Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística · e-mail: [email protected] Realitzat Revisat Roser...

Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística ECO GLÀMPING ALS PLANS DE LA VINYA NOVA (EL BRUC)

30 d’abril de 2014

PROJECTE:

ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA D'UN ECO

GLÀMPING EN ELS PLANS DE LA VINYA NOVA EN EL T.M. D'EL

BRUC.

PROMOTOR: Per encàrrec de Maria Dolors Jiménez

VISTA GENERAL:

DATA: Abril de 2014

C/. Ametller,39 bxs 08711 ÒDENA tel. 93 804 5704 fax 93 805 5171 e-mail: [email protected]

Realitzat Revisat Roser Pont Ana Belén Hidalgo Ambientòloga

mailto:[email protected]

Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del PE d’un Eco Glàmping als Plans de la Vinya Nova (El Bruc)

3

ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ ......................................................................................................................................... 5 1.1. Antecedents ..................................................................................................................................................... 5 1.2. Àmbit d’estudi .................................................................................................................................................. 5 1.3. Objectius de l’EIIP............................................................................................................................................ 7

2. MARC DE REFERÈNCIA .......................................................................................................................... 8 2.1. Planejament territorial i urbanístic .................................................................................................................... 8

2.1.1 Pla territorial parcial de les comarques centrals ........................................................................................ 8

2.1.2 Pla director urbanístic ................................................................................................................................ 8

2.1.3 Normes subsidiàries de planejament del Bruc .......................................................................................... 8

Proteccions ......................................................................................................................................................... 9

Àrees .................................................................................................................................................................. 9

Sistema viari ....................................................................................................................................................... 9

2.1.4 Pla d'Espais d'Interès Natural .................................................................................................................... 9

2.1.5 Pla Especial del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat .................................................................... 9

2.2. Instruments del paisatge .................................................................................................................................10 Catàleg de paisatge de les Comarques Centrals ..............................................................................................10

2.3. Cos Legislatiu .................................................................................................................................................10 Paisatge ............................................................................................................................................................10

Urbanisme i territori ...........................................................................................................................................10

Avaluació ambiental ..........................................................................................................................................10

Espais naturals ..................................................................................................................................................10

Fauna i flora ......................................................................................................................................................11

Contaminació lumínica ......................................................................................................................................12

Residus .............................................................................................................................................................12

Aigua .................................................................................................................................................................12

Risc d’incendis forestals ....................................................................................................................................12

3. DESCRIPCIÓ DEL PAISATGE ................................................................................................................14 3.1. Estat del medi .................................................................................................................................................14

3.1.1. Situació geogràfica ..................................................................................................................................14

3.1.2. Topografia i usos del sòl ..........................................................................................................................14

3.1.3. Infrastructures i elements antròpics existents ..........................................................................................15

3.1.4. Climatologia .............................................................................................................................................16

3.1.5. Geologia ..................................................................................................................................................16

3.1.6. Hidrologia ................................................................................................................................................16

3.1.7. Vegetació ................................................................................................................................................17

Ecosistemes ......................................................................................................................................................18

3.1.8. Espais naturals ........................................................................................................................................18

3.1.9. Riscos ambientals ...................................................................................................................................20

Inundació ...........................................................................................................................................................20

Incendi forestal ..................................................................................................................................................20

Nevades, glaçades i onades de fred .................................................................................................................20

Tecnològics .......................................................................................................................................................20

3.2. Descripció del lloc a escala territorial ..............................................................................................................21 3.3. Factors de visibilitat ........................................................................................................................................21 3.4. Components i valors del paisatge ...................................................................................................................23 3.5. Fragilitat paisatgística .....................................................................................................................................24


4

4. DESCRIPCIÓ I ANÀLISI DEL PLA URBANÍSTIC ...................................................................................25 4.1. Objecte ...........................................................................................................................................................25 4.2. Criteris i objectius............................................................................................................................................25 4.3. Principals actuacions previstes al Pla Especial ..............................................................................................27

4.3.1. Proposta d’ordenació ...............................................................................................................................27

4.3.2. Zones d’ordenació proposades ...............................................................................................................27

Xarxa viària i aparcaments ................................................................................................................................27

Serveis tècnics ..................................................................................................................................................27

Zones per a edificis de serveis ..........................................................................................................................28

Zones de jocs i espais lliures .............................................................................................................................28

L’ Aula de Natura ...............................................................................................................................................29

Zones d’acampada ............................................................................................................................................29

Xarxa de serveis ................................................................................................................................................29

Escombraries ....................................................................................................................................................30

Aigua potable i contra incendis ..........................................................................................................................30

5. ANÀLISI DE LES TRANSFORMACIONS PAISATGÍSTIQUES ..............................................................31 5.1. Descripció dels efectes paisatgístics ..............................................................................................................31

Actuacions d’impacte paisatgístic negatiu: ........................................................................................................31

Actuacions d’impacte paisatgístic positiu: .........................................................................................................35

6. ESTRATÈGIES, CRITERIS I MESURES D’INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA .........................................37 6.1. Estratègies ......................................................................................................................................................37 6.2. Criteris ............................................................................................................................................................37 6.3. Mesures ..........................................................................................................................................................37

Mesura 1. Integració paisatgística dels vials i accessos....................................................................................37

Mesura 2. Preservació dels valors naturals i històrics de l’espai .......................................................................38

Mesura 3. Integració paisatgística de les edificacions. ......................................................................................40

Mesura 4. Minimitzar l’impacte paisatgístic de l’activitat des dels principals punts d’observació (camins adjacents)

..........................................................................................................................................................................41

Mesura 5. Conservació del sòl ..........................................................................................................................41

Mesura 6. Prevenir i corregir la contaminació acústica i lumínica .....................................................................42

Mesura 7. Conservació de la morfologia del terreny .........................................................................................43

Mesura 8. Implantació de serveis d’abastament d’aigua i depuració d’aigües grises ........................................44

Mesura 9. Integració paisatgística dels llacs ornamentals naturalitzats ............................................................44

Mesura 10. Integració paisatgística de les unitats d’acampada ........................................................................44

Mesura 11. Integració paisatgística de l’utillatge per la recollida i la gestió dels residus ...................................46

7. ANÀLISI DE L’IMPACTE PAISATGÍSTIC ........................................................................................................47 7.1. IMPACTES PAISATGÍSTICS: ........................................................................................................................47

1. Antropització i transformació del paisatge agrícola i forestal que caracteritza actualment l'àmbit. ................47

2. Alteració de la continuïtat paisatgística, dels elements singulars i el valor ecològic de l'entorn. ...................48

3. Incidència visual de les instal·lacions i accés a l'àmbit. .................................................................................49

4. Incidència visual dels elements d'acampada fixes i mòbils. ..........................................................................50

5. Afectació sobre els elements puntuals històrics de l'àmbit. ...........................................................................50


5

1. INTRODUCCIÓ

1.1. ANTECEDENTS

El present Estudi d’Impacte i d’Integració Paisatgística (EIIP) analitza l’impacte i la integració

paisatgística de l’actuació plantejada en el marc del Pla Especial Urbanístic per a la implantació de

càmping públic al terme municipal del Bruc, comarca de l’Anoia, província de Barcelona.

Redactat per a Roser Pont Vilalta amb DNI, ambientòloga, Ana Belén Hidalgo, Enginyera Tècnica

Forestal amb DNI i Laia Martí i Valls, Enginyera de Forests amb DNI 47101626H, Enginyera de

Forests col·legiada al Colegio de Ingenieros de Montes amb núm. 4746 amb domicili professional

a Òdena, i telèfon 93 804 57 04.

En el cas objecte d’estudi, l’EIIP dóna compliment a les determinacions de l’article 51 del Decret

305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, i desenvolupa els

continguts establerts pel Decret 343/2006, de 19 de setembre, pel qual es desenvolupa la Llei

8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge, i es regulen els estudis i

informes d’impacte i integració paisatgística.

1.2. ÀMBIT D’ESTUDI

El sector objecte del document es situa als Plans de la Vinya Nova, al terme municipal del Bruc,

comarca de l’Anoia, província de Barcelona.

El terme municipal del Bruc té una extensió de 47,21 km². Es troba a una alçada mitja de 489 m

sobre el nivell del mar. Té quatre nuclis de població: El Bruc, Bruc Residencial, Montserrat Parc, i

Sant Pau de la Guàrdia.

Els Plans de la Vinya Nova es troben llindant al Parc Natural de Montserrat, entre el nucli del Bruc

Residencial i Collbató. La Muntanya de Montserrat i els seus entorns són espais d’interès natural

que estan protegits amb l’objectiu de comptabilitzar els valors naturals, culturals i històrics amb la

vida diària dels seus habitants, la difusió i la recerca del seu patrimoni i el gaudi dels visitants.

El sector objecte del Glàmping es troba connectat amb l’A2. Des d’aquí, tant la primera sortida com

la segona de Collbató, ens porta al Bruc Residencial o a l’urbanització de l’Oller. Seguint la

carretera paral·lela al curs del Torrent de la Maçana arribem als Plans de la Vinya Nova.


6

Plànol d’accès

Ortofotomapa

L’àrea total de la propietat ocupa una superfície aproximada de 32 ha de sòl no urbanitzable, que

correspon al polígon 1, parcel·la 12; al polígon 1, parcel·la 9; i al polígon 1, parcel·la 11.

Les coordenades UTM al centre de l’àmbit són: X 400078 Y 4603678.


7

Parcel·lació de l’àmbit

1.3. OBJECTIUS DE L’EIIP

D’acord amb el marc normatiu vigent en matèria de paisatge, la finalitat d’aquest Estudi d’impacte i

integració paisatgística és analitzar l’encaix sobre el paisatge de les actuacions que contempla el

“Pla Especial Urbanístic per a la implantació d’un càmping públic al Bruc (Anoia)”, i plantejar,

tanmateix, aquelles mesures d’integració necessàries per tal que aquest projecte tingui la mínima

incidència paisatgística possible.

En aquest context, l’EIIP ha procurat assolir els següents objectius:

> Obtenir, analitzar i contrastar les dades documentals disponibles sobre el marc territorial d’estudi.

> Descriure la situació actual del medi de la zona d’estudi, posant especial èmfasi en aquells

aspectes que es considerin significatius per a l’avaluació paisatgística.

> Identificar, analitzar, caracteritzar i avaluar les potencials pertorbacions que l’execució de les

actuacions contingudes en el “Pla Especial Urbanístic per a la implantació d’un càmping públic al

Bruc (Anoia)” pot provocar en el paisatge de la zona d’estudi i en el seu entorn més immediat.

> Exposar els criteris d’integració paisatgística que s’han incorporat al Pla Especial en qüestió.

> Concretar i descriure les mesures d’integració preventives, correctores i/o compensatòries que

s’haurien d’aplicar per a evitar, minimitzar, corregir i/o compensar els impactes potencials.

> Justificar, des del punt de vista paisatgístic, l’alternativa seleccionada.


8

2. MARC DE REFERÈNCIA

El marc de referència normatiu i programàtic que condiciona la integració paisatgística del “Pla

Especial Urbanístic per a la implantació d’un càmping públic al Bruc (Anoia)” està determinat pels

següents aspectes: 1) Planejament territorial i urbanístic; 2) Instruments de paisatge; i 3) Cos

legislatiu.

2.1. PLANEJAMENT TERRITORIAL I URBANÍSTIC

2.1.1 Pla territorial parcial de les comarques centrals

El Pla territorial parcial de les Comarques Centrals va ser aprovat definitivament el 16 de setembre

de 2008 pel Govern de la Generalitat de Catalunya.

En relació a l’àmbit d’estudi, el Pla integra el sòl delimitat pel Pla Especial Urbanístic del càmping

en el sistema d’espais oberts i el qualifica, tanmateix, com a sòl de protecció preventiva.

2.1.2 Pla director urbanístic

En relació a la zona d’estudi, el Pla director determina que s’integra dins dels àmbits que

configuren la “Matriu agroforestal (mixta)”’ i, en concret, les “Àrees agroforestals dels costers”.

L’article 9.16 de les normes del Pla estableix el règim d’usos per a aquest tipus de sòl i

concretament admet “usos turístics que inclouen tots aquells establiments turístics admesos per la

legislació urbanística en sòl no urbanitzable, els quals poden ser autoritzats en els termes i

condicions establertes pels articles 51 i 55 del RLUC i per la legislació sectorial”.

En l’article 9.18 recorda la necessitat de vetllar pel manteniment dels valors paisatgístics, evitant

l'artificialització del territori i la construcció de noves edificacions.

2.1.3 Normes subsidiàries de planejament del Bruc

Classificació del sòl

El territori ordenat per aquest Pla especial té la classificació de Sòl Rústic No Urbanitzable, a

l’efecte del règim jurídic del sòl, de sòl no urbanitzable.

Qualificació del sòl

Els terrenys objecte de l’àmbit del càmping estan classificats, segons les Normes Subsidiàries del


9

Planejament del Bruc aprovades al març de 1990, com N2 Sòl no urbanitzable, qualificació 4.7

Rústec Protegit de Valor agrícola.

Proteccions

Àrea de protecció contra incendis.

Segons l’article 3.1 a) de la Llei 5/2003, de 22 d’abril de mesures de prevenció dels incendis

forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana, obliga a

assegurar l’existència d’una franja exterior de 25 m d’amplada al voltant del sector, lliure de

vegetació seca i amb massa arbòria aclarida.

Àrees

L’àmbit es divideix en diverses àrees en funció dels usos previstos, com àrees d’acampada o bé

com àrees de serveis o usos comunitaris.

Les àrees d’acampada són aptes per les modalitats: tendes, autocaravanes, habitatges mòbils,

bungalous o qualsevol altre tipus d’allotjament de caràcter fix que compleixin amb la normativa

sectorial i amb les característiques que es descriuen en aquestes ordenances.

Sistema viari

El plànol d’ordenació estableix les reserves de sòl i les obres d’urbanització que es consideren

infraestructures de viabilitat necessàries pel correcte funcionament del càmping.

2.1.4 Pla d'Espais d'Interès Natural

L'àmbit queda inclòs en l'Espai d'Interès Natural "Montserrat", ja que està situat a la zona de Pre

Parc, però no directament dins del Parc Natural, per la qual cosa, cal regir les actuacions previstes

també segons el que determina el PEIN en aquest espai.

2.1.5 Pla Especial del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat

Document redactat el 1988 que inclou la regulació de les activitats a realitzar dins l'àmbit inclòs en

el Parc Natural, on l'àmbit afectat pertany.


10

2.2. INSTRUMENTS DEL PAISATGE

Catàleg de paisatge de les Comarques Centrals

El Catàleg de Paisatge de les Comarques Centrals l’està elaborant la Universitat de Barcelona,

sota la supervisió i coordinació de l'Observatori del Paisatge de Catalunya.

En el marc d’aquest Catàleg, en procés de redacció i pendent d’aprovació, el terme municipal del

Bruc s’integra dins de la unitat de paisatge de les comarques centrals de Catalunya.

Val a dir, però, que no s’ha pogut consultar l’esmentat Catàleg, ja que està en fase d’elaboració, de

manera que es desconeixen quines són les determinacions paisatgístiques per a l’àmbit d’estudi.

2.3. COS LEGISLATIU

A continuació es relaciona, per matèries, el marc normatiu de referència que s’ha considerat en el

procés d’integració paisatgística del Pla Especial Urbanístic objecte d’anàlisi:

Paisatge

> Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge.

> Decret 343/2006, de 19 de setembre, pel qual es desenvolupa la Llei 8/2005, de 8 de juny, de

protecció, gestió i ordenació del paisatge, i es regulen els estudis i informes d'impacte i integració

paisatgística.

Urbanisme i territori

> Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refòs de la Llei d’Urbanisme.

> Decret 305/2006 de 18 de Juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'Urbanisme.

Avaluació ambiental

> Llei 6/2009, del 28 d'abril, d'avaluació ambiental de plans i programes.

Espais naturals

> Ley 42/2007, de 13 de diciembre de 2007, del Patrimonio Natural y de la Biodiversidad.

> Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals.


11

> Decret legislatiu 11/1994, de 26 de juliol, pel qual s'adequa la Llei 12/1985, de 13 de juny

d'espais naturals.

> Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural.

> Decret 213/1997, de 30 de juliol, de modificació del Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel

qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural.

> Resolució MAH/534/2005, d'1 de març, per la qual es fa públic l'Acord del Govern de 8/12/2005,

pel qual es designen com a zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) alguns dels espais

proposats a la XN 2000 com a llocs d'importància comunitària (LIC).

Fauna i flora

> Directiva 2009/147/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de novembre de 2009, relativa

a la conservació de les aus silvestres.

> Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de fauna i flora silvestres

(Directiva Hàbitats).

> Ley 42/2007, de 13 de diciembre, del Patrimonio Natural y de la Biodiversidad.

> Real Decreto 1997/1995, de 7 de diciembre, por el que se establecen medidas para contribuir a

garantizar la biodiversidad mediante la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora

silvestres.

> Real Decreto 439/1990, de 30 de marzo, por el que se regula el Catálogo Nacional de Especies

Amenazadas.

> Decret legislatiu 2/2008, de 15 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de protecció dels

animals.

> Decret 282/1994, de 29 de setembre, pel qual s’aprova el Pla de recuperació del trencalòs a

Catalunya.

> Decret 172/2008, de 26 d'agost, de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya.

> Ordre de 10 d’abril de 1997, per la qual s’amplia la relació d’espècies protegides a Catalunya.

> Ordre de 23 de novembre de 1994, per la qual s’amplia la relació d’espècies protegides a

Catalunya.

> Ordre de 31 de juliol de 1991, per a la regulació de les praderies de fanerògames marines.


12

> Ordre de 5 de novembre de 1984, sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada a

Catalunya.

> Ordre MAH/228/2005, de 2 de maig, de declaració d'arbres monumentals i d'actualització de

l'inventari dels arbres i arbredes declarats d'interès comarcal i local.

> Decret 120/1989, de 17 d'abril, sobre declaració d'arbredes monumentals, d'interès comarcal i

d'interès local.

> Decret 47/1988, d'11 de febrer, sobre declaració d'arbres d'interès comarcal i local.

> Decret 214/1987, de 9 de juny, sobre declaració d'arbres monumentals.

Contaminació lumínica

> Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s'aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei

6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi

nocturn.

> Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi

nocturn.

Residus

> Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei reguladora dels

residus.

Aigua

> Acord de GOV/12/2009, de 28 de juliol, de revisió i designació de noves zones vulnerables en

relació amb la contaminació per nitrats procedents de fonts agràries.

> Decret 283/1998, de 21 d'octubre, de designació de zones vulnerables en relació amb la

contaminació de nitrats procedents de fonts agràries.

> Decret 476/2004, de 28 de desembre, pel qual es designen noves zones vulnerables en relació

amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries.

Risc d’incendis forestals


13

> Llei 5/2003, de 22 d'abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions

sense continuïtat immediata amb la trama urbana.

> Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya.

> Decret 206/2005, de 27 de setembre, de modificació del Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual

s'estableixen mesures de prevenció d'incendis forestals.

> Decret 130/1998, de 12 de maig, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals

en les àrees d’influència de les vies de comunicació.

> Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals.

> Decret 123/2005, de 14 de juny, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les

urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana.

> Decret 241/1994 sobre condicionants urbanístics i protecció contra incendis en els edificis.

> ORDRE-INT/324/2012, d’11 d’octubre, per la qual s’aproven les instruccions tècniques

complementàries genèriques de prevenció i seguretat en matèria d’incendis en establiments,

activitats, infraestructures i edificis.

> Decret 82/2010 pel qual s'aprova el catàleg d'activitats i centres obligats a adoptar mesures

d'autoprotecció i es fixa el contingut d'aquestes mesures.


14

3. DESCRIPCIÓ DEL PAISATGE

3.1. ESTAT DEL MEDI

De forma sintètica, es resumeixen a continuació els aspectes ambientals d’interès del territori

objecte d’estudi per al desenvolupament del present Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística.

3.1.1. Situació geogràfica

L’àmbit de la proposta es troba connectat amb l’A2, des d’aquí tant primera sortida com la segona

de Collbató, ens porta al Bruc Residencial o a la urbanització de l’Oller: Seguint la carretera

paral·lela al curs del Torrent de la Maçana arribem als Plans de la Vinya Nova.

Veure l'apartat 1.2 Àmbit d'estudi per més concrecions dels límits geogràfics de l'àmbit.

La comarca de l’Anoia està situada a l’extrem oriental de la Depressió Central Catalana. Ocupa uns

Plànol de situació

3.1.2. Topografia i usos del sòl

El relleu del municipi és un relleu accidentat, per turons margosos i esglaonats calcaris, entre

cavalcaments d’argiles i llicorelles, a més dels conglomerats del massís de Montserrat, declarat

parc natural, que s’estén per una part important del territori del municipi.


15

L’àmbit es caracteritza per una topografia amb poc desnivell, amb una pendent de 5-6% de nord a

sud, subdividida en parcel·les.

La finca ha estat en desús durant molts anys, la vegetació ha ocupat la major part del terreny.

Trobem tot tipus d’arbrat autòcton de la zona com pinassa, oliveres, alzines, figueres, bedolls, etc.,

així com l’estesa de vegetació arbustiva i aromàtica com farigola, romaní, espígol. La resta està

ocupada per esbarzers, matolls i males herbes de poc interès.

Els usos agrícoles de la finca daten de principis de segle passat, segons memòria històrica i vells

plànols recuperats.

3.1.3. Infrastructures i elements antròpics existents

L’àmbit objecte de l’avantprojecte va patir fa uns 40 anys un intent d’urbanització però va quedar

paralitzat. Per aquest motiu trobem l’àmbit dividit en parcel·les i amb alguns vials marcats, on

encara es poden apreciar les vorades de formigó.

Els serveis dels que actualment disposa al finca són:

-Aigua: Tres pous d’aigua en desús que es poden tornar posar en funcionament.

-Electricitat: Estació transformadora en funcionament.

-Clavegueram: No hi ha connexió a xarxa en aquest moment.

Ubicació dels edificis de serveis existents

El Pla Especial defineix les característiques de les construccions i les instal·lacions noves.

Dins de l’àmbit encara es poden trobar antigues cisternes d’aigua, així com antigues feixes de

pedra o velles barraques testimonis de l’ús passat agrícola de la finca. Es tindrà cura de conservar

aquestes antigues construccions, protegint-les i integrant-les entre les noves àrees d’acampada.


16

3.1.4. Climatologia

Al municipi del Bruc hi ha un clima càlid i estable. Hi ha precipitacions durant tot l’any en una

quantitat considerable. Incloent el mes més sec és un municipi que té registrada pluja abundant si

es compara en general amb la resta de municipis de la Catalunya central.

Igual que el mes més sec, el més calorós també és el de juliol amb una temperatura mitjana de

22,1°C. El mes més fred de l’any és el gener amb una temperatura mitjana de 6,7°C.

3.1.5. Geologia

La litologia del municipi es caracteritza per la diferenciació entre 4 unitats:

Les argiles i gresos calcaris a la zona nord, juntament amb alternances de margues blaves. Es

diferencia els conglomerats sedimentaris de la formació de Montserrat, i el contacte discordant amb

pissarres que contrasten amb el substrat calcari de la resta del municipi.

Al peu de Montserrat apareixen materials no cohesionats, i geològicament recents, en forma

d’al·luvial del Quaternari. Apareix una estructura transversal de falles i contactes discordants que

travessen el municipi, i que s’accentuen les seves manifestacions al municipi veí de Collbató.

3.1.6. Hidrologia

Els vessants occidentals montserratins formen la divisòria d’aigües entre les que es dirigeixen al

Bages (rieres de Marganell i de Guardiola) o al Baix Llobregat (rieres de Pierola i de Can

Dalmases).

Per la composició del subsòl i comportament hidrològic, s’identifica com a zones amb capacitat

d’actuar com a reserva d’aigües subterrànies, a la unitat formada per materials del Quaternari.

Aquesta s’inicia més a munt del nucli urbà del Bruc, i ressegueix la vall direcció Collbató i

Esparreguera. En aquest punt enllaça amb l’al·luvial del riu Llobregat, un dels de major importància

socioeconòmica.

En la zona del Glàmping es preveu la captació d’aigua potable a través dels pous d’aigua. També

es disposarà de dipòsits d’acumulació d’aigua allà on sigui necessari. Es faran assaigs per

comprovar la seva potabilitat, si els resultats no fossin els adequats s’optarà per la instal·lació

d’una potabilitzadora.

La xarxa d’aigua es distribuirà per l’àmbit segons es descriu en el plànol d’ordenació. Es deixaran


17

escomeses en aquelles unitats que així ho requereixin i s’ubicaran punts d’aigua (fonts) en tot

l’àmbit de tal forma que cap unitat d’acampada no es trobi a més de 50 metres d’una font o presa

d’aigua.

3.1.7. Vegetació

L’àmbit d’actuació es caracteritza per la presència de masses forestals com a matriu principal del

territori, amb alternança d’espais oberts per presència de matolls i boscos mediterranis. L’orografia

situa els espais agrícoles fora de les zones amb major pendent, i majoritàriament apareixen de

forma agrupada.

La meitat del municipi situat al nord del Coll de Can Massana presenta una massa forestal en

procés de regeneració, i amb un estadi de desenvolupament poc madur. Aquesta situació és el

resultat de l’afectació per incendis forestals en la dècada dels 80.

Hàbitats naturals d’interès comunitari

Al municipi del Bruc, aquests espais es situen majoritàriament en els hàbitats amb masses

arbrades madures, i espais vinculats a hàbitats rocosos propis de la muntanya de Montserrat.

Flora protegida

A l’àmbit del Parc Natural, es consideren protegides totes les espècies, però destaquem les més

singulars a nivell de conservació o endemismes:

- Teix (Taxus baccata): És una conífera que pot créixer fins a 10 o 20 m. El teix viu en qualsevol

tipus de sòl, encara que millor en els calcaris, però sempre en llocs fresquívols, humits i de sòl

profund, normalment en barrancs i fondalades de muntanya.

- Corona de reina (Saxifraga callosa ssp. catalaunica): Espècie endèmica de Montserrat i de Sant

Llorenç del Munt i l'Obac que creix a les fissures dels conglomerats. Forma rosetes o corones de

fulles espatulades.

-Orella d’ós (Ramonda myconi): La podem trobar al Pirineu català i aragonès, ocupant

majoritàriament la meitat oriental de Catalunya. Habita les ranures i als replans de roques calcàries

o de conglomerats de naturalesa bàsica, de zones ombrívoles i fresques, entre 600 i 2.000 metres

d'altitud. Suporta bé les baixes temperatures, fins i tot bastants graus sota zero, i també l'exposició

al sol directe en les hores fresques del dia.


18

En el cas del Eco Glamping ens trobem en zona de Per-Parc o entorn de Protecció.

Ecosistemes

Les formacions vegetals que trobem a la zona són formacions de caràcter antròpic, directa o

indirectament.

La zona està envoltada per camps de conreu de secà, i en els espais, com la zona del PE, on fa un

temps que aquests camps es van abandonar, s’ha transformat en formacions de pi blanc, on

encara es poden trobar peus aïllats de les antigues espècies de conreu.

L’àmbit on es situa la finca correspon a un mosaic agroforestal format principalment per tres tipus

d’ecosistemes:

q Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc de brolles calcícoles, de les contrades

mediterrànies i arbres d’antics conreus de secà. Es tracta d’una pineda regenerada de pi blanc,

provinent d’antics camps de conreu d’olivera i ametller. L’estrat arbustiu està predominat per la

brolla de romaní (Rosmarinus officinalis).

q Conreus d’arbres de secà (olivera i ametller), la zona objecte del PE està envoltada per conreus

de secà, bàsicament olivera.

q Brolles de romaní (Rosmarinus officinalis).

Les àrees més properes als sistemes fluvials, bàsicament torrents, amb pendents pronunciats, es

caracteritzen per la presència d’alzines i roures.

3.1.8. Espais naturals

L’àmbit objecte d’estudi es troba dins de l'EIN "Montserrat" i també a la zona denominada com a

“Entorn de Protecció” del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Així doncs ens trobem en

una zona d’especial interès i significació.


19

Aquestes masses són principalment, boscos mediterranis amb domini de pi blanc (Pinus

halepensis), i boscos d’esclerofil·les en forma d’alzinars (Quercus ilex). En punts més isolats i

marges de les illes arbrades, pren més domini l’alzina (Quercus ilex) i puntualment el roure en les

zones més humides (Quercus faginea).

La muntanya de Montserrat és l’element paisatgístic més singular i visible que marca el conjunt del

municipi. Aquesta està tant al sector nord com sud, a la falda d’aquest referent visual, i en domina

l’espai i el fons escènic.

El paisatge de Montserrat es caracteritza per la continuïtat de les masses forestals, arbrades,

matolls i brolles, que s’estenen per la pràctica totalitat del municipi d'El Bruc.

Es pot dir que el fet de disposar de majors espais planers ha facilitat la ubicació dels assentaments

a la franja sud del municipi, igual que els espais destinats al cultiu de secà.

El model residencial de baixa densitat que apareix a la zona, ofereix major permeabilitat als

moviments de fauna, que models més compactes. Això ajuda a fer que la connectivitat del medi en

la zona es trobi en una situació no tan fràgil o crítica, com passa en zones més densificades

properes a l’entorn del Bruc i Collbató. És en aquest espai proper entre els dos nuclis on hi ha una

influència clara i determinant a la connectivitat entre dos dels espais naturals de referència al sud

de l’Anoia (Montserrat i Serra Roques Blanques).


20

Segons el PTPCC es defineix un espai corredor transversal. Salvar la barrera que defineix l’autovia

A-2 és l’element clau per garantir els desplaçaments de fauna en aquest sentit. Aquí hi juga un

paper destacat el túnel del Bruc, així com els passos marcats per rieres per sota la infrastructura.

3.1.9. Riscos ambientals

Inundació

El risc hidrològic ve representat per les possibles avingudes en zones de risc d’inundació per la

presència d’habitatges o indústries, i aquest és de baixa probabilitat. No obstant, es farà un estudi

d’inundabilitat del Torrent de la Massana, torrent adjacent a l’àrea d’estudi.

Per altra banda, no s’identifiquen àrees inundables freqüents en el municipi segons les dades

consultades a l’Agència Catalana de l’Aigua.

Incendi forestal

El risc d’incendi forestal, dins dels riscos que poden afectar a la població del municipi, és el més

important.

El risc d’incendi forestal s’ha diferenciat en dues zones:

q Zones d’alt risc per elevat grau de combustibilitat: Màquia 2 – 4 m (molt alta

combustibilitat) / arbrat amb brolla > 1 m i brolla > 1 m (alta combustibilitat) / brolla

dispersa < 1 m (mitjana combustibilitat)

q Zones d’alt risc per infrastructures: gasolinera / polvorí / estacions transformadores /

pistes en zones forestals d’alt risc.

El municipi del Bruc està tipificat com a Municipi D’ALT RISC d’incendi forestal. El Bruc disposa

d’una Agrupació de Defensa Forestal, que pertany a la Federació d’ADF de l’Anoia, juntament amb

28 ADF més de 30 municipis diferents de la comarca de l’Anoia, i que l’integren els propietaris

forestals i els ajuntaments d’aquests mateixos municipis.

Nevades, glaçades i onades de fred

Pel que determina el pla NEUCAT, el Bruc es troba en risc de nevades, glaçades i onades de fred

pel fet de situar-se per sobre dels 400 metres d’altura snm, motiu pel qual està obligat a

l’elaboració d’un PAM (Programa d’Actuació Municipal).

Tecnològics


21

No hi ha risc en cas d’accidents a la indústria química on s’hagués d’activar el PLASEQCAT, atès

que no hi ha aquest tipus d’indústria al municipi.

3.2. DESCRIPCIÓ DEL LLOC A ESCALA TERRITORIAL

L'àrea objecte del projecte està situada al municipi del Bruc, als Plans de la Vinya Nova. Es tracta

d’una àrea inclosa a l'espai d'interès natural de la Muntanya de Montserrat, situada al peu de la

muntanya, on les pinedes esclarissades són el principal component paisatgístic.

En aquesta plana els principals accidents de relleu són les formacions orogràfiques de Montserrat

que queden al nord oest de l'àrea afectada. L'àmbit, alhora, queda envoltat de camps de conreu i

herbassars, i algun retall de pineda.

L'àrea urbana més propera es troba a 100 metres del marge sud de l'àrea d'afectació i pertany a la

urbanització El Bruc Residencial. Més enllà ja queda la carretera A-2 que va de Lleida a Barcelona.

Fotografia àeria de la ubicació de l'àmbit

3.3. FACTORS DE VISIBILITAT

L'àmbit afectat se situa als peus de la muntanya de Montserrat, en una zona plana on la conca

visual amb visió sobre l'àmbit d'actuació es defineix tant cap a l'est com cap a l'oest, direcció la

serra.

Els punts d'observació frontal es situen venint de la urbanització El Bruc Residencial tant direcció

est com direcció oest des de peu pla. De manera elevada, seria visible des dels miradors de la

serra. Lateralment, s'observaria des dels diferents angles des de l'altura de l'observador en pla.


22

(veure imatges a continuació i Annex "Principals components i factors de visibilitat en l'àmbit

d'afectació)

Principals punts de visibilitat frontal, direcció est la primera imatge i direcció oest, en la segona.

Punts de visibilitat lateral: direcció sud en la imatge de l'esquerra, i direcció oest en la imatge de la dreta.

Punt de visibilitat lateral direcció sud, que serà tapat amb franges verdes naturals.


23

Punt de visibilitat elevada.

Tanmateix, un cop realitzats els arranjaments per ubicar els diferents espais pertinents, les franges

arbòries que rodegen l'àmbit s'hauran mantingut i també s'hauran afegit altres barreres de visibilitat

naturals, de manera que l'observació dels components interns del glàmping no seran directes. Des

del punt observatiu elevat, tampoc quedaria visible ja que les copes dels arbres cobriran també la

visibilitat dels components interns.

3.4. COMPONENTS I VALORS DEL PAISATGE

El principal component del paisatge és un mosaic agroforestal, una plana visualment homogènia

amb estructura principalment herbàcia, ja sigui per conreus o per herbassars, combinats amb

franges de bosc perennifoli i matollars.

Com a elements singulars, les àrees de prats i conreus es combinen amb elements puntuals que

destaquen del paisatge: arbres de cultiu – ametllers i oliveres - i masies. L'àmbit també consta de 3

pous d'aigua.

El fons escènic queda dominat per un altre element singular: la presència rocosa i elevada de les

muntanyes de Montserrat, que contrasta en altura i característiques amb la plana situada als seus

peus.

Els assentaments urbans que destaquen en l'entorn paisatgístic de l'àmbit que ens ocupa són la

urbanització El Bruc Residencial i la carretera N-II, així com els establiments ubicats al peu de la

carretera (restaurants i supermercats).

El valor ecològic de l'entorn més destacat es deu a la proximitat de l'àmbit al PEIN de la Muntanya

de Montserrat. El valor agroforestal de la zona queda reforçat amb la vegetació de l'àmbit afectat,

ocupat principalment per pins i matollar.


24

L'espai també té un valor històric i social per la presència de 3 pous antics d'aigua, antigues feixes

de pedra i velles barraques dins del mateix àmbit, fruit del passat ús agrícola de la finca.

( Annex "Principals components i factors de visibilitat en l'àmbit d'afectació)

3.5. FRAGILITAT PAISATGÍSTICA

La fragilitat és el conjunt de característiques del territori relacionades amb la capacitat de resposta

al canvi de les seves propietats paisatgístiques, o la susceptibilitat d'un paisatge al canvi quan es

desenvolupa un ús sobre ell. La fragilitat del territori depèn de les condicions del medi.

Tenint en compte que l'entorn paisatgístic de l'àmbit és un entorn agroforestal, l’actuació prevista

es considera absorbible i no posa en risc la fragilitat d'aquest tipus de paisatge.

L'actuació no comportarà grans afectacions en el paisatge agroforestal actual ja que no implica

canvis en la topografia, i la vegetació actual es mantindrà. La transformació més significativa del

paisatge s'observarà des dels miradors de la Muntanya de Montserrat ja que des d'allà es podrien

percebre lleugerament els nous volums que s'incorporaran en l'àmbit. Tanmateix, les mesures

d'integració paisatgística previstes, ja tenen en compte aquesta sensibilitat visual concreta en

altura.


25

4. DESCRIPCIÓ I ANÀLISI DEL PLA URBANÍSTIC

4.1. OBJECTE

L’objecte del pla és la determinació de les condicions especifiques de les activitats que es poden

emplaçar en sòl no urbanitzable, essent en aquest cas la implantació d’un càmping al terme

municipal del Bruc, comarca de l’Anoia, província de Barcelona.

La formulació d’aquest avantprojecte respon a la necessitat d’establir les condicions d’ordenació

adequades al futur desenvolupament d’un càmping i els requisits específics d’aquesta activitat.

Es tracta d’una activitat que aprofita l’interès del turisme sostenible i ecològic basada en les

característiques i qualitats del territori on s’emplaça.

Visió de la Muntanya de Montserrat des del sector nord de l’àmbit.

4.2. CRITERIS I OBJECTIUS

En els últims anys hi ha hagut una creixent tendència cap al turisme ecològic i desenvolupament

sostenible. La idea d'experimentar la natura sense renunciar a les comoditats i facilitats crea un

nou concepte d'allotjament a l'aire lliure diferent del que havíem conegut fins ara. El concepte està

disponible arreu del món: gaudir de la natura i el relax que et proporciona un allotjament

confortable i sostenible, en perfecte intimitat i respecte cap a l’entorn més immediat (des de

cabanes als arbres, cabanes forestals, cubs astrals, tipiis, tendals…), tots ells equipats amb el

màxim confort i respectant els principis de sostenibilitat amb el medi ambient. Aquest concepte és

el que es comença anomenar com a glàmping, i que encara que permet unes propostes molt

diferents, existeixen una sèrie de característiques particulars que defineixen aquest tipus

d’allotjaments:

1. El numero petit d’unitats d’acampada i la baixa densitat, en comparació amb altres

tipologies de càmpings, evitant d’aquesta manera la massificació i el trànsit dens d’un

nombre gran de persones.


26

2. La ubicació estratègica de les unitats que garanteixen la intimitat i el gaudi de la natura

amb respecte i tranquil·litat, i permeten una utilització sostenible del sòl.

3. La utilització d’energies renovables i construcció sostenible.

4. Allotjaments insòlits o singulars.

Tenint en compte aquest concepte, la visió pròpia del promotor i la ubicació singular de l’àmbit, la

proposta d’ordenació es basa en crear diferents àrees segons el tipus d’allotjament utilitzat,

aprofitant els vials ja creats en l’actuació de fa uns anys.

El Pla Especial de l’activitat, tindrà cura i regularà els conceptes generals de l’actuació urbanística i

la necessitat de regular la implantació d’un càmping al terme municipal del Bruc.

Es donarà compliment a l’article 12 de modificació de l’article 47 de la llei 3/2012, del 22 de febrer,

de modificació del text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3

d’agost.

El desenvolupament del càmping es farà per fases, i s’anirà ampliant segons la demanda.

L’avantprojecte i el futur Pla apunta la futura ordenació de la totalitat del sector de d’actuació, en

base a garantir la racionalitat, tant en criteris d’ordenació, com de justificació i adequació dels

mateixos a la normativa vigent dels càmpings.

L’objectiu principal de l’ordenació de la totalitat del sector, és garantir la seva coherència

programàtica i funcional, així com la corresponent integració paisatgística de tot l’àmbit.

Per el compliment dels objectius anteriors s’ha fet servir tres paràmetres:

• Urbanístic: Com és la utilització racional del sòl i dels recursos, que apareix definit en la

legislació com un dels principis generals de l’actuació urbanística. Des d’aquest punt de

vista i de la visió pròpia de l’activitat, s’ha utilitzat el concepte d’ocupació del sòl, entès com

a recurs no renovable.

• Ambiental: en el sentit de valorar les alternatives segons el grau d’observança de l’objectiu

general del desenvolupament sostenible, d’acord amb les conclusions que aporti l’informe

ambiental.

• Social: s’ha d’afavorir la cohesió social i territorial així com la preservació de la identitat del

territori, tenint en compte la protecció del patrimoni cultural i natural, entès en un sentit

ampli d’acord amb les directrius de la llei del paisatge.


27

4.3. PRINCIPALS ACTUACIONS PREVISTES AL PLA ESPECIAL

Tenint en compte les característiques del lloc i l’activitat proposada, el Pla Especial determinarà

totes les obres i instal·lacions necessàries per dotar al càmping de tercera categoria d’acord amb el

que s’estableix per normativa.

4.3.1. Proposta d’ordenació

Es proposa l’ordenació d’un àmbit de 303.785,44 m2 destinats a un càmping de tercera categoria,

que un cop descomptat la cessió d’un 25% destinat a sòl lliure i a vials, resta una àrea de

259.265,85 m2.

Es preveu mantenir la xarxa vial ja creada anteriorment, alguns seran vials rodats i altres

exclusivament per a vianants, per crear les diferents àrees d’acampada i les àrees d’ús comú.

També es preveu la construcció de diversos edificis de serveis per la ubicació de la recepció, la

botiga, el servei de restauració, la bugaderia, aigüeres i els lavabos.

L’establiment de càmping estarà degudament tancat en el seu perímetre, amb una tanca natural

integrada al paisatge i que permeti la mobilitat de la fauna petita, aquesta quedarà enretirada uns

15-20 metres dels camins.

4.3.2. Zones d’ordenació proposades

Xarxa viària i aparcaments

Es preveu mantenir la xarxa vial ja creada anteriorment, alguns seran vials rodats i altres

exclusivament per a vianants. A l’entrada principal es preveu la zona d’aparcament amb una

capacitat per a 100 places d’aparcament.

El pas de vehicles restarà com fins ara pel camí esquerra. El pas del camí situat a la dreta de

l’àmbit de propietat privada quedarà restringit als usuaris del càmping.

Serveis tècnics

A la zona de serveis tècnics es preveu que hi haurà les següents instal·lacions:

- Dipòsit d’acumulació d’aigua potable

- Depuradora biològica


28

- Dipòsit per emmagatzemar els residus dels wc químics

- Espai per la recollida selectiva d’escombraries

- Compostadora dels residus dels inodors secs.

Zones per a edificis de serveis

Actualment a la zona trobem dos edificis existents. Per una banda, la estació transformadora és

una edificació senzilla d’una sola planta amb maons ceràmics sense arrebossar i amb coberta

d’uralita. I per altra, tenim tres pous d’aigua amb un dipòsit de formigó i una antiga caseta de

comptadors.

L’estació transformadora es revestirà amb materials de revestiment (arrebossat o lliscats) de colors

terrossos per tal que s’integri millor a l’entorn.

L’antic dipòsit d’aigua i la caseta de comptadors es rehabilitaran per donar-los o bé un nou ús com

espais col·lectius per els usuaris del càmping o bé mantenint en part el seu ús com a dipòsit

d’aigua.

Els nous edificis de serveis col·lectius a construir seran de petit format i construïts amb materials

que s’integrin en el paisatge.

S’ubicarà un edifici de recepció a l’accés principal, a prop de les construccions existents dels pous

d’aigua, on hi haurà una zona de recepció i administració, una petita botiga i lavabos per els

treballadors de la instal·lació. Adjacent a aquest edifici s’ubicarà un magatzem.

L’edifici destinat a restauració s’ubicarà en el centre de l’àmbit, prop de l’estació transformadora,

que es rehabilitarà i es revestirà amb materials que s’adaptin millor a l’entorn.

Els edificis auxiliars de sanitaris, safareigs i aigüeres es situaran en un punt equidistant de les

unitats d’acampada i de manera que no es situïn a més de 250 m de cadascuna. Hi haurà un bloc

situat al nord de l’àmbit i l’altre al sud el que possibilitarà la implantació de l’activitat per fases.

Els edificis auxiliars de sanitaris disposaran d’un bloc de serveis per homes i un altre per dones. Es

preveu un bloc de serveis per l’àrea nord i un altre per l’àrea sud.

Zones de jocs i espais lliures

La zones que no estiguin ocupades per zones d’acampada i serveis es destinaran íntegrament a

zones protegides d’espais lliures que funcionaran com a zones de passeig i descans i on també es

podran realitzar activitats relacionades amb la natura.


29

L’ Aula de Natura

En un tercera fase es vol desenvolupar el que seria l’aula de natura. La intenció dels promotors de

l’activitat és que el Bruc sigui una referència a nivell de Catalunya en la formació dels joves del

nostre país en coneixements del medi ambient i en desenvolupament de conceptes d’ecologia.

Zones d’acampada

Es crearà una zona dedicada exclusivament a estades d’autocaravanes. Dins d’aquesta zona

trobarem una àrea de servei per les autocaravanes amb una presa d’aigua per omplir els dipòsits

d’aigües netes, un punt de buidat d’aigües grises i negres amb connexió al clavegueram i buidat de

wc químics connectat a un dipòsit especial i depuradora i una àrea per estacionar i pernoctar.

Aquesta zona s’ubicarà en una zona apartada de la resta de l’àmbit, encara que podran gaudir de

la resta de serveis.

Una altra zona es dedicarà a la ubicació de parcel·les lliures per acampar amb tendes de petit

format.

En les altres zones s’ubicaran, en unitats d’acampada no agrupades, tendes de lona ja instal·lades,

albergs fixos a terra o col·locats sobre pilons o cabanes fabricades “in situ” de fusta.

Cada unitat d’acampada estarà convenientment senyalitzada amb el número que li correspon i els

seus límits.

Les zones d’acampada no formaran agrupacions de diferents unitats d’acampada, sinó que es

distribuiran per les àrees definides per a cada tipologia les unitats d’acampada aïllades i separades

unes de les altres per garantir la intimitat dels seus usuaris i el gaudi de l’estada a la natura. Per

aquesta raó a les unitats d’acampada estarà prohibida la ubicació del vehicle que s’hauran d’ubicar

a la zona destinada a aparcament. Per accedir a les unitats d’acampada s’habilitaran uns vials per

a vianants.

Xarxa de serveis

Per adaptar la xarxa de sanejament es preveu un sistema de depuració de les aigües residuals,

situat al nord de l’àmbit a la cota més baixa, que facilitarà la conducció de les aigües per gravetat.

S’instal·larà una depuradora biològica amb un volum de depuració previst de 75.000 litres/dia o un

altre de similars característiques que garanteixi un cabdal de 75 m3/dia, bé simultàniament o com

un altre sistema alternatiu un sistema de fitodepuració que consisteix en una depuració mitjançant


30

un ecosistema bacterià sobre substrat mineral natural i sobre arrels de plantes d’aiguamoll.

Actualment existeix uns estació transformadora dins de l’àmbit en funcionament, es preveu la

connexió a la línia de mitja tensió. Si fos necessari s’instal·larà un sistema amb altres energies

alternatives en fases posteriors, tipus panells fotovoltaics, en aquest cas es reduirà la potència total

a contractar.

La xarxa elèctrica de distribució estarà totalment soterrada pels vials.

Per assegurar la xarxa de telèfon i telecomunicacions s’instal·larà en l’edifici de recepció, habitatge

pel guarda i la zona de restauració, un sistema de banda ampla per satèl·lit per garantir la connexió

de telefonia fixa i internet.

Escombraries

Es preveuen contenidors de recollida de residus, tant de rebuig com de recollida selectiva, donant

compliment a l’ordenança municipal de gestió de residus.

Aigua potable i contra incendis

Es preveu la captació d’aigua potable a través dels pous d’aigua. També es disposarà de dipòsits

d’acumulació d’aigua allà on sigui necessari. Es faran assaigs per comprovar la seva potabilitat, si

el resultat no fossin els adequats sobtarà per la instal·lació d’una potabilitzadora.

La xarxa d’aigua es distribuirà per l’àmbit segons es descriu en el plànol d’ordenació. Es deixaran

escomeses en aquelles unitats que així ho requereixin i s’ubicaran punts d’aigua (fonts) en tot

l’àmbit de tal forma que cap unitat d’acampada no es trobi a més de 50 metres d’una font o presa

d’aigua.


31

5. ANÀLISI DE LES TRANSFORMACIONS PAISATGÍSTIQUES

5.1. DESCRIPCIÓ DELS EFECTES PAISATGÍSTICS

La posada en marxa d’una activitat com la d’un Glàmping, implica la implantació de serveis i

adequació d’espais. Aquestes modificacions en el paisatge poden provocar un impacte visual més

o menys important, i aquests impactes a més, poden ser positius o negatius.

A continuació es descriuen els diversos efectes paisatgístics tinguts en compte per a la posada en

marxa de l’activitat. S’han tingut en compte criteris de contrast visual (segons les condicions de

l’entorn), freqüentació, observabilitat i de dimensió visual de l’actuació. Cal tenir en compte que

l’àmbit afectat és de tipus forestal.

Actuacions d’impacte paisatgístic negatiu:

1. Construcció de noves edificacions

Les edificacions que s’ubiquen separades dels assentaments urbans són alteracions potencials al

paisatge existent.

Es preveu donar els serveis necessaris amb la construcció de diversos edificis:

Edifici Superfície total

Edifici de recepció i botiga 120 m2

Habitatge per guarda 150 m2

Servei de restauració 150 m2

Magatzem 64 m2

Aula de natura 200 m2

Dos edificis de sanitaris: bugaderia, aigüeres i lavabos 380 m2

TOTAL 1.064 m2

La ubicació de cadascun dels edificis es pot consultar a l’annex de plànols “Proposta d’ordenació”.

Totes les edificacions seran d’una planta. Es preveu un impacte paisatgístic i un impacte sobre la

vegetació actual i de nivell baix.


32

2. Instal·lació de les unitats d’acampada fixes i mòbils

Es distribuiran un total de 138 unitats d’acampades al llarg de les 32 hectàrees que ocupa la

parcel·la. Les unitats i superfície que ocuparan cadascuna d’elles es mostra a la taula següent:

Tipologia d’acampada Unitats Superfície unitària Superfície total

Autocaravanes 31 100 m2 3.100 m2

Parcel·les d’acampada lliure 40 45 m2 1.800 m2

Tendes de lona 12 100 m2 1.200 m2

Albergs semi mòbils: pods 28 49 m2 1.372 m2

Albergs semi mòbils: bungys 5 49 m2 245 m2

Cabanes forestals 12 90 m2 1.080 m2

Cabanes als arbres 10 90 m2 900 m2

TOTAL 138 9.697 m2

La superfície aproximada destinada a unitats d’acampada és de 9.697 m2. S’ocuparà un 3,7% de la

superfície de l’àmbit (tenint en compte els 259.265,85 m2 hàbils).

Cada unitat d’acampada estarà convenientment senyalitzada amb el número que li correspon i es

marcaran els límits.

Les unitats d’acampada es projecten distribuïdes per les àrees definides per a cada tipologia.

Es destinarà una zona exclusiva per a les autocaravanes i unes zones d’acampada amb les

diverses tipologies d’allotjament restants. L’àrea d’autocaravanes podrà disposar d’un accés

exclusiu, i en aquesta zona es crearà una àrea de moll per realitzar les tasques de manteniment

pròpies de les autocaravanes, una àrea de pernoctació i l’àrea de serveis. A prop de la zona de les

tendes de lona, s’instal·larà una zona de banys nòrdics.

L’impacte que es preveu sobre la vegetació i el paisatge és de nivell baix.

3. Creació de la xarxa vial i aparcaments

S’aprofitaran les vies existents i es mantindrà la unitat de la explotació evitant la fragmentació de

les parcel·les creades amb la urbanització parcial anterior.

S’obriran corriols d’un metre d’amplada pel desplaçament dels vianants, aquests connectaran les

diferents àrees d’acampada i les àrees d’ús comú.


33

A l’entrada principal es preveu la zona d’aparcament amb una capacitat per a 100 places

d’aparcament.

L’impacte que es preveu sobre el paisatge i la vegetació és baix, i amb l’aplicació de les mesures

d’integració es pretén aconseguir un emmascarament de les actuacions.

4. Adequació d’espais per ubicar les infrastructures dels serveis tècnics

Es preveu la ubicació d’infrastructures per facilitar els serveis tècnics i assegurar el correcte ús de

les instal·lacions:

Servei Tipus

Àrea de compostatge i àrea de moll Nou

Espai per recollida selectiva de residus Nou

Dos dipòsits d’aigua potable Recuperat

Zona de depuració Nou

Estació transformadora Recuperat

La superfície afectada serà petita i es preveu que els efectes sobre el paisatge i la vegetació siguin

baixos.

Les instal·lacions necessàries per gestionar els residus ocupen la major part de la superfície

destinada a les infrastructures de serveis. Cal tenir en compte, però, que l’àrea de moll (on es

recepcionaran els residus generats pels wc químics dels usuaris d’autocaravanes) serà enterrat.

L’àrea de compostatge i l’espai per la recollida de residus s’ubicarà a un espai centralitzat a la zona

d’edifici de serveis. D’aquesta manera es minimitzarà el consum de sòl.

A més, al llarg de les parcel·les del càmping, es disposaran petits contenidors per facilitar la

recollida selectiva als usuaris.


34

5. Creació d’una franja per la protecció contra incendis forestals

La finca ha estat en desús durant molts anys i la vegetació ha ocupat la major part del terreny. Es

crearà una franja exterior de 25 m d’amplada al voltant del sector, lliure de vegetació seca i amb

massa arbòria aclarida segons la normativa vigent.

Els impactes seran baixos, ja que una part important de la franja contempla la xarxa viària exterior

de la finca.

6. Adequació de zones de joc i espais lliures

Les zones que no estiguin ocupades per zones d’acampada i serveis es destinaran íntegrament a

zones protegides d’espais lliures que funcionaran com a zones de passeig i descans i on també es

podran realitzar activitats relacionades amb la natura.

En una altra zona prop de l’edifici de serveis de restauració es preveu la ubicació d’una àrea de

picnic amb la instal·lació de taules i bancs de fusta o pedra i barbacoes per gaudir d’àpats a l’aire

lliure, així com una zona de jocs infantils.

En una fase final de construcció del càmping es preveu la creació d’una zona de jocs en els arbres

tipus tirolines.

En aquestes zones, s’esporgaran les branques baixes dels arbres i l’estrat arbustiu s’estassarà de

manera que ocupi un màxim del 15% de la superfície. Es deixaran mates aïllades separades com a

mínim 3 metres entre elles, amb una distribució homogènia sobre el terreny i sense continuïtat

vertical amb l’arbrat.

Mostra d’un àrea de picnic

Jocs Infantils

Zona de tirolines

Els efectes sobre el paisatge i la vegetació considerats són de nivell baix.


35

7. Tancament de la parcel·la

Al voltant de tot l’àmbit del projecte es construirà una tanca que complirà les funcions d’ocultació de

l’activitat i de restricció de pas. La tanca quedarà integrada amb la vegetació.

Els impactes associats són de nivell baix, ja que la mateixa tanca farà de pantalla vegetal.

8. Augment de la freqüentació i estada temporal dels usuaris

Es projecten 138 unitats d’acampada, per una capacitat d’allotjament prevista de 414 persones. 84

de les unitats d’acampada es destinaran a albergs mòbils (autocaravanes, tendes de lona i

parcel·les lliures), a la resta – 55 unitats – s’hi ubicaran els albergs semi mòbils o fixos (pods,

bungys, cabanes in situ i cabanes forestals).

Val a dir que la influència de l’augment atribuïble a l’activitat del càmping serà petita comparada

amb l’afluència de persones que actualment són usuàries del restaurant La Vinya Nova, ubicat a

200 metres de l’àmbit d’estudi. S’estima que hi acudeixen XXX usuaris entre dimarts (dilluns

tancat?) i divendres i XXX durant els caps de setmana.

9. Abastament de serveis: llum i aigua

Actualment existeix una estació transformadora dins de l’àmbit en funcionament, es preveu la

connexió a la línia de mitja tensió. Si fos necessari s’instal·larà un sistema amb altres energies

alternatives en fases posteriors, tipus panells fotovoltaics.

La xarxa d’abastament a les unitats d’acampada es farà de manera soterrada aprofitant la xarxa

viària.

L’impacte sobre el paisatge serà de nivell baix.

Actuacions d’impacte paisatgístic positiu:

10. Recuperació d’elements històrics existents

Dins de l’àmbit es poden trobar elements històrics que es recuperaran per donar-los-hi ús o bé per

potenciar el seu valor paisatgístic d’interès especial així com el seu patrimoni cultural.


36

Es poden trobar antigues cisternes d’aigua, feixes de pedra o barraques.

Aquestes antigues construccions es conservaran i protegiran, integrant-les entre les noves àrees

d’acampada.

Els usos agrícoles de la finca daten de principis de segle passat, segons memòria històrica i vells

plànols recuperats.

Feixes de pedra i antigues cisternes que trobem dins de l’àmbit

11. Construcció de llacs naturalitzats ornamentals

En diferents espais de l’àmbit està previst ubicar tres llacs naturalitzats ornamentals de 250 m2, 120

m2 i 350 m2 aprox. Aquests tipus de basses utilitzen un sistema de filtració biològic tecnificat i

experimentat que no necessita afegir a l’aigua cap producte químic ni additius artificials, únicament

s’ha de reposar l’aigua que s’evapora. En poc temps, forma un ecosistema que afavoreix les

necessitats i nutrició de les plantes i elimina els contaminants que arriben a l’aigua.

Aquestes basses es podran utilitzar com a captació d’aigua per a prevenció d’incendis.

12. Manteniment de la biodiversitat vegetal

Al llarg de tot l’àmbit i les zones de joc i esbarjo existents (aproximadament el 95% de l’espai hàbil

de l’àmbit) es conservaran les peces relictes de bosc, la vegetació dels marges i es farà un

tractament de la massa per afavorir la diversitat d’espècies, es conservarà i mantindrà la xarxa de

drenatge natural del territori (rieres, torrents i còrrecs) com a components destacats del mosaic

agroforestal característic del paisatge.


37

6. ESTRATÈGIES, CRITERIS I MESURES D’INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA

6.1. ESTRATÈGIES

L’estratègia principal d’integració del glàmping és una implantació basada en el respecte de

l’ecosistema forestal, conservant i potenciant els elements naturals que s’hi troben; i buscant

l’adequació d’unes infrastructures i serveis el més mimetitzats possible amb el medi que els

envolta. En tot moment es respectaran els principis de sostenibilitat amb el medi ambient.

6.2. CRITERIS

S’han incorporat en el Pla Especial un seguit de criteris d’integració paisatgística, entre els que cal

destacar els següents:

- Mantenir l’estructura territorial, paisatgística i funcional dels elements inclosos la finca. Camins,

elements singulars, espai forestal, sistemes hídrics,...

- Evitar una excessiva ocupació i artificialització del sòl.

- Reduir l’impacte visual en el paisatge.

- Respectar els ecosistemes existents, aplicant sistemes de gestió sostenible.

6.3. MESURES

Mesura 1. Integració paisatgística dels vials i accessos

La finca estarà connectada per dues vies existents i amb comunicació amb una carretera asfaltada.

Es minimitzarà la creació de nous camins a l’interior de la finca, minimitzant-ne la superfície i el

recorregut. Es farà un manteniment dels camins interiors existents per facilitar el desplaçament

dels usuaris. Els vials interns tindran una amplada entre 3 i 5 metres. S’utilitzarà un paviment amb

característiques especials per als vials, prioritàriament materials tous, granulosos i ecològics en

tonalitats marrons, sense contingut en asfalt i els additius seran naturals. Els mètodes de


38

compactació i pavimentació triats, han de facilitar al màxim la infiltració de l’aigua, el control de la

pols i fang en els camins i l’estabilització del terreny.

Es crearan corriols que sortiran de la xarxa de camins principals existents. L’amplada aproximada

serà d’un metre, sense materials impermeabilitzants ni aportació de materials nous.

Les cunetes de les vies d’accés existents així com les dels vials interns, es mantindran nets de

vegetació seca a una zona d’1 metre a partir del seu extrem exterior, lliure de vegetació arbustiva,

herbàcia seca i restes vegetals mortes.

La senyalització dels camins i zones d’acampada es realitzarà amb materials naturals (fusta

tractada per exterior).

La circulació de vehicles a dins la finca quedarà limitat a la circulació pel camí actual que passa per

l’esquerra de l’àmbit. Alguns dels vials s’utilitzaran exclusivament per l’accés a la zona

d’autocaravanes i a la resta no es podrà circular amb cotxe (només en casos d’emergència) i amb

cotxes tipus elèctric utilitzats exclusivament pel personal de l’activitat.

Corriol existent amb cartell de fusta simulat. Xarxa viària existent i vies d’accés per vehicles.

Mesura 2. Preservació dels valors naturals i històrics de l’espai

Es protegirà el mosaic forestal de què disposa la finca i es potenciarà el bosc mixt que s’hi pot

trobar: pi blanc, alzina, oliveres, ametllers i pi pinyoner. Es fomentarà i promourà la gestió forestal

sostenible de la finca, s’inclourà el manteniment dels espais intersticials i els seus elements de

vegetació natural existents.


39

Es preveu la utilització de ramats per realitzar les feines de desbrossa de la vegetació arbustiva, i

el manteniment d’aquest espai mentre estigui en funcionament. Mitjançant l’aprofitament de

l’alimentació dels animals es fa una gestió natural del paisatge, permet controlar de manera natural

i econòmica l’excés de sotabosc i la càrrega de biomassa i, per tant, prevenir el risc d’incendis

forestals, ajudar a revitalitzar la ramaderia de muntanya, promoure l’ofici de pastor i contribuir al

manteniment de races autòctones.

Es protegiran, conservaran i potenciaran els espais utilitzats com a corredors biològics per a la

fauna i la connectivitat biològica de l’espai. Es preservarà en tot moment l’estructura actual del

terreny.

Es preservarà la configuració pel terreny del Torrent de la Massana. Les actuacions incloses en la

planificació del glàmping s’establiran fora del seu recorregut. Es disposa una zona de servitud de 5

metres d’amplada per a ús públic i una zona de policia de 100 metres, per protegir el domini públic

hidràulic i el règim de corrents.

Les zones arbrades existents es conservaran com a zones verdes privades pel gaudiment dels

usuaris de la instal·lació, es mantindrà al màxim la vegetació natural, podent-la reforçar amb

plantacions d’arbres i arbustos d’espècies pròpies de l’entorn geogràfic i climàtic de l’àmbit.

Es recuperaran els elements històrics existents a la finca: pous d’aigua i cisternes, feixes de

pedra, marges, barraques. Es donarà un tractament naturalitzat dels espais que els envolta.

S’integraran entre les noves àrees d’acampada.

Feixes de pedra i antigues cisternes que trobem dins de l’àmbit

Es restringirà la capacitat del càmping per poder compatibilitzar l’activitat amb l’ecosistema i

mantenir una massa forestal gestionada adequadament.


40

Mesura 3. Integració paisatgística de les edificacions.

Les edificacions aïllades seguiran les estratègies d’integració en el paisatge mitjançant una

harmonització de les mateixes. L’estratègia d’harmonització pretén que les noves edificacions i la

recuperació de les antigues s’integrin en el paisatge com a components positius, o com a mínim

neutres, pel que fa a la qualitat d’aquest paisatge.

Totes les edificacions estaran separades dels marges de les infrastructures lineals de comunicació

i a un mínim de 50 metres de les vies locals.

Es tindrà en compte la seva afectació sobre el terreny minimitzant la superfície dels edificis de nova

construcció.

Els nous edificis de serveis col·lectius a construir seran de petit format i construïts amb materials

que s’integrin en el paisatge. Es preveu la utilització de sistemes constructius de baix impacte

ambiental, sostenibles, de baix cost i rapidesa d’implantació com poden ser l’estructura i

tancaments amb panells de fusta contra laminada. Així mateix pel sistema de fonamentació es

buscaran solucions de baix impacte ambiental tipus pilotis d’acer cargolats al terreny o sistemes

similars. Aquests sistemes són idonis per zones boscoses ja que tenen molt poca incidència al

terreny i respecten les arrels dels arbres. A més hi ha la possibilitat que al final de la vida útil de

l’edifici, es pugui desmantellar totalment la inserció en el terreny i reutilitzar les peces.

A la façana de tots els paraments exteriors de les edificacions s’utilitzaran materials d’acabament

que presentin colors i textures que harmonitzin amb el caràcter del paisatge (colors terrosos) i no

introdueixin contrastos cromàtics. S’evitaran els colors clars i brillants, s’utilitzaran preferentment

els acabats foscos que no contrastin amb la vegetació propera.

Proposta de material i textura a utilitzar

Simulació de l’edifici de cafeteria i restauració a la parcel·la

A la recuperació de les antigues edificacions (estació transformadora d’electricitat, pous d’aigua

dipòsit de formigó i caseta de comptadors) s’utilitzaran materials d’acabament que presentin colors

i textures que harmonitzin amb el caràcter del paisatge (colors terrosos) i no introdueixin contrastos

cromàtics. S’evitaran els colors clars i brillants, s’utilitzaran preferentment els acabats foscos que

no contrastin amb la vegetació propera.


41

Mesura 4. Minimitzar l’impacte paisatgístic de l’activitat des dels principals punts d’observació

(camins adjacents)

En el tancat perimetral previst per l’àmbit, s’utilitzarà un tancat amb estructura de muntants de fusta

tractada amb mallat metàl·lic que impedeixi el pas de persones, completada amb la plantació de

vegetació arbòria i arbustiva en el perímetre intern i extern per a garantir una millor integració

d’aquesta estructura. Aquesta permetrà la mobilitat de fauna petita i quedarà enretirada uns 15-20

metres dels camins.

S’ordenaran acuradament les vores de l’àmbit d’actuació mitjançant la previsió d’espais lliures o

altres elements de transició (gestió de la massa forestal com a pantalla visual, tanques vegetals...),

per tal de garantir la integració de l’activitat proposada en el seu entorn agroforestal. Es mantindrà i

densificarà la massa arbòria i arbustiva dels marges.

Les restes vegetals generades durant la poda i les tasques de manteniment es portaran a un

gestor autoritzat o bé es trituraran i es distribuiran homogèniament arreu de la superfície tractada.

Mesura 5. Conservació del sòl

La pendent longitudinal de l’àmbit és d’entre el 5 i el 6%, tot i això, es plantegen les mesures

descrites a continuació:

S’evitarà l’erosió de l’àmbit de les actuacions mitjançant l’establiment de rases de desguàs.

Es protegirà la coberta vegetal de les zones forestals, per tal que desenvolupin un paper de

relentització del desguàs i de protecció contra l’erosió.

Es limitarà la impermeabilització del sòl, reduint-la a aquelles superfícies que siguin estrictament

necessàries per satisfer els requeriments funcionals de l’activitat. Es promourà la utilització de

ferms permeables, tant en les zones de vials com en les zones d’acampada que ho necessitin.

Es minimitzarà la superfície a construir per tal d’evitar l’impacte a les superfícies estrictament

necessàries. La superfície aproximada destinada a edificis és:

- Edificis de serveis: 1.064 m2.

- Edificis auxiliars: XXXX m2. (dipòsits, àrees compostatge..)


42

- Àrees d’acampada fixes: 3.597 m2.

Tenint en compte que la superfície total de la parcel·la és de vora 32 ha, la superfície ocupada per

edificis fixes és del XXX%.

En tot l’àmbit de parcel·les d’acampada es preveu el tractament i gestió sostenible de la vegetació

actual. Es tracta d’una massa forestal de pi blanc i amb ametller i olivera. Són antics camps de

conreu que pel desús i abandonament es van convertir en una massa regular de pi blanc.

Durant les fases de construcció i desenvolupament de l’activitat on es generin residus de la

construcció, excavació i enderroc es gestionaran de manera adequada i donant compliment a la

normativa vigent.

Mesura 6. Prevenir i corregir la contaminació acústica i lumínica

Contaminació lumínica

Es limitarà l’enllumenat exterior, evitant els fluxos cap a l’hemisferi superior, la intrusió lumínica i

l’impacte negatiu sobre els organismes vius. En les zones exteriors la il·luminació es farà d’acord

amb la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del

medi nocturn, i amb el Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de

desplegament de la Llei 6/2001. La instal·lació es farà amb làmpades de vapor de sodi i els llums i

pàmpols només il·luminaran l’espai que cal il·luminar i tindran un flux a l’hemisferi superior inferior

a un 1%. Les lluminàries tindran una alçada màxima d’entre 3 i 4 metres. Es considera una

il·luminació màxima en superfícies verticals, expressada en lux de 2 al vespre i 1 a la nit, l’índex

màxim d’enlluernament per als vianant serà de 4.000. La resta d’il·luminació dels camins de

vianants per accedir als albergs, àrees d’acampada i serveis es realitzarà amb balises solars, a

mitja alçada (aproximadament 80 cm d’alt), inclinades i sempre dirigides cap al terra.

L’encesa i apagada de les làmpades a les zones d’acampada es farà mitjançant un sistema de

control automàtic que permeti un control precís sobre les hores de funcionament.

Per garantir la mínima pertorbació del medi nocturn, l’enllumenat exterior es limitarà entre les 23h i

les 7h. Es mantindrà a la zona d’accés, l’àrea de restauració, sanitaris i vials principals. Donat que

l’enllumenat exterior és solar, no caldrà prendre mesures addicionals de reducció de les hores

d’enllumenat.


43

Hi haurà un màxim aprofitament de la llum natural a les zones comunitàries interiors, i s’evitarà

obstaculitzar-ne l’ús innecessàriament. A l’interior de totes les cabines dels vàters s’han d’emprar

sistemes de control de presència o bé polsadors temporitzats.

Es farà una pantalla vegetal a la part del camí de la Vinya Nova, per evitar la contaminació lumínica

i sonora als usuaris del càmping, sobretot durant les nits del cap de setmana, ja que és un camí

molt concorregut pels cotxes que van al restaurant. Tindrà una alçada aproximada de 2 metres i es

realitzarà íntegrament amb espècies vegetals de baix manteniment.

Exemple de fanal solar

Exemple de balisa solar

Contaminació acústica

S’assegurarà que les instal·lacions per al subministrament d’aigua calenta, climatització i/o

ventilació, així com les instal·lacions auxiliars i complementàries de l’edificació no originin en els

edificis contigus o pròxims als usuaris d’aquests serveis nivells d’immissió superiors als que

estableix la legislació. Les instal·lacions de climatització i de ventilació es col·locaran al terrat, a la

teulada o espais annexos amb les consegüents mesures correctores per a minimitzar-ne l’impacte.

Es regularà l’activitat i el funcionament de la mateixa per a garantir el manteniment d’un període

nocturn de tranquil·litat, amb la finalitat de pertorbar el mínim possible els poblaments faunístics

que habiten aquest entorn.

Mesura 7. Conservació de la morfologia del terreny

La instal·lació de les unitats d’acampades fixes (tendes de lona, pods, bungys i cabanes) es farà a

localitzacions que no necessitin una modificació de la morfologia del terreny.

Els edificis de serveis, restauració i aparcament es localitzaran en les zones més planes.


44

Mesura 8. Implantació de serveis d’abastament d’aigua i depuració d’aigües grises

La recuperació dels pous d’aigua en desús i la posterior connexió en xarxa facilitarà l’abastament

de l’aigua potable. Es posarà en marxa un sistema de potabilització de les aigües.

La utilització de l’aigua com a aigua de rec provindrà de l’aprofitament de les aigües pluvials i les

aigües residuals, convenientment tractades a les depuradores previstes.

Es tractaran les aigües grises generades mitjançant un sistema de depuració autònom i amb el

menor consum energètic possible. Es preveu la construcció de dues depuradores.

El sistema de depuració de les aigües residuals es situarà al nord de l’àmbit (a la cota més baixa),

per facilitar la conducció de les aigües per gravetat.

Es prioritzarà un sistema de fitodepuració, consistent en una depuració mitjançant un ecosistema

bacterià sobre substrat mineral natural i sobre arrels de plantes d’aiguamoll.

Mesura 9. Integració paisatgística dels llacs ornamentals naturalitzats

En la construcció dels tres llacs ornamentals es diversificaran els ambients dels marges, es

combinaran zones vegetades amb zones sense vegetar per crear una àrea totalment integrada a

l’entorn. Al voltant es podran realitzar petites dunes de protecció i es podran plantar plantes

aromàtiques autòctones.

Mesura 10. Integració paisatgística de les unitats d’acampada

En l’àmbit del càmping hi haurà les àrees definides per a cada unitat d’acampada: es destinarà una

zona exclusiva per autocaravanes i unes zones d’acampada per les diverses tipologies

d’allotjament.

Es garantirà que si l’activitat objecte d’estudi arribés a finalitzar en algun moment, es procedirà al

desmantellament de totes les instal·lacions i a la restauració de l’entorn tal i com es trobava en el

seu estat inicial abans de començar l’activitat.

Parcel·les d’acampada lliure


45

En la franja perimetral de l’àmbit ocupat per les parcel·les d’acampada es disposarà una franja de

conreu llenyós d’espècies mediterrànies (pi blanc, ametller, olivera), que actuarà com a pantalla

visual i com a filtre sonor.

A les unitats d’acampada estarà prohibida la ubicació del vehicle, de manera que es deixaran a la

zona destinada a aparcament.

Zona d’autocaravanes

La zona d’ús exclusiu per autocaravanes estarà ubicada a una àrea independent de la resta i podrà

disposar d’un accés propi. Igualment que a les parcel·les d’acampada, es disposarà una franja de

conreu llenyós d’espècies mediterrànies (pi blanc, ametller, olivera), que actuarà com a pantalla

visual i com a filtre sonor. Cada autocaravana disposarà de la seva unitat d’acampada pròpia i es

delimitarà amb elements vegetals autòctons. Per evitar la massificació de la zona es preveu una

superfície per cada unitat d’uns 100 m2.

Albergs fixos

Els albergs semi mòbils (tipus pods o bungys) quedaran protegits per l’arbrat existent, no

malmetran el sòl existent i es podran retirar o moure d’ubicació amb un impacte nul. Es preveu una

estructura aguantada per pilotis d’acer. L’estructura serà de fusta natural massissa i l’aïllament serà

prioritàriament amb materials naturals (llana d’ovella, cel·lulosa,...).

Les cabanes forestals i les cabanes als arbres es construiran al voltant d’un o dos arbres grans. En

el cas de les segones, els arbres no suportaran la càrrega de la construcció sinó que es col·locaran

sobre pilars laminats de fusta.

Els bungys estaran sustentats sobre pilars de fusta laminada amb una alçada entre 2 i 2,5 metres,

els pilars s’enclavaran a terra mitjançant sabates de formigó armat.

Els albergs fixos seran de planta baixa i l’alçada serà entre 2 i 4 metres. El disseny i els materials

utilitzats seran de fusta.

Albergs mòbils

Les tendes de campanya de lona s’instal·laran sobre una tarima lleugerament aixecada de terra

per evitar humitats i permetre el pas de les instal·lacions. En cas de tendes adaptades, es farà una

rampa.


46

Els colors utilitzats per les tendes seran colors terrosos. En el cas d’instal·lar rampa per permetre el

pas sense desnivells, el material a utilitzar preferiblement serà la fusta natural tractada.

Parcel·les per petites tendes de campanya

Simulació d’una cabana forestal instal·lada

Mesura 11. Integració paisatgística de l’utillatge per la recollida i la gestió dels residus

Les ubicacions previstes per la instal·lació dels contenidors de residus (illetes completes per la

separació de totes les fraccions) s’integraran mitjançant tanques de fusta. S’ubicarà a la zona

destinada per l’edifici de serveis, per evitar un excés d’ocupació del sòl. Tots els contenidors es

retolaran per identificar el tipus de residu que contenen.

Els petits contenidors instal·lats al llarg de les parcel·les seran de fusta.

Exemples d’amaga contenidors de fusta

Exemple dels petits contenidors de recollida selectiva

repartits per l’àmbit

La zona destinada al compostatge s’instal·larà sobre una zona impermeable i es tindran en compte

els fenòmens d’escorrentia per la pròpia activitat o bé per períodes de pluges. S’ubicarà a una zona

ombrívola per afavorir el procés natural de descomposició. Els dipòsits seran de fusta o plàstic

reciclat de color verd fosc.


47

7. ANÀLISI DE L’IMPACTE PAISATGÍSTIC

La valoració dels impactes paisatgístics, d'acord amb el que estableix la Guia Metodològica de

l'Estudi d'impacte i integració paisatgística, establirà la seva magnitud en funció de la seva

afectació en el paisatge:

- Compatibles: impactes que permeten una integració de la proposta amb l’aplicació de

mesures senzilles o que no requereixen mesures d’integració.

- Moderats: impactes que es redueixen substancialment amb l’aplicació de mesures

d’integració.

- Severs: impactes que no es poden solucionar amb mesures d’integració i fan aconsellable

replantejar la concepció del projecte.

- Crítics o incompatibles: impactes amb efectes molt intensos en el paisatge, que superen

el llindar tolerable i fan desaconsellable la proposta.

La caracterització dels impactes paisatgístics són el resultat de la llista d'interaccions entre els

components del paisatge previ per una banda i, els elements o accions de la proposta amb efecte

paisatgístic per l’altra (veure taula adjunta: IDENTIFICACIÓ DELS IMPACTES PAISATGÍSTICS).

La definició i valoració dels impactes paisatgístics es basa en el resultat de les accions amb

incidència sobre el paisatge considerant l’efectivitat de les mesures d’integració proposades.

7.1. IMPACTES PAISATGÍSTICS:

1. Antropització i transformació del paisatge agrícola i forestal que caracteritza actualment l'àmbit.

Mesures d'integració

proposades:

- M1: Integració paisatgística dels vials i accessos.

- M2: Preservació dels valors naturals i històrics de l'espai.

- M3: Integració paisatgística de les edificacions.

- M4: Minimització de l'impacte paisatgístic de l'activitat des

dels principals punts d'observació.

- M5: Conservació del sòl.

- M6: Conservació de la morfologia del terreny.

- M9: Integració paisatgística dels llacs ornamentals.

- M10: Integració paisatgística de les unitats d'acampada.


48

- M11: Integració paisatgística de l'utillatge per la recollida i

gestió de residus.

Valoració de l'impacte

paisatgístic:

NEGATIU MODERAT (amb les mesures d'integració plantejades).

La incorporació d'elements aliens al paisatge (edificacions, elements

d'acampada, etc...) provocaran un canvi en el paisatge actual cap a

una paisatge més antropitzat, sobretot durant la fase d'obres, amb el

moviment de terres i desforestació previstes. Tanmateix, les mesures

d'integració plantejades han de permetre reduir aquesta afectació per

l'efecte posterior de mimetització de les infraestructures, protecció de

zones forestals, etc.

2. Alteració de la continuïtat paisatgística, dels elements singulars i el valor ecològic de l'entorn.


proposades:






- M5: Conservació del sòl.

- M6: Conservació de la morfologia del terreny.




gestió de residus.


paisatgístic:


Tant la incorporació d'elements aliens al paisatge (edificacions,

elements d'acampada, etc...) com l'adequació dels accessos i

aparcaments, com l'augment de la freqüentació a la zona generarà un

impacte negatiu sobre el paisatge de la zona i el seu valor ecològic,

principalment l'agroforestal. Tanmateix, les mesures d'integració

plantejades han de permetre reduir aquesta afectació per l'efecte de

mimetització de les infraestructures, tanques verdes perimetrals, etc.


49

3. Incidència visual de les instal·lacions i accés a l'àmbit.


proposades:






- M6: Prevenir i corregir la contaminació acústica i lumínica.

- M8: Implantació de serveis d'abastament d'aigua i depuració

d'aigües grises.




gestió de residus.


paisatgístic:


La il·luminació de l'àmbit i incorporació de les construccions i

instal·lacions previstes suposaran un dels principals impactes de

l'actuació proposada.

Respecte les construccions, l'afectació visual - tant l'elevada com la

lateral - pot veure's substancialment reduïda seguint les mesures

d'integració proposades que consideren en tot moment la

mimetització, no només de les pròpies estructures si no del propi

entorn perimetral del glàmping, amb franges perimetrals verdes.

L'edifici principal s'instal·larà a l'interior de l'àmbit, i per tant, quedarà

també ocult.

Cal destacar la visibilitat frontal de l'accés a l'àmbit, que tot i les

mesures d'integració, serà un nou element puntual integrador del nou

paisatge.

Respecte la il·luminació, les mesures previstes també preveuen la

reducció màxima de l'afectació sobre els organismes vius de l'entorn,

aprofitant al màxim la llum solar i utilitzant làmpades amb una

capacitat mínima de flux cap a l'hemisferi superior.


50

4. Incidència visual dels elements d'acampada fixes i mòbils.


proposades:






paisatgístic:


L'altre principal impacte visual de l'actuació provindrà de la

incorporació dels elements d'acampada fixes i mòbils pel volum

significatiu i dimensions que també tindran.

Les mesures d'integració preveuen que la ubicació de cada tipologia

d'element quedi molt ben integrada i camuflada en l'entorn. Les

instal·lacions fixes es preveuen instal·lar aprofitant l'estrat arbori

existent. Respecte les àrees d'acampada de tendes i autocaravanes,

que requereixen més espai obert, s'ubiquen a la zona més

esclarissada de l'àmbit i protegides amb pantalles visuals vegetals.

El principal impacte visual provindria sobretot en altura – des de les

muntanyes de Montserrat -, de l'espai destinat a les tendes, ja que no

poden quedar mimetitzades pel fet de ser elements no fixes ni proveïts

per l'activitat, si no pels mateixos usuaris.

5. Afectació sobre els elements puntuals històrics de l'àmbit.


proposades:



paisatgístic:

POSITIU COMPATIBLE (amb les mesures d'integració plantejades).

Els elements històrics que es localitzen dins de l'àmbit (pous d'aigua,

feixes de terra antigues, etc.) seran preservats i recuperats. Per

aquest motiu l'impacte paisatgístic sobre aquests elements es

considera positiu.


51

8. SÍNTESI I CONCLUSIONS

Després de l’estudi realitzat es pot concloure el següent:

- Que l’impacte global de l’aplicació del Pla Especial de l’Eco Glàming als Plans de la Vinya

Nova (El Bruc), es pot considerar com a MODERAT en termes globals, i també per la

majoria de les afectacions paisatgístiques identificades, sempre i quan s’apliquin les

mesures d’integració establertes en aquest Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística.

- Que les mesures d’integarció paisatgística plantejades i descrites en aquest EIIP s’hauràn

d’incorporà en el Pla Especial Urbanístic del Eco Glàmping situat als Plans de la Vinya

Nova (El Bruc)

Barrera visual arbòria actual, observació lateralPunt d’observació lateral d’oliveres i matollar

Punt d’observació lateral d’oliveres i matollar

Punt d’observació lateral d’oliveres i

Barrera visual arbòria actual, observació lateral Barrera visual arbòria actual, observació lateral

Un dels futurs accessos a l’interior del glàmping

Àrea que contindrà la recepció del glàmping

IDENTIFICACIÓ DELS IMPACTES PAISATGÍSTICS:

COMPONENTS DEL PAISATGE:

ACTUACIONS DE LA PROPOSTA:

Topologia plana

Paisatge agroforestal

El. singulars: prats, conreus,

forest i muntanyes de Montserrat.

El. puntuals: pous d'aigua, antigues feixes, arbres de

cultiu i alguna masia.

Assentaments urbans

urbanització Bruc Residencial i carretera N-II.

Valor ecològic (Montserrat i

paisatge agroforestal)

Valor històric (feixes antigues,

cisternes d'aigua)

Visibilitat de l'àmbit

1. Construcció d'un edifici principal i d'auxiliars aïllats.

X X X X X

2. Instal·lació d'unitats d'acampada fixes i mòbils.

X X X X X

3. Moviment de terres. X X X X X

4. Zona de jocs i espais lliures. X X

5. Obertura de senders X X X X

6. Adequació d'aparcaments i accessos.

X X X X

7. Desforestació. X X X X

8. Adequació d'espais d'oci i esbarjo. X X X

9. Tancament de la parcel·la. X X X X

10. Instal·lació de punts d'il·luminació exterior i interior.

X X X X

11. Recuperació d'elements històrics (marges, feixes de pedra, pous)

X X X

12. Construcció d'estanys ornamentals.

X

13. Manteniment de la biodiversitat. X X X

Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística · e-mail: [email protected] Realitzat Revisat Roser...

Documents

Transcript of Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística · e-mail: [email protected] Realitzat Revisat Roser...