Estudi sociodemogràfic

del municipi de Sant Cugat del Vallès

Agost de 2014

2

Direcció tècnica i realització

ÀREA D’ATENCIÓ A LES PERSONES GERÈNCIA DE SERVEIS D’IGUALTAT I CIUTADANIA SERVEI DE POLÍTIQUES D’ACCIÓ COMUNITÀRIA I PARTICIPACIÓ CIUTADANA

3

Continguts

1. Resum executiu ........................................................................................................ 5 2. Introducció................................................................................................................. 9 3. Fonts de les dades i metodologia.............................................................................. 9 4. Dinàmica demogràfica............................................................................................. 10

4.1. L’evolució del saldo de població ...................................................................... 10 4.2. L’evolució del saldo de la població per nacionalitats........................................ 11 4.2............................................................................................................................... 14 4.3. L’evolució del moviment natural de la població (naixements i defuncions) i dels fluxos migratoris.......................................................................................................... 14

4.3.1. L’evolució dels naixements i de les defuncions. El saldo natural .............. 14 4.3.2. Els fluxos migratoris. La migració neta. Orígens i destinacions dels fluxos migratoris ................................................................................................................ 20 4.3.3. El saldo de població. Taxa de creixement de la població ......................... 24

5. L’estructura de la població segons edat i sexe........................................................ 26 5.1. L’evolució de la població segons sexe i grups d’edat....................................... 26 5.2. La piràmide de la població espanyola i de l'estrangera.................................... 32

6. Naturalesa i nacionalitat de la població................................................................... 36 7. La distribució geogràfica de la població al municipi segons nacionalitats ............... 38 Annexos ......................................................................................................................... 40

Annex 1. Evolució de la població per nacionalitats ..................................................... 41 Annex 2. Evolució dels naixements per nacionalitats ................................................. 45 Annex 3. Evolució de les defuncions per nacionalitats ............................................... 48 Annex 4. Composició de la població segons grups d'edat, per nacionalitats, a l'any 2014............................................................................................................................ 49 Annex 5. Dades de les seccions censals i mapa amb els codis de les seccions censals a l'any 2013 ................................................................................................................ 50

4

5

1. Resum executiu

XIFRES DE POBLACIÓ • La població del municipi és de 87399 persones l’1 de gener de 2014. Ha crescut en

27766 persones des de l’any 2001 (figura 1), és a dir, el 46,56%.

• La població estrangera fins l’any 2009 va experimentar un creixement molt intens,

es va triplicar (figura 2).

• La població estrangera ha passat del 5,87% del total de la població municipal l’any

2000 al 14,53% a 2009 i al 11,96% al 2014 (figura 3).

• Les persones del continent americà han deixat de ser des de 2014 el grup

d’estrangers més nombrós al municipi. Les persones europees no espanyoles les

han superat a 2014, amb un total de 4700. Les cinc nacionalitats més nombroses a

2014 són, per ordre, la italiana, la boliviana, la francesa, l’alemanya i l’equatoriana (figura 4).

NAIXEMENTS I DEFUNCIONS

• Al municipi sempre hi neixen més persones que en moren. La màxima diferència

entre els naixements i les defuncions, de 678 persones, va ser al 2005 (figura 5).

• La natalitat (nombre de naixements per cada 1000 persones) baixa a moltes

nacionalitats del municipi entre 2001 i 2014. Les persones xineses són en termes

relatius les que tenen a 2014 més descendència, seguides de les colombianes i de

les marroquines (figures 6). Precisament la proporció de dones en edat de procrear al municipi és més elevada entre les dones de l'Equador, la Xina, l’Argentina i Colòmbia (figura 7).

• Proporcionalment hi mor més població espanyola que estrangera al municipi,

tant a l’any 2001 com a 2014 (figura 8). Entre les persones estrangeres hi ha

6

relativament poca gent gran (figura 17), que són les persones que tenen més risc de

morir.

• El creixement natural relatiu de la població estrangera és més alt que el de l’espanyola (figura 9), com a resultat d’una més elevada natalitat i d’una menor

mortalitat entre les persones estrangeres.

IMMIGRACIÓ (ARRIBADES) I EMIGRACIÓ (SORTIDES)

• La diferència entre arribades de persones al municipi i sortides del municipi és

sempre positiva des de l'any 2002 a totes les nacionalitats. En definitiva, al municipi hi arriben més persones de les que marxen (figura 10).

• En relació al seu total de població, el creixement del nombre de persones espanyoles per motiu d’arribada (immigració) ha estat menor que entre els estrangers. Als darrers anys, les persones estrangeres que creixen

proporcionalment més a través de la immigració són les d'Àsia i Oceania. En canvi,

el rècord de creixement immigratori (sempre en termes relatius al total de la seva

població) l’ostenten les persones americanes a l’any 2002 (figura 11).

• La província de la qual el municipi ha rebut més immigrants entre els anys 2000

i 2013 ha estat la de Barcelona (13615). Saragossa (126 persones) i Alacant (122

persones) són, després de Barcelona, les províncies amb migració neta més elevada

(taula 1).

• Amèrica és el continent que ha aportat més persones arribades al municipi (8848 persones), seguida de lluny per Europa, Àsia i Oceania i Àfrica (figura 12).

CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ

• El creixement de la població ha estat sempre positiu entre 2000 i 2013 (figura

13). Tot i la seva evolució decreixent, la població estrangera ha crescut en termes relatius molt més que l’espanyola, però (figura 14).

7

COMPOSICIÓ DE LA POBLACIÓ PER SEXES

• L’evolució del percentatge de dones per nacionalitats (figura 15), segons continents,

evidencia força diferències. Espanyoles, europees i asiàtiques (i oceàniques), amb

percentatges més o menys estables, propers al 50%. Les americanes, amb més del 62%, i sempre en augment des de 2003. Les africanes han crescut fins a situar-se a més 41%.

COMPOSICIÓ DE LA POBLACIÓ PER EDATS

• La població espanyola és a 2014, amb diferència, la més veterana, amb més de 38 anys d’edat mitjana, i amb un progressiu envelliment des de l’any 2001.

L’europea i l’americana, amb uns 33 i 34 anys, mostren també una evolució decidida

vers l’envelliment. L’africana es manté entre 28 i 29 anys. L’edat mitjana de l’asiàtica (i oceànica) és l’única que ha baixat des del 2001, de poc més de 32 a més de 30 anys (figura 16).

• Els efectes favorables que la joventut dels immigrants estrangers han aportat per a amortir l’envelliment de la societat d’acollida (l’espanyola) durant els anys

abans de la crisi s’esvaeixen darrerament amb el descens de la proporció dels immigrants al municipi i amb el seu progressiu envelliment, al seu torn (figures

17, 18, 19 i 20). La població italiana i la marroquina concentren relativament més

població adulta-jove que l’espanyola. La marroquina, però, exhibeix més població

infantil de 0 a 5 anys que la italiana i que l’espanyola (figures 21 i 22).

NATURALESA I NACIONALITAT DE LA POBLACIÓ

• La “naturalesa” de la població fa referència a la seva naixença, al lloc de naixement.

Al municipi a 2014 el 16,29% (només el 8,08% a 2001) del total de la població són naturals d’un país estranger, és a dir, han nascut fora d’Espanya. Aquest

percentatge és, com es podia esperar, superior al dels estrangers al municipi,

8

que no arriba al 12% a 2014 (figura 3). El lloc de naixement aporta, doncs, més diversitat, que la simple divisió segons nacionalitats (taules 2 i 3).

• A 2014, la majoria dels nascuts a Espanya ho han fet dins de la província de Barcelona, amb el 52,89% de la població total. Al propi municipi hi ha nascut el 14,66% dels seus residents, un percentatge que supera al de l’any 2001 (12,36%),

en detriment del percentatge dels nascuts a Espanya fora de Catalunya: del 18,34% a l’any 2001 a només el 13% a 2014 (taules 2 i 3).

• Després d'anys d'immigració estrangera al municipi, a 2014 hi ha menys proporció de persones espanyoles nascudes a Espanya, amb 93,82%, que a l’any 2001, amb el 96,94%. L’adopció de la nacionalitat per part de les persones estrangeres

explicaria aquest fenomen. En canvi, els espanyols oriünds d'Amèrica a 2001 eren només el 1,47% de tots els espanyols, i a 2014 en són més del 4%. En definitiva, en relació a 2001 a l’any 2014 hi ha més espanyols no nascuts a Espanya i també més estrangers nascuts a Espanya (taules 4 i 5).

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA DE LA POBLACIÓ ESTRANGERA AL MUNICIPI

• L’any 2013, segons el mapa que es pot observar a la pàgina 45, revela una certa concentració de seccions censals amb percentatges de població estrangera entre el 15% i prop del 31% (en relació a la població total de cada secció censal) al nucli antic del municipi. És al nucli antic on precisament es troba més població boliviana, una de les majoritàries al municipi, i la marroquina, tot i que amb menys

mesura. En canvi, en torn del golf i a Mira-sol els percentatges de població estrangera són els mínims, entre el 5 i menys del 8%. La resta de les seccions

censals del municipi tenen entre el 7,77% i el 15% de població estrangera. Les altres nacionalitats predominants, comunitàries, els italians, francesos i alemanys, es troben prou dispersos per tot el territori municipal.

9

2. Introducció

La regidoria corresponent a Serveis a la Ciutadania de l’ajuntament de Sant Cugat del

Vallès va sol·licitar al Servei de Polítiques d’Acció Comunitària i Participació Ciutadana

de la Diputació de Barcelona aquest estudi sociodemogràfic a través del Catàleg de

Serveis de 2013.

Les parts de l’estudi responen a l’estructura clàssica de les recerques demogràfiques, on

primer es consideren les fonts de dades i la metodologia. A continuació s’inclouen els

apartats relatius a la població total i la seva evolució; seguidament, els factors que hi han

incidit en aquesta dinàmica demogràfica, com els naixements, les defuncions o el

moviment natural i els moviments migratoris. No es consideren aquí, però, altres

aspectes com la nupcialitat, la morbiditat, les sol·licituds i concessions de reagrupament

familiar, concessions de nacionalitat, etc., que requeririen més dades, en ocasions no

disponibles, i un tractament més extensiu.

3. Fonts de les dades i metodologia

La font principal són les dades del Padró Municipal d’Habitants (PMH), facilitades pel

propi Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Les dades d’estoc de la població

corresponen als anys 2000 a 2013, a data de 31 de desembre. Les dades de fluxos o

moviments corresponen als mateixos anys. Els moviments consisteixen en les altes al

padró d’habitants (naixements i fluxos d’immigració) i a les baixes (defuncions i fluxos

d’emigració).

A efectes d’estoc s’ha considerat el 31 de desembre com 1 de gener del següent any.

S’anomenen en aquest estudi, per exemple, les dades a 31 de desembre de 2000 com

any 2011, etc. Quant a l’estoc es mostren les explotacions de les dades entre l’any 2001

i el 2014; pel que fa als moviments, entre els anys 2000 i 2013.

4. Dinàmica demogràfica

4.1. L’evolució del saldo de població

Evolució de la població total

0

10000

20000

30000

40000

50000

60000

70000

80000

90000

Any

Res

iden

ts

Total 59633 62444 65640 68240 70219 72557 74325 76984 79164 81606 83098 84731 85828 87399

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Figura 1

El saldo de població o població total consisteix en el nombre total de població empadronada almunicipi que hi ha cada any, amb referència a l'1 de gener. La població total del municipi és de 87399 persones l’1 de gener de 2014. Ha crescut en27766 persones des de l’any 2001, és a dir, el 46,56%.

10

Evolució de la població espanyola i de l'estrangera

0

10000

20000

30000

40000

50000

60000

70000

80000

Any

Res

iden

ts

Espanyols 56129 58129 59599 61141 62253 63792 64557 66104 67865 69742 71832 73547 74896 76938

Estrangers 3504 4314 6040 7099 7966 8765 9768 10880 11299 11864 11266 11184 10932 10461

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

4.2. L’evolució del saldo de la població per nacionalitats

Figura 2

A continuació es presenta l'evolució de la població espanyola i estrangera, tant en nombresabsoluts com en percentatges. La població estrangera va assolir el seu màxim de població desde 2000 a l’any 2009, amb 11299 persones, en lenta davallada des de llavors. Fins l’any 2009 va experimentar-ne un creixement molt intens, es va triplicar. Aquesta població ha passat del5,87% del total de la població municipal a l’any 2000 al 14,53% a 2009 i al 11,96% al 2014(figura 3). Desconeixem, però, els possibles processos de naturalització (dades no disponibles) de la població estrangera al municipi. En tot cas, el percentatge de poblacióestrangera al municipi supera al del Vallès Occidental, però no al de Catalunya (10,96% i15,34%, respectivament a l’any 2013).

11

Evolució de la població espanyola i de l'estrangera (en %)

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Any

% d

e re

side

nts

% espanyols 94,124 93,091 90,798 89,597 88,655 87,92 86,858 85,867 85,727 85,462 86,443 86,801 87,263 88,031

% estrangers 5,8759 6,9087 9,2018 10,403 11,345 12,08 13,142 14,133 14,273 14,538 13,557 13,199 12,737 11,969

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Figura 3

La figura 4 mostra només l'evolució de la població estrangera, agrupada segons continents.L'annex 1 conté una taula amb l'evolució de la població de totes les nacionalitats al municipi.Les persones del continent americà han deixat de ser des de 2014 el grup d’estrangers més nombrós al municipi, després d’assolir el seu màxim de població a 2010. Les personeseuropees no espanyoles les han superat a 2014, amb un total de 4700. Força més llunyqueden les persones de nacionalitat asiàtica (o d’Oceania) i africana. Les cinc nacionalitats més nombroses a 2014 són, per ordre, la italiana (sempre en augment), la boliviana (endescens des de 2009), la francesa (que repunta, des de 2010), totes tres amb més de 900residents; Alemanya, amb prop de 700; i Equador, amb més de 500 persones.

12

Evolució de la població estrangera per continents

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

Any

Res

iden

ts

Àfrica 274 326 378 411 474 520 558 650 684 727 711 717 708 674

Amèrica 1246 2004 3163 3683 4042 4361 4964 5487 5397 5591 5437 5195 4781 4148

Àsia i Oceania 210 193 270 384 495 592 635 728 724 773 836 877 955 938

Europa 1773 1789 2227 2619 2953 3291 3610 4013 4492 4770 4280 4393 4486 4700

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Figura 4

13

Les dades del PMH permeten desglossar el saldo de la població en un període concret entreles altes –bàsicament, moviments immigratoris i naixements- i baixes –sobretot moviments emigratoris i defuncions- enregistrades. Aquest desglossament dóna força més detalls sobre la dinàmica de la població. La diferència entre naixements i defuncions constitueix elcreixement natural, i la diferència entre immigracions i emigracions és la migració neta.L’adició del creixement natural d'un any, més la migració neta del mateix any, constitueix el creixement total, el qual hauria de ser el mateix la població total segons el padró a 1 de gener.Es resumeix així: Creixement natural = naixements – defuncions Migració neta = immigracions – emigracions Creixement total = saldo natural + saldo migratori

La figura 5 mostra l'evolució del creixement natural, resultat de la diferència entre l'evoluciódels naixements i la de les defuncions. El creixement natural positiu en un any vol dir, doncs,que al llarg de l'any anterior hi ha hagut més naixements que defuncions. Si el creixement és negatiu, les defuncions han estat més nombroses que els naixements. El creixement negatiues produeix normalment en poblacions molt envellides. El creixement natural al municipi haestat sempre positiu des de 2000, amb un màxim de 678 persones a 2005. Baixa, però, des de l’any 2006 i repunta a 2013 en 570 persones.

4.3. Evolució del moviment natural de la població (naixements i defuncions) i els fluxosmigratoris

4.3.1. L’evolució dels naixements i de les defuncions. El creixement natural. Lestaxes brutes de natalitat i de nortalitat. Les taxes de creixement natural.

14

Evolució dels naixements, de les defuncions i del creixement natural

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

1000

1100

Any

Nom

bre

de p

erso

nes

Naixements 901 943 983 1001 981 1058 988 995 1019 974 1018 1038 962 923

Defuncions 335 373 354 335 342 380 404 403 422 381 392 437 498 353

Creixement natural 566 570 629 666 639 678 584 592 597 593 626 601 464 570

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

Figura 5

15

Taxa Bruta de Natalitat a 2000 i a 2013

0

5

10

15

20

25

30

35

Nacionalitats

Taxa

Bru

ta d

e N

atal

itat (

per m

il)

TBN 2000 6,98 9,01 11,49 12,5 6,43 15,39 25,89 12,66 23,81 25,64 17,36 33,33

TBN 2013 5,75 7,04 7,69 20,98 3,71 10,7 7,72 4,16 14,6 8,73 7,56 22,32

ALEMANYA

ARGENTINA

BÈLGICA

COLÒMBIA

EQUADOR

ESPANYA

FRANÇA ITÀLIA

MARROC

PAÏSOS BAIXOS

REGNE UNIT XINA

Figura 6

La Taxa Bruta de Natalitat (TBN) és el quocient entre el nombre de nascuts vius registrats enun any determinat i la població (figura 6). S’expressa en tants per mil. L'evolució de les TBN del gràfic següent s'han calculat a partir de les altes per naixement del PMH, segons les nacionalitats dels infants i a partir de les dades d'estoc de població, tambésegons nacionalitats. Per al següent gràfic s'han seleccionat les nacionalitats que exhibeixen TBN superiors a zero iinferiors a 50 per mil als dos anys seleccionats, 2000 i 2013. En realitat, es poden donar valorsfins i tot del 1000 per mil, per exemple, en el cas que a un municipi hi hagués només una donaen edat de procrear d'una determinada nacionalitat i que hagués tingut un infant en un anydeterminat. Al gràfic s'ignoren, però, aquestes possibles elevades TBN. La TBN al municipi és prou diversa segons les nacionalitats (figura 6). La TBN de les personesestrangers a 2013 no és sempre superior a la de les espanyoles (10,7 per mil). Cap de les cinc nacionalitats més nombroses al municipi (la italiana, la boliviana, la francesa, l’alemanya il’equatoriana) supera a 2013 la TBN de l’espanyola. Sí que ho fa la nacionalitat francesa a2000. Les persones marroquines, sisena nacionalitat en nombre d’habitants al municipi, exhibeixen una TBN relativament alta, de 14,6 per mil a 2013. La població xinesa ostenta laTBN màxima tant a 2001 com a 2013. Quant a l’evolució de la TBN entre la població espanyola, a l’any 2000 va ser de 15,39 per mil,i a 2013, de 10,7 per mil. En el cas de les sis nacionalitats de persones estrangeres mésnombroses, les seves TBN cauen també.

16

Percentatge de dones en edat fèrtil a 2001 i a 2014

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

Nacionalitats

Don

es e

n ed

at fè

rtil

(%)

2001% 54,23 66,15 46,15 64,89 81,35 49,33 61,04 55,91 68,09 57,41 51,09 75

2014% 49,69 62,42 57,89 62,5 66,21 39,42 57,25 60,54 56,47 52,75 44,4 66,37

ALEMANYA

ARGENTINA

BÈLGICA

COLÒMBIA

EQUADOR

ESPANYA

FRANÇA

ITÀLIA MARROC

PAÏSOS BAIXOS

REGNE UNIT

XINA

Figura 7

Les Taxes Brutes de Mortalitat (TBM) s'han calculat de manera similar a les TBN. La TBMconsisteix en el nombre de defuncions per cada mil habitants. Al gràfic següent es presentenles TBM segons nacionalitats. La TBM és més baixa entre la població estrangera, tant a l’any 2000 com a 2013 que entre l’espanyola. En les tres nacionalitats que han experimentatdefuncions tant a 2000 com a 2013, la seva TBM ha baixat. Les dades de defuncions de toteslas nacionalitats entre 2000 i 2013 es presenten a l'annex 3.

Les nacionalitats amb alt percentatge de dones en edat fèrtil a 2001 i a 2014 són l’equatoriana, la xinesa, l’argentina i la colombiana (figura 7). La proporció de dones en edat fèrtil sembla haver influït només en els valors elevats de TBN de la població xinesa i de la colombiana.

17

Taxa Bruta de Mortalitat a 2000 i a 2013

0

1

2

3

4

5

6

7

Nacionalitats

Taxa

Bru

ta d

e M

orta

litat

(per

mil)

TBM 2000 5,9 3,97 3,47

TBM 2013 4,43 1,82 1,89

ESPANYA MARROC REGNE UNIT

Figura 8

18

Evolució de la taxa bruta de creixement natural segons nacionalitats

0

5

10

15

20

25

30

35

Any

Taxa

bru

ta d

e cr

eixe

men

t nat

ural

(per

mil)

Espanya 9,46 10,1 10,52 9,31 9,78 8,04 7,93 7,14 6,94 7,26 7 5,14 6,44

Europa 7,9 7,83 7,63 11,07 6,1 8,51 4,71 8,22 6,9 9,43 7,48 6,83 5,8

Amèrica 14,45 7,49 3,48 6,52 9,4 7,8 8,46 11,66 11,67 9,48 7,91 5,97 7,95

Àfrica 18,25 30,67 18,52 19,46 25,32 5,77 17,92 26,15 26,32 12,38 18,28 16,74 14,12

Àsia i Oceania 9,52 15,54 14,81 23,44 4,04 10,14 17,32 15,11 13,81 16,82 11,96 14,82 14,66

Total 9,56 10,07 10,15 9,36 9,66 8,05 7,97 7,75 7,49 7,67 7,23 5,48 6,64

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

Figura 9

La figura 9 mostra la taxa bruta de creixement natural segons nacionalitats. Aquesta taxa és elquocient entre el saldo natural, expressat com a diferència entre el nombre de naixements i elnombre de defuncions registrats, en un any determinat . S'expressa en tant per mil. La població africana és la que ha exhibeix al període 2001-2013 la taxa de creixement natural anual més elevada amb més del 30 per mil, a l’any 2002, amb daltabaixos des d’ençà. A 2013la seva taxa és superada per la població asiàtica i d’Oceania. Les elevades TBN de la població marroquina i de la xinesa (figura 7) estan relacionades amb aquestes altes taxes decreixement natural anual. La població espanyola i l'europea exhibeixen les taxes més baixesde creixement natural, informació força relacionada també amb les seves baixes TBN.

19

Evolució de la migració neta total, segons nacionalitats

-100100300500700900

11001300150017001900210023002500270029003100

Any

Sald

o

Espanya 1824 1505 795 828 460 701 555 354 1107 1208 1402 910 702 958

Europa 294 388 429 380 321 356 338 392 450 434 344 321 343 306

Amèrica 584 985 1197 587 427 537 847 661 798 493 392 363 106 166

Àfrica 6 -5 48 26 62 44 57 85 92 47 34 46 34 23

Àsia i Oceania 40 51 81 119 126 113 64 98 120 90 136 105 126 94

Total 2822 3005 2550 1940 1396 1751 1861 1591 2567 2273 2308 1745 1312 1547

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

Figura 10

Després del creixement natural, els fluxos migratoris representen el segon element de ladinàmica demogràfica. A les migracions externes els migrants es desplacen des de països estrangers al municipi(immigració externa) o bé es desplacen des del municipi a l’estranger (emigració externa). Tant les migracions internes com les externes poden constituir, doncs, fluxos d’immigració od’emigració. Les migracions internes són els fluxos migratoris que es produeixen entre elmunicipi i l’interior de l’estat. A les migracions internes els migrants es desplacen des de laresta de l’estat al municipi (immigració interna) o bé es desplacen a la resta de l’estat des delmunicipi (emigració externa). Tant a les migracions internes com a les externes els immigrants o els emigrants poden serespanyols o estrangers. La migració neta total és el resultat de tots els fluxos migratoris, tant externs com interns.Aquest resultat o saldo és sempre positiu des de l'any 2000, excepte a 2001 en el cas de lesnacionalitats africanes (figura 10).

4.3.2. Els fluxos migratoris. La migració neta. Origens i destinacions dels fluxosmigratoris.

20

Evolució de la taxa de creixement migratori, per nacionalitats

-50

51015

20253035

404550

5560

Any

Taxa

de

crei

xem

ent m

igra

tori

(en

%)

Espanya 2,68 1,37 1,39 0,75 1,13 0,87 0,55 1,67 1,78 2,01 1,27 0,95 1,28

Europa 21,88 23,98 17,06 12,26 12,06 10,27 10,86 11,21 9,66 7,21 7,5 7,81 6,82

Amèrica 79,05 59,73 18,56 11,59 13,29 19,42 13,32 14,54 9,13 7,01 6,68 2,04 3,47

Àfrica -1,82 14,72 6,88 15,09 9,28 10,96 15,23 14,15 6,87 4,68 6,47 4,74 3,25

Àsia i Oceania 24,29 41,97 44,07 32,81 22,83 10,81 15,43 16,48 12,43 17,59 12,56 14,37 9,84

Total 5,04 4,08 2,96 2,05 2,49 2,56 2,14 3,33 2,87 2,83 2,1 1,55 1,8

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

Figura 11

La taxa de creixement migratori consisteix en la proporció, en percentatge, dels fluxosmigratoris en relació al total de la població (figura 11). Es tracta, com en el cas de la taxa decreixement natural, d’un indicador més objectiu que les meres xifres de migració neta. Concretament, les taxes són gairebé sempre positives. Van, però, en descens des ques’assoliren els valors màxims a la primera meitat dels anys 2000. La taxa de creixementmigratori de les persones espanyoles està des de l'any 2002 sempre per sota de la de les altres nacionalitats. Als darrers anys, les persones estrangeres que creixen proporcionalmentmés a través de la immigració són les d'Àsia i Oceania. En canvi, el rècord l’ostenten les persones americanes a l’any 2002, amb prop del 60%.

A continuació es mostren els orígens, les destinacions i la migració neta (saldos)corresponents dels fluxos migratoris interns. S'agrupen els fluxos per províncies (taula 1).

21

Fluxos migratoris interns amb totes les províncies espanyoles entre els anys 2000 i 2013:

Taula 1

Província Total immigrants des de províncies Total emigrants a províncies Migració netaALACANT 384 262 122ÀLAVA 77 37 40ALBACETE 33 45 -12ALMERIA 104 86 18ASTÚRIES 159 112 47ÀVILA 29 14 15BADAJOZ 51 73 -22BALEARS 1084 1107 -23BARCELONA 41821 28206 13615BISCAIA 190 132 58BURGOS 48 44 4CÀCERES 31 42 -11CÀDIS 120 142 -22CANTÀBRIA 108 78 30CASTELLÓ 177 182 -5CEUTA 14 13 1CIUDAD REAL 38 30 8CONCA 27 26 1CÒRDOBA 60 54 6CORUNYA, LA 144 155 -11GIRONA 1311 1473 -162GRANADA 103 120 -17GUADALAJARA 29 27 2GUIPÚSCOA 138 106 32HUELVA 29 21 8JAÉN 41 33 8LLEIDA 680 565 115LLEÓ 81 68 13LUGO 54 62 -8MADRID 1854 1864 -10MÀLAGA 186 196 -10MELILLA 25 11 14MÚRCIA 156 174 -18NAVARRA 190 118 72OSCA 136 152 -16OURENSE 34 23 11PALENCIA 16 15 1PALMAS, LAS 190 165 25PONTEVEDRA 90 48 42PROVINCIA 0RIOJA, LA 54 58 -4SALAMANCA 48 37 11SANTA CRUZ DE TENERIFE 218 212 6SARAGOSSA 334 208 126SEGÒVIA 9 9 0SEVILLA 143 158 -15SÒRIA 36 23 13TARRAGONA 1066 1210 -144TEROL 40 44 -4TOLEDO 61 31 30VALÈNCIA 499 476 23VALLADOLID 98 74 24ZAMORA 20 23 -3

22

Fluxos i migració neta externa segons continents d'origen o de destí

0

2000

4000

6000

8000

10000

12000

Continent d'origen o de destinació

Flux

os/s

aldo

Immigrants 786 10533 1521 5559

Emigrants 111 1685 321 1844

Migració neta 675 8848 1200 3715

Àfrica Amèrica Àsia i Oceania Europa

Figura 12

A la figura 12 es presenten els fluxos d'immigració des de l'estranger (en blau) i d'emigració al'estranger (amb color grana), així com la migració neta (en groc). Tots els valors s'agrupensegons continents d'origen o de destí, des de l'any 2000 fins a 2013. La diferència entre immigrants i emigrants (migració neta, en groc) ha estat sempre positiva. La migració netaagrupada per continents presenta Amèrica amb el valor positiu màxim (8848 persones),seguida de lluny per Europa, Àsia i Oceania i Àfrica.

23

Evolució del creixement de la població, per nacionalitats

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

4000

Any

Nom

bre

de p

erso

nes

Espanyols 2357 2036 1382 1455 1029 1310 1068 866 1579 1679 1908 1413 1080 1440

Estrangers 1031 1539 1797 1151 1006 1119 1377 1317 1585 1187 1026 933 696 677

Total 3388 3575 3179 2606 2035 2429 2445 2183 3164 2866 2934 2346 1776 2117

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

4.3.3. El creixement de la població. La taxa bruta de creixement total

Figura 13

El creixement de la població resumeix els dos components del creixement de la població: elcreixement natural i la migració neta. El creixement de la població es presenta a continuació(figura 13), tant per a la població total com per nacionalitats. El creixement de la població ha estat sempre positiu entre 2000 i 2013, tant entre la població espanyola com entre laestrangera, la qual ha superat en quatre ocasions (anys) el de la espanyola, tot i constituirnomés entre el 5 i el 14,5% de la població total al llarg del període.

Finalment, la taxa bruta de creixement total (TBCT) consisteix en la diferència de població d'unany amb l'any anterior, en relació al total de la població a l'any inicial, en tants per mil (figura14). Aquesta taxa es pot calcular tant per a tota la població del municipi com per nacionalitats. Com es veu al gràfic la TBCT de la població estrangera és sempre superior a la del'espanyola, tot i que els respectius percentatges han disminuït als darrers anys, amb unacerta estabilització a 2013. La TBCT és sempre superior al 60 per mil (el valor mínim, a 2013)en el cas de la població estrangera, fins al màxim del 439 per mil a l’any 2001. En canvi,l'espanyola no passa mai del 36 per mil, assolit el 2001, tot i que el seu creixement repunta a2013.

24

Evolució de la Taxa Bruta de Creixement Total, per nacionalitats

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

Any

Tax

a B

brut

a de

Cre

ixem

ent T

otal

(en

tant

s pe

r m

il)

TBCT espanyols 36,27 23,77 24,41 16,83 21,04 16,74 13,41 23,89 24,74 27,36 19,67 14,68 19,23

TBCT estrangers 439,21 416,55 190,56 141,71 140,47 157,1 134,83 145,68 105,05 86,48 82,82 62,23 61,93

TBCT 59,95 50,91 39,7 29,82 34,59 33,7 29,37 41,1 36,2 35,95 28,23 20,96 24,67

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

Figura 14

25

5. L’estructura de la població segons edat i sexe.

A continuació s'analitza la població segons les seves característiques d'edat i de sexe, totdistingint la població espanyola de l'estrangera. Tant la Taxa Bruta de Natalitat (TBN) com laTaxa Bruta de Mortalitat (TBM), estudiades anteriorment (secció 4.3.1.), són molt sensibles al'estructura de la població segons l'edat i segons el sexe: una població amb una elevadaproporció de dones en edat fèrtil és més susceptible d'exhibir una elevada TBN; una poblacióamb amb una elevada proporció de gent gran és més susceptible d'exhibir una elevada TBM. Es mostren en aquesta secció la població espanyola i l'estrangera segons l'evolució de laproporció de dones, de les seves mitjanes d'edat i dels grans grups d'edat. També, els índexsd’envelliment i de dependència senil, els quals ponderen l'estructura de la població jove o granen relació al total de la població. Finalment, es presenten algunes piràmides de població. 5.1. L’evolució de la població segons sexe i grups d’edat. Els índexs d’envelliment, dedependència i de dependència senil. El següent gràfic mostra l'evolució del percentatge de dones per nacionalitats, segonscontinents. Es poden comparar aquests percentatges amb la composició de personesimmigrants i emigrants externs per sexes, a la secció 4.3.2. Així, per exemple si en aquest gràfic hi una tendència ascendent de dones amb nacionalitats d'un determinat continent, espot comprovar a la secció 4.3.2. si hi ha una tendència corresponent d'ascens del saldomigratori d'aquestes dones. La paritat de percentatges d'homes i dones a una determinada nacionalitat indica una certanormalitat en aquesta població. En el cas de les nacionalitats estrangeres una hipotèticaparitat es tractaria possiblement d'una immigració de caire familiar i, potser també, estable i amb una certa idea d'arrelament al municipi. Una estructura d'edat jove, amb una relativamentelevada proporció d'infants de la mateixa nacionalitat seria un símptoma més d'aquestaestabilitat (veure més endevant en aquesta mateixa secció). L’evolució del percentatge de dones per nacionalitats, segons continents, evidencia forçadiferències (figura 15). A l’any 2001 les africanes constituïen menys del 37% en relació al totalde la seva població, segons sexes. El seu percentatge, però, ha pujat fins a més del 41% a 2014, de manera que aquesta nacionalitat està més propera a la paritat, al municipi,constituiria doncs una immigració més equilibrada, probablement més familiar. També laproporció dones asiàtiques (i d'Oceania) ha apujat lleugerament al llarg del temps. Tot i així, ni aquestes ni les europees arriben al 48% a l’any 2014. Quant a les americanes, exhibeixentendències inverses, ja que des de 2003 el seu percentatge, de 56% llavors, no ha deixat decréixer. Les europees són també més que els homes europeus, però de manera menys acusada. Les espanyoles són també una mica més nombroses que els espanyols, potserdegut a l’envelliment de la població espanyola, amb dones més longeves que els homes.

26

Evolució del percentatge de dones per nacionalitats, segons continents

36

38

40

42

44

46

48

50

52

54

56

58

60

62

64

Any

Perc

enta

tge

de d

ones

Espanya 50,68 50,65 50,62 50,58 50,63 50,68 50,74 50,69 50,68 50,72 50,74 50,85 50,89 51,04

Europa 47,26 47,57 47,69 47,84 48,05 48,71 49 48,62 48,42 48,72 47,8 47,28 47,84 47,72

Amèrica 59,07 57,49 56,62 57,29 58,63 58,86 59,23 59,3 60,26 60,31 61,01 61,64 61,7 62,25

Àfrica 36,5 36,81 39,42 39,66 39,03 39,62 39,25 39,38 41,67 41,82 40,08 41,14 41,1 41,25

Àsia i Oceania 46,67 44,04 45,56 42,97 42,63 42,23 43,62 44,64 45,03 44,76 44,98 45,38 44,61 47,65

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Figura 15

27

Evolució de les mitjanes d'edat per nacionalitats, segons continents

28

29

30

31

32

33

34

35

36

37

38

39

Any

Mitj

ana

d'ed

at

Espanyols 35,44 35,45 35,62 35,79 36,02 36,13 36,28 36,5 36,61 36,83 37,04 37,33 37,68 38,08

Europeus 32,91 33,04 32,36 32,19 32,19 32,43 32,65 32,8 32,82 32,71 33,78 34,11 34,34 34,78

Americans 32,03 30,45 29,75 30,21 30,8 31,51 31,77 32,09 31,5 32 32,18 32,36 32,89 33,48

Africans 29,22 28,92 28,94 28,86 29,38 29,46 29,42 29,26 28,51 28,2 28,95 28,58 29,12 29,96

Asiàtics i Oceànics 32,3 32,72 32,37 31,05 30,87 31,45 31,04 30,87 31,13 31,44 30,93 30,71 30,53 30,72

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Figura 16

L’evolució de les mitjanes d'edat per nacionalitat, segons continents (figura 16).evidenciaintenses diferències. La població espanyola és a 2014, amb diferència, la més veterana, ambmés de 38 anys d’edat mitjana, i amb un progressiu envelliment des de l’any 2001. L’europea i l’americana, amb uns 33 i 34 anys, mostren també una evolució decidida vers l’envelliment.L’africana es manté entre 28 i 29 anys. L’edat de l’asiàtica (i oceànica) és l’única que ha baixatdes del 2001, de poc més de 32 a més de 30 anys.

Seguidament, els grans grups d'edat, en percentatges en relació al total de població de cadanacionalitat, per continents, a 2014 (figura 17). La població africana és la que presenta elpercentatge de població jove (0 a 15 anys) més elevat, amb prop de 25%, amb l'americana a l’altre extrem (14%). La població espanyola presenta el grup de persones de més de 65 anysmés voluminós (13%), seguida per l'europea. En relació a 2001, les úniques nacionalitats quehan perdut pes en el grup de 0 a 15 són la població americana i l'europea. D’altra banda la població espanyola és la que guanya més població més gran de 65 anys.

28

Grans grups d'edat, segons nacionalitats a 2014 (en %)

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Nacionalitats

% d

e po

blac

ió

% 65 i més 2,08 2,87 1,49 13,37 5,17

% 16-64 73,15 83,03 78,57 64,45 76,13

% 0-15 24,78 14,1 19,94 22,18 18,7

Àfrica Amèrica Àsia i Oceania Espanya Europa

Figura 17

29

L'índex d’envelliment i l'índex de dependència senil, presentats a continuació (figures 18 i 19),mesuren la composició de la població segons grups d’edats de diferent manera. L’índexd'envelliment és la relació entre el nombre de persones de 65 anys i més i el nombre de joves menors de 15 anys. L’índex de dependència senil és la relació entre el nombre de personesde 65 anys i més i el nombre de persones de 15 a 64 anys. Tots dos índexs s’expressen entants per cent. A 2014, entre la població majoritària, l’espanyola, l’índex d’envelliment (60%) i el de dependència senil (20%), són més elevats que a les altres nacionalitats i en ràpid augment des de 2001 (només 50% i 15%, respectivament). Aquests índexs entre els espanyols són poc favorables pel desenvolupament econòmic i social del municipi, i de cara a la sostenibilitat dels serveis socials i de les pensions. Els efectes favorables que la joventut dels immigrants estrangers han aportat per a amortir l’envelliment de la societat d’acollida durant els anys abans de la crisi s’esvaeixen darrerament amb el descens de la proporció dels immigrants al municipi i amb el seu progressiu envelliment, al seu torn. Pel que fa als dos índexs, americans i europeus es troben en una posició intermèdia entre els espanyols i els africans i asiàtics.

30

Índex d'envelliment a 2001 i a 2014

0

10

20

30

40

50

60

70

Nacionalitats

Índe

x d'

enve

llim

ent (

%)

Envelliment 2001 8,89 19,6 5,88 50,39 17,31

Envelliment 2014 8,38 20,34 7,49 60,26 27,65

Àfrica Amèrica Àsia i Oceania Espanya Europa

Índex de dependència senil a 2001 i a 2014

0

5

10

15

20

25

Nacionalitats

Índe

x de

dep

endè

ncia

sen

i (%

)

Dependència senil 2001 1,78 3,87 1,15 15,06 4,68

Dependència senil 2014 2,84 3,46 1,9 20,74 6,79

Àfrica Amèrica Àsia i Oceania Espanya Europa

Figura 18

Figura 19

31

5.2. La piràmide de la població espanyola i de l'estrangera

Piràmide de la població espanyola a l'any 2001 i a 2014

750 650 550 450 350 250 150 50 50 150 250 350 450 550 650 7500

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

55

60

65

70

75

80

85

90

95

100

Edat

s

Homes Dones

Homes 2014

Dones 2014

Homes 2001

Dones 2001

Figura 20

Les piràmides de població permeten copsar d’una manera visual i intuïtiva dades relativamentcomplexes sobre l’estructura d’una població per edat i sexe. La piràmide permet reconstruiren part la història demogràfica. Els grup de població per edats o cohorts es presenten a les següents piràmides de cinc en cinc anys. A continuació es mostra la piràmide de població dela població espanyola al municipi a 2001 i a 2014 (figura 20). En aquesta piràmide la poblacióes mostra en nombres absoluts. La piràmide denota tres tipus de grans diferències: a 2014, un efímer eixamplament d’infants nascuts aproximadament entre 2002 i 2008; en declivi des dellavors, fins a situar-se a 2014 al nombre de naixements de l’any 2000; la reculada a 2014 decohorts entre els 22 i els 36 anys; el notabilíssim augment de les cohorts de 36 i més anys a2014. Segons aquestes dades, el futur del conjunt dels espanyols a les properes dècadesserà, doncs, el d’un progressiu augment de les cohorts envellides.

32

Figura 21

Piràmide de la població espanyola i de la italiana a l'any 2014

3% 2% 1% 0% 1% 2% 3%0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

55

60

65

70

75

80

85

90

95

100

Edat

s

Homes Dones

Italians

Italianes

Espanyols

Espanyoles

Les piràmides de població permeten comparar dues poblacions de volum molt heterogeni a través de la conversió de les dades en percentatges. Així, per exemple, es poden calcular els percentatges de cada cohort sobre el total de cada una de les dues poblacions objecte de la piràmide: la població espanyola i la italiana a 2014, a la figura 21. La següent figura mostra la població espanyola i la nacionalitat estrangera més nombrosa al municipi, la italiana. Val a dir que menys de la meitat de la població italiana al municipi ha nascut a Itàlia, molts han nascut a Argentina o a Espanya, o d'altres països. Normalment, les cohorts de nacionalitat estrangera exhibeixen una configuració diferent a la dels espanyols: les persones estrangeres solen concentrar els seus efectius demogràfics en les edats joves-adultes, com s'ha mostrat a la secció anterior. Efectivamernt, la piràmide italiana presenta algunes cohorts de població jove-adulta (entre els 35 i els 45 anys d’edat) que representen més del 2% del total de la població italiana. En canvi, en el cas de la població espanyola aquests percentatges no arriben mai a l’1%.

33

La piràmide de població de la figura 22 compara la població espanyola i la poblaciómarroquina a 2014 (l'annex 6 inclou les dades de totes les cohorts). La població marroquinaés la cinquena nacionalitat més nombrosa al municipi. S'ha triat comparar-la amb la població espanyola perquè hi ha força diferències entre una i altra nacionalitats. La població espanyolaconté efectius (persones) a tota la piràmide, que pren una forma de guardiola estilitzada, és adir, amb una base molt feble, amb poca població jove, una població adulta eixamplada entre els 30 i els 60 anys d’edat i cohorts progressivament més estretes en les edats mésavançades. Es tracta, doncs, d’una població molt madura que veurà en uns 20 anys un fortenvelliment en arribar les cohorts més potents, les que tenen a 2014 entre 45 i 55 anys (elsbaby-boomers). La població marroquina, en canvi, gairebé no presenta població gran i inclouuna base de la piràmide força més ampla que l’espanyola, tot i que és discontínua i enregressió. A les edats joves més grans la població marroquina s’estreta i torna a eixamplar-se en les edats joves i adultes, les que estan en condicions de treballar i han arribat en la sevamajoria via immigració. La piràmide marroquina mostra escassa continuïtat entre alguns grupsd’edat, donat que es tracta de només 548 persones. A més entre la població marroquinasovint les cohorts dels homes tenen més amplada que les de les dones, fenomen proupronunciat entre els africans, com s’ha mostrat a la figura 15, amb l'evolució del percentatge de dones per nacionalitats.

34

Figura 22

Piràmide de la població espanyola i de la marroquina a l'any 2014

3% 2% 1% 0% 1% 2% 3%0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

55

60

65

70

75

80

85

90

95

100

Edat

s

Homes Dones

Marroquins

Marroquines

Espanyols

Espanyoles

35

6. Naturalesa i nacionalitat de la població

Any 2001

Any 2014

Taula 2

Taula 3

La “naturalesa” de la població fa referència a la seva naixença, al lloc de naixement. A lestaules 2 i 3 es mostra a continuació la proporció dels residents del municipi que són nascuts alpropi municipi, a la resta de la província de Barcelona, a la resta de Catalunya, a la resta d'Espanya i a l'estranger, en nombres absoluts i en percentatges, tant per a l'any 2001 com aper a l'any 2014. Al municipi a 2014 el 16,29% (només el 8,08% a 2001) del total de la població són naturalsd’un país estranger, és a dir, han nascut fora d’Espanya. Aquest percentatge és, com es podiaesperar, superior al dels estrangers al municipi, que no arriba al 12% a 2014 (figura 3). El llocde naixement aporta, doncs, més diversitat, que el simple estudi de la població segons nacionalitats. A 2014, la majoria dels nascuts a Espanya ho han fet dins de la província de Barcelona, ambel 52,89% de la població total. Els naturals de les altres províncies catalanes només suposenl’3,16%. Al propi municipi hi ha nascut el 14,66% dels seus residents, un percentatge que supera al de l’any 2001 (12,36%), en detriment del percentatge dels nascuts a Espanya fora

Al municipi A resta província A resta de Catalunya A resta d'Espanya A l'estranger Total7370 34312 2194 10936 4821 59633

% al municipi % a resta província % a resta de Catalunya % a resta d'Espanya % a l'estranger % total12,36 57,54 3,68 18,34 8,08 100

Al municipi A resta província A resta de Catalunya A resta d'Espanya A l'estranger Total12809 46225 2762 11364 14239 87399

% al municipi % a resta província % a resta de Catalunya % a resta d'Espanya % a l'estranger % total14,66 52,89 3,16 13 16,29 100

36

Any 2001

Any 2014

Taula 4

Taula 5

Seguidament es mostra el nombre de persones segons nacionalitats i segons països denaixement, agrupats segons continents, excepte en el cas d'Espanya, tant per a l'any 2001com per a l'any 2014. I les mateixes dades, en percentatges (taules 7 i 8). Després d'anys d'immigració estrangera al municipi, s'enten que a 2014 pugui haver-hi, per exemple, menys proporció de persones espanyoles nascudes a Espanya, malgrat la reculada recent de laimmigració. L’adopció de la nacionalitat per part de les persones estrangeres explicaria aquestfenòmen. Els espanyols oriünds d'Espanya eren a 2001 el 96,94% de tots els espanyols; a2014 hi han baixat a 93,82%. En canvi els espanyols oriünds d'Amèrica a 2001 eren només el1,47% de tots els espanyols, i a 2014 en són més del 4%. D'altra banda les persones de nacionalitat europea són en bona part oriünds d'Amèrica (13,7% a 2014) o d'Espanya (11,72%a 2014). com les persones de nacionalitat italiana, moltes d'elles nascudes a l'Argentina o aEspanya. Quant a les persones de nacionalitat africana, prop d'un 20% són nascudes aEspanya a 2014, i només el 7,66% a 2001. Gairebé tota la resta, a Àfrica. Prop del 5% de lespersones americanes han nascut a Espanya a 2014. I un 10% en el cas de les persones denacionalitats d'Àsia o d'Oceania. En definitiva, en relació a 2001 a l’any 2014 hi ha mésespanyols no nascuts a Espanya i també més estrangers nascuts a Espanya.

Nacionalitat Total Àfrica Amèrica Àsia i Oceania Espanya EuropaÀfrica 274 252 21 1Amèrica 1246 1 1189 7 44 5Àsia i Oceania 210 1 184 21 4Espanya 56128 130 826 82 54408 675Europa 1773 25 134 19 318 1277

Nacionalitat Total Àfrica Amèrica Àsia i Oceania Espanya EuropaÀfrica 674 536 133 5Amèrica 4148 4 3933 3 196 12Àsia i Oceania 938 1 5 831 94 7Espanya 76938 245 3128 317 72186 1052Europa 4700 49 644 63 551 3393

Nacionalitat Total % Àfrica % Amèrica % Àsia i Oceania % Espanya % EuropaÀfrica 99,99 91,97 0 0 7,66 0,36Amèrica 100 0,08 95,43 0,56 3,53 0,4Àsia i Oceania 100 0 0,48 87,62 10 1,9Espanya 99,99 0,23 1,47 0,15 96,94 1,2Europa 100 1,41 7,56 1,07 17,94 72,02

Nacionalitat Total % Àfrica % Amèrica % Àsia i Oceania % Espanya % EuropaÀfrica 100 79,53 0 0 19,73 0,74Amèrica 100,01 0,1 94,82 0,07 4,73 0,29Àsia i Oceania 100 0,11 0,53 88,59 10,02 0,75Espanya 99,99 0,32 4,07 0,41 93,82 1,37Europa 99,99 1,04 13,7 1,34 11,72 72,19

37

7. La distribució geogràfica de la població al municipi segons nacionalitats

En aquesta secció es presenta un mapa amb la distribució de la població al municipi segonsnacionalitats, per seccions censals. Les dades que es presenten corresponen a l'any 2013,degut a que no disposem de la cartografia de les seccions censals de l'any 2014. El mapa mostra el percentatge de la població estrangera en relació al total de la població decada una de les seccions censals al municipi. A més, uns gràfics de barres representen elnombre de persones de les principals nacionalitats estrangeres al municipi. A l'annex 7 es presenten totes les dades del mapa en forma de taula, per seccions censals.Cada secció censal s'identifica pel seu codi. El mateix codi es pot trobar al mapa de seccionscensals que acompanya a la taula. La distribució geogràfica de la població estrangera a l’any 2013, al segon mapa, revela unacerta concentració de seccions censals amb percentatges entre el 15% i prop del 31% (enrelació a la població total de cada secció censal) al nucli antic del municipi. És al nucli antic on precisament es troba més població boliviana, una de les majoritàries al municipi, i lamarroquina, tot i que amb menys mesura. En canvi, en torn del golf i a Mira-sol els percentatges de població estrangera són els mínims, entre el 5 i menys del 8%. La resta de les seccions censals del municipi tenen entre el 7,77% i el 15% de població estrangera. Lesaltres nacionalitats predominants, comunitàries, els italians, francesos i alemanys, es trobenprou dispersos per tot el territori municipal.

38

Annexos

Annex 1. Evolució de la població per nacionalitats Annex 2. Evolució dels naixements per nacionalitats Annex 3. Evolució de les defuncions per nacionalitats Annex 4. Composició de la població segons grups d'edat, per nacionalitats, a l'any 2014 Annex 5. Dades de les seccions censals i mapa amb els codis de les seccions censals al'any 2013

40

Annex 1. Evolució de la població per nacionalitats

41

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 20142013Nacionalitat

ALBÀNIA 2 3 6 6 5 6 6 8 10 12ALEMANYA 430 424 476 546 582 637 684 711 775 789 678 689 664 696ALGÈRIA 2 4 4 5 14 13 14 12 7 12 15 25 24 23ANDORRA 19 21 21 22 25 31 36 34 34 39 37 29 29 20ANGOLA 2 2 3 3 3 5 4 3APÀTRIDA 1 2 2 2 2 1 1 2 2 3 2 2 2 1ARÀBIA SAUDITA 1 1 1 1 1 1 1 1ARGENTINA 111 151 308 369 388 452 498 490 427 426 395 361 304 284ARMÈNIA 5 5 5 1 1 1 2 2 2 2 2 3 1AUSTRÀLIA 5 5 9 12 20 20 18 18 11 9 8 10 14 19ÀUSTRIA 16 14 15 27 33 30 30 34 33 34 33 30 31 39BANGLA DESH 3 6 7BÈLGICA 87 75 85 92 91 105 91 104 128 134 123 120 124 130BENÍN 1 1 1 1BIELORÚSSIA 1 2 1 2 1 1 1 2 9 9BOLÍVIA 15 30 97 207 392 624 1038 1202 1236 1202 1160 1095 1026 909BÒSNIA I HERCEGO 1 1 3 11 13 10 1 1 1 1BRASIL 53 62 75 75 99 115 143 173 176 189 167 153 140 123BULGÀRIA 1 13 26 39 49 49 55 55 60 59 43 49 39 47BURKINA FASSO 1 1 1 2 2 1CAMERUN 1 1 2 1 1 1 2 3 6 6 4 5 4CANADÀ 21 23 26 28 28 29 36 42 35 37 45 43 24 25CAP VERD 1 1 1 2COLÒMBIA 160 308 442 437 432 419 425 452 454 468 453 417 354 286CONGO 1 3 2COSTA D'IVORI 1 1 1 1 1 1COSTA RICA 1 1 1 2 3 1 4 10 7 4 4CROÀCIA 6 6 9 9 9 9 9 9 6 7 7 9 14 15CUBA 29 31 41 44 47 45 41 44 51 56 57 54 63 55DINAMARCA 40 27 24 27 35 26 30 32 38 40 38 35 34 43EGIPTE 3 4 4 6 4 2 4 5 6 4 6 9 9 7EL SALVADOR 1 1 3 12 12 12 10 15 20 29 27 29 33 36EQUADOR 311 851 1419 1632 1554 1394 1269 1232 1130 1125 1040 848 693 539ESLOVÀQUIA 1 1 3 5 6 6 10 13 15 13 15 13 14ESLOVÈNIA 3 4 6 6 6 6 7 8 5 3 3ESPANYA 56129 58129 59599 61141 62253 63792 64557 66104 67865 69742 71832 73547 74896 76938ESTATS UNITS D'AM 204 138 174 206 241 262 258 301 221 257 233 252 247 227ESTÒNIA 1 1 1 1 1 1 2ETIÒPIA 2 2 3 2 2 1FILIPINES 24 22 30 37 43 50 43 54 77 80 74 71 62 58FINLÀNDIA 25 17 16 19 19 20 18 15 16 20 19 22 24 25FRANÇA 309 330 454 533 647 717 822 908 1002 1025 830 830 858 907GÀMBIA 1 1 1 1 1GEÒRGIA 3 3 4 7 6 8 11 11 16 23 22 28 37GHANA 1 1 2 2 4 2 4 5 5 5 5GRÈCIA 6 10 12 16 12 22 23 24 30 31 27 33 30 33GUATEMALA 3 2 5 5 6 5 6 12 13 25 30 44 34 26GUINEA 1 1 2 2 2 4 5 5 4 3 3 2 3 3GUINEA EQUATORIA 1 3 4 3 2 3 5 5 6 5 4 4 4 2GUINEA-BISSAU 1HAITÍ 1 2 2 2 2 2 2 2 2HONDURES 8 8 14 19 33 41 100 138 151 183 195 227 246 223HONGRIA 2 7 8 8 8 8 6 6 11 10 8 9 13 14ÍNDIA 9 10 10 11 21 19 17 19 20 16 24 28 47 40INDONÈSIA 1 1 2 2 1 2 2 2 3 3 3 1 1 2IRAN 10 11 11 11 10 9 6 6 6 7 9 11 15 16IRAQ 2 2 3 3 1 1 1 1IRLANDA 28 30 43 51 46 51 52 55 69 70 60 63 73 73

42

ISLÀNDIA 1 1 1 2 2 2 6 8 8 8 12 12 8 9ISRAEL 11 8 11 17 17 31 39 48 45 60 65 81 85 86ITÀLIA 237 276 375 418 460 536 609 697 832 938 905 932 945 962JAMAICA 1 1 1 1JAPÓ 66 39 55 84 107 124 142 155 115 103 91 87 89 82JORDÀNIA 1 1 1 1 1 1 1 1KAZAKHSTAN 1 1 2 2 2 2KENYA 1 6 6 6 6 6 1LETÒNIA 2 2 2 2 3 4 4 5 5 5 7 7LÍBAN 4 2 2 2 2 3 3 4 5 2 1 4 5LIBÈRIA 1 1 1 1 1 1 1LIECHTENSTEIN 1 1 1LITUÀNIA 2 3 4 7 12LUXEMBURG 3 3 4 4 6 6 5 5 3 3 3 3 2 2MACEDÒNIA 1 1MADAGASCAR 1 1MALÀISIA 1 1 1 1 2 2 1 1 1 2MALI 1 4 5 3 4 5 5 2 3 1MALTA 3 1 1 1 4 4MARROC 252 288 336 359 414 458 486 567 616 635 613 601 582 548MAURICI (ILLES) 1 1MAURITÀNIA 1 1 1 1 1 1 2 1 1MÈXIC 71 73 106 128 159 169 203 224 184 174 177 179 163 139MOÇAMBIC 3 3 2MOLDÀVIA 1 1 2 5 7 11 17 15 12 4 4MONTENEGRO 2 4 4 4 3NEPAL 1 1 1 1 1 1 1 5 6 5 5 5 4NICARAGUA 18 5 7 17 21 24 43 90 134 168 181 220 228 210NIGÈRIA 2 5 4 5 5 2 3 7 6 8 6 5 5 5NORUEGA 6 5 5 11 12 9 10 10 10 10 12 14 13 12NOVA ZELANDA 3 1 1 1 1 3 3 5 7 9 11 13 14 8OMAN 1PAÏSOS BAIXOS 117 117 127 145 168 198 214 228 247 267 252 244 235 229PAISOS D'ASIA SENS 2PAKISTAN 32 33 49 95 121 145 143 164 183 204 265 278 301 271PANAMÀ 2 3 5 3 1 2 2 5 8 8 3 4 3 5PARAGUAI 1 2 4 28 73 158 244 346 388 414 428 412 343PERÚ 89 131 169 184 224 243 238 273 295 319 318 328 306 262POLÒNIA 8 8 17 25 27 34 34 37 35 42 42 45 49 52PORTUGAL 31 26 44 73 78 83 91 108 123 133 125 130 162 183REGNE UNIT 288 258 318 373 397 410 426 496 523 561 488 521 523 529REPÚBLICA DE COR 8 8 9 9 10 7 12 22 19 16 15 15 16 15REPÚBLICA DE SUD- 4 4 5 7 7 6 6 2 8 11 18 24 24REPÚBLICA DEMOC 1 1REPÚBLICA DOMINI 48 41 54 48 54 75 83 108 103 103 101 92 103 91REPÚBLICA TXECA 2 2 2 2 5 7 10 12 17 19 16 23 23 21ROMANIA 2 4 5 18 43 71 77 114 136 145 140 179 171 175RÚSSIA 21 28 45 52 63 69 84 99 119 118 136 136 165 211RWANDA 1 2 1 2 8SENEGAL 2 1 2 1 2 2 4 5 9 10 14 16 20SÈRBIA 1 1 1 1 1 1 1 1 6 6 6 8 4SIERRA LEONE 1 1 1 1 1 1 1 1SINGAPUR 1 1 1 1 1 1 1 1 5 7 7 7 6SÍRIA 1SRI-LANKA 1 2 1SUDAN 1 1 1 1SUÈCIA 38 40 45 48 61 67 67 74 83 90 78 71 73 86SUÏSSA 45 38 32 33 42 48 57 63 76 75 59 52 48 43TAILÀNDIA 1 2 2 3 3 3 3 5 4 4 4 3 3 5TAIWAN 1 1 3 3 5 5 5 4 5 6 4 4 4 3

43

TRINITAT I TOBAGO 2 2 2 2 2 2 2 3 3 2TUNÍSIA 10 8 11 12 12 11 12 14 12 13 12 12 11 12TURQUIA 2 2 3 4 7 8 10 20 19 19 28 32 33 34UCRAÏNA 2 7 14 15 16 20 24 25 26 38 45 49 64 69UGANDA 1 1URUGUAI 18 30 51 66 72 95 100 109 88 90 84 81 68 55UZBEKISTAN 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 3VENEÇUELA 43 58 90 107 138 154 166 168 173 183 187 188 198 199VIETNAM 1 1 1XILE 39 54 72 90 108 125 145 162 147 152 155 140 127 103XINA 30 36 61 80 116 150 170 181 179 194 189 196 209 224XIPRE 1 1 1 1 1 1 1 1 1ZÀMBIA 1 1 1ZIMBABWE 1 1 1

44

Annex 2. Evolució dels naixements per nacionalitats

45

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 20142013Nacionalitat Naixements

ALBÀNIA 2 1 1

ALEMANYA 67 3 3 4 4 6 4 8 2 5 5 7 5 7 4

ALGÈRIA 1 1

ANDORRA 1 1

ARGENTINA 27 1 1 5 3 4 3 1 4 1 2 2

AUSTRÀLIA 1 1

ÀUSTRIA 5 1 2 1 1

BÈLGICA 11 1 1 2 1 1 3 1 1

BOLÍVIA 166 1 1 5 7 16 22 25 25 15 20 17 12

BRASIL 4 1 1 1 1

BULGÀRIA 3 1 1 1

CANADÀ 1 1

COLÒMBIA 28 2 2 3 2 5 1 1 1 5 6

COSTA RICA 1 1

CROÀCIA 2 1 1

DINAMARCA 6 1 1 1 1 1 1

EGIPTE 1 1

EL SALVADOR 1 1

EQUADOR 163 2 17 17 11 16 15 9 7 22 19 15 6 5 2

ESLOVÀQUIA 1 1

ESPANYA 12562 864 897 928 952 905 983 904 905 885 842 890 919 865 823

ESTATS UNITS D'AM 14 1 5 1 1 3 1 2

FILIPINES 7 2 2 1 1 1

FINLÀNDIA 3 1 1 1

FRANÇA 113 8 1 8 5 9 7 13 6 11 12 13 6 7 7

GRÈCIA 2 1 1

GUATEMALA 3 1 1 1

HONDURES 13 1 1 3 3 2 1 2

HONGRIA 1 1

ÍNDIA 2 1 1

IRAN 2 2

IRLANDA 6 1 1 1 2 1

ISRAEL 9 1 1 2 1 1 1 2

ITÀLIA 78 3 2 1 2 9 4 3 4 9 7 7 13 10 4

JAPÓ 9 1 1 2 1 1 3

MARROC 142 6 7 10 7 8 12 7 9 17 18 9 12 12 8

MÈXIC 7 1 1 1 2 1 1

MOLDÀVIA 3 1 1 1

MONTENEGRO 2 1 1

NICARAGUA 16 1 5 1 2 1 2 4

NOVA ZELANDA 1 1

PAÏSOS BAIXOS 34 3 5 2 1 2 4 1 4 5 4 1 2

PAKISTAN 39 1 1 3 3 2 4 4 5 6 7 3

PARAGUAI 30 1 1 2 5 6 6 4 5

PERÚ 24 2 3 2 3 3 2 3 2 1 1 2

POLÒNIA 1 1

PORTUGAL 11 1 1 1 1 3 1 3

REGNE UNIT 48 5 1 3 4 3 2 1 4 1 2 10 4 4 4

REPÚBLICA DE SUD 1 1

46

REPÚBLICA DOMINI 10 2 3 1 1 1 1 1

ROMANIA 7 1 1 1 1 1 2

RÚSSIA 8 2 2 1 1 1 1

SENEGAL 2 1 1

SINGAPUR 1 1

SUÈCIA 8 1 1 1 1 1 3

SUÏSSA 4 1 1 1 1

TUNÍSIA 4 1 1 1 1

TURQUIA 1 1

UCRAÏNA 2 1 1

URUGUAI 5 1 1 3

VENEÇUELA 11 1 1 1 1 2 1 1 1 2

XILE 6 2 1 1 2

XINA 40 1 1 2 3 3 2 3 4 5 3 3 1 4 5

47

Annex 3. Evolució de les defuncions per nacionalitats

Nacionalitat Total defuncions 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013ALEMANYA 22 2 2 1 2 3 2 1 2 4 2 1ALGÈRIA 1 1ANDORRA 1 1APÀTRIDA 1 1ARGENTINA 11 1 1 3 1 1 1 1 1 1BÈLGICA 4 1 2 1BOLÍVIA 1 1BRASIL 1 1BULGÀRIA 1 1CANADÀ 1 1COLÒMBIA 4 1 1 1 1CUBA 3 2 1EQUADOR 8 2 2 1 1 1 1ESPANYA 5269 331 366 341 325 336 374 391 393 413 371 384 416 487 341ESTATS UNITS D'AMÈRICA 7 1 1 1 1 1 2FRANÇA 6 1 1 2 1 1HONDURES 2 1 1ITÀLIA 17 1 1 2 2 1 2 2 1 1 4LUXEMBURG 1 1MARROC 10 1 2 3 1 1 1 1MÈXIC 2 1 1NICARAGUA 1 1PAÏSOS BAIXOS 4 1 1 1 1PAKISTAN 1 1PERÚ 4 1 1 1 1PORTUGAL 3 1 2REGNE UNIT 11 1 1 2 1 2 1 1 1 1REPÚBLICA DE SUD-ÀFRICA 1 1REPÚBLICA DOMINICANA 1 1SUÏSSA 2 1 1TAIWAN 1 1URUGUAI 4 1 1 1 1VENEÇUELA 2 1 1XILE 1 1

48

Annex 4. Composició de la població segons grups d'edat, per nacionalitats, a l'any 2014

Nom 0-15 16-64 65 i mésALBÀNIA 2 10ALEMANYA 105 528 63ALGÈRIA 11 12ANDORRA 1 15 4ANGOLA 3APÀTRIDA 1ARÀBIA SAUDITA 1ARGENTINA 43 222 19ARMÈNIA 1AUSTRÀLIA 4 15ÀUSTRIA 7 30 2BANGLA DESH 2 5BÈLGICA 26 101 3BIELORÚSSIA 2 7BOLÍVIA 167 739 3BRASIL 8 114 1BULGÀRIA 7 37 3BURKINA FASSO 1CAMERUN 4CANADÀ 23 2CAP VERD 1 1COLÒMBIA 29 244 13CONGO 2COSTA RICA 1 3CROÀCIA 5 9 1CUBA 2 46 7DINAMARCA 12 30 1EGIPTE 2 5EL SALVADOR 5 30 1EQUADOR 86 441 12ESLOVÀQUIA 1 13ESLOVÈNIA 3ESPANYA 17065 49589 10284ESTATS UNITS D'AMÈRICA 53 165 9ESTÒNIA 2FILIPINES 5 53FINLÀNDIA 4 20 1FRANÇA 226 648 33GÀMBIA 1GEÒRGIA 2 35GHANA 1 4GRÈCIA 1 30 2GUATEMALA 3 23GUINEA 3GUINEA EQUATORIAL 2HAITÍ 2HONDURES 18 205HONGRIA 3 11ÍNDIA 5 35INDONÈSIA 2IRAN 2 13 1IRAQ 1IRLANDA 23 45 5ISLÀNDIA 3 6ISRAEL 37 48 1ITÀLIA 156 759 47JAPÓ 10 69 3JORDÀNIA 1

Nom 0-15 16-64 65 i mésLÍBAN 5LITUÀNIA 2 10LUXEMBURG 1 1MACEDÒNIA 1MALÀISIA 1 1MALI 1MALTA 1 3MARROC 137 397 14MAURITÀNIA 1MÈXIC 12 123 4MOLDÀVIA 4MONTENEGRO 2 1NEPAL 2 2NICARAGUA 33 177NIGÈRIA 1 4NORUEGA 2 10NOVA ZELANDA 1 7PAÏSOS BAIXOS 50 174 5PAISOS D'ASIA SENSE REL. 2PAKISTAN 67 202 2PANAMÀ 5PARAGUAI 38 304 1PERÚ 21 229 12POLÒNIA 3 45 4PORTUGAL 24 152 7REGNE UNIT 101 386 42REPÚBLICA DE COREA 15REPÚBLICA DE SUD-ÀFRICA 5 19REPÚBLICA DEMOCRÀTICA 1REPÚBLICA DOMINICANA 22 68 1REPÚBLICA TXECA 5 15 1ROMANIA 19 155 1RÚSSIA 53 157 1RWANDA 8SENEGAL 5 15SÈRBIA 4SINGAPUR 3 3SÍRIA 1SUÈCIA 17 63 6SUÏSSA 5 32 6TAILÀNDIA 5TAIWAN 2 1TRINITAT I TOBAGO 2TUNÍSIA 4 8TURQUIA 7 26 1UCRAÏNA 11 54 4URUGUAI 6 46 3UZBEKISTAN 3VENEÇUELA 22 151 26VIETNAM 1XILE 14 86 3XINA 39 180 5XIPRE 1ZÀMBIA 1

49

Annex 5. Dades bàsiques de les seccions censals i mapa amb els codis de les seccionscensals. La taula i el mapa corresponen a l'any 2013.

Secció Població total Espanyols % espanyols Estrangers % estranger ITÀLIA BOLÍVIA FRANÇA ALEMANY MARROC01001 1926 1567 81 359 18,64 20 83 8 6 801002 1617 1290 80 327 20,22 21 69 5 10 2301003 1297 1052 81 245 18,89 11 58 3 5 1301004 1955 1758 90 197 10,08 13 6 4 17 1801005 1767 1549 88 218 12,34 26 12 9 9 2701006 2328 2033 87 295 12,67 16 30 6 12 4301007 1014 805 79 209 20,61 2 19 1 4 601008 2454 2113 86 341 13,9 14 60 15 4 2401009 1719 1528 89 191 11,11 17 6 22 14 1101010 1618 1180 73 438 27,07 22 28 12 6 3001011 1905 1563 82 342 17,95 9 42 6 3 5301012 2408 2113 88 295 12,25 42 1 29 25 601013 1604 1504 94 100 6,23 10 1 18 401014 1034 978 95 56 5,42 9 2 5 4 101015 2483 2330 94 153 6,16 37 4 15 1201016 1223 1111 91 112 9,16 8 2 18 1301017 1991 1756 88 235 11,8 35 4 14 10 501018 1331 1202 90 129 9,69 18 1 7 8 501019 1172 1087 93 85 7,25 9 1 18 17 101020 1504 1414 94 90 5,98 22 1 6 8 101021 1071 859 80 212 19,79 13 20 4 5 801022 1450 1096 76 354 24,41 9 53 3 8 2401023 1623 1507 93 116 7,15 11 2 18 9 102001 1545 1412 91 133 8,61 16 4 23 10 202002 1984 1564 79 420 21,17 17 100 23 14 1402003 1490 1109 74 381 25,57 13 110 10 6 2602004 1391 1131 81 260 18,69 10 58 23 5 1602005 1569 1090 69 479 30,53 10 133 10 6 3902006 1716 1584 92 132 7,69 14 4 14 28 102007 1566 1290 82 276 17,62 20 48 4 15 902008 1996 1818 91 178 8,92 28 4 25 10 502009 1962 1781 91 181 9,23 31 3 28 1702010 1982 1821 92 161 8,12 29 2 32 1502011 1539 1348 88 191 12,41 23 5 22 20 202012 1588 1437 90 151 9,51 40 2 13 16 503001 1730 1489 86 241 13,93 15 3 36 39 103002 2142 1896 89 246 11,48 30 6 53 22 303003 2038 1780 87 258 12,66 17 5 40 2603004 1976 1745 88 231 11,69 19 1 36 21 1704001 1328 1150 87 178 13,4 26 3 6 16 1104002 1387 1194 86 193 13,91 24 16 26 1004003 1728 1513 88 215 12,44 18 2 33 29 1905001 1941 1755 90 186 9,58 14 3 41 19 105002 1390 1284 92 106 7,63 12 11 9 2205003 1972 1819 92 153 7,76 23 4 23 14 1205004 2143 2026 95 117 5,46 9 3 4 12 105005 1411 1304 92 107 7,58 8 5 7 14 205006 1521 1336 88 185 12,16 25 3 22 13 1305007 1830 1627 89 203 11,09 27 7 22 12 505008 1203 1123 93 80 6,65 9 1 22 5 306001 1266 1075 85 191 15,09 24 2 13 12 35

50