreciód’activitatsdepaga-

mentenl’entornnatural,estrobaencaraenunafaseincipient.

La creació del nou parc natural de les Capçaleres,reblarà el clau de l’atractiu natural de la comarca,ajuntantperprimeravegadaenunconcepteúniclesduesvallsdeRibesideCamprodon,iamésconver-tint-se probablement en un enclavament de dinà-micatransfronterera,jaqueesconnectaràambelsespaisprotegitsfrancesos.

El nou parc natural de les Capçaleres serà un element diferencial de la comarca que re-forçarà l’atractiu natural d’aquesta amb un millor posicionament

• Patrimoni Històrico-artístic. Tot i que la comar-ca presenta diferents atractius històrics i culturals(perexemplelatradiciópreindustrialexemplificadaenlaFarga,comtambéla industrialconcretadaendiverses colònies industrials), és indiscutible queelprincipaleixpatrimonialestrobaenelRomànic,exemplificaten:


257


–ElsdosgransmonestirsdeRipoll(amblaporta-ladaqueesdemanaquesiguireconegudacomaPatrimonidelaHumanitat)iSantJoandelesAbadesses.Elsmonestirssituenaquestacomar-cacomlaplasmaciódelsorígensdelaCatalunyamedieval.

–Lesesglésiesromàniquesialtrespetitscenobisque teixeixen una mena de xarxa vinculada alsnuclishabitatsdesd’antic.

Monestirs i esglésies romàniques converteixen lacomarcadelRipollèsenundelsindretsmésinteres-sants de Catalunya per gaudir d’aquest estil artís-tic,peròtambésónl’exponentdelamateixaèpocafundacionaldeCatalunya,ambdospersonatgestanrellevantscoml’abatOliva iGuifréelPilósquevandeixarclaramentlasevaempremtaenaquestterri-tori.

El romànic és un element clau en la diferen-ciació de la comarca, i es planteja com una línia complementària a l’eix primordial que és la natura

•Gastronomia.Uneixcomplementari,ambgranpo-tencialenelfutur,passaperlagastronomia,tantpelque faa laproducció coma lacuinadeproductespropisdiferencials.Enaquestsentit, l’hostaleriadela comarca ha fet diversos intents de generar unacuinaambpersonalitat,totiquequedamoltafeinaperfer.

Detotamanera, lagastronomiahade jugarunpa-perfonamentalenladefiniciódelapersonalitatdeladestinació,iperaixòestraçatotaunalíniadetreballambdiferentsaccionsencaminadesadotardeper-sonalitatimillorarlaqualitatdel’ofertaderestaura-ciódelacomarca,aixícomaposarlesbasesperquèelsproductesjuguinunpaperactiuenladinamitza-cióturística,enlalíniadelaproduccióartesanaidequalitat.

La cuina del Ripollès ha de jugar un paper fo-namental en el futur, per tancar el cercle de l’atractivitat, amb una experiència satisfac-tòria també en l’àmbit gastronòmic


258


5.1.2 / POSICIONAMENT

Actualmentelsterritorisqueconformenlacomarcanogaudeixenunposicionamentclarenelmercattu-rístic.Hihadiversesraonsquehoexpliquen:

• La manca de necessitat de posicionar l’oferta, jaqueestractasobretotlesvallsdedestinacionstra-dicionals consolidades a les quals no ha calgut ferunareflexiósobrelasevaposicióenelmercat.

•L’atomitzaciódelterritorianivellorganitzatiunohapropiciatlaconstrucciód’unrelatsobreelterritori.

• En tot cas s’ha viscut excessivament de motorscomaralaValldeNúria.Enelmomentqueperexem-pleValldeNúriaesdotad’unadinàmicapròpia,tantanivellcomercialcompublicitari,larestadel’ofertaquedadescol·locada.

•AdiferènciadelRipollès, lescomarquesveïnessíquehanvetllatperconstruirun imaginaripropidel’oferta,ambmajoromenorencert.Elcasmésclard’aquestesforçestrobaalaGarrotxa,onlatemàti-cavolcànicas’haconstituïtcomelfilargumentaldetotal’ofertaturística.

La construcció d’un nou posicionament de l’ofertaturísticacomarcalpassaperdefinirunsargumentsforts, uns atributs potents, i treballar amb unitatd’accióiambcoherènciaalarecercad’unnouposi-cionamentquesuposiunrevulsiuperaladinàmicaturísticadelterritori.Sempretotimaginariturísticésconstruït:basatenrealitat,peròmodelatenfunciódels públics que prioritzem. Aquest aspecte fona-mentaldelanovadestinacióestàíntimamentacomespromocioni,enlalíniadecreariconsolidarunnoudiscursturísticquebusquiirecalquilesdiferències,queofereixiunaimatgedistintivaalterritori.

Un dels punts més conflictius serà buscar un sis-tema de denominació del territori que, conservantles tradicions de les valls, proposi una“imatge-pa-raigua”quelesaplegui.Aquestafitahadeserelre-sultatd’untreballencomú,participatiu,pertalqueningúsesentiexclòs.

La comarca ha de buscar i trobar elements distintius que millorin el posicionament tu-rístic del territori a partir d’una personalitat diferencial, singular


259


5.1.3 / PÚBLICS

Nohihaestudisseriosossobreprocedènciaimoti-vaciódelspúblicsactualsquevisitenelterritori(unadelesproposteséslacreaciód’unobservatoriturís-ticdelacomarca).TotiaixísemblaclarquelagranmajoriadelpúblicquevisitaelsterritorisdelRipo-llèséspúbliccatalà.Enaquestsentit,lanovaestruc-turaciódelapropostaturísticadelRipollèss’hadeplantejarelssegüentsreptes:

• Un millor coneixement dels públics que visitenactualmentlacomarca

•Lapotenciaciódelsmercatsinternacionals

•Lasegmentaciódepúblicspermotivacions

•Laintermediacióambagènciesicanalsprocliusavalorarlapropostadelacomarca

•IncentivarelRipollèscomunadestinaciómotiva-dora,quesapconstruirunrelatdel’experiènciaqueofereix.

Un millor coneixement dels públics actuals i la definició dels públics prioritaris de futur és clau de cara a planificar una estratègia comercial efectiva


260


5.1.4 / PRODUCTE

Entenemperproductel’estructuraciódelsrecursosiserveisenelementsconsumibles.Pertant,nototsels recursos són productes (per molt importantsque siguin els recursos), i cal distingir claramententrelleureiturismepertaldenoequivocar-nosenelplantejament.Així,perexemple,moltsmunicipisconfonenlageneraciód’activitatsal’estiuambpro-ductesturístics,quanenmoltscasossónactivitatsque s’ofereixen als propis conciutadans, o als pro-pietaris de segones residències. Una oferta turísti-cahadepretendresertractoradenouspúblics,nonomésacontentarelspúblicscaptiusotradicionals.Hadeserinnovadoraidiferencialperatreurenouspúblics.Hadedibuixarunaexperiènciadelterritori,perquèajudialposicionamentd’aquest.

Lesnovestendènciesenturismeensconfirmenqueavuilespersonesjanoesmouenper“estar”enunindret, per “veure” coses. Cada vegada més l’ele-mentmotivadord’unviatgeés“viureunaexperièn-cia”,icalqueaquestaexperiènciasiguisubstancial,transformadora,simésnosatisfactòria.

En aquest sentit, és fonamental la creació de pro-ductequecomportilaplasmaciódel’experiència.Enaquestsentit,lacreaciódepacksquesiguincompar-

tiblesperdiferentsestablimentsentornd’activitatssingularsésunaestratègiaperformalitzaraquestaexperiènciaiplasmar-laenproductesconsumibles.

Undelsreptesserà,enaquestsentit,lacreaciósis-temàticadeproductequereuneixilessegüentsca-racterístiques:

•Queresumeixiunapartdel’experiènciadelterritori

•Vinculata lesdiferentsmotivacionsqueaquestterritorisuscita

•Orientataunspúblicsqueabanshauríemd’ha-verprioritzat

•Icomercialitzabletantpelsmateixosagentsdelterritori,comperlesplataformescomercialitza-dores pròpies, o destinat a ser intermediat peragènciesocanalsenorigen.

La creació de productes s’ha d’orientar es-pecialment a definir l’experiència turística de la comarca: venem experiències singu-lars, com a base d’un posicionament nou


261


5.1.5 / COMERCIALITZACIÓ

És, entre tots, el gran repte que planteja aquestaproposta.Defet,éselgranreptedetoteslesdesti-nacions:superarlapromociótradicional,ipassaralacomercialitzaciódirectaointermediadadelspro-ductesd’unterritori.

En aquest sentit, proposem desfer el binomi PRO-MOCIÓ-COMERCIALITZACIÓ, i passar a entendrequepromocionaricomercialitzarformenpartdelamateixaestratègia.Peròaixònoméss’aconseguiràamb un equip preparat per a aquesta funció. Pertant,proposemqueenelfuturescontractiunaem-presaambexperiènciaenlagestiódedestinacionsturístiques, especialment en els àmbits de creaciódeproducteicomercialitzacióturística.

Seguintlatendènciaactuald’hàbitsdeconsumtu-rístic,ésclarquecalfonamentarl’estratègiadeco-mercialitzacióenunaplataformaon-line,quesiguielnuclidegestiódeladestinació,entesacomacentraldereservesmoderna,activa.Tambédesd’aquestaplataforma se serveixen productes a altres canalsd’intermediació,especialmentbookingsquevenenproductesturísticsenorigen.

Finalment,lafunciódecomercialitzacióhadeseguirtreballant en els canals off-line: la venda directa atravésdetotselscanals,especialmentalesoficinesdeturisme,ilavendaamajoristes(especialmentaoperadorsturísticsespecialitzatsinternacionals).

Aquesta funció nova en el panorama de la gestióturísticadeterritoriscomaraelRipollès,necessitademassacríticasuficientpersereficient.Enaquestsentit,ésfonamentalquehiparticipindecididamentelsagentsprivats,tantpelquefaalacreaciódepro-ductecomespecialmenten lacomercialització.Ésfonamentalaquíl’apostaperladimensiócomarcal,jaqueelsanticsterritoristurístics(lesvallsdeRibesiCamprodonielbaixRipollès,enaquestcasatravésdeTerradeComtes iAbats),sónmassapetitspersuportar l’operativa que comporta aquesta funció(quedescrivimtotseguiten l’estratègiadecomer-cialització).

Estructurar una estratègia comercial on line i off line és l’eix troncal del pla, i el gran repte que es pot plantejar la comarca per evolucio-nar cap a nous models de promoció turística


262


5.1.6 / COMUNICACIÓ I PROMOCIÓ

Éslafuncióclàssicadelapromocióturísticapúbli-ca,quenormalmentsecentraen l’impulsdecam-panyesdepublicitat, laproducciódefulletons,etc.Aquesta funció requereix d’un pressupost elevat,i ,comenl’aspecteanterior,éspreferiblequeafec-ti tota la comarca per fer inversions amb resultatseficaços.Concentrarelpressupostdecomunicacióhauriadepossibilitarferaccionsquetranscendeixinlacomarca iel territoriproper ipoder impactarendiferentspúblicsenorigen.

Una política de comunicació lligada a la promocióturísticahauriadecombinartresperspectives:

•Lapromociódeproductesacurttermini:potencia-ciódelesvendes,

•Reforçarelposicionamentdeladestinacióamitjàillargtermini.Aixòs’aconsegueixambunplaamitjàterminiquepromoguielsvalorsdelterritori,enac-cionsdecomunicaciódemarca.

•Posicionarbéelscanalsdevenda:especialmentlaplataforma on line, que hauria d’estar posicionadacorrectamentainternet.

Endefinitiva,nomésambunapolíticadecomunica-ciócoherentiglobalespodràaconseguirqueelpo-sicionamentvolgutquedireforçat,queésunadelesmissionsmésclaresdel’estratègiadecomunicaciód’unadestinacióturística.

CaltenirmoltencomptequelesdestinacionsdelsPirineus,enmajoromenormesura,hanaconseguitun posicionament comunicatiu rellevant: Andorraseriaelcasmésclar(tambééscertquehihanes-merçatmoltsrecursosalllargdelsanys),peròtam-pocésmenystenibleelquefananyrereanyelsPiri-neusdeLleida,ialtrescomarquespirinenques,quetreballen lessevesdestinacionsambunsobjectiusdeposicionament.

La comunicació turística s’ha d’orientar so-bretot a reforçar els atributs del territori, i per tant el nou posicionament, a partir de la promoció de productes que els exempli-fiquin.

ESTRATÈGIESI ACCIONS6


264


LÍNIA ESTRATÈGICA PROGRAMES ACCIONS TERMINI

Gestióicomercialització

ModeldegestióImpulsaralagestióconjuntadeladestinació Curt

Creaciód’unobservatoriturísticdelacomarca Mitjà

Nousistemadecomercialització

Creaciósistemàticadenouspaquets Curt

Creaciócentraldereserves Curt

Creacióplataformacomercialon-line Curt

Treballarenunaestratègiadecomercialitzacióperintermediació Curt

Sostenibilitateconòmica

Unificarunsistemadefinançament Curt

Creaciódeproducte

ProductesterritorialsValls

CreacióproducteterritorialValldeRibes Mitjà/llarg

CreacióproducteterritorialValldeCamprodon Mitjà/llarg

ProducteRomànicRipollès

CreaciódelCentred’InterpretaciódelRomànic Mitjà

Creaciód’unaplataformaconjuntaesdevenimentsmedievalsitradicionals Curt/Mitjà

Productegastronòmic

Creaciód’un“clubderestaurants” Mitjà/llarg

Creaciódetaulesdetreballquevinculinproductorsirestauradors Mitjà

Creaciód’unespaidetreballconjuntentreelsectoragroalimentariielturístic Curt/mitjà

Productenatura

Sensibilitzariimplicaralsagentsturístics Curt

ImplementaciódelaCartaEuropeadeTurismeSostenible Mitjà

AssociarelsproductesturísticsalsvalorsdelParcNaturaldelesCapçaleresdelTeridelFreser. Mitjà/llarg

Ampliarlagammadeproductesturístics

Seguimentdelestendènciesdelsmercats Curt

Creaciódeproductesdedescobertadelterritori Curt/mitjà

Ediciód’uncatàleg/dossierprofessionaldepresentaciódelacomarcaielsseusproductesméssingulars Curt/mitjà

MobilitatturísticaValoritzarlaxarxademobilitatsosteniblecomunelementdesinguralització Mitjà/llarg

Programarlaxarxainternodaldecomunicacions Mitjà/llarg

Millorarelposicio-namentturísticdelacomarca

Estratègiadecomunicacióipromoció

Elaborarunpladecomunicacióglobal Curt

Creacióweb/plataformadepromocióicomercial Curt

SeguimentdelainformaciódelRipollèsenportalsdereferència Curt/mitjà

6.1 / QUADRE RESUM DE LES ESTRATÈGIES I ACCIONS


265


OBJECTIUS

•Crearunsistema de gestió unificatalacomarcapertalquelagestióturísticamillori en eficièn-cia (millorràtiocost-resultats) ieficàcia (asso-liment de reptes de promoció turística i impulsdelsector).

•Garantirlaparticipació dels agents privats en la presa de decisionsenlapromocióturística

•Aplicarmetodologies avançades de promoció, basades en la comercialització sistemàtica:portalon-linedepromoció-comercialització,ac-ciósobrecanalsd’intermediacióenorigen,gene-raciódeproductespensatsperalaintermedia-ció,etc.

• Incrementar el volum econòmic de la promo-ció turística,enbasealaunificacióderecursosdepromocióial’assolimentderecursosexternscomaresultatd’unapolíticade lobbyde laco-marca.

DEFINICIÓ DE L’ESTRATÈGIA

Comjahemditabans,l’eixprimordialdelapropos-taésconfigurarunnousistemadegestióbasatenunespoquescaracterístiquesprincipals:

• Prioritzar l’esforç de gestió en la comercialitza-ció dels productes turístics, que implica una acciódecididaen lacreaciódepaquets iprogramacionspròpiesprevialacomercialització.

• La interrelació entre promoció i comercialització(promocionemmentrevenem,oditd’unaaltrama-nera,noméspromocionemelquevenem).

• La participació molt clara del sector privat en lapresadedecisions.

•Totiquelafilosofiadegestióturísticahadeserpú-blica(enbeneficidetotelterritori),lametodologiadegestióhadeserambfilosofiadegestióprivada,ésadir,moltenfocadaaresultats.

• La implantació de sistemes d’autofinançament(comissions per venda, quotes, etc.) que comple-mentinlesaportacionspúbliques.

6.1.1 / ESTRATÈGIA DE GESTIÓ-COMERCIALITZACIÓ


266


La proposta que es desenvolupa en els següentsprogrames, segueix aquests paràmetres, i acabaconfigurantun model de gestió inèdit en la gestió turística d’àmbit comarcal-regional a Catalunya.

PROGRAMA MODEL DE GESTIÓ

El model d’organització i funcionament que es re-presenta en el quadre següent parteix del quadreexposat abans on es dibuixen les funcions d’unadestinacióturística.Nomésquearalesfuncionses-tandisposadesverticalitzadesenunavisiójeràrqui-cadelagestió,peròtambédesdelpuntdevistadelfluxfuncionaldelagestióqueconvéportaratermeenbasealsparàmetresdegestióexposatsabans.


267


Accions comercials off-line Administració

GESTIÓ D’EQUIPAMENTS

TAULES DE PARTICIPACIÓ

Plataforma de vendes on-line

PROMOCIÓ - COMUNICACIÓ

ESTRATÈGIA DE CREACIÓ DE PRODUCTE

CENTRAL DE RESERVES

JUNTA GENERAL

CONSELL EXECUTIU

COMITÈ TÈCNIC EXECUTIU


268


ORGANISME RECTOR

Proposemquelagestióturísticadepengui:

•políticament,delConsellComarcaldelRipollès;•executivament,delanovaAgènciadepromoció

econòmicadelRipollès,queescrearàcomaevo-luciódelConsorciRipollèsDesenvolupament.

La gestió turística s’estructurà en els següents ni-vells:

•JuntaGeneral(sotaelparaiguadelConsellComar-cal)

–funcióconsultivaideseguiment(repelsresul-tatsdelagestió,proposaidebatleslíniesd’ac-cióanuals,etc.)

–deformatassembleari(formatpertotelsectorpúbliciprivat)

–esreuneixambperiodicitatanual(finald’any)

•Consellexecutiu(sotaladisciplinaeconòmicadel’Agència)

–funciórectora,ambcapacitatperprendredeci-sions

–formada per representants del sector públic(enfunciódel’aportacióeconòmica) idelpri-

vat,enparitatderepresentació(1representantméselsectorpúblic).

–esreuneixambperiodicitattrimestral

•Comitètècnicexecutiu(depenentdelcomitèexe-cutiu).

–funcióexecutiva–formada pels gestors (empresa privada que

gestiona el servei) i un comitè molt restringitenrepresentaciódelcomitèexecutiu.

–esreuneixambperiodicitatmensual

•Taulesdeparticipaciósectorialsdelsagentsturís-tics.

–funcióconsultiva–formadaperagentsturísticsdelterritoriitèc-

nicsexecutorsdelprojecte–reunions estrictament determinades per un

objectiu concret (evitant un tractament ruti-nari de les reunions), seran determinades pelcomitètècnicexecutiudiscrecionalment.

Juntageneralestaràintegradaper:•RepresentatnspolíticsdelConsellComarcal•Representantsdel’Agència•Alcaldesiregidorsdeturismedelespoblacions

delRipollès


269


•Tècnicsdeturismedelterritori•Agentsturísticsdelterritori

Elconsellexecutiuestaràintegratper:•Unrepresentantdelsmunicipisquemésaporten

a lagestióturísticade l’Agència,finsa6,repar-titsdelasegüentmanera:2valldeCamprodon,2valldeRibes,2baixRipollès

•5representantsdelsectorprivat(2valldeCam-prodon,1valldeRibes,1baixRipollès,1Ferroca-rrilsdelaGeneralitat)

•Representaciódelsgestors,sensecapacitatde-cisòria(gerentdel’Agència,tècnicdeturismedel’Agència,gestorsdelaconcessiódelagestiótu-rística).

Elcomitètècnicexecutiuestaràintegratper:• Gestors de l’encàrrec i tècnics i gerència de

l’Agència•4representantsdelsectorpúblic(elegitspelco-

mitèexecutiu)•2representantsdelsectorprivat(elegitspelco-

mitèexecutiu)

EMPRESA DE GESTIÓ

Atesa la complexitat del sistema de gestió que esplanteja,proposemquel’execuciódelagestióturís-ticacomarcals’encarreguiaunaempresaespecia-litzada, que hauria de reunir les següents caracte-rístiques:

•Experiènciaencomercialitzacióturística.Hadedisposar de know-how suficient per emprendrei executar una estratègia de comercialitzacióorientadaa l’assolimentderesultatsacurt ter-mini(ambunaperspectivadecreixementamitjàillargtermini).

•Experiènciaencreaciódeproducte.Hadetenirexperiència en paquetització, especialment enproductes i serveis compartits (packs compar-tits entre diversos establiments i serveis), pertant amb una òptica de desenvolupament delsectorenlasevaglobalitat(nonoméspacksen-treestablimentsiserveissingulars)

• Experiència en gestió d’equipaments. Atesa lanecessitat de gestionar equipaments culturalso oficines d’informació, és necessari que puguiacreditarexperiènciaenaquestvessantdeges-tió.


270


• Experiència en planificació de gestió i comer-cialització.Tot ique l’empresanohadeserne-cessàriament una consultoria turística, sí queha de tenir experiència en la planificació estra-tègica,jaquelagestiód’aquestprojectevamésenllàdelagestiódeldiaadia.Laplanificaciós’had’orientar al disseny de plans d’acció factibles(especialmentelplacomercial,ielpladecomu-nicació i promoció), que tinguin un acceptablegraudecompliment,iobtinguinresultatstangi-bilitzables.

• Experiència en comunicació turística. Tot i quel’empresanocalquesiguiunaagència,síquehadepresentaruncurrículumd’accionsdecomu-nicació,publicitat,publicityirelacionspúbliquesquetanquielcercledeserveisnecessarisperdo-narcomplimentaladefiniciódelpla.

Lesdiferentsespecialitatsaquídescritescomportenunaclarasinergiaenl’acció,ifacilitenclaramentquehihagiunaunitatd’accióentreelsdiferentsvessantsd’accióiserveisquel’empresahauràdeprestarperdonarrespostaeficientiefectivaalpla.

FUNCIONS BÀSIQUES DE LA NOVA GESTIÓ

•Comitètècnicexecutiu–Direccióestratègicad’unapolíticadepromoció

icomercialitzacióturística.–Seguimentdelaimplementaciódelplaestratè-

gic–Revisióicorreccionsdel’estratègia(seguiment

d’indicadors,validacióde l’acomplimentd’ob-jectius)

•Gestiód’equipaments/Oficinesd’informació:–GestiódelscentresdeTerradeComtesiAbats:

C.I.MonestirdeRipoll,C.I.MitedelComteAr-nauaSt.JoandelesAbadessesiCIMontgronyAny0

–Supervisiódelagestiódelesoficinesdeturis-medelacomarca(sis’escau)

–Gestiód’altrescentrespúblicsd’interèsturís-tic(sis’escau)

•DefiniciódeproductesdelRipollès–Generaciód’acordsambagents(comaproveï-

dorsdeproductes/clients,sectorhotelerires-tauració)


271


–Acordsambproveïdorsd’activitatsiexperièn-ciesalRipollès

–Creaciódegrupsdetreballdemilloradepro-ducte

–Creaciódepaquets(temàtics,temporals,terri-torials,etc.)

–Acordsdepartenariatgeambelsgransopera-dorsdelterritori(FGCespecialment)

–Nousproductes(conversióderecursosenpro-ductes).Estructuraciódel’ofertad’atractivitatenrelacióambunnouposicionamentdelaco-marcacomadestinacióturística(espaisvisita-bles,rutes,espais-experiència,etc.).

–Coordinaciód’activitatsdedinamitzacióturís-tica.Estructuracióimillorad’activitatspromo-cionals(fires,mercats,festivals,activitatsd’ociicultura,etc.)

•Creacióigestiód’unacentraldereserves–CreacióimantenimentdelaPlataformaon-line

decomercialització(comaelementnodal).–Reservestelefòniques/atenciótelefònica–Gestiódelesreserves–Gestió,manteniment ievolucióde laplatafor-

maonline–Totes les tasquesderivadesde larelacióamb

elsagentsdelterritori(reserveson-line,cupos,reservesvinculades,etc.)

•Comercialitzaciódeproductes–Intermediacióoperadors–Intermediació en canals de venda en origen i

receptius–Comercialització a grups directes (públic na-

cional)–Implementaciód’estratègiesdevendaaindivi-

duals

•Administracióigestióeconòmica.–Facturació–Liquidacions–Informeseconòmics–Gestiófiscalitat–Seguimentcomissions,etc.

•Promoció-comunicacióturísticadelterritori–Implementació d’una estratègia de comuni-

cació multicanal adreçada als diferents seg-ments de públic (nacional-internacional, mo-tivacions). Campanyes, accions de publicity,accionspress-trips,fam-trips,etc.

–Creaciód’instrumentsdecomunicaciódirecta


272


(vinculatsalaplataformadecomercialització)–Vinculacióalsestamentsdepromocióturística

(marca Pirineus, i marca Girona-Costa Brava,ACT)ialessevesactivitatspromocionals.

Enaquestprogramavolemsubratllatunaaccióim-prescindible: la creació d’un Observatori Turísticcomarcal.Lamancadedadessobreelspúblicsquegaudeixendelterritori,lessevesmotivacions,lesse-ves circumstàncies, les seves preferències, etc., ésundèficitnotableal’horadecrearnousproductesid’estructurarunaestratègiadeposicionamentexi-tosa.

Naturalment, cal ser pragmàtic amb una acciód’aquesttipus,jaquepodriasuposaruncostinassu-mible.Peraixòplantegemquel’observatoris’hadedotardemecanismesd’uncertautomatismeenlarecollidadedadesitambéenlasevainterpretació.

PROGRAMA SISTEMA DE COMERCIALITZACIÓ

El sistema de comercialització que proposem esbasaenentendreelfluxconceptualplantejatenl’es-tructuraciódeladestinacióturísticaqueproposem(capítoldeconcepteestratègic),onsónclausqua-treaspectesqueestanestretamentvinculats:

•Creaciódeproducte.•Comercialitzacióon-line•Comercialitzacióoff-line•Promoció-comunicació

CREACIÓ DE PRODUCTE

Ladimensiódecreaciódeproductes’estructuraendosaspectes:

a)conversióderecursosenproductes,oestructu-raciódeconjuntsderecursosenproductes

b)Creaciódepackscompartits.

(Aquest aspecte es desenvolupa en l’estratègia decreaciódeproducte)


273


COMERCIALITZACIÓ ON-LINE

Una de les accions centrals que proposem és lacreaciód’unaplataformaon-linequehad’acompliral mateix temps dues funcions al nostre entendrevinculades(seguintelmodeldelwebdeTurismedeBarcelona):

–Promociódelturismedelterritori,potenciantlesexperiències singulars i tots els eixos de majoratractivitatdelterritori(aixòvinculatal’estratè-giadeposicionamentqueesdetallaenunaltrecapítol)

–Comercialització on-line de productes, aprofi-tant la immediatesadelaconsulta,ques’hadeconvertirencaptacióimmediatadevendes.

La venda on-line ha de prioritzar la venda de pa-quetsiexperiènciesglobals(productescombinats),perònohadetancar laportaaserunbookingco-mercialitzador de serveis, restauració i allotjamentdeformasingular,enlamesuraques’hadedeixarla porta oberta que tots clients puguin confegir-seelsseuspropis“packs”.D’algunamanera,l’objectiuseria, a nivell comercial, que aquest portal pogués

oferir“tota”l’ofertaturísticadelacomarca:desdelacomprad’entradesaunequipamentturístic,oaunconcert,ferlareservad’unrestaurant,oreservarunallotjament. Les vendes generen unes comissionsque han de convertir-se, en el temps, en una fontd’ingressosrellevantperalsostenimentfinancerdelapromocióturísticacomarcal.

Peralacreaciód’aquestportalesrequereixunatec-nologiasofisticadaicomplexa,quenoespotcrearexpressamentpelseualtíssimcost.Enaquestsen-tit,coms’exposaenl’accióquedesenvolupaaquestaspecte, proposem l’adopció d’una tecnologia jaexistentespecialitzadaenlagestiódedestinacionsturístiques (tecnologia desenvolupada a Àustria), imolt implantada a centreeuropa en diverses desti-nacionsturístiquesregionals.

COMERCIALITZACIÓ OFF-LINE

D’altrabanda,lacomercialitzacióoff-linepassaperdiversesaccionsdecomercialitzacióquehandeserdefinidesiplanificadesenelPladeComercialitzacióAnual,quehauriadeserl’einaqueregísaquestalí-niad’accions.ElPladeComercialitzacióelproposa


274


l’empresaquegestionalapromocióturística.

Lacomercialitzacióoff-linehadetenirpresentslessegüentslíniesd’acció:

• Transformació de les oficines d’informació enoficinesdevendaipetitescentralsdereserves.Es tracta que les oficines d’informació turísticanonomésinformindeformagenèrica,sinóquevenguin productes dels establiments afiliats.D’aquesta manera s’aconsegueix la immedia-ta transformació de la informació en consum, itambé la potenciació d’aquells establiments iserveisquecontribueixena lapromoció turísti-cadelterritori.Aixònoésuntractedefavor,sinódonar acompliment a la interacció público-pri-vada que es proposa. D’altra banda, les vendesgeneren unes comissions que contribueixen al’autofinançamentdelservei.

• Intermediació a touroperadors i canals de ven-da turística en origen i destinació. L’altre graneix d’actuació de la comercialització passa perla funciód’intermediació,ésadir, lacol·locaciódeproductesaagènciesreceptives,gransope-radorsinternacionals,itambé(cadavegadamés

important) a canals de venda on-line, que nor-malment funcionenenorigen,aixícomelspor-talsturísticsiagènciesespecialitzades(enelcasdeturismedenaturaésclaramentpertinent).

•Vendadirectaagrups(públicnacional).Promo-ció de productes a grups d’interès (col·lectius,associacions,etc.).

• Venda directa a individuals (públic nacional).Estratègiesdevendadirectadeproductesapú-blic individual, utilitzant els diversos canals decomercialització (web, e-mailings, difusió física,etc.).

PROGRAMA SOSTENIBILITAT ECONÒMICA

Un dels objectius del model de gestió és disposard’unfinançamentadequatperpoderportaratermeles accions previstes. L’ambició del projecte com-portaalmateixtempsunpressupostambiciós,quepugui donar compliment especialment a dos eixosclau:

•lacomercialització•lapromoció


275


CONCEPTES D’INGRESSOS

Per compensar aquest pressupost de costos, pro-posemunaestructurad’ingressosbasadaenelsse-güentsconceptes:

FINANÇAMENTPÚBLIC

a)AportacionspúbliquesdelsajuntamentsdelRi-pollès(especialmentenfocatacobrirelpressu-postdecomunicació)

b)Aportacionspúbliquesexternes(percontribuiraenfortirunmodel“innovador”depromociótu-rística). Cal continuar amb la recerca d’aquestfinançamentexterior.

c)EntradesalscentresgestionatspelConsorci(CIMonestirRipoll,CIMitedelComteArnauaSantJoanAbadessesiCIAny0aMontgrony)

FINANÇAMENTPRIVAT

a)Quotesprivats:perfiguraralaplataformaifor-marpartdelclubdecomercialtització(enfunciódeparàmetresdevolumocategories)

b)Comissionspervendesa laplataformadeco-mercialització:–Hotels–Restaurants–Activitats–Paquets–Altresproductescomissionables

FASE 2

50%privat

50%públic

FASE 1

25%privat

75%públic


276


LÍNIA ESTRATÈGICA 1 Turisme/Gestióicomercialització

PROGRAMA 1.1 Modeldegestió

ACCIÓ / PROJECTE 1.1.1 Impulsarlagestióconjuntadeladestinació

OBJECTIU:Crearunsistemadegstióturísticaeficientieficaç ÀMBIT GEOGRÀFIC:Comarcal

TIPUS D’ACCIÓ: ÀMBIT TEMÀTIC: Gestióturística

DESCRIPCIÓ:Finsalmoment,totilespetitesdimensionsterritorialsipobla-cionalsde lacomarcadelRipollès,hihadiversosensgestorsturístics:elConsorciRipollèsDesenvolupament,lesmancomu-nitatsdelesvallsdeRibesideCamprodon,ienparal·lel,asso-ciacionsd’empresaris(aCamprodonespecialment).

Aixòhaacabatcreantunmodeldegestióturísticaineficient iinsostenibleeconòmicament.

Enaquestsentit,l’accióclaud’aquestplaestratègicéscaminarcapaunagestióconjuntacomarcal,querespectilaidentitatdelesvalls,peròalhorasumialagestióturísticaelsectorprivat.

Creiemqueelmésefectiuésposarlesbasesdelnouensges-tor a partir del Consorci Ripollès Desenvolupament, en pleprocésdetransformacióenunaAgènciadedesenvolupamentdelacomarca.Peròelnouensgestorhauriadetenir lesse-güentscaracterístiquesperpoderserassumitpertotselsac-torsdelacomarca:

•Clarenfocamentalacomercialtizacióturísticaialsresultats.

•Representaciódetotelterritori(enunfòrumassembleari,apartirdelquals’erigeixunajuntagestoraparticipadapelsajun-tamentsitambérepresentaciód’agentsprivats).(Caldriadefi-nirlaproporcióderepresentaciódecadascú).

•Respecteper la identitatde lesvalls, ide lasevaposiciódemajordesenvolupamentturísticalacomarca.Peròentenentla

comarcacomelterritori-destinacióturística,quejustificaunagestióconjuntaanivellcomarcal.

•Ambunmodeldegestióavançat,dinàmic,queconstitueixiunmodeldegestióturísticanou.

Pertreballarenlalíniadel’eficiència,esproposacoordinardeformaconjuntatotselsequipamentspúblicscommuseus,cen-tresd’interpretació,oficinesdeturisme...ienunasegonafaseaconseguirunagestióconjuntad’aquests.

INDICADORSD’AVALUACIÓ:Aprovaciód’unpladegestióGestiód’adhesionsalterritoriCreaciódelaplataformadegestióturísticadelacomarca.

INTERRELACIÓAMBALTRESACCIONS:

AGENTSSOCIALSIECONÒMICSIMPLICATS:ConsorciRipollèsDesenvolupamentMunicipisdelacomarcaAgentsprivatsrepresentats


277



PROGRAMA 1.1 Modeldegestió

ACCIÓ / PROJECTE 1.1.2 Creaciód’unobservatoriturísticalacomarca

OBJECTIU:Conèixeralmàximelsfluxosturísticsil’evoluciódelsector

ÀMBIT GEOGRÀFIC:Comarcal

TIPUS D’ACCIÓ: ÀMBIT TEMÀTIC: Turisme

DESCRIPCIÓ:Peralesaccionsdecomunicacióidepromocióturística,resul-tarellevantdisposard’unseguimentdel’activitatturísticaalacomarcaidelseuimpacteeconòmicisocial,apartirdedadesmoltdiverses.

Estractasovintdedadesquejas’estanrecollint,comaracon-sultes ateses a les oficines de turisme, nombre i tipologia devisitantsalsprincipalsequipaments,llocd’origendelsvisitants,informaciósol·licitada,visitesaleswebspromocionals,etc.isiéspossible,resultatsd’enquestesdesatisfacciód’aquestsvisi-tants,queajudenadefinirisegmentaraquestesaccions.A nivell econòmic i social, fer un recull sistemàtic de l’ocupa-ciódelsestabliments, l’evoluciódel’ofertaturísticaambaltesibaixesd’empreses,l’ocupaciólaboral,latipologiadellocsdetreball,ialtres.En aquest sentit, es proposa: avaluar quins mètodes de se-guiment de l’activitat estan en marxa en el territori; analitzariconsensuarambelsseusresponsableslaformadecoordinarlarecollidadeinformació;incorporaraquestesdadesaleses-tratègiesdecomunicaciótantanivellinterndelacomarcacomextern.

Tambéanalitzarlaviabilitatd’implementarelsistemad’indica-dorsETIS(EuropeanTourismIndicatorsSystemforSustaina-bleManagementatDestinationLevel)quepromoulaDGIndús-triaiEmpresadelaComissióEuropea.

INDICADORSD’AVALUACIÓ:•Entitatsiequipamentsalsquèesproposalacol·laboracióalobservatoriturístic•Entitatsiequipamentsques’incorporenaunapropostad’ob-servatoriturísticcomú.•Nombred’indicadorsqueesrecullen• Notícies que s’incorporen basades en resultats dels indica-dors•Anàliside laviabilitatde implementarelsistemaETISenelterritori


AGENTSSOCIALSIECONÒMICSIMPLICATS:ConsorciRipollèsDesenvolupamentOficinesdeturisme,centresiequipamentsturístics


278



PROGRAMA 1.2 Nousistemadecomercialització

ACCIÓ / PROJECTE 1.2.1 Creaciósistemàticadenouspaquets

OBJECTIU:Crearpaquetsintegrantofertes ÀMBIT GEOGRÀFIC:Comarca


DESCRIPCIÓ:Decaraamillorarl’atractivitatiposarenvalorlesexperiènciesqueespodenviurealesdiferentsvallsdelRipollès,proposemlacreaciósistemàticadeproductescompostos.Aquestspro-ductestenenlavirtualitatdefacilitarelconsumalclient,peròtambédemostrarlatipologiadecosesqueespodenferigau-direnunterritori,aportantvaloral’oferta,sofisticant-la.

Així,enelmarcdelnousistemadegestió,proposemlacreaciósistemàticadenouspaquetsquereuneixinexperiènciesdife-rents.Aquests paquets haurien de reunir les característiquessegüents:

• Ser generalitzables (compartibles per diversos restaurants,diferentsallotjaments).•Serrendiblesperalsagents•Suposaralgunestalvirellevantperalclient•Generarunescomissionsperal’ensgestor(entornal10%)

Lacreaciód’aquestspaquetssuposa:

–Creaciód’unentorndecol·laboracióentreelsagentsprivats(coms’haassajatalBaixRipollèsenelmarcdeTerradeCom-tesiAbats).–Oberturaidisposiciódelsagentsprivatsanovesideesisiste-mesdecol·laboració.–En lamesura delpossible, reserva decupos pera lavendad’aquestspaquets.

Aquesta ha de ser una fórmula rellevant d’autofinançament,peròsobretotlademostracióquelapromocióesfavenent:quevendaipromocióvanjuntes.

INDICADORSD’AVALUACIÓ:•Nombredepaquetscreats•Nombredepaquetsvenuts• Quantitat d’agents implicats en l’operativa de creació delspacks• Nombre de packs venuts via majorista a portals i agènciesminoristes


AGENTSSOCIALSIECONÒMICSIMPLICATS:ConsorciRipollèsDesenvolupamentAgentsprivatsatítolindividual


279




ACCIÓ / PROJECTE 1.2.2 Creaciócentraldereserves

OBJECTIU:Centralitzaroperativadecomercialitzacióturística ÀMBIT GEOGRÀFIC:Comarcal

TIPUS D’ACCIÓ: ÀMBIT TEMÀTIC: Comercialitzacióturística

DESCRIPCIÓ:Percentraldereservesnoentenemunelementpassiuquerepcomandes i les canalitza, sinó un ens actiu que desenvolupauna estratègia de comercialització. Que implementa accionssistemàtiques de venda, al servei dels establiments de la co-marca,itambéenbeneficidelainstitució(comissionant-seperlavenda,pertaldecontribuirafersostenibleaquestprojectedecomercialització).

Lacentraldereserves,doncs,éssobretotunaoficinacomer-cial,quereplescomandesireservesgeneradesenlesaccionscomercialsidepromoció,peròquesobretotaglutinal’operati-vacomercialendiferentsfases:

•Creaciódeproducte•Comercialitzacióon-line•Comercialitzaciófrontoffice(pròpiaoatravésde lesaltresoficinesdeturisme)•Gestiódelesreserves

L’objectiudelacentralésvendrejasiguinelspacksabanses-mentats, com productes simples (activitats, allotjament, res-tauració,visites...).Estractad’esdevenirun

AquestaCentralcaldràdimensionar-laenfunciódelsresultatsqueobtinguieneltemps.Entenemquehadecomençarambunaestructuramínima(unresponsableiunajudant).

INDICADORSD’AVALUACIÓ:•Posadaenmarxadelservei•Nombred’accionsdecomercialitzaciórealitzades•Nombredeproductescomercialitzats•Volumdefacturació•Volumdelescomissionsgenerades


AGENTSSOCIALSIECONÒMICSIMPLICATS:ConsorciRipollèsDesenvolupamentAgentsprivatsRecursosvisitablesprivatsopúblics


280




ACCIÓ / PROJECTE 1.2.3 Creacióplataformacomercialon-line

OBJECTIU:Aglutinartotal’ofertadelRipollèsicomercialitzar-la ÀMBIT GEOGRÀFIC:Comarcal,nacionaliinternacional


DESCRIPCIÓ:Undelsobjectiusprincipalsdelplaésquelapromocióilaco-mercialitzacióesfacinsimultàniament.SeguintcomamodelelportaldeTurismedeBarcelona,estractariadeferunaàmpliapromocióidifusiódelsproductesdelacomarca,peròdonantlapossibilitatdecomprar-losatravésd’unaplataformaon-line.Elmodeldeplataformaproposada,jahaestatassajadaendi-verses destinacions regionals europees (fonamentalment deCentreuropa), icomercialitzatottipusd’activitats,alhoraqueesdevéelportalpromocionaldereferènciadelterritorionac-tua.

En aquest sentit, caldria analitzar la reconversió o la recupe-ració(adquisició?)delportalRipollès.com.Aquestportal,quenoméspromociona,ocupaunespaicentralenlapromociótu-rísticadelacomarca.Totiquenos’acabad’entendrecomunpropietariprivats’haapropiatd’unadestinacióterritorial.

La gestió de la plataforma, actualització, seguiment, millora,enriquiment,vaacàrrecdelaCentraldeReserves.

INDICADORSD’AVALUACIÓ:•Nombred’agentsprivatsadherits•Nombred’accionsdecomercialitzaciórealitzadesatravésdelportal•Nombredeproductescomercialitzats•Volumdefacturació•Volumdelescomissionsgenerades


AGENTSSOCIALSIECONÒMICSIMPLICATS:ConsorciRipollèsDesenvolupamentAgentsprivatsRecursosvisitablesprivatsopúblics


281




ACCIÓ / PROJECTE 1.2.4 Treballarenunaestratègiadecomercialitzacióperintermediació

OBJECTIU:Comercialitzacióaagènciesdelsproductesturístics ÀMBIT GEOGRÀFIC:Nacionaliinternacional


DESCRIPCIÓ:Totil’evolucióquehaexperimentatelmercatturísticlesdarre-res dècades, en un clar procés d’individualització de la plani-ficaciódelsviatges,unpercentatgemoltelevatde lesvendesescontinuaproduintperintermediació,enduesfórmulesbà-siques:

•Viatgesorganitzatsperagències(públicescolar,públicadult),cadavegadamésespecialitzades(turismedenatura,perexem-ple). Poden ser agències emissores (bàsicament excursionsnacionals)oagènciesreceptives(deturismeinternacional)

• Vendes per canals: fonamentalment a través de portals decomercialitzacióturística,jasiguiadestinaciócom,cadavega-damés,enorigen(públicinternacional).Elscanalspodensergeneralistes,especialitzatsenofertesipromocions,oespecia-litzats.

Unadelesfuncionsdelnousistemadecomercialitzacióésofe-rir i vendre productes (ja siguin packs, visites, o altres activi-tats)aaquestscanals.Naturalment,caldisposardedescomp-tessuficientmentatractiusperpoderentrarenaquestscanals,als quals caldria afegir la comissió per comercialització, peròqueenaquestcashauriadesermenorqueenelcasdelaven-dadirectadeproductes.

Aquesta funció l’hauria de realitzar un equip comercial espe-cialitzat,ambconeixementsuficientdelmercatturístic,iamb

agendapròpiadecomercialització.Estractad’unafuncióquenopotcomençardezero.

INDICADORSD’AVALUACIÓ:•Nombred’empreses-agènciescontactades•Nombredeproductescomercialitzats•Facturacióglobalassolida


AGENTSSOCIALSIECONÒMICSIMPLICATS:ConsorciRipollèsDesenvolupamentAgentsprivats


282



PROGRAMA 1.3 Sostenibilitateconòmica

ACCIÓ / PROJECTE 1.3.1 Unificarunsistemadefinançament

OBJECTIU:Establirlesbasesdelfinançamentdurador ÀMBIT GEOGRÀFIC:Comarcal


DESCRIPCIÓ:Launificaciódelagestióturísticademostraràqueéselsistemamés eficient i més eficaç de gestió turística que es pot dotaraquestterritori.

Perquè el pla tingui continuïtat i sigui sostenible, cal abordarprioritàriament el sistema de finançament de tota l’operació.Per això, creiem que el pla econòmic s’ha de basar en un fi-nançament compensat, basat en les següents fonts d’ingres-sos:

•Aportacionspúbliquesdelsmunicipisimplicats.•Quotesdelsagentsprivats(acanvideformarpartdel’estra-tègiadecomercialització,packs,etc.)•Comissionspervendesenlaplataformadecomercialització,ivendaoff-line.•EntradesalsequipamentsgestionatspelConsorci(enelcasquehisiguin).•Aportacionspúbliquesd’enssuperiors(Diputació,Generali-tat,UE).

Calconfegirunpressupostanualdefuncionament,iunpressu-postd’inversions.

INDICADORSD’AVALUACIÓ:• Disposar d’un pla econòmic, amb pressupost de funciona-mentid’inversions


AGENTSSOCIALSIECONÒMICSIMPLICATS:ConsorciRipollèsDesenvolupamentMunicipisdelterritoriAgentsprivats


283


OBJECTIUS

• Organitzar l’oferta turística dels diferents terri-toris i marques del Ripollès: ordenar, estructu-rar,prioritzar...ambl’objectiudedisposard’unaoferta definida i amb personalitat que milloril’atractivitatdeladestinació.

•Transformarrecursosenproductes,ésadir,con-vertir ofertes que ara o no es comercialitzen, otenen un comportament passiu en el mercat,en productes comercialitzats, ja sigui de formasingularobéempaquetatsambaltresserveisoactivitats.

•Paquetitzarproductes,pergenerarofertescom-binadesquemostrinl’atractiudelterritorid’unaformatangible.Aquestspaquetshandeserde-finitorisiexemplaritzantsdel’oferta,demaneraquehauriendeformar-nepartdiversosestabli-mentsiserveisdelamateixacategoriaod’índo-lessimilars.Lafilosofiaésempaquetardiversosserveisd’allotjament irestauracióenunmateixpaquetofertat,demaneraqueelclientpottriarquind’aquestsestablimentsprefereix.Encasosqueaixònosiguipossible,tambéespodranofer-

taresporàdicamentproductesambunsolesta-blimentparticipant.

•Generarunentorndeparticipacióperlamilloraconstantdelproducteilasevacomercialització.Aquestobjectiuestàsupeditatqueelsaltresestirin endavant. En qualsevol cas, tots els objec-tius s’han de portar a terme amb un mínim departicipacióid’adhesiódelsagentsturísticsdelterritori,especialmentdelsprivats.


Unadelesconstatacionsmésclaresdel’anàlisiéslamancadeproductesquecontribueixinalasingula-ritzaciódeladestinació,iquealhoraenmillorincla-ramentl’atractivitat.Enaquestsentit,totiquemoltsagentsprivatshantreballatpelseucompteidefor-mamoltpositivaenlamilloradel’ofertarespectiva,iavegadescreantofertesmoltrellevantsperal’ac-tractivitatdelterritori(perexempleelcasdeMollóPark,peròtambéclaramentl’ofertadeValldeNúriaiVallter,ambdóspropietatde laGeneralitatdeCa-talunya),esfanecessàriaunareflexióperpal·liarelspunts febles que presenta l’oferta turística, a par-

6.1.2 / ESTRATÈGIA DE CREACIÓ DE PRODUCTE


284


tir d’una estratègia molt centrada en la creació denous productes, especialment en la paquetitzaciódel’ofertaactual,peròdonant-liunadimensióexpe-riencial i singular que ara no es percep adequada-ment,oquenoacabadeposarsuficientmentenva-lorelterritoriilessevesvirtualitatsipotencialitats.

Lacreaciódeproductenoespotfersenseelsagents.Peròtambéésmoltclarquerequereixd’unliderat-getècnic(ambemparapolítica)quefinsaranos’hapogutportara termeen ladestinació.Per tant,undelseixosdelapropostaésqueelnouorganismedegestiótinguicomunamissióprincipallacreaciódeproducte,assumintunlideratgefonamentalperquètotselsagentsespuguinimplicarenaquestprocésd’unaformaordenada,iclaramentorientadaaresul-tats.Pertant,proposemlacreaciód’unestaulesdeparticipacióvinculadesaduesestratègies: lacrea-ciódeproducteilasevacomercialització.Entenemlaparticipaciód’unamaneraestrictamentpragmà-tica:participempercrearproductesiestabliriopi-narsobrelesestratègiesdecomercialitzacióqueesportinatermesobreaquestsproductes,sempreenreunionsprecises,curtesiresolutives,quenodesin-centivinlaparticipació.

Sabem que la participació acaba essent una cosadepocs,jaqueunamajoriaprobableacabiactuantd’una forma passiva, seguidista o potser fins i totreactiva o negativa.Tot i així, la nostra experiènciaensdiuqueelsques’impliquiniveginenaquestaini-ciativaresultatsgeneraranunentornd’adhesiósufi-cientperimpulsarunaestratègiacomlaqueestemdefinint.

DIMENSIONS CLAU DE LA CREACIÓ DE PRODUCTE

Hemdefinitquelacomarcaentesacomadestinacióturísticapresentatresblocsprincipalsd’atractius:

•Turismedenatura.•Turismecultural.•Experiènciagastronòmicaiagroalimentària.

Cadascund’aquestsblocshadecomportarprogra-mes propis de desenvolupament de producte, queproposemdesenvoluparendiferentsaccionsvincu-lades.


285


Cal tenir en compte que la definició estratègicad’aquesteslíniesdeproducteafectaradicalmentelposicionamentde ladestinació.Peraixò lareflexióhadeserunamicamésàmpliaidefinircomvolemserconegutsireconegutscomadestinació,queésuna forma de prioritzar després determinats pro-ductesoexperiènciesenelterritori.

Enaquestsentit,semblamoltclarquelalíniadeNa-turahadeserpreponderant,iespecialmentaques-ta ha de saber aprofitar l’oportunitat que brinca lacreaciódelnouparcnaturaldelesCapçaleres.PeròlacreaciódelParcnoseràsuficient,siabansnohemsabut estructurar productes emblemàtics que aju-dinaestabliruna ideamoltclaraen l’imaginari tu-rístic,generantunsatributsquehandeconfigurarlapersonalitatdiferencialdeladestinació.

PROGRAMA DE CREACIÓ DE PRODUCTES TERRI-TORIALS DE LES VALLS

Undelsaspectesmésrellevantsdel’anàlisiéslapro-fundaidentitatdelesvallsdeRibesideCamprodon.Unaidentitatqueformapartd’unallargatrajectòriacomadestinacionsturístiques,peròambunperfil

claramenttradicional,comadestinacionsvacacio-nalsquenohanhagutdefermaiunareflexiósobreelseuposicionamentielseufutur.

Totiquehihadiferències,unadelespreguntesquehemfetsistemàticamentenlesdiferentsreunionsientrevistesambagents ipolíticséssobrequinaésla idea,oelproducte,quediferenciacadascunadelesvalls.Larespostahaestatsemprequenoexisteixcapideadiferencial.

Totiquedesdelnostrepuntdevistaaixònoacabadesercert,síquehoésquenohihacapideaposadaenvalorcomaeixdiferenciadoriaglutinadordelapersonalitatdecadavall.Enelcasde lavalldeRi-bes,semblaclarqueNúriaésl’emblema,totiquenoéssuficientcomaelementaglutinadordelterritoridelaVall.EnelcasdeladeCamprodon,larespostaencaraésmenysclara,cosaqueobreuncampdetreballideparticipacióperconstruir-la.

ElcasdelbaixRipollès,totiqueaparentmentmenysturístic,síquequedamésclaralasevaidentitatvin-culadaalsgransmonestirs.Totiquelasevaperso-nalitatés,sobretot,lavinculaciód’aquestpatrimoniamb el de les valls, de manera que la proposta de


286


TerradeComtesiAbatshadetrencarlesfronteresiestendrelasevapropostadeturismecultural-patri-monialalarestadelacomarca,apartirdel’eixdelRomàniccomaclaramentdiferenciald’aquestterri-tori.

Apartird’aquestareflexiósemblaclarque:

• Cal iniciar un procés per crear un producte di-ferencial que personalitzi i modernitzi l’ofertadelaValldeRibes,ilafacimenysdependentdel’emblemadeNúria.Aixònovolpasdircrearunproducte“contra”Núria,sinóunapropostaquel’enriqueixiiquefacidelarestadelaVallunpuntambmajorinterèsintrínsec.

•Igualmentproposemunprocésperdefinirlaper-sonalitatdiferencialdelaValldeCamprodon,queseguramentnopassapertantpercrearcapnovainiciativasinóperprioritzard’unaformaintel·li-genticomerciallespropostesquejaexisteixen.

PROGRAMA DE CREACIÓ DEL PRODUCTE ROMÀNIC DEL RIPOLLÈS

Tal com dèiem abans, un dels eixos vertebradorsdelsrecursosdelacomarcaéselpatrimonicultural.Aquestpatrimoniesmanifesta,alnostreentendre,enduesdimensions:

a)Elpatrimonihistòricmaterial,queesconcretabàsicamentenelsmonumentsromànicsescam-patsper tota lacomarca, ique il·lustrenelmo-mentméspotentd’aquestterritori.

b) La cultura tradicional que es manifesta en es-devenimentsdebaseantropològicaohistòrica.

D’aquestplantejamentensorgeixendueslíniesd’ac-tuaciócomplementàries,peròquesónfonamentalspervertebrarmillorl’atractivitatdelacomarca.

D’unabanda,creiemfonamentalquepervisualitzarelpatrimoniromàniccomunconjuntambsentit,escreïuncentred’interpretaciódelRomànic,ubicataSantJoandelesAbadessesperdiversosmotius:

•Perquèesdisposad’unespaiadequat,coméselPalau de l’Abadia, amb espai suficient per aco-llir-lo.


287


• Perquè hi ha ubicat, al Palau de l’Abadia, unacol·lecciódemaquetesdemonumentsromànicsde la comarca, i la possibilitat de completar-la.Naturalment,aquestesmaquetess’hauriend’in-terpretar,peròaixòésrelativamentfàcildepor-tar-hoaterme.

•Perquèestrobaalcostatd’undelsmonumentscabdalsdelromànicdelRipollès,coméselmo-nestirdeSantJoandelesAbadesses.

D’alguna manera, aquesta estratègia pot llegir-secoml’extensiódelprojecteTerradeComtesiAbats.Creiemmésaviat,quedelqueestractaésdeportarelprojectedeTCiAaunarealitatmés lògica,com-prensivaiproductiva.

Lasegonalíniad’acciópassaperracionalitzariopti-mitzarlaprogramaciód’esdevenimentsperamillo-ratelsresultatsperalturisme(fires,mercats,ciclesculturals,espectacles,etc.).Creiemqueelsesdeve-nimentspodenserunrevulsiupera l’atractivatdela comarca, i una forma per recalcar la personali-tat de la destinació. Es tracta, sobretot, de priorit-zar alguns esdeveniments perquè siguin un motord’atracció. Perquè això sigui realitat, cal potenciar

ladifusióexteriord’aquestsesdevenimentspriorit-zats,especialmentorientatsalpúblicnacional.

PROGRAMA DE CREACIÓ DE PRODUCTE AGROA-LIMENTARI I GASTRONÒMIC

Per donar resposta al tercer eix de recursos de lacomarca,aquestprogramadeterminaunaestratè-gia per valoritzar el producte agroalimentari. Comconstatàvem en l’apartat d’anàlisi tant referint-sealsproductorscomalsrestauradors,lacomarcatéunaclarapossibilitatdeposarenvalorelseupatri-moniagroalimentaripersubratllarlasevapersona-litatdiferencial.

Enaquestsentit,seriaclauconjuminarelsesforçosdeproductorsirestauradorsperconstruirunagas-tronomiadiferenciadaenelmarcpirinenc.Unagas-tronomiabasadasobretotenelsproductesienl’au-tenticitattradicionaldelacuinapròpia.


288


PROGRAMA DE POTENCIACIÓ DELS PRODUC-TES DE NATURA

L’articulació d’una oferta diferencial basada en elsrecursosnaturalséslagranoportunitatquetéperdavantlacomarcaal’horad’estructurar-secomunadestinacióturísticapotent.Enaquestsentit,esplan-tegenalgunsreptesfonamentals:

•Aprofitarl’oportunitatdelacreaciódelnouParcNatural de les Capçaleres. En aquest sentit esplantegendosreptescomplementaris:

–Plantejar un sistema d’aprofitament real delparc en base a un acord institucional perquèelParcsiguiclaramentunrevulsiuturístic,se-guintelmodeldeparcsquerealmenthanestatclausenlaregeneracióturísticadelterritori.

–Replantejar-seladenominaciódelParc,perquès’alineïambunafuturadenominaciódelades-tinació, consensuada pel territori, i especial-mentefectivaperalapromocióturística.

• Definir i prioritzar una línia de producte que si-gui, en la mesura del possible, exclusiva del te-

rritori. Com en altres destinacions turístiquespirinenquesquehansabutprioritzatalgunpro-ducteoconcepteconcret(elràftingalPallars,elconcepte“volcànic”peralaGarrotxa,elconcep-te d’”escapada” per a Andorra...), es tracta deconsensuarunconceptevertebradorbasatenlanatura,elspaisatges,lesactivitats,elturismeac-tiu...quepersonalitziladestinació.Comhemditabans,elrunningpotserunelementemblemàticdelacomarca,perlaquantitatd’esdevenimentsd’aquesttipusques’organitzenenaquestterri-tori,encomparacióambaltrescomarques.

•Articularundiscursespecíficconjuntsobreaques-ta qüestió que sigui la base d’un nou posiciona-mentdelacomarcaquesingularitziaquestades-tinaciódinsdeCatalunyaienelmarcdelsPirineus.

Perfertotaixòcalunesforçdeconsensmoltimpor-tant.Pertantcalcomençararticulantunsistemadegestióiunsmecanismesdeparticipacióquesiguinlabaseonfonamentaraquestaestratègiaterritorial.Lespotencialitatshisónclarament, iaraelquecalésferunesforçordenador,prioritzadoriarticuladorqueprojectiladestinaciódelaformaméseficientieficaç.


289


PROGRAMA PER AMPLIAR LA GAMMA DE PRO-DUCTES TURÍSTICS

Disposard’informacióactualitzadaenquanelsmer-cats,públics,visitants,etcésdemoltautilitatalhoradeplantejar-senousproductesimaneresd’adreçar-seaunpúblicenconcret.

Aixídoncs,aquestprogramavadirigitaaconseguirunainformaciórealiactualpertaldedisposard’unproducteadaptatalmercat.

PROGRAMA DE MOBILITAT TURÍSTICA

Aquestprogramaenglobaunasèried’accionsorien-tadesamillorarl’atractivitatdelterritoriiamante-nir-ne la viabilitat, basada en la sostenibilitat. Sónaccionsquedeterminenlaqualitatdeladestinació,orientades a facilitar l’ús del territori per part delsvisitants, i potenciar-ne la satisfacció i, per tant, lasevafidelització,il’efecteprescriptord’aquests.


290


LÍNIA ESTRATÈGICA 2 Turisme/Creaciódeproducte

PROGRAMA 2.1 ProducteterritorialValls

ACCIÓ / PROJECTE 2.1.1 CreacióproducteterritorialValldeRibes

OBJECTIU:CrearunproducteterritorialquedefineixilapersonalitatdelaVall

ÀMBIT GEOGRÀFIC:ValldeRibes

TIPUS D’ACCIÓ: ÀMBIT TEMÀTIC: Turismedenatura

DESCRIPCIÓ:NúriaéselproductetractordelaVall,ielprincipalatractiudelazona.Estractadecrearunproductenouquereforcilaper-sonalitatde laVall, ipuguireforçar l’ofertadel territori.Noestractad’unproductepercompetirambNúria,sinó,alcontrari,reforçarl’atractivitatdelazona,inclosaNúria.

L’anàlisihaconfirmatquelaValldeRibesestàvivintundeclivienlasevaatractivitatturística,iquerequereixnousrevulsius.

Elnouproductepotestarfocalitzatenunmunicipiosermulti-cèntric(ofinsitotnodisposardecentres).Peròentotcashad’ajudaraconfigurarunnourelatsobrelavall.Temàticament,hauriadegirarentorndelanatura.Undelsaspectesressaltatspelsagentséseltrekingoelrunning,peròcaldriaanalitatzar-lo.

Lacreaciód’aquestproducteésfonamentalqueneixiambelsagentsdelterritorialcostat.Noelpodenimpulsarlesadminis-tracionspúbliquesdeformaisolada,perquèdebenseguresta-riacondemnatalfracàs.

INDICADORSD’AVALUACIÓ:•Creaciód’unacomissiód’estudidelnouprojecte•Encàrrecaunaconsultoriaquegestionilaconceptualitzaciódelproductenou•Celebraciódereunions• Disposar d’una proposta en màxim 8 mesos després de lacreaciódelacomissió


AGENTSSOCIALSIECONÒMICSIMPLICATS:MancomunitatdelaValldeRibesConsorciRipollèsDesenvolupamentAgentsprivatsdelterritoriFerrocarrilsdelaGeneralitatdeCatalunya


291



PROGRAMA 2.1 ProducteterritorialValls

ACCIÓ / PROJECTE 2.1.2 CreacióproducteterritorialValldeCamprodon

OBJECTIU:CrearunproducteterritorialquedefineixilapersonalitatdelaVall

ÀMBIT GEOGRÀFIC:ValldeCamprodon

TIPUS D’ACCIÓ: ÀMBIT TEMÀTIC: Turismedenatura

DESCRIPCIÓ:LavalldeCamprodoncontinuaessentel territoridelRipollèsambmésdesenvolupamentturístic,iambunaofertamésàm-pliahoteleraiderestauraciódelacomarca.L’impulsal’estaciódeVallterhadonatunanovaempentaalturismedelavall,es-pecialment atès que les pistes no disposen d’oferta hotelera,itotalavallgaudeixdelsfluxosatretsperlespistesal’hivern.EnstrobemambunasituaciósimilaraladelaValldeRibes,quenodisposad’unproducteclar,benposicionat,ambnotorietat,quedistingeixielterritorid’altres.

Esfanecessari,doncs,laidentificaciódelsatributsdistintiusdelavall, iprobablement lacreaciód’unnouproducteterritorialque ajudi a reforçar la personalitat de laVall (tot i que la valldeCamprodonjadisposad’elementsambunacertanotorietat,

Lacreaciód’aquestproducteésfonamentalqueneixiambelsagentsdelterritorialcostat.Noelpodenimpulsarlesadminis-tracionspúbliquesdeformaisolada,perquèdebenseguresta-riacondemnatalfracàs.

INDICADORSD’AVALUACIÓ:•Creaciód’unacomissiód’estudidelnouprojecte•Encàrrecaunaconsultoriaquegestionilaconceptualitzaciódelproductenou•Celebraciódereunions•Disposar d’una proposta en màxim 8 mesos després de lacreaciódelacomissió


AGENTSSOCIALSIECONÒMICSIMPLICATS:ConsorciRipollèsDesenvolupamentAgentsprivatsdelterritoriFerrocarrilsdelaGeneralitatdeCatalunya


292



PROGRAMA 2.2 ProducteromànicRipollès

ACCIÓ / PROJECTE 2.2.1 CreaciódelCentred’InterpretaciódelRomànic

OBJECTIU:PosarenvalorelpatrimonimedievaldelRipollès ÀMBIT GEOGRÀFIC:comarcal

TIPUS D’ACCIÓ: ÀMBIT TEMÀTIC: Turismecomarcal

DESCRIPCIÓ:El Palau de l’Abadia, a Sant Joan de les Abadesses, disposad’unacol·lecciódemaquetesdelsedificisromànicsmésrelle-vantsdelacomarca.Alhora,elPalaudel’Abadiadisposad’es-paisuficientperdimensionaraquestacol·leccióicompletar-laamb altres elements d’interpretació. D’altra banda, el Palaupresentaunnotablevalorpatrimonial.

Creiemqueaquestésl’espaiadequatperacollirunnoucentred’interpretaciócentratenelromànic.Aquestseriaunpuntclauenl’estratègiadevaloritzaciódelromànicalacomarca,undelstretsdistintiusmésclars idiferencialsdequèdisposaaquestterritori.

Elfetd’estaralcostatd’unadelesjoiesdelromàniccatalà,elmonestir de Sant Joan de les Abadesses, corrobora aquestapropostailajustificaencaramésclarament.

Proposem,doncs,ubicarenlaplantasobreclaustreaquestcen-tred’interpretació.

INDICADORSD’AVALUACIÓ:•Creaciódelprojectedecentred’interpretació•Recercadefinançament(enparthauriadesermunicipal,jaquelainversióvaafavorqueSantJoancobriunamajorcentra-litatenaquestaestratègiacomarcal)•Execuciódelcentre•Elterminiperalafinalitzacióhauriadeserdedosanys


AGENTSSOCIALSIECONÒMICSIMPLICATS:AjuntamentdeSantJoandelesAbadessesConsorciRipollèsDesenvolupamentGeneralitatdeCatalunya/DiputaciódeGironaPatronatdeTurismeGironaCostaBrava


293



PROGRAMA 2.2 ProducteromànicRipollès

ACCIÓ / PROJECTE 2.2.2 Creaciód’unaplataformaconjuntad’esdevenimentsmedievalsitradicionals

OBJECTIU:Programacióconjuntaesdevenimentstematitzats ÀMBIT GEOGRÀFIC:comarcal

TIPUS D’ACCIÓ: ÀMBIT TEMÀTIC: Turismecultural

DESCRIPCIÓ:Unadelesconclusionsdel’anàlisiésquealRipollèss’organit-zenunagranquantitatd’esdevenimentsculturalsoparacultu-rals(fires,mercats),vinculatsalatradiciómedievaloalatra-diciórural,quenogaudeixendesuficientprojeccióinotorietat.Tot iquepodenacomplirunafinalitat immediata(acontentarcol·lectius,dinamitzarelcomerçielsserveis),noacompleixenunobjectiuclauenpromocióturística:queelsesdevenimentsgenerinnotorietat,isiguinunelementdedifusiódeladestina-ciómésenllàdel’elementpuntualquenodeixadeserl’esde-veniment.

Enaquestsentit,proposem:

•Lacreaciód’unataulaonparticipinelsmunicipisdelacomar-capercomençaraendreçarl’ofertad’esdevenimentsdelaco-marca,ambl’objectiude:

– Analitzar l’oferta, evitar duplicitats i solapaments no pro-ductius–Creaciód’unaplanificacióconjunta–Impulsaunapromocióconjunta

Undelsobjectiusfinalsseriahavercreatunaprogramacióquetingui la suficient capacitat i interès de projectar la comarcaenfora,igenerarnotorietatalmenystrescopsl’any:primavera,estiuitardor.

Noes tracta,doncs,queelsesdevenimentssatisfacinnomésels turistes japresentsa lacomarcaendiferentsèpoquesdel’any,sinóqueesdevinguinunmotord’atracciópersimateixos.

INDICADORSD’AVALUACIÓ:•Creaciódetauladeparticipació•Planificacióconjunta•Creaciód’elementsdedifusióconjunta


AGENTSSOCIALSIECONÒMICSIMPLICATS:AjuntamentsdelacomarcaConsorciRipollèsDesenvolupament


294



PROGRAMA 2.3 Productegastronòmic

ACCIÓ / PROJECTE 2.3.1 Creaciód’un“clubderestaurants”

OBJECTIU:Millorarlaqualitatiatractiudel’ofertagastronòmica ÀMBIT GEOGRÀFIC:comarcal

TIPUS D’ACCIÓ: ÀMBIT TEMÀTIC: Turismegastronòmic

DESCRIPCIÓ:TotiquelatradiciógastronòmicadelRipollèséssimilaralacui-nademuntanyadelPirineu,totiaixíhihadiversosproductesambunatradicióméssingular.Totiaixí,faltariarecorregutperconvertirlagastronomiadelacomarcaenunmotord’atracciórellevant.

Les iniciatives que s’han portat a terme des de diversos àm-bitsjavanencaminadesenaquestsentit,especialmentl’escolad’HostaleriadelConsorci,aixícomdiversesiniciativessorgidesalesvalls.CalXescdeGombrènmarcaclaramentunlideratgereconegut,nonomésperhaverobtingutunaestrellaMichelin.Enaquestsentit,caldriainiciarunprocésque,continuanteltre-ballanteriordevaloritzaciódelsproductesiformaciócondueixialaconcreciódeprojectesclaramentorientatsal’objectiuaquímarcat:

•Creaciód’un“club”derestaurantsquetreballinambproduc-tesdeproximitat.Creaciódedinàmiquespromocionalsconjun-tes.(ModelOsonaCuina,perexemple).Hauriendeseraquestsrestaurants els que marquessin els seus objectius (ja que noespotimposardesdeforaunadinàmicaqueclaramenthadesorgirdelspropisimplicats),elseucalendariiimpulsessinlesiniciatives,coordinatspotserdesdelConsorci.

Aquestaaccióhauriadeseguir la líniaque jaexisteixalajun-tar-sediferentsrestaurantspertreballarconjuntamentlesdife-rentstemporadesdelacomarca

Ésclar,però,queaquestesiniciativeshauriendeserpromocio-nadesdesdelConsorci,especialmentprioritzantaquestsres-taurantsenlalíniadecreaciódepacks.

INDICADORSD’AVALUACIÓ:•Creaciód’unclubderestaurants.•Impulsadinàmiquesdevaloritzaciódelacuinaielsproductesdeproximitat


AGENTSSOCIALSIECONÒMICSIMPLICATS:RestauradorsdelacomarcaConsorciRipollèsDesenvolupament


295




ACCIÓ / PROJECTE 2.3.2 Creaciódetaulesdetreballquevinculinproductorsirestauradors

OBJECTIU:crearunproducteturísticvinculatalsectoragroalimen-tari

ÀMBIT GEOGRÀFIC:comarcal


DESCRIPCIÓ:Per tal de posar en valor el sector agroalimentari es proposacreartaulesdetreballambproductorsirestauradors.L’objectiud’aquestaaccióéscrearunproducteturísticvinculatalsectoragroalimentari.Unexempleseriacrearrutesagroalimentàries,com:

Pasturisme:donaraconèixerlaimportànciadelapasturaidetotselsvalorsquevanassociatsa lasevaactivitat.Espodriavendrecompaquetturístic:unavisitaaunramatiaunrama-der,unaexplicaciópedagògicasobrelapasturaiunàpatambproducte localbasaten lacarndepastura.Aquestpaquetespotadaptarperadiferentspúblicsobjectius:escoles,famílies,grups,etc.

Espotvalorarlapossibilitatd’incloureunpaquetturísticbasatenl’activitatdetranshumància,onlespersonesquehipartici-pinacompanyinelpastordurantelsdiesdemobilitatdelramat.ElPasturismeestariaestretamentvinculatalfuturParcNaturaldelesCapçaleresdelTeridelFreser

E-tapes:Elprojecteelaboratl’any2013“Estudiiexecuciód’ac-cionsperaunamillorcomercialitzacióidifusiódelsproductesagroalimentarisdequalitatdelRipollès”proposaaplicarelcon-cepted’etapaalapropostad’organitzarRutesgastronòmiques.

ArgumentaqueactualmentalRipollèsnohihasuficientsesta-blimentsperorganitzarrutescompletes.Ésperaquestmotiuqueelconcepted’etapas’enténcomunapropostaméslimita-daperl’ofertadeparadesqueespodenrealitzar.

Jugantambellèxic,esproposacrearunproducteturísticquevinculi lapropostad’etapaambelconceptedetapaalsesta-bliments gastronòmics. Les tapes són una manera divertidadetastarelsproductesdelterritori,jaqueespodencuinardi-ferentsopcionsambquantitatspetites.LapropostahadeserfidelalProductedelRipollèsirespectaralmàximlautilitzaciódelproductelocal.

EsproposainvolucrarlaD.O.Empordàolescervesesartesaneslocals(MineraiCalavera)enlacreaciódelproductepertaldedonar-hiunaconsistènciademenjaribeure,iperaixípoderte-nirmésressò

INDICADORSD’AVALUACIÓ:


AGENTSSOCIALSIECONÒMICSIMPLICATS:


296




ACCIÓ / PROJECTE 2.3.3 Creaciód’unespaidetreballconjuntentreelsectoragroalimentariielturístic

OBJECTIU:Crearproductesturísticssingularsadaptatsalsmercatsiquepromocionenelproductelocal.



DESCRIPCIÓ:Enl’anàlisideproductesdeturismeactiu,naturaidescobertadels territoris que s’ofereixen en els principals mercats turís-tics,s’hapogutconstatarquelagastronomiaielproductelocalsónundelselementsqueajudenasingularitzaridonarqualitata lesexperiènciesturístiques. Aixímateix,sónuninstrumentquepermetqueelsbeneficisdel’activitatturísticas’estenguinalsproductorsagroalimentaris.

La comarca disposa de productes de qualitat, amb marquesreconegudes i col·lectius gastronòmics que ajuden a la sevapromocióidifusió.

Per això es proposa establir un programa de treball conjuntambaquestsproductorsafiqueadaptinlessevesexplotacionsalsvisitantsinteressatsiesfacilitilavendadirecta,prioritzantelsproductorsdelamarcaRipollès,itenintencomptelesdifi-cultatsdevisitaralgunesexplotacions.

També, perquè l’hostaleria de la comarca incorpori cada copméselproducte local ielposienvalor,donantaconèixer lesespecificitatsdelproducte,lesexplotacionsiproductorsimpli-catsenelprojecte,etc.

INDICADORSD’AVALUACIÓ:•Nombredesessionsdetreballambproductorsagroalimenta-risiempresesturístiques•Nombred’empresesques’incorporenalprojecte•Nombredeproductesturísticsqueincorporenproductelocali/ovisitesaexplotacions.• Nombre d’establiments d’hostaleria que utilitzen productelocal


AGENTSSOCIALSIECONÒMICSIMPLICATS:ConsorciRipollèsDesenvolupament-CRDTeixit empresarial turístic i productors agroalimentaris de lacomarcaEstablimentsd’hosteleriairestauració


297



PROGRAMA 2.4 ProducteNatura

ACCIÓ / PROJECTE 2.4.1 Sensibilitzariimplicaragentsturístics

OBJECTIU:Aconseguirqueelsagentsturísticss’incorporinalainiciativadecreacióipostaenmarxadelParcNatural.



DESCRIPCIÓ:Entre ladocumentaciópreparadaenaquestdocumentestra-tègichihaunargumentarisobreelpaperquetenenelsEspaisNaturalsProtegits(ENP)enlavaloritzacióturísticadelsterrito-ris,enlacaptaciódenoussegmentsdevisitantsienlacreaciódellocsdetreball inovesoportunitatspera lapoblació local.És important que en el procés de creació del Parc Natural,elsagentsturístics iproductorsagroalimentarispuguinveureexemples de bones pràctiques de territoris que a partir delsseusENP,hangeneratunaactivitateconòmicamoltimportant.Esproposaferseminaristemàtics,presentacionsivisitesate-rritorisenelsqualsl’estratègiaturísticaesbasaenlavaloritza-ciódelsEspaisNaturalsProtegits.

AquestesactuacionspodenfacilitarlaimplantaciódelParcNa-tural,laparticipaciódelsagentsenmodelsdegestiócomaralaCartaEuropeadelTurismeSostenible ielconsensperassolirunobjectiuconjunt:lapromociódelturismeactiuapartirdelamarca“ParcNaturaldelesCapçaleresdelTeridelFreser”.

Aquestaaccióésunpasmésdel’acció2.4.3.(Associarelspro-ductesturísticsalsvalorsdelParcNaturaldelesCapçaleresdelTerielFreser).

INDICADORSD’AVALUACIÓ:•Nombredeseminaristemàtics,presentacionsivisitesaterri-torisenelsqualss’aplical’estratègiaconsiderada•Nombred’agentsquehiparticipen•Nombred’actualitzacionsdelsinformesd’impacteeconòmicid’exemplesdelsENP


AGENTSSOCIALSIECONÒMICSIMPLICATS:ConsorciRipollèsDesenvolupament–CRDEntitatsdepromocióturísticadelacomarcaAgentsturísticsprivatsiequipamentsturístics.


298




ACCIÓ / PROJECTE 2.4.2 ImplementaciódelaCartaEuropeadeTurismeSostenible

OBJECTIU:Disposard’unPladetreballquefacilitilacreaciódepro-ductesdenaturasotaelscriterisdelturismesostenible.



DESCRIPCIÓ:La Carta Europea del Turisme Sostenible –CETS- permetcomptarambunsistemadegestióquefacompatible lacon-servaciódelPatrimoninatural,cultural,etnològicd’aquestses-paisamblasevafreqüentacióturística.Mitjançantelconsensamb els empresaris turístics, les entitats representatives delteixitsocialielsgestorsdelsEspaisProtegitsespreparaunPlad’Actuacionsqueasseguriunagestiórespectuosaisostenible.

Una gran part del Espais Naturals Protegits europeus situatsenzonesturístiqueshanimplementatlaCETS.Concretament,dels107espaiseuropeusquecomptenambaquestaacredita-ció,36estrobena l’estatespanyol,delsquals4aCatalunya.En el conjunt d’Espanya hi ha 260 empreses adherides en elprograma. L’obtenció d’aquesta acreditació a més d’assegu-rarunagestióturísticasostenibleper l’espai lidónavisibilitata nivell mundial a través de programes de promoció turísticaimpulsatsperEUROPARC,TURESPAÑA,etc.

Elquèesproposaés:•ContactarambelspromotorsdelParcNaturaldelesCapçale-resdelTeridelFreserperquèliderinelprocésdeimplementa-ciódelaCETS.•AnalitzarbonsexemplesdepostaenmarxadelaCETSente-rritorisquejatenenexperiència,moltespecialmentperlasevaproximitat,laGarrotxa,elMontseny,SantLlorençdelMuntiSe-rradel’ObacielDeltadel’Ebre.

•Creaciód’unacomissiódeseguimentambrepresentantsdelConsorci, Consorci d’Espais Naturals, Associacions d’empre-saristurísticsdelacomarcaialtresentitatsrelacionadesamblaconservaciódelpatrimoninaturaliculturalieldesenvolupa-menteconòmiclocal(sindicatsagrarisiramaders,productorsagroalimentaris,etc.)

INDICADORSD’AVALUACIÓ:•ContactesrealitzatsambelspromotorsdelParcNatural•Nombred’accionsperidentificarexemplesdebonespràcti-quesdeimplantaciódelaCETS.•Reunionsdetreballambrepresentantsiempresespotencial-mentrelacionatsamblaimplementaciódelaCarta.•Entitatsiempresesques’adhereixenalprocés.


AGENTSSOCIALSIECONÒMICSIMPLICATS:ConsorciRipollèsDesenvolupament-CRDConsorcid’Espaisd’InterèsNaturaldelRipollès–CEIRMAssociacions i empreses turístiques de la comarca, especial-mentdel’àmbitdelParcAltresassociacionsvinculadesambelteixitassociatiuielssec-torsagrícola,ramader,agroalimentari,etc.


299




ACCIÓ / PROJECTE 2.4.3 AssociarelsproductesturísticsalsvalorsdelParcNaturaldelesCapçaleresdelTeridelFreser

OBJECTIU:PosicionarelParcNaturalcomunrecursturísticdereferènciadelacomarca.



DESCRIPCIÓ:Atès que Parc Natural és una marca turística consolidada enels principals mercats europeus de turisme actiu, de natura idedescobertadelsterritoris,esproposaeldesenvolupamentd’unpladecomunicacióqueposienvalortotelprocésinicialdecreaciódelParc,elsrecursosiatractiusexistentsenelseuàmbit ielsproductesturísticsiactivitatsassociadesques’hipodrandesenvolupar.

Es tractad’unacomunicacióadreçadaalsmercats, jaqueenl’acció2.4.1.espreveuaccionsdesensibilitzaciódecaràcterin-ternenverselsagentsturísticsdelterritoriialapoblaciólocal.

En una primera etapa, la comunicació s’hauria de centrar enremarcarqueelfuturàmbitdelParcésunespaid’altvalorpai-satgístic i ambiental, inclòs dins la Xarxa Natura 2000, i quel’estatusdeParcNaturalestàenprocésd’obtenció.

En una segona etapa, quan ja estigui aprovat, fer èmfasi enaquestamarca.

INDICADORSD’AVALUACIÓ:•Nombrededocumentsonlineiofflinegenerats,queincorpo-renelconcepteParcNatural• Nombre d’empreses i entitats que incorporen els valors delParcNaturalenlasevadocumentacióonlineioffline• Mitjans de comunicació que difonen notícies relacionadesambelParcNatural.


AGENTSSOCIALSIECONÒMICSIMPLICATS:ConsorciRipollèsDesenvolupament-CRDConsorcid’Espaisd’InterèsNaturaldelRipollès–CEIRMAssociacions i empreses turístiques de la comarca, especial-mentdel’àmbitdelParc


300



PROGRAMA 2.5 Ampliarlagammadeproductesturístics

ACCIÓ / PROJECTE 2.5.1 Seguimentdelestendènciesdelsmercats

OBJECTIU:Comptarambinformacióactualitzadadelsmercatsturístics.



DESCRIPCIÓ:En l’Estudi de Revisió Estratègica del Ripollès al qual s’incor-pora aquest Pla d’Acció, hi ha un apartat específic sobre lescaracterístiques dels principals mercats emissors de turismecapaCatalunya,quepodenserd’interèsperalacomarca.Aixímateix,incorporainformaciósobrelestendènciesques’estanimposantenelsmercatsiunarelaciód’operadorsturísticsial-tresestructuresdecomercialitzaciód’aquestsmercats,quejaestanprogramantlazona.

Així mateix, en el marc del projecte Itinerànnia hi ha estudisrealitzats l’any 2008 i 2009 que incorporen una relació mésexhaustivad’operadorsdelsprincipalsmercatsemissors,ambunafitxadescriptivadecadaund’ells,aixícominformaciócom-plementàriadesuportalapromocióturística,comarafiresdereferència,mitjansdecomunicació,associacionsifederacions,planeswebibutlletinselectrònics.

Esconsideraaquestainformaciómoltútilperorientarelsem-presaris en el seu procés d’identificació dels mercats poten-cialsiperalacreaciódeproducte.

Perquèaixòcontinuï tenintutilitat,calmanteniractualitzadaaquestainformacióisiéspossible,anarampliantlesbasesdedadesd’operadors ialtresprescriptors.Enaquestsentitseràde molta utilitat la participació en accions promocionals i laconsultadels informes iestudisquepubliquenaltresentitats

comara,elPatronatdeTurismeCostaBravaGironaol’AgènciaCatalanadeTurisme.

INDICADORSD’AVALUACIÓ:•Informessobremercatsrevisatsanualment•Nombred’operadors iproductes incorporatsa lesbasesdedades•Nombred’exemplesdebonespràctiquesd’adaptaciód’em-presesiterritorisalssegmentsdedemandavinculatsalturis-meactiu,denaturaidedescobertadelsterritoris.


AGENTSSOCIALSIECONÒMICSIMPLICATS:ConsorciRipollèsDesenvolupament-CRDTeixit empresarial turístic i productors agroalimentaris de lacomarca


301




ACCIÓ / PROJECTE 2.5.2 Creaciódeproductesdedescobertadelterritori

OBJECTIU:Disposardeproducteturísticadaptatalsmercats. ÀMBIT GEOGRÀFIC:comarcal


DESCRIPCIÓ:Elsestudisrealitzatselsanys2008i2009perItinerànniaindi-catsenl’acció2.5.1.,aixícomla informacióquecontéaquestEstudisobretendènciesdelsmercatsturísticsil’anàlisidepro-ductes,constitueixenunabonaeinadetreballperorientarelsempresaristurísticsenversquinessónlesofertespresentsenelsmercats,alsqualsesvolarribar.

A més de la informació més genèrica sobre tipologia de visi-tants,hàbitsdeconsum,fontsd’informacióqueutilitzen,etc.contéfitxesdecomestanestructuratselsproductesturísticsde les agències de viatges, operadors i entitats de comercia-lització de referència. Hi ha informació sobre tipus de públic,preudevenda,allotjament,règimalimentari,paraulesclau,ac-tivitatsqueesrealitzendiàriament,etc.Aquestainformacióésuna bona base perquè les empreses puguin adaptar els seusserveisalsrequerimentsd’aquestestipologiesdevisitants.

Des del Consorci Ripollès Desenvolupament es poden creartaulesdetreballidonarassistènciatècnica,afid’acompanyarlesempresesielsgestorsd’equipamentsacrearproductesques’hiadaptin.

INDICADORSD’AVALUACIÓ:•Nombredesessionsrealitzadesambelsagentsturísticsperalacreaciódeproductes•Nombred’agentsturísticsimplicats•Nombredeproductesturísticselaborats


AGENTSSOCIALSIECONÒMICSIMPLICATS:ConsorciRipollèsDesenvolupamentTeixitempresarialturístic,gestorsd’equipamentsiproductorsagroalimentarisdelacomarca


302




ACCIÓ / PROJECTE 2.5.3 Ediciód’uncatàleg/dossierprofessionaldepresentaciódelacomar-caielsseusproductesméssingulars

OBJECTIU:Promocionarelsproductesturísticsenelsmercatsdedemanda.



DESCRIPCIÓ:Unadelesformesd’incentivarlacreaciódeproductesidina-mitzarelteixitempresarialésdonar-lossuportenlesaccionsdepromocióicomercialització.

Peraixòesproposaque,apartirdelsproductesturísticsdes-crits en les accions 2.5.2. i 2.3.3. i de la identificació d’altresproductes en funcionament a la comarca, es creï un catàlegprofessional .Aquest comptarà amb una presentació generaldelacomarcaidelsseusatractiusturísticsaixícomdediversespropostesd’activitatpergaudir-ne.Espresentaranelsdiversosproductesturísticspreparats,organitzatspertipologiesitipusdepúblicalsqualsvanadreçats:ecoturisme,senderisme,bici-cletademuntanya,rutesculturals,rutesgastronòmiques.

Aquestcatàleg,traduïtalsidiomespertinents,s’hadeconvertirenunaeinademoltautilitatpera lapresentaciódelterritori;cal incorporar-loa leswebsdereferència i fer-loarribara lesentitatsdepromocióturística(esmentadesmésendavant,enl’acció3.1.3.).

INDICADORSD’AVALUACIÓ:•Nombredeproductesincorporatsaldossierprofessional•Nombred’empresesqueincorporenproducte•Nombred’idiomesenquèestradueix•Nombredeplataformesquel’incorporen• Nombre d’operadors i mitjans de comunicació als qualss’adreça


AGENTSSOCIALSIECONÒMICSIMPLICATS:ConsorciRipollèsDesenvolupament-CRDTeixit empresarial turístic i productors agroalimentaris de lacomarcaGestors d’equipaments culturals i de xarxes de senderisme icicloturisme


303



PROGRAMA 2.6 Mobilitatturística

ACCIÓ / PROJECTE 2.6.1 Valoritzarlaxarxademobilitatsosteniblecomunelementdesingu-ralització

OBJECTIU:AlinearelRipollèsalsdestinsqueestanapostantperreduiralmínimelseuimpactemediambiental.



DESCRIPCIÓ:ElRipollèscomptaambinfraestructures(xarxesdeferrocarrili itineraris de senderisme i cicloturisme) que li permeten po-sicionar-se en els mercats de demanda internacionals, cadavegadaméssensiblesambtemesmediambientalsiamblauti-litzaciódemitjansdetransportambunmenorimpacteenter-mesd’emissionsdeCO2.EnaquestalíniacaltenirencomptequeentreelsobjectiusprioritarisdelanovaEstratègiaEuropa2020hihalalluitacontraelcanviclimàticilareducciódelesemissionsdeCO2.

Peraquestmotiu,esproposaquel’apostaperlamobilitatsos-teniblesiguiundelsfilsargumentalsdel’estratègiadedinamit-zacióturísticadelacomarcaidelapromociódelturismeactiuidenatura,especialment.

Pertant,cal integraren lesaccionsdecomunicació,apartatsespecíficsqueposinderelleuquelacomarcajaestàprepara-daperdonarrespostaalesdemandesdemobilitatsostenible,tant pel què fa al desplaçament des dels llocs d’origen, comendestí,enaquestcasposantenvalorelsproductesturísticsquehiaposten.Perexemple,el ferrocarrilde laValldeNúria,elsitinerarisdelesViesVerdesidelscentresBTTilaxarxaItin-nerànnia.

Entrealtresaccionsadesenvolupardestaquen:-Contactaramboperadorsturísticsespecialitzatsquepriorit-zendestinsquepromouenlamobilitatsostenible

- Sensibilitzar els agents turístics locals de la importànciad’adaptarl’ofertaalesnovesdemandesturístiques-Participarenprojectesdecooperacióanivellestatali/oeuro-peuambelmateixobjectiu

INDICADORSD’AVALUACIÓ:•Nombrededocumentsonline ienpaperenelsques’incor-poraelposicionamentde lacomarcaenvers lamobilitatsos-tenible.•Nombredenoticiesenlesqueapareixelmateixtema•Nombred’operadorscontactats•Nombred’empresesdelacomarcacontactadesperquepo-sinenvaloreltemesdemobilitatsostenible.•Nombred’empresesqueincorporenenlasevawebaquestainformació


AGENTSSOCIALSIECONÒMICSIMPLICATS:•ConsorciRipollèsDesenvolupament•Teixitempresarialiturísticdelacomarca•Gestorsdexarxesdesenderismeicicloturisme•Gestorsdelesinfraestructuresferroviàries:FerrocarrilsdelaGeneralitatdeCatalunya


304



PROGRAMA 2.6 Mobilitatturística

ACCIÓ / PROJECTE 2.6.2 Assegurarelmantenimentdelesinfraestructuresturístiques

OBJECTIU:,prioritzantelsproductorsdelamarcaRipollès,itenintencomptelesdificultatsdevisitaralgunesexplotacions.

ÀMBIT GEOGRÀFIC:comarcalisupracomarcal


DESCRIPCIÓ:Alacomarcahihaunaextensaxarxad’itinerarisdecaràcterlo-cal,supralocalisupracomarcalperalapràcticadesenderisme,cicloturisme,BTT,rutesacavalletc.Tenintencomptequesónutilitzadesperunnombreimportantdevisitantsd’arreuitenenun impacte econòmic rellevant s’ha d’assegurar el bon estatd’aquestesxarxes.Siaquestmantenimentesdelegatotalmentals ajuntaments o iniciatives privades, es corre el risc que hihagitramsquenotinguinelnivelldequalitatqueesrequereix.

Esproposadissenyarunplademantenimentcontinuat,amitjài llarg termini, liderat pel Consorci Ripollès Desenvolupamentaixícom,establirunsistemaperrecollir incidènciesdeformaconjunta que permeti restablir la qualitat dels itineraris afec-tats.Espotiniciarperfases,començantperaquellstramsdemajoratractivitatturística.

En el desplegament d’aquest pla, caldria treballar de formacoordinadaambelsgestorsd’algunesdelesxarxesintercomar-calspresentsenelterritori,comelConsorcidelesViesVerdesoItinerànnia,quejatenensistemesdemanteniment.Tambéésimportantimplicaralsestablimentsturísticspropersaaques-tesviesiquerebendeprimerama,comentarisdelsusuaris.

D’altrabanda,caldria,almàximdelpossible,quadrarelshora-risdelaxarxadetransportpúblicambelsequipamentsturís-ticsdelacomarca.

INDICADORSD’AVALUACIÓ:•RedacciódelplademantenimentdelaXarxa•Pressupostanualdeconservació•Xarxesintercomarcalsamblesqueescoordinaelpla•Ajuntamentsimplicatsenplademanteniment•Aplicaciód’unsistemad’incidènciesconjunt


AGENTSSOCIALSIECONÒMICSIMPLICATS:•ConsorciRipollèsDesenvolupament•Gestorsdexarxesdesenderismeicicloturisme•Ajuntamentsdelacomarca•Empresessituadesal’entorndelesxarxes


305


OBJECTIUS

L’estratègia de posicionament que proposem esplantejaelssegüentsobjectius:

•Millorarelposicionamentdel’ofertaturísticadelsterritoris del Ripollès en relació amb les gransmarquesenquès’inclouoesrelacionaelterrito-ri:Pirineus,Girona-CostaBrava,Barcelona.

• Millorar la competitivitat en relació amb altresdestinacions pirinenques, o prepirinenques, apartird’unaclaraarticulaciódelsseusatributs,ilaposadaenvalordelsseusvalorsdiferencials.

•Definir,doncs,unaestratègiademarketingturís-ticglobaldelterritori,queposiintencióiconjuguicoherentmentelsquatreeixosclauperal’èxitdeladestinació:

–L’enfocamentaunspúblicsprioritzats–Lacreaciódeproductequereforcilesparticu-

laritatsdeladestinació–Unacomercialitzacióquevenentpromocioniel

territoriilasevapersonalitatdiferencial–Unacomunicacióorientadaaressaltarelsatri-

butsdeladestinació(quetreballiambunavisióquecombinielcurtterminidelavendadepro-ductes,ambelllargterminidelposicionamentdeladestinació)


Aquestaestratègiadefineixunpladetreball,perònoconcretalessolucionsfinals,perquèaquestess’hande prendre per consens entre els ens públics i elsagentsprivatsdetotelterritori.Aquestpladetreballtindrialessegüentsfites:

a)Identificarelsvalorsdiferencials/atributsdelte-rritori(tambéambvalordistintiu).

b) Consensuar la denominació de la destinació(enshiestenemmésendavant)

c)Definirunpladecomunicaciódeladestinació.

Aquests passos s’han de portar a terme de formaordenada, i en taules de treball participades, comdèiem,perrepresentantsdetotelterritoritantdelmónpúbliccomdelprivat.

6.1.3 / ESTRATÈGIA DE POSICIONAMENT


306


ELS ATRIBUTS DE LA DESTINACIÓ

Laconstrucciódelnouposicionaments’hadebasarenladeterminaciód’unsatributsquehandereunirlessegüentscaracterístiques:

•Definitoris, propis.S’handebasarenlarealitatdelacomarca,tot iqueprioritzantaspectesendetrimentd’altres.Handereferenciarlacomar-ca,totiqueconstruintunentornmentalideal,talcomfanlesdestinacionsmésactivesiexitoses.

• Singulars, diferencials. Han de contribuir a di-ferenciaraquestadestinacióenrelacióamb lesqueactuenenelsmateixosentornsomarques,especialmentlesdestinacionspirinenques.

•Atractius, revulsius, motors.Elsatributsdefinitshandecontribuiral’èxit,ipertantcalprioritzaraquells atributs que, per propis, per singulars, iperexitosos,hand’ajudara lapreeminènciadeladestinació.

Enaquest sentit,creiem queunsatributs força in-discutibles i significativament útils al nostre parerserien:

•Autenticitat.Undelsatributsmésclarsésquelacomarcahasabutconservarelseuesperit.Mal-gratl’empremtadelaindustrialització,lestradi-cionshisónbenvives,elpatrimonianticéselsmés rellevants, la gastronomia pròpia conservaviveslessevesarrelsielsseusproductespropis.ElRipollèspotferdel’autenticitatunarietdife-rencialperalseuposicionament.

•La natura/muntanya espectacular més prope-ra. També altres comarques pirinenques tenenunamuntanyaespectacular.PeròladelRipollèsés l’alta muntanya més propera al mar (CostaBrava)iespecialmentaBarcelona.D’algunama-nera,espodriadirquesónels“PirineusdeBar-celona”.JugaramblamarcaBarcelona,malgratsembli una contradicció, creiem que ha de serobjected’unareflexiópausadaiprofunda,jaqueelqueaportaBarcelonaenaquestsmomentsésmoltrellevant.

• La destinació emblemàtica del turisme ac-tiu (running, trecking, esquí, etc.). Creiem queaquesthadeserunaltreeixdeposicionamentfonamental,basatenlaprioritzaciódedetermi-natsproductesiactivitats“estrella”.


307


•La terra dels orígens de Catalunya.Latradiciódel romànic, però també el paper configuradordelanaciócatalanadel’edatmitjanaperpartdepersonalitat com l’Abat Oliba o el comte GuifréelPilós,sónunsclarsatributsd’aquestterritori.Aquestunatributpotentquevertebraelpolsdeturismeculturald’aquestterritori.

DENOMINACIÓ DE LA DESTINACIÓ

Aquesta és sens dubte una de les qüestions méscontrovertides al territori, ja que cadascú defensamarquesiconceptesdemarquesdesdeperspecti-vesipremissesdiferentsiavegadescontraposades.Peraixòenaquesttreballnofemcapproposta,mésenllàdesuggeriralgunesreflexionsenaquestsentit:

•Ésfonamentalqueladestinaciós’estructurisotauna denominació comuna i assumida per totsdeformaelmésconsensuadapossible,enbasea l’acord que vol funcionar com una destinaciócohesionada.Aramateix,lapermanènciadede-nominacions territorials al mateix nivell generaconfusióiminimitzalapotènciadeladestinació.

•Calqueladenominaciósiguielmésclarapossi-ble.Calevitarnovesdenominacionsquenotin-guincapmenad’arrelament,perquèladificultatdeproposariarrelarunnovamarcapresentariaungranesforçd’inversióperconsolidar-la.

•Calqueelstresterritoriscomarcalscompartei-xiniconsensuïnaquestadecisió,tantelsagentspúblicscomelsprivats.Consensuaraixòproba-blementsiguielmésdifícil,peròésfonamentalarribaraaquestacordenfavordelamilloradelposicionamentidelaviabilitatdeladestinació.

Cal començar l’edifici de la destinació pels fona-mentsiabordaraquestaqüestióquanelnousistemaorganitzatiu icomercialitzadorestiguienfunciona-ment.Ésadir,quanladestinacióestiguiconstituïda,llavors serà el moment d’abordar aquesta qüestiócomdèiemdelaformamésracionaliefectivapos-sible.


308


PLA DE COMUNICACIÓ

L’elaboració d’un pla de comunicació és fonamen-talpertald’articularunaestratègiadecomunicacióquepotenciïunnouposicionamentde lacomarca.Aquest pla, però, no es pot fer de forma definitivasensehaveracomplertelprocésdescritmésamunt.

Aquestpla,peròcaldefinir-loenbasealessegüentspremisses:

• La comunicació ha d’enfocar-se a la venda deproducte, però amb la mateixa força i intencióreforçar els atributs permanents de la destina-ció.Pertantcalnoconfondreunapolíticadeco-municacióambunaestratègiaacurttermini, jaquetotaacciódecomunicacióhaderevertirenunposicionamentaassoliramitjàillargtermini.

•Lacomunicacióhadeprioritzar:pertantnopotreferir-seatot,sinónomésaallòqueésmotordeladestinació.

•Laformulaciódelacomunicacióhadeserglobal,però haurà de referenciar les subdestinacionsterritorials(lesvalls) ipotenciar-ne lasevaper-sonalitat.

•Lacomunicacióhad’utilitzartotselscanalspos-siblesienlamesuradelpossiblehadetenirpro-jecció internacional (internet). La comunicacióoff-line però ha de prioritzar la comunicació enl’àmbit nacional, amb l’objectiu de captar nousvisitants, renovar els missatges, modernitzar elseuestil,etc.


309


LÍNIA ESTRATÈGICA 3 Milloradelposicionamentturístic

PROGRAMA 3.1 Estratègiadecomunicacióipromoció

ACCIÓ / PROJECTE 3.1.1 Elaborarunpladecomunicacióglobal

OBJECTIU:Establirlesbasesperaunacomunicacióeficaç ÀMBIT GEOGRÀFIC:comarcal

TIPUS D’ACCIÓ: ÀMBIT TEMÀTIC: Comunicació

DESCRIPCIÓ:El procés que es marca en les accions en l’àmbit de turismenecessita d’una tercera línia de treball orientada a millorar elposicionamentturísticde lesvalls ia incrementar-ne lanoto-rietatil’atractivitat.Enaquestsentit,caldriaportaratermeunnoupladecomunicacióquedonirespostaalssegüentsreptes:

•MillorarelposicionamentdelRipollèsentèscomadestinació.

•Generarunacordglobalsobrelesmarquesilesidentitatsdelterritori.Especialmentpensantenles“marques”turístiquesdelesValls,ontantelspoderspúblicscomelsagentsprivatsde-fensenla idoneïtatdelesmarquespròpies(ValldeRibes,ValldeNúria,ValldeCamprodon).Analitzarl’encaixenlesmarquesturístiquesprincipals:Pirineus,Girona-CostaBrava,Barcelona,Catalunya.

•Fixarelsatributsdiferencialsd’aquestterritori,pertalqueespuguitreballarenunalíniacomunicativadistintiva,comtenenlescomarquesveïnes(Garrotxa,Berguedà,Cerdanya).

•Declinaciódemissatgesclau.Ésenbaseaaquestsmissatgesqueesconstruiràundiscursdistintiu.

•Establirunaestratègiaclaradepromociódelsproductestu-rísticsdeladestinació.Elpladecomunicacióhad’estarplena-mentvinculatalplademarketingdeproducte.

•Confegirunpladetreballpercanalsisuportsdecomunicació,onelwebhadeseruninstrumentbàsic.

• Determinar l’estratègia de finançament d’aquest pla, quehauriadesercofinançatpelsenspúblicsielsagentsprivats.

INDICADORSD’AVALUACIÓ:•Disposard’unpladecomunicació•Determinarunpressupostileslíniesdefinançament


AGENTSSOCIALSIECONÒMICSIMPLICATS:•ConsorciRipollèsDesenvolupament•Agentsturísticsprivats


310




ACCIÓ / PROJECTE 3.1.2 Creacióweb/plataformadepromocióicomercial

OBJECTIU:Aglutinarelsesforçosdepromocióturísticaenunweb ÀMBIT GEOGRÀFIC:comarcal


DESCRIPCIÓ:Enunaaltraacciójas’hadeterminatelsobjectiusd’unaplata-formaon-linedepromocióicomercialització.Peròésclarqueaquest també ha de ser el principal element de comunicaciódequèesdotiaquestprojecte.EnlalíniadelmodeldeTurismedeBarcelonaidelestendènciesdelmercat,ésclarqueelwebcentraldelterritorihadetenirunpesmoltrellevant.Enaquestsentitproposem:

•Creaciódelwebentèscomaplataformadedifusióicomercia-lització.Hadedibuixarelmapamentaldeladestinació,priorit-zantelsprincipalsatractiusdelterritori,compensantlesmar-ques-identitats,igenerantundiscurscoherenticomprensibledelarealitatdiferencialdelacomarca.

•Aglutinarenaquestwebtotselsesforçoscomunicatiusdelacomarcaperquèesdevinguielwebdereferència.

• Eliminar o vincular altres plataformes que puguin entrar encompetènciaambaquestweb.

• Gestionar activament aquest web, ja que ha de ser el nexed’uniód’accionsproactives:enviamente-mailings,newsletters,agenda,etc.

INDICADORSD’AVALUACIÓ:•Disposardelweb•Nombredevincles•Espaisdepublicitat•Nombred’agentsvinculats


AGENTSSOCIALSIECONÒMICSIMPLICATS:•ConsorciRipollèsDesenvolupament•Municipisdelacomarca•Agentsturísticsprivats


311




ACCIÓ / PROJECTE 3.1.3 SeguimentdelainformaciódelRipollèsenportalsdereferència

OBJECTIU:Millorarlaimatgeiinformacióturísticasobrelacomarcaquedonenelsprincipalsportalsturístics



DESCRIPCIÓ:Amésdelsportalsturísticsdel’àmbitdelacomarca,elRipollèsformapartd’altresmarquesturístiquesconsolidadesquedis-posenderecursoseconòmicsitècnicsimportantsperpromo-cionarelsterritorisdelseuàmbitd’actuació.

Estemparlantperexemple,delportaldeItinerànnia,delCon-sorcide lesViesVerdes,delPatronatdeTurismeCostaBravaGirona,del’AgènciaCatalanadeTurisme,deTurespaña.

Es proposa revisar que els continguts d’aquests portals, pelquefareferènciaalRipollès,estiguinactualitzatsivagin,enlamesuraquesiguipossible,enlamateixalíniaeditorialdelaco-municacióturísticadelacomarca,incorporantlacomunicaciósobreelParcNatural,seguintelprocésdescritenl’acció2.4.3.Pertant,proposarnouscontingutsorevisióalsseusgestors,encasqueesconsideriadient

INDICADORSD’AVALUACIÓ:•Nombredeportalsrevisats•Nombredepropostesderevisióodenouscontingutsenviats•Nombredeportalsquevanadaptantlainformacióal’estratè-giadecomunicacióturísticadelacomarca


AGENTSSOCIALSIECONÒMICSIMPLICATS:•ConsorciRipollèsDesenvolupament•Teixitempresarialturísticdelacomarca

ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS · 2018. 1. 30. · OT Ripoll Pl. Abat...

Documents

Transcript of ESTUDI DE REVISIÓ ESTRATÈGICA TURÍSTICA DEL RIPOLLÈS · 2018. 1. 30. · OT Ripoll Pl. Abat...