ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL - caib.es

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL N. 116.2015 de 30/09/2015 SA PLETA DE S'ERA, S.L.

MAIG, Medi Ambient i Geotècnia - [email protected] - 678 030 692 Pàg. 1 de 201

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL a

GRANJA PORCINA INTENSIVA SON BANYA – SA TAFALA a

POLÍGON 28, PARCEL·LES 636-638-639-640-641-643-732-733-734a T.M. MANACOR (MALLORCA)a

REFERÈNCIA: 116.2015 A

DATA: 30/09/2015 A



El present estudi ha estat redactat pels següents tècnics:

Joan Femenias Puigserver. Llicenciat en Geologia per la Universitat de Barcelona. Nº col·legiat ICOG 6404

Amb l'ajut dels següents col·laboradors:

Catalina Pasqual Mas. Llicenciada en Ciències Ambientals per la Universitat de Barcelona.

Llorenç Brunet Nicolau. Arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallés.

Mateu Llodrà Adrover. Arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona

Maria del Carme Pascual Estelrich. Arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona



INDEX

INTRODUCCIÓ ....................................................................................................................................................................... 7

A) DESCRIPCIÓ GENERAL DEL PROJECTE ....................................................................................................................... 9

I. Resum històric ....................................................................................................................................................... 10

II. Situació .................................................................................................................................................................. 11

III. Classificació del sòl ............................................................................................................................................... 13

IV. Descripció general de les instal·lacions ................................................................................................................ 14

V. Inputs ..................................................................................................................................................................... 22

VI. Outputs .................................................................................................................................................................. 25

VII. Legislació .......................................................................................................................................................... 32

B) JUSTIFICACIÓ DE L’ACTUACIÓ..................................................................................................................................... 35

I. ANTECEDENTS .................................................................................................................................................... 35

II. ALTERNATIVES ................................................................................................................................................... 42

C) INVENTARI AMBIENTAL ................................................................................................................................................. 43

I. Medi Natural .......................................................................................................................................................... 43

II. Medi social i econòmic .......................................................................................................................................... 56

D) IDENTIFICACIÓ DELS IMPACTES SOBRE EL MEDI AMBIENT ................................................................................... 63

I. Ramaderia porcina i medi ambient ....................................................................................................................... 63

II. Impactes en la fase de construcció ....................................................................................................................... 67

III. Impactes en la fase de funcionament ................................................................................................................... 69

IV. Impactes en la fase de clausura ........................................................................................................................... 74

E) VALORACIÓ DELS IMPACTES ....................................................................................................................................... 77

I. Valoració dels impactes de la fase de construcció ............................................................................................... 95

II. Valoració dels impactes de la fase de funcionament ............................................................................................ 96

III. Valoració dels impactes de la fase de tancament ................................................................................................. 98

F) PONDERACIÓ DELS IMPACTES I VALORACIÓ GLOBAL ............................................................................................ 99

I. Ponderació dels impactes de la fase de construcció .......................................................................................... 101

II. Ponderació dels impactes de la fase de funcionament....................................................................................... 102

III. Ponderació dels impactes de la fase de tancament ........................................................................................... 103

G) MESURES PROTECTORES, CORRECTORES O COMPENSATÒRIES .................................................................... 105

I. Contaminació de les aigües i dels sòls ............................................................................................................... 105

II. Contaminació atmosfèrica ................................................................................................................................... 110


MAIG, Medi Ambient i Geotècnia - [email protected] - 678030692 Pàg. 4 de 166

III. Mesures a la fase de construcció ........................................................................................................................ 117

IV. Mesures a la fase de funcionament .................................................................................................................... 118

V. Mesures a la fase de tancament ......................................................................................................................... 120

H) PLA O PROGRAMA DE VIGILÀNCIA AMBIENTAL ...................................................................................................... 121

I. Fase de construcció ............................................................................................................................................ 121

II. Fase de funcionament ......................................................................................................................................... 121

III. Fase de tancament.............................................................................................................................................. 122

I) CONCLUSIONS DE L’ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL. ............................................................................................ 123

J) DOCUMENT DE SÍNTESI .............................................................................................................................................. 127

I. Situació ................................................................................................................................................................ 128

II. Descripció general de les instal·lacions .............................................................................................................. 129

III. Inputs ................................................................................................................................................................... 130

IV. Outputs ................................................................................................................................................................ 131

V. Legislació ............................................................................................................................................................ 133

I. Antecedents ........................................................................................................................................................ 133

II. Alternatives .......................................................................................................................................................... 136

I. Medi Natural ........................................................................................................................................................ 137

II. Medi social i econòmic ........................................................................................................................................ 138

I. Ramaderia porcina i medi ambient ..................................................................................................................... 139

II. Impactes en la fase de construcció ..................................................................................................................... 139

III. Impactes en la fase de funcionament ................................................................................................................. 139

IV. Impactes en la fase de clausura ......................................................................................................................... 141

I. Valoració dels impactes de la fase de construcció ............................................................................................. 142

II. Valoració dels impactes de la fase de funcionament .......................................................................................... 143

III. Valoració dels impactes de la fase de tancament ............................................................................................... 144

I. Contaminació de les aigües i dels sòls ............................................................................................................... 146

II. Contaminació atmosfèrica ................................................................................................................................... 148

III. Mesures a la fase de construcció ........................................................................................................................ 153

IV. Mesures a la fase de funcionament .................................................................................................................... 154

V. Mesures a la fase de tancament ......................................................................................................................... 156

I. Fase de construcció ............................................................................................................................................ 157

II. Fase de funcionament ......................................................................................................................................... 157

III. Fase de tancament.............................................................................................................................................. 157



K) ANNEX D’INCIDÈNCIA PAISATGÍSTICA ...................................................................................................................... 161

I. Situació ................................................................................................................................................................ 161

II. Paisatge del lloc i projecte .................................................................................................................................. 162

III. Anàlisi de la visibilitat de l'emplaçament ............................................................................................................. 164

IV. Conclusions ......................................................................................................................................................... 165

Annexes .............................................................................................................................................................................. 167

ANNEX I: Croquis

ANNEX II: Plànol de xarxa de purins

ANNEX III: Plànols de planta i secció de les edificacions

ANNEX IV: Cens trimestral

ANNEX V: Informe fase prèvia de consultes

ANNEX VI: Requeriment de la Comissió de Medi Ambient del Govern de Illes Balears (Expedient 571/2015 AI)

ANNEX VII: Autorització Pou 1971

ANNEX VIII: Permís d’ampliació 1978

ANNEX IX: Contracte de manteniment material sanitari

ANNEX X: Document Direcció General de Recursos Hídrics

ANNEX XI: Declaració responsable sobre els enterraments de cadàvers d'animals

ANEX XII. Llei 2013. 8. Conceptes tècnics

ANNEX XIII: Inspecció 28/07/2015

ANNEX XIV: BAT, UE

ANNEX XV: Bones pràctiques agràries CAIB

ANNEX XVI: Acta Agricultura

ANNEX XVII: Expedient Ajuntament de Manacor



INTRODUCCIÓ

L’avaluació d’impacte ambiental és un instrument de protecció del medi ambient de gran importància de caràcter general i preventiu. La seva finalitat és identificar, predir , interpretar i prevenir o corregir les conseqüències, els efectes o els impactes que determinades activitats o determinats projectes poden causar sobre el medi ambient.

L'agricultura ha estat i és dominada per empreses familiars. Fins als anys seixanta i en els anys setanta, les aus de corral i porcs de producció primerenca eren només una part de les activitats d'una explotació mixta. L'aliment es conreava a la granja o era comprat localment i els residus dels animals eren retornats a la terra com a fertilitzant. Només un nombre molt petit d'aquest tipus d'explotació existeix encara a la UE, a causa de la creixent demanda del mercat, el desenvolupament de material genètic i maquinària agrícola i la disponibilitat d'aliment relativament barat, fets que han encoratjat als agricultors a especialitzar-se. Com a conseqüència d'això el nombre d'animals i la mida de les explotacions ha incrementat i ha sorgit la ramaderia intensiva. El sector porcí es el primer sector de la ramaderia espanyola amb una producció anual de més de 4.000 milions d'euros a l’any, resultats que situen a Espanya com a segon productor d’Europa.

La present memòria s’ha redactat seguint les indicacions de la Llei 11/2006 de 14 de setembre, d'avaluacions d'impacte ambiental i avaluacions ambientals estratègiques a les Illes Balears:

Article 27 L’estudi d’impacte ambiental

1. L’estudi d’impacte ambiental ha de tenir, com a mínim, el contingut següent:

a) Una descripció general del projecte i una relació de totes les accions derivades de l’actuació susceptibles de produir impactes en el medi ambient, tant a la fase de realització, com a la de funcionament i, si s’escau, a la de clausura.

b) Una exposició de les principals alternatives tècnicament viables i una justificació de la solució adoptada des del punt de vista ambiental.

c) Un inventari ambiental.

d) Una identificació dels impactes sobre el medi ambient, amb un esment especial a la salut de les persones i, si s’escau, la fauna, la flora, el sòl, l’aire, l’aigua, el medi marí, els factors climàtics, el paisatge, els béns materials inclòs el patrimoni cultural, i el risc d’incendi forestal.

e) Una valoració dels impactes assenyalant els indicadors o paràmetres de comparació utilitzats.

f) Una ponderació dels impactes i una valoració global on s’inclouran les distintes alternatives estudiades.

g) Les mesures protectores, correctores o compensatòries dels impactes.

h) Un pla o programa de vigilància ambiental.

i) Les conclusions de l’estudi d’impacte ambiental.



j) Un document de síntesi, que contindrà un resum de l’estudi i les conclusions en termes fàcilment comprensible.

k) Un annex d’incidència paisatgística que identifiqui el paisatge afectat

2. L’estudi d’impacte ambiental l’ha de redactar un equip multidisciplinari, llevat dels casos en què l’anàlisi dels impactes permeti que la redacció la dugui a terme un sol tècnic amb la titulació idònia.

3. L’estudi d’impacte ambiental ha de garantir la identificació, l’anàlisi i la valoració adequades dels impactes més importants del projecte i l’ús de la metodologia més adient segons les millors tècniques disponibles, d’acord amb la millor evidència científica disponible, vetllant especialment per la salut de les persones

L’EIA està emmarcat també dins la Ley 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental. La cartografia utilitzada s’ha extret de IDEIB – Infraestructura de dades espacials de les Illes Balears .

Els principals documents de referència utilitzats han estat:

• Integrated Pollution Prevention and Control (IPPC) Reference Document on Best Available Techniques for Intensive Rearing of Poultry and Pigs July 2003 de la UE (ANNEX XIII: BAT, UE )

• Codi De Bones Pràctiques Agràries, Directiva Del Consell 91/676 / CEE, Balears, Govern de les Illes Balears, Conselleria d'Agricultura i Pesca ( ANNEX XIV: Bones pràctiques agràries CAIB ).

• John P. Chastain. 2007. Calidad del Aire y Control de Olores de Instalaciones de Producción Porcina. Agricultural & Natural Resource Engineering Applications, 071.

• Proyecto de actividad porcina Sa Pleta de s’Era. Pau Servera Sitjar. Desembre-2014.



A) DESCRIPCIÓ GENERAL DEL PROJECTE

a) Una descripció general del projecte i una relació de totes les accions derivades de l’actuació susceptibles de produir impactes en el medi ambient, tant a la fase de realització, com a la de funcionament i, si s’escau, a la de clausura.

La Granja porcina Son Banya – Sa Tafal és una instal·lació ramadera porcina amb molts d'anys de recorregut situada en el terme municipal de Manacor. En termes generals, la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal completa dintre de les seves instal·lacions el cicle sencer de reproducció, creixement i engreix dels porcs, fins a la seva venta o trasllat per a engreixos a l'exterior, juntament amb una activitat complementària de compra i emmagatzematge de gra i fabricació pròpia de pinso. En els punts següents s'expliquen totes les característiques específiques de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal.

Les accions derivades de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal susceptibles de produir impactes en el medi ambient es resumeixen en la següent taula:

Taula 1: Accions susceptibles de produir impactes ambientals (Font pròpia)

ETA

PA

CONSTRUCCIÓ

Pèrdua de biodiversitat

Pèrdua d'estructura paisatgística

Contaminació acústica per maquinària

Residus provinents de remoció de terres i excavacions

Impacte visual

FUNCIONAMENT

Contaminació d'aqüífers per purins

Contaminació sòls per purins

Contaminació sòls per residus derivats del funcionament de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal

Contaminació acústica per maquinària

Contaminació acústica pel porcí

Impacte visual per les instal·lacions existents

Olors provocades pel porcí

DESMANTELLAMENT

Contaminació d'aqüífers per instal·lacions mal segellades en desús

Contaminació sòls per instal·lacions mal segellades en desús

Contaminació acústica en el procés d'enderroc

Generació de materials d'enderroc



I. Resum històric

L'activitat principal de l'explotació porcina Son Banya - Sa Tafal és la cria i engreix de porcs per l'abastiment a diferents punts de venda de la comarca de Manacor.

La Granja porcina Son Banya – Sa Tafal fou fundada com a explotació avícola i porcina. L'any 1976 fou adquirida per l'actual propietari, que eliminà les aus per dedicar-se a l'explotació porcina exclusivament, tal i com s'indica en el permís d'ampliació. ( ANNEX VIII: Permís d’ampliació 1978 ).

Amb els pas dels anys, i per l'adequació a les normatives autonòmiques, estatals i europees, l'explotació s'ha anat ampliant i reformant fins a l'estat actual, on es defineixen 10 edificacions principals, 2 basses de decantació de purí líquid, 1 zona de decantació de purí sòlid, i altres edificacions annexes i complementaries a les principals. En l'apartat IV Descripció general de les instal·lacions es detallen les edificacions existents.

A continuació es recullen les principals dades de la instal·lació:

Taula 2: Quadre resum de les dades de la instal·lació

Nom Granja porcina Son Banya – Sa Tafal

Adreça Polígon 28, parcel·les 636-638-639-640-641-643-732-733-734

Municipi Terme municipal de Manacor (Mallorca)

Superfície total de les parcel·les 44348 m2 (segons cadastre)

CIF B 07738909

Tipus d'explotació Grup II (més de 120 UBG i fins a 360 UBG)

Nº de Registre d'explotacions ramaderes del Govern de les Illes Balears (data de registre)

ES 070330000077 (2 de juliol de 1991)

Règim d'explotació Intensiu

Classificació Zootècnica Producció en cicle tancat

Persona responsable de la instal·lació

Miquel Nicolau Femenias 18226648 E

Persona responsable de medi ambient

Miquel Nicolau Femenias 18226648 E

Superficies de les instal·lacions 5720,24 m2

Coordenades UTM X: 517266 Y: 4381612



II. Situació

El projecte s’emplaça a les parcel·les 636, 638, 639, 640, 641, 643, 732, 733 i 734 del polígon 28 de rústica del terme municipal de Manacor (Figura 1), amb una cota sobre el nivell del mar (cota SNM) de 75 metres1. Al voltant de les parcel·les d'estudi es diferencien distintes parcel·les rústiques, on algunes d'elles presenten edificacions majoritàriament en planta baixa.

Figura 1. Mapa topogràfic amb la superposició de la informació cadastral de la zona d’estudi. (Font: IDEIB).

La Granja porcina Son Banya – Sa Tafal es troba envoltada a l'Est per la carretera Ma-3322 i al Sud per l acarretera Ma-15, d'on s'extreuen diferents visuals indicades en la següent figura (Figura 2):

1 IDEIB



Figura 2. Visuals des de la carretera Ma-3322 limítrof. (Font: Google Maps2).

2 Google Maps



III. Classificació del sòl

Les instal·lacions, així com la totalitat de les parcel·les d'estudi, s'ubiquen dintre de la zonificació de sòl rústic general (Figura 3), segons el Pla Territorial de Mallorca i les Normes Subsidiàries de Manacor i es conclou que no s'engloben dintre de cap ANEI, àrea d'interès paisatgístic ni AIA. A més, les parcel·les no estan afectades per cap Àrea de Prevenció de Riscos, APR, ni s'engloben dintre de cap plana geomorfològica d'inundació, segons IDEIB.

Figura 3. Mapa de les diferents zonificacions que ordenen el sòl rústic i urbà. (Font: IDEIB3).

3 IDEIB



IV. Descripció general de les instal·lacions

Instal·lacions4

De manera general, la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal porcina Son Banya - Sa Tafal es troba formada per 10 edificacions relacionades entre elles, per dues basses i per diferents construccions annexes. A l’ANNEX I: Croquis, s'enumera cada edificació i les altres construccions per tal de poder especificar la funció de cada una de elles de manera més clarificadora:

Taula 3: Quadre resum de les edificacions existents

Nº Edificació Superfície construïda (m2) Funció o ús

1 763,20 Gestació confirmada

2 1017,44 Paridores, deslletament i engreix

3 814,00 Control cobriment de gestació i paridores

4 212,97 Deslletament

5 122,16 Paridores i deslletament

6 500,25 Engreix

7 378,00 Gestació confirmada i corral verros

8 241,50 Reposició i zona quarantena

9 702,00 Engreix

10 128,00 Fàbrica de pinso

Bassa 1 - Decantació purí líquid, fase 1

Bassa 2 - Decantació purí líquid, fase 2

L'edificació 1 presenta una superfície construïda de 763,20 m2, i consta de 20 porqueres amb els seus passadís d'accés . Consta d'una coberta d'uralita i ventilació natural, així com il·luminació natural i artificial.

L'edificació 2 presenta una superfície construïda de 1017,44 m2, repartida entre les zones diferenciades d'engreix, deslletament i paridores i magatzem. Consta d'una coberta de teules i ventilació natural, així com il·luminació natural i artificial.

L'edificació 3 presenta una superfície construïda de 814,00 m2, formada per 60 paridores, zona de cobriment, laboratori, porqueres per verros, i magatzem. Consta d'una coberta d'uralita i ventilació natural, així com il·luminació natural i artificial.

L'edificació 4 i 5 presenten una superfície construïda total de 335,13 m2, i consta de 16 paridores, 24 porqueres de deslletament i un magatzem. Consta d'una coberta d'uralita i teules i ventilació natural, així com il·luminació natural i artificial.

4 Proyecto de actividad Granja porcina Son Banya – Sa Tafal porcina Sa Pleta de s'Era, de desembre de 2014



L'edificació 6 presenta una superfície construïda de 500,25 m2, i es destina bàsicament a l'engreix. Consta d'una coberta de panells i ventilació natural, així com il·luminació natural i artificial.

L'edificació 7 presenta una superfície construïda de 378,00 m2, i es divideix en porqueres per verros i en un parc de gestació. Consta d'una coberta de panells i ventilació natural, així com il·luminació natural i artificial.

L'edificació 8 presenta una superfície construïda de 241,50 m2, i consta d'una zona de quarantena i reposició. Consta d'una coberta de panells i ventilació natural, així com il·luminació natural i artificial.

L'edificació 9 presenta una superfície construïda de 702,00 m2, i es troba format per nou porqueres d'engreix. Consta d'una coberta d'uralita i ventilació natural, així com il·luminació natural i artificial.

L'edificació 10 presenta una superfície construïda de 128,00 m2, i es destina a la fabricació pròpia de penso. Conta amb estructura metàl·lica amb coberta a dues aigües de teula àrab.

Es destaca que no existeix cap edificació per emmagatzematge del gra destinat a la fabricació de penso, ja que la propietat optà per una solució innovadora mitjançant grans bosses - sitges específiques per aquest ús, utilitzades comunament en explotacions d'Amèrica del Sud. Aquestes bosses - sitges permeten emmagatzemar per un període de fins a dos anys tant grans secs, com humits i materials de picat fi, i el material de les bosses - sitges està fet amb materials que es poden reciclar.

Les edificacions 3,4,5,6,7,8 i 9 tenen instal·lats slast que recullen el purí i es canalitzen directament a les conduccions que es troben situades sota cada edificació. Posteriorment, aquestes canonades transporten el purí a unes foses per gravetat, excepte les edificacions 1 i 2 que per la seva situació s'ha hagut de construir una fosa comú a les dues edificacions amb una bomba d'impulsió que comunica amb la fosa general. En aquesta darrera fosa el purí s'homogeneïtza separant sòlid de líquid.

La homogeneïtzació consisteix en remoure el purí amb un motor amb aspes dintre de la fosa general, i mescla el purí sòlid i líquid. A l'estar homogeneïtzat, una bomba d'impulsió condueix els purins mesclats a un decantador de sòlids, i els purins líquids sobrants de la decantació són retornats a la fosa comú, que quan està plena solsment de purins líquids es transvasen per gravetat a la bassa 1.

La bassa 1 rep els purins líquids decantats, i s'adicionen bactèries per a que comenci el procés químic, que dura uns 200 dies. Posteriorment es transmet a la bassa 2 on s'adicionen noves bactèries i reaccionen durant 40 dies. Posteriorment, al finalitzar el procés, es carrega en camions d'entitats autoritzades.

En la següent taula es detallen les dimensions de les foses i canalitzacions de cada edificació, també es detallen les foses i canalitzacions en els plànols de l'ANNEX II: Plànol de xarxa de purins:



Taula 4: Quadre resum de les superfícies de les foses i canalitzacions

FOSA / CANALITZACIÓ SUPERFICIE (m) ALÇADA (m) Bassa 1 16.11 x 16.11 2.50 Fosa Comú A (General) 10.00 x 3.00 3.00 Bassa 2 29.40 x 19.53 4.00 Fosa B 2.50 x 2.00 2.60 Canalitzacions edifici 1 3 x (14.80 x 80.00) 1.00 Canalitzacions edifici 2 12.00 x 1.70 1.15 Canalitzacions edifici 2 12.00 x 1.70 0.80 Fosa C 2.50 x 5.00 2.80 Fosa D 2.50 x 5.00 2.80 Canalitzacions edifici 3 12 x (8.00 x 1.80) 0.45 Canalitzacions edifici 3 4 x (8.00 x 2.20) 0.55 Canalitzacions edifici 3 3 x (8.00 x 1.00) 0.55 Fosa E 3.00 x 2.50 2.50 Canalitzacions edifici 4 2 x (6.00 x 2.80) 0.45 Canalitzacions edifici 4 2 x (11.00 x 2.80) 0.45 Canalitzacions edifici 5 4 x (9.00 x 2.20) 0.50 Canalitzacions edifici 5 4.79 x 25.37 1.00 Canalitzacions edifici 9 18.50 x 36.50 1.00 Canalitzacions edifici 6 10.36 x 34.56 1.00 Canalitzacions edifici 6 4.17 x 33.65 1.00 Canalitzacions edifici 7 5.88 x 31.35 1.00 Fosa F 3.20 x 13.25 1.50

A l'ANNEX III: Plànols de planta i secció de les edificacions s'adjunten els plànols individualitzats de planta i secció de cada edificació, segons el "Proyecto de actividad Granja porcina Son Banya – Sa Tafal porcina Sa Pleta de s'Era", de desembre de 2014.



Diagrama de funcionament

El funcionament de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal es resumeix en el Diagrama de funcionament (Figura 4), on de manera visual es resumeixen tots els processos i activitats de l'activitat.

Bàsicament, el diagrama indica els tres blocs en que s'ha dividit el funcionament de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal , que són: els inputs que rep la granja , el propi cicle dels animals, i els outputs que crea l'explotació.

• Els inputs, que seran explicats en detall més endavant, són el pinso fabricat en la mateixa explotació, l'electricitat, l'aigua, i altres materials com la palla i el material sanitari. Tots aquests elements són necessaris i imprescindibles pel funcionament de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal .

• El cicle dels porcs comença en l'edifici 3, corrals de cubrició, on les truges són inseminades artificialment, i on es porta el control de la gestació.

• Si els anàlisi d'embaràs són positius, passats 28 dies els animals són portats en els edificis de les paridores situades en els edificis 2, 3, 4 o 5.

• Una vegada parits els porcells, i passat el temps necessari, els porcells són traslladats als edificis 2,4 o 5 de deslletament. D'aquí alguns d'ells, entre 30 i 40 per setmana, seran venuts i la resta es mouran a la darrera fase.

• Els porcells que no s'hagin portat a venta es traslladen als edificis 6 o 9 d'engreix final, per la seva posterior venta o engreixos exteriors.

• Els animals que durant qualsevol moment del procés es posin malalts, es traslladen a l'edifici 8 de quarantena i observació.

• Els outputs que genera la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal també són explicats detalladament en punts posteriors, però en resum es simplifiquen en els animals morts, la palla residual, els residus sanitaris, les emissions a l'aire i els purins. Mitjançant un sistema de canalitzacions i foses, el purí de totes les edificacions arriba a una fosa comú A, d'on es decanta el purí sòlid del líquid. El purí líquid sofreix un procés químic al llarg de les dues basses existents, fins que és traslladat per empreses autoritzades. El purí sòlid és retirat a un femer de decantació, on posteriorment serà repartit a distints agricultors o abocat segons normatives vigents.



Figura 4. Diagrama de funcionament de la granja Son Banya - Sa Tafal. (Font pròpia)



Recursos humans

A data de juliol del 2015, la plantilla de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal porcina es troba formada per 6 empleats, distribuïts i encarregats de les diferents instal·lacions existents. Totes les tasques pròpies de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal es realitzen dintre d'horari laboral i ,excepte en casos d'urgència, no existeix cap activitat laboral en horari nocturn.

Taula 5: Plantilla de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal Son Banya - Sa Tafal

Empleat Tipus de jornada Funció 1 Jornada completa Granger 2 Jornada completa Granger 3 Jornada completa Granger 4 Jornada completa Granger 5 Mitja jornada Granger 6 Mitja jornada Administrativa

Aforament

L'aforament de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal es situa al voltant dels 2500 caps porcins, però per evitar un excés d'olors els propietaris han reduït de forma voluntària a més de la meitat els porcs presents en les instal·lacions, com es pot apreciar en l'Annex: Cens trimestral, on s'adjunta el full de cens de data febrer del 2015.

Taula 6: Cens de la darrera actualització (data: Febrer del 2015)

Tipus Nº Total

Truges 373

1353 Verros 9

Reposició 74

Engreix 897



V. Inputs

Input és el terme en anglès amb el que es designa a tots aquells productes i serveis, així com l'energia, que són introduïts en un determinat procés productiu. A continuació, s'enumeraran tots els inputs de l'explotació porcina Son Banya- Sa Tafal, de manera detallada i específica.

Electricitat

La instal·lació elèctrica s'ajusta a lo disposat en el Reglament Electrotècnic per Baixa Tensió5 i a les instruccions complementàries del mateix.

Tot el recinte de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal s'alimenta del transformador que abasteix la zona rústica dels voltants. La subministradora és l'empresa GESA i el subministrament es realitza mitjançant un Trifàsic de 400 V i 50 Hz. La derivació individual arriba fins el quadre general ubicat en l'edifici 2, on des d'aquí s'alimenta a tota la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal . Existeix un quadre de commutació per poder seguir amb l'activitat normal de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal si existeix un tall en el subministrament.

A continuació es detallen les potències de tots els receptors existents a la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal , a data de desembre del 2014:

Taula 7: Potències dels receptors existents

Receptor Unitats Potència per unitat (W) Potència total (W) Fluorescent 21 58 1218 Focus 3 60 180 Llum d'emergències 7 10 70 Motors sitges pinsos 1/2 CV 11 370 4070 Plaques calefactores per cries 100 400 40000 Escalfador ACS 1 1000 1000 Gelera 1 300 300 Bàscula camions 1 200 200 Motor bomba combustible generador 1 370 370 Sitges fàbrica pinsos 8 2000 16000 Motors tubs per moure menjar 1/2 CV 3 370 1100 Molí penso 3CV 1 2208 2208 Mescladora penso 4CV 1 2294 2294 Motor greixos 1CV 1 736 736 Resistència per encalentir greixos 2 400 800 Bomba homogeneïtzadora 1 5500 5500 Bomba elevació purins decantació 1 2000 2000 Bomba transvasament purins 1 2000 2000 TOTAL 80046

5 R.D. 842/2002 de 2 de Agosto de 2002



A més, la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal disposa d'un generador mitjançant un alternador de 150 kV, que quan es posa en funcionament tota la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal és alimentada per ell.

Aigua

L'aigua consumida en la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal prové de la xarxa municipal i d'un pou de la propietat. En l'Annex: Autorització pou 1971 s'adjunta la documentació d'Indústria de l'any 1971 on s'indica el permís de perforació, la instal·lació d'una electrobomba i l'autorització per extreure fins a 20.000 litres per hora.

S'estima que en l'època estival, època de major consum, el conjunt de tots els porcs poden arribar a consumir uns 13.000 litres d'aigua al dia. Per aquest motiu, la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal disposa d'un aljub amb una capacitat d'uns 15.000 litres, situat en l'edifici 3 (que és el punt més elevat de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal ), i mitjançant una bomba d'impulsió i una xarxa de canonades de PVC, vàlvules i claus de pas es fa arribar l'aigua a tota la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal . D'aquesta manera s'assegura unes reserves suficients per abastir un dia sencer als animals en cas de fallar els dos subministres d'aigua de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal , que són la xarxa municipal i un pou propi.

Paral·lelament a la pròpia hidratació dels animals, el procés productiu també porta intrínsec la utilització d'aigua de rentat, derivada de les operacions de neteja d'equips i instal·lacions, tractaments tèrmics, etc...

Cereals

Per la política de qualitat de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal , que ha apostat fortament per fer un producte de la màxima qualitat enfront el producte extern a l'illa més econòmic, la fabricació del pinso per autoconsum amb materials nobles és un punt imprescindible. D'aquesta manera es realitzà una inversió econòmica, subvencionada amb ajuts de la Unió Europea, per la construcció de la fàbrica de pinsos situada en l'edifici 10 (amb excepció dels pinsos tipus medicamentosos, que la fàbrica no està autoritzada per fer-los).

La Granja porcina Son Banya – Sa Tafal té una necessitat aproximada de 2.100 tones de cereals anuals, repartides de la següent forma:

Taula 8: Demanda quantitativa anual de cereals

CEREAL TONES ANUALS Ordi 900 Blat 400

Civada o segó 200 Blat de moro 200

Soja 400



Aquests cereals, excepte els que no tenen producció pròpia a Mallorca, la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal els compra a productors primaris mallorquins, a cooperatives agrícoles de l'illa i finalment, a magatzems importants de cereals de Mallorca, ja que la producció dels pagesos i cooperatives mallorquines no és en l'actualitat suficient. La política de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal és augmentar les compres directes a productors primaris i/o cooperatives, i donar un valor afegit a les seves produccions, eliminant intermediaris.

A continuació es detallen el total de kilograms de cereals mallorquins comprats en els tres darrers anys, des de 2012 fins el 2014, que impliquen una inversió de més de 600 mil euros:

Taula 9: Kilograms de cereals mallorquins comprats per part de la granja

Cereal Kilograms 2012 Kilograms 2013 Kilograms 2014 Total kilograms Triticale* 52437 135920 129020 317377 Blat 153111 261509 273660 688280 Ordi 667453 598564 159740 1425757 Blat de moro 81620 164160 72720 318500 * Híbrid entre blat i sègol TOTAL (kg) 2749914 TOTAL (€) 602759,14

Productes sanitaris

La Granja Son Banya - Sa Tafal té una necessitat d'un consum destacable anual de medicaments i vacunes, on aproximadament el 60 % són els catalogats com biològics (vacunes parvovirus, mal roig, micoplasma, circovirus, enterotoxemia, colibacilosis, influenza) i el 40 % restant es reparteix entre els antiparasitaris (ivermectina), antibiòtics (amoxicil·lina, florfenicol, colistina, neomicina, enrofloxacina, marbofloxacina) i altres (ferro dextra, desinfectants, rodenticides, insecticides). L'inversió econòmica de la granja Son Banya - Sa Tafal en productes sanitaris és la següent:

Taula 10: Inversió econòmica anual en productes sanitaris

Palla

La palla és utilitzada principalment com a llit pels animals. La Granja porcina Son Banya – Sa Tafal porcina Son Banya - Sa Tafal té una necessitat anual de 800 bales de palla, de 40 kilograms cada una.

ANY INVERSIÓ (€) 2009 15421 2010 16788 2011 14045 2012 14980 2013 15144 2014 19707



VI. Outputs

Dins el camp de l'economia, el concepte d'output fa referència als productes i als serveis que es generen dins un procés productiu, on també es tenen en compte els residus. A continuació, s'enumeraran tots els outputs de l'explotació porcina Son Banya- Sa Tafal, de manera detallada i específica.

Productes sanitaris

Per la pròpia activitat de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal , l'explotació genera rebuigs de productes sanitaris dels tres primers grups, en funció del seu origen i el seu risc d'infecció o perillositat.

• Residus sanitaris Grup I: Són residus que per la seva naturalesa i composició són inerts i no especials i no requereixen exigències especials de gestió. Dins aquest grup s'inclouen materials com el cartró, paper, material d'oficina, i en general els residus que no deriven directament d'una activitat sanitària. En la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal aquests residus es reciclen segons els paràmetres comuns de reciclatge.

• Residus sanitaris Grup II: Són residus inerts i no especials que no plantegen exigències especials en la seva gestió fora de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal , i es consideren residus municipals. Dins la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal si que poden suposar un risc d'infecció si no són manipulats correctament. Aquest tipus de residus inclouen material de cures, guixos i material d'un sol ús bruts amb sang, secrecions i/o excrecions, així com altres residus no englobats dins la categoria dels residus sanitaris de risc. L'explotació porcina Son Banya - Sa Tafal compta amb un contracte amb l'empresa ABH, S.L. per la gestió dels residus del Grup II, on es compromet aquesta empresa a subministrar i recollir periòdicament un contenidor de 60 litres amb germicida situat dins la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal . S'adjunta el contracte amb l'empresa en l'Annex: Contracte de manteniment material sanitari.

• Residus sanitaris Grup III: Són residus especials que requereixen l'adopció de mesures de prevenció en la recollida, emmagatzematge, el transport, el tractament i disposició del rebuig, tant dins com fora de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal . Dins aquests residus s'inclouen la sang i hemoderivats en forma líquida, agulles i material punyent i tallant, vacunes vives i atenuades, residus anatòmics, cultius, etc.... L'explotació porcina Son Banya - Sa Tafal compta amb un contracte amb l'empresa ABH, S.L. per la gestió dels residus del Grup III, on es compromet aquesta empresa a subministrar, recollir periòdicament i tractar segons normativa vigent un contenidor de 10 litres situat dins la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal . S'adjunta el contracte amb l'empresa en l'Annex: Contracte de manteniment material sanitari.

Palla

Les restes de palla que es generen a la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal s'utilitzen per compostar els fems. Una quantitat de la palla que s'ubica dintre de les edificacions es menjada pels porcs, com un complement de fibra a la seva dieta.



Producció de La Granja porcina Son Banya – Sa Tafal

L'experiència de quasi 40 anys en funcionament els hi possibilita el subministrament continuo del nombre necessari de porcs. Setmanalment la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal subministra aproximadament entre 30 i 40 porcelles i entre 110 i 120 porcs, segons la necessitat i petició del mercat.

Emissions a l'aire

La ramaderia intensiva té un paper important com a font emissora d'alguns gasos que repercuteixen de forma negativa en el medi ambient6. En general, l'emissió de tots els contaminants estarà condicionada per diferents factors de disseny i manteniment de les instal·lacions, a la dieta dels animals i a la gestió correcta dels purins.

Els principals gasos emesos pels animals són els següents:

• Amoníac (NH3): L'amoníac és un gas incolor d'olor forta, soluble en aigua i més lleuger que l'aire. Prové principalment de la degradació de la urea present en l'orina. Aquesta degradació es produeix quan el purí es troba en contacte amb l'aire circumdant, i l'enzim ureasa comença a actuar. El gas amoníac emès roman durant un cert temps relativament curt en l'atmosfera (de 3 a 7 dies), i en conseqüència, la major part es diposita en entorns pròxims al focus d'emissió per precipitació seca, en forma de partícules. Però una part pot reaccionar en l'atmosfera formant composts i aerosols amoniacals que poden traslladar-se a distàncies majors i dipositant-se en forma de pluja àcida.

• Òxid nitrós (N2O): L'òxid nitrós forma part del grup dels gasos d'efecte hivernacle, i prové de la transformació microbiana del nitrogen del purí com a part del procés de nitrificació - desnitrifació. La major part es produeix durant l'aplicació dels fems a la terra.

• Metà (CH4): El metà també forma part dels gasos d'efecte hivernacle, i es forma en la descomposició anaeròbica tant en el tracte digestiu dels animals com sobretot durant el procés d'emmagatzematge de les dejeccions. Aquest emmagatzematge tant fa referència a les basses exteriors com en les canalitzacions o foses interiors.

• Altres gasos: L'àcid sulfhídric (SH2) i el diòxid de carboni (CO2) són dos dels altres gasos produïts principalment per la degradació de les dejeccions, per la matèria fecal i per l'orí.

• Olors: L'olor és l'impacte més directament perceptible de tots els que es produeixen en una explotació ramadera intensiva, i per tant, és el problema que més sensibilitza a la població. L'olor pot provenir de fonts fixes, com són els allotjaments i les infraestructures d'emmagatzement, o bé de fonts temporals com són les emissions produïdes durant l'aplicació dels purins i fems al terreny.

6 Alberto Abaigar, Lucía Cordovín, Maite Aguilar (ITGG) - Alfonso Martinez (URITEC) - Belen Perez Iarrea i Javier Vera



Dels elements químics presents en els residus ramaders que contribueixen a la generació de males olors s'ha de destacar l'amoníac, l'àcid sulfhídric i els composts orgànics volàtils (COV). Aquests darrers es generen en l'intestí gruixat per l'acció de les bactèries anaeròbiques sobre els carbohidrats, proteïnes i àcids greixos. En la següent taula s'inclouen les característiques substàncies responsables de l'olor així com els seus llindars de detecció:

Figura 5. Característiques de l'olor i concentracions llindar pels COV identificats en mostres d'aire procedents d'instal·lacions porcines. (Font: Guia de MTD del sector porcino7).

En l'actualitat, la única norma europea disponible per la medició d'olors és la NE 13725 "Calidad del aire. Determinación de la concentración de olor por olfatometría dinámica", que es basa en la participació de jurats experts.

Paral·lelament als gasos produïts pels propis animals, existeixen altres emissions a l'aire on el seu origen és el propi funcionament de l'activitat de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal , com poden ser la pols generada pels camions i altres vehicles, així com les partícules en suspensió dels propis processos d'emmagatzematge dels pinsos.

7 Guia de MTD del sector porcino, basat en Barth, 1973; Zahn, 1997; Zhan, 2000



Purins

El titular de l'explotació únicament presentarà el pla de gestió i producció agrícola de fems quan el contingut del nitrogen, aplicat amb el fems procedent o no del porcí, superi el valor de 210 kilograms de nitrogen per hectàrea i any8.

En el cas de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal, el càlcul segons la Llei Agrària de les Illes Balears i amb dades del darrer cens de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal (ANNEX IV: Cens trimestral) indica el següent:

Taula 9: Equivalències en UGM i contingut en N dels seus fems a l'inici del període d'emmagatzement

Tipus Unitats Equivalència en UGM per

unitat

Equivalència en UGM total

Fems líquid i

semilíquid (m3/any)

per unitat

Total de fems

líquid i semíquid (m3/any)

Contingut en nitrogen per

unitat (Kg/plaça/any)

Total de contingut

en nitrogen

(Kg/plaça/any)

Truja amb garrins fins

a 20 kg 373 0.30 111.90 6.12 2448.00 18.00 6714.00

Verro 9 0.30 2.70 6.12 55.08 18.00 162.00

Reposició 74 0.14 10.36 2.50 185.00 8.50 629.00

Places de 20 a 100 kg d'engreix

1500 0.12 180.00 2.15 3225.00 7.20 10800.00

TOTAL 304.96 TOTAL 5913.08 TOTAL 18305.00

La Granja porcina Son Banya – Sa Tafal obeeix les indicacions de L'Ordre del conseller d'Economia, Agricultura, Comerç i Indústria, de 3 de gener de 2000, d'aprovació del Codi de Bones Pràctiques Agràries de les Illes Balears què indica què el màxim permès de nitrogen a aplicar és de 170 kg N / ha / any:

18305 kg/any / 170 kg N / ha / any = 107.67 hectàrees

En la següent figura es detalla la relació de finques i superfícies on es reparteix el purí, i on es conclou que l'àrea és suficient, ja que disposen de més de 172 hectàrees dintre dels municipis de Manacor i Petra.

8 Real Decreto 324/2000



Figura 6. Relació de finques de gestió del purí de Sa Pleta de s'Era, S.L.



Cadàvers

La granja gestiona actualment els cadàvers segons normativa vigent. S'adjunta en l'ANNEX XI: Declaració responsable sobre els enterraments de cadàvers d'animals de producció a les explotacions ramaderes, de data de registre d'entrada 04/03/2015.



VII. Legislació

Les normes d’aplicació són:

Pla Territorial de Mallorca, PTM, (31/12/2004). Acord de 13 de desembre de 2004 del Ple del Consell de Mallorca d’aprovació definitiva del Pla territorial insular (BOIB n.188 ext, de 31.12.04).

Llei 2/2014, de 25 de març, d'ordenació i ús del sòl.

Llei 11/2006, de 14 de setembre, d’avaluacions d’impacte ambiental i avaluacions ambientals estratègiques a les Illes Balears (BOIB n. 133, de 21.09.06).

Llei 21/2013, de 9 de diciembre, d’Avaluació ambiental.

Ordre del conseller d'Economia, Agricultura, Comerç i Indústria, de 3 de gener del 2000, d'aprovació del Codi de Bones Pràctiques Agrícoles de les Illes Balears.

Orden de la Consejería de Medio Ambiente, de 24 de febrero de 2000, de designación de las zonas vulnerables en relación con la contaminación de nitratos procedentes de fuentes agrícolas y Programa de actuación en materia de seguimiento y control del dominio público hidráulico.

Orden del Consejero de Agricultura y Pesca, de 21 de septiembre de 2001, por la que se aprueba el programa de actuación aplicable a la zona declarada vulnerable en relación a la contaminación de nitratos de origen agrario.

Orden de la Consejera de Agricultura y Pesca de 22 de noviembre de 2005, por la que se establecen los requisitos legales de gestión y las buenas condiciones agrarias y medioambientales que deben cumplir los agricultores que reciban pagos directos de la Política Agraria Común en la Comunidad Autónoma de las Illes Balears.

Orden de 11 de Enero de 2007, de la Consejera de Agricultura y Pesca por la que se modifica parcialmente la Orden de 22 de noviembre de 2005, por la que se establecen los requisitos legales de gestión y las buenas condiciones agrarias y medioambientales que deben cumplir los agricultores que reciban pagos directos de la Política Agrícola Común en la Comunidad Autónoma de las Islas Baleares. En el anexo II de la presente Orden se observan las cantidades máximas de aplicación de fertilizantes y los períodos de no-aplicación de fertilizantes nitrogenados en las zonas vulnerables.

Resolución de 6 de junio de 2006, de la Consellera de Agricultura y Pesca, por la cual se aprueba el manual de condiciones y exigencias mínimas medioambientales y en materia de bienestar animal que han de reunir las explotaciones ganaderas de porcino de las Illes Balears.



Decreto 53/2006, de 16 de Junio, por el cual se regula el Registro General de explotaciones agrarias de les Illes Balears./ Orden de la Consellera de Agricultura, de 23 de Junio, por el cual se despliega el Decreto que regula el Registro General de explotaciones agrarias de les Illes Balears.

Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació. («BOE» 157, de 2-7-2002.)

Real Decreto 324/2000, de 3 de marzo, por el que se establecen normes básicas de ordenación de las explotaciones porcinas. RD2000-324-9505-9512.pdf

Real Decreto 3483/2000, de 29 de diciembre, por el que se modifica el Real Decreto 324/2000, de 3 de marzo, por el que se establecen normas básicas de ordenación de las explotaciones porcinas. RD2000-3483-01434-01435.pdf

Real Decreto 1323/2002, de 13 de diciembre, por el que se modifica el Real Decreto 324/2000, de 3 de marzo, por el que se establecen normas básicas de ordenación de las explotaciones porcinas. RD2002-1323-43585.pdf

Directiva 2008/120/CE de 18 de diciembre de 2008 relativa a las normas mínimas para la protección de los cerdos.

RD 324/2000 sobre normas básicas para la ordenación de explotaciones porcines.

Directiva 91/676/CEE y Reglamento CE 1882/2003 sobre la protección de las aguas contra la contaminación por nitratos.

Plan General de Ordenación Urbana de Manacor.



B) JUSTIFICACIÓ DE L’ACTUACIÓ

b) Una exposició de les principals alternatives tècnicament viables i una justificació de la solució adoptada des del punt de vista ambiental.

Segons la Llei 11/2006 aquest apartat ha de ser “una exposició de les principals alternatives tècnicament viables i una justificació de la solució adoptada des del punt de vista ambiental”. Emperò aquest EIA es realitza per tal de legalitzar la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal, que està en funcionament des dels anys 70. No s’ha trobat informació en cap document legal de com procedir a l’hora de redactar un EIA en aquest supòsit. Per tant, tot seguit s’explica la història de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal i el perquè d'aquest EIA. Tanmateix, tot i ser conscients que la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal està feta i en funcionament, l’EIA servirà per analitzar l’impacte en el medi ambient, les mesures preses i l’anàlisi de millores.

I. ANTECEDENTS

La Granja porcina Son Banya – Sa Tafal entrà en funcionament abans de l’any 1976 (no és coneix l’any exacte) com a granja de porcs i aviram. De fet, existeix una acte del “Ministerio de Indústria/Delegación provincial de Baleares/Sección de Minas” de 26 de juny de 1971 (Exp. 15.314) d’autorització per a la perforació d’un sondeig i muntatge d’instal·lacions a la finca denominada Son Banya del terme municipal de Manacor (Annex VII: Autorització pou 1971).

Figura 7. Ortofotomapa de la finca de l’any 1956. IDEIB



L’any 1976 va ser comprada per una empresa vinculada als actuals propietaris, i des d’ençà es dedica exclusivament a la cria i engreix de porcs destinats al consum local. Existeix un permís d’ampliació de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal de 22 de juny de 1978 del “Ministerio de Agricultura/Dirección General de Producción Agraria”. A n’aquest permís s’indica que l’explotació s’ha d’ajustar a 6 naus i una capacitat de 236 caps ( ANNEX VIII: Permís d’ampliació 1978).

Figura 8. Ortofotomapa de la finca on s’hi pot observar la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal de l’any 1989. IDEIB



Figura 9. Ortofotomapa de la finca de l’any 2002. IDEIB

La Unió Europea per tal d'establir unes normes mínimes comunes per a la protecció dels porcs de cria i engreix, i evitar en la mesura del possible sofriments i incomoditats excessives a aquests animals en els moderns sistemes de producció , va establir mitjançant una Directiva els requisits mínims per a la protecció dels porcs que han de ser de obligat compliment en tots els estats membres.

La Directiva 2008/120/CE del Consell de 18 de desembre relativa a les normes mínimes per a la protecció de porcs, estableix una sèrie de condicions exigibles a les explotacions des l'1 de gener de 2003 i altres que han de complir totes les explotacions porcines a partir de l'1 de gener de 2013. Entre aquestes condicions, la que suposa un major esforç d'adaptació de les infraestructures de l'explotació, i per tant una major inversió per part del ramader, és l'obligació de mantenir a les truges i truges joves en grups entre les quatre setmanes següents al cobriment i els set dies anteriors a la data prevista de part.

Durant els anys posteriors fins a l'actualitat es realitzen diferents ampliacions i millores de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal per tal d’adaptar-se a la normativa.



Figura 10. Ortofotomapa on hi apareix la finca de l’any 2012. IDEIB

A més a més, la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal ha rebut subvencions de la Unió Europea i del Govern Balear. La fàbrica de pinso i la maquinària han estat subvencionades per les ajudes de la Unió Europea (Figura 27). L’adequació de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal i la depuradora han estat subvencionades pel Govern Balear.

La Granja porcina Son Banya – Sa Tafal forma part del grup “Hiper Centro” que aposta pel producte local. L'origen del cereal és mallorquí, amb una part importada de fora de l’Illa en el cas que no basti la collita Mallorquina. Aproximadament disposa de entre 30 i 40 agricultors que el venen directament els seus cereals a la granja. Compra a l’any unes 1000 T la qual cosa suposa una despesa de 200.000 € anual en cereal provinent del camp mallorquí. Tot això és possible gràcies a que disposa d’un sistema d’emmagatzematge i una fàbrica de pinsos pròpia, subvencionada per la UE (veure explicació a A) DESCRIPCIÓ GENERAL DEL PROJECTE)

La Granja porcina Son Banya – Sa Tafal ha estat denunciada al defensor del poble per les olors (ANNEX XVI: Expedient Ajuntament de Manacor). A continuació s’explica l’expedient que consta dins l’ajuntament de Manacor (ANNEX XVI: Expedient Ajuntament de Manacor):



Cronologia que consta dins l'Ajuntament de Manacor (ACTA 04/2011)

14 DE FEBRER DE 2011: Juan Carlos Casado Robles fa una instancia a l’Ajuntament de Manacor exposant que la granja de porcs desprenen olors que són molestes i perjudicials per als humans, i demana que es compleixin les legalitats de medi ambient municipals, autonòmiques, estatals i europees, i demana actuacions al propi Ajuntament de Manacor.

Aquest expedient, es tramita a dins l’ajuntament, i circula pels departaments de medi ambient, activitats, i batlia ( veure Annex XVI: Cronologia Ajuntament de Manacor pàgines 3-10).

17 DE MARÇ DE 2011: L’Ajuntament de Manacor comunica a la granja que té un període de cinc dies per acreditar la legalitat de l’activitat de GRANJA PORCINA (veure Annex XVI: Cronologia Ajuntament de Manacor pàgina 10)

25 DE MARÇ DE 2011: Sa pleta de s’era s.l, com a titular de l’activitat fa un seguit d’al·legacions (veure Annex XVI: Cronologia Ajuntament de Manacor págines 11-20), exposant la exenció del permís d’instal·lacio i llicència d’apertura i funcionament. A més, sol·licita:

- Que es doni per acreditat la legalitat de l’explotació porcina - L’arxiu de les actuacions - El reconeixement que és una activitat excluida de l’obtenció dels permisos i autoritzacions previstes

en la Llei 6/2006

Aquestes peticions, com consta a l’expedient, no varen obtenir resposta.

31 DE MAIG DE 2011: Sa pleta de s’era s.l sol·licita que es doni resposta a l’escrit del 25 de març i reitera l’arxiu de les actuacions, com també el reconeixement de l’exclussió de l’activitat (veure Annex XVI: Cronologia Ajuntament de Manacor pàgines 21-22).

04 OCTUBRE DE 2012: L’enginyer municipal de l'Ajuntament de Manacor emet un informe, on diu que la granja porcina denunciada és una activitat vinculada directament a una explotació agrària de producció de productes ramaders de l’espècia porcina (veure Annex XVI: Cronologia Ajuntament de Manacor pàgina 23). Aquest escrit no va ser remès a l'empresa Sa pleta de s'era s.l.

05 AGOST DE 2013: Inici d’actuació al defensor del poble de la denuncia per part de Juan Carlos Casado Robles, amb nombre d’expedient 13005712, amb l’assumpte “Molestias por malos olores procedentes de una granja cerdos en Manacor (veure Annex XVI: Cronologia Ajuntament de Manacor pàgines 24-25).

Aquesta carta no va ser enviada a Sa pleta de s’era s.l

18 OCTUBRE DE 2013: Primer requeriment defensor del poble (veure Annex XVI: Cronologia Ajuntament de Manacor pàgina 26). A partir d’aquest requeriment hi ha comunicats entre els diferents departament afectats dins l’Ajuntament de Manacor (veure Annex XVI: Cronologia Ajuntament de Manacor pàgines 27-35).



28 OCTUBRE DE 2013: S’informa a Sa pleta de s’era de la existència d’una actuació sumària i informal per part del defensor del poble damunt la nostra explotació (veure Annex XVI: Cronologia Ajuntament de Manacor pàgina 36).

Entre pàgina 37 i pàgina 48 s’emeten diferents informes entre els diferents departaments afectats dins l’Ajuntament de Manacor.

29 DE NOVEMBRE DE 2013: Sa pleta de s’era s.l contesta a l’escrit rebut el 28 d’octubre de 2013 (veure Annex XVI: Cronologia Ajuntament de Manacor pàgina 48).

- Escrit d’al·legacions (pàgina 49 a pàgina 54). En aquest escrit es sol·licita: o Verificació dels documents aportats (pàgina 55 a 73)

Document autorització ampliació granja any 1978 Cartilla ramadera Actes conselleria d’agricultura inspeccions, on figura les actuacions que s’han

realitzat per reduïr olors. Certificat compliment exigencies normatives benestar animal per part veterinari oficial

Delegació comarcal de Manacor. Plànols depuradora Certificat enginyer agrònom de les actuacions que es porten a terme per reduïr les

olors. o Ratificació de la classificació de sòl rústic, àrea agrícola-ramadera, dels terrenys on es troba

la granja i la parcel·la d’on prové la denúncia. o Emeti informe sobre la legalitat de la construcció on viu el denunciant o Emeti informe sobre la no sujecció a llicència d’instal·lació per a la nostra l’explotació

ramadera . o Remeti el nostre escrit al defensor del poble.

20 DE GENER DE 2014: Segon requeriment del defensor del poble. L’Ajuntament de Manacor no va remetre la documentació que es va presentar el 29 de novembre de 2013, com tampoc va remetre cap informe dels que hi havia a dins l’expedient.

25 DE FEBRER DE 2014: Sol·licitud per part de Juan Carlos Casado Robles a l’Ajuntament de Manacor, on demana una solució inmediatas dels olors (veure Annex XVI: Cronologia Ajuntament de Manacor pàgina 78)

Entre pàgina 79 i pàgina 112 s’emeten diferents informes entre els diferents departaments afectats dins l’ajuntament de Manacor.

23 DE JUNY DE 2014: Tercer requeriment del defensor del poble. A aquesta data l’Ajuntament encara no havia enviat cap tipus de documentació al defensor del poble.

L’informe de la fase prèvia de consultes sobre el projecte de la Comissió de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears (ANNEX VI: Requeriment de la Comissió de Medi Ambient del Govern de Illes Balears (Expedient 571/2015 AI)) requereix un EIA seguint el l’article 27 de la Llei 11/2006 de 14 de setembre, d'avaluacions d'impacte ambiental i avaluacions ambientals estratègiques en les Illes Balears i tenint en compte les següents consideracions:



1. S’han d’indicar i analitzar totes les actuacions previstes en el projecte, especialment a les fases de funcionament i instal·lació, així com els factors ambientals afectats.

2. L’estudi d’impacte ambiental s’ha de referir a l’àmbit del projecte. 3. S’han d’aclarir les parcel·les on es desenvolupa el projecte, així com assenyalar les característiques i

afeccions ambientals de les mateixes. 4. Afeccions a zones d’arbrat. Mesures de protecció. 5. Càlcul del volum d’aigua necessària. Procedència –disponibilitat de recursos hídrics necessaris per a

l’activitat, en quantitat i qualitat. 6. Generació de purins. Tractament i evacuació. Característiques de les foses de purins i foses sèptiques.

Ús com abonament. Disponibilitat de terres suficients per abonar. 7. Fosa de cadàvers. Característiques. Adequació a la normativa sanitària. 8. Femer. Generació de fems. Tractament i evacuació. 9. Possible contaminació. Vulnerabilitat d’aqüífers. Afecció a pous d’aigua en la zona. 10. Olors, renous i vibracions. Mesures correctores. 11. Molèsties al veïnat. 12. Pantalla vegetal perimetral. Característiques. 13. Integració visual i paisatgística de les edificacions. Possibilitat que la coberta sigui de taula àrab. 14. Recollida i evacuació de residus. 15. Mesures d’estalvi energètic. 16. S’ha de contemplar els moviments de terra.

A més a més s’indica que l’EIA haurà de tenir en compte les consideracions aportades als informes emesos per les administracions consultades.



II. ALTERNATIVES

La Granja porcina Son Banya – Sa Tafal fa més de 40 anys que funciona i compleix amb tots els requeriment legals ( ANNEX XIII: Inspecció 28/07/2015 ). A més a més, està correctament situada en una zona que admet el seu ús (ANNEX V: Informe Fase prèvia de consultes). Per tant, les alternatives seran contemplades com a canvis en les mesures protectores, correctores o compensatòries que seran rigorosament valorades i contemplades. Tal com diu la UE9: “Many jobs in the countryside are linked to farming. Farmers need machinery, buildings, fuel, fertilisers and healthcare for their animals. Many people have jobs in these ‘upstream’ sectors. Other people are busy in ‘downstream’ operations — such as preparing, processing and packaging food. Still others are involved in food storage, transport and ret”. Per tant, s’entén que la política de la UE aposta pel sector ramader i passa per fer compatible les seves activitats amb l'entorn.

De fet, un del principals problemes que comporta la globalització és la deslocalització de la producció. Apostar per la producció local és una aposta per la sostenibilitat del model productiu d’una societat. A més a més, la deslocalització comporta una gran emissió de gasos d’efecte hivernacle, entre d’altres, que acceleren el canvi climàtic. Queda justificat així, l’activitat de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal de l’empresa Sa Pleta de s’Era dins el context de producció local i cicle tancat.

9 The EU’s common agricultural policy (CAP): for our food, for our countryside, for our environment

http://europa.eu/pol/pdf/flipbook/en/agriculture_en.pdf



C) INVENTARI AMBIENTAL

c) Un inventari ambiental.

I. Medi Natural

El projecte s’ubica dintre del terme municipal de Manacor, més concretament, a l'oest del kilòmetre 1,1 de la carretera Ma - 3322. Les parcel·les presenten un pendent natural mitjà al voltant dels 2º, amb una cota sobre el nivell del mar al voltant dels +75,00 metres.

A uns 200 metres cap al nord transcorre un torrent en direcció a l'oest i de manera canalitzada, fins a unir-se al torrent de Manacor.

La zona d’estudi es troba dins la unitat paisatgística “UP6 – Llevant” , que recull tota la costa est i la part de les Serres de Llevant (amb menys altura) no inclosa en altres unitats. També inclou una franja més interior de terra amb cultius que limita amb el Pla de Mallorca.

• Litoral natural: zones de marines, Punta de n’Amer, cales de Manacor. Inclou les zones del litoral que es conserven verges.

• Litoral turístic: sa Coma / Cala Millor, Cales de Mallorca, Cala d’Or / Portopetro. Inclou zones densament urbanitzades.

• Zones rurals: pobles (Son Carrió, Sant Llorenç, Felanitx, Son Macià...) i entorn rural. Inclou la franja interior.

• Manacor: centre urbà, perifèria, zones industrials. Es tracta del paisatge que genera una ciutat amb envergadura considerable, com és Manacor.

Figura 11. Unitats paisatgístiques10. El punt vermell correspon a la localització de les parcel·les citades. (Font: IDEIB).

10 IDEIB



Medi físic

Climatologia.

El clima de Manacor és una varietat de clima mediterrani que es caracteritza pel seu caràcter temperat i per l’eixut estival. En el cas de les Illes Balears, la coincidència entre les temperatures elevades i les escasses precipitacions determina l’existència d’un període d’important aridesa que influeix des dels ritmes biològics fins a les activitats econòmiques.

Segons l'Informe de sostenibilitat de l'Ajuntament de Manacor de 200911, i basat en les dades de l'Agència Estatal de Meteorologia, en els darrers anys la temperatura mitjana anual en el municipi de Manacor ha augmentat progressivament, passant d'una temperatura mitjana anual de 16,6 ºC l'any 1979 a 17,8 ºC l'any 2008. En els darrers 15 anys s'han produït oscil·lacions interanuals entre els 17 ºC i els 19 ºC.

Figura 12. Gràfica i taula de la temperatura mitjana anual en el municipi de Manacor12

11 Informe de Sostenibilitat de l'Ajuntament de Manacor, 2009 12 Informe de Sostenibilitat de l'Ajuntament de Manacor



Les precipitacions en el municipi de Manacor presenten una forta irregularitat interanual, com indiquen els paràmetres de l'Agència Estatal de Meteorologia. Així per exemple, els anys 1994,1996, 2002 i 2007 es superaren els 800 mm anuals, i en canvi els anys 1981, 1997 i 1999 les precipitacions no arribaren als 400 mm anuals. Es destaca que són habituals els episodis de pluges torrencials, concentrades sobretot en els mesos de tardor.

Figura 13. Gràfica i taula de les precipitacions anuals en el municipi de Manacor, fins l'any 200913

Un altre factor meteorològic a tenir en compte és el vent. El Pre-diagnòstic socioeconòmic i ambiental del municipi de Manacor indica que els vents de tramuntana tenen incidència en la plana occidental del terme de Manacor, però no afecten la part oriental i litoral del terme a causa de la barrera natural de les serres de Llevant14.

13 Informe de Sostenibilitat de l'Ajuntament de Manacor, 2009 14 Pre-diagnòstic socio-econòmic i ambiental del municipi de Manacor, de l'agost del 2010



A la costa del terme es produeix el vent diari d'origen marítim conegut com l'embat, provocat per les diferències de temperatura entre la terra i el mar, que arriba amb una direcció perpendicular a la costa i amb un predomini de component nord-est i és present sobretot durant els mesos càlids compresos entre maig i setembre. A més, la part septentrional del terme i sa Vall també reben vents d’embat d’estiu procedents de la badia d’Alcúdia.

Un altre vent a destacar és el xaloc, que es tracta d'un vent d'origen nord-africà que desplaça bosses d'aire molt humit amb temperatures molt elevades, i que en determinades ocasions pot provocar importants temporals marítims.

Per una altra banda, també es remarca el fenomen de les boires en el terme de Manacor, que principalment tenen lloc a la vall ubicada entre Manacor i Vilafranca, limitada pel puig de Son Talent, el coll de Son Mas i el puig de Son Galiana. Aquestes boires són conseqüència de l’elevat grau d’humitat ambiental durant l’hivern, juntament amb l’estancament de l’aire fred, molt característic a la cubeta del Pla de Manacor i a la vall del torrent des Caparó–na Borges, durant les matinades fredes en situacions anticiclòniques15.

Així doncs, a causa de la ubicació geogràfica de les parcel·les d'estudi, es possible que la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal sofreixi qualsevol dels tipus dels vents explicats en els paràgrafs anteriors, i a més, al trobar-se als voltants de la cubeta del Pla de Manacor, les boires també són comunes.

15 Pre-diagnòstic socio-econòmic i ambiental del municipi de Manacor, de l'agost del 2010



Geologia.

Enquadrament geològic general. Des del punt de vista geològic, l’illa de Mallorca està constituïda per tres unitats clarament diferenciades: la Serra Nord, els Plans Centrals i les Serres de Llevant.

La zona d’estudi es troba en el trànsit entre les Serres de Llevant i els Plans Centrals. En les Serres de Llevant les directrius estructurals regionals apareixen en direcció NO-SE, i separen un sector oriental, en el que els contraforts de la Serra donen lloc a la regió dels Plans Centrals, i un altre oriental, la franja costera de la Marina de Llevant; en canvi els Plans Centrals estan ocupats principalment per depòsits terciaris post-orogènics i depòsits quaternaris, entre els quals afloren alguns illots de terrenys mesozoics i terciaris afectats per les estructures alpines.

L’estratigrafia regional de la zona pertany a materials del Triàsic, Juràssic, Cretàcic inferior; Eocè, Oligocè, Miocè y Quaternari. Tots aquests materials, a excepció dels del Miocè superior i Quaternari, estan afectats per vàries fases de fracturació i plegament16.

Enquadrament geològic local. Les parcel·les d'estudi s'engloben dintre de la unitat 38 Margues amb guix, gresos i conglomerats, i Calcàries, margues i sílex (Serravalliense). Aquesta unitat es destaca pel seu caràcter postorogènic, i per estar constituïda fonamentalment per materials tous que donen lloc a morfologies suaus. La seva base és erosiva i discordant sobre totes les unitats més antigues, i presenta males condicions d'observació.

La base està constituïda per conglomerats poligènics clast-supported, amb clastes arrodonits i esfèrics i matriu argilosa i microconglomeràtica, que en la vertical passa a margues verdes amb passades de conglomerats i còdols dispersos, i margues verdes amb guixos massius i nivells de lignits amb Hydrobies i Planobies associades a canals. Els guixos són massius, i creixen en els nivells d'argila distorsionant la seva estructura deposicional. Els lignits alternen en bandes amb nivells de margues verdes i grises laminades. Els nivells carbonàtics del sostre són calcàries lacustres amb laminació algal, amb tepees, pseudomorfs de guixos, i nivells i nòduls de sílex negre. Sobre elles pot existir una nova intercalació de margues grises i negres i nivells carbonosos, coronats per calcàries massives bretxoides clares, calcàries obscures fètides i calcàries algals de color café amb llet.

Aquests dipòsits corresponen a una seqüència deposicional que s'inicià amb un episodi de canals fluvials amb

rebliment conglomeràtic i evoluciona a un ambient de conca evaporítica, culminant amb un episodi lacustre

d'aigua dolça17.

16 Mapa Geológico de España, 1:50000. Primera Edición. IGME, 1991. Hoja 700 17 Mapa Geológico de España, 1:50000. Primera Edición. IGME, 1991. Hoja 700



Figura 14. Mapa geològic local. El punt vermell correspon a la localització de les parcel·les citades (Font: IGME i SIGECO)



Hidrologia superficial.

La hidrologia superficial del conjunt de la zona d'estudi s'engloba dintre de la conca del Vessant d'Alcúdia, i es caracteritza per petits torrents funcionals en èpoques de fortes precipitacions que neixen en els diferents puigs de poca entitat que es troben al voltant de la ciutat de Manacor, i que al pas dels metres s'uneixen als torrents de Manacor i finalment al de Na Borges.

A uns 200 metres cap al nord de l'explotació porcina transcorre un torrent en direcció a l'oest i de manera canalitzada, fins a unir-se al torrent de Conilles, que alimenta al torrent de Manacor. Les parcel·les d'estudi no s'ubiquen dintre de cap plana geomorfològica d'inundació, així doncs no es considera una zona susceptible de patir inundacions de forma natural (segons treball de Bernadí Gelabert18, amb supervisió d'Alfredo Barón).

Figura 15. Xarxa de torrents i planes d'inundació. El punt vermell correspon a la localització de les parcel·les citades. (Font: IDEIB).

18 Bernadí Gelabert, amb supervisió d'Alfredo Barón



Hidrologia subterrània.

Les parcel·les s'ubiquen dintre de la Massa d'Aigua Subterrània (MAS) 1818 M1 SON TALENT, que ocupa una totalitat de 55,8 km2 amb una zona permeable de 21,6 km2, dintre dels municipis de Manacor, Petra i Sant Llorenç. En aquesta MAS existeix un aqüífer ubicat en els materials del Miocè que presenta una contaminació per excés de nitrats, i per aquest motiu es classifica com una MAS prorrogable fins l'any 202119.

Figura 16. Masses d'Aigua Subterrània. El punt vermell correspon a la localització de les parcel·les citades. (Font: IDEIB).

En aquesta MAS actuen varis agents que infereixen pressió de contaminació, on l'agricultura és la font difusa més destacable. A més, existeixen fonts puntuals de contaminació com per exemple les granges, benzineres, industria, escorxador, EDAR i les foses sèptiques. Per aquest motiu, per arribar al bon estat de l'aqüífer el Pla Hidrològic de les Illes Balears dicta les mesures necessàries generals per la consecució dels objectius mediambientals:

- Millora en la xarxa de clavegueram de Manacor

- Utilització de dosis adequades de fertilitzants per l'agricultura

- Clausura dels pous negres existents en els habitatges aïllats

19 Pla Hidrològic de les Illes Balears, 2013



En sentit més concret, les parcel·les d'estudi es localitzen en una zona de vulnerabilitat baixa a causa de la litologia poc permeable que caracteritza el terreny (excepte en una petita part de la zona més a l'oest de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal , on és moderada).

Figura 17. Vulnerabilitat a la contaminació. En verd vulnerabilitat baixa, en groc vulnerabilitat moderada. (Font: IDEIB).



Respecte els pous existents propers a la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal , es conclou que no existeix cap pou de proveïment pròxim, ja que el més proper es situa a uns 1500 metres de distància20. En l'Annex: Document Direcció General de Recursos Hídrics s'adjunta el document on es detallen aquestes afirmacions.

Figura 18. Pous existents. El punt verd dintre de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal marca el pou de reguiu ramader i industrial. (Font: IDEIB).

20 Servei d'Aigües Subterrànies



Medi biològic

En el terme municipal de Manacor la vegetació presenta les comunitats vegetals pròpies de Mallorca. La superfície forestal representa poc més del 20 %. La garriga d'ullastre i garballó s'estén per la marina amb espècies com l'estepa llimonenca, la mata, el fenàs, el romaní i el ciprell. El pinar es desenvolupa a la zona de muntanya i l'alzinar és gairebé inexistent.

Al litoral es troba, entre d'altres, fonoll marí i gatovell mentre que a les platges sols resten redols de card marí. És freqüent el tamarell i el canyet a les zones més humides.

La zona conrada representa el 74 % de la superfície. El paisatge agrícola està molt determinat per la presència de l'ametler, el cereal i la figuera i, en menor instància, el garrover i la vinya. El conreu d'hortalisses se centra en el meló, la tomàtiga, el pebre i la lletuga21.

Les parcel·les d'estudi s'engloben dintre de la zona "Agrícola y prados"22, que delimita distintes estructures de vegetació forestal. La zona no forma part de la Xarxa Natura 2000 ni cap altra figura de protecció.

Més en detall, dintre d'una de les parcel·les de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal s'ubica un petit pinar, sembrat pel mateix propietari de la granja. El petit pinar es situa en el llindar entre la parcel·la i el camí d'accés, es troba protegit per una enreixat metàl·lic d'uns dos metros d'alçada, i provoca una important barrera visual natural per minimitzar l'impacte visual.

Figura 19. Tipus d'estructura forestal. El punt vermell correspon a la localització de les parcel·les citades, que s'engloba dintre del tipus "Agrícola y prados". (Font: IDEIB).

21 Ajuntament de Manacor 22 Mapa Forestal d'Espanya



Per una altra banda, en el terme municipal de Manacor es troben catalogades les espècies de la figura següent23, que estan incloses a la llista vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) de 1996, a la Directiva d'hàbitats 92/43/CEE, a la Directiva d'aus 79/409/CEE, en el catàleg nacional (Reial Decret 439/1990), a l'Ordre MAM 2784/2004, i/o en el catàleg autonòmic (Decret 75/2005):

Figura 20. Nombre d'espècies catalogades al municipi de Manacor (Font: Informe de Sostenibilitat de l'Ajuntament de Manacor, 2009)

23 Informe de Sostenibilitat de l'Ajuntament de Manacor, 2009



Mitjançant el bioatles de les Illes Balears s'han zonificat totes les espècies catalogades dins la llista anterior, per tal de visualitzar quines d'elles es situen dintre o als voltants de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal d'estudi. Amb aquest anàlisi es pot apreciar que sols una espècies de les catalogades es situa als voltants de l'explotació porcina, més concretament la Streptopelia turtur, amb nom comú de tórtora.

Figura 21. Bioatles amb les espècies catalogades en el municipi de Manacor, on en el zoom es diferencia una sola quadrícula (que correspon a l'espècie Streptotelia turtur)



II. Medi social i econòmic

Anàlisi demogràfic

El municipi de Manacor presenta a data de 2014 una població de 40264 habitants, amb 20090 homes i 20174 dones24. Si s'estudia l'evolució del municipi al llarg dels darrers cent anys, s'aprecia que el major augment de població es produeix de manera destacable en els darrers 20 anys, on la causa majoritària és la immigració de gent de dintre del mateix estat espanyol com d'altres països per l'expansió econòmica d'aquells anys. En canvi, els darrers 5 anys la població ha disminuït de forma mínima, associat als moments de recessió de l'economia espanyola.

Taula 10: Dades demogràfiques del municipi de Manacor (Font: INE)

ANY POBLACIÓ

1900 12548

1910 12704

1920 13113

1930 15765

1940 18133

1950 18702

1960 19332

1970 23071

1981 24208

1991 25573

2001 31255

2011 40348

2014 40264

24 Anuari municipal any 2014, Direcció General d'Ocupació i Economia, Govern de les Illes Balears



El nucli urbà de Manacor és el que presenta un major nombre d'habitants, amb 25.884 el gener de 2009, darrera xifra actualitzada per part de l'AL 21 de l'Ajuntament de Manacor. El segueix de lluny el nucli urbà de Porto Cristo amb 6.823 habitants, i els nuclis de S'Illot - Cala Morlanda i Cales de Mallorca amb 1.748 i 938 habitants respectivament. Els disseminats impliquen un total de 3.107 habitants, que corresponen aproximadament a quasi un 8% de la població del municipi de Manacor25

Per una altra banda, la piràmide d'edat del conjunt del municipi de Manacor assenyala que les franges d'edat més abundants són les compreses entre els 30 als 50 anys, i les menors són les de majors de 75 anys, per causes obvies de mortalitat. Es destaca que els darrers 10 anys la natalitat ha augmentat lleugerament, i es situa a una xifra superior que la franges compreses entre els joves de 10 a 20 anys.

Figura 22. Piràmide poblacional del municipi de Manacor, l'any 201426 (Font: Anuari municipal any 2014,Direcció General d'Ocupació i Economia, Govern de les Illes Balears)

25 Agenda Local 21 26 Anuari municipal any 2014,Direcció General d'Ocupació i Economia, Govern de les Illes Balears

2000 1000 0 1000 2000

0-4 anys de 05 a 09 de 10 a 14 de 15 a 19 de 20 a 24 de 25 a 29 de 30 a 34 de 35 a 39 de 40 a 44 de 45 a 49 de 50 a 54 de 55 a 59 de 60 a 64 de 65 a 69 de 70 a 74 de 75 a 79 de 80 a 84

de més de 85 Dones

Homes



Conjuntura econòmica

Històricament, la base de l'economia del municipi manacorí així com a la resta de l'illa, fou l'activitat agrícola i ramadera, que encara conserva una certa importància arrel de la parcel·lació de grans propietats del començament del segle XX. Així i tot, en l'actualitat el motor de l'economia del municipi de Manacor es basa en gran part en el desenvolupament del sector turístic, que inclou la infraestructura hotelera i l'oferta complementària, encara que també existeixen activitats arrelades en el municipi com són les empreses de fusta i mobles27.

L'activitat econòmica d'un lloc concret es pot dividir segons les comptes de cotització inscrites al règim general. A l'any 2014 en el municipi de Manacor, l'activitat econòmica es repartia de la següent manera28:

Taula 11: Activitat econòmica en el municipi de Manacor, any 2014

Es pot diferenciar en la taula anterior que les empreses o comptes de cotització agrícoles, ramaderes i pesqueres en el municipi de Manacor són, en diferència, les menys abundants amb un 0,5% del total. En canvi, el sector terciari és el predominant, seguit de lluny del sector secundari.

27 Pre-diagnòstic socioeconòmic i ambiental de l'Ajuntament de Manacor, agost del 2010 28 Tresoreria General de la Seguretat Social, IBESTAT

Comptes cotització inscrites al règim general 1.346 agrícola-ramader-pesquer 0,5% indústria 12,3% construcció 12,8% comerç detall 28,4% hoteleria i restauració 16,5% resta serveis 29,5%



Una altra dada complementària per entendre la conjuntura econòmica en el municipi de Manacor és l'estudi del mercat de treball29, on també es pot apreciar que el sector terciari és el predominant, i el sector primari és quasi bé residual:

Taula 12: Mercat de treball en el municipi de Manacor, any 2014 Ocupació

Afiliats amb residència al municipi 14.057

Afiliats amb centre de treball al municipi 13.864

Total afiliats règim general 9.988

%agrícola-ramader-pesquer 0,8%

%indústria 11,3%

% construcció 11,9%

% comerç detall 25,1%

% hoteleria i restauració 13,1%

% resta serveis 37,9%

Total afiliats règim autònom 3.340

%agrícola-ramader-pesquer 5,5%

%indústria 10,9%

% construcció 15,3%

% comerç detall 25,2%

% hoteleria i restauració 13,0%

% resta serveis 30,0%

Total afiliats resta règims (llar, agrari, mar) 535

Total nous contractes 9.120

29 Tresoreria General de la Seguretat Social, IBESTAT



Sector primari

Si es fixa l'estudi del sector primari en la part concreta de la ramaderia, en el municipi de Manacor sempre ha estat una activitat complementària a l'agricultura i majoritàriament s'ha explotat en règim extensiu. Per unitats ramaderes, predomina l'aviram, seguit de lluny dels ovins i els porcins. La ramaderia porcina en el municipi de Manacor sofrí un increment molt gran a l'any 2006, per a posterior estabilitzar-se, i fins i tot, disminuir30.

Figura 23. Evolució del cens ramader porcí en el terme municipal de Manacor, en caps de guanyat31

2010 2009 2008 2007 2006 2005 2004

TOTAL 70268 70956 69238 73688 72860 41223 47975

Lechones 31821 30461 27229 33351 32394 17388 24802

Cerdos de 20 a 49 kg 6491 5497 6092 7851 5721 6116 6616

Cerdos negros 14413 15699 17108 11547 13263 4150 7780

Verraco 1296 1443 1395 1869 1666 961 1103

Cerdas 16247 17855 17414 19070 19816 12608 7674

Per una altra banda, si s'estudien les explotacions agràries del municipi de Manacor, el conreu de secà és el que ocupa la majoria de la superfície cultivada, on predominen el cultiu de l'ametler i dels cereals32. Aquest darrer cultiu és troba directament relacionat amb la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal d'estudi, on en els tres darrers anys s'han comprat 2.749.924 kilograms de cereals, amb un valor de 602759'14 euros.

30 Institut d'Estadística de les Illes Balears (IBESTAT) a partir de dades de la Conselleria d'Agricultura i Pesca. 31 Institut d'Estadística de les Illes Balears (IBESTAT) a partir de dades de la Conselleria d'Agricultura i Pesca. 32 Pre-diagnòstic socioeconòmic i ambiental de l'Ajuntament de Manacor, agost del 2010



Sector secundari

Tradicionalment, el sector industrial ha conformat part de l'activitat econòmica del municipi. Als seus inicis estava caracteritzat per activitats artesanals i familiars, amb predomini de tallers petits o fàbriques de calçat, ferreries, fusteries, teixits, embotits, productes agroalimentaris, elaboració de vi, aiguardents i licors, etc. i al final del s. XIX apareix el desenvolupament de la petita indústria de transformació de productes agrícoles.

Durant la segona meitat dels anys 60, arran de la consolidació del turisme de masses aparegueren al terme municipal un important nombre d'empreses relacionades amb el sector de la construcció com la fabricació de materials (rajoles, formigó, ciment, etc.); empreses de ferro forjat, fusteries, cristalleries, botigues de records, indústries alimentàries i de productes químics, etc.

El sector industrial que predomina a Manacor és el de la construcció, amb un 62,2 % del total d'indústries que hi ha a la ciutat; seguit de les indústries manufactureres amb un 28,7%33.

Sector terciari

La dotació de serveis que té el municipi de Manacor és suficientment àmplia com per donar resposta a tota la població del municipi i de les poblacions limítrofes. Al final del s.XIX l'activitat comercial del municipi és limitada pràcticament a la venda i exportació de productes agrícoles i a la importació de productes de consum. S’anaren creant diferents societats mercantils, es varen obrir les primeres sucursals bancàries i es va començar a celebrar el tradicional mercat dels dilluns.

En els darrers anys han crescut en un número important el comerç a l'engròs i el nombre de gestories i entitats financeres. Els comerços es troben ubicats principalment en els nuclis urbans residencials. Per una altra banda, Manacor també compta amb diversos centres comercials, com per exemple l'Hiper Manacor que cobreixen pràcticament totes les necessitats dels habitants de Manacor i dels municipis veïns.

La Granja porcina Son Banya – Sa Tafal forma part del grup “Hiper Centro”, on aquesta pagarà una prima extra de 0.20 cèntims d’euro per kilogram de produïda per l’empresa Sa pleta de s’era s.l sempre i quan aquesta compleixi les condicions en l’alimentació dels animals. L'any 1985 es fundà l'Hiper Manacor per la família Aguiló, amb un centre en la carretera de Palma a l'entrada de la localitat de Manacor. Actualment el grup es troba format per una trentena de centres a Balears, juntament amb quinze més a les Illes Canàries, amb un ritme d'obertura d'un centre nou per any.

La cadena Hiper Centro té una política clara de fomentar els productes locals, on un de cada quatre productes que venen són fets a l'àmbit municipal i de la mateixa illa. L'empresa ha aconseguit acumular una plantilla que actualment es situa per sobre els 850 empleats directes en les tres Illes Balears, i un nombre incomptable de treballadors que es beneficien indirectament.

33 Pre-diagnòstic socioeconòmic i ambiental de l'Ajuntament de Manacor, agost del 2010



Ocupació i atur

El municipi de Manacor no ha estat absent de la mateixa recessió econòmica dels darrer anys que ha afectat a la resta de municipis de les Illes, i en general, a tot l'estat espanyol. L'atur s'ha convertit en un greu problema de la societat manacorina, on fins i tot una de les generacions de joves més ben preparada acadèmicament es veu envoltada de precarietat laboral o de la única sortida d'emigrar, i on gent nouvinguda en els anys de bonança han tingut que retornar al seu lloc d'origen per falta d'expectatives laborals.

En el quadre següent es resumeixen les dades d'atur del terme municipal de Manacor per l'any 201434:

Taula 13: Mercat de treball en el municipi de Manacor, any 2014 Demandes d'ocupació i atur Total demandants d'ocupació 4.575 Total demandants aturats 2.886

%agrícola-ramader-pesquer 3,1% %indústria 9,2%

% construcció 15,7% % comerç detall 14,5%

% hoteleria i restauració 27,0% % resta serveis 22,0%

% sense ocupació anterior 8,5% % dones aturades 49,5% % joves <25 anys aturats 14,8% % aturats majors 45 anys 39,3% % aturats llarga durada 35,3% % aturats amb discapacitat 3,3% % total aturats estrangers 23,9% % aturats estrangers UE 15,6% % aturats estrangers no UE 84,4% Ocupacions C.N.O. amb mes atur

Personal de neteja d'oficines, hotels i altres establiments similars 336 Venedors de botigues i magatzems 326

Cambrers assalariats 239 Paletes 236

Empleats administratius sense tasques d'atenció al públic no classificats en altres apartats

183

34 Institut d'Estadística de les Illes Balears (IBESTAT)



D) IDENTIFICACIÓ DELS IMPACTES SOBRE EL MEDI AMBIENT

d) Una identificació dels impactes sobre el medi ambient, amb un esment especial a la salut de les persones i, si s’escau, la fauna, la flora, el sòl, l’aire, l’aigua, el medi marí, els factors climàtics, el paisatge, els béns materials inclòs el patrimoni cultural, i el risc d’incendi forestal.

En el següent apartat s’identifica cadascun dels impactes o les interaccions del projecte amb el diferents elements del medi. Cal deixar clar què, tal com s’ha indicat a la secció Classificació del sòl, les instal·lacions, així com la totalitat de les parcel·les d'estudi, s'ubiquen en zones classificades com a prats i agrícola considerada agrícola dintre de la zonificació de sòl rústic general (Figura 3), segons el PT de Mallorca i les Normes Subsidiàries de Manacor. No tenen cap figura de protecció especial com pugui ser Xarxa Natura 2000, ANEI, àrea d'interès paisatgístic. A més a més, les parcel·les no estan afectades per cap Àrea de Prevenció de Riscos, APR. Per tant, en aquest sentit, no existeixen riscos potencials relacionats. A més a més, i tal com indica el Departament d’Urbanisme i Territori del Consell de Mallorca, (Annex V: Informe Fase prèvia de consultes) la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal es troba en un sòl que permet el seu ús.

I. Ramaderia porcina i medi ambient

L’aspecte ambiental clau en la ramaderia intensiva és que els animals metabolitzen els aliments i excreten gairebé tots els nutrients a través del fems en forma de femtes i orina, és a dir, purins. El procés de consum, la utilització i les pèrdues de nitrogen està ben quantificat en la ramaderia porcina intensiva (Figura 24). La ramaderia intensiva concentra altes densitats d'animals i aquesta densitat es pot considerar com un indicador aproximat de la quantitat de fems que es produiran. El problema rau en què el subministrament de minerals disponibles en els fems dels animals pot superar els requisits de la superfície agrícola per conreus o manteniment de pastures. El principal problema de cara als veïns d’una explotació ramadera intensiva en general són els problemes de les olors que desprenen. Aquests i altres problemes com: l'acidificació (NH3, SO2, NOx), l'eutrofització (N, P), la pertorbació local (olor, soroll) i la propagació difusa de metalls pesants i pesticides es mostren a la Figura 25.



Figura 24. Consum, utilització i pèrdues de proteïna per un porc de 108 kg35.

Figura 25. Esquema de les principals fonts de contaminació provinents d’una Granja porcina Son Banya – Sa Tafal 36.

35 Integrated Pollution Prevention and Control (IPPC) Reference Document on Best Available Techniques for Intensive Rearing of Poultry and Pigs July 2003 36 Integrated Pollution Prevention and Control (IPPC) Reference Document on Best Available Techniques for Intensive Rearing of Poultry and Pigs July 2003



Les accions susceptibles de produir impactes identificades són les que es mostren a la Taula 14. Els factors i/o components ambientals afectats són els que es mostren a la Taula 15. S’han classificat les accions en cada una de les tres fases contemplades: construcció, funcionament i clausura, és a dir, una vegada deixi de funcionar la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal . A continuació es descriuen les activitats susceptible de produir impacte així com els factors ambientals afectats i el signe de la seva interacció a la “Matriu d’identificació del signe dels impactes” (Taula 19).

Taula 14. Accions susceptibles de produir impactes en el medi.

Fase Subfase Activitat

Construcció

Moviment de terres

Construcció edificacions

Consum de recursos Material construcció

Electricitat Aigua

Generació de residus Residus d'obra

Aigua

Emissions Renou

Partícules

Funcionament

Consum de recursos Energia Aigua

Matèries primeres

Emissions Gasos

Partícules Energia (renou)

Residus Purins

Residus Animals morts

Gestió de la producció Transport animals

Matar Venta/transformació

Clausura

Reubicació dels animals

Abandó instal·lacions

Esbucament construccions Restauració de basses

Buidatge purins Edificacions abandonades

Emissions Renou Olor



Taula 15. Factors ambientals afectats

Factor ambiental afectat Inversió tèrmica

Puges torrencials Geomorfologia

Hidrologia superficial Hidrologia subterrània

Edafologia Hàbitat

Biodiversitat Flora

Fauna Qualitat de l'aire (renou) Qualitat de l'aire (olor)

Paisatge (impacte visual) Elements patrimonials Medi socioeconòmic



II. Impactes en la fase de construcció

Durant la fase de construcció s’han identificat les següents interaccions entre les activitats pròpies de la construcció d’una Granja porcina Son Banya – Sa Tafal de porcs i aquells factors o elements ambientals susceptibles de veure’s afectats:

Taula 16. Matriu d’impactes durant la fase de Construcció

CONSTRUCCIÓ

SUB-FASE Moviment de terres

Construcció edificacions

Consum de recursos Generació de

residus Emissions TOTAL

ACCIÓ Material

construcció Electricitat Aigua

Residus d'obra

Aigua Energia (Renou)

Partí-cules

Inversió tèrmica

- - - - - - - - -1 -1

Pluges torrencials

-1 - - - - -1 -1 - 1 -2

Geomorfologia -1 -1 - - - -1 - - - -3 Hidrologia sup. -1 -1 - - - -1 -1 - - -4 Hidrologia sub. -1 - - - -1 - -1 - - -3

Edafologia -1 -1 - - - -1 -1 - - -4 Hàbitat -1 -1 - - - -1 - -1 -1 -5

Biodiversitat -1 -1 - - - -1 - -1 -1 -5 Flora -1 -1 - - - -1 - - - -3

Fauna - -1 - - - -1 - -1 - -3 Atmosfera (energia)

-1 -1 - - - - - -1 - -3

Atmosfera (gasos)

- - - - - - - - -1 -1

Paisatge -1 -1 - - - -1 - - -1 -4 Patrimoni - - - - - - - - - 0

Medi socioeconòmic

1 1 1 - - - - - - 3

TOTAL -9 -8 1 0 -1 -9 -4 -4 -4



1. Moviments de Terres. Preparació del terreny per la construcció de les naus (desbrossament, explanació, compactació, excavació de rases, etc.). Les terres s’extendran per la parcel·la.37

2. Construcció de les edificacions. L'alteració més important durant la fase de construcció és la construcció de les naus (cimentació, estructura, sanejament, climatització, instal·lació elèctrica, etc.) que produirà l’emissió de partícules, de renou i el consum de recursos naturals. Es produirà l’acondicionament de l' espai, l'execució de les bases de formigó per a la col·locació de les sitges per a l'emmagatzematge de pinso i les basses d'aigua. Provocarà la destrucció de horitzons superficials del sòl així com la seva compactació en les zones habilitades per als accessos i maquinària. No obstant això l'ocupació de nous terrenys serà mínima.

3. Consum de recursos a. Materials de construcció b. Electricitat c. Aigua

4. Generació de Residus

a. Restes d’obra. Es generaran els residus habituals en un projecte d’aquest tipus, per exemple, pedres que es reutilitzaran dins la mateixa finca per construcció de pedra en sec. Altres residus no reutilitzables es tractaran segons el Pla Director sectorial de residus de les Illes Balears.

b. Aigua

5. Emissions atmosfèriques a. Energia (renou). Les obres preveuen amb una durada inferior als 6 mesos d’execució completa,

en una única fase. Pel que fa a la generació de renous, cal dir que aquesta zona té una densitat de població baixa, i què, per tant, no es preveu que la contaminació acústica tingui molta incidència. A més a més, la durada de les obres serà curta.

b. Partícules.

37 Proyecto de actividad granja porcina sa pleta de s’era. Pau servera sitjar. Decembre-2014



III. Impactes en la fase de funcionament

Durant la fase de funcionament s’han identificat les interaccions que s’indiquen a la taula 17 per a cada una de les fases de i subfases i els factors considerats:

Taula 17. Matriu d’impactes durant la fase de funcionament

FUNCIONAMENT

Consum de recursos

Emissions Residus Gestió de la producció

TOTAL

Ene

rgia

Aig

ua

Mat

èrie

s pr

imer

es

Gas

os

Par

tícul

es

Ene

rgia

(re

nou

Pur

ins

Res

idus

Ani

mal

s m

orts

Tran

spor

t an

imal

s

Esc

orxa

dor

Ven

ta

Inversió tèrmica

- - - -1 -1 - - - - - - - -2

Pluges torrencials

- - - - 1 - -1 - - - - - 0

Geomorfologia - - - - - - - - - - - - 0 Hidrologia

sup. - - - - - - -1 - - - - - -1

Hidrologia sub.

- -1 - - - - -1 - -1 - - - -3

Edafologia - - - - - - -1 - -1 - - - -2 Hàbitat - - - - - -1 -1 - - - - - -2

Biodiversitat - - - - - - -1 - - - - - -1 Flora - - - - - - -1 - - - - - -1

Fauna - - - - - -1 -1 - - - - - -2 Atmosfera (energia)

- - - - - -1 - - - - - - -1

Atmosfera (gasos)

- - - -1 -1 - -1 - -1 - - - -4

Paisatge - - - - - - - -1 -1 - - - -2 Patrimoni - - - - - - - - - - - - 0

Medi socioeconòmic

- - 1 - - - - 1 1 1 1 1 6

TOTAL 0 -1 1 -2 -1 -3 -9 0 -3 -15



1. Consum de recursos. Els recursos consumits per la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal en la seva fase de funcionament, ja que realment la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal es troba en funcionament, estan ben quantificats i explicats a la secció A) DESCRIPCIÓ GENERAL DEL PROJECTE .

a. Electricitat. L’electricitat provindrà de la xarxa municipal. b. Aigua. c. Matèries primeres

2. Emissions atmosfèriques. Durant aquesta fase l’emissió de gasos i partícules és un dels impactes més

destacats. (Emissions a l'aire) a. Gasos. Durant la fase de funcionament de la instal·lació, l'impacte sobre la qualitat de l'aire

atmosfèric és un dels més rellevants de tots els existents. La majoria dels gasos produïts per la ramaderia es generen com a conseqüència de processos naturals com ara metabolisme animal i la degradació dels fems. La seva emissió depèn de diferents factors associats al disseny i manteniment de les instal·lacions, així com a la gestió que es realitzi durant els processos d'emmagatzematge, tractament i reutilització agrícola dels fems.

b. Partícules c. Energia (Renou). En la fase de funcionament , les afeccions a la fauna podrien venir per la

reducció de la qualitat l' aire de l'entorn i les molèsties produïdes pels sorolls provocats per les activitats derivades de l'explotació de la planta. Les mesures correctores que s'implementaran per a la minimització de aquests impactes ( qualitat de l'aire i sorolls ) serviran així mateix per a la minimització de l' impacte sobre la alteració d'estructura i hàbitats per a la fauna .

3. Generació de Residus. a. Purins. La gestió dels purins és un dels punts clau per a què una Granja porcina Son Banya – Sa

Tafal sigui compatible amb l’entorn ja que és un dels problemes més importants de les explotacions porcines modernes. En aquest cas es redueix considerablement el risc a l'estar tapades les fosses i distribuir-lo entre els camps de la pròpia explotació agrícola. Tot i així tindrà un impacte negatiu per la producció d'olors sent d'una intensitat baixa , amb una localització puntual, que es produirà immediatament, amb una persistència pertinaç i una reversibilitat a mig termini. En total se li assigna un valor de - 15.

b. Residus. Els altres residus associats al procés productiu (envasos buits de medicaments, plàstics o residus assimilables a urbans estan regulats per la Llei 10/1998, de residus i el RD 833/88 de residus perillosos.

c. Animals morts.

4. Gestió de la producció a. Transport d’animals b. Escorxador c. Venta



Impacte econòmic de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal .

La granja porcina Son Banya - Es Tafal es tracta d’un projecte que implica un benefici econòmic a diferents nivells, on es beneficien directament i indirectament nombroses persones de distints sectors de producció, i en la majoria dels casos dins l'àmbit local i municipal.

El benefici econòmic directe més visible és òbviament per a l’empresa Sa pleta de s’era s.l, que disposa d'un contracte de subministrament firmat amb la cadena Hiper Centro S.A, on aquesta darrera pagarà una prima extra de 0.20 cèntims d’euro per kilogram de produïda a l’empresa Sa pleta de s’era s.l. Aquest contracte serà vàlid sempre i quan aquesta compleixi les condicions en l’alimentació dels animals, que hauran de ser alimentats exclusivament amb matèries nobles, i sense cap tipus de subproducte en el creixement i l’engreix dels animals.

Juntament amb l'empresa Sa pleta de s'era s.l., directament la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal porcina també té una incidència d'impacte econòmic en la plantilla de la granja, que es troba formada per 6 empleats (Taula 5), distribuïts i encarregats de les diferents instal·lacions existents.

La política de qualitat d'alimentar exclusivament amb matèries nobles, i sense cap tipus de subproducte en el creixement i l’engreix dels animals, implica un impacte indirecte econòmic a les explotacions agràries de l’Illa de Mallorca, on el conreu de secà és el que ocupa la majoria de la superfície cultivada, i on predominen el cultiu de l'ametler i dels cereals.

La granja d'estudi realitzà una inversió per la construcció de la fàbrica de pinsos per autoconsum. D'aquesta manera, tot el pinso que es subministri als animals serà fabricat a l’explotació, a excepció dels pinsos tipus medicamentosos, que la fàbrica no està autoritzada per fer-los.

Figura 26. Fabrica de pinso (edifici 10) subvencionada per la UE.



Figura 27. Plaques que indiquen la inversió de la UE per a la instal·lació de la fàbrica de pinsos per a l’autoconsum i per a l’emmagatzematge

de cereals per a l’explotació.

Aquest projecte suposa un benefici indirecte per a altres productors primaris. L'empresa té una necessitat de 1500 tones de cereal que es pot produir a Mallorca i suposa una nova sortida per als productors de cereal. Aquests cereals, excepte els que no tenen producció pròpia a Mallorca, la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal els compra a productors primaris mallorquins, a cooperatives agrícoles de l'illa i finalment, a magatzems importants de cereals de Mallorca. La política de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal és augmentar les compres directes a productors primaris i/o cooperatives, i donar un valor afegit a les seves produccions, eliminant intermediaris. D'aquesta manera, el productor ho serveix directament a la granja, donant-li una nova sortida i un valor afegit al seu producte.

A la taula 9 es detallen el total de kilograms de cereals mallorquins comprats en els tres darrers anys, des de 2012 fins el 2014, que impliquen una inversió de més de 600 mil euros.

Per una altra banda, l'empresa té poca capacitat de magatzem, però si que té una necessitat de subministrament de producte durant tot l’any. Per tot això es va invertir en maquinària per tal de poder emmagatzemar tot el cereal a la collita, que és quan es pot obtenir a un preu competitiu, i per tal de poder augmentar el nombre de volum de pagesos particulars.



Figura 28. Imatge que mostra com s’omple la "sitja bossa"”.

Figura 29. Imatge que mostra com s’omple la bossa sitja. S’hi poden veure els pagesos que hi han portat el gra.

Finalment, dintre de l'impacte econòmic de la granja s'han d'englobar també tots aquells treballs indirectes, tals com transportistes, empleats de l'escorxador, veterinaris, empleats de la cadena Hiper Centro, carnissers, etc.. que sense l'existència de la granja porcina Son Banya - Sa Tafal es veurien afectats.



IV. Impactes en la fase de clausura

Durant la fase de clausura s’han identificat els següents impactes:

Taula 18. Matriu d’impactes durant la fase de tancament.

TANCAMENT

Emissions Abandonament instal·lacions

TOTAL Reubicació

dels animals Esbucament

construccions Restauració de basses

Buidatge purins

Renou Gasos Edificacions Basses

Inversió tèrmica - - - - - -1 - - -1

Pluges torrencials

- -1 -1 -1 - 1 -1 -1 -4

Geomorfologia - -1 1 - - - - -1 -1

Hidrologia sup. - -1 - 1 - - - -1 -1

Hidrologia sub. - - 1 1 - - - -1 1

Edafologia - - - - - - - - 0

Hàbitat - 1 1 1 -1 - 1 1 4

Biodiversitat - - - - - - - 1 1

Flora - - - - - - - - 0

Fauna - - - - -1 - - 1 0

Atmosfera (energia)

1 -1 - - -1 - - - -1

Atmosfera (gasos)

1 - 1 1 - -1 - -1 1

Paisatge 1 1 1 1 - - -1 -1 2

Patrimoni - - - - - - - - 0

Medi socioeconòmic

-1 -1 - - - - - - -2

TOTAL 2 -3 4 4 -3 -1 -1 -3 -1

Durant la fase d'abandonament de l'activitat s'ha de procedir al desmantellament de les instal·lacions, edificis i maquinària mòbil, amb la conseqüent recuperació de la superfície afectada i la possible adequació a l'aprofitament que determinin les ordenances municipals. En el moment de les obres de desmantellament, s'acumularien els efectes negatius puntuals sobre el medi i després d'aquesta fase tots els indicadors ambientals tornarien a poc a poc al seu situació inicial. Així, donada la velocitat de recuperació de la zona considerada, es pot esperar que en pocs mesos la situació pogués ser similar a la prèviament existent a la implementació del projecte.



Les diferents accions que es durien a terme són les següents:

1. Reubicació animals

2. Des-Construcció de les edificacions

3. Restauració bases

4. Buidatge purins

5. Emissions atmosfèriques a. Renou b. Gasos

6. Abandonament de les instal·lacions

a. Edificacions b. Bases



E) VALORACIÓ DELS IMPACTES


Per tal de valorar els impactes s’ha tingut en compte els requeriments la llei estatal38, que cita:

Se distinguirán los efectos positivos de los negativos; los temporales de los permanentes; los simples de los acumulativos y sinérgicos; los directos de los indirectos; los reversibles de los irreversibles; los recuperables de los irrecuperables; los periódicos de los de aparición irregular; los continuos de los discontinuos.

Se indicarán los impactos ambientales compatibles, moderados, severos y críticos que se prevean como consecuencia de la ejecución del proyecto.

La cuantificación de los efectos significativos de un plan, programa o proyecto sobre el medio ambiente consistirá en la identificación y descripción, mediante datos mensurables de las variaciones previstas de los hábitats y de las especies afectadas como consecuencia del desarrollo del plan o programa o por la ejecución del proyecto.

Se medirán en particular las variaciones previstas en:

Superficie del hábitat o tamaño de la población afectada directa o indirectamente a través de las cadenas tróficas, o de los vectores ambientales, en concreto, flujos de agua, residuos, energía o atmosféricos; suelo, ribera del mar y de las rías. Para ello se utilizarán, unidades biofísicas del hábitat o especie afectadas.

La intensidad del impacto con indicadores cuantitativos y cualitativos. En caso de no encontrar un indicador adecuado al efecto, podrá diseñarse una escala que represente en términos de porcentaje las variaciones de calidad experimentadas por los hábitats y especies afectados.

La duración, la frecuencia y la reversibilidad de los efectos que el impacto ocasionará sobre el hábitat y especies.

La abundancia o número de individuos, su densidad o la extensión de su zona de presencia.

La diversidad ecológica medida, al menos, como número de especies o como descripción de su abundancia relativa.

La rareza de la especie o del hábitat (evaluada en el plano local, regional y superior, incluido el plano comunitario), así como su grado de amenaza.

La variación y cambios que vayan a experimentar, entre otros, los siguientes parámetros del hábitat y especie afectado:

• El estado de conservación. • El estado ecológico cuantitativo. • La integridad física. • La estructura y función.

La valoración de estos efectos se realizará, siempre que sea posible, a partir de la cuantificación, empleándose para ello, aquellas metodologías contempladas en normas o estudios técnicos que sean aplicación. La administración, a través de su sede electrónica, pondrá a disposición de los promotores los documentos necesarios para identificar, cuantificar y valorar los impactos.

38 Ley 21/2013, de 9 de diciembre, de evaluación ambiental.



Se jerarquizarán los impactos ambientales identificados y valorados, para conocer su importancia relativa.

La metodologia utilitzada consisteix en una sèrie de matrius de ponderació semi-quantitativa de cada interacció activitat – factor / element ambiental en referència a determinades característiques:

• Temporal ( vs. permanent) (Taula 20). • Aïllat ( vs. acumulatiu o sinèrgic) (Taula 21). • Reversible ( vs. Irreversible) (Taula 22). • Recuperable ( vs. Irrecuperable) (Taula 23). • Previsible ( vs. Imprevisible, irregular) (Taula 24). • Intermitent ( vs. Continu en el temps) (Taula 25).

La valoració consisteix en determinar si la interacció “activitat – factor” té una caràcter positiu o negatiu en relació a la característica que s’analitza. Cal destacar què el caràcter positiu o negatiu ve en funció de cada interacció. Per exemple, la sinèrgia en el cas de la interacció gestió de la producció - medi econòmic és valora com a positiva, metre que en la interacció purins – Hidrologia subterrània es considera que la sinèrgia té un caràcter negatiu. Una vegada valorada cada interacció, s’han fet els sumatoris per a cada activitat de les tres fases, per a cada factor ambientals i els diferents totals. Aquestes dades es presenten a la secció F) PONDERACIÓ DELS IMPACTES I VALORACIÓ GLOBAL.

En referència a si un impacte és directe o indirecte cal dir que no s’ha creat cap matriu ja que es considera que sigui d’un costat o de l’altre l’impacte s’acaba produint, sí bé s’indicarà en cada cas de quin tipus es tracta.



Taula 19 Matriu d’identificació del signe dels impactes

Inve

rsió

tèrm

ica

Plug

es to

rren

cial

s

Geo

mor

folo

gia

Hid

rolo

gia

sup.

Hid

rolo

ga s

ub.

Edaf

olog

ia

Hàb

itat

Biod

iver

sita

t

Flor

a

Faun

a

Atm

osfe

ra

(ene

rgia

)

Atm

ósfe

ra (g

asos

)

Pais

atge

Patr

imon

i

Med

i soc

io-

econ

òmic

TOTA

L

Moviment de terres - -1 -1 -1 -1 -1 -1 -1 -1 - -1 - -1 - 1 -9Construcció edi ficacions - - -1 -1 - -1 -1 -1 -1 -1 -1 - -1 - 1 -8Consum de recursos Materia l construcció - - - - - - - - - - - - - - 1 1

Electrici tat - - - - - - - - - - - - - - - 0Aigua - - - - -1 - - - - - - - - - - -1

Generació de res idus Res idus d'obra - -1 -1 -1 - -1 -1 -1 -1 -1 - - -1 - - -9Aigua - -1 - -1 -1 -1 - - - - - - - - - -4

Emiss ions Energia (Renou) - - - - - - -1 -1 - -1 -1 - - - - -4Partícules -1 1 - - - - -1 -1 - - - -1 -1 - - -4

TOTAL -1 -2 -3 -4 -3 -4 -5 -5 -3 -3 -3 -1 -4 0 3 -38Consum de recursos Energia - - - - - - - - - - - - - - - 0

Aigua - - - - -1 - - - - - - - - - - -1Materies primeres - - - - - - - - - - - - - - 1 1

Emiss ions Gasos -1 - - - - - - - - - - -1 - - - -2Partícules -1 1 - - - - - - - - - -1 - - - -1Energia (renou - - - - - - -1 - - -1 -1 - - - - -3

Res idus Purins - -1 - -1 -1 -1 -1 -1 -1 -1 - -1 - - - -9Res idus - - - - - - - - - - - - -1 - 1 0Animals morts - - - - -1 -1 - - - - - -1 -1 - 1 -3

Gestió de la producció Transport animals - - - - - - - - - - - - - - 1Escorxador - - - - - - - - - - - - - - 1Venta - - - - - - - - - - - - - - 1

TOTAL -2 0 0 -1 -3 -2 -2 -1 -1 -2 -1 -4 -2 0 6 -15Rehubicació dels animals - - - - - - - - - - 1 1 1 - -1 2Esbucament construcions - -1 -1 -1 - - 1 - - - -1 - 1 - -1 -3Restauració de basses - -1 1 - 1 - 1 - - - - 1 1 - - 4Buidatge purins - -1 - 1 1 - 1 - - - - 1 1 - - 4

Emiss ions Renou - - - - - - -1 - - -1 -1 - - - - -3Gasos -1 1 - - - - - - - - - -1 - - - -1

Abandonament ins ta l ·la Edi ficacions - -1 - - - - 1 - - - - - -1 - - -1Basses - -1 -1 -1 -1 - 1 1 - 1 - -1 -1 - - -3

TOTAL -1 -4 -1 -1 1 0 4 1 0 0 -1 1 2 0 -2 -1TOTAL -4 -6 -4 -6 -5 -6 -3 -5 -4 -5 -5 -4 -4 0 7

MATRIU D'IDENTIFICACIÓ DEL SIGNE DE L'IMPACTES

CON

STRU

CCIÓ

FUN

CIO

NAM

ENT

TAN

CAM

ENT



Taula 20. Matriu d’identificació dels impactes: temporalitat

Inve

rsió

tèrm

ica

Plug

es to

rren

cial

s

Geo

mor

folo

gia

Hid

rolo

gia

sup.

Hid

rolo

ga s

ub.

Edaf

olog

ia

Hàb

itat

Biod

iver

sita

t

Flor

a

Faun

a

Atm

osfe

ra

(ene

rgia

)

Atm

ósfe

ra (g

asos

)

Pais

atge

Patr

imon

i

Med

i soc

io-

econ

òmic

TOTA

L

Moviment de terres - 1 1 1 1 1 1 1 1 - 1 - 1 - 1 11Construcció edi ficacions - - -1 -1 - -1 -1 -1 -1 -1 -1 - -1 - 1 -8Consum de recursos Materia l construcció - - - - - - - - - - - - - - 1 1

Electrici tat - - - - - - - - - - - - - - - 0Aigua - - - - 1 - - - - - - - - - - 1

Generació de res idus Res idus d'obra - 1 1 1 - 1 1 1 1 1 - - 1 - - 9Aigua - 1 - 1 1 1 - - - - - - - - - 4

Emiss ions Energia (Renou) - - - - - - 1 1 - 1 1 - - - - 4Partícules 1 1 - - - - 1 1 - - - 1 1 - - 6

TOTAL 1 4 1 2 3 2 3 3 1 1 1 1 2 0 3 28Consum de recursos Energia - - - - - - - - - - - - - - - 0


Emiss ions Gasos 1 - - - - - - - - - - -1 - - - 0Partícules 1 1 - - - - - - - - - -1 - - - 1Energia (renou - - - - - - -1 - - -1 -1 - - - - -3

Res idus Purins - 1 - -1 -1 -1 -1 -1 -1 -1 - -1 - - - -7Res idus - - - - - - - - - - - - 1 - 1 2Animals morts - - - - -1 -1 - - - - - -1 -1 - 1 -3

Gestió de la producció Transport animals - - - - - - - - - - - - - - 1 1Escorxador - - - - - - - - - - - - - - 1 1Venta - - - - - - - - - - - - - - 1 1

TOTAL 2 2 0 -1 -3 -2 -2 -1 -1 -2 -1 -4 0 0 6 -7Rehubicació dels animals - - - - - - - - - - 1 1 1 - -1 2

Esbucament construcions - 1 1 1 - - - - - 1 - 1 - -1 4Restauració de basses - 1 1 - 1 - - - - - 1 1 - - 5Buidatge purins - 1 - 1 1 - - - - - 1 1 - - 5

Emiss ions Renou - - - - - - - - 1 1 - - - - 2Gasos 1 1 - - - - - - - - - 1 - - - 3

Abandonament ins ta l ·la Edi ficacions - -1 - - - - 1 - - - - - -1 - - -1Basses - -1 -1 -1 -1 - 1 1 - 1 - -1 -1 - - -3

TOTAL -1 -4 -1 -1 1 0 4 1 0 0 -1 1 2 0 -2 -1TOTAL 2 2 0 0 1 0 5 3 0 -1 -1 -2 4 0 7

MATRIU D'IDENTIFICACIÓ D'IMPACTES: TEMPORALITAT

CON

STRU

CCIÓ

FUN

CIO

NAM

ENT

TAN

CAM

ENT



Taula 21. Matriu d’identificació dels impactes: sinèrgia

inve

rsió

tèrm

ica

puge

s to

rren

cial

s

Geo

mor

folo

gia

hidr

olog

ia

supe

rfic

ial

hidr

olog

a su

bter

rane

a

edaf

olog

ia

Hàb

itat

Biod

iver

sita

t

flora

faun

a

qual

itat d

e l'a

ire

(ren

ou)

qual

itat d

e l'a

ire

(olo

r)

pais

atge

(im

pact

e vi

sual

)

elem

ents

pa

trim

onia

ls

med

i soc

io-

econ

òmic

(sec

tor

prim

ari,

secu

ndar

i

TOTA

L

Moviment de terres - -1 -1 -1 -1 -1 -1 -1 -1 - -1 - 1 - 0 -8Construcció edi ficacions - - -1 -1 - -1 -1 -1 -1 -1 -1 - 1 - 0 -7Consum de recursos materia l construcció - - - - - - - - - - - - - 0 0

electrici tat - - - - - - - - - - - - - - - 0a igua - - - - 1 - - - - - - - - - - 1

generació de res idus res idus d'obra - -1 -1 -1 - -1 -1 -1 -1 -1 - - 1 - - -7aigua - -1 - -1 -1 -1 - - - - - - - - - -4

emiss ions renou - - - - - - -1 -1 - -1 -1 - - - - -4partícules -1 1 - - - - -1 -1 - - - 1 1 - - 0

TOTAL -1 -2 -3 -4 -1 -4 -5 -5 -3 -3 -3 1 4 0 0 -29Consum de recursos energia - - - - - - - - - - - - - - - 0

a igua - - - - 1 - - - - - - - - - - 1materies primeres - - - - - - - - - - - - - - 1 1

Emis isons gasos -1 - - - - - - - - - - -1 - - - -2partícules -1 1 - - - - - - - - - -1 - - - -1energia (renou - - - - - - -1 -1 - -1 -1 - - - - -4

Res idus purins 0 -1 - -1 -1 -1 -1 -1 -1 -1 - -1 - - - -9res idus - - - - - - - - - - - - 1 - 1 2Animals morts - - - - -1 -1 - - - - - -1 1 - 1 -1

Gestió de la producció Transport animals - - - - - - - - - - - - - - 1Escorxador - - - - - - - - - - - - - - 1Venta - - - - - - - - - - - - - - 1

TOTAL -2 0 0 -1 -1 -2 -2 -2 -1 -2 -1 -4 2 0 6 -10rehubicació dels animals - - - - - - - - - - 1 1 1 - 0 3

esbucament construcions - -1 -1 -1 - - -1 - - - -1 - 1 - 0 -4buidatge basses - -1 1 - 1 - 1 - - - - 1 1 - - 4buidatge purins - -1 - 1 1 - 1 - - - - 1 1 - - 4

emiss ions renou - - - - - - -1 - - -1 -1 - - - - -3olor -1 1 - - - - - - - - - 1 - - - 1

abando insta l ·lacions edi ficacions abandonades - -1 - - - - 1 - - - - - 1 - - 1basses - -1 -1 -1 -1 - 1 1 - 1 - 1 1 - - 1

TOTAL -1 -4 -1 -1 1 0 2 1 0 0 -1 5 6 0 0 7TOTAL -4 -6 -4 -6 -1 -6 -5 -6 -4 -5 -5 2 12 0 6

MATRIU D'IDENTIFICACIÓ D'IMPACTES: SINÈRGIA

CON

STRU

CCIÓ

FUN

CIO

NAM

ENT

CLAU

SURA



Taula 22. Matriu d’identificació dels impactes: reversibilitat

Inve

rsió

tèrm

ica

Plug

es to

rren

cial

s

Geo

mor

folo

gia

Hid

rolo

gia

sup.

Hid

rolo

ga s

ub.

Edaf

olog

ia

Hàb

itat

Biod

iver

sita

t

Flor

a

Faun

a

Atm

osfe

ra

(ene

rgia

)

Atm

ósfe

ra (g

asos

)

Pais

atge

Patr

imon

i

Med

i soc

io-

econ

òmic

TOTA

L

Moviment de terres - 1 1 1 1 -1 1 1 1 - 1 - 1 - 1 9Construcció edi ficacions - - 1 1 - -1 1 1 1 1 1 - 1 - 1 8Consum de recursos Materia l construcció - - - - - - - - - - - - - - 1 1






Emiss ions Gasos 1 - - - - - - - - - - 1 - - - 2Partícules 1 1 - - - - - - - - - 1 - - - 3Energia (renou - - - - - - -1 - - -1 1 - - - - -1

Res idus Purins - 1 - 1 -1 -1 -1 -1 -1 -1 - 1 - - - -3Res idus - - - - - - - - - - - - 1 - 1 2Animals morts - - - - -1 -1 - - - - - 1 1 - 1 1


TOTAL 2 2 0 1 -3 -2 -2 -1 -1 -2 1 4 2 0 6 7Rehubicació dels animals - - - - - - - - - - 1 1 1 - 1 2

Esbucament construcions - 1 -1 -1 - - 1 - - - 1 - 1 - 1 -3Restauració de basses - 1 1 - 1 - 1 - - - - 1 1 - - 4Buidatge purins - 1 - 1 1 - 1 - - - - 1 1 - - 4

Emiss ions Renou - - - - - - 1 - - 1 1 - - - - -3Gasos 1 1 - - - - - - - - - 1 - - - -1

Abandonament ins ta l ·la Edi ficacions - 1 - - - - 1 - - - - - -1 - - -1Basses - 1 -1 -1 -1 - 1 1 - 1 - -1 -1 - - -3

TOTAL 1 6 -1 -1 1 0 6 1 0 2 3 3 2 0 2 -1TOTAL 4 12 2 4 1 -2 9 5 2 3 7 8 8 0 11

MATRIU D'IDENTIFICACIÓ D'IMPACTES: REVERSIBILITAT

CON

STRU

CCIÓ

FUN

CIO

NAM

ENT

TAN

CAM

ENT



Taula 23. Matriu d’identificació dels impactes: recuperabilitat

Inve

rsió

tèrm

ica

Plug

es to

rren

cial

s

Geo

mor

folo

gia

Hid

rolo

gia

sup.

Hid

rolo

ga s

ub.

Edaf

olog

ia

Hàb

itat

Biod

iver

sita

t

Flor

a

Faun

a

Atm

osfe

ra

(ene

rgia

)

Atm

ósfe

ra (g

asos

)

Pais

atge

Patr

imon

i

Med

i soc

io-

econ

òmic

TOTA

L

Moviment de terres - 1 1 1 1 1 1 1 1 - 1 - 1 - 1 11Construcció edi ficacions - - 1 1 - 1 1 1 1 1 1 - 1 - 1 10Consum de recursos Materia l construcció - - - - - - - - - - - - - - 1 1

Electrici tat - - - - - - - - - - - - - - -Aigua - - - - 1 - - - - - - - - - 1



TOTAL 1 4 3 4 3 4 5 5 3 3 3 1 4 3 46Consum de recursos Energia - - - - - - - - - - - - - - -

Aigua - - - - 1 - - - - - - - - - - 1Materies primeres - - - - - - - - - - - - - - 1 1

Emiss ions Gasos 1 - - - - - - - - - - 1 - - - 2Partícules 1 1 - - - - - - - - - 1 - - - 3Energia (renou - - - - - - 1 - - 1 1 - - - - 3

Res idus Purins - 1 - 1 1 1 1 1 1 1 - 1 - - 9Res idus - - - - - - - - - - - - 1 - 1 2Animals morts - - - - 1 1 - - - - - 1 1 - 1 5


TOTAL 2 2 1 3 2 2 1 1 2 1 4 2 6 29Rehubicació dels anim#¡REF! - - - - - - - - - - 1 1 1 - 1 4

Esbucament construcions - 1 1 1 - - 1 - - - 1 - 1 - 1 7Restauració de basses - 1 1 - 1 - 1 - - - - 1 1 - - 6Buidatge purins - 1 - 1 1 - 1 - - - - 1 1 - - 6

Emiss ions Renou - - - - - - 1 - - 1 1 - - - - 3Gasos 1 1 - - - - - - - - - 1 - - - 3

Abandonament ins ta l ·la Edi ficacions - 1 - - - - 1 - - - - - 1 - - 3Basses - 1 1 1 1 - 1 1 1 - 1 1 - - 9

TOTAL 1 6 3 3 3 6 1 2 3 5 6 2 41TOTAL 4 12 6 8 9 6 13 7 4 7 7 10 12 11

MATRIU D'IDENTIFICACIÓ D'IMPACTES: RECUPERABILITAT

CON

STRU

CCIÓ

FUN

CIO

NAM

ENT

TAN

CAM

ENT



Taula 24. Matriu d’identificació dels impactes: previsibilitat.

Inve

rsió

tèrm

ica

Plug

es to

rren

cial

s

Geo

mor

folo

gia

Hid

rolo

gia

sup.

Hid

rolo

ga s

ub.

Edaf

olog

ia

Hàb

itat

Biod

iver

sita

t

Flor

a

Faun

a

Atm

osfe

ra

(ene

rgia

)

Atm

ósfe

ra (g

asos

)

Pais

atge

Patr

imon

i

Med

i soc

io-

econ

òmic

TOTA

L

Moviment de terres - -1 1 1 1 1 1 1 1 - 1 - 1 - 1 9Construcció edi ficacions - - 1 1 - 1 1 1 1 1 1 - 1 - 1 10Consum de recursos Materia l construcció - - - - - - - - - - - - - - 1 1


Generació de res idus Res idus d'obra - -1 1 1 - 1 1 1 1 1 - - 1 - - 7Aigua - -1 - 1 1 1 - - - - - - - - - 2


TOTAL 1 -2 3 4 3 4 5 5 3 3 3 1 4 0 3 40Consum de recursos Energia - - - - 0 - - - - - - - - - - 0


Emiss ions Gasos -1 - - - - - - - - - - 1 - - - 0Partícules -1 -1 - - - - - - - - - 1 - - - -1Energia (renou - 0 - - - - 1 - - 1 1 - - - - 3

Res idus Purins - -1 - -1 -1 -1 -1 -1 -1 -1 - 1 - - - -7Res idus - - - - - - - - - - - - 1 - 1 2Animals morts - - - - 1 1 - - - - - 1 1 - 1 5


TOTAL -2 -2 0 -1 1 0 0 -1 -1 0 1 4 2 0 6 7Rehubicació dels animals - - - - - - - - - - 1 1 1 - 1 4

Esbucament construcions - -1 1 1 - - - - - - 1 - 1 - 1 4Restauració de basses - -1 1 - 1 - - - - - - 1 1 - - 3Buidatge purins - -1 - 1 1 - - - - - - 1 1 - - 3

Emiss ions Renou - - - - - - - - - 1 1 - - - - 2Gasos -1 1 - - - - - - - - - 1 - - - 1

Abandonament ins ta l ·la Edi ficacions - -1 - - - - 1 - - - - - 1 - - 1Basses - -1 1 -1 -1 - 1 1 - 1 - 1 1 - - 3

TOTAL -1 -4 3 1 1 0 2 1 0 2 3 5 6 0 2 21TOTAL -2 -8 6 4 5 4 7 5 2 5 7 10 12 0 11 68

MATRIU D'IDENTIFICACIÓ D'IMPACTES: PREVISIBILITAT

CON

STRU

CCIÓ

FUN

CIO

NAM

ENT

TAN

CAM

ENT



Taula 25. Matriu d’identificació dels impactes: intermitència

Inve

rsió

tèrm

ica

Plug

es to

rren

cial

s

Geo

mor

folo

gia

Hid

rolo

gia

sup.

Hid

rolo

ga s

ub.

Edaf

olog

ia

Hàb

itat

Biod

iver

sita

t

Flor

a

Faun

a

Atm

osfe

ra

(ene

rgia

)

Atm

ósfe

ra (g

asos

)

Pais

atge

Patr

imon

i

Med

i soc

io-

econ

òmic

TOTA

L

Moviment de terres 1 1 1 1 1 1 1 1 - 1 - 1 - 1 11Construcció edi ficacions - -1 1 - 1 1 1 1 1 1 - -1 - 1 6Consum de recursos Materia l construcció - - - - - - - - - - - - 1 1

Electrici tat - - - - - - - - - - - - - 0Aigua - - 1 - - - - - - - - - - 1

Generació de res idus Res idus d'obra 1 1 1 - 1 1 1 1 1 - - 1 - - 9Aigua 1 1 1 1 - - - - - - - - - 4

Emiss ions Energia (Renou) 1 1 - 1 1 - - - - 4Partícules 1 1 1 1 - - - 1 1 - - 6



Emiss ions Gasos 1 - - - - - - - - - - -1 - - - 0Partícules 1 1 - - - - - - - - - 1 - - - 3Energia (renou - - - - - - 1 - - 1 1 - - - - 3

Res idus Purins 1 1 - 1 1 1 1 1 1 1 - -1 - - - 8Res idus - - - - - - - - - - - - -1 - 1 0Animals morts - - - - 1 1 - - - - - 1 -1 - 1 3


TOTAL 3 2 0 1 3 2 2 1 1 2 1 0 -2 0 6 22Rehubicació dels animals - - - - - - - - - - 1 1 1 - -1 2

Esbucament construcions - 1 1 1 - - - - - 1 - 1 - -1 4Restauració de basses - 1 1 - 1 - - - - - 1 1 - - 5Buidatge purins - 1 - 1 1 - - - - - 1 1 - - 5

Emiss ions Renou - - - - - - - - 1 1 - - - - 2Gasos 1 1 - - - - - - - - - 1 - - - 3

Abandonament ins ta l ·la Edi ficacions - -1 - - - - -1 - - - - - -1 - - -3Basses - -1 -1 -1 -1 - 1 -1 - -1 - -1 -1 - - -7

TOTAL 1 2 1 1 1 0 0 -1 0 0 3 3 2 0 -2 11TOTAL 5 8 2 6 7 6 7 5 4 5 7 4 2 0 7

MATRIU D'IDENTIFICACIÓ D'IMPACTES: INTERMITÈNCIA

CON

STRU

CCIÓ

FUN

CIO

NAM

ENT

TAN

CAM

ENT



Taula 26. Matriu d’identificació de la totalitat dels impactes en funció de les seves característiques.

Inve

rsió

tèrm

ica

Plug

es to

rren

cial

s

Geo

mor

folo

gia

Hid

rolo

gia

sup.

Hid

rolo

ga s

ub.

Edaf

olog

ia

Hàb

itat

Biod

iver

sita

t

Flor

a

Faun

a

Atm

osfe

ra

(ene

rgia

)

Atm

ósfe

ra (g

asos

)

Pais

atge

Patr

imon

i

Med

i soc

io-

econ

òmic

TOTA

L

Moviment de terres - 1 3 3 3 1 3 3 3 - 3 - 5 - 6 34Construcció edi ficacions - - -1 1 - -1 1 1 1 1 1 - 1 - 6 11Consum de recursos Materia l construcció - - - - - - - - - - - - - - 6 6

Electrici tat - - - - - - - - - - - - - - 0Aigua - - - - 5 - - - - - - - - - - 5



TOTAL 3 10 5 10 11 6 13 13 7 7 7 5 16 0 18 131Consum de recursos Energia - - - - 0 - - - - - - - - - - 0


Emiss ions Gasos 1 - - - - - - - - - - -1 - - - 0Partícules 1 5 - - - - - - - - - 1 - - - 7Energia (renou - - - - - - -1 -1 - -1 1 - - - - -2

Res idus Purins 1 1 - -1 -3 -3 -3 -3 -3 -3 - -1 - - - -18Res idus - - - - - - - - - - - - 3 - 7 10Animals morts - - - - -1 -1 - - - - - 1 1 - 7 7


TOTAL 3 6 0 -1 -3 -4 -4 -4 -3 -4 1 0 4 0 42 33Rehubicació dels animals - - - - - - - - - - 7 7 7 - - 21Esbucament construcions - 1 1 1 - - 2 - - - 3 - 7 - - 15Restauració de basses - 1 7 - 7 - 4 - - - - 7 7 - - 33Buidatge purins - 1 - 7 7 - 4 - - - - 7 7 - - 33

Emiss ions Renou - - - - - - - - - 3 3 - - - - 6Gasos 1 7 - - - - - - - - - 5 - - - 13

Abandonament ins ta l ·la Edi ficacions - -3 - - - - 5 - - - - - -1 - - 1Basses - -3 -3 -5 -5 - 7 5 - 5 - -1 -1 - - -1

TOTAL 1 4 5 3 9 0 22 5 0 8 13 25 26 0 0 121TOTAL 7 20 10 12 17 2 31 14 4 11 21 30 46 0 60

MATRIU D'IDENTIFICACIÓ TOTAL D'IMPACTE

CON

STRU

CCIÓ

FUN

CIO

NAM

ENT

TAN

CAM

ENT



I. Valoració dels impactes de la fase de construcció

Les interaccions de les accions considerades durant la fase de construcció i els elements de medi considerats són de signe negatiu. L’excepció es troba en l’impacte que tindrà la construcció per al medi socioeconòmic, ja que generarà feina a diferents professionals de la zona com per exemple, enginyers/eres agrònoms, empreses de construcció i de venta de material de construcció.

• Temporalitat, són de caràcter temporal, tot i que la construcció de les edificacions es permanent. • S’ha considerat que tenen un efecte sinèrgic negatiu pel que fa a la interacció amb el medi natural ja que

les accions descrites afecten a diferents elements del medi. Les excepcions es troben en la interacció hidrologia subterrània-aigua (residu), pluges torrencials-partícules i l’impacte visual, que es considera aïllat.

• Es consideren els impactes reversibles, excepte l’impacte del moviment de terres i la construcció de les edificacions en l’edafologia, tot i que a llarg termini aquest també es podria revertir.

• Per tant, del punt anterior es desprèn que els impactes són 100% recuperables. • En principi els impactes durant la fase de construcció són previsibles, i per tant evitables. L’únic que no

es pot preveure són les pluges torrencials i per tal, caldrà prendre mesures protectores per evitar-ne els impactes potencials.

• Els impactes són de caire intermitent, en el sentit que les diferents accions durant la fase de construcció es portaran a terme en horari laboral. Ara bé, hi ha una sèrie de impactes potencials que s’han identificat amb un caràcter temporal com ara la interacció construcció de les edificacions- geomorfologia/paisatge, ja que té un caràcter permanent.



II. Valoració dels impactes de la fase de funcionament

Durant la fase de funcionament s’han identificat les interaccions que es descriuen a la secció Valoració dels impactes de la fase de funcionament. Les interaccions de les accions considerades durant la fase de funcionament i els elements de medi considerats són de signe negatiu. L’excepció es troba, una vegada més, en l’impacte que tindrà el funcionament de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal per al medi socioeconòmic. Concretament, el funcionament de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal (en part subvencionada pel Govern Balear), juntament amb la fàbrica de pinso per autoconsum (subvencionada per la UE) suposen una despesa aproximada anual de 200.000 € als pagesos mallorquins, 6 llocs de feina directes i nombrosos llocs de feina indirecte, com per exemple transportistes, empleats de l'escorxador, veterinaris, carnissers i empleats dels distints hipermercats.

• Temporalitat. L’impacte de les emissions tant de renous com d’emissions atmosfèriques (gasos d’efecte hivernacle i que generen mala olor) té un caràcter semi-permanent. Es produiran emissions de gasos de manera més significativa en determinats moments, com per exemple, durant el moviments de purins. Tal i com s’indica a la Matriu d’identificació dels impactes: temporalitat (taula 21) sota determinades condicions atmosfèriques aquests impactes es veuran fortament reduïts, com per exemple en cas de pluja, vent, o inestabilitats tèrmiques. L’impacte en el medi socioeconòmic s’ha identificat com a positiu ja que la seva permanència en el temps garanteix una estabilitat per als productors de cereals, pels treballadors de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal i pels treballadors de les empreses que compren i transformen els animals.

• S’ha considerat que tenen un efecte sinèrgic negatiu pel que fa a la interacció amb el medi natural ja que les accions descrites afecten a diferents elements del medi. Les excepcions es troben en la interacció hidrologia subterrània-aigua (residu), pluges torrencials-partícules i l’impacte visual, que es considera aïllat. Una vegada més, l’efecte sinèrgic dins el medi socioeconòmic de la zona és considera de signe positiu.

• Els impactes potencials de contaminació de les aigües subterranis i del sòl en cas que es produís es considera irreversible a curt termini. La resta dels impactes són reversible en el sentit que “l'alteració que suposa pot ser assimilada per l'entorn de forma mesurable, a mig termini, a causa del funcionament dels processos naturals de la successió ecològica , i dels mecanismes d'autodepuració del medi “.

• Per tant, del punt anterior es desprèn que els impactes són 100% recuperables.

• En principi els impactes durant la fase de construcció són previsibles, i per tant evitables. L’únic que no es pot preveure són les pluges torrencials i per tal, caldrà prendre mesures protectores per evitar-ne els impactes potencials.



• Els impactes són de caire intermitent, en el sentit que les diferents accions durant la fase de construcció es portaran a terme en horari laboral. Ara bé, hi ha una sèrie de impactes potencials que s’han identificat amb un caràcter temporal com ara la interacció construcció de les edificacions- geomorfologia/paisatge, ja que té un caràcter permanent. També cal destacar les emissions de gasos i renous, que es poden considerar semi-continus, ja que com s’ha explicat vendran en funció de les activitats que es produeixin a la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal i de la situació atmosfèrica (Figura 30).

Figura 30. Influència de l’hora del dia i l’estació en la dispersió d’olors39

39 Air Quality and Odor Control From Swine Production Facilities. John P. Chastain 2007



III. Valoració dels impactes de la fase de tancament

El signe de les interaccions de les accions considerades durant la fase en alguns casos es negatiu (esbucament de les construccions-pluges, geomorfologia i hidrologia) o positiu per exemple en el cas mateix de l’esbucament de les construccions i el paisatge.

• Temporalitat, són de caràcter temporal, tot i que en el cas que s'abandonessin les edificacions o les bases podrien tenir un caràcter permanent.

• S’ha considerat que tenen un efecte sinèrgic negatiu pel que fa a la interacció amb el medi natural ja que les accions descrites afecten a diferents elements del medi. Les excepcions es troben en la interacció hidrologia subterrània-aigua (residu), pluges torrencials-partícules i l’impacte visual, que es considera aïllat.


• Per tant, del punt anterior es desprèn que els impactes són 100% recuperables.

• Tal i com passa a les fases anteriors, en principi els impactes durant la fase de tancament són previsibles, i per tant evitables. L’únic que no es pot preveure són les pluges torrencials i per tal, caldrà prendre mesures protectores per evitar-ne els impactes potencials.

• Els impactes són de caire intermitent. Ara bé, hi ha una sèrie de impactes potencials que s’han identificat amb un caràcter temporal com ara la interacció les edificacions- geomorfologia/paisatge, ja que té un caràcter permanent.

En aquesta fase cal destacar que els impactes són majors en el cas que no és procedís a restaurar el paisatge original, és a dir, en cas que no s’enderroquin les construccions.



F) PONDERACIÓ DELS IMPACTES I VALORACIÓ GLOBAL

f) Ponderació dels impactes i valoració global on s’inclouen les distintes alternatives estudiades.

En general, la majoria dels impactes són negatius, és a dir, “Aquel que se traduce en pérdida de valor naturalístico, estéticocultural, paisajístico, de productividad ecológica, o en aumento de los perjuicios derivados de la contaminación, de la erosión o colmatación y demás riesgos ambientales en discordancia con la estructura ecológico-geográfica, el carácter y la personalidad de una localidad determinada.” (ANEX XII. Llei 2013. 8. Conceptes tècnics)

Figura 31. Resum del carácter de tots els impactes identificats.



Ara bé, com es pot observar a la figura 31, els impactes són recuperables en la seva totalitat, ja sigui a curt o llarg termini, temporals (> 70 %), reversibles ( > 80), intermitents ( 90% ) i previsibles ( > 90 %). Per tant, segons la definició d’impactes de la llei en general es pot considerar que l’impacte ambiental del projecte és compatible seguint una sèrie de precaucions per evitar al contaminació de les aigües subterrànies la qual, en cas de produir-se, que provocaria un impacte sever. No es detecta cap impacte crític ja que, en principi, tots són recuperables.

Els elements del medi que potencialment poden estar afectats més negativament són els elements físics: qualitat de les aigües superficials i subterrànies, sòl, i l’hàbitat en el seu conjunt durant la fase de funcionament (figura 32). També destaca l’elevada puntuació del medi socioeconòmic, la qual cosa indica l’impacte econòmic de l’activitat dins l’entorn social, tal i com s’ha descrit a la secció Impacte econòmic de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal .

Figura 32. Histograma acumulatiu dels impactes durant cada una de les fases per a cada element del medi identificat.

No es consideren impactes residuals (aquells que romanen fins i tot després de l'aplicació de mesures preventives o correctores) ja que no és contempla que quedi cap impacte després de les mesures que és proposen a la secció G) MESURES PROTECTORES, CORRECTORES O COMPENSATÒRIES i amb el H) PLA O PROGRAMA DE VIGILÀNCIA AMBIENTAL considerat.



I. Ponderació dels impactes de la fase de construcció

La majoria de les interaccions de les accions considerades durant la fase de construcció i els elements de medi considerats són de signe negatiu. L’excepció es troba en l’impacte que tindrà la construcció per al medi socioeconòmic, ja que generarà feina diferents professionals de la zona com per exemple, enginyers/eres agrònoms, empreses de construcció i de venta de material de construcció. Temporalitat, són de caràcter temporal, tot i que la construcció de les edificacions es permanent. S’ha considerat que tenen un efecte sinèrgic negatiu pel que fa a la interacció amb el medi natural ja que les accions descrites afecten a diferents elements del medi. Les excepcions es troben en la interacció hidrologia subterrània-aigua (residu), pluges torrencials-partícules i l’impacte visual, que es considera aïllat. Es consideren els impactes reversibles, excepte l’impacte del moviment de terres i la construcció de les edificacions en l’edafologia, tot i que a llarg termini aquest també es podria revertir. Per tant, del punt anterior es desprèn que els impactes són 100% recuperables. En principi els impactes durant la fase de construcció són previsibles, i per tant evitables. L’únic que no es pot preveure són les pluges torrencials i per tal, caldrà prendre mesures protectores per evitar-ne els impactes potencials.

Figura 33. Histograma acumulatiu de l’impacte relatiu de les diferents accions per a cada caràcter considerat durant la fase de construcció.

Per tot això, els aquesta fase de construcció de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal de porcs es pot considerar compatible amb el medi.



II. Ponderació dels impactes de la fase de funcionament

La majoria de les interaccions de les accions considerades durant la fase de funcionament i els elements de medi considerats són de signe negatiu. L’excepció es troba en l’impacte que tindrà la construcció per al medi socioeconòmic, ja que generarà feina diferents professionals de la zona com per exemple als pagesos (veure secció Impacte econòmic de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal. Hi ha una sèrie d’impactes que tenen un caràcter permanent com és el cas de les emissions de gasos i dels impactes que potencialment poden generar els purins. Tenen un efecte sinèrgic negatiu pel que fa a la interacció amb el medi natural ja que les accions descrites afecten a diferents elements del medi. Es consideren els impactes reversibles, excepte l’impacte que podrien causes els purins sobre el medi natural, tot i que a llarg termini aquest també es podria revertir. Per tant, del punt anterior es desprèn que els impactes són 100% recuperables. En principi els impactes durant la fase de funcionament són previsibles, i per tant evitables. L’únic que no es pot preveure són les pluges torrencials i per tal, caldrà prendre mesures protectores per evitar-ne els impactes potencials. Per tot això, els aquesta fase de construcció de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal de porcs es pot considerar compatible amb el medi.

Figura 34. Histograma acumulatiu de l’impacte relatiu de les diferents accions per a cada caràcter considerat durant la fase de funcionament.



III. Ponderació dels impactes de la fase de tancament

En aquest cas, els signes de les interaccions de les accions considerades durant la fase de tancament i els elements de medi considerats són de signe negatiu per a l’alternativa de deixar abandonades les instal·lacions sense procedir a la restauració del medi i positives en cas que es procedís a la restauració del medi. Per tant, la fase de tancament de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal es considera compatible amb el medi en cas que es procedeixi a l’esbucament de les construccions i a la restauració del medi.

Figura 35. Histograma acumulatiu de l’impacte relatiu de les diferents accions per a cada caràcter considerat durant la fase de tancament.



G) MESURES PROTECTORES, CORRECTORES O COMPENSATÒRIES

g) Les mesures protectores, correctores o compensatòries dels impactes.

En aquesta secció es descriuen les mesures correctores, protectores o compensatòries per minimitzar-ne, o bé si s’escau, eliminar-ne les conseqüències de cadascun dels impactes o les interaccions del projecte amb el diferents elements del medi identificats. Els impactes potencials a destacar per les seves característiques que es deriven d’aquesta activitat, i en general de qualsevol activitat ramadera (Figura 25), són:

1. Contaminació de les aigües i sòls per lixiviats i infiltracions de purins 2. Contaminació atmosfèrica que genera l’emissió de gasos que generen males olors i contribueixen a

l’efecte hivernacle.

Tot seguit s’expliquen les mesures protectores, correctores o compensatòries per reduir al màxim els impactes negatius sobre els elements ambientals d’aquets dos principals impactes així com de la resta d’impactes descrits.

I. Contaminació de les aigües i dels sòls

La contaminació de les aigües per purins és el principal efecte a evitar de la ramaderia intensiva. Per aquest motiu, existeix normativa específica del sector porcí sobre les característiques que han de tenir les instal·lacions per tal d’evitar aquest tipus de contaminació. De fet, la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal “Sa Pleta de s’Era” està actualment al dia dels requeriments legals (ANNEX XIII: Inspecció 28/07/2015)

Pel què fa a les característiques de la MAS, recordar que existeix un aqüífer ubicat en els materials del Miocè que presenta una contaminació per excés de nitrats, i per aquest motiu es classifica com una MAS prorrogable fins l'any 202140. En aquesta MAS actuen varis agents que infereixen pressió de contaminació, on l'agricultura és la font difusa més destacable. A més, existeixen fonts puntuals de contaminació com per exemple les granges, benzineres, industria, escorxador, EDAR i les foses sèptiques. Per aquest motiu, per arribar al bon estat de l'aqüífer el Pla Hidrològic de les Illes Balears dicta les mesures necessàries generals per la consecució dels objectius mediambientals:

• Millora en la xarxa de clavegueram de Manacor • Utilització de dosis adequades de fertilitzants per l'agricultura • Clausura dels pous negres existents en els habitatges aïllats

Tot i que les parcel·les d'estudi es localitzen en major mesura en una zona de vulnerabilitat baixa causa de la litologia poc permeable que caracteritza el terreny, representen una potencial font de contaminació puntual que cal controlar.

Com a mesures preventives i dins les bones pràctiques agrícoles es poden considerar les següents accions:

• Portar a terme un control de l’estat de les instal·lacions. • Analítiques d’aigua. En cas que es detectés un increment dels nivells de contaminants a les aigües

freàtiques (nitrats, nitrits...), es realitzarien treballs d’identificació de l’origen i reparació. 40 Pla Hidrològic de les Illes Balears, 2013



• Neteja dels purins “extraordinària” en cas que es prevegin pluges torrencials.

A continuació es presenten tota una sèrie de millores tècniques disponibles i bones pràctiques agrícoles per evitar lixiviats i percolacions de la fracció líquida dels purins. Estan basades en el document Integrated Pollution Prevention and Control (IPPC) Reference Document on Best Available Techniques for Intensive Rearing of Poultry and Pigs July 2003 de la UE (ANNEX XIII: BAT, UE) i el Codi De Bones Pràctiques Agràries, Directiva Del Consell 91/676 / CEE, Balears, Govern de les Illes Balears, Conselleria d'Agricultura i Pesca (ANNEX XIV: Bones pràctiques agràries CAIB).

SLATS

En una part de l'explotació dels animals es trobaven en corrals de formigó, i en contacte directe amb els seus excrements, on es posava palla. Per evitar les males olors que es puguin produir, es va procedir a tapar aquests corrals, i a realitzar un sòl engraellat de formigó ("slats") , que consisteix en unes reixetes on la femta dels animals es dipositen en una fossa interior, i s'evita el contacte de les mateixes amb els animals. Els SLATS són una de les anomenades MTD i recullen els purins i els aboquen a les conduccions que estan situades per sota de les edificacions 3, 4, 5, 6, 7, 8 i 9 (Figura 34 i Figura 35 ).

Figura 36 . Detall constructiu dels “slats”41.

41 Proyecto de actividad porcina Sa Pleta de s’Era. Pau Servera Sitjar. Decembre-2014



Figura 37. Imatge de l’interior de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal os s’hi poden veure les reixes on la femta dels animals es dipositen en una fossa interior, i s'evita el contacte de les mateixes amb els animals.

Posteriorment aquestes conduccions canalitzen els purins a unes fosses, que per gravetat, a causa de la inclinació natural del terreny, s'aboquen els purins. La situació de les edificacions 1 i 2 no permet l'evacuació de purins per gravetat, ja que se situen a la part més baixa del terreny natural. Per això s'ha construït una fossa comuna per a les dues edificacions amb una bomba d'impulsió que comunica a la fossa comuna. Aquestes canalitzacions enterrades es comuniquen en una fossa comuna on s'homogeneïtza separant sòlid de líquid.

Planta depuradora de purins

Voluntàriament, el propietari de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal ha construït una planta depuradora per tal de depurar els purins i tractar-los amb bacteris per reduir les olors. La planta depuradora està construïda amb els següents elements què es descriuen a continuació. Una fossa de recepció del purí de tota l'explotació. Dins d'aquesta fossa hi ha una bomba d'homogeneïtzació del purí, la finalitat és barrejar els purins, i una bomba impulsora. Aquesta bomba impulsa els purins fins a una rampa de separació del purí (Figura 37) on se separa la fracció sòlida de la fracció líquida. La fracció sòlida es diposita en un femer impermeabilitzat de formigó. La fracció líquida es diposita en una primera bassa (Figura 36), on s'emmagatzema un mínim de 120 dies. Aquesta fossa té una capacitat de 2000 metres cúbics, amb una profunditat de 6 metres. Aquesta bassa ha estat "sembrada" amb bacteris actizyme, que ajuden a la digestió dels purins i a reduir la quantitat de sulfurós, amoníac i nitrats dels purins, agents químics causants de l'olor del mateix (veure secció Additius químics o biològics ).



Figura 38. Secció de la bassa 1 de recollida de purins. Veure més detalls al projecte d'activitats adjunt

Els purins decantats sòlids es dipositen en un recinte tancat de parets de formigó i solera de formigó, es carreguen, en estar secs, en camions per al seu posterior repartiment per abonament.

.

Figura 39. Rampa de separació del purí on se separa la fracció sòlida de la fracció líquida. La fracció sòlida es diposita en el femer impermeabilitzat de formigó



Cuba de purins amb “sissels”

Les MTD pel que fa a la distribució del purí al sòl per tal d’evitar la contaminació de les aigües indiquen què:

• No aplicar fems a la terra quan el camp està saturat d'aigua, inundat, congelat o nevat • No aplicar fems als camps de fort pendent • No aplicar fems al costat de qualsevol curs d'aigua (deixant una franja de terreny sense tractar), i aplicar-

los el més just abans del màxim creixement dels cultius, què és quan el màxim d'absorció de nutrients es produeix.

Per una correcta aplicació dels purins la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal té en propietat un tractor amb una cubà de purins amb “sisseles” (Aplicació al Sòl.).

A més a més, la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal compleix les indicacions de L'Ordre del conseller d'Economia, Agricultura, Comerç i Indústria, de 3 de gener de 2000, d'aprovació del Codi de Bones Pràctiques Agràries de les Illes Balears què indica què el màxim permès de nitrogen a aplicar és de 175 kg N / ha / any, de dejeccions ramaderes (veure secció Purins, dins l'apartat Outputs). Recomana l'elaboració de plans d'abonat i de fertilització en cada explotació ramadera; on s'especificarà la naturalesa dels cultius, les dates d'aplicació, els volums i quantitats utilitzats de N de qualsevol "origen". La granja compleix amb tots el requeriments legals.

Altres

Les dilucions (per les aigües de pluja o les aigües de rentat) han d'evitar-se. Les aigües de pluja no contaminades poden ser abocades directament a l'entorn. S'aconsella recollir separadament les aigües de pluja de les teulades i evacuar-les directament en el medi natural. En concret la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal recull aquestes aigües i les aboca a la xarxa de clavegueram públic de Manacor.

Pel què fa als sistemes d'emmagatzematge han de ser estancs, de manera que s'eviten els abocaments directes al medi natural. El lloc d'implantació i el tipus d'emmagatzematge depenen de nombrosos factors (relleu del terreny, naturalesa del sòl, condicions climàtiques, etc.).

• Emmagatzematge dels productes líquids. Les fosses d'emmagatzematge han de ser estanques. La Granja porcina Son Banya – Sa Tafal disposa d’una bassa certificada.

• Emmagatzematge de productes sòlids. Els dipòsits d'emmagatzematge dels fems i ensitjaments han de tenir un punt baix de recollida dels líquids tals com purins i sucs de ensitjaments. Aquests últims poden ser després dirigits cap a la instal·lació d'emmagatzematge dels líquids. La Granja porcina Son Banya – Sa Tafal disposa d’aquest sistema.



II. Contaminació atmosfèrica

Durant la fase de funcionament de la instal·lació, l'impacte sobre la qualitat de l'aire atmosfèric és un dels més rellevants o visibles de tots els existents per les molèsties que causa als veïnats de l’explotació. La majoria dels gasos produïts per la ramaderia es generen com a conseqüència de processos naturals com ara metabolisme animal i la degradació dels fems. La base per al control de la majoria de les olors resideix en controlar la formació, alliberació a l'atmosfera i transport al receptor dels compostos olorosos que el causen una olor42. Si un d'aquests passos és inhibit, l'olor disminuirà .

L'olor de les granges de porcs és una barreja complexa de gasos, la majoria de les vegades resultat de la descomposició anaeròbica no controlada de l'adob. El que detecten els nostres nassos pot arribar a ser una combinació d'uns 60-150 compostos diferents (per exemple: àcids grassos volàtils, mercaptans, èsters, carbonils, aldehids, alcohols, amoníac amines. La intensitat de l'olor no es combina de manera additiva. Els principals transportadors d’olors són els gasos dels purins, la pols i el vapor d’aigua.

Tot seguit es presenten tota una sèrie de millors tècniques disponibles actualment per evitar així com en una publicació de John P. Chastain. 2007. Calidad del Aire y Control de Olores de Instalaciones de Producción Porcina. Agricultural & Natural Resource Engineering Applications, 071. Aquest estudi indica què, en general, les instal·lacions ramaderes no generen olors que viatgin més 800 m. De fet, indica què les olors només poden viatjar aquestes distàncies durant la nit amb vents calmats (<3,2 km/h) i quan la font d'olor mostra una intensitat extrema. Tal font d'olor estaria associada amb situacions com: sòl de disseny vell que no han estat netejats en molt temps (els porcs podrien també estar coberts d'excrement) o l'agitació de pous de recol·lecció d'excretes destapats. Un adequat disseny de les instal·lacions i limitar l’agitació i de l'aplicació al terreny de purins a les primeres hores del matí o capvespres pot generalment evitar s’arribi al nivell "extrem". Per tant, el pitjor escenari és relativament fàcil d’evitar.

Control del moment adequat per realitzar determinades activitats.

Hi ha activitats de les granges que tenen el potencial de produir grans quantitats d’olor com l'aplicació d'excrements al sòl i l'agitació dels dipòsits. Llavors, una MTD és realitzar activitats en el període entre mig matí i començaments de la tarda en un dia assolellat, fet que pot reduís significativament l'impacte de les olors als veïnats de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal .

Velocitat del vent i barreres d'arbres.

Estudis sobre la influència de la velocitat del vent i la presència d'una barrera gruixuda de arbres indiquen què la presència d’una barrera d'arbres disminueix l’extensió de l'emissió en un 40%. En regions on la producció de llenya és comú, la ubicació de granges en àrees envoltades de boscos pot ser una estratègia efectiva per tal de reduir la dispersió d'olors.

42 John P. Chastain. 2007. Calidad del Aire y Control de Olores de Instalaciones de Producción Porcina*. Agricultural & Natural Resource Engineering Applications, 071.



Figura 40. Detall de la barrera d'eucaliptus què es va sembrar a al Granja porcina Son Banya – Sa Tafal com a mesura per reduir els olors. Com es pot observar els arbres no han crescut suficientment.

Una de les mesures que ha emprés la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal és la plantació d’una doble barrera vegetal perimetral d’eucaliptus. Tal i com es pot veure a la Figura 40 els eucaliptus no han tingut un arrelament adequat. Es planteja llavors la sembra d’altres espècies d’arbres. Per exemple, lledoners que són autòctons de Mallorca o paulònies, que podrien tenir també un rendiment econòmic. Aquest dos arbres són de fulla caduca, cosa que disminuiria el seu efecte a l’hivern. Arbres de fulla perenne, més o manco espessa, que fossin aptes per aquest tipus de sòl i clima poden ser les tuies o els xiprers, que són habituals a d'aquest entorn per tancar finques.

Aplicació al Sòl.

Una de les queixes més significativa sobre l’olor dels purins és durant i després de la seva dispersió sobre el terreny. Existeixen bones pràctiques per reduir l'olor o l'impacte de l'olor durant la seva aplicació al camps:

• Utilitza pistoles d'irrigació de trajectòria baixa i de degoteig gruix. Per una correcta aplicació dels purins la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal té en propietat un tractor amb una cubà de purins amb “sisseles”.

• Injectar a terra les excretes toves si és possible. • Aplicar els purins al matí o en dies assolellats. • Aplicar els purins els dies de setmana en què els veïns tenen més probabilitat d’estar lluny de les

seves cases.



• Contactar sempre amb els veïnats abans de dispersar els purins.

Figura 41. Camió amb el sistema d’injectors de purins al sòl adquirit per la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal i que està a disposició dels usuaris.

Additius químics o biològics

Un punt fort d’investigació és el desenvolupament d’additius químics o biològics que eliminarien o reduirien les olors associades amb els purins. Hi ha quatre tipus de compostos químics:

• Agents enmascarants que cobreixen les olors ofensives, • Inhibidors dissenyats químicament per bloquejar la percepció de les olors • Absorbents d'olor que reaccionen amb els compostos dels purins per reduir l'emissió d'olors i • Compostos biològics com enzims o bacteris que alteren el procés de descomposició, de manera que els

compostos olorosos no es produeixen.

La Granja porcina Son Banya – Sa Tafal utilitza l’addició de bacteris desnitrificants a les fosses de tota l'explotació amb l'objectiu de reduir la càrrega de gasos pesants, que són els que generen males olors. (Veure ANNEX XV: Acta Agricultura, Figura 42). El producte és ACTIZYME®, és d’una línia de productes biològics que conté bacteris i enzims naturals seleccionats, concentrats i liofilitzats que acceleren exponencialment els processos naturals de degradació de la matèria orgànica, en un ampli rang de condicions no favorables de pH, temperatura i toxicitat. Principals efectes:

• Accelera la degradació i eliminació de la matèria orgànica. Reducció d'índexs de pol·lució. • Elimina olors: sulfurós, amoníac i altres. • Redueix els índexs de pol·lució: DQO, DBO, nitrogen, sòlids en suspensió. • Manté net i condicionat el sistema: filtres, drenatges i fosses sèptiques. • Millora la qualitat de descàrrega dels residus al medi natural.



• Els bacteris " actizyme ", per al tractament del purí, es comencen a " sembrar " dins les foses de sota els slats.

Figura 42. Imatge del producte ACTIZYME® que conté bacteris i enzims naturals seleccionats, concentrats i liofilitzats que acceleren exponencialment els processos naturals de degradació de la matèria orgànica.

Pel que fa als neutralitzadors d’olors, molts d’additius reductors d'olors es troben sota desenvolupament. Alguns d'ells semblen reduir els olors. No obstant això, tal i com indica l’estudi de John P. Chastain, qualsevol productor porcí que usi un additiu ha d'entendre que la majoria es troba encara sota desenvolupament i que cada lloc on es facin servir constitueix un experiment. Només el temps i l'experimentació en granges de determinar quins productes són efectius. De fet, la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal ha utilitzat diferents compostos de tipus (3) “Absorbents d'olor que reaccionen amb els compostos dels purins per reduir l'emissió d'olors”.

Inicialment, l’empresa va provar amb un producte que no va resultar efectiu. Vegeu-ne una imatge a la figura següent 43.

Figura 43. Imatge del producte neutralitzador d’olors que no va resultar efectiu.



El propietari de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal ha col·laborat amb l’empresa Iberfrasa per a desenvolupament d’un producte neutralitzador de les olors. Actualment, la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal disposa de dispensadors de 60 bombes de polvorització pulsatius. Aquestes bombes tenen la missió de polvoritzar un producte químic que reacciona amb el sulfurós i l'amoníac ambiental de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal i precipita en forma de sal, reduint l'olor ambiental que emana la explotació ramadera. Aquestes bombes polvoritzen de forma pulsatiu cada minut durant les 24 hores del dia. El producte utilitzat és el "bio-odourpoett" fabricat especialment per la nostra explotació per l'empresa Iberfrasa S.L. (Figura 44)

Figura 44. Neutralitzador d’olor utilitzat per la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal i dispensador intal·lat a les diferents edificacions.

Instal·lacions

Una bona gestió dels purins a través del disseny de les instal·lacions pot ajudar a reduir les emissions d'amoníac entre un 17 i un 34 per cent i també pot reduir l'olor en un terç. Moltes d’aquests aspectes ja han estat explicats anteriorment

Sistemes de ventilació

Ventilació Mecànica La ventilació per extractors és el tipus de sistema més comú usat en les instal·lacions porcines modernes. Un nivell mínim i continu per a l’hivern, un nivell mitjà per controlar la temperatura durant la primavera i la tardor i un nivell màxim per controlar les alçades de temperatura a les edificacions durant l'estiu. La ventilació mecànica s’ha de combinar amb la ventilació natural. La ventilació natural usa els vents locals i compensació tèrmica per moure l'aire a través de l'estructura. La temperatura de l'aire d'espais escalfats, com ara àrees de part o cria, poden ser millor controlades amb la ventilació mecànica. Les àrees de gestació, engreix i acabat són bons candidats per a la ventilació natural.

Els avantatges d'un sistema de ventilació natural són: (1) reducció de costos operatius de cara als sistemes mecànics, (2) preocupació mínima de pèrdua de ventilació a causa de falles d'energia i (3) disminució de costos d'il·luminació durant el dia a causa de majors nivells de llum natural. Els desavantatges de la ventilació natural



són: (1) poc control de la temperatura per a animals petits durant l'època freda, (tots) reducció del control de la distribució de l'aire dins de l'estructura i (3) falta d'efectivitat durant les condicions de vent mínim durant l'estiu.

Disseny del sòl

Pot tenir un gran impacte sobre l'olor generat per una edificació porcina. Investigacions tant als Estats Units com a Europa han indicat que ranures o petits canals de desguàs tendeixen a incrementar la producció de l'olor. Les superfícies humides cobertes d'excretes emeten més amoníac i altres compostos olorosos que en els pisos ranurats. La raó d'això és que els pisos ranurats en instal·lacions ben ventilades poden mantenir-se més secs ja que els líquids drenen a través d'un pou d'excretes.

Els pisos ranurats poden ser usats amb els següents tipus de sistemes de recol·lecció d'excretes: llistons sobre una cadena rasant, llistons sobre canals de forquilla, llistons sobre pou de recàrrega o llistons sobre pou d'emmagatzematge d'excretes. Per a tots els tipus de pisos ranurats la millor estratègia per a un màxim control d'olors és extreure una part de l'aire de ventilació a través del pou o el canal. Els annexos d'un pou poden ser usats per extreure l'aire mínim continu i el de ventilació en temps càlid a través de les ranures en el sòl. Tal "ventilació de pou" assegurarà aire fresc a nivell dels animals i mantindrà les ranures seques. El resultat és un millor ambient per als porcs i les persones que treballen a les instal

Les dades de Granja porcina Son Banya – Sa Tafal indiquen que la concentració d'amoníac en les instal·lacions d'acabat no és una funció del tipus de ventilació, sigui mecànica o natural. Els factors més importants són la taxa de ventilació i la qualitat del sistema de remoció d'excretes. Les instal·lacions ventilades naturalment tenen nivells més baixos d'amoníac a causa de la major taxa de ventilació, com ho indiquen les menors concentracions de diòxid de carboni.

Control de la Pols

Les partícules de pols són potencials portadores de gasos i olors. De fet, una gran porció de l'olor associat amb l'aire de sortida d'edificis porcins mecànicament ventilats són partícules de pols que han absorbit les olors des de dins de l'edifici. Per tant, el control de la pols en les edificacions pot reduir la quantitat d'olor que treuen els ventalls. Altes concentracions de pols poden també ser un risc per a la salut tant dels treballadors com dels porcs en instal·lacions porcines. El control de la pols millora les condicions de treball i ajuda significativament a la reducció d'olors.

La pols es genera per l'aliment, les excretes i els animals mateixos. Els factors que determinen la quantitat de pols inclouen la neteja dels edificis, l'activitat animal, temperatura, humitat relativa, taxa de ventilació, densitat dels porcs i el mètode d'alimentació.

Les pràctiques de maneig que poden reduir significativament la quantitat de pols a les instal·lacions porcines, es descriuen a continuació:

• Netejar regularment les superfícies interiors de l'edifici.



• Reduir la pols dels aliments mitjançant l'addició d'oli a les racions d'aliment seques, que redueix de manera significativa la quantitat de pols en un edifici. Les racions de gestació són barrejades freqüentment amb aigua, la qual cosa redueix en gran quantitat la pols. El manteniment adequat i regular dels alimentadors, dispensadors i altres equips de maneig d'aliments és necessari per a un apropiat control de la pols.

Cobertes

Un mètode efectiu de controlar l'alliberament d'olors d’un estany o tanc d'emmagatzematge de purins és utilitzar una coberta que pot reduir l'olor entre un 40% i un 95%, depenent del material usat. Un exemple són les biocobertes, fetes de residus de plantes. Una biocoberta consisteix amb una capa flotant de 20 a 30 cm de closca o tiges de blat de moro tallats. Els materials que han estat usats com biocobertes inclouen palla de civada o ordi, tiges de blat de moro tallats i herba seca. Els principals factors que afecten l'execució d'una biocoberta són la capacitat de flotació dels materials per un llarg període de temps, i la profunditat del material. La majoria de les biocobertes suraran per uns 2 a 6 mesos. A més gruix de la coberta, major el temps de flotació. La majoria de les biocobertes són de 25 a 30 cm de gruix i duren de 4 a 6 mesos. El gruix de la biocoberta també influeix en l'efectivitat de reducció d'olors. Resultats d'un estudi de laboratori sota condicions controlades van indicar que una biocoberta de closques de 10 cm resultava en una reducció de l'olor en un 60%, en comparar-se amb un tanc d'excrement de porcs al descobert. L'increment del gruix a 20 cm va produir una reducció d'un 81% en l'emissió d'olors. Una profunditat de 30 cm resultar en una reducció del 86% en les emissions d'olor. Encara que l'increment en la reducció d'olors que produeix una biocoberta entre els 20 cm i 30 cm és petit, molts productors prefereixen el major gruix per estendre la vida útil d'aquest. Amb el temps, la reducció de la biocoberta disminuirà en la mesura que una part de la closca comença a enfonsar-se, o el vent produeix una manca d'uniformitat en la biocoberta. Cap al final de la vida útil, la reducció d'olor pot caure del 80% al 40%. La mitjana de reducció d'olors que proveeix una biocoberta de 25 a 30 cm serà d'un 50% (Nicolai et al., 2004).

La biocoberta és una de les més barates. No obstant això, la closca o tiges del blat de moro han de ser reaplicats cada vegada que la coberta comenci a trencar a causa de enfonsament o acció de les onades. Els dipòsits d'excrements han de ser ben agitats abans de remoure la barreja per a la seva aplicació al sòl. Per tant, la biocoberta ha de ser reemplaçada cada vegada que es remou l'excrement del dipòsit. Depenent de la condició del temps i el nombre de vegades que els excrements es aplicant a terra, un biocoberta ha de ser aplicada de dos a quatre vegades l'any.



III. Mesures a la fase de construcció

Les mesures que és prendran per tal de disminuir els efectes dels impactes identificats durant la fase de construcció són les que s’expliquen a continuació:

Moviments de Terres.

• Es delimitarà l'àrea de la construcció amb la finalitat de reduir en el possible la zona utilitzada pels camions, materials de construcció i enderrocs,

• Evitar en la mesura del possible no produir impactes innecessaris als terrenys confrontants. • S'evitarà la formació de pols regant les superfícies dels vials d'accés.

Construcció de les edificacions

• S'intentarà excavar l'estrictament necessari, escampant la terra sobrant per la parcel·la. • S'evitaran ocasionar sorolls innecessaris revisant la maquinària i vehicles de transport.

Consum de recursos. Ús racional dels recursos durant el procés de construcció.

Generació de Residus. Es transportaran els residus (Olis, Enderrocs, escombraries, etc..) a llocs habilitats per això.

L'impacte que es causa sobre el paisatge serà el mínim ja que s’utilitzaran a la construcció materials que no desentonin amb les altres edificacions per tant, el fet de tractar-se de una construcció d’una planta amb volumetries independents i l’ús de teulades aràbigues, fa que es redueixi al mínim l’impacte visual. Tot i així, com a mesures correctores es proposa la sembra d’arbrat en punts estratègics per tal reduir al màxim la seva visibilitat des de les zones de màxima visibilitat (Veure K) ANNEX D’INCIDÈNCIA PAISATGÍSTICA)



IV. Mesures a la fase de funcionament

Les mesures que és prendran per tal de disminuir els efectes dels impactes identificats sobre els elements del medi durant la fase de funcionament de l’explotació consistiran en aplicar les MTD descrites al document de la UE (Veure Annex: BAT, UE). Tot seguit s’expliquen qualcunes de les MTD pel que fa les mesures protectores, correctores o compensatòries que adopta o té previstes adoptar la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal .

La bona pràctica agrícola és una part essencial de les MTD. Encara que és difícil quantificar els beneficis mediambientals en termes de reducció d'emissions o reduccions en l'ús d'energia i aigua, està clar que la gestió de les explotacions de consciència contribuirà a un acompliment ambiental millorada d'una au o porc de Granja porcina Son Banya – Sa Tafal intensiva. Per millorar el comportament mediambiental general d'una explotació ramadera intensiva, la MTD consisteix a fer tot el següent:

• Identificar i posar en pràctica programes d'educació i capacitació per al personal de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal .

• Mantenir registres d'aigua i l'ús d'energia, les quantitats d'aliment per al bestiar, els residus procedents i camp les aplicacions de fertilitzants inorgànics i fems.

• Tenir un procediment d'emergència per fer front a les emissions no planificades i incidents. • Implementar un programa de reparació i manteniment per assegurar que les estructures i equips són en

bon estat de funcionament i que les instal·lacions es mantinguin netes. • Planificar activitats en el lloc correctament, com el lliurament dels materials i l'eliminació de els productes

i residus, i planificar l'aplicació de fems a la terra correctament.

Impacte visual

Per tal de minimitzar l’impacte visual integrant visual i paisatgísticament les edificacions és proposen les següents mesures:

• mitjançant la possibilitat que la coberta sigui de taula àrab • Pantalla vegetal perimetral

Per més detall consultar la secció K) ANNEX D’INCIDÈNCIA PAISATGÍSTICA on s’identifica el paisatge afectat pel pla en qüestió, i es preveuen els efectes que produirà el desenvolupament del pla i defineix les mesures protectores, correctores o compensatòries d’aquests efectes.

Mesures d’estalvi energètic

Les MTD consisteixen a reduir el consum d'energia mitjançant l'aplicació de bones pràctiques agrícoles, a partir d’un adequat disseny de les edificacions, una bona gestió de l’explotació i un equipament adequat. El document de la UE indica que hi ha moltes accions que es poden prendre com a part de la rutina diària per reduir la quantitat de requereix d'energia per a la calefacció i la ventilació.



Mesures d’estalvi d’aigua

Reducció del consum d'aigua dels animals no es considera per ser pràctic. Es variarà en d'acord amb la seva dieta i, l'aigua encara que algunes estratègies de producció inclouen restringides l'accés, l'accés permanent a l'aigua és generalment considerat com una obligació. La reducció de l'ús de l'aigua és una qüestió de consciència i és sobretot una qüestió de gestió de les explotacions. Les MTD consisteixen a reduir el consum d'aigua en fer tot el següent:

• En la neteja de les edificacions • Dur a terme un calibratge periòdica de la instal·lació d'aigua potable per evitar vessaments • Manteniment de registres d'ús de l'aigua a través del mesurament del consum, • Detecció i reparació de fuites.

Cal evitar que aquestes aigües siguin abocades a l’entorn. En concret la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal disposa d’un sistema de canalitzacions i son abocades a la xarxa (veure A) DESCRIPCIÓ GENERAL DEL PROJECTE).

Animals morts

Es imprescindible la gestió dels cadàvers tal com marca la llei reguladora actual, fet que compleix la granja d'estudi.

Gestió de la producció

Per tal de reduir els impactes negatius sobre l’economia que podria general possibles contrabancs en el transport d’animals, escorxador o venta, com a mesura preventiva la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal adoptarà un sistema de gestió integrat que contempli els aspectes ambientals, socials i de qualitat de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal . Per a més detalls consultar H) PLA O PROGRAMA DE VIGILÀNCIA AMBIENTAL



V. Mesures a la fase de tancament

A la fase d'abandonament de l'activitat s'ha de procedir al desmantellament de les instal·lacions, edificis i maquinària mòbil, amb la conseqüent recuperació de la superfície afectada i la possible adequació a l'aprofitament que determinin les ordenances municipals. Únicament romandran els sistemes de circulació d'aigües pluvials. En el moment de les obres de desmantellament, s'acumularien els efectes negatius puntuals sobre el medi i després d'aquesta fase tots els indicadors ambientals tornarien a poc a poc al seu situació inicial. Per tant, les mesures que es contemplen en cas de clausura de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal per tal de reduir els impactes ambientals derivats són:

• Reubicació animals. Els animals seran reubicats a altres granges. • Buidatge purins. El buidatge de les basses i serà el punt més delicat per l’impacte que pot causar

possibles infiltracions o fuites al medi edàfic i a l’aqüífer. • Esbucament i restauració de les edificacions i restauració bases o abandonament de les instal·lacions

La maquinària i equips tindran com a destinació, depenent del seu estat i possibilitat de reutilització, la venda com maquinària usada, o el seu enviament a un gestor autoritzat. La gestió de les escombraries originades per la demolició de les instal·lacions de fàbrica s'indica a l'apartat "Gestió de residus generats en l'abandonament i clausura" d'aquest capítol. Els edificis, un cop alliberats de les seves instal·lacions internes poden tenir com destinació la seva venta, tant a entitats privades com públiques, depenent del mercat en el seu moment i les ofertes i destins que els possibles compradors puguin plantejar. En el cas de no poder portar a terme la seva venda o reutilització, seran demolits, i els seus residus gestionats d'acord amb el Decret 423/1994.

Emissions atmosfèriques de renou i gasos. És reduirà en la mesura del possible l'emissió de partícules durant els tasques d’enderrocament (veure més detalls a Mesures a la fase de construcció).



H) PLA O PROGRAMA DE VIGILÀNCIA AMBIENTAL

S’implantarà un sistema de gestió ambiental per tal de garantir la integració de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal de porcs Sa Pelta de s’Era al seu entorn, establint una metodologia basada en les millors tècniques disponibles43 per garantir unes bones pràctiques dins l'explotació44 així com un sistema de gestió de la qualitat per garantir la millora continua del producte mitjançant la millora en cada una de les etapes de producció.

En primer lloc el propietari es compromet a:

• Participar en conferències d’experts sobre el tema del control de les olors en les granges. • Participar en projectes de reducció o control de l’olor que se li proposin. • Participar en programes d’educació ambiental, agricultura...que se li proposin. • Informar i consultar als veïnats sobre les activitats de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal . Sobretot

referent a aquelles que fan més olor.

I. Fase de construcció

Vigilar de manera setmanal que es compleixen les mesures proposades en la secció Mesures a la fase de construcció.

II. Fase de funcionament

Vigilar que es compleixen les mesures proposades a Contaminació de les aigües i dels sòls, Contaminació atmosfèrica i Mesures a la fase de funcionament. Vigilar que es porten a terme les bones pràctiques agrícoles, què són una part essencial de les MTD. Encara que és difícil quantificar els beneficis mediambientals en termes de reducció d'emissions o reduccions en l'ús d'energia i aigua, està clar que la gestió de les explotacions de consciència contribuirà a un millora del medi on s’ubiqui la instal·lació porcina intensiva. Per millorar el comportament mediambiental general d'una explotació ramadera intensiva, es vigilarà que es compleixin les següents accions:


• Mantenir registres d'aigua i l'ús d'energia, les quantitats d'aliment per al bestiar, els residus procedents i els camps on s’apliquen els purins.

• Tenir un procediment d'emergència per fer front a les emissions no planificades i incidents. Així com també en cas que es prevegin situacions atmosfèriques adverses.

• Implementar un programa de reparació i manteniment per assegurar que les estructures i equips són en bon estat de funcionament i que les instal·lacions es mantinguin netes.

43 Integrated Pollution Prevention and Control (IPPC). Reference Document on Best Available Techniques for Intensive Rearing of Poultry and Pigs. July 2003. 44 Codi De Bones Pràctiques Agràries, Directiva Del Consell 91/676 / CEE, Balears, Govern de les Illes Balears, Conselleria d'Agricultura i Pesca



• Planificar les diferents activitats correctament, com el lliurament dels materials, l'eliminació dels productes i residus, i l'aplicació de fems.

III. Fase de tancament

Vigilar amb una freqüència setmanal que es compleixen les mesures proposades en la secció de Mesures a la fase de tancament.



I) CONCLUSIONS DE L’ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL.

Aquest estudi d’impacte ambiental (EIA) fa referència al projecte Granja porcina Son Banya – Sa Tafal del terme municipal Manacor (Mallorca) del promotor Sa Pleta de s’Era S.L. seguint el requeriment de la Comissió de Medi Ambient del Govern de Illes Balears (Expedient 110 /2014, ANNEX VI: Requeriment de la Comissió de Medi Ambient del Govern de Illes Balears (Expedient 571/2015 AI)).

L'agricultura ha estat, i és dominada, per empreses familiars. Fins als anys seixanta i en els anys setanta, les aus de corral i porcs de producció primerenca eren només una part de les activitats d'una explotació mixta. L'aliment es conreava a la granja o era comprat localment i residus dels animals eren retornats a la terra com a fertilitzant. Només un nombre molt petit d'aquest tipus d'explotació existeixen encara a la UE, a causa de la creixent demanda del mercat, el desenvolupament de material genètic i maquinària agrícola i la disponibilitat d'aliment relativament barat que ha encoratjat als agricultors a especialitzar-se. Com a conseqüència d'això el nombre d'animals i mida de les explotacions ha incrementat i ha sorgit la ramaderia intensiva. El sector porcí és el primer sector de la ramaderia espanyola amb una producció anual de més de 4.000 milions d'euros a l’any, resultats que situen a Espanya com a segon productor d’Europa.

La Granja porcina Son Banya – Sa Tafal entrà en funcionament abans de l’any 1976 com a granja de porcs i aviram. L’any 1976 va ser comprada pels actuals propietàries i des d’ençà es dedica exclusivament a la cria i engreix de porcs destinats al consum local. La Directiva 2008/120/CE del Consell de 18 de desembre relativa a les normes mínimes per a la protecció de porcs, estableix una sèrie de condicions exigibles a les explotacions des l'1 de gener de 2003 i altres que han de complir totes les explotacions porcines a partir de l'1 de gener de 2013. La Unió Europea per tal d'establir unes normes mínimes comunes per a la protecció dels porcs de cria i engreix, i evitar en la mesura del possible sofriments i incomoditats excessives a aquests animals en els moderns sistemes de producció, va establir mitjançant aquesta directiva els requisits mínims per a la protecció dels porcs que han de ser de obligat compliment en tots els estats membres. Entre aquestes condicions, la que suposa un major esforç d'adaptació de les infraestructures de l'explotació, i per tant una major inversió per part del ramader, és l'obligació de mantenir a les truges i truges joves en grups entre les quatre setmanes següents al cobriment i els set dies anteriors a la data prevista de part. Es realitzen diferents ampliacions de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal per tal d’adaptar-se a la normativa.

La Granja porcina Son Banya – Sa Tafal ha rebut subvencions de la Unió Europea i del Govern Balear. La fàbrica de pinso i la maquinària han estat subvencionades per les ajudes de la Unió Europea (Figura 27). L’ampliació de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal i la depuradora han estat subvencionades pel Govern Balear.

La Granja porcina Son Banya – Sa Tafal forma part del grup “Hiper Centro” que aposta pel producte local. L’orígen del cereal és primordialment mallorquí, amb una part importada de fora de l’Illa en el cas que no basti el subministrament mallorquí. Aproximadament disposa de entre 30 i 40 agricultors que el venen directament els seus cereals a la granja. Compra a l’any unes 1000 T la qual cosa suposa una despesa de 200.000 € en el camp mallorquí directe. Tot això és possible gràcies a que disposa d’un sistema d’emmagatzematge i una fàbrica de pinsos pròpia, subvencionada per la UE ( A) DESCRIPCIÓ GENERAL DEL PROJECTE ).



La Granja porcina Son Banya – Sa Tafal ha estat denunciada al defensor del poble per les olors (Annex ). Davant una denúncia per les ampliacions, l’ajuntament requereix al propietari en primer lloc la legalització d’una nau ampliada sense llicència. Posteriorment, requereix la legalització de la granja completa.

L’any 2015 es procedeix a la legalització de la totalitat de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal davant la denúncia per dites ampliacions sense llicència i per la incapacitat de trobar el projecte original de construcció de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal dels anys 70.

L’informe de la fase prèvia de consultes sobre el projecte de la Comissió de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears (ANNEX VI: Requeriment de la Comissió de Medi Ambient del Govern de Illes Balears (Expedient 571/2015 AI)) requereix un EIA seguint el l’article 27 de la Llei 11/2006 de 14 de setembre, d'avaluacions d'impacte ambiental i avaluacions ambientals estratègiques en les Illes Balears i tenint en compte una sèrie de consideracions:

La Granja porcina Son Banya – Sa Tafal compleix amb tots els requeriment legals. A més a més, està correctament situada en una zona que admet el seu ús. Per tant, les alternatives seran contemplades com a canvis en les mesures protectores, correctores o compensatòries que seran rigorosament valorades i contemplades. Tal com diu la UE45: “Many jobs in the countryside are linked to farming. Farmers need machinery, buildings, fuel, fertilisers and healthcare for their animals. Many people have jobs in these ‘upstream’ sectors. Other people are busy in ‘downstream’ operations — such as preparing, processing and packaging food. Still others are involved in food storage, transport and ret”. Per tant, s’entén que la política de la UE aposta pel sector ramader i passa per fer compatible les seves activitats amb l'entorn.

De fet, un del principals problemes que comporta la globalització és la deslocalització de la producció. Apostar per la producció local és una aposta per la sostenibilitat del model productiu d’una societat. A més a més, la deslocalització comporta una gran emissió de gasos d’efecte hivernacle, entre d’altres, que acceleren el canvi climàtic. Queda justificat així, l’activitat de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal de l’empresa Sa Pleta de s’Era dins el context de producció local i cicle tancat.

Ara bé, la idiosincràsia que hi ha a Mallorca fa que cada vegada sigui més difícil poder competir amb preu amb el producte que ens arriba de la península. Aquest és més barat que el que produïm aquí. Els darrers anys ha anat minvant els productors que engreixen porc a les Illes Balears, degut a que no hi ha sortides comercials per al producte. L’única manera que ha trobat la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal per poder sobreviure és fer un producte de la màxima qualitat, que no hagi de competir amb el producte que ve de l’exterior, i per tant, la fabricació del pinso amb matèries nobles és el tret diferencial més important en respecte als altres productes. La Granja porcina Son Banya – Sa Tafal genera un benefici indirecte per a altres productors primaris ja que té necessitat de 1500 tones de cereal que es pot produir a Mallorca i suposa una nova sortida per als productors de cereal.

L’avaluació d’impacte ambiental és un instrument de protecció del medi ambient de gran importància de caràcter general i preventiu. La seva finalitat és identificar, predir, interpretar i prevenir o corregir les conseqüències, els efectes o els impactes que determinades activitats o determinats projectes poden causar sobre el medi ambient.





Els impactes potencials a destacar per les seves característiques que es deriven d’aquesta activitat, i en general de qualsevol activitat ramadera són:



L’aspecte ambiental clau en la ramaderia intensiva és que els animals metabolitzen els aliments i excreten gairebé tots els nutrients a través del fems en forma de femtes i orina, és a dir, purins. El principal problema de cara als veïns d’una explotació ramadera intensiva en general són els problemes de les olors que desprenen. Altres problemes a considerar són: l'acidificació (NH3, SO2, NOx), l'eutrofització (N, P) i la pertorbació local (olor, soroll).

La granja disposa de la majoria de les MTD que existeixen actualment i compleix amb tots els requisits legals. S’implantarà un sistema de gestió integrat per tal de garantir una major integració de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal dins el seu entorn, establir una metodologia basada en les millors tècniques disponibles per garantir unes bones pràctiques dins l'explotació així com un sistema de gestió de la qualitat per garantir la millora continua del producte mitjançant la millora en cada una de les etapes de producció.

Per tot això, de l’Estudi d’Impacte Ambiental de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal es desprèn que l’activitat és compatible amb el seu entorn.



J) DOCUMENT DE SÍNTESI

INTRODUCCIÓ

Aquest estudi d’impacte ambiental (EIA) fa referència al projecte Granja porcina Son Banya – Sa Tafal del terme municipal Manacor (Mallorca) del promotor Sa Pleta de s’Era S.L. seguint el requeriment de la Comissió de Medi Ambient del Govern de Illes Balears (Expedient 110 /2014, ANNEX VI: Requeriment de la Comissió de Medi Ambient del Govern de Illes Balears (Expedient 571/2015 AI))

L’avaluació d’impacte ambiental és un instrument de protecció del medi ambient de gran importància de caràcter general i preventiu. La seva finalitat és identificar, predir , interpretar i prevenir o corregir les conseqüències, els efectes o els impactes que determinades activitats o determinats projectes poden causar sobre el medi ambient.

L'agricultura ha estat i és dominada per empreses familiars. Fins als anys seixanta i en els anys setanta, les aus de corral i porcs de producció primerenca eren només una part de les activitats d'una explotació mixta. L'aliment es conreava a la granja o era comprat localment i residus dels animals eren retornats a la terra com a fertilitzant. Només un nombre molt petit d'aquest tipus d'explotació existeixen encara a la UE, a causa de la creixent demanda del mercat, el desenvolupament de material genètic i maquinària agrícola i la disponibilitat d'aliment relativament barat que ha encoratjat als agricultors a especialitzar-se. Com a conseqüència d'això el nombre d'animals i mida de les explotacions ha incrementat i ha sorgit la ramaderia intensiva. El sector porcí és el primer sector de la ramaderia espanyola amb una producció anual de més de 4.000 milions d'euros a l’any, resultats que situen a Espanya com a segon productor d’Europa.

L’EIA està emmarcat també dins la Ley 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental. La cartografia utilitzada s’ha extret de IDEIB – Infraestructura de dades espacials de les Illes Balears .

Els principals documents de referència utilitzats han estat:

• Integrated Pollution Prevention and Control (IPPC) Reference Document on Best Available Techniques for Intensive Rearing of Poultry and Pigs July 2003 de la UE (Veure Annex XIII: BAT, UE)

• Codi De Bones Pràctiques Agràries, Directiva Del Consell 91/676 / CEE, Balears, Govern de les Illes Balears, Conselleria d'Agricultura i Pesca (Veure Annex XIV: Bones pràctiques agràries CAIB).

• John P. Chastain. 2007. Calidad del Aire y Control de Olores de Instalaciones de Producción Porcina. Agricultural & Natural Resource Engineering Applications, 071.

• Proyecto de actividad porcina Sa Pleta de s’Era. Pau Servera Sitjar. Decembre-2014.



DESCRIPCIÓ GENERAL DEL PROJECTE

El projecte Granja porcina Son Banya – Sa Tafal és una granja amb molts d'anys de recorregut situada en el terme municipal de Manacor. En termes generals, la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal completa dintre de les seves instal·lacions el cicle sencer de reproducció, creixement i engreix dels porcs, fins a la seva venta o trasllat per a engreixos a l'exterior, juntament amb una activitat complementària de compra i emmagatzematge de gra i fabricació pròpia de pinso.

L'activitat principal de l'explotació porcina Son Banya - Sa Tafal és la cria i engreix de porcs, per l'abastiment a diferents punts de venda de la comarca de Manacor.

La Granja porcina Son Banya – Sa Tafal porcina Son Banya - Sa Tafal fou fundada anteriorment a l'any 1978, i començà com una explotació avícola i porcina. L'any 1976 fou adquirida per una empresa vinculada als actuals propietaris, i eliminà les aus per dedicar-se a l'explotació porcina exclusivament, com s'indica en el permís d'ampliació adjunt (veure Annex VIII: Permís d'ampliació).

Amb els pas dels anys, i per l'adequació a les normatives autonòmiques, estatals i europees, l'explotació s'ha anat ampliant i reformant fins a l'estat actual, on es defineixen 10 edificacions principals, 2 basses de decantació de purí líquid, 1 zona de decantació de purí sòlid, i altres edificacions annexes i complementaries a les principals. En l'apartat IV Descripció general de les instal·lacions es detallen les edificacions existents.

I. Situació

El projecte s’emplaça a les parcel·les 636, 638, 639, 640, 641, 643, 732, 733 i 734 del polígon 28 de rústica del terme municipal de Manacor (Figura 1), amb una cota sobre el nivell del mar (cota SNM) de 75 metres46. Al voltant de les parcel·les d'estudi es diferencien distintes parcel·les rústiques, on algunes d'elles presenten edificacions majoritàriament en planta baixa.

Les instal·lacions, així com la totalitat de les parcel·les d'estudi, s'ubiquen dintre de la zonificació de sòl rústic general (Figura 3), segons el PT de Mallorca i les Normes Subsidiàries de Manacor i es conclou que no s'engloben dintre de cap ANEI, àrea d'interès paisatgístic ni AIA. A més, les parcel·les no estan afectades per cap Àrea de Prevenció de Riscos, APR, ni s'engloben dintre de cap plana geomorfològica d'inundació, segons IDEIB.

46 IDEIB



II. Descripció general de les instal·lacions

Instal·lacions47

De manera general, la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal es troba formada per 10 edificacions relacionades entre elles, per dues basses i per diferents construccions annexes. En el document Annex: Croquis, s'enumera cada edificació i les altres construccions per tal de poder especificar la funció de cada una de elles de manera més clarificadora.

Diagrama de funcionament

El funcionament de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal es resumeix en el Diagrama de funcionament (Figura 4), on de manera visual es resumeixen tots els processos i activitats de l'activitat.

Recursos humans

A data de juliol del 2015, la plantilla de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal porcina es troba formada per 6 empleats, distribuïts i encarregats de les diferents instal·lacions existents. Totes les tasques pròpies de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal es realitzen dintre d'horari laboral, i excepte en casos d'urgència no existeix cap activitat laboral en horari nocturn.

Aforament

L'aforament de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal es situa al voltant dels 2500 caps porcins, però per evitar un excés d'olors els propietaris han reduït de forma voluntària els porcs presents en les instal·lacions, com es pot apreciar en l'Annex IV: Cens trimestral, on s'adjunta el full de cens de data gener del 2015.

47 Proyecto de actividad Granja porcina Son Banya – Sa Tafal porcina Sa Pleta de s'Era, de desembre de 2014



III. Inputs

Electricitat

Tot el recinte de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal s'alimenta del transformador que abasteix la zona rústica dels voltants. La subministradora és l'empresa GESA i el subministrament es realitza mitjançant un Trifàsic de 400 V i 50 Hz. La derivació individual arriba fins el quadre general ubicat en l'edifici 2, on des d'aquí s'alimenta a tota la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal . Existeix un quadre de commutació per poder seguir amb l'activitat normal de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal si existeix un tall en el subministrament.

Aigua

L'aigua consumida en la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal prové de la xarxa municipal i d'un pou de la propietat. En l'Annex VII: Autorització pou s'adjunta la documentació d'Indústria de l'any 1971 on s'indica el permís de perforació, la instal·lació d'una electrobomba i l'autorització per extreure fins a 20.000 litres per hora.

Cereals

Per la política de qualitat de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal , que ha apostat fortament per fer un producte de la màxima qualitat enfront el producte extern a l'illa més econòmic, la fabricació del pinso per autoconsum amb materials nobles és un punt imprescindible. D'aquesta manera es realitzà una inversió econòmica, parcialment amb ajuts de la Unió Europea, per la construcció de la fàbrica de pinsos situada en l'edifici 10 (amb excepció dels pinsos tipus medicamentosos, que la fàbrica no està autoritzada per fer-los).

Aquests cereals, excepte els que no tenen producció pròpia a Mallorca, la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal els compra a productors primaris mallorquins, a cooperatives agrícoles de l'illa i finalment, a magatzems importants de cereals de Mallorca, ja que la producció dels pagesos i cooperatives mallorquines no és en l'actualitat suficient. La política de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal és augmentar les compres directes a productors primaris i/o cooperatives, i donar un valor afegit a les seves produccions, eliminant intermediaris.

A continuació es detallen el total de kilograms de cereals mallorquins comprats en els tres darrers anys, des de 2012 fins el 2014, que impliquen una inversió de més de 600 mil euros

Productes sanitaris

La Granja Son Banya - Sa Tafal té una necessitat d'un consum destacable anual de medicaments i vacunes, on aproximadament el 60 % són els catalogats com biològics (vacunes parvovirus, mal roig, micoplasma, circovirus, enterotoxemia, colibacilosis, influenza) i el 40 % restant es reparteix entre els antiparasitaris (ivermectina), antibiòtics (amoxicil·lina, florfenicol, colistina, neomicina, enrofloxacina, marbofloxacina) i altres (ferro dextra, desinfectants, rodenticides, insecticides).

Palla

La palla és utilitzada principalment com a llit pels animals. La Granja porcina Son Banya – Sa Tafal té una necessitat anual de 800 bales de palla, de 40 kilograms cada una.



IV. Outputs

Dins el camp de l'economia, el concepte d'output fa referència als productes i als serveis que es generen dins un procés productiu, on també es tenen en compte els residus. A continuació, s'enumeraran tots els outputs de l'explotació porcina Son Banya- Sa Tafal, de manera detallada i específica.

Productes sanitaris

Per la pròpia activitat de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal , l'explotació genera rebuigs de productes sanitaris dels tres primers grups, en funció del seu origen i el seu risc d'infecció o perillositat.

• Residus sanitaris Grup I: Són residus que per la seva naturalesa i composició són inerts i no especials i no requereixen exigències especials de gestió. Dins aquest grup s'inclouen materials com el cartró, paper, material d'oficina, i en general els residus que no deriven directament d'una activitat sanitària. En la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal aquests residus es reciclen segons els paràmetres comuns de reciclatge.

• Residus sanitaris Grup II: Són residus inerts i no especials que no plantegen exigències especials en la seva gestió fora de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal , i es consideren residus municipals. Dins la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal si que poden suposar un risc d'infecció si no són manipulats correctament. Aquest tipus de residus inclouen material de cures, guixos i material d'un sol ús bruts amb sang, secrecions i/o excrecions, així com altres residus no englobats dins la categoria dels residus sanitaris de risc. L'explotació porcina Son Banya - Sa Tafal compta amb un contracte amb l'empresa ABH, S.L. per la gestió dels residus del Grup II, on es compromet aquesta empresa a subministrar i recollir periòdicament un contenidor de 60 litres amb germicida situat dins la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal . S'adjunta el contracte amb l'empresa en l'ANNEX IX: Contracte de manteniment material sanitari.

• Residus sanitaris Grup III: Són residus especials que requereixen l'adopció de mesures de prevenció en la recollida, emmagatzematge, el transport, el tractament i disposició del rebuig, tant dins com fora de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal . Dins aquests residus s'inclouen la sang i hemoderivats en forma líquida, agulles i material punyent i tallant, vacunes vives i atenuades, residus anatòmics, cultius, etc.... L'explotació porcina Son Banya - Sa Tafal compta amb un contracte amb l'empresa ABH, S.L. per la gestió dels residus del Grup III, on es compromet aquesta empresa a subministrar, recollir periòdicament i tractar segons normativa vigent un contenidor de 10 litres situat dins la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal . S'adjunta el contracte amb l'empresa en l'ANNEX IX: Contracte de manteniment material sanitari.

Palla

Les restes de palla que es generen a la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal s'utilitzen per compostar els fems. Una quantitat de la palla que s'ubica dintre de les edificacions es menjada pels porcs, com un complement de fibra a la seva dieta.



Producció de La Granja porcina Son Banya – Sa Tafal

L'experiència de quasi 40 anys en funcionament els hi possibilita el subministrament continuo del nombre necessari de porcs. Setmanalment la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal subministra aproximadament entre 30 i 40 porcelles i entre 110 i 120 porcs, segons la necessitat i petició del mercat.

Emissions a l'aire

La ramaderia intensiva té un paper important com a font emissora d'alguns gasos que repercuteixen de forma negativa en el medi ambient48. En general, l'emissió de tots els contaminants estarà condicionada per diferents factors de disseny i manteniment de les instal·lacions, a la dieta dels animals i a la gestió correcta dels purins.

Els principals gasos emesos pels animals són els següents:

• Amoníac (NH3) • Òxid nitrós (N2O) • Metà (CH4) • Altres gasos • Olors

Purins

La Granja porcina Son Banya – Sa Tafal compleix les indicacions de L'Ordre del conseller d'Economia, Agricultura, Comerç i Indústria, de 3 de gener de 2000, d'aprovació del Codi de Bones Pràctiques Agràries de les Illes Balears què indica què el màxim permès de nitrogen a aplicar és de 170 kg N / ha / any:

18305.00 kg/any / 170 kg N / ha / any = 107.67 hectàrees

Es conclou que l'àrea és suficient, ja que disposen de més de 172 hectàrees dintre dels municipis de Manacor i Petra.

Cadàvers

A la granja els cadàvers són enterrats tal com indica la normativa actual. S'adjunta en l'ANNEX XI: Declaració responsable sobre els enterraments de cadàvers d'animals de producció a les explotacions ramaderes, de data de registre d'entrada 04/03/2015.

48 Alberto Abaigar, Lucía Cordovín, Maite Aguilar (ITGG) - Alfonso Martinez (URITEC) - Belen Perez Iarrea y Javier Vera.



V. Legislació

B) JUSTIFICACIÓ DE L’ACTUACIÓ

I. Antecedents

La Granja porcina Son Banya – Sa Tafal entrà en funcionament abans de l’any 1976. L’any 1976 va ser comprada per una empresa vinculada als actuals propietaris i des d’ençà es dedica exclusivament a la cria i engreix de porcs destinats al consum local. Existeix un permís d’ampliació de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal de 22 de juny de 1978 del “Ministerio de Agricultura/Dirección General de Producción Agraria”. A n’aquest permís s’indica que l’explotació s’ha d’ajustar a 6 naus i una capacitat de 236 caps (ANNEX VIII: Permís d’ampliació 1978).

Durant els anys posteriors es realitzen diferents ampliacions de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal per tal d’adaptar-se a la normativa. La Directiva 2008/120/CE del Consell de 18 de desembre relativa a les normes mínimes per a la protecció de porcs, estableix una sèrie de condicions exigibles a les explotacions des l'1 de gener de 2003 i altres que han de complir totes les explotacions porcines a partir de l'1 de gener de 2013.

A més a més, la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal ha rebut subvencions de la Unió Europea i del Govern Balear. La fàbrica de pinso i la maquinària han estat subvencionades per les ajudes de la Unió Europea (Figura 27). L’ampliació de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal i la depuradora han estat subvencionades pel Govern Balear.

La Granja porcina Son Banya – Sa Tafal forma part del grup “Hiper Centro” que aposta pel producte local. L'origen del cereal és mallorquí, amb una part importada de fora de l’Illa en el cas que no basti la collita Mallorquina. Aproximadament disposa de entre 30 i 40 agricultors que el venen directament els seus cereals a la granja. Compra a l’any unes 1000 T la qual cosa suposa una despesa de 200.000 € anual en cereal provinent del camp mallorquí. Tot això és possible gràcies a que disposa d’un sistema d’emmagatzematge i una fàbrica de pinsos pròpia, subvencionada per la UE (veure explicació a A) DESCRIPCIÓ GENERAL DEL PROJECTE)

La Granja porcina Son Banya – Sa Tafal ha estat denunciada al defensor del poble per les olors (ANNEX XVI: Expedient Ajuntament de Manacor). A continuació s’explica l’expedient que consta dins l’ajuntament de Manacor (ANNEX XVI: Expedient Ajuntament de Manacor):



Cronologia que consta dins l'Ajuntament de Manacor (ACTA 04/2011)

14 DE FEBRER DE 2011: Juan Carlos Casado Robles fa una instancia a l’Ajuntament de Manacor exposant que la granja de porcs desprenen olors que són molestes i perjudicials per als humans, i demana que es compleixin les legalitats de medi ambient municipals, autonòmiques, estatals i europees, i demana actuacions al propi Ajuntament de Manacor.

Aquest expedient, es tramita a dins l’ajuntament, i circula pels departaments de medi ambient, activitats, i batlia ( veure Annex XVI: Cronologia Ajuntament de Manacor pàgines 3-10).

17 DE MARÇ DE 2011: L’Ajuntament de Manacor comunica a la granja que té un període de cinc dies per acreditar la legalitat de l’activitat de GRANJA PORCINA (veure Annex XVI: Cronologia Ajuntament de Manacor pàgina 10)

25 DE MARÇ DE 2011: Sa pleta de s’era s.l, com a titular de l’activitat fa un seguit d’al·legacions (veure Annex XVI: Cronologia Ajuntament de Manacor págines 11-20), exposant la exenció del permís d’instal·lacio i llicència d’apertura i funcionament. A més, sol·licita:

- Que es doni per acreditat la legalitat de l’explotació porcina - L’arxiu de les actuacions - El reconeixement que és una activitat excluida de l’obtenció dels permisos i autoritzacions previstes

en la Llei 6/2006

Aquestes peticions, com consta a l’expedient, no varen obtenir resposta.

31 DE MAIG DE 2011: Sa pleta de s’era s.l sol·licita que es doni resposta a l’escrit del 25 de març i reitera l’arxiu de les actuacions, com també el reconeixement de l’exclussió de l’activitat (veure Annex XVI: Cronologia Ajuntament de Manacor pàgines 21-22).

04 OCTUBRE DE 2012: L’enginyer municipal de l'Ajuntament de Manacor emet un informe, on diu que la granja porcina denunciada és una activitat vinculada directament a una explotació agrària de producció de productes ramaders de l’espècia porcina (veure Annex XVI: Cronologia Ajuntament de Manacor pàgina 23). Aquest escrit no va ser remès a l'empresa Sa pleta de s'era s.l.

05 AGOST DE 2013: Inici d’actuació al defensor del poble de la denuncia per part de Juan Carlos Casado Robles, amb nombre d’expedient 13005712, amb l’assumpte “Molestias por malos olores procedentes de una granja cerdos en Manacor (veure Annex XVI: Cronologia Ajuntament de Manacor pàgines 24-25).

Aquesta carta no va ser enviada a Sa pleta de s’era s.l

18 OCTUBRE DE 2013: Primer requeriment defensor del poble (veure Annex XVI: Cronologia Ajuntament de Manacor pàgina 26). A partir d’aquest requeriment hi ha comunicats entre els diferents departament afectats dins l’Ajuntament de Manacor (veure Annex XVI: Cronologia Ajuntament de Manacor pàgines 27-35).



28 OCTUBRE DE 2013: S’informa a Sa pleta de s’era de la existència d’una actuació sumària i informal per part del defensor del poble damunt la nostra explotació (veure Annex XVI: Cronologia Ajuntament de Manacor pàgina 36).

Entre pàgina 37 i pàgina 48 s’emeten diferents informes entre els diferents departaments afectats dins l’Ajuntament de Manacor.

29 DE NOVEMBRE DE 2013: Sa pleta de s’era s.l contesta a l’escrit rebut el 28 d’octubre de 2013 (veure Annex XVI: Cronologia Ajuntament de Manacor pàgina 48).

- Escrit d’al·legacions (pàgina 49 a pàgina 54). En aquest escrit es sol·licita: o Verificació dels documents aportats (pàgina 55 a 73)

Document autorització ampliació granja any 1978 Cartilla ramadera Actes conselleria d’agricultura inspeccions, on figura les actuacions que s’han

realitzat per reduïr olors. Certificat compliment exigencies normatives benestar animal per part veterinari oficial

Delegació comarcal de Manacor. Plànols depuradora Certificat enginyer agrònom de les actuacions que es porten a terme per reduïr les

olors. o Ratificació de la classificació de sòl rústic, àrea agrícola-ramadera, dels terrenys on es troba

la granja i la parcel·la d’on prové la denúncia. o Emeti informe sobre la legalitat de la construcció on viu el denunciant o Emeti informe sobre la no sujecció a llicència d’instal·lació per a la nostra l’explotació

ramadera . o Remeti el nostre escrit al defensor del poble.

20 DE GENER DE 2014: Segon requeriment del defensor del poble. L’Ajuntament de Manacor no va remetre la documentació que es va presentar el 29 de novembre de 2013, com tampoc va remetre cap informe dels que hi havia a dins l’expedient.

25 DE FEBRER DE 2014: Sol·licitud per part de Juan Carlos Casado Robles a l’Ajuntament de Manacor, on demana una solució inmediatas dels olors (veure Annex XVI: Cronologia Ajuntament de Manacor pàgina 78)

Entre pàgina 79 i pàgina 112 s’emeten diferents informes entre els diferents departaments afectats dins l’ajuntament de Manacor.

23 DE JUNY DE 2014: Tercer requeriment del defensor del poble. A aquesta data l’Ajuntament encara no havia enviat cap tipus de documentació al defensor del poble.

L’informe de la fase prèvia de consultes sobre el projecte de la Comissió de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears (ANNEX VI: Requeriment de la Comissió de Medi Ambient del Govern de Illes Balears (Expedient 571/2015 AI)) requereix un EIA seguint el l’article 27 de la Llei 11/2006 de 14 de setembre, d'avaluacions d'impacte ambiental i avaluacions ambientals estratègiques en les Illes Balears i tenint en compte les següents consideracions:



1. S’han d’indicar i analitzar totes les actuacions previstes en el projecte, especialment a les fases de funcionament i instal·lació, així com els factors ambientals afectats.

2. L’estudi d’impacte ambiental s’ha de referir a l’àmbit del projecte. 3. S’han d’aclarir les parcel·les on es desenvolupa el projecte, així com assenyalar les característiques i

afeccions ambientals de les mateixes. 4. Afeccions a zones d’arbrat. Mesures de protecció. 5. Càlcul del volum d’aigua necessària. Procedència –disponibilitat de recursos hídrics necessaris per a

l’activitat, en quantitat i qualitat. 6. Generació de purins. Tractament i evacuació. Característiques de les foses de purins i foses sèptiques.

Ús com abonament. Disponibilitat de terres suficients per abonar. 7. Fosa de cadàvers. Característiques. Adequació a la normativa sanitària. 8. Femer. Generació de fems. Tractament i evacuació. 9. Possible contaminació. Vulnerabilitat d’aqüífers. Afecció a pous d’aigua en la zona. 10. Olors, renous i vibracions. Mesures correctores. 11. Molèsties al veïnat. 12. Pantalla vegetal perimetral. Característiques. 13. Integració visual i paisatgística de les edificacions. Possibilitat que la coberta sigui de taula àrab. 14. Recollida i evacuació de residus. 15. Mesures d’estalvi energètic. 16. S’ha de contemplar els moviments de terra.

A més a més s’indica que l’EIA haurà de tenir en compte les consideracions aportades als informes emesos per les administracions consultades.

II. Alternatives

La Granja porcina Son Banya – Sa Tafal fa més de 40 anys que funciona i compleix amb tots els requeriment legals. A més a més, està correctament situada en una zona que admet el seu ús (ANNEX V: Informe fase prèvia de consultes). Per tant, les alternatives seran contemplades com a canvis en les mesures protectores, correctores o compensatòries que seran rigorosament valorades i contemplades. Tal com diu la UE49: “Many jobs in the countryside are linked to farming. Farmers need machinery, buildings, fuel, fertilisers and healthcare for their animals. Many people have jobs in these ‘upstream’ sectors. Other people are busy in ‘downstream’ operations — such as preparing, processing and packaging food. Still others are involved in food storage, transport and ret”. Per tant, s’entén que la política de la UE aposta pel sector ramader i passa per fer compatible les seves activitats amb lentorn.

De fet, un del principals problemes que comporta la globalització és la deslocalització de la producció. Apostar per la producció local és una aposta per la sostenibilitat del model productiu d’una societat. A més a més, la deslocalització comporta una gran emissió de gasos d’efecte hivernacle, entre d’altres, que acceleren el canvi climàtic. Queda justificat així, l’activitat de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal dins el context de producció local i cicle tancat.





C) INVENTARI AMBIENTAL

I. Medi Natural

El projecte s’ubica dintre del terme municipal de Manacor, més concretament, a l'oest del kilòmetre 1,1 de la carretera Ma - 3322. Les parcel·les presenten un pendent natural mitjà al voltant dels 2º, amb una cota sobre el nivell del mar al voltant dels +75,00 metres.

Medi físic

Climatologia.

El clima de Manacor és una varietat de clima mediterrani que es caracteritza pel seu caràcter temperat i per l’eixut estival. En el cas de les Illes Balears, la coincidència entre les temperatures elevades i les escasses precipitacions determina l’existència d’un període d’important aridesa que influeix des dels ritmes biològics fins a les activitats econòmiques.

Geologia.

Enquadrament geològic local. Les parcel·les d'estudi s'engloben dintre de la unitat 38 Margues amb guix, gresos i conglomerats, i Calcàries, margues i sílex (Serravalliense). Aquesta unitat es destaca pel seu caràcter postorogènic, i per estar constituïda fonamentalment per materials tous que donen lloc a morfologies suaus. La seva base és erosiva i discordant sobre totes les unitats més antigues, i presenta males condicions d'observació.

Hidrologia superficial.

A uns 200 metres cap al nord de l'explotació porcina transcorre un torrent en direcció a l'oest i de manera canalitzada, fins a unir-se al torrent de Conilles, que alimenta al torrent de Manacor. Les parcel·les d'estudi no s'ubiquen dintre de cap plana geomorfològica d'inundació, així doncs no es considera una zona susceptible de patir inundacions de forma natural (segons treball de Bernadí Gelabert50, amb supervisió d'Alfredo Barón).

Hidrologia subterrània.

Les parcel·les s'ubiquen dintre de la Massa d'Aigua Subterrània (MAS) 1818 M1 SON TALENT, que ocupa una totalitat de 55,8 km2 amb una zona permeable de 21,6 km2, dintre dels municipis de Manacor, Petra i Sant Llorenç. En aquesta MAS existeix un aqüífer ubicat en els materials del Miocè que presenta una contaminació per excés de nitrats, i per aquest motiu es classifica com una MAS prorrogable fins l'any 202151.

50 Bernadí Gelabert, amb supervisió d'Alfredo Barón 51 Pla Hidrològic de les Illes Balears, 2013



Medi biològic

Les parcel·les d'estudi s'engloben dintre de la zona "Agrícola y prados"52, que delimita distintes estructures de vegetació forestal. La zona no forma part de la Xarxa Natura 2000 ni cap altra figura de protecció. Mitjançant el bioatles de les Illes Balears s'han zonificat totes les espècies catalogades dins la llista anterior, per tal de visualitzar quines d'elles es situen dintre o als voltants de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal d'estudi. Amb aquest anàlisi es pot apreciar que sols una espècies de les catalogades es situa als voltants de l'explotació porcina, més concretament la Streptopelia turtur, amb nom comú de tórtora.

II. Medi social i econòmic

Anàlisi demogràfic

El municipi de Manacor presenta a data de 2014 una població de 40264 habitants, amb 20090 homes i 20174 dones53. Si s'estudia l'evolució del municipi al llarg dels darrers cent anys, s'aprecia que el major augment de població es produeix de manera destacable en els darrers 20 anys, on la causa majoritària és la immigració de gent de dintre del mateix estat espanyol com d'altres països per l'expansió econòmica d'aquells anys. En canvi, els darrers 5 anys la població ha disminuït de forma mínima, associat als moments de recessió de l'economia espanyola.

Conjuntura econòmica

Històricament, la base de l'economia del municipi manacorí així com a la resta de l'illa, fou l'activitat agrícola i ramadera, que encara conserva una certa importància arrel de la parcel·lació de grans propietats del començament del segle XX. Així i tot, en l'actualitat el motor de l'economia del municipi de Manacor es basa en gran part en el desenvolupament del sector turístic, que inclou la infraestructura hotelera i l'oferta complementària, encara que també existeixen activitats arrelades en el municipi com són les empreses de fusta i mobles54.

Ocupació i atur

El municipi de Manacor no ha estat absent de la mateixa recessió econòmica dels darrer anys que ha afectat a la resta de municipis de les Illes, i en general, a tot l'estat espanyol. L'atur s'ha convertit en un greu problema de la societat manacorina, on fins i tot una de les generacions de joves més ben preparada acadèmicament es veu envoltada de precarietat laboral o de la única sortida d'emigrar, i on gent nouvinguda en els anys de bonança han tingut que retornar al seu lloc d'origen per falta d'expectatives laborals.

52 Mapa Forestal d'Espanya 53 Anuari municipal any 2014, Direcció General d'Ocupació i Economia, Govern de les Illes Balears 54 Pre-diagnòstic socioeconòmic i ambiental de l'Ajuntament de Manacor, agost del 2010



D) IDENTIFICACIÓ DELS IMPACTES SOBRE EL MEDI AMBIENT

I. Ramaderia porcina i medi ambient

L’aspecte ambiental clau en la ramaderia intensiva és que els animals metabolitzen els aliments i excreten gairebé tots els nutrients a través del fems en forma de femtes i orina, és a dir, purins. El procés de consum, la utilització i les pèrdues de nitrogen està ben quantificat en la ramaderia porcina intensiva (Figura 24). La ramaderia intensiva concentra altes densitats d'animals i aquesta densitat es pot considerar com un indicador aproximat de la quantitat de fems que es produiran produït. El problema rau en què el subministrament de minerals disponibles en els fems dels animals podria superar els requisits de la superfície agrícola per als conreus o el manteniment de pastures. El principal problema de cara als veïns d’una explotació ramadera intensiva en general són els problemes de les olors que desprenen. Aquests i altres problemes com: l'acidificació (NH3, SO2, NOx), l'eutrofització (N, P), la pertorbació local (olor, soroll) i la propagació difusa de metalls pesants i pesticides es mostren a la figura 25.

II. Impactes en la fase de construcció

1. Moviments de Terres.

2. Construcció de les edificacions.

3. Consum de recursos

4. Generació de Residus

5. Emissions atmosfèriques

III. Impactes en la fase de funcionament

1. Consum de recursos.

2. Emissions atmosfèriques.

3. Generació de Residus.

4. Gestió de la producció



Impacte econòmic de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal .

La granja porcina Son Banya - Es Tafal es tracta d’un projecte que implica un benefici econòmic a diferents nivells, on es beneficien directament i indirectament nombroses persones de distints sectors de producció, i en la majoria dels casos dins l'àmbit local i municipal.

El benefici econòmic directe més visible és òbviament per a l’empresa Sa pleta de s’era s.l, que disposa d'un contracte de subministrament firmat amb la cadena Hiper Centro S.A, on aquesta darrera pagarà una prima extra de 0.20 cèntims d’euro per kilogram de produïda a l’empresa Sa pleta de s’era s.l. Aquest contracte serà vàlid sempre i quan aquesta compleixi les condicions en l’alimentació dels animals, que hauran de ser alimentats exclusivament amb matèries nobles, i sense cap tipus de subproducte en el creixement i l’engreix dels animals.

Juntament amb l'empresa Sa pleta de s'era s.l., directament la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal porcina també té una incidència d'impacte econòmic en la plantilla de la granja, que es troba formada per 6 empleats (taula 5), distribuïts i encarregats de les diferents instal·lacions existents.

La política de qualitat d'alimentar exclusivament amb matèries nobles, i sense cap tipus de subproducte en el creixement i l’engreix dels animals, implica un impacte indirecte econòmic a les explotacions agràries del municipi de Manacor, on el conreu de secà és el que ocupa la majoria de la superfície cultivada, i on predominen el cultiu de l'ametler i dels cereals.

La granja d'estudi realitzà una inversió per la construcció de la fàbrica de pinsos per autoconsum. D'aquesta manera, tot el pinso que es subministri als animals serà fabricat a l’explotació, a excepció dels pinsos tipus medicamentosos, que la fàbrica no està autoritzada per fer-los.

Aquest projecte suposa un benefici indirecte per a altres productors primaris. L'empresa té una necessitat de 1500 tones de cereal que es pot produir a Mallorca i suposa una nova sortida per als productors de cereal. Aquests cereals, excepte els que no tenen producció pròpia a Mallorca, la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal els compra a productors primaris mallorquins, a cooperatives agrícoles de l'illa i finalment, a magatzems importants de cereals de Mallorca. La política de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal és augmentar les compres directes a productors primaris i/o cooperatives, i donar un valor afegit a les seves produccions, eliminant intermediaris. D'aquesta manera, el productor ho serveix directament a la granja, donant-li una nova sortida i un valor afegit al seu producte

A la taula 9 es detallen el total de kilograms de cereals mallorquins comprats en els tres darrers anys, des de 2012 fins el 2014, que impliquen una inversió de més de 600 mil euros.

Per una altra banda, l'empresa té poca capacitat de magatzem, però si que té una necessitat de subministrament de producte durant tot l’any. Per tot això es vol invertir amb maquinària per tal de poder emmagatzemar tot el cereal a la collita, que és quan es pot obtenir a un preu competitiu, i per tal de poder augmentar el nombre de volum de pagesos particulars.

Finalment, dintre de l'impacte econòmic de la granja s'han d'englobar també tots aquells treballs indirectes, tals com transportistes, empleats de l'escorxador, veterinaris, empleats de la cadena Hiper Centro, carnissers, etc.. que sense l'existència de la granja porcina Son Banya - Sa Tafal es veurien afectats.



IV. Impactes en la fase de clausura

1. Reubicació animals

2. Des-Construcció de les edificacions

3. Restauració bases

4. Buidatge purins

5. Emissions atmosfèriques

6. Abandonament de les instal·lacions



E) VALORACIÓ DELS IMPACTES


La metodologia utilitzada consisteix en una sèrie de matrius de ponderació semi-quantitativa de cada interacció activitat – factor / element ambiental en referència a determinades característiques:

• Temporal ( vs. permanent) (Taula 20). • Aïllat ( vs. acumulatiu o sinèrgic) (Taula 21). • Reversible ( vs. Irreversible) (Taula 22). • Recuperable ( vs. Irrecuperable) (Taula 23). • Previsible ( vs. Imprevisible, irregular) (Taula 24). • Intermitent ( vs. Continu en el temps) (Taula 25).

La valoració consisteix en determinar si la interacció “activitat – factor” té una caràcter positiu o negatiu en relació a la característica que s’analitza. Cal destacar què el caràcter positiu o negatiu ve en funció de cada interacció. Per exemple, la sinèrgia en el cas de la interacció gestió de la producció - medi econòmic és valora com a positiva, metre que en la interacció purins – Hidrologia subterrània es considera que la sinèrgia té un caràcter negatiu. Una vegada valorada cada interacció, s’han fet els sumatoris per a cada activitat de les tres fases, per a cada factor ambientals i els diferents totals. Aquestes dades es presenten a la secció F) PONDERACIÓ DELS IMPACTES I VALORACIÓ GLOBAL . En referència a si un impacte és directe o indirecte cal dir que no s’ha creat cap matriu ja que es considera que sigui d’un costat o de l’altre l’impacte s’acaba produint, sí bé s’indicarà en cada cas de quin tipus es tracta.

I. Valoració dels impactes de la fase de construcció

Les interaccions de les accions considerades durant la fase de construcció i els elements de medi considerats són de signe negatiu. L’excepció es troba en l’impacte que tindrà la construcció per al medi socioeconòmic, ja que generarà feina diferents professionals de la zona com per exemple, enginyers/eres agrònoms, empreses de construcció i de venta de material de construcció.

• Temporalitat, són de caràcter temporal, tot i que la construcció de les edificacions es permanent. • S’ha considerat que tenen un efecte sinèrgic negatiu pel que fa a la interacció amb el medi natural ja que

les accions descrites afecten a diferents elements del medi. Les excepcions es troben en la interacció hidrologia subterrània-aigua (residu), pluges torrencials-partícules i l’impacte visual, que es considera aïllat.






• Els impactes són de caire intermitent, en el sentit que les diferents accions durant la fase de construcció es portaran a terme en horari laboral. Ara bé, hi ha una sèrie de impactes potencials que s’han identificat amb un caràcter temporal com ara la interacció construcció de les edificacions- geomorfologia/paisatge, ja que té un caràcter permanent.

II. Valoració dels impactes de la fase de funcionament

Durant la fase de funcionament s’han identificat les interaccions que es descriuen a la secció Valoració dels impactes de la fase de funcionament. Les interaccions de les accions considerades durant la fase de funcionament i els elements de medi considerats són de signe negatiu. L’excepció es troba, una vegada més, en l’impacte que tindrà el funcionament de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal de porcs per al medi socioeconòmic. Concretament, el funcionament de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal (en part subvencionada pel Govern Balear), juntament amb la fàbrica de pinso per autoconsum (subvencionada per la UE) suposen una despesa aproximada anual de 200.000 € als pagesos mallorquins, 6 llocs de feina directes i nombrosos llocs de feina indirecte, com per exemple transportistes, empleats de l'escorxador, veterinaris, carnissers i empleats dels distints hipermercats.

L’impacte de les emissions tant de renous com d’emissions atmosfèriques (gasos d’efecte hivernacle i que generen mala olor) té un caràcter semi-permanent. Es produiran emissions de gasos de manera més significativa en determinats moments, com per exemple, durant el moviments de purins. Tal i com s’indica a la Matriu d’identificació dels impactes: temporalitat (taula 20) sota determinades condicions atmosfèriques aquests impactes es veuran fortament reduïts, com per exemple en cas de pluja, vent, o inestabilitats tèrmiques. L’impacte en el medi socioeconòmic s’ha identificat com a positiu ja que la seva permanència temps garanteix una estabilitat per als productors de cereals, pels treballadors de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal i pels treballadors de les empreses que compren i transformen els animals.

• S’ha considerat que tenen un efecte sinèrgic negatiu pel que fa a la interacció amb el medi natural ja que les accions descrites afecten a diferents elements del medi. Les excepcions es troben en la interacció hidrologia subterrània-aigua (residu), pluges torrencials-partícules i l’impacte visual, que es considera aïllat. Una vegada més, l’efecte sinèrgic dins el medi socioeconòmic de la zona és considera de signe positiu.

• Els impactes potencials de contaminació de les aigües subterranis i del sòl en cas que es produís es considera irreversible a curt termini. La resta dels impactes són reversible en el sentit que “l'alteració que suposa pot ser assimilada per l'entorn de forma mesurable, a mig termini, a causa del funcionament dels processos naturals de la successió ecològica , i dels mecanismes d'autodepuració del medi “.



• Els impactes són de caire intermitent, en el sentit que les diferents accions durant la fase de construcció es portaran a terme en horari laboral. Ara bé, hi ha una sèrie de impactes potencials que s’han identificat amb un caràcter temporal com ara la interacció construcció de les edificacions- geomorfologia/paisatge, ja que té un caràcter permanent. També cal destacar les emissions de gasos i renous, que es poden



considerar semi-continus, ja que com s’ha explicat vendran en funció de les activitats que es produeixin a la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal i de la situació atmosfèrica (Figura 28).

III. Valoració dels impactes de la fase de tancament

El signe de les interaccions de les accions considerades durant la fase en alguns casos es negatiu (esbucament de les construccions-pluges, geomorfologia i hidrologia) o positiu per exemple en el cas mateix de l’esbucament de les construccions i el paisatge.

• Temporalitat, són de caràcter temporal, tot i que en el cas que s'abandonessin les edificacions o les bases tindrien un caràcter permanent.

• S’ha considerat que tenen un efecte sinèrgic negatiu pel que fa a la interacció amb el medi natural ja que les accions descrites afecten a diferents elements del medi. Les excepcions es troben en la interacció hidrologia subterrània-aigua (residu), pluges torrencials-partícules i l’impacte visual, que es considera aïllat.


• Per tant, del punt anterior es desprèn que els impactes són 100% recuperables. • Tal i com passa a les fases anteriors, en principi els impactes durant la fase de tancament són

previsibles, i per tant evitables. L’únic que no es pot preveure són les pluges torrencials i per tal, caldrà prendre mesures protectores per evitar-ne els impactes potencials.

• Els impactes són de caire intermitent.. Ara bé, hi ha una sèrie de impactes potencials que s’han identificat amb un caràcter temporal com ara la interacció les edificacions- geomorfologia/paisatge, ja que té un caràcter permanent.

En aquesta fase cal destacar que els impactes són majors en el cas que no és procedís a restaurar el paisatge original, és a dir, en cas que no s’enderroquin les construccions.



F) PONDERACIÓ DELS IMPACTES I VALORACIÓ GLOBAL

f) Ponderació dels impactes i valoració global on s’inclouen les distintes alternatives estudiades.

En general, la majoria dels impactes són negatius, és a dir, “Aquel que se traduce en pérdida de valor naturalístico, estéticocultural, paisajístico, de productividad ecológica, o en aumento de los perjuicios derivados de la contaminación, de la erosión o colmatación y demás riesgos ambientales en discordancia con la estructura ecológico-geográfica, el carácter y la personalidad de una localidad determinada.” (Veure els conceptes tècnics a Annex: Llei 2013.8. Conceptos técnicos).

Ara bé, com es pot observar a la figura 31, els impactes són recuperables en la seva totalitat, ja sigui a curt o llarg termini, temporals (> 70 %), reversibles ( > 80), intermitents ( 90% ) i previsibles ( > 90 %). Per tant, segons la definició d’impactes de la llei en general es pot considerar que l’impacte ambiental del projecte és compatible seguint una sèrie de precaucions per evitar al contaminació de les aigües subterrànies la qual, en cas de produir-se, que provocaria un impacte sever. No es detecta cap impacte crític ja que, en principi, tots són recuperables.

Els elements del medi que potencialment poden estar afectats més negativament són els elements físics: qualitat de les aigües superficials i subterrànies, sòl, i l’hàbitat en el seu conjunt durant la fase de funcionament (figura 30). També destaca l’elevada puntuació del medi socioeconòmic, la qual cosa indica l’impacte econòmic de l’activitat dins l’entorn social, tal i com s’ha descrit a la secció Impacte econòmic de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal .

No es consideren impactes residuals (aquells que romanen fins i tot després de l'aplicació de mesures preventives o correctores) ja que no és contempla que quedi cap impacte després de les mesures que és proposen a la secció G) MESURES PROTECTORES, CORRECTORES O COMPENSATÒRIES i amb el H) PLA O PROGRAMA DE VIGILÀNCIA AMBIENTAL considerat.



G) MESURES PROTECTORES, CORRECTORES O COMPENSATÒRIES

En aquesta secció es descriuen les mesures correctores, protectores o compensatòries per minimitzar-ne, o bé si s’escau, eliminar-ne les conseqüències de cadascun dels impactes o les interaccions del projecte amb el diferents elements del medi identificats. Els impactes potencials a destacar per les seves característiques que es deriven d’aquesta activitat, i en general de qualsevol activitat ramadera (Figura 25), són:

1. Contaminació de les aigües i sòls per lixiviats i infiltracions de purins

2. Contaminació atmosfèrica per l’emissió de gasos que generen males olors i contribueixen a l’efecte hivernacle.

I. Contaminació de les aigües i dels sòls

Com a mesures preventives i dins les bones pràctiques agrícoles es poden considerar les següents accions:

• Portar a terme un control de l’estat de les instal·lacions. • Analítiques d’aigua. En cas que es detectés un increment dels nivells de contaminants a les aigües

freàtiques (nitrats, nitrits...), es realitzarien treballs d’identificació de l’origen i reparació. • Neteja dels purins “extraordinària” en cas que es prevegin pluges torrencials.

A continuació es presenten tota una sèrie de millores tècniques disponibles (MTD) i bones pràctiques agrícoles per evitar lixiviats i percolacions de la fracció líquida dels purins. Estan basades en el document Integrated Pollution Prevention and Control (IPPC) Reference Document on Best Available Techniques for Intensive Rearing of Poultry and Pigs July 2003 de la UE (Veure Annex: BAT, UE) i el Codi De Bones Pràctiques Agràries, Directiva Del Consell 91/676 / CEE, Balears, Govern de les Illes Balears, Conselleria d'Agricultura i Pesca (Veure Annex: Bones pràctiques agràries CAIB).

SLATS

Per evitar les males olors que es puguin produir, es va procedir a tapar aquests corrals, i a realitzar un sòl engraellat de formigó ("slats") , que consisteix en unes reixetes on la femta dels animals es dipositen en una fossa interior, i s'evita el contacte de les mateixes amb els animals. Els SLATS són una de les anomenades MTD i recullen els purins i els aboquen a les conduccions que estan situades per sota de les edificacions 3, 4, 5, 6, 7, 8 i 9.

Posteriorment aquestes conduccions canalitzen els purins a unes fosses, que per gravetat, a causa de la inclinació natural del terreny, s'aboquen els purins. La situació de les edificacions 1 i 2 no permet l'evacuació de purins per gravetat, ja que se situen a la part més baixa del terreny natural. Per això s'ha construït una fossa



comuna per a les dues edificacions amb una bomba d'impulsió que comunica a la fossa comuna. Aquestes canalitzacions enterrades es comuniquen en una fossa comuna on s'homogeneïtza separant sòlid de líquid.

Planta depuradora de purins

Voluntàriament, el propietari de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal ha construït una planta depuradora per tal de depurar els purins i tractar-los amb bacteris per reduir les olors. La planta depuradora està construïda amb els elements què es descriuen a continuació. Una fossa de recepció del purí de tota l'explotació. Dins aquesta fossa hi ha una bomba d'homogeneïtzació del purí, la finalitat és barrejar els purins, i una bomba impulsora. Aquesta bomba impulsa els purins fins a una rampa de separació del purí (Figura 37) on se separa la fracció sòlida de la fracció líquida. La fracció sòlida es diposita en un femer impermeabilitzat de formigó. La fracció líquida es diposita en una primera bassa (Figura 36), on s'emmagatzema un mínim de 120 dies. Aquesta fossa té una capacitat de 2000 metres cúbics, amb una profunditat de 6 metres. Aquesta bassa ha estat "sembrada" amb bacteris actizyme, que ajuden a la digestió dels purins i a reduir la quantitat de sulfurós, amoníac i nitrats dels purins, agents químics causants de l'olor del mateix (veure secció Additius químics o biològics).

Els purins decantats sòlids es dipositen en un recinte tancat de parets de formigó i solera de formigó, es carreguen, en estar secs, en camions per al seu posterior repartiment per abonament.

Cuba de purins amb “sissels”

Les MTD pel que fa a la distribució del purí al sòl per tal d’evitar la contaminació de les aigües indiquen què:

• No aplicar fems a la terra quan el camp està saturat d'aigua, inundat, congelat o nevat • No aplicar fems als camps de fort pendent • No aplicar fems al costat de qualsevol curs d'aigua (deixant una franja de terreny sense tractar), i aplicar-

los el més just abans del màxim creixement dels cultius, què és quan el màxim d'absorció de nutrients es produeix.

Per una correcta aplicació dels purins la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal té en propietat un tractor amb una cubà de purins amb “sissels” (Veure secció Aplicació al Sòl.). A més a més, la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal compleix les indicacions de L'Ordre del conseller d'Economia, Agricultura, Comerç i Indústria, de 3 de gener de 2000, d'aprovació del Codi de Bones Pràctiques Agràries de les Illes Balears què indica què el màxim permès de nitrogen a aplicar és de 170 kg N / ha / any, de dejeccions ramaderes (veure secció Purins, dins l'apartat d'Outputs ). Recomana l'elaboració de plans d'abonat i de fertilització en cada explotació ramadera; on s'especificarà la naturalesa dels cultius, les dates d'aplicació, els volums i quantitats utilitzats de N de qualsevol "origen".



Altres

Les dilucions (per les aigües de pluja o les aigües de rentat) han d'evitar-se. Les aigües de pluja no contaminades poden ser abocades directament a l'entorn. S'aconsella recollir separadament les aigües de pluja de les teulades i evacuar-les directament en el medi natural. En concret la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal recull aquestes aigües i les aboca a la xarxa de clavegueram públic de Manacor.

Pel què fa als sistemes d'emmagatzematge han de ser estancs, de manera que s'eviten els abocaments directes al medi natural. El lloc d'implantació i el tipus d'emmagatzematge depenen de nombrosos factors (relleu del terreny, naturalesa del sòl, condicions climàtiques, etc.).

• Emmagatzematge dels productes líquids. Les fosses d'emmagatzematge han de ser estanques. La Granja porcina Son Banya – Sa Tafal disposa d’una bassa certificada.

• Emmagatzematge de productes sòlids. Els dipòsits d'emmagatzematge dels fems i ensitjaments han de tenir un punt baix de recollida dels líquids tals com purins i sucs de ensitjaments. Aquests últims poden ser després dirigits cap a la instal·lació d'emmagatzematge dels líquids. La Granja porcina Son Banya – Sa Tafal disposa d’aquest sistema.

II. Contaminació atmosfèrica

Durant la fase de funcionament de la instal·lació, l'impacte sobre la qualitat de l'aire atmosfèric és un dels més rellevants o visibles de tots els existents per les molèsties que causa als veïnats de l’explotació. La majoria dels gasos produïts per la ramaderia es generen com a conseqüència de processos naturals com ara metabolisme animal i la degradació dels fems. La base per al control de la majoria de les olors resideix en controlar la formació, alliberació a l'atmosfera i transport al receptor dels compostos olorosos que el causen una olor55. Si un d'aquests passos és inhibit, l'olor disminuirà .

L'olor de les granges de porcs és una barreja complexa de gasos, la majoria de les vegades resultat de la descomposició anaeròbica no controlada de l'adob. El que detecten els nostres nassos pot arribar a ser una combinació d'uns 60-150 compostos diferents (per exemple: àcids grassos volàtils, mercaptans, èsters, carbonils, aldehids, alcohols, amoníac amines. La intensitat de l'olor no es combina de manera additiva. Els principals transportadors d’olors són els gasos dels purins, la pols i el vapor d’aigua.

Control del moment adequat per realitzar determinades activitats.

Hi ha activitats de les granges que tenen el potencial de produir grans quantitats d’olor com l'aplicació d'excrements al sòl i l'agitació dels dipòsits. Llavors, una MTD és realitzar activitats en el període entre mig matí i començaments de la tarda en un dia assolellat, fet que pot reduís significativament l'impacte de les olors als veïnats de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal .

55 John P. Chastain. 2007. Calidad del Aire y Control de Olores de Instalaciones de Producción Porcina*. Agricultural & Natural Resource Engineering Applications, 071.



Velocitat del vent i barreres d'arbres.

Estudis sobre la influència de la velocitat del vent i la presència d'una barrera gruixuda de arbres indiquen què la presència d’una barrera d'arbres disminueix l’extensió de l'emissió en un 40%. En regions on la producció de llenya és comú, la ubicació de granges en àrees envoltades de boscos pot ser una estratègia efectiva per tal de reduir la dispersió d'olors.

Una de les mesures que ha emprés la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal és la plantació d’una doble barrera vegetal perimetral d’eucaliptus. Tal i com es pot veure a la Figura 40 els eucaliptus no han tingut un arrelament adequat. Es plateja llavors la sembra d’altres espècies d’arbres. Per exemple, lledoners que són autòctons de Mallorca o paulònies, que podrien tenir també un rendiment econòmic. Aquest dos arbres són de fulla caduca, cosa que disminuiria el seu efecte a l’hivern. Arbres de fulla perenne, més o manco espessa, que fossin aptes per aquest tipus de sòl i clima poden ser les tuies o els xiprers, que són habituals a n’aquest entorn per tancar finques.

Aplicació al Sòl.

Una de les queixes més significativa sobre l’olor dels purins és durant i després de la seva dispersió sobre el terreny. Existeixen bones pràctiques per reduir l'olor o l'impacte de l'olor durant la seva aplicació al camps:

• Utilitza pistoles d'irrigació de trajectòria baixa i de degoteig gruix. Per una correcta aplicació dels purins la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal té en propietat un tractor amb una cubà de purins amb “sisseles”.

• Injectar a terra les excretes toves si és possible. • Aplicar els purins al matí o en dies assolellats. • Aplicar els purins els dies de setmana en què els veïns tenen més probabilitat d’estar lluny de les

seves cases. • Contactar sempre amb els veïnats abans de dispersar els purins.

Additius químics o biològics

Un punt fort d’investigació és el desenvolupament d’additius químics o biològics que eliminarien o reduirien les olors associades amb els purins. Hi ha quatre tipus de compostos químics:

• Agents emmascarants que cobreixen les olors ofensives, • Inhibidors dissenyats químicament per bloquejar la percepció de les olors • Absorbents d'olor que reaccionen amb els compostos dels purins per reduir l'emissió d'olors i • Compostos biològics com enzims o bacteris que alteren el procés de descomposició, de manera que els

compostos olorosos no es produeixen.



La Granja porcina Son Banya – Sa Tafal utilitza l’addició de bacteris desnitrificants a les fosses de tota l'explotació amb l'objectiu de reduir la càrrega de gasos pesants, que són els que generen males olors. (Veure Annex: Acta Agricultura, Figura 42). El producte és ACTIZYME®, és d’una línia de productes biològics que conté bacteris i enzims naturals seleccionats, concentrats i liofilitzats que acceleren exponencialment els processos naturals de degradació de la matèria orgànica, en un ampli rang de condicions no favorables de pH, temperatura i toxicitat. Principals efectes:

• Accelera la degradació i eliminació de la matèria orgànica. Reducció d'índexs de pol·lució. • Elimina olors: sulfurós, amoníac i altres. • Redueix els índexs de pol·lució: DQO, DBO, nitrogen, sòlids en suspensió. • Manté net i condicionat el sistema: filtres, drenatges i fosses sèptiques. • Millora la qualitat de descàrrega dels residus al medi natural. • Els bacteris " actizyme ", per al tractament del purí, es comencen a " sembrar " dins les foses de sota els

slats.

Instal·lacions

Una bona gestió dels purins a través del disseny de les instal·lacions pot ajudar a reduir les emissions d'amoníac entre un 17 i un 34 per cent i també pot reduir l'olor en un terç. Moltes d’aquests aspectes ja han estat explicats anteriorment

Sistemes de ventilació

Ventilació Mecànica La ventilació per extractors és el tipus de sistema més comú usat en les instal·lacions porcines modernes. Un nivell mínim i continu per a l’hivern, un nivell mitjà per controlar la temperatura durant la primavera i la tardor i un nivell màxim per controlar les alçades de temperatura a les edificacions durant l'estiu. La ventilació mecànica s’ha de combinar amb la ventilació natural. La ventilació natural usa els vents locals i compensació tèrmica per moure l'aire a través de l'estructura. La temperatura de l'aire d'espais escalfats, com ara àrees de part o cria, poden ser millor controlades amb la ventilació mecànica. Les àrees de gestació, engreix i acabat són bons candidats per a la ventilació natural.

Els avantatges d'un sistema de ventilació natural són: (1) reducció de costos operatius de cara als sistemes mecànics, (2) preocupació mínima de pèrdua de ventilació a causa de falles d'energia i (3) disminució de costos d'il·luminació durant el dia a causa de majors nivells de llum natural. Els desavantatges de la ventilació natural són: (1) poc control de la temperatura per a animals petits durant l'època freda, (tots) reducció del control de la distribució de l'aire dins de l'estructura i (3) falta d'efectivitat durant les condicions de vent mínim durant l'estiu.

Disseny del sòl

Pot tenir un gran impacte sobre l'olor generat per una edificació porcina. Investigacions tant als Estats Units com a Europa han indicat que ranures o petits canals de desguàs tendeixen a incrementar la producció de l'olor. Les superfícies humides cobertes d'excretes emeten més amoníac i altres compostos olorosos que en els pisos ranurats. La raó d'això és que els pisos ranurats en instal·lacions ben ventilades poden mantenir-se més secs ja que els líquids drenen a través d'un pou d'excretes.



Els pisos ranurats poden ser usats amb els següents tipus de sistemes de recol·lecció d'excretes: llistons sobre una cadena rasant, llistons sobre canals de forquilla, llistons sobre pou de recàrrega o llistons sobre pou d'emmagatzematge d'excretes. Per a tots els tipus de pisos ranurats la millor estratègia per a un màxim control d'olors és extreure una part de l'aire de ventilació a través del pou o el canal. Els annexos d'un pou poden ser usats per extreure l'aire mínim continu i el de ventilació en temps càlid a través de les ranures en el sòl. Tal "ventilació de pou" assegurarà aire fresc a nivell dels animals i mantindrà les ranures seques. El resultat és un millor ambient per als porcs i les persones que treballen a les instal

Les dades de Granja porcina Son Banya – Sa Tafal indiquen que la concentració d'amoníac en les instal·lacions d'acabat no és una funció del tipus de ventilació, sigui mecànica o natural. Els factors més importants són la taxa de ventilació i la qualitat del sistema de remoció d'excretes. Les instal·lacions ventilades naturalment tenen nivells més baixos d'amoníac a causa de la major taxa de ventilació, com ho indiquen les menors concentracions de diòxid de carboni.

Control de la Pols

Les partícules de pols són potencials portadores de gasos i olors. De fet, una gran porció de l'olor associat amb l'aire de sortida d'edificis porcins mecànicament ventilats són partícules de pols que han absorbit les olors des de dins de l'edifici. Per tant, el control de la pols en les edificacions pot reduir la quantitat d'olor que treuen els ventalls. Altes concentracions de pols poden també ser un risc per a la salut tant dels treballadors com dels porcs en instal·lacions porcines. El control de la pols millora les condicions de treball i ajuda significativament a la reducció d'olors.

La pols es genera per l'aliment, les excretes i els animals mateixos. Els factors que determinen la quantitat de pols inclouen la neteja dels edificis, l'activitat animal, temperatura, humitat relativa, taxa de ventilació, densitat dels porcs i el mètode d'alimentació.

Les pràctiques de maneig que poden reduir significativament la quantitat de pols a les instal·lacions porcines, es descriuen a continuació:

• Netejar regularment les superfícies interiors de l'edifici. • Reduir la pols dels aliments mitjançant l'addició d'oli a les racions d'aliment seques, que redueix de

manera significativa la quantitat de pols en un edifici. Les racions de gestació són barrejades freqüentment amb aigua, la qual cosa redueix en gran la pols. El manteniment adequat i regular dels alimentadors, dispensadors i altres equips de maneig d'aliments és necessari per a un apropiat control de la pols.



Cobertes

Un mètode efectiu de controlar l'alliberament d'olors d’un estany o tanc d'emmagatzematge de purins és utilitzar una coberta que pot reduir l'olor entre un 40% i un 95%, depenent del material usat. Un exemple són les biocobertes, fetes de residus de plantes. Una biocoberta consisteix amb una capa flotant de 20 a 30 cm de closca o tiges de blat de moro tallats. Els materials que han estat usats com biocobertes inclouen palla de civada o ordi, tiges de blat de moro tallats i herba seca. Els principals factors que afecten l'execució d'una biocoberta són la capacitat de flotació dels materials per un llarg període de temps, i la profunditat del material. La majoria de les biocobertes suraran per uns 2 a 6 mesos. A més gruix de la coberta, major el temps de flotació. La majoria de les biocobertes són de 25 a 30 cm de gruix i duren de 4 a 6 mesos. El gruix de la biocoberta també influeix en l'efectivitat de reducció d'olors. Resultats d'un estudi de laboratori sota condicions controlades van indicar que una biocoberta de closques de 10 cm resultava en una reducció de l'olor en un 60%, en comparar-se amb un tanc d'excrement de porcs al descobert. L'increment del gruix a 20 cm va produir una reducció d'un 81% en l'emissió d'olors. Una profunditat de 30 cm resultar en una reducció del 86% en les emissions d'olor. Encara que l'increment en la reducció d'olors que produeix una biocoberta entre els 20 cm i 30 cm és petit, molts productors prefereixen el major gruix per estendre la vida útil d'aquest. Amb el temps, la reducció de la biocoberta disminuirà en la mesura que una part de la closca comença a enfonsar-se, o el vent produeix una manca d'uniformitat en la biocoberta. Cap al final de la vida útil, la reducció d'olor pot caure del 80% al 40%. La mitjana de reducció d'olors que proveeix una biocoberta de 25 a 30 cm serà d'un 50% (Nicolai et al., 2004).

La biocoberta és una de les més barates. No obstant això, la closca o tiges del blat de moro han de ser reaplicats cada vegada que la coberta comenci a trencar a causa de enfonsament o acció de les onades. Els dipòsits d'excrements han de ser ben agitats abans de remoure la barreja per a la seva aplicació al sòl. Per tant, la biocoberta ha de ser reemplaçada cada vegada que es remou l'excrement del dipòsit. Depenent de la condició del temps i el nombre de vegades que els excrements es aplicant a terra, un biocoberta ha de ser aplicada de dos a quatre vegades l'any.



III. Mesures a la fase de construcció

Les mesures que és prendran per tal de disminuir els efectes dels impactes identificats durant la fase de construcció són les que s’expliquen a continuació:

Moviments de Terres.

• Es delimitarà l'àrea de la construcció amb la finalitat de reduir en el possible la zona utilitzada pels camions, materials de construcció i enderrocs,

• Evitar en la mesura del possible no produir impactes innecessaris als terrenys confrontants. • S'evitarà la formació de pols regant les superfícies dels vials d'accés.

Construcció de les edificacions

• S'intentarà excavar l'estrictament necessari, escampant la terra sobrant per la parcel·la. • S'evitaran ocasionar sorolls innecessaris revisant la maquinària i vehicles de transport.

Consum de recursos. Ús racional dels recursos durant el procés de construcció.

Generació de Residus. Es transportaran els residus (Olis, Enderrocs, escombraries, etc..) a llocs habilitats per això.

L'impacte que es causa sobre el paisatge serà el mínim ja que s’utilitzaran a la construcció materials que no desentonin amb les altres edificacions per tant, el fet de tractar-se de una construcció d’una planta amb volumetries independents i l’ús de teulades aràbigues, fa que es redueixi al mínim l’impacte visual. Tot i així, com a mesures correctores es proposa la sembra d’arbrat en punts estratègics per tal reduir al màxim la seva visibilitat des de les zones de màxima visibilitat (Veure K) ANNEX D’INCIDÈNCIA PAISATGÍSTICA)



IV. Mesures a la fase de funcionament

Les mesures que és prendran per tal de disminuir els efectes dels impactes identificats sobre els elements del medi durant la fase de funcionament de l’explotació consistiran en aplicar les MTD descrites al document de la UE (Annex: BAT, UE). Tot seguit s’expliquen qualcunes de les MTD pel que fa les mesures protectores, correctores o compensatòries que adopta o té previstes adoptar la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal .

La bona pràctica agrícola és una part essencial de les MTD. Encara que és difícil quantificar els beneficis mediambientals en termes de reducció d'emissions o reduccions en l'ús d'energia i aigua, està clar que la gestió de les explotacions de consciència contribuirà a un acompliment ambiental millorada d'una au o porc de Granja porcina Son Banya – Sa Tafal intensiva. Per millorar el comportament mediambiental general d'una explotació ramadera intensiva, la MTD consisteix a fer tot el següent:


• Mantenir registres d'aigua i l'ús d'energia, les quantitats d'aliment per al bestiar, els residus procedents i camp les aplicacions de fertilitzants inorgànics i fems.

• Tenir un procediment d'emergència per fer front a les emissions no planificades i incidents. • Implementar un programa de reparació i manteniment per assegurar que les estructures i equips són en

bon estat de funcionament i que les instal·lacions es mantinguin netes. • Planificar activitats en el lloc correctament, com el lliurament dels materials i l'eliminació de els productes

i residus, i planificar l'aplicació de fems a la terra correctament.

Impacte visual

Per tal de minimitzar l’impacte visual integrant visual i paisatgísticament les edificacions és proposen les següents mesures:

• Mitjançant la possibilitat que la coberta sigui de taula àrab • Pantalla vegetal perimetral

Per més detall consultar la secció K) ANNEX D’INCIDÈNCIA PAISATGÍSTICA on s’identifica el paisatge afectat pel pla en qüestió, es preveuen els efectes que produirà el desenvolupament del pla, i defineix les mesures protectores, correctores o compensatòries d’aquests efectes.

Mesures d’estalvi energètic.

Les MTD consisteixen a reduir el consum d'energia mitjançant l'aplicació de bones pràctiques agrícoles, a partir d’un adequat disseny de les edificacions, una bona gestió de l’explotació i un equipament adequat. El document de la UE indica que hi ha moltes accions que es poden prendre com a part de la rutina diària per reduir la quantitat de requereix d'energia per a la calefacció i la ventilació.



Mesures d’estalvi d’aigua

La reducció del consum d'aigua dels animals no es considera pràctic, ja que variarà d'acord amb la seva dieta. La reducció d'aigua és una qüestió de consciència i és sobretot una qüestió de gestió de les explotacions. Les MTD consisteixen a reduir el consum d'aigua en:

• La neteja de les edificacions. • Dur a terme un calibratge periòdica de la instal·lació d'aigua potable per evitar vessaments. • Manteniment de registres d'ús de l'aigua a través del mesurament del consum. • Detecció i reparació de fuites.

Cal evitar que aquestes aigües siguin abocades a l’entorn. En concret la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal disposa d’un sistema de canalitzacions i son abocades a la xarxa (veure A) DESCRIPCIÓ GENERAL DEL PROJECTE).

Animals morts

A la granja existeix una zona per enterrar els animals morts tal com indica la normativa actual.

Gestió de la producció

Per tal de reduir els impactes negatius sobre l’economia que podria general possibles contrabancs en el transport d’animals, escorxador o venta, com a mesura preventiva la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal adoptarà un sistemes de gestió integrat que contempli els aspectes ambientals, socials i de qualitat. Per a més detalls consultar H) PLA O PROGRAMA DE VIGILÀNCIA AMBIENTAL



V. Mesures a la fase de tancament

A la fase d'abandonament de l'activitat s'ha de procedir al desmantellament de les instal·lacions, edificis i maquinària mòbil, amb la conseqüent recuperació de la superfície afectada i la possible adequació a l'aprofitament que determinin les ordenances municipals. Únicament romandran els sistemes de circulació d'aigües pluvials. En el moment de les obres de desmantellament, s'acumularien els efectes negatius puntuals sobre el medi i després d'aquesta fase tots els indicadors ambientals tornarien a poc a poc al seu situació inicial. Per tant, les mesures que es contemplen en cas de clausura de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal per tal de reduir els impactes ambientals derivats són:

• Reubicació animals. Els animals seran reubicats a altres granges. • Buidatge purins. El buidatge de les basses i serà el punt més delicat per l’impacte que pot causar

possibles infiltracions o fuites al medi edàfic i a l’aqüífer. • Esbucament i restauració de les edificacions i restauració bases o abandonament de les instal·lacions

La maquinària i equips tindran com a destinació, depenent del seu estat i possibilitat de reutilització, la venda com maquinària usada, o el seu enviament a un gestor autoritzat. La gestió de les escombraries originades per la demolició de les instal·lacions de fàbrica s'indica a l'apartat "Gestió de residus generats en l'abandonament i clausura" d'aquest capítol. Els edificis, un cop alliberats de les seves instal·lacions internes poden tenir com destinació la seva venda, tant a entitats privades com públiques, depenent del mercat en el seu moment i les ofertes i destins que els possibles compradors puguin plantejar. En el cas de no poder portar-se a terme la seva venda o reutilització, seran demolits, i els seus residus gestionats d'acord amb el Decret 423/1994.

Emissions atmosfèriques de renou i gasos. És reduirà en la mesura del possible l'emissió de partícules durant els tasques d’enderrocament (veure més detalls a Mesures a la fase de construcció).



H) PLA O PROGRAMA DE VIGILÀNCIA AMBIENTAL

S’implantarà un sistema de gestió ambiental per tal de garantir la integració de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal de porcs al seu entorn, establint una metodologia basada en les millors tècniques disponibles56 per garantir unes bones pràctiques dins l'explotació57 (MTD) així com un sistema de gestió de la qualitat per garantir la millora continua del producte mitjançant la millora en cada una de les etapes de producció.

I. Fase de construcció

Vigilar de manera setmanal que es compleixen les mesures proposades en la secció Mesures a la fase de construcció.

II. Fase de funcionament

Vigilar que es compleixen les mesures proposades a Contaminació de les aigües i dels sòls, Contaminació atmosfèrica i Mesures a la fase de funcionament. Vigilar que es porten a terme les bones pràctiques agrícoles, què són una part essencial de les MTD. Encara que és difícil quantificar els beneficis mediambientals en termes de reducció d'emissions o reduccions en l'ús d'energia i aigua, està clar que una bona gestió de les explotacions a consciència contribuirà a una millora del medi on s’ubiqui la instal·lació porcina intensiva. Per millorar el comportament mediambiental general d'una explotació ramadera intensiva, es vigilarà que es compleixin les següents accions:


• Mantenir registres d'aigua i ús d'energia, les quantitats d'aliment per al bestiar, els residus generats i els camps on s’apliquen els purins.

• Tenir un procediment d'emergència per fer front a les emissions no planificades i incidents. Així com també en cas que es prevegin situacions atmosfèriques adverses.

• Implementar un programa de reparació i manteniment per assegurar que les estructures i equips es troben en bon estat de funcionament i que les instal·lacions es mantinguin netes.

• Planificar les diferents activitats correctament, com el lliurament dels materials, l'eliminació dels productes i residus, i l'aplicació de fems.

III. Fase de tancament

Vigilar amb una freqüència setmanal que es compleixen les mesures proposades en la secció de Mesures a la fase de tancament.

56 Integrated Pollution Prevention and Control (IPPC). Reference Document on Best Available Techniques for Intensive Rearing of Poultry and Pigs. July 2003. 57 Codi De Bones Pràctiques Agràries, Directiva Del Consell 91/676 / CEE, Balears, Govern de les Illes Balears, Conselleria d'Agricultura i Pesca



I) CONCLUSIONS DE L’ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL.

Aquest estudi d’impacte ambiental (EIA) fa referència al projecte Granja porcina Son Banya – Sa Tafal del terme municipal Manacor (Mallorca) del promotor Sa Pleta de s’Era S.L. seguint el requeriment de la Comissió de Medi Ambient del Govern de Illes Balears (Expedient 110 /2014, Annex: Requeriment de la Comissió de Medi Ambient del Govern de Illes Balears (Expedient 571/2015 AI)).

La Granja porcina Son Banya – Sa Tafal entrà en funcionament abans de l’any 1976 com a granja de porcs i aviram. L’any 1976 va ser comprada pels actuals propietàries i des d’ençà es dedica exclusivament a la cria i engreix de porcs destinats al consum local. La Granja porcina Son Banya – Sa Tafal forma part del grup “Hiper Centro” que aposta pel producte local. Compra a l’any unes 1000 T la qual cosa suposa una despesa de 200.000 € en el camp mallorquí directe. Tot això és possible gràcies a que disposa d’un sistema d’emmagatzematge i una fàbrica de pinsos pròpia, subvencionada per la UE ( A) DESCRIPCIÓ GENERAL DEL PROJECTE ).

L’any 2015 es procedeix a la legalització de la totalitat de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal davant la denúncia per dites ampliacions sense llicència .

L’informe de la fase prèvia de consultes sobre el projecte de la Comissió de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears ( ANNEX: Requeriment de la Comissió de Medi Ambient del Govern de Illes Balears (Expedient 571/2015 AI) requereix un EIA seguint el l’article 27 de la Llei 11/2006 de 14 de setembre, d'avaluacions d'impacte ambiental i avaluacions ambientals estratègiques en les Illes Balears i tenint en compte una sèrie de consideracions:

L’avaluació d’impacte ambiental és un instrument de protecció del medi ambient de gran importància de caràcter general i preventiu. La seva finalitat és identificar, predir, interpretar i prevenir o corregir les conseqüències, els efectes o els impactes que determinades activitats o determinats projectes poden causar sobre el medi ambient.

Els impactes potencials a destacar per les seves característiques que es deriven d’aquesta activitat, i en general de qualsevol activitat ramadera són:





La granja disposa de la majoria de les MTD que existeixen actualment i compleix amb tots els requisits legals. S’implantarà un sistema de gestió integrat per tal de garantir una major integració de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal dins el seu entorn, establir una metodologia basada en les millors tècniques disponibles per garantir unes bones pràctiques dins l'explotació així com un sistema de gestió de la qualitat per garantir la millora continua del producte mitjançant la millora en cada una de les etapes de producció.

Per tot això, de l’Estudi d’Impacte Ambiental de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal es desprèn que l’activitat és compatible amb el seu entorn.



K) ANNEX D’INCIDÈNCIA PAISATGÍSTICA

K) annex d’incidència paisatgística que identifiqui el paisatge afectat pel pla en qüestió, prevegi els efectes que produirà el desenvolupament del pla i defineixi les mesures protectores, correctores o compensatòries d’aquests efectes.

Els efectes de les obres en el paisatge vindran determinats per la intrusió d'elements antròpics en el medi, la modificació d'elements naturals i l'alteració en les propietats morfològiques: línies, forma, color, textura i unicitat del paisatge.

I. Situació

1. El projecte s’emplaça a les parcel·les 636, 638, 639, 640, 641, 643, 732, 733 i 734 del polígon 28 de rústica del terme municipal de Manacor (Figura 1), amb una cota sobre el nivell del mar (cota SNM) de 75 metres58. Al voltant de les parcel·les d'estudi es diferencien distintes parcel·les rústiques, on algunes d'elles presenten edificacions majoritàriament en planta baixa.

2. El projecte s’ubica a l'oest del kilòmetre 1,1 de la carretera Ma - 3322. Les parcel·les presenten un pendent natural mitjà al voltant dels 2º.

3. Les instal·lacions, així com la totalitat de les parcel·les d'estudi, s'ubiquen dintre de la zonificació de sòl rústic general (Figura 3), segons el Pla Territorial de Mallorca i les Normes Subsidiàries de Manacor i es conclou que no s'engloben dintre de cap ANEI, àrea d'interès paisatgístic ni AIA. A més, les parcel·les no estan afectades per cap Àrea de Prevenció de Riscos, APR, ni s'engloben dintre de cap plana geomorfològica d'inundació, segons IDEIB.

4. Les parcel·les d'estudi s'engloben dintre de la unitat 38 Margues amb guix, gresos i conglomerats, i Calcàries, margues i sílex (Serravalliense). Aquesta unitat es destaca pel seu caràcter postorogènic, i per estar constituïda fonamentalment per materials tous que donen lloc a morfologies suaus. La seva base és erosiva i discordant sobre totes les unitats més antigues, i presenta males condicions d'observació.

5. La hidrologia superficial del conjunt de la zona d'estudi s'engloba dintre de la conca del Vessant d'Alcúdia, i es caracteritza per petits torrents funcionals en èpoques de fortes precipitacions que neixen en els diferents puigs de poca entitat que es troben al voltant de la ciutat de Manacor, i que al pas dels metres s'uneixen als torrents de Manacor i finalment al de Na Borges.

6. Les parcel·les s'ubiquen dintre de la Massa d'Aigua Subterrània (MAS) 1818 M1 SON TALENT, que ocupa una totalitat de 55,8 km2 amb una zona permeable de 21,6 km2, dintre dels municipis de Manacor, Petra i Sant Llorenç.

7. Les parcel·les d'estudi s'engloben dintre de la zona "Agrícola y prados" 59 , que delimita distintes estructures de vegetació forestal. La zona no forma part de la Xarxa Natura 2000 ni cap altra figura de protecció.

8. Més en detall, dintre d'una de les parcel·les de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal s'ubica un petit pinar, sembrat pel mateix propietari de la Granja porcina Son Banya – Sa Tafal . El petit pinar es situa en el llindar entre la parcel·la i el camí d'accés, es troba protegit per una enreixat metàl·lic d'uns dos metres d'alçada.

58 IDEIB 59 Mapa Forestal d'Espanya



II. Paisatge del lloc i projecte

Actualment, i des de fa més de quaranta anys, les parcel·les d'estudi han estat ocupades parcialment per la granja existent, que amb el pas dels anys ha anat adequant les seves instal·lacions a les normatives i necessitats del moment.

La zona on s'ubica la granja és un paisatge típic d'un sòl rústic de caràcter general, caracteritzat per l'existència de parcel·les amb petites edificacions aïllades i conreu. Dintre de la granja es situa un petit pinar en el llindar entre la parcel·la i el camí d'accés.

La carretera de conilles (Ma-3322), que enllaça el nucli urbà de Manacor amb la carretera d'Artà - Port d'Alcúdia (Ma-12), és el vial d'accés a les instal·lacions. Des d'aquesta carretera es poden visualitzar les instal·lacions de les sitges de la fabrica de pinsos de la granja d'estudi.

Figura 45. Visual des de la carretera Ma-3322. Fletxa vermella marca les instalacions de la fàbrica de pinsos de la granja



Proper a la granja d'estudi també es diferencia la carretera Ma-15, que transcorre per les afores del nucli urbà de Manacor. Aquesta carretera, en el seu pas pels voltants de la granja, es troba enclavada dintre del terreny generant uns talussos al seu voltant que augmenten en alçada i provocant que les instal·lacions de la granja sols siguin visibles en certs punts de la carretera, com es pot apreciar en la Figura 46.

Figura 46. Visuals des de la carretera Ma-15. Fletxa vermella marca les instalacions de la fàbrica de pinsos de la granja, en la segona fotografia no s'observa res de les instalacions, a causa els talussos generats per la carretera

Es destaca l'existència de varis elements impactants propers a la granja, que provoquen una alteració a destacar del paisatge, com per exemple les distintes línies elèctriques que transcorren properes a les parcel·les d'estudi, i les edificacions aïllades construïdes sense cap tipus de criteri paisatgístic.



III. Anàlisi de la visibilitat de l'emplaçament

A la vista de les visuals de les figures anteriors, i per anàlisi visuals i cartogràfics de la zona, es conclou que sòls les instal·lacions de les sitges de l'edifici 10 (fàbrica de pinsos) són visibles a una certa distància, a causa de la seva alçada. Aquestes instal·lacions sols son visibles a uns 200 metres de distància en la carretera Ma-15, a causa de la morfologia de la pròpia carretera, els talussos generats i les distintes construccions i arbrat existent al seu perímetre.

En canvi, la carretera Ma-3322 transcorre en la zona propera a la granja per una topografia quasi horitzontal, i al llarg de parcel·les majoritàriament conreades i sense arbrat abundant. Aquest fet provoca que les instal·lacions de les sitges siguin visibles des d'una distància aproximada de 500 metres.

En compensació al possible impacte visual que generen aquestes sitges, han estat pintades d'un color verd obscur i gris, per tal de mimetitzar l'estructura amb l'entorn i minimitzar el màxim possible l'impacte paisatgístic.

Figura 47. Estructura de sitges situades en la fàbrica e pinsos. La seva coloració verda i grisa mat minimitza l'impacte visual

Es destaca que de les 10 edificacions existents, des de les dues carreteres adjacents a les parcel·les, no se n'observa cap nítidament, ja que queden englobades dintre de la resta d'edificacions existents a la zona i el seu impacte visual és mínim.



IV. Conclusions

A causa de l'existència d'aquesta granja des de fa més de 40 anys, no s'analitzarà el possible impacte paisatgístic en la fase de construcció. En la fase de funcionament, la quantificació d'aquest efecte mediambiental resulta difícil, a l'englobar una sèrie de conceptes o apreciacions d'índole subjectiva, per ser un procés de interaccions entre l'observador i el medi físic afectat. Així i tot, els efectes paisatgístics potencialment negatius que podrien provocar una pèrdua de qualitat són fonamentalment la presència de les edificacions i altres instal·lacions complementàries.

Mitjançant els punts anteriors, i a l'anàlisi de l'entorn, s'ha arribat a les següents conclusions:

- Conca visual: La seva determinació ha posat de manifest, que la conca visual és reduïda en funció de l'orografia, vegetació i edificacions existents, el que vol dir que els punts des d'on es pot veure l'actuació són escassos. La conca visual es pot considerar de baixa sensibilitat, a causa de que la granja queda emmascarada o mimetitzada per la pròpia topografia de la zona i per les edificacions veïnes.

- Susceptibilitat: Es pot considerar que ja que les actuacions resultaran poc visibles la susceptibilitat serà mitjana-baixa.

- Qualitat: El projecte suposa la introducció d'elements discordants en el paisatge (vehicles,maquinària, edificacions ...), el que fa disminuir el valor estètic del mateix i per tant la seva qualitat visual intrínseca. També suposa la disminució de la qualitat paisatgística en el seu conjunt per al observador. No obstant això, la possible afecció a la qualitat del paisatge pot qualificar-se de baixa, ja que s’utilitzaran a la construcció materials que no desentonin amb les altres edificacions per tant, el fet de tractar-se de construccions d’una planta amb volumetries independents i l’ús en general de teulades aràbigues, fa que es redueixi al mínim l’impacte visual i es mimetitzi amb l'entorn d'edificacions aïllades. L'únic element de la granja amb major impacte visual és el conjunt de sitges de la figura 47, que queda minimitzat amb l'entorn gràcies als colors verd obscur i gris de la seva estructura.

No obstant, i per tal de minimitzar el màxim possible el possible impacte visual de la granja , es recomana l'adopció de les següents mesures:

• Sembra d’arbrat en punts estratègics per tal reduir al màxim la seva visibilitat des de les zones de màxima visibilitat. La recomanació en altres punts de l'estudi d'una barrera vegetal perimetral per minimitzar olors serà idònia. Així i tot, aquesta sembra ha de tenir en compte que la vegetació utilitzada ha de guardar una harmonia formal i ecològica amb l'entorn. No es tracta simplement de sembrar una barrera d'arbres al voltant de la granja, ja que això pot resultar igualment artificial i sense harmonia, sinó que s'ha de procurar combinar espècies vegetals autòctones o amb una incidència paisatgística als voltants, per aconseguir un conjunt coherent en que l'actuació es desdibuixi el màxim possible.

• Mantenir el petit pinar situat en el llindar entre la parcel·la i el camí d'accés. • Per reformes o noves instal·lacions, escollir colors que no comportin un impacte visual. Optar per la

gamma que suposi un contrast menor amb els colors de l'entorn (verds, ocres, etc..), i sempre mat evitant lluentor.



Aquest Estudi d'Impacte Ambiental (EIA) ha estat consensuat i redactat per un equip tècnic multidisciplinari amb la titulació idònia per cada apartat de la present memòria.

Aquest Estudi d'Impacte Ambiental (EIA) consta de 166 pàgines enumerades i de 17 documents annexs.

Manacor, a 30 de setembre de 2015

Joan Femenias Puigserver

Llicenciat en Geologia

Nº Col·legiat: 6404

MAIG, medi ambient i geotècnia

ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL - caib.es

Documents

Transcript of ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL - caib.es