ESTUDI SOBRE EL CONEIXEMENT DELS JOVES EN VIH/SIDA A … · 5.1.1. Hipòtesi 1 40 5.1.2. Hipòtesi...

Saps de què va? Què saben els joves sobre el VIH/sida a Catalunya?

ESTUDI SOBRE EL CONEIXEMENT DELS JOVES EN

VIH/SIDA A LES COMARQUES CATALANES

Realitzat per Isabelle Torallas i Boucharlat

Olga Cebada i Almodóvar

Per la FEDERACIÓ CATALANA D’ONG DE SERVEI EN SIDA

Amb el suport del Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya

1


Aquest estudi l´ha impulsat la Federació Catalana d´ONG de Servei en sida

Investigació

Olga Cebada i Almodóvar Isabelle Torallas i Boucharlat

Amb el suport de la

Secretaria Tècnica de la Federació

Amb el suport del Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya

Gener-Agost del 2004

Animem a la difusió total o parcial d’aquest estudi fent constar la font de procedència i autoria de la investigació

2


ÍNDEX

Pàgina

1. PRESENTACIÓ 5

2. ANTECEDENTS I JUSTIFICACIÓ DE L’ESTUDI 7

A. El VIH i la sida al món 7 B. EL VIH i la sida a l’ensenyament 11 C. El VIH/sida i les ONG 12

3. DEFINICIÓ DE L’OBJECTE D’ESTUDI I HIPÒTESIS DE TREBALL 14

4. MARC OPERATIU 17 4.1. PERSPECTIVA D’INTERVENCIÓ 17 4.2. INSTRUMENTS, MÈTODES I TÈCNIQUES 18 4.2.1. Construcció i validació del test sobre el coneixement

del VIH/sida 18

A. Construcció 18 B. Validació 20 C. Fiabilitat del test 21 D. Validesa del test 22

4.2.2. Qüestionari a coordinadors pedagògics 23 4.2.3. Entrevistes en profunditat 23 4.2.4. Recollida d’informació a ONG de servei en sida 25 4.3. DISSENY DE LA INVESTIGACIÓ 27 4.3.1. Definició operacional de les variables de la investigació 27

A. Desigualtat territorial a Catalunya 27 B. Coneixement sobre VIH/sida 28 C. Desigualtat de recursos 30 D. Altres variables 32

4.3.2. Selecció de la mostra d’estudi 33

A. Consideracions per a la selecció de la mostra 33 B. Consideracions sobre el grup social “joves” 34

4.3.3. Procediment de recollida de dades 37 4.4. LIMITACIONS 37

3


5. ANÀLISI I INTERPRETACIO DE RESULTATS 39 5.1. ANÀLISI ESTADÍSTIC 39 5.1.1. Hipòtesi 1 40 5.1.2. Hipòtesi 2 51 A. Diferències entre els Cursos on es dona la temàtica del VIH/sida per Comarca 51 B. Diferències entre comarques segons la freqüència del recurs 53 C. Diferències entre comarques segons tipus de recurs 54 D. Diferències entre comarques segons disponibilitat de recurs 55 E. Diferències entre comarques segons el total de recursos 56 F. Diferències entre la valoració dels professors sobre l’existència de suficients recursos per a la prevenció del VIH/sida 56 G. Diferències entre comarques segons nivell de recursos aplicats 56 H. Diferències entre el professorat sobre l’existència de suficient coneixement sobre VIH/sida entre els joves 60 I. Diferències entre comarques segons els problemes detectats

en la prevenció del VIH/sida 60 J. Relació entre coneixement sobre VIH/sida que tenen els joves i els recursos aplicats a la sensibilització i prevenció per comarques 61 5.1.3. Anàlisi de respostes al test sobre VIH/sida 63

5.2. ANÀLISI DELS QÜESTIONARIS ALS COORDINADORS PEDAGÒGICS 70 5.3. ANÀLISI DE LES ENTREVISTES EN PROFUNDITAT 78 6. CONCLUSIONS 84 7. RECOMANACIONS 87 8. BIBLIOGRAFIA 89 9. ANNEXES 91

4


1. PRESENTACIÓ Teniu a les vostres mans el resultat del treball d’investigació encarregat per la Federació Catalana d’ONG de Servei en Sida. Aquest treball ha estat una gran oportunitat per aprofundir en el tema de la prevenció en sida, pensant en la tasca que realitzen dia a dia les ONGs catalanes en aquest àmbit, i en les seves necessitats; i conscients també de que no sorgeixen sovint les oportunitats de realitzar treballs d’investigació entorn de temàtiques com la prevenció del VIH/sida. La Federació Catalana d’ONG de Servei en sida és una entitat nascuda al 1991 que agrupa entitats legalment constituïdes i sense afany de lucre, a nivell de tot Catalunya, per tal de potenciar i coordinar esforços i estratègies a Catalunya en la prevenció, la informació, la documentació, l’educació i l’atenció mèdica, psicològica, social i jurídica enfront el VIH i la sida. Les organitzacions federades treballen en àmbits que abracen l’atenció domiciliària, els grups de suport, l’assessorament jurídic, la prevenció, la recerca i documentació i en general tots aquells àmbits d’actuació relacionats amb el VIH i la sida. En aquesta ocasió la federació ha volgut centrar l’atenció en la tasca de prevenció que desenvolupen més específicament algunes d’aquestes associacions1.

D’un temps ençà, aquestes organitzacions, que compten amb una àmplia experiència de treball a Catalunya, observen que el tractament de qüestions com el VIH/sida, la creació i distribució de materials, dels recursos, la presència de personal expert, etc. està sotmès a una concentració territorial entorn de la capital i la seva àrea d’influència. Aquesta observació, va portar a un debat intern sobre els efectes que podia tenir aquest fet i va començar a sorgir la inquietud de conèixer més de prop la presència i distribució de recursos en el territori, així com observar-ne les conseqüències i possibles implicacions. Així va ser com va sorgir la idea d’elaborar el present estudi. A partir d’aquí, i d’un treball de definició dels objectius del present estudi, es formà una proposta, que va rebre el suport del Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya, qui finança l’estudi. Aquest ha estat realitzat per dues professionals independents, llicenciades en Sociologia, amb experiència prèvia en el camp de la investigació social i de les ONG. Així mateix, ha comptat amb l’assessorament tècnic de Joan Martí Aliaga, professor de psicometria de la Universitat Autònoma de Barcelona, i amb la imprescindible col·laboració de l’equip tècnic de la Federació.

1 Veure relació d’ONG federades i tríptic de la Federació Catalana d’ONG de servei en sida a l’annex 1

5


Per la recollida de dades i l’elaboració del contingut de l’estudi, hem comptat amb la participació de 43 centres educatius2 públics de tot Catalunya. La participació dels coordinadors pedagògics i professorat d’aquests centres ha estat imprescindible per tenir accés a la nostra població d’estudi, els joves de quart de ESO. A tots ells agraïm la col·laboració. Volem agrair també la col·laboració d’ATC - SIG per l’elaboració dels mapes comarcals propis de l’estudi, al CIO (Centre d’Iniciatives per la Ocupació) de Manresa per facilitar-nos la realització d’una de les proves de validació realitzades i al Centre de Càlcul de la Universitat Autònoma de Barcelona, pel processament de les dades i l’amable servei que ens han proporcionat. La voluntat d’aquest estudi és esdevenir una eina útil en el treball d’avaluació i reflexió de totes aquelles entitats, institucions i associacions que es dediquen a la prevenció del VIH/sida. Els resultat obtinguts serviran per a continuar investigant i aprofundint en aquesta temàtica. Esperem que el seu contingut aporti nous elements de discussió i debat i que ajudi a tots els sectors a trobar les claus dels reptes que dia a dia ens presenta la tasca de prevenció amb joves en una societat tant canviant com la nostra.

2 Veure llistat de centre educatius participants a l’annex 2

6


2. ANTECEDENTS I JUSTIFICACIÓ DE L’ESTUDI A. El VIH i la sida al món La sida és la quarta causa de mortalitat a nivell mundial. A l’Àfrica subsahariana, ne’s la primera causa. Segons dades d’ONUSIDA, durant el 2003 es van infectar al món 4,8 milions de persones més, així que actualment hi ha uns 40 milions de persones infectades pel VIH al món, i aquesta xifra segueix creixent de forma alarmant, i molt especialment als països en vies de desenvolupament.

Recentment s’ha celebrat a Bangkok la XV Conferència internacional sobre SIDA (11-16 de juliol de 2004), sota el lema de “Acces for all”3 i amb la presència de 700 delegats de 16 països diferents, entre els quals es trobava per primera vegada el secretari general de l’ONU, Kofi Annan.

Si una temàtica ha sobresaltat més que una altra en aquesta conferència internacional, aquesta ha estat el gir que ha donat l’epidèmia en quant al tema de gènere. Després de 20 anys d’epidèmia, la sida ha deixat d’afectar principalment als homes, i ara, a nivell mundial, són les dones les que s’estan infectant amb major proporció. Actualment, hi ha 17 milions de dones d’entre 15 i 49 anys afectades pel virus, i 18,7 milions d’homes de les mateixes edats. També es subratlla que s’està donant un increment preocupant de l’augment d’infectats entre la població jove, i que novament, en aquest sector la dona és la més afectada. El 60% dels joves (d’entre 15 i 24 anys) que té sida son dones.

Tanmateix, els i les ponents de la Conferència no han volgut emetre una imatge victimista de la dona, sinó ressaltar i visibilitzar la lluita que estan duent a terme per tal d’aconseguir relacions de gènere més igualitàries, on la dona incrementi els seus coneixements sobre el VIH, tingui accés a decidir sobre la seva sexualitat i salut reproductiva, pugui negociar relacions sexuals més segures i tingui accés a mètodes de prevenció femenins.

Les dones tenen menys coneixements sobre la sida que els homes. No han tingut el mateix accés a la informació. En aquest sentit, els programes de prevenció existents arreu del món apunten tres punts crítics:

- parlar de sexualitat i salut és necessari - coerció, força i violència sexual són intolerables - protegir-se del VIH és necessari i tenim els mitjans al nostre abast per fer-ho. Altres temes essencials que han estat presents durant aquesta conferència internacional han estat: • l’accés a tractaments antiretrovirals als països en vies de desenvolupament • la manca de personal sanitari als països en vies de desenvolupament • l’increment de la lluita global anti sida amb donacions multilaterals i laterals entre

2000 i 2002. 3 Traducció: “Accés per a tothom”

7


S’ha destacat també un augment preocupant tant a l’Àsia (especialment a la Índia) com a l’Europa de l’est, fets que fan que el director del Programa de Nacions Unides per la sida, parli de “malaltia mundial” i de la globalització de la sida4. Pel que fa a l’Europa de l’oest, el mode de contagi més habitual és entre heterosexuals, mentre que les infeccions entre les dones (25% del total de casos) s’ha mantingut de forma estable entre 2001 i 2003.

En el context Europeu, Espanya és el segon país pel que fa a incidència de la sida, després de Portugal. L’any 2001, es van notificar 58 casos per milió d’habitants (taxa d’incidència: 5,8), arribant als 62.219 casos registrats (fins al desembre del 2001).

Quant a la distribució geogràfica de la sida a l’Estat espanyol, Catalunya es situa en el quart lloc, després de les Balears, Madrid i La Rioja.

TAULA 1. Casos de sida diagnosticats per milió d’habitants. Espanya, 2001.

1 1

1 1 .4

1 5 .1

1 9 .7

2 4 .8

2 7

2 7 .5

3 1 .6

3 3 .8

3 6 .2

4 2 .4

4 3 .4

4 3 .6

4 5 .8

5 9 .2

6 7 .6

7 3 .6

9 1 .6

9 2 .2

4 9 .9

Ex t r e m a d u r a

C a n t à b r i a

M e l i l l a

C a st e l l a L a M a n x a

A r a g ó

C e u t a

C a st e l l a - L l e ó

A st ú r i e s

N a v a r r a

Ga l í c i a

C .Va l e n c i a n a

A n d a l u si a

C a n à r i e s

P a í s B a sc

M u r c i a

C a t a l u n y a

L a R i o j a

M a d r i d

B a l e a r s

TO TA L ES TA T

Font: Departament de Sanitat. Generalitat de Catalunya

El primer cas de sida a Catalunya es va diagnosticar a Barcelona l’any 1981. Des de llavors, s’han notificat 14.715 casos de sida fins desembre del 2002 (dels quals 14.187 son residents a Catalunya). Pel que fa a la distribució geogràfica segons les regions sanitàries s’observa una major presència de la malaltia a les regions sanitàries de Barcelona ciutat i nord, Maresme i Costa de ponent.

4 Entrevista a Peter Piot, Director del Programa de Nacions Unides per la Sida a:

Emilio de Benito, El objetivo es extender los tratamientos, Barcelona, El País, 11 de juliol 2004.

8


MAPA 1. Casos de sida diagnosticats per 100.000 habitants. Regions sanitàries de Catalunya i períodes de calendari. 1981-2001

Font: Departament de Sanitat. Generalitat de Catalunya

La taxa anual de casos de sida va augmentar considerablement entre 1983 i 1994 i 95. Després, al 1996, s’observa un descens dels casos de forma continuada fins al 2000, any en que la taxa d’incidència va començar a estabilitzar-se. Actualment, l’atenció es centre en la distribució per sexes. Durant el període 1986-1991, les dones representaven el 16% de les persones afectades per la malaltia, mentre que les dades del 2001 revelaven l’augment de la incidència en dones, indicant un 25% dels casos.

Es detecta també un augment del nombre de casos en la població immigrant, un col·lectiu especialment vulnerable per la seva poca familiaritat amb la xarxa sanitària i els mètodes de prevenció en sida, segons expressa Marina Geli, Consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya.5 Els primers casos de sida declarats a Catalunya es donaven al 1981, i a mitjans dels anys 80 algunes associacions comencen a abordar el tema, i més endavant, durant els anys 90, anirà creixent el nombre d’ONGs que es constitueixen per tractar específicament aquesta problemàtica de ressent aparició.

Avui, a Catalunya, hi ha 57 entitats que es dediquen a temes relacionats amb el VIH/sida. Existeixen diversos tipus d’associacions de segon grau, que poden agrupar des de les pròpies associacions anti sida fins a l’administració pública. Entre elles destaquem la Federació Catalana d’ONG de servei en sida (on s’integren actualment 10

5 El Periódico, La evolución de la enfermedad del siglo XXI. 4 de juny 2004.

9


entitats) i el Comitè 1er de Desembre - Plataforma Unitària ONGSida de Catalunya (16 entitats).

TAULA 2 . Distribució per províncies de les Ongs de servei en sida a Catalunya

Província Nº

Girona 6

Barcelona 47

Lleida 1

Tarragona 3

Dades: Guia d’ONG VIH/SIDA editada per RED2002 pel 2003

TAULA 3. Àmbits temàtics als que es dediquen les ONGs de servei en sida a Catalunya

Activitat Nº

Activisme polític 12

Formació i estudis 27

Grups d’ajuda mútua 18

Informació i atenció personalitzada 36

Intervenció en prevenció sexual 31

Intervenció en reducció de danys 20

Publicacions 20

Serveis socials i cases d’acollida 16

Dades: Guia d’ONG VIH/SIDA editada per RED2002 pel 2003

Dintre del marc de la Federació Catalana d’Ong de servei en sida, les actuacions que porten a terme les entitats federades s’emmarquen en l’atenció, la prevenció i l’estudi del VIH/sida. Es dirigeixen a la població en general, tot i que algunes activitats es dirigeixen específicament a grups com joves escolaritzats, treballadores sexuals, persones immigrades, persones homosexuals, persones toxicòmanes, persones empresonades i voluntariat. Les activitats que es realitzen són de tipus:

1- Atenció • Telèfon d’informació confidencial i gratuït • Atenció social • Suport emocional/psicològic (consell assistit)

10


• Centre d’Atenció juvenil • Atenció hospitalària, domiciliària i penitenciaria • Assessorament legal i jurídic • Programes d’assistència a drogodependents • Grups d’ajuda mútua • Ajuts puntuals 2- Prevenció • Programes de reducció de danys (Programa d’Intercanvi de Xeringues - PIX) • Llits puntuals a sense sostre • Tallers d’informació i prevenció • Activitats divulgatives i de sensibilització • Intervencions preventives 3- Estudi • Edicions i centre de documentació • Internet • Programes de formació • Participació a reunions i congressos B. El VIH i la sida a l’ensenyament Els continguts curriculars de l’ensenyament públic de Catalunya contemplen la presència de temàtiques relacionades amb els comportaments sexuals i les malalties de transmissió sexual a diversos cursos de l’ensenyament obligatori. Actualment, l’ensenyament secundari es divideix en dos cicles compostos per dos cursos cadascun (de primer a quart de ESO). El present estudi s’ha centrat en els alumnes de quart de ESO, els quals tenen habitualment 15 o 16 anys. Al Batxillerat, cicle superior no obligatori, hi ha quatre itineraris diferents dels quals l’alumne en tria un. La presència de temàtiques relacionades amb la sida és especialment rellevant a l’itinerari de “Ciències de la Natura i la Salut”, però escassa o nul·la en els altres itineraris (Arts, Humanitats i Ciències Socials, Tecnologia). Les àrees del currículum de l’ESO s’organitzen en crèdits (unitats de programació de 35 hores, distribuïdes en 3 hores setmanals durant un trimestre). El 65% són crèdits comuns obligatoris i el 35% restant són crèdits variables i crèdits de síntesi (sobre adquisició del coneixement). Al currículum escolar d’ESO, consten les assignatures següents: • Ciències de la Naturalesa • Ciències socials • Educació Física • Llengua • Llengua estrangera • Educació visual i plàstica • Música • Tecnologia • Matemàtiques • Religió o bé altres activitats Un dels objectius generals de l’assignatura de Ciències de la naturalesa és “Conèixer el cos humà i comprendre’n el funcionamen per tal de tenir cura de la salut i adquirir aquells hàbits d’higiene, alimentació i profilaxi que siguin útils al llarg de la vida”.

t

11


Si analitzem els continguts curriculars del segon cicle d’ESO (tercer i quart), veurem que els “objectius terminals” del cicle marquen, en relació al tema de sida:

• “analitzar les principals característiques anatòmiques, fisiològiques i psicològiques sexuals de la dona i de l’home i les bases d’alguns mètodes de control de reproducció”

• “Valorar i conèixer els hàbits saludables, tant individuals com col·lectius, en relació

a l’aliment, l’esport, els factors que alteren l’equilibri del sistema nerviós i la necessitat de prendre mesures adequades per no consumir drogues i evitar el contagi de malalties, en especial les de transmissió sexual més freqüents”

Concretament, al tercer curs d’ESO apareix un tema relacionat amb sida a l’apartat de “Fets, conceptes i sistemes conceptuals”:

“Els mètodes de control de natalitat. Malalties de transmissió sexual i sida” Al quart curs d’ESO no apareix en el mateix apartat de “Fets, conceptes i sistemes conceptuals” cap tema directament relacionat amb sexualitat o sida. A banda dels continguts obligatoris del currículum educatiu, els claustres dels centres educatius i el professorat en concret, disposen d’alguns espais a l’escola per a desenvolupar temàtiques “afegides” al currículum, com pot ser la sexualitat i les malalties de transmissió sexual.

Sovint, el tractament dels temes relacionats amb hàbits saludables, medi ambient, diversitat cultural, solidaritat, etc. depenen en gran part de la voluntat, compromís i disponibilitat del professorat, que podrà fer servir els recursos que ofereixen ONGs i institucions a aquest efecte.

En aquest sentit, és interessant recollir les paraules de la Consellera de Salut, Marina Geli, segons la qual durant el curs vinent (2004 – 2005) s’impulsaran programes de salut sexual i afectiva en tota la secundària. També anuncien una major implantació de màquines distribuïdores de preservatius, en les escoles on s’obtingui l’acord del consell escolar, i en llocs públics més freqüentats pels joves, com les estacions de ferrocarril o els llocs d’oci. 6

C. El VIH/sida i les ONG Pel que fa al contingut de les activitats de prevenció i l’abordatge que es fa del tema de la sida des de les organitzacions, s’observa una evolució respecte de la manera en què s’ha tractat des dels inicis d’aquesta activitat. La tasca de prevenció, especialment les xerrades i tallers que es realitzen amb joves en el marc de l’escola o fora d’ella, s’havia tractat amb un abordatge directe del tema, i de forma un tant descontextualitzada o compartementalitzada. És a dir, que es tractava la transmissió i la prevenció de la sida de forma deslligada de les emocions, i de tot el que comporten les relacions afectives i sexuals.

6 La Vanguardia, Incidencia de las enfermedades infecciosas. Barcelona, 4 de juny del 2004.

12


Algunes organitzacions, han propiciat una evolució en la manera d’entendre la tasca de prevenció, i s’observa que quan les condicions ho permeten, es tracta el tema de forma molt més integral del que s’havia fet fins ara.

Quant als recursos del que disposa el professorat o els talleristes, s’observa que existeix una gran quantitat de materials. Des de les institucions i les ONGs s’han editat nombrosos materials didàctics per a tractar el tema en espais tant diferents com l’aula o una festa nocturna. També s’han treballat materials directament pensats per a ser impartits a classe, sota la forma del crèdit variable, on es tracten temes d’hàbits de salut, de relacions personals i sexuals, autoestima, etc. En aquest sentit, internet ha esdevingut una bona eina a la que recórrer per a buscar el materials més adient al grup, la situació i la temàtica que es vol tractar. Pel que fa a la investigació realitzada al nostre país sobre les diferents vessants de la malaltia, ens trobem amb molts recursos per a la informació en alguns àmbits mentre que d’altres han estat més oblidats o senzillament poc abordats. La producció científica en l’àmbit mèdic i sanitari sobre la malaltia és notable. També és important el recull existent en quant a dades epidemiològiques, les quals estan a l’abast de l’investigador o persona interessada, a través del CEESCAT7 per dades referents a Catalunya, de l’IMSB8 per dades referents a Barcelona i altres organismes a nivell mundial ofereixen dades per països, regions, etc..

Pel que fa a la recerca relacionada amb la prevenció del VIH/sida, existeixen nombrosos recursos per als educadors, els joves o la població en general però en canvi és escassa la producció a nivell d’estudis. Els esforços s’han centrat més en les activitats de prevenció en si que en les investigacions i les avaluacions de les pròpies accions. Per exemple, s’han realitzat estudis on s’analitza9 el comportament dels joves en relació a un grup de temes com l’ús i abús de drogues, els comportaments de risc, entre ells les pràctiques sexuals amb risc de contraure malalties de transmissió sexual, o l’ús del casc, etc. Però es palesa una manca de treballs que permetin avaluar la feina feta entorn a la prevenció d’aquestes actituds, o que permetin de valorar l’impacte de les campanyes preventives i de les xerrades i tallers fets amb els joves durant pràcticament dues dècades.

7 Centre d’Estudis Epidemiològics sobre la sida de Catalunya 8 Agència de Salut Pública. Vigilància Epidemiològica nº 60. Barcelona, Agència de Salut Pública, 2004. 9 Centre Jove d’Anticoncepció i Sexualitat. Estudi del comportament dels joves estudiants de Barcelona. Barcelona, CJAS, 1999

13


3. DEFINICIÓ DE L’OBJECTE D’ESTUDI I HIPÒTESIS DE TREBALL Els joves, immersos en una societat canviant i cada cop més globalitzada, tenen accés a moltes fonts d’informació, com també reben influències de diferents sectors de la societat. La seva concepció d’ells mateixos, de les relacions personals, les relacions sexuals, etc. ve influenciada per una sèrie d’agents externs, a més de les particularitats personals que cadascú posseeix. Dintre de la diversitat d’influències que rep un jove en relació a aquest tema, existeixen influències formadores i informadores, com també influències desinformadores o que ofereixen una visió distorsionada de la realitat. Podríem anomenar com a grups d’influència: • Mitjans de comunicació (Televisió, radio, premsa, etc.)

• Cinema

• Parella

• Amics i amigues

• Mares, pares, família, tutors i tutores

• Escola, institut (currículum escolar, activitats paral·leles, professorat, etc.)

• Informació de l’administració pública (campanyes, activitats, etc.)

• Informació de les ONGs (campanyes, tallers, punts informatius, materials, etc.)

• Cos sanitari Reben informació de manera més o menys directa o específicament orientada a ells i elles, i amb aquesta informació, adquireixen un nivell de coneixement sobre el tema de la sida. L’estudi s’ha centrat en aquest punt: en determinar quin és el nivell d’informació processat de coneixement que han adquirit per aquests diferents canals els joves. Però, tal com expressen els membres de les organitzacions que treballen l’àmbit de la prevenció, com el professorat, tenir informació i un bon coneixement no implica sempre tenir una actitud preventiva en situacions de risc. El coneixement adequat pot implicar canvis d’actitud, és a dir, actituds preventives, com també pot ser compatible amb les pràctiques de risc. Aquest esquema situacional és aplicable a altres temàtiques diferents de la de la sida, com també és aplicable a altres grups d’edats.

14


PRÀCTIQUES DE RISC

• Televisió / Cinema / Radio / Premsa

• Amics, amigues • Parella • Mares, Pares, Família,

Tutors • Escola, Institut

(currículum escolar, activitats paral·leles)

• Informació de les ONGs • Informació de

l’Administració Pública (Sanitat, Ensenyament, etc.)

• Cos sanitari

INFORMACIÓ

MANCA D’INFORMACIÓ -

DESINFORMACIÓ -DESCONEIXEMENT

EstudiFedera

CONEIXEMENT

CANVI

D’ACTITUD

PRÀCTIQUES DE RISC

NO MODIFICACIÓ DE CONDUCTA

DEFINICIÓ DE L’OBJECTE D’ESTUDI

ESQUEMA SITUACIONAL

15


L’estudi s’ha realitzat prenent com a referent geogràfic la divisió comarcal. Ens interessa posar de relleu les possibles diferències que poden haver-hi entre comarques i províncies del territori. En el sí de la Federació existeix un debat entorn a aquesta qüestió, que ve reforçat pel fet que a les províncies de Girona, Lleida i Tarragona hi ha molta menys presència d’ONGs anti sida que a la província i sobre tot a la ciutat de Barcelona. L’estudi pretén doncs aprofundir en el coneixement del que disposen sobre la sida els i les joves de Catalunya que estan cursant quart de ESO, en relació al seu lloc de residència. Per tant les hipòtesis amb les que s’ha treballat són: • HIPÒTESI 1.

Existeix desigualtat territorial a Catalunya en el coneixement sobre sida dels joves. • HIPÒTESI 2.

Les diferències de coneixement estan determinades per les diferències de recursos aplicats a la prevenció.

16


4. MARC OPERATIU 4.1. PERSPECTIVA D’INTERVENCIÓ A fi d’abordar amb certa precisió el tema d’estudi anteriorment definit, hem partit de dues hipòtesis de treball. Aquestes ens han de permetre reafirmar o bé desestimar el plantejament inicial sobre les diferències de coneixement i recursos en VIH/sida a Catalunya. Des d’aquest punt de partida, l’objectiu plantejat s’enfoca des d’una perspectiva d’investigació quantitativa en la que ens proposem mesurar un determinat constructe teòric i interpretar els valors obtinguts. I per això construïm uns determinats instruments (escales de mesura, test, qüestionaris, etc.) que han de complir unes garanties de medició com la validesa i la fiabilitat. La validesa ens dirà si l’instrument que utilitzem per mesurar és adequat i útil per allò que volem mesurar. Per tant s’han de tenir en compte aspectes com el contingut del test, el procés de resposta, l’estructura interna, la relació amb altres variables i les conseqüències de l’avaluació. En aquest sentit haurem de controlar si els seus ítems són rellevants i representatius, si té consistència interna.

La fiabilitat ens dirà si la interpretació que donem al test, qüestionari o escala d’actituds pot ser interpretada en el sentit de les hipòtesis plantejades, si la mostra és prou representativa, si es pot generalitzar, si els errors estan controlats, i el grau de certesa dels resultats.

A banda d’aquestes consideracions tècniques i metodològiques caldria considerar les hipòtesis plantejades des d’una altra perspectiva d’anàlisi. Perspectiva que contempla els fets socials no com meres interpretacions numèriques de la realitat que cal mesurar i valorar sinó com una realitat social produïda pels mateixos actors socials implicats, que aporten una interpretació pròpia de les seves accions i una significació social a l’acció col·lectiva. És a dir, una perspectiva d’anàlisi qualitativa que contempli la realitat social en tota la seva complexitat aportant una explicació plausible de les diferències i contradiccions dels actes i actituds de les persones.

Així doncs, segons les nostres hipòtesis de partida, cal considerar el coneixement sobre el VIH i la sida no com un objectiu per si mateix sinó com el mitjà per a un canvi d’actitud i el seu actuar en conseqüència. No ens importa tant el què coneixen els joves sobre el VIH/sida, sinó si realment prenen les mesures que els hi han estat ensenyades. És a dir, no ens interessa el saber enciclopèdic i erudit sinó la seva aplicació pràctica.

I en aquest sentit aquesta perspectiva d’investigació requereix, com s’ha mencionat abans, d’unes tècniques qualitatives on el que ens interessa és conèixer el significat que els propis joves donen a les seves accions. Hem utilitzat doncs tècniques com l’entrevista personal, que ens ha permès fer un anàlisi de contingut i una interpretació del discurs.

Volem manifestar que aquestes consideracions prèvies formen part de la perspectiva teòrica que ens acompanya en tot aquest procés, des de la qual considerem l’anàlisi

17


sociològic com un marc ampli per abordar la realitat social, sense excloure cap perspectiva d’anàlisi i considerant que cadascuna d’elles ens aporta una informació diferent i complementària.

4.2. INSTRUMENTS, MÈTODES I TÈCNIQUES 4.2.1. Construcció i validació del test sobre el coneixement del VIH/sida A. Construcció Per valorar el nivell de coneixement que tenen els joves sobre el VIH/sida hem elaborat un test que permet mesurar aquest coneixement i establir diferències, així com contrastar les hipòtesis plantejades. L’elaboració del test s’ha realitzat tenint en compte dues consideracions fonamentals: el contingut de cada pregunta o ítem i la cobertura de totes les dimensions de coneixement del VIH/sida. El contingut del test s’ha realitzat en base a documents de referència, experiències de les ONG que treballen el tema, el coneixement social existent que es reprodueix als mitjans de comunicació (coneixement informal) i la formació sobre la matèria que s’imparteix a través del currículum escolar i activitats complementàries (coneixement formal).

La cobertura del test s’ha definit en base a quatre components que avarquen el “coneixement sobre la sida” i que han estat considerades a partir d’un recurs didàctic elaborat per la Federació Catalana d’ONG de Servei en sida per a les activitats de sensibilització i prevenció entre els joves. Concretament s’ha partit del joc del “TriVIHal, Un recorregut pel VIH”10. Aquest material estructura el Coneixement sobre el VIH/sida en sis dimensions o categories de coneixement amb diferents preguntes i diverses opcions de resposta. Més concretament, cada categoria contempla 50 preguntes amb una única resposta vàlida. Les categories considerades són:

1. Virus 2. Transmissió 3. Infecció 4. Tractament 5. Prevenció 6. Miscel·lània

A partir d’aquest material s’ha fet una revisió del contingut analitzant les preguntes de cada categoria i hem obtingut les següents apreciacions:

10 TRIVIHAL, un recorregut pel VIH”. Federació Catalana d’Organitzacions No Governamentals de servei en sida.

18


• Tot i que hi ha sis categories diferents, trobem que la línia de discriminació entre una categoria i altra és molt feble, donant lloc a que les preguntes puguin estar incloses indistintament en vàries categories.

• Tot i que cada pregunta està inclosa en una categoria predefinida, ens hem trobat

amb preguntes que no responen ben bé a la seva categoria. • Hem considerat que certes categories com “tractament”, tenen un contingut massa

tècnic a nivell clínic que no està tant directament relacionat amb la prevenció sinó amb l’actuació post-infecció. Per tant, de cara a valorar el coneixement que tenen els joves sobre el VIH i la sida ens hem centrat en valorar el coneixement i actituds preventives com a funció bàsica de la sensibilització que es realitza entre els joves.

• Hem trobat que certes preguntes estan molt directament plantejades per un grup

de població diferent del nostre grup d’estudi i que per tant no són rellevants per incloure-les al test definitiu.

A partir d’aquestes consideracions hem procedit a una selecció d’ítems o preguntes d’entre un total de 300 ítems disponibles per la qual hem tingut en compte diversos aspectes: • Preguntes que fan especial incidència en el cicle de vida dels joves com poden ser

les relacionades amb l’escola, relacions amb amics, relacions sexuals, estètiques o modes juvenils com piercings, tatuatges, hàbit de fumar, etc.

• Preguntes que reflexen un coneixement efectiu i pràctic de conductes preventives

més que un coneixement erudit sobre la malaltia. • Preguntes a través de les quals es reflecteix un coneixement objectiu, com per

exemple definicions o proves de detecció, etc.; que reflecteixen una actitud respecte a la malaltia, com per exemple el grup social o sexe; i finalment preguntes que reflecteixen conductes preventives com les relacionades amb relacions sexuals o recursos disponibles, etc.

• Un nombre d’ítems o preguntes que fos suficientment ampli per poder-nos donar

una dada significativa del coneixement que tenen els joves, però no massa extens perquè no provoqués confusió o rebuig al test i per tant induís a la no participació en l’estudi.

Desprès d’aquest anàlisi, el test ha quedat configurat per 30 ítems o preguntes a contestar individualment per cada persona enquestada. Aquests ítems responen a una classificació prèvia de quatre categories considerades rellevants pel present treball: • Virus, infecció i detecció • Vies de transmissió i pràctiques de risc • Formes de prevenció • Recursos existents

19


Sobre el qüestionari inicial s’han fet vàries revisions conjuntament amb la Federació Catalana d’ONG de Servei en sida en les quals hi ha hagut varies modificacions que fan referència a diversos aspectes:

• L’enunciat o redactat de les preguntes • La distribució de preguntes per categoria • La inclusió de preguntes de contingut important que no estaven incloses en el

material inicial • L’exclusió de preguntes no pertinents

Com a resultat d’aquest procés de revisió adjuntem a l’annex 3 el qüestionari definitiu.

B. Validació Un cop construït el test com a instrument per mesurar el coneixement dels joves sobre VIH/sida hem de tenir les garanties suficients de que aquest instrument és vàlid per poder mesurar aquest coneixement i a partir de l’anàlisi de les respostes obtingudes poder contrastar les hipòtesis plantejades. Aquest procediment és la validació que s’ha realitzat a partir d’una prova pilot amb una mostra representativa de la nostra població de referència a fi de detectar els errors que es poguessin produir:

• De planificació: en quant a la previsió de comprensió de les instruccions i del

procediment de resposta en general. • D’ execució: en quant al temps i les gestions realitzades. • D’anàlisi: quant al procés de recollida de dades i d’anàlisi psicomètric i estadístic. • D’avaluació: quant a la confirmació o rebuig de les hipòtesis plantejades. La prova pilot va consistir en administrar el test a joves pertanyents a diversos centres educatius a fi d’assegurar una mostra suficientment gran que ens permetés confirmar la fiabilitat i la validesa del test. Per a aquesta prova van participar quatre centres (l’IES Vila de Gràcia de Barcelona ciutat, l’IES San Ramon de Cardona, el SES Morelló d’Esterri d’Aneu i el CIO - Escola Taller de Manresa); amb un total de 92 joves participants que es van distribuir de la següent manera:

TAULA 4. Descripció dels casos de la prova per sexe i comarca

Sexe

0 Home Dona Total

CIO 21 21

Bages 11 8 19

Barcelonès 20 20

Pallars Sobirà 14 181 32

Total 41 25 26 92

20


A partir de les respostes es va procedir a la codificació i introducció de les dades obtingudes per fer l’anàlisi psicomètrica corresponent que es pot consultar a l’annex 4. C. Fiabilitat del test La fiabilitat d’un test fa referència a la precisió de les mesures obtingudes i a la capacitat de generalització d’aquestes mesures en situacions similars; és a dir a la no existència d’error de mesura.

El procediment utilitzat per estimar la fiabilitat del test va consistir en mesurar la consistència interna a través de l’índex α de Cronbach donat que vam fer un mostratge del contingut del test i considerem que poden haver-hi errors aleatoris en la seva administració. El coeficient de fiabilitat oscil·la entre 0 i 1. L’1 indica fiabilitat màxima, és a dir que no hi ha error de mesura. El 0 indica un error gran, i per tant l’instrument utilitzat no permet mesurar el constructe desitjat.

Vam obtenir un índex Alpha = 0,7781 que ens indica que el test és una bona mesura i per tant és un instrument adequat per utilitzar en situacions similars.

D. Validesa del test La validesa fa referència a que un instrument mesura efectivament, allò que pretén mesurar.11

Faceta Estudi de Validesa Indicador Recursos

Contingut Els ítems han de ser una

mostra adequada del domini a mesurar i per tant han de

ser rellevants i representatius.

Jutges experts Federació ONG

ONG federades

Procés de resposta

Grau en què les estratègies utilitzades pel subjecte

corresponen al constructe que es vol mesurar

Protocol de resposta, i entrevistes.

Carta presentació estudi

Díptic presentació estudi

Instruccions

Estructura interna

Grau en que els ítems i els components del test

reflecteixen el constructe que es vol mesurar

Dimensionalitat o funcionament diferencial dels

ítems

Anàlisi Factorial

11 Per validar el test recorrem a les diferents fonts d’evidència que s’han tingut en compte i que segueixen el patró dels standars establerts al 1999 de la APA (American Psycological Association), la AERA (American Educational Research Asssociation) i la NCME (National Council Mesureament in Education).

21


• Validesa de contingut.

Tal com s’ha explicat anteriorment el test va ser elaborat amb la col·laboració de la Federació Catalana d’ONG de serveis en sida i per tant assumim els seus criteris de selecció, categorització i redacció d’ítems del test.

• Validesa del procés de resposta.

Es van rebre totes les respostes previstes i es va comprovar una correcta comprensió sobre la col·laboració que s’estava demanant als centre educatius de cada comarca, tant pel que fa al contingut del test i del qüestionari realitzat als coordinadors pedagògics, com de les instruccions adjuntades per tal que aquests poguessin realitzar la prova als seus centres educatius de forma adequada, i minimitzant el nombre de respostes perdudes.

• Validesa d’estructura interna

En aquest punt intentem obtenir una evidencia empírica sobre l’estructura interna dels test. L’anàlisi de l’estructura interna ens permet fer una interpretació adequada de les puntuacions obtingudes d’un test i de la seva generalització.

Segons el procés d’elaboració del test vam assumir que teníem una estructura interna multidimensional que està basada en quatre factors o dimensions predefinides que avarquen tota la definició del que entenem pel coneixement que tenen els joves sobre el VIH/sida i que han estat ordenades segons la seva importància:

Transmissió Prevenció Virus - Infecció Recursos A partir d’aquí vam considerar que l’estructura interna era vàlida i vam acceptar la validesa del test. No obstant, a fi de tenir la certesa d’utilitzar un bon instrument de mesura vam procedir a un anàlisi confirmatori de la validesa del test a partir d’un anàlisi factorial amb el mètode d’Anàlisi de Components Principals que es va aplicar a les respostes obtingudes a tots els centres educatius. L’anàlisi psicomètric ens va permetre confirmar la validesa del test.

Com a conclusió final podem afirmar que el test elaborat és en el seu conjunt un bon instrument per mesurar el Coneixement que tenen els joves sobre VIH/sida.

22


4.2.2. Qüestionari a coordinadors pedagògics Una altra font d’informació prioritzada per a la comprovació de les hipòtesis de treball i per arribar a un coneixement més acurat de l’objecte d’estudi van ser els coordinadors pedagògics dels centres educatius que estàvem contactant per tal de passar el test als joves.

La tria dels coordinadors pedagògics com a font d’informació es va realitzar basant-se en uns criteris com ara: • Són una font directa d’informació dels centres educatius, on es desenvolupen

activitats de prevenció en VIH i sida, en el marc de les assignatures i de les activitats paral·leles. El càrrec que ocupen en el centre educatiu els permet tenir una visió àmplia dels continguts que es donen durant el curs.

• La proximitat que tenen amb els joves estudiants, i el coneixement que del seu comportament i actituds poden tenir en base a les seves trajectòries professionals.

• La suposició que davant d’un tema rellevant com el VIH/sida, podríem obtenir una participació real i compromesa per la seva part.

Les qüestions que volíem conèixer mitjançant aquest qüestionari han estat: • Qüestions objectives: el tractament que es dona al centre educatiu sobre el

VIH/sida: recursos existents a l’escola, recursos aplicats, assignatures on apareix la temàtica.

• Qüestions subjectives: valoracions personals basades en una experiència i

coneixement sobre els recursos existents en quant a prevenció del VIH/sida, sobre el coneixement sobre VIH/sida entre els joves i sobre els problemes lligats a la prevenció amb joves.

En base a aquestes qüestions vàrem procedir a l’elaboració d’un qüestionari que ens permetria obtenir informacions diverses, mitjançant preguntes tancades multinomials (on s’ofereix triar una o més respostes d’entre vàries de predefinides), preguntes tancades dicotòmiques (on la resposta es balanceja entre el si i el no, i on s’oferia la possibilitat de justificar la resposta), i preguntes obertes (on l’enquestat pot redactar lliurament un text, i expressar opinions, realitzar valoracions, etc.). Per tal de validar el qüestionari, es va passar a un coordinador pedagògic. Això va permetre valorar si la comprensió de les preguntes es feia en la direcció que ens interessava analitzar i el tipus de respostes que s’obtenien. Un cop efectuada aquesta comprovació, es va procedir a l’enviament dels qüestionaris a tots els centres educatius de la mostra.

4.2.3. Entrevistes en profunditat Les entrevistes en profunditat faciliten la recollida d’informació de tipus qualitatiu. Generalment, es basen en la selecció d’informants amb unes característiques concretes i la realització d’entrevistes amb preguntes més o menys predeterminades, segons el tipus d’informació que es vulgui extreure. Es una tècnica de recollida de dades en la que es pot basar tota una investigació, tot i que en aquest cas s’ha emprat de manera combinada amb altres tècniques. Permet recollir un tipus d’informació més elaborada i en alguns casos més subtil o més raonada o argumentada que altres metodologies. És

23


una eina molt útil quan la informació que es necessita és de tipus íntim o està envoltada de “tabús” o “clixés”, els quals costa més identificar amb metodologies de tipus quantitatiu. Una de les utilitzacions d’aquesta tècnica, és la que permet recollir informació a través del testimoni d’una persona que juga el paper d’observador participant de la realitat que s’està investigant, paper que l’investigador no podria realitzar per si mateix ja que comportaria hores, dies, setmanes o mesos de dedicació. D’altra banda, el màxim limitant de les entrevistes en profunditat és la quantitat d’informants que es poden contactar per a una mateixa investigació, i el temps que requereix recollir i elaborar les dades de cada informant. En el nostre cas, hem optat per a fer servir aquesta metodologia com a complement de la informació que hem obtingut mitjançant l’aplicació del test a l’alumnat, el qüestionari als coordinadors pedagògics i la recollida d’informació amb les pròpies ONG federades. Mitjançant aquestes entrevistes, i altres converses mantingudes amb experts en VIH/sida de manera informal, hem pogut ampliar la visió de l’objecte de l’estudi i concretament sobre la qüestió de la prevenció i les característiques del treball amb els joves estudiants, les seves actituds, etc. Alhora ens ha permès situar aquesta investigació en un marc més ampli de possibles investigacions futures sobre temes relacionats amb el que actualment ens ocupa. En quant al perfil de les persones que volíem entrevistar es trobaven: coordinadors pedagògics, experts en prevenció del VIH/sida, personal sanitari i joves estudiants de quart de ESO. Però degut a les limitacions amb les que ens hem trobat en quant a la realització de l’estudi, finalment vàrem prioritzar les entrevistes a coordinadors pedagògics i a experts en VIH/sida. L’entrevista a coordinadors pedagògics ens permetria, d’una banda realitzar una verificació sobre el qüestionari realitzat, tant a nivell de comprensió de les preguntes, com a nivell del contingut de les respostes. D’altra banda, ens permetria obtenir una visió més aprofundida de certes qüestions. Els temes que es van abordar, en base a un guió prèviament definit, van ser:

Valoracions sobre el nivell de coneixement dels joves entorn a diversos aspectes (prevenció, malaltia, recursos existents per a informar-se)

•

•

•

•

Valoracions sobre el paper de les escoles, de les administracions públiques, i de les famílies entorn a la prevenció del VIH/sida Valoracions sobre la prevenció que es realitza actualment als centres educatius (tipus d’activitats, freqüència, tractament que es fa del tema, efectivitat, etc.) Valoracions sobre les actituds dels joves respecte al VIH/sida

L’entrevista en profunditat a coordinadors pedagògics es va realitzar a l’IES Ernest Lluch de Barcelona, i la tria del centre es va fer per criteris de proximitat geogràfica. Es va contactar telefònicament amb aquest centre, el qual va accedir a participar en la investigació mitjançant aquesta entrevista. Aquest centre no forma part dels centres en els que s’ha passat el test als joves estudiants.

24


Les entrevistes a experts en prevenció en VIH/sida ens havien de permetre obtenir informació sobre: • La prevenció realitzada des de l’entitat, i l’evolució en el tipus de prevenció que hi

ha hagut en els anys d’experiència • Dificultats i problemàtiques en la realització de la tasca de prevenció • Valoracions sobre el nivell de coneixement dels joves estudiants sobre prevenció,

malaltia i recursos disponibles, i sobre les possibles diferències territorials d’aquest coneixement

• Valoracions sobre el paper de les administracions públiques, les ONG, les famílies, l’escola, la societat, entorn a la prevenció en VIH/sida

Per a aquestes entrevistes, la Federació ens va recomanar contactar a una experta en prevenció del CJAS (Centre Jove d’Anticoncepció i Sexualitat, projecte que forma part de l’Associació Catalana de Planificació Familiar), una entitat amb seu a Barcelona, que actua també a l’exterior i amb una llarga trajectòria en el camp de la prevenció amb joves. I d’altra banda, teníem interès en entrevistar al membre d’alguna entitat de fora de Barcelona, que pertanyés a la Federació i que ens podria donar una altra visió del tema, i més concretament d’aquelles qüestions que ens interessaven en quant a les possibles diferències a nivell territorial. Es va triar una entitat amb seu principal a Girona i una trajectòria de més de 10 anys d’experiència: l’ACAS (Associació Comunitària Anti-Sida).

Per ambdues entrevistes es va fer un primer contacte telefònic, i es va procedir a realitzar les entrevistes. La gravació i posterior transcripció de les entrevistes va ser la metodologia triada per la recollida d’informació. Vam optar per elaborar dos guions en base a les temàtiques que ens interessava tractar, un per cada tipus d’entrevista (expert i coordinador pedagògic). Aquest guió permetia guiar l’entrevista pensant en l’anàlisi posterior, alhora que permetia a l’entrevistat elaborar el seu discurs lliurement en base a les temàtiques plantejades. L’anàlisi de continguts que faríem de les entrevistes seria de tipus qualitatiu. A diferència de l’anàlisi quantitatiu, en el que es procedeix a una codificació de la informació i al seu tractament, l’anàlisi que hem realitzat de les entrevistes en profunditat consta de diversos nivells i fases de lectura on es considera de forma diferenciada el missatge (missatge manifest i ocult, missatge conscient i inconscient, missatge expressiu i instrumental). L’estratègia seguida ha estat de tipus lector (en el que l’investigador busca captar els continguts manifestats conscientment per l’autor en el text), de tipus interpretatiu, és a dir, intentar captar continguts ocults en el text, però no ocultats per l’autor (continguts del qual l’autor és conscient), i de tipus analític (pretén descobrir continguts manifestats en el text, del qual l’autor no és conscient)12. 4.2.4. Recollida d’informació a ONG de servei en sida En un primer moment, es va considerar oportú recollir informació sobre la tasca que realitzen les ONG de servei en sida en el camp de la prevenció, a Catalunya, i concretament les activitats realitzades durant l’any 2003 amb joves de quart de ESO. Aquesta intenció però no es va poder dur a terme, ja que contactar amb totes aquestes organitzacions suposava una inversió de temps del que no disposàvem. Així doncs, vam optar per recollir el treball realitzat per les ONG membres de la Federació,

12 Ruiz Olabuénaga, J.I., Metodología de la investigación cualitativa. Bilbao, Deusto, 1996

25


les quals havien d’estar obertes a participar en l’estudi proporcionant la informació requerida. A tal efecte, es va elaborar un quadre que es va remetre via correu electrònic a les entitats federades que treballen la prevenció amb joves de quart de ESO, un total de 5 entitats. Les dades demanades van ser: • Tipus d’activitat que van desenvolupar durant el 200313 entorn a prevenció (tallers,

xerrades, parades nocturnes, etc.). • Grup a qui va dirigida l’activitat • Principals temes tractats en l’activitat • Població i comarca on es va realitzar l’activitat • Context en el que es va realitzar l’activitat (aula, esplai, jornades...). Les entitats i els seus àmbits geogràfics d’actuació de les que vam obtenir informació són:

•

•

•

•

•

Sida – Studi (Catalunya) Institut de Reinserció Social - IRES (Garraf) Associació Comunitària Anti Sida - ACAS (Província de Girona) Associació Anti Sida de Lleida (Província de Lleida) Associació Ciutadana Anti Sida de Catalunya (Catalunya)

No obstant, la informació obtinguda ha resultat un tant dispersa, fet que no ha permès una sistematització interessant de les dades de cara a analitzar-les. El centrar el nostre interès concretament en els joves de quart de ESO, ha considerat una dificultat en la recollida d’informació per part de les ONG, les quals dirigeixen les seves activitats (xerrades, tallers, etc.) a grups d’edats que no tenen perquè correspondre als grups - classe de quart de ESO. Així, la informació que ens han proporcionat ha estat dispersa en el sentit que s’indicaven per exemple activitats “obertes” en les que no hi ha un control de les edats, activitats realitzades fora de l’àmbit escolar amb grups d’edats heterogènies, etc. En vistes a les dificultats trobades per la sistematització, s’ha optat per no incloure l’anàlisi d’aquesta informació en l’estudi14.

13 No es va sol·licitar informació relativa al curs 2003-2004, al considerar que seria més dificultós per les ONG que funcionen en base a l’any natural i no al curs escolar 14 Veure a l’annex 5 el quadre de recollida de dades de les ONG federades

26


4.3. DISSENY DE LA INVESTIGACIÓ 4.3.1. Definició operacional de les variables de la investigació Tal com s’explica a l’inici d’aquest estudi15 a partir de diverses reunions de coordinació amb la Federació Catalana d’ONG de Servei en sida es va anar definint el tema d’estudi i concretant l’interès en la realització del mateix. És així que la demanda concreta per part de la Federació ens va arribar plantejada en dues hipòtesis de treball que inicialment van ser les següents:

• H1 - Hi ha desigualtat territorial a Catalunya en el Coneixement sobre VIH/sida dels

joves. • H2 - Aquesta desigualtat en el coneixement s’atribueix a una desigualtat de

recursos.

A partir d’aquest plantejament general vam començar a treballar en la concreció dels conceptes predefinits i a realitzar una definició operacional dels mateixos que ens permetés extreure les variables que participarien en l’estudi.

A. Desigualtat territorial a Catalunya Per desigualtat territorial entenem l’existència de diferències entre les 41 comarques de Catalunya. “Comarca” és la variable independent nominal que té 41 categories i per la qual estudiarem si existeixen diferències o no.

TAULA 5. Descripció de codificació de les comarques de Catalunya

Comarca

1 Alt Camp 15 Cerdanya 29 Priorat

2 Alt Urgell 16 Conca de Barberà 30 Ribera d'Ebre

3 Alt Penedès 17 Garraf 31 Ripollès

4 Alt Empordà 18 Garrigues 32 Segarra

5 Alta Ribagorça 19 Garrotxa 33 Segrià

6 Anoia 20 Gironès 34 Selva

7 Bages 21 Maresme 35 Solsonès

8 Baix Ebre 22 Montsià 36 Tarragonès

9 Baix Camp 23 Noguera 37 Terra Alta

10 Baix Empordà 24 Osona 38 Urgell

11 Baix Penedès 25 Pallars Jussà 39 Vall d'Aran

12 Baix Llobregat 26 Pallars Sobirà 40 Vallès Occidental

13 Barcelonès 27 Pla de l'Estany 41 Vallès Oriental

14 Berguedà 28 Pla de l'Urgell

15 Veure punt 3.Definició de l’Objecte d’estudi i hipòtesis de treball.

27


B. Coneixement sobre VIH/sida El Coneixement sobre VIH/sida és la variable dependent numèrica la qual vam mesurar per poder fer les comparacions per comarca.

Ara bé, al no disposar d’un valor del coneixement de cada comarca, vam realitzar una definició operacional i una fórmula per arribar a aquest valor. Vam elaborar un test que pretenia mesurar aquest coneixement en base a una bateria de 30 preguntes16. La puntuació final de cada subjecte és una puntuació total resultat del sumatori de les respostes donades a cada ítem. Però entenem aquesta puntuació total com una puntuació composta, és a dir, com una combinació de puntuacions simples on cada ítem o resposta té una valoració que està afectada per dues característiques: el valor de la pregunta i el valor de la categoria que passem a considerar. Segons el material de referència utilitzat en l’elaboració del test que ens va ser proporcionat per la Federació Catalana d’ONG de servei en sida17, vam prendre el concepte de “Coneixement” com un valor compost de diferents qüestions sobre VIH/sida agrupades en les sis categories descrites anteriorment: Virus, Transmissió, Infecció, Tractament, Prevenció, Miscel·lània.

De les qüestions incloses en aquest material vam fer un anàlisi valoratiu18 segons el nostre objectiu de treball amb joves, del qual vam reduir les categories inicials a quatre i que es van ordenar segons la importància de la categoria com a dimensió del coneixement:

TAULA 6. Dimensions de coneixement prioritzades

Transmissió Prevenció Virus Recursos

T P V R

1 2 3 4

Tal com es comenta al punt 4.2.1. Construcció del test vam trobar que la classificació que s’havia fet de les preguntes en cadascuna de les categories no era unívoca: podia estar en vàries d’elles o correspondre a una altra categoria. Així, segons la revisió realitzada es van seleccionar les següents preguntes de cada categoria:

Transmissió

Prevenció

Virus

Recursos

TOTAL

10 8 8 4 30

16 Veure el qüestionari test a l’annex 317 Veure apartat 4.2.1. de Construcció i validació del test sobre el coneixement del VIH/sida 18 Veure apartat 4.2.1. Construcció i validació del test sobre el coneixement del VIH/sida

28


Així mateix vam considerar que les preguntes tenien una importància específica al marge de la categoria a la que correspongués, i per tant també va ser necessari valorar-les. La importància específica de cada pregunta independentment de la categoria que representa s’ha realitzat mitjançant una valoració de 1 a 5 segons es descriu a la taula següent:

TAULA 7. Valoració i categoria de les preguntes del test

Pregunta

Categoria

Valoració

1 V 2 2 V 1 3 T 4 4 T 3 5 T 3 6 T 4 7 T 4 8 T 4 9 T 5

10 T 3 11 V 1 12 V 3 13 P 5 14 P 5 15 P 4 16 V 1 17 V 1 18 T 5 19 P 3 20 P 2 21 P 5 22 V 1 23 R 3 24 R 2 25 P 2 26 T 5 27 R 4 28 P 5 29 V 3 30 R 2

29


Així doncs la valoració de les preguntes queden distribuïdes de la següent manera:

Valoració Nº Preguntes

1 5 2 5 3 7 4 6 5 7

Total 30

Com a conclusió d’aquest procés, per a cada subjecte enquestat obtindrem un valor segons les puntuacions ponderades de cada ítem i de cada categoria, que serà el valor del Coneixement sobre VIH/sida que té cada jove. Finalment per poder procedir a la validació de la nostra hipòtesi es va fer necessari obtenir un valor de Coneixement per comarca i no per subjecte, i es va procedir a calcular la mitjana per a cada comarca.

C. Desigualtat de recursos La variable Recursos està relacionada directament amb la segona hipòtesi de treball i és una variable independent numèrica que analitzarem en relació a la variable coneixement a fi de veure la relació o independència entre ambdues.

Segons les organitzacions de servei en sida que pertanyen a la federació i que desenvolupen una tasca de sensibilització i prevenció entre els joves hi ha diversos recursos que s’apliquen als centres educatius i que estan directament relacionats amb el coneixement que els joves tenen del VIH i de la sida.

Per tal de valorar fins a quin punt estan relacionats el coneixement i els recursos sobre VIH/sida entre els joves vam procedir a analitzar els recursos aplicats a la tasca de sensibilització a les escoles.

Dintre d’aquest context, hem utilitzat tres aspectes del que entenem com a “recurs”:

a. La disponibilitat d’un recurs. Es la dimensió més feble amb la que es pot valorar

un recurs perquè no hi ha una aplicació directa, no hi ha una acció de sensibilització concreta. Tot i així existeix una possibilitat d’accés al recurs amb la qual cosa hem de considerar-lo un recurs indirecte. La disponibilitat de recurs s’ha categoritzat en funció dels recursos disponibles en els centres educatius valorats de 1 a 5 segons la major implicació de coneixement i temps de durada de l’activitat:

30


Valoració Recurs

1 Cap

2 Informació a la biblioteca

3 Distribuïdor de preservatius

4 Tallers/ Xerrades

5 Servei d’ orientació psicològica

6 Servei d’ infermeria

b. L’ús d’un recurs. Es una dimensió valorada ja que hi ha hagut una acció concreta de sensibilització per part del centre; i per tant es valora com un recurs directe amb una major importància respecte a la disponibilitat del recurs. S’ ha valorat de 1 a 4 segons la major implicació de coneixement i temps de durada de l’activitat:

valoració Recurs

1 Fulletó informatiu

2 Xerrada/conferència

3 Taller

4 Currículum escolar de 4rt. de E.S.O

c. La freqüència en que s’ha aplicat un recurs. Es la dimensió més valorada dels

recursos aplicats ja que s’infereix una relació directa de freqüència entre el coneixement i el recurs: a més freqüència d’ús de recursos més coneixement.

Per altra banda també s’ha considerat la quantitat de recursos aplicats a la sensibilització i prevenció del VIH/sida entre els joves durant 1 any o curs escolar, quedant establertes les següents categories:

Valoració Nombre de recursos aplicats

1 No ho sé

2 Cap

3 Entre 1 i 3 vegades

4 Entre 4 i 5 vegades

5 Més de 5 vegades

31


Així doncs la variable Recurs resulta de la ponderació de les tres dimensions del recurs i per tant podem considerar que a l’igual que el coneixement és una variable composta. El seu valor és el sumatori de les dimensions freqüència, ús i disponiblitat de recurs que ha estat ponderada segons la importància de cada categoria. Aquesta variable ha estat recollida a partir del qüestionari a tutors de centres educatius on s’ha realitzat l’estudi a partir del qual s’ha procedit a la seva codificació i introducció de dades al paquet informàtic spssx per a la seva anàlisi.10

D. Altres variables Tot i que hem precisat les variables amb les quals s’han validat les hipòtesis de la present investigació, hem tingut en compte altres variables que hem recollit al test i que passem a descriure:

Sexe – Variable qualitativa i dicotòmica.

Província - Variable qualitativa i nominal

Codi Província

1 Barcelona

2 Girona

3 Lleida

4 Tarragona Suficients recursos – Variable qualitativa i dicotòmica

Sexe

Home Dona

H D

Suficients recursos

SI NO

Suficient coneixement - Variable qualitativa i dicotòmica

10 Veure el qüestionari als coordinadors pedagògics a l’annex 6

32


Suficient coneixement

SI NO

Principals problemes en la tasca de prevenció en VIH/sida – Variable qualitativa i nominal

Principal problema

1 Informació

2 Conscienciació

3 Entorn

4 Recursos

5 Externalització

6 Ús del preservatiu

4.3.2. Selecció de la mostra d’estudi

A. Consideracions per a la selecció de la mostra

• Població real en base a la qual extraurem la mostra. Tots els joves de Catalunya de Quart d’Eso dels Centres Educatius Públics de Catalunya.

• Mostra extreta de la totalitat de la població objectiu en que es pugui mesurar la

hipòtesi de treball. Els joves d’una aula d’un centre educatiu públic de cada comarca de Catalunya.

• Representativitat de la mostra

Que estigui distribuïda territorialment per observar les diferències. (1 escola per comarca tot i la densitat demogràfica existent a la comarca del Barcelonès per fer patent les diferències existents, o no). Que sigui Representativa de totes les comarques de Catalunya. (1 centre escollit de forma aleatòria). Que sigui Vàlida en quant al tamany de la mostra. (Aproximadament 30 persones per cen re a 33 comarques, unes 990 persones que permetran fer un anàlisi intragrup i entregrups).

t

33


B. Consideracions sobre el grup social “joves” Tot i que inicialment el terme “jove” té una diferent accepció segons el context utilitzat i fa referència a un gran nombre de consideracions per pertànyer a aquest grup, es va realitzar conjuntament amb la Federació un treball d’anàlisi per determinar a qui ens estàvem referint com a subjectes del present estudi.

Seguint l’esquema elaborat sobre El coneixement de Sida dels joves estudiants de quart d’ESO a Catalunya 19 vam veure que el desconeixement sobre VIH/sida està afectat per diversos factors com són els mitjans de comunicació, l’entorn, l’escola, etc. i que era bastant difícil precisar la influència de cada factor per ser molts d’ells fonts informals de coneixement. Vam trobar que una font per la qual es transmet un coneixement precís (per professionals i educadors) i per via formal (amb una estructura de continguts i un temps precís) era l’escola, ja que el coneixement sobre el VIH/sida apareix com a contingut en els currículums escolars i per tant té caràcter obligatori. 20

Així doncs inicialment vam seleccionar l’àmbit escolar per determinar els subjectes del nostre estudi. Per altra banda tot considerant que la demanda de l’estudi provenia de les organitzacions que treballen el tema del VIH/sida i considerant les xifres d’increment d’infecció entre els joves21, l’interès de la demanda es centrava en considerar la sensibilització com un element bàsic del treball preventiu. Per tant resulta interessant determinar el nivell de coneixement sobre VIH/sida per veure en quina mesura són suficients els recursos destinats a la prevenció. En aquest sentit, la tasca de sensibilització i prevenció que realitzen les ONG de treball en sida contemplen entre d’altres espais l’àmbit escolar, i per tant tenia sentit centrar-se en aquest àmbit de cara a una possible valoració de la tasca de sensibilització que s’està realitzant. Inicialment el concepte de jove en aquest context feia referència als joves estudiants d’ESO i Batxillerat que són potencials “usuaris” de les activitats de prevenció i que per tant podíem valorar. Però considerant l’abast de la mostra (5 cursos escolars en 41 comarques a diversos centres educatius) i considerant la limitació de recursos econòmics i de temps per a la realització de l’estudi, vam delimitar la mostra als joves estudiants de quart d’ESO. Aquesta delimitació es va realitzar tenint en compte vàries consideracions: • Batxillerat és una opció per als joves que no tots segueixen, i per tant podíem tenir

un biaix de la mostra en cas de centrar-nos només en els joves que segueixen estudiant, amb la limitació que això comportaria de no poder extrapolar els resultats obtinguts al conjunt de joves. Un altre biaix que vam considerar és que el batxillerat s’estructura en itineraris diferenciats i per tant no s’imparteixen els mateixos continguts havent-hi una clara diferències, pel tema que ens ocupa, entre l’itinerari de Ciències de la natura i la salut i la resta d’itineraris.

• Al primer cicle de l’ESO no es contempla al currículum escolar uns continguts directament relacionats amb el VIH/sida per la qual cosa la impartició d’aquest

19 Veure punt 3. Definició de l’objecte d’estudi i hipòtesis de treball. 20 Veure al punt 2. Antecedents i Justificació de l’estudi l’apartat “La sida a l’ensenyament” 21 Veure dades epidemiològiques al punt 2. Antecedents i justificació de l’estudi, apartat “El VIH i la sida al

món”

34


coneixement quedava molt a criteri del centre i podria ser que no trobéssim suficients centres on es tractés el tema en aquests cursos.

• Per altra banda també vam assumir el supòsit de que el coneixement és acumulatiu

i per tant els joves de quart d’ESO tindrien la màxima informació possible que es dona sobre el VIH/sida a l’escola amb caràcter obligatori.

Tenint en compte aquestes consideracions, els joves de quart d’ESO van ser seleccionats com el grup subjecte del nostre estudi. A continuació exposem la distribució de la mostra que ha estat seleccionada per l’estudi en quant a Comarca i Sexe.

TAULA 8. Distribució de la mostra per comarca i sexe dels enquestats.

Sexe Freqüència Percentatge Percentatge vàlid

Percentatge acumulat

Dona 408 42.7 46.2 46.2

Home 475 49.7 53.8 100,0

Total 883 92.5 100,0

Perduts 72 7.5

Total 955 100,0

35


Comarca

21 2,2 2,2 2,219 2,0 2,0 4,222 2,3 2,3 6,519 2,0 2,0 8,530 3,1 3,1 11,620 2,1 2,1 13,719 2,0 2,0 15,720 2,1 2,1 17,819 2,0 2,0 19,826 2,7 2,7 22,522 2,3 2,3 24,825 2,6 2,6 27,420 2,1 2,1 29,528 2,9 2,9 32,521 2,2 2,2 34,722 2,3 2,3 37,035 3,7 3,7 40,623 2,4 2,4 43,020 2,1 2,1 45,123 2,4 2,4 47,520 2,1 2,1 49,626 2,7 2,7 52,434 3,6 3,6 55,934 3,6 3,6 59,545 4,7 4,7 64,223 2,4 2,4 66,624 2,5 2,5 69,111 1,2 1,2 70,317 1,8 1,8 72,012 1,3 1,3 73,325 2,6 2,6 75,929 3,0 3,0 79,031 3,2 3,2 82,215 1,6 1,6 83,823 2,4 2,4 86,226 2,7 2,7 88,919 2,0 2,0 90,924 2,5 2,5 93,424 2,5 2,5 95,939 4,1 4,1 100,0

955 100,0 100,0

Alt CampAlt UrgellAlt PenedèsAlt EmpordàAlta RibagorçaAnoiaBagesBaix EbreBaix CampBaix EmpordàBaix PenedèsBaix LlobregatBarcelonèsBerguedàConca de BarberàGarrafGarriguesGarrotxaGironèsMaresmeMontsiàNogueraOsonaPallars JussàPallars SobiràPla de l'EstanyPla de l'UrgellPrioratRibera d'EbreRipollèsSegarraSegriàSelvaSolsonèsTarragonèsTerra AltaUrgellVall d'AranVallès OccidentalVallès OrientalTotal

VálidosFrecuencia Porcentaje

Porcentajeválido

Porcentajeacumulado

36


4.3.3. Procediment de recollida de dades Un cop realitzada la prova pilot es va fer un enviament de cartes22 explicant l’objectiu de l’estudi i sol·licitant la participació a les escoles seleccionades per cada comarca. Juntament amb aquesta carta, s’adjuntava un “Acord de compromís”23 mitjançant el qual les escoles acceptaven formar part de la mostra de l’estudi i es comprometien a tirar endavant la seva participació. Alhora, ens informaven del nombre d’alumnes que hi participarien i de la persona responsable de coordinar la participació. S’inicia en aquest moment un seguiment telefònic de les escoles seleccionades per a formar part de la mostra. Quan algun centre educatiu manifestava no poder participar en l’estudi, es procedia a contactar un altre IES d’aquella comarca per a substituir-lo. En el moment de la recepció de l’acord de participació es procedia a l’enviament de tota la documentació per a passar el test als alumnes. S’adjuntava per a cada alumne: un qüestionari, un full de resposta predissenyat i un díptic sobre els objectius de l’estudi24, en el que també es demanava la participació de l’alumne. Per a la persona encarregada de passar el test a l’aula, s’adjuntaven les instruccions25 per a la correcta utilització del full de resposta. Un cop realitzada la prova als diferents centres educatius, aquests havien de retornar els fulls de resposta i el qüestionari del coordinador pedagògic per correu ordinari a la secretaria tècnica de la Federació, des d’on es va realitzar el control de respostes i el seguiment telefònic necessari per a atendre els dubtes i obtenir tota la informació desitjada. 4.4. LIMITACIONS A l’hora d’elaborar un estudi com el present, hom topa amb diverses limitacions. Hi ha factors externs, els quals difícilment es poden controlar, i hi ha factors interns, dels quals s’intenta reduir al màxim l’abast. En tot cas en aquest punt, comentem quines són les limitacions de l’estudi, per tal de que el lector pugui fer les seves pròpies valoracions sobre el contingut i les conclusions del mateix.

Sens dubte, cal tenir en compte les limitacions de recursos amb les que ens hem trobat. Per una banda, el temps ha estat un factor que en algunes fases de la investigació no s’ha pogut controlar. Tot i haver realitzat el seguiment telefònic dels enviaments i respostes dels centres educatius, depeníem del ritme d’enviaments de la documentació, per tal de completar les dades i poder passar a la fase d’anàlisi. D’altra banda, els qüestionaris en van passar a finals de curs, fet que ha suposat una dificultat a diversos centres educatius, els quals estaven en època de màxima activitat.

22 Veure carta enviada a l’annex 723 Veure Acord de participació a l’annex 824 Veure qüestionari test a l’annex 3, i tríptic a l’annex 1025 Veure les instruccions a l’annex 11

37


El factor temps va també lligat al principal limitant, el factor econòmic. En aquest sentit, les limitacions han condicionat diversos aspectes, d’entre els quals és convenient destacar el del tamany de la mostra. Si bé les proves realitzades atribueixen un nivell acceptable de representativitat de la nostra mostra, també és cert, que si s’hagués pogut obtenir una mostra més àmplia, això hagués permès realitzar un anàlisi més complert, en el que s’haguessin pogut valorar més aspectes, ampliar la consideració de joves al conjunt de 14 a 18 anys, així com poder fer un anàlisi comparatiu entre els diversos cursos o graus d’ensenyament, etc.

D’altra banda la part qualitativa de l’estudi s’ha adaptat al temps i recursos dels que s’ha disposat, tenint en compte que aquest tipus d’informació requereix un volum de temps elevat, tant pel que fa a la seva recollida, com la seva sistematització i posterior anàlisi. Per tant s’ha limitat la quantitat d’entrevistes en profunditat realitzades, així com es va modificar el procés de recollida de dades a les ONG catalanes de servei en sida.

38


5. ANÀLISI I INTERPRETACIÓ DE RESULTATS 5.1. ANÀLISI ESTADÍSTIC Per procedir a l’anàlisi estadístic hem considerat diverses variables i les seves relacions per confirmar o rebutjar les nostres hipòtesis d’investigació. Ens remetrem a examinar les possibles diferències de coneixement a partir de les proves estadístiques de contrast. Aquestes proves es basen en la comparació de dades independents, de distribució normal, que responen a un disseny factorial d’una variable depenent, el coneixement; amb diverses categories de les variables independents predefinides: comarca, sexe, i recursos.

TAULA 9. Relació de Variables que intervenen en l’anàlisi estadístic.

Nom

Variable

Tipus variable

Categories

Coneixement Variable depenent Quantitativa

Sexe Variable independent Qualitativa dicotòmica 2

Comarca Variable independent Qualitativa nominal 1 - 41

Us recurs Variable independent Qualitativa nominal 4

Freqüència recurs Variable independent Qualitativa nominal 5

Disponibilitat recurs Variable independent Qualitativa nominal 6

Recurs Variable independent Quantitativa

Suf. Coneixement Variable independent Qualitativa dicotòmica 2

Suf. Recurs Variable independent Qualitativa dicotòmica 2

Pral. problema Variable independent Qualitativa nominal 6

39


Les proves d’anàlisi estadístic aplicades per comprovar les diferències són principalment: • Prova T que permet la comparació de mitjanes d’una sola variable amb dues

categories • Prova Xi quadrat que permet la comparació de mitjanes d’una variable amb més de

dues categories • Anàlisi factorial de la variancia, ANOVA, que permet la comparació de mitjanes per

una variable depenent segons cada categoria de la variable independent • Contrast o anàlisi de variancia post hoc que permet veure el sentit de les

diferències entre les categories de la variable independent Passem a considerar les proves realitzades així com la definició de variables i la interpretació dels resultats obtinguts en funció de les hipòtesis plantejades.

5.1.1. Hipòtesi 1

La primera hipòtesi de treball consisteix en determinar si hi ha desigualtat territorial a Catalunya en el coneixement sobre Sida dels joves de quart d’ESO.

Per validar aquesta hipòtesi ens basem en les dades obtingudes dels 955 joves a qui s’ha administrat el test.

En primer lloc analitzarem si hi ha diferències de coneixement entre les comarques catalanes. Prendrem la variable coneixement que és el resultat de la puntuació obtinguda de cada subjecte i farem la mitjana de cada comarca. Classifiquem la puntuació obtinguda en diferents nivells de coneixement a fi de poder realitzar una comparació i classificació de tot el territori i finalment comprovarem si hi ha diferències en funció del sexe dels joves enquestats.

Aquest anàlisi quantitatiu ens permetrà veure si hi ha diferències significatives de coneixement en funció d’algun factor que considerem important com la comarca o el sexe, però caldria aprofundir aquests aspectes a partir d’un anàlisi més exhaustiu per veure el perquè es produeixen aquestes diferències.

TAULA 10. Processament de casos

945 99,0%

10 1,0%

955 100,0%

Comarca * Ni llconeixement b

N Percentatge N Percentatge N Percentatge Vàlids Perduts Total

Casos

40


TAULA 11. Estadístics descriptius

N Mínim Màxim Mitjana Desv. Típ.

Coneixement 955 0 170 115,70 28,70

N vàlid 955

Dels joves enquestats veiem que la mitjana de puntuació obtinguda en el test és de 115,70 valor que oscil·la entre el 0 (puntuació corresponent al mínim d’encerts) i el 177 (corresponent al màxim d’encerts). En aquest cas veiem que la puntuació mínima obtinguda en el test és de 0 i la màxima de 170.

Aquesta observació ens indica que poden haver-hi diferències entre les puntuacions obtingudes pels joves i una taula de freqüències ens permetrà veure el nivell de coneixement que tenen els joves enquestats.

TAULA 12. Freqüències de Nivell de coneixement per tots els joves enquestats

17 1,8 1,8 1,8 117 12,3 12,4 14,2 574 60,1 60,7 74,9 237 24,8 25,1 100,0945 99,0 100,010 1,0

955 100,0

Baix Mig baix Mig alt Alt Total

Vàlid

Sistema Perduts Total

Freqüència PercentatgePercentatge

vàlid Percentatge

acumulat

Com podem observar, de les 955 persones enquestades, 17 (1,8%) tenen un coneixement baix, 117 (12,4%) tenen un coneixement mig baix, 574 (60,1%) un coneixement mig alt i finalment 237 (24,8%) un coneixement alt. A la pàgina següent veurem com es distribueixen els joves de cada comarca segons el nivell de coneixement, mitjançant una taula de freqüències per comarca i nivell de coneixement.

41


TaTATAULA 13. Taula de Freqüències de Nivell de Coneixement de joves per Comarques

1 2 13 5 211 1 12 5 19

3 11 8 221 15 3 19

1 5 15 9 303 15 2 20

3 16 191 14 5 205 13 1 19

2 22 2 261 4 12 5 22

1 17 7 252 9 9 204 17 7 286 10 5 213 14 5 221 27 7 351 17 5 232 12 6 204 14 5 23

1 4 13 2 205 18 3 26

5 9 11 1 262 21 11 34

3 22 20 4517 6 23

3 16 5 242 9 11

1 13 3 171 5 6 126 14 5 254 19 6 293 25 3 31

1 3 8 3 156 17 23

2 19 5 262 3 14 19

3 16 5 249 10 3 229 23 7 39

17 117 574 237 945

Alt CampAlt UrgellAlt PenedèsAlt EmpordàAlta RibagorçaAnoiaBagesBaix EbreBaix CampBaix EmpordàBaix PenedèsBaix LlobregatBarcelonèsBerguedàConca de BarberàGarrafGarriguesGarrotxaGironèsMaresmeMontsiàNogueraOsonaPallars JussàPallars SobiràPla de l'EstanyPla de l'UrgellPrioratRibera d'EbreRipollèsSegarraSegriàSelvaSolsonèsTarragonèsTerra AltaUrgellVall d'AranVallès OccidentalVallès Oriental

Total

Baix Mig alt AltNivell coneixement

TotalMig baix

Per veure si aquestes diferències observades són significatives prenem les puntuacions obtingudes de cada jove per cada nivell de coneixement i apliquem una prova de comparació de mitjanes.

TAULA 14. Prova de comparació de mitjanes.

1908,000 254 ,000

1480,856 254 ,000

720,859 1 ,000

954

Xi-quadrat de Pearson

Correcció percontinuitat

Razó de verosimilitut

Associació lineal perlineal

N de casos vàlids

Valor gl Sig. asintòtica(bilateral)

42


Com veiem, el nivell de significació de la prova p= 0,000 ens indica que tenim una probabilitat del 95% de confiança per afirmar que hi ha diferències entre el nivell de coneixement sobre VIH/sida observat entre els joves.

Si observem com es distribueix el nivell de coneixement que tenen els joves per comarca, podrem veure que existeixen diferències de coneixement en una mateixa comarca.

Per exemple, a les comarques de l’Alt Camp, Alt Urgell, Alta Ribagorça, Baix Penedès, Montsià, Osona i Solsonès, hi ha més dispersió del coneixement que tenen els joves, és a dir, que trobem casos a tots els nivells de coneixement, i per tant en una mateixa comarca també hi ha mes variabilitat de coneixement.

Per altra banda també trobem comarques com el Bages, Pla de l’Estany, Priorat i Tarragonès on no hi ha tanta dispersió, fet que implica que el coneixement dels joves és més homogeni, més similar i només es distribueix entre dues categories (coneixement mig alt i alt). Per tant a més d’haver-hi poques diferències en aquestes comarques també observem que el nivell de coneixement és més alt respecte a comarques on hi ha més dispersió.

La resta de comarques es distribueixen en tres categories de coneixement i per tant hi ha dispersió però no indica cap tendència global. Cal analitzar cada un dels casos per observar-ne el nivell de coneixement, tot i que s’observa que la majoria es situen en un nivell de coneixement mig alt.

Per veure si aquestes diferències de nivell de coneixement dels joves també es reprodueixen dins de cada comarca fem una prova d’anàlisi factorial de la variancia.

TAULA 15. Prova d’homogeneïtat de variancies

Coneixement per comarca

1,028 2 36 ,368

Estadísticde Levene gl1 gl2 Sig.

TAULA 16. Prova Anova

ANOVA


5694,047 2 2847,023 52,482 ,000

1952,931 36 54,248

7646,977 38

Inter-grups

Intra-grups

Total

Suma dequadrats gl Mitjana

quadràtica F Sig.

43


Assumint la igualtat de variancies, la prova ens indica que tenim diferències significatives de coneixement entre els joves enquestats dins de cada comarca.

La representació gràfica d’aquestes diferències de coneixement entre els joves les podem veure a partir d’una gràfica de dispersió on els valors més allunyats de la recta normal indiquen diferències més grans respecte a la mitjana de puntuacions obtingudes per tots els joves enquestats.

Observat

Pronosticat

Residu típ.

Gràfic de Residus

Variable depenent Coneixement

El gràfic ens mostra les puntuacions de tots els subjectes segons l’observat, on les puntuacions segueixen una distribució en forma de núvol de punts amb alguns casos ben allunyats. Ens mostra també allò pronosticat: la distribució de forma lineal que hauria de seguir una distribució normal. Observant el gràfic de dispersió podem veure que hi ha casos que s’allunyen de la mitjana del seu grup i per tant són casos que afectaran de manera clara a les diferències de coneixement entre cada comarca. Igualment, la puntuació mitja d’aquella comarca no serà tan homogènia sinó que estarà afectada per aquells valors que mostrin més dispersió. Veurem doncs el nivell de coneixement per a cada comarca a partir de la mitjana de les puntuacions de cada subjecte enquestat i considerant aquesta diferència entre subjectes d’una mateixa comarca.

Veure taula a la pàgina següent.

Com podem observar, a diferència de l’anàlisi dels casos enquestats, no trobem cap comarca que tingui un coneixement baix. De les 40 comarques on s’ha treballat, la majoria, 36 d’elles (un 90%), tenen un coneixement mig alt. Només una comarca (2,5%), té un coneixement mig baix, i 3 amb un 7,5% tenen un coneixement alt.

44


Podem dir a primera vista que l’Osona és la comarca on s’observa un menor coneixement del VIH/sida per part dels joves, i les comarques del Bages, Priorat i Tarragonès les que mostren un coneixement més alt.

45


TAULA 17. Freqüències de Nivell de Coneixement per Comarques

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

1 1 1 1 1 1

1 36 3 40

Alt Camp Baix Empordà Baix Penedès Baix Llobregat Barcelonès Berguedà Conca de BarberàGarraf Garrigues Garrotxa Alt Urgell Gironès Maresme Montsià Noguera Osona Pallars Jussà Pallars Sobirà Pla de l'EstanyPla d'Urgell Priorat Alt Penedès Ribera d'Ebre Ripollès Segarra Segrià Selva Solsonès Tarragonès Terra Alta Urgell Vall d'Aran Alt Empordà Vallès OccidentalVallès OrientalAlta RibargorçaAnoia Bages Baix Ebre Baix Camp

Total

Mig b i

Mig alt Alt Nivell

i t Total

Veiem també aquesta distribució en un mapa comarcal:

46


MAPA 2. Nivell de coneixement per comarques

Cal comprovar però si aquestes diferències són realment significatives i veure en quin sentit i quina intensitat les diferències que observem entre els subjectes es reprodueixen a nivell de comarca. Per això realitzarem una prova de contrast a partir de les mitjanes de cada comarca.

Primerament observem el nombre de casos, la mitjana, desviació estàndard i màxims i mínims de coneixement per cada comarca. I recollim aquests índexs per al total de comarques en una taula resum que exposem a continuació.

47


TAULA 18. Descriptius de casos per comarca

Descriptivos

Coneixement

21 116,43 30,46 6,65 102,56 130,29 7 15319 118,26 33,25 7,63 102,24 134,29 13 16722 128,00 23,38 4,98 117,63 138,37 70 15719 122,26 13,59 3,12 115,71 128,81 89 14630 112,83 28,02 5,12 102,37 123,30 40 15420 110,60 21,21 4,74 100,67 120,53 63 14219 146,84 11,36 2,61 141,37 152,32 122 16020 121,50 20,88 4,67 111,73 131,27 70 14919 101,95 22,98 5,27 90,87 113,03 55 14326 110,27 27,21 5,34 99,28 121,26 31 15022 110,86 31,71 6,76 96,80 124,92 37 16425 122,04 21,35 4,27 113,23 130,85 54 15520 129,00 23,70 5,30 117,91 140,09 77 16228 117,36 22,99 4,34 108,44 126,27 57 14721 110,57 30,10 6,57 96,87 124,27 47 14722 115,45 22,80 4,86 105,35 125,56 66 15635 120,54 15,98 2,70 115,05 126,03 83 15223 122,96 15,82 3,30 116,11 129,80 75 14720 125,35 17,84 3,99 117,00 133,70 88 15323 118,00 24,45 5,10 107,43 128,57 65 15520 102,60 31,92 7,14 87,66 117,54 7 14726 110,12 24,35 4,78 100,28 119,95 54 14834 62,68 48,34 8,29 45,81 79,54 0 13934 121,24 27,04 4,64 111,80 130,67 21 15745 127,62 20,40 3,04 121,49 133,75 57 16223 126,61 13,78 2,87 120,65 132,57 104 15124 119,63 20,88 4,26 110,81 128,44 70 16211 147,55 13,61 4,10 138,40 156,69 128 17017 115,47 15,79 3,83 107,35 123,59 87 14512 128,42 30,94 8,93 108,76 148,08 49 16325 116,04 27,33 5,47 104,76 127,32 61 16729 112,76 24,19 4,49 103,56 121,96 51 15131 111,06 20,67 3,71 103,48 118,65 58 14215 108,33 30,95 7,99 91,19 125,47 34 14623 137,30 17,13 3,57 129,90 144,71 101 16226 116,85 18,68 3,66 109,30 124,39 67 14319 97,68 30,53 7,00 82,97 112,40 39 13124 117,42 19,56 3,99 109,16 125,68 86 15824 95,88 40,77 8,32 78,66 113,09 0 14839 110,97 27,37 4,38 102,10 119,85 59 156

955 115,70 28,70 ,93 113,88 117,53 0 170

Alt CampAlt UrgellAlt PenedèsAlt EmpordàAlta RibagorçaAnoiaBagesBaix EbreBaix CampBaix EmpordàBaix PenedèsBaix LlobregatBarcelonèsBerguedàConca de BarberàGarrafGarriguesGarrotxaGironèsMaresmeMontsiàNogueraOsonaPallars JussàPallars SobiràPla de l'EstanyPla de l'UrgellPrioratRibera d'EbreRipollèsSegarraSegriàSelvaSolsonèsTarragonèsTerra AltaUrgellVall d'AranVallès OccidentalVallès OrientalTotal

N MediaDesviación

típica Error típico Límite inferiorLímite

superior

Intervalo de confianza parala media al 95%

Mínimo Máximo

Estadísticos para una muestra

955 115,70 28,70 ,93ConeixementN Media

Desviacióntíp.

Error típ. dela media

48


Prueba para una muestra

124,596 954 ,000 115,70 113,88 117,53Coneixementt gl Sig. (bilateral)

Diferenciade medias Inferior Superior

95% Intervalo deconfianza para la

diferencia

Valor de prueba = 0

Realitzem una prova de comparació de mitjanes i obtenim que l’índex T de Student és igual a 124,596 amb una significació p=0,000 el que ens porta a acceptar la hipòtesi alternativa que estableix diferències entre les mitjanes de cada comarca.

També podem observar aquestes diferències a partir d’una representació gràfica on veiem que comarques com l’Osona tenen un índex baix respecte a comarques com el Bages o el Pallars Sobirà.

Comarca

Vallès Occidental

Urgell

Tarragonès

SelvaSegarra

Ribera d'Ebre

Pla de l'Urgell

Pallars Sobirà

Osona

Montsià

Gironès

Garrigues

Conca de Barberà

Barcelonès

Baix Penedès

Baix Camp

BagesAlta Ribagorça

Alt Penedès

Alt Camp

Med

ia d

e C

onei

xem

ent

160

140

120

100

80

60

40

Donat que sabem que hi ha diferències de Coneixement entre comarques volem saber com es distribueixen aquestes diferències per comarca, és a dir, veure quines comarques són més similars segons el nivell de coneixement.

Prueba de homogeneidad de varianzas

Coneixement

4,356 39 915 ,000

Estadísticode Levene gl1 gl2 Sig.

Com podem observar la prova d’homogeneïtat de variancies té una significació de p=0,000 el que ens porta a assumir variancies desiguals dels grups enquestats respecte a la variancia que observaríem a la població origen sota una distribució normal.

49


ANOVA

Puntuació per subjecte

190733,461 39 4890,602 7,522 ,000

4335,659 1 4335,659 6,668 ,010

186397,802 38 4905,205 7,544 ,000

594937,676 915 650,205

785671,137 954

Ponderat

DesviacióTermelineal

Inter-grups

Intra-grups

Total

Suma dequadrats gl Mitjana

quadràtica F Sig.

La prova Anova ens mostra un índex F=7,522 amb una significació p=0,000 que ens porta a rebutjar que el coneixement sigui igual per totes les comarques. A partir d’una anàlisi post-hoc amb el supòsit de diferència de variancies veurem quines comarques mostren diferències entre sí. Veure a l’annex 12 la Taula 19 d’anàlisi de contrast entre comarques. La taula de contrast ens mostra la relació existent d’una comarca amb la resta segons el nivell de coneixement sobre VIH/sida observat. És a dir que ens permet veure si les diferències observades entre el Bages i Vallès Oriental per exemple, són realment significatives o no. Així doncs ens crea un mapa comparatiu entre les comarques comparades. Apliquem un contrast bilateral amb un nivell de confiança del 95% i per tant considerem que les diferències significatives són aquelles que mostren un índex inferior al 0,05. Així per tal de no fer massa extensiva i feixuga la lectura de les dades hem inclòs únicament aquelles relacions que mostren diferències. El fet que les relacions siguin significatives ens porta a veure el sentit d’aquestes diferències, i per això recorrem a la comparació de les mitjanes observades a partir de la taula 18 de descriptius de casos per comarca.

Així doncs podem dir que hi ha diferències de coneixement entre l’Alt Camp i l’Osona; entre l’Alt Urgell i l’Osona; l’Alta Ribagorça i el Bages, Osona, i Priorat; l’Anoia i el Bages, Osona i Priorat; etc. I a mode de resum de les dades observades podem dir que les comarques que presenten una major diferència respecte a la resta són principalment el Bages, Osona, Priorat i Tarragonès.

Un cop observades les diferències entre comarques ens interessa veure també les similituds entre elles. I per això recorrem a una taula que ens classifica les comarques en 11 grups diferenciats on cada comarca s’inclou en varis grups segons la proximitat a un determinat grup. La taula també ens mostra una mitjana per a cada grup a partir de la mitjana de cada comarca pertanyent a aquell grup.

50


5.1.2. Hipòtesi 2 La segona hipòtesi de treball determina que la desigualtat de coneixement s’atribueix a una desigualtat en els recursos aplicats en prevenció. Les dades obtingudes per a realitzar les comprovacions s’han extret dels qüestionaris passats als coordinadors dels centres educatius que han participat a l’estudi. La configuració del qüestionari en respostes obertes i múltiples fan que les dades per l’anàlisi estadístic siguin considerades com un indicador de les diferències, però caldrà recórrer a l’anàlisi qualitatiu del qüestionari26 per realitzar la interpretació dels resultats obtinguts i veure el sentit de les diferències que anem a comprovar. En primer lloc passarem a analitzar si existeixen diferències en els cursos i matèries on es realitzen les activitats de sensibilització i prevenció. També veurem com es distribueixen els recursos per a cada comarca i veurem si hi ha diferències segons el tipus de recurs, la freqüència i la disponibilitat del recurs aplicat. Finalment veurem si hi ha relació entre el coneixement que tenen els joves del VIH/sida i els recursos aplicats a la prevenció a cada comarca. En cas d’haver-hi relació estudiarem si aquesta és causal, és a dir si la diferència de coneixement ve determinada per la diferència de recursos. K. Diferències entre els cursos on es dona la temàtica de VIH/sida per

comarca.

TAULA 20. Processament de casos

Casos Vàlids

Casos Perduts

Total

N % N % N %

Comarca * Cursos 39 100,0 0 0,0% 39 100,0

TAULA 21. Distribució de cursos per comarca

Comarca Tercer Eso

Quart Eso

Tots els cursos d’ESO

Total

Alt Camp

1 1

Alt Urgell 1 1

Alt Penedès 1 1

26 Veure el punt 5.2 Anàlisi dels qüestionaris dels coordinadors pedagògics

51


Alt Empordà 1 1

Alta Ribagorça 1 1

Anoia 1 1

Bages 1 1

Baix Ebre 1 1

Baix Camp 1 1

Baix Empordà 1 1

Baix Penedès 1 1

Baix Llobregat 1 1

Barcelonès 1 1

Berguedà 1 1

Conca de Barberà 1 1

Garraf 1 1

Garrigues 1 1

Garrotxa 1 1

Gironès 1 1

Maresme 1 1

Montsià 1 1

Noguera 1 1

Osona 1 1

Pallars Jussà 1 1

Pallars Sobirà 1 1

Pla de l'Estany 1 1

Pla de l'Urgell 1 1

Priorat 1 1

Ribera d'Ebre 1 1

Ripollès 1 1

Segarra 1 1

Segrià 1 1

Selva 1 1

Solsonès 1 1

Terra Alta 1 1

Urgell 1 1

Vall d'Aran 1 1

Vallès Occidental 1

Vallès Oriental 1 1

Totals 10 23 5 39

52


Podem observar que hi ha 23 comarques, que representen un 59,97% de la mostra on es dóna la temàtica VIH/sida a quart curs d’ESO respecte a 10 (un 25,64%) on es dóna a tercer d’ESO, 1 a Batxillerat 2,56% , i 5 a tots els cursos d’ESO (12,82%). Per comprovar si aquestes diferències són significatives partim d’una taula de freqüència de cursos i passem a realitzar la prova de Xi quadrat.

TAULA 22. Prova de Xi quadrat

Valor gl Sig. asintòtica (bilateral)

Xi quadrat de Pearson 117,000 114 ,405

Raó de verosimilitud 79,379 114 ,994

Associació lineal per lineal ,774 1 ,379

N de casos vàlids 39

Veiem que el valor X2= 117 amb una significació de p=0,405 no resulta significatiu i per tant podem acceptar la hipòtesi nul·la per la qual no hi ha diferències entre els cursos on es dona la temàtica VIH/sida.

B. Diferències entre comarques segons la freqüència del recurs

TAULA 23. Distribució de freqüències de recurs i estadístics de contrast

No ho sé Cap Entre 1 i 3 Entre 4 i 5 Mes de 5

N Vàlids 1 4 32 2 0

Perduts 0 0 0 0 0

Xi quadrat 35,10 24,64 16,02 31,41

Gl 1 1 1 1

Sig. ,000 ,000 ,000 ,000

Com veiem a la majoria de comarques (32 que representen un 82,05%) han realitzat alguna activitat de prevenció en VIH/sida entre una i tres vegades durant aquest curs; dues d’elles (un 5,12%) ha aplicat algun recurs entre quatre i cinc vegades; 4 d’elles (un 10,25%) no ha aplicat cap recurs i una comarca no sap amb quina freqüència ha aplicat algun recurs. Tal com ens mostra l’índex de significació hi ha diferències de freqüència de recurs aplicat.

53


Fem una prova de contrast no paramètrica per establir si hi ha diferències entre la freqüència de recursos aplicats a cada comarca.


68,179 3

,000

Chi-quadrat a

gl Sig.

i tót

Frequenciarecursos

0 caselles (,0%) tenen f iesperades menors que 5. La frecuenciade casella esperada mínima és 9,8.

a.

Com veiem la X2=68,179 amb una significació p=0,000 ens porta a concloure que hi ha diferències significatives entre la freqüència de recursos aplicats. C. Diferències entre comarques segons tipus de recurs

Igualment per comprovar si hi han diferències entre el tipus de recurs aplicat a cada comarca realitzem una prova de contrast no paramètrica a partir de la taula de distribució de recursos.

TAULA 25. Freqüència i Prova Xi quadrat

Fulletó Taller Xerrada/

Tutoria

Currículum Teatre Campanya

Casos

19 7 29 10 3 1

Xi quadrat

,026 16,026 9,256 9,256 27,923 35,103

Gl 1 1 1 1 1 1

Sig. Asintòt. ,873 ,000 ,002 ,002 ,000 ,000

Segons la significació obtinguda de l’índex X2 per a cada recurs veiem que hi ha diferències en l’aplicació de cada recurs per comarca en el cas del Taller, de la Xerrada/Tutoria, del Currículum i del Teatre. En canvi no hi ha diferències significatives en l’aplicació que es fa del Fulletó com a recurs de sensibilització.

54


D. Diferències entre comarques segons disponibilitat de recurs

TAULA 26. Freqüències de recurs i Xi quadrat no paramètric

Cap Biblioteca Infermeria Orientació Tallers

Freqüències 1 15 6 20 33

Xi quadrat 35,103 2,077 18,692 ,026 18,692

Gl 1 1 1 1 1

Sig. Asintòt. ,000 ,150 ,000 ,873 ,000

Com podem observar per l’índex X2 i els seus índex de significació p=0,000 veiem que hi ha diferències significatives de disponibilitat de recursos per comarca en el cas de la Infermeria, Tallers i en aquelles comarques que no disposen de cap recurs i les que en disposen. En canvi amb una p>0,05 no observem diferències significatives de disponibilitat de recursos pel que fa a serveis d’Orientació i Biblioteca. E. Diferències entre comarques segons el total de recursos Com hem realitzat una estimació de la variable recursos tenim una variable quantitativa amb la que podem realitzar una comparació de mitjanes per veure si hi ha diferències entre les comarques segons tots els recursos aplicats i disponibles.

TAULA 27. Prova Xi quadrat no paramètric

Recursos

Xi quadrat 10,538

gl 27

Sig. Asintòt. ,998

Com observem que el grau de significació és de p=0,998 podem concloure que no hi han diferències significatives entre comarques segons els recursos aplicats.

55


F. Diferències entre la valoració dels professors sobre suficients recursos per a la prevenció del VIH/sida

TAULA 28. Freqüència de Suficients recursos

N observat N esperat Residual

Si 13 19,5 -6,5

No 26 19,5 6,5

Total 39

Del total de professors enquestats per les 39 comarques, 13 d’ells que representen un 33,33% consideren que hi ha suficients recursos contra 26 que representen un 66,66%.

Aplicant la prova de contrast de Xi quadrat no paramètrica observem que amb una significació de p=0,037 les diferències són significatives i per tant acceptarem la hipòtesi alternativa.


Suficients recursos

Xi quadrat 4,333

gl 1

Sig. asintót. ,037

Per tant podem dir que hi ha diferències entre els professors que diuen que hi ha suficients recursos i entre els que consideren que no.

G. Diferències entre comarques segons nivell de recursos aplicats A partir de la distribució de les puntuacions obtingudes podem fer una agrupació de les comarques amb nivell de recursos similars el que ens porta a establir 4 nivells de recursos: baix, mig baix, mig alt i alt amb la següent distribució.

56


TAULA 30. Nivell de Recurs

Freqüència Percentatge Percentatge vàlid

Percentatge acumulat

Vàlids Baix 19 46,3 48,7 48,7

Mig baix 18 43,9 46,2 94,9

Mig alt 2 4,9 5,1 100,0

Total 39 95,1 100,0

Perduts Sistema 2 4,9

Total 41 100,0

Observem també la mitjana de coneixement per a cada comarca i determinem també el nivell de recursos per comarca.

TAULA 31. Descriptius per comarca i nivell de coneixement

Comarca Coneixement Recursos Nivell

Recursos

Pla d'Urgell 119,63 36 Mig baix

Osona 62,68 39 Mig baix

Alt Camp 116,43 45 Mig baix

Alt Urgell 118,26 20 Baix

Alta Ribargorça 112,83 59 Mig alt

Anoia 110,60 9 Baix

Baix Camp 101,95 23 Baix

Baix Empordà 110,27 21 Baix

Baix Penedès 110,86 31 Mig baix

Berguedà 117,36 33 Mig baix

Conca de Barberà 110,57 21 Baix

Garraf 115,45 8 Baix

Maresme 118,00 16 Baix

Montsià 102,60 41 Mig baix

Noguera 110,12 34 Mig baix

Ribera d'Ebre 115,47 26 Mig baix

Segarra 116,04 44 Mig baix

Segrià 112,76 33 Mig baix

Selva 111,06 38 Mig baix

Solsonès 108,33 38 Mig baix

Terra Alta 116,85 18 Baix

57


Urgell 97,68 24 Baix

Vall d'Aran 117,42 69 Mig alt

Vallès Occidental 95,88 11 Baix

Vallès Oriental 110,97 9 Baix

Alt Penedès 128,00 16 Baix

Alt Empordà 122,26 31 Mig baix

Bages 146,84 16 Baix

Baix Ebre 121,50 32 Mig baix

Baix Llobregat 122,04 19 Baix

Barcelonès 129,00 7 Baix

Garrigues 120,54 21 Baix

Garrotxa 122,96 21 Baix

Gironès 125,35 15 Baix

Pallars Jussà 121,24 24 Baix

Pallars Sobirà 127,62 39 Mig baix

Pla de l'Estany 126,61 47 Mig baix

Priorat 147,55 27 Mig baix

Ripollès 128,42 37 Mig baix

Tarragonès 137,30 . ,

És interessant mencionar que en quasi totes les comarques el nivell de recursos aplicats és baix o mig baix i està molt igualat; i en cap cas es considera que s’hagi aplicat un nivell de recursos alt. Concretament 19 comarques que representen un 49% mostren un nivell de recursos baix respecte a 20 que representen un 51% que mostren un nivell de recursos mig baix. Només dues comarques consideren que tenen un nivell mig alt de recursos.

Obtenim doncs el següent mapa de recursos:

58


MAPA 3. Nivell de recursos per comarca

Ara bé a partir de la taula 31, hem de veure si les diferències observades són significatives o no.

59



Valor gl Sig. asintòtica (bilateral)

Xi quadrat de Pearson 78,000 76 ,415

Raó de verosimilitud 67,043 76 ,759

Associació lineal per lineal

39

A partir de la prova de comparació de mitjanes a través d’un Xi quadrat podem constatar que l’índex X2=78,000 amb una significació p=0,415 ens porta a acceptar la hipòtesi nul·la i per tant no es pot parlar de diferències entre el nivell de recursos aplicats per comarques.

H. Diferències entre el professorat sobre l’existència de suficient

coneixement sobre VIH/sida entre els joves.

A nivell de coneixement també volem veure si hi ha diferències significatives entre aquells professors que consideren que hi ha suficient coneixement i els que no. Partim d’una taula de freqüències on tenim que 9 professors (25,%) consideren que hi ha suficient coneixement; per contra de 27 professors (75% ) que consideren que no hi ha suficient coneixement.

TAULA 33. Freqüència de Suficients coneixement

N observat N esperat Residual

Si 9 18,0 -9,0

No 27 18,0 9,0

Total 36


Suficient coneixement

Xi quadrat 9,000

gl 1

Sig. asintòt. ,003

Fem la prova de contrast de Xi quadrat i veiem que l’índex X2 = 9 amb una significació p=0,003 demostra que hi ha diferències significatives entre els professors.

60


I. Diferències entre comarques segons els problemes detectats en la

prevenció del VIH/sida.

TAULA 35. Freqüència de Principals problemes

Informació Conscien-ciació

Recursos Entorn Externa-lització

Ús preservatiu

N 12 16 1 2 18 13


1,256 35,103

,231 31,410

5,769 4,3331 1 1 1 1 1

,262 ,000 ,631 ,000 ,016 ,037

Chi-quadrat a gl Sig. asintót.

Concienciació Recursos Externalització Entorn Informació

Relacionssexualssense

mesures

Segons la prova de Xi quadrat veiem que hi ha diferències entre els professors alhora de considerar els principals problemes en la prevenció sobre el VIH/sida entre els joves. No hi ha diferències al considerar com un problema principal l’externalització, és a dir, que la majoria de professors consideren que els joves no tenen la percepció de que el VIH/sida els pot afectar a ells; però sí que hi ha diferència per la resta de causes que són percebudes com a problemes en la prevenció del VIH/sida. J. Relació entre coneixement sobre VIH/sida que tenen els joves i els

recursos aplicats a la sensibilització i prevenció per comarques Aquesta prova està directament relacionada amb la segona hipòtesi de la present investigació que estableix que les diferències de coneixement observades entre les comarques estan determinades per la diferència de recursos. O el que és el mateix, que els recursos influeixen en el coneixement. Per veure la relació entre el coneixement que tenen els joves sobre la sida i els recursos que s’apliquen a prevenció per a cada comarca farem una prova de correlació bivariada donat que considerem dues variables numèriques i en aquest cas al ser la mostra inferior a 50 subjectes i no provenir d’una població normal considerem una prova no paramètrica. Utilitzem doncs la correlació de Spearman.

61


TAULA 37. Prova de Correlació de Spearman

Correlacions

1,000 -,112 , ,498

40 39 -,112 1,000

,498 , 39 39

Coeficient decorrelaciónSig. (bilateral)NCoeficient decorrelaciónSig. (bilateral)

N


Recursos

Rho de Spearman

Coneixementper comarca

Recursos

En aquest cas R=-0,112 implica en primer lloc una relació inversa (a menys recursos, més coneixement); però sobretot valorem que la correlació és propera a 0 i per tant és molt baixa i no permet afirmar que existeixi relació entre ambdós elements. D’altra banda per comprovar si la relació és prou important observem la significació de la prova i podem acceptar la hipòtesi nul·la per la qual considerem que la relació no és prou significativa. Conclusió A nivell dels cursos on s’apliquen els recursos en prevenció podem afirmar que no hi ha diferències entre els cursos on es dona la temàtica VIH/sida. Segons el tipus de recurs aplicat veiem que hi ha diferències en l’aplicació de cada recurs per comarca en el cas del Taller, de la Xerrada/Tutoria, del Currículum i del Teatre. En canvi no hi ha diferències significatives en l’aplicació que es fa del Fulletó com a recurs de sensibilització. També podem afirmar que hi ha diferències segons la freqüència de recurs aplicat. Així mateix observem diferències significatives de disponibilitat de recursos per comarca en el cas de la Infermeria, Tallers i en canvi no observem diferències significatives amb de disponibilitat de recursos pel que fa a serveis d’Orientació i Biblioteca. Ara bé segons els recursos aplicats i disponibles a totes les comarques veiem que no hi han diferències significatives entre comarques. Per part dels coordinadors sí que hi ha diferències entre aquells que diuen que hi ha suficients recursos i entre els que consideren que no. Igualment també es perceben diferències significatives entre els coordinadors al considerar que els joves tenen suficient coneixement sobre VIH/sida. En quant als principals problemes observats per a la prevenció no hi ha diferències al considerar com un problema principal l’externalització, però sí que hi ha diferència per la resta de causes que són percebudes com a problemes en la prevenció del VIH/sida. Finalment podem dir a mode de conclusió que la relació entre coneixement i recursos no és prou significativa i per tant no es pot parlar de relació entre el Coneixement i els Recursos, el que implica rebutjar la segona hipòtesi d’aquest treball.

62


5.1.3 Anàlisi de respostes al test sobre VIH/sida En aquest apartat farem un repàs de les respostes contestades per part dels joves en aquelles preguntes o ítems que tenen més importància per l’anàlisi en funció del seu pes de puntuació, o el que és el mateix que han estat més valorades per definir el coneixement sobre el VIH/sida per part dels experts. Aquest anàlisi ens permetrà conèixer a mode general quins són els aspectes que els joves tenen més presents a l’hora de manifestar el seu coneixement sobre el tema, però també els buits o errors més freqüents. Per altra banda, aquest repàs a les preguntes que considerem més importants ens permet valorar el coneixement assimilat per part dels joves però cal assenyalar que en cap cas aquest coneixement es tradueix directament en actituds preventives respecte al virus. Seguidament, presentem una taula amb els encerts (S) i errors (N) per cada una de les 30 preguntes plantejades als joves de quart de ESO.

TAULA 38. Processament de respostes encertades per Pregunta i Sexe

Perduts

Dona

Home

Total

Respostes encertades per Pregunta i Sexe

Casos % col. Casos % col. Casos % col. Casos

Pregunta 1 N 0 ,0% 23 79,3% 6 20,7% 29

S 53 5,8% 385 42,4% 469 51,7% 926

Pregunta 2 N 9 3,0% 137 45,4% 156 51,7% 308

S 44 6,9% 271 42,7% 319 50,3% 647

Pregunta 3 N 5 3,6% 71 51,1% 63 45,3% 141

S 48 6,0% 337 42,3% 412 51,7% 814

Pregunta 4 N 16 5,3% 141 46,8% 144 47,8% 313

S 37 5,8% 267 42,0% 331 52,1% 642

Pregunta 5 N 4 3,1% 79 61,2% 46 35,7% 135

S 49 6,1% 329 40,8% 429 53,2% 820

Pregunta 6 N 22 4,5% 208 42,7% 257 52,8% 501

S 31 6,9% 200 44,5% 218 48,6% 454

Pregunta 7 N 15 6,9% 101 46,3% 102 46,8% 226

S 38 5,3% 307 42,8% 373 51,9% 729

Pregunta 8 N 6 3,2% 90 47,9% 92 48,9% 192

S 47 6,3% 318 42,5% 383 51,2% 763

Pregunta 9 N 7 5,6% 75 59,5% 44 34,9% 131

63


S 46 5,7% 333 41,1% 431 53,2% 824

Pregunta 10 N 17 6,6% 131 51,2% 108 42,2% 266

S 36 5,3% 277 40,7% 367 54,0% 689

Pregunta 11 N 19 5,2% 158 43,6% 185 51,1% 373

S 34 5,9% 250 43,6% 290 50,5% 582

Pregunta 12 N 39 6,5% 267 44,2% 298 49,3% 618

S 14 4,2% 141 42,5% 177 53,3% 337

Pregunta 13 N 25 5,6% 207 46,4% 214 48,0% 457

S 28 5,7% 201 41,0% 261 53,3% 498

Pregunta 14 N 20 7,2% 144 52,0% 113 40,8% 280

S 33 5,0% 264 40,1% 362 54,9% 675

Pregunta 15 N 41 4,6% 391 43,5% 467 51,9% 918

S 12 32,4% 17 45,9% 8 21,6% 37

Pregunta 16 N 13 7,3% 96 53,6% 70 39,1% 187

S 40 5,3% 312 41,2% 405 53,5% 768

Pregunta 17 N 30 6,2% 226 46,8% 227 47,0% 497

S 23 5,1% 182 40,2% 248 54,7% 458

Pregunta 18 N 6 4,2% 89 62,2% 48 33,6% 146

S 47 5,9% 319 40,2% 427 53,8% 809

Pregunta 19 N 8 3,5% 114 50,2% 105 46,3% 231

S 45 6,3% 294 41,5% 370 52,2% 724

Pregunta 20 N 31 5,9% 235 44,4% 263 49,7% 543

S 22 5,4% 173 42,5% 212 52,1% 412

Pregunta 21 N 28 5,7% 230 46,9% 232 47,3% 503

S 25 5,6% 178 39,9% 243 54,5% 452

Pregunta 22 N 9 7,2% 71 56,8% 45 36,0% 127

S 44 5,4% 337 41,6% 430 53,0% 828

Pregunta 23 N 37 6,2% 255 42,6% 306 51,2% 608

S 16 4,7% 153 45,3% 169 50,0% 347

Pregunta 24 N 28 5,0% 244 43,5% 289 51,5% 575

S 25 6,7% 164 43,7% 186 49,6% 380

Pregunta 25 N 30 6,3% 208 43,8% 237 49,9% 489

S 23 5,0% 200 43,4% 238 51,6% 466

Pregunta 26 N 25 5,4% 213 46,4% 221 48,1% 471

S 28 5,9% 195 40,9% 254 53,2% 484

Pregunta 27 N 10 5,2% 102 53,4% 79 41,4% 193

S 43 5,8% 306 41,1% 396 53,2% 762

Pregunta 28 N 16 5,6% 149 52,1% 121 42,3% 289

64


S 37 5,7% 259 39,8% 354 54,5% 666

Pregunta 29 N 2 3,2% 40 63,5% 21 33,3% 64

S 51 5,8% 368 42,2% 454 52,0% 891

Pregunta 30 N 15 4,7% 151 47,6% 151 47,6% 326

S 38 6,1% 257 41,5% 324 52,3% 629

TAULA 39. Freqüència de respostes significatives per sexe

Dona Home Total Casos % col. Casos % col. Casos % col.

Pregunta 3 N 71 51,10% 63 45,30% 134 15%

S 337 42,30% 412 51,70% 749 85% Pregunta 6 N 208 42,70% 257 52,80% 465 53% S 200 44,50% 218 48,60% 418 47% Pregunta 7 N 101 46,30% 102 46,80% 203 23% S 307 42,80% 373 51,90% 680 77% Pregunta 8 N 90 47,90% 92 48,90% 182 21% S 318 42,50% 383 51,20% 701 79% Pregunta 9 N 75 59,50% 44 34,90% 119 13% S 333 41,10% 431 53,20% 764 87% Pregunta 13 N 207 46,40% 214 48,00% 421 48% S 201 41,00% 261 53,30% 462 52% Pregunta 14 N 144 52,00% 113 40,80% 257 29% S 264 40,10% 362 54,90% 626 71% Pregunta 15 N 391 43,50% 467 51,90% 858 97% S 17 45,90% 8 21,60% 25 3% Pregunta 18 N 89 62,20% 48 33,60% 137 16% S 319 40,20% 427 53,80% 746 84% Pregunta 21 N 230 46,90% 232 47,30% 462 52% S 178 39,90% 243 54,50% 421 48% Pregunta 26 N 213 46,40% 221 48,10% 434 49% S 195 40,90% 254 53,20% 449 51% Pregunta 27 N 102 53,40% 79 41,40% 181 20% S 306 41,10% 396 53,20% 702 80% Pregunta 28 N 149 52,10% 121 42,30% 270 31%

S 259 39,80% 354 54,50% 613 69%

65


Passem doncs a fer un repàs de les preguntes més importants i les respostes donades per part dels joves enquestats. Pregunta 3: En quins fluids orgànics pot haver concentració suficient de VIH perquè es produeixi la transmissió? 1) A la sang 2) als fluids sexuals 3) les dues respostes són correctes.

Com podem observar a la taula de freqüències generals, la majoria de joves (un 85,2%) ha contestat correctament aquesta pregunta i el 14,8% ha fallat la resposta. Dels que han contestat correctament la majoria són homes, amb un 51,7%, un 42,3% són dones i un 6% són casos on no s’ha identificat el sexe del jove enquestat.

En aquesta pregunta podem veure que hi ha una bona discriminació cap a la resposta correcta i que és més clara en el cas dels homes. Tot i que la pregunta és bàsica per a poder parlar d’un suficient nivell de coneixement en VIH/sida, creiem que el sentit de la pregunta revela que hi ha un bon coneixement sobre les vies de transmissió de la malaltia.

Pregunta 6: Respecte a les pràctiques de risc: 1 la varieta de parelles sexuals faaugmentar considerablement el risc d’infecció pel VIH, 2) la recerca d’aventures en bars i discoteques constitueixen comportaments de risc i 3) les dues respostes són incorrectes

) t

.

rt t t

D’aquesta pregunta tenim un 47,5% de respostes encertades per un 52,5% de respostes incorrectes. De les respostes encertades un 48,6% són homes, un 44,5% són dones i un 6,9% són casos sense identificar.

Per tant aquí veiem que no és tan clara la distinció entre l’encert i error, i el coneixement que tenen homes i dones s’iguala més. El contingut de la pregunta incideix sobre les conductes de risc que com veiem no sempre resulten molt clares respecte a la transmissió de la malaltia. Potser els joves estableixen una relació directa entre promiscuïtat i infecció. Seria interessant estudiar en més profunditat aquesta qüestió relacionada amb actituds i conductes.

Pregunta 7: Si a l’escola hi ha un company seropositiu: 1) hom pot seu e al seu costa a classe, 2) hom pot compar ir els estris escolars, 3) hom no po compartir elraspall de dents i 4) les tres respostes són correctes.

La majoria de joves, un 76,3% ha contestat correctament en contra d’un 23,7% que ha fallat la resposta. Dels encerts veiem que un 51,9% són homes, un 42,8% són dones i un 5,3% són casos sense identificar.

Aquesta pregunta també denota un clar coneixement per part dels joves tot i que són els homes qui tenen un major índex d’encert. Aquesta pregunta relacionada amb qüestions actitudinals i de vies de transmissió revela que hi ha un bon coneixement sobre vies de transmissió i que també hi ha una bona acceptació envers als companys, almenys pel que fa a la teoria o a la resposta que s’espera dintre d’un comportament “políticament correcte”. Seria interessant estudiar amb més profunditat la qüestió de les actituds discriminatòries envers les persones seropositives.

Pregunta 8: A quin d’aquests líquids corporals es troba VIH amb capacitat suficient de transmissió?: 1) a les llàgrimes, 2) a la suor, 3) a l’orina i defecacions 4) a cap d’aquests líquids.

66


Un 79,9 % de joves enquestat ha respost correctament mentre que el 20,1% ha fallat la resposta. També en aquest cas el 51,2% dels que han encertat són homes, el 42,5% són dones i el 6,3% són casos sense identificar.

Podem dir que també és una pregunta molt clarificadora del coneixement que tenen els joves i seguim amb el patró establert de major coneixement per part dels homes. Tal com hem vist abans podem dir que hi ha un bon coneixement sobre les vies de transmissió de la malaltia.

Pregunta 9: Els piercings, els forats a les orelles i els tatuatges, comporten un risc de transmissió? 1) no, 2) si, 3) depèn de si el material utilitzat és estèril.

Només un 13,7% ha fallat aquesta pregunta per contra d’un 86,3% que ha contestat correctament dels quals un 53,2% són homes, un 41,1% són dones i un 5,7% són casos sense identificar.

Reiterem la percepció anterior sobre les vies de transmissió que són molt clares pels joves enquestats.

Pregunta 13: El sexe oral és una pràctica segura? 1) no, té el mateix risc que el sexeamb penetració, 2) Si, si s’utilitzen mètodes de protecció 3) no, si es practica amb una persona seropositiva.

En aquesta pregunta ens trobem que ha contestat correctament un 52,1% i ha fallat un 47,9%. De les respostes correctes un 53,3% corresponen als homes, un 41% són dones i un 5,75 són casos sense identificar.

Aquesta pregunta representa un cas de confusió o d’equivocació per part dels joves. Tot i que han respost majoritàriament bé, el percentatge de joves que han fallat la resposta és força elevat. Aquest grau d’error ens pot indicar que no hi ha un bon coneixement sobre pràctiques sexuals i en concret sobre mètodes de prevenció.

Pregunta 14: Quines són pràctiques de risc? 1) Sexe oral sense protecció, 2) penetració sense protecció i 3) les dues respostes són correctes.

Un 70,7% ha contestat correctament per contra d’un 29,3% que ha fallat. Majoritàriament són els homes qui contesten bé amb un 54,9%, un 40,1% de dones i un 5% de casos sense identificar.

Aquesta pregunta reprodueix el major coneixement que tenen els homes respecte a les dones. Per altra banda la incidència de la pregunta amb qüestions de transmissió de la malaltia i de relacions sexuals indiquen que hi ha un bon coneixement en aquestes categories de coneixement.

Pregunta 15: Com es sap que el preservatiu està en males condicions? 1) Perquè elseu embolcall està arrugat i descolorit, 2) per la seva data de caducitat, 3) sempre està bé si és d’una farmàcia.

En aquesta pregunta veiem que només un 3,9% dels joves enquestats ha respost correctament per contra d’un 96,1% que ha fallat la pregunta. Dels que han contestat correctament un 21,6% són homes, un 45,9% són dones i un 32,4% són casos sense identificar.

67


Com podem observar aquesta pregunta resulta interessant perquè inverteix el patró de respostes trobat fins el moment. És la resposta amb més alt percentatge d’errors de tot el qüestionari. A més de ser una resposta amb molt baix índex d’encert, són els homes qui cometen més errors. Això ens porta a pensar que en temes de relacions sexuals i més concretament sobre mètodes anticonceptius i de prevenció hi ha qüestions que provoquen confusió o senzillament no estan clares per part dels joves.

Pregunta 18: Quina o quines són les vies de transmissió del VIH? 1) les pràctiques sexuals sense protecció, 2) l’ús compartit de materials d’injecció i d’esnifar, 3) latransmissió de dona a nadó duran la gestació, el part o l’alletament, 4) les respostes son correctes.

t

,

La majoria de joves enquestats amb un 84,7% ha respost correctament contra un 15,35% que ha fallat. Un 53,8% de les respostes correctes pertanyen als homes, un 40,2% a dones i un 5,9% a casos sense identificar.

Veiem que tornem a trobar el patró de resposta observat on majoritàriament s’encerta la pregunta i a més hi ha un coneixement més alt per part dels homes.

Pregunta 21: El preservatiu masculí és l’únic mètode per evitar la infecció pel VIH en relacions sexuals amb penetració? 1) Si, 2) No també existeix el preservatiu femení, 3) No però és el més segur.

Aquesta pregunta ha estat fallada per un 52,7% i per tant encertada pel 47,3% dels joves. De les respostes correctes un 54,5% han estat contestades pels homes, un 39,9% per les dones i un 5,6% per joves sense identificar el sexe.

Veiem que tot i no haver-hi un coneixement molt clar sobre els preservatius femenins, són paradoxalment els homes qui més han encertat i per tant es pot inferir que tenen més coneixement sobre el tema dels anticonceptius.

Pregunta 26: En una relació sexual el risc està en: 1) com es fa, 2) amb qui es fa.

Només un 50,7% ha contestat correctament aquesta pregunta i un 49,3% l’ha fallat. Dels que han encertat són homes majoritàriament amb un 53,2%, dones amb un 40,9% i un 5,9% de casos sense identificar.

Aquesta pregunta revela que no hi ha una clara distinció respecte als mètodes de prevenció en les relacions sexuals i les persones amb qui es mantenen aquestes relacions, el que fa pensar en certs estereotips respecte a la malaltia que caldria treballar amb més profunditat.

Pregunta 27: Si volguessis informació sobre VIH/sida t’adreçaries a: 1) centres de salut, 2) a una ONG/sida, 3) les dues respostes son correctes.

Aquesta pregunta ens aporta que un 20,2% ha contestat malament i un 79,8% ha contestat correctament. D’aquests últims un 53,2% són homes, un 41,1% són dones i un 5,8% són casos sense identificar.

Seguint el patró de respostes trobat en aquesta sèrie de preguntes analitzades són els homes qui tenen un coneixement més alt en els ítems o preguntes definides. Concretament en aquesta pregunta que fa referència als recursos disponibles sembla

68


que els homes tenen també un major coneixement dels recursos disponibles per al coneixement i prevenció.

r

)Pregunta 29: Una persona ent e 12 i 17 anys pot infectar-se pel virus de la sida? 1) No, és massa jove, 2 Si, si practica relacions sexuals sense protecció. En la darrera pregunta analitzada és interessant veure l’alt nombre d’encerts (891 enquestats, majoritàriament homes) i baix nombre d’errors (64 enquestats). Les respostes ens estarien indicant, que els joves són coneixedors de que el risc també existeix per a ells, però que tal com veurem més endavant en l’anàlisi, això no vol dir que en siguin plenament conscients i que actuïn en conseqüència de tal coneixements. A manera de comentari general, veiem quines són les preguntes que han comptat amb major nombre d’errors. Per una banda, veiem que les preguntes 20, 23 i 24 tenen un percentatge elevat d’errors, i que són preguntes que giren entorn del tema de la prova del VIH. La pregunta 20 comptabilitza 498 errors (de 955 respostes), la pregunta 23 compta 561 errors i la 24 en té 533. D’altra banda, trobem dues preguntes amb alt índex d’error relacionades amb l’ús dels preservatius. La pregunta 15 compta amb 858 errors i la 21 compta amb 462 errors. Aquestes preguntes les hem comentat anteriorment, però creiem important ressaltar-les de nou amb les preguntes “difícils” ja que considerem que el tema dels preservatius és particularment rellevant. Una altra pregunta amb molt marge d’error ha estat la 12, que fa referència a la malaltia, com també la pregunta 6 que fa referència a les pràctiques de risc.

69


5.2. ANÀLISI DELS QÜESTIONARIS A COORDINADORS PEDAGÒGICS El qüestionari per a coordinadors pedagògics es va enviar als centres educatius de la nostra mostra per tal que els poguessin complimentar i retornar-los. Els qüestionaris vàlids que s’han pogut analitzar sumen 39, d’un total de 41 comarques catalanes. D’aquestes, 12 pertanyen a la província de Barcelona, 7 a la de Girona, 12 a la de Lleida i 8 a la de Tarragona. Els centres educatius dels que finalment no s’ha pogut incloure la informació dels coordinadors pedagògics són els de les comarques de la Cerdanya (Lleida) i del Tarragonès (Tarragona).

TAULA 40. Resum de respostes vàlides per província

Província Respostes vàlides

Total de comarques existents

Barcelona 12 12

Girona 7 7

Lleida 12 13

Tarragona 8 9

Totals 39 41

Com s’ha comentat en l’apartat d’antecedents i justificació de l’estudi (veure el punt B. “El VIH i la sida a l’ensenyament”), el currículum educatiu de segon cicle de ESO conté diversos punts en els que té cabuda parlar del VIH i de la sida, ja que es tracten temes relacionats amb la salut, les malalties de transmissió sexual, etc. Una de les qüestions que s’han plantejat als coordinadors pedagògics ha estat si durant aquest curs (2003-2004) s’ha tractat el tema del VIH/sida a quart de ESO a la seva escola. De les 39 respostes vàlides obtingudes, són 23 els centres educatius on s’ha tocat la matèria en aquest curs (el 59% de la mostra). L’assignatura on està recollit pel currículum educatiu el tractament d’aquesta matèria és bàsicament la de Ciències Naturals, tot i que al ser una temàtica inclosa en els objectius generals del segon cicle d’ESO, pot ésser tractada en altres assignatures. També cal dir que cada centre educatiu pot realitzar una selecció de matèries i activitats, sovint en funció de la motivació o disponibilitat del professorat, o dels recursos amb els que compta per a desenvolupar-les. El que s’ha pogut observar a les escoles consultades és que el 80% de les mateixes aborden la temàtica del VIH/sida com a mínim a l’assignatura de Ciències Naturals, durant algun dels cursos que componen l’ensenyament secundari obligatori. La segona assignatura on es tracta més aquest tema és la de la tutoria, assignatura que no compta amb continguts curriculars preestablerts, i que sovint s’utilitza com a espai per a tractar totes aquelles temàtiques “extres” del currículum. És important constatar que el 70% de les escoles consultades han treballat aquest tema a l’hora de tutoria, fet que ens pot fer pensar en la importància percebuda pel professorat d’aprofundir en el tema, ja sigui en crèdits variables, de síntesi, tutoria, o altres:

70


“el currículum actual no deixa gaire temps per poder treballar més àmpliament, per això ho fem amb un crèdit de síntesi” (IES El Pon de Suer El Pon de Sue t AltaRibagorça)

t t, t r ,

Pel que fa a les altres assignatures assenyalades, seguidament de ciències naturals i tutoria, trobem l’assignatura de ciències socials (8%), el tractament de la temàtica com a eix transversal (8%), el crèdit variable (5%) i finalment, les assignatures de religió i educació física i el crèdit de síntesi, amb un 2,5% cadascuna.

TAULA 41. Assignatures on es tracta el tema del VIH/sida per centres educatius consultats

Assignatura Nº d’escoles %

Ciències Naturals

31 80

Tutories 27 70

Ciències Socials 3 8

Eix transversal 3 8

Crèdit variable 2 8

Crèdit de síntesi 1 2,5

Religió 1 2,5

Educació física 1 2,5

Podeu consultar la taula 42 per comarques a l’annex 13.

A més de les assignatures on està previst abordar la matèria que ens ocupa, hi ha altres formats que al llarg del curs han estat presents als centres educatius, siguin xerrades, tallers, campanyes informatives i preventives, etc. Hem volgut conèixer també la freqüència en què l’alumnat entrava en contacte amb la temàtica, és a dir, el nombre de vegades que un alumne o una alumna ha rebut informació sobre el VIH i la sida el curs passat. També s’ha preguntat en quin format s’havia transmès aquesta informació. La majoria dels alumnes han rebut entre 1 i 3 vegades informació sobre VIH/sida. Són 32 els centres educatius que es situen en aquesta franja, mentre que 4 centres han manifestat que els seus alumnes no han rebut cap vegada informació sobre el tema, i 2 que n’han rebut 4 o 5 vegades.

71


TAULA 43. Freqüència amb la que l’alumnat de quart de ESO

ha rebut informació sobre VIH/sida, per províncies

Província No ho sap Cap Entre 1 i 3 Entre 4 i 5 Total

Barcelona 0 3 9 0 12

Girona 0 1 5 1 7

Lleida 1 0 10 1 12

Tarragona 0 0 8 0 8

Total 1 4 32 2 39

2,5% 10,3% 82,0% 5,1% 100%


En quant a la forma en què ha arribat la informació, les opcions més freqüents han estat les xerrades o conferències (resposta donada per 29 dels 35 centres educatius que han contestat aquesta pregunta). En segon lloc, la informació ha estat rebuda en forma de fulletó (54%), seguits del currículum educatiu de quart de ESO (28,5%), de tallers (20%), teatre (8,5%) i campanyes (3%). En quant a la disponibilitat de recursos dels que disposa l’alumnat al centre educatiu, els coordinadors pedagògics ens han assenyalat diversos instruments. Dels 39 centres consultats, la majoria (14 centres) afirmen que els alumnes disposen de 2 recursos a l’escola, mentre que 13 centres disposen d’un sol recurs, 11 disposen de 3 recursos i un centre disposa de 4 recursos. Els instruments més freqüents en aquests centres d’ensenyament secundari són els tallers i les xerrades periòdiques (33 escoles de les 39 consultades disposen d’aquest recurs). Seguidament, 20 escoles disposen de servei d’orientació psicològica, recurs que permet una atenció personalitzada, i de la que caldria un coneixement més a fons per tal de determinar l’ús real que es fa d’aquest servei en relació al tema del VIH i la sida. El cas del servei d’infermeria, el qual han citat per 6 escoles com a recurs informatiu i de prevenció, seria similar al del servei d’orientació psicològica. 15 escoles han citat ambdós serveis, mentre que 5 escoles han citat un dels dos serveis. Caldria veure quins són els casos en què existeixen físicament els dos serveis, de forma separada i en quins casos s’ha considerat que el servei d’infermeria exerceix alhora l’atenció psicològica. Un altre recurs existent i que es troba a 15 de les escoles consultades són els materials específics a la biblioteca, com ara fulletons o bibliografia específica. Dues són les escoles que han comptat amb una exposició com a recurs educatiu, mentre que una escola ha citat un “punt juvenil”. Finalment, una escola ha expressat que no disposa de cap recurs per a l’alumnat. La qüestió de la presència de màquines distribuïdores de preservatius ha aixecat polèmica en molts centres educatius i en l’àmbit de l’ensenyament en general durant

72


anys. És un debat que reapareix periòdicament. Com hem apuntat a l’apartat d’antecedents, actualment, la Consellera de Salut, vol promoure la implementació d’aquest servei en totes aquells centres que hi estiguin disposats. Avui, cap dels 39 centres educatius consultats disposa d’aquest recurs.

TAULA 45. Recursos dels que disposa l’alumnat als 39 centres educatius consultats.

Recursos disponibles Nº % d’escoles que utilitzen el recurs

Tallers o xerrades periòdiques 33 84,6

Materials específics biblioteca 15 38,5

Servei d’infermeria 6 15,4

Servei orientació psicològica 20 51,3

Exposicions 2 5,1

Punt juvenil 1 2,5

Distribuïdor de preservatius 0 0,00

Cap 1 2,5

Total de recursos disponibles 78

Podeu consultar la taula 46 per comarques i el mapa 4 corresponent a l’annex 15.

S’ha consultat també als coordinadors pedagògics si consideren que existeixen suficients recursos econòmics, pedagògics, humans o altres, per a treballar en l’àmbit preventiu als seus centres d’ensenyament. En aquest sentit, la majoria dels centres estarien davant d’una manca de recursos, ja que de 39 respostes obtingudes, 26 han considerat insuficient el nivell de recursos disponibles. Les 13 escoles restants consideren que compten amb suficients recursos.

TAULA 47. Respostes donades, per províncies, a la pregunta: “Creu que existeixen suficients recursos (econòmics, pedagògics, humans, etc.)

per a treballar la prevenció de la sida als centres d’ensenyament?”

Província Si No Totals

Barcelona 4 8 12

Girona 4 3 7

Lleida 2 10 12

Tarragona 3 5 8

Totals 13 26 39

73



MAPA 5. Respostes donades, per comarques, a la pregunta: “Creu que existeixen suficients recursos (econòmics, pedagògics, humans, etc.)

per a treballar la prevenció de la sida als centres d’ensenyament?”

Per aquesta pregunta no hem realitzat un anàlisi numèric de les justificacions, perquè són pocs els coordinadors que n’han donat. No obstant això, la idea de manca de temps com a recurs per a treballar la prevenció, és una idea que apareix reiteradament i s’expressa per exemple d’aquesta manera:

“existeixen massa temàtiques a tractar (sida, drogodependències, sexualitat, racisme,....) i pocs recursos i poc temps perquè també cal ensenyar continguts” (SES Joan Triadú, Ribes de Freser, Ripollès)

i també apareix la qüestió de la formació de professionals, com aquí ens comenten:

“jo penso que el tractament d’aquests i altres temes de salut s’haurien de treballar dins el currículum de forma obligatòria i formant al professorat responsable (no amb la bona voluntat)” (IES Alcarràs, Alcarràs, Segrià)

Una altra qüestió que s’ha volgut valorar ha estat la percepció del nivell global de coneixements que els coordinadors pedagògics creuen que tenen els joves estudiants avui en dia. Aquesta sens dubte és una qüestió subjectiva, però és interessant recollir

74


les impressions dels educadors, que tenen un contacte constant amb els joves i estan avesats a valorar-ne el coneixement. Per a aquesta qüestió, els coordinadors pedagògics han contestat majoritàriament (75% dels casos vàlids) que “no”, que els joves no tenen prou coneixements sobre el VIH i la sida. L’altre 25% de la mostra, és a dir 9 de 39 escoles, han constat “sí” a aquesta pregunta. No obstant això, és important en aquest punt aportar els comentaris realitzats pels coordinadors pedagògics. Sense aquests comentaris, els resultats podrien portar a interpretacions poc precises sobre el significat real que s’ha donat a la resposta “sí”. Dels 9 coordinadors que consideren que els joves tenen prou coneixements sobre el tema, 8 han precisat que si bé el seu nivell de coneixements és suficient o inclús bo, això no implica que les seves actituds vagin en conseqüència a aquest coneixement. Dit d’una altra manera, el coneixement no es tradueix en actituds preventives sistemàticament. Aquesta manca de vinculació entre la teoria i la pràctica és una idea que es repeteix sovint en les apreciacions dels coordinadors pedagògics, inclús en les d’aquells que han contestat que “no” a la pregunta formulada.

“una cosa és el coneixement –teòric- que puguin tenir i l’altra que siguin veritablement conscients dels riscos que implica” (IES Pere Alsius i Torrent, Banyoles, Pla de l’Estany) “d’informació n’hi ha i en poden trobar o demanar, però potser el problema és més de conscienciació i per tant ho coneixen però no ho apliquen” (IES La Ser a, Mollerussa, Pla d’Urgell)

r

TAULA 49. Respostes donades, per províncies, a la pregunta: “Creu que el nivell de coneixement sobre sida dels joves

és suficient avui en dia?”

Província No Si Totals

Barcelona 2 10 12

Girona 1 6 7

Lleida 5 5 10

Tarragona 1 6 7

Totals 9 27 36

% 25,00 75,00 100


75


MAPA 6. Respostes donades, per comarques, a la pregunta:

“Creu que el nivell de coneixement sobre sida dels joves és suficient avui en dia?”

Finalment, es va plantejar als coordinadors pedagògics, que anomenessin quin era per ells el problema principal en quant a la prevenció del VIH i la sida entre els joves. En aquest cas, es van obtenir 39 respostes vàlides, i en total es van anomenar 62 problemes que s’han agrupat en 6 problemàtiques principals. En primer lloc, el principal problema percebut és l’externalització que els joves fan del tema. És a dir, que els joves creuen que el VIH i la sida són qüestions que no els afecta a ells personalment. Creuen que és una problemàtica externa a la seva realitat, que són invulnerables. Aquest ha estat un “problema” anomenat per 18 coordinadors (46% de la mostra). El segon problema principal percebut ha estat la conscienciació entre els joves sobre la qüestió. Els coordinadors han expressat una manca de percepció del risc per part dels joves; una falta d’interiorització d’una problemàtica real que els hi resulta aliena, llunyana, o en la que senzillament no pensen o no volen pensar. Aquest “problema” ha estat assenyalat per 16 coordinadors (41%). Seguidament, s’ha assenyalat 13 vegades (33%) la problemàtica relacionada a l’ús del preservatiu en les relacions sexuals, les quals inclouen les habilitats socials (com per exemple la capacitat d’una persona de plantejar-li a la parella la necessitat d’utilitzar preservatiu) i les habilitats d’utilització del mateix (fer-ne un ús eficaç). També s’ha anomenat la manca d’informació i coneixement que hi ha entre els joves sobre el VIH i

76


la sida, problema anomenat 12 vegades (31% de la mostra). S’ha parlat també de la influència de l’entorn en el comportament dels joves, i en aquest cas especialment de les relacions i influència que exerceixen entre ells els amics i les amigues especialment en la franja d’edat que ens ocupa. S’ha anomenat 2 vegades l’entorn com a problema (5% de la mostra). Finalment, un coordinador pedagògic ha identificat com a problema la manca de recursos que hi ha per a fer prevenció, concretament “la manca de professionals per a fer xerrades”.

“l’alerta sobre la sida ha baixat molt avui en dia i els alumnes encara consideren que això no va amb ells” (SES Morelló, Esterri d’Aneu, Pallars Sobirà) “creuen que a ells no els passarà res, veuen la sida com quelcom llunyà, sobretot si viuen en un poble petit que hi ha hagut pocs casos coneguts” (SES Joan Triadú, Ribes de Freser, Ripollès)

TAULA 51. Principal problema entorn a la prevenció del VIH/sida assenyalats pels centres educatius.

Informació Conscien-

ciació Recursos Entorn Externalització Ús

preservatiu Total

Nombre de respostes obtingudes

12

16

1

2

18

13

62


La informació proporcionada pels centres educatius, ens permet aproximar-nos al tractament donat a la temàtica del VIH/sida a les escoles de Catalunya. A manera de conclusió, veiem que els coordinadors pedagògics han considerat insuficient el nivell de coneixement dels joves i que sovint han expressat com una limitació per a prevenir el VIH/sida la manera de ser dels joves. Però creiem que aquest fet, més que considerar-se una limitació, s’ha de considerar com una característica específica del treball preventiu amb joves, i el que és fonamental és que les ONG de servei en sida tinguin consciència d’aquest factor i puguin fer un abordatge del tema enfocat al grup destinatari, tenint en compte tots els elements que influeixen en les conductes socials i treballant-ne les arrels. Per il·lustrar aquesta idea, ens podem referir al treball específic sobre relacions de gènere, o sobre autoestima, que pot comportar la prevenció amb joves.

D’altra banda, la majoria dels coordinadors pedagògics valoren negativament el nivell de recursos existents per a treballar el VIH i la sida a les escoles. I els comentaris realitzats per alguns dels coordinadors pedagògics, assenyalen com a recursos escassos tant el temps com la seva formació o insuficient presència de professionals en prevenció.

I aquesta mancança no dependria tant del tipus d‘accions realitzades per les ONG de servei en sida sinó de limitants pròpies del sistema educatiu com ara la saturació de continguts a tractar, la “sobre responsabilitzaria” que socialment s’atribueix a l’escola en l’educació dels fills i les filles, la priorització de l’ensenyament enfocat al mercat laboral per sobre de la formació de la persona, etc.

77


Respecte a les opcions que pot oferir un model educatiu, podem citar-ne vàries. Per una banda hi ha l’opció d’incloure les temàtiques com el VIH/sida, racisme, mediambient, etc. dintre del currículum educatiu. Això permet disposar de més temps pel seu tractament i suposa alhora el reconeixement d’aquestes qüestions com a contingut necessari i obligatori per a la formació de persones que formen part d’una societat. D’altra banda, hi ha l’opció de seguir tractant el tema del VIH/sida com a activitat “extra”, opció que també és defensada amb l’argument de que d’aquesta manera es capta més l’atenció de l’alumnat i es poden utilitzar formats innovadors. També caldria considerar la possibilitat de combinar ambdues opcions, que és la que teòricament es treballa actualment, però assegurant un tractament suficient i obligatori del tema dintre del currículum i en tots els centres educatius del territori. El VIH i la sida són qüestions que afecten a totes les persones, independentment de l’escola on vagin.

5.3. ANÀLISI DE LES ENTREVISTES EN PROFUNDITAT Les entrevistes realitzades a expertes en prevenció en VIH/sida s’han realitzat a membres de dues entitats que treballen en àrees diferents: el CJAS treballa més intensament a Barcelona ciutat i província, tot i que realitza també activitats a altres indrets, però de forma més puntual; l’ACAS treballa a la província de Girona, on compta amb seus a quatre comarques diferents (Alt Empordà, Baix Empordà, Garrotxa i Gironès). Pel que fa a l’entrevista al coordinador pedagògic, aquesta s’ha realitzat a Barcelona ciutat. És rellevant aquesta puntualització de cara a contextualitzar el discurs de cadascun dels testimonis, els quals ens poden aportar informació per a la contrastació de la segona hipòtesi de l’estudi referida a les possibles diferències territorials.27

En aquest sentit, les entrevistes ens ofereixen visions diferenciades sobre el nivell de coneixement en VIH/sida dels joves a Catalunya. Des de Girona, l’experiència acumulada a l’hora de fer tallers a la província indica que existeix una desigualtat important en el nivell de coneixement entre una i altra escola. Bàsicament, les diferències que ens indiquen s’atribueixen al centre d’ensenyament (si és laic o religiós, si ja s’hi ha donat un taller o no, si es treballa bé el tema des del currículum) i al professorat (si li ha dedicat temps al tema, si ha tingut les habilitats suficients per arribar als alumnes, si s’han interessat pel tema). Les diferències es troben inclús dintre d’un mateix centre educatiu:

“em va sorprendre en un mateix institut que en una classe era com si no tinguessin ni idea i una altre que deu n’hi do, depenent molt dels “profes” que tinguin, de la part de biologia que hagin entrat, si han entrat en tema de sexualitat... És variat.” (ACAS, Girona)

D’altra banda, des del CJAS i l’IES Ernest Lluch, han coincidit a valorar positivament el nivell de coneixement dels joves, inclús en aquells aspectes referents a la malaltia i al tractament. En canvi, sempre que s’afirma que el nivell de coneixement és alt, es repeteix la idea de que coneixement i actituds preventives no van necessàriament lligats:

27 Podeu consultar la transcripció completa de les entrevistes a l’annex 19Annexes\Annex 19b.docAnnexes\Annex 19c .pdf

78


“Tienen muy buena información, tanto de lo que es la enfermedad como lo que es el proceso evolutivo e incluso tienen conocimientos de los tratamientos porque a veces son muy curiosos. Pero sigo diciendo lo mismo, lo cual no quiere decir que se protejan.” (CJAS, Barcelona).28 “Jo diria que en qüestions de transmissió i prevenció en teoria en saben (estic parlant dels de quart). Pel que fa al virus en si, jo diria que en saben més perquè es treballa des de diferents àmbits, i per tant tenen una informació més precisa. En canvi la prevenció no és tant així, tot i que es treballa fora en el sentit de que es fan sortides on se'ls explica sobre això, se'ls deixa tocar instruments, etc., tot el que una persona pot necessitar saber sobre això... hi han tingut accés. Una altra cosa és després l'ús que en facin.” (IES Ernest Lluch, Barcelona)

Sobre la desvinculació entre coneixement i prevenció, sorgeixen altres referències des de l’IES Ernest Lluch:

“Això està dintre de la matèria de biologia i s'explica amb bastant de detall. Una altra cosa és si això té efecte en l'alumne i realment l'alumne ho assumeix o li rellisca.”

“ (...) la recepció és bona, positiva. Ara, una altra cosa són els efectes d'aquesta recepció, si realment es produeixen canvis d'actituds i de comportaments”.

I la raó que trobem en les consideracions del coordinador pedagògic estarien indicant que aquesta desvinculació seria deguda a les característiques pròpies dels joves, és a dir a factors interns:

“Un adolescent no pensa en la mort, en el perill. Ell no ho veu, encara que tu li expliquis per activa i per passiva. Ells ho veuen com una cosa que afecta als altres, a l'exterior.”

Aquesta és una idea que, com hem vist en l’apartat anterior, apareix freqüentment en les respostes dels coordinadors pedagògics de les diferents comarques. Pràcticament el 55% de les respostes dels coordinadors pedagògics apunten cap a factors interns, com l’externalització i la manca de conscienciació dels joves, com a principal problema en la prevenció del VIH/sida.

Un altre enfoc sobre la qüestió ens el planteja el coordinador pedagògic de l’IES Vila de Gràcia de Barcelona:

“La primera necessitat dels joves és satisfer els desitjos d’afectivitat i això per ells i per elles és decisiu. La prevenció de la sida i altres malalties passa en segon lloc”

En canvi, aquest aspecte s’ha valorat de manera diferent des de les dues organitzacions consultades. Els factors als que s’atribueix la desvinculació entre coneixement i actituds són factors externs (relacionats amb el tipus de prevenció que es treballa, els recursos disponibles, etc.) potser perquè en el treball que realitzen dia a dia, ja assumeixen aquesta part interna i intrínseca als joves. Des del CJAS, sembla que es veu clarament que hi ha diversos enfocaments sobre la prevenció del VIH/sida, o inclús que es pot parlar d’evolució en la manera d’enfocar la prevenció. Quan les ONG de servei en sida van començar la seva activitat, el que es treballava eren tallers exclusivament sobre el VIH i la sida, i de manera més teòrica.

28 Hem conservat el text de les entrevistes en el seu idioma original.

79


Amb el temps, s’ha anat contextualitzant el tema, i s’ha introduït en un marc més ampli de continguts relacionats amb la sexualitat, l’autoestima, les relacions de gènere, etc. També s’han anat canviant els formats, cap a formes més pràctiques i properes als joves.

“Cuando vemos a los chicos o las chicas en un taller o una actividad formativa o preventiva, intentamos, no hablar en un primer momento del sida para nada. Intentamos empezar por lo positivo, lo bueno que tiene la sexualidad, lo que aporta a las relaciones… pero en cuanto los chicos y las chicas sacan cualquier cosita de riesgo, lo rescatamos para poder hacer cuñas y trabajar la prevención(…). Lo introducimos así pero sin hacer una actividad exclusiva para sida cuando son tan jóvenes. Si ya trabajamos durante tiempo con estos chicos y estas chicas, y se trabajan todos estos aspectos, de la autoestima, de la prevención, etc. Y después se trabaja el tema del sida, pues no pasa nada. Se ha abusado mucho de eso. Se ha ido a la escuela a hacer un taller únicamente de sida, sin haber trabajado la sexualidad para nada.” (CJAS, Barcelona)

Per tant, mentre que des de l’IES entrevistat s’apunta a la manera de ser dels joves com un impediment cap al canvi d’actituds, l’evolució pròpia del tipus de sensibilització realitzada i el testimoni que ens arriba des del CJAS, ens aporten una altra visió, en la que la “responsabilitat” s’atribueix més al factor prevenció. Aquesta segona explicació, obre més possibilitats per a poder actuar de forma eficaç en la prevenció del VIH/sida. Es tracta doncs de conèixer com cal fer aquesta prevenció, i trobar el recolzament i la receptivitat perquè aquesta es pugui fer en les òptimes condicions. En aquest sentit, és interessant recollir les intervencions següents:

“Esta semana estuve en sanidad en un grupo de trabajo preventivo y para hacer materiales educativos y se hablaba de que había muchísimo abuso29 en las escuelas, que aún trabajaban el tema del sida y que había profesores que se negaban. Que si no se trabaja con una continuidad en un proceso educativo… apoyado por las diferentes campañas que se hacen. Pero entrar solo a hablar del tema del sida no había hecho cambiar actitudes. Lo que intentamos es que la persona haga cambios. No la política del miedo. Habrá personas que habrán cambiado y otras que no como en todo… pero como mínimo tu sabes que vas trabajando para que genere pensamientos más de cuidarse.” (CJAS, Barcelona)

Les organitzacions de servei en sida, coneixen les limitacions d’un tipus de treball preventiu fet a contra rellotge i de forma puntual:

“Intentem anar el màxim ràpid i solucionar els conflictes que surten en aquell moment a la classe. Però igual no et pregunten per medicació i com que has anat tant ràpid... et pregunten per això i et centres en aquell punt. De l’altra manera podries fer-ho molt més explicat tot. Una horeta és poc. 50 minuts és poc!” (ACAS, Girona)

Segons el CJAS, els mateixos alumnes reclamen un tractament diferent de la qüestió:

29 De la lectura completa de la transcripció de l’entrevista – veure annex 19- s’entén que aquest “abús” s’està referint al tipus de prevenció realitzat, en el qual només es parlava del VIH i la sida i només de forma puntual. En un altra punt de l’entrevista, es parla també de la “política de la por”, com a estratègia de prevenció.

80


“... muchas veces dicen "haced un taller de lo que queráis menos del sida y los aparatos". Y esto es porque en la escuela y los padres en casa, siempre les hablamos de anatomía y fisiología, y luego del sida, pero de lo otro, de lo que ellos quieren saber, no les hablan. Luego si que quieren hablar del sida y de los aparatos, pero no de entrada. Primero de lo que les pasa cuando van a tener una relación, si van a saber, a dar la talla (…) y esto nadie se lo explica.”

Però parlar de sida de forma contextualitzada depèn en gran mesura de la disponibilitat de temps que tinguin les organitzacions per a desenvolupar la seva tasca amb els joves. I també depèn del com s’entengui des del sistema educatiu la necessitat de tractar aquestes matèries als centres educatius. En aquest sentit, existeixen diferents possibilitats, d’entre les quals en destaquen dues. O bé es dediquen espais més amplis a les temàtiques “extra” curriculars, o bé, s’inclou aquest tipus d’activitat dintre dels currículums educatius a la ESO.

“Estaria bé de tenir una assignatura tipus sexualitat per segons quines edats a ESO (...) Que tinguessin un temari... igual el tenen en temari de tutoria, però si al “profe” no li interessa massa tractar aquest tema perquè no sé què... pues no es tracta gaire.”.

“Si hi hagués més temps tractaríem més... ara puntegem molt els temes depenent de com vagin sortint les preguntes, no? Si tinguessis dues o tres sessions, podries entrar en una més exclusivament de sexualitat, una altra més centrada en malalties de transmissió sexual i la tercera, podries discutir de temes socials com el rebuig social, tractar la homosexualitat. Podries tractar molts més temes i completar més.”

(ACAS, Girona)

Des del CJAS, ens plantegen un tema més de fons, el qual és important valorar a manera de reflexió, relacionat amb el paper de la família, amb el sistema educatiu en general i la manera en la que la societat actual té organitzades les seves àrees d’interès, i la mateixa concepció de formació i d’educació de les persones:

“Si no los preparamos des del principio de la educación, no se les trabaja, no se les habla del respeto, la comunicación, la autoestima, y todo lo que conlleva ser persona, no podrán después cuando lleguen a ser adolescentes, no podrán ser personas. Todo eso es un proceso evolutivo que viene des de la infancia y creo que son los pedagogos los que lo tienen que hacer.”

Una altre tema que s’ha tractat al llarg de les entrevistes, ha estat el del paper que juguen els diferents actors entorn del tema del VIH/sida. Tal com plantegem més amunt: quin és el rol de les famílies, de les escoles, de les administracions, els mitjans de comunicació, les ONG, o la societat en el seu conjunt? D’una banda, el CJAS assenyala que hi ha una manca de professionals amb una formació adequada per atendre la demanda existent per totes les activitats que impliquen un tracte i un abordatge especial amb els joves. Aquesta carència, ha aparegut també en els qüestionaris als coordinadors pedagògics, els quals fan referència a la manca de professionals a l’hora de fer tallers, com també a la manca d’habilitats per part del professorat per a realitzar activitats especialitzades, per les quals no han rebut formació. En aquest sentit, apunten:

81


“La administración tendría que facilitar los recursos económicos como de formación de los profesionales para poder atender a la población. Eso está claro.” (CJAS, Barcelona)

Sobre el paper de les ONG, relacionat amb el tema dels recursos públics, ens comenten:

“... creo que el papel de las ONG es imprescindible. Tenemos un bagaje mucho más especializado. No nos dejamos presionar con el tiempo y como tenemos que hacer la atención a los usuarios y usuarias, y en este aspecto creo que por lo menos en el tema del VIH/Sida, las ONGs son imprescindibles. Tendría que mejorar mucho la atención sanitaria en nuestro país... pero de todos modos sigo diciendo que las personas que llegan a un centro de atención primaria y tienen 5 minutos el enfermero o la enfermera para atenderles, no les pueden atender como se necesita. No les pueden escuchar, y entonces mejor no hacerlo, es mejor que les deriven a otro lugar o tener más recursos a nivel de todo, de la sanidad pública.” (CJAS, Barcelona)

L’apunt permet obrir l’interrogant sobre si les ONG de servei en sida estan desenvolupant un paper autònom dintre de la societat o estan al servei de l’administració pública per a cobrir unes necessitats concretes per les quals estan preparades professionalment, a un cost més baix. Hi altres qüestions mencionades entorn dels diferents actors implicats en el tema de la prevenció, com és el cas del paper de les famílies. Encara que com ens assenyalen des de l’ACAS, aconseguir canvis en el sí de les famílies és una cosa que “vol temps i és difícil”, ja s’estan donant iniciatives de formació d’adults, o formació de pares i mares relacionades amb el conjunt de les temàtiques que “afecten” la joventut, per exemple en el marc de l’Associació Catalana de Planificació Familiar, de la que forma part el CJAS. També és interessant recollir la idea de que:

“...més que delegar-ho tot en les escoles, s'hauria d'incidir en la família, i conjuntament amb les escoles. No de manera deslligada”. (IES Ernest Lluch)

Finalment, tot i que es poden analitzar cadascun dels actors socials per separat, és important recollir les valoracions entorn a la cooperació necessària entre tots els sectors:

“Entenc que qualsevol tema o aquest en particular s'ha d'afrontar de manera conjunta amb tots els estaments o els actors implicats. Des de les famílies, passant per l'individu i també per les institucions. El que passa és que cadascú fa la guerra pel seu costat”

“Crec que bàsicament s'hauria d'implicar més a tots els estaments que poden tenir una influència o que tenen una influència major, com la família, l'escola, les institucions públiques i les no públiques, els mitjans de comunicació, també moltíssim.”

(IES Ernest Lluch, Barcelona)

Per concloure, voldríem ressaltar una idea reiterada tant a les entrevistes com en els qüestionaris als coordinadors pedagògics, però també a nivell de les converses informals mantingudes amb experts en prevenció en sida. Aquest estudi centra la seva atenció en el nivell de coneixement sobre VIH/sida dels joves. Hem anat veient que existeixen diferències en els nivells de coneixement dels joves, i que els motius

82


d’aquestes diferències poden venir donades per exemple pel centre d’ensenyament o per l’interès i/o disponibilitat del professorat, entre molts altres factors.

Però un altre tema que s’ha anat veient al llarg de l’estudi és que el coneixement, tot i ser absolutament necessari, no garanteix actituds preventives per part dels joves.

Aquesta conclusió planteja la necessitat de continuar avaluant el treball realitzat fins avui en prevenció del VIH/sida i plantejar els reptes del treball preventiu, en base al debat compartit entre les ONG de servei en sida, les administracions públiques, els centres educatius, les pròpies famílies (representades a les associacions de mares i pares d’alumnes – AMPAS) i les associacions juvenils, per tal d’incloure totes les perspectives i aconseguir compromisos per part de tots els actors implicats.

83


6. CONCLUSIONS A partir de les principals aportacions extretes de les fonts d’informació que han participat en aquest estudi, així com les dades i informacions que actualment es maneguen en els articles i informes sobre el VIH/sida, volem fer un repàs a mode de conclusió de les principals hipòtesis que han guiat la present investigació així com les possibles vies per aprofundir en aquest tema que requereix una especial atenció per part de la societat. Partim de les limitacions del present estudi i convé reconèixer la necessitat de ser cauts respecte als resultats obtinguts, prenent en consideració que la mostra utilitzada s’ha centrat en els centres públics i només en el curs de quart d’ESO. Així mateix la limitació de la mostra a un centre educatiu per comarca indica la necessitat de contrastar les dades obtingudes a una mostra més representativa i de fer extensiu aquest contrast a la resta de cursos on també es realitzen activitats de sensibilització i prevenció. Volem remarcar l’especial dificultat que envolta la tasca de sensibilització i prevenció en l’àmbit educatiu on els docents i educadors compten amb una limitació de temps i recursos considerable per abastar aquelles matèries amb una especial incidència en qüestions actitudinals i de conducta. Per altra banda voldríem deixar constància que el present estudi s’ha centrat en una avaluació del coneixement que tenen els joves del VIH/sida i no tant en les actituds, conductes o rols socials que juguen davant les situacions reals. Centrar-nos en la qüestió del comportament dels joves hagués estat més oportú per avaluar les necessitats de prevenció i contribuir a la recerca de mesures efectives per a la prevenció, i en tot cas, aquesta seria una qüestió a abordar amb interès en una propera fase d’investigació. Finalment les percepcions dels educadors i educadores, així com dels experts i expertes consultats i de les ONG que treballen la prevenció als centres educatius ha sigut de gran interès no només per guiar les hipòtesis del present estudi sinó per la valoració de la tasca quotidiana com un element fonamental per a la sensibilització i prevenció per part dels joves. Dit això passarem a valorar els aspectes més rellevants de la investigació que ens ocupa tot esperant contribuir a l’obertura de vies d’actuació i sobretot ajudar a plantejar certs interrogants sobre la funció que com a agents socials desenvolupem de cara a l’educació dels nostres joves. En primer lloc volem destacar que a la llum dels resultats sobre el coneixement que tenen els joves podem parlar d’un bon nivell de coneixement sobre el VIH/sida. Però per altra banda aquests resultats estan en contradicció amb la percepció que mostren els educadors i educadores respecte a si hi ha suficient coneixement. En aquesta qüestió, la majoria considera que el coneixement és insuficient. Aquesta contradicció aparent no és tal si considerem en més detall que la majoria de docents enquestats associen el coneixement a pràctiques preventives i valoren el primer factor pels resultats del segon factor. O dit d’una altra manera, hi ha una gran preocupació no pel que saben els joves sinó pel que posen en pràctica i en aquest sentit el cos docent

84


reclama una major implicació i participació de les famílies, administracions i agents socials en general en l’educació dels joves. Un dels aspectes que més ens ha sobtat, tot i no formar part de les hipòtesis prèviament plantejades, és la diferència observada en quant al coneixement de nois i noies. Apareix com una constant en la majoria de les preguntes formulades als joves un índex menor de respostes vàlides pel que fa a les noies. Aquesta apreciació és interessant, potser preocupant, i a l’hora, planteja la necessitat d’analitzar el tipus d’informació que s’està donant i la sensibilització que s’està realitzant. Potser els nois estan fent una millor assimilació de la informació que se’ls està proporcionant. Potser els nois paren més atenció a aquesta qüestió perquè es senten més propers a la possibilitat d’infeccions? Potser s’ha conscienciat més als nois de la seva responsabilitat respecte al sida, mentre que s’ha parlat més a les noies de contracepció? Potser els nois tenen una iniciació sexual anterior a les noies i els hi porta a informar-se amb més anticipació? O potser cadascú ha assimilat allò que li semblava més proper? En tot cas, podem dir que existeix un dèficit a nivell del coneixement de les noies, o potser un dèficit en l’abordatge diferenciat per sexes que es podria fer de la qüestió. Paral·lelament, com hem vist a l’inici de l’estudi, ens trobem amb una situació a nivell de dades epidemiològiques que semblen anar en concordància amb aquesta conclusió de l’estudi. Novament, seria interessant de veure quina relació existeix entre el fet que les noies tinguin un nivell de coneixements inferior als nois, i que les dones siguin el grup social que apareix en primer lloc quan parlem de la present tendència de les infeccions, tant a nivell de Catalunya com a nivell mundial. Pel que fa a les diferències de coneixement a nivell del territori, hem pogut veure que existeixen diferències, i hem pogut establir diferents nivells de coneixement on hem situat les 40 comarques que componen la nostra mostra. Tot i que la majoria de comarques es situen en un nivell mig alt, podem afirmar que el nivell a Catalunya no és homogeni (pel que fa a l’ensenyament públic). Però malgrat les diferències observades entre comarques, creiem que és correcte afirmar que existeix un bon nivell de coneixement entre els joves sobre el VIH i la sida. D’altra banda, tornem a trobar que les diferències entre homes i dones es reprodueixen a nivell de les comarques. És a dir, que a la majoria de comarques es repeteix el patró de major coneixement entre els nois i menor entre les noies. Així doncs, la primera conclusió general que cal treure del present estudi és que efectivament, existeixen diferències en el coneixement per comarques i entre les diferents comarques de Catalunya. Però contràriament als plantejaments inicials subjacents a aquestes diferències, veiem que no hi ha una relació de coneixement segons província, i ni tant sols segons la implantació d’ONG de servei en sida i d’aplicació de recursos. Per tant s’haurien de buscar les diferències en altres factors que no hem considerat explícitament en aquesta investigació, i que podrien apuntar a factors motivacionals dels educadors i polítiques del centre educatiu.

85


A nivell del contingut del coneixement que tenen els joves enquestats, hem pogut observar que hi ha qüestions més assumides i més clares que d’altres. Per exemple, la qüestió de la prova del VIH seria de les que no compten amb un alt nivell de coneixement, mentre que les qüestions relatives a les formes de contagi semblen estar bastant clares entre els joves, i que tenen més clares les formes de contagi relacionades amb les drogues que amb les relacions sexuals. Quant a les formes i mètodes de prevenció, hem observat que existeix certa confusió, per exemple pel que fa al preservatiu masculí i femení. En canvi, existeix un bon nivell de coneixement pel que fa als recursos sobre VIH/sida dels que poden disposar. La segona qüestió rellevant de l’estudi gira entorn del tema dels recursos dels que es disposen i que s’apliquen als centres educatius per tal de prevenir el VIH i la sida entre els joves. En relació a aquest aspecte, veiem que el curs on s’imparteixen temàtiques relacionades amb el VIH/sida en les escoles públiques consultades és majoritàriament quart de ESO i que és generalment a l’assignatura de Ciències de la Natura on es tracta el tema, tot i que a un bon nombre de centres educatius això es complementa amb un reforç a l’assignatura de tutoria i, en molt menor mesura en altres assignatures. També hem vist que la majoria de centres educatius afirmen aplicar algun recurs entre una i tres vegades durant el curs escolar. De manera global, hem pogut concloure que la percepció dels coordinadors pedagògics respecte al nivell de recursos existents (de temps, econòmics, humans, etc.) és que aquest és insuficient. I aquesta ha estat una conclusió coincident amb la variable recurs creada mitjançant la suma de les variables relacionades amb l’aplicació de recursos a les escoles. Aquesta variable ens ha permès establir tres nivells de recursos disponibles per les escoles, i concloure que existeixen diferències quant a recursos per comarques. Hem vist també que majoritàriament les escoles es situen en els dos nivells inferiors (nivell mig baix i nivell baix). Això ens indica que existeix una manca de facilitats per tal que el tema del VIH i la sida es puguin treballar correctament en l’ensenyament públic, dificultat que es suma a totes les que també han aparegut indirectament en els comentaris dels coordinadors pedagògics i de les expertes en prevenció entrevistades. En quant a les problemàtiques assenyalades entorn de la tasca de prevenció amb joves, hem pogut veure que la majoria dels coordinadors pedagògics apunten cap a una externalització del problema en els joves. Aquesta problemàtica implica una manca de percepció de risc per part dels joves, que no assumeixen com a pròpia la problemàtica de la sida. Pel que fa a la segona hipòtesi que s’havia plantejat, els resultats de l’estudi apunten a que no existeix una relació directa entre els recursos existents i aplicats durant el curs i els nivells de coneixement. Encara que això pugui semblar contradictori, cal tenir en compte que els recursos que s’han tingut en compte per l’elaboració d’aquest estudi són els recursos existents als centres educatius, i que per tant s’han deixat de considerar altres formes i vies d’informació, que contribueixen en la formació del “coneixement” que tenen els joves sobre el VIH i la sida.

86


7. RECOMANACIONS Per acabar, voldríem emetre una sèrie de recomanacions, esperant que aquestes puguin ser útils per a futures accions empreses tant des de les organitzacions no governamentals de servei en sida, com des de l’administració pública, el món de l’ensenyament o la societat en general. En primer lloc voldríem encoratjar el treball que necessàriament comporta la lectura, la reflexió i el debat que susciti aquest estudi. És obvi que sense el treball posterior a la seva realització per part dels que treballen en prevenció del VIH/sida, aquest estudi no tindrà utilitat. Creiem que al llarg d’aquest treball sorgeixen diversos temes d’interès i relleu que obriran perspectives per a debats i reflexions enriquidores. Dit això, presentem algunes recomanacions: • Si bé les conclusions de l’estudi assenyalen que existeix un bon nivell de

coneixement entre els joves catalans, i com també s’ha comentat, el coneixement no sempre reverteix en un comportament preventiu, és imprescindible continuar amb la tasca educativa i preventiva, ja que el coneixement, encara que no sigui suficient, és imprescindible per a poder actuar de manera responsable. En aquest sentit, creiem que seria interessant promoure la investigació sobre les conductes dels joves, per tal de conèixer millor la relació entre rebre informació i assimilar-la com a pròpia i aplicar-la en el moment oportú. Caldria aprofundir en aquesta línia per tal de realitzar activitats preventives amb un impacte major sobre el comportament dels joves.

• Analitzar les diferències trobades en quant als nivells de coneixement dels nois i les noies, per tal de buscar les causes i poder actuar sobre les mateixes per tal de revertir aquesta situació. Així mateix, i tenint en compte el creixent nombre d’infeccions en les dones, és important posar l’accent en els canvis de tendència a nivell epidemiològic, i cridar l’atenció sobre la major vulnerabilitat de les dones. Per tal d’actuar de forma efectiva en aquest sentit (ja sigui mitjançant campanyes, atenció sanitària especialitzada, prevenció, etc.) cal ser coneixedors de les causes que porten a aquesta situació.

• Pel que fa a l’ensenyament, creiem important que es puguin preveure més hores lectives per a poder aplicar un correcte enfocament de la qüestió durant les activitats que es realitzen a les escoles. Cal qüestionar-se l’efectivitat de tractar els temes de forma aïllada i puntual, conjuntament amb el professorat i amb les autoritats educatives, per tal que això es visibilitzi per part de tots els sectors implicats. De la mateixa manera, seria interessant fomentar trobades entre experts en prevenció i professorat per tal d’intercanviar experiències i punts de vista. Això podria facilitar la conscienciació de part d’un professorat que no ho està, donar a conèixer recursos existents, intercanviar dificultats trobades per a parlar de certs temes, etc. Cal també comentar la manca de professionals de la prevenció que ha estat anomenada en diverses ocasions al llarg de l’estudi, per la qual recomanem que es destinin més recursos per a facilitar la mobilitat dels professionals existents i la formació de nous professionals especialitzats.

87


Finalment, voldríem insistir de nou en la necessitat de fomentar el debat intern de les ONG de servei en sida, a nivell de federacions i plataformes, però també amb els diferents sectors implicats, com els professionals de l’ensenyament, les administracions públiques i les famílies. Només les accions que han comptat amb un procés de debat i reflexió previ poden ser efectives i tenir continuïtat. Esperem que aquest estudi estigui a la base d’algunes accions d’aquest tipus.

88


8. BIBLIOGRAFIA CD Rom: Guía de ONG VIH / SIDA de RED 2002. Joc didàctic: “TRIVIHAL, un recorregut pel VIH”. Federació Catalana d’Organitzacions No Governamentals de servei en sida. Agència de Salut Pública. Vigilància Epidemiològica. Sida a Barcelona. nº 60 Barcelona, Agència de Salut Pública, 2004.

Bisquerra R., Introducción conceptual al análisis multivariable. Un enfoque informático con los paquetes SPSS-X, BMDP, LISREL y SPAD. Vol.1. Promociones y Publicaciones Universitarias, Barcelona, 1989.

Consejo de la Juventud de España/Ministerio de Sanidad y Consumo Campanya de prevenció de la sida.

j

I

-t

I f

t

Centre Jove d’Anticoncepció i Sexualitat. Estudi del comportament dels oves estudiants de Barcelona. Barcelona, CJAS, 1999. El Periódico, La evolución de la enfermedad del siglo XX . Barcelona, 4 de juny 2004. Emilio de Benito, El objetivo es extender los tratamientos, Barcelona, El País, 11 de juliol 2004. Generalitat de Catalunya. Departament de Sanitat i Seguretat Social. Butlletí Epidiomològic de Catalunya, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2002. Generalitat de Catalunya, Departament de Sanitat i Seguretat Social. SIVES 2003 (Sistema Integrat de Vigilància Epidemiològica de l'HIV/sida a Catalunya). Informe anual CEESCAT, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2004. Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència. Mira ’ho bé! (Guia de Recursos). Gómez, J., Perço, M., Carreras, V. Psicometria: anàlisi de dades amb SPSS. Edicions Universitat de Barcelona, Barcelona, 2003. Institut de Medicina i Salut. Servei d’epidemiologia. Sida a Barcelona. Vigilància epidemiològica. Barcelona,Institut de Medicina i Salut, 2003. La Vanguardia. ncidencia de las en ermedades infecciosas. Barcelona, 4 de juny del 2004 Ruiz Olabuénaga, J.I., Metodología de la investigación cualitativa. Bilbao, Deusto, 1996. Salafranca, L., Solanas, A., Núñez, M., Jiménez, M., Miralles, D., Serra, G. Estadística aplicada con SPSS y Sta graphics. Edicions Universitat de Barcelona, Barcelona, 2000.

89


Sida. Els fets, l’esperança. Barcelona, Institut Pasteur (traducció Sida-Studi), 2003. Spiegel, M. Estadística. McGraw –Hill, Madrid, 1991. WEBS CONSULTADES www.gencat.es (Veure Ensenyament i Sanitat) www.onusida.org (Dades epidemiològiques) www.unaids.org/bangkok2004 (Conferència Internacional sobre sida) www.aids2004.orgwww.xtec.es/estudis (Currículums educatius de l’ensenyament reglat) www.centrejove.org (Web del CJAS) www.imsb.bcn.es/docs/sida_60 (Dades epidemiològiques) www.ceescat.org (Dades epidemiològiques) www.eurohiv.orgwww.red2002.org (Associacions de servei en sida) www.sidastudi.org (Web de Sida Studi) Volem agraïr també la Orientació del Centre de Documentació de Sida-Studi.

90

http://www.gencat.es/

http://www.onusida.org/

http://www.unaids.org/bangkok2004

http://www.aids2004.org/

http://www.xtec.es/estudis

http://www.cetrejove.org/

http://www.imsb.bcn.es/docs/sida_60

http://www.ceescat.org/

http://www.eurohiv.org/

http://www.red2002.org/

http://www.sidastudi.org/


9. ANNEXES ÍNDEX: Mapa comarcal de Catalunya I. Annexes de la presentació 1. Relació d’ONG federades i tríptic de la Federació Catalana d’ONG de servei en sida2. Llistat dels centres educatius participants a l’estudi II. Annexes del marc operatiu 3. Qüestionari test passat a l’alumnat 4. Anàlisi psicomètrica del test 5. Quadre de recollida de dades de les ONG federades 6. Qüestionari dirigit als coordinadors pedagògics dels centres d’ensenyament de la

mostra 7. Carta de presentació de l’estudi enviada als centres d’ensenyament de la mostra 8. Acord de participació enviat als centres d’ensenyament de la mostra 9. Full predissenyat per a recollir les respostes dels enquestats 10. Tríptic dirigit als joves participants en l’estudi 11. Instruccions per a la complimentació del qüestionari – test III. Annexes d’anàlisi i interpretació de resultats 12. Taula d’Anàlisi de contrast entre comarques 13. Taula 42. Assignatures on es tracta el tema del VIH/sida per centres educatius

consultats i per comarques 14. Taula 44. Freqüència amb la que l’alumnat de quart de ESO ha rebut informació

sobre VIH/sida, per comarques i províncies 15. Taula 46. Recursos dels que disposa l’alumnat als 39 centres educatius consultats,

per comarques i Mapa 4. Nombre de recursos disponibles per comarca 16. Taula 48. Respostes donades, per comarques i províncies, a la pregunta: “Creu que

existeixen suficients recursos per a treballar la prevenció de la sida al seu Centre Educatiu?”

17. Respostes donades, per comarques i províncies, a la pregunta: “Creu que el nivell de coneixement sobre sida dels joves és suficient avui en dia?”

18. Taula 52. Principal problema entorn a la prevenció del VIH/sida assenyalats pels centres educatius, per comarques

19. Transcripcions entrevistes personalsAnnexes\Annex 19b.docAnnexes\Annex 19c .doc

91

ESTUDI SOBRE EL CONEIXEMENT DELS JOVES EN VIH/SIDA A … · 5.1.1. Hipòtesi 1 40 5.1.2. Hipòtesi...

Documents

Transcript of ESTUDI SOBRE EL CONEIXEMENT DELS JOVES EN VIH/SIDA A … · 5.1.1. Hipòtesi 1 40 5.1.2. Hipòtesi...