Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

Click here to load reader

Embed Size (px)

description

Estudi de Les empreses d’alt Creixement i les Gaseles a Catalunya publicat per la Generalitat de Catalunya

Transcript of Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

  • 1. 29 29 PAPERS DECONOMIA INDUSTRIAL PAPERS DECONOMIA INDUSTRIALCOLLECCI PAPERS DECONOMIA INDUSTRIAL Oriol Amat i Salas (Barcelona, 1957) s catedrtic dEconomia Financera i Comptabilitat de la Les empreses dalt creixement i les gaseles a Catalunya Universitat Pompeu Fabra. s director del Master en Direcci Financera i Comptable de lIDEC i del Centre1. Fiscalitat i empresa familiar 18. El bon govern de les empreses familiars Emilio Albi per a la Qualitat i la Innovaci Docent (UPF). Ha estat professor visitant a diverses universitats europees, Francisco Vicent Chuli, Fernando Cerd Albero, Raimon Segura de Lassaleta, Juan Grima Ferrada, americanes i asitiques. Vicepresident de lACCID, membre de la Junta del Collegi dEconomistes i2. Flexibilitat i gesti del temps a la indstria txtil Adolfo Rovira del Canto, Javier Castrodeza Va, de lInstitut Ignasi Villalonga dEconomia i Empresa. s membre del consell dadministraci de vries Josep M. Ars i Vctor Fabregat Xavier Calaf Aixal i Jorge Alberto Rodrguez Aparicio empreses, del consell de redacci de diverses publicacions i director de la Revista de Comptabilitat i3. Lestat de la formaci a lempresa a Catalunya Direcci. 19. Lempresa catalana en leconomia global Francesc Sol Parellada i Jaume Royo Llobet Joaqun Trigo Portela, Ramon Tremosa i Balcells i Salvador Guillermo Vieta Jordi Fontrodona Francol (Barcelona, 1962) s cap del Servei dEstudis de lObservatori de Prospectiva Oriol Amat Salas4. Lesperit empresarial a Catalunya Jaume Filella F., Miguel Garca G., Marta Prats i Robert Tornabell 20. Innovacions organitzatives i competitivitat Industrial del Departament dInnovaci, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya. Economista per la Universitat de Barcelona, sha especialitzat en economia i estadstica industrial. Dentre les seves Jordi Fontrodona Francol industrial5. Estratgia de gesti financera per a empreses Jaume Valls, Nria Mancebo, Jaume Guia, Andrea Bikfalvi i Mart Casadess publicacions, destaca que s coautor dels llibres Les infrastructures de transport a Catalunya (1992), Canvi estratgic i clusters a Catalunya (1997), Les multinacionals industrials catalanes (1998), Les empreses gasela a Joan Miquel Hernndez Gascn Alexandrina Stoyanova industrials Catalunya (1999), Les multinacionals industrials catalanes 2001 (2001), Mapa dels sistemes productius locals Oriol Amat i Xavier Puig 21. Mapa dels sistemes productius locals industrials a Catalunya (2005) i Directius catalans al mn: 30 experincies (2007), a ms de diversos articles6. La logstica empresarial i el seu estat a industrials a Catalunya a revistes especialitzades. Catalunya Joan Miquel Hernndez Gascn, Jordi Fontrodona Llus Cuatrecasas i Laura Tremosa Francol i Alberto Pezzi Joan Miquel Hernndez Gascn (Valncia, 1957) s director de lObservatori de Prospectiva Industrial Les empreses dalt creixement i les gaseles a Catalunya 22. La localitzaci geogrfica de la indstria de la Generalitat de Catalunya. Economista per la Universitat de Barcelona, ha publicat nombrosos7. Canvi estratgic i clusters a Catalunya Jordi Conejos, Emili Duch, Jordi Fontrodona, a Catalunya: el paper de les economies articles sobre anlisi de conjuntura, economia industrial i poltica de clsters a revistes especialitzades Joan Miquel Hernndez, Alejandro Luzrraga daglomeraci i s autor o coautor dels llibres segents: Lempresa catalana davant la CEE (1985), Estructura industrial de i Eugeni Terr Elisabet Viladecans Marsal i Jordi Jofre Monseny Catalunya (1987), El sector de productes farmacutics a Catalunya (1990), Les infrastructures de transport a 23. La innovaci i lR+D industrial a Catalunya Catalunya (1992), Canvi estratgic i clsters a Catalunya (1997), Les multinacionals industrials catalanes (19988. Les multinacionals industrials catalanes i 2001), Les empreses gasela a Catalunya (1999), Mapa dels sistemes productius locals industrials a Catalunya Jordi Fontrodona i Joan Miquel Hernndez Joaquim Sol, Xavier Sez i Montserrat Termes (2005) i Directius catalans al mn: 30 experincies (2007).9. El consum de serveis per les empreses industrials 24. Directius catalans al mn: 30 experincies Joan Miquel Hernndez Gascn, ngel Hermosilla ngel Hermosilla Prez, Jordi Fontrodona Francol i Alberto Pezzi Alexandrina Stoyanova (Soa, 1976) s gestora destudis de lObservatori de Prospectiva Industrial, professora de la Universitat de Barcelona i investigadora del Centre dAnlisi Econmica i de les Poltiques10. Lempresari familiar i el seu pla de successi Modest Guinjoan i Josep M. Llaurad 25. Anlisi del teixit industrial de Catalunya a partir Pbliques Socials. s doctora en Economia per la Universitat de Barcelona i els seus principals camps de la taula input-output de recerca inclouen leconomia de la salut i la del comportament, leconomia industrial, la immigraci11. Les empreses catalanes i la collaboraci Josep Llads, Antoni Meseguer, Joan Torrent i Jordi i la microeconometria aplicada. Ha participat en nombrosos projectes de recerca dmbit nacional i empresarial Vilaseca internacional. Destaquen les seves publicacions en revistes cientques de gran prestigi internacional Josep Rialp Criado com ara Health Economics i Journal of Economic Geography. 26. La nova indstria: el sector central de leconomia12. Les empreses gasela a Catalunya catalana Joan Miquel Hernndez, Oriol Amat, Jordi Ezequiel Bar Toms i Cinthya Villafaa Muoz Fontrodona i Isabel Fontana 27. Els factors de creixement de la indstria catalana13. La subcontractaci industrial a Catalunya 1995-2005: canvi tcnic i productivitat del capital Centre dEstudis i Assessorament Metallrgic i del treball (CEAM) Josep Oliver Alonso14. Canals de distribuci en les empreses 28. Models de negoci per a una nova organitzaci industrials catalanes industrial Jos Luis Nueno i Miguel ngel Llano Joan E. Ricart i Costa15. Estratgies industrials de les multinacionals estrangeres a Catalunya Joaquim Sol, Paloma Miravitlles i Gonzalo Rodrguez16. Competncia i innovaci en la nova economia Enrique Caizares, Daniel Fernndez, Atilano Jorge Padilla i Ana Ramos17. Centres de decisi empresarial i activitat econmica: els efectes de la globalitzaci Xavier Vives # %$$!# !$"&!$
  • 2. 29 29 PAPERS DECONOMIA INDUSTRIAL PAPERS DECONOMIA INDUSTRIALCOLLECCI PAPERS DECONOMIA INDUSTRIAL Oriol Amat i Salas (Barcelona, 1957) s catedrtic dEconomia Financera i Comptabilitat de la Les empreses dalt creixement i les gaseles a Catalunya Universitat Pompeu Fabra. s director del Master en Direcci Financera i Comptable de lIDEC i del Centre1. Fiscalitat i empresa familiar 18. El bon govern de les empreses familiars Emilio Albi per a la Qualitat i la Innovaci Docent (UPF). Ha estat professor visitant a diverses universitats europees, Francisco Vicent Chuli, Fernando Cerd Albero, Raimon Segura de Lassaleta, Juan Grima Ferrada, americanes i asitiques. Vicepresident de lACCID, membre de la Junta del Collegi dEconomistes i2. Flexibilitat i gesti del temps a la indstria txtil Adolfo Rovira del Canto, Javier Castrodeza Va, de lInstitut Ignasi Villalonga dEconomia i Empresa. s membre del consell dadministraci de vries Josep M. Ars i Vctor Fabregat Xavier Calaf Aixal i Jorge Alberto Rodrguez Aparicio empreses, del consell de redacci de diverses publicacions i director de la Revista de Comptabilitat i3. Lestat de la formaci a lempresa a Catalunya Direcci. 19. Lempresa catalana en leconomia global Francesc Sol Parellada i Jaume Royo Llobet Joaqun Trigo Portela, Ramon Tremosa i Balcells i Salvador Guillermo Vieta Jordi Fontrodona Francol (Barcelona, 1962) s cap del Servei dEstudis de lObservatori de Prospectiva Oriol Amat Salas4. Lesperit empresarial a Catalunya Jaume Filella F., Miguel Garca G., Marta Prats i Robert Tornabell 20. Innovacions organitzatives i competitivitat Industrial del Departament dInnovaci, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya. Economista per la Universitat de Barcelona, sha especialitzat en economia i estadstica industrial. Dentre les seves Jordi Fontrodona Francol industrial5. Estratgia de gesti financera per a empreses Jaume Valls, Nria Mancebo, Jaume Guia, Andrea Bikfalvi i Mart Casadess publicacions, destaca que s coautor dels llibres Les infrastructures de transport a Catalunya (1992), Canvi estratgic i clusters a Catalunya (1997), Les multinacionals industrials catalanes (1998), Les empreses gasela a Joan Miquel Hernndez Gascn Alexandrina Stoyanova industrials Catalunya (1999), Les multinacionals industrials catalanes 2001 (2001), Mapa dels sistemes productius locals Oriol Amat i Xavier Puig 21. Mapa dels sistemes productius locals industrials a Catalunya (2005) i Directius catalans al mn: 30 experincies (2007), a ms de diversos articles6. La logstica empresarial i el seu estat a industrials a Catalunya a revistes especialitzades. Catalunya Joan Miquel Hernndez Gascn, Jordi Fontrodona Llus Cuatrecasas i Laura Tremosa Francol i Alberto Pezzi Joan Miquel Hernndez Gascn (Valncia, 1957) s director de lObservatori de Prospectiva Industrial Les empreses dalt creixement i les gaseles a Catalunya 22. La localitzaci geogrfica de la indstria de la Generalitat de Catalunya. Economista per la Universitat de Barcelona, ha publicat nombrosos7. Canvi estratgic i clusters a Catalunya Jordi Conejos, Emili Duch, Jordi Fontrodona, a Catalunya: el paper de les economies articles sobre anlisi de conjuntura, economia industrial i poltica de clsters a revistes especialitzades Joan Miquel Hernndez, Alejandro Luzrraga daglomeraci i s autor o coautor dels llibres segents: Lempresa catalana davant la CEE (1985), Estructura industrial de i Eugeni Terr Elisabet Viladecans Marsal i Jordi Jofre Monseny Catalunya (1987), El sector de productes farmacutics a Catalunya (1990), Les infrastructures de transport a 23. La innovaci i lR+D industrial a Catalunya Catalunya (1992), Canvi estratgic i clsters a Catalunya (1997), Les multinacionals industrials catalanes (19988. Les multinacionals industrials catalanes i 2001), Les empreses gasela a Catalunya (1999), Mapa dels sistemes productius locals industrials a Catalunya Jordi Fontrodona i Joan Miquel Hernndez Joaquim Sol, Xavier Sez i Montserrat Termes (2005) i Directius catalans al mn: 30 experincies (2007).9. El consum de serveis per les empreses industrials 24. Directius catalans al mn: 30 experincies Joan Miquel Hernndez Gascn, ngel Hermosilla ngel Hermosilla Prez, Jordi Fontrodona Francol i Alberto Pezzi Alexandrina Stoyanova (Soa, 1976) s gestora destudis de lObservatori de Prospectiva Industrial, professora de la Universitat de Barcelona i investigadora del Centre dAnlisi Econmica i de les Poltiques10. Lempresari familiar i el seu pla de successi Modest Guinjoan i Josep M. Llaurad 25. Anlisi del teixit industrial de Catalunya a partir Pbliques Socials. s doctora en Economia per la Universitat de Barcelona i els seus principals camps de la taula input-output de recerca inclouen leconomia de la salut i la del comportament, leconomia industrial, la immigraci11. Les empreses catalanes i la collaboraci Josep Llads, Antoni Meseguer, Joan Torrent i Jordi i la microeconometria aplicada. Ha participat en nombrosos projectes de recerca dmbit nacional i empresarial Vilaseca internacional. Destaquen les seves publicacions en revistes cientques de gran prestigi internacional Josep Rialp Criado com ara Health Economics i Journal of Economic Geography. 26. La nova indstria: el sector central de leconomia12. Les empreses gasela a Catalunya catalana Joan Miquel Hernndez, Oriol Amat, Jordi Ezequiel Bar Toms i Cinthya Villafaa Muoz Fontrodona i Isabel Fontana 27. Els factors de creixement de la indstria catalana13. La subcontractaci industrial a Catalunya 1995-2005: canvi tcnic i productivitat del capital Centre dEstudis i Assessorament Metallrgic i del treball (CEAM) Josep Oliver Alonso14. Canals de distribuci en les empreses 28. Models de negoci per a una nova organitzaci industrials catalanes industrial Jos Luis Nueno i Miguel ngel Llano Joan E. Ricart i Costa15. Estratgies industrials de les multinacionals estrangeres a Catalunya Joaquim Sol, Paloma Miravitlles i Gonzalo Rodrguez16. Competncia i innovaci en la nova economia Enrique Caizares, Daniel Fernndez, Atilano Jorge Padilla i Ana Ramos17. Centres de decisi empresarial i activitat econmica: els efectes de la globalitzaci Xavier Vives # %$$!# !$"&!$
  • 3. 29 PAPERS DECONOMIA INDUSTRIALLes empreses dalt creixementi les gaseles a Catalunya
  • 4. BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP: Les Empreses dalt creixement i les gaseles a Catalunya. (Papers deconomia industrial ; 29) Bibliograa. ndexs ISBN 9788439382638 I. Amat Salas, Oriol II. Catalunya. Departament dInnovaci, Universitats i Empresa III. Observatori de Prospectiva Industrial IV. Collecci: Papers deconomia industrial ; 29 1. Empreses Catalunya Avaluaci 2. Empreses Catalunya Estudi de casos 3. Ecincia industrial Catalunya 4. Competncia econmica Catalunya 5. Planicaci estratgica Catalunya 658.11(467.1) Oriol Amat Salas Jordi Fontrodona Francol Joan Miquel Hernndez Gascn Alexandrina StoyanovaEdici:Generalitat de CatalunyaDepartament dInnovaci, Universitats i EmpresaSecretaria dIndstria i EmpresaObservatori de Prospectiva IndustrialCollecci: Papers deconomia industrialAquest estudi ha comptat amb la collaboraci del Centre dEconomia Industrial, del qual formenpart el Departament dInnovaci, Universitats i Empresa, la Cambra Ocial de Comer, Indstria iNavegaci de Barcelona i la Universitat Autnoma de Barcelona.Aquest estudi ha comptat amb el suport dAVANSAPrimera edici: Barcelona, febrer del 2010Tiratge: 2.000 exemplarsConsell de redacci:Joan Miquel Hernndez GascnJordi Fontrodona FrancolAlexandrina Petrova StoyanovaCoordinaci de ledici:Alexandrina Petrova StoyanovaCorrecci lingstica:Josep-Llus Sotorrahttp://www.gencat.cat/diue/ambits/empresa/opiDisseny, maquetaci i impressi:www.cege.es D. Leg.: B-7119-2010 ISBN: 9788439382638El Departament dInnovaci, Universitats i Empresa no participa necessriament de les opinionsmanifestades en els documents de la collecci Papers deconomia industrial, la responsabilitatde les quals correspon exclusivament als autors.
  • 5. 29 PAPERS DECONOMIA INDUSTRIALLes empreses dalt creixementi les gaseles a CatalunyaOriol Amat SalasJordi Fontrodona FrancolJoan Miquel Hernndez GascnAlexandrina Stoyanova
  • 6. AgramentsEls autors daquests estudi volen expressar el seu agrament a totes les persones que, ambla seva collaboraci han contribut a realitzar-lo.En primer lloc, a Veneta Andonova, professora de la Universidad de los Andes (Bogot, Co-lmbia), que, en collaboraci amb el doctorand Carlos Valencia, va analitzar les entrevistesde les vuit empreses gasela del perode 1994-1997 i va realitzar una excellent sntesi de lesestratgies emprades per aquestes empreses al llarg dels ltims deu anys.En segon lloc, a Garikoitz Maulen per la seva collaboraci en totes les fases delaboraci delpresent llibre. A Llus Gascn per la seva participaci en la recollida, la depuraci i lanliside les dades de lenquesta sobre el comportament estratgic de les empreses dalt creixe-ment. A Patricia Crespo i Mart Guasch per la seva collaboraci en lobtenci de dades pera lanlisi economiconancera. A Beln Espins, Sergi Montoliu i Marc Puyuelo que tambhan collaborat amb lestudi.En tercer lloc, als empresaris que han aportat la seva experincia i les seves opinions percomprendre millor levoluci de les empreses dalt creixement i els determinants del seuxit. Sn els segents: scar Balcells Curt, gerent de Mobel Lnea, SL Antoni Ballabriga Torreguitart, director de Responsabilitat i Reputaci Corporatives de BBVA i exdirector general de Pastelera Ballabriga Vicente Daniel Coz, gerent de Gonvauto, SA Josep Domnech Gimnez, president de Dogi, SA Juan Carlos Escudero, director general de Lipotec, SA Emiliano Garca Garcia, president de Bandalux, SA Ricard Munn Dedeu, CEO corporatiu de Lipotec Group Llus Ratera Francitorra, administrador de Talleres Ratera, SA Rosa Snchez Bonet, directora de Mrqueting i Comunicaci de Bandalux, SA Joaquim Sastre Crous, president de Grup Fibosa, SATamb a Marta Codina, de lempresa Informa, SA, per la seva ecincia i el seu inters persolucionar tota mena de dicultats amb les bases de dades.
  • 7. Finalment, a totes les empreses que van respondre el qestionari i van dedicar-hi part delseu temps.No obstant aix, la responsabilitat dels errors que pugui contenir aquest document corres-pon exclusivament als seus autors. Els autors
  • 8. PrlegPassats deu anys des de la publicaci del primer treball sobre Les empreses gasela a Catalu-nya, ara veu la llum el segon. Per ser ms precisos, el primer treball es va editar loctubre del1999 i el segon el tindrem a disposici el primer trimestre del 2010.Per a aquelles persones que treballem en lmbit de leconomia aplicada i de lemprenedoria,laparici del primer estudi sobre les empreses gasela al nostre pas va ser una novetat moltvalorada. Coneixem algun treball semblant, i en sabem el concepte, per ens mancava lainformaci, el diagnstic i la reexi especca sobre aquest aspecte del comportamentdel nostre teixit industrial. Per aquesta ra el vrem llegir, estudiar i desprs guardar a lesnostres biblioteques. Posteriorment, lhem consultat i lhem citat a bastament.Ara, rellegint la primera edici madono que en lapartat dagraments, entremig dun seguitde persones, sortim en Jaume Royo i jo mateix. Recordo que els autors del treball ens varenvenir a consultar per la nostra qualitat de membres de lequip directiu del programa Innova- UPC. El programa Innova tenia, i t, com a objectiu ajudar els professors i estudiants de laUPC a crear empreses basades en el coneixement i, per aix, els autors varen pensar que enJaume Royo i jo els podrem ajudar amb la nostra experincia. Per el programa noms por-tava un any funcionant i lequip directiu era tot el personal de qu disponia el programa, sa dir, noms nosaltres dos. Per tant, poc els podem ajudar. A un any de la fundaci, els di-rectius del programa Innova rem fora conscients de la nostra poca experincia en locide promoure lemprenedoria i, ms que densenyar, tenem ganes daprendre. Hi havia pocsreferents, i tot all que ens ajuds era molt benvingut. Consegentment, vrem rebre la tru-cada dels autors amb molta illusi. Pensvem, i aix va ser, que nosaltres aprendrem msdells que no pas ells de nosaltres.Ajudar a crear empreses ens semblava una feina til. Contribuir a la creaci de teixit indus-trial podia ser una aportaci a la millora de la nostra universitat i tamb al desenvolupa-ment del nostre pas i vrem suposar que el nostre xit es mesuraria pel nombre dempresescreades i pel percentatge de supervivncia. Per vet aqu que, un cop creades les primeres100 empreses, vaig trucar al rector Jaume Pags, que va ser linspirador del programa, percomunicar-li el que jo pensava que seria una molt bona notcia. Em sentia com aquell admi-nistrador de lEvangeli que va treure fruit dels denaris deixats en dipsit pel seu amo. Peren Jaume Pags em va fer una pregunta:Quants dels empresaris dels que heu ajudat shan fet
  • 9. milionaris?Cap, li vaig respondre. Era evident que el nostre xit no es mesuraria solamentpel nombre dempreses creades, ni tan sols per la seva supervivncia, sin per lxit delscreadors i de la seva contribuci social, s a dir, es mesuraria pels benecis, pel valor afegiti pel nombre de persones ocupades resultat de la creaci de les empreses; en resum, per laseva capacitat de crixer. Ara, 10 anys desprs, un cop creades ms de dues-centes empre-ses, al programa Innova, i en general a la majoria de les unitats que treballem en el suporta lemprenedoria, encara no sabem exactament com ajudar a crixer les empreses que hemvist nixer. No hem trobat la pedra losofal que faci crixer i comencem a pensar que potserno existeix o b que nhi ha ms duna. A tots ens interessa, ara ms que mai, saber com esfa per crixer, quines sn les barreres i quins sn els facilitadors. El problema del creixementresta viu tant en lmbit de les empreses de base tecnolgica com en la majoria dels sectorsde lactivitat econmica. Ens interessa saber els perqus daquesta dicultat, per qu quanuna empresa ha fet la primera brotada amb un gran xit, no acaba de rematar la jugada.Ara surt el segon llibre sobre les empreses gasela a Catalunya amb lobjectiu dajudar-nosa respondre els interrogants que envolten lmbit del creixement empresarial com a pro-blema teric i prctic. Daquest nou treball cal destacar dues caracterstiques: primera, elsautors sn gaireb els mateixos del primer i, segona, que sha resistit a la temptaci de co-menar de zero. Ens hem de felicitar per la iniciativa de la continutat de les persones i perla persistncia en lenfocament.Al nostre pas no ens podem queixar de la quantitat i qualitat de la informaci de la qualdisposem en lmbit de les cincies econmiques i de la gesti. Tanmateix, hi ha encara unacerta mancana de continutat dels equips en els estudis sobre temes especcs. Els veri-tables experts en un tema es formen amb lexercici constant en aquest mbit del coneixe-ment. Certament, per acreditar-se dexpert cal disposar duna bona formaci terica, quelgicament es va ampliant amb el temps, i disposar tamb de coneixements generals sobrela disciplina, per per parlar amb propietat dun tema concret cal tamb haver acumulatun coneixement fruit del treball empric sostingut, de la reexi i del contrast amb les xar-xes cientques corresponents. s per aix que ens hem de felicitar per la continutat delsequips de treball. Hi ha un proverbi alemany que diu quelexercici fa al mestre, i crec que elproverbi tamb t aplicaci en el mn de lexpertesa. Si un estudi, com el de les gaseles, hadajudar els empresaris i la poltica industrial i tecnolgica, cal que estigui fet per gent quehi entengui, que arribi al fons de la qesti, que vagi ms enll del comentari creatiu sobreels resultats prviament endreats i sobre levoluci de les estadstiques. La bona voluntaten el disseny de les poltiques pbliques que socupen de promoure la renovaci del teixitindustrial no s sucient. Per evitar la caiguda de cistelles dinstruments dissenyades sobreun coneixement imaginat de la realitat o resultat despigolar en les cistelles que han fetfortuna en daltres territoris, calen experts i contrast.Diem que ens felicitvem per la continutat de lequip per tamb per la continutat delenfocament del treball. Amb relaci a la continutat de lenfocament del treball, s dagrairque en aquest segon llibre es dediqui una bona part del text a respondre la pregunta dequ ha passat amb les empreses industrials estudiades en el primer. Recordem que les em-preses estudiades en el primer llibre, i qualicades de gaseles, eren aquelles que fa deu anyscreixien ms que les altres. Doncs b, el treball es pregunta si les empreses gasela de fa deu
  • 10. anys han seguit creixent ms que les altres, si han esdevingut empreses lders en el seusector i si han tingut menys problemes que les que tenien uns creixements ms modestoso, pel contrari, nhan tingut ms.Les conclusions daquesta primera part del llibre sn illustratives. Simplicant, lestudi ensmostra un conjunt dempreses que sobreviuen millor que les altres per que deixen decrixer o b que tenen ritmes de creixement semblants a les que no havien crescut en elmoment de lestudi. s bo? s dolent? s normal? s una caracterstica del nostre pas? sclar que hi ha empreses que en el seu moment varen trobar una veta, per les vetes no sneternes, i quan les empreses de la competncia sadonen que hi ha una font de benecisms enll dels normals sespavilen, els benecis extraordinaris comencen a desaparixer i elcreixement satura. s a dir, microeconomia en estat pur. En aquest moment es quan crixerrequereix creativitat i ms risc. La literatura ens diu que per crixer cal actitud emprenedorarenovada, uns coneixements i unes competncies de gesti adequades a cada moment. Nos el mateix gestionar per conservar la posici en el mercat que gestionar per crixer. Devegades, crixer no s necessari per sobreviure ni per obtenir uns benecis superiors als dela mitjana, de vegades s, per la voluntat de crixer sovint va ms enll del pur determinis-me i gaireb sempre s una opci personal que moltes vegades requereix anar jugant a ladiferenciaci i a la diversicaci; a la internacionalitzaci i a la cooperaci; sovint cal perdreel 100% per retrobar-lo ms endavant. Per gestionar una empresa calen unes competnciesi una expertesa determinades, per per gestionar el creixement tamb.Finalment, cal preguntar-se tamb quin paper juga lentorn com a facilitador o com a barre-ra per a aquest empresari emprenedor del qual estem parlant. Lentorn, en tant que facili-tador del creixement, t dues dimensions: el sector i lespai de suport. Aquests dos entornssn tamb denitius per fer possible el creixement duna empresa. Les caracterstiques delterritori, i no necessriament noms les nanceres, poden ser una barrera invisible al creixe-ment o un element esperonador. Cert creixement ha de menester complexitat i aquestacomplexitat no simprovisa. Capital hum especialitzat, ecosistema innovador, sistemacincia-tecnologia, infraestructures, entorn institucional, etc. sn elements del territori quepoden jugar a favor o en contra. La pregunta de per qu en determinats entorns algunesempreses creixen amb ms facilitat que en daltres es pot respondre, ms o menys, analit-zant la presncia daquests elements; per la pregunta de quina cistella dinstruments depoltica pot compensar aquesta diferncia s encara un trencaclosques teric i prctic. Lacreaci de les externalitats que omplin els buits de lentorn s difcil i, sovint, impossible isha desperar que la velocitat de creixement rebaixi les barreres al creixement ms de pres-sa per compensar els avantatges de territoris ms competitius.La segona part del treball estudia les empreses industrials dalt creixement del present, amblafegit del sector dels serveis a la indstria. Afegir el sector dels serveis a la indstria s unaltre encert del treball. A totes les disciplines hi ha llocs comuns i en leconomia aplicada esdiu sovint que el mn es terciaritza, cosa que s veritat, i que per aix la indstria s menysimportant que abans, cosa que s, simplement, un error. Encara no es coneix una economiadun pas, que no sigui molt petit, que visqui noms dels serveis. Els serveis com el turismei, en alguns casos, els nancers poden ajudar, per no sn sucients. No cal dir que un pasno pot viure noms dels serveis als consumidors si bona part daquests consumidors no es
  • 11. guanya la vida en alguna altra cosa. El moviment continu encara no sha descobert. Per laimportncia dels serveis en la indstria dna mida de la seva complexitat i tamb pot con-vertir-se en un sector exportador. Per tant, incloure els serveis en la indstria s un encert.El treball aconsegueix lobjectiu didenticar les empreses ms dinmiques de la nova in-dstria i s capa de donar referncies sobre les seves estratgies i la seva contribuci aleconomia catalana. Entendre el comportament de les empreses ms dinmiques s unelement essencial per dissenyar les poltiques que cal dur a terme. Per tamb s illustradorsaber quins sn els comportaments estratgics daquestes empreses i quina s la seva con-tribuci al desenvolupament del territori. El resum executiu ens diu queels factors dxit sncoincidents per a les gaseles del 1994-1997 i per a les empreses dalt creixement del 2004-2007:la direcci estratgica i dinversi, la innovaci, la qualitat i productivitat, els recursos humans,la internacionalitzaci i la poltica comercial. En ambds perodes, la direcci estratgica s cla-rament el primer factor. En canvi, la qualitat i productivitat, que el 1994-1997 era clarament lasegona palanca, han perdut posicions (potser perqu actualment qualitat i productivitat ja esdonen per suposades) en favor de la innovaci i dels recursos humans, factors que en el segle XXIes consideren ms importants de cara a la transici cap a leconomia del coneixement. s unaevidncia amb la qual no hi podem estar ms dacord. Dit duna altra manera, sabem queles empreses gasela, per denici, creen ms ocupaci per que tamb sn la clau per alcanvi i la regeneraci del teixit productiu i, per tant, sn un exemple a seguir. Noms ens calposar, entre tots, els mitjans perqu aquest creixement sigui ms sostenible. Francesc Sol Parellada Catedrtic dOrganitzaci dEmpreses de la UPC
  • 12. ndexndex de taules 13ndex de gures 16Resum executiu 19 Situaci actual de les empreses gasela del perode 1994-1997 21 Les empreses dalt creixement del perode 2004-2007 24 Visi de conjunt 29Introducci 31PRIMERA PART. LES EMPRESES GASELA DEL PERODE 19941997 391. Sntesi de lestudi sobre empreses gasela 1994-1997 41 1.1 Caracterstiques generals 43 1.2 Anlisi economiconancera 44 1.3 Anlisi estratgica 45 1.4 Perl 462. Situaci actual de les empreses gasela del perode 1994-1997 49 2.1 Caracterstiques generals de les empreses gasela del perode 1994-1997 que continuen actives en lactualitat 51 2.2 Anlisi economiconancera de les empreses gasela del perode 1994-1997 que continuen actives en lactualitat 593. Aprendre de lexperincia empresarial: una revisi dels casos analitzats en lestudi anterior 75 3.1 Introducci 76 3.2 Casos dexperincies empresarials 76 3.3 Anlisi dels casos de les gaseles que segueixen actives 105 3.4 Aprendre dels errors 1094. Reexions nals 111SEGONA PART. LES EMPRESES DALT CREIXEMENT I LES GASELES DEL PERODE 20042007 1175. Criteris de selecci i classicaci 1196. Caracterstiques generals 125 6.1 Activitat principal 126 6.2 Edat 128 6.3 Facturaci 129 6.4 Ocupaci 130 6.5 Ecincia productiva 131 6.6 Localitzaci geogrca 132 NDEX 11
  • 13. 7. Anlisi economiconancera 133 7.1 Introducci 134 7.2 Anlisi patrimonial 135 7.3 Gesti dels actius 137 7.4 Anlisi econmica i de la rendibilitat 138 7.5 Comparaci entre les empreses dalt creixement i la resta de les empreses industrials 140 7.6 Anlisi economiconancera de les empreses dalt creixement per sectors 142 7.7 Anlisi segons els resultats 147 7.8 Comparaci entre les empreses dalt creixement i les empreses gasela 149 7.9 Comparaci entre les empreses gasela del perode 1994-1997 i les empreses dalt creixement del perode 2004-2007 150 8. Anlisi estratgica 153 8.1 Introducci 154 8.2 Trets bsics 155 8.3 Claus de la competitivitat 157 8.4 Direcci estratgica i dinversi 162 8.5 Estratgies de comercialitzaci 169 8.6 Mercats i internacionalitzaci 174 8.7 Innovaci 178 8.8 Qualitat i productivitat 184 8.9 Recursos humans i formaci 188 9. Reexions nals 193 Annexos 199 Annex 1. Qestionari 200 Annex 2. Llista de les empreses dalt creixement del perode 2004-2007 205 Annex 3. Rtios utilitzades en lanlisi economiconancera 214 Bibliograa 21512 LES EMPRESES DALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 14. ndex de taules Taula 1. Activitats industrials (segons codi CNAE 93) incloses a cada sector 43 Taula 2. Dades bsiques de les empreses gasela del perode 1994-1997 44 Taula 3. Estat actual de les empreses gasela del perode 1994-1997 50 Taula 4. Dades bsiques de les empreses gasela del perode 1994-1997 que continuen actives el 2007 52 Taula 5. Distribuci de les empreses gasela del perode 1994-1997 que continuen actives segons la provncia on tenen la seu social el 2007 53 Taula 6. Distribuci de les empreses gasela del perode 1994-1997 que continuen actives per trams de facturaci el 2007 54 Taula 7. Variaci mitjana de la facturaci de les empreses gasela del perode 1994-1997 que continuen actives 55 Taula 8. Distribuci de les empreses gasela del perode 1994-1997 que continuen actives per trams docupaci el 2007 56 Taula 9. Ocupaci mitjana en el 2007 i variaci percentual entre el 1997 i el 2007 57 Taula 10. Creixement de locupaci entre el 2004 i el 2007 a les empreses gasela del perode 58 1994-1997 que continuen actives Taula 11. Composici de lactiu de les empreses gasela del perode 1994-1997 que continuen actives 61 Taula 12. Rtios dendeutament de les empreses gasela del perode 1994-1997 que continuen actives 63 Taula 13. Rtios de terminis, cicle de maduraci i cicle de caixa de les empreses gasela del perode 1994-1997 que continuen actives 65 Taula 14. Compte de prdues i guanys de les empreses gasela del perode 1994-1997 que continuen actives 66 Taula 15. Rtios de rendibilitat i palanquejament de les empreses gasela del perode 1994-1997 que continuen actives 67 Taula 16. Rtios de creixement de les empreses gasela del perode 1994-1997 68 que continuen actives Taula 17. Situaci economiconancera lany 2007 de les empreses gasela del perode 1994-1997 que continuen actives, per sectors 70 Taula 18. Descripci de les estratgies de mercats i productes 106 Taula 19. Estratgies de reorganitzaci 107 Taula 20. Denicions dempreses dalt creixement i empreses gasela extrets destudis en lmbit espanyol 121 Taula 21. Denicions dempreses dalt creixement i empreses gasela extrets destudis internacionals 122 Taula 22. Presncia de les empreses dalt creixement a diferents sectors industrials i branques de serveis a la producci 128 Taula 23. Facturaci total i mitjana i levoluci de la facturaci segons lactivitat principal 129 Taula 24. Distribuci de les empreses dalt creixement per trams de facturaci el 2007 130 Taula 25. Distribuci de les empreses dalt creixement per trams docupaci el 2007 130 NDEX DE TAULES 13
  • 15. Taula 26. Evoluci de locupaci mitjana durant el perode 2004-2007 131 Taula 27. Evoluci dels ingressos per treballador segons sector dactivitat principal de les empreses dalt creixement 131 Taula 28. Distribuci territorial de les empreses dalt creixement 132 Taula 29. Composici de lactiu 135 Taula 30. Rtios dendeutament 137 Taula 31. Rtios de terminis, cicle de maduraci i cicle de caixa 138 Taula 32. Compte de prdues i guanys 139 Taula 33. Rtios de rendibilitat i palanquejament 140 Taula 34. Rtios de creixement 140 Taula 35. Compte de prdues i guanys del conjunt de les empreses industrials i de serveis a la producci de Catalunya i de les empreses dalt creixement del perode 2004-2007 141 Taula 36. Rtios danlisi economiconancera del conjunt dempreses industrials i de serveis a la producci catalanes i de les empreses dalt creixement del perode 2004-2007 142 Taula 37. Rtios danlisi economiconancera de les empreses industrials i les empreses que proporcionen serveis a la producci entre les dalt creixement del perode 2004- 2007 143 Taula 38. Situaci economiconancera lany 2007 de les empreses dalt creixement, per sectors 144 Taula 39. Compte de prdues i guanys segons la rendibilitat dels fons propis 148 Taula 40. Rtios danlisi economiconancera segons la rendibilitat dels fons propis 148 Taula 41. Compte de prdues i guanys segons lany de constituci 149 Taula 42. Rtios danlisi economiconancera segons lany de constituci 150 Taula 43. Rtios danlisi economiconancera de les empreses gasela del perode 1994-1997 i les empreses dalt creixement del perode 2004-2007 151 Taula 44. Evoluci ms recent de la facturaci dalgunes de les empreses dalt creixement 157 Taula 45. Factors de lentorn que faciliten o limiten les activitats de les empreses industrials dalt creixement 159 Taula 46. Factors de lentorn que faciliten o limiten a les activitats de les empreses dalt creixement del sector de serveis a la producci 160 Taula 47. Decisions estratgiques que han portat les empreses dalt creixement del sector industrial a la seva situaci actual 164 Taula 48. Decisions estratgiques que han portat les empreses dalt creixement del sector de serveis a la producci a la seva situaci actual 165 Taula 49. Accions estratgiques desenvolupades entre el 2004 i el 2007 165 Taula 50. Realitzaci interna o externa de serveis 167 Taula 51. Realitzaci interna o externa de serveis per part de les empreses dalt creixement industrials 168 Taula 52. Realitzaci interna o externa de serveis per part de les empreses dalt creixement prestadores de serveis a la producci 16814 LES EMPRESES DALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 16. Taula 53. Grau de rellevncia dels canvis en la poltica comercial 173Taula 54. Percentatge dempreses exportadores i propensi exportadora 176Taula 55. Destinacions de les exportacions de les empreses dalt creixement 176Taula 56. Procedncia de les importacions de les empreses dalt creixement 178Taula 57. Ocupats a temps complet amb dedicaci a les activitats dR+D 180Taula 58. Finanament pblic per a activitats dR+D 184Taula 59. Distribuci de locupaci lany 2007 189Taula 60. Despesa en formaci del personal realitzada durant lany 2007 192Taula 61. Fortaleses, febleses i mesures a considerar en les empreses dalt creixement 195 NDEX DE TAULES 15
  • 17. ndex de gures Figura 1. Empreses dalt creixement i evoluci del PIB per cpita en alguns pasos de lOCDE 32 Figura 2. Perl de les empreses gasela del perode 1994-1997 i model de comportament estratgic, econmic i nancer 47 Figura 3. Estat de les empreses gasela del perode 1994-1997 no actives al 2007 51 Figura 4. Evoluci del nombre dempreses gasela del perode 1994-1997 que continuen actives segons sector dactivitat el 2007 52 Figura 5. Tres exemples de taxes de variaci de la xifra de vendes dempreses que van ser gaseles el 1994-1997 i que tornen a presentar altes taxes de creixement el 2004-2007 56 Figura 6. Rtio de liquiditat de les empreses gasela del perode 1994-1997 que continuen actives 61 Figura 7. Estructura del nanament de les empreses gasela del perode 1994-1997 que continuen actives 62 Figura 8. Rtios de rotaci de les empreses gasela del perode 1994-1997 que continuen actives 64 Figura 9. Rtios dincrement de vendes de les empreses gasela del perode 1994-1997 que continuen actives 66 Figura 10. Liquiditat (Actiu corrent / Deutes a curt termini) dels anys 1997 i 2007 de les empreses gasela comparada amb la mitjana del sector 71 Figura 11. Endeutament (Deutes / Passiu) dels anys 1997 i 2007 de les empreses gasela comparat amb la mitjana del sector 72 Figura 12. Increment de les vendes dels anys 1997 i 2007 de les empreses gasela comparat amb la mitjana del sector 72 Figura 13. Rendiment de lactiu (ROI) dels anys 1997 i 2007 de les empreses gaseles comparat amb la mitjana del sector 73 Figura 14. Rendibilitat dels fons propis dels anys 1997 i 2007 de les empreses gasela comparada amb la mitjana del sector 73 Figura 15. Evoluci de les vendes de Bandalux, 1995-2007 77 Figura 16. Taxes de variaci de les vendes de Bandalux, 1995-2007 78 Figura 17. Evoluci de les vendes de Dogi International Fabrics, 1995-2007 80 Figura 18. Taxes de variaci de Dogi International Fabrics, 1995-2007 80 Figura 19. Exportacions de Dogi International Fabrics segons rees geogrques, 1998 i 2008 82 Figura 20. Evoluci de les vendes de Gonvauto, 1995-2007 84 Figura 21. Taxes de variaci de les vendes de Gonvauto, 1995-2007 84 Figura 22. Evoluci del nombre dempleats a Gonvauto, 1995-2007 85 Figura 23. Composici del Grup Fibosa 87 Figura 24. Evoluci de les vendes de Grup Fibosa, 2004-2007 88 Figura 25. Taxes de variaci de les vendes de Grup Fibosa, 2004-2007 88 Figura 26. Distribuci percentual de les vendes del 2007 segons la divisi que les hagi generat 9216 LES EMPRESES DALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 18. Figura 27. Evoluci de les vendes de Lipotec Group, 1996-2007 92Figura 28. Taxes de variaci de les vendes de Lipotec Group, 1996-2007 93Figura 29. Exportacions de Lipotec Group segons rees geogrques, 1998 i 2008 95Figura 30. Evoluci de les vendes de Mobel Lnea, 1995-2007 96Figura 31. Taxes de variaci de les vendes de Mobel Lnea, 1995-2007 96Figura 32. Evoluci de les vendes de Talleres Ratera, 1995-2007 99Figura 33. Taxes de variaci de les vendes de Talleres Ratera, 1995-2007 99Figura 34. Exportacions de Talleres Ratera segons rees geogrques, 1998 i 2008 100Figura 35. Evoluci de les vendes de Pastelera Ballabriga, 1993-2004 102Figura 36. Taxes de variaci de les vendes de Pastelera Ballabriga, 1993-2004 103Figura 37. Evoluci habitual dels ingressos de les empreses gasela al llarg de la seva vida 113Figura 38. Perl de les empreses gasela i model de comportament econmic i nancer diferenciat entre els primers anys i els anys posteriors 114Figura 39. Denici de les empreses dalt creixement i les empreses gasela del perode 2004-2007 a Catalunya 124Figura 40. Classicaci de les empreses dalt creixement i les empreses gasela segons lactivitat principal 126Figura 41. Distribuci de les empreses dalt creixement per sectors industrials i de serveis a la producci 127Figura 42. Distribuci de les empreses dalt creixement segons lactivitat principal per trams dedat 129Figura 43. Distribuci territorial de les empreses industrials i de serveis a la producci a Catalunya el 2007 132Figura 44. Rtio de liquiditat 136Figura 45. Estructura del nanament 136Figura 46. Rtios de rotaci 137Figura 47. Rtios dincrement de vendes 139Figura 48. Liquiditat (Actiu corrent / Deutes a curt termini) de les empreses dalt creixement en comparaci amb la mitjana del sector lany 2007 145Figura 49. Endeutament (Deutes / Passiu) de les empreses dalt creixement en comparaci amb la mitjana del sector lany 2007 145Figura 50. Increment de les vendes de les empreses dalt creixement en comparaci amb la mitjana del sector lany 2007 146Figura 51. Rendiment de lactiu (ROI) de les empreses dalt creixement en comparaci amb la mitjana del sector lany 2007 146Figura 52. Rendibilitat dels fons propis de les empreses dalt creixement en comparaci amb la mitjana del sector lany 2007 147Figura 53. Empreses dalt creixement i empreses gasela del perode 2004-2007 149Figura 54. Pertinena a un grup 155Figura 55. Empresa familiar 156Figura 56. Factors de lentorn que faciliten o limiten les activitats de les empreses dalt creixement 158 NDEX DE FIGURES 17
  • 19. Figura 57. Factors clau per a la competitivitat de les empreses dalt creixement 161 Figura 58. Factors clau per a la competitivitat de les empreses industrials dalt creixement 162 Figura 59. Factors clau per a la competitivitat de les empreses dalt creixement provedores de serveis a la producci 162 Figura 60. Decisions estratgiques que han portat les empreses dalt creixement a la seva situaci actual 163 Figura 61. Fonts de nanament de les inversions dels darrers tres anys 166 Figura 62. Activitats de promoci comercial 169 Figura 63. Import dedicat a la promoci de marques prpies 170 Figura 64. Principals clients 171 Figura 65. Compres que provenen dels tres majors provedors 172 Figura 66. Canvis en la comercialitzaci de productes o serveis 173 Figura 67. Principals mercats durant el perode 2004-2007 174 Figura 68. Competidors amb quota de mercat signicativa 175 Figura 69. Mecanismes daccs als mercats internacionals durant el 2007 177 Figura 70. Tipus dinnovaci de producte realitzades durant el perode 2005-2007 179 Figura 71. Empreses que tenen departament dR+D formalitzat 180 Figura 72. Ocupats a temps complet amb dedicaci a les activitats dR+D per titulacions 181 Figura 73. Empreses que realitzen despeses en activitats dR+D 182 Figura 74. Distribuci sectorial de la despesa total en activitats dR+D 182 Figura 75. Distribuci de la despesa total en activitats dR+D interna i externa 183 Figura 76. Empreses amb patents prpies 184 Figura 77. Empreses amb certicaci de qualitat 185 Figura 78. Tipus de poltica mediambiental 186 Figura 79. Distribuci de les empreses segons el grau destandarditzaci dels seus productes 187 Figura 80. Sistemes de producci 187 Figura 81. Subcontractaci de la producci 188 Figura 82. Distribuci de locupaci entre el sector industrial i de serveis a la producci lany 2007 189 Figura 83. Distribuci de la plantilla per nivells de formaci 190 Figura 84. Introducci de nous mtodes dorganitzaci dels llocs de treball durant el perode 2005-2007 191 Figura 85. Plans de formaci, desenvolupament personal i avaluaci de la satisfacci laboral 191 Figura 86. Perl economiconancer de les empreses dalt creixement 19618 LES EMPRESES DALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 20. Resum executiu
  • 21. Passats deu anys des de la publicaci del treball Les empreses gasela a Catalunya, la primera investigaci dmbit catal sobre empreses dinmiques i rendibles, es va creure convenient fer-ne una actualitzaci amb un doble objectiu: En primer lloc, aprotar la perspectiva que dna el temps transcorregut per conixer com havien evolucionat les empreses que es van identicar com a gaseles i respondre les preguntes que sorgien sense gaire esfor: al cap de deu anys, qu hauria passat amb aquelles empreses? Seguirien sent gaseles? Haurien passat a una fase de creixement ms madur i ms lent? Haurien desaparegut? Quins factors haurien intervingut en la seva evoluci? En segon lloc, identicar les empreses ms dinmiques en lactualitat i fer-ho incorpo- rant les aportacions ms recents de la literatura econmica, les quals bsicament fan referncia a una homogenetzaci internacional dels criteris de selecci, liderada per Eurostat i OCDE, i que distingeix entre empreses dalt creixement i empreses gasela. Aix mateix, aplicar un nou concepte dindstria, ms ampli, que incorpora els serveis a la producci i sanomena nova indstria. Quadre comparatiu de les dues metodologies Empresa gasela 1994-1997 Empresa dalt creixement 2004-2007 Comptes anuals dipositats al Registre Mercantil S S Activitat principal Indstria Indstria i serveis a la producci Dimensi mnima Facturaci de 2,4 milions deuros el 1994 10 treballadors el 2004 Seu social Catalunya Catalunya Creixement de vendes mnim 15% anual o doblat entre 1994 i 1997 20% anual entre 2004 i 2007 Rendibilitat nancera mnima 8% el 1995, 7% el 1996 i 6% el 1997 No Si no supera els 5 anys de vida, Edat mnima No se lanomena gasela En una societat com la catalana, en la qual les empreses sn les protagonistes de lactivi- tat econmica i les principals responsables del nostre grau de benestar, saber quines sn, dacord amb uns criteris objectius i contrastables, les companyies de ms alt creixement de la nova indstria i aprofundir en el coneixement del seu comportament economiconancer i estratgic pot ser til si contribueix a la comprensi acadmica sobre aquest fenomen i, especialment, si dna als empresaris i als responsables poltics punts de referncia per al20 LES EMPRESES DALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 22. moment en el qual hagin destablir les seves estratgies. Per aix, els seus autors volen ferquatre aclariments: El primer, que les empreses identicades com dalt creixement en aquest treball sn les que complien les condicions exigides en el perode considerat, precisi molt important perqu, amb tota seguretat, la llista seria diferent en un altre moment. El segon, que lextensi de la llista de les empreses dalt creixement depn dels lmits establerts en els criteris quantitatius utilitzats. Amb unes taxes de creixement de les ven- des diferents a les exigides en aquest document o utilitzant criteris de creixement de locupaci, el nombre dempreses incloses en la relaci hauria estat un altre. El tercer, que les empreses identicades en aquesta recerca sn, noms, les que complei- xen els requisits predeterminats. Evidentment, s preferible incrementar les vendes que no pas reduir-les, per el que no ha fet aquest estudi s identicar les millors empreses del pas. Una empresa molt dinmica s una empresa interessant, per no necessaria- ment millor que una altra que no creixi tan rpid. El quart, que no es pot dir que les empreses dalt creixement siguin les niques impor- tants per al pas. Naturalment, a una economia li interessa disposar dempreses dinmi- ques, per, normalment, aquestes empreses sn de dimensi reduda, entre altres coses perqu, com ms petita s la facturaci, ms fcil s assolir altes taxes de creixement, i a un pas tamb li conv tenir companyies grans per competir adequadament en el mercat global.De vegades, els estudis econmics, i segurament tamb els daltres disciplines, tenen pocautilitat perqu no donen resposta a preguntes interessants o perqu estan allunyats de larealitat. Per aix, com ja sha dit, aquest treball haur aconseguit el seu objectiu si, mitjan-ant la identicaci i estudi de les empreses ms dinmiques de la nova indstria, s capade donar referncies sobre les seves estratgies i contribuir a millorar la competitivitat deleconomia catalana.Situaci actual de les empreses gasela del perode 1994-1997La primera part del treball analitza la situaci actual de les empreses catalanes que van sergasela durant el perode 1994-19971: Han sobreviscut en un alt percentatge, gaireb el 75% (un 81,5% si sels sumen les absor- bides amb benecis, un percentatge igual al del conjunt de la indstria). Han augmentat la seva facturaci en un 16% entre 2004 i 2007, molt per sota del 136% registrat entre 1994 i 1997 i ns i tot inferior al total industrial (19%). Noms set empreses serien classicades actualment (2004-2007) com a gaseles, segons els criteris adoptats per al perode 1994-1997 i sobserva que les seves vendes no han crescut de forma estable i ininterrompuda entre 1997 i 2007, sin que han experimentat variacions molt signicatives.1 Perqu experimentaven un creixement anual de les vendes de, com a mnim, un 15% el 1995, el 1996 i el 1997 i perqu eren rendibles. RESUM EXECUTIU 21
  • 23. Noms una gasela del perode 1994-1997 gura tamb a la llista dempreses dalt creixe- ment del perode 2004-2007 de la segona part daquest treball. No obstant aix, shan mostrat molt ms creadores docupaci (increment del 30% entre 1997 i 2007) que la mitjana del sector manufacturer (el qual ha perdut ocupaci en el mateix perode). Les que continuen actives, segueixen sent pimes, si b hi ha hagut un transvasament de part de les petites al grup de les mitjanes. Tot aix sembla indicar que el fet que una empresa sigui gasela durant un perode de temps no la fa millor que altres ni, per suposat, infalible. Levoluci posterior, quant a supervivncia i a creixement de la facturaci s similar a la del conjunt de la indstria, si b cal destacar que sn ms creadores docupaci que la mitjana. En lestudi economiconancer realitzat lany 1999 sobre les empreses gasela, es concloa que aquestes empreses tenien un model econmic i nancer caracteritzat per una estruc- tura patrimonial i nancera slida i una gran capacitat per generar ingressos, benecis i rendibilitat. A ms, sindicava que aquestes empreses tenien unes poltiques nanceres conservadores ja que destinaven a lautonanament la major part dels recursos generats. Les anlisis efectuades sobre les empreses gasela del perode 1994-1997 que continuen amb la seva activitat a lactualitat permeten ampliar les conclusions anteriors amb les con- sideracions segents: Sn empreses la situaci patrimonial de les quals ha evolucionat de forma molt favo- rable. Sn sucientment capitalitzades i amb un endeutament ben estructurat quant a quantitat i termini. La seva solvncia a curt termini s bona ja que lactiu circulant supera sucientment els deutes a curt termini. Un aspecte ms desfavorable t a veure amb la gesti dels terminis (estocs i clients, sobretot) que ha anat empitjorant al llarg dels anys i que genera necessitats superiors de nanament per al circulant. En general, les empreses gasela de fa deu anys han nanat adequadament aquestes necessitats amb recursos propis i deutes a llarg termini. Tanmateix, lanlisi del compte de prdues i guanys ha perms identicar que les ve- lles gaseles han tingut dicultats per mantenir els elevats nivells de creixement dels ingressos del perode 1994-1997 (vegeu gura 37). Tot i aix, la seva capacitat de generar benecis segueix sent important, encara que lincrement de les despeses dexplotaci ha fet reduir lleugerament els benecis en relaci amb els ingressos. La rendibilitat, encara que hagi caigut, segueix sent molt elevada. Un dels factors que ex- plica la rendibilitat s el palanquejament nancer que s molt favorable per les empreses que han sobreviscut i, per tant, la utilitzaci de deutes incrementa la seva rendibilitat.22 LES EMPRESES DALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 24. Figura 37. Evoluci habitual dels ingressos de les empreses gasela al llarg de la seva vida Ingressos Desprs els avantatges competitius es dilueixen i torna a haver creixements Perode de 4 o 5 similars a la mitjana del sector anys en els que saconsegueixen grans creixements Creaci de lempresa Any 0 Al cap de 4 o 5 anys Anys de vida 5 o 10 anys desprsFont: Elaboraci prpia. El creixement que han experimentat aquestes empreses es pot qualicar dequilibrat ja que la bona gesti dels actius i la reducci de lendeutament ha perms que els benecis creixin ms que les vendes. En conclusi, les empreses que fa deu anys van ser classi- cades com a gasela i que continuen actives en lactualitat, encara que avui ja no tenen increments dingressos tan elevats, segueixen comptant amb una excellent situaci pa- trimonial, nancera i econmica (vegeu gura 38). Lanlisi per sectors econmics ha perms detectar que les empreses gasela tenen di- cultat per mantenir taxes dincrement dingressos superiors a les del seu sector i aix fa que el rendiment dels actius i la rendibilitat dels fons propis tendeixin a igualar-se, amb el pas dels anys, als de les empreses normals. En canvi, lautonanament i les poltiques nanceres prudents de les empreses gasela expliquen que al llarg dels anys la seva sol- vncia vagi millorant substancialment i que lendeutament sigui molt menor al de les empreses dels mateixos sectors. Aix permet preveure que les empreses gasela es tro- ben en una posici nancera ms slida per encarar amb menys dicultats una recessi econmica com la que estem vivint des de lany 2008. Les gaseles que continuen actives, sigui amb creixement alt o normal, tenen unes carac- terstiques estratgiques comunes: internacionalitzaci activa, estructura ms professi- onalitzada, adaptabilitat davant els canvis, diversicaci de productes i mercats, incre- ment de recursos destinats a innovaci, millora de la qualitat, la productivitat i la gesti dels recursos humans. Per contra, les gaseles que han experimentat dicultats presenten unes altres caracte- rstiques comunes: especialitzaci en mercats o productes, rigideses davant dels canvis, endeutament excessiu. RESUM EXECUTIU 23
  • 25. Figura 38. Perl de les empreses gasela i model de comportament econmic i nancer diferenciat entre els primers anys i els anys posteriors Sn empreses amb una direcci estratgica hbil per trobar segments en expansi i que es recolzen Tenen una poltica nancera prudent i la major sobre factors dxit com ara la innovaci, la qualitat, part dels resultats es destinen a lautonanament. la internacionalitzaci i la poltica comercial. Els primers anys de vida sn Uns anys desprs passen a ser EMPRESES DALT CREIXEMENT EMPRESES AMB CREIXEMENT NORMAL Aconsegueixen un model de negoci que els proporciona Les dicultats per a mantenir els avantatges competitius un bon nivell de competitivitat i incrementen molt les fan que als pocs anys lincrement de vendes estigui en vendes (136% en quatre anys). lnia amb la mitjana del sector. Sn empreses molt ecients en la gesti dels actius i de Inverteixen molt en actius, que ja no es gestionen tan les despeses. Aix explica que generin benecis elevats. ecientment. Els resultats generats ja no sn tan elevats i saproximen ms a la mitjana del sector. Tenen una gran capacitat per seguir creixent i la seva situaci patrimonial i nancera s equilibrada, encara que La seva situaci patrimonial s molt ms slida que la del no tan slida com la del sector. sector ja que sn empreses molt capitalitzades i amb molta solvncia a curt termini. La seva capacitat per crixer i per afrontar perodes de recessi s molt millor que la de la resta dempreses del mateix sector. Les empreses que continuen creixent: Les empreses que estan en una situaci ms feble: aposten per la internacionalitzaci activa, una estructura no han apostat tant per la innovaci i han reaccionat amb ms professionalitzada, ms adaptabilitat als canvis, ms ms rigideses als canvis. Tamb han incrementat notable- innovaci que els aporta ms diversicaci en productes ment el seu endeutament. i mercats, i per la millora de la qualitat. Font: Elaboraci prpia. Les empreses dalt creixement del perode 2004-2007 Per al perode 2004-2007, i dacord amb la metodologia proposada per Eurostat i OCDE, shan considerat dalt creixement les empreses industrials i de serveis a la producci amb seu social a Catalunya, que dipositen comptes al Registre Mercantil, que lany 2004 tenien deu treballadors o ms i que han experimentat increments de la facturaci de, com a m-24 LES EMPRESES DALT CREIXEMENT I LES GASELES A CATALUNYA
  • 26. nim, un 20% durant els exercicis 2005, 2006 i 2007. Dentre les quals, sn empreses gaselaque no superen els cinc anys de vida.Segons els criteris establerts, shan identicat 250 empreses dalt creixement a Catalunya,20 de les quals sn gaseles, i que tenen les caracterstiques generals segents: Les 250 empreses dalt creixement representen un 0,23% de les empreses de la nova indstria de Catalunya i es dediquen en un 70% als serveis a la producci i en un 30% a la indstria. Sn presents a tots els sectors industrials, dentre els quals destaquen la metallrgia i els productes metllics i lalimentaci; i a totes les branques de serveis a la producci, sobretot el comer i les tecnologies de la informaci i comunicaci. Ledat mitjana s de 14 anys, si b no sobserven diferncies signicatives, en termes dedat, amb el conjunt de les empreses catalanes de la nova indstria. En general, sn independents ja que ms del 73% no pertanyen a cap grup, sn ms de capital nacional que la mitjana de la indstria i una mica ms de la meitat es declaren familiars. En aquest darrer aspecte, cal destacar que els propietaris i els familiars repre- senten gaireb el 5% del total de la plantilla de les empreses industrials dalt creixement i el 2,5% en el cas de les de serveis, percentatges que sn molt superiors als del conjunt de Catalunya. Van facturar gaireb 3.421 milions deuros durant el 2007, cosa que suposa una factura- ci mitjana de 14 milions deuros. El conjunt de les empreses catalanes dalt creixement va experimentar un increment de la facturaci al llarg del perode analitzat del 174%, una xifra realment espectacular si es t en compte que el conjunt de la nova indstria catalana va augmentar els seus ingres- sos dexplotaci en un 32,7% en el mateix perode. Ms de la meitat facturen menys de 6 milions deuros i el 73% tenen menys de 50 treba- lladors, cosa que posa de manifest la seva petita dimensi. La plantilla mitjana s de 65 treballadors. Sn empreses molt creadores docupaci: entre 2004 i 2007 van doblar les seves plan- tilles. Aquest creixement s espectacular, si es t en compte que locupaci a la nova indstria catalana va augmentar un 20% en el mateix perode. La seva ecincia (productivitat) s un 48% ms alta que la del conjunt de la nova inds- tria de Catalunya.Lanlisi economiconancera permet destacar de les empreses dalt creixement les caracte-rstiques segents: Tenen una gran capacitat per generar ingressos grcies al seu model de negoci, que les fa ser molt competitives. A ms, fan una gesti ecient dels actius i de les despeses dex- plotaci i de personal i, per aix, obtenen elevats benecis i rendibilitat. La seva estructura patrimonial s correcta, per, com que treballen amb un elevat ni- vell de deutes, en els propers anys haurien de seguir potenciant lautonanament i les aportacions de capital dels seus accionistes per poder seguir creixent de manera equili- brada, sobretot si es t en compte que sn empreses que fan inversions importants en actiu x. Tamb haurien de substituir part dels deutes a curt termini per deutes a llarg RESUM EXECUTIU 25
  • 27. termini i aix disposarien dun nanament ms estable. No obstant aix, cal afegir que un dels motius que expliquen lelevada rendibilitat dels capitals propis s el fet de que saproten de lefecte palanquejament que fa que el deute sigui rendible com a conse- qncia del fet que el rendiment dels actius en aquestes empreses s molt superior al cost dels diners. El seu creixement s fora equilibrat ja que els benecis augmenten ms que els ingres- sos grcies a lautonanament i a la gesti ecient dels actius i de les despeses. A nivell sectorial, hi ha activitats que haurien denfortir ms el balan (alimentaci, txtil, qumic, maquinria i material elctric) i la rendibilitat (alimentaci). Una petita part de les empreses dalt creixement generen rendibilitats molt baixes, o ns i tot negatives. Es tracta dempreses que es caracteritzen per la menor ecincia amb la qual gestionen les despeses dexplotaci i els actius. Per tant, el fet dincrementar molt els ingressos no s sucient per garantir una rendibilitat elevada, ja que a ms cal gestio- nar de manera ecient lestructura de costos i els actius xos i circulants. Taula 61. Fortaleses, febleses i mesures a considerar en les empreses dalt creixement Fortalesa Feblesa Mesures a considerar La liquiditat sembla una mica insucient, Convindria reforar la liquiditat amb tot i que la bona gesti del circulant fa que increments dels fons propis i la Liquiditat tingui ms possibilitats datendre b els reconversi dels deutes a curt termini en deutes a curt termini