Estudi Energètic de l’Institut Francesc Ferrer i...
41
Estudi Energètic de l’Institut Francesc Ferrer i Guàrdia Agost 2015
Transcript of Estudi Energètic de l’Institut Francesc Ferrer i...
Estudi Energètic de l’Institut Francesc Ferrer i Guàrdia
Agost 2015
Institut Francesc Ferrer i Guàrdia, Sant Joan Despí
Servei d’estalvi i d’eficiència energètica a 12 INS
2
El present document és propietat del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. La seva redacció es va encarregar a la UTE RUBATEC i Greenstorm Sostenibilitat Energètica, en data d'1 de maig de 2015.
FITXA TÈCNICA
PROJECTE
Títol: Estudi Energètic de l’Institut Francesc Ferrer i Guàrdia Referència: 304101 Ubicació: Av. De la Generalitat, 30, 08970 Sant Joan Despí (Barcelona) Ús: Educatiu Sup. construïda: 7.923 m² CONSUM ACTUAL Energètic: Gas Natural: 155.993 kWh Electricitat: 101.042 kWh Aigua: 909 m3 Econòmic: Gas Natural: 7.680 €
Electricitat: 14.381 € Aigua: 6.265 € Emissions: Gas Natural: 32 tCO2 Electricitat: 33 tCO2
CLIENT
Nom: Departament d’Ensenyament. Adreça: Via Augusta, 202, 08021. Barcelona Contacte: Maite Mínguez. Cap del Servei de Gestió de Construccions Escolars Enric Velilla. Tècnic responsable i coordinador del projecte. Nom: Institut Francesc Ferrer i Guàrdia Contacte: Ramón Gallardo. Administrador del centre
EQUIP
Sergi Pérez Auditor responsable. Arquitecte i aparellador. Oriol Barber Enginyer tècnic industrial. Àlex Matas Cap d’àrea de desenvolupament de negoci. Marta Rodríguez Enginyera tècnica industrial. Jaume Andreu Llicenciat en ciències ambientals.
Institut Francesc Ferrer i Guàrdia, Sant Joan Despí
Servei d’estalvi i d’eficiència energètica a 12 INS
3
Índex Índex 3
0 Resum de l’estat energètic actual del centre ......................................................................... 5 0.1. Consum de gas........................................................................................................................ 5 0.1.1.
Envolupant tèrmica .................................................................................................................. 5
0.1.2.
Calefacció ................................................................................................................................ 5
0.1.3.
Producció d’aigua calenta sanitària ........................................................................................ 5
0.2.
Consum d’electricitat ............................................................................................................... 5
0.2.1.
Potència contractada ............................................................................................................... 5
0.2.2. Il·luminació ............................................................................................................................... 5 0.2.3. Resta d’equips consumidors d’electricitat .............................................................................. 6 0.3.
Consum d’aigua ....................................................................................................................... 6
1
Resum de mesures d'estalvi analitzades ............................................................................... 7
1.1.
Consum de gas........................................................................................................................ 7
1.2.
Consum d’electricitat ............................................................................................................... 8
1.3. Consum d’aigua ....................................................................................................................... 8
2 Abast i objectiu ........................................................................................................................ 9 2.1. Abast de l’estudi ...................................................................................................................... 9 2.2.
Objectius de l’estudi ................................................................................................................ 9
3 Dades generals del centre .................................................................................................... 10 3.1. Descripció del centre ............................................................................................................. 10 3.2. Programa de funcionament ................................................................................................... 10
4 Anàlisi de consums energètics i d’aigua............................................................................... 13 4.1.
Consideracions prèvies ......................................................................................................... 13
4.2. Comportament energètic actual ............................................................................................ 14 4.2.1. Consum de subministraments energètics ............................................................................ 14 4.2.2.
Consum de gas natural ......................................................................................................... 15
4.2.2.1. Comparació d’indicadors de consum de gas amb altres centres ........................................ 18 4.2.3. Consum d’electricitat ............................................................................................................. 19 4.2.3.1. Anàlisi dels consums d’electricitat anuals ............................................................................ 19 4.2.3.2. Anàlisis dels consums d’electricitat diaris............................................................................. 22 4.2.3.2.1. 15/08/2014. Dia festiu en període de vacances a l’estiu. .......................................... 22 4.2.3.2.2. 25/12/2013. Dia festiu de Nadal ................................................................................. 23 4.2.3.2.3. 6/12/2013. Dia festiu d’hivern solt .............................................................................. 23 4.2.3.2.4. 20/01/2014. Dia típic lectiu amb màxima demanda de calefacció ............................ 24 4.2.3.2.5. 4/06/2014. Dia típic lectiu sense demanda de calefacció .......................................... 24 4.2.3.2.6. Comparatiu dels consums diàries dels 5 dies representatius. .................................. 25 4.2.3.3. Comparació d’indicadors de consum d’electricitat amb altres centres ............................... 26 4.2.4. Consum d’aigua ..................................................................................................................... 27 4.2.4.1. Comparació d’indicadors de consum d’aigua respecte a altres centres ............................. 28
5 Anàlisi de la contractació energètica i d’aigua ..................................................................... 30 5.1. Contractació elèctrica ............................................................................................................ 30 5.1.1. Anàlisi energia reactiva ......................................................................................................... 30 5.1.2. Anàlisi potència elèctrica ....................................................................................................... 30
Institut Francesc Ferrer i Guàrdia, Sant Joan Despí
Servei d’estalvi i d’eficiència energètica a 12 INS
4
5.2.
Contractació de gas............................................................................................................... 31
5.3. Contractació de l’aigua .......................................................................................................... 31
6
Diagnòstic energètic del centre............................................................................................. 32
6.1. Consum de gas...................................................................................................................... 32 6.1.1. Envolupant tèrmica ................................................................................................................ 32 6.1.2.
Calefacció .............................................................................................................................. 32
6.1.3.
Producció d’aigua calenta sanitària ...................................................................................... 33
6.2.
Consum d’electricitat ............................................................................................................. 33
6.2.1. Potència contractada ............................................................................................................. 33 6.2.2. Il·luminació ............................................................................................................................. 33 6.2.3. Equips consumidors d’electricitat.......................................................................................... 33 6.3.
Consum d’aigua ..................................................................................................................... 34
7
Mesures d’estalvi analitzades ............................................................................................... 35
7.1.
Consum de gas...................................................................................................................... 35
7.2.
Consum d’electricitat ............................................................................................................. 37
7.3.
Consum d’aigua ..................................................................................................................... 39
Institut Francesc Ferrer i Guàrdia, Sant Joan Despí
Servei d’estalvi i d’eficiència energètica a 12 INS
5
0 Resum de l’estat energètic actual del centre
0.1. Consum de gas
Es tracta d’un dels centres amb valors més baixos als indicadors de consum de gas kWh/m² i
Wh/h·m².
0.1.1. Envolupant tèrmica
És un centre construït al 1988, en un bon estat de conservació respecte a molts altres centres
auditats. La configuració de les aules en espina de peix origina aules orientades a Sud-Est i altres a
Nord-Oest amb demandes de calefacció al llarg del dia molt diferents.
Tot i tenir un consum de gas relativament baix en comparació amb altres centres, pateixen un cert
desconfort tèrmic entre les dependències amb orientacions oposades, cosa que acaba originant
que els que tenen calor obrin les finestres.
0.1.2. Calefacció
Des del 2013 s’ha produït un descens del consum de gas fins a l’actualitat. Aquest fet tindria la seva
explicació en la implementació de programadors electrònics setmanals que actuen sobre les
bombes de circulació dels circuits de calefacció.
0.1.3. Producció d’aigua calenta sanitària
A dia d’avui el centre no té consum d’aigua calenta sanitària (ACS), tot i així a la sala de calderes
adjunta al pavelló, es produeix, s'emmagatzema i es recircula ACS pels punts de consum dels
vestuaris.
0.2. Consum d’electricitat
Es tracta d’un centre amb un consum d’electricitat inferior a la mitjana amb una tendència a la baixa
en el consum d’electricitat a partir de setembre del 2014.
0.2.1. Potència contractada
Hi ha marge d’estalvi amb un ajust de la potència contractada.
0.2.2. Il·luminació
Els focus exteriors s’han anat substituint per altres de tecnologia LED i amb una fotocèl·lula que
ajusta l’encesa a les necessitats reals d’il·luminació.
Institut Francesc Ferrer i Guàrdia, Sant Joan Despí
Servei d’estalvi i d’eficiència energètica a 12 INS
6
Les lluminàries amb més hores de funcionament dels passadissos s’han substituït en alguns casos
per fluorescents t5 i en altres per tecnologia LED. Tot i que és una bona mesura, hagués estat
millor ubicar les lluminàries amb tecnologia LED a la planta baixa i les de fluorescents t5 a la planta
P+2. S’ha de tenir en compte que les plantes superiors disposen de més hores de llum natural i per
tant, poden estar menys hores enceses que les de la planta baixa, és per aquesta raó que produiria
més estalvi ubicar les lluminàries de tecnologia LED en aquells espais que romanen encesos més
hores.
S’han detectat que les llums de les escales tot i ser de tecnologia LED podrien estar apagades atès
que hi ha una gran quantitat de llum natural.
0.2.3. Resta d’equips consumidors d’electricitat
Es tracta d’un centre que atès que no disposa de cicles formatius amb un gran consum d’energia
consumeix menys que la mitjana en l’horari lectiu. Alhora també influeix les mesures d’eficiència
energètica aplicades.
Determinats termos elèctrics han anat fallant i no s’han substituït, fet que, junt amb altres mesures,
ha fet disminuir el consum d’electricitat des del 2014.
Si comparem un dia tancat del centre amb la resta, també està per sota de la mitjana, però s’ha
pogut comprovar que encara hi ha marge d’estalvi vinculat a una millor desconnexió dels equips.
0.3. Consum d’aigua
La direcció té la intenció de canviar la instal·lació per altra amb fluxors, tot i així és un centre amb
un baix consum d’aigua.
Hi ha una instal·lació de reg.
Institut Francesc Ferrer i Guàrdia, Sant Joan Despí
Servei d’estalvi i d’eficiència energètica a 12 INS
7
1 Resum de mesures d'estalvi analitzades
Seguidament es descriuen breument aquelles mesures d'estalvi que hem detectat com a
possibles durant les visites efectuades al centre. Aquestes mesures es descriuen més
exhaustivament a l'apartat 7 del present document. L'execució d'aquestes mesures dependrà
en tot moment dels criteris de retorn de la inversió que se'n derivin en cada cas.
1.1. Consum de gas
Ajust calendari i horaris de la calefacció
Es contempla la revisió de la programació del control de la sala de calderes. Actualment,
el centre disposa d’un control horari detallat per a cada circuit, però hi ha petits detalls que
es podran treballar. Les millores en eficiència energètica s’estimen baixes, ja que el centre
ja porta uns anys fent aquests ajustos, i per tant, el marge és inferior. Caldrà juntament
amb consergeria elaborar un protocol que permeti oferir el màxim confort i un ús racional
de la calefacció. Aquest protocol inclourà un calendari, un procediment per les
reprogramacions i sobretot una gestió conjunta entre el centre i els gestors energètics.
Per aquesta instal·lació on tenim un control horari setmanal, la millora per aquest institut
té un estalvi estimat de 2.495,89 kWh/any que representa un 1,6% del consum total i
110,61€/any.
Aïllament tèrmic de canonades
A la sortida de la sala de calderes hi trobem canonades exposades a la radiació solar que
han fet malbé el poc aïllament original. En l’aplicació de l’aïllament serà necessari la
utilització de material resistent al ultraviolats per tal de fer una instal·lació que perduri en el
temps.
Per aquesta mesura podem estar preveient un estalvi de 1.410kWh/any que representa
un 1% del consum total i 62,50€/any.
Regulació hidràulica de les unitats terminals gestió del confort
Caldrà tenir molt en compte els efectes creuats que es produiran en la posada en marxa
de les corbes de calefacció.
En aquest cas es pretenen estudiar les aules ubicades a la cara sud i als principis dels
anells de calefacció i als finals dels circuits. Aquestes són les zones més afectades per la
falta de regulació i control.
Institut Francesc Ferrer i Guàrdia, Sant Joan Despí
Servei d’estalvi i d’eficiència energètica a 12 INS
8
Aquesta mesura pot generar un estalvi de 1.559,93kWh/any que representa un 1% del
consum total i 69,13€/any.
1.2. Consum d’electricitat
Ajust de la potència contractada
La mesura d’ajust de la potència contractada en aquest centre pot suposar un estalvi
entre 1.025 i 609€ en funció de les diferents propostes estudiades. La nostra recomanació
és realitzar la proposta V1 que suposa un estalvi de 1.025€/any sense haver de dur a
terme cap modificació dels transformadors d'intensitat.
Millora del tancament elèctric de l’institut en dies festius
La proposta consisteix en aconseguir mitjançant conscienciació, formació i protocols de
tancament energètic que el consum durant els dies d’inactivitat no superi els 24-
36kWh/dia (1-1,5kW). Aquest consum en períodes de vacances llargs (Nadal, Setmana
Santa i estiu) no hauria d’estar vinculat més enllà de les alarmes, el servidor i algun equip
més molt concret que no es pugi desconnectar. Els caps de setmana, apart dels anteriors
equips, podrien estar encesos els termos elèctrics i alguna nevera.
La millora en el tancament energètic del centre els dies d’inactivitat pot suposar per
aquest institut un estalvi estimat de 10.810kWh/any que representa un 11% del consum
total i 1.064€/any.
Millora del tancament elèctric durant els dies lectius.
La proposta consisteix en aconseguir mitjançant conscienciació, formació i protocols de
tancament energètic del centre, que el consum en acabar l’activitat en cada aula sigui 0, i
globalment, el centre no superi els 1-1,5kW per cada hora.
La millora en el tancament energètic del centre en dies lectius s’estima un estalvi mínim
de 1.974kWh/any que representa un 2,0% del consum total i 194,35 €/any.
1.3. Consum d’aigua
Millora de la contractació de l’aigua
Concretament en aquest centre el terme fix de la factura és de 4.335,96€ i representa el
69%. És per aquesta raó que es planteja la reducció del cabdal contractat dels 16m3/h
fins 2,5m3/h. L’estalvi resultant d’aquesta mesura s’estima en 3.474,22 €/any.
Aquest canvi està a expenses de negociació amb la companyia.
Institut Francesc Ferrer i Guàrdia, Sant Joan Despí
Servei d’estalvi i d’eficiència energètica a 12 INS
9
2 Abast i objectiu
2.1. Abast de l’estudi
El present estudi energètic abasta el comportament energètic de l’Institut Francesc Ferrer i Guàrdia
de Sant Joan Despí.
2.2. Objectius de l’estudi
El present estudi energètic té com a principals objectius:
a.- Estudi del perfil de consum actual del centre en base a les factures, monitoratge i presa de
dades.
b.- Diagnòstic i recomanacions per l’establiment dels paràmetres de funcionament òptims de les
instal·lacions amb una adequació dels consums als usos reals de les instal·lacions:
Detecció i proposta de reducció dels consums no necessaris.
Determinació de la configuració òptima dels equips per a un funcionament eficient.
Determinació de les consignes de temperatures i les programacions horàries, diàries i
setmanals, incloent-hi festius.
Mesures organitzatives per a la reducció dels consums.
Reconeixement i descripció bàsica de l’equipament i de les seves instal·lacions tècniques
(estat actual de conservació i funcionament).
c.-Diagnòstic i recomanacions per l’optimització de la contractació dels subministraments energètics
tot i que estan dintre de la compra agregada de la Generalitat de Catalunya.
d.- Definir les mesures d’estalvi aplicables amb un període de retorn inferior a 4 anys.
Institut Francesc Ferrer i Guàrdia, Sant Joan Despí
Servei d’estalvi i d’eficiència energètica a 12 INS
10
3 Dades generals del centre
3.1. Descripció del centre
L’activitat de l’Institut Francesc Ferrer i Guàrdia es desenvolupa en dos edificis PB+2, construïts
l’any 1988, de mitja compacitat el conjunt. Les aules estan distribuïdes en forma d’espina de peix i
orientades al Nord-Oest i Sud-Est.
Fotografia aèria del centre
3.2. Programa de funcionament
Els estudis que s’imparteixen al centre són: ESO, Batxillerat, i Cicles formatius (comerç i
màrqueting, sanitat, edificació i obra civil).
La distribució dels alumnes al curs 2014-2015 per estudis ha estat la següent:
ESO: 16 grups (tots de matí).
Batxillerat:4 grups (tots de matí).
Cicles formatius: 9 grups (1 grup de matí de matí i la resta de tarda).
Institut Francesc Ferrer i Guàrdia, Sant Joan Despí
Servei d’estalvi i d’eficiència energètica a 12 INS
11
El programa de funcionament es resumeix en els següents calendaris i horaris:
HORARI ESO, BATXILLLERAT I CICLES FORMATIUS DE MATÍ
1 h 2 h 3 h 4 h 5 h 6 h 7 h 8 h 9 h 10 h
11 h
12 h
13 h
14 h
15 h
16 h
17 h
18 h
19 h
20 h
21 h
22 h
23 h
24 h
DILLUNS
DIMARTS
DIMECRES
DIJOUS
DIVENDRES
DISSABTE
DIUMENGE
HORARI CICLES FORMATIUS DE TARDA
1 h 2 h 3 h 4 h 5 h 6 h 7 h 8 h 9 h 10 h
11 h
12 h
13 h
14 h
15 h
16 h
17 h
18 h
19 h
20 h
21 h
22 h
23 h
24 h
DILLUNS
DIMARTS
DIMECRES
DIJOUS
DIVENDRES
DISSABTE
DIUMENGE
HORARI EXTRALECTIU
HORARI LECTIU
HORARI NETEJA
Institut Francesc Ferrer i Guàrdia, Sant Joan Despí
Servei d’estalvi i d’eficiència energètica a 12 INS
12
CALENDARI 2014 - 2015
Setembre
Octubre
Novembre
1 2 3 4 5 6 7
1 2 3 4 5
1 2
8 9 10 11 12 13 14
6 7 8 9 10 11 12
3 4 5 6 7 8 9
15 16 17 18 19 20 21
13 14 15 16 17 18 19
10 11 12 13 14 15 16
22 23 24 25 26 27 28
20 21 22 23 24 25 26
17 18 19 20 21 22 23
29 30
27 28 29 30 31
24 25 26 27 28 29 30
Desembre
Gener
Febrer
1 2 3 4 5 6 7
1 2 3 4
1
8 9 10 11 12 13 14
5 6 7 8 9 10 11
2 3 4 5 6 7 8
15 16 17 18 19 20 21
12 13 14 15 16 17 18
9 10 11 12 13 14 15
22 23 24 25 26 27 28
19 20 21 22 23 24 25
16 17 18 19 20 21 22
29 30 31
26 27 28 29 30 31
23 24 25 26 27 28
Març
Abril
Maig
1 1 2 3 4 5
1 2 3
2 3 4 5 6 7 8
6 7 8 9 10 11 12
4 5 6 7 8 9 10
9 10 11 12 13 14 15
13 14 15 16 17 18 19
11 12 13 14 15 16 17
16 17 18 19 20 21 22
20 21 22 23 24 25 26
18 19 20 21 22 23 24
23 24 25 26 27 28 29
27 28 29 30
25 26 27 28 29 30 31
30 31
Juny
Juliol
Agost
1 2 3 4 5 6 7
1 2 3 4 5 1 2
8 9 10 11 12 13 14
6 7 8 9 10 11 12 3 4 5 6 7 8 9
15 16 17 18 19 20 21
13 14 15 16 17 18 19 10 11 12 13 14 15 16
22 23 24 25 26 27 28
20 21 22 23 24 25 26 17 18 19 20 21 22 23
29 30
27 28 29 30 31 24 25 26 27 28 29 30
31
DIRECCIÓ
PROFESSORAT + DIRECCIÓ
ALUMNAT IES
ALUMNAT IES + FP
TANCAT
Institut Francesc Ferrer i Guàrdia, Sant Joan Despí
Servei d’estalvi i d’eficiència energètica a 12 INS
13
4 Anàlisi de consums energètics i d’aigua
4.1. Consideracions prèvies
Per a la realització de l’anàlisi de consums es disposen de dades referents a la facturació
energètica recopilada i entregada pel client, dels subministraments d’electricitat (2012 a 2015), de
gas (2013 a 2015) i d’aigua (2014 a 2015).
En l’anàlisi de consums s’han estudiat les corbes de consum associades a la facturació real i com
aquest consum ha evolucionat en el temps. A partir del consum durant aquests períodes, s’ha
establert un consum mitjà anual, que ens servirà com a període base per calcular els estalvis de les
diferents mesures (no es tracta del període de referència que s’utilitzarà per a la facturació del
servei de gestió energètica).
L’objecte de la corba de consum mitjà és determinar quin perfil de consum tindria el centre durant
un any amb les condicions actuals (de l’envolupant de l’edifici, les seves instal·lacions, i programa
funcional i ús), i els costos associats amb les condicions econòmiques actuals dels
subministraments.
És per això que la corba de consum de referència és teòrica i en aquest cas, s’ha considerat com a
la mitjana de consums mensuals del període en què disposem de factures fiables.
Pel que fa al cost econòmic associat a la corba de referència, s’ha tingut en compte un cost estàtic
associat a l’última factura disponible de cadascun dels subministraments.
Els preus, incloent despeses fixes (com el terme de potència en el cas de l’electricitat) sense iva,
considerats en el present estudi pels diferents subministraments es justifiquen en cadascun dels
apartats pertinents i es resumeixen en la taula següent:
ELECTRICITAT GAS NATURAL AIGUA
0,1423 €/kWh 0,0492 €/kWh 6,8963 €/m³
Preus de referència dels subministraments amb despeses incloses
Els preus de l’energia excloent els termes de potència i impostos, i per tant, el preu vinculat a
l’estalvi d’energia és el següent:
ELECTRICITAT GAS NATURAL AIGUA
0,09845 €/kWh 0,04432 €/kWh 2,1237 €/m³
Preus de referència dels subministraments
En el cas del gas s’ha fet en base a l’última factura, i en el cas de l’electricitat s’ha extret la dada en
base a un estudi dels consums per tram de tarifació.
Institut Francesc Ferrer i Guàrdia, Sant Joan Despí
Servei d’estalvi i d’eficiència energètica a 12 INS
14
PREU €/kWh P1 P2 P3 Preu mig
2014 0,123852 0,099175 0,063260 0,098457
El preu del kWh s’ha deduït en funció dels consums ens els diferents períodes al llarg dels últims
anys per cada tram.
CONSUM PER PERÍODES P1 % P1 P2 % P2 P3 % P3 TOTAL
2013 17.959 22% 50.342 60% 15.278 18% 83.579
2014 13.088 20% 41.462 65% 9.434 15% 63.984
2015 5.396 19% 19.479 68% 3.851 13% 28.726
TOTALS kWh 36.443 21% 111.283 63% 28.563 16% 176.289
4.2. Comportament energètic actual
4.2.1. Consum de subministraments energètics
Del repartiment del consum per subministraments energètics es pot veure que, tot i que el consum
de gas natural representa el 61% del total, tant sols representa el 35% de la despesa energètica.
Consum Consum Despeses Despeses
Emissions CO2
Emissions CO2
kWh % € % TnCO2 %
GAS NATURAL 155.993 61% 7.680 35% 32 49%
ELECTRICITAT 101.042 39% 14.382 65% 33 51%
TOTAL 257.035 22.062 65
Institut Francesc Ferrer i Guàrdia, Sant Joan Despí
Servei d’estalvi i d’eficiència energètica a 12 INS
15
Considerant el consum d’aigua, el repartiment per despesa és el següent:
Despeses Despeses
€ %
GAS NATURAL 7.680 27%
ELECTRICITAT 14.382 51%
AIGUA 6.265 22%
TOTAL 28.327
El repartiment del consum d’energia (kWh/any) del centre auditat, per àmbit de consum, es pot
veure a les taules i gràfiques següents:
Combustible Consum Consum Despeses Despeses
Emissions CO2
Emissions CO2
kWh % € % TnCO2 %
ACS GAS NATURAL 16.841 7% 829 4% 3 5%
CALEFAC. GAS NATURAL 139.152 54% 6.851 31% 28 43%
IL·LUMINACIÓ ELECTRICITAT 40.609 16% 5.780 26% 13 21%
EQUIPS ELECTRICITAT 60.433 23% 8.602 39% 20 31%
TOTAL 257.035 100% 22.062 100% 65 100%
4.2.2. Consum de gas natural
Per a la realització de la corba de consum de gas mitjà ens hem basat en les següents fonts:
Les factures facilitades per la propietat des de gener del 2014 fins abril del 2015.
Institut Francesc Ferrer i Guàrdia, Sant Joan Despí
Servei d’estalvi i d’eficiència energètica a 12 INS
16
De gener del 2013 a desembre de 2014 s’han utilitzat les dades de consum facilitades en
el concurs repartides pel nombre de dies de cada mes.
GENÈRIC 2013 2014 2015 PROMIG PROMIG
kWh kWh kWh kWh €
Gener 35.298 35.877 44.460 38.545 1.897,72
Febrer 48.109 34.413 42.615 41.712 2.053,67
Març 33.287 12.046 24.808 23.380 1.151,11
Abril 8.430 854 5.622 4.969 244,62
Maig 3.377 0 1.688 83,13
Juny 2.266 1.271 1.769 87,07
Juliol 1.704 1.662 1.683 82,86
Agost 593 575 584 28,77
Setembre 0 0 0 0,00
Octubre 0 894 447 22,00
Novembre 14.606 11.843 13.224 651,08
Desembre 27.812 28.172 27.992 1.378,14
TOTALS 175.482 127.606 117.505 155.993 7.680,17
Com es pot veure en la gràfica posterior, respecte al 2013 s’ha produït un descens del consum de
gas. Si comparem el 2013 amb el 2014, el primer va ser un any més fred i per tant, explica el major
consum de gas. Per altra banda, la temperatura dels 5 primers mesos del 2015 va ser lleugerament
inferior al 2013. Tot i així, ha hagut un descens en el consum de calefacció pel que es dedueix que
s’han començat a aplicar mesures d’eficiència energètica vinculades amb la calefacció.
Institut Francesc Ferrer i Guàrdia, Sant Joan Despí
Servei d’estalvi i d’eficiència energètica a 12 INS
17
Com es pot veure, el consum de gas està vinculat principalment a la calefacció i en menor mida a la
producció d’ACS.
GAS
ACS CALEFAC. TOTAL COST
kWh kWh kWh €
Gener 1.827 36.717 38.545 1.898
Febrer 1.651 40.062 41.712 2.054
Març 1.827 21.553 23.380 1.151
Abril 1.769 3.200 4.969 245
Maig 1.688 0 1.688 83
Juny 1.769 0 1.769 87
Juliol 1.683 0 1.683 83
Agost 584 0 584 29
Setembre 0 0 0 0
Octubre 447 0 447 22
Novembre 1.769 11.456 13.224 651
Desembre 1.827 26.164 27.992 1.378
TOTALS 16.841 139.152 155.993 7.680
Com es pot veure la corba de demanda de calefacció vinculada als graus dies és relativament
semblant a la corba de consum de gas natural, pel que sembla que hi ha una correcta regulació i
control del funcionament de les calderes.
Institut Francesc Ferrer i Guàrdia, Sant Joan Despí
Servei d’estalvi i d’eficiència energètica a 12 INS
18
4.2.2.1. Comparació d’indicadors de consum de gas amb altres centres
Comparant els indicadors de consum general de gas de l’Institut Francesc Ferrer i Guàrdia respecte
a la resta de centres objecte del present contracte, es tracta d’un centre que té un consum per sota
de la mitjana.
A l’indicador 1 el consum de gas és de 19,7kWh/m²*any de superfície construïda, un 43,6% per
sota dels 34,9 kWh/m2 de la mitjana dels 9 centres.
Segons l’indicador 2 el consum de gas és de 7,7Wh/m²*h any, un 44,6% per sota dels 13,9
Wh/m²*h any de la mitjana dels 9 centres.
Això fa pensar que ens trobem davant un centre que fa una gestió eficient de la calefacció.
Institut Francesc Ferrer i Guàrdia, Sant Joan Despí
Servei d’estalvi i d’eficiència energètica a 12 INS
19
4.2.3. Consum d’electricitat
4.2.3.1. Anàlisi dels consums d’electricitat anuals
Per l’obtenció del consum d’electricitat l’estudi s’ha basat:
Gener 2014 a Abril de 2015. Factures escanejades durant la visita al centre.
Gener 2013 a Novembre de 2014. Monitoratge de consums.
Gener del 2012 a Abril del 2015. Dades descarregades del Gemweb.
2012 2013 2014 2015 PROMIG PROMIG
kWh kWh kWh kWh kWh €
Gener 11.395 11.080 9.868,00 10.781 1.534,50
Febrer 10.506 10.872 9.653,00 10.344 1.472,25
Març 9.277 9.822 9.205,00 9.435 1.342,87
Abril 9.499 7.783 7.683,00 8.322 1.184,45
Maig 9.800 9.036 8.833 9.223 1.312,74
Juny 8.037 6.687 6.878 7.201 1.024,90
Juliol 4.784 4.827 4.085 4.565 649,80
Agost 3.807 3.253 2.765 3.275 466,14
Setembre 7.943 7.516 7.730 1.100,17
Octubre 11.004 11.275 9.867 10.715 1.525,15
Novembre 10.756 10.752 9.252 10.253 1.459,39
Desembre 9.211 9.377 9.009 9.199 1.309,33
TOTALS 57.399 103.827 97.762 36.409 101.042 14.381,69
Institut Francesc Ferrer i Guàrdia, Sant Joan Despí
Servei d’estalvi i d’eficiència energètica a 12 INS
20
Segons la direcció del centre, la substitució de les lluminàries existents per altres de tecnologia LED
es va produir al 2012, però la tendència a la baixa comença al setembre del 2014 fins l’actualitat.
Aquesta baixada en el consum pot tenir a veure amb la fallada i no reparació dels termos elèctrics,
tot i que no es coneixen les dates amb exactitud.
El consum d’electricitat del centre està vinculat als següents usos:
Il·luminació. Inclou il·luminació interior i exterior.
Equips. Equips ofimàtics, de bombeig, neveres, ACS bar i del cicle formatiu d’infermeria.
A partir de l’inventari de l’enllumenat i dels equips elèctrics, i de les hores de funcionament dels
diferents espais i equips, s’ha fet un repartiment estimat dels consums elèctrics segons àmbit de
consum mensualment i diàriament (apartat 4.3.2). Aquesta distribució és una estimació atès que a
l’actualitat no es troben monitorats els diferents circuits elèctrics. La distribució és la següent:
ELECTRIC.
IL·LUMINACIÓ EQUIPS TOTAL COST
kWh kWh kWh €
Gener 4.548,89 6.232,11 10.781,00 1.534,50
Febrer 5.083,17 5.260,49 10.343,67 1.472,25
Març 4.455,60 4.979,07 9.434,67 1.342,87
Abril 3.306,48 5.015,19 8.321,67 1.184,45
Maig 4.355,64 4.867,36 9.223,00 1.312,74
Juny 2.112,20 5.088,47 7.200,67 1.024,90
Juliol 547,84 4.017,49 4.565,33 649,80
Agost 393,00 2.882,00 3.275,00 466,14
Setembre 2.669,25 5.060,25 7.729,50 1.100,17
Octubre 5.419,88 5.295,45 10.715,33 1.525,15
Novembre 4.607,16 5.646,17 10.253,33 1.459,39
Desembre 3.109,86 6.089,14 9.199,00 1.309,33
TOTALS 40.609 60.433 101.042 14.382
Com es pot veure en la següent gràfica, el consum d’il·luminació està bàsicament vinculat a les
hores lectives d’activitat del centre. Es pot veure com a l’agost hi ha un important consum
d’electricitat vinculat als stand-by d’equips que queden encesos (fet que s’ha pogut comprovar
Institut Francesc Ferrer i Guàrdia, Sant Joan Despí
Servei d’estalvi i d’eficiència energètica a 12 INS
21
durant la visita al centre) i a que durant l’agost el centre hi ha un conserge que fa labors de
vigilància.
Si s’analitza el consum per períodes de tarifació, es pot veure com el principal consum d’energia es
produeix en el tram P2 (63%). D’aquesta dada es desprèn que, tot i la dificultat, tots els consums
que puguem traslladar a la franja horària P3 i/o eliminar de la franja P1 ens suposaran un estalvi
econòmic (no de consum).
Institut Francesc Ferrer i Guàrdia, Sant Joan Despí
Servei d’estalvi i d’eficiència energètica a 12 INS
22
4.2.3.2. Anàlisis dels consums d’electricitat diaris
A partir de l’observació del comportament energètic del centre, fruit del monitoratge, s’ha estudiat i comparat setmanes i dies representatius.
15/8/2014. Dia festiu en període de vacances a l’estiu.
25/12/2013. Dia festiu de Nadal.
6/12/2013. Dia festiu d'hivern solt.
20/1/2014. Dia típic lectiu de màxima demanda de calefacció.
4/6/2014. Dia típic lectiu sense demanda de calefacció.
4.2.3.2.1. 15/08/2014. Dia festiu en període de vacances a l’estiu.
L’estudi del comportament energètic d’un dia festiu a l’agost és de gran interès per detectar si el
centre queda ben tancat energèticament parlant.
En aquest cas, el consum d’electricitat és pràcticament constant entre 3 i 4kWh/h, que suposen un
consum diari de 80kWh. És un consum relativament constant vinculat al servidor, rack, alarma i
màquines de vending.
Entre les 19:00 i les 5:00 del matí hi ha un petit increment en el consum vinculat a l’encesa de 4
focus exteriors que s’encenen amb una fotocèl·lula.
Institut Francesc Ferrer i Guàrdia, Sant Joan Despí
Servei d’estalvi i d’eficiència energètica a 12 INS
23
4.2.3.2.2. 25/12/2013. Dia festiu de Nadal
En aquest cas els consums oscil·len entre 5 i 6 kWh/h, que suposen un consum diari de 133kWh.
En aquest cas el consum també està vinculat principalment als equips.
De l’estudi del consum d’un dia festiu de Nadal es pot veure que el centre no queda tant ben tancat
energèticament com a l’estiu. S’aprecia un increment del consum horari d’entre 1 i 2kWh/h en totes
les hores. Aquest consum està vinculat al funcionament de les neveres i bombes.
4.2.3.2.3. 6/12/2013. Dia festiu d’hivern solt
Aquest dia correspondria a un cap de setmana tipus d’hivern on hi ha demanda de calefacció.
En aquest cas els consums oscil·len entre 5 i 7 kWh/h, que suposen un consum diari de 138kWh.
En aquest cas el consum també està vinculat principalment als equips. En aquest cas el consum és
relativament semblant al d’un dia festiu de Nadal, lleugerament incrementat per una major nombre
d’stand-by segurament.
Institut Francesc Ferrer i Guàrdia, Sant Joan Despí
Servei d’estalvi i d’eficiència energètica a 12 INS
24
4.2.3.2.4. 20/01/2014. Dia típic lectiu amb màxima demanda de calefacció
Aquest dia correspon a un dia típic d’hivern en què la calefacció roman encesa. En aquest cas, els
consums oscil·len entre 5 i 44kWh/h, suposant un consum diari de 507kWh/dia.
Aquest increment en el consum respecte als dies d’inactivitat és degut sobretot a la il·luminació, tal i
com es pot veure en la següent gràfica.
4.2.3.2.5. 4/06/2014. Dia típic lectiu sense demanda de calefacció
Aquest dia correspon a un dia típic de primavera, on la instal·lació de calefacció està apagada. En
aquest cas, els consums oscil·len entre 5 i 26kWh/h, suposant un consum diari de 360kWh/dia.
Es produeix un petit descens respecte a un dia d’hivern degut bàsicament a la il·luminació, degut a
que aquest període permet un major aprofitament de la llum natural.
Institut Francesc Ferrer i Guàrdia, Sant Joan Despí
Servei d’estalvi i d’eficiència energètica a 12 INS
25
4.2.3.2.6. Comparatiu dels consums diàries dels 5 dies representatius.
Com es pot veure els dies que hi ha més consum d’electricitat són els dies lectius d’hivern en què la
calefacció està funcionant. Com ja hem dit, a l’estiu el descens d’electricitat disminueix bàsicament
per l’aturada de les bombes dels circuits de calefacció i la disminució d’hores de llum natural.
Entre els tres dies d’inactivitat, el de l’agost és el que menys consumeix pel que fa pensar que es
presta una major atenció en el seu tancament. Entre el dia solt d’hivern i el període de Nadal
pràcticament no hi ha diferència tot i que es considera lleugerament excessiu.
Institut Francesc Ferrer i Guàrdia, Sant Joan Despí
Servei d’estalvi i d’eficiència energètica a 12 INS
26
4.2.3.3. Comparació d’indicadors de consum d’electricitat amb altres centres
Comparant els indicadors de consum general d’electricitat de l’Institut Francesc Ferrer i Guardia
respecte a la resta de centres objecte del present contracte, es tracta d’un centre amb un consum
per sota de la mitjana.
A l’indicador 1 el consum d’electricitat és de 12,8kWh/m²*any de superfície construïda, un 36,6%
per sota dels 20,2kWh/m2 de la mitjana dels 12 centres. Però aquest indicador no és significatiu
perquè el nombre d’hores de funcionament és inferior al de la resta de centres.
És per aquesta raó que analitzem un segon indicador. A l' indicador 2 el consum d’electricitat és de
5,0Wh/m²*h any, un 46,2% per sota dels 9,3Wh/m²*h any de la mitjana dels 12 centres.
Si comparem els indicadors de consum diari (Wh/m²) podem veure com el consum d’electricitat d’un
dia qualsevol és lleugerament inferior a la mitjana 12 centres (-29,5%), mentre que si comparem el
consum d’electricitat d’un dia festiu és de 17Wh/m2 , un 26,0% inferior al consum mig que és de
23Wh/m2.
Institut Francesc Ferrer i Guàrdia, Sant Joan Despí
Servei d’estalvi i d’eficiència energètica a 12 INS
27
Es tracta d’un centre que atès que no disposa de cicles formatius amb un gran consum d’energia,
consumeix menys que la mitjana en l’horari lectiu. Alhora també influeix les mesures en il·luminació
que s’han aplicat.
Si comparem un dia tancat del centre amb la resta també està per sota de la mitjana, però s’ha
pogut comprovar que encara hi ha marge d’estalvi.
4.2.4. Consum d’aigua
Per l’anàlisi dels consums d’aigua es disposa de les dades de facturació de gener del 2014 fins
febrer del 2015.
GENÈRIC 2013 2014 2015 PROMIG PROMIG
M3 M3 M3 M3 €
Gener 92,0 72,0 82,0 535,5
Febrer 127,0 89,0 108,0 590,7
Març 85,0 75,0 80,0 531,2
Abril 61,0 86,0 73,5 517,4
Maig 94,0 94,0 94,0 561,0
Juny 52,0 52,0 471,8
Juliol 70,0 70,0 510,0
Agost 26,0 0,0 13,0 388,9
Setembre 115,0 81,0 98,0 569,5
Octubre 75,0 97,0 86,0 544,0
Novembre 82,0 128,0 105,0 584,3
Desembre 51,0 43,0 47,0 461,1
TOTALS 349 930 416 909 6.265,34
Institut Francesc Ferrer i Guàrdia, Sant Joan Despí
Servei d’estalvi i d’eficiència energètica a 12 INS
28
El consum d’aigua ha patit un progressiu descens de l’any 2015 respecte al 2014, però no es
disposa de més dades per extreure més conclusions.
4.2.4.1. Comparació d’indicadors de consum d’aigua respecte a altres centres
Comparant els indicadors de consum general d’aigua de l’Institut Ferrer i Guàrdia respecte a la
resta de centres objecte del present contracte, es tracta d’un centre amb un consum molt per sota
de la mitjana, tot i tenir espais amb vegetació que es reguen.
A l’indicador 1, el consum d’aigua per superfície, és de 0,12 m3/any i superfície construïda, un 58%
per sota dels 0,29 m3/any i superfície construïda, de la mitjana dels 12 centres.
A l'indicador 2, el consum d’aigua és de 1,08 m3/alumne i any, un 50% per sota dels 2,18
m3/alumne i any de la mitjana dels 12 centres.
Institut Francesc Ferrer i Guàrdia, Sant Joan Despí
Servei d’estalvi i d’eficiència energètica a 12 INS
29
Institut Francesc Ferrer i Guàrdia, Sant Joan Despí
Servei d’estalvi i d’eficiència energètica a 12 INS
30
5 Anàlisi de la contractació energètica i d’aigua
5.1. Contractació elèctrica
Per a la realització de l’anàlisi de consums es disposen de dades referents a la facturació
energètica recopilada i entregada pel client, dels subministraments d’electricitat (anys 2012 al
2015).
L’anàlisi de la contractació es centrarà en els costos derivats de la potència elèctrica i reactiva,
deixant a banda el cost de l’energia activa.
5.1.1. Anàlisi energia reactiva
No existeix despesa associada a l’energia reactiva en aquest centre.
5.1.2. Anàlisi potència elèctrica
Per l’anàlisi de la potència cal realitzar un estudi de la potència òptima a contractar per cadascun
dels tres períodes. Als subministraments de tarifes 3.0A, el control de la potència consumida es
realitza mitjançant maxímetres, de manera que l'obtenció de la potència contractada òptima se
simplifica respecte altres tarifes inferiors. L’ajust de la potència contractada és sensible a totes
aquelles futures modificacions d'aparells de consum i a canvis en els horaris de funcionament
d’aquests. Per tant, des de la UTE Rubatec-Greenstorm es valorarà realitzar un nou ajust de la
potència contractada si aquestes modificacions són prou importants per generar un estalvi
significatiu.
Pel càlcul de la potència òptima a contractar s’han utilitzat fulles de càlcul pròpies, i l’eina de
simulació de potències contractades de la plataforma www.gemweb.es.
Al novembre del 2014 es va dur a terme el canvi en la potència contractada que disposa avui dia el
centre. Tot i així, encara hi ha potencial d'estalvi vinculat a l’ajust de la potència contractada. S’han
estudiat dos possibles canvis de potència i el seu estalvi associat:
P1 P2 P3 Estalvi
POTÈNCIA ACTUAL 60 kW 60 kW 60 kW POTÈNCIA V1.OPTIMA 42 kW 50 kW 19 kW 1.025,43 €
POTÈNCIA V2. 42 kW 50 kW 50 kW 608,27 €
Potència V1 (òptima): És la proposta que més ajusta la potència de cada període a les dades del
maxímetre i per tant la que més estalvi genera. A diferència d’altres instituts en aquest cas no
implica un canvi dels transformadors d'intensitat.
Institut Francesc Ferrer i Guàrdia, Sant Joan Despí
Servei d’estalvi i d’eficiència energètica a 12 INS
31
Potència V2. Aquesta proposta contempla que el període P3 no sigui inferior al P2. Fins fa no gaire
la companyia elèctrica no deixava tenir una potència contractada inferior en el període P3 que en el
P2. Tot i que segons conversa amb diferents companyies elèctriques ara no existeix aquest
requeriment, aquesta proposta valora l’estalvi tenint en compte aquest requeriment.
5.2. Contractació de gas
La contractació de gas del centre és correcta.
5.3. Contractació de l’aigua
A l’actualitat el cabdal contractat és de 16m3/h. Fruit d’aquest valor el terme fix de la factura anual
és de 4.335,96€ i representa un 69% de la despesa total, cosa que es considera excessiu.
Segons els càlculs d’aquest estudi en base al consum d’aigua, el cabdal es podria arribar a reduir a
2,5m3/h i l’estalvi en aquest cas seria de 3.474,22€/any.
Aquest canvi està a expenses de negociació amb la companyia.
Institut Francesc Ferrer i Guàrdia, Sant Joan Despí
Servei d’estalvi i d’eficiència energètica a 12 INS
32
6 Diagnòstic energètic del centre
Es tracta d’un centre amb un molt bon estat de conservació i amb un equip directiu que ja està
aplicant mesures d’estalvi en diferents àmbits.
6.1. Consum de gas
Es tracta d’un dels centres amb valors més baixos en els indicadors de consum de gas kWh/m2 i
Wh/h·m2. A continuació s’exposen les possibles causes:
6.1.1. Envolupant tèrmica
Es tracta d’un centre construït al 1988 en un bon estat de conservació respecte a molts altres
centres auditats.
La configuració de les aules en espina de peix origina aules orientades a Sud-Est i altres a Nord-
Oest amb demandes de calefacció al llarg del dia molt diferents.
6.1.2. Calefacció
La calefacció del centre es resol des d’una sala de calderes amb 4 calderes de 104,7kW,
cadascuna. Aquestes calderes actuen sobre 5 circuits de calefacció que permeten una correcta
sectorització. A dia d’avui els sistemes de control de corbes de calefacció originals es troben
desmantellats i únicament queden les vàlvules barrejadores en els diferents circuits.
El control actual consta de rellotges horaris setmanals que permeten l’encesa i parada del bombeig
de cada circuit segons si hi ha activitat en els espais que calefacten.
Tot i tenir un consum de gas relativament baix en comparació amb altres centres, pateixen un cert
desconfort tèrmic entre les dependències amb orientacions oposades que acaba originant que els
que tenen calor obrin les finestres. Això és degut a la falta d’utilització de les barrejadores que
ajusten l’aportació a la demanda de cada circuit.
Aquest problema requereix una bona gestió de les corbes de calefacció però per això, cal estudiar
la inversió que cal realitzar-hi, ja que segons s’ha pogut comprovar l’estat de molts elements és
deficitari.
Des del 2013 s’ha produït un descens del consum de gas fins a l’actualitat. Aquest fet tindria la seva
explicació en la implementació de programadors electrònics setmanals que actuen sobre les
bombes de circulació dels circuits de calefacció, juntament amb una baixada de la exigències
climàtiques dels darrers anys.
Institut Francesc Ferrer i Guàrdia, Sant Joan Despí
Servei d’estalvi i d’eficiència energètica a 12 INS
33
6.1.3. Producció d’aigua calenta sanitària
La producció d’ACS es produeix en una petita sala de calderes annexa a la pista esportiva. Aquesta
sala consta d’una petita caldera i un acumulador per donar servei als vestuaris.
Hi ha consum de gas vinculat a la producció d’aigua calenta sanitària però no hi ha consum d’aigua
calenta. Això s’explica ja que el centre produeix, emmagatzema i recircula l’ACS i per tant en
aquest procés gasta energia. Provablement pot haver algun altre factor que estigui distorsionant
aquesta dada de consum, com poden ser consum d’ACS per la neteja o consum residuals de les
calderes de calefacció fora de la temporada de fred.
6.2. Consum d’electricitat
Es tracta d’un centre amb un consum d’electricitat inferior a la mitjana amb una tendència a la baixa
en el consum d’electricitat a partir de setembre del 2014.
A continuació s’expliquen les possibles causes.
6.2.1. Potència contractada
Hi ha marge d’estalvi vinculat a un ajust de la potència contractada.
6.2.2. Il·luminació
Els focus exteriors s’han anat substituint per altres de tecnologia LED i dotats amb una fotocèl·lula
que ajusta l’encesa a les necessitats reals d’il·luminació.
Les lluminàries dels passadissos amb més hores de funcionament s’han substituït en alguns casos
per fluorescents t5 i en altres per tecnologia LED. Tot i que és una bona mesura, hagués estat
millor ubicar les lluminàries amb tecnologia LED a la planta baixa i les de fluorescents t5 a la planta
P+2. S’ha de tenir en compte que les plantes superiors disposen de més hores de llum natural i per
tant poden estar menys hores enceses que les de la planta baixa, és per aquesta raó que produiria
més estalvi ubicar les lluminàries de tecnologia LED en aquells espais que romanen encesos més
hores.
S’han detectat que les llums de les escales tot i ser de tecnologia LED podrien estar apagades atès
que hi ha una gran quantitat de llum natural.
6.2.3. Equips consumidors d’electricitat
Es tracta d’un centre que atès que no disposa de cicles formatius amb un gran consum d’energia,
consumeix menys que la mitjana en l’horari lectiu. Alhora també influeix les mesures d’eficiència
energètica aplicades.
Institut Francesc Ferrer i Guàrdia, Sant Joan Despí
Servei d’estalvi i d’eficiència energètica a 12 INS
34
Determinats termos elèctrics han anat fallant i no s’han substituït, fet que junt amb altres mesures
ha fet disminuir el consum d’electricitat des del 2014.
Si comparem un dia tancat del centre amb la resta també està per sota de la mitjana, però s’ha
pogut comprovar que encara hi ha marge d’estalvi vinculat a una millor desconnexió dels equips.
6.3. Consum d’aigua
La direcció té la intenció de canviar la instal·lació per altra amb fluxors, tot i així és un centre amb
un baix consum d’aigua.
Hi ha una instal·lació de reg.
Institut Francesc Ferrer i Guàrdia, Sant Joan Despí
Servei d’estalvi i d’eficiència energètica a 12 INS
35
7 Mesures d’estalvi analitzades
Seguidament es descriuen aquelles mesures d'estalvi que hem detectat com a possibles
durant les visites efectuades al centre. L'execució d'aquestes mesures dependrà en tot
moment dels criteris de retorn de la inversió que se'n derivin en cada cas.
7.1. Consum de gas
Ajust calendari i horaris de la calefacció
El control de la calefacció tot sovint s’acaba simplificant a un horari setmanal o a una
rutina diària d’encesa i parada dels equips. Tot sovint, aquest control no permet un ús
eficient de la calefacció i de la seva gestió durant els diferents calendaris.
De forma general, la instal·lació de calefacció s’encén 1h o 1,5h abans de disposar d’una
temperatura de confort en el moment de l’inici de l’activitat. Encendre la calefacció abans
d’aquesta 1h o 1,5h pot incorre en una ineficiència energètica, excepte en casos molt
concrets en què l’edifici té molta inèrcia tèrmica i per tant, costa molt encendre i refredar-
lo.
El temps necessari per la posada a règim d’un centre varia segons les exigències
climàtiques externes i el punt de partida de la inèrcia tèrmica de l’edifici. Per tant no serà
el mateix encendre després d’un llarg període no lectiu que fer-ho un dilluns després d’un
cap de setmana; i d’igual manera no serà el mateix encendre 1 hora abans en ple hivern
que a la tardor.
Per tot això, i amb la possible convivència amb equips de control de corbes de calefacció,
cal tenir ben clar el calendari, les accions a fer abans dels diferents períodes no lectius i
les particularitats del centre i les seves activitats.
Es contempla la revisió de la programació del control de la sala de calderes. Actualment,
el centre disposa d’un control horari detallat per a cada circuit però hi ha petits detalls que
es podran treballar. Les millores en eficiència energètica s’estimen baixes ja que el centre
ja porta uns anys fent aquests ajustos i per tant, el marge és inferior. Caldrà juntament
amb consergeria un protocol que permeti oferir el màxim confort i un ús racional de la
calefacció. Aquest protocol inclourà un calendari, un procediment per les reprogramacions
i sobretot una gestió conjunta entre el centre i els gestors energètics.
Per aquesta instal·lació on tenim un control horari setmanal, la millora per aquest institut
té un estalvi estimat de 2.495,89kWh/any que representa un 1,6% del consum total i
110,61€/any.
Institut Francesc Ferrer i Guàrdia, Sant Joan Despí
Servei d’estalvi i d’eficiència energètica a 12 INS
36
Aïllament tèrmic de canonades
Segons el reglament d'instal·lacions tèrmiques en els edificis, totes les canonades i
accessoris, així com equips, aparells i dipòsits de les instal·lacions tèrmiques disposaran
d'un aïllament tèrmic quan continguin:
a) fluids refrigerats amb temperatura menor que la temperatura de l'ambient del local pel
qual discorrin.
b) fluids amb temperatura superior a 40 ºC quan estiguin instal·lats en locals no
calefactats, entre els quals s'han de considerar passadissos, galeries, xemeneies de
ventilació, aparcaments, sales de màquines, falsos sostres i terres tècnics, entenent
excloses les canonades de torres de refrigeració i les canonades de descàrrega de
compressors frigorífics, excepte quan estiguin a l'abast de les persones.
c) Quan les canonades o els equips estiguin instal·lats a l'exterior de l'edifici, la terminació
final de l'aïllament ha de tenir la protecció suficient contra la intempèrie. En la realització
de l'estanquitat de les juntes s'evitarà el pas de l'aigua de pluja.
En tota instal·lació tèrmica per la qual circulen fluids no subjectes a canvi d'estat, en
general, les que el fluid caloportador és aigua, les pèrdues tèrmiques globals pel conjunt
de conduccions no superaran el 4% de la potència màxima que transporta.
Per seleccionar l’aïllament adequat es poden realitzar càlculs amb els programes
informàtics que compleixin amb la UNE-EN ISO 12241 o fer servir el mètode simplificat on
segons les característiques del fluid, canonada i ubicació hi trobem l'espessor adequat.
La incorporació d’aïllament en els tubs que enllacen els diferents elements de la
instal·lació, i que transporten aigua a una determinada temperatura, permet una reducció
de les pèrdues d'energia tèrmica en aquest punt, i en conseqüència, una reducció del
consum energètic.
A la sortida a la sala de calderes hi trobem canonades exposades a la radiació solar que
han fet malbé el poc aïllament original. En l’aplicació de l’aïllament serà necessari la
utilització de material resistent al ultraviolats per tal de fer una instal·lació que perduri en el
temps.
Per aquesta mesura podem estar preveient un estalvi de 1.410kWh/any que representa
un 1% del consum total i 62,50€/any.
Institut Francesc Ferrer i Guàrdia, Sant Joan Despí
Servei d’estalvi i d’eficiència energètica a 12 INS
37
Regulació hidràulica de les unitats terminals gestió del confort
Seguiments d’espais sobreescalfats de forma constant per la seva resolució i evitar
d’aquesta manera l’obertura de finestres en èpoques de calefacció.
La primera acció, si la distribució de circuits de calefacció i el seu ajust de corbes de
calefacció no és suficient, caldrà ajustar punt a punt l’aportació d’aquests radiadors.
Aquesta regulació hidràulica dels radiadors de les diferents zones ajustarà l’aportació a
les seves necessitats, evitant en gran part, aquests problemes de confort.
Si la regulació hidràulica no resulta suficient per les característiques singulars dels espais,
cap la possibilitat d’haver d'incorporar controls individuals de temperatura ambient.
Aquests controls dependran del número de circuits, radiadors i emplaçament d’aquests.
Podem fer ús de termòstats sobre una vàlvula de dues vies o fent ús de capçals
termostàtics a cada radiador. Caldrà estudiar les inversions per fer encaixar les propostes
dins dels retorns del projecte. Un dels espais on sembla clara la seva utilització és els
vestuaris.
Per aquesta mesura caldrà tenir molt en compte els efectes creuats que es produiran en
la posada en marxa de les corbes de calefacció.
En aquest cas, es pretenen estudiar les aules ubicades a la cara sud i als principis dels
anells de calefacció i als finals dels circuits. Aquestes són les zones més afectades per la
falta de regulació i control.
Aquesta mesura pot generar un estalvi de 1.559,93kWh/any que representa un 1% del
consum total i 69,13€/any.
7.2. Consum d’electricitat
Ajust de la potència contractada
La facturació del terme de potència, és una quantitat fixa mínima, el valor del qual depèn
de la potència contractada per l'usuari. La potència contractada és la potència que
l'empresa està obligada a subministrar en tot moment, i per la qual va a cobrar com a
mínim.
L'import que cal abonar per aquest concepte, s'obté multiplicant la potència contractada
pel període de facturació i pel terme de potència (que depèn del tipus de tarifa ).
En el cas que s'utilitzi un maxímetre per controlar la potència, la potència a facturar es
calcularà de la següent manera :
Institut Francesc Ferrer i Guàrdia, Sant Joan Despí
Servei d’estalvi i d’eficiència energètica a 12 INS
38
Si la potència registrada pel maxímetre està compresa dins l'interval del 85 al 105 %
respecte a la potència contractada, aquesta potència registrada serà la potència a
facturar. En aquest cas podem considerar que la potència contractada està ajustada
a les necessitats de l’usuari.
Si la potència registrada és superior al 105% de la potència contractada, la potència
a facturar serà igual al valor registrat més el doble de la diferència entre el valor
registrat i el valor corresponent al 105% de la potència contractada. En aquest cas es
paga una penalització per excés de potència.
Si la potència registrada és inferior al 85% de la potència contractada, la potència a
facturar serà igual al 85% de la potència contractada. En aquest cas es paga més
potència de la que es necessita.
Per aquesta raó convé ajustar la potència contractada a les necessitats de l’usuari.
La mesura d’ajust de la potència contractada en aquest centre pot suposar un estalvi
entre 1.025 i 609 € en funció de les diferents propostes estudiades. La nostra
recomanació és realitzar la proposta V1 que suposa un estalvi de 1.025 €/any sense
haver de dur a terme cap modificació dels transformadors d'intensitat.
P1 P2 P3 Estalvi
POTÈNCIA ACTUAL 60 kW 60 kW 60 kW POTÈNCIA V1.OPTIMA 42 kW 50 kW 19 kW 1.025,43 €
POTÈNCIA V2. 42 kW 50 kW 50 kW 608,27 €
Millora del tancament elèctric de l’institut en dies festius
És un fet habitual, trobar-se instal·lacions d’ instituts que queden parcialment enceses els
caps de setmana, períodes festius solts o festius llargs. Aquest mal tancament correspon
normalment a bombes de circulació de la instal·lació de calefacció i producció d’aigua
calenta sanitària, stand-by de pissarres digitals, projectors, i resta d’equips informàtics. En
els centres educatius aquest tancament és especialment important atès que el nombre de
dies lectius (176 dies) i el nombre de dies d'obertura del centre (211 dies) és relativament
reduït respecte al nombre de dies total de l’any, i per tant, un mal tancament energètic els
dies festius té un elevat impacte.
La proposta consisteix en aconseguir mitjançant conscienciació, formació i protocols de
tancament energètic que el consum durant els dies d’inactivitat no superi els 24-
36kWh/dia (1-1,5kW). Aquest consum en períodes de vacances llargs (Nadal, Setmana
Santa i estiu) no hauria d’estar vinculat més enllà de les alarmes, el servidor i algun equip
Institut Francesc Ferrer i Guàrdia, Sant Joan Despí
Servei d’estalvi i d’eficiència energètica a 12 INS
39
més molt concret que no es pugi desconnectar. Els caps de setmana, apart dels anteriors
equips, podrien estar encesos els termos elèctrics i alguna nevera.
La millora en el tancament energètic del centre els dies d’inactivitat pot suposar per
aquest institut un estalvi estimat de 10.810kWh/any que representa un 11% del consum
total i 1.064€/any.
Millora del tancament elèctric durant els dies lectius.
Durant una jornada lectiva es poden realitzar dos tipus de tancament energètic: en el
moment en què el centre tanca fins que obre al dia següent, i un altre des que en un aula
acaba l’activitat fins que es torna a utilitzar.
El tancament en finalitzar la jornada en una escola pretén eliminar els stand-by de les
pissarres digitals, projectors, ordinadors, pantalles, limitar les lluminàries de “sereno” i en
menor mesura algun calefactor, radiador elèctric, màquina d’aire acondicionat.
El tancament en finalitzar la utilització d’un aula de l’escola pretén eliminar els consums
residuals que es produeixen des de que acaba la utilització de l’aula fins que es tanca el
centre.
La proposta consisteix en aconseguir mitjançant conscienciació, formació i protocols de
tancament energètic del centre, que el consum en acabar l’activitat en cada aula sigui 0, i
globalment el centre no superi els 1-1,5kW per cada hora.
La millora en el tancament energètic del centre en dies lectius s’estima un estalvi mínim
de 1.974kWh/any que representa un 2,0% del consum total i 194,35 €/any.
7.3. Consum d’aigua
Millora de la contractació de l’aigua
La factura de l’aigua com passa amb molts altres subministraments està composta pels
següents conceptes:
Subministrament de l’aigua. Aquest apartat consta de dos conceptes, un que és
una part fixa, anomenada quota de servei que es paga en concepte de disponibilitat i
accés permanent al servei; i una altre variable, que es paga en funció del consum.
Cànon de l’aigua. Aquest és el tribut de titularitat de l’Agència Catalana de l’Aigua
(Generalitat de Catalunya).
Taxa de clavegueram. En algunes localitats la factura de l’aigua inclou aquesta taxa.
Institut Francesc Ferrer i Guàrdia, Sant Joan Despí
Servei d’estalvi i d’eficiència energètica a 12 INS
40
Taxa metropolitana de tractament de residus. Aquesta taxa es recapta per compte
de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
En ocasions la part fixa del subministrament de l’aigua està molt sobredimensionada per
les necessitats de l’equipament i per tant, es paga molt en el terme fix de la factura. És a
dir, es paga molt tot i no consumir.
Concretament en aquest centre el terme fix de la factura és de 4.335,96€ i representa el
69%. És per aquesta raó que es planteja la reducció del cabdal contractat dels 16m3/h
fins 2,5m3/h. L’estalvi resultant d’aquesta mesura s’estima en 3.474,22 €/any.
Aquest canvi està a expenses de negociació amb la companyia.
C. Dr. Trueta, 13 Av. Portal de l’Àngel, 4 08005. Barcelona 08002. Barcelona 93 225 94 60 93 165 16 00 Responsable UTE: Àlex Matas Responsable auditoria: Sergi Pérez [email protected] [email protected]
