Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

224
29 PAPERS D’ECONOMIA INDUSTRIAL Les empreses d’alt creixement i les gaseles a Catalunya Oriol Amat Salas Jordi Fontrodona Francolí Joan Miquel Hernández Gascón Alexandrina Stoyanova

description

Estudi de Les empreses d’alt Creixement i les Gaseles a Catalunya publicat per la Generalitat de Catalunya

Transcript of Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

Page 1: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

COL·LECCIÓ PAPERS D'ECONOMIA INDUSTRIAL

Fiscalitat i empresa familiar1.Emilio Albi

Flexibilitat i gestió del temps a la indústria tèxtil2.Josep M. Arús i Víctor Fabregat

L’estat de la formació a l’empresa a Catalunya3.Francesc Solé Parellada i Jaume Royo Llobet

L’esperit empresarial a Catalunya4.Jaume Filella F., Miguel García G., Marta Pratsi Robert Tornabell

Estratègia de gestió financera per a empreses5.industrialsOriol Amat i Xavier Puig

La logística empresarial i el seu estat a6.CatalunyaLluís Cuatrecasas i Laura Tremosa

Canvi estratègic i clusters a Catalunya7.Jordi Conejos, Emilià Duch, Jordi Fontrodona,Joan Miquel Hernández, Alejandro Luzárragai Eugeni Terré

Les multinacionals industrials catalanes8.Jordi Fontrodona i Joan Miquel Hernández

El consum de serveis per les empreses industrials9.Àngel Hermosilla

L’empresari familiar i el seu pla de successió10.Modest Guinjoan i Josep M. Llauradó

Les empreses catalanes i la col·laboració11.empresarialJosep Rialp Criado

Les empreses gasela a Catalunya12.Joan Miquel Hernández, Oriol Amat, JordiFontrodona i Isabel Fontana

La subcontractació industrial a Catalunya13.Centre d’Estudis i Assessorament Metal·lúrgic(CEAM)

Canals de distribució en les empreses14.industrials catalanesJosé Luis Nueno i Miguel Ángel Llano

Estratègies industrials de les multinacionals15.estrangeres a CatalunyaJoaquim Solà, PalomaMiravitlles i Gonzalo Rodríguez

Competència i innovació en la nova economia16.Enrique Cañizares, Daniel Fernández, Atilano JorgePadilla i Ana Ramos

Centres de decisió empresarial i activitat17.econòmica: els efectes de la globalitzacióXavier Vives

El bon govern de les empreses familiars18.Francisco Vicent Chuliá, Fernando Cerdá Albero,Raimon Segura de Lassaleta, Juan Grima Ferrada,Adolfo Rovira del Canto, Javier Castrodeza Vía,Xavier Calaf Aixalà i Jorge Alberto Rodríguez Aparicio

L’empresa catalana en l’economia global19.Joaquín Trigo Portela, Ramon Tremosa i Balcellsi Salvador Guillermo Viñeta

Innovacions organitzatives i competitivitat20.industrialJaume Valls, Núria Mancebo, Jaume Guia, AndreaBikfalvi i Martí Casadesús

Mapa dels sistemes productius locals21.industrials a CatalunyaJoan Miquel Hernández Gascón, Jordi FontrodonaFrancolí i Alberto Pezzi

La localització geogràfica de la indústria22.a Catalunya: el paper de les economiesd’aglomeracióElisabet Viladecans Marsal i Jordi Jofre Monseny

La innovació i l’R+D industrial a Catalunya23.Joaquim Solà, Xavier Sáez i Montserrat Termes

Directius catalans al món: 30 experiències24.JoanMiquel Hernández Gascón, Àngel HermosillaPérez, Jordi Fontrodona Francolí i Alberto Pezzi

Anàlisi del teixit industrial de Catalunya a partir25.de la taula input-outputJosep Lladós, Antoni Meseguer, Joan Torrent i JordiVilaseca

La nova indústria: el sector central de l’economia26.catalanaEzequiel Baró Tomàs i Cinthya Villafaña Muñoz

Els factors de creixement de la indústria catalana27.1995-2005: canvi tècnic i productivitat del capitali del treballJosep Oliver Alonso

Models de negoci per a una nova organització28.industrialJoan E. Ricart i Costa

Oriol Amat i Salas (Barcelona, 1957) és catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat de laUniversitat Pompeu Fabra. És director del Master en Direcció Financera i Comptable de l'IDEC i del Centreper a la Qualitat i la Innovació Docent (UPF). Ha estat professor visitant a diverses universitats europees,americanes i asiàtiques. Vicepresident de l’ACCID, membre de la Junta del Col·legi d’Economistes ide l’Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa. És membre del consell d'administració de vàriesempreses, del consell de redacció de diverses publicacions i director de la Revista de Comptabilitat iDirecció.

Jordi Fontrodona Francolí (Barcelona, 1962) és capdel Servei d’Estudisde l’Observatori deProspectivaIndustrial delDepartamentd’Innovació, Universitats i Empresade laGeneralitat deCatalunya. Economistaper la Universitat de Barcelona, s’ha especialitzat en economia i estadística industrial. D’entre les sevespublicacions, destaca que és coautor dels llibres Les infrastructures de transport a Catalunya (1992), Canviestratègic i clusters a Catalunya (1997), Les multinacionals industrials catalanes (1998), Les empreses gasela aCatalunya (1999), Les multinacionals industrials catalanes 2001 (2001), Mapa dels sistemes productius localsindustrials a Catalunya (2005) i Directius catalans al món: 30 experiències (2007), a més de diversos articlesa revistes especialitzades.

Joan Miquel Hernández Gascón (València, 1957) és director de l’Observatori de Prospectiva Industrialde la Generalitat de Catalunya. Economista per la Universitat de Barcelona, ha publicat nombrososarticles sobre anàlisi de conjuntura, economia industrial i política de clústers a revistes especialitzadesi és autor o coautor dels llibres següents: L’empresa catalana davant la CEE (1985), Estructura industrial deCatalunya (1987), El sector de productes farmacèutics a Catalunya (1990), Les infrastructures de transport aCatalunya (1992), Canvi estratègic i clústers a Catalunya (1997), Les multinacionals industrials catalanes (1998i 2001), Les empreses gasela a Catalunya (1999), Mapa dels sistemes productius locals industrials a Catalunya(2005) i Directius catalans al món: 30 experiències (2007).

Alexandrina Stoyanova (Sofia, 1976) és gestora d’estudis de l’Observatori de Prospectiva Industrial,professora de la Universitat de Barcelona i investigadora del Centre d’Anàlisi Econòmica i de les PolítiquesPúbliques Socials. És doctora en Economia per la Universitat de Barcelona i els seus principals campsde recerca inclouen l’economia de la salut i la del comportament, l’economia industrial, la immigraciói la microeconometria aplicada. Ha participat en nombrosos projectes de recerca d’àmbit nacional iinternacional. Destaquen les seves publicacions en revistes científiques de gran prestigi internacionalcom ara Health Economics i Journal of Economic Geography.

29

Les

empr

eses

d’al

tcre

ixem

enti

les

gase

les

aCa

talu

nya

PAPE

RSD

’ECO

NO

MIA

IND

UST

RIA

L

29 PAPERS D’ECONOMIA INDUSTRIAL

Les empreses d’alt creixementi les gaseles a Catalunya

Oriol Amat SalasJordi Fontrodona FrancolíJoan Miquel Hernández GascónAlexandrina Stoyanova

# %$$'!# !$"&!$

Page 2: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

COL·LECCIÓ PAPERS D'ECONOMIA INDUSTRIAL

Fiscalitat i empresa familiar1.Emilio Albi

Flexibilitat i gestió del temps a la indústria tèxtil2.Josep M. Arús i Víctor Fabregat

L’estat de la formació a l’empresa a Catalunya3.Francesc Solé Parellada i Jaume Royo Llobet

L’esperit empresarial a Catalunya4.Jaume Filella F., Miguel García G., Marta Pratsi Robert Tornabell

Estratègia de gestió financera per a empreses5.industrialsOriol Amat i Xavier Puig

La logística empresarial i el seu estat a6.CatalunyaLluís Cuatrecasas i Laura Tremosa

Canvi estratègic i clusters a Catalunya7.Jordi Conejos, Emilià Duch, Jordi Fontrodona,Joan Miquel Hernández, Alejandro Luzárragai Eugeni Terré

Les multinacionals industrials catalanes8.Jordi Fontrodona i Joan Miquel Hernández

El consum de serveis per les empreses industrials9.Àngel Hermosilla

L’empresari familiar i el seu pla de successió10.Modest Guinjoan i Josep M. Llauradó

Les empreses catalanes i la col·laboració11.empresarialJosep Rialp Criado

Les empreses gasela a Catalunya12.Joan Miquel Hernández, Oriol Amat, JordiFontrodona i Isabel Fontana

La subcontractació industrial a Catalunya13.Centre d’Estudis i Assessorament Metal·lúrgic(CEAM)

Canals de distribució en les empreses14.industrials catalanesJosé Luis Nueno i Miguel Ángel Llano

Estratègies industrials de les multinacionals15.estrangeres a CatalunyaJoaquim Solà, PalomaMiravitlles i Gonzalo Rodríguez

Competència i innovació en la nova economia16.Enrique Cañizares, Daniel Fernández, Atilano JorgePadilla i Ana Ramos

Centres de decisió empresarial i activitat17.econòmica: els efectes de la globalitzacióXavier Vives

El bon govern de les empreses familiars18.Francisco Vicent Chuliá, Fernando Cerdá Albero,Raimon Segura de Lassaleta, Juan Grima Ferrada,Adolfo Rovira del Canto, Javier Castrodeza Vía,Xavier Calaf Aixalà i Jorge Alberto Rodríguez Aparicio

L’empresa catalana en l’economia global19.Joaquín Trigo Portela, Ramon Tremosa i Balcellsi Salvador Guillermo Viñeta

Innovacions organitzatives i competitivitat20.industrialJaume Valls, Núria Mancebo, Jaume Guia, AndreaBikfalvi i Martí Casadesús

Mapa dels sistemes productius locals21.industrials a CatalunyaJoan Miquel Hernández Gascón, Jordi FontrodonaFrancolí i Alberto Pezzi

La localització geogràfica de la indústria22.a Catalunya: el paper de les economiesd’aglomeracióElisabet Viladecans Marsal i Jordi Jofre Monseny

La innovació i l’R+D industrial a Catalunya23.Joaquim Solà, Xavier Sáez i Montserrat Termes

Directius catalans al món: 30 experiències24.JoanMiquel Hernández Gascón, Àngel HermosillaPérez, Jordi Fontrodona Francolí i Alberto Pezzi

Anàlisi del teixit industrial de Catalunya a partir25.de la taula input-outputJosep Lladós, Antoni Meseguer, Joan Torrent i JordiVilaseca

La nova indústria: el sector central de l’economia26.catalanaEzequiel Baró Tomàs i Cinthya Villafaña Muñoz

Els factors de creixement de la indústria catalana27.1995-2005: canvi tècnic i productivitat del capitali del treballJosep Oliver Alonso

Models de negoci per a una nova organització28.industrialJoan E. Ricart i Costa

Oriol Amat i Salas (Barcelona, 1957) és catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat de laUniversitat Pompeu Fabra. És director del Master en Direcció Financera i Comptable de l'IDEC i del Centreper a la Qualitat i la Innovació Docent (UPF). Ha estat professor visitant a diverses universitats europees,americanes i asiàtiques. Vicepresident de l’ACCID, membre de la Junta del Col·legi d’Economistes ide l’Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa. És membre del consell d'administració de vàriesempreses, del consell de redacció de diverses publicacions i director de la Revista de Comptabilitat iDirecció.

Jordi Fontrodona Francolí (Barcelona, 1962) és capdel Servei d’Estudisde l’Observatori deProspectivaIndustrial delDepartamentd’Innovació, Universitats i Empresade laGeneralitat deCatalunya. Economistaper la Universitat de Barcelona, s’ha especialitzat en economia i estadística industrial. D’entre les sevespublicacions, destaca que és coautor dels llibres Les infrastructures de transport a Catalunya (1992), Canviestratègic i clusters a Catalunya (1997), Les multinacionals industrials catalanes (1998), Les empreses gasela aCatalunya (1999), Les multinacionals industrials catalanes 2001 (2001), Mapa dels sistemes productius localsindustrials a Catalunya (2005) i Directius catalans al món: 30 experiències (2007), a més de diversos articlesa revistes especialitzades.

Joan Miquel Hernández Gascón (València, 1957) és director de l’Observatori de Prospectiva Industrialde la Generalitat de Catalunya. Economista per la Universitat de Barcelona, ha publicat nombrososarticles sobre anàlisi de conjuntura, economia industrial i política de clústers a revistes especialitzadesi és autor o coautor dels llibres següents: L’empresa catalana davant la CEE (1985), Estructura industrial deCatalunya (1987), El sector de productes farmacèutics a Catalunya (1990), Les infrastructures de transport aCatalunya (1992), Canvi estratègic i clústers a Catalunya (1997), Les multinacionals industrials catalanes (1998i 2001), Les empreses gasela a Catalunya (1999), Mapa dels sistemes productius locals industrials a Catalunya(2005) i Directius catalans al món: 30 experiències (2007).

Alexandrina Stoyanova (Sofia, 1976) és gestora d’estudis de l’Observatori de Prospectiva Industrial,professora de la Universitat de Barcelona i investigadora del Centre d’Anàlisi Econòmica i de les PolítiquesPúbliques Socials. És doctora en Economia per la Universitat de Barcelona i els seus principals campsde recerca inclouen l’economia de la salut i la del comportament, l’economia industrial, la immigraciói la microeconometria aplicada. Ha participat en nombrosos projectes de recerca d’àmbit nacional iinternacional. Destaquen les seves publicacions en revistes científiques de gran prestigi internacionalcom ara Health Economics i Journal of Economic Geography.

29

Les

empr

eses

d’al

tcre

ixem

enti

les

gase

les

aCa

talu

nya

PAPE

RSD

’ECO

NO

MIA

IND

UST

RIA

L

29 PAPERS D’ECONOMIA INDUSTRIAL

Les empreses d’alt creixementi les gaseles a Catalunya

Oriol Amat SalasJordi Fontrodona FrancolíJoan Miquel Hernández GascónAlexandrina Stoyanova

# %$$'!# !$"&!$

Page 3: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

29 PAPERSD’ECONOMIA INDUSTRIAL

Les empreses d’alt creixementi les gaseles a Catalunya

Page 4: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

© Oriol Amat SalasJordi Fontrodona FrancolíJoan Miquel Hernández GascónAlexandrina Stoyanova

Edició:Generalitat de CatalunyaDepartament d’Innovació, Universitats i EmpresaSecretaria d’Indústria i EmpresaObservatori de Prospectiva IndustrialCol·lecció: Papers d’economia industrial

Aquest estudi ha comptat amb la col·laboració del Centre d’Economia Industrial, del qual formenpart el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, la Cambra Oficial de Comerç, Indústria iNavegació de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona.

Aquest estudi ha comptat amb el suport d’AVANÇSA

Primera edició: Barcelona, febrer del 2010Tiratge: 2.000 exemplars

Consell de redacció:Joan Miquel Hernández GascónJordi Fontrodona FrancolíAlexandrina Petrova Stoyanova

Coordinació de l’edició:Alexandrina Petrova Stoyanova

Correcció lingüística:Josep-Lluís Sotorra

http://www.gencat.cat/diue/ambits/empresa/opi

Disseny, maquetació i impressió:www.cege.es

ISBN: 9788439382638

El Departament d’Innovació, Universitats i Empresa no participa necessàriament de les opinionsmanifestades en els documents de la col·lecció Papers d’economia industrial, la responsabilitatde les quals correspon exclusivament als autors.

Les Empreses d’alt creixement i les gaseles a Catalunya. – (Papersd’economia industrial ; 29)Bibliografia. ÍndexsISBN 9788439382638I. Amat Salas, Oriol II. Catalunya. Departament d’Innovació, Universitatsi Empresa III. Observatori de Prospectiva Industrial IV. Col·lecció: Papersd’economia industrial ; 291. Empreses – Catalunya – Avaluació 2. Empreses – Catalunya – Estudide casos 3. Eficiència industrial – Catalunya 4. Competència econòmica– Catalunya 5. Planificació estratègica – Catalunya658.11(467.1)

BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP:

D. Leg.: B-7119-2010

Page 5: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

29 PAPERSD’ECONOMIA INDUSTRIAL

Les empreses d’alt creixementi les gaseles a Catalunya

Oriol Amat SalasJordi Fontrodona FrancolíJoan Miquel Hernández GascónAlexandrina Stoyanova

Page 6: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Page 7: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

Agraïments

Els autors d’aquests estudi volen expressar el seu agraïment a totes les persones que, ambla seva col·laboració han contribuït a realitzar-lo.

En primer lloc, a Veneta Andonova, professora de la Universidad de los Andes (Bogotà, Co-lòmbia), que, en col·laboració amb el doctorand Carlos Valencia, va analitzar les entrevistesde les vuit empreses gasela del període 1994-1997 i va realitzar una excel·lent síntesi de lesestratègies emprades per aquestes empreses al llarg dels últims deu anys.

En segon lloc, aGarikoitzMauleónper la seva col·laboració en totes les fases d’elaboraciódelpresent llibre. A Lluís Gascón per la seva participació en la recollida, la depuració i l’anàliside les dades de l’enquesta sobre el comportament estratègic de les empreses d’alt creixe-ment. A Patricia Crespo i Martí Guasch per la seva col·laboració en l’obtenció de dades pera l’anàlisi economicofinancera. A Belén Espinós, Sergi Montoliu i Marc Puyuelo que tambéhan col·laborat amb l’estudi.

En tercer lloc, als empresaris que han aportat la seva experiència i les seves opinions percomprendre millor l’evolució de les empreses d’alt creixement i els determinants del seuèxit. Són els següents:

• Òscar Balcells Curt, gerent de Mobel Línea, SL• Antoni Ballabriga Torreguitart, director de Responsabilitat i Reputació Corporatives deBBVA i exdirector general de Pastelería Ballabriga

• Vicente Daniel Coz, gerent de Gonvauto, SA• Josep Domènech Giménez, president de Dogi, SA• Juan Carlos Escudero, director general de Lipotec, SA• Emiliano García Garcia, president de Bandalux, SA• Ricard Munné Dedeu, CEO corporatiu de Lipotec Group• Lluís Ratera Francitorra, administrador de Talleres Ratera, SA• Rosa Sánchez Bonet, directora de Màrqueting i Comunicació de Bandalux, SA• Joaquim Sastre Crous, president de Grup Fibosa, SA

També a Marta Codina, de l’empresa Informa, SA, per la seva eficiència i el seu interès persolucionar tota mena de dificultats amb les bases de dades.

Page 8: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

Finalment, a totes les empreses que van respondre el qüestionari i van dedicar-hi part delseu temps.

No obstant això, la responsabilitat dels errors que pugui contenir aquest document corres-pon exclusivament als seus autors.

Els autors

Page 9: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

Pròleg

Passats deu anys des de la publicació del primer treball sobre Les empreses gasela a Catalu-nya, ara veu la llum el segon. Per ser més precisos, el primer treball es va editar l’octubre del1999 i el segon el tindrem a disposició el primer trimestre del 2010.

Per a aquellespersonesque treballemen l’àmbit de l’economia aplicada i de l’emprenedoria,l’aparició del primer estudi sobre les empreses gasela al nostre país va ser una novetat moltvalorada. Coneixíem algun treball semblant, i en sabíem el concepte, però ens mancava lainformació, el diagnòstic i la reflexió específica sobre aquest aspecte del comportamentdel nostre teixit industrial. Per aquesta raó el vàrem llegir, estudiar i després guardar a lesnostres biblioteques. Posteriorment, l’hem consultat i l’hem citat a bastament.

Ara, rellegint la primera edició m’adono que en l’apartat d’agraïments, entremig d’un seguitde persones, sortim en Jaume Royo i jo mateix. Recordo que els autors del treball ens varenvenir a consultar per la nostra qualitat de membres de l’equip directiu del programa Innova- UPC. El programa Innova tenia, i té, com a objectiu ajudar els professors i estudiants de laUPC a crear empreses basades en el coneixement i, per això, els autors varen pensar que enJaume Royo i jo els podríem ajudar amb la nostra experiència. Però el programa només por-tava un any funcionant i l’equip directiu era tot el personal de què disponia el programa, ésa dir, només nosaltres dos. Per tant, poc els podíem ajudar. A un any de la fundació, els “di-rectius” del programa Innova érem força conscients de la nostra poca experiència en l’oficide promoure l’emprenedoria i, més que d’ensenyar, teníem ganes d’aprendre. Hi havia pocsreferents, i tot allò que ens ajudés era molt benvingut. Consegüentment, vàrem rebre la tru-cada dels autors amb molta il·lusió. Pensàvem, i així va ser, que nosaltres aprendríem mésd’ells que no pas ells de nosaltres.

Ajudar a crear empreses ens semblava una feina útil. Contribuir a la creació de teixit indus-trial podia ser una aportació a la millora de la nostra universitat i també al desenvolupa-ment del nostre país i vàrem suposar que el nostre èxit es mesuraria pel nombre d’empresescreades i pel percentatge de supervivència. Però vet aquí que, un cop creades les primeres100 empreses, vaig trucar al rector Jaume Pagès, que va ser l’inspirador del programa, percomunicar-li el que jo pensava que seria una molt bona notícia. Em sentia com aquell admi-nistrador de l’Evangeli que va treure fruit dels “denaris”deixats en dipòsit pel seu amo. Peròen Jaume Pagès em va fer una pregunta:“Quants dels empresaris dels queheuajudat s’han fet

Page 10: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

milionaris?”“Cap”, li vaig respondre. Era evident que el nostre èxit no es mesuraria solamentpel nombre d’empreses creades, ni tan sols per la seva supervivència, sinó per l’èxit delscreadors i de la seva contribució social, és a dir, es mesuraria pels beneficis, pel valor afegiti pel nombre de persones ocupades resultat de la creació de les empreses; en resum, per laseva capacitat de créixer. Ara, 10 anys després, un cop creades més de dues-centes empre-ses, al programa Innova, i en general a la majoria de les unitats que treballem en el suporta l’emprenedoria, encara no sabem exactament com ajudar a créixer les empreses que hemvist néixer. No hem trobat la pedra filosofal que faci créixer i comencem a pensar que potserno existeix o bé que n’hi ha més d’una. A tots ens interessa, ara més que mai, saber com esfa per créixer, quines són les barreres i quins són els facilitadors. El problema del creixementresta viu tant en l’àmbit de les empreses de base tecnològica com en la majoria dels sectorsde l’activitat econòmica. Ens interessa saber els perquès d’aquesta dificultat, per què quanuna empresa ha fet la primera brotada amb un gran èxit, no acaba de rematar la jugada.

Ara surt el segon llibre sobre les empreses gasela a Catalunya amb l’objectiu d’ajudar-nosa respondre els interrogants que envolten l’àmbit del creixement empresarial com a pro-blema teòric i pràctic. D’aquest nou treball cal destacar dues característiques: primera, elsautors són gairebé els mateixos del primer i, segona, que s’ha resistit a la temptació de co-mençar de zero. Ens hem de felicitar per la iniciativa de la continuïtat de les persones i perla persistència en l’enfocament.

Al nostre país no ens podem queixar de la quantitat i qualitat de la informació de la qualdisposem en l’àmbit de les ciències econòmiques i de la gestió. Tanmateix, hi ha encara unacerta mancança de continuïtat dels equips en els estudis sobre temes específics. Els veri-tables experts en un tema es formen amb l’exercici constant en aquest àmbit del coneixe-ment. Certament, per acreditar-se d’expert cal disposar d’una bona formació teòrica, quelògicament es va ampliant amb el temps, i disposar també de coneixements generals sobrela disciplina, però per parlar amb propietat d’un tema concret cal també haver acumulatun coneixement fruit del treball empíric sostingut, de la reflexió i del contrast amb les xar-xes científiques corresponents. És per això que ens hem de felicitar per la continuïtat delsequips de treball. Hi ha un proverbi alemany que diu que“l’exercici fa al mestre”, i crec que elproverbi també té aplicació en el món de l’expertesa. Si un estudi, com el de les gaseles, had’ajudar els empresaris i la política industrial i tecnològica, cal que estigui fet per gent quehi entengui, que arribi al fons de la qüestió, que vagi més enllà del comentari creatiu sobreels resultats prèviament endreçats i sobre l’evolució de les estadístiques. La bona voluntaten el disseny de les polítiques públiques que s’ocupen de promoure la renovació del teixitindustrial no és suficient. Per evitar la caiguda de cistelles d’instruments dissenyades sobreun coneixement imaginat de la realitat o resultat d’espigolar en les cistelles que han fetfortuna en d’altres territoris, calen experts i contrast.

Dèiem que ens felicitàvem per la continuïtat de l’equip però també per la continuïtat del’enfocament del treball. Amb relació a la continuïtat de l’enfocament del treball, és d’agrairque en aquest segon llibre es dediqui una bona part del text a respondre la pregunta dequè ha passat amb les empreses industrials estudiades en el primer. Recordem que les em-preses estudiades en el primer llibre, i qualificades de gaseles, eren aquelles que fa deu anyscreixien més que les altres. Doncs bé, el treball es pregunta si les empreses gasela de fa deu

Page 11: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

anys han seguit creixent més que les altres, si han esdevingut empreses líders en el seusector i si han tingut menys problemes que les que tenien uns creixements més modestoso, pel contrari, n’han tingut més.

Les conclusions d’aquesta primera part del llibre són il·lustratives. Simplificant, l’estudi ensmostra un conjunt d’empreses que sobreviuen millor que les altres però que deixen decréixer o bé que tenen ritmes de creixement semblants a les que no havien crescut en elmoment de l’estudi. És bo? És dolent? És normal? És una característica del nostre país? Ésclar que hi ha empreses que en el seu moment varen trobar una veta, però les vetes no sóneternes, i quan les empreses de la competència s’adonen que hi ha una font de beneficismés enllà dels normals s’espavilen, els beneficis extraordinaris comencen a desaparèixer i elcreixement s’atura. És a dir, microeconomia en estat pur. En aquest moment es quan créixerrequereix creativitat i més risc. La literatura ens diu que per créixer cal actitud emprenedorarenovada, uns coneixements i unes competències de gestió adequades a cada moment. Noés el mateix gestionar per conservar la posició en el mercat que gestionar per créixer. Devegades, créixer no és necessari per sobreviure ni per obtenir uns beneficis superiors als dela mitjana, de vegades sí, però la voluntat de créixer sovint va més enllà del pur determinis-me i gairebé sempre és una opció personal que moltes vegades requereix anar jugant a ladiferenciació i a la diversificació; a la internacionalització i a la cooperació; sovint cal perdreel 100% per retrobar-lo més endavant. Per gestionar una empresa calen unes competènciesi una expertesa determinades, però per gestionar el creixement també.

Finalment, cal preguntar-se també quin paper juga l’entorn com a facilitador o com a barre-ra per a aquest empresari emprenedor del qual estem parlant. L’entorn, en tant que facili-tador del creixement, té dues dimensions: el sector i l’espai de suport. Aquests dos entornssón també definitius per fer possible el creixement d’una empresa. Les característiques delterritori, i no necessàriament només les financeres, poden ser una barrera invisible al creixe-ment o un element esperonador. Cert creixement ha de menester complexitat i aquestacomplexitat no s’improvisa. Capital humà especialitzat, ecosistema innovador, sistemaciència-tecnologia, infraestructures, entorn institucional, etc. són elements del territori quepoden jugar a favor o en contra. La pregunta de per què en determinats entorns algunesempreses creixen amb més facilitat que en d’altres es pot respondre, més o menys, analit-zant la presència d’aquests elements; però la pregunta de quina cistella d’instruments depolítica pot compensar aquesta diferència és encara un trencaclosques teòric i pràctic. Lacreació de les externalitats que omplin els buits de l’entorn és difícil i, sovint, impossible is’ha d’esperar que la velocitat de creixement rebaixi les barreres al creixement més de pres-sa per compensar els avantatges de territoris més competitius.

La segona part del treball estudia les empreses industrials d’alt creixement del present, ambl’afegitó del sector dels serveis a la indústria. Afegir el sector dels serveis a la indústria és unaltre encert del treball. A totes les disciplines hi ha llocs comuns i en l’economia aplicada esdiu sovint que el món es terciaritza, cosa que és veritat, i que per això la indústria és menysimportant que abans, cosa que és, simplement, un error. Encara no es coneix una economiad’un país, que no sigui molt petit, que visqui només dels serveis. Els serveis com el turismei, en alguns casos, els financers poden ajudar, però no són suficients. No cal dir que un paísno pot viure només dels serveis als consumidors si bona part d’aquests consumidors no es

Page 12: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

guanya la vida en alguna altra cosa. El moviment continu encara no s’ha descobert. Però laimportància dels serveis en la indústria dóna mida de la seva complexitat i també pot con-vertir-se en un sector exportador. Per tant, incloure els serveis en la indústria és un encert.

El treball aconsegueix l’objectiu d’identificar les empreses més dinàmiques de la nova in-dústria i és capaç de donar referències sobre les seves estratègies i la seva contribució al’economia catalana. Entendre el comportament de les empreses més dinàmiques és unelement essencial per dissenyar les polítiques que cal dur a terme. Però també és il·lustradorsaber quins són els comportaments estratègics d’aquestes empreses i quina és la seva con-tribució al desenvolupament del territori. El resum executiu ens diu que“els factors d’èxit sóncoincidents per a les gaseles del 1994-1997 i per a les empreses d’alt creixement del 2004-2007:la direcció estratègica i d’inversió, la innovació, la qualitat i productivitat, els recursos humans,la internacionalització i la política comercial. En ambdós períodes, la direcció estratègica és cla-rament el primer factor. En canvi, la qualitat i productivitat, que el 1994-1997 era clarament lasegona palanca, han perdut posicions (potser perquè actualment qualitat i productivitat ja esdonen per suposades) en favor de la innovació i dels recursos humans, factors que en el segle XXI

es consideren més importants de cara a la transició cap a l’economia del coneixement”. És unaevidència amb la qual no hi podem estar més d’acord. Dit d’una altra manera, sabem queles empreses gasela, per definició, creen més ocupació però que també són la clau per alcanvi i la regeneració del teixit productiu i, per tant, són un exemple a seguir. Només ens calposar, entre tots, els mitjans perquè aquest creixement sigui més sostenible.

Francesc Solé ParelladaCatedràtic d’Organització d’Empreses de la UPC

Page 13: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

11ÍNDEX

Índex

Índex de taules 13

Índex de figures 16

Resum executiu 19

Situació actual de les empreses gasela del període 1994-1997 21

Les empreses d’alt creixement del període 2004-2007 24

Visió de conjunt 29

Introducció 31

PRIMERA PART. LES EMPRESES GASELA DEL PERÍODE 19941997 39

1. Síntesi de l’estudi sobre empreses gasela 1994-1997 41

1.1 Característiques generals 43

1.2 Anàlisi economicofinancera 44

1.3 Anàlisi estratègica 45

1.4 Perfil 46

2. Situació actual de les empreses gasela del període 1994-1997 49

2.1 Característiques generals de les empreses gasela del període 1994-1997que continuen actives en l’actualitat 51

2.2 Anàlisi economicofinancera de les empreses gasela del període 1994-1997que continuen actives en l’actualitat 59

3. Aprendre de l’experiència empresarial: una revisió dels casos analitzatsen l’estudi anterior 75

3.1 Introducció 76

3.2 Casos d’experiències empresarials 76

3.3 Anàlisi dels casos de les gaseles que segueixen actives 105

3.4 Aprendre dels errors 109

4. Reflexions finals 111

SEGONA PART. LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES DEL PERÍODE 20042007 117

5. Criteris de selecció i classificació 119

6. Característiques generals 125

6.1 Activitat principal 126

6.2 Edat 128

6.3 Facturació 129

6.4 Ocupació 130

6.5 Eficiència productiva 131

6.6 Localització geogràfica 132

Page 14: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

12 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

7. Anàlisi economicofinancera 133

7.1 Introducció 134

7.2 Anàlisi patrimonial 135

7.3 Gestió dels actius 137

7.4 Anàlisi econòmica i de la rendibilitat 138

7.5 Comparació entre les empreses d’alt creixement i la resta de les empreses industrials 140

7.6 Anàlisi economicofinancera de les empreses d’alt creixement per sectors 142

7.7 Anàlisi segons els resultats 147

7.8 Comparació entre les empreses d’alt creixement i les empreses gasela 149

7.9 Comparació entre les empreses gasela del període 1994-1997 i les empresesd’alt creixement del període 2004-2007 150

8. Anàlisi estratègica 153

8.1 Introducció 154

8.2 Trets bàsics 155

8.3 Claus de la competitivitat 157

8.4 Direcció estratègica i d’inversió 162

8.5 Estratègies de comercialització 169

8.6 Mercats i internacionalització 174

8.7 Innovació 178

8.8 Qualitat i productivitat 184

8.9 Recursos humans i formació 188

9. Reflexions finals 193

Annexos 199

Annex 1. Qüestionari 200

Annex 2. Llista de les empreses d’alt creixement del període 2004-2007 205

Annex 3. Ràtios utilitzades en l’anàlisi economicofinancera 214

Bibliografia 215

Page 15: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

13ÍNDEX DE TAULES

Índex de taules

Taula 1. Activitats industrials (segons codi CNAE 93) incloses a cada sector 43

Taula 2. Dades bàsiques de les empreses gasela del període 1994-1997 44

Taula 3. Estat actual de les empreses gasela del període 1994-1997 50

Taula 4. Dades bàsiques de les empreses gasela del període 1994-1997 que continuenactives el 2007 52

Taula 5. Distribució de les empreses gasela del període 1994-1997 que continuen activessegons la província on tenen la seu social el 2007 53

Taula 6. Distribució de les empreses gasela del període 1994-1997 que continuen activesper trams de facturació el 2007 54

Taula 7. Variació mitjana de la facturació de les empreses gasela del període 1994-1997que continuen actives 55

Taula 8. Distribució de les empreses gasela del període 1994-1997 que continuen activesper trams d’ocupació el 2007 56

Taula 9. Ocupació mitjana en el 2007 i variació percentual entre el 1997 i el 2007 57

Taula 10. Creixement de l’ocupació entre el 2004 i el 2007 a les empreses gasela del període1994-1997 que continuen actives

58

Taula 11. Composició de l’actiu de les empreses gasela del període 1994-1997que continuen actives 61

Taula 12. Ràtios d’endeutament de les empreses gasela del període 1994-1997que continuen actives 63

Taula 13. Ràtios de terminis, cicle de maduració i cicle de caixa de les empreses gaseladel període 1994-1997 que continuen actives 65

Taula 14. Compte de pèrdues i guanys de les empreses gasela del període 1994-1997que continuen actives 66

Taula 15. Ràtios de rendibilitat i palanquejament de les empreses gasela del període1994-1997 que continuen actives 67

Taula 16. Ràtios de creixement de les empreses gasela del període 1994-1997que continuen actives

68

Taula 17. Situació economicofinancera l’any 2007 de les empreses gasela del període1994-1997 que continuen actives, per sectors 70

Taula 18. Descripció de les estratègies de mercats i productes 106

Taula 19. Estratègies de reorganització 107

Taula 20. Definicions d’empreses d’alt creixement i empreses gasela extrets d’estudis enl’àmbit espanyol 121

Taula 21. Definicions d’empreses d’alt creixement i empreses gasela extrets d’estudisinternacionals 122

Taula 22. Presència de les empreses d’alt creixement a diferents sectors industrialsi branques de serveis a la producció 128

Taula 23. Facturació total i mitjana i l’evolució de la facturació segons l’activitat principal 129

Taula 24. Distribució de les empreses d’alt creixement per trams de facturació el 2007 130

Taula 25. Distribució de les empreses d’alt creixement per trams d’ocupació el 2007 130

Page 16: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

14 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

Taula 26. Evolució de l’ocupació mitjana durant el període 2004-2007 131

Taula 27. Evolució dels ingressos per treballador segons sector d’activitat principalde les empreses d’alt creixement 131

Taula 28. Distribució territorial de les empreses d’alt creixement 132

Taula 29. Composició de l’actiu 135

Taula 30. Ràtios d’endeutament 137

Taula 31. Ràtios de terminis, cicle de maduració i cicle de caixa 138

Taula 32. Compte de pèrdues i guanys 139

Taula 33. Ràtios de rendibilitat i palanquejament 140

Taula 34. Ràtios de creixement 140

Taula 35. Compte de pèrdues i guanys del conjunt de les empreses industrials i de serveis a laproducció de Catalunya i de les empreses d’alt creixement del període2004-2007 141

Taula 36. Ràtios d’anàlisi economicofinancera del conjunt d’empreses industrialsi de serveis a la producció catalanes i de les empreses d’alt creixement del període2004-2007 142

Taula 37. Ràtios d’anàlisi economicofinancera de les empreses industrials i les empreses queproporcionen serveis a la producció entre les d’alt creixement del període 2004-2007 143

Taula 38. Situació economicofinancera l’any 2007 de les empreses d’alt creixement,per sectors 144

Taula 39. Compte de pèrdues i guanys segons la rendibilitat dels fons propis 148

Taula 40. Ràtios d’anàlisi economicofinancera segons la rendibilitat dels fons propis 148

Taula 41. Compte de pèrdues i guanys segons l’any de constitució 149

Taula 42. Ràtios d’anàlisi economicofinancera segons l’any de constitució 150

Taula 43. Ràtios d’anàlisi economicofinancera de les empreses gasela del període 1994-1997 iles empreses d’alt creixement del període 2004-2007 151

Taula 44. Evolució més recent de la facturació d’algunes de les empreses d’alt creixement 157

Taula 45. Factors de l’entorn que faciliten o limiten les activitats de les empreses industrialsd’alt creixement 159

Taula 46. Factors de l’entorn que faciliten o limiten a les activitats de les empreses d’altcreixement del sector de serveis a la producció 160

Taula 47. Decisions estratègiques que han portat les empreses d’alt creixement del sectorindustrial a la seva situació actual 164

Taula 48. Decisions estratègiques que han portat les empreses d’alt creixement del sector deserveis a la producció a la seva situació actual 165

Taula 49. Accions estratègiques desenvolupades entre el 2004 i el 2007 165

Taula 50. Realització interna o externa de serveis 167

Taula 51. Realització interna o externa de serveis per part de les empreses d’alt creixementindustrials 168

Taula 52. Realització interna o externa de serveis per part de les empreses d’alt creixementprestadores de serveis a la producció 168

Page 17: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

15ÍNDEX DE TAULES

Taula 53. Grau de rellevància dels canvis en la política comercial 173

Taula 54. Percentatge d’empreses exportadores i propensió exportadora 176

Taula 55. Destinacions de les exportacions de les empreses d’alt creixement 176

Taula 56. Procedència de les importacions de les empreses d’alt creixement 178

Taula 57. Ocupats a temps complet amb dedicació a les activitats d’R+D 180

Taula 58. Finançament públic per a activitats d’R+D 184

Taula 59. Distribució de l’ocupació l’any 2007 189

Taula 60. Despesa en formació del personal realitzada durant l’any 2007 192

Taula 61. Fortaleses, febleses i mesures a considerar en les empreses d’alt creixement 195

Page 18: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

16 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

Índex de figures

Figura 1. Empreses d’alt creixement i evolució del PIB per càpita en alguns països de l’OCDE 32

Figura 2. Perfil de les empreses gasela del període 1994-1997 i model de comportamentestratègic, econòmic i financer 47

Figura 3. Estat de les empreses gasela del període 1994-1997 no actives al 2007 51

Figura 4. Evolució del nombre d’empreses gasela del període 1994-1997que continuen actives segons sector d’activitat el 2007 52

Figura 5. Tres exemples de taxes de variació de la xifra de vendes d’empresesque van ser gaseles el 1994-1997 i que tornen a presentar altes taxes decreixement el 2004-2007 56

Figura 6. Ràtio de liquiditat de les empreses gasela del període 1994-1997que continuen actives 61

Figura 7. Estructura del finançament de les empreses gasela del període 1994-1997que continuen actives 62

Figura 8. Ràtios de rotació de les empreses gasela del període 1994-1997 que continuenactives 64

Figura 9. Ràtios d’increment de vendes de les empreses gasela del període 1994-1997que continuen actives 66

Figura 10. Liquiditat (Actiu corrent / Deutes a curt termini) dels anys 1997 i 2007 de lesempreses gasela comparada amb la mitjana del sector 71

Figura 11. Endeutament (Deutes / Passiu) dels anys 1997 i 2007 de les empreses gaselacomparat amb la mitjana del sector 72

Figura 12. Increment de les vendes dels anys 1997 i 2007 de les empreses gasela comparatamb la mitjana del sector 72

Figura 13. Rendiment de l’actiu (ROI) dels anys 1997 i 2007 de les empreses gaseles comparatamb la mitjana del sector 73

Figura 14. Rendibilitat dels fons propis dels anys 1997 i 2007 de les empreses gaselacomparada amb la mitjana del sector 73

Figura 15. Evolució de les vendes de Bandalux, 1995-2007 77

Figura 16. Taxes de variació de les vendes de Bandalux, 1995-2007 78

Figura 17. Evolució de les vendes de Dogi International Fabrics, 1995-2007 80

Figura 18. Taxes de variació de Dogi International Fabrics, 1995-2007 80

Figura 19. Exportacions de Dogi International Fabrics segons àrees geogràfiques, 1998 i 2008 82

Figura 20. Evolució de les vendes de Gonvauto, 1995-2007 84

Figura 21. Taxes de variació de les vendes de Gonvauto, 1995-2007 84

Figura 22. Evolució del nombre d’empleats a Gonvauto, 1995-2007 85

Figura 23. Composició del Grup Fibosa 87

Figura 24. Evolució de les vendes de Grup Fibosa, 2004-2007 88

Figura 25. Taxes de variació de les vendes de Grup Fibosa, 2004-2007 88

Figura 26. Distribució percentual de les vendes del 2007 segons la divisió que les hagigenerat 92

Page 19: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

17ÍNDEX DE FIGURES

Figura 27. Evolució de les vendes de Lipotec Group, 1996-2007 92

Figura 28. Taxes de variació de les vendes de Lipotec Group, 1996-2007 93

Figura 29. Exportacions de Lipotec Group segons àrees geogràfiques, 1998 i 2008 95

Figura 30. Evolució de les vendes de Mobel Línea, 1995-2007 96

Figura 31. Taxes de variació de les vendes de Mobel Línea, 1995-2007 96

Figura 32. Evolució de les vendes de Talleres Ratera, 1995-2007 99

Figura 33. Taxes de variació de les vendes de Talleres Ratera, 1995-2007 99

Figura 34. Exportacions de Talleres Ratera segons àrees geogràfiques, 1998 i 2008 100

Figura 35. Evolució de les vendes de Pastelería Ballabriga, 1993-2004 102

Figura 36. Taxes de variació de les vendes de Pastelería Ballabriga, 1993-2004 103

Figura 37. Evolució habitual dels ingressos de les empreses gasela al llarg de la seva vida 113

Figura 38. Perfil de les empreses gasela i model de comportament econòmic i financerdiferenciat entre els primers anys i els anys posteriors 114

Figura 39. Definició de les empreses d’alt creixement i les empreses gasela del període2004-2007 a Catalunya 124

Figura 40. Classificació de les empreses d’alt creixement i les empreses gasela segonsl’activitat principal 126

Figura 41. Distribució de les empreses d’alt creixement per sectors industrials i de serveisa la producció 127

Figura 42. Distribució de les empreses d’alt creixement segons l’activitat principalper trams d’edat 129

Figura 43. Distribució territorial de les empreses industrials i de serveis a la produccióa Catalunya el 2007 132

Figura 44. Ràtio de liquiditat 136

Figura 45. Estructura del finançament 136

Figura 46. Ràtios de rotació 137

Figura 47. Ràtios d’increment de vendes 139

Figura 48. Liquiditat (Actiu corrent / Deutes a curt termini) de les empreses d’alt creixementen comparació amb la mitjana del sector l’any 2007 145

Figura 49. Endeutament (Deutes / Passiu) de les empreses d’alt creixement en comparacióamb la mitjana del sector l’any 2007 145

Figura 50. Increment de les vendes de les empreses d’alt creixement en comparacióamb la mitjana del sector l’any 2007 146

Figura 51. Rendiment de l’actiu (ROI) de les empreses d’alt creixement en comparacióamb la mitjana del sector l’any 2007 146

Figura 52. Rendibilitat dels fons propis de les empreses d’alt creixement en comparacióamb la mitjana del sector l’any 2007 147

Figura 53. Empreses d’alt creixement i empreses gasela del període 2004-2007 149

Figura 54. Pertinença a un grup 155

Figura 55. Empresa familiar 156

Figura 56. Factors de l’entorn que faciliten o limiten les activitats de les empreses d’altcreixement 158

Page 20: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

18 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

Figura 57. Factors clau per a la competitivitat de les empreses d’alt creixement 161

Figura 58. Factors clau per a la competitivitat de les empreses industrials d’alt creixement 162

Figura 59. Factors clau per a la competitivitat de les empreses d’alt creixement proveïdoresde serveis a la producció 162

Figura 60. Decisions estratègiques que han portat les empreses d’alt creixement a la sevasituació actual 163

Figura 61. Fonts de finançament de les inversions dels darrers tres anys 166

Figura 62. Activitats de promoció comercial 169

Figura 63. Import dedicat a la promoció de marques pròpies 170

Figura 64. Principals clients 171

Figura 65. Compres que provenen dels tres majors proveïdors 172

Figura 66. Canvis en la comercialització de productes o serveis 173

Figura 67. Principals mercats durant el període 2004-2007 174

Figura 68. Competidors amb quota de mercat significativa 175

Figura 69. Mecanismes d’accés als mercats internacionals durant el 2007 177

Figura 70. Tipus d’innovació de producte realitzades durant el període 2005-2007 179

Figura 71. Empreses que tenen departament d’R+D formalitzat 180

Figura 72. Ocupats a temps complet amb dedicació a les activitats d’R+D per titulacions 181

Figura 73. Empreses que realitzen despeses en activitats d’R+D 182

Figura 74. Distribució sectorial de la despesa total en activitats d’R+D 182

Figura 75. Distribució de la despesa total en activitats d’R+D interna i externa 183

Figura 76. Empreses amb patents pròpies 184

Figura 77. Empreses amb certificació de qualitat 185

Figura 78. Tipus de política mediambiental 186

Figura 79. Distribució de les empreses segons el grau d’estandardització dels seus productes 187

Figura 80. Sistemes de producció 187

Figura 81. Subcontractació de la producció 188

Figura 82. Distribució de l’ocupació entre el sector industrial i de serveis a la producciól’any 2007 189

Figura 83. Distribució de la plantilla per nivells de formació 190

Figura 84. Introducció de nous mètodes d’organització dels llocs de treball durant el període2005-2007 191

Figura 85. Plans de formació, desenvolupament personal i avaluació de la satisfacció laboral 191

Figura 86. Perfil economicofinancer de les empreses d’alt creixement 196

Page 21: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

Resumexecutiu

Page 22: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

20 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

Passats deu anys des de la publicació del treball Les empreses gasela a Catalunya, la primerainvestigació d’àmbit català sobre empreses dinàmiques i rendibles, es va creure convenientfer-ne una actualització amb un doble objectiu:

• En primer lloc, aprofitar la perspectiva que dóna el temps transcorregut per conèixercom havien evolucionat les empreses que es van identificar com a gaseles i respondreles preguntes que sorgien sense gaire esforç: al cap de deu anys, què hauria passat ambaquelles empreses? Seguirien sent gaseles? Haurien passat a una fase de creixementmés madur i més lent? Haurien desaparegut? Quins factors haurien intervingut en laseva evolució?

• En segon lloc, identificar les empreses més dinàmiques en l’actualitat i fer-ho incorpo-rant les aportacions més recents de la literatura econòmica, les quals bàsicament fanreferència a una homogeneïtzació internacional dels criteris de selecció, liderada perEurostat i OCDE, i que distingeix entre empreses d’alt creixement i empreses gasela. Aixímateix, aplicar un nou concepte d’indústria, més ampli, que incorpora els serveis a laproducció i s’anomena nova indústria.

Quadre comparatiu de les dues metodologies

Empresa gasela 1994-1997 Empresa d’alt creixement 2004-2007

Comptes anuals dipositats al Registre Mercantil Sí Sí

Activitat principal Indústria Indústria i serveis a la producció

Dimensió mínima Facturació de 2,4 milions d’euros el 1994 10 treballadors el 2004

Seu social Catalunya Catalunya

Creixement de vendes mínim 15% anual o doblat entre 1994 i 1997 20% anual entre 2004 i 2007

Rendibilitat financera mínima 8% el 1995, 7% el 1996 i 6% el 1997 No

Edat mínima No Si no supera els 5 anys de vida,se l’anomena gasela

En una societat com la catalana, en la qual les empreses són les protagonistes de l’activi-tat econòmica i les principals responsables del nostre grau de benestar, saber quines són,d’acord amb uns criteris objectius i contrastables, les companyies de més alt creixement dela nova indústria i aprofundir en el coneixement del seu comportament economicofinanceri estratègic pot ser útil si contribueix a la comprensió acadèmica sobre aquest fenomen i,especialment, si dóna als empresaris i als responsables polítics punts de referència per al

Page 23: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

21RESUM EXECUTIU

moment en el qual hagin d’establir les seves estratègies. Per això, els seus autors volen ferquatre aclariments:

• El primer, que les empreses identificades com d’alt creixement en aquest treball són lesque complien les condicions exigides en el període considerat, precisió molt importantperquè, amb tota seguretat, la llista seria diferent en un altre moment.

• El segon, que l’extensió de la llista de les empreses d’alt creixement depèn dels límitsestablerts en els criteris quantitatius utilitzats. Amb unes taxes de creixement de les ven-des diferents a les exigides en aquest document o utilitzant criteris de creixement del’ocupació, el nombre d’empreses incloses en la relació hauria estat un altre.

• El tercer, que les empreses identificades en aquesta recerca són, només, les que complei-xen els requisits predeterminats. Evidentment, és preferible incrementar les vendes queno pas reduir-les, però el que no ha fet aquest estudi és identificar les millors empresesdel país. Una empresa molt dinàmica és una empresa interessant, però no necessaria-ment millor que una altra que no creixi tan ràpid.

• El quart, que no es pot dir que les empreses d’alt creixement siguin les úniques impor-tants per al país. Naturalment, a una economia li interessa disposar d’empreses dinàmi-ques, però, normalment, aquestes empreses són de dimensió reduïda, entre altres cosesperquè, com més petita és la facturació, més fàcil és assolir altes taxes de creixement,i a un país també li convé tenir companyies grans per competir adequadament en elmercat global.

De vegades, els estudis econòmics, i segurament també els d’altres disciplines, tenen pocautilitat perquè no donen resposta a preguntes interessants o perquè estan allunyats de larealitat. Per això, com ja s’ha dit, aquest treball haurà aconseguit el seu objectiu si, mitjan-çant la identificació i estudi de les empreses més dinàmiques de la nova indústria, és capaçde donar referències sobre les seves estratègies i contribuir a millorar la competitivitat del’economia catalana.

Situació actual de les empreses gasela del període 1994-1997

La primera part del treball analitza la situació actual de les empreses catalanes que van sergasela durant el període 1994-19971:

• Han sobreviscut en un alt percentatge, gairebé el 75% (un 81,5% si se’ls sumen les absor-bides amb beneficis, un percentatge igual al del conjunt de la indústria).

• Han augmentat la seva facturació en un 16% entre 2004 i 2007, molt per sota del 136%registrat entre 1994 i 1997 i fins i tot inferior al total industrial (19%).

• Només set empreses serien classificades actualment (2004-2007) com a gaseles, segonsels criteris adoptats per al període 1994-1997 i s’observa que les seves vendes no hancrescut de forma estable i ininterrompuda entre 1997 i 2007, sinó que han experimentatvariacions molt significatives.

1 Perquè experimentaven un creixement anual de les vendes de, com a mínim, un 15% el 1995, el 1996 i el 1997 i perquè eren rendibles.

Page 24: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

22 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

• Només una gasela del període 1994-1997 figura també a la llista d’empreses d’alt creixe-ment del període 2004-2007 de la segona part d’aquest treball.

• No obstant això, s’han mostrat molt més creadores d’ocupació (increment del 30% entre1997 i 2007) que la mitjana del sector manufacturer (el qual ha perdut ocupació en elmateix període).

• Les que continuen actives, segueixen sent pimes, si bé hi ha hagut un transvasament depart de les petites al grup de les mitjanes.

Tot això sembla indicar que el fet que una empresa sigui gasela durant un període de tempsno la fa millor que altres ni, per suposat, infalible. L’evolució posterior, quant a supervivènciai a creixement de la facturació és similar a la del conjunt de la indústria, si bé cal destacarque són més creadores d’ocupació que la mitjana.

En l’estudi economicofinancer realitzat l’any 1999 sobre les empreses gasela, es concloïaque aquestes empreses tenien un model econòmic i financer caracteritzat per una estruc-tura patrimonial i financera sòlida i una gran capacitat per generar ingressos, beneficis irendibilitat. A més, s’indicava que aquestes empreses tenien unes polítiques financeresconservadores ja que destinaven a l’autofinançament la major part dels recursos generats.

Les anàlisis efectuades sobre les empreses gasela del període 1994-1997 que continuenamb la seva activitat a l’actualitat permeten ampliar les conclusions anteriors amb les con-sideracions següents:

• Són empreses la situació patrimonial de les quals ha evolucionat de forma molt favo-rable. Són suficientment capitalitzades i amb un endeutament ben estructurat quant aquantitat i termini. La seva solvència a curt termini és bona ja que l’actiu circulant superasuficientment els deutes a curt termini. Un aspecte més desfavorable té a veure ambla gestió dels terminis (estocs i clients, sobretot) que ha anat empitjorant al llarg delsanys i que genera necessitats superiors de finançament per al circulant. En general, lesempreses gasela de fa deu anys han finançat adequadament aquestes necessitats ambrecursos propis i deutes a llarg termini.

• Tanmateix, l’anàlisi del compte de pèrdues i guanys ha permès identificar que les “ve-lles” gaseles han tingut dificultats per mantenir els elevats nivells de creixement delsingressos del període 1994-1997 (vegeu figura 37). Tot i així, la seva capacitat de generarbeneficis segueix sent important, encara que l’increment de les despeses d’explotació hafet reduir lleugerament els beneficis en relació amb els ingressos.

• La rendibilitat, encara que hagi caigut, segueix sent molt elevada. Un dels factors que ex-plica la rendibilitat és el palanquejament financer que és molt favorable per les empresesque han sobreviscut i, per tant, la utilització de deutes incrementa la seva rendibilitat.

Page 25: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

23RESUM EXECUTIU

Figura 37. Evolució habitual dels ingressos de les empreses gasela al llarg de la seva vida

Any 0 Al cap de5 o 10 anys

4 o 5 anysdesprés

Anys de vida

Ingressos

Creació del’empresa

Període de 4 o 5anys en els ques’aconsegueixengrans creixements

Després els avantatgescompetitius es dilueixen

i torna a haver creixementssimilars a la mitjana del sector

Font: Elaboració pròpia.

• El creixement que han experimentat aquestes empreses es pot qualificar d’equilibrat jaque la bona gestió dels actius i la reducció de l’endeutament ha permès que els beneficiscreixin més que les vendes. En conclusió, les empreses que fa deu anys van ser classifi-cades com a gasela i que continuen actives en l’actualitat, encara que avui ja no tenenincrements d’ingressos tan elevats, segueixen comptant amb una excel·lent situació pa-trimonial, financera i econòmica (vegeu figura 38).

• L’anàlisi per sectors econòmics ha permès detectar que les empreses gasela tenen difi-cultat per mantenir taxes d’increment d’ingressos superiors a les del seu sector i això faque el rendiment dels actius i la rendibilitat dels fons propis tendeixin a igualar-se, ambel pas dels anys, als de les empreses normals. En canvi, l’autofinançament i les polítiquesfinanceres prudents de les empreses gasela expliquen que al llarg dels anys la seva sol-vència vagi millorant substancialment i que l’endeutament sigui molt menor al de lesempreses dels mateixos sectors. Això permet preveure que les empreses gasela es tro-ben en una posició financera més sòlida per encarar amb menys dificultats una recessióeconòmica com la que estem vivint des de l’any 2008.

• Les gaseles que continuen actives, sigui amb creixement alt o normal, tenen unes carac-terístiques estratègiques comunes: internacionalització activa, estructura més professi-onalitzada, adaptabilitat davant els canvis, diversificació de productes i mercats, incre-ment de recursos destinats a innovació, millora de la qualitat, la productivitat i la gestiódels recursos humans.

• Per contra, les gaseles que han experimentat dificultats presenten unes altres caracte-rístiques comunes: especialització en mercats o productes, rigideses davant dels canvis,endeutament excessiu.

Page 26: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

24 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

Figura 38. Perfil de les empreses gasela i model de comportament econòmic i financer diferenciat entre els primers anysi els anys posteriors

Són empreses amb una direcció estratègica hàbilper trobar segments en expansió i que es recolzensobre factors d’èxit comara la innovació, la qualitat,la internacionalització i la política comercial.

Els primers anys de vida sónEMPRESES D’ALT CREIXEMENT

Aconsegueixen un model de negoci que els proporcionaun bon nivell de competitivitat i incrementen molt lesvendes (136% en quatre anys).

Tenen una gran capacitat per seguir creixent i la sevasituació patrimonial i financera és equilibrada, encara queno tan sòlida com la del sector.

Les empreses que continuen creixent:aposten per la internacionalització activa, una estructuramés professionalitzada, més adaptabilitat als canvis, mésinnovació que els aporta més diversificació en productesi mercats, i per la millora de la qualitat.

Són empreses molt eficients en la gestió dels actius i deles despeses. Això explica que generin beneficis elevats.

Uns anys després passen a serEMPRESES AMB CREIXEMENT NORMAL

Les dificultats per a mantenir els avantatges competitiusfan que als pocs anys l’increment de vendes estigui enlínia amb la mitjana del sector.

La seva situació patrimonial és molt més sòlida que la delsector ja que són empreses molt capitalitzades i ambmolta solvència a curt termini.La seva capacitat per créixer i per afrontar períodes derecessió és molt millor que la de la resta d’empreses delmateix sector.

Les empreses que estan en una situació més feble:no han apostat tant per la innovació i han reaccionat ambmés rigideses als canvis. També han incrementat notable-ment el seu endeutament.

Inverteixen molt en actius, que ja no es gestionen taneficientment. Els resultats generats ja no són tan elevats is’aproximen més a la mitjana del sector.

Tenen una política financera prudent i la majorpart dels resultats es destinen a l’autofinançament.

Font: Elaboració pròpia.

Les empreses d’alt creixement del període 2004-2007

Per al període 2004-2007, i d’acord amb la metodologia proposada per Eurostat i OCDE,s’han considerat d’alt creixement les empreses industrials i de serveis a la producció ambseu social a Catalunya, que dipositen comptes al Registre Mercantil, que l’any 2004 teniendeu treballadors o més i que han experimentat increments de la facturació de, com a mí-

Page 27: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

25RESUM EXECUTIU

nim, un 20% durant els exercicis 2005, 2006 i 2007. D’entre les quals, són empreses gaselaque no superen els cinc anys de vida.

Segons els criteris establerts, s’han identificat 250 empreses d’alt creixement a Catalunya,20 de les quals són gaseles, i que tenen les característiques generals següents:

• Les 250 empreses d’alt creixement representen un 0,23% de les empreses de la novaindústria de Catalunya i es dediquen en un 70% als serveis a la producció i en un 30% ala indústria.

• Són presents a tots els sectors industrials, d’entre els quals destaquen la metal·lúrgia iels productes metàl·lics i l’alimentació; i a totes les branques de serveis a la producció,sobretot el comerç i les tecnologies de la informació i comunicació.

• L’edat mitjana és de 14 anys, si bé no s’observen diferències significatives, en termesd’edat, amb el conjunt de les empreses catalanes de la nova indústria.

• En general, són independents ja que més del 73% no pertanyen a cap grup, són més decapital nacional que la mitjana de la indústria i una mica més de la meitat es declarenfamiliars. En aquest darrer aspecte, cal destacar que els propietaris i els familiars repre-senten gairebé el 5% del total de la plantilla de les empreses industrials d’alt creixementi el 2,5% en el cas de les de serveis, percentatges que són molt superiors als del conjuntde Catalunya.

• Van facturar gairebé 3.421 milions d’euros durant el 2007, cosa que suposa una factura-ció mitjana de 14 milions d’euros.

• El conjunt de les empreses catalanes d’alt creixement va experimentar un increment dela facturació al llarg del període analitzat del 174%, una xifra realment espectacular si esté en compte que el conjunt de la nova indústria catalana va augmentar els seus ingres-sos d’explotació en un 32,7% en el mateix període.

• Més de la meitat facturen menys de 6 milions d’euros i el 73% tenen menys de 50 treba-lladors, cosa que posa de manifest la seva petita dimensió. La plantilla mitjana és de 65treballadors.

• Són empreses molt creadores d’ocupació: entre 2004 i 2007 van doblar les seves plan-tilles. Aquest creixement és espectacular, si es té en compte que l’ocupació a la novaindústria catalana va augmentar un 20% en el mateix període.

• La seva eficiència (productivitat) és un 48% més alta que la del conjunt de la nova indús-tria de Catalunya.

L’anàlisi economicofinancera permet destacar de les empreses d’alt creixement les caracte-rístiques següents:

• Tenen una gran capacitat per generar ingressos gràcies al seu model de negoci, que lesfa ser molt competitives. A més, fan una gestió eficient dels actius i de les despeses d’ex-plotació i de personal i, per això, obtenen elevats beneficis i rendibilitat.

• La seva estructura patrimonial és correcta, però, com que treballen amb un elevat ni-vell de deutes, en els propers anys haurien de seguir potenciant l’autofinançament i lesaportacions de capital dels seus accionistes per poder seguir creixent de manera equili-brada, sobretot si es té en compte que són empreses que fan inversions importants enactiu fix. També haurien de substituir part dels deutes a curt termini per deutes a llarg

Page 28: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

26 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

termini i així disposarien d’un finançament més estable. No obstant això, cal afegir queun dels motius que expliquen l’elevada rendibilitat dels capitals propis és el fet de ques’aprofiten de l’efecte palanquejament que fa que el deute sigui rendible com a conse-qüència del fet que el rendiment dels actius en aquestes empreses és molt superior alcost dels diners.

• El seu creixement és força equilibrat ja que els beneficis augmenten més que els ingres-sos gràcies a l’autofinançament i a la gestió eficient dels actius i de les despeses.

• A nivell sectorial, hi ha activitats que haurien d’enfortir més el balanç (alimentació, tèxtil,químic, maquinària i material elèctric) i la rendibilitat (alimentació).

• Una petita part de les empreses d’alt creixement generen rendibilitats molt baixes, o finsi tot negatives. Es tracta d’empreses que es caracteritzen per la menor eficiència amb laqual gestionen les despeses d’explotació i els actius. Per tant, el fet d’incrementar moltels ingressos no és suficient per garantir una rendibilitat elevada, ja que a més cal gestio-nar de manera eficient l’estructura de costos i els actius fixos i circulants.

Taula 61. Fortaleses, febleses i mesures a considerar en les empreses d’alt creixement

Fortalesa Feblesa Mesures a considerar

Liquiditat

La liquiditat sembla una mica insuficient,tot i que la bona gestió del circulant fa quetingui més possibilitats d’atendre bé elsdeutes a curt termini

Convindria reforçar la liquiditat ambincrements dels fons propis i lareconversió dels deutes a curt termini endeutes a llarg termini

Endeutament El nivell de deutes semblauna mica elevat

Convindria continuar reforçant els fonspropis amb aportacions dels accionistes

Gestió d’actius Gestionats eficientment Continuar igual

Terminis Bona gestió del circulant Continuar igual

Vendes Creixen molt Continuar igual

Despeses Gestionades eficientmentContinuar igual. Com que serà difícil queles vendes segueixin creixent al mateixritme convé controlar bé les despeses

Beneficis Creixen molt Continuar igual

Rendiment dels actius Molt elevat Continuar igual

Rendibilitat dels fonspropis Molt elevada Continuar igual

Creixement Equilibrat Continuar igual

El perfil de les empreses d’alt creixement 2004-2007 és molt similar al de les gaseles 1994-1997, tot i que aquestes tenien un balanç més capitalitzat i més liquiditat. Les fortaleseseconòmiques, financeres i estratègiques de les empreses d’alt creixement permeten apun-tar que tenen més probabilitats de poder superar entorns de crisi, i així sembla demostrar-ho el fet que hagin augmentat les vendes un 62% entre 2007 i 2008. Això és de gran relle-vància si tenim en compte la recessió generalitzada que s’està patint des de l’any 2008 i queestà afectant de manera especial el nostre país. No obstant això, unes quantes han tancatdesprés del 2007 atès que no són infalibles.

Page 29: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

27RESUM EXECUTIU

Figura 86. Perfil economicofinancer de les empreses d’alt creixement

Són empreses amb una direcció estratègica hàbil per trobarsegments en expansió i que es recolzen sobre factors d’èxitcom la innovació, la qualitat, els recursos humans, lainternacionalització i la política comercial.

Generen beneficis elevats.

L’elevat marge amb què treballen i la bona rotació delsactius els permet obtenir rendiments molt alts dels actius.

La seva situació patrimonial i financera és equilibrada i fa que tinguin més probabilitats de poder superar entorns de crisieconòmica. El repte per als propers anys es augmentar el pes dels recursos propis i millorar la liquiditat.

Els alts rendiment dels actius combinat amb l’efectepalanquejament dels deutes fa que obtinguin una moltelevada rendibilitat dels recursos propis.

Aconsegueixen un modelde negoci que elsproporciona un bonnivell de competitivitati incrementen molt lesvendes (174% en quatreanys).

El seu model de negociels permet moltaeficiència en la gestióde les despesesd’explotació.

Els seu model de negociels permet una gestióeficient dels actius,sobretot dels estocs iclients.

Aprofiten l’entorn debaixos tipus d’interèsper a finançar-se ambdeute, a més del’autofinançament.

La major part dels resultats es destinen al’autofinançament.

Font: Elaboració pròpia.

Per completar la caracterització de les empreses d’alt creixement es destaquen a continua-ció els trets diferencials que es desprenen de l’anàlisi estratègica.

• El factor d’entorn que més facilita, amb diferència, l’activitat de les empreses d’alt crei-xement és la demanda, la qual cosa posa de manifest que han sabut trobar segments denegoci en expansió.

• Això concorda amb el fet que el factor clau més important per a la competitivitat siguila direcció estratègica i les decisions d’inversió, cosa que porta a concloure que, al cap-davall, el que és més decisiu per a l’èxit (o el creixement alt) d’una empresa rau en lafigura de l’empresari (o del gestor), en les seves aptituds i actituds i en la seva habilitatper “pilotar la nau”.

• El seu creixement s’ha basat més en factors endògens (innovacions organitzatives, diver-sificacions, aliances estratègiques) que no pas exògens (compra de negocis en marxa).

• El 60% de les empreses d’alt creixement consideren la innovació com a segon factorclau per al seu creixement alt. Aquesta aposta per la innovació es veu confirmada perdiversos indicadors:

Page 30: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

28 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

– Una de cada cinc empreses d’alt creixement té un departament d’R+D formalitzat i gai-rebé el 30% declaren haver realitzat despeses en activitats d’R+D. Aquest percentatgeés superior al d’empreses innovadores sobre el total d’empreses a Catalunya que és del27,4%. Per sectors, el percentatge d’empreses d’alt creixement que són innovadores ésmolt superior entre les industrials (46%) que no pas entre les de serveis (21%).– El 80,5% de les empreses industrials i el 70,6% de les de serveis a la producció declarenhaver introduït innovacions en la qualitat dels seus productes o serveis entre el 2005 i el2007; el 34,1% han incorporat nous materials i un 36,5% han incorporat noves funcionsals seus productes. Tots aquests percentatges són notablement superiors als del conjuntde les empreses catalanes.– Els 219 empleats de les empreses d’alt creixement dedicats a temps complet a les acti-vitats innovadores representen, de mitjana, el 16,3% del total. D’aquests empleats, gai-rebé un 60% són titulats superiors.– Les empreses d’alt creixement externalitzen un terç de la seva despesa en R+D, percen-tatge que arriba fins al 40,7% en el cas de les industrials.– Pel que fa als resultats de l’R+D, cal destacar que, de mitjana, el 37,9% de les sevesvendes provenen de nous productes i/o serveis, quan per al conjunt de les empresesinnovadores catalanes el percentatge és del 12,4%.– Patenten menys que la mitjana si bé tenen, proporcionalment, més propensió a paten-tar a l’estranger.– Obtenen (proporcionalment) més finançament europeu que la mitjana.

• Un 23% de les empreses consideren que la qualitat i la productivitat són el primer factorclau per al seu creixement elevat. A part d’aquesta consideració estratègica, els indica-dors també posen de manifest que les empreses d’alt creixement gestionen bé la quali-tat i apliquen tècniques de millora de la seva productivitat:– Un 41,3% disposa d’alguna certificació de qualitat (principalment un certificat ISO dela sèrie 9000). S’observen importants diferències per sectors ja que el percentatge d’em-preses industrials que disposen de certificacions de qualitat (61%) és el doble que el deles de serveis (32%). Aquests percentatges són molt alts ja que s’estima que a Catalunyahi ha 14.454 empreses certificades, cosa que representa un 2,3% del total.– Els resultats d’aquesta aposta per la qualitat s’evidencien en el fet que el percentatgede devolucions no supera l’1% per al 68,3% de les empreses.– Quasi la meitat de les empreses d’alt creixement apliquen alguna política de protecciómediambiental.–Quant a productivitat, ja s’ha dit que es troba un 48% per sobre de la mitjana. Això éspossible gràcies al fet que prop del 44% es dediquen a productes o serveis molt estan-darditzats; que la maquinària de control numèric i el disseny assistit per ordinador estanestesos (sobretot en les empreses industrials); que una de cada quatre empreses intro-dueix normalment canvis en els seus productes; i que gairebé un 40% subcontracta partde la seva producció (un 54% de les industrials). Tots aquests percentatges són superiorsals del conjunt de la nova indústria.

• Els recursos humans i la formació acostumen a ser marcats en tercer o quart lloc com afactor de competitivitat. Els resultats en aquest àmbit també són espectaculars per a lesempreses d’alt creixement, com es pot constatar amb els indicadors següents:– Les plantilles tenen un nivell educatiu més elevat que el del conjunt de les empresescatalanes ja que un 19% són titulats superiors i un 7% tenen formació postuniversitària.

Page 31: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

29RESUM EXECUTIU

– Les empreses d’alt creixement aposten clarament per la formació dels seus recursoshumans ja que més del 60% tenen un pla de formació; el 70% realitzen despeses en for-mació del personal; la despesa mitjana per treballador és de 503 euros; i la despesa enformació representa un 3,6% de la massa salarial, indicadors que, sistemàticament, sónmolt superiors als del conjunt de les empreses catalanes.

• La promoció comercial com a factor d’èxit acostuma a ser marcada en tercer, quart ocinquè lloc. La caracterització de les empreses d’alt creixement en aquest camp es ma-nifesta en els fets que:– El 76% realitzen activitats de promoció comercial, un percentatge més baix que per alconjunt de Catalunya (83%), si bé cal destacar que un 84% han modificat durant el 2004-2007 un o més aspectes relacionats amb la comercialització.– Aquests canvis en la comercialització han contribuït en un grau alt, per al 55%, o mitjà,per al 36%, a millorar la seva capacitat de respondre a les necessitats dels clients.– Els principals clients són altres empreses industrials o de serveis, com en el conjuntd’empreses catalanes.– El grau de concentració dels clients és més aviat baix i el dels proveïdors és similaral del conjunt de Catalunya, cosa que disminueix el risc i permet no perdre poder denegociació.

• La internacionalització acostuma a ser marcada en sisè o setè lloc com a factor clau d’èxit,si bé cal destacar que un 85% de les empreses industrials la consideren en segon lloc,cosa que s’explica perquè el comerç internacional acostuma a ser protagonitzat més perproductes industrials que no pas per serveis. Les empreses d’alt creixement estan inter-nacionalitzades, tal com es pot comprovar amb els indicadors següents:– Tot i que hi ha menys empreses exportadores que a la mitjana de Catalunya, les queexporten ho fan en major proporció que la mitjana.– El mecanisme d’accés als mercats internacionals més estès (40,4%) és comptar amb re-presentacions (filials, agents, etc.) pròpies, cosa que situa les empreses d’alt creixementen les primeres etapes de la trajectòria clàssica d’internacionalització.– Destaca que les empreses industrials d’alt creixement que tenen com a mercat méssignificatiu l’internacional són el 14,6%, mentre que aquest percentatge és del 7,2% en-tre les empreses industrials del conjunt de Catalunya.– El 64,3% de les vendes a l’exterior tenen com a destinació els països de la Unió Europea.Tot i amb això, hi ha una major diversificació regional que en el conjunt de les empresescatalanes, estratègia que els permet disminuir el risc.– Per contra, l’origen de les importacions està més concentrat que per al conjunt del’economia catalana (un 69% prové de la UE).

Visió de conjunt

Amb una visió de conjunt de les dues parts es pot concloure que els períodes d’alt creixe-ment són una etapa en la vida de les empreses, normalment lligada a l’habilitat de l’empre-sari per trobar un segment de mercat en expansió i que es recolza en una sèrie de palan-ques competitives.

Page 32: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

30 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

Aquestes palanques o factors d’èxit són coincidents per a les gaseles del 1994-1997 i pera les empreses d’alt creixement del 2004-2007: la direcció estratègica i d’inversió, la inno-vació, la qualitat i productivitat, els recursos humans, la internacionalització i la política co-mercial. En ambdós períodes, la direcció estratègica és clarament el primer factor. En canvi,la qualitat i la productivitat, que el 1994-1997 era clarament la segona palanca, ha perdutposicions (potser perquè actualment qualitat i productivitat ja es donen per suposades) enfavor de la innovació i dels recursos humans, factors que, en el segle XXI es consideren mésimportants amb vista a la transició cap a l’economia del coneixement.

Ha quedat clar que les empreses gasela i les d’alt creixement són molt creadores d’ocupa-ció, fins i tot quan abandonen els elevats increments de vendes.

Tant durant el període 1994-1997 com en el 2004-2007, les empreses analitzades s’han ca-racteritzat per una gran capacitat d’incrementar vendes, beneficis i rendibilitat, així com perdestinar bona part dels resultats a l’autofinançament.

Així mateix, els dos col·lectius estan formats per pimes, joves, independents, de capital na-cional, familiars, amb gran capacitat per crear llocs de treball, innovadores, internacionalit-zades, que formen el personal, que tenen la qualitat certificada i que són més productivesque la mitjana.

Finalment, amb l’anàlisi de les dues parts de l’estudi es pot observar que a Catalunya sorgei-xen constantment empreses dinàmiques que obtenen altes taxes de creixement de les ven-des i creen ocupació. Després, la seva evolució és dispar, però algunes d’elles es continuenexpandint i porten camí, com s’ha vist, de convertir-se en empreses realment rellevants (perdimensió, per innovació, etc.). Com sempre, es pot veure l’ampolla mig buida (les gaselesvan deixar de ser-ho) o mig plena: algunes gaseles continuen creixent molt i, alhora, hansorgit multitud de noves empreses d’alt creixement, algunes de les quals esdevindran, enel futur, empreses de referència.

Page 33: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

Introducció

Page 34: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

32 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

Al llarg de les últimes dècades, l’estudi del creixement de les empreses s’ha convertit en untema d’especial rellevància per a tot tipus d’agents econòmics, des d’empreses de capitalrisc, emprenedors i consultors estratègics, fins a investigadors i responsables polítics. Dintrede les empreses que creixen, són el subconjunt d’empreses que creixen molt, molt ràpid ide forma perllongada en el temps les que presenten un major interès. L’explicació rau enel fet que les empreses d’aquest últim subconjunt proporcionen rendiments elevats per alsinversors, generen beneficis per als empresaris i aporten major satisfacció i motivació perals treballadors. Són també les que promouen el desenvolupament econòmic d’una regió od’un país (vegeu figura 1) i són una potent font de generació d’ocupació (Birch, 1981 i 1987;Storey, 1994; Acs et al., 2008; Henrekson i Johansson, 2008). Per tant, conèixer la realitat i lescaracterístiques diferencials de les empreses més dinàmiques és essencial a l’hora d’extreu-re conclusions sobre la seva estratègia i contribuir d’aquesta manera a millorar el benestarde la societat.

Figura 1. Empreses d’alt creixement i evolució del PIB per càpita en alguns països de l’OCDE

0 1 2 3 4 5 60

2

4

6

8

10

Percentatge d’empreses d’alt creixement

Taxa de creixement del PIB per habitant 2001-2003

Austria Suècia

EspanyaRegne Unit

Corea

R2 = 0,1842

EE. UU.

França

Itàlia

Alemanya

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’OCDE i Hoffman i Junge (2006).

En aquest marc, la Generalitat de Catalunya va publicar, ja fa uns quants anys, el treball Lesempreses gasela a Catalunya (Hernández et al., 1999), perquè, en la creença que la creacióde riquesa i d’ocupació estan en la base del progrés econòmic, semblava raonable conèi-

Page 35: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

33INTRODUCCIÓ

xer i entendre millor el comportament de les empreses més dinàmiques amb la finalitatd’orientar les polítiques de promoció industrial que facilitessin el seu desenvolupament.

Aquell treball va estar inspirat en el que uns quants anys abans havien fet Cabanelas iVaamonde (1995 i 1996) per a Galícia i el País Basc i també en el que un equip de l’IESE (1995i 1997) va elaborar per al projecte EFER Europe’s 500. Tanmateix, les diferències metodolò-giques amb ells eren importants perquè el treball realitzat a Catalunya va optar, a l’hora dedefinir una empresa com a gasela, per afegir, al requisit de presentar un determinat ritmede creixement de les vendes una condició de rendibilitat. Es va considerar llavors que tanimportant com créixer era fer-ho de manera sanejada i es va convenir que es parlaria d’em-preses gasela per referir-se a empreses dinàmiques i, al mateix temps, rendibles.

Dinàmiques, perquè s’exigia que el creixement de les seves vendes fos superior al 15%anual durant els exercicis de 1995, 1996 i 1997, o bé que haguessin duplicat la seva factura-ció entre 1994 i 1997, període al qual es referia la investigació. Aquestes xifres eren idènti-ques a les que s’havien fet servir en treballs anteriors.

Rendibles, perquè s’exigia que el seu benefici net sobre capitals propis fos com a mínim el8% l’any 1995, el 7% l’any 1996 i el 6% l’any 1997, xifres raonables per a una activitat indus-trial si es té en compte el preu del diner d’aquells anys2.

Passats deu anys des d’aquella primera investigació d’àmbit català, es va creure convenientfer-ne una actualització amb un doble objectiu:

• En primer lloc, aprofitar la perspectiva que dóna el temps transcorregut per conèixercom havien evolucionat les empreses que es van identificar com a gaseles i respondreles preguntes que sorgien sense gaire esforç: Al cap de deu anys, què hauria passat ambaquelles empreses? Seguirien sent gaseles? Haurien passat a una fase de creixementmés madur i més lent? Haurien desaparegut? Quins factors haurien intervingut en laseva evolució?

• En segon lloc, identificar les empreses més dinàmiques en l’actualitat i fer-ho tot incor-porant les aportacions més recents de la literatura econòmica, les quals bàsicament fanreferència a una homogeneïtzació internacional dels criteris de selecció, els quals distin-geixen entre empreses d’alt creixement i empreses gasela. Així mateix, aplicar un nouconcepte d’indústria, més ampli i adequat als canvis que està experimentant el sectoractualment.

Cal especificar que el treball sobre empreses gasela a Catalunya del 1999 es referia exclu-sivament a activitats industrials. I això era així perquè els seus autors consideraven que siel desenvolupament econòmic del Principat estava íntimament lligat al seu progrés indus-trial, semblava oportú ampliar el coneixement que es tenia sobre les empreses industrialsque en els darrers anys havien experimentat un creixement més important.

2 Els criteris de selecció utilitzats en el treball anterior estan exposats detalladament en el capítol 1 d’aquest llibre.

Page 36: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

34 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

Certament, la indústria sempre ha jugat un paper vertebrador fonamental en la nostra eco-nomia, tot generant efectes multiplicadors molt rellevants cap endavant i cap enrere quehan facilitat el treball de la resta d’activitats econòmiques i han estat en la base del benestarde la societat. A més, en termes qualitatius la indústria ha estat el sector que històricamentha liderat els processos de liberalització i desregulació de les activitats econòmiques, aixícom la seva internacionalització. Ha estat pionera en la racionalització de processos, la qua-litat o la innovació tecnològica. Ha estat, en definitiva, un referent bàsic en la modernitzaciói la competitivitat de l’economia catalana.

Però, actualment, a Catalunya i als països del nostre entorn, la indústria està canviant. Elscanvis estructurals que des de fa dècades està experimentant el sistema econòmic interna-cional, vinculats, de manera simplificada, a fenòmens com ara la globalització, el desenvo-lupament tecnològic, els moviments migratoris o la pressió en favor del respecte al mediambient, s’estan traduint en importants modificacions en la mateixa naturalesa i organitza-ció de les activitats productives que, al seu torn, es tradueixen en una interrelació cada copmés intensa entre les activitats manufactureres i les activitats de serveis. Aquests canvis handiluït dràsticament les fronteres entre indústria i serveis i donen lloc als pronunciamentsacadèmics i institucionals, cada cop més freqüents, que demanen modificar el perímetre del’activitat industrial per tal d’incloure els serveis destinats a la producció, els quals són, engran mesura, complementaris i interdependents amb les activitats manufactureres.

Això és el que han fet recentment Baró i Villafaña (2009) tot definint i quantificant una novaindústria que, incorporant aquests serveis a la producció, parlen d’un nou sector que supo-saria més del 50% de l’ocupació i del valor afegit a Catalunya i es constituiria, així, com labranca central de la nostra economia. És per això que aquest estudi sobre empreses d’altcreixement ja no ha limitat el seu abast al sector industrial estadísticament considerat sinóque ha volgut identificar les empreses més dinàmiques d’aquesta anomenada nova indús-tria que incorpora en el seu si els serveis destinats a la producció.

Cal explicitar que aquesta recerca, com el seu títol indica, ha incorporat les darreres apor-tacions de la literatura econòmica, per la qual cosa parla d’empreses d’alt creixement, iaquesta és la segona gran diferència amb el treball precedent, l’estudi sobre les empresesgasela a Catalunya del 1999. Ara ja no es refereix a empreses gasela ni s’exigeixen uns nivellsmínims de rendibilitat financera per formar part de la selecció. Ara es parla d’empreses d’altcreixement perquè és el que fa la literatura més recent, tot i que de vegades aquest termei el d’empresa gasela s’utilitzen indistintament, i també perquè els autors del treball, ambla finalitat, eventualment, de poder fer comparances internacionals, han optat per adop-tar les convencions d’Eurostat i l’OCDE que, resumidament, exigeixen d’aquestes empresesun creixement de la facturació de, com a mínim, el 20% anual durant un període de tresanys3.

Segons Coad (2009), el creixement de les empreses es pot explicar des de cinc perspecti-ves teòriques diferents: la teoria neoclàssica (basada en la idea de la “dimensió òptima” de

3 Els criteris utilitzats en aquest treball per definir una empresa com d’alt creixement estan explicitats en la segona part del llibre(capítol 5).

Page 37: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

35INTRODUCCIÓ

l’empresa), les teories sobre el creixement de les companyies (Penrose, 1959), les vinculadesamb l’emprenedoria, l’economia evolutiva i l’ecologia organitzacional.

La teoria neoclàssica postula que l’objectiu principal de les empreses és arribar a la “dimen-sió òptima”o l’escala mínima eficient, és a dir, a aquell nivell productiu que els proporcionael màxim benefici possible. Des del punt de vista neoclàssic, el creixement és només laforma d’assolir aquesta“dimensió òptima”de producció i no l’objectiu principal. Tanmateix,Coad (2009) destaca que encara que les idees neoclàssiques tenen molts defensors, l’evi-dència empírica els dóna suport.

La pedra fonamental de la literatura sobre el creixement empresarial és el llibre de Penrose(1959), on el creixement de l’empresa s’analitza des d’una òptica dinàmica i es considera unfi en si mateix. Més concretament, l’autora va estudiar el procés a través del qual unes em-preses arriben a desenvolupar i mantenir un determinat avantatge competitiu, per a la qualcosa es va centrar en la seva estratègia, és a dir, en l’anàlisi dels seus recursos i de les sevescompetències. Penrose suggereix que les empreses construeixen els seus avantatges com-petitius mitjançant millores en l’eficiència productiva, les quals, al seu torn, depenen delsseus recursos. En definitiva, enfront de l’anàlisi estàtica que proposa identificar els determi-nants estructurals que expliquen les diferències competitives entre les empreses, l’anàlisidinàmica de Penrose atribueix a raons internes a l’empresa (factors endògens) l’obtenciód’un avantatge competitiu. S’entén per causes internes els elements necessaris per dur aterme una estratègia (els recursos de l’empresa) i les habilitats i tecnologies necessàries perdesenvolupar amb eficiència una activitat (les competències de l’empresa).

Des de la perspectiva de l’emprenedoria es considera que la dimensió de l’empresa i el seucreixement són factors molt rellevants en la funció d’utilitat dels gerents o dels emprene-dors (Marris, 1963 i 1964; Baumol, 1959; Williamson, 1964). Els incentius i les retribucionsindividuals dels managers molt sovint estan lligades als resultats o la grandària de l’em-presa. Segons les prediccions d’aquesta teoria, els agents, en aquest cas els gerents, quemaximitzen la seva utilitat també maximitzen el creixement de l’empresa sempre que lescompensacions que rebin siguin suficientment motivadores.

Una altra hipòtesi dintre del grup d’investigacions sobre l’emprenedoria és l’aproximacióde Shane i Venkataraman (2000), que considera necessari vincular la concepció individualde l’emprenedor com a persona que crea un negoci amb la funció que desenvolupa. L’em-prenedoria així concebuda està connectada amb el dinamisme empresarial perquè l’altcreixement d’una companyia no pot ser entès sense la capacitat d’identificar i aprofitar lesoportunitats de negoci.

La literatura sobre renovació i canvi estratègic, per la seva banda, ha abordat els canvis orga-nitzatius des de diferents prismes per arribar, simplificadament, a discriminar dues grans cate-gories, els incrementals i els radicals. Els primers són evolutius i constants (Quinn, 1980) men-tre que els segons són revolucionaris, massius i es concentren en un curt període de temps(Miller i Friesen, 1984). Alguns autors (Floyd i Lane, 2000) opinen que en el cas de les empresesd’alt creixement els canvis han de ser radicals. D’altres (Gordon et al., 2000) entenen que, tot iles distincions teòriques, la renovació i el canvi estratègic estan íntimament relacionats.

Page 38: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

36 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

L’economia evolutiva, que té els seus orígens en les idees del capitalisme com un procés de“destrucció creativa”de Schumpeter, analitza el comportament empresarial i les capacitatsde les organitzacions d’adaptar-se a un entorn de canvis ràpids i continus. És a dir, s’allunyadels conceptes d’equilibri i optimització estàtica de la teoria neoclàssica, per oferir una vi-sió més dinàmica sobre l’economia. Alchain (1950) teoritza sobre els mecanismes evolutiusque situen l’economia sobre una senda expansiva, procés al llarg del qual les empreses méssòlides sobreviuen, mentre que les menys viables perden quota de mercat i abandonen.Downie (1958) defensa la hipòtesi que la reinversió dels beneficis de les empreses és deter-minant per al seu creixement i per a l’evolució expansiva del conjunt de l’economia. Nelsoni Winter (1982) proposen un model teòric que explica la competició entre les empresesen un entorn canviant. Segons aquest model, les empreses guanyen avantatge competitiua través del descobriment d’innovacions que permeten reduir els costos de producció omitjançant la imitació de les millors pràctiques productives en el mercat. Les empreses mésproductives i rendibles creixen, mentre que les menys reeixides es veuen obligades a aban-donar. Encara que tingui el seu atractiu conceptual, el principi del “creixement dels millors”no es veu corroborat per les investigacions empíriques. De fet, Baily i Farrell (2006) assenya-len que si les empreses que obtenen millors resultats mostressin les taxes de creixementmés elevades, el procés de selecció permetria l’assignació eficient dels recursos escassosentre els agents productius en l’economia, cosa que no s’observa en la realitat.

I, finalment, les teories de l’ecologia organitzacional, que comencen amb l’estudi de Hannan iFreeman (1977), utilitzen elements de l’economia, la sociologia i la biologia per analitzar lescondicions que determinen la creació, l’evolució i la destrucció empresarial4. Entre les prin-cipals prediccions de les diferents branques teòriques de l’ecologia de les organitzacionshi ha la que explica el creixement d’una empresa amb el descobriment de nínxols, quecompten amb recursos valuosos i únics. Els beneficis que aquesta empresa pot obtenir enaquest nínxol (i que li permeten créixer molt i ràpidament), atrauen noves organitzacions.El nombre de competidors es veu limitat per l’escassesa dels recursos, com també les sevessendes expansives. El fenomen que relaciona el creixement de les organitzacions amb lacompetició pels recursos escassos es coneix com“dependència de la densitat”.

Aquests són els determinants teòrics en el marc dels quals es desenvolupa aquest treball,els que consideren que el ràpid creixement d’una companyia implica un canvi estratègicque afecta la seva organització i que no pot ser executat sense la detecció i l’explotació detot un seguit d’oportunitats que exigeixen l’aprofitament de determinades capacitats em-prenedores (Moreno i Casillas, 2003; Shane i Venkataraman, 2000).

Però, com és evident, un estudi com aquest també està vinculat amb la competitivitat,una de les paraules que, segurament, han assolit en els darrers anys més popularitat en elllenguatge econòmic. La seva ràpida difusió, no ja entre economistes sinó, sobretot, entrepolítics, empresaris i una gran part de l’opinió pública rau en l’acceptació de la seva vin-culació amb el benestar econòmic d’una societat. Això no obstant, el seu èxit no ha estatacompanyat d’un consens sobre el seu significat a causa, simplificadament, de la dificultat

4 Estudis més recents que analitzen l’evolució de les organitzacions des de la perspectiva ecològica són Ruef (2000 i 2004), Geroski (2001),Hannan et al. (2004), Harrison (2004) i Hannan (2005).

Page 39: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

37INTRODUCCIÓ

per obtenir indicadors representatius, a la varietat de factors que intervenen en la seva de-terminació, al caràcter dinàmic i relatiu del concepte, a la complexitat que suposa distingirentre les seves causes i els seus efectes o a la seva dependència de factors qualitatius dedifícil valoració (Verdeguer, 1996).

Krugman (1994) va plantejar que la competitivitat és un concepte difús quan s’aplica a l’es-cala del conjunt econòmic i Dollar i Wolff (1993) van subratllar que només resulta clar quans’aplica a les empreses. Molt genèricament, podem afirmar que una empresa és competiti-va quan els béns o els serveis que produeix poden competir en qualitat i preu, la qual cosavol dir que és capaç de produir allò que el mercat demana, al preu que està disposat a pagari d’obtenir-ne un benefici. Però una empresa no és un agent econòmic que actua de maneraindependent. Les empreses conformen sectors interrelacionats i treballen en un entorn so-cial, econòmic i polític que influeix de manera decisiva en la seva actuació. Per això l’anàliside la competitivitat es planteja, normalment, a tres nivells (ESADE, 1996): el marc econòmicgeneral del país o territori en què les empreses actuen (entorn macroeconòmic, regula-cions econòmiques, polítiques públiques, dotació d’infraestructures...); l’entorn sectorial(evolució i situació actual, canvis en l’estructura dels mercats, tendències de la demanda...);i els recursos, l’organització, la cultura i l’estratègia de l’empresa.

Aquest treball s’emmarca en la tercera opció, en aquella que, sense menystenir la impor-tància de l’entorn macroeconòmic i sectorial, atorga a l’estratègia, especialment des d’unaperspectiva dinàmica, un paper clau en la determinació de la posició competitiva d’unaempresa. L’estudi sobre les empreses d’alt creixement a Catalunya que teniu a les vostresmans té per objecte identificar les empreses industrials i de serveis a la producció que méshan incrementat les seves vendes en els darrers anys, així com estudiar-ne les característi-ques economicofinanceres i estratègiques, i la seva justificació es troba en el fet que en elspaïsos desenvolupats són aquestes empreses, juntament amb les de nova creació, les queconcentren la part més important de la generació d’ocupació i les que, sovint, són a la basede la regeneració competitiva del sector industrial.

El llibre s’estructura en dues grans parts. Després de recordar breument en aquesta intro-ducció els seus antecedents, apuntar sumàriament el seu emmarcament teòric, el seu ob-jectiu i la seva justificació, la primera part sintetitza l’estudi sobre les empreses gasela del1999 tot repassant les seves característiques generals i el seu comportament economicofi-nancer i estratègic. També comprova què ha estat d’aquelles empreses, posant una atencióespecial en la seva actual situació economicofinancera. Finalment, ofereix el resultat de lesentrevistes realitzades a diverses empreses de les que en el treball del 1999 van ser estudia-des amb més detall i van aparèixer com a casos reals en el llibre que llavors es va publicarper tal de conèixer amb més detall quina és la seva situació actual.

La segona part informa detalladament dels criteris utilitzats per qualificar una empresa comd’alt creixement, així com de la metodologia utilitzada en el treball, tant pel que fa a la infor-mació de base que ha permès la seva elaboració com a la manera d’obtenir-la i treballar-la.El capítol sis proporciona informació sobre les dades bàsiques de les empreses d’alt creixe-ment a Catalunya. A continuació, es realitza l’anàlisi economicofinancera de les empresesd’alt creixement a Catalunya amb la voluntat d’ampliar-ne el coneixement mitjançant una

Page 40: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

38 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

anàlisi patrimonial, de la gestió dels actius, de la rendibilitat, de l’autofinançament i delcreixement. Aquest apartat del llibre conté també l’anàlisi estratègica de les empreses d’altcreixement centrada en els seus recursos i les seves capacitats. S’estudien tot un seguit defactors que tenen incidència en la seva posició competitiva tot proporcionant per a cadas-cun d’ells diferents elements d’avaluació. La relació de les empreses d’alt creixement a Ca-talunya que surt de l’aplicació de la metodologia utilitzada en el treball, tot proporcionantinformació bàsica de cadascuna d’elles, com ara les seves dades identificatives, l’activitat ala qual es dediquen i la seva xifra de negoci, es troba a la darrera part del llibre.

En una societat com la catalana, en la qual les empreses són les protagonistes de l’activi-tat econòmica i les principals responsables del nostre grau de benestar, saber quines són,d’acord amb uns criteris objectius i contrastables, les companyies de més alt creixement dela nova indústria i aprofundir en el coneixement del seu comportament economicofinanceri estratègic pot ser útil si contribueix a la comprensió acadèmica sobre aquest fenomen i,especialment, si dóna als empresaris i als responsables polítics punts de referència per almoment en el qual hagin d’establir les seves estratègies. Per això, els seus autors volen ferquatre aclariments:

• El primer, que les empreses identificades com d’alt creixement en aquest treball sónles que complien les condicions dinàmiques exigides en el període considerat, precisiómolt important perquè, amb tota seguretat, la llista seria diferent en un altre moment.

• El segon, que l’extensió de la llista de les empreses d’alt creixement depèn dels límitsestablerts en els criteris quantitatius utilitzats. Amb unes taxes de creixement de les ven-des diferents a les exigides en aquest document, el nombre d’empreses incloses en larelació hauria estat un altre.

• El tercer, que les empreses identificades en aquesta recerca són, només, les que complei-xen els requisits predeterminats. Evidentment, és preferible incrementar les vendes queno pas reduir-les, però el que no ha fet aquest estudi és identificar les millors empresesdel país. Una empresa molt dinàmica és una empresa interessant, però no necessaria-ment millor que una altra que no creixi tan ràpid.

• El quart, que no es pot dir que les empreses d’alt creixement siguin les úniques impor-tants per al país. Naturalment, a una economia li interessa disposar d’empreses dinàmi-ques, però, normalment, aquestes empreses són de reduïda dimensió, entre altres cosesperquè, com més petita és la facturació, més fàcil és assolir altes taxes de creixement,i a un país també li convé tenir companyies grans per competir adequadament en elmercat global.

De vegades els estudis econòmics, i segurament també els d’altres disciplines, tenen pocautilitat perquè no donen resposta a preguntes interessants o perquè estan allunyats de larealitat. Per això, com ja s’ha dit, aquest treball haurà aconseguit el seu objectiu si, mitjan-çant la identificació i l’estudi de les empreses més dinàmiques de la nova indústria, és capaçde donar referències sobre les seves estratègies i contribuir, així, a millorar la competitivitatde l’economia catalana.

Page 41: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

Primera part

Les empreses gasela del període1994-1997

Page 42: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Page 43: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

1

Síntesi de l’estudi sobre empresesgasela 1994-1997

Page 44: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

42 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

Aquest apartat conté una síntesi del treball original Les empreses gasela a Catalunya (Her-nández et al., 1999) que va publicar el llavors Departament d’Indústria, Comerç i Turisme.

Metodològicament, el treball va utilitzar la base de dades SABI (Sistema de Análisis de Ba-lances Ibérico) de l’empresa Informa, SA, la qual recull de forma sistemàtica les dades delRegistre Mercantil. Es van utilitzar les dades dels exercicis 1994 a 1997. Val a dir que aquestafont, a més de tenir l’avantatge del caràcter públic de les seves dades, proporciona informa-ció de totes aquelles empreses que dipositen els seus comptes perquè estan obligades afer-ho (totes les societats anònimes i limitades), mentre que altres fonts no són tan exhaus-tives. A més, aquesta opció és molt interessant perquè atorga una gran importància a l’ac-tuació de la mateixa empresa a l’hora d’identificar-la com a gasela: d’una banda, perquè noés possible fer-ho si no ha complert les seves obligacions i no ha dipositat els seus comptes;i, de l’altra, perquè la fiabilitat de les dades depèn de la seva declaració.

El Registre Mercantil va ser també la font informativa utilitzada per a realitzar l’anàlisi eco-nomicofinancera de les empreses dinàmiques. Tanmateix, l’anàlisi estratègica es va realitzarsobre la base de la informació proporcionada per un qüestionari enviat a les empreses ga-sela identificades en la investigació, que va tenir una taxa de resposta del 63%.

Aquell treball va limitar el seu abast a: les empreses (no grups), que van dipositar els seuscomptes anuals al Registre Mercantil, l’activitat principal de les quals era industrial, ambfacturació mínima de 400 milions de pessetes (2,4 milions d’euros) l’any 1997 i amb seusocial a Catalunya.

Dins d’aquest col·lectiu, es van considerar com a empreses gasela, d’acord amb la literaturaeconòmica del moment, les que havien experimentat un creixement de la facturació (importnet de la xifra de vendes) de, com a mínim, el 15% anual durant el 1995, el 1996 i el 1997 o béhavien doblat la seva facturació entre el 1994 i el 1997, i que havien obtingut una rendibilitatfinancera (benefici net sobre capitals propis) de, com a mínim, el 8% l’any 1995, el 7% l’any1996 i el 6% l’any 1997. Aquestes ràtios eren raonables per a una activitat industrial si es te-nia en compte el preu del diner en aquells anys. Es moderaven progressivament perquè lesreduccions dels tipus d’interès que es van donar llavors van comportar una reducció del costd’oportunitat dels accionistes i, per tant, de la rendibilitat financera mínima desitjada.

A més, es van definir com a empreses tortuga les que reduïen any rere any, durant el perío-de considerat, el seu volum d’ingressos i com a empreses normals, les que no eren gaselesni tortugues.

Page 45: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

43SÍNTESI DE L’ESTUDI SOBRE EMPRESES GASELA 19941997

Totes les anàlisis es van realitzar per al conjunt de la indústria catalana, així com per a deugrans sectors industrials. La taula següent recull els codis CNAE de les activitats industrialsque es van incloure en cada sector.

Taula 1. Activitats industrials (segons codi CNAE 93) incloses a cada sector

Sector CNAE 93

Sector 1 Productes alimentaris 15

Sector 2 Tèxtil, cuir i confecció 17, 18, 19

Sector 3 Paper, edició i arts gràfiques 21, 22

Sector 4 Indústria química 23, 24

Sector 5 Cautxú i plàstics 25

Sector 6 Metal·lúrgia i productes metàl·lics 27, 28

Sector 7 Maquinària i equips 29, 33

Sector 8 Material elèctric, electrònica i informàtica 30, 31, 32

Sector 9 Material de transport 34, 35

Sector 10 Altres 20, 26, 36, 37

El sector “Altres” incloïa totes les empreses que desenvolupaven alguna activitat no classifi-cada als sectors de l’1 al 9 i que per tant és un grup molt heterogeni ja que inclou activitatscom ara la fusta i el suro, el vidre i la ceràmica, els mobles, el reciclatge, etc.

1.1 Característiques generals

D’acord amb aquests criteris, a Catalunya hi havia 254 empreses gasela que treballaven enuna gran varietat d’activitats industrials, entre les quals destacaven la metal·lúrgia i fabri-cació de productes metàl·lics, la construcció de maquinària i equips mecànics i la indústriaquímica. Això no obstant, cal tenir present que la sectorialització utilitzada en el treball noreflectia amb prou precisió la importància del sector de material de transport ja que bonapart de les gaseles dels sectors de metal·lúrgia i productes metàl·lics i de cautxú i plàsticseren proveïdores de segon nivell de la indústria de l’automòbil.

Les empreses gasela van facturar gairebé 4.000 milions d’euros l’any 1997, cosa que repre-sentava una mitjana de més de 15 milions d’euros. No obstant això, aquesta darrera dadas’ha de relativitzar perquè estava molt influenciada per la presència d’empreses grans en elssectors de material de transport i de material elèctric, electrònica i informàtica, que eren elsde major facturació mitjana.

Més de la meitat de les empreses gasela (cent trenta-cinc) van facturar menys de 6 milionsd’euros durant el 1997, dada que, afegida al fet que només un 5% superessin els 60 milionsd’euros, posa de manifest clarament que aquest era un col·lectiu de petites i mitjanes em-preses. Això es confirma amb les dades d’ocupació ja que tenien una plantilla mitjana de 82treballadors, si bé més de la meitat eren empreses petites (fins a 50 treballadors), un 31%eren mitjanes (fins a 250 treballadors) i només un 7% eren grans (més de 250 treballadors).

Page 46: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

44 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

Taula 2. Dades bàsiques de les empreses gasela del període 1994-1997

SectorNombre

d’empreses%

Facturació 1997(milers euros)

%Facturació

mitjana 1997(milers euros)

Sector 1 Productes alimentaris 15 6 242.472 6 16.165

Sector 2 Tèxtil, cuir i confecció 29 11 358.378 9 12.358

Sector 3 Paper, edició i arts gràfiques 17 7 149.556 4 8.797

Sector 4 Indústria química 31 12 828.062 21 26.712

Sector 5 Cautxú i plàstics 27 11 220.571 6 8.169

Sector 6 Metal·lúrgia i productes metàl·lics 44 17 331.675 8 7.538

Sector 7 Maquinària i equips 37 15 309.377 8 8.362

Sector 8 Material elèctric, electrònica iinformàtica 18 7 588.860 15 32.714

Sector 9 Material de transport 22 9 794.845 20 36.129

Sector 10 Altres 14 6 130.876 3 9.348

Total 254 100 3.954.672 100 15.570

Font: Hernández et al. (1999).

La facturació del conjunt de les empreses gasela va créixer un 136% entre el 1994 i el 1997,mentre que la de les tortugues va caure un 19% i la de les normals va augmentar un 35%.Cal destacar d’una manera especial que 177 empreses gasela (el 70% del total) van entretriplicar i quintuplicar la seva facturació en el període considerat (van créixer entre un 200%i un 400%), cosa que expressa un dinamisme extraordinari.

Aquests creixements tan elevats es van traduir en una creació activa de llocs de treball jaque en conjunt van augmentar la seva plantilla el 68% entre el 1994 i el 1997 mentre que,segons l’Enquesta de Població Activa, la població ocupada a la indústria durant el mateixperíode va créixer un 12%.

Unes altres característiques de les gaseles consistien en el fet que eren empreses joves iindependents. Joves perquè gairebé el 60% tenien menys de vint anys de vida, la qual cosaevidenciava que es tractava d’un col·lectiu integrat, majoritàriament, per empreses de pri-mera generació i, per tant, amb pocs llastres estructurals que poguessin afectar negativa-ment el seu funcionament. Independents perquè, segurament com a conseqüència de laseva joventut i dimensió reduïda, tres de cada quatre empreses gasela no pertanyien a capgrup industrial i el 84% no tenien participació estrangera en el seu capital social.

1.2 Anàlisi economicofinancera

Amb l’anàlisi economicofinancera, que consisteix en un conjunt de tècniques per a diagnos-ticar l’evolució i les perspectives d’una empresa o d’un conjunt d’empreses, es va observarque aquelles gaseles es caracteritzaven per disposar d’un model de negoci que els permetiagenerar creixements molt elevats de les vendes. A més tenien una elevada flexibilitat, ambpoques despeses fixes, fet que facilitava l’adaptació als canvis que es produïssin en l’entorn.

Page 47: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

45SÍNTESI DE L’ESTUDI SOBRE EMPRESES GASELA 19941997

També gestionaven les despeses i els actius de forma eficient, la qual cosa feia que els seusbeneficis augmentessin més que les vendes. Tanmateix, el ràpid creixement comportavauna major necessitat d’inversió en actius fixos i circulants. Tot i amb això, en generar unflux de caixa molt important, les gaseles tenien una alta capacitat de devolució de deutes iuna estructura financera equilibrada. Finalment, cal destacar que l’eficiència en la gestió dedespeses i la prudència en temes financers els assegurava una bona rendibilitat, més ele-vada que la resta d’empreses, i una situació equilibrada en temes patrimonials i financers.Concretament, la rendibilitat econòmica (la que relaciona els beneficis abans d’interessos iimpostos amb l’actiu) era set punts més elevada que la de les empreses normals i deu puntsmés alta que la de les tortugues. I, el que és més important, la rendibilitat financera (la querelaciona el benefici net amb els capitals propis) era setze punts més elevada que la de lesempreses normals i vint-i-dos punts més alta que la de les tortugues.

El més rellevant de l’anàlisi economicofinancera va ser que les gaseles tenien una gran ca-pacitat de creixement autosostingut. Per il·lustrar aquesta afirmació es pot destacar que el1997 la capacitat de creixement anual autosostingut de les empreses gasela era del 34,7%,mentre que les seves vendes van augmentar un 24% entre els anys 1996 i 1997. Això voldir que aquestes empreses podien finançar el seu creixement sense necessitat d’ampliar elcapital aportat pels accionistes. En el mateix període, les empreses normals van incremen-tar la facturació el 17%, creixement molt superior al que les empreses podien finançar ambfons propis (que era del 10,1%).

1.3 Anàlisi estratègica

Des del punt de vista estratègic, el 99% de les empreses gasela considerava que el seuavantatge competitiu girava al voltant dels sis factors següents, ordenats de major a menorimportància: direcció estratègica i decisions d’inversió, qualitat i productivitat, innovació,internacionalització, recursos humans i formació i comercialització.

Aquest ordre de prioritats és rellevant i el fet que situessin en primer lloc la direcció estra-tègica i les decisions d’inversió és coherent, ja que qualsevol dels altres cinc factors implicaprendre decisions que tenen un component estratègic i/o d’inversió. D’entre les estratègiesdestacava especialment la diversificació, tant de productes com de mercats, practicada pel60% de les empreses. La prioritat d’aquest factor atorgava una importància cabdal a la figu-ra de l’emprenedor, les seves aptituds i les seves actituds, a l’hora de determinar l’èxit d’unprojecte empresarial.

El binomi qualitat-productivitat va ser destacat com al segon factor més rellevant per gua-nyar competitivitat. El fet que més del 70% disposessin d’una certificació ISO de la sèrie9000, mentre que només un 5% de les empreses industrials catalanes en tenien, mostravaque les gaseles apostaven fortament per la qualitat. A més, una de cada dues aplicava po-lítiques de protecció mediambiental. El 95% estaven tant o més automatitzades que elscompetidors i subcontractaven el 26% de la producció, xifra lleugerament superior al 22%del conjunt de la indústria catalana, cosa que revelava que aquestes empreses posavenmolt d’èmfasi en la productivitat. Com a conseqüència de tot això, el percentatge de devo-

Page 48: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

46 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

lució de productes era de l’1,07%, una xifra significativament inferior a l’1,89% del conjuntde la indústria.

En tercer lloc, aquelles gaseles relacionaven el seu èxit competitiu amb la innovació en elsentit més ampli. Dedicaven una mitjana del 2,44% de les seves vendes a R+D i, com a resul-tat d’això, el 35% de la seva xifra de negoci provenia de la venda de productes nous, mentreque al conjunt de la indústria aquest percentatge era del 13%.

Les empreses gasela estaven internacionalitzades, cosa que es posava de manifest en el fetque efectuaven, de mitjana, el 30% de les seves vendes a l’exterior. A més, un 26% de les ga-seles tenien filials comercials a l’estranger i un 13% en tenien de productives, percentatgesque eren molt superiors als del conjunt de la indústria catalana.

La política de recursos humans i l’aposta per la formació eren el cinquè factor decisiu perla competitivitat empresarial de les gaseles. Aquestes comptaven, de mitjana, amb un 16%del personal amb titulació universitària, mentre que el conjunt de la indústria tenia el 12,5%.A més, destinaven a formació un 2,4% de la seva massa salarial, percentatge que era més detres vegades superior al 0,7% que s’estimava per al conjunt de les empreses catalanes.

Finalment, les empreses gasela aplicaven una política comercial innovadora que es posavade manifest en una elevada aportació a la promoció de marques pròpies i en la variació dela presentació dels seus productes.

1.4 Perfil

Si es consideren totes aquestes característiques, i per tal de simplificar, es pot afirmar queel perfil d’una empresa gasela industrial catalana l’any 1997 era el següent: una PIME, re-lativament jove, independent, de capital nacional, amb gran capacitat per crear llocs detreball, molt rendible, molt flexible, que invertia molt, que generava un elevat flux de caixa,que reinvertia els beneficis, que tenia capacitat de creixement autosostingut, que haviadiversificat els productes i/o els mercats, que tenia la certificació ISO de la sèrie 9000, querespectava el medi ambient, que estava automatitzada, que subcontractava, que innovavai feia R+D, que exportava i que formava els empleats (vegeu figura 2).

Page 49: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

47SÍNTESI DE L’ESTUDI SOBRE EMPRESES GASELA 19941997

Figura 2. Perfil de les empreses gasela del període 1994-1997 i model de comportament estratègic, econòmic i financer

Són empreses amb una direcció estratègica hàbilper trobar segments en expansió i que es recolzensobre factors d’èxit com ara la innovació, la qualitat,la internacionalització i la política comercial.

Als pocs anys de vida es converteixen enEMPRESES D’ALT CREIXEMENT

PERFIL DE LES EMPRESES GASELA

Aconsegueixen un model de negoci que els proporcionaun bon nivell de competitivitat i incrementen molt lesvendes (136% en quatre anys).

Tenen una gran capacitat per a seguir creixent i la sevasituació patrimonial i financera és equilibrada, encara queno tan sòlida com la del sector.

Són empreses molt eficients en la gestió dels actius i deles despeses. Això explica que generin elevats beneficis.

Tenen una política financera prudent i la majorpart dels resultats es destinen a l’autofinançament.

Font: Elaboració pròpia.

Page 50: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Page 51: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

Situació actual de les empresesgasela del període 1994-1997

2

Page 52: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

50 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

Deu anys després de l’estudi sobre les empreses gasela dels anys 1994-1997, és normalpreguntar-se:

• Què ha passat amb aquestes empreses?• Quantes d’aquestes empreses continuen sent companyies en una “bona salut” empre-sarial, quantes han esgotat les possibilitats del seu negoci, no han sabut adaptar-se alscanvis (nous productes, noves demandes, nous mercats, etc.) i/o s’han vist obligades aabandonar el seu projecte industrial?

• En quin punt del cicle de vida es troben les empreses que continuen actives? Encaraexperimenten altes taxes de creixement de les vendes?

Com es detallarà més endavant, les empreses que van ser gasela fa deu anys han sobrevis-cut en un alt percentatge i han augmentat la seva facturació, però a un ritme menor queel total industrial. No obstant això, s’han mostrat molt més creadores d’ocupació que lamitjana del sector manufacturer.

Taula 3. Estat actual de les empreses gasela del període 1994-1997

Estat Nombre d’empreses %

1 Activa 190 74,8

2 Concurs 11 4,3

3 Absorbida 21 8,3

2 Extingida 21 8,3

4 Dissolta 9 3,5

5 Fallida 2 0,8

Total 254 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.

La taula 3mostra que tres de cada quatre empreses gasela de fa deu anys continuen activesen l’actualitat cosa que, en principi, és una bona notícia. Un 8,3% han estat absorbides peraltres societats. Aquesta situació no necessàriament s’ha d’interpretar de forma negativa.El fet de ser gaseles, en ocasions, les fa atractives per a d’altres empreses que volen créixerràpidament a base d’adquisicions. Això sembla que es posa de manifest amb el fet que 16de les 21 gaseles que van ser absorbides tenien beneficis en el seu darrer exercici abans decessar l’activitat independent. Per tant, si es consideren les gaseles que continuen activesi se’ls sumen les absorbides amb beneficis, es pot dir que un 81,1% dels negocis de crei-

Page 53: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

51SITUACIÓ ACTUAL DE LES EMPRESES GASELA DEL PERÍODE 19941997

xements més elevats fa deu anys han experimentat una evolució positiva. Aquesta xifraconcorda amb l’equivalent per a totes les empreses industrials catalanes5, un 81,5%.

Tal com es pot veure a la figura 3, a més de les empreses absorbides (32,8%), d’entre les queno consten com a actives, cal distingir les situacions següents:

• Un 17,2%, tot i seguir actives, es troben en situació concursal, cosa que pot acabar en eltancament de l’empresa però que també pot finalitzar en una recuperació de l’activitatnormal.

• La resta, el 50%, han cessat la seva activitat totalment, sigui per extinció, per dissolució oper fallida. Tal com es deia en l’estudi que les va identificar, aquestes empreses eren dinà-miques i rendibles en un període determinat, però aquests atributs no són suficients perconsiderar que són millors que altres ni, per suposat, per pensar que siguin infalibles.

Figura 3. Estat de les empreses gasela del període 1994-1997 no actives al 2007Percentatges

3,1 Fallida

Dissolta 14,1

Extingida 32,8 32,8 Absorbida

17,2 Concurs

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.

2.1 Característiques generals de les empreses gasela del període1994-1997 que continuen actives en l’actualitat

Tot seguit, s’analitzen les característiques generals de les empreses gasela del període 1994-1997 que continuen la seva activitat productiva amb normalitat.

La distribució per sectors de les empreses dinàmiques de finals dels noranta que continuenamb la seva activitat empresarial deu anys després és molt semblant a la del període 1994-1997 (vegeu taula 4 i figura 4). La diferència més rellevant és la que s’observa en el sectortèxtil, on més de la meitat de les empreses amb creixement elevat fa deu anys ja no sónactives, fet que ha reduït el pes d’aquest sector de l’11% al 7% actual. L’altre sector que haperdut un nombre significatiu d’empreses és el de la metal·lúrgia i els productes metàl·licsja que 10 han deixat de produir, però aquesta davallada no es veu reflectida en el pes rela-

5 El percentatge de totes les empreses industrials catalanes que eren activen el 1997 i que continuen actives el 2007 o que hagin estatabsorbides amb beneficis en aquest mateix període està calculada amb dades del SABI.

Page 54: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

52 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

tiu d’aquest sector sobre el total. Els segueixen els sectors de material elèctric, electrònicai informàtica i el de maquinària i equips que han vist reduït el nombre d’empreses activesen 8 i 7, respectivament. La diferència és que, mentre que l’últim ha guanyat pes relatiu (del15% al 16%), el primer, el de material elèctric, ha passat de representar el 7% sobre el totalel 1997 al 5% actual. La resta de sectors també han experimentat reduccions en el nombred’empreses operatives, però han estat menors.

Taula 4. Dades bàsiques de les empreses gasela del període 1994-1997 que continuen actives el 2007

Nombred’empresesactives

%Última xifrade facturació(milers euros)

%Facturaciómitjana

(milers euros)

Sector 1 Productes alimentaris 11 6 221.210 4 20.110

Sector 2 Tèxtil, cuir i confecció 14 7 190.843 3 14.680

Sector 3 Paper, edició i arts gràfiques 12 6 153.472 3 12.789

Sector 4 Indústria química 26 14 1.230.590 21 47.330

Sector 5 Cautxú i plàstics 21 11 271.972 5 12.951

Sector 6 Metal·lúrgia i productes metàl·lics 34 18 599.685 10 18.172

Sector 7 Maquinària i equips 30 16 445.621 8 14.854

Sector 8 Material elèctric, electrònica i informàtica 10 5 1.048.229 18 104.823

Sector 9 Material de transport 19 10 1.386.240 24 72.960

Sector 10 Altres 13 7 290.658 5 22.358

Total 190 100 5.838.520 100 30.729

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.

Figura 4. Evolució del nombre d’empreses gasela del període 1994-1997 que continuen actives segons sectord’activitat el 2007Nombre d’empreses

Sector 10Sector 9Sector 8Sector 7Sector 6Sector 5Sector 4Sector 3Sector 2Sector 10

5

15

25

35

45

40

30

20

10

Empreses actives 2007

Gaseles 1997

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.

Page 55: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

53SITUACIÓ ACTUAL DE LES EMPRESES GASELA DEL PERÍODE 19941997

Les empreses actives han ingressat un total de 5.838 milions d’euros6, xifra que es tradueixen una facturació mitjana de més de 30 milions d’euros per empresa. Cal destacar, però, queaquest valor mitjà presenta un alt grau de dispersió sectorial. Així, per exemple, la facturaciómitjana de les empreses que formen el sector de material elèctric, electrònica i informàticaascendeix quasi a 105 milions d’euros, mentre que les que pertanyen als sectors de paper,edició i arts gràfiques i de cautxú i plàstics no superen els 13 milions.

L’assignació d’una empresa a una província es determina pel municipi on té la seu social.Encara que algunes empreses tenen més d’un establiment, aquesta informació no s’incor-pora a la classificació atès que no està disponible al Registre Mercantil, la base de dadesprincipal utilitzada per a la realització d’aquest estudi.

Taula 5. Distribució de les empreses gasela del període 1994-1997 que continuen actives segons la província on tenen la seusocial el 2007

Barcelona Girona Lleida Tarragona Catalunya

Nombred’empresesactives

%Nombre

d’empresesactives

%Nombre

d’empresesactives

%Nombre

d’empresesactives

%Nombre

d’empresesactives

%

Sector 1 Productes alimentaris 10 91 1 9 0 0 0 0 11 100

Sector 2 Tèxtil, cuir i confecció 14 100 0 0 0 0 0 0 14 100

Sector 3 Paper, edició i artsgràfiques 12 100 0 0 0 0 0 0 12 100

Sector 4 Indústria química 22 92 2 8 0 0 0 0 24 100

Sector 5 Cautxú i plàstics 14 70 6 30 0 0 0 0 20 100

Sector 6 Metal·lúrgia iproductes metàl·lics 32 94 1 3 1 3 0 0 34 100

Sector 7 Maquinària i equips 22 73 5 17 2 7 1 3 30 100

Sector 8Material elèctric,electrònica iinformàtica

9 90 1 10 0 0 0 0 10 100

Sector 9 Material de transport 15 83 3 17 0 0 0 0 18 100

Sector 10 Altres 10 77 3 23 0 0 0 0 13 100

Total 160 86 22 12 3 2 1 1 186 100

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.

Com era d’esperar, la distribució territorial de les empreses gasela del 1994-1997 no ha can-viat gaire en els últims deu anys. S’han detectat quatre empreses actives que han traslladatel seu domicili fora de Catalunya, raó per la qual el total és de 186 i no de 190. La granmajoria, igual que fa deu anys, continuen operant a la província de Barcelona, un 86% deltotal. Per sectors, aquest percentatge arriba al 100% en el tèxtil, cuir i confecció (igual quefa deu anys) i en el paper, edició i arts gràfiques (el percentatge corresponent al 1994-1997era del 88% de les empreses del sector). La província de Girona continua tenint un paper

6 Les xifres de facturació corresponen a l’any 2007 per al 93% de les empreses actives. Per a la resta, s’ha agafat l’últim any disponible en elSABI. Així, per a 10 empreses, són dades del 2006 i una empresa només ha publicat dades fins al 2005. Per a només dues de les 190 empresesactives no es disposa de cap dada del període analitzat (2004-2007).

Page 56: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

54 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

destacat (un 11% de les empreses el 1994-1997 i un 12% el 2004-2007), especialment elevaten el sector de cautxú i plàstics (30% en els dos períodes). En canvi, Lleida i Tarragona, queel 1994-1997 tenien només quatre gaseles cadascuna, han disminuït el seu pes en el totald’empreses que segueixen actives.

Taula 6. Distribució de les empreses gasela del període 1994-1997 que continuen actives per trams de facturació el 2007

Menys de 6milions d’euros

De 6 a 12milions d’euros

De 12 a 30milions d’euros

De 30 a 60milions d’euros

Més de 60milions d’euros

TOTALmilions d’euros

Nombred’empresesactives

%Nombre

d’empresesactives

%Nombre

d’empresesactives

%Nombre

d’empresesactives

%Nombre

d’empresesactives

%Nombre

d’empresesactives

%

Sector 1 Productesalimentaris 3 27 4 36 1 9 2 18 1 9 11 100

Sector 2 Tèxtil, cuir iconfecció 5 38 4 31 2 15 2 15 0 0 13 100

Sector 3 Paper, edició iarts gràfiques 1 8 7 58 3 25 1 8 0 0 12 100

Sector 4 Indústria química 3 12 6 23 8 31 4 15 5 19 26 100

Sector 5 Cautxú i plàstics 7 33 7 33 5 24 2 10 0 0 21 100

Sector 6Metal·lúrgiai productesmetàl·lics

10 30 8 24 9 27 4 12 2 6 33 100

Sector 7 Maquinària iequips 10 33 9 30 7 23 2 7 2 7 30 100

Sector 8Material elèctric,electrònica iinformàtica

3 30 2 20 3 30 0 0 2 20 10 100

Sector 9 Material detransport 2 11 0 0 3 16 6 32 8 42 19 100

Sector 10 Altres 3 23 4 31 4 31 1 8 1 8 13 100

Total 47 25 51 27 45 24 24 13 21 11 188 100

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI. El total és de 188 degut a que dues empreses no tenen dades dipositades recents.

Les empreses que van ser gaseles durant el període 1994-1997 i segueixen actives en l’actu-alitat són ara més grans, tal com era d’esperar en un col·lectiu caracteritzat per altes taxes decreixement. Fa deu anys, el col·lectiu d’empreses industrials molt dinàmiques estava formatprincipalment per petites i mitjanes empreses atès que més de la meitat facturaven menysde 6 milions d’euros, mentre que només el 5% generaven vendes superiors als 60 milionsd’euros. En l’actualitat, la distribució de les empreses actives per trams de facturació estàmolt més igualada. Entre el 1997 el 2007, les empreses més petites han passat de represen-tar el 53% a suposar el 25% a causa de l’efecte de la inflació i al seu propi creixement, si béprobablement també és el tram de facturació on hi ha hagut més mortalitat empresarial enaquests deu anys. El pes de les empreses més grans al llarg d’aquest període ha evolucionaten direcció contrària, és a dir, ha experimentat un increment notable. Així, si el 1997 nomésun 12% de les empreses classificades com a gasela facturaven més de 30 milions d’euros, el2007 ja representen una quarta part de totes les empreses que continuen actives.

Page 57: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

55SITUACIÓ ACTUAL DE LES EMPRESES GASELA DEL PERÍODE 19941997

Per sectors, el de material de transport continua tenint la proporció interna d’empresesgrans més elevada. El percentatge d’empreses amb facturació superior als 30 milions d’eu-ros ha passat del 41% el 1997 al 74% actual. La indústria química és la segona amb unaproporció interna d’empreses grans més elevada, un 35% enfront del 19% de fa deu anys.Contràriament, els sectors de paper, edició i arts gràfiques i el de cautxú i plàstics continuensent dos dels que tenen menor concentració d’empreses que pertanyen als últims trams defacturació. No obstant això, mentre que la proporció d’empreses grans del primer d’aquestssectors ha evolucionat a la baixa (del 12% el 1997 fins al 8% el 2007), la del segon s’ha mul-tiplicat per 2,5, que ha passat del 4% el 1997 al 10% en l’actualitat.

Entre el 2004 i el 2007, el conjunt de les empreses actives ha experimentat un increment dela facturació del 16%, molt per sota del creixement del 136% registrat entre el 1994 i el 1997i també inferior al creixement mitjà de la indústria, el qual va ser del 19% segons dades del’Enquesta Industrial d’Empreses. Això indica que, en general, els negocis que fa deu anyseren gaseles i que continuen amb la seva activitat es troben en l’actualitat en una fase mésmadura de creixement.

Taula 7. Variació mitjana de la facturació de les empreses gasela del període 1994-1997 que continuen activesPercentatges

1994-1997 1997-2007 2004-2007

Sector 1 Productes alimentaris 197 56 4

Sector 2 Tèxtil, cuir i confecció 105 14 –14

Sector 3 Paper, edició i arts gràfiques 123 107 36

Sector 4 Indústria química 148 592 14

Sector 5 Cautxú i plàstics 133 59 19

Sector 6 Metal·lúrgia i productes metàl·lics 135 129 16

Sector 7 Maquinària i equips 136 172 11

Sector 8 Material elèctric, electrònica iinformàtica 147 49 0

Sector 9 Material de transport 131 255 14

Sector 10 Altres 94 302 22

Total 136 240 16

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.

De fet, una anàlisi més detallada revela que només set de les 190 empreses actives (el 3,7%)serien classificades actualment com a gaseles, segons els criteris adoptats per Hernández etal. (1999). Aquestes pertanyen a diversos sectors com ara el de paper, edició i arts gràfiques,el de cautxú i plàstic o la metal·lúrgia i productes metàl·lics. A més, s’observa que les sevesvendes no han crescut de forma estable i ininterrompuda al llarg dels deu anys analitzats,sinó que han experimentat variacions molt significatives7, tal com es pot veure a la figura 5.Només una de les 190 empreses gasela del període 1994-1997 figura també a la llista d’em-

7 Les taxes de variació anual de les vendes de les set empreses oscil·la entre el –25% (una reducció important) i el 224% (un creixementsignificatiu).

Page 58: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

56 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

preses d’alt creixement del període 2004-2007 que s’analitzen a la segona part d’aquest tre-ball. Es tracta d’una firma dedicada a l’edificació d’obres industrials i arquitectòniques ambprefabricat de formigó i és possible que la seva senda expansiva al llarg d’aquest llarg pe-ríode de temps s’expliqui, en part, per l’evolució molt positiva del sector de la construcció.

Figura 5. Tres exemples de taxes de variació de la xifra de vendes d’empreses que van ser gaseles el 1994-1997 i que tornen apresentar altes taxes de creixement el 2004-2007Percentatges

06-0705-0604-0503-0402-0301-0200-0199-0098-9997-98

–20

–10

10

30

50

60

40

20

0

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.

Taula 8. Distribució de les empreses gasela del període 1994-1997 que continuen actives per trams d’ocupació el 2007

De 0 a 10treballadors

De 11 a 50treballadors

De 51 a 100treballadors

De 101 a 250treballadors

Més de 250treballadors Total

Nombred’empreses % Nombre

d’empreses % Nombred’empreses % Nombre

d’empreses % Nombred’empreses % Nombre

d’empreses %

Sector 1 Productesalimentaris 1 9 7 64 0 0 2 18 1 9 11 100

Sector 2 Tèxtil, cuir iconfecció 2 15 4 31 3 23 2 15 2 15 13 100

Sector 3 Paper, edició iarts gràfiques 0 0 6 50 2 17 4 33 0 0 12 100

Sector 4 Indústria química 1 4 7 27 11 42 5 19 2 8 26 100

Sector 5 Cautxú i plàstics 0 0 13 62 6 29 2 10 0 0 21 100

Sector 6Metal·lúrgiai productesmetàl·lics

2 6 14 44 8 25 8 25 0 0 32 100

Sector 7 Maquinària iequips 2 7 12 40 11 37 3 10 2 7 30 100

Sector 8Material elèctric,electrònica iinformàtica

1 11 3 33 2 22 1 11 2 22 9 100

Sector 9 Material detransport 0 0 3 16 4 21 5 26 7 37 19 100

Sector 10 Altres 0 0 10 77 2 15 0 1 8 13 100

Total 9 5 79 42 49 26 32 17 17 9 186 100

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI. El total és de 186 empreses degut a que 4 no tenen dades recents d’ocupació.

Page 59: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

57SITUACIÓ ACTUAL DE LES EMPRESES GASELA DEL PERÍODE 19941997

L’evolució de la facturació mitjana sectorial al llarg del període 2004-2007 varia entre el–14% del sector tèxtil, cuir i confecció, derivat de la crisi estructural que pateix, i el 36% cor-responent a la indústria del paper, edició i arts gràfiques. La resta de sectors han experimen-tat uns increments en la xifra de negoci entre el 10 i el 20%. La facturació de les empresesalimentàries, que entre el 1994 i el 1997 van experimentar el creixement més elevat (197%),ha incrementat de forma molt modesta, només un 4%, en el període 2004-2007. Finalment,la facturació mitjana de les empreses del sector de material elèctric, electrònica i informàti-ca no ha variat en el període analitzat.

El col·lectiu d’empreses que van ser gaseles i que ara segueixen actives ha augmentat lleu-gerament la seva dimensió en termes d’ocupació. Igual que fa deu anys, la majoria de lesempreses actives continuen pertanyent al col·lectiu de les pimes, encara que s’observa untraspàs de part de les empreses petites al grup de les mitjanes. Les empreses petites hanpassat de representar un 62% fa deu anys a un 47% en l’actualitat. Les mitjanes han passatdel 31% al 43% i les grans, del 7% al 9%. Aquestes dades són rellevants perquè confirmenel que ja s’havia vist amb l’anàlisi per trams de facturació, però amb més consistència ja queles dades d’ocupació no estan afectades per les variacions en el nivell de preus.

El sector amb un major percentatge d’empreses actives grans en termes d’ocupació és el dematerial de transport, que és també el sector amb més proporció interna d’empreses gransdes de l’òptica de la facturació. El pes dels negocis de petita dimensió és més elevat, senseconsiderar el grup d’altres, en el sector de productes alimentaris, seguit pel de cautxú iplàstics. El 73% de les empreses alimentàries i el 62% de les quals pertanyen a les indústriesde cautxú i plàstics tenen menys de 50 treballadors. El sector químic, que fa deu anys escaracteritzava per una gran proporció d’empreses petites segons l’ocupació i a la vegadaera un dels sectors amb més gaseles amb elevada facturació, és ara una de les branquesamb major proporció d’empreses mitjanes, juntament amb la de metal·lúrgia i productesmetàl·lics.

Taula 9. Ocupació mitjana en el 2007 i variació percentual entre el 1997 i el 2007

Nombre de treballadors Variació % de l'ocupació mitjana 1997-2007

Sector 1 Productes alimentaris 79 146,9

Sector 2 Tèxtil, cuir i confecció 94 4,4

Sector 3 Paper, edició i arts gràfiques 87 –14,7

Sector 4 Indústria química 108 63,6

Sector 5 Cautxú i plàstics 55 -8,3

Sector 6 Metal·lúrgia i productes metàl·lics 64 28,0

Sector 7 Maquinària i equips 72 38,5

Sector 8 Material elèctric, electrònica i informàtica 365 54,7

Sector 9 Material de transport 225 23,0

Sector 10 Altres 56 9,8

Total 106 29,3

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.

Page 60: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

58 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

Els sectors de material elèctric, electrònica i informàtica; de material de transport i d’in-dústria química són els que tenen una major dimensió mitjana en termes d’ocupació i sóntambé els que facturen per sobre dels 1.000 milions d’euros anualment. A l’altre extrem,es troben els sectors de cautxú i plàstics i de metal·lúrgia i productes metàl·lics, amb unaocupació molt per sota de la mitjana total.

Les empreses gasela de finals dels noranta tenien una plantilla mitjana de 82 treballadors.Deu anys després, l’ocupació mitjana se situa en 106 empleats, cosa que representa un in-crement de gairebé el 30%. Per al conjunt de la indústria catalana, segons l’Enquesta In-dustrial d’Empreses, l’ocupació ha disminuït entre el 1997 i el 2007 un 7,2%. Tot i que lesmagnituds no són estrictament comparables, es pot afirmar que les empreses que van sergaseles a finals del noranta i segueixen actives encara generen més ocupació que la restad’empreses industrials.

No obstant això, cal destacar que la xifra d’ocupació mitjana per sectors ha evolucionat deforma desigual segons els sectors. Les empreses que pertanyen als sectors de paper, ediciói arts gràfiques i de cautxú i plàstics han reduït el nombre de treballadors de mitjana en un14,7%, el primer, i un 8,3% el segon. La resta de sectors han experimentat increments en elnombre d’ocupats per empresa que varien entre el 4,4% en el sector tèxtil, cuir i confecciói el 146,7% en el de productes alimentaris. El segon sector amb un increment més notablede l’ocupació per empresa, un 63,6%, ha estat la indústria química.

Taula 10. Creixement de l’ocupació entre el 2004 i el 2007 a les empreses gasela del període 1994-1997 que continuen activesPercentatges

Sector 1 Productes alimentaris 6

Sector 2 Tèxtil, cuir i confecció –12

Sector 3 Paper, edició i arts gràfiques 20

Sector 4 Indústria química –2

Sector 5 Cautxú i plàstics 9

Sector 6 Metal·lúrgia i productes metàl·lics 3

Sector 7 Maquinària i equips 3

Sector 8 Material elèctric, electrònica i informàtica 16

Sector 9 Material de transport 7

Sector 10 Altres 2

Total 5

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.

Les empreses gasela de fa deu anys experimentaven unes taxes de creixement de l’ocupa-ció en el període 1994-1997 entre el 34% (la indústria química) i el 95% (el sector alimen-tari). De mitjana, una empresa gasela incrementava en més de dos terços la seva plantillaen tres anys. Entre el 2004 i el 2007 les empreses que continuen actives han augmentat elnombre d’empleats (de mitjana) en un 5%, cosa que posa de manifest un alentiment, deforma anàloga al que s’ha vist en quadres anteriors. No obstant això, cal tenir en compte

Page 61: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

59SITUACIÓ ACTUAL DE LES EMPRESES GASELA DEL PERÍODE 19941997

que l’ocupació a la indústria catalana, segons l’Enquesta Industrial d’Empreses, ha disminuïtun 7,5% en el mateix període.

Els dos sectors que presenten uns percentatges d’increment de les seves plantilles més altsen el període de referència són el de paper, edició i arts gràfiques, amb un 20%, i el de mate-rial elèctric, electrònica i informàtica, amb un 16%. En sentit contrari, el sector del tèxtil, cuiri confecció i la indústria química han experimentat una baixada en l’ocupació en un 12% ien un 2%, respectivament.

2.2 Anàlisi economicofinancera de les empreses gaseladel període 1994-1997 que continuen actives en l’actualitat

En aquest apartat es fa una anàlisi dels comptes de les empreses gasela catalanes del perí-ode 1994-1997 que segueixen actives l’any 2007 (vegeu taula 3) per tal de conèixer la sevasituació patrimonial, financera i econòmica actual. L’anàlisi patrimonial inclou aspectescom ara l’endeutament i la capitalització. L’anàlisi financera es refereix a la solvència a curttermini, la gestió dels terminis de cobrament i pagament i la gestió dels actius. L’anàlisi eco-nòmica consisteix a avaluar la capacitat de generar beneficis i la rendibilitat. Amb aquestesanàlisis es pot diagnosticar la situació actual d’aquestes empreses i la seva evolució des del’any 1997 fins a l’any 2007.

S’ha fet una anàlisi economicofinancera deu anys després tot utilitzant les dades que pro-porciona la base de dades SABI i així s’ha pogut accedir a dades fins a l’any 2007 de lesempreses gasela catalanes del període 1994-1997. En concret, la informació analitzada sónels balanços de situació i els comptes de pèrdues i guanys.

Atès que la informació utilitzada és anterior a l’any 2008, en què va haver un canvi de PlaGeneral de Comptabilitat (PGC), s’ha optat per utilitzar la terminologia del PGC vigent finsa finals del 2007.

Tot i el potencial descriptiu i de diagnòstic de les anàlisis efectuades, cal fer algunes conside-racions prèvies. En primer lloc, no es pot deixar de banda que el període analitzat (de l’any1997 fins a l’any 2007) coincideix amb uns anys de bonança econòmica que no s’han vistinterromputs fins a l’any 2008. Això pot explicar que l’evolució de les empreses analitzadessigui més favorable que la del període 2008 i 2009. En no disposar dels comptes del 2008 enel moment de realitzar aquest estudi, no s’han considerat els efectes de la recessió.

L’anàlisi economicofinancera presenta diverses limitacions que cal considerar abans detreure conclusions basades en les dades obtingudes:

• La matèria primera de l’anàlisi són els comptes anuals que les empreses han dipositat alRegistre Mercantil. Es tracta de la informació financera que l’empresa ha declarat de formaoficial. Per tant, és informació històrica que pot tenir alguna diferència en relació amb elque va ocórrer realment. A més, per a l’anàlisi present el moment “actual” correspon al

Page 62: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

60 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

2007, que és el darrer any sobre el qual hi ha dades disponibles. Atesos els canvis en l’en-torn econòmic i financer transcorreguts entre el 2007 i el 2009, és possible que la situacióactual real de les empreses analitzades sigui molt diferent a la que es descriu aquí.

• Part de la informació que apareix en la comptabilitat té valoracions que estan molt allu-nyades de la realitat. Això afecta sobretot els immobles (que comptablement es valorenal menor del preu d’adquisició o preu de mercat) i als intangibles generats internamentque no es valoren (imatge, xarxes de clients, marques...).

• Hi ha empreses que fan activitats que corresponenadiversos sectors, per la qual cosanoéspossible assimilar-les a un sol sector d’activitat. En les anàlisis efectuades s’ha ubicat cadaempresa dins del sector principal d’activitat i no s’han considerat els sectors secundaris.

• Hi ha sectors en els quals es poden donar circumstàncies que no permeten que les dadessiguin comparables. Per exemple, en un sector molt intensiu en actiu fix, és molt diferentel balanç d’una empresa acabada de crear i que, per tant, tot just acaba d’adquirir elsterrenys, edificis, etc., al balanç d’una empresa centenària que potser té una part de l’im-mobilitzat totalment amortitzat i valorat a cost històric. Un altre factor de diferenciaciópot provenir del fet que se subcontractin més o menys parts del procés productiu.

• Pot mancar homogeneïtat en la informació de les diferents empreses analitzades a causade les diferents polítiques comptables pel que fa a normes de valoració de les transac-cions efectuades. Per exemple, les polítiques comptables relatives a l’amortització del’immobilitzat, al càlcul de provisions, a l’activació de l’R+D... poden ser molt diferentssegons l’empresa de què es tracti.

També convé esmentar que al llarg de l’anàlisi s’utilitzaran valors òptims per a diferentsràtios. Aquests valors òptims s’han de considerar amb precaució ja que han d’adaptar-se acada cas concret ja que poden variar molt en funció de característiques com ara el sectoren el qual opera l’empresa.

2.2.1 Anàlisi patrimonial

L’anàlisi del balanç permet obtenir un diagnòstic clar de la situació patrimonial (inversió,endeutament i capitalització) i de la solvència a curt termini. D’aquesta forma, es pot saberen què inverteixen les empreses, si estan suficientment capitalitzades i si podran atendreels deutes a curt termini.

2.2.1.1 Estructura de la inversió

Les empreses industrials es caracteritzen per necessitar importants inversions en actiu fix(terrenys, naus industrials, maquinària, elements de transport...) per poder desenvolupar laseva activitat. Per això, aquestes inversions són més significatives que les de les empresescomercials o de serveis.

Al llarg de la darrera dècada, les empreses gasela del 1994-1997 han anat augmentant sig-nificativament les seves inversions en actiu fix (vegeu taula 11). En canvi, el pes relatiu delsestocs i clients ha disminuït.

Page 63: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

61SITUACIÓ ACTUAL DE LES EMPRESES GASELA DEL PERÍODE 19941997

Taula 11. Composició de l’actiu de les empreses gasela del període 1994-1997 que continuen activesPercentatges

1997 2002 2007

Actiu fix 32,20 38,05 41,00

Existències 16,90 14,25 12,88

Realitzable (clients...) 47,10 43,03 42,65

Disponible 3,80 4,68 3,47

Total 100,00 100,00 100,00

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.

2.2.1.2 Estudi de la solvència

L’avaluació de la solvència a curt termini permet comprovar si l’empresa es troba en unabona posició per poder atendre els deutes a curt termini. Per avaluar la solvència a curttermini és d’utilitat la ràtio següent:

Liquiditat =Actiu circulant

Deutes a curt termini

Aquesta ràtio, en general, es considera que ha de ser major que 1 i, si és possible, al voltantd’1,5. Si és reduït pot ser un símptoma de liquiditat insuficient per atendre els deutes a curttermini. En canvi, si és massa elevat pot indicar una infrautilització dels actius corrents. A lafigura 6 es comprova que les empreses gasela han anat millorant la seva liquiditat al llargdels anys fins a situar-se en una posició l’any 2007 en la qual els actius corrents superenàmpliament els deutes a curt termini.

Figura 6. Ràtio de liquiditat de les empreses gasela del període 1994-1997 que continuen actives

1997

1,38

1,51

1,61

2002 20071,25

1,30

1,35

1,40

1,45

1,50

1,55

1,60

1,65

Ràtio de referència

Empreses gasela actives

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.

Page 64: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

62 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

2.2.1.3 Estructura del finançament

L’avaluació de l’endeutament permet comprovar si els recursos obtinguts per l’empresamantenen un equilibri adequat entre finançament propi i aliè i entre finançament a curttermini i a llarg termini.

El finançament de les empreses gasela, que ja era molt sanejat l’any 1997, encara s’ha enfor-tit més amb un increment dels recursos propis i dels deutes a llarg termini (vegeu figura 7).Per tant, es tracta d’empreses amb una estructura financera molt sòlida ja que amb el pasdels anys han anat reduint el deutes a curt.

Figura 7. Estructura del finançament de les empreses gasela del període 1994-1997 que continuen activesPercentatges

1997 2002 20070

20

40

60

80

100

49,0

1,6

8,9

40,5

41,1

1,8

16,8

40,3

36,6

0,6

20

42,8

Deutes a curt termini

Provisions

Deutes a llarg termini

Recursos propis

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.

Altres indicadors per a l’avaluació de l’endeutament són els següents:

Endeutament =Total deutes

Passiu

Aquesta ràtio, en termes generals, s’ha de situar entre 0,5 i 0,6; ja que si és molt reduïda ésun símptoma de descapitalització. En canvi, si és massa elevada pot ser difícil rendibilitzarsuficientment els fons dels accionistes.

Qualitat deute =Deutes a curt termini

Total deutes

Per tal que el deute sigui de bona qualitat és important que el valor de la ràtio anterior siguireduïda.

Una altra ràtio que convé utilitzar és la que mesura el pes de les despeses financeres en re-lació amb les vendes, que com més reduïda sigui menor serà l’impacte de l’endeutament en

Page 65: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

63SITUACIÓ ACTUAL DE LES EMPRESES GASELA DEL PERÍODE 19941997

el compte de pèrdues i guanys de l’empresa. Es tracta d’una ràtio que depèn no solamentde la política financera de l’empresa, sinó també dels tipus d’interès de mercat. Actualment,es considera adequat que el valor d’aquesta ràtio estigui al voltant de 0,015; és a dir, 1,5%:

Despeses financeres sobre vendes =Despeses financeres

Vendes

A la taula 12, s’acompanyen els valors d’aquestes ràtios per a les empreses gasela. El totalde l’endeutament està estabilitzat amb tendència a reduir-se, cosa que és positiva. A més,la qualitat del deute també ha anat millorant al llarg dels anys i les despeses financeres so-bre vendes no són massa elevades. Per tant, l’endeutament de les empreses gasela semblaprou sanejat.

Taula 12. Ràtios d’endeutament de les empreses gasela del període 1994-1997 que continuen actives

1997 2002 2007

Endeutament 0,59 0,56 0,57

Qualitat del deute 0,82 0,84 0,65

Despeses financeres sobre vendes 0,016 0,0198 0,0187

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.

2.2.2 Gestió dels actius

2.2.2.1 Rotació dels actius

L’avaluació de la gestió dels actius permet avaluar si l’empresa és eficient en el seu ús. Per aaixò es poden utilitzar ràtios com les següents:

Rotació actiu fix =Vendes

Actiu fix

Rotació actiu circulant =Vendes

Actiu circulant

Aquestes ràtios permeten estudiar l’eficiència amb què es gestionen els actius. La situacióideal és que les ràtios de rotació augmentin. Així, cada vegada es precisarà una inversió me-nor en actiu per al desenvolupament de l’activitat. Per tant, en tenir menys actius hi hauràmenys finançament, o sigui menys deutes i menys capitals propis, i més eficient podrà serl’empresa. A la figura 8 es pot visualitzar que les empreses gasela perden eficiència en lagestió dels seus actius, tant els fixos com els circulants, ja que les rotacions van disminuintal llarg dels anys.

Page 66: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

64 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

Figura 8. Ràtios de rotació de les empreses gasela del període 1994-1997 que continuen actives

1997 2002 2007

0

0,5

1

1,5

2

2,5

3

3,5

4

4,5

5

Rotació actiu fix

Rotació actiu circulant

4,63

3,18

2,73

2,2

1,95 1,9

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.

2.2.2.2 Terminis d’estocs, clients i proveïdors

L’avaluació dels terminis permet comprovar si l’empresa gestiona adequadament els seusestocs, clients i proveïdors. Per a això es poden utilitzar les ràtios següents:

Termini de les existències =Existències

Cost de vendes diari

Termini de cobrament =Clients

Venda diària

La venda diària és la venda anual dividida per 365. Per tal que l’actiu circulant sigui gestionatamb la màxima eficiència i es redueixin les necessitats de finançament és convenient que lesdues ràtios anteriors tinguin un valor tan reduït com es pugui. En canvi, el termini de paga-ment, com més elevat sigui, més fàcil ho tindrà l’empresa per finançar el seu circulant:

Termini de pagament =Proveïdors

Compra diària

La compra diària és la compra anual dividida per 365.

També és de gran utilitat l’anàlisi del cicle de maduració i el cicle de caixa. El cicle de madu-ració és el termini, en dies, que transcorre des que es compra la matèria primera fins quees cobra del client. L’ideal és que aquest termini sigui tan curt com es pugui ja que així lesnecessitats financeres de l’empresa seran menors. En les empreses comercials, com els su-permercats per exemple, aquest cicle és molt curt i dura uns quants dies, ja que no hi haproducció, la venda es fa ràpidament i els clients solen pagar al comptat. En canvi, en les em-preses industrials aquest cicle és molt més llarg i sol perllongar-se durant diversos mesos.

Page 67: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

65SITUACIÓ ACTUAL DE LES EMPRESES GASELA DEL PERÍODE 19941997

El cicle de caixa es calcula a partir de la diferència entre el cicle de maduració i el terminide pagament a proveïdors. El termini de pagament a proveïdors es resta perquè aquesttermini és el finançament automàtic que se n’obté. Per tant, el cicle de caixa indica els diesdel cicle d’explotació que cal finançar.

En aquells sectors en què el cicle de caixa és molt favorable, el creixement sol generar so-brants de liquiditat, que és el contrari del que succeeix en les empreses industrials.

A la taula 13 es pot comprovar que les empreses gasela han anat empitjorant la gestió delsterminis, ja que els terminis d’estocs i clients han anat augmentant al llarg dels anys i, encanvi, el termini de proveïdors s’ha anat reduint. Això explica que el cicle de maduraciósigui cada cop més llarg, i l’any 2007 és de quasi sis mesos (177 dies). El resultat explica queaquestes empreses tinguin una major necessitat de finançament del circulant i, com que eltermini de proveïdors es va reduint, el cicle de caixa és cada cop més desfavorable.

Taula 13. Ràtios de terminis, cicle de maduració i cicle de caixa de les empreses gasela del període 1994-1997 que continuenactives

1997 2002 2007

Termini de les existències 59 72 70

Termini de cobrament 81 102 107

Termini de pagament 84 82 77

Cicle de maduració(Termini de les existències més termini de cobrament) 140 174 177

Cicle de caixa(Cicle de maduració menys termini de proveïdors) 56 92 100

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.

2.2.3 Anàlisi econòmica, de la rendibilitat i del creixement

2.2.3.1 Ingressos, despeses i resultat

L’anàlisi de la capacitat de tenir beneficis té una gran rellevància atès que tota empresa hade generar riquesa per sobreviure i assolir els seus objectius. Aquesta anàlisi ajuda a enten-dre com es generen els resultats.

L’evolució de la xifra de vendes informa del potencial competitiu de l’empresa. Aconseguiruna bona xifra de vendes és un objectiu fonamental. Per avaluar-ho és pot utilitzar la ràtiode les vendes l’últim any sobre les vendes de l’any anterior, que ha de ser més elevat que1 més el percentatge d’inflació.

A la figura 9 es comprova que les empreses que van ser considerades gasela l’any 1997 grà-cies al fort increment de vendes que tenien, experimenten dificultats per mantenir el ritmede creixement. Entre les causes que poden explicar aquest fet hi hauria que és més fàcil tenirelevades taxes de creixement en els primers anys de vida de l’empresa quan la dimensió és

Page 68: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

66 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

molt reduïda. A més, no és fàcil mantenir avantatges competitius importants durant molt detemps.

Figura 9. Ràtios d’increment de vendes de les empreses gasela del període 1994-1997 que continuen activesVendes últim any / vendes any anterior

1997 2002 20070,8

0,9

1

1,2

1,1

1,3

1,4

1,28

1,05 1,05

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.

L’evolució dels beneficis també tendeix a decréixer a mesura que passen els anys (vegeutaula 14) tot i que el 2007 encara era un any d’economia en fase expansiva. Entre les causesde la reducció dels beneficis hi hauria l’increment dels consums i d’altres despeses d’explo-tació i les despeses de personal. De tota manera, les empreses analitzades seguien gene-rant un benefici important (5,49% sobre ingressos) l’any 2007.

Taula 14. Compte de pèrdues i guanys de les empreses gasela del període 1994-1997 que continuen activesPercentatges

1997 2002 2007

Ingressos d’explotació 100,00 100,00 100,00

– Consums i altres despeses d’explotació –74,30 –73,60 –75,86

=Valor afegit 25,70 26,40 24,14

– Despeses de personal –13,00 –13,95 –14,03

– Dotacions per a amortització de l’immobilitzat i provisions –3,10 –3,39 –2,81

= BAII (Benefici abans d'interessos i impostos) 9,70 9,05 7,30+ Ingressos financers +1,40 +1,29 +1,76– Despeses financeres –1,60 –1,85 –1,87

= BAI ordinari (Benefici ordinari abans d’impostos) 9,40 8,49 7,19+/– Resultats activitats extraordinàries 0,00 –0,70 –0,22

= BAI (Benefici abans d’impostos) 9,40 7,79 6,97– Impost de Societats –2,50 –2,65 –1,49

= Resultat de l’exercici 6,90 5,14 5,49

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.

Page 69: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

67SITUACIÓ ACTUAL DE LES EMPRESES GASELA DEL PERÍODE 19941997

2.2.3.2 Rendibilitat i palanquejament

Per avaluar la rendibilitat es pot analitzar el rendiment de l’actiu (rendibilitat econòmica) ila rendibilitat dels fons propis (rendibilitat financera):

Rendiment de l’actiu =Benefici abans d’interessos i impostos

Actiu

Rendibilitat dels fons propis =Resultat

Recursos propis

El rendiment de l’actiu hauria de ser superior al cost del deute i la rendibilitat financera hade superar el cost d’oportunitat dels accionistes. El cost d’oportunitat depèn de la rendibili-tat que podrien obtenir els accionistes en altres inversions de risc similar.

Un dels factors que pot contribuir a millorar la rendibilitat dels fons propis és el palanque-jament financer el qual avalua l’impacte del deute en la rendibilitat:

Palanquejament financer =Actiu

xBAI

Recursos propis BAII

Quan el palanquejament financer és superior a 1, el deute és rendible ja que augmenta larendibilitat dels recursos propis. Això és conseqüència del fet que el rendiment de l’actiusupera el cost del deute. De totes maneres, l’increment del deute només serà recomanablequan l’empresa tingui uns nivells d’endeutament acceptables que permetin augmentar eldeute sense que la solvència estigui en perill.

En les dades de la taula 15 es pot comprovar que les empreses gasela han mantingut alllarg dels anys uns nivells de rendibilitat molt elevats, tot i que amb tendència a anar-sereduint. En generar un elevat rendiment de l’actiu i molt superior al cost del deute, el palan-quejament ha estat en tots els anys superior a 1 i, per tant, el deute ha estat rendible per aaquestes empreses.

Taula 15. Ràtios de rendibilitat i palanquejament de les empreses gasela del període 1994-1997 que continuen actives

1997 2002 2007

Rendiment de l’actiu 14,80% 10,95% 8,18%

Rendibilitat dels fons propis 26,00% 18,31% 16,81%

Palanquejament financer 2,40 2,76 2,69

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.

Page 70: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

68 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

2.2.3.3 Model de creixement

Les empreses reeixides es distingeixen, no solament per la seva generació de beneficis iliquiditat, sinó també per la seva capacitat de créixer en vendes i beneficis de forma sòli-da. El creixement equilibrat requereix una bona gestió dels actius, així com una proporcióadequada de capital i deute; perquè els beneficis continuïn augmentant. Per tant, un crei-xement equilibrat es caracteritza per:

• Un increment de les vendes (V) per sobre de la inflació i dels increments que aconse-gueixen els competidors.

• Un augment menor dels actius (A), gràcies a una gestió eficient d’aquests actius. Aques-ta bona gestió permetrà que les inversions necessàries no es disparin.

• Un augment encara menor dels deutes (D), gràcies a un increment sostingut de l’auto-finançament i del capital.

• Tot això revertirà en un augment molt rellevant dels beneficis (B) com es visualitza acontinuació (la mida de les lletres és proporcional a l’increment de la variable que re-presenten):

Creixement equilibrat: V BA D

El creixement equilibrat és molt diferent a la denominada“mort d’èxit”en la qual l’augmentde les vendes va acompanyat d’un creixement descontrolat dels actius a causa d’una defi-cient gestió d’aquests actius, i d’un creixement encara més elevat dels deutes. L’incrementdels actius i dels deutes fa créixer les despeses i baixar els beneficis, i a més la situació pa-trimonial i financera de l’empresa s’afebleix. Aquest tipus de creixement sol acabar en unafallida o concurs de creditors:

Mort d’èxit: V DA B

A la taula 16 es presenten les ràtios de creixement de les empreses analitzades. En tots elsanys, els beneficis creixen més que les vendes la qual cosa és favorable. En el darrer any, lareducció dels deutes ha estat un aspecte positiu i en conjunt el creixement pot qualificar-sed’equilibrat.

Taula 16. Ràtios de creixement de les empreses gasela del període 1994-1997 que continuen actives

1997 2002 2007

Vendes darrer any / Vendes any anterior 1,28 1,05 1,05

Actiu darrer any / Actiu any anterior 1,24 1,11 1,00

Deutes darrer any / Actiu any anterior 1,20 1,10 0,95

Benefici darrer any / Benefici any anterior 1,48 1,12 1,20

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.

Page 71: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

69SITUACIÓ ACTUAL DE LES EMPRESES GASELA DEL PERÍODE 19941997

2.2.4 Anàlisi economicofinancera per sectors

Atesa la influència del sector en l’evolució i situació d’una empresa, s’ha considerat oportúsegmentar les empreses analitzades segons el subsector principal en el qual desenvolupenla seva activitat principal.

Si s’analitzen les dades de la taula 17, es pot comprovar que a la majoria de sectors el perfilde les empreses és molt similar al que s’ha descrit en apartats anteriors:

• Es tracta d’empreses amb una situació patrimonial sanejada ja que el nivell d’endeuta-ment és força acceptable.

• La solvència a curt termini també sembla adequada.• Els increments de vendes són molt menors als que tenien l’any 1997, que superaven el15% anual.

• La rendibilitat és força elevada.• El palanquejament és favorable i, per tant, la utilització de deute incrementa la rendibi-litat dels recursos propis.

Tot i així, cal destacar algunes diferències sectorials:

• Tèxtil: Les vendes tenen un creixement negatiu i els beneficis també. Per aquest motiu, larendibilitat, tot i ser positiva, és baixa.

• Paper: Són empreses amb una menor solvència a curt termini i amb un volum més ele-vat d’endeutament. En canvi, mantenen una excel·lent capacitat per a incrementar elsingressos i els beneficis.

• Químic: Tenen una bona posició patrimonial i financera i mantenen la capacitat de gene-ració de beneficis i rendibilitat. En canvi, el creixement de les vendes es negatiu.

• Plàstic: Tot i que les vendes mantenen un bon ritme de creixement, els beneficis es redu-eixen. Cal dir, però, que els nivells de rendibilitat són prou elevats. Les empreses d’aquestsector estan menys capitalitzades.

• Maquinària: Tenen una bona posició patrimonial i financera i mantenen la capacitat degeneració de rendibilitat. En canvi, el creixement de les vendes i els beneficis és feble.

• Material elèctric: Passa el mateix que en el sector tèxtil. A més, el cicle de maduració ésmolt llarg (302 dies) la qual cosa provoca importants necessitats de finançament delcirculant. De tota manera, les empreses d’aquest sector estan molt capitalitzades i tenenuna bona posició patrimonial i financera.

En els altres sectors (alimentació, metall, material de transport i altres) el diagnòstic estàmolt en línia amb l’efectuat per al conjunt de les empreses analitzades.

És interessant analitzar el perfil econòmic i financer de les empreses gasela l’any 1997 enrelació amb les empreses del sector i veure com ha evolucionat en deu anys, fins a l’any2007. A la taula 17 i a les figures 10 i fins a la 14 es pot comprovar que:

Page 72: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

70 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

Taula 17. Situació economicofinancera l’any 2007 de les empreses gasela del període 1994-1997 que continuenactives, per sectors

Alimentació Tèxtil Paper Químic Plàstic Metall Maquinària Materialelèctric

Materialtransport Altres

Liquiditat = Actiu corrent /Deutes a curt termini 1,42 2,12 1,07 1,97 1,19 2,26 1,66 1,82 1,41 1,52

Endeutament =Total deutes/Passiu 0,60 0,45 0,68 0,45 0,65 0,60 0,48 0,32 0,60 0,61

Qualitat del deute = Deutesa curt termini / Total deutes 0,68 0,76 0,66 0,70 0,80 0,55 0,91 0,44 0,78 0,61

Despeses financeres =(Despeses financeres /Vendes) x 100

1,27% 1,55% 2,17% 1,99% 1,31% 1,38% 0,16% 1,68% 2,18% 2%

Rotació actiu fix =Vendes /Actiu fix 2,88 4,24 2,68 2,75 3,43 5,79 5,79 3,95 2,01 2,55

Rotació actiu circulant =Vendes / Actiu circulant 2,13 1,62 2,90 1,64 2,15 1,99 2,24 1,24 2,2 1,94

Termini de les existències =Existències / Cost de vendesdiari

73 150 35 82 74 67 61 198 91 65

Termini de cobrament =Clients / Venda diària 104 119 99 98 112 89 104 104 86 112

Termini de pagament =Proveïdors / Compra diària 129 75 75 97 89 67 98 37 80 70

Cicle de maduració(Term. d'existències mésterm. de cobrament)

177 269 134 180 186 156 165 302 177 177

Cicle de caixa (Cicle demaduració menys terminide proveïdors)

48 194 59 83 97 89 67 265 97 107

Rendiment de l’actiu =(BAII / Actiu) x 100 7,56% 5,13% 4,3% 11,4% 6,43% 6,87% 8,86% 2,35% 5,6% 7,21%

Rendibilitat dels fons propis= (Resultat / Recursos propis)x 100

14,79% 5,48% 10,13% 21,9% 11,68% 12,47% 21,10% 3,86% 9,1% 15,56%

Palanquejament financer =(Actiu / Recursos propis) x(BAI / BAII)

2,71 1,59 2,19 2,33 2,84 2,44 2,59 2,02 2,03 2,92

Vendes darrer any / Vendesany anterior 1,09 0,99 1,42 0,96 1,18 1,16 1,02 0,76 1,21 1,08

Actiu darrer any / Actiu anyanterior 1,07 1,05 1,17 0,89 1,10 1,04 1,07 0,97 1,20 1,04

Deutes darrer any / Actiu anyanterior 1,11 1,06 1,13 0,69 1,19 1,01 1,02 0,85 1,18 1,04

Benefici darrer any / Beneficiany anterior 1,58 0,49 2,21 1,34 0,89 1,57 1,07 0,57 1,93 1,20

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.

• L’any 1997, les empreses gasela de la majoria de sectors tenien una bona situació pa-trimonial, però la seva liquiditat era menor que la del sector. Al mateix temps, l’endeu-tament era superior. Per tant, l’any 1997 el balanç de les empreses gasela era una micamés feble que el del conjunt d’empreses dels sectors corresponents. Aquesta situació

Page 73: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

71SITUACIÓ ACTUAL DE LES EMPRESES GASELA DEL PERÍODE 19941997

va anar canviant amb els anys, ja que les empreses gasela tenen estratègies financeresmés conservadores i destinen a l’autofinançament la major part dels resultats generats.A conseqüència d’això, l’any 2007, a la majoria de sectors, les empreses gasela disposende més liquiditat i menys endeutament (vegeu figures 10 i 11).

• A la figura 12 es pot visualitzar que l’any 2007 les empreses gasela de la majoria de sec-tors ja no generen un increment de vendes superior a les del seu sector. Això fa pensarque no és fàcil mantenir increments importants en la facturació durant molts anys, siguiperquè desapareixen els avantatges competitius o perquè en anar augmentant la di-mensió de les empreses és més difícil créixer.

• La dificultat de seguir tenint elevades taxes de creixement en els ingressos també afectael rendiment de l’actiu i la rendibilitat dels fons propis. A les figures 13 i 14, es pot com-provar que l’any 2007 les empreses gasela ja no tenen taxes de rendiment i rendibilitatmolt superiors a les dels seus sectors respectius.

Figura 10. Liquiditat (Actiu corrent / Deutes a curt termini) dels anys 1997 i 2007 de les empreses gasela comparada amb lamitjana del sector

AltresMat.transport

Mat.elèctric

MaquinàriaMetallPlàsticQuímicPaperTèxtilTèxtilAlimentació AltresMat.transport

Mat.elèctric

MaquinàriaMetallPlàsticQuímicPaperTèxtilTèxtilAlimentació0

0,4

1,2

2

2,4

1,6

0,8

1997

0

0,4

1,2

2

2,4

1,6

0,8

2007

Liquiditat SectorLiquiditat Gaseles

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.

Page 74: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

72 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

Figura 11. Endeutament (Deutes / Passiu) dels anys 1997 i 2007 de les empreses gasela comparat amb la mitjana del sector

AltresMat.transport

Mat.elèctric

MaquinàriaMetallPlàsticQuímicPaperTèxtilTèxtilAlimentació AltresMat.transport

Mat.elèctric

MaquinàriaMetallPlàsticQuímicPaperTèxtilTèxtilAlimentació0

0,1

0,3

0,5

0,6

0,7

0,8

0,4

0,2

0

0,1

0,3

0,5

0,6

0,7

0,8

0,4

0,2

1997 2007

Endeutament SectorEndeutament Gaseles

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.

Figura 12. Increment de les vendes dels anys 1997 i 2007 de les empreses gasela comparat amb la mitjana del sector

AltresMat.transport

Mat.elèctric

MaquinàriaMetallPlàsticQuímicPaperTèxtilTèxtilAlimentació AltresMat.transport

Mat.elèctric

MaquinàriaMetallPlàsticQuímicPaperTèxtilTèxtilAlimentació0

0,2

0,6

1

1,2

1,4

1,6

0,8

0,4

0

0,2

0,6

1

1,2

1,4

1,6

0,8

0,4

1997 2007

Increment vendes SectorIncrement vendes Gaseles

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.

Page 75: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

73SITUACIÓ ACTUAL DE LES EMPRESES GASELA DEL PERÍODE 19941997

Figura 13. Rendiment de l’actiu (ROI) dels anys 1997 i 2007 de les empreses gaseles comparat amb la mitjana del sector

AltresMat.transport

Mat.elèctric

MaquinàriaMetallPlàsticQuímicPaperTèxtilTèxtilAlimentació AltresMat.transport

Mat.elèctric

MaquinàriaMetallPlàsticQuímicPaperTèxtilTèxtilAlimentació0

2

4

10

14

16

20

18

22

12

6

8

0

2

4

10

14

16

20

18

22

12

6

8

1997 2007

Rendiment de l’actiu SectorRendiment de l’actiu Gaseles

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.

Figura 14. Rendibilitat dels fons propis dels anys 1997 i 2007 de les empreses gasela comparada amb la mitjana del sector

AltresMat.transport

Mat.elèctric

MaquinàriaMetallPlàsticQuímicPaperTèxtilTèxtilAlimentació AltresMat.transport

Mat.elèctric

MaquinàriaMetallPlàsticQuímicPaperTèxtilTèxtilAlimentació0

5

20

30

35

45

40

50

25

10

15

0

5

20

30

35

45

40

50

25

10

15

1997 2007

Rendibilitat fons propis SectorRendibilitat fons propis Gaseles

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.

Page 76: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Page 77: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

Aprendre de l’experiènciaempresarial: una revisió dels casosanalitzats en l’estudi anterior

3

Page 78: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

76 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

3.1 Introducció

Una vegada vistes les característiques generals i les dades economicofinanceres, l’anàlisi del’evolució de les empreses gasela posteriors als anys de més creixement no seria completasense un cop d’ull a les seves estratègies.

En aquest àmbit, es va considerar que el més profitós seria entrevistar novament les deuempreses que es van tractar en profunditat a l’estudi de 1999 ja que això permetria unariquesa de matisos que difícilment es podria obtenir amb una enquesta a tot el col·lectiu.L’operació va ser un èxit ja que vuit dels deu empresaris van accedir a una entrevista, deuanys després, per parlar de les estratègies encertades que els han portat a l’èxit i/o delserrors comesos i que han servit per aprendre.

Les dues empreses que no han pogut ser entrevistades ha estat perquè no s’ha pogut lo-calitzar l’empresari un cop el negoci va cessar (Gamegam)8 o perquè no ha estat possibleaconseguir entrevista (Manufactures Max-plàstic)9.

3.2 Casos d’experiències empresarials

3.2.1 Bandalux Industrial: professionalització, innovaciói internacionalització

Bandalux Industrial, amb seu a Granollers, compta amb més de vint anys d’experiència enl’àmbit del desenvolupament, la fabricació i la comercialització de cortines i altres produc-tes per a la protecció solar i la decoració de finestres. En l’actualitat, l’empresa disposa demés de 30.000 m2 d’instal·lacions repartits entre Granollers, Moraña (Pontevedra) i Romans

8 Gamegam era una empresa de motlles per a la injecció de termoplàstics que treballava, gairebé en exclusiva, per al sector de l’automò-bil. Les seves vendes van créixer molt ràpidament entre el 1994 i el 1996, però després va començar a tenir problemes, segurament lligatsa la dificultat, comuna a moltes empreses d’aquesta activitat, de suportar un procés de maduració molt llarg (entre el disseny d’un motllei el seu lliurament poden passar entre 1,5 i 2 anys). L’empresa va fer fallida el 2003 i part dels actius i de la plantilla van ser adquirits perConstruccions Mecàniques Marés, la qual també va fer fallida amb posterioritat.

9 Manufactures Max-plàstic es dedica a la injecció de plàstics i a l’elaboració de muntatges mecànics i electrònics per als sectors de l’elec-trònica de consum i de l’automòbil. Les seves vendes van créixer molt ràpidament fins al 1999, per decréixer en els anys 2000, 2001 i 2002.Posteriorment, han tornat a augmentar si bé a ritmes més moderats que en els anys noranta. Amb la informació del Registre Mercantil, espot observar que el seu balanç està sanejat, tot i que triga molt a cobrar dels clients. L’empresa segueix activa actualment, si bé l’anàlisi delsseus comptes dipositades deixa veure que té dificultats per mantenir un bon ritme de vendes, de beneficis i de rendibilitat.

Page 79: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

77APRENDRE DE L’EXPERIÈNCIA EMPRESARIAL: UNA REVISIÓ DELS CASOS ANALITZATS EN L’ESTUDI ANTERIOR

de Isonzo (Itàlia), on produeix anualment més d’un milió de cortines d’una gran varietat(verticals, tradicionals, venecianes d’alumini i de fusta, estors plegables, plafons lliscants,tendals, etc.) elaborades amb diversos tipus de materials tècnics i decoratius10. El 2008 vafacturar 50 milions d’euros i va donar ocupació a 550 persones.

Bandalux Industrial pertany a la família García García, propietària d’altres empreses relacio-nades amb el negoci de les cortines, la decoració i la protecció solar. Tot i que no constituei-xen un grup formalitzat, actuen sota el paraigua de la marca Celtic Group.

Figura 15. Evolució de les vendes de Bandalux, 1995-2007Milions d’euros

20072003 2004 2005 20062002

34,15

41,01

45,49

2001200019991998199719961995

0

5

15

25

35

50

45

40

30

20

10

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.

Al llarg de l’última dècada, les vendes de Bandalux Industrial han crescut de forma estable isostinguda (vegeu figures 15 i 16). Les altes taxes de creixement (superiors al 35%) que vanobtenir fins al 1998, van donar pas a una etapa d’augments més moderats que no perme-ten qualificar Bandalux com a empresa d’alt creixement, però que, tot i així, són importants.Des de 1998, les taxes de variació anuals han estat sempre superiors al 6,7% i, en quatreocasions, superiors al 20%. Els salts positius més rellevants s’associen amb la introducció denous productes o noves col·leccions (p. ex., l’any 2005 es va introduir la selecció Contract ila col·lecció Textures).

A més de les vendes, les dades economicofinanceres també són rellevants ja que els be-neficis ordinaris s’han multiplicat per 1,4 entre el 2004 i el 2007. En aquest mateix període,també ha tingut bones ràtios de rendibilitat financera (27,9% de mitjana) i de rendibilitateconòmica (16,7% de mitjana).

Les altes taxes de creixement de vendes de finals dels noranta van anar associades a una es-tratègia que apostava per la qualitat, les contínues inversions, la diversificació de productesi una política comercial basada en l’obertura de nous canals de distribució.

10 Els materials van des de teixits d’una àmplia gamma de colors, acabats i composicions, als materials nobles com ara la fusta, als ecolò-gics com el bambú, als dúctils com l’alumini i als innovadors com el Polyscreen®.

Page 80: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

78 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

Actualment, ven els seus productes al segment d’oficines (26% del total) i al de la llar (74%del total), mitjançant delegacions comercials amb presència de sales permanents d’exposi-ció de producte (showrooms). Aquesta diversificació li ha permès mantenir un creixementcontinuat de les vendes, tot focalitzant els seus esforços amb mantenir la qualitat, la pun-tualitat i els serveis personalitzats d’assessorament i postvenda que els ha caracteritzat alllarg d’aquests més de 20 anys.

Figura 16. Taxes de variació de les vendes de Bandalux, 1995-2007Percentatges

03-04 04-05 05-06 06-0702-03

35,5

48,5

39,2

9,4

25,9

11,8

24,6

20,5

6,7 7,9

20,1

10,9

01-0200-0199-0098-9997-9896-9795-960

50

40

30

20

10

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.

Actualment, les estratègies que expliquen els bons resultats de Bandalux giren al voltant dela internacionalització, la innovació i la professionalització.

Potenciar i expandir l’estructura comercial no només al territori espanyol, sinó també a Eu-ropa era també un dels reptes estratègics de Bandalux fa deu anys. Avui l’empresa comptaamb diverses delegacions nacionals i filials a França, Bèlgica, Holanda, Itàlia i Portugal. Defet, la internacionalització (productiva, comercial i professional) continua essent una de lesclaus de l’èxit de Bandalux. Les exportacions representen al voltant del 40% de les vendestotals i la seva destinació principal són el països de la Unió Europea (95%).

El segon element clau de l’estratègia competitiva de Bandalux són les innovacions cons-tants tant en l’àmbit de la gestió i l’organització empresarial, com en el desenvolupament iel disseny de nous productes. La necessitat de renovació i millora constant dels productesve marcada per les actuals tendències arquitectòniques i de decoració, d’una banda, i perles noves normes administratives i mediambientals, de l’altra. Les innovacions i la recercaes fan dintre de l’empresa, que compta amb un departament formalitzat d’R+D. Bandaluxha augmentat el seu esforç d’innovació en els darrers deu anys ja que ha passat de tenirdues persones dedicades a R+D el 1998 a tenir-ne vuit el 2008, a l’hora que les inversions enR+D han passat del 0,5% de les vendes el 1998 a l’1,5% el 2008 i, en termes absoluts, s’hanmultiplicat gairebé per deu. Els resultats d’aquesta política es veuen en el fet que un 30%dels ingressos anuals provenen de la venda de productes nous i en què l’empresa disposade diverses patents pròpies.

Page 81: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

79APRENDRE DE L’EXPERIÈNCIA EMPRESARIAL: UNA REVISIÓ DELS CASOS ANALITZATS EN L’ESTUDI ANTERIOR

Pel que fa al tercer factor clau, la professionalització, l’empresa es proposa atraure i conser-var persones qualificades11, dinàmiques i proactives, ja que el capital humà motivat i ambopcions de realització personal12 és una garantia per a l’assoliment dels objectius de crei-xement en un entorn altament competitiu i en un sector que passa per moments difícils.Bandalux ha duplicat el percentatge de despeses en formació sobre la massa salarial en elsúltims deu anys. Actualment, l’empresa destina més de 170.000 euros l’any a la formaciódel personal. Dintre d’aquest procés, també s’inclouen avaluacions de la transferència delsconeixements al lloc de treball.

En definitiva, encara que actualment no es pugui qualificar com a empresa d’alt creixe-ment, Bandalux Industrial és un clar exemple d’empresa que s’ha sabut adaptar als canvisde l’entorn ja que, quan l’estratègia que la va portar a ser gasela s’ha exhaurit, ha diversificatcap a altres segments i productes. Com a resultat d’aquesta flexibilitat i de l’encert en lesnoves estratègies, el seu balanç és sanejat i equilibrat i manifesta una bona capacitat pergenerar vendes, beneficis i rendibilitat.

3.2.2 Dogi: la dificultat de finançar una expansió internacional molt ràpida

Dogi és una empresa que encapçalava, fins al 2009, el grup productor de teixits elàsticsper a la fabricació de roba interior, de bany i esportiva més gran del món, amb una quotadel mercat mundial del 25%. El seu lideratge internacional s’explicava sobretot per la fortaaposta pels productes de gamma alta per a clients com ara Chantelle, Triumph, Victoria’sSecret, Vanity Fair, Speedo o Women’ Secret, així com pels teixits d’alt valor afegit com, perexemple, els d’aplicació mèdica o els tècnics, que incorporen les últimes innovacions tec-nològiques.

L’empresa, fundada l’any 1954 al Masnou, va passar per períodes de creixement i expansióque van culminar amb la sortida a Borsa l’any 1998. La cotització a la Borsa es considera unade les decisions estratègiques més encertades de l’empresa ja que va permetre obtenir fonsper realitzar les gran inversions internacionals.

L’evolució de les vendes marca clarament dues etapes diferenciades. Fins al 2002, Dogi vaexperimentar creixements alts i va arribar a facturar gairebé 190 milions d’euros gràcies a lapotenciació de les inversions productives a l’exterior i l’assoliment de la condició de multi-nacional. Però, a partir d’aquell any, la crisi tèxtil i les dificultats per gestionar una expansióinternacional molt ràpida, en la qual va haver algunes experiències fracassades, van portara una etapa d’estancament de les vendes i d’aparició de números vermells que va portarque el maig del 2009 és presentés concurs de creditors.

11 En els últims deu anys s’ha incrementat substancialment el nombre de treballadors amb titulació universitària (66 persones el 2008 vs.7 el 1998) i postuniversitària (6 persones el 2008 vs. 2 el 1998).

12 El percentatge de treballadors fixos representa el 88% de la plantilla de Bandalux.

Page 82: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

80 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

Figura 17. Evolució de les vendes de Dogi International Fabrics, 1995-2007Milions d’euros

2003 2004 20062005 20072002

144,63137,01

148,32

2001200019991998199719961995

0

200

180

160

140

120

100

80

60

40

20

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.

Figura 18. Taxes de variació de Dogi International Fabrics, 1995-2007Percentatges

03-04 04-05 05-06 06-0702-03

23,3

17,920,3

–1,3

27,4

21,2

15,3

–20,2

–1,7 –2,4–5,3

8,3

01-0200-0199-0098-9997-9896-9795-96–35

35

25

15

5

–5

–15

–25

Nota: Les dades de 1999 utilitzades per elaborar els gràfics són les que figuren al SABI. Donada la llunyania del període, no ha estat possi-ble confirmar que no hi ha hagut cap error en el registre.Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.

El tret de sortida que indica l’inici de la transformació de l’empresa familiar en una multina-cional es va donar l’any 1995 amb l’adquisició de la francesa Societé Nouvelle Elastelle, SA.El procés productiu a França no va resultar rendible i, amb el temps, la fàbrica es va tancar,però va ser un encert com a estratègia comercial. Va permetre que l’empresa se situés alcentre mundial de la moda i es donés a conèixer entre els millors clients internacionals demoda íntima i esportiva. Des d’aleshores, l’aposta per la internacionalització ha estat cons-tant en la trajectòria expansiva de Dogi. L’any 2001, l’empresa va adquirir quatre fàbriquesarreu del món, finançades al 100% amb fons propis (tres del grup Courtaulds a Alemanya,Filipines i Xina) o cofinançades amb socis locals (Tailàndia).

Page 83: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

81APRENDRE DE L’EXPERIÈNCIA EMPRESARIAL: UNA REVISIÓ DELS CASOS ANALITZATS EN L’ESTUDI ANTERIOR

Atesa aquesta onada d’internacionalització productiva de Dogi, tan ràpida i ambiciosa, nosorprèn el fet que les fàbriques hagin tingut una evolució diversa. La planta alemanya, queconcentrava la producció de gamma alta, basada en el sistema just in time, es va consideraruna bona experiència, juntament amb la de Tailàndia. En canvi, la producció a la Xina vaanar acompanyada del descobriment i l’aprenentatge sobre un altre món empresarial, ambuna cultura de negoci molt particular i un mercat difícil de conquerir. Dogi va ser una de lesempreses pioneres en el sector que van apostar per la Xina i es va trobar amb tota mena depeculiaritats: des de l’altíssima competència dels nombrosos productors locals, passant perles dificultats per conservar i fidelitzar el capital humà qualificat, fins a la desconfiança i eldesconeixement dels gran clients xinesos. Pel que fa a la fàbrica de Filipines, va ser tancadael 2008, després de sis anys de forts increments de costos i de pèrdues importants.

El següent gran pas cap a l’exterior va ser l’expansió cap als EUA que es va culminar ambl’adquisició d’una fàbrica el 2006. L’any següent es va inaugurar una nova fàbrica a Sri Lankai es va associar al 50% amb d’un dels millors confeccionistes de roba íntima del continentasiàtic. Així, Dogi no només gaudia dels beneficis intangibles de comptar amb un soci queconeixia la realitat local i que parlava “l’idioma”dels empresaris autòctons, sinó que tambégarantia la comercialització total de la producció, la qual era venuda al soci confeccionista.

Les palanques que van permetre l’ambiciosa expansió internacional de Dogi van ser la pro-fessionalització i la sortida a Borsa. El 1993, la propietat va prendre la decisió de transferirles tasques executives a un alt directiu amb experiència internacional i sense vinculacióaccionarial amb l’empresa. Des de llavors, diversos professionals han passat per la direcció.El gener de 1998, Dogi va iniciar la cotització a Borsa, operació que va ser un èxit i que vapermetre obtenir els recursos necessaris per als projectes d’expansió. Aquestes palanquesvan permetre l’alt creixement del grup fins al 2002.

No obstant això, tal com s’ha dit abans, la crisi del sector tèxtil i les dificultats que van tra-vessar algunes inversions internacionals van portar Dogi a una etapa d’estancament que vaacabar amb la presentació de concurs de creditors el maig del 2009. És per això que, abansd’arribar a la situació concursal, el 2008, ja es va reestructurar el grup, amb el tancamentde la planta de Filipines i el sanejament de les de Xina i dels Estats Units. A més, les plantescatalanes (El Masnou, Cardedeu i Parets) es van tancar i es va concentrar tota l’activitat enuna nova fàbrica als afores del Masnou, més moderna i productiva. Amb aquesta reestruc-turació, la propietat i la direcció esperaven el ressorgiment de les altes taxes de creixementde les vendes que van caracteritzar el grup fins al 2002, però la crisi econòmica i financerainternacional va acabar de trencar el somni. El 2009, l’empresa mare es va trobar amb unacaiguda de vendes del 48,9% entre el setembre del 2008 i el setembre del 2009 i amb unespèrdues de 59,2 milions el 2008. Això va fer que bancs i inversors es retiressin i els recursosfinancers van començar a faltar.

Abans del concurs, a Dogi International Fabrics, hi treballaven més de 1.600 persones, unes430 de les quals eren a Espanya. Les exportacions representaven entre el 80 i el 85% de lafacturació i anaven destinades a clients europeus, asiàtics i americans. La figura 19 representagràficament l’evolució de la distribució geogràfica de les exportacions de Dogi entre el 1998 iel 2008. Com es pot veure, el més espectacular va ser l’increment del percentatge de vendes a

Page 84: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

82 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

Àsia, que es va triplicar en aquest període, així com l’augment del pes del mercat americà, queva esdevenir el tercer més rellevant per l’empresa, en detriment del pes de la UE. Això posa demanifest el pas d’empresa europea a global, amb una major diversificació de mercats.

Figura 19. Exportacions de Dogi International Fabrics segons àrees geogràfiques, 1998 i 2008Percentatges

Amèrica LlatinaÀsia i OceaniaEstats Unitsi Canadà

Resta d’EuropaUnió Europea0

20

40

60

80

2008

1998

76,3

40,0

9,2

0,5

20,0

12,7

40,0

1,3

Font: Dades proporcionades per Dogi International Fabrics, SA.

Però, a més de la internacionalització, Dogi va fer una aposta forta per la innovació tecnolò-gica i la productivitat13, que s’adaptava perfectament a les necessitats dels seus clients mésexigents i explica també la confiança i l’optimisme de l’època expansiva. L’empresa comptaamb un departament d’R+D formalitzat on treballen el 2009 unes 20 persones, més de lameitat de les quals són titulats superiors. Les despeses que es dediquen a la recerca i eldesenvolupament de nous processos productius i nous productes com ara són els teixitsamb aplicació mèdica o els teixits tècnics (per a la indústria, l’agricultura o els geotèxtils),representen el 3% de les vendes, que és un percentatge alt per al sector tèxtil14.

També la qualitat i el compromís amb el medi ambient són algunes de les claus de l’etapad’èxit empresarial de Dogi. Des de fa molts anys, l’empresa compta amb la certificació ISO9001, que garanteix la qualitat al llarg de tota la cadena logística, des del disseny i la comprade les matèries primeres fins a la fabricació i l’expedició. L’absència de substàncies nocives otòxiques en els productes de Dogi està homologada per la cerificació internacional Oeko-Tex.

El llarg camí de Dogi d’empresa petita a multinacional s’ha finançat sobretot amb fons pro-pis (que representen un 80% de les inversions). La sortida a Borsa, com s’ha dit, va ser unèxit i fou determinant durant el període de les primeres inversions productives a l’exterior.Posteriorment, en l’època de dificultats, els recursos van deixar d’entrar per aquesta via (la

13 Tots els processos productius són controlats informàticament i les màquines són d’última generació per garantir la màxima qualitat isatisfacció dels clients finals.

14 El sector tèxtil, segons la classificació de l’OCDE, es considera de baix contingut tecnològic (despeses en R+D inferiors al 0,5% de lesvendes).

Page 85: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

83APRENDRE DE L’EXPERIÈNCIA EMPRESARIAL: UNA REVISIÓ DELS CASOS ANALITZATS EN L’ESTUDI ANTERIOR

darrera ampliació de capital es va cobrir només amb recursos familiars) i es va recórrer afinançament bancari, de diverses entitats i de l’Institut Català de Finances.

Resumint, la innovació, la qualitat i, sobretot, la internacionalització van portar Dogi a latransformació des d’empresa petita a gasela i a multinacional, amb una trajectòria d’èxit finsal 2002. Tanmateix, la crisi sectorial i les dificultats per gestionar inversions exteriors com-plicades la van portar a una època d’estancament de vendes i d’aparició de pèrdues que vaculminar, coincidint amb la crisi econòmica i financera actual, amb una retirada dels bancs idels inversors que va portar a la presentació de concurs de creditors el maig del 2009, ambun passiu de 51,5 milions d’euros.

La situació a l’hora de tancar la redacció d’aquest llibre, segons dades publicades a la prem-sa econòmica, és la següent: Dogi ha presentat un pla de viabilitat que passa, d’una banda,per una reducció de personal al Masnou que permeti reduir costos i millorar la productivitati, de l’altra, per la venda de bona part de les filials per tal d’obtenir uns 12 milions d’euros. Lafilial alemanya (Peen Elastic) també està en concurs des del maig del 2009; Dogi està nego-ciant la venda del 50% que posseeix de la fàbrica xinesa (Dogi Fabrics Jiangsu); també estànegociant la venda de la fàbrica d’Estats Units (Efa Inc); per a la de Sri Lanka (Dogi Efa), s’haarribat a un acord amb Mas Holdings per vendre-li el 50% que posseeix Dogi. Amb tot això,juntament amb el conveni amb els creditors, la direcció espera poder aixecar el concurs enel futur i continuar amb l’activitat.

3.2.3 Gonvauto: les singularitats de treballar en condicions de monopsoni

Gonvauto, empresa de Castellbisbal que es dedica al tall de xapa d’acer o d’alumini per alsector de l’automòbil, pertany a Gonvarri Industrial, una de les dues divisions industrials dela multinacional espanyola Corporación Gestamp. La seva constitució, l’any 1991, responiaa un canvi qualitatiu en l’estratègia empresarial de Gonvarri, que consistia a crear un centreindependent dedicat exclusivament al mercat de l’automòbil i amb un únic client, SEAT, elqual, d’aquesta forma, s’iniciava a l’outsourcing del tall de xapa amb els objectius d’abaratirels costos de producció i d’alleugerir el seu esforç inversor d’aquella època.

Igual que fa deu anys, l’empresa continua sent un negoci singular pel fet de tenir un únicclient. Les relacions amb aquest comprador no es regeixen per les regles client-proveïdorestablertes als mercats competitius, sinó que es guien per un acord formal entre totes duesentitats que es renova periòdicament i que estableix el model de funcionament en funciód’uns objectius de productivitat i qualitat. Treballar en una situació de monopsoni fa quel’únic comprador dels productes de Gonvauto tingui poder tant de decisió sobre quins hande ser els proveïdors de matèries primeres (les empreses siderúrgiques), com també denegociació dels preus.

Tot això explica l’estreta relació que hi ha entre les vendes de Gonvauto i les del seu únicclient. Els anys 1995-2007 es van caracteritzar per un increment important de la demandad’automòbils, fet que va repercutir directament sobre els proveïdors del sector. Així, Gon-vauto va veure com la seva facturació creixia de forma constant fins a l’any 2000 gràcies a

Page 86: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

84 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

l’expansió de la producció de les plantes de SEAT a Catalunya i de la planta deVolkswagen aLandaben (Navarra). L’any 2001, i amb previsions encara molt positives del comportamentde la demanda, es va prendre la decisió d’obrir una nova fàbrica, a semblança de la de Cas-tellbisbal, a Pamplona, però se li va donar una personalitat jurídica independent (GonvautoNavarra). Aquest fet explica la davallada abrupta de la xifra de facturació de Gonvauto enquasi el 25% entre el 2000 i el 2001 ja que les vendes a Volkswagen es van passar a atribuira la nova empresa (vegeu figures 20 i 21). A partir d’aquell any, les vendes s’estabilitzarenal voltant dels 180 milions d’euros. Durant els últims tres exercicis, la facturació va tornar acréixer, però això es deu a la tendència alcista dels preus de les matèries primeres, sobretotde l’acer, i no tant a un increment de la producció en tones.

Figura 20. Evolució de les vendes de Gonvauto, 1995-2007Milions d’euros

20072003 2004 2005 20062002

196,34

215,16

237,87

2001200019991998199719961995

0

20

120

100

80

160

200

260

240

220

180

140

60

40

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.

Figura 21. Taxes de variació de les vendes de Gonvauto, 1995-2007Percentatges

03-04 04-05 05-06 06-0702-03

19,7

5,5 6,0 6,5

19,8

–24,7

5,6

–2,7–0,5

3,6

9,6 10,6

01-0200-0199-0098-9997-9896-9795-96

–35

35

25

15

5

–5

–15

–25

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.

Page 87: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

85APRENDRE DE L’EXPERIÈNCIA EMPRESARIAL: UNA REVISIÓ DELS CASOS ANALITZATS EN L’ESTUDI ANTERIOR

Gonvauto dóna feina a 170 persones, xifra que ha oscil·lat relativament poc al llarg delsúltims anys (vegeu figura 22). La introducció constant de noves tecnologies en els proces-sos productius exigeix la contractació de personal qualificat i motivat. Si es té en compteaquest fet, i atès que només un 10% dels empleats de Gonvauto són llicenciats, l’empresadóna molta importància a la formació. Ha dissenyat un pla de formació del personal, basaten l’avaluació i la detecció prèvia de necessitats, i dedica al voltant del 8% de la massa sala-rial a activitats formatives. Així mateix, analitza la transferència dels coneixements adquiritsal lloc del treball. La línea formativa és una de les principals àrees de col·laboració ambl’Administració pública.

Figura 22. Evolució del nombre d’empleats a Gonvauto, 1995-2007Nombre d’empleats

2003 2004 20062005 20072002

160154

168

2001200019991998199719961995

0

200

180

160

140

120

100

80

60

40

20

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.

Respecte al producte, Gonvauto és un industrialitzador de peces que no desenvolupa nousproductes, sinó que basa la seva estratègia competitiva en l’optimització dels processosde fabricació per garantir la qualitat i per assolir la millora de la productivitat i, a la ve-gada, l’abaratiment dels costos. Acomplir de forma ràpida, flexible i satisfactòria amb lesexigències canviants de l’únic client ha estat sempre, i continua sent, la principal estratègiaempresarial de Gonvauto. Les inversions que ha realitzat l’empresa durant els períodes debonança econòmica s’han finançat principalment amb fons propis.

L’empresa, que a finals del noranta va ser la primera experiència europea d’outsourcing deltall de xapa en el sector de l’automòbil, havia externalitzat bona part dels serveis (neteja,seguretat, etc.) durant els anys d’augment de la demanda. No obstant això, atesa la impor-tant davallada que experimenta tot el sector d’automoció en l’actualitat (2008-2009), l’em-presa comença a aplicar l’estratègia contrària, és a dir, internalitza el que havia externalitzat.Aquesta decisió s’ha pres per reduir els costos “socials” de l’actual situació de crisi i per tald’evitar rigideses davant d’una eventual recuperació de la demanda.

En resum, Gonvauto és un cas singular dins del grup d’empreses que van ser gasela fa deuanys ja que no té gaire marge per prendre decisions estratègiques que puguin portar a unincrement més elevat de les vendes. El seu lligam a un client únic fa que la seva estratègia

Page 88: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

86 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

estigui totalment supeditada a la de SEAT i això, en un context com l’actual, en el qual la in-dústria d’automoció pateix intensament els efectes de la crisi, planteja alguns interrogants.No obstant això, cal ressaltar que, quan ha tingut opcions per créixer, les ha aprofitat i s’hanmaterialitzat en la creació d’una empresa nova (Gonvauto Navarra) atès que el seu produc-te no es pot transportar a distàncies llargues. Això vol dir que, individualment, l’empresa téun sostre, però que el grup al qual pertany (Gonvarri, en primera instància, i Gestamp coma capçalera) aplica, quan pot, una estratègia expansiva.

3.2.4 Grup Fibosa: superació d’una situació concursal

Grup Fibosa, fundada el 1990 per Joaquim Sastre a Riudellots de la Selva per fabricar ma-quinària per a les indústries càrnies i làcties, va créixer molt ràpid des de bon principi finsa formar un entramat empresarial que, a finals dels noranta, facturava 30 milions d’euros idonava ocupació a 290 persones.

Les raons del seu èxit es basaven en la diversificació de mercats, sectors i productes i en laintegració d’empreses complementàries. El grup abastava la Unió Europea, l’est d’Europa,l’Amèrica Llatina, Rússia i, fins i tot, tenia filials productives a la Xina i a l’Argentina. Els seusproductes anaven des d’una màquina individual de petites dimensions fins a tota una plan-ta, tant per a la indústria càrnia com làctia o del pa.

L’estratègia diversificadora va portar el Grup Fibosa a invertir en el 60% de l’empresa hispa-nosudanesa Ssifco (Sudanese Spanish Industries and Fishing Co.), dedicada a la pesca a lamar Roja. L’oportunitat va sorgir d’uns ajuts de la Comissió de la UE per treure vaixells depesca de les seves aigües territorials, molt sobreexplotades, i fomentar l’extracció en altreszones. A més, l’empresa disposava d’un soci que coneixia el negoci de la pesca a la mar Roja,la qual cosa disminuïa el risc que té entrar en un segment tan diferent del de fabricació demaquinària.

La trajectòria expansiva del grup es va veure truncada el 1998 per dues raons: en primerlloc, el soci que sabia del negoci de la pesca va emmalaltir greument i va abandonar la sevaactivitat a Ssifco i, en segon lloc, Rússia va declarar, a l’agost, la moratòria del seu deuteextern amb el consegüent enfonsament del tipus de canvi del ruble. Precisament, en aquellmoment, el Grup Fibosa tenia contractes d’un volum de negoci important en aquell país,cosa que representava un percentatge molt elevat de les seves exportacions. A més, la crisirussa va generar una manca de confiança en les economies emergents i es va traslladar al’Amèrica Llatina, on el grup venia més del 15% de les exportacions. El fet de tenir els seusprincipals socis comercials travessant un període de dificultats relativament durador, vaafectar molt seriosament les vendes del grup.

Tot això, sumat a l’elevat endeutament que tenia l’empresa (un 92% de les inversions esfinançaven amb crèdit bancari), va provocar una manca de liquiditat que estava abocantel grup a la suspensió de pagaments. Per tal de salvar l’activitat, es va pactar amb la bancacreditora la conversió de Grup Fibosa en una societat instrumental, la qual es va quedarels actius a l’estranger i els deutes bancaris i va declarar suspensió de pagaments amb el

Page 89: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

87APRENDRE DE L’EXPERIÈNCIA EMPRESARIAL: UNA REVISIÓ DELS CASOS ANALITZATS EN L’ESTUDI ANTERIOR

compromís d’anar-los liquidant en tres anys. Grup Fibosa es va dedicar a complir el convenii pagar els deutes en els terminis convinguts, mentre que, en paral·lel, es creava la societatCFI - 2001 amb la missió de continuar amb l’activitat productiva i les relacions amb proveï-dors i clients. Actualment, la situació concursal de Grup Fibosa ja està aixecada i, després dela creació de més societats, el grup comença a assemblar-se al que hi havia abans del 1998.

Com es pot observar a la figura 23, a la composició actual del grup no hi ha una societatmatriu que estigui al capdavant, sinó que n’hi ha tres. La primera, Eurocorporació Inintis, SL,amb seu a Roses, és la capçalera d’un grup industrial de fabricació de maquinària i ad-ditius per als sectors de la llet, de la carn i de l’embalatge. Les empreses participades perInintis són Grup Fibosa, Instal·lacions Mecoima Riudellots i GAC, totes tres amb seu sociala Riudellots de la Selva; Ogal de Banyoles; l’empresa torderenca Fibosa Packaging; i l’uru-guaiana ITEPA.

Figura 23. Composició del Grup Fibosa

Grup Fibosa

Eurocorporació Inintis SL Tecnalia CFI-2001 SL

Grup Fibosa SL

Ogal SA

GAC SL

Fibosa Packaging SL

ITEPA

Instal·lacions MecoimaRiudellots SL

Indústries Castellvall2002 SL

FilialsInternacionals

ComercialEspanya

DelegacionsInternacionals

RepresentacionsInternacionals

La segona branca d’activitats del Grup Fibosa, la fabricació de maquinària per a altres segmentsde la indústria alimentària com els vegetals, els líquids, el peix i el fred, està encapçalada perl’empresaTecnalia (Corporación deTecnología Alimentaria 2001), amb seu a Roses.

Finalment, les activitats comercials i internacionals del grup es lideren per la societatCFI - 2001, amb seu a Riudellots de la Selva, la qual agrupa tota l’activitat comercial i interna-cional: filials comercials a Bulgària (Eurofibosa), Uruguai (Grupo Fibosa) i Veneçuela (FibosaTecnologías); delegacions internacionals a Ucraïna, Rússia, Portugal, Romania, Xina, Mèxic,

Page 90: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

88 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

Bielorússia i Colòmbia; representants internacionals a Croàcia, Irlanda, Kazakhstan, Equa-dor, Bolívia, Costa Rica, Nicaragua, República Dominicana, Panamà i Guatemala; així mateix,té la divisió comercial per a Espanya.

Les vendes consolidades, facilitades pel grup, van créixer molt entre el 2004 i el 2006, lestaxes de variació interanuals s’apropaven al 40% (vegeu figures 24 i 25) i la xifra de vendestotals va superar els 12 milions d’euros. El 2007, la facturació va experimentar un altre aug-ment, encara que a un ritme més desaccelerat que els anys anteriors. Però tot i l’alentimentdel 2007, les dades posen de manifest que Fibosa ha retrobat el camí del creixement i ladirecció espera continuar amb la mateixa dinàmica positiva que li permetrà, en pocs anys,tornar als nivells de facturació que tenia abans de la situació concursal. La plantilla actualdel grup és de 53 treballadors.

Figura 24. Evolució de les vendes de Grup Fibosa, 2004-2007Milions d’euros

20052004 2006 20070

4

8

12

16

6,51

9,10

12,62

13,72

Font: Elaboració pròpia a partir de dades proporcionades per Grup Fibosa.

Figura 25. Taxes de variació de les vendes de Grup Fibosa, 2004-2007Percentatges

39,938,6

8,8

2005-20062004-2005 2006-2007

0

10

20

30

50

40

Font: Elaboració pròpia a partir de dades proporcionades per Grup Fibosa.

Page 91: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

89APRENDRE DE L’EXPERIÈNCIA EMPRESARIAL: UNA REVISIÓ DELS CASOS ANALITZATS EN L’ESTUDI ANTERIOR

La trajectòria empresarial del Grup Fibosa sempre ha estat relacionada amb una forta pre-sència als mercats internacionals. A finals dels noranta, l’empresa ja exportava el 80% dela seva producció. Amb el temps, les exportacions del grup han guanyat encara més pes irepresenten, en l’actualitat, el 92% de la facturació. Les destinacions d’aquestes vendes sónben diverses, com ara Rússia (40%), Xina (10-15%), Amèrica del Sud (20-25%), est d’Europa(15%), Portugal (4-5%), Mèxic (3-4%) i d’altres.

L’estratègia actual continua sent, a grans trets, la mateixa que va portar el grup al seu èxitdels noranta, si bé amb més prudència ja que es procura que el risc no es concentri tant enun país (Rússia ha disminuït el pes sobre el total), s’ha reduït l’endeutament al mínim (gai-rebé tot el finançament és amb recursos propis, juntament amb bestretes de clients) i s’haabandonat el negoci de la pesca. La configuració d’un grup d’empreses que fan productescomplementaris i que treballen sota una sola marca segueix sent l’estratègia de la direcciója que considera que ha estat la decisió més encertada de la història de Grup Fibosa i és laque obre els mercats internacionals. Així mateix, declara que els clients de l’estranger volenempreses fortes i especialitzades en el seu segment, amb oficina tècnica i bons professio-nals, mentre que els grups d’exportació i les aliances d’empreses petites es veuen amb mésrecel.

Un altre pilar dels bons resultats de l’empresa en l’actualitat és l’adequada combinació depersonal amb experiència i gent jove. És política de Fibosa la contractació d’enginyers jovesi l’aplicació de recursos a la seva formació. Unir la iniciativa dels joves amb el saber fer delsexperts s’ha demostrat una estratègia d’èxit la qual ve reforçada per una política de fidelit-zació que fa que el 80% de la plantilla tingui contracte indefinit.

Amb vista al futur, l’estratègia passa per acabar de recompondre el grup d’empreses com-plementàries i ampliar la diversificació. En aquest sentit, el grup té prevista una aliança ambuna companyia especialitzada en energia solar fotovoltaica per tal d’aprofitar les subven-cions que dóna la Unió Europea per instal·lar plafons als sostres dels establiments industrials.D’aquesta manera, quan Grup Fibosa construeixi una fàbrica claus en mà, la podrà lliurar finsi tot amb la instal·lació d’energia solar incorporada. Això és especialment atractiu a Romaniai Bulgària, on s’està fomentant molt aquesta font energètica, amb un preu alt del kilowatt.

Així mateix, s’estan reforçant les polítiques d’internacionalització i d’innovació amb l’aprofita-mentdebonapart dels ajuts de les administracions (autonòmica, estatal i europea). En aquestsentit, el departament d’R+D ha passat de tenir dues persones el 1999 a tenir-ne quatre enl’actualitat, a les quals cal afegir les deu dedicades a enginyeria i les vuit de l’oficina tècnica.

En l’àmbit de la internacionalització, l’empresa troba a faltar un sistema financer més sen-sible al finançament de les exportacions. En els anys de la bombolla immobiliària, i tambéamb la crisi financera actual, troba molt difícil convèncer els bancs espanyols de la bondatde finançar un projecte d’exportació, fins i tot encara que estigui garantit pel CESCE i finan-çat parcialment per l’ICO.

Page 92: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

90 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

En definitiva, el Grup Fibosa ha après dels errors, de manera que ara diversifica millor el riscde país, no entra en sectors massa diferents i s’endeuta menys que abans. A més, ha integratprofitosament que les principals palanques competitives són la innovació i la internaciona-lització.

3.2.5 Lipotec Group: la innovació tecnològica com a fil conductorde l’evolució cap a un grup empresarial d’èxit

Lipotec Group té els seus orígens a finals dels anys vuitanta quan dos investigadors, doc-tors en química, van decidir entrar en el món empresarial amb l’objectiu de transformar elsfruits de les seves investigacions científiques en productes mercadejables. Així va néixerLipotec, una petita empresa tecnològica dedicada al desenvolupament i la comercialitzacióde productes de química fina, que en uns quants anys va experimentar una ràpida expan-sió que permetia classificar-la com a empresa gasela només deu anys després de la sevacreació. La clau del seu èxit va ser l’aposta per la tecnologia a dues velocitats. Això vol dirque treballava simultàniament per als sectors farmacèutic i cosmètic. Mentre que el primerrequereix fortes inversions en recerca que tenen un retorn d’entre set i deu anys, el segonés tecnològicament més simple i permet un retorn més ràpid de les inversions. D’aquestamanera, els beneficis generats en el sector de cosmètica permetien finançar les inversionsen el sector farmacèutic. Aquesta estratègia es complementava amb dues més: una apostaferma per l’R+D i el capital gris (entès com la contractació i la fidelització de persones alta-ment qualificades).

Avui, vint anys després de la seva creació, l’empresa Lipotec és només una de les cinc di-visions de Lipotec Group. El grup està especialitzat en la recerca i el desenvolupament desistemes d’administració de productes biològicament actius i la producció i la comercialit-zació de pèptids per a la indústria farmacèutica, química (més concretament per al sectorcosmètic) i alimentària. La reorganització i la reestructuració empresarial cap a la creaciód’un grup de companyies que es dediquen a activitats diferenciades, però que operen sotael paraigua d’unes línies estratègiques comunes i que cooperen estretament, és la respostaa l’augment de la dimensió productiva i la presència comercial, nacional i internacional, del’empresa mare que buscava evitar una possible mort d’èxit15.

A més de Lipotec (cosmètica i matèries primeres), Lipotec Group és format per BCN Pepti-des (pèptids genèrics per a aplicacions farmacèutiques i veterinàries), Lipofoods (actius peral sector alimentari), GP Pharm (desenvolupament de fàrmacs per a malalties oncològiquesi del sistema nerviós) i Diverdrugs (spin-off tecnològica). Actualment, el grup factura 35milions d’euros, té una plantilla de 280 treballadors, quatre plantes productives a Gavà i aSant Quintí de Mediona, exporta el 85% de les vendes a més de 65 països d’arreu del món ise situa als primers llocs del rànquing mundial del mercat de pèptids.

15 La mort d’èxit és un problema d’escala, és a dir, una empresa petita pot morir d’èxit si la seva demanda augmenta molt més ràpid quela seva capacitat productiva.

Page 93: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

91APRENDRE DE L’EXPERIÈNCIA EMPRESARIAL: UNA REVISIÓ DELS CASOS ANALITZATS EN L’ESTUDI ANTERIOR

Lipotec és encara l’empresa més rendible del grup i la que més vendes genera, dues ter-ceres parts del grup (vegeu figura 26). La divisió cosmètica, que rendibilitza les inversionsa curt i mitjà termini, ven a tres segments del mercat amb unes característiques i grau decompetència molt diferents: el de les grans firmes de cosmètica que marquen tendències(que des de l’empresa denominen key accounts), el de fabricants de productes de gammamitjana (format per companyies nacionals com ara Puig, Natura Bissé, etc.) i el dels petitsproductors (laboratoris). La constant innovació i l’adaptació de la producció a les tendèn-cies actuals (p. ex., a la demanda creixent de productes naturals) marquen les decisionssobre les línies estratègiques de la divisió cosmètica. Actualment, l’empresa té a la sevacartera innovadora un projecte sobre el desenvolupament d’una línia de cosmètica marina(blue cosmetics) i una altra de cosmètica tèxtil (materials anticel·lulítics o cicatritzants perincorporar a teixits).

BCN Peptides és la branca especialitzada en la síntesi i la purificació de pèptids per a apli-cacions farmacèutiques, una de les dues plataformes tecnològiques sobre les quals es vaconstruir Lipotec a finals dels vuitanta (juntament amb la dels sistemes d’alliberació). Lesseves vendes representen una cinquena part del total el 2007. Competeix en un mercataltament regulat i molt exclusiu, un oligopoli16, on l’única empresa independent és BCNPeptides, que no només ofereix productes de qualitat, certificats per diverses institucions iorganismes internacionals, sinó que també ven recerca (custom synthesis).

Diverdrugs i Lipofoods són unes altres divisions del grup que fan productes intermedis. Laprimera, que dissenya molècules per a totes les empreses germanes, és l’empresa més jovedel grup i és pionera en l’aplicació de la química combinatòria i les tècniques d’alta resolu-ció a les seves activitats, les quals aporten un 3% de les vendes totals. Lipofoods, que estàespecialitzada en la recerca i la fabricació d’actius funcionals per a la indústria alimentària,aporta un 5% de la facturació del grup.

Per la seva banda, GP Pharm constitueix la branca més prometedora, amb un potencial decreixement extraordinari a llarg termini. L’empresa, que es dedica a l’elaboració de fàrmacsinjectables per a tractaments de malalties oncològiques i del sistema nerviós, va suposarun important canvi estratègic, ja que és l’única de les cinc divisions del grup que es dedicaa la fabricació de productes finals. GP Pharm s’ha constituït segons un model de negocimolt innovador ja que és un híbrid entre una empresa biotecnològica (que es dedica a larecerca i el desenvolupament de plataformes tecnològiques patentades) i un laboratori far-macèutic (que fabrica i comercialitza productes propis). Ara per ara, aquesta línia de negocide Lipotec Group genera només el 6% de les vendes, però s’estima que, amb la sortida almercat dels medicaments que ara està desenvolupant, una vegada aprovats per les admi-nistracions sanitàries, pot arribar a facturar entre 40 i 50 milions d’euros a Espanya i uns200 als mercats internacionals. Si s’assoleixen unes xifres de negoci com aquestes, Lipotechaurà demostrat la viabilitat i l’encert de l’estratègia d’apostar per l’alta tecnologia a duesvelocitats, si no ho ha fet ja.

16 El mercat mundial de pèptids per a aplicacions farmacèutiques està controlat per cinc o sis competidors, integrats dins de gransmultinacionals.

Page 94: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

92 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

Figura 26. Distribució percentual de les vendes del 2007 segons la divisió que les hagi generatPercentatges

19,4 BCN Peptides

5,4 LipofoodLipotec SA 65,6

3,2 Diverdrugs

6,4 GP Pharm

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI i informació proporcionada per Lipotec Group.

La tendència expansiva de les vendes de Lipotec Group al llarg dels últims deu anys es veureflectida a la figura 27. Entre el 1998 i el 2003 la facturació va oscil·lar entre 4 i 12 milionsd’euros, xifres que corresponen, en alguns casos, a taxes de creixement superiors al 40%(vegeu figura 28). El gran salt quantitatiu, però, es va donar el 2004, amb l’entrada en elmercat d’un dels productes estrella del grup, l’Argireline®. Amb aquest pèptid contra lesarrugues d’expressió, que s’ha convertit en una alternativa tòpica de la Toxina Botulínica ique Lipotec ven a les grans marques cosmètiques, com ara Dior, Lancôme o Helena Rubins-tein, es va aconseguir que les vendes de la companyia quasi es dupliquessin entre el 2003i el 2004, apropant-se als 24 milions d’euros. L’increment de la dimensió de Lipotec es vaacompanyar d’una reestructuració organitzativa que va portar a la constitució de LipotecGroup i a la contractació de professionals de renom com a directors generals de cadascunade les cinc empreses que el formen.

Figura 27. Evolució de les vendes de Lipotec Group, 1996-2007Milions d’euros

20072003 2004 2005 20062002

30,29

26,67

34,15

200120001999199819971996

0

4

12

16

24

36

32

28

20

8

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI i informació proporcionada per Lipotec Group.

Les xifres de facturació dels últims tres exercicis han continuat augmentant, però a una taxadecreixent. Tot i així, les variacions interanuals superen el 10% (vegeu figura 28), percentat-

Page 95: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

93APRENDRE DE L’EXPERIÈNCIA EMPRESARIAL: UNA REVISIÓ DELS CASOS ANALITZATS EN L’ESTUDI ANTERIOR

ge que, encara que no permeti classificar Lipotec Group com a empresa d’alt creixement,és indicatiu, juntament amb les principals dades econòmiques i financeres, de la seva bonacapacitat de generar ingressos, beneficis i rendibilitat.

Figura 28. Taxes de variació de les vendes de Lipotec Group, 1996-2007Percentatges

03-04 04-05 05-06 06-0702-03

30

100,3

–16,9

27,8

47

–3,7

43,7

92,2

15,2 13,6 11,3

01-0200-0199-0098-9997-9896-97

–40

–20

0

20

40

60

80

100

120

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI i informació proporcionada per Lipotec Group.

L’expansió espectacular de les vendes al llarg dels últims deu anys (entre el 1997 i el 2007Lipotec va passar de facturar 2,8 a 34,2 milions d’euros) ve acompanyada per un incrementimportant del nombre de treballadors. Si l’any 1997 l’empresa comptava amb uns 22 em-pleats, la meitat dels quals amb titulació universitària i postuniversitària, el 2007 unes 280persones treballaven a les diferents divisions de Lipotec, més de dos terços de les qualsamb titulació universitària (40% del total) o postuniversitària (30% del total).

Des del punt de vista estratègic, segueixen vigents les tres palanques competitives quevan fer que Lipotec fos gasela fa deu anys: les decisions d’inversió a dues velocitats, l’apos-ta pel capital gris i un esforç elevat en R+D. L’any 2007, Lipotec Group va dedicar més de7,5 milions d’euros a les activitats d’R+D, cosa que representa un 22% de les vendes. Eldepartament d’R+D està format per 50 persones amb dedicació a temps complet, cosaque representa el 18% de la plantilla. Aquesta recerca es finança, prioritàriament, amb fonspropis i subvencions públiques17. Aquest esforç ha produït bons resultats ja que el 65% deles vendes anuals corresponen a productes nous18 i el grup té, en l’actualitat, 262 patentsconcedides i unes altres 133 de sol·licitades en un total de 44 països.

L’any 2004 va ser clau no només en termes de facturació i de canvi d’organització per a Lipo-tec Group, sinó també perquè es va prendre la decisió de fomentar la presència internacio-

17 La participació del grup Lipotec en projectes de recerca subvencionats per institucions públiques (europees, estatals i autonòmiques)s’ha incrementat notablement. Mentre que a finals dels noranta l’equip investigador de l’empresa participava en uns 6 projectes anualment,el 2007 ja col·labora en 55 projectes amb finançament públic. Per això, el grup té contractades tres persones amb dedicació exclusiva a lagestió de la participació a convocatòries d’ajuts públics a la recerca.

18 Es consideren “nous” els productes de menys de cinc anys.

Page 96: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

94 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

nal mitjançant l’obertura de filials pròpies en els mercats més importants per al grup. Així,la internacionalització ha esdevingut una quarta palanca que està en la base de l’èxit delgrup. Fins al 2004, Lipotec venia els seus productes mitjançant distribuïdors locals, que enmolts casos portaven la comercialització d’altres empreses competidores, cosa que, a vega-des, generava problemes de desconfiança. Entrar als mercats mundials amb distribuïdorsindependents tenia sentit per a Lipotec al començament, quan era petita, desconeguda ivenia innovacions tecnològiques, però amb el creixement de l’empresa, es va detectar lanecessitat de canviar el model de distribució.

Atès que els països europeus eren el mercat més rellevant per a Lipotec Group19, la primerafilial comercial es va obrir a França (GP Cosmétiques). Seguidament, i continuant amb l’es-tratègia empresarial que pretén apropar encara més la tecnologia i la innovació dissenyadaper Lipotec al client, es va constituir Lipotec Distribución, SL, per centralitzar les operacionsque es duen a terme a Espanya. L’any 2007, es va inaugurar la tercera filial europea, Lipo-tec GMBH, que canalitza la distribució a Alemanya i Àustria. La més recent de totes és lafilial italiana, que es va obrir a Bolonya al gener del 2009. D’aquesta forma, Lipotec Groupcompta ja amb presència pròpia als tres mercats de cosmètica més importants en el con-tinent europeu. Així mateix, l’increment de les vendes a la regió d’Àsia-Pacífic d’un 78% endeu anys explica l’obertura d’una oficina comercial a Singapur al començament del 2009. Amés, s’està estudiant la possibilitat de fomentar encara més la presència del grup al mercatasiàtic mitjançant la inauguració d’una filial al Japó. Però, sens dubte, el mercat que més pesha guanyat al llarg dels últims deu anys ha estat l’americà. El 1998, Lipotec venia als EUA i alCanadà menys del 0,5% de les seves exportacions. Avui, el mercat nord-americà absorbeixuna cinquena part de les vendes internacionals i l’empresa s’està plantejant l’obertura d’unafilial als EUA.

Com s’ha finançat tota aquesta expansió? Fins a l’any 2004, l’estratègia de finançamentsempre va ser la de reinversió dels beneficis i els ajuts públics. Aquesta estratègia d’autofi-nançament es devia en part a la dificultat d’obtenir crèdits bancaris o accedir a capital riscatès que aquestes entitats, en general, desconeixen el sector on opera Lipotec i no dispo-sen d’experts capaços d’avaluar de forma objectiva la capacitat de generar beneficis d’unnegoci basat en el desenvolupament, la fabricació i la comercialització de productes ambun alt grau de tecnologia. L’alternativa, el sector públic com a font de finançament, presen-tava, segons els responsables de l’empresa, inconvenients d’altra mena. A l’administracióhi ha científics que saben valorar el valor afegit dels projectes biotecnològics, però s’hi potveure una important falta d’adaptació dels instruments públics i privats a la recerca.

19 L’any 1998, els països de la Unió Europea compraven gairebé el 70% de les exportacions de Lipotec. Deu anys més tard, el mercateuropeu representa al voltant del 50% de les vendes de l’empresa a l’exterior (vegeu figura 29).

Page 97: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

95APRENDRE DE L’EXPERIÈNCIA EMPRESARIAL: UNA REVISIÓ DELS CASOS ANALITZATS EN L’ESTUDI ANTERIOR

Figura 29. Exportacions de Lipotec Group segons àrees geogràfiques, 1998 i 2008Percentatges

AmèricaLlatina

ÀfricaÀsiai Oceania

Estats Unitsi Canadà

Restad’Europa

UnióEuropea

0

20

40

60

80

2008

1998

69,0

50,0

3,0

20,0

9,0

16,0

3,0

10,0

2,0

16,0

2,0

Font: Dades proporcionades per Lipotec Group.

La necessitat de canviar el model de finançament tot donant més pes al capital aliè surtamb la decisió de potenciar la branca farmacèutica i la constitució de GP Pharm, l’apostamés arriscada del grup, però també la que té el major potencial de créixer. En l’actualitat,els socis fundadors mantenen el 63% del capital de Lipotec Group, l’empresa farmacèuticaitaliana Sigma Tau en té un 10% i la resta pertany a inversors privats.

En resum, l’aposta per un model de negoci basat en: (i) dues línies d’inversions –una quees torna rendible a curt termini, i una altra que genera beneficis a llarg termini–, (ii) inter-nacionalització, (iii) creació de tecnologia patentada d’alta qualitat certificada per normesestablertes internacionalment, i (iv) capital gris, no només li va funcionar a Lipotec al co-mençament, fa més de vint anys, sinó que també continua sent la clau per a la consolidació,l’expansió i la reinvenció constant del grup empresarial, que en l’actualitat gaudeix d’unreconegut prestigi en mercats molt competitius i d’alt valor afegit.

3.2.6 Mobel Línea: adaptació lenta però progressiva de l’estratègiaals canvis del mercat

Mobel Línea és una empresa de Cervera dedicada a la fabricació de mobiliari d’oficina desde 1973. La facturació es concentra bàsicament en els mobles de fusta (65%) i, com a negocicomplementari, en la producció de cadires (35%).

El 1999, l’empresa basava la seva estratègia competitiva en l’obtenció d’economies d’escalagràcies a un intens esforç en mecanització, cosa que li permetia assolir una bona relacióqualitat/preu. Aquesta palanca es completava amb un èmfasi en la política comercial, ba-sada en una extensa xarxa de representants comercials exclusius, en una cartera de clientsmolt àmplia i en una flota pròpia de camions que li permetia servir els seus productes en

Page 98: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

96 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

un termini d’entre 10 i 12 dies a qualsevol país de la Unió Europea. Les exportacions repre-sentaven el 48% de les seves vendes.

Figura 30. Evolució de les vendes de Mobel Línea, 1995-2007Milions d’euros

20072003 2004 2005 20062002

31,3032,92

35,19

2001200019991998199719961995

0

5

10

15

20

25

30

35

40

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.

Les vendes de Mobel Línea han evolucionat sempre a l’alça si bé hi ha un trencament en elritme de creixement, el qual es fa molt més moderat a partir del 2001 (vegeu figura30). Aquellany fou de desacceleració en els mercats espanyol i europeu, els principals clients, i, des de lla-vors, el creixement de les vendes no ha superat el 7% anual en cap exercici (vegeu figura 31).

Figura 31. Taxes de variació de les vendes de Mobel Línea, 1995-2007Percentatges

03-04 04-05 05-06 06-0702-03

15,2 15,514,9

8,89,5

0,2

2,9

0,9

5,3

1,6

5,2

6,9

01-0200-0199-0098-9997-9896-9795-960

20

15

10

5

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.

No obstant això, l’anàlisi economicofinancera d’aquests darrers anys reflecteix una situaciópatrimonial molt bona, amb unes ràtios de liquiditat, d’endeutament, de rendibilitat delsfons propis i de rendibilitat dels actius molt positives, cosa que posa de manifest una eleva-da capacitat de generar beneficis.

Page 99: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

97APRENDRE DE L’EXPERIÈNCIA EMPRESARIAL: UNA REVISIÓ DELS CASOS ANALITZATS EN L’ESTUDI ANTERIOR

La dificultat per mantenir ritmes alts de creixement de les vendes s’explica, en part, percanvis que s’han produït en el mercat de mobiliari d’oficina. En primer lloc, l’aparició denous competidors de països com ara Polònia, Grècia o Txèquia, que també serveixen elsproductes en 10/12 dies, ha fet augmentar molt la rivalitat en el mercat europeu. En segonlloc, l’increment de costos de producció a Espanya ha fet desaparèixer el diferencial quehi havia fa deu anys amb els costos de França o Alemanya i que atorgaven un avantatgecompetitiu notable. I, en tercer lloc, l’augment de la sofisticació dels clients ha fet que, engeneral, hi hagi unes exigències de qualitat molt més elevades que deu anys enrere, fins itot per a productes de preu baix.

Davant d’aquesta nova situació, l’estratègia de Mobel Línea, tot i que no ha variat en la sevaconsideració fonamental (obtenció d’economies d’escala per oferir un producte de bonarelació qualitat/preu i agressivitat comercial amb camions propis i representants exclusius),ha canviat en el darrer decenni en tres aspectes:

• En primer lloc, el que abans era una empresa integrada verticalment s’ha convertit en ungrup d’empreses (Silla 2000, 2000 Pintur 99, 2000 Ferro 99, Lerma 2000, Nevis 2000, BusPopuli, Sasmo i Vegala 2000) cadascuna de les quals fa una part de la cadena de valor(cadires, muntatge, components metàl·lics, fusteria, camions i expedicions, magatzem,etc.) mentre que Mobel Línea és la comercial. Totes les empreses, juntament amb d’altresde sectors diversos (immobiliari, inversions, etc.) estan integrades en la societat patri-monial Muebles y asientos de oficina, propietat de les famílies Balcells, Salvadó i Sàrries.La plantilla del grup associada a la fabricació i venda de mobles és actualment de 240persones, mentre que el 1998 era de 160, cosa que situa Mobel Línea en el llindar entreempresa mitjana i gran.

• En segon lloc, s’ha fet un esforç important per millorar l’eficiència productiva mitjançantla inversió de nou milions d’euros, l’any 2005, en un magatzem intel·ligent, l’obtenció dela certificació ISO 14001 (que s’afegeix a l’ISO 9001 que ja tenia fa deu anys), l’augmentde l’aprovisionament a l’exterior (prop d’un 40% de les compres es fan a proveïdors es-trangers, sobretot asiàtics, que ofereixen costos molt competitius) i la professionalitzacióde l’empresa. Aquest darrer aspecte es manifesta en una menor implicació de la propi-etat en la gestió diària de l’activitat, cosa que s’ha pogut fer gràcies a l’establiment d’unorganigrama modern i complet, amb pocs comandaments intermedis.

• En tercer lloc, s’ha potenciat molt el departament de disseny i R+D el qual ha passat detenir dues persones el 1999 a tenir-ne onze en l’actualitat. Mobel Línea està molt a sobredels canvis del mercat i quan un producte deixa de tenir sortida de seguida es renova oes canvia per un altre, cosa que explica l’expansió d’aquest departament i que el 50% deles vendes correspongui a productes nous.

Aquests canvis, tot i que han donat bons resultats en l’àmbit economicofinancer, no hanestat suficients per recuperar taxes elevades de creixement de les vendes. Sembla, doncs,que l’estratègia hagi començat a tocar sostre per la qual cosa la direcció ha iniciat recent-ment una política de diversificació, tant en mercats com en productes i lamenta no haver-ho començat abans.

Page 100: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

98 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

En aquest sentit, Mobel Línea, que actualment exporta el 50% de la producció a la Unió Eu-ropea, està obrint nous mercats, de forma lenta, però progressiva, cap al continent asiàtic. Amés, ha obert una nova línia de negoci en el moble per a col·lectivitats, que és un segmentdiferent del del moble d’oficina, sobretot en l’àmbit comercial, però que és similar des delpunt de vista de disseny i producció i que Mobel Línea està disposada a explotar. Un altresegment en el qual podria entrar en el futur serien els grans projectes per a sectors com aral’Administració pública o els bancs, que utilitzen canals comercials diferents del petit i mitjàdistribuïdor que l’empresa fa servir actualment (en té 700 a Espanya).

Per contra, la direcció desestima estratègies com ara una integració amb la distribució o lacompra de producte acabat (o la seva producció) a l’exterior ja que exigirien un canvi massaradical en totes les àrees de l’empresa.

Pel que fa a l’àmbit financer, Mobel Línea té una política de reinversió de beneficis que lipermet finançar les inversions amb recursos propis en un 40% i la resta, amb leasing a dos otres anys, que és el sistema que ha utilitzat sempre, tant quan era empresa gasela com ara.

Per concloure, Mobel Línea manté, a grans trets, l’estratègia que la va portar a ser qualifica-da de gasela a finals dels noranta ja que, malgrat que no li permet mantenir taxes elevadesde creixement de vendes, sí que li aporta resultats notables. No obstant això, la direccióha emprès el camí de la diversificació de mercats i de productes per tal d’assolir en el futurincrements més elevats de la xifra de negoci.

3.2.7 Talleres Ratera: exportar un producte personalitzat de qualitat

A l’estudi del 1999, Talleres Ratera, líder mundial en la producció de màquines de trenar pe-tites i mitjanes, atribuïa el seu èxit a una estratègia basada a apostar fortament per la vendadels seus productes a l’exterior, reinvertir els beneficis i oferir productes d’alta qualitat.

Les vendes de Talleres Ratera van experimentar un creixement elevat a finals dels noranta,cosa que va permetre qualificar-la com a empresa gasela i que va culminar amb més de 12milions d’euros d’ingressos l’any 1999 (vegeu figures 32 i 33). A l’any 2000, les vendes vanexperimentar una caiguda especialment forta, del 30%, i van continuar la seva senda con-tractora fins al 2004, per començar a créixer de nou a partir del 2005. En termes nominals, elperíode 2004-2007 es caracteritza per l’increment continu de les vendes, si bé les taxes devariació no permeten qualificar Talleres Ratera com a empresa d’alt creixement.

Per què Ratera va deixar de ser una de les empreses més dinàmiques de Catalunya? L’ex-plicació es troba en les característiques del mercat on opera l’empresa, tant pel cantó de lademanda com pel de l’oferta. Atesa la dimensió del segment de mercat on treballa TalleresRatera i la forta concentració de la fabricació en dues companyies, la facturació esperadatípica oscil·la entre els 6 i els 8 milions d’euros l’any, per la qual cosa el pic espectacular devendes de l’any 1999 és considerat com una situació excepcional relacionada amb una co-manda important per als Estats Units.

Page 101: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

99APRENDRE DE L’EXPERIÈNCIA EMPRESARIAL: UNA REVISIÓ DELS CASOS ANALITZATS EN L’ESTUDI ANTERIOR

Figura 32. Evolució de les vendes de Talleres Ratera, 1995-2007Milions d’euros

20072003 2004 2005 20062002

7,126,46

7,287,93

2001200019991998199719961995

0

3

6

9

12

15

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.

L’estabilitat de la demanda s’explica pel fet que l’empresa té un ampli rang de productes,màquines de trenar petites i mitjanes que permeten fer des de fils de cirurgia fins a cordesper amarrar vaixells, que subministren diferents mercats. Gràcies a això, les fluctuacions ne-gatives –les caigudes de demanda d’un sector– es veuen compensades per les fluctuacionsa l’alça d’un altre dins d’aquesta àmplia gamma de productes.

Figura 33. Taxes de variació de les vendes de Talleres Ratera, 1995-2007Percentatges

03-04 04-05 05-06 06-0702-03

20,5

15,7

0

15,2

–28,9

–4,6

–13,4

1,9

–14,5

10,2

2,2

8,9

01-0200-0199-0098-9997-9896-9795-96–35

35

25

15

5

–5

–15

–25

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.

El subsector de maquinària per trenar està dominat per dos grans competidors a nivell inter-nacional: Talleres Ratera, líder mundial en màquines petites i mitjanes, i l’empresa alemanyaHerzog, segon fabricant en aquest segment i líder en màquines grans. Tot i l’existència demolts competidors petits amb poc pes específic internacional que subministren principal-ment als mercats locals, es pot considerar que el segment de màquines petites i mitjanes ésgairebé un duopoli i el de màquines grans un monopoli. En els últims 8 anys, a Ratera s’ha

Page 102: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

100 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

pres la decisió de competir amb els alemanys en aquest darrer segment i, fins ara, s’han in-troduït dos models de maquinària de gamma mitjana-alta. L’empresa preveu el llançamentd’un model superior cap a l’any 2011, coincidint amb la propera gran fira mundial de lamaquinària tèxtil (ITMA). Competir en el segment de màquines de mida gran és un procéslent, ja que implica canvis importants en el procés productiu, així com la reestructuració deles instal·lacions i un canvi de proveïdors.

La competència aferrissada entre aquests dos productors no es basa tant en la tecnologiacom en la diferenciació segons la qualitat de la maquinària. L’oferta d’àmbit mundial de pro-ductes personalitzats d’alta qualitat, la principal estratègia deTalleres Ratera, li ha servit perguanyar mercats que abans subministrava Herzog. Un indicador d’això és el fet que Rateraven més al mercat alemany que no pas el que ven Herzog al mercat espanyol.

Uns dels elements més característics de Talleres Ratera és la seva internacionalització pre-coç (que va començar l’any 1969 amb els primers intents d’accedir al mercat francès), estra-tègia que continua sent la més important de l’empresa. El 2007, Talleres Ratera va exportarmés del 73% de la seva producció, cosa que la situa a la mitjana del sector de maquinàriatèxtil espanyol. Els principals socis comercials de Ratera són: els països industrialitzats (UnióEuropea, Estats Units i Canadà) on es va exportar el 58,5%; Amèrica Llatina, el 23,9%; altrespaïsos europeus, sobretot Rússia, el 8,7%; Àsia i Oceania, el 6,7%; i Àfrica, el 3,3%.

Figura 34. Exportacions de Talleres Ratera segons àrees geogràfiques, 1998 i 2008Percentatges

Amèrica LlatinaÀsia i OceaniaEstats Unitsi Canadà

Resta d’EuropaUnió Europea0

20

10

30

40

50

Àfrica2008

1998

30,0

48,2

8,7

20,0

9,3 10,0

6,7

40,0

23,9

3,3

Font: Dades proporcionades per Talleres Ratera.

En examinar l’evolució de les exportacions en els últims deu anys (figura 34), es constata unadisminució de la presència deTalleres Ratera als països llatinoamericans, en favor de la UnióEuropea. Això es deu, probablement, a les crisis econòmiques i socials que van patir, i en lesquals continuen submergits, molts dels països de l’Amèrica Llatina i als darrers processosd’ampliació de la Unió Europea la qual ha incorporat els països de l’Est, que representen unnou mercat d’importants dimensions i que Talleres Ratera ha sabut aprofitar. Les exporta-cions cap als Estats Units i Canadà s’han reduït considerablement. Tot i que les exportacions

Page 103: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

101APRENDRE DE L’EXPERIÈNCIA EMPRESARIAL: UNA REVISIÓ DELS CASOS ANALITZATS EN L’ESTUDI ANTERIOR

de Ratera es troben altament concentrades a la Unió Europea, també es nota una certadiversificació cap a altres àrees del món, com ara Rússia, Àfrica i els països asiàtics.

Atesa la rellevància de les vendes de Ratera a Europa, cal recordar que l’experiència europeade l’empresa va començar amb l’aliança amb el productor i distribuïdor de maquinària detrenar francès Spiraltex. Sota aquesta marca local, Ratera es va introduir al mercat francès,molt més madur i exigent (en aquella època) que l’espanyol. L’acord comercial va ser mútu-ament beneficiós, però es va trencar amb la venda de Spiraltex a Herzog. No obstant això,la fi de l’aliança no va suposar l’abandonament del mercat francès per part de l’empresacatalana, que ara hi és present mitjançant la seva filial Ratera França constituïda amb capitalpropi dels germans Ratera i dirigida per un tècnic de l’antiga Spiraltex.

Tot i l’elevada internacionalització de les seves vendes, Talleres Ratera gairebé no compra al’exterior ni ha realitzat inversions productives fora de les fronteres. L’empresa subcontractaal voltant del 40% de la seva producció, però gairebé sempre dins de la comarca, cosa queobeeix a una estratègia per controlar millor la qualitat dels inputs i, per tant, del productefinal, encara que sigui a canvi de suportar uns costos relativament més elevats.

Quant a les inversions productives a l’exterior, Talleres Ratera ha avaluat diverses opcionsper expandir la seva producció obrint fàbriques a la Xina o a l’Índia, per a la qual cosa hacomptat amb la col·laboració del COPCA, el qual li va proporcionar informació i contactesamb empreses locals. No obstant això, els projectes van ser desestimats ateses les diferèn-cies en la cultura de la gestió empresarial en aquells països, la dificultat de trobar directiusde confiança i el fet que el producte final incorpora prou valor afegit com per poder viatjara tot el món des de la fàbrica de Manresa.

A més de la internacionalització, una altra línia estratègica i una fortalesa de l’empresa ésl’aposta per la qualitat al menor preu possible i l’alta flexibilitat en la producció de màqui-nes segons les exigències de cada client. Aquesta estratègia no ha canviat amb els anys i haajudat Talleres Ratera a fidelitzar els seus clients i a guanyar quota de mercat al seu principalcompetidor.

Talleres Ratera, l’any 1999, tenia una certificació ISO 9001 i pertanyia al 5% d’empreses ca-talanes que disposaven d’aquesta garantia de qualitat. Actualment, ja no disposa d’aquestacertificació a causa de la càrrega burocràtica que suposava i al fet que els seus clients no lidemanen. No obstant això, l’empresa ha conservat alguns estàndards relacionats amb la cer-tificació ISO com ara el pla de formació del personal, el qual suposa una despesa del 5% dela massa salarial. Aquesta formació va sempre precedida d’una avaluació de les necessitatsformatives i culmina amb un control posterior de la seva transferència al lloc de treball.

En relació amb la innovació, cal esmentar que, a grans trets, la tecnologia de les màquinesde trenar no ha canviat en els últims 150 anys. Tot i que en el món hi ha hagut diversosintents de canvis radicals en aquesta tecnologia, cap s’ha transformat en solucions viableseconòmicament. No obstant això, Talleres Ratera té patents pròpies i compta amb dues per-sones dedicades a R+D, amb una despesa per aquest concepte d’uns 50.000 euros l’any.

Page 104: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

102 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

Per concloure, es pot destacar que Talleres Ratera és un exemple típic d’una empresa fa-miliar que ha trobat la seva estratègia guanyadora (vendre a l’exterior un producte per-sonalitzat d’alta qualitat) i la continua seguint, això sí, adaptant-la als canvis de l’entornsocioeconòmic i a les novetats tecnològiques. El fet de no tenir unes taxes de creixementde les vendes que permetrien classificar-la com a empresa d’alt creixement, no preocupenels directius, ja que incrementar constantment i molt les vendes no és el seu objectiu prin-cipal. El seu gran repte és guanyar quota de mercat al seu competidor amb una aposta perla qualitat i l’entrada en el segment de màquines grans.

3.2.8 Pastelería Ballabriga: els riscos de l’especialització

Pastelería Ballabriga té els seus orígens el 1931 en una pastisseria artesana de Sant Pere deRiudebitlles que la segona generació familiar va industrialitzar i la tercera la va professio-nalitzar fins a esdevenir gasela i multinacional, si bé diverses circumstàncies, que s’analit-zaran seguidament, la van portar, el 2004, a presentar concurs de creditors i cessar la sevaactivitat.

Com es pot observar en les figures 35 i 36, l’empresa va ser qualificada de gasela en el pe-ríode 1994-1997 i va continuar el seu creixement fins al 1998 per iniciar a partir d’aquellmoment un procés de deterioració de les vendes que va finalitzar en el tancament. En el seumoment de màxima expansió, Ballabriga va arribar a facturar 7 milions d’euros, amb unaplantilla de 75 persones i unes exportacions de dos terços de les vendes totals.

Figura 35. Evolució de les vendes de Pastelería Ballabriga, 1993-2004Milions d’euros

2,773,05

2,54

0

2

4

6

8

200420032002200120001999199819971996199519941993

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.

Page 105: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

103APRENDRE DE L’EXPERIÈNCIA EMPRESARIAL: UNA REVISIÓ DELS CASOS ANALITZATS EN L’ESTUDI ANTERIOR

Figura 36. Taxes de variació de les vendes de Pastelería Ballabriga, 1993-2004Percentatges

01-02 02-03 03-0400-01

43,4

24,0

66,9

13,310,3

–17,2–21,9 –21,4 –22,7

10,1

–16,7

99-0098-9997-9896-9795-9694-9593-94–40

80

60

40

20

0

–20

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.

Les decisions estratègiques que van portar Ballabriga a l’èxit van ser: en primer lloc, la pro-fessionalització de la direcció i l’adopció d’una estructura social; en segon lloc, l’ús intel-ligent de les aliances estratègiques per a la comercialització, tant al mercat interior com al’exterior; i, en tercer lloc, la decisió més important, l’especialització en braços de gitano jaque es va pensar que eramillor ser gran en unmercat petit que no pas petit en unmercat gran.En un primer moment, aquestes decisions van produir bons resultats ja que durant els anys1995-1998, els països de l’est d’Europa es van obrir a la importació de productes alimentarisi, a més, hi havia una gran demanda de braços de gitano, per la qual cosa Ballabriga va arri-bar a exportar el 35% de la seva producció a aquella zona.

Per entendre com es va originar la davallada de vendes, cal tenir en compte diverses cir-cumstàncies: d’una banda, l’especialització de Ballabriga era arriscada perquè la tecnologiaera d’alt compromís, això és, no servia per fabricar altres productes (croissants, magdalenes,rosquilles...) sinó només braços de gitano; de l’altra, tant Ballabriga com els seus competi-dors invertien en noves plantes i en tecnologia per cobrir els mercats de l’Est. I el detonantva ser la crisi russa de l’agost del 1998, amb l’enfonsament del tipus de canvi del ruble, cosaque va fer que les exportacions a aquell país es paralitzessin, perquè el preu d’un braç degitano importat es feia massa car, alhora que molts clients van deixar de pagar.

Atès que la demanda del producte seguia existint a Rússia, i per tal de poder-lo oferir a unpreu competitiu, el 1999 es va optar per fabricar-lo al mateix país amb una joint venture ambChupa Chups, que ja hi tenia una planta de caramels amb pal des de feia temps. L’aliançaera al 50%, on Ballabriga aportava la tecnologia i les instal·lacions, i Chupa Chups, la marcai la xarxa de distribució. Es van escandallar els costos, es van pactar els preus de transfe-rència, la fàbrica es va posar en marxa i el negoci va ser un èxit que va arribar a donar feinafins a 200 persones. Disposar del 50% del capital donava poder de decisió a Ballabriga i ladirecció ho va considerar més bona elecció que no pas una participació minoritària.

Page 106: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

104 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

En paral·lel, el 2000 la situació al mercat nacional i als països occidentals anava a pitjor jaque els gustos del consumidor es van decantar més per altres productes substitutius (crois-sants, pa de llet...) per la qual cosa la demanda va baixar. Al mateix temps, les inversions ennoves plantes (tant de Ballabriga com dels competidors) van portar a una sobreoferta que,per raons tecnològiques, no es podia adaptar a la fabricació d’altres productes. Tot això vadesembocar en una guerra de preus i la situació es va fer insostenible per a Ballabriga: lesvendes van començar a baixar i es van reduir dràsticament els marges i els resultats.

L’èxit de la fàbrica de Rússia exigia més inversions per poder cobrir la demanda. ChupaChups tenia recursos per invertir, però Ballabriga no i, el 2001, va decidir vendre la seva par-ticipació. La intenció era destinar els recursos obtinguts a reorientar l’activitat de la fàbricacatalana cap a la fabricació de pastisseria congelada, que semblava un mercat més atrac-tiu. Però això requeria canviar la maquinària i adaptar-se a nous canals de comercialització,diferents dels del braç de gitano. Tot i que la racionalitat estrictament econòmica hauriaaconsellat l’operació inversa (tancar a Catalunya per invertir a Rússia20), la família Ballabrigava decidir intentar salvar el negoci local per raons emocionals i de responsabilitat social.

Malauradament, els recursos obtinguts amb la venda de la participació a la fàbrica russano van ser suficients per reconvertir la planta catalana i, el 2004, es va presentar concursde creditors. Els actius van permetre que la liquidació fos ordenada i tant treballadors comcreditors van cobrar els seus deutes. Tal com diu Antoni Ballabriga: “La clau està en no dirprou massa tard.” El tancament d’un negoci, assegura, no està ben vist als països llatins,s’estigmatitza i es considera un fracàs, mentre que en el món anglosaxó es considera unaoportunitat de creixement.

Quant al finançament, en els seus anys d’existència, Ballabriga va utilitzar diferents tipusde recursos. Durant un temps va donar entrada a la societat de capital risc Unión Interio-res, amb inversions en el sector alimentari, amb la intenció d’obtenir sinergies. També vautilitzar finançament bancari, lease-back, hipoteques, finançament a l’exportació i confir-ming. Tot i amb això, l’empresa va trobar a faltar instruments i inversors disposats a finançarempreses d’entre 6 i 15 milions d’euros de facturació ja que, normalment, es decanten perprojectes de més import.

La diagnosi dels últims anys de Ballabriga és, en definitiva, que l’especialització (en pro-ducte i en mercat) és, com reconeix l’empresari, una loteria: durant els anys que surt bées guanyen molts diners, però si la situació es torça, el risc és elevat. Tot i el resultat finald’aquesta història, Antoni Ballabriga no es penedeix de res i opina que les decisions que esvan prendre en cada moment van ser encertades.

Com a consell per a empreses d’alt creixement, Ballabriga recomana posar molt d’èmfasi enel capital humà: la professionalització, la formació, la retenció de talent... són fonamentalsja que sense aquests elements no hi haurà una bona gestió empresarial ni bones polítiquesd’innovació i internacionalització.

20 Actualment, la fàbrica de Rússia continua la seva activitat, amb bons resultats, si bé dins l’òrbita de Danone.

Page 107: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

105APRENDRE DE L’EXPERIÈNCIA EMPRESARIAL: UNA REVISIÓ DELS CASOS ANALITZATS EN L’ESTUDI ANTERIOR

3.3 Anàlisi dels casos de les gaseles que segueixen actives 21

Aquest apartat té com a objectiu sintetitzar els resultats de les entrevistes realitzades a lesempreses gasela de fa deu anys que continuen actives. Aquesta síntesi es basa en la formu-lació de conjectures sobre la importància de quatre capacitats organitzatives i estratègiesidentificades per la literatura com a claus per a l’èxit empresarial. Més concretament, s’ana-litzen l’habilitat de gestionar productes i mercats, l’habilitat d’aconseguir una reestructura-ció interna en un moment oportú, l’habilitat de gestionar el procés d’innovació per fomen-tar la creativitat i la productivitat i l’habilitat de gestionar els recursos economicofinancers.

Sovint les empreses són reconegudes com a fonts de recursos i capacitats que poden serexplotades estratègicament per generar avantatges competitius (Barney, 1991; Penro-se, 1959; Wernefelt, 1984). El mecanisme generador de resultats superiors a la mitjana esrepresenta com una seqüència acumulativa de les millors formes de fer i de saber de lesempreses (Grant, 1991). Allò que genera un avantatge competitiu és un exercici inicial deconeixement i identificació de recursos crítics, aquells que són valuosos, escassos, difícilsd’imitar i de substituir. Aquesta identificació dóna origen a la configuració de les capaci-tats estratègiques que permeten mantenir i explotar un avantatge competitiu diferenciali únic als mercats. Així, la perspectiva dels recursos i les capacitats explicaria el creixementde les empreses sobretot com un procés endogen sorgit hipotèticament de la capacitat dela firma per integrar els seus recursos de manera que col·laborin amb una estratègiade creixement.

Si bé aquest fenomen a les empreses gasela es caracteritza per tenir un ritme molt accelerat(Moreno i Casillas, 2007), no es pot dir que sigui un procés uniforme. Cal tenir en compte,tal com assenyalen Delmar et al. (2003), que les empreses gasela també travessen fases dedesacceleració. El que és important en aquest aspecte és entendre com afronten aquestesempreses la desacceleració i la posterior adaptació per poder continuar amb la seva estra-tègia de creixement o de destrucció creativa.

Segons Smallbone et al. (1995) hi ha un nombre reduït de capacitats estratègiques a teniren compte als estudis sobre l’alt creixement de les empreses: (1) l’habilitat de subordinar elprocés de producció a una estratègia clara de desenvolupament de mercats, (2) l’habilitatde delegar responsabilitats en moments clau i (3) l’habilitat de fomentar la productivitatdel treball. L’anàlisi que aquí es realitza es basa en la taxonomia de capacitats organitzativesclaus de Smallbone et al. (1995), a la qual s’afegeix l’habilitat de gestió dels recursos econo-micofinancers que exigeix l’existència de qualsevol empresa. Addicionalment, s’emfasitzaespecialment la gestió del procés de creació de coneixement i les activitats d’R+D com afactors rellevants per a l’augment de la productivitat.

21 Aquest apartat ha estat elaborat per Veneta Andonova, professora de la Facultad de Administración de la Universidad de los Andes(Bogotà, Colòmbia), en col·laboració amb el doctorand Carlos Valencia.

Page 108: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

106 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

3.3.1 Seguir una estratègia de mercat

Des de la perspectiva de les capacitats i les competències a nivell de producte, hi ha dos ele-ments centrals que contribueixen al creixement de les empreses. D’una banda, la capacitatd’identificar nous mercats que es veu reflectida en la necessitat de trobar nous productesi serveis per atendre els clients ja existents; de l’altra, trobar nous clients per a productesja existents. Addicionalment, la possibilitat de buscar sinergies a través de la diversifica-ció complementa les dues formes de fomentar el creixement de les vendes. L’expansió delmercat sovint depèn de la capacitat d’ampliar les operacions a contextos regionals o inter-nacionals. Aquesta és una de les tendències més destacades de les empreses industrialscatalanes que són objecte d’anàlisi. La seva capacitat de gestionar de forma efectiva elsproductes i els mercats és fàcil de determinar mitjançant l’avaluació de la seva cartera declients i productes, així com el seu grau i compromís d’expansió geogràfica.

Taula 18. Descripció de les estratègies de mercats i productes

Empresa Estratègia de gestió de mercats i productes

Gonvauto Està altament especialitzada i té un únic client. El seu creixement depèn en gran mesura del client. Manté estàndards de qualitat i productivitatque garanteixen la continuïtat a llarg termini d’aquesta relació comercial.

Grup Fibosa Aposta per una estratègia de diversificació de mercats i productes. Es posa especial èmfasi en les exportacions.

BandaluxEs caracteritza per realitzar un enfocament en la innovació de productes i materials que li permeten atendre les necessitats de diferentssegments amb productes poc diferenciats entre sí. La seva estratègia d’internacionalització es basa principalment en exportacions a païsosdesenvolupats.

Mobel Línea Basa la seva estratègia en el lideratge en costos buscant un equilibri entre qualitat i preu. La internacionalització es basa principalment enexportacions.

Dogi Enfoca els seus esforços de comercialització cap a clients de gamma alta en el segment de roba interior i de bany. La seva estratègiad’internacionalització inclou tant l’exportació com la inversió directa a l’estranger.

LipotecAplica una estratègia d’alta segmentació donada la naturalesa tecnològica dels seus productes. Atén dos mercats específics amb requerimentsde comercialització i d’R+D diferents. La seva estratègia d’internacionalització transita cap a la combinació d’exportacions i d’inversions directesa l’exterior.

Talleres Ratera Aposta per la producció personalitzada, adaptada a les necessitats del client, d’alta qualitat. La internacionalització és una estratègia prioritàriaper a l’empresa i es centra principalment en les exportacions.

Les empreses gasela que s’analitzen aquí tenen com a mínim tres estratègies principals perdesenvolupar la seva capacitat de desenvolupament de productes i mercats. Gonvauto,per exemple, està centrada en l’aprofitament dels avantatges d’un monopsoni. En enfocar-se en l’establiment de relacions sòlides i duradores amb un sol client, aquesta empresa esconcentra a desenvolupar les seves capacitats de producció més que no pas les de comer-cialització, però alhora aconsegueix una especialització productiva que fa de palanca per alseu procés de creixement d’àmbit nacional. En el cas de Mobel Línia s’observa una concen-tració en el desenvolupament d’estratègies de lideratge en costos mitjançant economiesd’escala en la comercialització. L’empresa enfoca els seus esforços a trobar nous segments imercats per a productes ja existents i, al mateix temps, a crear nous productes (el 50% delsseus ingressos a 2007 provenen de productes nous). Talleres Ratera busca la innovació delprocés productiu per satisfer al màxim les necessitats de cada client amb la màxima qualitatpossible. Lipotec opera en mercats molt especialitzats i dinàmics (productes farmacèuticsi cosmètica), on ha trobat el seu nínxol, i els seus esforços en R+D estan estretament vincu-lats amb la seva estratègia de gestió de productes. És fàcil de veure que, tot i les diferentsestratègies comercials, les empreses industrials supervivents plantegen les necessitats i les

Page 109: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

107APRENDRE DE L’EXPERIÈNCIA EMPRESARIAL: UNA REVISIÓ DELS CASOS ANALITZATS EN L’ESTUDI ANTERIOR

comandes del client com la característica integradora al voltant de la qual gira l’organitza-ció de la producció, però no a l’inrevés.

Finalment, en internacionalització s’observen empreses amb esforços de diferent intensitati complexitat de gestió: (a) exportacions, (b) exportacions i inversió directa en les xarxesde comercialització, i (c) exportacions i inversió estrangera directa tant en comercialitzaciócom en producció. Tanmateix, l’estratègia d’internacionalització precoç sembla un dels as-pectes més destacables a les empreses analitzades.

3.3.2 Reorganització interna

Com ja s’ha mencionat amb anterioritat, ser empresa d’alt creixement o gasela no és unacondició o un estat inalterable. Fins i tot les empreses més dinàmiques poden passar perfases d’estancament o retrocés en el seu creixement. Per afrontar aquestes fases, les empre-ses d’alt creixement han de tenir la capacitat de resposta interna als reptes que els imposal’entorn i aquesta es manifesta de diverses maneres. Els casos estudiats permeten delimitardos elements principals que contribueixen a l’adequada resposta interna a les empresesd’alt creixement. En primer lloc, cal destacar la capacitat d’adequar l’estructura organitza-tiva incloent-hi la flexibilitat de contraure’s o escindir-se. En segon lloc, es pot remarcarla importància d’alterar l’estructura de propietat i professionalitzar la gerència tot passantde ser empreses principalment familiars a empreses administrades per delegació. Aquestaúltima capacitat organitzativa ha estat objecte d’estudi en diversos treballs acadèmics queversen sobre els reptes de les empreses familiars.

Taula 19. Estratègies de reorganització

Empresa Estratègia de gestió de mercats i productes

Gonvauto Davant de canvis negatius en la demanda, l’empresa passa ràpidament d’una estratègia d’externalització a una d’internalització que comportaimportants estalvis en costos i un millor control sobre les operacions.

Grup Fibosa Davant de canvis en la demanda, l’empresa decideix reduir l’estructura i escindir-la per poder gestionar el concurs de creditors i, paral·lelament,rellançar l’activitat.

Bandalux Atès que el creixement d’aquesta empresa ha estat continu no es pot inferir com respon a esdeveniments crítics.

Mobel LíneaDavant la pèrdua d’avantatges competitius vers els seus competidors, l’empresa deixa de ser altament integrada i passa a escindir-se en diferentsunitats (estructura de holding) amb la capacitat de gestionar millor la cadena de valor. Així mateix també fa esforços en la professionalitzacióde la gerència.

Dogi L’estratègia de l’empresa es basa en una recomposició de l’estructura de capital (sortida a borsa) i en un esforç important per professionalitzarl’administració. Alhora, atèsa la situació concursal, l’empresa es reestructura contraient-se (tancament de plantes i venda d’unitats de negoci).

Lipotec Té una estructura de holding amb cinc línies de negoci interrelacioandes. No ha passat per contraccions de demanda.

Talleres Ratera Pocs canvis organitzatius durant els últims anys. Els germans Ratera continuen al capdavant de l’empresa. Tanmateix, s’han establert uns criterisobjectius de successió i participació dels descendents als òrgans de govern.

Es poden distingir tres tendències clares en les estratègies de reorganització de les em-preses estudiades. D’una banda, les firmes que segueixen sendes de creixement continui no s’enfronten amb contingències rellevants de l’entorn tendeixen a romandre estructu-ralment estables, amb l’excepció de Lipotec. D’altra banda, les empreses que s’enfronten asituacions crítiques tendeixen a ajustar-se de dues maneres. En primer lloc, algunes trans-iten d’una alta integració i centralització a una estructura de tipus hòlding que li permet

Page 110: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

108 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

atendre millor diferents mercats i gaudir dels avantatges d’una estructura d’aquest tipus.Alternativament, les empreses poden optar per contraure’s mitjançant estratègies diversescom ara la venda i el tancament de plantes. En aquests dos últims casos (tant l’escissió comla contracció) els canvis implicarien una reconfiguració i adaptació de les seves capacitatsque els permetrien igualment reprendre la via del creixement.

3.3.3 Gestió del coneixement i innovació

La capacitat de gestionar el coneixement es manifesta en primer lloc per la tendència a ferinversions progressives en R+D i, en segon lloc, per la capitalització d’aquestes inversionsper al desenvolupament de nous productes que recolzin l’estratègia de gestió de productesi mercats o que incrementin l’eficiència dels processos productius. La capacitat d’innovacióde les empreses d’alt creixement i les empreses gasela ha estat reconeguda en diversosestudis de cas i en comparacions internacionals (vegeu, per exemple, Lunati, 2008).

Les empreses industrials catalanes analitzades mostren un augment important en les in-versions dedicades a R+D. Aquestes inversions es manifesten, primerament, en l’ampliaciótant del percentatge de les vendes destinats a R+D com en l’augment de la quantitat depersones dedicades de forma exclusiva a les activitats d’R+D. En segon lloc, aquest esforç veacompanyat de polítiques tant de captació de personal altament capacitat com de forma-ció de treballadors. Aquestes inversions es veuen recolzades amb esforços de fidelitzaciói estabilització del personal format i integrat a l’empresa. No obstant això, la focalitzaciódels interessos d’innovació varia segons els requeriments tècnics de cada empresa: mentreque unes estan clarament enfocades al desenvolupament de nous productes i augmentenel seu percentatge sobre les vendes, altres se centren en les innovacions optimitzadoresdels processos productius, millorant-ne l’eficiència i la qualitat. Només una de les empresessupervivents estudiades busca simultàniament millorar la qualitat i ampliar la seva ofertade productes.

3.3.4 Gestió economicofinancera

La capacitat de gestionar les finances es manifesta en accedir als recursos financers querecolzin l’estratègia de creixement de l’empresa, inclosos l’autofinançament/reinversió i lacapitalització via préstecs bancaris i/o emissió d’accions.

Generalment, les empreses objecte del present estudi mostren una major homogeneïtaten les estratègies de gestió economicofinancera que en les estratègies de gestió de co-neixement i d’R+D. Destaca la forta aposta d’aquestes firmes per a l’autofinançament. Lamajoria compta amb polítiques de reinversió de beneficis, cosa que ha estat possible acausa de la suficient liquiditat garantida pel creixement elevat i prolongat en el temps, si béno es pot descartar com a factor explicatiu la dificultat de trobar recursos financers externs.Tanmateix, dins d’aquesta tendència central hi ha certa varietat en la tria de finançament.Per exemple, abans de dependre de crèdits bancaris, els propietaris de Dogi van recórreral finançament privat sortint a borsa per tal de cercar recursos. Per la seva banda, Lipotec

Page 111: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

109APRENDRE DE L’EXPERIÈNCIA EMPRESARIAL: UNA REVISIÓ DELS CASOS ANALITZATS EN L’ESTUDI ANTERIOR

es recolza tant en fons públics com en fons propis. Tot això possiblement es deu al fet que,atesa la naturalesa dels seus productes, amb retorns altament incerts sobre la inversió, tantla banca com els inversionistes privats són reticents a finançar les activitats de l’empresa. Fi-nalment, cal destacar que el fet de finançar-se amb fons propis permet a les empreses, mol-tes de les quals són negocis familiars, un cert grau d’autonomia en les seves decisions, tantpel que fa a la gestió dels seus mercats i productes com a la gestió dels seus processos dereorganització estructural. Sens dubte, aquesta independència és molt atractiva per a lesfamílies, on els interessos personals van lligats amb els objectius econòmics dels negocis.

3.3.5 Reflexions finals

L’anàlisi anterior permet formular una sèrie de conjectures potencialment útils per a lesempreses que tenen com objectiu assolir altes taxes de creixement:

• Les empreses que han sabut sobreviure a l’etapa de creixement explosiu ho han fet apos-tant de forma activa per la internacionalització. Per a totes, la internacionalització no haarribat amb la saturació del mercat nacional, sinó que ha estat el resultat d’una cercaincansable d’oportunitats de mercat.

• Les empreses gasela supervivents han sabut evolucionar cap a un model de negoci re-lativament desvinculat de la personalitat del creador, basant-se en una estructura mésprofessionalitzada.

• L’existència mateixa de períodes d’alt creixement es deu moltes vegades a unes opor-tunitats de negoci momentànies, o sigui que la gestió del coneixement i les habilitatsd’adaptabilitat són sovint l’eix central d’una estratègia de supervivència.

• Des de l’òptica de la presa de decisions, s’observa que les empreses gasela de fa deu anyshan entès la diversificació de productes i de mercats com una estratègia per repartir elrisc.

• Quant a la innovació, s’aprecia, en general, un notable increment dels recursos humans imaterials destinats a aquesta finalitat en comparació dels que hi dedicaven fa deu anys.

• Les millores de qualitat i productivitat, molt relacionades amb l’atenció que es presta alcapital humà i la formació, també són una constant en les empreses gasela que continu-en actives en l’actualitat.

3.4 Aprendre dels errors

L’objectiu d’aquesta primera part de l’estudi, dedicada a analitzar l’evolució fins avui de lesgaseles del període 1994-1997, no es limitava a una curiositat morbosa sobre què n’hauriaestat d’aquelles empreses, sinó que pretenia conèixer les seves estratègies d’èxit, que s’hanvist en el punt anterior, i també aprendre dels seus errors.

Aquest darrer aspecte era un repte important ja que a priori cal suposar que a ningú noli agrada parlar dels seus errors. Però, per contra, el resultat ha estat sorprenent i no no-més han parlat d’estratègies poc encertades les empreses que continuen actives, sinó que

Page 112: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

110 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

l’empresari d’una gasela que ha tancat (Pastelería Ballabriga) va accedir a explicar la sevaexperiència.

En els casos de Ballabriga (tancada), Fibosa (va superar un concurs de creditors) i Dogi (actu-alment en situació concursal) es poden observar una sèrie de circumstàncies coincidents:

• Les estratègies d’especialització (en productes o en mercats) poden donar molt bonsfruits durant un temps, però quan hi ha un canvi negatiu (en la conjuntura, els gustos,el tipus de canvi...), l’empresa es veu atrapada. És el que li va passar a Fibosa, molt con-centrada al mercat rus, amb la crisi del ruble del 1998, si bé va ser a temps d’adaptar laseva estratègia i la seva estructura. També és el cas de Ballabriga, especialitzada en unproducte i una tecnologia d’alt compromís, cosa que va fer que, davant d’un canvi degustos (preferències dels consumidors), la correcció no arribés a temps.

• Quan les vendes cauen i apareixen els números vermells, el finançament aliè, tant si sóninversors borsaris com si són bancs, es retira i, si el seu pes en el balanç és elevat, portaa la situació concursal. Això s’ha vist en els casos de Ballabriga, de Dogi, de Fibosa i, finsi tot, de Gamegam (encara que no s’ha pogut entrevistar l’empresari, se sap que, com aempresa de motlles, el seu principal escull era el finançament del llarg període de ma-duració).

• En el cas de Dogi, i lligat als problemes de finaçament, hi ha hagut potser una expansióinternacional massa ràpida i amb experiències fallides. Era una aposta arriscada que, sihagués sortit bé, l’hauria portat en poc temps a passar d’empresa gasela a multinacionali líder mundial en el seu segment. Malauradament no va ser així.

Page 113: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

Reflexions finals

4

Page 114: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

112 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

Aquest últim capítol de la primera part vol donar una pinzellada final a l’estudi sobre la situ-ació actual de les empreses catalanes que van ser gasela durant el període 1994-199722.

Cal destacar que les empreses industrials catalanes que van ser gasela fa deu anys:

• Han sobreviscut en un alt percentatge, gairebé el 75% (un 81,5% si se’ls sumen les absor-bides amb beneficis, un percentatge igual al del conjunt de la indústria).

• Han augmentat la seva facturació en un 16% entre el 2004 i el 2007, molt per sota del136% registrat entre el 1994 i el 1997 i, fins i tot, inferior al total industrial (19%).

• Només set empreses serien classificades actualment (2004-2007) com a gaseles, segonsels criteris adoptats per al període 1994-1997, i s’observa que les seves vendes no hancrescut de forma estable i ininterrompuda entre el 1997 i el 2007, sinó que han experi-mentat variacions molt significatives.

• Només una gasela del període 1994-1997 figura també a la llista d’empreses d’alt creixe-ment del període 2004-2007 de la segona part d’aquest treball.

• No obstant això, s’han mostrat molt més creadores d’ocupació (increment del 30% entreel 1997 i el 2007) que la mitjana del sector manufacturer (el qual ha perdut ocupació enel mateix període).

• Les que continuen actives segueixen sent pimes, si bé hi ha hagut un transvasament depart de les petites al grup de les mitjanes.

Tot això sembla indicar que el fet que una empresa sigui gasela durant un període de tempsno la fa millor que altres ni, per descomptat, infalible. L’evolució posterior, quant a super-vivència i a creixement de la facturació és similar a la del conjunt de la indústria, si bé caldestacar que són més creadores d’ocupació que la mitjana.

En l’estudi economicofinancer realitzat l’any 1999 sobre les empreses gasela, es concloïaque aquestes empreses tenien un model econòmic i financer caracteritzat per una estruc-tura patrimonial i financera sòlida i una gran capacitat per generar ingressos, beneficis irendibilitat. A més, s’indicava que aquestes empreses tenien unes polítiques financeresconservadores ja que destinaven a l’autofinançament la major part dels recursos gene-rats.

22 Perquè experimentaven un creixement anual de les vendes de, com a mínim, un 15% el 1995, el 1996 i el 1997 i perquè eren rendi-bles.

Page 115: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

113REFLEXIONS FINALS

Les anàlisis efectuades sobre les empreses gasela del període 1994-1997 que continuenamb la seva activitat en l’actualitat permeten ampliar les conclusions anteriors amb les con-sideracions següents:

• Són empreses la situació patrimonial de les quals ha evolucionat de forma molt favo-rable. Són suficientment capitalitzades i amb un endeutament ben estructurat quant aquantitat i termini. La seva solvència a curt termini és bona ja que l’actiu circulant superasuficientment els deutes a curt termini. Un aspecte més desfavorable té a veure ambla gestió dels terminis (estocs i clients, sobretot) que ha anat empitjorant al llarg delsanys i que genera necessitats superiors de finançament per al circulant. En general, lesempreses gasela de fa deu anys han finançat adequadament aquestes necessitats ambrecursos propis i deutes a llarg termini.

• Tanmateix, l’anàlisi del compte de pèrdues i guanys ha permès identificar que les “ve-lles” gaseles han tingut dificultats per mantenir els elevats nivells de creixement delsingressos del període 1994-1997 (vegeu figura 37). Tot i així, la seva capacitat de generarbeneficis segueix sent important, encara que l’increment de les despeses d’explotació hafet reduir lleugerament els beneficis en relació amb els ingressos.

Figura 37. Evolució habitual dels ingressos de les empreses gasela al llarg de la seva vida

Any 0 Al cap de5 o 10 anys

4 o 5 anysdesprés

Anys de vida

Ingressos

Creació del’empresa

Període de 4 o 5anys en els ques’aconsegueixengrans creixements

Després els avantatgescompetitius es dilueixen

i torna a haver creixementssimilars a la mitjana del sector

Font: Elaboració pròpia.

• La rendibilitat, encara que hagi caigut, segueix sent molt elevada. Un dels factors queexplica la rendibilitat és el palanquejament financer que és molt favorable per a les em-preses que han sobreviscut i, per tant, la utilització de deutes incrementa la seva rendi-bilitat.

• El creixement que han experimentat aquestes empreses es pot qualificar d’equilibrat jaque la bona gestió dels actius i la reducció de l’endeutament ha permès que els beneficiscreixin més que les vendes. En conclusió, les empreses que fa deu anys van ser classifi-cades com a gasela i que continuen actives en l’actualitat, encara que avui ja no tenenincrements d’ingressos tan elevats, segueixen comptant amb una excel·lent situació pa-trimonial, financera i econòmica (vegeu figura 38).

Page 116: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

114 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

Figura 38. Perfil de les empreses gasela i model de comportament econòmic i financer diferenciat entre els primers anysi els anys posteriors

Són empreses amb una direcció estratègica hàbilper trobar segments en expansió i que es recolzensobre factors d’èxit comara la innovació, la qualitat,la internacionalització i la política comercial.

Els primers anys de vida sónEMPRESES D’ALT CREIXEMENT

Aconsegueixen un model de negoci que els proporcionaun bon nivell de competitivitat i incrementen molt lesvendes (136% en quatre anys).

Tenen una gran capacitat per seguir creixent i la sevasituació patrimonial i financera és equilibrada, encara queno tan sòlida com la del sector.

Les empreses que continuen creixent:aposten per la internacionalització activa, una estructuramés professionalitzada, més adaptabilitat als canvis, mésinnovació que els aporta més diversificació en productesi mercats, i per la millora de la qualitat.

Són empreses molt eficients en la gestió dels actius i deles despeses. Això explica que generin beneficis elevats.

Uns anys després passen a serEMPRESES AMB CREIXEMENT NORMAL

Les dificultats per a mantenir els avantatges competitiusfan que als pocs anys l’increment de vendes estigui enlínia amb la mitjana del sector.

La seva situació patrimonial és molt més sòlida que la delsector ja que són empreses molt capitalitzades i ambmolta solvència a curt termini.La seva capacitat per créixer i per afrontar períodes derecessió és molt millor que la de la resta d’empreses delmateix sector.

Les empreses que estan en una situació més feble:no han apostat tant per la innovació i han reaccionat ambmés rigideses als canvis. També han incrementat notable-ment el seu endeutament.

Inverteixen molt en actius, que ja no es gestionen taneficientment. Els resultats generats ja no són tan elevats is’aproximen més a la mitjana del sector.

Tenen una política financera prudent i la majorpart dels resultats es destinen a l’autofinançament.

Font: Elaboració pròpia.

• L’anàlisi per sectors econòmics ha permès detectar que les empreses gasela tenen difi-cultat per mantenir taxes d’increment d’ingressos superiors a les del seu sector i això faque el rendiment dels actius i la rendibilitat dels fons propis tendeixin a igualar-se, ambel pas dels anys, als de les empreses normals. En canvi, l’autofinançament i les polítiquesfinanceres prudents de les empreses gasela expliquen que al llarg dels anys la seva sol-vència vagi millorant substancialment i que l’endeutament sigui molt menor al de lesempreses dels mateixos sectors. Això permet preveure que les empreses gasela es tro-

Page 117: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

115REFLEXIONS FINALS

ben en una posició financera més sòlida per encarar amb menys dificultats una recessióeconòmica com la que estem vivint des de l’any 2008.

• Les gaseles que continuen actives, ja sigui amb creixement alt o normal, tenen unescaracterístiques estratègiques comunes: internacionalització activa, estructura més pro-fessionalitzada, adaptabilitat davant dels canvis, diversificació de productes i mercats,increment de recursos destinats a innovació, millora de la qualitat, la productivitat i lagestió dels recursos humans.

• Per contra, les gaseles que han experimentat dificultats presenten unes altres caracte-rístiques comunes: especialització en mercats o productes, rigideses davant dels canvis,endeutament excessiu.

Page 118: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Page 119: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

Segona part

Les empreses d’alt creixementi les gaseles del període 2004-2007

Page 120: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Page 121: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

5

Criteris de selecció i classificació

Page 122: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

120 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

Des que, fa més de quinze anys, David Birch va suggerir el terme “gaseles” per anomenarun nombre reduït d’empreses d’alt creixement que, a més, eren generadores importantsd’ocupació, aquest tipus d’empreses ha estat en el focus d’atenció, no només de la societatcientífica, sinó també dels responsables de les polítiques econòmiques i industrials (Birchet al., 1993). Això s’explica pel fet que, encara que les gaseles, segons la definició de Birch,representen una proporció petita del total d’empreses en la majoria de les economies23,presenten unes taxes d’increment de l’ocupació molt superiors a les de la resta d’empresespetites (les quals tenen una contribució marginal al creixement de l’ocupació) i de les em-preses grans (les quals donen feina a moltes persones, però que normalment experimentenunes taxes de creixement de l’ocupació molt inferiors o, fins i tot, negatives).

La literatura existent sobre empreses gasela, que ha crescut molt recentment, mostra unagran disparitat conceptual i metodològica. S’han emprat diverses formes de mesurar elcreixement, s’han analitzat empreses que pertanyen a diferents branques de l’economia,que operen en diferents regions o països, que es troben en diferents etapes de desenvolu-pament, etc. No obstant això, es pot dir que la gran majoria d’estudis utilitza alguna variaciód’aquesta definició de gasela: empresa que ha experimentat un creixement superior a unataxa fixa durant un període determinat de temps.

Les taules 20 i 21 presenten una mostra de la diversitat de criteris que s’han utilitzat eninvestigacions empíriques recents. Generalment, el creixement d’una empresa es mesuraen termes d’ocupació o de facturació. L’elecció entre una mesura o una altra depèn delsobjectius de cada estudi i de les dades disponibles. Els indicadors basats en ocupació solenser més fàcils de calcular i s’ajusten millor als objectius d’incrementar l’ocupació que plante-gen els responsables polítics, mentre que els basats en facturació reflecteixen millor la visióempresarial i l’assoliment de determinats objectius estratègics. Addicionalment, per poderconsiderar que una empresa és d’alt creixement, cal que mantingui unes taxes elevadesd’increment de l’indicador analitzat durant un període, almenys, de tres anys consecutiuso, alternativament, que el dobli en aquest mateix període. Els criteris que defineixen unaempresa d’alt creixement inclouen, en alguns casos, l’exigència d’haver de ser, també, ren-dible.

23 Hoffman i Junge (2006) determinen que la proporció d’empreses d’alt creixement en la majoria dels països desenvolupats de l’OCDEoscil·la entre l’1 i el 3% del total de les empreses.

Page 123: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

121CRITERIS DE SELECCIÓ I CLASSIFICACIÓ

Taula 20. Definicions d’empreses d’alt creixement i empreses gasela extrets d’estudis en l’àmbit espanyol

Cabanelas y Vaamonde (1996)Gasela és aquella empresa industrial o de serveis a la indústria amb seu social en el País Basc que incrementà els seusingressos d’explotació un 15% anual entre el 1991 i el 1994 o doblà el seu volum d’activitat (creixement no negatiu, però nonecessàriament igual o superior al 15% anual).

Hernández et al.(1999)Gasela és una empresa industrial catalana que ha experimentat un creixement de la facturació de, com a mínim, el 15%anual durant el 1995, el 1996 i el 1997, o bé ha doblat la facturació entre el 1994 i 1997 i a més ha obtingut una rendibilitatfinancera (benefici net sobre capitals propis) com a mínim del 8% l’any 1995, el 7% l’any 1996 i el 6% l’any 1997.

Ardán (2004a, 2004b, 2004c)

(i) Empresa gasela és aquella què augmenta el seu volum de negoci de forma continuada, durant un període de al menys 3anys consecutius (del 2000 al 2002), per sobre del 25% d’increment anual, durant cada un d’ells.

(ii) Empresa d’“alt rendiment”és aquella que assoleix una rendibilitat econòmica mitjana de al menys el 25%, en un períodemínim de tres anys, sempre y quan en cap any hagi obtingut una rendibilitat econòmica per sota del 15%.

(iii) Empresa“generadora de riquesa”és aquella amb EVA (economic value added, què mesura la riquesa que es crea perl’accionista) superior als 150.000 euros i que creix a una taxa de, al menys, un 10%, durant tres anys consecutius.

(iv) Empresa d’“alta productivitat”dels recursos humans és aquella que té un valor afegit per empleat entre els 25%millors delseu camp d’activitat i que aquest valor afegit creix per sobre del 10% anualment durant tres anys consecutius.

Galve y Hernández (2007)

Gasela és una empresa amb seu social a Aragó que: (i) diposita comptes al Registre Mercantil; (ii) no pertany a cap grupempresarial; (iii) té una facturació mínima de 2.404 milers d’euros l’any 2000; (iv) té al menys 2 anys de vida en el 2000; (v) haexperimentat un increment de l’import net de les vendes del 15% anual entre els anys 1997 i 2000; (vi) té rendibilitat del 8%en el 1998, 7% en el 1999 i 6% en el 2000.

Villalba et al. (2008)

(i) Empresa líder és aquella empresa andalusa que el 2002 obtenia beneficis positius i un cash-flow (recursos generats)superior als 300 mil euros.

(ii) Empresa gasela és aquella empresa andalusa que ha incrementat les vendes anuals entre el 1999 i 2002 fins duplicar-les i,que a més, ha obtingut beneficis tots els anys.

(iii) Empresa d’alta rendibilitat és la que ha obtingut una rendibilitat econòmica mitjana, en els 3 últims anys, superior al 25%sense que en cap d’ells la rendibilitat hagi estat inferior al 15%.

López-García i Puente (2009) Empresa gasela és aquella que experimenta un increment de l’ocupació del 20% anual durant 3 anys consecutius i que què teal menys 10 empleats en el moment inicial.24

Atesa la disparitat de criteris i si es té en compte el nombre creixent d’estudis que ana-litzen la presència i la conducta estratègica, financera i d’inversió de les empreses d’altcreixement, així com la influència sobre el desenvolupament econòmic d’un país i la gene-ració d’ocupació, l’OCDE, juntament amb Eurostat, van proposar una definició homogèniai consensuada pels principals investigadors que permetrà realitzar anàlisis comparativesentre regions i països. Segons l’Eurostat-OECD Manual on Businesss Demography Statis-tics (2008) una empresa d’alt creixement és aquella que experimenta taxes de creixementdels empleats o de la facturació de, comamínim, un 20%anual durant un període de tres anysconsecutius i que té, almenys, deu empleats. A més, es defineix com a “gasela” aquella empre-sa d’alt creixement que no supera els cinc anys de vida. Aquesta és precisament la definicióadoptada en el present treball.

24 De fet, López-García i Puente (2009) utilitzen dos criteris alternatius, el descrit a la taula 20, que denominen el criteri OCDE, i un altrecriteri basat en Schreyer (2000), segons el qual són empreses gasela el 10% de les empreses amb valors més elevats de l’“índex de Schreyer”que es defineix com

# = "Xt+3 – Xt)Xt+3

Xt

, on Xt+3 i Xt representen el nombre d’empleats al final i a l’inici del període d’anàlisi.

Page 124: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

122 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

Taula 21. Definicions d’empreses d’alt creixement i empreses gasela extrets d’estudis internacionals

Autio, Arenius iWallenius(2000)

Gasela és aquella empresa que ha obtingut un increment de les vendes de, com a mínim, el 50% anual al llarg del període1994-1997.

Mascarenhas et al. (2002) Empresa d’alt creixement és una entitat pública o privada, dedicada a la indústria o als serveis a la producció i que haexperimentat un creixement ràpid i sostingut entre el 1995 i 1998; ha obtingut beneficis o rendiment dels fons propis elevats.

Barringer, Jones i Neubaum(2005)

Empresa d’alt creixement és una empresa les vendes de la qual creixen a una taxa anual composta del 80% o més.

Hoffman i Junge (2006)

(i) Empresa d’alt creixement és aquella que te una taxa de creixement (de la facturació o del nombre d’empleats) de més de60% al llarg d’un període de tres anys consecutius (de t a t+2) i creixement de, al menys, 20% en els dos períodes (de t at+1 i de t+1 a t+2). Es consideren les empreses amb entre 15 i 200 empleats.

(ii) Empresa jove és aquella d’alt creixement que s’ha constituït cinc anys abans de l’any t.

Ahmad (2006)(i) Empresa d’alt creixement és aquella que experimenta un creixement anual de l’ocupació del 20% al llarg d’un període de

tres anys consecutius i que té al menys 10 empleats en el començament del període d’estudi.(ii) Gasela és una empresa d’alt creixement creada en els últims cinc anys.

Boston i Boston (2007) Gasela és una empresa mitjana (amb més de 10 i menys de 100 empleats) que té una taxa anual de creixement del nombred’empleats del 20% durant un període de cinc anys.

Acs, Parson i Tracy (2008)(i) Gasela és una empresa que, com a mínim, ha doblat les vendes al llarg dels últims quatre anys.(ii) Empresa d’”alt impacte”és una empresa que, com a mínim, ha doblat les vendes al llarg dels últims quatre anys i que té un

“employment growth quantifier”25 de dos o més durant el mateix període.

Rude Petersen (2008)(i) Empresa d’alt creixement és aquella amb una taxa anual d’increment de la facturació o dels beneficis del 20% o més que es

manté durant un període de tres anys consecutius i que té al menys 10 empleats en el primer any d’estudi.(ii) Gasela és una empresa d’alt creixement amb cinc anys de vida.

25

La base de dades utilitzada per seleccionar les empreses d’alt creixement és el Sistema deAnálisis de Balances Ibérico (SABI) de l’empresa Informa i que recull dades del Registre Mer-cantil. La selecció sobre la qual es realitza l’estudi s’ha extret l’11 de febrer del 2009 a partird’un total de 141.071 empreses espanyoles actives que tenen, com a mínim, deu empleatsi que han dipositat els comptes corresponents al 2007. D’aquestes empreses, 29.278 sóncatalanes. El fet de voler conèixer millor la situació actual del teixit empresarial català i, a lavegada, poder oferir una base de comparació amb l’estudi anterior, expliquen l’acotació delpresent treball en l’àmbit de Catalunya.

Així mateix, a diferència de l’estudi sobre les empreses gasela del període 1994-1997, i ba-sant-se tant en les investigacions sobre la nova indústria, que s’han descrit a la introducció,com en la creixent evidència empírica sobre el creixement de les empreses del sector ser-veis (Audretsch et al., 1999 i 2004; Lotti, 2007; Coad i Hölzl, 2009), en aquesta ocasió s’haoptat per analitzar no només les empreses industrials, sinó també les que tenen com aactivitat principal la prestació d’algun tipus de servei a la producció. Tanmateix, atès quetant el comportament empresarial com els problemes i els condicionaments estratègics ifinancers de les empreses industrials no coincideixen amb els de les empreses de serveis

25 L’indicador “employment growth quantifier” és igual al producte de la variació absoluta i percentual del nombre d’empleats d’unaempresa durant un determinat període de temps (Acs et al., 2008).

Page 125: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

123CRITERIS DE SELECCIÓ I CLASSIFICACIÓ

que treballen per a elles26, totes les anàlisis s’han realitzat separadament per als dos granssectors (indústria i serveis a la producció).

Pel que fa al creixement, cal mencionar que l’indicador triat per diferenciar les empresesd’alt creixement de la resta ha estat la facturació (import net de la xifra de vendes) eleccióque obeeix a una explicació de caire pràctic. Encara que la base de dades SABI conté infor-mació sobre el nombre d’empleats, no sempre està disponible ni reflecteix la xifra real. Totseguint la definició d’Eurostat-OCDE, es va adoptar el criteri d’un increment anual de lesvendes superior o igual al 20% (un augment elevat) durant el període 2004-2007 (i sostin-gut). L’elecció de l’horitzó temporal correspon a la disponibilitat de les dades en el momentde la concepció de la idea i el començament de l’elaboració de l’estudi (que va ser durant lasegona meitat de l’any 2008). Cal destacar que el període analitzat coincideix amb el finald’una llarga època de bonança econòmica, la qual cosa vol dir que, d’haver disposat de lesdades del 2008, la “fotografia”probablement hauria estat molt diferent atès que aquell anyja es notaven els efectes de la crisi derivada de l’esclat de la bombolla immobiliària i de l’aferde les hipoteques subprime. Per això, és possible que alguna de les empreses d’alt creixe-ment analitzades hagi tingut problemes de liquiditat, grans davallades de la demanda, o,fins i tot, hagi deixat d’existir amb posterioritat al 2007.

Finalment, s’han considerat també les empreses gasela, definides segons la proposta d’Eu-rostat-OCDE com d’alt creixement i que tenen menys de cinc anys de vida.

En resum, doncs, tal com s’exposa a la figura 39, són empreses d’alt creixement les empresesindustrials i de serveis a la producció amb seu social a Catalunya, que dipositen comptesal Registre Mercantil, que l’any 2004 tenien deu treballadors o més i que han experimentatincrements de la facturació de, com a mínim, un 20% durant els exercicis 2005, 2006 i 2007.D’entre elles, són empreses gasela les que no superen els cinc anys de vida.

Segons els criteris establerts, s’han identificat 250 empreses d’alt creixement a Catalunya,20 de les quals són gaseles. L’Annex 2 conté la llista, per ordre alfabètic, de les empreses ons’especifica el nom, l’adreça, l’activitat principal, el sector (indústria i serveis a la producció)i la facturació de l’any 2007.

26 Armington i Acs (2004) assenyalen que extreure conclusions sobre el conjunt de l’economia tot basant-se només en el sector industrialés poc encertat, sobretot atesa la continua pèrdua de pes de la indústria en les economies desenvolupades. A més, els autors destaquenque els serveis a la producció són un sector molt menys intensiu en capital i que experimenta unes taxes de creixement de l’ocupaciómés elevades que l’industrial. Els serveis també es diferencien de les branques industrials per la natura de les variacions de la demanda, lacapacitat d’emmagatzemar estocs i el tipus de relacions laborals. Totes aquestes raons són exposades per justificar l’extensió de l’anàlisi a lesempreses de serveis a la producció i oferir una comparació entre els dos sectors.

Page 126: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

124 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

Figura 39. Definició de les empreses d’alt creixement i les empreses gasela del període 2004-2007 a Catalunya

Empreses d’alt creixement

1900 2004 2005 2006 2007 2008 2009

20042003 2005 2006 2007 2008 2009

Creixement anual de la xifra devendes de, com a mínim, un 20%

Creixement anual de la xifra devendes de, com a mínim, un 20%

Empreses gasela

≥ 10 empleats

≥ 10 empleats

Page 127: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

6

Característiques generals

Page 128: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

126 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

Les 250 empreses d’alt creixement representen, amb dades del SABI, un 0,23% de les em-preses industrials i de serveis a la producció de Catalunya. Tot seguit s’analitzen les seves ca-racterístiques generals, disponibles al Registre Mercantil: activitat principal, edat (nombred’anys des de la constitució), facturació, ocupació, eficiència i localització geogràfica.

6.1 Activitat principal

A què es dediquen les empreses d’alt creixement? Quines indústries o serveis concentren elmajor nombre d’aquestes empreses? L’interès d’aquestes preguntes rau en el debat sobreels avantatges i els inconvenients del model econòmic basat en l’especialització contra el ba-sat en la diversificació (Glaeser et al, 1992). Les investigacions empíriques defensen que leseconomies diversificades solen presentar taxes de creixement molt més elevades que les es-pecialitzades. S’aplica això al grup d’empreses d’alt creixement, es podria afirmar que és ungrup més consistent si està diversificat que no pas si està especialitzat en poques activitats.

Les empreses d’alt creixement es dediquen en un 70% als serveis a la producció i en un 30%a la indústria, mentre que aquests percentatges a les empreses gasela són del 80% i del20%, respectivament. Per al conjunt de la nova indústria de Catalunya, la distribució coin-cideix amb la de les gaseles, és a dir, un 80% d’empreses de serveis a la producció i un 20%d’empreses industrials, per la qual cosa es pot afirmar que les empreses d’alt creixementtenen un biaix més industrial que el total.

Figura 40. Classificació de les empreses d’alt creixement i les empreses gasela segons l’activitat principalPercentatges

20,0 Indústria

Serveis de la producció 69,6

30,4 Indústria

Serveis de la producció 80,0

Empreses d’alt creixement Empreses gasela

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.

Page 129: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

127CARACTERÍSTIQUES GENERALS

A un nivell més desagregat, és interessant conèixer a quins sectors, dins de la indústria odels serveis, pertanyen les empreses d’alt creixement. La figura 41 revela que les empresesd’alt creixement són un grup prou diversificat, cosa que els dóna una certa solidesa coma grup, tal com s’ha dit. Aquestes empreses són presents en tots els sectors industrials27,d’entre els quals destaquen la metal·lúrgia i els productes metàl·lics (31,6% de les empresesindustrials d’alt creixement) i l’alimentació (13,2%), i en totes les branques de serveis a laproducció, sobretot en el comerç (32,2% de les empreses de serveis a la producció mésdinàmiques) i en les tecnologies de la informació i comunicació (17,8%).

Figura 41. Distribució de les empreses d’alt creixement per sectors industrials i de serveis a la produccióPercentatges

13,2 Alimentació

Metal·lúrgia 31,6i productesmetàl·lics

Empreses industrials

32,2 Comerçi distribució

TICs 17,8

Empreses de serveis a la producció

19,5 Altres

Transport 15,5i logística

Gestories 14,9consultories,enginyeries

Material elèctric, 2,6electrònica iinformàtica

19,7 Altres sectorsindustrials

Maquinària i equips 6,6Material de transport 3,9

6,6 Tèxtil, cuir iconfecció

1,3 Paper, ediciói arts gràfiques

Indústria química 5,3

Cautxú i plàstics 9,2

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.

Però potser és encara més interessant veure que, si es compara el nombre d’empreses d’altcreixement per sector amb el total d’empreses de Catalunya, les branques d’activitat ambuna proporció més elevada d’empreses d’alt creixement són els serveis TIC i els serveis detransport i logística, seguits pels sectors de cautxú i plàstics i de material de transport.

27 Aquest resultat està en concordança amb l’evidència empírica internacional (vegeu Henkerson i Johansson (2008) per a una revisióexhaustiva). Per exemple, Birch i Medoff (1994) utilitzant dades del període 1988-92 observen que les gaseles es troben a totes les indústriesamericanes i que cada sector industrial compta amb la mateixa proporció d’empreses d’alt creixement. Amb dades més recents, Acs et al.(2008) també troben que les empreses d’alt impacte es reparteixen entre totes les indústries i de forma no regular.

Page 130: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

128 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

Taula 22. Presència de les empreses d’alt creixement a diferents sectors industrials i branques de serveis a la producció

Nombre d’empreses d’altcreixement Total empreses a Catalunya Empreses d’alt creixement

per branques d’activitat

Productes industrials

1 Alimentació 10 2.060 0,49%

2 Tèxtil, cuir i confecció 5 2.549 0,20%

3 Paper, edició i arts gràfiques 1 2.919 0,03%

4 Indústria química 4 1.021 0,39%

5 Cautxú i plàstics 7 1.120 0,63%

6 Metal·lúrgia i productes metàl·lics 24 4.943 0,49%

7 Maquinària i equips 5 2.299 0,22%

8 Material elèctric, electrònica i informàtica 2 1.038 0,19%

9 Material de transport 3 506 0,59%

10 Altres sectors industrials 15 2.698 0,56%

Serveis a la producció

11 TICs 31 2.211 1,40%

12 Transport i logística 27 3.635 0,74%

13 Gestories, consultories, enginyeries 26 15.954 0,16%

14 Comerç i distribució 56 32.640 0,17%

15 Altres serveis a la producció 34 31.198 0,11%

Total 250 106.791 0,23%

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.

6.2 Edat

L’evidència científica prèvia mostra que el creixement està estretament relacionat amb lescaracterístiques demogràfiques de les empreses com, per exemple, la seva edat, és a dir, elnombre d’anys transcorreguts des de la seva constitució (Delmar et al., 2003; Coad, 2007).La hipòtesi que sostenen la major part dels estudis existents és que les empreses jovesformen el col·lectiu de firmes que creix més i més de pressa (Evans, 1987; Storey, 1989;Dunne i Hughes, 1994; Geroski i Gugler, 2004; Henkerson i Johansson, 2008). La figura 42mostra la distribució de les empreses d’alt creixement per trams d’edat i activitat principal.L’edat mitjana de les empreses analitzades és de catorze anys, una xifra inferior a la d’altresestudis28. Tanmateix, aquesta edat puja fins als disset en el cas de les firmes industrials i ésinferior a la mitjana, uns tretze anys, en el cas de les empreses que es dediquen als serveisa la producció. Cal destacar que no s’observen diferències significatives, en termes d’edat,entre les empreses d’alt creixement i el conjunt de les empreses catalanes de la nova indús-

28 L’edat mitjana de les empreses d’alt impacte (les d’alt creixement que, a més, experimenten un important creixement de l’ocupació)als EUA és de 25 anys (Acs et al., 2008). Segons EIM (2006) les 100 millors empreses d’alt creixement a Holanda tenen, de mitjana, uns vintanys d’existència.

Page 131: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

129CARACTERÍSTIQUES GENERALS

tria29, amb unes edats mitjanes de vint anys per a les industrials i de tretze anys per a les deserveis a la producció.

Figura 42. Distribució de les empreses d’alt creixement segons l’activitat principal per trams d’edatPercentatges

21-25 anys16-20 anys11-15 anys6-10 anys0-5 anys0

10

30

35

40

Empreses d’alt creixement

Serveis a la producció

Indústria i energia

més de25 anys

15

20

25

5

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.

6.3 Facturació

Les empreses d’alt creixement van facturar gairebé 3.421 milions d’euros durant el 200730.Prop de quatre cinquenes parts d’aquesta xifra provenen de la venda de serveis a la pro-ducció i la resta, de la indústria. La facturació mitjana és de 14 milions d’euros, si bé cal teniren compte que en el cas de les empreses de serveis a la producció la facturació és d’1,64vegades més gran que en el de les industrials.

Taula 23. Facturació total i mitjana i l’evolució de la facturació segons l’activitat principal

Facturació 2007(milers d’euros) % Facturació 2004-

2007 (variació %)Mitjana 2007(milers d’euros)

Indústria i energia 718.089 21,0 155,1 9.449

Serveis a la producció 2.702.591 79,0 179,3 15.532

Empreses d’alt creixement 3.420.680 100,0 173,9 13.683

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.

El conjunt de les empreses catalanes d’alt creixement va experimentar un increment de lafacturació al llarg del període analitzat del 174%, una xifra realment espectacular si es téen compte que el conjunt de la nova indústria catalana va augmentar els seus ingressos

29 Les dades sobre el conjunt de les empreses industrials i de serveis a la producció a Catalunya provenen del SABI. S’han consideratnomés les empreses que tenien almenys 10 treballadors l’any 2004 i que tenien més de tres anys de vida el 2007.

30 Això representa l’1,6% de la facturació total de la nova indústria de Catalunya el 2007, amb dades del SABI.

Page 132: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

130 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

d’explotació en un 32,7%31 en el mateix període. Per sectors, destaca el creixement de lesempreses de serveis (que van créixer un 180%) per sobre de les industrials.

Per trams de facturació, més de la meitat de les empreses d’alt creixement es concentrenal tram inferior, de menys de 6 milions d’euros, cosa que confirma la petita dimensió de lamajoria d’aquestes empreses. A l’altre extrem, en el tram de més de 60 milions d’euros, hiha un 4,4% de les empreses i cap és industrial.

Taula 24. Distribució de les empreses d’alt creixement per trams de facturació el 2007

Menys de 6milions d’euros

De 6 a 12milions d’euros

De 12 a 30milions d’euros

De 30 a 60milions d’euros

Més de 60milions d’euros

Totalmilions d’euros

Nombred’empreses % Nombre

d’empreses % Nombred’empreses % Nombre

d’empreses % Nombred’empreses % Nombre

d’empreses %

Indústria i energia 45 59,2 8 10,5 18 23,7 5 6,6 0 0,0 76 100,0

Serveis a la producció 90 51,7 39 22,4 25 14,4 9 5,2 11 6,3 174 100,0

Empreses d’alt creixement 135 54,0 47 18,8 43 17,2 14 5,6 11 4,4 250 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.

6.4 Ocupació

Les dades d’ocupació confirmen que la major part de les empreses d’alt creixement sónpetites i mitjanes (vegeu taula 25). El 73% de les empreses tenen menys de 50 treballadors(empreses petites i microempreses) i el 23,6% en tenen entre 51 i 250 (mitjanes). No hi hagaire diferències entre els dos sectors per trams d’ocupació, excepte en el de les empresesgrans, on només n’hi ha una d’industrial, mentre que n’hi ha vuit de serveis a la producció.

Taula 25. Distribució de les empreses d’alt creixement per trams d’ocupació el 2007

De 0 a 10treballadors

De 11 a 50treballadors

De 51 a 100treballadors

De 101 a 250treballadors

Més de 250treballadors Total

Nombred’empreses % Nombre

d’empreses % Nombred’empreses % Nombre

d’empreses % Nombred’empreses % Nombre

d’empreses %

Indústria i energia 2 2,6 57 75,0 11 14,5 5 6,6 1 1,3 76 100,0

Serveis a la producció 5 2,9 118 67,8 31 17,8 12 6,9 8 4,6 174 100,0

Empreses d’alt creixement 7 2,8 175 70,0 42 16,8 17 6,8 9 3,6 250 100,0

Nota: Aquesta taula mostra les xifres d’ocupació corresponents al 2007. És a dir, hi ha 7 empreses que han reduït el nombre de treballadorsentre el 2004 –quan segons els criteris de selecció de les empreses d’alt creixement totes comptaven amb, almenys, 10 treballadors– i el2007.Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.

Les empreses d’alt creixement tenien el 2007, de mitjana, uns 65 treballadors i havien dupli-cat l’ocupació entre el 2004 i el 2007. Aquest creixement és espectacular, si es té en compte

31 La indústria manufacturera va créixer un 25,9% i els serveis a la producció ho van fer en un 38,4% (Font: SABI, empreses que tenien almenys 10 treballadors el 2004 i tres anys de vida el 2007.)

Page 133: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

131CARACTERÍSTIQUES GENERALS

que l’ocupació a la nova indústria catalana va augmentar un 20% en el mateix període32.Una altra vegada, destaquen les diferències entre els dos sectors. Les empreses industrialstenien menys de 50 treballadors, de mitjana, el 2007, i havien incrementat el nombre d’em-pleats en un 74% durant el període analitzat. En canvi, una empresa mitjana de serveis a laproducció donava feina a 73 persones el 2007 i havia augmentat el nombre d’empleats enun 134% entre el 2004 i el 2007.

Taula 26. Evolució de l’ocupació mitjana durant el període 2004-2007

Nombre de treballadors 2007 Ocupació mitjana 2004-2007 (variació %)

Indústria i energia 46 74,1

Serveis a la producció 73 134,1

Empreses d’alt creixement 65 103,7

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.

6.5 Eficiència productiva

Per mesurar l’eficiència de les empreses d’alt creixement, s’han calculat els ingressos pertreballador, que és una variable proxy de la productivitat, que se sol mesurar amb elVAB pertreballador. La taula 27 revela, en primer lloc, que l’eficiència de les empreses de serveis a laproducció és més d’un 20% superior a la de les industrials. En segon lloc, que l’eficiència deles empreses d’alt creixement segueix una senda expansiva, és a dir, la seva productivitatdel treball augmenta amb el temps. I, en tercer lloc, que aquest increment és més fort per ales empreses industrials (80,5% entre el 2004 i el 2007) que per a les que presten serveis a laproducció (74,9%), per la qual cosa el gap entre elles es redueix en el temps.

L’eficiència de les empreses d’alt creixement el 2007 (277.721 euros per ocupat) és un 48%més alta que la del conjunt de la nova indústria de Catalunya (187.511 euros per ocupat33).Per sectors, aquesta diferència en el nivell d’eficiència és més elevada en els serveis a laproducció (84,4%) que no pas a la indústria manufacturera (7,5%).

Taula 27. Evolució dels ingressos per treballador segons sector d’activitat principal de les empreses d’alt creixement

Eficiència 2004 (euros) Eficiència 2007 (euros) Variació 2004-2007 (%)

Indústria i energia 134.005 241.919 80,5

Serveis a la producció 167.693 293.359 74,9

Empreses d’alt creixement 157.452 277.721 76,4

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.

32 Amb dades del SABI, el conjunt de la nova indústria catalana va augmentar l’ocupació un 20% entre el 2004 i el 2007 (un 9% la indústriamanufacturera i un 28% els serveis a la producció). L’estadística oficial dóna unes dades diferents: l’ocupació a la nova indústria va augmentarun 5,5% entre el 2004 i el 2007. La indústria manufacturera va disminuir la seva ocupació en un 7,5% (Estadística, producció i comptes dela indústria 2004 i 2007, Idescat), mentre que els serveis a la producció la van augmentar un 11,6% (Estadística i comptes dels serveis 2004i 2007, Idescat. No inclou els serveis financers).

33 Dades d’Idescat: Estadística, producció i comptes de la indústria 2007 i Estadística i comptes dels serveis 2007. No inclou els serveisfinancers.

Page 134: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

132 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

6.6 Localització geogràfica

Actualment s’atorga molta importància a la localització de les activitats econòmiques jaque hi ha un acord bastant generalitzat que els inputs econòmics i socials d’una regió sónels facilitadors de la creació i el creixement de les empreses, les quals, a la vegada, determi-nen el desenvolupament i la prosperitat de les economies regionals (Galbraith i DeNoble,1988; Porter, 1990 i 1998; Braggs, 1999; Florida, 2002).

El 80% de les empreses d’alt creixement tenen la seu social a la província de Barcelona(vegeu taula 28), si bé aquest percentatge puja fins al 84,2% en el cas dels productors in-dustrials. Girona i Lleida compten, cadascuna, amb poc més del 7% d’aquetes empreses,mentre que un 4% de les empreses d’alt creixement son tarragonines. En comparació de ladistribució territorial de la totalitat d’empreses industrials i de serveis a la producció catala-nes, la concentració d’empreses d’alt creixement és superior a la de la resta d’empreses a lesprovíncies de Barcelona (80,8% vs. 76,7% del total) i de Lleida (7,6% vs. 5,3%), mentre queés inferior a Girona (7,2% vs. 10,4%) i Tarragona (4,4% vs. 7,6%).

Taula 28. Distribució territorial de les empreses d’alt creixement

Barcelona Girona Lleida Tarragona Catalunya

Nombred’empreses % Nombre

d’empreses % Nombred’empreses % Nombre

d’empreses % Nombred’empreses %

Indústria i energia 64 84,2 5 6,6 4 5,3 3 3,9 76 100,0

Serveis a la producció 138 79,3 13 7,5 15 8,6 8 4,6 174 100,0

Empreses d’alt creixement 202 80,8 18 7,2 19 7,6 11 4,4 250 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.

Figura 43. Distribució territorial de les empreses industrials i de serveis a la producció a Catalunya el 2007Percentatges

Empreses industrials Empreses de serveis a la producció

Girona 9,6

Lleida 4,4

Tarragona 6,4

Barcelona 79,6

Girona 10,6

Lleida 5,6

Tarragona 7,9

Barcelona 76,0

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.

Page 135: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

7

Anàlisi economicofinancera

Page 136: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

134 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

7.1 Introducció

En aquest apartat es fa una anàlisi dels comptes de les empreses d’alt creixement i de lesempreses gasela catalanes del període 2004-2007 per tal d’avaluar la seva situació patrimo-nial, financera i econòmica, així com la seva evolució des de l’any 200034 fins a l’any 2007. Talcom s’ha apuntat a l’apartat 2.2, les anàlisis efectuades tenen una sèrie de limitacions quetambé son aplicables aquí.

Amb l’objectiu d’aprofundir l’estudi sobre la situació economicofinancera de les empresesd’alt creixement, s’han realitzat diverses anàlisis comparatives.

En primer lloc, s’han analitzat per separat les empreses industrials i aquelles que es dedi-quen a donar serveis a la producció. En segon lloc, i amb l’objectiu de poder fer una anàlisicomparativa temporal, s’han classificat les empreses que pertanyen al sector industrial endiferents subsectors segons la seva activitat principal (alimentació, tèxtil, paper, químic,moble, plàstic, metall, maquinària, material elèctric i material de transport).

A més, atès que la definició d’empresa d’alt creixement adoptada en aquest llibre no incloucriteris de rendibilitat, cosa que es va tenir en compte en l’estudi anterior, s’ha decidit divi-dir les empreses en dos grups: les que l’any 2007 van tenir una rendibilitat dels fons propisigual o superior al 6% anual i les que no van arribar a aquest llindar. Les primeres són lesempreses que, a més d’aconseguir un increment important de les vendes, ho fan generantuna rendibilitat suficient tot tenint en compte els tipus d’interès vigents en el període.

Finalment, s’ha realitzat una anàlisi economicofinancera separada per a les empreses gase-la del període 2004-2007, és a dir, aquelles empreses d’alt creixement que no superen elscinc anys de vida.

34 En les ràtios de creixement, les dades de l’any 2000 no s’han pogut calcular ja que aquest és el primer any de la sèrie que facilita SABI.Per aquest motiu s’han calculat les corresponents al 2001.

Page 137: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

135ANÀLISI ECONOMICOFINANCERA

7.2 Anàlisi patrimonial

En aquest apartat s’analitza la situació patrimonial (inversió, endeutament i capitalització) ila solvència a curt termini de les 250 empreses d’alt creixement que hi havia a Catalunya enel període 2004-2007. Com ja s’ha esmentat amb anterioritat, aquesta anàlisi permet identi-ficar fortaleses i febleses relacionades amb la política financera de les empreses.

7.2.1 Estructura de la inversió

En el període analitzat, les empreses d’alt creixement han fet importants inversions en actiufix, la qual cosa es pot considerar normal si es té en compte que es tracta d’empreses indus-trials i de serveis a la producció. En canvi, el pes dels estocs i clients ha disminuït entre el2000 i el 2007. La tresoreria (disponible) ha anat augmentant al llarg dels anys la qual cosaés un símptoma del fet que generen recursos líquids.

Taula 29. Composició de l’actiuPercentatges

2000 2004 2007

Actiu fix 37,80 45,39 42,33

Existències 14,27 11,56 12,68

Realitzable (clients...) 43,00 37,08 38,37

Disponible 4,93 5,97 6,62

Total 100,00 100,00 100,00

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.

7.2.2 Estudi de la solvència

A la figura 44 es comprova que les empreses d’alt creixement analitzades tenen una solvèn-cia a curt termini positiva, ja que la ràtio de liquiditat té en tots els anys analitzats un valorsuperior a 1. Per tant, l’actiu circulant ha estat superior als deutes a curt termini, o sigui queel fons de maniobra ha tingut valors positius. De tota manera, la ràtio de liquiditat no arribacap any a 1,5, que és el que en termes generals s’acostuma a considerar com a valor òptimde referència. El valor del 2007 es redueix i, si es té en compte que en els anys anteriors jaestava per sota d’1,5, és possible que convingui millorar-ho per tal de garantir que es pu-guin atendre sense dificultats els deutes a curt termini.

Page 138: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

136 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

Figura 44. Ràtio de liquiditat

2000 2004 20070

0,2

0,4

0,6

0,8

1

1,2

1,4

1,6

Empreses d’alt creixement

Valor òptim de referència

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.

7.2.3 Estructura del finançament

Les empreses d’alt creixement presenten una tendència a reforçar els seus recursos propis,cosa que queda reflectida en el fet que la major part dels beneficis generats hagin estatdestinats a l’autofinançament. Tot i que els recursos propis han anat augmentant en pro-porció al deute (vegeu figura 45), a finals del 2007 seguien sent una mica reduïts i per sotadel 40% que es considera adequat en termes generals. Això vol dir que en els propers anyshauran de seguir apostant per l’autofinançament i/o les aportacions de capital dels accio-nistes per tal d’augmentar la proporció de recursos propis.

Figura 45. Estructura del finançamentPercentatges

2000 2004 20070

20

40

60

80

100

51,4

Deutes a curt termini

Provisions

Deutes a llarg termini

Recursos propis

44,2 49,7

31,3 32,133,3

16,8 19,121,6

0,5

0,90,7

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.

Page 139: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

137ANÀLISI ECONOMICOFINANCERA

A la taula 30, s’acompanyen diverses ràtios per avaluar l’endeutament. El total de l’endeuta-ment està estabilitzat, però és una mica elevat, sense ser preocupant, ja que està per sobredel 60%, que és el que en termes generals es considera el límit màxim desitjable. La qualitatdel deute era del 74% l’any 2007, és a dir, la major part del deute era a curt termini. Si es téen compte que la liquiditat era una mica ajustada, pot ser convenient que aquestes empre-ses tendeixin a augmentar més la proporció de deutes a llarg termini. Un aspecte positiués que el pes de les despeses financeres sobre les vendes és força reduït ja que no arriba al’1,5%. Això s’ha vist beneficiat per l’entorn de baixos tipus d’interès dels anys analitzats.

Taula 30. Ràtios d’endeutament

1997 2002 2007

Endeutament 0,68 0,66 0,67

Qualitat del deute 0,75 0,67 0,74

Despeses financeres sobre vendes 0,014 0,011 0,013

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.

7.3 Gestió dels actius

7.3.1 Rotació dels actius

La gestió dels actius ha donat resultats diferents si es distingeixen els fixos dels circulants.Pel que fa als actius circulants, la seva eficiència ha anat millorant amb el pas dels anys. Encanvi, amb els actius fixos no ha passat el mateix ja que la seva rotació va baixar molt l’any2006, encara que l’any 2007 es va recuperar i va arribar quasi al valor de l’any 2000.

Figura 46. Ràtios de rotació

2000 2004 2007

0

0,5

1

1,5

2

2,5

3

3,5

4

Rotació actiu fix

Rotació actiu circulant

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.

Page 140: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

138 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

7.3.2 Terminis d’estocs, clients i proveïdors

A l’apartat anterior s’ha indicat que les empreses d’alt creixement han anat millorant demanera substancial la gestió del seu circulant. L’anàlisi dels terminis permet aprofundiraquesta afirmació. A la taula 31 es pot comprovar que els terminis d’estocs i clients han anatdisminuint al llarg dels anys i, en canvi, el termini de proveïdors ha anat creixent. Això expli-ca que el cicle de maduració sigui cada cop més curt, i l’any 2007 va ser d’uns quatre mesos(128 dies). El cicle de caixa també s’ha reduït passant de 106 dies a 57, la qual cosa implicauna reducció molt significativa de les necessitats de finançament del circulant.

Per tant, tot i que, com s’ha indicat anteriorment, la liquiditat de les empreses d’alt crei-xement no és massa elevada, la millor gestió del circulant augmenta molt les possibilitatsd’atendre sense dificultats els deutes a curt termini.

Taula 31. Ràtios de terminis, cicle de maduració i cicle de caixa

2000 2004 2007

Termini de les existències 57 55 48

Termini de cobrament 98 88 80

Termini de pagament 49 62 69

Cicle de maduració(Termini de les existències més termini de cobrament) 155 143 128

Cicle de caixa(Cicle de maduració menys termini de proveïdors) 106 81 57

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.

7.4 Anàlisi econòmica i de la rendibilitat

7.4.1 Ingressos, despeses i resultat

Com que un dels criteris de selecció de la mostra d’empreses analitzades era l’incrementsignificatiu i sostingut de la facturació, és lògic que les empreses d’alt creixement haginexperimentat augments molt importants de les vendes (vegeu figura 47). Per tant, aquestesempreses han aconseguit models de negoci que atorguen importants avantatges compe-titius ja que els increments de vendes són molt superiors a l’augment experimentat per lamitjana de les empreses industrials i de serveis a la producció.

Page 141: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

139ANÀLISI ECONOMICOFINANCERA

Figura 47. Ràtios d’increment de vendesVendes últim any / Vendes any anterior

2001 2004 20070

0,2

0,4

0,6

0,8

1

1,2

1,4

1,6

Empreses d’alt creixement

Conjunt del sector industrial i d’empresesde servei a la producció

1,07

1,251,34

1,04 1,031,13

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.

En línia amb el fort augment de les vendes, els beneficis també han evolucionat de maneramolt favorable, ja que el control dels consums, altres despeses d’explotació i despeses depersonal ha donat molt bons resultats (vegeu taula 32). Cal recordar, però, que l’any 2007encara era d’economia en fase expansiva.

Taula 32. Compte de pèrdues i guanysPercentatges

1997 2002 2007

Ingressos d’explotació 100,00 100,00 100,00

– Consums i altres despeses d’explotació –72,27 –76,54 –76,53

=Valor afegit 21,73 23,46 23,47

– Despeses de personal –14,90 –16,65 –14,08

– Dotacions per a amortització de l’immobilitzat i provisions –2,76 –3,01 –2,58

= BAII (Benefici abans d’interessos i impostos) 4,06 3,79 6,81+ Ingressos financers +0,62 +0,49 +0,49– Despeses financeres –1,49 –1,09 –1,30

= BAI ordinari (Benefici ordinari abans d’impostos) 3,19 3,19 6,00+/– Resultats activitats extraordinàries –0,07 –0,56 –0,01

= BAI (Benefici abans d’impostos) 3,13 2,63 5,99– Impost de Societats –1,30 –1,13 –1,83

= Resultat de l’exercici 1,82 1,49 4,16

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.

7.4.2 Rendibilitat i palanquejament

Les empreses d’alt creixement han tingut una evolució molt favorable en el rendiment del’actiu i en la rendibilitat dels fons propis. L’elevat rendiment de l’actiu, que ha estat molt

Page 142: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

140 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

superior al cost del deute35 explica que el palanquejament hagi estat en tots els anys al vol-tant de 3 i, per tant, superior a 1. Això significa que el deute és molt rendible per a aquestesempreses ja que, quan el palanquejament és favorable, a mesura que augmenta el deutemillora la rendibilitat dels fons propis.

Taula 33. Ràtios de rendibilitat i palanquejament

2000 2004 2007

Rendiment de l’actiu 5,76% 4,80% 10,56%

Rendibilitat dels fons propis 10,17% 6,51% 26,76%

Palanquejament financer 3,09 2,89 3,65

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.

7.4.3 Model de creixement

En les dades de la taula 34 es pot visualitzar que les empreses d’alt creixement, a més d’aug-mentar molt les vendes, també han incrementat molt els beneficis. L’any 2007 el seu creixe-ment ha estat molt equilibrat ja que:

• L’increment de les vendes ha estat molt per sobre de la inflació.• L’actiu ha augmentat menys que les vendes. Per tant, la seva gestió ha estat eficient.• Els deutes han augmentat menys que els actius gràcies a un increment sostingut del’autofinançament i del capital. Per tant, es tracta d’empreses que han crescut sense aug-mentar els deutes de manera descontrolada.

• Tot això ha generat un gran augment dels beneficis, que el 2007 es van incrementar enun 81% amb relació a l’any anterior.

Taula 34. Ràtios de creixement

2001 2004 2007

Vendes darrer any / Vendes any anterior 1,07 1,25 1,34

Actiu darrer any / Actiu any anterior 1,18 1,24 1,26

Deutes darrer any / Actiu any anterior 1,17 1,30 1,24

Benefici darrer any / Benefici any anterior 1,02 0,81 1,81

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.

7.5 Comparació entre les empreses d’alt creixement i la restade les empreses industrials

Les empreses d’alt creixement tenen una estructura patrimonial financera i econòmica bas-tant diferenciada en relació amb la resta de les empreses industrials catalanes.

35 En els anys analitzats, els tipus d’interès del deute van oscil·lar entre el 3 i el 4%.

Page 143: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

141ANÀLISI ECONOMICOFINANCERA

En l’àmbit econòmic, les empreses d’alt creixement tenen un nivell de despeses inferior,especialment en consums i altres despeses d’explotació. En canvi, les despeses de personali les amortitzacions són superiors a les de la mitjana de les empreses industrials i de serveisa la producció (vegeu taula 35). Per tant, l’eficiència en els consums i altres despeses d’ex-plotació és un dels factors clau d’èxit de les empreses d’alt creixement.

Taula 35. Compte de pèrdues i guanys (*) del conjunt de les empreses industrials i de serveis a la producció de Catalunyai de les empreses d’alt creixement del període 2004-2007Percentatges

Empreses industrials i de serveisa la producció

Empreses d’alt creixement2004-2007

Ingressos d’explotació 100,00 100,00

– Consums i altres despeses d’explotació –80,63 –76,53

=Valor afegit 19,37 23,47

– Despeses de personal –12,88 –14,08

– Dotacions per a amortització de l’immobilitzat i provisions –2,26 –2,58

= BAII (Benefici abans d’interessos i impostos) 4,23 6,81+ Ingressos financers +0,71 +0,49– Despeses financeres –1,44 –1,30

= BAI ordinari (Benefici ordinari abans d’impostos) 3,51 6,00+/– Resultats activitats extraordinàries +0,91 –0,01

= BAI (Benefici abans d’impostos) 4,42 5,99– Impost de Societats –1,26 –1,83

= Resultat de l’exercici 3,15 4,16

(*) Dades corresponents a l’any 2007.Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.

A la taula 36 es poden identificar altres diferències entre les empreses d’alt creixement i lamitjana de les empreses de la nova indústria. A més de la millor productivitat de les des-peses d’explotació i els consums, que ja s’ha destacat, els punts forts de les empreses d’altcreixement serien la millor gestió dels actius circulants i el més elevat palanquejament quefa que l’endeutament sigui més rendible. La gestió més eficient dels actius es comprovaen les ràtios de rotació i també en els terminis d’estocs i clients. Això genera unes ràtios derendiment i de rendibilitat molt alts (10,6% i 26,8%, respectivament).

Una feblesa que s’ha indicat anteriorment, i que ara es confirma, té a veure amb la liquiditat.La comparació amb el conjunt de les empreses industrials i de serveis a la producció catala-nes posa de manifest de nou que les empreses d’alt creixement han de millorar la liquiditat,ja que el valor de la ràtio d’1,16 és molt reduït. De tota manera, aquesta feblesa se supera enpart amb la bona gestió dels estocs i clients que fa que puguin desenvolupar la seva activi-tat amb una menor proporció d’actius circulants amb relació als deutes a curt termini.

Page 144: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

142 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

Taula 36. Ràtios d’anàlisi economicofinancera (*) del conjunt d’empreses industrials i de serveis a la producció catalanesi de les empreses d’alt creixement del període 2004-2007

Empreses industrials i de serveisa la producció Empreses d’alt creixement 2004-2007

Liquiditat 1,45 1,16

Endeutament 0,64 0,67

Qualitat del deute 0,73 0,74

Despeses financeres 1,44 % 1,30 %

Rotació actiu fix 5,04 3,66

Rotació actiu circulant 2,23 2,69

Termini de les existències (dies) 81 48

Termini de cobrament (dies) 84 80

Termini de pagament (dies) 61 69

Cicle de maduració (dies) 165 128

Cicle de caixa (dies) 104 59

Rendiment de l’actiu 6,07 % 10,56 %

Rendibilitat dels fons propis 14,27 % 26,76 %

Palanquejament financer 2,80 3,65

Increment de les vendes 1,11 1,34

Increment dels actius 1,08 1,27

Increment dels deutes 1,06 1,24

Increment del benefici 1,23 1,81

(*) Dades corresponents a l’any 2007.Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.

7.6 Anàlisi economicofinancera de les empreses d’alt creixementper sectors

Per a l’anàlisi sectorial, en primer lloc, s’ha diferenciat entre empreses industrials i que pres-ten serveis a la producció. A més, i amb l’objectiu d’oferir una base de comparació ambl’estudi sobre les empreses gasela a Catalunya durant el període 1994-1997, les empresesindustrials s’han agrupat en sectors productius seguint la classificació sectorial estàndard(alimentació, tèxtil, paper, químic, moble, plàstic, metall, maquinària, material elèctric, ma-terial de transport i serveis a la indústria).

7.6.1 Anàlisi de les empreses industrials i de serveis a la producció

Les empreses d’alt creixement industrials presenten una estructura patrimonial, financerai econòmica diferent a la de les empreses de serveis a la producció (vegeu taula 37). Lesfirmes industrials estan una mica més endeutades i, per això, el seu cost financer és méselevat que el de les de serveis a la producció. A més, atès que les empreses de serveis tenenuns terminis d’estocs i clients molt més favorables que les industrials, la rotació dels seus

Page 145: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

143ANÀLISI ECONOMICOFINANCERA

actius fixos i circulants és superior. Aquestes diferències expliquen que les empreses deserveis a la producció generin taxes de rendiment i de rendibilitat molt més elevades. Tan-mateix, els dos sectors creixen de manera molt equilibrada a causa de l’augment elevat devendes; i els increments de beneficis són molt superiors als d’actius i deutes.

Taula 37. Ràtios d’anàlisi economicofinancera (*) de les empreses industrials i les empreses que proporcionen serveis a laproducció entre les d’alt creixement del període 2004-2007

Empreses industrials Empreses de serveis a la producció

Liquiditat 1,22 1,21

Endeutament 0,70 0,65

Qualitat del deute 0,76 0,81

Despeses financeres 1,57% 1,23%

Rotació actiu fix 4,00 5,12

Rotació actiu circulant 2,01 3,02

Termini de les existències (dies) 74 34

Termini de cobrament (dies) 103 83

Termini de pagament (dies) 86 76

Cicle de maduració (dies) 177 117

Cicle de caixa (dies) 91 41

Rendiment de l’actiu 10,32% 14,25%

Rendibilitat dels fons propis 26,81% 37,17%

Palanquejament financer 3,82 3,47

Increment de les vendes 1,35 1,40

Increment dels actius 1,25 1,43

Increment dels deutes 1,24 1,34

Increment del benefici 1,85 1,57

(*) Dades corresponents a l’any 2007.Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.

7.6.2 Anàlisi economicofinancera per subsectors

A continuació, s’han classificat les empreses industrials segons el subsector en el qual de-senvolupen la seva activitat principal i s’han obtingut les ràtios presentades a la taula 38.Cal destacar que les empreses d’alt creixement de la meitat dels sectors industrials mostrenunes ràtios d’endeutament molt elevades. És el cas dels sectors d’alimentació, tèxtil, químic,maquinària i material elèctric. En aquests mateixos sectors, la liquiditat està molt a prop del’1, és a dir, està una mica per sota del valor “òptim”de la ràtio de liquiditat, que és de l’1,5;i això podria indicar una major probabilitat de suspendre el pagament de les obligacionscap als creditors. Per tant, es tracta de sectors que convé que enforteixin la seva estructurapatrimonial amb l’autofinançament o, fins i tot, amb ampliacions de capital.

Page 146: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

144 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

Les dades que conté la taula 38 també mostren que la rendibilitat, tant dels actius com delsfons propis, és força elevada en tots els sectors, excepte en els casos de les empreses dela indústria alimentària i els productors de maquinària. Tanmateix, el palanquejament ésfavorable en tots els sectors i, per tant, la utilització de deute incrementa la rendibilitat delsrecursos propis.

Taula 38. Situació economicofinancera l’any 2007 de les empreses d’alt creixement, per sectors

Alimentació Tèxtil Paper Químic Plàstic Metall Maquinària Materialelèctric

Materialtransport

Altres(SPd*)

Liquiditat = Actiu corrent /Deutes a curt termini 1,09 1,04 1,17 1,01 1,45 1,27 1,14 1,18 1,67 1,21

Endeutament =Total deutes/ Passiu 0,77 0,74 0,64 0,72 0,61 0,66 0,71 0,73 0,61 0,65

Qualitat del deute = Deutes acurt termini / Total deutes 0,73 0,62 0,64 0,76 0,80 0,75 0,85 0,80 0,76 0,81

Despeses financeres =(Despeses financeres / Vendes)x 100

1,88% 2,57% 2,27% 1,15% 1,08% 2,31% 2,31% 1,53% 2,53% 1,23%

Rotació actiu fix =Vendes /Actiu fix 3,57 2,23 2,28 3,57 4,39 3,33 3,93 4,71 5,81 5,12

Rotació actiu circulant =Vendes / Actiu circulant 2,34 2,40 2,75 2,93 1,79 1,98 1,81 2,11 1,70 3,02

Termini de les existències =Existències / Cost de vendesdiari

59 77 48 84 41 101 47 19 55 34

Termini de cobrament = Clients/ Venda diària 93 90 81 65 118 100 151 126 71 83

Termini de pagament =Proveïdors / Compra diària 55 67 76 123 106 89 82 91 92 76

Cicle de maduració (Term.d’existències més term. decobrament)

152 167 129 149 159 201 198 145 126 117

Cicle de caixa (Cicle demaduració menys termini deproveïdors)

97 100 53 26 53 112 116 54 34 41

Rendiment de l’actiu = (BAII /Actiu) x 100 5,78% 13,21% 8,3% 11,52% 17,14% 12,21% 11,17% 16,23% 15,6% 14,25%

Rendibilitat dels fons propis= (Resultat / Recursos propis) x100

10,11% 47,04% 25,23% 21,80% 44,41% 25,82% 12,99% 34,10% 27,40% 37,17%

Palanquejament financer =(Actiu / Recursos propis) x(BAI / BAII)

3,36 5,01 3,21 3,89 3,62 3,03 3,45 4,07 2,25 3,47

Vendes darrer any / Vendes anyanterior 1,33 1,30 1,40 1,38 1,34 1,38 1,35 1,40 1,35 1,40

Actiu darrer any / Actiu anyanterior 1,26 1,01 1,13 1,29 1,24 1,1 1,33 1,34 1,21 1,43

Deutes darrer any / Actiu anyanterior 1,24 0,91 1,15 1,22 1,18 1,11 1,41 1,19 1,19 1,34

Benefici darrer any / Beneficiany anterior 0,58 2,59 1,76 1,93 1,76 1,76 1,20 2,16 2,26 1,57

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.

Page 147: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

145ANÀLISI ECONOMICOFINANCERA

Si es comparen les dades de les empreses d’alt creixement amb els valors mitjans de cadasector es confirma que en tots els sectors (excepte plàstic i material de transport) els nivellsde liquiditat de les empreses d’alt creixement són inferiors a la mitjana del sector (vegeufigura 48). Els nivells d’endeutament també són més elevats en les empreses d’alt creixe-ment, excepte, de nou, en el sector de material de transport (vegeu figura 49).

Figura 48. Liquiditat (Actiu corrent / Deutes a curt termini) de les empreses d’alt creixement en comparació amb la mitjana delsector l’any 2007

AltresMat.transport

Mat.elèctric

MaquinàriaMetallPlàsticQuímicTèxtilAlimentació0

0,4

0,8

2

2,4

1,6

1,2

Empreses d’alt creixement

Mitjana sectorialPaper

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.

Figura 49. Endeutament (Deutes / Passiu) de les empreses d’alt creixement en comparació amb la mitjana del sector l’any 2007

AltresMat.transport

Mat.elèctric

MaquinàriaMetallPlàsticQuímicTèxtilAlimentació0

0,1

0,2

0,7

0,8

0,6

Empreses d’alt creixement

Mitjana sectorialPaper

0,3

0,4

0,5

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.

L’increment de vendes de les empreses d’alt creixement és molt més elevat que en la restade les empreses dels sectors respectius (vegeu figura 50), la qual cosa és lògica si tenim encompte els criteris de selecció que s’han utilitzat per identificar les empreses d’alt creixe-ment.

Page 148: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

146 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

Figura 50. Increment de les vendes de les empreses d’alt creixement en comparació amb la mitjana del sector l’any 2007

AltresMat.transport

Mat.elèctric

MaquinàriaMetallPlàsticQuímicTèxtilAlimentació0

0,6

0,8

1,4

1,6

1,2

1

Empreses d’alt creixement

Mitjana sectorialPaper

0,2

0,4

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.

El rendiment dels actius és molt més elevat en les empreses d’alt creixement (excepte elsector d’alimentació) i el mateix passa amb la rendibilitat dels fons propis (el sector d’ali-mentació és l’exepció una altra vegada) com es pot veure a les figures 51 i 52.

En resum, les empreses d’alt creixement de tots els sectors tenen una estructura patrimo-nial, financera i econòmica força favorable, encara que alguns sectors (alimentació, tèxtil,químic, maquinària i material elèctric) haurien de reforçar el seu nivell de capitalització ireduir una mica el pes dels deutes, especialment a curt termini. A més, en les empresesd’alt creixement dels sectors d’alimentació i maquinària caldria millorar l’estructura de lesdespeses per tal d’incrementar la rendibilitat.

Figura 51. Rendiment de l’actiu (ROI) de les empreses d’alt creixement en comparació amb la mitjana del sector l’any 2007

AltresMat.transport

Mat.elèctric

MaquinàriaMetallPlàsticQuímicTèxtilAlimentació0

8

10

16

18

14

12

Empreses d’alt creixement

Mitjana sectorialPaper

4

6

2

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.

Page 149: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

147ANÀLISI ECONOMICOFINANCERA

Figura 52. Rendibilitat dels fons propis de les empreses d’alt creixement en comparació amb la mitjana del sector l’any 2007

AltresMat.transport

Mat.elèctric

MaquinàriaMetallPlàsticQuímicTèxtilAlimentació0

25

30

45

50

40

35

Empreses d’alt creixement

Mitjana sectorialPaper

15

20

10

5

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.

7.7 Anàlisi segons els resultats

En aquest apartat es diferencien les empreses d’alt creixement segons la rendibilitat. S’haconsiderat que la rendibilitat hauria de ser com a mínim del 6% per tal de superar el costd’oportunitat dels accionistes, si es té en compte l’entorn de tipus d’interès. Per tant, lesempreses d’alt creixement s’han dividit en dos grups, les que l’any 2007 van tenir una ren-dibilitat dels fons propis igual o superior al 6% anual i les que no van arribar a aquesta ràtio.Les primeres, que representen el 86% de les empreses, són les que, a més d’aconseguir unincrement important de les vendes, ho fan generant una rendibilitat suficient.

El motiu principal pel qual el 14% de les empreses d’alt creixement van generar una rendi-bilitat inferior al 6% sobre els fons propis s’explica pels consums d’explotació i altres des-peses d’explotació que en aquestes empreses van representar el 87,66% de les vendes. Encanvi, a les empreses que van generar una rendibilitat superior al 6%, aquestes despesesvan representar el 74,4% de les vendes i van permetre suportar uns costos laborals méselevats (vegeu taula 39). Això explica que el valor afegit sigui molt diferent en els dos grupsd’empreses.

A part de les menors despeses d’explotació, les empreses que obtenen una rendibilitat méselevada gestionen més eficientment els seus actius fixos i circulants, cosa que permet ob-tenir millors marges i rotacions i, per tant, generar més rendiment dels actius. També esbeneficien d’un major palanquejament, la qual cosa explica que, encara que estiguin mésendeutades, tenen un impacte menor de les despeses financeres i, al final, obtenen unarendibilitat dels recursos propis molt més elevada (vegeu taula 40).

A la vista de les xifres presentades, sembla que els factors clau que fan que unes empresessiguin molt més rendibles que les altres, són els consums i despeses d’explotació i l’eficièn-cia en la gestió dels actius.

Page 150: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

148 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

Taula 39. Compte de pèrdues i guanys (*) segons la rendibilitat dels fons propisPercentatges

Empreses amb rendibilitatigual o superior al 6%

Empreses amb rendibilitatinferior al 6%

Empreses d’altcreixement2004-2007

Ingressos d’explotació 100,00 100,00 100,00– Consums i altres despeses d’explotació –74,40 –87,66 –76,53

=Valor afegit 25,53 12,34 23,47– Despeses de personal –14,65 –9,42 –14,08

– Dotacions per a amortització de l’immobilitzat i provisions –2,60 –2,46 –2,58

= BAII (Benefici abans d’interessos i impostos) 8,28 0,47 6,81+ Ingressos financers +0,50 +0,47 +0,49

– Despeses financeres –1,28 –1,58 –1,30

= BAI ordinari (Benefici ordinari abans d’impostos) 7,51 –0,64 6,00+/– Resultats activitats extraordinàries –0,01 –0,05 –0,01

= BAI (Benefici abans d’impostos) 7,50 –0,69 5,99– Impost de Societats –2,25 +0,04 –1,83

= Resultat de l’exercici 5,25 –0,73 4,16

(*) Dades corresponents a l’any 2007.Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.

Taula 40. Ràtios d’anàlisi economicofinancera (*) segons la rendibilitat dels fons propis

Empreses amb rendibilitatigual o superior al 6%

Empreses amb rendibilitatinferior al 6%

Empreses d’altcreixement2004-2007

Liquiditat 1,21 0,93 1,16

Endeutament 0,71 0,59 0,67

Qualitat del deute 0,76 0,67 0,74

Despeses financeres 1,26% 1,58% 1,30%

Rotació actiu fix 5,06 1,61 3,66

Rotació actiu circulant 2,70 2,66 2,69

Termini de les existències (dies) 40 79 48

Termini de cobrament (dies) 86 61 80

Termini de pagament (dies) 65 83 69

Cicle de maduració (dies) 126 140 128

Cicle de caixa (dies) 61 57 59

Rendiment de l’actiu 14,59% 0,47% 10,56%

Rendibilitat dels fons propis 49,01% –1,99% 26,76%

Palanquejament financer 4,80 –3,65 3,65

Increment de les vendes 1,33 1,35 1,34

Increment dels actius 1,27 1,24 1,27

Increment dels deutes 1,24 1,22 1,24

Increment del benefici 1,83 0,72 1,81

(*) Dades corresponents a l’any 2007.Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.

Page 151: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

149ANÀLISI ECONOMICOFINANCERA

7.8 Comparació entre les empreses d’alt creixementi les empreses gasela

En aquest apartat es comparen les empreses segons l’any de fundació. Així, s’han conside-rat les empreses creades durant els últims cinc anys, que segons les definicions adoptadessón empreses gasela (20 empreses del total de 250), i s’han diferenciat de la resta d’empre-ses d’alt creixement creades abans del 2003.

Figura 53. Empreses d’alt creixement i empreses gasela del període 2004-2007Percentatges

Resta d’empreses 92,0d’alt creixement

8,0 Empreses gasela

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.

Les empreses gasela obtenen uns beneficis una mica menors, bàsicament a causa dels costosde personal, els quals són molt més elevats. En canvi, les empreses gasela tenen més liquiditati estan menys endeutades. De tota manera, com que generen menys beneficis, al final obte-nen menor rendiment de l’actiu i menys rendibilitat dels fons propis. Cal assenyalar, però, queels dos grups analitzats mostren unes taxes de rendiment i rendibilitat prou elevades.

Taula 41. Compte de pèrdues i guanys (*) segons l’any de constitucióPercentatges

Empreses creades abansdel 2003

Empreses creades el 2003i següents

Empreses d’altcreixement2004-2007

Ingressos d’explotació 100,00 100,00 100,00– Consums i altres despeses d’explotació –76,84 –67,33 –76,53

=Valor afegit 23,16 32,67 23,47– Despeses de personal –13,72 –24,55 –14,08

– Dotacions per a amortització de l’immobilitzat i provisions –2,56 –3,31 –2,58

= BAII (Benefici abans d’interessos i impostos) 6,88 4,81 6,81+ Ingressos financers +0,48 +0,84 +0,49

– Despeses financeres –1,32 –0,91 –1,30

= BAI ordinari (Benefici ordinari abans d’impostos) 6,04 4,75 6,00+/– Resultats activitats extraordinàries –0,02 +0,35 –0,01

= BAI (Benefici abans d’impostos) 6,02 5,10 5,99– Impost de Societats –1,85 –1,32 –1,83

= Resultat de l’exercici 4,18 3,78 4,16

(*) Dades corresponents a l’any 2007.Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.

Page 152: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

150 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

Taula 42. Ràtios d’anàlisi economicofinancera (*) segons l’any de constitució

Empreses creades abansdel 2003

Empreses creades el 2003i següents

Empreses d’altcreixement2004-2007

Liquiditat 1,15 1,54 1,16

Endeutament 0,68 0,59 0,67

Qualitat del deute 0,75 0,71 0,74

Despeses financeres 1,32% 0,91% 1,30%

Rotació actiu fix 3,65 4,08 3,66

Rotació actiu circulant 2,71 2,25 2,69

Termini de les existències (dies) 49 36 48

Termini de cobrament (dies) 81 52 80

Termini de pagament (dies) 69 67 69

Cicle de maduració (dies) 130 88 128

Cicle de caixa (dies) 61 21 59

Rendiment de l’actiu 10,69% 6,99% 10,56%

Rendibilitat dels fons propis 27,11% 18,81% 26,76%

Palanquejament financer 3,67 3,38 3,65

Increment de les vendes 1,32 1,45 1,34

Increment dels actius 1,26 1,33 1,27

Increment dels deutes 1,23 1,33 1,24

Increment del benefici 1,80 1,92 1,81

(*) Dades corresponents a l’any 2007.Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.

7.9 Comparació entre les empreses gasela del període 1994-1997i les empreses d’alt creixement del període 2004-2007

Un altre tipus d’anàlisi que pot ser d’interès és comparar les dades que tenien l’any 1997 lesempreses que aleshores van ser qualificades de gasela amb les que han estat identificadescom d’alt creixement l’any 2007. Per tal que la comparació sigui més fiable, de les empre-ses d’alt creixement de 2004-2007 s’han considerat només les industrials i que tenien unarendibilitat dels fons propis igual o superior al 6%, ja que l’any 1997 també es va utilitzar elcriteri de rendibilitat mínima per tal d’identificar les empreses gasela.

L’any 1997, les empreses gasela tenien un perfil que es caracteritzava per l’aposta pels re-cursos humans i per l’excel·lència, cosa que afavoria que als pocs anys disposessin d’unmodel de negoci que els permetia generar creixements molt importants dels ingressos.L’eficiència en la gestió de despeses i actius i la prudència en temes financers els asseguravauna bona rendibilitat i una situació equilibrada en temes patrimonials i financers.

A la taula 43 es comprova que el perfil de les gaseles del període 1994-1997 i les empre-ses industrials d’alt creixement d’ara és molt similar, tot i que les segones experimenten

Page 153: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

151ANÀLISI ECONOMICOFINANCERA

increments de vendes i beneficis més elevats. És possible que això estigui influït pel cicleeconòmic, el qual era més favorable l’any 2007 que l’any 1997. A més, les gaseles de 1997gestionaven de manera més eficient els actius, tant fixos com circulants.

Taula 43. Ràtios d’anàlisi economicofinancera de les empreses gasela del període 1994-1997 i les empreses d’alt creixementdel període 2004-2007

Empreses gasela 1994-1997Dades 1997

Empreses industrials d’alt creixement 2004-2007 (*)Dades 2007

Liquiditat 1,38 1,26

Endeutament 0,63 0,70

Qualitat del deute 0,82 0,76

Despeses financeres 1,60% 1,57%

Rotació actiu fix 4,63 4,00

Rotació actiu circulant 2,34 2,01

Termini de les existències (dies) 79 74

Termini de cobrament (dies) 81 103

Termini de pagament (dies) 84 86

Cicle de maduració (dies) 160 177

Cicle de caixa (dies) 46 91

Rendiment de l’actiu 14,80% 10,59%

Rendibilitat dels fons propis 26,00% 28,66%

Palanquejament financer 2,40 3,82

Increment de les vendes 1,28 1,31

Increment dels actius 1,24 1,24

Increment dels deutes 1,20 1,17

Increment del benefici 1,48 1,66

(*) Empreses creades abans del 2003 i amb rendibilitat superior al 6%.Font: Elaboració pròpia a partir de dades del SABI.

Els creixements dels dos tipus d’empresa poden qualificar-se d’equilibrats ja que l’augmentde les vendes és superior al dels actius i al dels deutes; i l’increment dels beneficis és moltmés elevat que el de les vendes. Tot i així, les taxes de variació de les empreses d’alt creixe-ment són molt més elevades, especialment les dels beneficis:

Model de les gasela 1994-1997: V A DBModel de les empreses d’alt creixement 2004-2007: V A DB

Page 154: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya
Page 155: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

8

Anàlisi estratègica

Page 156: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

154 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

8.1 Introducció

Amb l’objectiu d’aprofundir en el coneixement sobre el comportament estratègic de lesempreses d’alt creixement durant el període 2004-2007 es va dissenyar un qüestionari (ve-geu l’Annex 1) i es va enviar a les 250 empreses seleccionades segons els criteris descritsanteriorment. El qüestionari contenia vuit blocs de preguntes que pretenien obtenir infor-mació, complementària a la que es va extraure del Registre Mercantil, sobre algunes carac-terístiques bàsiques d’aquestes empreses, així com sobre les formes de gestió i organitzaciódels recursos (financers, humans i tecnològics) que els han proporcionat la base per assolirun creixement elevat i sostingut en el temps.

La primera part del qüestionari tenia la finalitat de reunir dades generals com la pertinençade l’empresa a un grup empresarial, la participació estrangera en el seu capital o el grau decontrol familiar. Addicionalment, per avaluar la sostenibilitat del creixement i la capacitatd’afrontar la crisi econòmica global, es va incloure una pregunta sobre la facturació de l’em-presa el 2008.

El segon bloc del qüestionari pretenia determinar el grau d’importància de sis factors clauper a la competitivitat de l’empresa: la direcció estratègica i les decisions d’inversió; elsmercats i la internacionalització; la innovació; els recursos humans i la formació; la políticacomercial i la qualitat; i els productes i processos de producció. La resta del qüestionari con-tenia preguntes més concretes relacionades amb els sis factors esmentats.

La recopilació de les dades va ser realitzada per l’empresa d’estudi d’opinió pública i màr-queting Opina. La taxa de resposta va ser del 50,4%, és a dir, 126 de les 250 empreses vanretornar el qüestionari total o parcialment omplert. La taxa de resposta va ser superior entreles empreses industrials, un 53,9%, que no pas entre les de serveis a la producció, un 48,9%.En el cas de les gaseles, les empreses d’alt creixement més joves, 8 de les 20 van contestar elqüestionari, cosa que suposa una taxa de resposta del 40%. En aquest cas, és difícil extreureconclusions vàlides que puguin ser generalitzades i que permetin obtenir una imatge realsobre el comportament estratègic diferencial de les empreses gasela. Per tant, els comen-taris relacionats amb les gaseles s’han d’interpretar amb molta prudència.

En aquelles variables on ha estat possible, s’ha fet la comparació amb els resultats de l’En-questa Sobre Estratègies Empresarials (ESEE), que elabora la Fundació SEPI anualment pera un panell d’empreses del sector industrial de més de 10 treballadors. S’han utilitzat els

Page 157: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

155ANÀLISI ESTRATÈGICA

resultats de les empreses catalanes de la mostra per a l’any 2007. Cal tenir en compte quel’ESEE no inclou les empreses de serveis a la producció, per la qual cosa les comparacions,estrictament parlant, només serien vàlides amb les empreses d’alt creixement del sectorindustrial.

8.2 Trets bàsics

8.2.1 Pertinença a un grup

Del total d’empreses estudiades destaca que més del 73% no pertanyen a cap grup, cosaque permet afirmar que les empreses d’alt creixement són, majoritàriament, indepen-dents36. Amb l’anàlisi sectorial es constata que en l’àmbit dels serveis a la producció hi haun percentatge més elevat d’empreses pertanyents a un grup que no pas en el sector in-dustrial, si bé la diferència no és massa rellevant.

Figura 54. Pertinença a un grupPercentatges

Indústria i energia Serveis a la producció Empreses d’alt creixement0

20

40

60

80

100

No

24,4 29,4 26,9

75,6 70,6 73,1

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement.

8.2.2 Participació de capital estranger

Tan sols 14 de les 126 respostes, és a dir, aproximadament un 11%, contesten afirmativa-ment la pregunta de participació estrangera en el capital social, la qual ascendeix al 85,4%de mitjana. Això permet afirmar que les empreses d’alt creixement són més de capital na-cional que la mitjana de la indústria ja que l’Enquesta sobre estratègies empresarials (ESEE)2007 informa d’un 23,3% d’empreses amb capital estranger, amb una mitjana de participa-

36 Cal tenir en compte, a efectes comparatius, que un 57,6% de les empreses de l’Enquesta sobre estratègies empresarials (ESEE) 2007pertany a un grup.

Page 158: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

156 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

ció del 91,6%. En el cas de les gaseles, un 15% compten amb inversors estrangers, la parti-cipació mitjana dels quals és del 76,2%.

8.2.3 Empresa familiar

Històricament, les empreses familiars37 han tingut i continuen tenint gran rellevància en elprocés de creixement econòmic a Catalunya. En l’actualitat, el seu pes sobre el total s’estimaentre un 39,5% (segons l’ESEE 2007) i prop de dues terceres parts (Guinjoan et al., 2004). Enel cas de les empreses d’alt creixement, una mica més de la meitat declaren una participa-ció activa en la gestió i el control per part d’un grup familiar (vegeu figura 55), cosa que posade manifest que no són més familiars (ni menys) que la mitjana de Catalunya38. El pes méssignificatiu del control directe de famílies emprenedores es fa palès sobretot en el sectorindustrial, on un 56,1% de les empreses són familiars. Entre els proveïdors de serveis nomésla meitat (49,4%) es poden considerar familiars.

Figura 55. Empresa familiarPercentatges

0

20

40

60

80

100

No

56,1 49,4

43,9

52,8

50,6 47,3

Indústria i energia Serveis a la producció Empreses d’alt creixement

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement.

8.2.4 Facturació 2008

Amb l’objectiu de conèixer l’evolució més actualitzada de les vendes de les empreses d’altcreixement i per poder avaluar la seva capacitat d’afrontar situacions adverses, com ara lacrisi econòmica global del període actual, el qüestionari va incloure una pregunta sobre elvolum de les vendes corresponent a l’any 2008. Aquesta pregunta va ser resposta per 59empreses, 20 de les quals van ser industrials i 39 de serveis a la producció.

37 Es consideren familiars aquelles empreses el capital, la gestió i el control de les quals es concentren en les persones que pertanyen aun o diversos cercles familiars.

38 Aquest resultat difereix de les conclusions tretes pels Estats Units, on el control per part d’un emprenedor o d’una família està altamentcorrelacionat amb les empreses gasela, atès que tres quartes parts són familiars (Acs et al., 2008).

Page 159: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

157ANÀLISI ESTRATÈGICA

Taula 44. Evolució més recent de la facturació d’algunes de les empreses d’alt creixement

Nombred’empreses % Facturació 2007

(milers d’euros) % Facturació 2008(milers d’euros) %

Facturació2007-2008

(milers d’euros)

Mitjana 2008(milers d’euros)

Indústria i energia 20 33,9 230.127 20,5 260.618 100,0 13,25 13.031

Serveis a la producció 39 66,1 889.740 79,5 1.554.522 596,5 74,72 39.860

Empreses d’alt creixement 59 100,0 1.119.867 100,0 1.815.140 100,0 62,09 30.765

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement.

En conjunt, les empreses d’alt creixement han afrontat positivament el primer any de la crisija que han augmentat les vendes un 62%. Les firmes industrials s’han vist més afectades perla crisi (increment del 13%) que no pas les de serveis a la producció (75%). No obstant això,cal tenir en compte que els resultats agregats poden amagar comportaments individualsben diferenciats com els següents: una tercera part de les empreses de serveis han experi-mentat reduccions de les seves vendes, però s’han vist compensades, en el càlcul agregat,per les pujades excepcionals d’altres empreses que oscil·len entre el 80% i el 390%.

8.3 Claus de la competitivitat

8.3.1 Factors de l’entorn que faciliten o limiten l’activitat

En aquest apartat es va incloure una pregunta oberta sobre factors de l’entorn, és a dir, ex-terns a l’empresa, que faciliten o limiten la seva activitat. La diversitat de respostes fou moltàmplia i, per aquest motiu i un cop analitzades totes, es van agrupar en 14 àmbits: compe-tència, demanda, telecomunicacions, inversió pública, política laboral, política social, políti-ca mediambiental, localització geogràfica, preus de les matèries primeres, qualificació delsrecursos humans, costos i finançament, morositat, política fiscal i burocràcia i, finalment,canvi tecnològic.

Page 160: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

158 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

Figura 56. Factors de l’entorn que faciliten o limiten les activitats de les empreses d’alt creixementPercentatges

Competèn

cia

Limitadors

Facilitadors

0

10

20

30

40

50

1,6

19,7

7,9

1,6

37,0

25,2

4,7 3,9 3,1

23,6

7,9

1,63,1 2,4

4,7

11,0

0,8

12,6

3,15,5 6,3

3,9 4,7 3,91,6

Telec

omun

icacio

ns

Demanda

Invers

iópú

blica

Costo

sifin

ançament

Pressiófisc

aliburocràc

ia

Políti

calab

oral

Políti

casocia

l

Políti

camediam

biental

Localitz

aciógeog

ràfica

Canvite

cnolò

gic

QualificacióRR

HH

Preus

matè

riesp

rimere

s

Moro

sitat

Diverso

s

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement.

El factor d’entorn que més facilita, amb diferència, l’activitat de les empreses d’alt creixe-ment és la demanda (37% de les respostes), que ve configurada per respostes com ara“l’en-torn econòmic” o el “creixement del sector”, la qual cosa posa de manifest que aquestescompanyies han sabut trobar segments de negoci en expansió. El segon factor és el canvitecnològic (“aparició de nova maquinària”, “nous processos productius”), amb un 12,6% deles respostes, per a aquelles empreses que s’han sabut situar correctament davant els aven-ços de la tecnologia; i el tercer, és la localització geogràfica (11%) per a aquelles empresesque han encertat el lloc on ubicar la seva activitat.

Pel que fa a factors limitadors, la demanda (en aquest cas seria la seva manca o evoluciónegativa, moltes vegades referida al sector de la construcció) també és el primer, amb un25,2% de les respostes. El segon és l’àmbit dels costos i finançament, el qual agrupa respos-tes com ara “dificultat per obtenir préstecs” o “augment de preus dels materials”, amb un23,6%, i el tercer és la competència, que agrupa respostes relatives al nombre o a l’agressi-vitat dels competidors, amb un 19,7%.

Per la seva banda, els àmbits de les polítiques fiscal, laboral, social i mediambiental fanreferència, sobretot, a normatives concretes adoptades, a la rigidesa del sistema laboral ofiscal, etc. En aquest àmbit destaca que les polítiques mediambientals són consideradesmés facilitadores que limitadores.

El factor telecomunicacions ha englobat respostes de l’estil “inversió en comunicacions”o “desenvolupament de telecomunicacions”; el factor morositat atén a respostes com ara“inseguretat en el cobrament”; el factor localització geogràfica respon a l’oportunitat querepresenta el fet de tenir una determinada ubicació adequada al servei ofert, com ara la“proximitat amb el pas fronterer”.

Page 161: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

159ANÀLISI ESTRATÈGICA

Taula 45. Factors de l’entorn que faciliten o limiten les activitats de les empreses industrials d’alt creixementPercentatges

Facilitadors Limitadors

Competència 6,5 38,7

Telecomunicacions 6,5 3,2

Demanda 32,3 32,3

Inversió pública 12,9 0,0

Costos i finançament 0,0 38,7

Política fiscal 0,0 6,5

Política laboral 3,2 6,5

Política social 3,2 0,0

Política mediambiental 9,7 0,0

Localització geogràfica 9,7 0,0

Canvi tecnològic 3,2 3,2

Qualificació RRHH 3,2 3,2

Preus matèries primeres 6,5 0,0

Morositat 0,0 12,9

Diversos 3,2 6,5

Total 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement.

Quant a les respostes referents al sector de la indústria, cal destacar que les empreses vanesmentar més factors limitadors (un 60%) que no pas facilitadors (un 40%). Pel que fa alsfactors que les empreses d’aquest sector consideren com a facilitadors, predomina la de-manda respecte a la resta de manera notable (un 32,3%). Els factors limitadors més es-mentats són els costos i finançament (38,7%), la competència (38,7%) i, en tercer lloc, lademanda (32,3%).

En el sector de serveis a la producció hi predominen els factors facilitadors (un 54% de lesrespostes) per sobre dels limitadors (46%). En aquest sector, també la demanda (38,5%) ésel factor més facilitador, i així mateix la demanda (22,9%), els costos i finançament (18,8%)i la competència (13,5%) són els més limitadors, si bé amb percentatges més baixos que ala indústria.

També cal destacar la consideració rellevant que han tingut en aquest sector, com a factorsfacilitadors, el canvi tecnològic (15,6%) i la localització geogràfica (11,5%), aquest darrermolt rellevant per a la pràctica totalitat de les empreses de serveis de transport.

Page 162: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

160 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

Taula 46. Factors de l’entorn que faciliten o limiten a les activitats de les empreses d’alt creixement del sector de serveis a la produccióPercentatges

Facilitadors Limitadors

Competència 0,0 13,5

Telecomunicacions 8,3 1,0

Demanda 38,5 22,9

Inversió pública 2,1 5,2

Costos i finançament 4,2 18,8

Política fiscal i burocràcia 0,0 8,3

Política laboral 1,0 2,1

Política social 2,1 0,0

Política mediambiental 3,1 0,0

Localització geogràfica 11,5 1,0

Canvi tecnològic 15,6 3,1

Qualificació RRHH 6,3 7,3

Preus matèries primeres 3,1 0,0

Morositat 0,0 2,1

Diversos 4,2 0,0

Total 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement.

8.3.2 Factors de competitivitat

Per poder discernir les estratègies “guanyadores”, aquelles que han fet que les empresescreixin molt ràpidament i de forma prolongada en el temps, el qüestionari va incloure unallista de sis factors que la literatura econòmica considera claus per a la competitivitat em-presarial: les decisions estratègiques i d’inversió; la internacionalització, la innovació; elsrecursos humans i formació; les polítiques comercials; i la qualitat i productivitat. Les em-preses havien d’ordenar aquests factors segons la seva importància per desenvolupar unpaper competitiu al mercat utilitzant una escala numèrica d’1 (el més important) a 7 (elmenys important).

La figura 57 revela que els factors clau més importants per a la competitivitat són la direccióestratègica i les decisions d’inversió (que un 41,3% puntuen en primer lloc) i la innovació(que més del 60% puntuen en segon lloc). La comercialització, els recursos humans i forma-ció i la qualitat i productivitat es reparteixen els nivells intermedis d’importància, si bé hi haun 23% de respostes que situen la qualitat i productivitat en el primer lloc.

Page 163: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

161ANÀLISI ESTRATÈGICA

Figura 57. Factors clau per a la competitivitat de les empreses d’alt creixementPercentatges

Majorimportància

Menorimportància

0

20

40

60

80

100

Internacionalització

Direcció estratègicai decisions d’inversió

Recursos humans iformació

Innovació

Qualitat i productivitat

Comercialització

Altres factors

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement.

Es poden observar algunes diferències sectorials en relació amb els factors clau de compe-titivitat. Encara que les decisions estratègiques i d’inversió són el factor més rellevant pera més del 40% de les empreses, tant industrials com de serveis, la qualitat i productivitatés més important per a les industrials (una de cada tres empreses la valora en primer lloc)que per a les de serveis (una de cada cinc). Així mateix, la internacionalització és molt mésimportant per a les empreses industrials (un 85% la puntuen en segon lloc) que no pas per ales de serveis, raó per la qual la internacionalització queda en els darrers llocs en el conjuntde la nova indústria. Per la seva banda, les empreses de serveis posen en segona posició perimportància altres factors39 i la innovació.

39 Només 18 de les empreses de serveis a la producció van especificar un factor, addicional als de la llista, com fonamental per la seva compe-titivitat. Alguns dels factors mencionats són els següents: l’externalització i l’outsoursing, l’especialització, el màrqueting, l’agressivitat comercial,la fidelització de clients, la logística, la responsabilitat, formar part d’un grup o treballar exclusivament per a un client, i fins i tot, la sort.

Page 164: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

162 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

Figura 58. Factors clau per a la competitivitat de les empreses industrials d’alt creixementPercentatges

Majorimportància

Menorimportància

0

20

40

60

80

100

Internacionalització

Direcció estratègicai decisions d’inversió

Recursos humans iformació

Innovació

Qualitat i productivitat

Comercialització

Altres factors

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement.

Figura 59. Factors clau per a la competitivitat de les empreses d’alt creixement proveïdores de serveis a la produccióPercentatges

Majorimportància

Menorimportància

0

20

40

60

80

100

Internacionalització

Direcció estratègicai decisions d’inversió

Recursos humans iformació

Innovació

Qualitat i productivitat

Comercialització

Altres factors

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement.

8.4 Direcció estratègica i d’inversió

8.4.1 Decisions estratègiques

Aquest apartat del qüestionari s’encetava amb una pregunta oberta sobre les tres decisionsestratègiques que han portat l’empresa fins a la situació actual. Igual que en la preguntaoberta sobre factors de l’entorn, i per tal de facilitar l’anàlisi, s’ha agrupat l’àmplia varietatde respostes en els sis àmbits utilitzats ja en la pregunta anterior (i també a l’estudi del

Page 165: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

163ANÀLISI ESTRATÈGICA

1999): direcció estratègica i decisions d’inversió, comercialització, internacionalització, in-novació, qualitat i productivitat i recursos humans i formació.

Arribats a aquest punt, es podria considerar que el primer dels factors enumerats és unrequisit necessari que engloba la resta, ja que s’entén que sense una bona direcció estratè-gica i unes adequades polítiques d’inversió, la resta d’elements no es podrien dur a termede manera adequada. No obstant això, el que aquest apartat ha volgut tenir en compte sónaquelles empreses que de manera específica han considerat que els era bàsic dur a termeunes òptimes decisions d’inversió, diversificar els seus productes, dur a terme una organit-zació empresarial determinada o respostes similars.

El grup més nombrós (32,5%) de respostes correspon a direcció estratègica i decisions d’in-versió, cosa que porta a concloure que, al capdavall, el que és més decisiu per a l’èxit (o elcreixement alt) d’una empresa rau en la figura de l’empresari (o del gestor), en les sevesaptituds i actituds i en la seva habilitat per “pilotar la nau”. En segon lloc, hi ha les decisionsrelatives a la qualitat i la productivitat (21,5%). Fins aquí, els resultats són similars als obtin-guts a l’estudi sobre les empreses gasela del 1999.

En canvi, el tercer àmbit de respostes correspon ara als recursos humans i formació (16,3%),mentre que deu anys enrere només representava el 8%, cosa que reflecteix que el capitalhumà ha guanyat molta importància en aquest període per a l’èxit empresarial. Inclou res-postes com ara “invertir en capital humà”, “professionalització del personal”o bé“incentivarels RRHH”.

El quart lloc per importància correspon a la innovació, amb un percentatge molt similar alde fa deu anys (14%). La resta de respostes tenien a veure amb la comercialització (11,1%) ila internacionalització (4,5%).

Figura 60. Decisions estratègiques que han portat les empreses d’alt creixement a la seva situació actualPercentatges

21,5

32,5

11,1

4,5

14,216,3

Recursos humansi formació

Qualitati productivitat

InnovacióInternacionalitzacióComercialitzacióDirecció estratègicai decisions d’inversió

0

5

10

15

20

25

30

35

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement.

Page 166: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

164 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

Pel que fa al sector industrial, dins del primer grup de respostes (direcció estratègica i deci-sions d’inversió), s’han detallat quatre subgrups, el més important dels quals és el de les de-cisions d’inversió (13,5%) i que agrupa respostes del tipus “invertir en noves instal·lacions”,“invertir en un nou magatzem” o “invertir en imatge”. El segon subgrup està compartit perla diversificació de productes (7,3%), que agrupa respostes com ara “diversificació de sec-tors”o“inversió en nous productes”, i l’organització de l’empresa (7,3%), que recull respostesdel tipus “creixement orgànic, sense crèdit”, “autonomia financera” i “delegacions estratègi-ques”.

El segon grup per importància és la qualitat i la productivitat (26%), amb respostes com“utilitzar materials de qualitat”, “millorar la productivitat” o “servei òptim”; seguit per la in-novació (14,6%), àmbit que agrupa respostes del tipus “invertir en R+D” i “apostar per lainnovació continuada”. Altres decisions corresponen a la comercialització (12,5%), la políticade recursos humans i formació (10,4%) i la internacionalització (6,3%).

Taula 47. Decisions estratègiques que han portat les empreses d’alt creixement del sector industrial a la seva situació actualPercentatges

Decisió estratègica Empreses

Direcció estratègica i decisions d’inversió 30,2

Decisions d’inversió 13,5

Diversificació de productes 7,3

Organització empresarial 7,3

Diversos 2,1

Comercialització 12,5

Internacionalització 6,3

Innovació 14,6

Qualitat i productivitat 26,0

Recursos humans i formació 10,4

Total 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement.

Quant al sector de serveis a la producció, el principal tipus de respostes també és la direc-ció estratègica, amb quasi un 34%, però, en aquest cas, el subgrup més nombrós és el del’organització empresarial (14%). La qualitat i productivitat i els recursos humans i formacióestan empatats en segona posició amb el 19,2% de les respostes, cosa que posa de mani-fest una importància més gran de les decisions relatives al capital humà per als serveis a laproducció que no pas per a la indústria. En aquest àmbit, s’hi recullen respostes com ara“inversió en recursos humans”, “política de formació i promoció interna”o “estabilitat en elsrecursos humans”.

Les freqüències de la resta de respostes són similars a les del sector industrial: innovació(14,0%), comercialització (10,4%) i internacionalització (3,6%).

Page 167: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

165ANÀLISI ESTRATÈGICA

Taula 48. Decisions estratègiques que han portat les empreses d’alt creixement del sector de serveis a la producció a la sevasituació actualPercentatges

Decisió estratègica Empreses

Direcció estratègica i decisions d’inversió 33,7

Decisions d’inversió 13,0

Diversificació de productes 4,2

Organització empresarial 14,0

Diversos 2,6

Comercialització 10,4

Internacionalització 3,6

Innovació 14,0

Qualitat i productivitat 19,2

Recursos humans i formació 19,2

Total 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement.

8.4.2 Accions estratègiques

Per tal de completar la informació sobre les decisions estratègiques que han pres les em-preses entrevistades al llarg dels anys d’alt creixement, i que molt probablement han in-fluenciat la seva trajectòria empresarial positiva, el qüestionari incorporava una preguntamés concreta sobre el desenvolupament de sis accions entre el 2004 i el 2007.

Taula 49. Accions estratègiques desenvolupades entre el 2004 i el 2007Percentatge sobre el total en cada sector

Indústria i energia Serveis a la producció Empreses d'altcreixement

Adquisició d’una empresa 12,2 15,3 14,3

Desenvolupament d'un acord de cooperacióamb altres empreses 36,6 40,0 38,9

Aplicació de noves pràctiques empresarials enl’organització del treball i dels procedimentsde l’empresa

68,3 60,0 62,7

Desinversió de línies de producte pocrendibles o poc conegudes 22,0 17,6 19,0

Diversificació cap a nous productes 56,1 56,5 56,3

Diversificació cap a nous mercats 63,4 55,3 57,9

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement.

Destaca que gairebé el 63% de les empreses d’alt creixement declaren haver introduït no-ves pràctiques organitzatives, relacionades amb la distribució de les tasques laborals o ambels procediments. A més, més del 56% han portat a terme estratègies de diversificació, tantde producte com de mercats. Quasi el 39% de les empreses d’alt creixement han signat

Page 168: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

166 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

acords de cooperació i prop del 20% han optat per prescindir de línies de productes pocrendibles o amb un èxit relativament menor entre els clients de l’empresa. De totes les op-cions preguntades, la menys utilitzada han estat les adquisicions d’empreses (14%), cosaque vol dir que el creixement s’ha basat més en factors interns (innovacions organitzatives,diversificacions, aliances estratègiques) que no pas externs (compra de negocis en marxa).No s’observen moltes diferències en les accions estratègiques adoptades per les empresesindustrials i les de serveis a la producció.

8.4.3 Fonts de finançament

La forma de finançar les noves inversions, que podria explicar el creixement ràpid, és unadecisió fonamental per a qualsevol empresa i, per tant, és una qüestió molt rellevant dintredel conjunt d’estratègies empresarials. El qüestionari va incloure una pregunta sobre laprocedència del finançament realitzat al llarg dels darrers tres anys, fons propis o recursosaliens, i la seva distribució percentual. El resultat és que el 55% de les noves inversions hanestat finançades amb recursos propis, cosa que posa de manifest una política prudent definançament amb un cost i un risc reduïts40. Per sectors, la preferència pels recursos propisés més elevada a les empreses de serveis ja que el percentatge arriba al 56,6%.

Figura 61. Fonts de finançament de les inversions dels darrers tres anysPercentatges

Finançament aliè 44,7

55,3 Recursos propis

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement.

8.4.4 Realització interna o externa de serveis

Finalment, dintre del bloc de preguntes sobre decisions estratègiques i d’inversió, l’enques-ta incorporava una llista de serveis relacionats amb el desenvolupament normal de l’activi-tat empresarial i demanava als empresaris que indiquessin quins d’aquests s’externalitzen,parcialment o completament i quins es realitzen habitualment per la pròpia empresa.

40 Aquesta dada es refereix únicament a les noves inversions. El finançament de l’actiu total presenta un endeutament més elevat, talcom es pot comprovar en l’anàlisi economicofinancera.

Page 169: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

167ANÀLISI ESTRATÈGICA

Com era d’esperar, atès el perfil de pimes de les empreses de la llista, els serveis que méss’externalitzen són l’assessorament jurídic i la missatgeria. Més de tres quartes parts de lesempreses contracten externament aquests dos serveis en la seva totalitat. A l’altre extrem,les activitats més desenvolupades habitualment dintre de l’empresa són les administratives(pagaments, cobraments, etc.) i la selecció de personal.

Per sectors, els serveis més externalitzats i més internalitzats coincideixen amb els esmen-tats en el paràgraf anterior. Com a tret diferenciador destaca que el 73,2% de les empresesindustrials fan internament l’empaquetament, l’envasament i l’etiquetatge dels seus pro-ductes, cosa que s’explica, probablement, pel fet que aquests serveis formen part del valorafegit dels productes industrials.

Una altra diferència entre els dos sectors són els serveis d’informàtica, tant la programació,com la implantació de programari: en el cas de les firmes industrials, menys del 15% realitzaaquestes activitats dintre de l’empresa, mentre que una de cada tres proveïdores de serveisa la producció dissenya i implementa les eines informàtiques internament. En aquest sentit,cal tenir en compte que les empreses de programari i de serveis informàtics, que fan aques-tes activitats internament perquè és la seva feina, estan incloses dins del sector de serveis.

Taula 50. Realització interna o externa de serveisPercentatges

No utilitza Realitza dintrede l’empresa

Externalitzaparcialment

Externalitzatotalment No contesta Empreses d’alt

creixement

Assessoria jurídica 5,6 2,4 13,5 77,8 0,8 100,0

Assessoria econòmico-financera 4,0 36,5 36,5 22,2 0,8 100,0

Assessoria fiscal 1,6 5,6 35,7 57,1 0,0 100,0

Auditoria 27,8 1,6 12,7 54,0 4,0 100,0

Serveis d’administració 0,8 84,9 12,7 1,6 0,0 100,0

Selecció de personal 0,0 71,4 24,6 4,0 0,0 100,0

Formació de personal 0,0 42,1 48,4 9,5 0,0 100,0

Programació informàtica 1,6 28,6 37,3 32,5 0,0 100,0

Implantació de programes informàtics 0,0 27,8 35,7 35,7 0,8 100,0

Serveis d’R+D 28,6 40,5 15,9 7,1 7,9 100,0

Serveis de missatgeria 4,8 1,6 15,1 77,8 0,8 100,0

Lloguer de maquinària 31,0 5,6 16,7 42,1 4,8 100,0

Publicitat 7,9 16,7 38,9 34,1 2,4 100,0

Vigilància i seguretat 19,8 10,3 15,9 51,6 2,4 100,0

Serveis de neteja 1,6 23,0 15,1 60,3 0,0 100,0

Empaquetament, envasament i etiquetatge 23,8 48,4 12,7 10,3 4,8 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement.

Page 170: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

168 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

Taula 51. Realització interna o externa de serveis per part de les empreses d’alt creixement industrialsPercentatges

No utilitza Realitza dintrede l’empresa

Externalitzaparcialment

Externalitzatotalment No contesta Empreses

industrials

Assessoria jurídica 9,8 0,0 12,2 78,0 0,0 100,0

Assessoria econòmico-financera 2,4 29,3 53,7 14,6 0,0 100,0

Assessoria fiscal 0,0 2,4 46,3 51,2 0,0 100,0

Auditoria 19,5 2,4 17,1 58,5 2,4 100,0

Serveis d’administració 0,0 87,8 12,2 0,0 0,0 100,0

Selecció de personal 0,0 70,7 26,8 2,4 0,0 100,0

Formació de personal 0,0 46,3 46,3 7,3 0,0 100,0

Programació informàtica 2,4 12,2 51,2 34,1 0,0 100,0

Implantació de programes informàtics 0,0 14,6 53,7 31,7 0,0 100,0

Serveis d’R+D 22,0 41,5 31,7 0,0 4,9 100,0

Serveis de missatgeria 4,9 2,4 17,1 75,6 0,0 100,0

Lloguer de maquinària 31,7 2,4 24,4 36,6 4,9 100,0

Publicitat 9,8 14,6 43,9 29,3 2,4 100,0

Vigilància i seguretat 19,5 12,2 19,5 48,8 0,0 100,0

Serveis de neteja 2,4 36,6 12,2 48,8 0,0 100,0

Empaquetament, envasament i etiquetatge 17,1 73,2 7,3 2,4 0,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement.

Taula 52. Realització interna o externa de serveis per part de les empreses d’alt creixement prestadores de serveis a la produccióPercentatges

No utilitza Realitza dintrede l’empresa

Externalitzaparcialment

Externalitzatotalment No contesta Empreses de serveis

a la producció

Assessoria jurídica 3,5 3,5 14,1 77,6 1,2 100,0

Assessoria econòmico-financera 4,7 40,0 28,2 25,9 1,2 100,0

Assessoria fiscal 2,4 7,1 30,6 60,0 0,0 100,0

Auditoria 31,8 1,2 10,6 51,8 4,7 100,0

Serveis d’administració 1,2 83,5 12,9 2,4 0,0 100,0

Selecció de personal 0,0 71,8 23,5 4,7 0,0 100,0

Formació de personal 0,0 40,0 49,4 10,6 0,0 100,0

Programació informàtica 1,2 36,5 30,6 31,8 0,0 100,0

Implantació de programes informàtics 0,0 34,1 27,1 37,6 1,2 100,0

Serveis d’R+D 31,8 40,0 8,2 10,6 9,4 100,0

Serveis de missatgeria 4,7 1,2 14,1 78,8 1,2 100,0

Lloguer de maquinària 30,6 7,1 12,9 44,7 4,7 100,0

Publicitat 7,1 17,6 36,5 36,5 2,4 100,0

Vigilància i seguretat 20,0 9,4 14,1 52,9 3,5 100,0

Serveis de neteja 1,2 16,5 16,5 65,9 0,0 100,0

Empaquetament, envasament i etiquetatge 27,1 36,5 15,3 14,1 7,1 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement.

Page 171: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

169ANÀLISI ESTRATÈGICA

8.5 Estratègies de comercialització

L’objectiu del quart bloc de preguntes del qüestionari era poder determinar la rellevànciade la política comercial com a impulsora del creixement i poder discernir trets innovadorsen l’àmbit de la promoció, la distribució i la venda dels productes i els serveis de les empre-ses analitzades.

8.5.1 Promoció comercial

El 76% de les empreses d’alt creixement realitzen activitats de promoció comercial, unpercentatge més baix que per al conjunt de Catalunya (83%), segons l’ESEE. Més del 30%d’aquestes empreses desenvolupen més d’una pràctica promocional, cosa que explica queels percentatges de la figura 62 sumin més de 100. No s’observen diferències significativesentre els dos grans sectors, fet que indica la conscienciació de les empreses industrials so-bre la importància creixent de la promoció comercial per al seu èxit empresarial.

De les tres activitats descrites al qüestionari, la promoció de la imatge genèrica de l’empre-sa és la més comuna ja que el 54,8% de les empreses la desenvolupen, percentatge quegairebé coincideix amb el de les empreses del conjunt de Catalunya. Els trets que diferen-cien les empreses d’alt creixement respecte al total del Principat són un major esforç enpromoció de productes i de marques.

Figura 62. Activitats de promoció comercialPercentatges

0

10

40

50

60

30

20

No realitza activitatsde promoció comercial

Promoció de la imatgegenèrica de l’empresa

Promoció de marques

Promoció de determinatsproductes

Total Catalunya (*)Empreses d'alt creixementServeis a la produccióIndústria i energia

39,0

26,8

53,7

24,4

44,7

22,4

55,3

23,5

42,9

23,8

54,8

23,8 23,8

5,5

53,0

17,3

(*) Dades sobre les empreses a Catalunya extretes de l’Encuesta sobre Estrategias Empresariales (Fundació SEPI, 2007).Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement.

Page 172: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

170 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

8.5.2 Promoció de marques pròpies

De mitjana, les empreses d’alt creixement dediquen el 4,4% de l’import de les vendes a pro-mocionar les marques pròpies. Aquesta xifra baixa fins al 2,9% en el cas de les industrials,mentre que s’incrementa fins al 5,2% per a les de serveis. Són percentatges importants,però cal interpretar-los amb prudència ja que prop de la meitat de les empreses no vanrespondre aquesta pregunta.

Figura 63. Import dedicat a la promoció de marques pròpiesPercentatge sobre les vendes

0

2

1

3

4

5

6

2,9

5,2

4,4

Empreses d’alt creixementServeis a la produccióIndústria i energia

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement.

8.5.3 Principals clients

Els principals clients de les empreses d’alt creixement són altres empreses industrials o deserveis, les quals generen el 55,7% dels seus ingressos totals. Els majoristes són el segonsegment de compradors més rellevant, amb el 16,7% de les vendes, seguits pels consumi-dors individuals, els minoristes i, finalment, les administracions públiques.

Per sectors, la destinació de les vendes de les empreses d’alt creixement industrials és simi-lar a la que reflecteix l’ESEE per al conjunt de Catalunya, excepte pel que fa a les vendes aadministracions públiques, més habitual en el primer col·lectiu. Les diferències entre em-preses industrials i de serveis rauen en el fet que les primeres venen més a majoristes i lesde serveis venen més a consumidors individuals o famílies. Aquest darrer punt s’explicariaperquè algunes empreses seleccionades no presten exclusivament serveis a la producció,sinó també al consum final (p. ex. les agències de viatges).

Page 173: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

171ANÀLISI ESTRATÈGICA

Figura 64. Principals clientsPercentatge sobre les vendes

0

20

40

60

80

100

Majoristes

Minoristes

Empreses industrialso de serveis

Consumidorsindividuals o famílies

Administracions públiques

Total Catalunya (*)Empreses d’altcreixement

Serveisa la producció

Indústriai energia

8,0

22,9

6,1

57,3

5,8

12,1

13,4

14,8

54,9

4,8

10,7

16,7

11,8

55,7

5,1

9,5

24,6

4,4

60,1

1,4

(*) Dades sobre les empreses a Catalunya extretes de l’Encuesta sobre Estrategias Empresariales (Fundació SEPI, 2007).Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement.

8.5.4 Concentració de clients

Es pot parlar d’un grau de concentració dels clients de les empreses d’alt creixement mésaviat baix ja que més d’una tercera part de les seves vendes es concentren en mans delsseus tres principals compradors, un percentatge inferior al del conjunt d’empreses catala-nes (41,1%). Entre les empreses industrials, aquest percentatge arriba gairebé al 38%, men-tre que, per a les de serveis, és el 31,1%.

8.5.5 Concentració de proveïdors

El 43,1% de les compres de les empreses d’alt creixement provenen dels tres principals pro-veïdors, cosa que indica una concentració similar a la del conjunt de Catalunya. El percen-tatge és major en el cas de les empreses de serveis, 45,2%. S’observa també una gran dis-paritat dintre de cada sector atès que el rang dels percentatges mínim i màxim de compresrealitzades als tres principals proveïdors va del 5% al 83% per a les empreses industrials i del0%41 al 95% en el cas de les de serveis.

41 Els zeros que declaren unes poques empreses de serveis a la producció corresponen a empreses consultores, de treball temporal, etc.

Page 174: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

172 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

Figura 65. Compres que provenen dels tres majors proveïdorsValors mitjans, mínims i màxims per sectors. Percentatges

0

20

40

60

80

100

Total Catalunya (*)Empreses d’altcreixement

Serveisa la producció

Indústriai energia

43,243,145,2

38,9

(*) Dades sobre les empreses a Catalunya extretes de l’Encuesta sobre Estrategias Empresariales (Fundació SEPI, 2007).Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement.

8.5.6 Canvis en la política de comercialització

Durant el període 2004-2007, la gran majoria de les empreses d’alt creixement, el 84%, hanmodificat un o més aspectes relacionats amb la comercialització del seu producte i/o ser-vei.

Com han adaptat les empreses analitzades la seva política comercial als elevats nivells decreixement experimentats durant el període 2004-2007? Per a les empreses industrials,l’estratègia més comuna, adoptada per gairebé el 50% de les firmes, ha estat la d’aplicarmodificacions significatives en el disseny del producte o en la seva presentació, seguidapel desenvolupament de noves tècniques o canals de promoció (46,3% de les empreses),la implantació de noves formes de posicionament en el mercat (36,6%) i de fixació delspreus (31,7%). Aquests percentatges posen de manifest una política comercial molt activaper part de les empreses industrials d’alt creixement ja que els percentatges d’aplicaciód’aquests canvis són molt més alts que els que reflecteix l’ESEE per al conjunt d’empresesindustrials de Catalunya.

Per a les empreses de serveis a la producció, els canvis en la comercialització encara sónmés habituals ja que tots han estat aplicats per més del 50% de les empreses. L’aplicació denoves formes de fixació de preus, com per exemple els descomptes o el preu variable, ésl’estratègia “estrella” en aquest sector ja que tres de cada cinc empreses declaren haver-laadoptat.

Page 175: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

173ANÀLISI ESTRATÈGICA

Figura 66. Canvis en la comercialització de productes o serveisPercentatges

0

10

40

60

50

80

70

30

20

Cap canvi en lacomercialització

Noves formes de fixaciódels preus

Nous mètodes deposicionament delproducte en el mercat

Noves tècniques o canalsde promoció del producte

Modificacionssignificatives en eldisseny del producteo en la presentació

Total Catalunya (*)Empreses d’alt creixementServeis a la produccióIndústria i energia

48,846,3

36,631,7

22,0

57,6 56,551,8

60,0

13,1

54,8 53,2

46,8

16,0

50,8

13,8

8,2

23,3

5,0

76,7

(*) Dades sobre les empreses a Catalunya extretes de l’Encuesta sobre Estrategias Empresariales (Fundació SEPI, 2007).Font Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement.

8.5.7 Rellevància dels canvis en la política comercial

Amb la darrera pregunta sobre política comercial es tractava de veure quins efectes hantingut els nombrosos canvis que han aplicat les empreses d’alt creixement en la comercia-lització dels seus productes o serveis.

L’efecte principal és que, per al conjunt de les empreses d’alt creixement, els canvis en l’es-tratègia comercial han contribuït en un grau alt, per al 55%, o mitjà, per al 36%, a millorarla seva capacitat de respondre a les necessitats dels clients. En segon lloc, destaquen elsefectes positius dels canvis sobre l’expansió a nous mercats i/o la captació de nous clients,amb una rellevància alta o mitjana per a més del 80% de les empreses. En tercer lloc, tambémés del 80% de les firmes destaquen que l’augment de la seva quota del mercat es podriaatribuir, en un grau mitjà o alt, als canvis en la comercialització. Finalment, l’augment de lavisibilitat dels productes o negocis és la conseqüència menys valorada.

Taula 53. Grau de rellevància dels canvis en la política comercialPercentatges

Alt Mig Baix Cap No contesta Total

Augment o millora de la quota de mercat 38,2 52,9 6,9 1,0 1,0 100,0

Introducció a nous mercats o grups de clients 43,1 39,2 13,7 1,0 2,9 100,0

Augment de la visibilitat dels producteso negocis 27,5 42,2 21,6 4,9 3,9 100,0

Millora de la capacitat de respondre a lesnecessitats dels clients 54,9 36,3 4,9 2,0 2,0 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement.

Page 176: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

174 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

8.6 Mercats i internacionalització

El bloc de preguntes sobre mercats i internacionalització pretenia obtenir informació mésdetallada sobre l’estat i l’evolució recent dels mercats on operen les empreses d’alt creixe-ment, la procedència i la quantitat de les seves importacions, la destinació i la quantia de lesexportacions, així com els mecanismes d’accés als mercats internacionals.

8.6.1 Mercats significatius

Quins són els mercats més significatius per a les empreses catalanes d’alt creixement? Elmés important és l’espanyol per a un 41,3% de les empreses, seguit pel regional (18,3%), elprovincial (15,9%) i per la combinació d’espanyol i internacional (11,9%).

Per sectors, destaca que les empreses industrials estan més internacionalitzades que les deserveis, com era de preveure. Així mateix, també destaca que les empreses industrials d’altcreixement que tenen com a mercat més significatiu l’internacional són el 14,6%, mentreque aquest percentatge és del 7,2% entre les empreses industrials del conjunt de Catalu-nya, segons l’ESEE.

Figura 67. Principals mercats durant el període 2004-2007Percentatges

Indústria i energia Serveis a la producció

2,4 Local

4,0 Local

7,3 Provincial4,7 Local

5,3 Local

20,0 Provincial

8,0 Provincial

8,5 Regional

15,9 Provincial

Espanyoli internacional 11,9

Espanyoli internacional

30,8

Espanyoli internacional

17,1Espanyol i internacional 9,4

39,0 Espanyol

40,3 EspanyolEspanyol 41,3

Espanyol 42,4

Internacional14,6

Internacional8,7

Internacional5,9

Internacional7,2

19,5 Regional

17,6 Regional

18,3 Regional

Empreses d'alt creixement Total Catalunya (*)

(*) Dades sobre les empreses a Catalunya extretes de l’Encuesta sobre Estrategias Empresariales (Fundació SEPI, 2007).Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement.

Page 177: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

175ANÀLISI ESTRATÈGICA

8.6.2 Competidors amb quota de mercat significativa

Gairebé la meitat de les empreses d’alt creixement, tant industrials com de serveis, tenenmenys de deu competidors amb quota de mercat significativa, percentatge que és menoral que registren les empreses de l’ESEE (58,8%) per la qual cosa es pot afirmar que les em-preses d’alt creixement operen en mercats més competitius que la mitjana. Per sectors, lesempreses de serveis operen en mercats més competitius que les industrials.

Figura 68. Competidors amb quota de mercat significativaPercentatges

0

20

40

60

80

100

10-25 empreses

Menys de 10 empreses

Més de25 empreses

Total Catalunya (*)Empreses d’altcreixement

Serveisa la producció

Indústriai energia

46,3

12,2

41,5

28,2

25,9

45,9

23,0

31,0

46,0

58,8

14,9

26,3

(*) Dades sobre les empreses a Catalunya extretes de l’Encuesta sobre Estrategias Empresariales (Fundació SEPI, 2007).Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement.

8.6.3 Exportacions sobre vendes

Prop del 55% de les empreses d’alt creixement realitzen activitats exportadores i, per aelles, les vendes a l’exterior representen, de mitjana, un 21% del total. Com és lògic, aquestspercentatges són més elevats a les empreses industrials que no pas a les de serveis ja queles manufactures són més fàcilment exportables.

No obstant això, el nombre d’empreses exportadores sobre el total és menor entre les in-dustrials d’alt creixement (65,9%) que entre les industrials del total de Catalunya (76,7%),potser a causa de la seva joventut i dimensió reduïda. En canvi, el pes de les exportacionssobre el total de vendes és més gran a les d’alt creixement industrials (27,7%) que no pasal total industrial representat per l’ESEE (25,4%). Això vol dir que, tot i que hi ha menysempreses exportadores que a la mitjana, les que exporten ho fan en major proporció quela mitjana.

Page 178: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

176 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

Taula 54. Percentatge d’empreses exportadores i propensió exportadora42

Percentatges

Empreses exportadores/ Total empreses Propensió exportadora

Indústria i energia 65,9 27,7

Serveis a la producció 49,4 15,6

Empreses d’alt creixement 54,8 21,0

Total Catalunya (*) 76,7 25,4

(*) Dades sobre les empreses a Catalunya extretes de l’Encuesta sobre Estrategias Empresariales (Fundació SEPI, 2007).Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement.

8.6.4 Exportacions per àrees

Quines són les principals zones clients de les empreses d’alt creixement? El 64,3% de lesvendes a l’exterior tenen com a destí els països de la Unió Europea, un percentatge lleu-gerament inferior al que representa la UE per al conjunt de les exportacions de l’economiacatalana (72,4% el 2007), cosa que posa de manifest una major diversificació regional perpart de les empreses d’alt creixement, estratègia que els permet disminuir el risc.

Per sectors, destaca que la segona regió amb major concentració de compradors dels pro-ductes de les empreses industrials d’alt creixement és el continent asiàtic, amb un 18,4%,mentre que per als proveïdors de serveis a la producció és la resta d’Europa, amb un 12,9%.L’explicació pot raure en la dificultat d’exportar determinats serveis a molts quilòmetres dedistància o a entorns culturalment molt diferents.

Taula 55. Destinacions de les exportacions de les empreses d’alt creixementPercentatges

Indústria i energia Serveis a la producció Empreses d’altcreixement Total Catalunya (*)

Unió Europea (UE 27) 63,4 65,2 64,3 72,9

Resta d’Europa 8,4 12,9 10,7 7,3

Estats Units i Canadà 3,0 6,4 4,8 3,2

Amèrica Llatina 2,2 8,3 5,3 5,1

Àsia i Oceania 18,4 3,3 10,6 7,5

Àfrica 4,6 4,0 4,3 3,9

Total 100,0 100,0 100,0 100,0

(*) Dades sobre el total de l’economia catalana extretes de l’Idescat (2007) a partir de dades de l’Agencia Estatal de AdministraciónTributaria.Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement.

42 La propensió exportadora es defineix com la proporció de les exportacions sobre el total de les vendes.

Page 179: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

177ANÀLISI ESTRATÈGICA

8.6.5 Mecanismes d’accés als mercats internacionals

Sobre el total d’empreses d’alt creixement que exporten, el mecanisme d’accés als mercatsinternacionals més estès (40,4%) és comptar amb representacions (filials, agents, etc.) prò-pies. No obstant això, aquest mecanisme és menys utilitzat entre les empreses d’alt creixe-ment que entre el total d’empreses analitzades per l’ESEE, cosa que o les situa en les fasespreliminars de la trajectòria clàssica d’exportació (intermediaris especialitzats espanyols,accions col·lectives cap a l’exportació, assistència a fires...), o es tracta d’empreses amb unamatriu estrangera.

Figura 69. Mecanismes d’accés als mercats internacionals durant el 2007Percentatges

0

20

40

60

80

100

Total Catalunya (*)Empreses d’altcreixement

Serveisa la producció

Indústriai energia

33,3

13,3

13,3

16,7

23,3

48,1

14,8

11,1

11,1

14,8

40,4

14,0

12,3

14,0

19,3

60,5

11,9

8,8

8,8

9,9

Empresa matriu instal·lada a l’estranger

Representacions pròpies

Accions col·lectives cap a l’exportació

Intermediaris especialitzats

Altres

(*) Dades sobre les empreses a Catalunya extretes de l’Encuesta sobre Estrategias Empresariales (Fundació SEPI, 2007).Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement.

8.6.6 Valor de les importacions

Una de cada tres empreses d’alt creixement realitza activitats importadores i el valor de lesimportacions de l’any 2007 representa, de mitjana, el 24,7% de les vendes.

Per sectors, el 55,8% de les industrials són importadores, percentatge que és més baix queen el conjunt de les empreses industrials de Catalunya (75,1%). No obstant això, la intensitatimportadora (importacions sobre vendes) és més alta entre les empreses industrials d’altcreixement (20%) que no pas en el total (17,5%). Això vol dir que, tot i que hi ha menysempreses industrials importadores que en el total de Catalunya, les que ho són, importenproporcionalment més.

8.6.7 Origen de les importacions

L’origen de la majoria de les importacions és la Unió Europea (69%), percentatge que repre-senta una concentració regional més gran que per al conjunt de l’economia catalana i que,

Page 180: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

178 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

per a les empreses industrials, arriba fins al 81%. Àsia és el segon lloc de procedència de lesimportacions més rellevants, atès que el 26,5% de les compres a l’exterior de les firmes deserveis i el 16,3% de les industrials en vénen.

Taula 56. Procedència de les importacions de les empreses d’alt creixementPercentatges

Indústria i energia Serveis a la producció Empreses d’altcreixement Total Catalunya (*)

Unió Europea (UE 27) 81,0 53,9 69,0 62,0

Resta d’Europa 2,7 10,2 6,0 5,1

Estats Units i Canadà 0,0 9,0 4,0 3,4

Amèrica Llatina 0,0 0,1 0,1 3,7

Àsia i Oceania 16,3 26,5 20,8 20,4

Àfrica 0,0 0,3 0,1 5,5

Total 100,0 100,0 100,0 100,0

(*) Dades sobre el total de l’economia catalana extretes de l’Idescat (2007) a partir de l’Agencia Estatal de Administración Tributaria.Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement.

8.7 Innovació

La innovació és considerada una de les principals fonts de creixement de l’economia d’unpaís o d’una regió i, a Catalunya, és majoritàriament impulsada pel sector privat, ja que el63% de la despesa en R+D43 la porten a terme les empreses i les institucions privades senseànim de lucre. A nivell micro, la innovació és un dels principals factors de competitivitat id’èxit d’una empresa. Per poder avaluar la rellevància de les innovacions tecnològiques iels esforços que hi dediquen les empreses d’alt creixement, l’enquesta va incloure un blocespecialment dissenyat per oferir informació més detallada en aquest àmbit.37

8.7.1 Percentatge de productes nous sobre vendes

Una de les millors formes de conèixer els resultats de les inversions en R+D és el percen-tatge de les vendes que correspon a productes nous, és a dir, productes que s’han creat alllarg dels últims tres anys. Els 60% d’empreses d’alt creixement van contestar aquesta pre-gunta i declaren, de mitjana, que el 37,9% de les seves vendes del 2007 provenien de nousproductes i/o serveis. És per això que es pot considerar que les empreses d’alt creixementsón més innovadores que la mitjana ja que, per al conjunt de les empreses innovadorescatalanes, el percentatge que representen els productes nous sobre les vendes és del 12,4%(INE, 2006).

43 Idescat, a partir de l’Enquesta sobre recerca i desenvolupament de l’INE 2007.

Page 181: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

179ANÀLISI ESTRATÈGICA

Per sectors, el percentatge de productes nous sobre vendes arriba fins al 41,7% en les em-preses industrials d’alt creixement, mentre que és del 36,5% en les de serveis. Tot i que enambdós casos es posen demanifest uns bons resultats de l’esforç en innovació, en el cas deles industrials és més gran.

8.7.2 Tipus d’innovacions de producte

Coherentment amb el caràcter innovador de les empreses d’alt creixement, el 80,5% deles empreses industrials i el 70,6% de les de serveis a la producció declaren haver introduïtmillores de la qualitat dels seus productes o serveis entre el 2005 i el 2007. Aquests percen-tatges són realment alts ja que, com es pot veure a la gràfica, tripliquen el valor d’aquestaràtio per al conjunt de les empreses de l’ESEE.

La incorporació de nous materials és una innovació de producte utilitzada pel 34,1% de lesempreses d’alt creixement i la incorporació de noves funcions ho és per al 36,5%. Ambdóspercentatges són també notablement superiors (al voltant del doble) als del conjunt de lesempreses catalanes, estimats per l’ESEE.

En canvi, l’elaboració de nous components o productes intermedis és una innovació prac-ticada pel 21,4% de les empreses d’alt creixement, un percentatge similar al de conjunt deles empreses catalanes.

Figura 70. Tipus d’innovació de producte realitzades durant el període 2005-2007Percentatges

0

60

80

100

40

20Empreses d’alt creixement

Serveis a la producció

Total Catalunya (*)

Indústria i energia

46,3

28,234,1

17,2

39,035,3 36,5

18,3

29,3

17,621,4 20,7

80,5

70,673,8

25,2

Millora de la qualitat

del producte/servei

Nous components

o productes intermedis

El producte té

noves funcions

Incorporació

nous materials

(*) Dades sobre les empreses a Catalunya extretes de l’Encuesta sobre Estrategias Empresariales (Fundació SEPI, 2007).Font Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement.

8.7.3 Departament d’R+D formalitzat

Una de cada cinc empreses d’alt creixement té un departament d’R+D formalitzat. Aquestaproporció ésmés elevada en el cas de les empreses industrials, on un29,3%desenvolupa les

Page 182: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

180 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

seves activitats innovadores dintre d’un departament especialment dissenyat amb aquestobjectiu. Aquest percentatge és més baix que el que va detectar l’estudi de les empresesgasela de 1994-1997, on gairebé la meitat disposaven de departament d’R+D formalitzat.

Figura 71. Empreses que tenen departament d’R+D formalitzatPercentatges

0

15

5

10

20

25

30

35

29,3

14,1

19,0

Empreses d’alt creixementServeis a la produccióIndústria i energia

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement.

8.7.4 Persones dedicades a R+D a temps complet

Els 219 empleats dedicats a temps complet a les activitats innovadores representen, demitjana, el 16,3% del total d’ocupats en les empreses d’alt creixement; el 28,4% en el casde les empreses de serveis i el 9,6% en el cas de les industrials. Aquests percentatges con-firmen que les empreses d’alt creixement són molt innovadores ja que, per al conjunt dela indústria catalana, l’ESEE dóna una ràtio del 2,9% del personal dedicat a R+D a jornadacompleta.

A més, la qualificació d’aquest personal és elevada ja que gairebé un 60% són titulats supe-riors mentre que, per al conjunt de les empreses de l’ESEE, ho són el 42,3%.

Taula 57. Ocupats a temps complet amb dedicació a les activitats d’R+D

Indústria i energia Serveis a la producció Empreses d’alt creixement

Nombre d’empleats dedicats a R+D 83 136 219

Empleats R+D / Total empleats 9,6% 28,4% 16,3%

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement.

Page 183: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

181ANÀLISI ESTRATÈGICA

Figura 72. Ocupats a temps complet amb dedicació a les activitats d’R+D per titulacionsPercentatges

0

20

40

60

80

100

Total Catalunya (*)Empreses d’altcreixement

Serveisa la producció

Indústriai energia

56,6

43,4

61,0

38,2

59,4

40,1

42,3

57,7

Tècnics de grau mitjà i personal auxiliar

Titulats superiors

(*) Dades sobre les empreses a Catalunya extretes de l’Encuesta sobre Estrategias Empresariales (Fundació SEPI, 2007).Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement.

8.7.5 Despeses en R+D

Les despeses en R+D es consideren input per a les innovacions (Van Praag i Versloot, 2007)i, per tant, l’objectiu socialment desitjable és garantir uns nivells més elevats d’aquest ti-pus de despesa. La hipòtesi de partida és que les empreses d’alt creixement dediquen mésrecursos a les activitats d’R+D que la resta d’empreses. Tanmateix, els resultats empíricsno són inequívocs (Coad, 200744). Castany et al. (2005) comparen la despesa mitjana enR+D per treballador de les empreses industrials grans (amb més de 200 empleats) i petitesespanyoles i mostren que les empreses grans dediquen 2,5 vegades més recursos a les ac-tivitats d’R+D que les petites. Arvanitis (1997) no observa diferències rellevants en el cas deSuïssa, mentre que Yang i Huang (2005) troben una relació positiva i significativa entre ladespesa en R+D i les taxes de creixement de les empreses petites del sector d’electrònicaa Taiwan.38

Gairebé el 30% del conjunt de les empreses d’alt creixement declaren haver realitzat despe-ses en activitats d’R+D. Aquest percentatge és superior al d’empreses innovadores sobre eltotal d’empreses a Catalunya que, segons dades d’Idescat, és del 27,4%.

Per sectors, el percentatge d’empreses d’alt creixement que són innovadores és molt supe-rior entre les industrials (46%) que no pas entre les de serveis (21%). Això mateix es constataquan s’analitza la distribució percentual de la despesa total en R+D de les empreses d’altcreixement entre els dos grans sectors: un 55% correspon a les industrials.

44 Hi ha molts estudis que evidencien l’existència d’una relació positiva entre les activitats innovadores i el creixement de la productivitata nivell d’empresa (vegeu, per exemple, Ahn, 2002; Lööf i Heshmati, 2006; Parisi et al., 2006).

Page 184: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

182 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

Figura 73. Empreses que realitzen despeses en activitats d’R+DPercentatges

0

20

10

30

40

50

60

46,3

21,2

29,4

Empreses d’alt creixementServeis a la produccióIndústria i energia

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement.

Figura 74. Distribució sectorial de la despesa total en activitats d’R+DPercentatges

Serveis a la producció 44,8

55,2 Indústria i energia

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement.

8.7.6 Despeses internes i externes en R+D

Les empreses d’alt creixement externalitzen un terç de la seva despesa en R+D, percentatgeque arriba fins al 40,7% en el cas de les industrials. No obstant això, aquests percentatgessón menors als que registren les empreses de l’ESEE (50,6%).

Page 185: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

183ANÀLISI ESTRATÈGICA

Figura 75. Distribució de la despesa total en activitats d’R+D interna i externaPercentatges

0

20

40

60

80

100

Total Catalunya (*)Empreses d’alt

creixement

Serveis

a la producció

Indústria

i energia

59,3

40,7

75,3

24,7

66,5

33,5

49,4

50,6

Despeses externes en R+D

Despeses internes en R+D

(*) Dades sobre les empreses a Catalunya extretes de l’Encuesta sobre Estrategias Empresariales (Fundació SEPI, 2007).Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement.

8.7.7 Patents pròpies

El grau d’innovació es veu reflectit en el nombre de patents registrades o sol·licitades perpart de les empreses. Els estudis que utilitzen aquest indicador per mesurar l’esforç inno-vador són concloents, les empreses emprenedores (pimes i relativament joves) produeixenmoltes menys patents que la resta d’empreses (Almeida i Kogut, 1997; Sørensen i Stuart,2000). Aquest resultat es desprèn també de les dades sobre les empreses d’alt creixementa Catalunya. L’esforç innovador és culminat amb el registre d’una patent pròpia per al 20%de les empreses industrials d’alt creixement i per al 13% de les de serveis, percentatgesque, no obstant això, són més baixos que el que detecta l’ESEE per a les empreses catalanes(29,4%).

Prop del 23% de totes les patents de les empreses d’alt creixement, tant industrials comde serveis a la producció, van ser registrades al llarg del 2007, cosa que és coherent amb lajoventut d’aquestes companyies.

A més, el 33,6% de les patents de les empreses industrials d’alt creixement són estrangeres,percentatge que arriba al 42,3% en el cas de les de serveis a la producció. Això indica unaalta propensió a patentar a l’estranger ja que l’ESEE informa d’un 23,3% de patents estran-geres entre les empreses de la seva mostra.

Page 186: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

184 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

Figura 76. Empreses amb patents pròpiesPercentatges

0

5

10

15

20

30

25

19,5

12,9

15,1

29,4

Empresesd’alt creixement

Total Catalunya (*)Serveisa la producció

Indústria i energia

(*) Dades sobre les empreses a Catalunya extretes de l’Encuesta sobre Estrategias Empresariales (Fundació SEPI, 2007).Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement.

8.7.8 Finançament públic per a activitats d’R+D

Els fons públics que utilitzen les empreses d’alt creixement provenen en un 54% de l’Ad-ministració central, en un 29,4% de l’europea i en un 16,5% de l’autonòmica. Si es compa-ra aquesta distribució amb la del conjunt de Catalunya, s’observa que les empreses d’altcreixement obtenen (proporcionalment) més finançament europeu que la mitjana, espe-cialment les de serveis a la producció, cosa sorprenent atesa la complexitat que requereixl’obtenció d’aquests fons.

Taula 58. Finançament públic per a activitats d’R+D

Indústria i energia Serveis a la producció Empreses d’altcreixement Total Catalunya (*)

Administració central 59,5 30,7 54,1 60,7

Administració autonòmica 16,9 14,3 16,5 33,1

Unió Europea 23,5 55,0 29,4 6,2

Total 100,0 100,0 100,0 100,0

(*) Dades sobre les empreses a Catalunya extretes de l’Encuesta sobre Estrategias Empresariales (Fundació SEPI, 2007).Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement.

8.8 Qualitat i productivitat

8.8.1 Certificacions de qualitat

La qualitat i la forma de produir de les empreses d’alt creixement eren l’objectiu del setèbloc de preguntes inclòs en el qüestionari. Un dels principals indicadors objectius de qua-

Page 187: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

185ANÀLISI ESTRATÈGICA

litat és haver obtingut (o estar en procés d’obtenir) algun dels certificats estàndards queemet la International Standard Organization (ISO). Un 41,3% de les empreses d’alt creixe-ment disposa d’alguna certificació de qualitat i la majoria d’aquestes empreses té un certifi-cat ISO de la sèrie 9000. S’observen importants diferències per sectors ja que el percentatged’empreses industrials que disposen de certificacions de qualitat (61%) és el doble que elde les de serveis (32%). Aquests percentatges són molt alts ja que s’estima45 que a Catalunyahi ha 14.454 empreses certificades, cosa que representa un 2,3% del total.39

Figura 77. Empreses amb certificació de qualitatPercentatges

Altres certificats

ISO

31,8

61,0

41,3

35,7

Empreses d’alt creixementServeis a la produccióIndústria i energia0

20

10

30

40

50

60

70

56,1

27,1

4,9

4,7

4,8

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement.

8.8.2 Percentatge de devolucions

Un altre indicador de la qualitat dels productes i serveis de les empeses d’alt creixement ésel percentatge de devolucions. El resultat, segons l’enquesta realitzada, és molt reduït atèsque no supera l’1% per al 68,3% de les empreses que han contestat la pregunta, cosa queestà en línia amb l’estudi de fa deu anys. Si només s’analitzen les empreses que declarenpercentatges positius de devolucions de productes, la mitjana del conjunt d’empreses pujafins a l’1,6% (1,3% en el sector industrial i 1,9% en el de serveis), però, tot i així, continua sentun percentatge molt petit.

8.8.3 Política de protecció mediambiental

Quasi la meitat de les empreses d’alt creixement apliquen alguna política de protecció me-diambiental. El percentatge és més elevat entre les firmes industrials (51,2%) que no pasentre les proveïdores de serveis a la producció (42,4%).

45 Programa de qualitat i productivitat d’ACC1Ó, juny del 2009.

Page 188: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

186 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

D’entre les empreses que apliquen polítiques de protecció mediambiental, un 40,4% tenendiferents formes de gestió de residus; un 28,1% fa servir diversos mètodes com els proto-cols i normes internes, el control d’emissions tòxiques, la utilització de materials ecològics,etc.; i el 17,5% disposen de certificacions ISO de la sèrie 14000 sobre l’acompliment delsestàndards internacionals de protecció mediambiental.

Figura 78. Tipus de política mediambientalPercentatges

0

20

40

60

80

100

14,3

33,3

14,0

Gestió de residus

ISO 14000

NC

Altres

8,3

23,8

28,1

17,5

Empreses d’alt creixementServeis a la produccióIndústria i energia

28,6

47,2

19,4

25,0

40,4

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement.

8.8.4 Grau d’estandardització

Prop del 44% de les empreses d’alt creixement es dediquen a la fabricació de producteso a la prestació de serveis molt estandarditzats, cosa que facilita la productivitat, per con-traposició a les empreses que dissenyen els productes o serveis a mida del client. No hi hadiferències gaire significatives entre sectors ni amb la comparació amb el conjunt de lesempreses catalanes, representades per l’ESEE.

Page 189: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

187ANÀLISI ESTRATÈGICA

Figura 79. Distribució de les empreses segons el grau d’estandardització dels seus productesPercentatges

0

20

40

60

80

100

Total Catalunya (*)Empreses d’altcreixement

Serveisa la producció

Indústriai energia

43,9

56,1

43,5

20,0

36,5

43,7

42,9

13,5

38,7

61,3

Baix (productes dissenyatssegons les necessitats del client)

Alt (productes molt estandaritzats)

NC

(*) Dades sobre les empreses a Catalunya extretes de l’Encuesta sobre Estrategias Empresariales (SEPI, 2007).Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement.

8.8.5 Sistemes de producció

Els sistemes de producció sobre els quals es pregunta són més habituals, per la seva natura-lesa, entre les empreses industrials que no pas entre les de serveis a la producció. Si es com-paren els percentatges d’aplicació entre les empreses d’alt creixement del sector industriali les empreses de l’ESEE, s’observa que la maquinària de control numèric per ordinador i eldisseny assistit per ordinador estan més estesos entre les primeres. Per contra, la robòtica,les combinacions de diferents sistemes i les xarxes d’àrea local (LAN) són més habituals a lamitjana de la indústria que no pas entre les empreses d’alt creixement, potser a causa de ladiferència de dimensió entre ambdós col·lectius.

Figura 80. Sistemes de produccióPercentatge sobre el total en cada sector

0

40

50

60

30

20

10

Combinació delsanteriors mitjançantordinador central

Robòtica

Xarxa de Área Local(LAN) en la fabricació

Disseny assistit perordinador

Màquines de controlnumèric per ordinador

56,1

43,9

24,4

17,1

31,7

17,6

12,9

7,1 7,1

12,9

30,2

23,0

12,710,3

19,0

49,1

30,834,0

31,033,7

Total Catalunya (*)Empreses d’altcreixement

Serveisa la producció

Indústria i energia

(*) Dades sobre les empreses a Catalunya extretes de l’Encuesta sobre Estrategias Empresariales (SEPI, 2007).Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement.

Page 190: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

188 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

8.8.6 Canvis en els tipus de productes

Una de cada quatre empreses d’alt creixement introdueix normalment canvis en els seusproductes. En el cas de les empreses industrials, la ràtio és d’una de cada tres, mentre que,en el cas dels serveis a la producció, és una mica superior a una de cada cinc. Tots aquestspercentatges són superiors al que declaren les empreses de l’ESEE per al conjunt de Catalu-nya, que és del 19,1%, cosa que vol dir que les empreses d’alt creixement són més dinàmi-ques en el sentit que apliquen canvis més sovint que la mitjana.

8.8.7 Subcontractació

Gairebé el 40% de les empreses d’alt creixement subcontracta part de la seva producció.Aquest fenomen és més extens en el sector industrial, amb un 53,7% de les empreses quesubcontracten, que no pas en el de serveis a la producció, on només una de cada tres firmesdeclara utilitzar aquesta estratègia empresarial. Per al conjunt de Catalunya, l’ESEE informad’un 46,4% d’empreses industrials que subcontracten, per la qual cosa es pot veure que lesd’alt creixement ho fan més sovint.

Figura 81. Subcontractació de la produccióPercentatges

Subcontractació sensematerials de l’empresa

Subcontractació ambmaterials de l’empresa

32,9

53,7

39,7

18,3

Empreses d’alt creixementServeis a la produccióIndústria i energia0

20

10

30

40

50

60

24,4

15,3

29,3

17,6

21,4

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement.

8.9 Recursos humans i formació

L’aposta pel capital humà per part de les empreses d’alt creixement queda palesa en laliteratura existent. EIM (2006), per exemple, mostra que les empreses gasela a Holanda de-diquen el 70% més de temps en la formació del personal que la resta d’empreses. Els resul-tats de López-García i Puente (2009) apunten en la mateixa direcció. Els autors revelen queles empreses que compten amb uns elevats nivells de capital humà, mesurat mitjançantel salari relatiu, tenen major probabilitat d’experimentar un creixement ràpid i sostingut iconclouen que apostar per polítiques dirigides a promoure l’educació, la formació conti-

Page 191: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

189ANÀLISI ESTRATÈGICA

nuada i la cooperació universitat-empresa és també important per fomentar el creixementempresarial.

8.9.1 Ocupats

El 2007, el 21,5% dels ocupats a empreses d’alt creixement treballaven en el sector indus-trial i el 78,5% restant en el de serveis a la producció, proporció idèntica a la que s’ha vistanteriorment en termes de facturació.

L’anàlisi de la distribució de l’ocupació permet dues aproximacions:

• D’una banda, els propietaris i els familiars representen gairebé el 5% del total de la plan-tilla de les empreses industrials d’alt creixement i el 2,5% en el cas de les de serveis, per-centatges que són molt superiors als del conjunt de Catalunya (segons l’ESEE).

• De l’altra, un 78,2% dels treballadors de les empreses d’alt creixement està contractata temps complet. El percentatge s’apropa al 90% en el cas de les firmes industrials, unaproporció equivalent a la que dóna l’ESEE per al conjunt de la indústria catalana.

Figura 82. Distribució de l’ocupació entre el sector industrial i de serveis a la producció l’any 2007Percentatges

Serveis a la producció 78,5

21,5 Indústria i energia

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement.

Taula 59. Distribució de l’ocupació l’any 2007

Indústria i energia Serveis a la producció Total empreses d’altcreixement Total Catalunya (*)

Propietaris i familiars en llocs de gerència 3,6 1,9 2,2 0,3

Propietaris i familiars en altres llocs 1,3 0,6 0,7 0,1

Altres treballadors a temps complet 87,6 75,6 78,2 93,3

Altres treballadors a temps parcial 2,8 14,5 12,0 1,5

NC / temporals (en el cas de Catalunya) 4,8 7,4 6,8 6,3

Total 100,0 100,0 100,0 100,0

(*) Dades sobre les empreses a Catalunya extretes de l’Encuesta sobre Estrategias Empresariales (Fundació SEPI, 2007).Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement.

Page 192: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

190 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

8.9.2 Distribució de la plantilla per nivells de formació

Per nivells educatius, cal destacar que el 7% dels empleats de les empreses d’alt creixementtenen formació postuniversitària i prop del 19% són titulats superiors, uns percentatgesmolt superiors als del conjunt de Catalunya (segons l’ESEE) i que permeten afirmar que lesempreses d’alt creixement tenen unes plantilles amb alts nivells de formació. Per sectors,les empreses de serveis a la producció tenen, de mitjana, un personal amb nivells més altsde titulació que no pas les industrials.

Figura 83. Distribució de la plantilla per nivells de formacióPercentatges

0

20

40

60

80

100

Total Catalunya (*)Empreses d’alt

creixement

Serveis

a la producció

Indústria

i energia

2,88,1

18,4

60,6

10,2

8,2

21,9

23,3

38,8

7,9

7,0

18,9

22,2

43,5

83,8

8,4

7,5

8,7

Universitària

Post-universitària

Resta

Grau mitjà

NC

(*) Dades sobre les empreses a Catalunya extretes de l’Encuesta sobre Estrategias Empresariales (SEPI, 2007).Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement.

8.9.3 Nous mètodes d’organització dels llocs de treball

Es va preguntar a les empreses d’alt creixement si entre el 2005 i el 2007 havien introduïtper primera vegada un nou mètode d’organització dels llocs de treball. Un gran percentat-ge diuen haver implantat una nova forma de repartiment de les responsabilitats (46,0%)o haver introduït una reestructuració dels departaments de l’empresa (44,4%). La gestiód’equips de treball ha estat una pràctica nova per a una de cada tres empreses. Finalment,només el 7,1% ha aplicat un nou sistema de rotacions. No hi ha diferències rellevants entresectors.

Page 193: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

191ANÀLISI ESTRATÈGICA

Figura 84. Introducció de nous mètodes d’organització dels llocs de treball durant el període 2005-2007Percentatges

0

40

50

30

20

10

Reestructuració de departaments

Gestió d’equips de treball

Implantació d’un sistema de rotacions

Nou sistema de repartiment de responsabilitats

41,5

12,2

34,1

41,5

48,2

4,7

34,1

45,9 46,0

7,1

34,1

44,4

Empreses d’altcreixement

Serveisa la producció

Indústria i energia

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement.

8.9.4 Pla de formació, pla de desenvolupament personal i avaluacióde la satisfacció laboral

Més del 60% de les empreses que van participar en l’estudi declaren tenir un pla de forma-ció del personal, el 34% realitzen enquestes de satisfacció laboral i el 24% disposen d’unpla de desenvolupament professional per als seus empleats. Tot això mostra que, en con-cordança amb el que s’ha vist en l’apartat de direcció estratègica, les empreses d’alt creixe-ment atorguen molta importància a la gestió dels recursos humans i a la seva formació. Lesdiferències entre els dos gran sectors no són molt significatives, excepte en relació amb elsplans de carrera professional, que són molt més comuns entre les empreses de serveis queno pas entre les industrials.

Figura 85. Plans de formació, desenvolupament personal i avaluació de la satisfacció laboralPercentatges

0

50

40

70

60

30

20

10

Pla de formació del personal

Enquestes de satisfacció laboral

Pla de desenvolupamentde carrera professional14,6

36,6

58,5

28,232,9

62,4

23,8

34,1

61,1

Empreses d’altcreixement

Serveisa la producció

Indústria i energia

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement.

Page 194: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

192 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

8.9.5 Despesa en formació

L’aposta per la formació per part de les empreses d’alt creixement queda palesa amb l’ob-servació de tres variables:

• el 70% realitzen despeses en formació del personal, percentatge que és superior al de lesempreses de l’ESEE que en fan, que és del 58,1%.

• La despesa mitjana per treballador és de 503 euros, una xifra realment alta si es té encompte que les empreses de l’ESEE gasten una mitjana de 190,4 euros.

• La despesa en formació representa un 3,6% de la massa salarial, un percentatge tambémolt elevat en comparació del que hi dediquen les empreses de l’ESEE (0,5%).

Cal destacar també que aquestes tres variables són més elevades en les empreses d’altcreixement del sector serveis que no pas en les industrials.

Taula 60. Despesa en formació del personal realitzada durant l’any 2007

Indústria i energia Serveis a la producció Empreses d’alt creixement

Empreses amb despesa en formació delpersonal 61,0% 74,1% 69,8%

Total despesa en formació (euros) 963.192,00 1.732.105,77 2.695.297,77

Despesa en formació mitjanaper empresa (euros) 38.527,68 27.493,74 30.628,38

Despesa mitjana per treballador (euros) 374,93 553,90 503,06

Percentatge mitjà de la despesa en formaciósobre la massa salarial 2,20% 4,18% 3,61%

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta realitzada a les empreses d’alt creixement.

Page 195: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

Reflexions finals

9

Page 196: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

194 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

Per al període 2004-2007, i d’acord amb la metodologia proposada per Eurostat i OCDE,s’han considerat d’alt creixement les empreses industrials i de serveis a la producció ambseu social a Catalunya, que dipositen comptes al Registre Mercantil, que l’any 2004 teniendeu treballadors o més i que han experimentat increments de la facturació, com a mínim,d’un 20% durant els exercicis 2005, 2006 i 2007, d’entre les quals són empreses gasela lesque no superen els cinc anys de vida.

Segons els criteris establerts, s’han identificat 250 empreses d’alt creixement a Catalunya,20 de les quals són gaseles, i que tenen les característiques generals següents:

• Les 250 empreses d’alt creixement representen un 0,23% de les empreses de la novaindústria de Catalunya i es dediquen en un 70% als serveis a la producció i en un 30% ala indústria.

• Són presents a tots els sectors industrials, d’entre els quals destaquen la metal·lúrgia iels productes metàl·lics i l’alimentació; i a totes les branques de serveis a la producció,sobretot el comerç i les tecnologies de la informació i comunicació.

• L’edat mitjana és de 14 anys, si bé no s’observen diferències significatives, en termesd’edat, amb el conjunt de les empreses catalanes de la nova indústria.

• En general, són independents ja que més del 73% no pertanyen a cap grup, són més decapital nacional que la mitjana de la indústria i una mica més de la meitat es declaren fa-miliars. En aquest darrer aspecte, cal destacar que els propietaris i els familiars representengairebé el 5%del total de la plantilla de les empreses industrials d’alt creixement i el 2,5%enel cas de les de serveis, percentatges que són molt superiors als del conjunt de Catalunya.

• Van facturar gairebé 3.421 milions d’euros durant el 2007, cosa que suposa una factura-ció mitjana de 14 milions d’euros.

• El conjunt de les empreses catalanes d’alt creixement va experimentar un increment dela facturació al llarg del període analitzat del 174%, una xifra realment espectacular si esté en compte que el conjunt de la nova indústria catalana va augmentar els seus ingres-sos d’explotació en un 32,7% en el mateix període.

• Més de la meitat facturen menys de 6 milions d’euros i el 73% tenen menys de 50 treba-lladors, cosa que posa de manifest la seva petita dimensió. La plantilla mitjana és de 65treballadors.

• Són empreses molt creadores d’ocupació: entre 2004 i 2007 van doblar les seves plan-tilles. Aquest creixement és espectacular, si es té en compte que l’ocupació a la novaindústria catalana va augmentar un 20% en el mateix període.

• La seva eficiència (productivitat) és un 48% més alta que la del conjunt de la nova indús-tria de Catalunya.

Page 197: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

195REFLEXIONS FINALS

L’anàlisi economicofinancera permet destacar de les empreses d’alt creixement les caracte-rístiques següents:

• Tenen una gran capacitat per generar ingressos gràcies al seu model de negoci, que lesfa ser molt competitives. A més, fan una gestió eficient dels actius i de les despeses d’ex-plotació i de personal i, per això, obtenen elevats beneficis i rendibilitat.

• La seva estructura patrimonial és correcta, però, com que treballen amb un elevat ni-vell de deutes, en els propers anys haurien de seguir potenciant l’autofinançament i lesaportacions de capital dels seus accionistes per poder seguir creixent de manera equi-librada, sobretot si es té en compte que són empreses que fan inversions importantsen actiu fix. També haurien de substituir part dels deutes a curt termini per deutes allarg termini i, així, disposarien d’un finançament més estable. No obstant això, cal afegirque un dels motius que expliquen l’elevada rendibilitat dels capitals propis és el fet ques’aprofiten de l’efecte palanquejament que fa que el deute sigui rendible com a conse-qüència del fet que el rendiment dels actius en aquestes empreses és molt superior alcost dels diners.

• El seu creixement és força equilibrat ja que els beneficis augmenten més que els ingres-sos gràcies a l’autofinançament i a la gestió eficient dels actius i de les despeses.

• A nivell sectorial, hi ha activitats que haurien d’enfortir més el balanç (alimentació, tèxtil,químic, maquinària i material elèctric) i la rendibilitat (alimentació).

• Una petita part de les empreses d’alt creixement generen rendibilitats molt baixes, o,fins i tot, negatives. Es tracta d’empreses que es caracteritzen per la menor eficiènciaamb què gestionen les despeses d’explotació i els actius. Per tant, incrementar molt elsingressos no és suficient per garantir una rendibilitat elevada, ja que, a més, cal gestionarde manera eficient l’estructura de costos i els actius fixos i circulants.

Taula 61. Fortaleses, febleses i mesures a considerar en les empreses d’alt creixement

Fortalesa Feblesa Mesures a considerar

Liquiditat

La liquiditat sembla una mica insuficient,tot i que la bona gestió del circulant fa quetingui més possibilitats d'atendre bé elsdeutes a curt termini

Convindria reforçar la liquiditat ambincrements dels fons propis i reconvertintdeutes a curt termini en deutes a llargtermini

Endeutament El nivell de deutes semblauna mica elevat

Convindria continuar reforçant els fonspropis amb aportacions dels accionistes

Gestió d'actius Gestionats eficientment Continuar igual

Terminis Bona gestió del circulant Continuar igual

Vendes Creixen molt Continuar igual

Despeses Gestionades eficientmentContinuar igual. Com que serà difícil queles vendes segueixin creixent al mateixritme convé controlar bé les despeses

Beneficis Creixen molt Continuar igual

Rendiment dels actius Molt elevat Continuar igual

Rendibilitat dels fonspropis Molt elevada Continuar igual

Creixement Equilibrat Continuar igual

Page 198: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

196 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

El perfil de les empreses d’alt creixement 2004-2007 és molt similar al de les gaseles 1994-1997, tot i que aquestes tenien un balanç més capitalitzat i més liquiditat. Les fortaleseseconòmiques, financeres i estratègiques de les empreses d’alt creixement permeten apun-tar que tenen més probabilitats de poder superar entorns de crisi, i així sembla demostrar-ho el fet que hagin augmentat les vendes un 62% entre el 2007 i el 2008. Això és de granrellevància si tenim en compte la recessió generalitzada que s’està patint des de l’any 2008i que està afectant de manera especial el nostre país. No obstant això, unes quantes hantancat després del 2007 atès que no són infalibles.

Figura 86. Perfil economicofinancer de les empreses d’alt creixement

Són empreses amb una direcció estratègica hàbil per trobarsegments en expansió i que es recolzen sobre factors d’èxitcom la innovació, la qualitat, els recursos humans, lainternacionalització i la política comercial.

Generen beneficis elevats.

L’elevat marge amb què treballen i la bona rotació delsactius els permet obtenir rendiments molt alts dels actius.

La seva situació patrimonial i financera és equilibrada i fa que tinguin més probabilitats de poder superar entorns de crisieconòmica. El repte per als propers anys es augmentar el pes dels recursos propis i millorar la liquiditat.

Els alts rendiment dels actius combinat amb l’efectepalanquejament dels deutes fa que obtinguin una moltelevada rendibilitat dels recursos propis.

Aconsegueixen un modelde negoci que elsproporciona un bonnivell de competitivitati incrementen molt lesvendes (174% en quatreanys).

El seu model de negociels permet moltaeficiència en la gestióde les despesesd’explotació.

Els seu model de negociels permet una gestióeficient dels actius,sobretot dels estocs iclients.

Aprofiten l’entorn debaixos tipus d’interèsper a finançar-se ambdeute, a més del’autofinançament.

La major part dels resultats es destinen al’autofinançament.

Per completar la caracterització de les empreses d’alt creixement es destaquen a continua-ció els trets diferencials que es desprenen de l’anàlisi estratègica.

• El factor d’entorn que més facilita, amb diferència, l’activitat de les empreses d’alt crei-xement és la demanda, la qual cosa posa de manifest que han sabut trobar segments denegoci en expansió.

• Això concorda amb el fet que el factor clau més important per a la competitivitat siguila direcció estratègica i les decisions d’inversió, cosa que porta a concloure que, al cap-davall, el que és més decisiu per a l’èxit (o el creixement alt) d’una empresa rau en la

Page 199: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

197REFLEXIONS FINALS

figura de l’empresari (o del gestor), en les seves aptituds i actituds i en la seva habilitatper “pilotar la nau”.

• El seu creixement s’ha basat més en factors endògens (innovacions organitzatives, diver-sificacions, aliances estratègiques) que no pas exògens (compra de negocis en marxa).

• El 60% de les empreses d’alt creixement consideren la innovació com a segon factorclau per al seu creixement alt. Aquesta aposta per la innovació es veu confirmada perdiversos indicadors:

– Una de cada cinc empreses d’alt creixement té un departament d’R+D formalitzat igairebé el 30% declaren haver realitzat despeses en activitats d’R+D. Aquest percen-tatge és superior al d’empreses innovadores sobre el total d’empreses a Catalunya queés del 27,4%. Per sectors, el percentatge d’empreses d’alt creixement que són inno-vadores és molt superior entre les industrials (46%) que no pas entre les de serveis(21%).–El 80,5% de les empreses industrials i el 70,6% de les de serveis a la producció decla-ren haver introduït innovacions en la qualitat dels seus productes o serveis entre el2005 i el 2007; el 34,1% han incorporat nous materials i un 36,5% han incorporat novesfuncions als seus productes. Tots aquests percentatges són notablement superiors alsdel conjunt de les empreses catalanes.– Els 219 empleats de les empreses d’alt creixement dedicats a temps complet a lesactivitats innovadores representen, de mitjana, el 16,3% del total, dels quals, gairebéun 60% són titulats superiors.– Les empreses d’alt creixement externalitzen un terç de la seva despesa en R+D, per-centatge que arriba fins al 40,7% en el cas de les industrials.– Pel que fa als resultats de l’R+D, cal destacar que, de mitjana, el 37,9% de les sevesvendes provenen de nous productes i/o serveis, quan per al conjunt de les empresesinnovadores catalanes el percentatge és del 12,4%.– Patenten menys que la mitjana si bé tenen, proporcionalment, més propensió a pa-tentar a l’estranger.– Obtenen (proporcionalment) més finançament europeu que la mitjana.

• Un 23% de les empreses consideren que la qualitat i la productivitat són el primer factorclau per al seu creixement elevat. A part d’aquesta consideració estratègica, els indica-dors també posen de manifest que les empreses d’alt creixement gestionen bé la quali-tat i apliquen tècniques de millora de la seva productivitat:

–Un 41,3% disposa d’alguna certificació de qualitat (principalment un certificat ISOde la sèrie 9000). S’observen importants diferències per sectors ja que el percentatged’empreses industrials que disposen de certificacions de qualitat (61%) és el doble queel de les de serveis (32%). Aquests percentatges són molt alts ja que s’estima que aCatalunya hi ha 14.454 empreses certificades, cosa que representa un 2,3% del total.–Els resultats d’aquesta aposta per la qualitat s’evidencien en el fet que el percentatgede devolucions no supera l’1% per al 68,3% de les empreses.–Quasi la meitat de les empreses d’alt creixement apliquen alguna política de protec-ció mediambiental.–Quant a productivitat, ja s’ha dit que es troba un 48% per sobre de la mitjana. Això éspossible gràcies al fet que prop del 44% es dediquen a productes o serveis molt estan-darditzats; que la maquinària de control numèric per ordinador i el disseny assistit perordinador estan estesos (sobretot en les empreses industrials); que una de cada quatre

Page 200: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

198 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

empreses introdueix normalment canvis en els seus productes; i que gairebé un 40%subcontracta part de la seva producció (un 54% de les industrials). Tots aquests per-centatges són superiors als del conjunt de la nova indústria.

• Els recursos humans i la formació acostumen a ser marcats en tercer o quart lloc com afactor de competitivitat. Els resultats en aquest àmbit també són espectaculars per a lesempreses d’alt creixement, com es pot constatar amb els indicadors següents:

–Les plantilles tenen un nivell educatiu més elevat que el del conjunt de les empresescatalanes ja que un 19% són titulats superiors i un 7% tenen formació postuniversità-ria.–Les empreses d’alt creixement aposten clarament per la formació dels seus recursoshumans ja que més del 60% tenen un pla de formació; el 70% realitzen despeses enformació del personal; la despesa mitjana per treballador és de 503 euros; i la despesaen formació representa un 3,6% de la massa salarial, indicadors que, sistemàticament,són molt superiors als del conjunt de les empreses catalanes.

• La promoció comercial com a factor d’èxit acostuma a ser marcada en tercer, quart ocinquè lloc. La caracterització de les empreses d’alt creixement en aquest camp es ma-nifesta en els fets que:

–El 76% realitzen activitats de promoció comercial, un percentatge més baix que peral conjunt de Catalunya (83%), si bé cal destacar que un 84% han modificat durant el2004-2007 un o més aspectes relacionats amb la comercialització.–Aquests canvis en la comercialització han contribuït en un grau alt, per al 55%, o mit-jà, per al 36%, a millorar la seva capacitat de respondre a les necessitats dels clients.–Els principals clients són altres empreses industrials o de serveis, com en el conjuntd’empreses catalanes.–El grau de concentració dels clients és més aviat baix i el dels proveïdors és similaral del conjunt de Catalunya, cosa que disminueix el risc i permet no perdre poder denegociació.

• La internacionalització acostuma a ser marcada en sisè o setè lloc com a factor clau d’èxit,si bé cal destacar que un 85% de les empreses industrials la consideren en segon lloc,cosa que s’explica perquè el comerç internacional acostuma a ser protagonitzat més perproductes industrials que no pas per serveis. Les empreses d’alt creixement estan inter-nacionalitzades, tal com es pot comprovar amb els indicadors següents:

–Tot i que hi ha menys empreses exportadores que a la mitjana de Catalunya, les queexporten ho fan en major proporció que la mitjana.–El mecanisme d’accés als mercats internacionals més estès (40,4%) és comptar ambrepresentacions (filials, agents, etc.) pròpies, cosa que situa les empreses d’alt creixe-ment en les primeres etapes de la trajectòria clàssica d’internacionalització.–Destaca que les empreses industrials d’alt creixement que tenen com a mercat méssignificatiu l’internacional són el 14,6%, mentre que aquest percentatge és del 7,2%entre les empreses industrials del conjunt de Catalunya.–El 64,3% de les vendes a l’exterior tenen com a destí els països de la Unió Europea. Toti amb això, hi ha una major diversificació regional que en el conjunt de les empresescatalanes, estratègia que els permet disminuir el risc.–Per contra, l’origen de les importacions està més concentrat que per al conjunt del’economia catalana (un 69% prové de la UE).

Page 201: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

Annexos

Page 202: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

200 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

Annex 1. Qüestionari

ESTUDI SOBRE EMPRESES D’ALT CREIXEMENT A CATALUNYA 2009

Identificació de l’empresa

NOM de l’empresa:NIF:Activitat:

1. Dades generals

Pertany a un grup? NO SÍ Quin?

Té participació estrangera en el seu capital? NO SÍ Quin percentatge?

Indiqui si un grup familiar participa activament en el control i/o gestió de l’empresa. NO SÍ

Localitats on té establiments productius (fabriques, tallers, etc) i empleats a cadascuna:

Localitats on té establiments no industrials (oficines, filials comercials, centres de disseny, etc) i empleats a cadascuna:

Facturació de l’any 2008 (milions d’euros)

Page 203: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

201ANNEXOS

2. Factors clau de la competitivitat de la seva empresa

2.1. Ordeni en una escala de 1 (el més important) a 7 (el menys important) els següents factors segons el grau d’importància quetenen per a la competitivitat de la seva empresa:

- Direcció estratègica i decisions d’inversió - Internacionalització - Innovació

- Recursos humans i formació - Comercialització - Qualitat i productivitat

- Un altre. Quin?

2.2. Quins són els 3 factors de l’entorn amb major influència sobre l’activitat de la seva empresa?Indiqui si faciliten o limiten la seva activitat. Facilita Limita

a.

b.

c.

3. Direcció estratègica i d’inversió

3.1 Quines són les 3 decisions estratègiques que han portat la seva empresa fins a la situació actual?

a.

b.

c.

3.2. Des del 2004 ençà, ha desenvolupat alguna de les accions següents?

Adquisició d’una empresa

Desenvolupament d’un acord de cooperació amb altres empreses. En quin àmbit?

Aplicació de noves pràctiques empresarials en l’organització del treball i dels procediments de l’empresa

Desinversió de línies de producte poc rendibles o poc conegudes per l’empresa

Diversificació cap a nous productes

Diversificació cap a nous mercats

3.3. Distribueixi percentualment el finançament de les inversions dels darrers tres anys entre les fonts següents:Recursos propis Finançament aliè

3.4. Per els següents serveis, quina és la pràctica habitual de la seva empresa?

No utilitza Fa dintreExtern.part

Extern.tot

No utilitza Fa dintreExtern.part

Extern.tot

1. Assessoria jurídica 9. Implantació de programes informàtics

2. Assessoria econòmica 10. Serveis de R+D

3. Assessoria fiscal 11. Serveis de missatgeria

4. Auditoria 12. Lloguer de maquinària

5. Serveis d’administració 13. Publicitat

6. Selecció de personal 14. Vigilància i seguretat

7. Formació de personal 15. Serveis de neteja

8. Programació informàtica 16. Empaquetament, etiquetatge,etc.

Page 204: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

202 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

4. Comercialització

4.1. Realitza activitats de promoció comercial? NO SÍ (Amb quina finalitat?)Promoció de determinants productes Promoció de marques Promoció de la imatge genèrica de l’empresa

4.2. Quin import dedica a la promoció de marques pròpies? (% aproximat sobre les vendes)

4.3. Percentatge que sobre les vendes totals de 2007 representen les vendes a:i. Minoristes iv. Empreses industrials o de serveisii. Majoristes v. Administracions públiquesiii. Consumidors individuals o famílies

4.4. Quin percentatge sobre les vendes totals representen les vendes als tres principals clients?

4.5. Quin percentatge de les compres de l’empresa prové dels seus tres majors proveïdors?

4.6. Indiqui si la seva empresa ha introduït algun dels següents canvis durant el període 2005-2007?- Modificacions significatives en el disseny del producte o en la presentació NO SÍ- Noves tècniques o canals de promoció del producte NO SÍ- Nous mètodes de posicionament del producte en el mercat (p. ex. venda directa) NO SÍ- Noves formes de fixació dels preus (p.ex. descomptes, preu variable, etc.) NO SÍ

4.7. Assenyali quin va ser el grau de rellevància dels canvis en la comercialització- Augment o millora de la quota del mercat Alt Mig Baix Cap- Introducció a nous mercats o grups de clients Alt Mig Baix Cap- Augment de la visibilitat dels productes o negocis Alt Mig Baix Cap- Millora de la capacitat de respondre a les necessitats dels clients Alt Mig Baix Cap

5. Mercats i internacionalització

5.1. Quins són els mercats més significatius per a la seva empresa:Local Provincial Regional Espanyol Internacional

5.2. Quants competidors amb quota de mercat significativa té la seva empresa?No té competidors Menys de 10 empreses 10-25 empreses Més de 25 empreses

5.3. Quin és el principal canvi que ha experiment el mercat on opera la seva empresa? (indiqui’n només UN)Variació preus competidors nacionals Aparició nous productes o competidorsVariació preus competidors estrangers AltresIncrement de la demanda Quins?Reducció de la demanda

5.4. Quin percentatge representen les exportacions sobre les vendes de l’empresa?

5.5. Quin percentatge de les seves exportacions va dirigit a cadascuna de les àrees següents?Unió Europea (UE 27) Estats Units i Canadà Àsia i OceaniaResta d’Europa Amèrica Llatina Àfrica

Page 205: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

203ANNEXOS

5.6. Quin dels següents mecanismes d’accés als mercats internacionals ha utilitzat la seva empresa en 2007?Representacions (filials, agents, etc.) pròpies Empresa matriu instal·lada a l’estrangerIntermediaris especialitzats (espanyols) Accions col·lectives cap a l’exportació (associació sectorial, etc.)Altres Especifiqui:

5.7. Quin és el valor de les importacions que ha realitzat l’empresa o el grup al qual pertany el 2007?

5.8. Quin percentatge de les seves importacions prové de cadascuna de les àrees següents?Unió Europea (UE 27) Estats Units i Canadà Àsia i OceaniaResta d’Europa Amèrica Llatina Àfrica

6. Innovació

6.1. Quin percentatge de les vendes del 2007 correspon a productes nous (de menys de tres anys)?

6.2. Indiqui de quin tipus son les innovacions de producte realitzades durant el període 2005-2007:i. Incorporació nous materials NO SÍ iii. Nous components o productes intermedis NO SÍii. El producte té noves funcions NO SÍ iv. Millora de la qualitat del producte/servei NO SÍ

6.3. Té departament d’R+D formalitzat? NO SÍ

6.4. Nombre de persones amb dedicació a temps complet dedicades a R+D el 2007:D’elles, quants són titulats superiors? Quants són titulars mitjans?

6.5. Aproximadament, quines van ser les despeses internes en R+D el 2007 (euros)?

6.6. Aproximadament, quines van ser les despeses externes en R+D el 2007 (euros)?

6.7. Quantes patents pròpies té la seva empresa?i. D’elles quantes van ser registrades el 2007? ii. D’aquestes quantes són registrades a l’estranger?

6.8. Quin finançament públic per a activitats d’R+D ha obtingut la seva empresa el 2007 (en euros)?i. De l’Administració central ii. De l’Administració Autonòmicaiii. De la UE iv. D’altres organismes (universitats, fundacions, sector privat)

7. Qualitat, productes i processos de fabricació

7.1. Té alguna certificació de qualitat? NO SÍ Quina?

7.2. Aplica alguna política de protecció mediambiental? NO SÍ Quina?

7.3. El grau d’estandardització dels productes de l’empresa és:Alt (productes molt estandarditzats) Baix (productes dissenyats segons les necessitats del client)

Page 206: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

204 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

7.4. Indiqui si en el procés productiu utilitza cadascun dels sistemes següents:i. Màquines de control numèric per ordinador iv. Combinació dels anteriors mitjançant ordinador centralii. Disseny assistit per ordinador v. Xarxa d’Àrea Local (LAN) en la fabricacióiii. Robòtica

7.5. Quin va ser el percentatge de devolucions dels seus productes el 2007?

7.6. És normal per l’empresa canviar el tipus de productes oferts? NO SÍ

7.7. Quina és la periodicitat dels canvis habituals?Freqüència menor que l’anual Anualment Freqüència major que l’anual De forma no regular

7.8. Subcontracta part de la seva producció:i. Proporcionant la seva empresa els materials? NO SÍ En quin percentatge?ii. Sense que la seva empresa proporcioni els materials? NO SÍ En quin percentatge?

8. Recursos humans i formació

8.1. Personal ocupat a l’empresa el 31/12/2007 (número total d’empleats):a. Propietaris i familiarsi. En llocs de gerència o direcció ii. En altres llocs de treballb. Altres treballadors (amb contracte indefinit)i. Amb dedicació a temps complet ii. Amb dedicació a temps parcial

8.2. Quina es la distribució de la plantilla per nivells de formació (número de treballadors)?Post-universitària Universitària Grau mitjà (FP, eng. tècnics) Resta

8.3. Durant 2005-2007 s’ha introduït per primera vegada alguns dels següents mètodes d’organització dels llocs de treball?Nou sistema de repartiment de responsabilitats Gestió d’equips de treballImplantació d’un sistema de rotacions Reestructuració de departaments

8.4. Disposa l’empresa de un pla de desenvolupament de carrera professional? NO SÍ

8.5. Realitza l’empresa enquestes de satisfacció laboral? NO SÍ

8.6. Disposa l’empresa de pla de formació del personal? NO SÍ

8.7. Quina va ser la despesa en formació del personal en el 2007?Euros per cent sobre la massa salarial en el 2007.

Page 207: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

205ANNEXOS

Annex 2. Llista de les empreses d’alt creixement del període2004-2007

# Empresa Adreça Codipostal Població Activitat Sector

(*) GaselaFacturacióany 2007(milers €)

1 2L IBÉRICA COMPONENTESINFORMÁTICOS S.L.

C. Manuel FernándezMárquez, 43

08918 Badalona Equips i componentsinformàtics

SP 37.451

2 A. B. M. SERVEIS D ENGINYERIA ICONSULTING S.L.

Av. Països Catalans, 50 17457 Riudellotsde la Selva

Assessorament iconsultoria tècnica

SP 2.613

3 ABASIC S.L. / SEPALEMEME S.L.(Desigual)

C. Bruc, 49 08009 Barcelona Moda juvenil SP sí 93.762

4 ADAMO EUROPE S.L. C. Josep Ferrater i Mora, 2, 4a 08019 Barcelona Serveis detelecomunicacions

SP sí 3.599

5 AGENCIA FERNÁNDEZ DE SOLÀ S.L. C. Àlaba, 16, baixos 08005 Barcelona Serveis logístics SP 18.553

6 ALQUICARP S.L. Travessera de Gràcia, 15 08021 Barcelona Lloguer de béns immobles SP 1.840

7 ALUHOGAR, S.L. Pol. Ind. Tuccsa; c. Galileo,2, nau 11

08150 Parets delVallès

Fusteria exterior d’alumini I 2.246

8 AMADOR ALONSO S.L. Pol. Ind. Can Patalina;c. Arenys, 3

08380 Malgrat deMar

Transport iemmagatzematge

SP 1.039

9 ARDEX CEMENTO S.A. C. Holanda, 18 08520 Les Franquesesdel Vallès

Derivats del ciment I 17.684

10 ARGOS GESTIÓN S.L. C. Muntaner 400, baix esq. 08006 Barcelona Protecció passiva contra elfoc i aïllament tèrmic

SP 7.324

11 ARTENIUS GREEN S.L. Pg. Gràcia, 85, 8a 08008 Barcelona Reciclatge de matèriesplàstiques

I 3.438

12 ASCAT MEDIACIÓN OPERADOR DEBANCA SEGUROSVINCULADO S.L.

C. Nàpols, 249 08013 Barcelona Intermediaciód’assegurances

SP 25.110

13 ATLÀNTIDATOURSVIATGES SA C. Consell de Cent, 329 08007 Barcelona Agència de viatges SP 11.847

14 ATLASSIB SPANIA S.L. Pol. Ind. Can Bernades Subirà;c. Maresme, 16

08130 SantaPerpètua deMogoda

Transport SP 9.771

15 ATRÁPALO S.L. C. Aribau, 185 08021 Barcelona Agència de viatges ipromoció d’activitatsd’esbarjo

SP 9.833

16 AUTOCARES ÍZARO SA Zona Franca; c. NúmeroSeixanta, 24

08040 Barcelona Transport SP 5.878

17 AUTOSERRA MARINE S.L. Pol. Ind. deValls, 198 43800 Valls Concessionari d’automòbils SP 26.532

18 AYMAR S.A. C. Major, 217 08470 Sant Celoni Materials de construcció I 13.965

19 AZUL ACOCSA S.L. Travessera de Les Corts,365-367, ent. 3a

08029 Barcelona Ceràmica SP 14.077

20 BALDOMEROVENTURA S.L. Ctra. deValldeoriolf, km0,245

08430 La Roca delVallès

Mecanització de precisió I 12.445

21 BARCELONATECNOLOGÍASDE LA INFORMACIÓN S A

Av. Meridiana, 133 bis, baix 08026 Barcelona Prestació de serveisinformàtics

SP 13.455

22 BATLADY S.L. C. Breda, 3-5 08029 Barcelona Intermediació deproductes tèxtils

SP 5.104

23 BC NONWOVENS S.L. Pça. Francesc Macià, 7, 9-B 08029 Barcelona Tovalloletes en rotlle I 28.834

24 BELMAT 50 S.L. Pol. Ind. Cantallops;c. Rosselló, 7, nau 18

08185 Lliça deVall Transport de mercaderies SP 5.830

25 BERNEDA SA C. Serra, s/n 08786 La Torre deClaramunt

Calçat esportiu I 14.222

26 BETESE GESTIÓN DE SERVICIOSDE ALMACENAJESY PORTES S.L.

C. Madrazo, 20-22, 6-A 08006 Barcelona Transport i distribució demercaderies

SP 3.807

Page 208: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

206 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

# Empresa Adreça Codipostal Població Activitat Sector

(*) GaselaFacturacióany 2007(milers €)

27 BIATRANS SL. C. Sant Julià, 1 25740 Ponts Transport de mercaderies SP 5.981

28 BÓBOLI S.L. C. Gran de Gràcia, 98 08012 Barcelona Comerç de moda SP 3.653

29 BONACUISTA BRAINWORKSGLOBAL SERVICES SL.

C. Gomis, 34-36 08023 Barcelona Serveis de publicitati relacions públiques

SP 6.217

30 BOXMAR ESTRUCTURASYMONTAJES S.L.

C. Enric Granados, 57, baixos 08330 Premiàde Mar

Estructures metàl·liques I sí 4.478

31 BRUC JARDÍ S.L. Ctra. C35, sortida 48; CalAdrià, s/n

08450 Llinarsdel Vallès

Materials de jardineria SP 8.896

32 BUR 2000 S.A. Pol. Ind. la Post; c. Progrés,18-20

08850 Gavà Materials aïllantsreflectants

I 3.498

33 BUSQUETS GALVEZ S.L. GranVia de Les CortsCatalanes, 616

08007 Barcelona Agència d’inversionsimmobiliàries

SP 7.441

34 C M SALVI S.L. Pol. Ind. Canatallops;av. Vallès, 36

08185 Lliça deVall Enllumenat públic I 7.224

35 CALDERERIA OSONA S.L. Pol. Ind. Malloles; c. Masiesde Roda, 10

08500 Vic Caldereria industrial I 1.417

36 CAMIÓNWORLD S.L. Pol. Ind. Pont Príncep;c. Ponent, 10

17469 Vilamalla Vehicles industrials SP 26.670

37 CANTERASVALSAN SA Camí de Castellet, s/n 08295 Sant Vicençde Castellet

Materials en pedra perobra civil

I 13.214

38 CARGO DEPOT S.A. Moll Álvarez de la Campa,s/n, magatzem 6

08039 Barcelona Operador logístic SP 4.387

39 CÁRNICAS GINÉS S.L. C. Ebre, 42 08223 Terrassa Productes carnis SP 16.911

40 CARPE SERVICIOS LOGÍSTICOS S.L. C. Tivissa, 50 43203 Reus Reparació de palets defusta

SP 2.288

41 CARVER ADVANCED SYSTEMS S.L. C. Paris, 184 08036 Barcelona Programació informàtica SP 3.555

42 CASA AMETLLER S.L. Camí del Salinar, s/n 08796 Pacsdel Penedès

Fruites i verdures SP 9.831

43 CASA MAS ALIMENTACIÓN S.L. Pol. Ind. el Vapor, nau B1-B2 08183 Castellterçol Menjars preparats frescos I 8.788

44 CASH MOBEL EL MAYORISTA DELMUEBLE S.A.

Pg. de l’Estació, 19 25600 Balaguer Mobles SP sí 4.819

45 CASSA AIGÜES I DEPURACIÓ S.L. C. Concepció, 20 08202 Sabadell Tractament d’aigües I 19.488

46 CEMESAAMARRES BARCELONA S.A. Moll Evaristo Fernández,edifici Remolcadors, 1a

08039 Barcelona Serveis portuaris SP 10.227

47 CENTER OPERATION S.L. C. del Calderí, s/n, edifici CIMVallès, 3a

08130 SantaPerpètuade Mogoda

Serveis de neteja SP 821

48 CENTRE ESPECIAL MINUSVAL S.L. Pg. Salzareda, 62 08922 Santa Colomade Gramenet

Confecció vestuari laboral I 1.247

49 CENTRE GESTOR S.L. C. Balmes, 200, 1a 08006 Barcelona Neteja industrial SP 1.973

50 CENTROCATALÁNDEGEOTECNIAS.L. C. Bertran, 39, baixos 08023 Barcelona Estudis geotècnics SP 2.628

51 CENTRO DE AUTOMOCIÓN S.A. Av. Alcalde Rovira Roure, 68 25198 Lleida Vehicles SP 12.328

52 CENTRO INTERMODAL DELOGÍSTICA S.A.

Av. Ports d' Europa, 100, 4a 08040 Barcelona Activitats logístiques SP 24.856

53 CLARANET SA C. General Almirante, 2,Torres Cerdà

08014 Barcelona Serveis gestionats SP 1.883

54 COMERCIAL RIBA FARRÉ S.A. C. Botànica, 39-37 08908 L'Hospitaletde Llobregat

Productes metàl·lics SP 50.977

55 COMERCIO DIGITAL S.A. Av. Alcalde Barnils, 68,bl. A4, pça. 64

08174 Sant Cugatdel Vallès

Consultoria informàtica SP 892

Page 209: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

207ANNEXOS

# Empresa Adreça Codipostal Població Activitat Sector

(*) GaselaFacturacióany 2007(milers €)

56 COMPAÑÍA ESPAÑOLADE AISLAMIENTOS S.A.

Autovia de Reus, sortida LaCanonja, 1

43110 La Canonja Materials d’aïllament SP 67.219

57 CONSTRUCCIONES METÁLICASDE LA FUENTE SL

C. Santander, 42-48, nau 24 08020 Barcelona Fabricacions metàl·liques I 3.262

58 CONSTRUCCIONES METÁLICASTYBSA S.L.

Veïnat deValldeix, 57 08304 Mataró Planxisteria industrial I 1.978

59 CONTAINERS 2002 S.L. C. Riera de Montealegre, s/n 08391 Tiana Transport de materialsde construcció

SP 9.415

60 COP GRUPO DE LIMPIEZAS S. L. Av. Bogatell, 82 08005 Barcelona Neteja industrial SP 1.105

61 CROSSBASA SL. C. Aragó, 250, 5-1 08007 Barcelona Consultoria de gestióempresarial

SP sí 819

62 DEPÓSITOY LOGÍSTICA ANTIR SA Pol. Ind. El Congost II; c. Camíel Raval, 4

08170 Montornèsdel Vallès

Logística i transportde mercaderies

SP 2.341

63 DINAMIC TALL S.L. Rda. Sant Pere, s/n 08251 Santpedor Taller de mecànica general I 14.821

64 DISTFORM S.L. Pol. Ind. Torrefarrera; c. Camíde les Comes, s/n

25123 Torrefarrera Mobles de cuinaprofessional

I 9.441

65 DOMOLI S.L. Pol. Ind. Escola Llar; c.Vallespir, 7

17800 Olot Tall per làser i planxisteriaindustrial

SP 1.826

66 DUEL DELTA S.L. C. Andorra, 12 08830 Sant Boi deLlobregat

Armes i municions I 13.330

67 DUR&FELT GEOTEXTILES S.L. C. Enginyer Playa, 6 08205 Sabadell Fibres i materials tèxtils I 779

68 ELABORATS SANT JOAN S.L. Ctra. Comarcal Girona, 522;km 3, 690

17857 Sant Joan lesFonts

Elaboració d’embotits I 4.296

69 ELVIRA INGENIEROS S.A. Pol. Ind. Barcelonès; av. CanAmat, 8

08630 Abrera Enginyeria civil i industrial SP 1.770

70 EMBOTITS CASOLANS DEMONTMAJOR CASA FÍGOLS S.L.

Pça. del Mercat, 6 08612 Montmajor Elaboració de productescarnis

I 1.605

71 EMBOTITS GARRIGA S.A. C. Tramuntana, 12 08507 Santa Eugèniade Berga

Elaboració de productescarnis

I 7.982

72 EMPRESA CONSTRUCTORA RPC2002 S.L.

C. Sant Antoni, 157, 3-1 17251 Sant Antonide Calonge

Constructor immobiliari SP 1.218

73 ENERGY EXPRESS S.L. C. Navas de Tolosa, 164 08224 Terrassa Combustible, carburants ilubricants

SP 44.005

74 ENESCA S.A. C. Balmes, 201 08006 Barcelona Projectes de decoració SP 5.809

75 ESCORXADOR INTERCOMARCALDEL BERGUEDÀ-SOLSONÈS S.L.

Pça. del Ros; ctra. de Berga aCardona, km 9

25286 Navés Escorxador I 1.318

76 ESPELTVITICULTORS S.L. Mas Espelt 17493 Vilajuïga Elaboració de vi I 1.530

77 ESTUDI GRAF S.A. Pol. Ind. Mas Aliu; c.Gironès, 3

17181 Aiguaviva Paper SP 6.278

78 EURO DEPOT ESPAÑA S.A.U. C. La Selva, 10, edifici InblauA, 1a

08820 El Prat deLlobregat

Material de bricolatge iferreteria

SP 144.497

79 EUROCONSULT CATALUNYA S.A. Av. Cornisa, 1, 2a 08690 Santa Colomade Cervelló

Consultoria d’enginyeria SP 2.395

80 EUROPRODCOM CÁRNICASSELECTAS S.L.

C. Diputació, 237 08007 Barcelona Conservació de carn I sí 4.785

81 EUROTRAMEX S.A. Pol. Ind. Moli de Les Planes;c. Vernedes, 4

08470 Sant Celoni Fusteria metàl·lica I 7.995

82 EXCAVACIONS I TRANSPORTSSEGU S.L.

Pol. Ind. Congost, s/n; nau1, parc 4

08530 La Garriga Transport de mercaderies SP 5.374

83 F INICIATIVAS I+D+I S.L. Recinte Ind. Colonia Güell; c.A, edifici Filatures, 4-1

08690 Santa Colomade Cervelló

Consultoria fiscal SP 6.268

Page 210: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

208 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

# Empresa Adreça Codipostal Població Activitat Sector

(*) GaselaFacturacióany 2007(milers €)

84 F J M GROUP S.A. Ctra. B140 Sabadell-Mollet;km 5,5

08130 SantaPerpètua deMogoda

Mobiliari d’oficina I 16.836

85 FERNANDOVALVERDE OBRESI SERVEIS S.L.

C. Feliu i Codina, 53, local 2 08031 Barcelona Constructor immobiliari SP 2.959

86 FILTRO NET S.L. C. Monturiol, 10 08754 El Papiol Neteges especials SP 1.199

87 FOREXSTREET S.L. C. Portaferrissa 7, 1-2 08002 Barcelona Serveis informàtics SP 1.898

88 FRAG COMERCIO INTERNACIONALS.L. (Misako)

Ctra. C55, km 1,8; pol. Ind.Can Cortadelles, s/n, POBox 109

08292 Esparreguera Bosses i complements SP 24.023

89 FRANCISCO FABREGAT S.A. Ctra. Juneda; km 8 25141 Torregrossa Farratges, fruita i cereals I 45.180

90 FREXBOC S.L. C. Flassaders, 13, taller 2nau 5

08130 SantaPerpètuade Mogoda

Torns automàtics I 2.259

91 FRUIT SA2PE S.L. Mercabarna; c. Longitudinal,7, núm. 34

08040 Barcelona Fruites i verdures SP 29.473

92 FUNMAK SOCIEDAD LIMITADA. C. Artesans, 70 43800 Valls Injecció de zinc a pressió I 10.381

93 G. DOMINGO E HIJO, S.L. C. Priorat, 15 08192 Sant Quirzedel Vallès

Logística i transport SP 5.514

94 G3 DESENVOLUPAMENTTERRITORIAL S.L.

C. Vallbona, 22 25268 Els Omellsde na Gaia

Serveis integrals delterreny i del territori

SP 2.104

95 GAIG TOUS S.L. C. Tucuman, 6 08030 Barcelona Joieria i bijuteria I 19.704

96 GALCERAN 2000 S.L. Pg. Baixador, 91 08195 Sant Cugatdel Vallès

Productes tèxtils SP 10.875

97 GARAGE UNIÓN S.L. Av. President Macià, 30 25244 Fondarella Reparació de vehiclesindustrials

SP 12.839

98 GARCÍA FAURA S.L. Pol. Ind. Camí Ral;c. Rourell, 37

08850 Gavà Estructures d’aluminii vidre

I 15.363

99 GAS NATURAL SOLUCIONES S.L. C. Gas, 1 08003 Barcelona Serveis financers SP 66.050

100 GERMANS CORBALÁN ANDÁLVAREZ S.L.

Pol. Ind. Bufalvent; c. JosepComas i Solà, 25

08243 Manresa Transport de mercaderies SP 4.638

101 GERMANS SAGUÉSVILA S.L. C. Afores, s/n 17853 Argelaguer Productes carnis I 5.416

102 GESTIÓ I PREVENCIÓ S.L. Pça. Torrent del Titit, 8, baix 43800 Valls Servei de prevencióde riscos laborals

SP 2.425

103 GESTIÓN ELECTRÓNICA LOGÍSTICAS.A.

Av. Diagonal, 534, 5a 08006 Barcelona Serveis informàtics SP 2.115

104 GRUP LOVE STORE S.A. C. Sant Adrià, 66 08030 Barcelona Moda íntima SP 4.519

105 GRUPO COMERCIAL EMPRESASTELECOMUNICACIONESHERMANAS ARANDA S.L.

C. Riera Basté, 24, despatx 4 08830 Sant Boide Llobregat

Aparells electrònics SP 5.350

106 GRUPO EMINSER EMPRESAINTEGRAL DE SERVICIOS S.L.

C. Tirso de Molina, 36,despatx 13c

08940 Cornellàde Llobregat

Consergeria i neteja SP sí 633

107 GUISSONATRANS S.L. Pol. Ind. Riambau;c. Tramuntana, 55

25300 Tàrrega Operador logístic,transport i distribucióde mercaderies

SP 1.417

108 HERRAIZ SOTO ASOCIADOS S.L. C. Calatrava, 71 08017 Barcelona Agència de publicitat SP 1.729

109 HIERROS BARCELONA S.A. Pol. Ind. Can Trías; c. JoanLluís, 10

08232 Viladecavalls Productes siderúrgics SP 80.131

110 HKL BAUMASCHINEN S.L. Pol. Ind. Fonollar Sud;c. Andorra, 47

08830 Sant Boide Llobregat

Maquinàriaper a la construcció

SP 14.329

111 HPC IBERICA, S.A. C. París, 184, 5-2 08036 Barcelona Joguines SP 11.805

Page 211: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

209ANNEXOS

# Empresa Adreça Codipostal Població Activitat Sector

(*) GaselaFacturacióany 2007(milers €)

112 ILUROGEST S.L. C. de L’Overlocaire, 2 08302 Mataró Serveis financersi comptables

SP 1.886

113 IMENTE GLOBAL S.L. C. Francesc Eiximenis, 12-14, 17001 Girona Recull de mitjans digitals SP 546

114 IN 2 INGENIERIA DE LAINFORMACIÓN S.L.

Pg. de Gràcia, 85, 2n 08008 Barcelona Consultoria de projectesinformàtics

SP 5.970

115 INCOAIR S.L. Pol. Ind. Baix Ebre C/I,parcel·la 307

43500 Campredó Vehicles SP sí 1.411

116 INDUOVO S.L. C. Granada, 28 08740 Sant Andreude la Barca

Productes alimentaris I 40.264

117 INDUSTRIAY DESARROLLOGAMAX S.L.

Pol. Ind. Polizur; c. Puigmal, 6 08290 Cerdanyoladel Vallès

Productes promocionals I 4.540

118 INDUSTRIAL BLANSOL S.A. C. Camí Reial de Caldes, 34 08184 Palau-solità iPlegamans

Canonades de plàstic I 46.655

119 INDUSTRIAL SERMAN S.L. C. Provença, 34 08029 Barcelona Maquinària industrial I 1.639

120 INDUSTRIAS AJA DE LLISÁ S.L. Pol. Ind. Palaudaries; av. delVallés, 16, nau C

08185 Lliçà deVall Calderes I 3.117

121 INDUSTRIAS DE ILUMINACIÓNROURA S.A.

Pol. Ind. La Torre del Rector;c. Mar Mediterrània, 10

08130 SantaPerpètuade Mogoda

Il·luminació pública I 4.228

122 INFOJOBS S.A. C. Numància, 46, 6a 08029 Barcelona Selecció de personal SP 36.260

123 INICIATIVES DE COMUNICACIONSGÈMINIS S.L.

Pol. Ind. Torrefarrera; av. deles Cornes

25123 Torrefarrera Consultoria d’aplicacionsinformàtiques

SP 6.167

124 IMPLANT MICRODENT SYSTEMS.L.

Pol. Ind. Can Magre; c. CarlesBuhigas, 1

08187 Santa Eulàliade Ronçana

Instrumental per a lacirurgia oral

SP 5.392

125 INSERCAD ELECTRONICA S.L. C. Frederic Soler, 142 08205 Sabadell Disseny de circuits isistemes digitals

I 896

126 INSON S.A. Rda. Sant Antoni, 74 08001 Barcelona Aparells electrònics ielectrodomèstics

SP 32.860

127 INTEGRALWEB S.L. Pol. Ind. Garrofer; c. de laVolta dels Garrofers

08340 Vilassarde Mar

Serveis per a les artsgràfiques

SP 3.116

128 INTEMPORE EMPRESA DETRABAJOTEMPORAL S.L.

Ctra. de Piera, 5 08760 Martorell Empresa de treballtemporal

SP 9.001

129 INTERCOM FACTORY S.L. Av. Alcalde Barnils, 64-68,D, 4a

08174 Sant Cugatdel Vallès

Desenvolupamentde negocis a Internet

SP 7.104

130 INTERSHARE S.L. C. Rosselló i Porcel, 21 08016 Barcelona Processament de dades SP 7.843

131 JAEVAM S.L. C. Girona, 2 08470 Sant Celoni Obra civil SP 14.112

132 JUAN LOPEZ COMUNICACION S.L. C. Montserrat, 60 08302 Mataró Comunicacions i relacionspubliques

SP 1.282

133 JULIA GRUP FURNITURESOLUTIONS S.L.

Pol. Ind. Bosch d’en Cuca;c. Tallers, 14

17410 Sils Mobles SP 13.819

134 KONECRANES AUSIO S.L. Ctra. Sant Hipòlit, 16 08500 Vic Aparells d’elevació itransport

I 17.691

135 KUBIWIRELESS S.L. C. Sardenya, 229 08013 Barcelona Accés a Internet SP 3.779

136 L’ARCA DEL MARESME EMPRESAINSERCIÓ S.L.

Pol. Ind. Can Negoci; c. Amicsd’Argentona, 4

08310 Argentona Serveis i construcció I 4.046

137 LABORATORIOS GEBRO PHARMAS.A.

C. Monestir, 23 08034 Barcelona Productes farmacèutics SP 24.987

138 LABORATORIOS MAVERICK S.L. Pol. Ind. Vall de Pins, nau 4 43550 Ulldecona Perfumeria i cosmètica I 49.497

139 LASENTIU S.L. Pol. Ind. Puigtió, PO Box 139 17412 Maçanetde la Selva

Recuperació i reciclatgede plàstics

SP 1.937

140 LASER GODED S.L. C. de la Mola, 6 08213 Polinyà Tractament de materialsamb làser

I 14.298

Page 212: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

210 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

# Empresa Adreça Codipostal Població Activitat Sector

(*) GaselaFacturacióany 2007(milers €)

141 LEONI SPECIAL CABLES IBERICAS.A.

Pol. Ind. Can Calderón;c. Riera del Fonollar, 39

08830 Sant Boide Llobregat

Cables I 3.657

142 LOGINFAR S.L. C. Llull, 240 08050 Barcelona Configuració d’equipsinformàtics

SP 2.547

143 LUNDBECK ESPAÑA S.A. Av. Diagonal, 605, 9-1 08028 Barcelona Laboratori farmacèutic SP 93.999

144 MANIPULADOS IMCA S.L. C. Llull, 52 08005 Barcelona Manipulats de paperi cartró

I 2.505

145 MAQUINARIA AGRÍCOLAINDUSTRIAL S.A.

Pol. Ind. El Segre; av.Indústria, 505

25191 Lleida Lloguer de maquinàriaagrícola

SP 6.439

146 MARLEX GESTIÓ EMPRESA DETREBALL TEMPORAL S.L.

Pça. Catalunya, 14 17002 Girona Empresa de treballtemporal

SP 27.054

147 MARTÍ CANUDAS S.A. Pol. Ind. Can Sunyer;c. Comerç, 48

08740 Sant Andreude la Barca

Lloguer de maquinària SP 5.235

148 MAT GLOBAL SOLUTIONS S.L. C. Sant Sebastià, 202 08223 Terrassa Cascs i seguretat passiva SP 2.913

149 MATERIALS DE CONSTRUCCIOPOTA SUD S.L.

C. Jaime Casanovas, 3 08800 El Prat deLlobregat

Materials de construcció SP 1.632

150 MECANIZADOS BARCELONA S.L. C. Argimón, 11 08800 Vilanova i laGeltrú

Mecanització itransformació de pecesmetàl·liques

I 2.811

151 MECANIZADOS SOTO S.L. Pol. Ind. Barruana;c. Santander, 19

08620 Sant Vicençdels Horts

Components per a motorsde vehicles

I 2.126

152 MEDVA MECANISMOSDELVALLÉS S.L.

Pol. Ind. Can Roses;c. Natació, 26-28

08191 Rubí Automatismes hidràulicsi motors per portes

I 2.651

153 MELNIK S.L. Crta. de Manresa, 78 08280 Calaf Planxes, làmines i filmspolimèrics

SP 10.162

154 MEN MONTAJES INDUSTRIALESS.L.

Pol. Ind. El Segre; av. Indústria 25191 Lleida Calderes SP 1.404

155 MERCERIA AVUI S.L. C. Sant Adrià, 68 08030 Barcelona Merceria SP sí 1.296

156 METRÓPOLIS SEGURIDADYPROTECCIÓN S.L.

C. Francesc Carbonell, 43, BjPta 2, 43

08034 Barcelona Servei de protecció iseguretat

SP 2.302

157 MICRO ELECTRÒNICAINSTAL·LACIONS S.L.

Pol. Ind. Vallderioff; c.Nòria, 15

08430 La Roca delVallès

Sistemes de seguretat SP 1.990

158 MICRO GESTIÓ S.L. C. València, 87-89 08029 Barcelona Ordinadors i programari SP 10.308

159 MOËT HENNESSY ESPAÑA S.A. C. Consell de Cent,334-336, 3a

08009 Barcelona Begudes i tabac SP 74.362

160 MORSE SPAIN S.L. Av. Diagonal, 569, edifici L’IllaDiagonal, 2a

08029 Barcelona Màquines i materiald’oficina

SP 66.639

161 MOTO SPORT S.A. C. GranVia de les CortsCatalanes, 411

08015 Barcelona Motocicletes SP 7.691

162 MOTOPLASTIC S.A. C. Molí de la Sal, 1 08400 Granollers Accessoris per amotocicletes

I 9.196

163 MSS SEIDOR S.L. GranVia de les CortsCatalanes, 641, 5a

08010 Barcelona Programes informàtics SP 4.596

164 MST OUTSOURCING EUROPEO S.L. C. Urgell, 240-250, 2a,edifici Testa

08029 Barcelona Consultoria informàtica SP sí 1.902

165 MUY IMPORT S.L. C. Floridablanca, 43, baix 08015 Barcelona Productes d’importació SP 6.475

166 NAUMETAL ESTRUCTURASMETALICAS S.L.

Rda. Font Grossa, 12 08540 Centelles Estructures metàl·liques I 12.573

167 NETEGES LA GAVINA S.L. Pol. Ind. Eixample; c. Ramoni Cajal, 13, nau 11

08150 Paretsdel Vallès

Productes i maquinàriade neteja

SP sí 462

168 NICANOR MATEU S.L. C. Raval de Lleida, 32-47 25400 Les BorgesBlanques

Materials de construcció SP 7.168

Page 213: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

211ANNEXOS

# Empresa Adreça Codipostal Població Activitat Sector

(*) GaselaFacturacióany 2007(milers €)

169 NOGUERA PIÑOL S.A. CamíVell d’Alpicat, s/n 25110 Alpicat Automòbils SP 36.652

170 NOSTRUMTÉCNICA S.L. Pol. Ind. La Torre; av. J.Barnola i Bassols, 2-4, nau 10

08760 Martorell Sostres metàl·lics SP 9.172

171 NUMA INDUSTRIAL SA C. Mossèn Josep Gudiol, 13 08500 Vic Làmines plàstiques I 5.656

172 ONDAS SYSTEM SL C. Larrarda, 38 08024 Barcelona Línies telefòniques SP 9.120

173 ORYZON GENOMICS S.A. C. Baldiri Reixac, 15-21,edicifi Helix

08028 Barcelona Biotecnologia I 3.869

174 OTSUKA PHARMACEUTICAL SA Av. Diagonal, 609-615 08028 Barcelona Productes farmacèutics SP 41.858

175 P.V.C. FENSTER, SA C. Font de Sant Llorenç, 12 08720 Vilafranca delPenedès

Fusteria, materialsd’alumini i PVC

I 5.495

176 PERSIANAS GARRAF S.L. C. Industria, 30 08800 Vilanovai la Geltrú

Persianes I 1.844

177 PETROLIS DE BARCELONA S.A. C. Riera Can Pahissa, 7-11 08750 Molins de Rei Gasoils i lubricants SP 82.579

178 PETROMIRALLES S.L. Ctra. Igualada-Valls, km 48 08787 Santa Mariade Miralles

Combustibles i carburants SP 345.319

179 PHYSIC GM S.L. C. Òdena, 34 08700 Igualada Serveis tècnics d’enginyeria I sí 4.235

180 PIAGUI COMERCIAL S.A. Pg. Gràcia, 118 08008 Barcelona Productes ceràmics SP 3.581

181 PLANXISTERIA INDUSTRIALDELVALLÈS ORIENTAL S.L.

Pol. Ind. Urvasa; c. Maresme,27

08130 SantaPerpètuade Mogoda

Maquinària industrial I 2.016

182 PLÁSTICOSYLA S.A. C. Potosí, 26 08030 Barcelona Transformació i injeccióde plàstics

I 2.583

183 POLITÉCNICA DE INGENIERÍAYARQUITECTURA SLP

C. Balmes, 245 08006 Barcelona Projectes d’obra civil SP 3.652

184 POLY KLYN S.L. Pol. Ind. Santa Margarida;c. Miño, 83

08223 Terrassa Lloguer de sanitarisportàtils

SP 2.030

185 PORTES CATALUNYA S.L. Pol. Ind. Jordà I; pg. Fluvial, 8 08401 Granollers Portes, reixes i caixesde seguretat

SP 10.736

186 PREFABRICADOS DE ESCAYOLACLARA S.L.

Pol. Ind. Vilanoveta;c. Boters, 8

08810 Sant Perede Ribes

Prefabricats d’escaiola I 12.707

187 PREFABRICATS M PLANAS SA Ctra. SILS 17430 Santa Colomade Farners

Construcció de nausindustrials

SP 26.934

188 PRODUCTES ALIMENTARISLA PERLA SL

C. Francisco de Goya, 6 08401 Granollers Productes alimentaris SP 10.590

189 PRODUCTOS MERCEDES S.L. C. Consell de Cent, 72 08015 Barcelona Articles per a la llar SP 21.008

190 PROTECCIONES PLÁSTICAS S.A. Pol. Ind. Anoia; c. Indústria,3-5

08635 Sant EsteveSesrovires

Tubs i accessorisde poliéster

I 28.969

191 PUNT ROMA S.L. C. de l’Overlocaire, 24 08302 Mataró Moda femenina SP 126.140

192 QUALINOX S.A. C. Ramon Farguell, 63 08243 Manresa Activitat siderúrgica nointegral

I 2.205

193 R. ROS ALGUER S.A. C. Doctor Almera, 30 08205 Sabadell Il·luminació pública I 15.512

194 RAJAPACK S.A. Pol. Ind. Camp de les Pereres;c. Mont, 12

08130 SantaPerpètua deMogoda

Embalatge SP sí 6.501

195 RECICLATGE FORÉS S.L. C. Barranc de Caputxins, 22 43500 Tortosa Gestor de residus SP 1.899

196 RELOJERÍA ELECTRÓNICA S.L. Av. Diagonal, 463 bis, 6a 08036 Barcelona Rellotges SP 18.647

197 REMOLCADORES DE PUERTOYALTURA S.A.

C. Moll de Reus, edificiFruport

43004 Tarragona Remolcadors de vaixells SP 7.787

198 RINAPLAST S.A. Pol. Ind. Comete de Sert;c. Forja, 11

08755 Castellbisbal Envasos de plàstic I 3.869

Page 214: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

212 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

# Empresa Adreça Codipostal Població Activitat Sector

(*) GaselaFacturacióany 2007(milers €)

199 ROCAVINYALS DISTRIBUCIONS S.L. Pol. Ind. Mas Xirgu; c. Sarriàde Ter, 34-38

17005 Girona Productes derivats del guix SP 14.157

200 ROSA DELSVENTS ASSESSORIA S.L. Av. Madrid, 95, 2-5 08028 Barcelona Assessoria fiscal SP 1.207

201 SALTOKI GRANOLLERS S.L. Centre Comercial El Nord;c. Montseny, 7-13

08402 Granollers Materials i articles per a laconstrucció

SP sí 16.180

202 SAPTOOLS CONSULTING S.L. C. Jordi Girona, 29, edificiNexus II

08034 Barcelona Consultoria tecnològicad’estratègia

SP 2.050

203 SCYTL SECURE ELECTRONICVOTING S.A.

C. Tuset, 20, 1-7 08006 Barcelona Desenvolupament desolucions electoralssegures

SP 3.162

204 SEBASTIÁN LLORENS S.L. C. Lluís Companys, 55 08401 Granollers Reciclatge de residus SP 5.912

205 SEGURETAT I CONTROL 24HORES S.L.

Pol. Ind. El Segre; c. EnginyerMias

25191 Lleida Serveis de seguretat iprotecció

SP sí 1.824

206 SEGURIDAD LPM S.L. C. Santa Eulàlia, 10, ent. 6a 08902 L'Hospitaletde Llobregat

Serveis de vigilància iprotecció personal

SP 14.395

207 SEIDOR CONSULTING S.L. GranVia de les CortsCatalanes, 641, 5a

08010 Barcelona Serveis en matèria de TIC SP 11.447

208 SEMICONDUCTORESYSISTEMASS.A. C. Pere IV, 78-84 08005 Barcelona Informàtica gràfica SP 4.126

209 SERMA 21 S.L. Pol. Ind. Camí Ral; c. IsaacPeral, 13-15

08850 Gavà Maquinària SP 8.862

210 SERRALLERIA JORMA S.L. Camí Del Pont, s/n 08792 Santa Fe delPenedès

Serralleria I sí 1.977

211 SERVEI CONTROL QUALITAT S.L. C. Antoni Capmany, 21 08301 Mataró Enginyeria tècnica iarquitectura

SP 1.185

212 SERVEIS AGRUPATS DE CONTACTCENTER S.L.

Font del Cusco, 11 08720 Vilafranca delPenedès

Gestió empresarial SP sí 1.374

213 SERVEIS DE PSICOLOGIAAPLICADA I DE LABORATORI S.L.

Pça. la Unió, 1B, 1-1 08172 Sant Cugat delVallès

Serveis psicopedagògicsper a les empreses

SP 313

214 SERVEIS LIC 1999 S.L. Pol. Ind. Ronda Ponent Naves,25-26

25230 Mollerussa Neteja industrial SP 2.301

215 SERVEX LOGISTICS S.L. C. Riera Pahissa, 10 08980 Sant Feliu deLlobregat

Activitats de correu SP sí 3.358

216 SIMORRA S.A. Pol. Ind. El Segre;av. Indústria, 505

25191 Lleida Maquinària per a laconstrucció

SP 11.769

217 SOCIEDAD ANÓNIMA LLENSA C. Canapost 17113 Forallac Rajoles I 4.302

218 SOCIEDAD ESPANOLADESARROLLOS QUÍMICOS S.L.

C. Marie Curie, 33 08210 Barberà delVallès

Desenvolupament químic I 2.350

219 SOLDEVILA CONSTRUCCIONS DEFUSTA S.A.

Ctra. de Ribes, 144 08591 Aiguafreda Construcció i edificacióen fusta

I 2.723

220 STUK MSD S.L. Pol. Ind. Palaudaries;c. Maresme, 11-12

08185 Lliça deVall Accessoris elèctrics SP 4.488

221 SUBMINISTRES A OBRES ITERRENYS S.L.

C. Narcís Monturiol, 31 08203 Sabadell Materials de construcció SP 26.558

222 SUMINISTRADORADE ASCENSORES S.A.

Pol. Ind. Les Conques;c. Vapor, 68-76

08212 Sant LlorençSavall

Ascensors I 8.402

223 SUMINISTROY DISTRIBUCIONDE CABLES ESPECIALES S.L.

C. Jovellanos, 64-72, nau E5 08930 Sant Adrià deBesos

Cables elèctrics SP 10.943

224 T. Q. TECNOL S.A. C. Guerau de Liost, 22 43206 Reus Matèries primes plàstiques I 34.131

225 TECHNOTRENDS SL C. Travessera de Gràcia, 54-56 08006 Barcelona Serveis devideoconferència

SP 6.269

226 TECNICOS ASOCIADOS ENLOGISTICA EXTERNA S.L.

C. Moll Barcelona, s/n 08039 Barcelona Consultoria en matèria delogística

SP 3.857

Page 215: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

213ANNEXOS

# Empresa Adreça Codipostal Població Activitat Sector

(*) GaselaFacturacióany 2007(milers €)

227 TECNO HARD S.A. Parc Empresarial Grandland;c. de La Mora, 49

08918 Badalona Enginyeria de sistemesgràfics

SP 6.731

228 TECNODIMENSION HINCHABLE S.L. C. Isaac Rabin, s/n 17162 Bescanó Articles de plàstic I 1.854

229 TECNOLOGY 2 CLIENT S.L. C. Pau C.Aris - Pça.T 3 A, 94 08010 Barcelona Consultoria i auditoria desistemes d’informació

SP sí 3.714

230 TELSTAR S.A. Av. Alcalde Barnils, 70, 3a,edifici B

08174 Sant Cugat delVallès

Instruments medico-quirúrgics i de precisió

SP 38.355

231 TIBUS S.A. C. Alí Bei, 80 08013 Barcelona Transport SP 11.186

232 TMF SPAIN S.A. C. Aribau, 171 08036 Barcelona Serveis administratius icomptables

SP 2.969

233 TORCIDOS SINTÉTICOS S.L. Pol. Ind. Molí, naus A-2 i A-3 08359 Sant Iscle deVallalta

Torçat de fils sintètics I 2.469

234 TOUS JOIERS GIRONA S.L. C. Bisbe Lorenzana, 31 17002 Girona Joieria SP 5.716

235 TRANSPORTES LÍQUIDOSCAMPANA S.L.

Pol. Ind. Constantí;c. Alemanya, illa 12, parcel·la 3

43120 Constantí Transport de mercaderies SP 15.060

236 TRANSPORT NEGRELL S.L. Pol. Ind. Fraga; rda. Canaleta,s/n

17820 Banyoles Transport de mercaderies imoviments de terres

SP 6.533

237 TRIOMF SERVEIS ICONSTRUCCIONS S.L.

C. Sant Bernat, 55 08358 Arenys deMunt

Enginyeria mecànica I 2.264

238 ULLEDY ASOCIADOS CONSEJEROSDE RELACIONES PÚBLICAS S.A.

Rbla. Catalunya, 18, 1a 08007 Barcelona Consultors en comunicaciói relacions públiques

SP 3.368

239 UNIZINC S.A. Pol. Ind. La Serra Uno; camíRal, 37

08185 Lliçà deVall Tractament i recobrimentde metalls

I 4.719

240 VANTURE CORPORATE GROUP S.A. Av. Ports d'Europa, 100,edifici Service Center ZAL

08040 Barcelona TIC per la gestióempresarial

SP sí 4.731

241 VETER PACK S.L. Ctra. N-II, km 452 25180 Alcarràs Residus i reciclatge I 1.099

242 VIA GLUK SERVEIS S.L. C. Mercat, 26 08960 Sant JustDesvern

Activitats de correu SP 5.092

243 VIAJES PACÍFICO S.A. C. Marià Cubí, 4 08006 Barcelona Agència de viatges SP 43.864

244 VIAJES TUAREG S.A. Passatge de Mariner, 1 bis 08025 Barcelona Agència de viatges SP 4.876

245 VIDRES JUNEDA S.L. Ctra. N-240, km 74 25430 Juneda Portes i finestres de vidrei alumini

SP 2.369

246 VILASERVEI TELEFONIA ITELECOMUNICACIONS S.L.

C. La Granada, 9 08720 Vilafranca delPenedès

Aparells elèctrics ielectrònics i sistemesde telecomunicacions

SP 3.133

247 WASI HISPANIA S.A. Pol. Ind. Urvasa; c. Anoia, s/n(cant. c. Llobregat), nau 3

08130 Sta. Perpètuade Mogoda

Productes d’acer inoxidable SP 9.098

248 WINCHE REDES COMERCIALES S.L. Av. Josep Tarradellas, 123, 3C 08029 Barcelona Externalització de xarxescomercials

SP 3.071

249 WOTRANT S.L. Av. Abat Marcet, 43, 3-1 08225 Terrassa Transport i logística SP 5.297

250 YAENCONTRE JAHETROBAT S.L. C. Múnia, 25 08720 Vilafranca delPenedès

Gestora de serveisimmobiliaris

SP 2.415

(*) I indica que l’activitat principal de l’empresa és industrial; SP indica que l’empresa es dedica a prestar serveis a la producció.

Page 216: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

214 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

Annex 3. Ràtios utilitzades en l’anàlisi economicofinancera

Fòrmules Valor òptim

Liquiditat = Per sobre d’1 i al voltant d’1,5, si és possible

Endeutament = Entre 0,5 i 0,6

Qualitat deute = Reduït

Despeses financeres sobre vendes=

Rotació actiu fix = Commés elevat millor

Rotació actiu circulant = Commés elevat millor

Termini de les existències = Commés reduït millor

Termini de cobrament = Commés reduït millor

Termini de pagament = Commés elevat millor

Cicle de maduració =Termini de les existències +Termini de cobrament Commés reduït millor

Cicle de caixa = Cicle de maduració –Termini de pagament Commés reduït millor

Rendiment de l’actiu = Commés elevat millor

Rendibilitat dels fons propis = Commés elevat millor

Palanquejament financer = Per sobre d’1

Increment de les vendes = Commés elevat millor

Increment dels actius = Reduït i per sota de l’increment de vendes

Increment dels deutes = Reduït i per sota de l’increment dels actius

Increment del benefici = Commés elevat millor

Actiu circulantDeutes a curt termini

Vendes

Vendes

Existències

Clients

Proveïdors

Resultat

Actiu x

Vendes darrer any

Actiu darrer any

Deutes darrer any

Benefici darrer any

Benefici abans d’interessos i impostos

Total deutes

Actiu fix

Actiu circulant

Cost de vendes diari

Venda diària

Compra diària

Recursos propis

Recursos propis

Vendes any anterior

Actiu any anterior

Deutes any anterior

Benefici any anterior

Actiu

Passiu

Deutes a curt terminiTotal deutes

Despeses financeresVendes

BAIBAII

Page 217: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

Bibliografia

Page 218: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

216 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

Acs, Z.; Parsons, W. i Tracy, S. (2008): High-Impact Firms: Gazelles Revised. Small BusinessResearch Summary 328, June 2008. Disponible a: http://www.sba.gov/advo/research/rs328tot.pdf.

Ahmad, N. (2006): “A Proposed Framework For Business Demography Statistics”, OECDStatistics Working Papers, 2006/3, OECD Publishing.

Ahn, S. (2001): “Firm dynamics and productivity growth: A review of micro evidence fromOECD countries”. OECD Economics Department Working Papers, No. 297. OECDPublishing.

Alchian, A.A. (1950): “Uncertainty, evolution and economic theory”. Journal of PoliticalEconomy, 58, p. 211-222.

Almeida,P. iKogut,B. (1997): “Theexplorationof technologicaldiversityandthegeographiclocalization of innovation”. Small Business Economics 25(3), p. 273-292.

Ardán (2004a): Claves del crecimiento empresarial. Las empresas gacela de Galicia. Deldiagnóstico a la acción. Consorcio de la Zona Franca de Vigo.

Ardán (2004b): Directorio e informe económico-financiero y de la competitividad de lasempresas de la Comunidad Valenciana. Del diagnóstico a la acción. Consorcio de laZona Franca de Vigo.

Ardán (2004c): Directorio e informe económico-financiero y de la competitividad de lasempresas de Extremadura. Del diagnóstico a la acción. Consorcio de la Zona Franca deVigo.

Armington,C. i Acs, X. (2004): “Job creation and persistence in service and manufacturing”.Journal of Evolutionary Economics 14, p. 309-325.

Arvanitis, S. (1997): “The impact of firm size on innovative activity-an empirical analysisbased on Swiss firm data”. Small Business Economics 9(6), p. 473-490.

Audretsch, D.B.; Klomp, L. i Thurik, R. (1999): “Do services differ from manufacturing?”.A Auderetsch, D.B. i Thurik, R. (eds.), Innovation, Industry Evolution and Employment.Cambridge: Cambridge University Press, p. 230-252.

Audretsch, D.B.; Klomp, L.; Santarelli, E. i Thurik, A.R. (2004): “Gibrat’s law: Are the servicesdifferent?”. Review of Industrial Organization 24, p. 301-324.

Autio, E.; Arenius, P. i Wallenius, H. (2000): “Economic Impact of Gazelle Firms in Finland”.Working Paper Series 200 | 3. Helsinki University of Technology.

Baily,M.N. iFarrell,D. (2006):“Breakingdownbarriers togrowth”.FinanceandDevelopment,43(1), p. 1-9.

Barney, J.B. (1991): “Firm resource and sustained competitive advantage”, Journal ofManagement 17, p. 99-120.

Barringer, B.; Jones, F. i Neubaum, D. (2005): “A quantitative analysis of the characteristicsof rapid-growth firms and their founders”. Journal of Business Venturing 20, p. 663-687.

Page 219: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

217BIBLIOGRAFIA

Baró, E. i Villafaña, C. (2009): La nova indústria: El sector central de l’economia catalana,Papersd’Economia Industrial núm.26. Barcelona:Departamentd’Innovació,Universitatsi Empresa de la Generalitat de Catalunya.

Baumol,W.J. (1959): Business Behavior, Value and Growth. NewYork: Macmillan.

Birch, D. (1981): “Who Creats Jobs”. Public Interest 65, p. 3-14.

Birch, D. (1987): Job Creation in America. NewYork: Free Press.

Birch, D. ; Hagerty, A. i Parsons,W. (1993):Who’s Creating Jobs? Cambridge, MA: Cognetics.

Birch, D. i Medoff, J. (1994): Gazelles. A Salmon, L. i Leven son (eds.), Labour Markets,Employment Policy and Job Creation. London:Westview Press.

Boston T. i Boston L. (2007): “Secrets of Gazelles: The Differences between High-Growthand Low-Growth Business Owned by African American Enterpreneurs”. The ANNALS ofthe American Academy of Political and Social Science 613, p. 108-130.

Braggs, S.M. (1999):Managing Explosive Corporate Growth. NewYork:Wiley.

Cabanelas, J. iVaamonde,A. (1995):LasempresasgaceladeGalicia, análisis1995.Consorciode la Zona Franca de Vigo.

Cabanelas, J. i Vaamonde, A. (1996): Empresas gacela de Euskadi. SPRI (Sociedad para lapromoción i reconversión industrial). Bilbao.

Castany, L.; López-Bazo, E. i Moreno, R. (2005): “Differences in total factor productivityacross firm sizes. A distributional analysis”. University of BarcelonaWorking Paper.

Coad, A. (2007): “Firm Growth: a survey”. Jena: Max Plank Institute of Economics, Papers onEconomics & Evolution # 0703.

Coad, A. (2009): The Growth of Firms. A Survey of Theories and Empirical Evidence. London:Edward Elgar Publishing Ltd.

Coad,A. i Hölzl,W. (2009): “On the autocorrelationof growth rates. Evidence formicro, smalland large firms from the Austrian service industries, 1975-2004”. Journal of Industry,Competition and Trade 9, p. 139-166.

Delmar, F., Davidsson, P. i Gartner, W.B. (2003): “Arriving at the high-growth firm”. Journalof Business Venturing 18, p. 189-216.

Dollar, D. i Wolff, N. (1993): Competitiveness, convergence and international specialitzacion.Cambridge Massachussets: MIT Press.

Downie, J. (1958): The Competitive Process. London: Duckworth.

Dunne, P. i Hughes, A. (1994): “Age, size, growth and survival: UK companies in the 1980s”.Journal of Industrial Economics 42, p. 115-140.

EIM (2006): Enterpreneurship in theNetherlands. Highgrowth enterprises; Running fast butstill keeping control. Zoetermeer: EIM Business & Policy Research. Disponible a: http://www.entrepreneurship-sme.eu/sys/cftags/assetnow/design/widgets/site/ctm_getFile.cfm?file=A200701.pdf&perId=0.

Page 220: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

218 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

ESADE (Puig, P. et al.) (1996): La competitivitat de l’empresa industrial a Catalunya. Barcelona:Edicions 62.

Eurostat-OECD Manual on Business Demography Statistics (2007): OECD, Eurostat.OECD Publishing. Disponible a: http://epp.eurostat.ec.europa.eu/cache/ITY_OFFPUB/KS-RA-07-010/EN/KS-RA-07-010-EN.pdf.

Evans, D. (1987): “Tests of Alternative Theories of Firm Growth”. The Journal of PoliticalEconomy, 95(4), pp. 657-674.

Florida, R. (2002): The Rise of the Creative Class. New York: Basic Books.

Floyd, S.W. i Lane, P.J. (2000): “Strategizing throughout the organization: managing roleconflict in strategical renewal”. Academy of Management Review, 25 (1), p. 157-177.

Fundación SEPI (2007): Encuesta sobre Estrategias Empresariales.

Galve, C. i Hernández, A. (2007): “Empresas gacela y empresas tortuga en Aragón”.Fundación Economía Aragonesa. Documento de trabajo 37/2007.

Galbraith, C. i DeNoble, A. (1988): “Location decisions by high-technology firms: Acomparison of firm size, industry type and institutional form”. Entrepreneurship Theoryand Practice 13(2), p.13-31.

Geroski, P.A. (2001): “Exploring the niche overlaps between organizational ecology andindustrial economics”. Industrial and Corporate Change, 10(2), p. 507-548.

Geroski, P.A. i Gugler, K. (2004): “Corporate Growth Convergence in Europe”. OxfordEconomic Papers 56, p. 597-620.

Glaeser, E.; Kallal, H.; Scheinkman, J. i Shleifer, A. (1992): “Growth in Cities”. Journal ofPolitical Economy 100, p. 1126-1152.

Gordon, S.S; Stewart, W.H; Sweo, R; Luker, W.A. (2000): “Convergence versus strategicreorientation: the antecedents of fast-paced organizational change”. Journal ofManagement, 26(5), p. 911-945.

Grant, R.M. (1991): “The resource-based theory of competitive advantage: Implications forStrategy Formulation”. California Management Review 33(3), p. 114-135.

Guinjoan, M. i Llaurador, J.M. (2007): Estudi d’acceleració empresarial. Organització ipsicologia empresarial. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d’Innovació,Universitats i Empresa, ACC1Ó.

Hannan, M. i Freeman, J. (1977): “The population ecology of organizations”. AmericanJournal of Sociology, 82(5), p. 929-964.

Hannan, M.T.; Pólos, L. i Carroll, G.R. (2004): “The evolution of inertia”. Industrial andCorporate Change 13(1), p. 243-280.

Hannan,M. (2005):“Ecologies of organizations: diversity and identity”. Journal of EconomicPerspective, 19(1), p. 51-70.

Harrison,J.R. (2004): “Modelsofgrowthinorganizationalecologu:Asimulationassessment”.Industrial and Corporate Change 13(1), p. 243-280.

Page 221: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

219BIBLIOGRAFIA

Henkerson,M. i Johansson,D. (2008):“Gazelles as job creators – a survey and interpretationof the evidence”. IFN Working Paper Series, No. 733. Stockholm: Research Institute ofIndustrial Economics. Disponible a: http://www.ifn.se/Wfiles/wp/wp733.pdf.

Hernández, J.M; Amat, O; Fontrodona, J. i Fontana, I. (1999): Les empreses gasela aCatalunya. Papers d’Economia Industrial núm. 12. Barcelona: Departament d’Indústria,Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya.

Hoffmann, A. i Junge, M. (2006): “Documenting Data on High-growth Firms andEnterpreneurs across 17 Countires”. FORA working paper. October 2006. Disponible a:http://www.foranet.dk/upload/documentation_of_high_growth_firms_oct_2006.pdf.

IESE (1995): Europe’s 500. Emprendedores dinámicos. Los creadores de empleo. Resumenpreliminar. Barcelona.

IESE (Roure, J. et al) (1997): Una fórmula para crecer: resultados preliminares del proyectode investigación Europa 500. Barcelona.

INE (2006): Enquesta sobre Innovació Tecnològica a les empreses. Disponible a: http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft14%2Fp061&file=inebase&L=.

Krugman, P. (1994): “Competitiveness: a dangerous obsession”. Foreign affairs, Març 1994.

Lööf, H. i Heshimati, A. (2006): “On the relationship between innovation and performance: asensitivity analysis”. Economics of Innovation and New Technology 15(4&5), p. 317-344.

López-García, P. i Puente, S. (2009): “What makes a high-growth firm? A probit analysisusing Spanish firm-level data”. Banco de España, Documento de trabajo n.0920.

Lotti, F. (2007): “Firm dynamics in manufacturing and services. A broken mirror?”. Industrialand Corporate Change 16(3), p. 347-369.

Lunati, M. (2008): “High-growth SMEs and Innovation”. Disponible a: http://www.proinno-europe.eu/extranet/upload/deliverables/2_1_Lunati_WS06_Brussels7965.pdf.

Marris, R. (1963):“A model of managerial enterprise”. Quarterly Journal of Economics, 77(2),p. 185-209.

Marris, R. (1964): The Economic Theory of Managerial Capitalism. London: Macmillan.

Mascarenhas, B.; Kumaraswamy, A.; Day, D. i Baveja, A. (2002): “Five Strategies for RapidFirm Growth and How to Implement Them”. Managerial and Decision Economics 23,p. 317-230.

Miller, D. i Friesen, P. (1984): “A longitudinal study of the corporate life cycle”. ManagementScience, 30 (10), p. 1161-1182.

Moreno, A.M. i Casillas, J.C. (2003): “High-growth enterprises (gazelles): A conceptualframework“.Workingpaper for the INNOGRIPSproject. http://ecsocman.edu.ru/images/pubs/2005/04/26/0000209801/high_growth.pdf.

Moreno, A.M. i Casillas, J.C. (2007): “High-growth SMEs versus non-high-growth SMEs: adiscriminant analysis”. Entrepreneurship & Regional Development 19(1), p. 69-88.

Nelson, R.R. i Winter, S.G. (1982): An Evolutionary Theory of Economic Change. Cambridge,MA: Belknap Press of Harvard University Press.

Page 222: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

220 LES EMPRESES D’ALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA

Parisi, M.; Schiantarelli, F. i Sembenelli, A. (2006): “Productivity, innovation and R&D: microevidence for Italy”. European Economic Review 50(8), p. 2037-2061.

Penrose, E. (1959): The Theory of the Growth of the Firm. Oxford: Blackwell ScientificPublications.

Porter, M. (1990): The Competitive Advantage of Nations. New York: The Free Press.

Porter, M. (1998): “Clusters and the new economies of competition”. Harvard BusinessReview 76(6), p. 77-90.

Quinn, J.B. (1980): Strategies for change: logical incrementalism. Homewood: Irwin.

Ruef, M. (2000): “The emergence of organizational forms: A community ecology approach”.American Journal of Sociology 106, p. 658-714.

Ruef, M. (2004): “For whom the bell tolls: Ecological perspectives on industrial decline andresurgence”. Industrial and Corporate Change 13(1), p. 243-280.

Schreyer, P. (2000): “High-growth firms and employment”. OECD Science, Technology andIndustry Working Papers, 2000/3, OECD Publishing.

Smallbone,D.; Lieg,R. iNorth,D. (1995): “TheCharacteristics andStrategiesofHighGrowthSMEs”. International Journal of Entrepreneurial Behavior and Research 1(3), p. 44-62.

Sørensen, J.B. i Stuart, T.E. (2000): “Aging, obsolescence, and organizational innovation”.Administrative Science Quarterly 45(1), p. 81-112.

Shane, S. iVenkataraman,S. (2000):“Thepromiseof enterpreneurshipas afieldof research”.Academy of Management Review, 25(1), p. 217-226.

Rude Petersen, D. (2008): “Growth Entrepreneur Data”. FORA Working Papers. February2008. www.foranet.dk/upload/dokumentation_growthentrepreneurs.pdf.

Storey, D. (1989): “Firm performance and size: explanations from the small firm sectors”.Small Business Economics 1(3), p. 175-180.

Storey, D. (1994): Understanding the small business sector. London: Routlegde.

Van Praag, M. i Versloot, P. (2007): “What is the value of enterpreneurship? A review ofrecent research”. Small Business Economics 29, p. 351-382.

Verdeguer, E. (1996): “El concepto de competitividad”. Boletín económico de ICE, núm. 2436.

Villalba, F.; Muñoz, J.A.; Román, M.L.; Morilla, F.; Pérez, S.; Díaz, R.M. i Álvarez, M. (2008):Referencias empresariales de Andalucía, Empresas líderes, gacelas, de alto rendimientoy de alta productividad. Instituto de Análisis Económico y Empresarial de Andalucía.

Wernefelt, B. (1984): A resource-based view of the firm. Strategic Management Journal 5,p. 272-280.

Williamson, O. (1964): The Economics of Discretionary Behavior: Managerial Objectives in aTheory of the Firm. Englewood Cliffs, NJ: Prentice-Hall.

Yang, C.-H. i Huang, C.-H. (2005): R&D, size and firm growth in Taiwan’s electronic industry.Business Economics 25(5), p. 477-487.

Page 223: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

COL·LECCIÓ PAPERS D'ECONOMIA INDUSTRIAL

Fiscalitat i empresa familiar1.Emilio Albi

Flexibilitat i gestió del temps a la indústria tèxtil2.Josep M. Arús i Víctor Fabregat

L’estat de la formació a l’empresa a Catalunya3.Francesc Solé Parellada i Jaume Royo Llobet

L’esperit empresarial a Catalunya4.Jaume Filella F., Miguel García G., Marta Pratsi Robert Tornabell

Estratègia de gestió financera per a empreses5.industrialsOriol Amat i Xavier Puig

La logística empresarial i el seu estat a6.CatalunyaLluís Cuatrecasas i Laura Tremosa

Canvi estratègic i clusters a Catalunya7.Jordi Conejos, Emilià Duch, Jordi Fontrodona,Joan Miquel Hernández, Alejandro Luzárragai Eugeni Terré

Les multinacionals industrials catalanes8.Jordi Fontrodona i Joan Miquel Hernández

El consum de serveis per les empreses industrials9.Àngel Hermosilla

L’empresari familiar i el seu pla de successió10.Modest Guinjoan i Josep M. Llauradó

Les empreses catalanes i la col·laboració11.empresarialJosep Rialp Criado

Les empreses gasela a Catalunya12.Joan Miquel Hernández, Oriol Amat, JordiFontrodona i Isabel Fontana

La subcontractació industrial a Catalunya13.Centre d’Estudis i Assessorament Metal·lúrgic(CEAM)

Canals de distribució en les empreses14.industrials catalanesJosé Luis Nueno i Miguel Ángel Llano

Estratègies industrials de les multinacionals15.estrangeres a CatalunyaJoaquim Solà, PalomaMiravitlles i Gonzalo Rodríguez

Competència i innovació en la nova economia16.Enrique Cañizares, Daniel Fernández, Atilano JorgePadilla i Ana Ramos

Centres de decisió empresarial i activitat17.econòmica: els efectes de la globalitzacióXavier Vives

El bon govern de les empreses familiars18.Francisco Vicent Chuliá, Fernando Cerdá Albero,Raimon Segura de Lassaleta, Juan Grima Ferrada,Adolfo Rovira del Canto, Javier Castrodeza Vía,Xavier Calaf Aixalà i Jorge Alberto Rodríguez Aparicio

L’empresa catalana en l’economia global19.Joaquín Trigo Portela, Ramon Tremosa i Balcellsi Salvador Guillermo Viñeta

Innovacions organitzatives i competitivitat20.industrialJaume Valls, Núria Mancebo, Jaume Guia, AndreaBikfalvi i Martí Casadesús

Mapa dels sistemes productius locals21.industrials a CatalunyaJoan Miquel Hernández Gascón, Jordi FontrodonaFrancolí i Alberto Pezzi

La localització geogràfica de la indústria22.a Catalunya: el paper de les economiesd’aglomeracióElisabet Viladecans Marsal i Jordi Jofre Monseny

La innovació i l’R+D industrial a Catalunya23.Joaquim Solà, Xavier Sáez i Montserrat Termes

Directius catalans al món: 30 experiències24.JoanMiquel Hernández Gascón, Àngel HermosillaPérez, Jordi Fontrodona Francolí i Alberto Pezzi

Anàlisi del teixit industrial de Catalunya a partir25.de la taula input-outputJosep Lladós, Antoni Meseguer, Joan Torrent i JordiVilaseca

La nova indústria: el sector central de l’economia26.catalanaEzequiel Baró Tomàs i Cinthya Villafaña Muñoz

Els factors de creixement de la indústria catalana27.1995-2005: canvi tècnic i productivitat del capitali del treballJosep Oliver Alonso

Models de negoci per a una nova organització28.industrialJoan E. Ricart i Costa

Oriol Amat i Salas (Barcelona, 1957) és catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat de laUniversitat Pompeu Fabra. És director del Master en Direcció Financera i Comptable de l'IDEC i del Centreper a la Qualitat i la Innovació Docent (UPF). Ha estat professor visitant a diverses universitats europees,americanes i asiàtiques. Vicepresident de l’ACCID, membre de la Junta del Col·legi d’Economistes ide l’Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa. És membre del consell d'administració de vàriesempreses, del consell de redacció de diverses publicacions i director de la Revista de Comptabilitat iDirecció.

Jordi Fontrodona Francolí (Barcelona, 1962) és capdel Servei d’Estudisde l’Observatori deProspectivaIndustrial delDepartamentd’Innovació, Universitats i Empresade laGeneralitat deCatalunya. Economistaper la Universitat de Barcelona, s’ha especialitzat en economia i estadística industrial. D’entre les sevespublicacions, destaca que és coautor dels llibres Les infrastructures de transport a Catalunya (1992), Canviestratègic i clusters a Catalunya (1997), Les multinacionals industrials catalanes (1998), Les empreses gasela aCatalunya (1999), Les multinacionals industrials catalanes 2001 (2001), Mapa dels sistemes productius localsindustrials a Catalunya (2005) i Directius catalans al món: 30 experiències (2007), a més de diversos articlesa revistes especialitzades.

Joan Miquel Hernández Gascón (València, 1957) és director de l’Observatori de Prospectiva Industrialde la Generalitat de Catalunya. Economista per la Universitat de Barcelona, ha publicat nombrososarticles sobre anàlisi de conjuntura, economia industrial i política de clústers a revistes especialitzadesi és autor o coautor dels llibres següents: L’empresa catalana davant la CEE (1985), Estructura industrial deCatalunya (1987), El sector de productes farmacèutics a Catalunya (1990), Les infrastructures de transport aCatalunya (1992), Canvi estratègic i clústers a Catalunya (1997), Les multinacionals industrials catalanes (1998i 2001), Les empreses gasela a Catalunya (1999), Mapa dels sistemes productius locals industrials a Catalunya(2005) i Directius catalans al món: 30 experiències (2007).

Alexandrina Stoyanova (Sofia, 1976) és gestora d’estudis de l’Observatori de Prospectiva Industrial,professora de la Universitat de Barcelona i investigadora del Centre d’Anàlisi Econòmica i de les PolítiquesPúbliques Socials. És doctora en Economia per la Universitat de Barcelona i els seus principals campsde recerca inclouen l’economia de la salut i la del comportament, l’economia industrial, la immigraciói la microeconometria aplicada. Ha participat en nombrosos projectes de recerca d’àmbit nacional iinternacional. Destaquen les seves publicacions en revistes científiques de gran prestigi internacionalcom ara Health Economics i Journal of Economic Geography.

29

Les

empr

eses

d’al

tcre

ixem

enti

les

gase

les

aCa

talu

nya

PAPE

RSD

’ECO

NO

MIA

IND

UST

RIA

L

29 PAPERS D’ECONOMIA INDUSTRIAL

Les empreses d’alt creixementi les gaseles a Catalunya

Oriol Amat SalasJordi Fontrodona FrancolíJoan Miquel Hernández GascónAlexandrina Stoyanova

# %$$'!# !$"&!$

Page 224: Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

COL·LECCIÓ PAPERS D'ECONOMIA INDUSTRIAL

Fiscalitat i empresa familiar1.Emilio Albi

Flexibilitat i gestió del temps a la indústria tèxtil2.Josep M. Arús i Víctor Fabregat

L’estat de la formació a l’empresa a Catalunya3.Francesc Solé Parellada i Jaume Royo Llobet

L’esperit empresarial a Catalunya4.Jaume Filella F., Miguel García G., Marta Pratsi Robert Tornabell

Estratègia de gestió financera per a empreses5.industrialsOriol Amat i Xavier Puig

La logística empresarial i el seu estat a6.CatalunyaLluís Cuatrecasas i Laura Tremosa

Canvi estratègic i clusters a Catalunya7.Jordi Conejos, Emilià Duch, Jordi Fontrodona,Joan Miquel Hernández, Alejandro Luzárragai Eugeni Terré

Les multinacionals industrials catalanes8.Jordi Fontrodona i Joan Miquel Hernández

El consum de serveis per les empreses industrials9.Àngel Hermosilla

L’empresari familiar i el seu pla de successió10.Modest Guinjoan i Josep M. Llauradó

Les empreses catalanes i la col·laboració11.empresarialJosep Rialp Criado

Les empreses gasela a Catalunya12.Joan Miquel Hernández, Oriol Amat, JordiFontrodona i Isabel Fontana

La subcontractació industrial a Catalunya13.Centre d’Estudis i Assessorament Metal·lúrgic(CEAM)

Canals de distribució en les empreses14.industrials catalanesJosé Luis Nueno i Miguel Ángel Llano

Estratègies industrials de les multinacionals15.estrangeres a CatalunyaJoaquim Solà, PalomaMiravitlles i Gonzalo Rodríguez

Competència i innovació en la nova economia16.Enrique Cañizares, Daniel Fernández, Atilano JorgePadilla i Ana Ramos

Centres de decisió empresarial i activitat17.econòmica: els efectes de la globalitzacióXavier Vives

El bon govern de les empreses familiars18.Francisco Vicent Chuliá, Fernando Cerdá Albero,Raimon Segura de Lassaleta, Juan Grima Ferrada,Adolfo Rovira del Canto, Javier Castrodeza Vía,Xavier Calaf Aixalà i Jorge Alberto Rodríguez Aparicio

L’empresa catalana en l’economia global19.Joaquín Trigo Portela, Ramon Tremosa i Balcellsi Salvador Guillermo Viñeta

Innovacions organitzatives i competitivitat20.industrialJaume Valls, Núria Mancebo, Jaume Guia, AndreaBikfalvi i Martí Casadesús

Mapa dels sistemes productius locals21.industrials a CatalunyaJoan Miquel Hernández Gascón, Jordi FontrodonaFrancolí i Alberto Pezzi

La localització geogràfica de la indústria22.a Catalunya: el paper de les economiesd’aglomeracióElisabet Viladecans Marsal i Jordi Jofre Monseny

La innovació i l’R+D industrial a Catalunya23.Joaquim Solà, Xavier Sáez i Montserrat Termes

Directius catalans al món: 30 experiències24.JoanMiquel Hernández Gascón, Àngel HermosillaPérez, Jordi Fontrodona Francolí i Alberto Pezzi

Anàlisi del teixit industrial de Catalunya a partir25.de la taula input-outputJosep Lladós, Antoni Meseguer, Joan Torrent i JordiVilaseca

La nova indústria: el sector central de l’economia26.catalanaEzequiel Baró Tomàs i Cinthya Villafaña Muñoz

Els factors de creixement de la indústria catalana27.1995-2005: canvi tècnic i productivitat del capitali del treballJosep Oliver Alonso

Models de negoci per a una nova organització28.industrialJoan E. Ricart i Costa

Oriol Amat i Salas (Barcelona, 1957) és catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat de laUniversitat Pompeu Fabra. És director del Master en Direcció Financera i Comptable de l'IDEC i del Centreper a la Qualitat i la Innovació Docent (UPF). Ha estat professor visitant a diverses universitats europees,americanes i asiàtiques. Vicepresident de l’ACCID, membre de la Junta del Col·legi d’Economistes ide l’Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa. És membre del consell d'administració de vàriesempreses, del consell de redacció de diverses publicacions i director de la Revista de Comptabilitat iDirecció.

Jordi Fontrodona Francolí (Barcelona, 1962) és capdel Servei d’Estudisde l’Observatori deProspectivaIndustrial delDepartamentd’Innovació, Universitats i Empresade laGeneralitat deCatalunya. Economistaper la Universitat de Barcelona, s’ha especialitzat en economia i estadística industrial. D’entre les sevespublicacions, destaca que és coautor dels llibres Les infrastructures de transport a Catalunya (1992), Canviestratègic i clusters a Catalunya (1997), Les multinacionals industrials catalanes (1998), Les empreses gasela aCatalunya (1999), Les multinacionals industrials catalanes 2001 (2001), Mapa dels sistemes productius localsindustrials a Catalunya (2005) i Directius catalans al món: 30 experiències (2007), a més de diversos articlesa revistes especialitzades.

Joan Miquel Hernández Gascón (València, 1957) és director de l’Observatori de Prospectiva Industrialde la Generalitat de Catalunya. Economista per la Universitat de Barcelona, ha publicat nombrososarticles sobre anàlisi de conjuntura, economia industrial i política de clústers a revistes especialitzadesi és autor o coautor dels llibres següents: L’empresa catalana davant la CEE (1985), Estructura industrial deCatalunya (1987), El sector de productes farmacèutics a Catalunya (1990), Les infrastructures de transport aCatalunya (1992), Canvi estratègic i clústers a Catalunya (1997), Les multinacionals industrials catalanes (1998i 2001), Les empreses gasela a Catalunya (1999), Mapa dels sistemes productius locals industrials a Catalunya(2005) i Directius catalans al món: 30 experiències (2007).

Alexandrina Stoyanova (Sofia, 1976) és gestora d’estudis de l’Observatori de Prospectiva Industrial,professora de la Universitat de Barcelona i investigadora del Centre d’Anàlisi Econòmica i de les PolítiquesPúbliques Socials. És doctora en Economia per la Universitat de Barcelona i els seus principals campsde recerca inclouen l’economia de la salut i la del comportament, l’economia industrial, la immigraciói la microeconometria aplicada. Ha participat en nombrosos projectes de recerca d’àmbit nacional iinternacional. Destaquen les seves publicacions en revistes científiques de gran prestigi internacionalcom ara Health Economics i Journal of Economic Geography.

29

Les

empr

eses

d’al

tcre

ixem

enti

les

gase

les

aCa

talu

nya

PAPE

RSD

’ECO

NO

MIA

IND

UST

RIA

L

29 PAPERS D’ECONOMIA INDUSTRIAL

Les empreses d’alt creixementi les gaseles a Catalunya

Oriol Amat SalasJordi Fontrodona FrancolíJoan Miquel Hernández GascónAlexandrina Stoyanova

# %$$'!# !$"&!$