Estudi sobre el Recurs de Cassació Civil Català i Espanyol

8/19/2019 Estudi sobre el Recurs de Cassació Civil Català i Espanyol

http://slidepdf.com/reader/full/estudi-sobre-el-recurs-de-cassacio-civil-catala-i-espanyol 1/7

PRÀCTICA 1EL RECURS DE CASSACIÓ CIVIL

Pau Guasch MorgadesNIU: 1303758

5è ADE+DRET UAB08/03/2016



PRÀCTICA 1 8 de marzo de 2016

PAU GUASCH MORGADES 1

ContingutsPreguntes ...................................................................................................................................... 2

1. Llegeix amb atenció l’Acord del Tribunal Suprem sobre els criteris d’admissibilitat del

recurs de cassació civil i del recurs d’infracció processal de 30 de desembre de 2011.

Després fes una lectura meditada de la Llei 4/2012, de 5 de març, del recurs de cassació enmatèria de Dret civil de Catalunya. Ambdós textos te’ls pots descarregar del Campus Virtual

(Material Docent). ..................................................................................................................... 2

2. Exposa per escrit els pressupostos necessaris per a que una resolució sigui admissible a

cassació davant la Sala Primera del Tribunal Suprem. .............................................................. 2

3. Exposa i raona quines matèries son susceptibles d’admissibilitat cassacional a través de

la Llei catalana ........................................................................................................................... 5

Bibliografia .................................................................................................................................... 6





Preguntes

1. Llegeix amb atenció l’Acord del Tribunal Suprem sobre els criteris

d’admissibilitat del recurs de cassació civil i del recurs d’infracció processal

de 30 de desembre de 2011. Després fes una lectura meditada de la Llei4/2012, de 5 de març, del recurs de cassació en matèria de Dret civil de

Catalunya. Ambdós textos te’ls pots descarregar del Campus Virtual

(Material Docent).

El primer text, l’Acord del Tribunal Suprem sobre els criteris d’admissibilitat del recurs de

cassació civil i del recurs d’infracció processal de 30 de desembre de 2011 consisteix en una sèrie

de criteris elaborats per la Sala Primera del TS a conseqüència de les reformes introduïdes per

la Llei 37/2011 i que tenen com a finalitat orientar la unificació de les pràctiques processals.

Tot i que, en el pròleg de l’Acord es fa palès de forma clara que el text no té caràcter vinculant

ni valor jurisprudencial, no és menys cert que el seu caràcter orientador és d’extremada

importància per tal d’assolir que el recurs de cassació compleixi les seves finalitats

constitucionals i no es converteixi, com va passar anteriorment, en un instrument de dilació

indeguda del procediment civil.

Pel què fa al segon text, es tracta de la Llei 4/2012, de 5 de març, del recurs de cassació en

matèria de dret civil a Catalunya on s’estableixen criteris propis i estables d’accés a la cassació,

fixats en atenció a les necessitats del dret civil català, de tal forma que el conjunt de

l’ordenament civil català gaudeixi d’una actuació més intensa per part del TSJ de Catalunya i,

conseqüentment, tot el dret català se’n benefici.

2.

Exposa per escrit els pressupostos necessaris per a que una resolució siguiadmissible a cassació davant la Sala Primera del Tribunal Suprem.

Per començar, abans de passar a analitzar els pressupòsits necessaris per tal que una resolució

sigui admissible a cassació davant la Sala Primera del Tribunal Suprem cal entendre el concepte

que hi ha darrera dels recursos de cassació.

El recurs de cassació és un recurs extraordinari que té com a objecte anul·lar una sentència

judicial que conté una incorrecta interpretació o aplicació de la Llei o que ha estat dictat en un

procediment que no ha complert les solemnitats legals.

En el sistema jurisdiccional espanyol aquest es troba regulat en el capítol V de la secció 2a de laLlei d’Enjudiciament Civil, és a dir als articles 477 i següents. Concretament l’article 477.2 LEC és

on trobem descrits els pressupòsits necessaris perquè una resolució sigui recurrible davant la

Sala Primera del TS.

- El primer dels pressupòsits, consisteix en què la sentència recorreguda hagi estat dictada en

segona instància per una Audiència Provincial. Així doncs, segons l’article 481.2 LEC per tal

de validar aquesta condició serà necessària que en l’escrit d’interposició del recurs

s’acompanyi d’una certificació de la sentència impugnada.

Tanmateix, la llei exclou del recurs de cassació totes les interlocutòries i altres resolucions

que revesteixin forma de sentència, com així també, les sentències que s’haurien d’haver

adoptat en forma d’interlocutòria i les sentències que resolguin qüestions incidentals.





Ara bé, sí que són recurribles en cassació les interlocutòries dictades en processos sobre

reconeixement i execució de sentències estrangeres resoltes a l’empara de convenis i

tractats internacionals com són el Conveni de Brussel·les de 27 de desembre de 1968 i del

Conveni de Lugano de 16 de setembre de 1988, els Reglaments CE n. 1347/2000 i n. 44/2001

i qualsevol altra norma de naturalesa similar, sempre i quan, la facultat de recórrer es

reconeix-hi en l’instrument de ratificació internacional o Reglament.

-

El segon dels pressupòsits, és que hi concorrin els supòsits propis d’una de les tres

modalitats de recurs de cassació per raó de la qual s’interposi aquest.

La indicació per la part recurrent de la modalitat de recurs per raó de la qual es formula el

recurs en l’escrit d’interposició és una requisit imprescindible que marca la llei. Per raons de

congruència i contradicció processal no es permet indicar més d’una modalitat d’un mateix

recurs.

Les tres modalitats de recurs de cassació per raó també són descrites en l’article 477.2 de la

LEC i són:1. El recurs de cassació per la tutela judicial civil de drets fonamentals. Concorre el supòsit

propi d’aquesta modalitat de recurs quan el procés en què es dicti la sentència s’hagi

seguit per la tutela judicial civil dels drets fonamentals, amb l’excepció dels què són

reconeguts en l’article 24 CE sobre la tutela judicial efectiva.

2. El recurs de cassació per raó de quantitat. Aquest segon supòsit és donat quan la

sentència s’hagi dictat en un procés el qual la seva quantitat excedeixi els 600.000€. ́

Tot i això trobem una sèrie de resolucions que com a excepció s’exclouen d’aquesta

modalitat de recurs de cassació:

o

Les dictades en processos llur quantitat sigui indeterminada o inestimable.

o Les dictades en processos en què les parts hagin acceptat de forma implícita o

excplicita que la quantitat de l’assumpte ha estat indeterminada sense que existeixi

resolució en contra.

o Les dictades en els processos que s’hagin tramitat per la tutela judicial civil de drets

fonamentals o per raó de matèria.

o

També, seran exclousos del recurs de casació les sentències dictades en assumptes

tramitats per raó de quantiat en els què el recurs d’apelació no hauria d’haver sigut

admès per no superar els 3.000€.

Un altre supòsit possible són els casos en què la quantitat discutida en apel·lació és més

reduïda que en primera instància, llavors aquesta haurà de ser presa en consideració i

d’aquesta forma el recurs de cassació per raó de quantitat no serà admès per aquesta

via si l’objecte litigiós es va reduir a una xifra inferior als 600.000€.

Per acabar, no serà possible una altra modalitat de recurs de cassació quan la quantitat

del procés tramitat per raó de la quantitat excedeixi de 600.000€, excepte que sigui

indeterminada o inestimable, o que les parts hagin acceptat implica o explícitament que

la quantitat de l’assumpte hagi permès com a indeterminada o inestimable sense que

existeixi resolució en contrari.





3.

Finalment, el recurs de cassació per raó d’interès cassacional. Aquest darrer supòsit de

modalitat de recurs té lloc quan la resolució del recurs presenti interès cassacional. Al

mateix temps, cal que la quantitat del procés no excedeixi de 600.000€ o sigui

indeterminada o inestimable o que s’hagi tramitat per raó de matèria i no per la tutela

judicial civil de drets fonamentals.

Aquest recurs també es dóna contra resolucions dictades en processos seguits per raó

de la matèria, entre els quals figuren els següents (249.1 i 250.1 LEC):

a) Les sentències que posin fi a la segona instància en els processos especials del

Llibre IV de la LEC.

b) Les sentències, que d’acord amb la Llei Concursal, tingui accés al recurs de

cassació.

c) Els autos dictats en processos sobre reconeixement i execució de sentències

estrangeres resolts a l’empara del Conveni de Bruseles de 27 de desembre de

1968 i el Conveni de Lugano de 16 de desembre de 1988, de Reglaments CEn.1347/2000 i n. 44/2001 i qualsevol altra norma de naturalesa similar, sempre

i quan, la facultat de recórrer es reconeix-hi en l’instrument de ratificació

internacional o Reglament.

Finalment, cal fer esment al concepte d’interès cassacional, raó del motiu d’aquesta

modalitat de recurs de cassació. L’interès cassacional és un requisit imprescindible

format per la oposició o desconeixement en la sentència recorreguda de la doctrina

jurisprudencial del TS.

Es considera que un recurs presenta interès cassacional tres casos:

1.

Quan la sentencia recorreguda s’oposi o desconegui la doctrina jurisprudencial del

TS. Llavors, l’Acord considera que el recorrent cal que ho demostri citant dos o més

sentències de la Sala Primera del TS raonant com, quan i en quin sentit la sentència

recorreguda ha vulnerat o desconegut la jurisprudència establerta en les sentències

dictades.

2. Quan resolgui punts o qüestions sobre els que puguin existir pronunciaments

contradictoris d eles Audiències Provincials. En aquest supòsit, l’Acord considera

que han d’existir criteris dispars entre diferents seccions d’Audiències, mantinguits

amb la suficient extensió i el mateix grau de transcendència. Per acreditar-ho és

precís invocar a dues sentències fermes d’una mateixa Secció que decideixin ensentit contrari al de d’altres dos sentències fermes també d’una mateixa Secció,

diferent d’aquella.

3. Quan s’apliquin normes que no portin més de 5 anys en vigor. En aquest últim

supòsit, l’Acord determina que cal identificar amb claredat el problema jurídic sobre

el qual no hi ha jurisprudència i que s’ha de resoldre aplicant una norma de menys

de 5 anys de vigència. Per la seva admissibilitat, caldrà al·legar que no existeix

doctrina jurisprudencial del TS sobre normes anteriors d’igual o similar contingut.





3. Exposa i raona quines matèries son susceptibles d’admissibilitat cassacional a

través de la Llei catalanaEn primer lloc, cal prestar atenció al raonament jurídic desenvolupat durant el preàmbul de la

present llei. En ell, el legislador fa una argumentació jeràrquica de les fonts del dret civil català.

A partir de l’article 149.1.6 de la Constitució Espanyola, norma suprema de l’ordenament jurídicespanyol, l’Estatut de Catalunya atribueix competència a la Generalitat amb matèria de dret

substantiu de Catalunya, concretament en el seu article 130. Gràcies a aquesta competència,

l’article 95.3 del mateix EAC atribueix competència exclusiva al TSJC en la unificació de la

interpretació del dret de Catalunya.

Per tant, amb el suport legal, el legislador català projecta una llei sobre el recurs de cassació en

matèria de Dret Civil a Catalunya molt ambiciosa. Tan és així, que amb ella es pretén revertir la

situació del moment quan el nombre de recursos de cassació que arribaven al TSJC era

notablement reduït.

Conseqüentment, en l’exercici de la competència que, com hem vist, deriva del marcconstitucional i estatutari, aquesta llei estableix una sèrie de mecanismes que volen fer possible

el recurs de cassació en totes les matèries de Dret Civil català. Per tal d’assolir-ho, s’estableix

que l’interès cassacional regeix l’accés a la cassació de tots els assumptes. Així doncs, es podrà

recórrer en cassació quan hi hagi contradicció entre la resolució impugnada i la doctrina

jurisprudencial del TSJC i quan s’al·legui la manca de jurisprudència indicada.

A més, per tal de potenciar que cap assumpte resti sense la possibilitat del TSJC, que el temps

de vigència de la norma amb relació a la qual s’al·lega la manca de jurisprudència no desvirtua,

en absolut, la concurrència d’interès cassacional.

Així doncs, pel què fa a la pròpia llei, podem observar com en l’article 1 es delimita el seu àmbitd’aplicació en tots els assumptes que regeixen l’ordenament civil català. Pel què fa l’article 2, hi

trobem quines resolucions poden ser recurribles en cassació i quines infraccions són al·legables.

Lògicament, com hem vist abans seran recurribles les resolucions en matèria civil de les AP

catalanes i els recursos de cassació s’hauran de fonamentar amb normes de l’ordenament civil

català.

Pel què fa a l’accés a la cassació davant del TSJC cal que el recurs sigui fonamentat en una de les

causes de l’article 3 de la llei vistes anteriorment. O que existeixi una contradicció amb la

jurisprudència de les sentències reiterades del TSJC o del Tribunal de Cassació de Catalunya, o

en la manca de jurisprudència del TSJC o del Tribunal de Cassació de Catalunya.

Per tant, per acabar, podem concloure que aquesta present llei 4/2012, del 5 de març, del recurs

de cassació en matèria de Dret Civil a Catalunya suposà un fort impuls i un pas més al

desplegament d’un ordenament jurídic català propi. Ara bé, cal no oblidar que aquest

desplegament competencial, com en altres àmbits més polítics, pot suposar molts cops un

enfrontament entre dues legalitats diferents que no són acceptades en un mateix ordenament

jurídic i que, com a conseqüència, un Tribunal superior, en la majoria dels casos el Tribunal

Constitucional, haurà d’acabar resolent.





Bibliografia

- Derecho Procesal Civil: Parte General. Cortés Domínguez, V., Ed. Tirant lo Blanch 2015, Valencia,

8ª edición actualizada con la Ley 42/2015 de 5 de octubre

- Sala Primera del TS, Acord sobre criteris d’admissió dels recursos de cassació i extraordinari

per infracció processal.

- DOGC 6083, del 08 de març de 2012, Disposició sobre la Llei 4/2012, del 5 de març, del recurs

de cassació en matèria de dret civil a Catalunya.

Estudi sobre el Recurs de Cassació Civil Català i Espanyol

Documents

Transcript of Estudi sobre el Recurs de Cassació Civil Català i Espanyol