ESTUDI TÈCNIC JUSTIFICATIU DE L’ORDENACIÓ DELS USOS...

14
ESTUDI TÈCNIC JUSTIFICATIU DE L’ORDENACIÓ DELS USOS RECREATIUS A L’EMBASSAMENT DE SAU DOCUMENT DE SÍNTESI Maig 2005

Transcript of ESTUDI TÈCNIC JUSTIFICATIU DE L’ORDENACIÓ DELS USOS...

Page 1: ESTUDI TÈCNIC JUSTIFICATIU DE L’ORDENACIÓ DELS USOS ...aca-web.gencat.cat/.../ca/planificacio/usos_recreatius/embassament_sau.pdf · Catalunya va classificar els embassaments

ESTUDI TÈCNIC JUSTIFICATIU DE L’ORDENACIÓ DELS USOS

RECREATIUS A L’EMBASSAMENT DE SAU

DOCUMENT DE SÍNTESI

Maig 2005

Page 2: ESTUDI TÈCNIC JUSTIFICATIU DE L’ORDENACIÓ DELS USOS ...aca-web.gencat.cat/.../ca/planificacio/usos_recreatius/embassament_sau.pdf · Catalunya va classificar els embassaments

Document de Síntesi Sau

ÍNDEX

1. Introducció 2

2. Objectius 2

3. Situació actual 2

Característiques de l’embassament i de la zona d’estudi 2

Ús actual de l’embassament 3

4. Aptituds de les activitats per zones de l’embassament 3

Sector 1 4

Sector 2 4

Sector 3 5

Sector 4 5

Sector 5 6

5. Actuacions proposades 6

5.1. Modificació de la Resolució de 19 de gener de 1995 7

Classificació de l’embassament 7

Navegació a rem o vela 7

Navegació a motor 7

Bany 8

De restricció a tots els usos 8

5.2. Ampliació zona de policia 9

6. Recomanacions 9

6.1 Altres àmbits d’actuació 9

Zones de protecció especial 9

Pesca 10

Lleure passiu 10

Acampada 10

Senderisme, cicloturisme i rutes d’interès natural o cultural 10

Urbanisme 10

7. Plànols 10

Page 3: ESTUDI TÈCNIC JUSTIFICATIU DE L’ORDENACIÓ DELS USOS ...aca-web.gencat.cat/.../ca/planificacio/usos_recreatius/embassament_sau.pdf · Catalunya va classificar els embassaments

Document de Síntesi Sau

DOCUMENT DE SÍNTESI DE L’ESTUDI TÈCNIC JUSTIFICATIU DE L’ORDENACIÓ DELS USOS RECREATIUS A L’EMBASSAMENT DE SAU

1. Introducció

La utilització dels embassaments per a usos recreatius pot produir afeccions en la qualitat i els usos de les aigües així com en els hàbitats aquàtics. Per això, l’antiga Junta d’Aigües de Catalunya va classificar els embassaments sota la seva jurisdicció en funció de llurs aptituds recreatives, tal i com recull el DOGC núm. 2012 de 15 de febrer de 1995. Tanmateix, lescircumstàncies particulars d’alguns embassaments, fan necessari l’estudi de les activitats que s’hiduen a terme, les zones i la intensitat, per tal de determinar la necessitat d’incorporar restriccions a aquestes activitats de cara a salvaguardar la qualitat ambiental i garantir la compatibilitat ambd’altres usos. Aquest document és la síntesi de l’estudi tècnic realitzat per l’Agència Catalana del’Aigua amb la finalitat de justificar l’ordenació dels usos recreatius a l’embassament de Sau (Osona) d’acord amb el que s’estableix al punt núm.5 del present document.

2. Objectius

Els objectius a assolir amb aquest estudi són:

- Caracterització fisiogràfica de l’embassament de Sau i de les activitats recreatives que s’hi desenvolupen. Estudi de l’oferta recreativa.

- Definició de la problemàtica associada a la demanda d’activitats recreatives i les afeccions existents.

- Zonificació de l’embassament segons l’aptitud per a les activitats que s’hi desenvolupen.

- Elaboració de les Directrius generals i la Normativa específica per a la regulació de lanavegació i d’altres activitats recreatives.

3. Situació actual

Característiques de l’embassament i de la zona d’estudi

L’embassament de Sau és a la comarca d’Osona, a la conca del riu Ter, i la seva superfície esreparteix entre els termes municipals de Tavertet, les Masies de Roda, Roda de Ter, Tavèrnoles i Vilanova de Sau. La seva destinació principal és el proveïment d’aigua a la conurbació metropolitana de Barcelona, si bé també es produeix electricitat i s’abasta aigua per a l’agricultura. La capacitat útil de l’embassament és de 149,91 hm3, amb una superfície d’embassament de 5,7 km2.

El clima és mediterrani amb tendència atlàntica, amb una precipitació mitjana d’uns 750 mm, i unatemperatura mitjana de 12.5º C, amb una mitjana de les màximes de 18.4º C i una mitjana de lesmínimes de 6.4º C. En els darrers anys s’observa una tendència a la disminució de les precipitacions. El règim d’aportacions de l’embassament és nivo-pluvial, i per tant les màximesaportacions són els mesos de maig i juny. A finals de juny s’assoleix el nivell màximd’embassament i a finals de setembre el mínim.

Al marge esquerre (vessant sud) hi predominen els alzinars, mentre que al marge dret hipredomina el pi roig, sol o bé amb alzines. En zones més al nord s’hi pot trobar també rouredes de roure de fulla petita. En ser un sector de confluència entre la zona eurosiberiana i la mediterrània,es generen nombrosos microclimes que permeten el desenvolupament d’espècies molt variades, amb una gran diversitat faunística (com a dada representativa, es pot dir que de les 480 espèciesde vertebrats presents a Catalunya, 173 es troben a l’embassament i els seus entorns).

2

Page 4: ESTUDI TÈCNIC JUSTIFICATIU DE L’ORDENACIÓ DELS USOS ...aca-web.gencat.cat/.../ca/planificacio/usos_recreatius/embassament_sau.pdf · Catalunya va classificar els embassaments

Document de Síntesi Sau

Ús actual de l’embassament (vegeu plànol ‘Intensitat dels usos recreatius’)

De les enquestes realitzades l’estiu del 2002 als usuaris de l’embassament, se’n poden treure les següents conclusions:

- Procedència: gairebé una tercera part dels visitants procedeix de la comarca d’Osona, i només un 5% de Barcelona.

- Característiques usuaris: són grups petits, parelles i famílies, d’entre 30 i 40 anys.

- Freqüència de la visita: un 25% visiten l’embassament un cop per setmana, mentre que un percentatge considerable ho fa per primera vegada.

- Època de la visita: els mesos d’afluència a l’embassament són els d’estiu, amb un màxim demitjans de juliol fins a finals d’agost.

- Temps de permanència a l’embassament: un 21% s’hi està un dia.

- Valors destacats: la tranquil.litat, el medi natural i l’entorn agradable.

- Aspectes poc grats: l’aspecte negatiu principal és la presència d’escombraries, si bé hi ha un alt percentatge d’usuaris que no troben cap aspecte negatiu.

- Propostes de millores: la principal proposta és precisament no fer cap millora, si bé l’adequacióde les zones recreatives i la millora dels accessos i aparcaments són propostes destacades.

- Un 98% recomanaria la visita, mentre que el 2% que no ho faria és per evitar la massificació.

- Activitats recreatives: les activitats més destacades són el descans, el bany, el menjar, la navegació i el lleure passiu.

Pel que fa a les activitats nàutiques, a l’embassament hi ha unes 30 embarcacions, el 65% de remo vela, que se situen al voltant del Club Nàutic i d’altres embarcadors. Els camps d’esquí nàutic se situen enfront del Club Nàutic i a l’estret enfront de les Grioteres. Cal remarcar que les restriccions actuals a la navegació a motor (cota mínima de 409,5 m) fan difícil aquesta pràctica.

Hom pot concloure que l’embassament suporta una pressió recreativa moderada però exigent pel que fa a la qualitat de l’entorn. Tenint en compte que l’aspecte més destacat pels usuaris és la qualitat de l’entorn, caldria que les actuacions amb incidència directa o indirecta sobre l’embassament passessin per una valoració prèvia de l’Agència Catalana de l’Aigua. En aquestsentit, és especialment preocupant el projecte del Pla Especial de l’Espai Natural Guilleries-Savassona promogut per la Diputació de Barcelona, en tant que contempla la creació d’un nucli de població de nova planta en plena zona boscosa de l’embassament.

4. Aptituds de les activitats per zones de l’embassament (vegeu plànol ‘Mapa de zonificació’)

Cal compatibilitzar les finalitats prioritàries de l’embassament, amb la qualitat dels recursos i l’entorn, i les activitats desenvolupades.

Les aptituds es defineixen en preferents (del tot necessàries per al desenvolupament d’usos), idònies (total compatibilitat amb la finalitat de l’embassament), admissibles (no interfereixen amb les funcions de l’embassament) i no adequades (poca compatibilitat, desaconsellades) d’acordamb cadascun dels sectors amb què es pot subdividir l’embassament. En base a aquestesaptituds per sectors, i en base a les competències que l’Agència, com a organisme de conca, téadscrites segons el Text Refós de la Llei d’Aigües, es proposa una regulació i adequació normativa (vegeu punt núm. 5: Actuacions proposades).

3

Page 5: ESTUDI TÈCNIC JUSTIFICATIU DE L’ORDENACIÓ DELS USOS ...aca-web.gencat.cat/.../ca/planificacio/usos_recreatius/embassament_sau.pdf · Catalunya va classificar els embassaments

Document de Síntesi Sau

Això no obsta perquè, des del principi de col.laboració interdepartamental, s’apuntin consideracions que caldria fossin objecte de les resolucions corresponents per part dels diversos departaments de la Generalitat i de l’Administració Local implicats (vegeu punt núm.6:Recomanacions).

Sector 1

Tram encaixat de l’embassament, de Roda de Ter a l’altura del Parador de Sau. Caracteritzat per un fort pendent dels marges i poc accessible.

Usos i actuacions:

Preferents: Regulació d’activitats i adequació normativa Activitats d’educació ambiental i d’informació

Idònies: Adequació zones de visita, embarcadors i miradors

Admissibles: Pesca Navegació i bany Lleure passiu

No adequades: Circulació lliure de vehicles Urbanització Infraestructura viària

Sector 2

Al marge dret, limita amb el sector 1 i l’estrenyiment anterior al tancament de la presa.Accessibilitat mitjana amb infraestructures recreatives.

Usos i actuacions:

Preferents: Regulació d’activitats i adequació normativa Neteja de deixalles Accessos, aparcaments i senyalització Adequació àrees recreatives

Idònies: Gestió forestal Lleure passiu Berenadors Pesca Bany Navegació a rem o vela Albergs Instal.lacions nàutiques

Admissibles: Circulació restringida de vehicles Urbanització de molt baixa intensitat Navegació a motor

No adequades: Esquí nàutic Acampada lliure

4

Page 6: ESTUDI TÈCNIC JUSTIFICATIU DE L’ORDENACIÓ DELS USOS ...aca-web.gencat.cat/.../ca/planificacio/usos_recreatius/embassament_sau.pdf · Catalunya va classificar els embassaments

Document de Síntesi Sau

Sector 3

Sector de la presa, a ambdós marges. Nivell d’ús baix, afectat per la zona de seguretat de la presa.

Usos i actuacions:

Preferents: Zona de seguretat Zona de protecció especial Regulació d’activitats

Activitats d’educació ambiental i rutes ecològiques

Idònies: Lleure passiu Pesca

Neteja de zones amb acumulacions de flotants

Admissibles: Navegació a motor embarcacions de servei Urbanització en zona consolidada Instal.lacions nàutiques de servei

No adequades: Acampada lliure Bany Circulació lliure de vehicles Urbanització excessiva Infraestructura viària Navegació d’esbarjo

Sector 4

Sector del Club Nàutic, al marge esquerre. Accessibilitat alta. Nivell d’ús alt: pesca, bany i navegació. Infraestructures nàutiques, zones recreatives i d’acampada.

Usos i actuacions:

Preferents: Regulació d’activitats Rètols informatius i senyalització Accessos i aparcaments Adequació d’àrees recreatives Conservació en zones no concorregudes Neteja de deixalles

Idònies: Lleure passiu Berenadors Pesca Bany Navegació Acampada controlada amb instal.lacions fixes Instal.lacions nàutiques

Admissibles: Circulació restringida de vehicles Esquí nàutic en una zona allunyada

No adequades: Desenvolupament urbanístic

5

Page 7: ESTUDI TÈCNIC JUSTIFICATIU DE L’ORDENACIÓ DELS USOS ...aca-web.gencat.cat/.../ca/planificacio/usos_recreatius/embassament_sau.pdf · Catalunya va classificar els embassaments

Document de Síntesi Sau

Sector 5

Sector de la badia de Balà, al marge esquerre. Accessibilitat molt baixa i nivell d’ús molt baix. Granimportància ecològica pel seu alt grau de conservació.

Usos i actuacions:

Preferents: Zona de protecció especial Adequació ambiental i informació Conservació

Idònies: Gestió forestal

Admissibles: Pesca Lleure passiu

No adequades: Navegació Adequació activitats recreatives Acampada Circulació lliure de vehicles Urbanització Infraestructura viària Esquí nàutic

5. Actuacions proposades (vegeu plànol ‘Mapa d’usos recreatius proposats’)

Si bé en el punt anterior es determinen les aptituds de les activitats per zones de l’embassament, cal subratllar que l’Agència no es planteja, en l’àmbit de les seves competències, la promoció del’ús recreatiu, lúdic o de lleure dels embassaments. Això és així perquè la funció bàsica i essencialde l’embassament de Sau no és altra que la de regulació/proveïment d’aigua a la conurbació metropolitana de Barcelona.

Tanmateix, una potencial demanda d’usos recreatius cal encabir-la en aquesta funció essencial tali com es descriu en l’apartat de la introducció de l’Estudi tècnic. És per això que, tot i que no és possible que l’Agència Catalana de l’Aigua cedeixi les seves competències de gestió sobre eldomini públic hidràulic, sí que es poden establir convenis mitjançant els quals s’estableixin mecanismes de col·laboració amb els Ens Locals per a l’exercici de les competències respectives.Si es té en compte que la legislació de règim local atorga als Ajuntaments, entre d’altres,competències en matèria de protecció del medi, ordenació del lleure i turisme, protecció de la salubritat pública i tractament d’aigües residuals, es podria preveure la possibilitat que un Consorci de Municipis Riberencs de l’Embassament de Sau (o figura similar), constituït pels Ajuntaments deTavertet, les Masies de Roda, Roda de Ter, Tavèrnoles i Vilanova de Sau assumís les tasques de vigilància i control del medi hídric i de desenvolupament de les activitats de lleure i dels usos recreatius que es practiquin a l’embassament.

La col·laboració entre ambdues administracions, Consorci i Agència, hauria d’emmarcar-se mitjançant l’oportú instrument convencional en el qual s’hi establirien els mecanismes concrets pertal que el Consorci pugui, en exercici de les seves competències, col·laborar en la funció de policia dels usos recreatius i de les activitats de lleure que es duen a terme en el domini públic hidràulic que per Llei, correspon a l’Agència.

És només amb aquesta premissa i en aquest context que l’Agència Catalana de l’Aigua proposa la modificació de la Resolució de 19 de gener de 1995. Amb independència d’aquest fet, es plantejala necessitat d’ampliar la zona de policia.

6

Page 8: ESTUDI TÈCNIC JUSTIFICATIU DE L’ORDENACIÓ DELS USOS ...aca-web.gencat.cat/.../ca/planificacio/usos_recreatius/embassament_sau.pdf · Catalunya va classificar els embassaments

Document de Síntesi Sau

5.1. Modificació de la Resolució de 19 de gener de 1995 (DOGC núm. 2012 de 15 de febrer de1995)

La Resolució de 19 de gener de 1995, sobre la classificació dels embassaments compresos en les conques internes de Catalunya pel que fa a les possibilitats que presenten per a la navegació i el bany, restaria modificada en els termes següents:

Classificació de l’embassament proposada Classificació segons Resolució 19/1995

- Bany B D- Navegació a rem B D- Navegació a vela B D- Navegació a motor B B

Cota mínima navegació a motor 409,5 m

Essent B embassament amb restriccions D embassament sense cap restricció

Navegació a rem o vela

La navegació a rem inclou totes les modalitats esportives de rem i piragüisme definides per les respectives federacions.

- No s’autoritzarà a menys de 500 m de la presa (zona de seguretat), ni a menys de 25 m de la torre de Sant Romà de Sau.

- Les embarcacions no motoritzades podran ancorar temporalment en qualsevol punt delsmarges de l’embassament tret de la zona de seguretat, i les zones senyalitzades exclusives per al bany.

- S’haurà de senyalitzar i balisar la zona de seguretat, les zones de protecció especial i la torre.S’hauran de col.locar rètols informatius a les zones d’accés i als aparcaments.

- Hi haurà 4 passadissos d’accés a l’embassament per a l’entrada i la sortida d’embarcacions d’uns 20 m d’amplada, pròxims als embarcadors i rampes d’accés.

- Les embarcacions hauran d’entrar i sortir per aquests passadissos perpendicularment a la líniade la riba, i a una velocitat no superior als 3 nusos.

- Queden exclosos de l’obligatorietat d’entrar i sortir per aquests quatre passadissos d’accés el que s’anomenen artefactes flotants (Circular 7/95 de la Dirección General de la Marina Mercante, exceptuant les modalitats de navegació de piragua, kaiac i canoa) els quals podran entrar i sortir per qualsevol punt d’accés apte de la riba.

- No es permetrà l’amarratge fora de les zones i instal.lacions fixes indicades per a això.

- No es permetrà restar aturat ni ancorar en els passadissos d’accés

Navegació a motor

- Es proposa canviar la limitació actual a la navegació a motor segons la cota de l’embassament per passar de 409,5 m a 407 m. Amb aquesta nova cota, la mitjana de dies navegables delsúltims 4 anys seria de 105, mentre que amb l’actual no ha passat dels 40.

7

Page 9: ESTUDI TÈCNIC JUSTIFICATIU DE L’ORDENACIÓ DELS USOS ...aca-web.gencat.cat/.../ca/planificacio/usos_recreatius/embassament_sau.pdf · Catalunya va classificar els embassaments

Document de Síntesi Sau

- No s’autoritzarà a menys de 500 m de la presa (llevat embarcacions de servei), ni a menys de 25 m de la torre de Sant Romà de Sau.

- La Zona preferent per a la navegació a motor és a 50 m dels marges i zones restringides a la navegació.

- En les zones de protecció especial i a menys de 50 m de la riba, s’autoritza la navegació sempre que la velocitat no sigui superior a 3 nusos.

- La potència màxima de les embarcacions serà de 150 CV i la velocitat màxima permesa serà de 16 nusos (30 km/h), atorgant preferència a les embarcacions amb motors de quatre temps. L’excepció de la potència màxima només s’efectuarà per a embarcacions d’esquí nàutic.

- Si el número d’embarcacions s’incrementés molt, es fixaria la potència màxima simultània.

- No es permetrà l’amarratge fora de les zones i instal·lacions fixes indicades per a això.

- Les embarcacions hauran d’entrar i sortir de l’embassament pels quatre punts obligatoris d’accés a la línia de la riba, i a una velocitat no superior als 3 nusos.

- Les embarcacions podran ancorar temporalment en qualsevol punt dels marges de l’embassament tret de la zona de seguretat, zones de protecció especial, i zones senyalitzadesexclusives per al bany.

- S’ha definit una zona de 7 ha (100x700 m) al centre de l’embassament per a la pràctica del’esquí nàutic. Només s’hi autoritzarà la navegació simultània a dues embarcacions conduïdes per persones qualificades i vinculades a clubs, societats esportives o a la federació corresponent. Per les característiques pròpies d’aquesta modalitat, la potència màxima de les embarcacions serà fins a 300 CV i una velocitat màxima de 58 Km/h dins de la zona de 7 ha.Tret d’aquesta zona de 7 ha, la velocitat màxima serà de 16 nusos.

- No s’autoritzarà la navegació recreativa de motos aquàtiques. Només en casos de seguretat, rescat o serveis podrà autoritzar-se.

Bany

- Compatible en tots els sectors de l’embassament tret dels senyalitzats com són la zona de seguretat, les de protecció especial i al voltant de la torre. Tampoc podrà realitzar-se en les zones d’amarratge ni en els passadissos d’accés per a les embarcacions.

- Es considerarà Zona apta per al bany la situada entre la riba i els 50 m aigües endins, llevat deles zones no aptes indicades més amunt, els embarcadors i els corredors d’accésd’embarcacions.

- Es podran determinar zones exclusives per al bany les quals s’hauran de senyalitzar amb balises (sectors 2 i 4).

- Per a la travessa nedant de l’embassament caldrà reservar les dates per tal d’advertir elsnavegants.

De restricció a tots els usos

- Restarà prohibida qualsevol activitat aquàtica quan es realitzin desembassaments pel sobreeixidor de la presa.

8

Page 10: ESTUDI TÈCNIC JUSTIFICATIU DE L’ORDENACIÓ DELS USOS ...aca-web.gencat.cat/.../ca/planificacio/usos_recreatius/embassament_sau.pdf · Catalunya va classificar els embassaments

Document de Síntesi Sau

Caldrà senyalitzar amb balises la zona de seguretat, els 4 passadissos d’accés de les embarcacions i les zones exclusives per al bany. S’hauran d’instal·lar rètols informatius a les zones d’accés i als aparcaments.

Aquesta modificació serà vigent des de l’endemà de la seva publicació al DOGC; transcorreguts dos anys, l’Agència Catalana de l’Aigua avaluarà, prèvia audiència als usuaris, la funcionalitat i compatibilitat de la regulació aprovada.

5.2. Ampliació zona de policia

La Llei d'Aigües i el Reglament de Domini Públic Hidràulic defineixen l'àrea de policia en els 100 metres d'amplada mesurats des de la línia de màxim embassament i faculten l'Organisme de Conca a estendre aquesta àrea en els casos en què pugui veure’s afectada la integritat dels recursos.

En aquest cas, a causa de la importància del recurs i la necessària preservació de la seva qualitat, es proposa que l'execució de qualsevol obra o actuació que es localitzi a menys de 200 metres de la línia de màxim embassament i afecti de forma directa o bé indirecta l'embassament, compti amb l'aprovació prèvia de l’Agència Catalana de l’Aigua. Aquesta autorització serà independent de qualsevol altra que hagi de ser atorgada pels diferents òrgans de les administracions públiques. (Art. 6 de la Llei d'Aigües i Art. 9 del RDPH).

Amb aquest objectiu, caldrà iniciar la modificació de la zona de servitud i de la zona de policia deconformitat amb els procediments que s’estableixen en els articles 8 i 9.2 del RDPH.

6. Recomanacions (vegeu plànol ‘Usos recreatius proposats i recomanacions’)

Les actuacions proposades ho són en base a les competències de l’Agència Catalana de l’Aigua com a organisme de conca i d’acord amb la legislació bàsica en matèria d’aigües.

A partir d’ara, en aquest capítol, es detallen tot un seguit de recomanacions pel que fa a actuacions i procediments d’autorització que són competència de les diferents Direccions generals dels diversos Departaments de la Generalitat i de l’Administració local, o bé necessiten de la seva col·laboració. L’objectiu d’aquestes recomanacions tenen com a finalitat:

- Millorar l’entorn natural mitjançant la restauració de les zones degradades, conservació dels ecosistemes, etc.

- Potenciar l’ús públic de l’embassament.

- Promoure la dinamització socioeconòmica de la comarca, afavorint la generació d’inversions.

6.1. Altres àmbits d’actuació

Es recomana que els respectius òrgans de decisió dels diversos departaments de la Generalitat i de l’Administració local adoptin les mesures següents en els diversos àmbits d’actuació que s’assenyalen:

Zones de protecció especial

- Sotmetre a consideració les zones delimitades al plànol ‘Mapa d’usos recreatius proposats’ com a àrees on resti prohibit qualsevol ús (llevat de la gestió forestal, pesca i lleure passiu), atesa la seva singularitat ecològica.

9

Page 11: ESTUDI TÈCNIC JUSTIFICATIU DE L’ORDENACIÓ DELS USOS ...aca-web.gencat.cat/.../ca/planificacio/usos_recreatius/embassament_sau.pdf · Catalunya va classificar els embassaments

Document de Síntesi Sau

Pesca

- Malgrat ser zona de pesca controlada (ZPC) es recomana la prohibició a les zones exclusives de bany, zones d’amarratge i passadissos d’accés d’embarcacions, per una i simple qüestió desentit comú.

- S’informarà l’Agència Catalana de l’Aigua i el Consorci de Municipis Riberencs del’Embassament de Sau dels campionats de pesca.

Lleure passiu

- Restarà prohibit fer foc fora de les zones senyalitzades i adequades.

- La circulació de vehicles quedarà restringida a les vies d’accés i als camins, i restarà prohibit penetrar a les àrees recreatives i recórrer els marges de l’embassament.

- S’habilitaran aparcaments als camins d’accés, amb tanques rústiques de fusta.

- S’habilitaran zones amb taules i bancs de fusta.

- Les deixalles s’hauran de recollir en contenidors.

Acampada

- Només es podrà acampar de forma organitzada on hi hagi instal.lacions fixes.

Senderisme, cicloturisme i rutes d’interès natural o cultural

- S’hauran de realitzar pels camins i xarxa viària existent.

Urbanisme

- Tenint en compte que l’aspecte més destacat pels usuaris és la qualitat de l’entorn, caldrà comptar amb la valoració prèvia de l’Agència Catalana de l’Aigua pel que fa a la redacció del planejament urbanístic previst a la zona d’influència de l’embassament.

7. Plànols

- Intensitat dels usos recreatius actuals

- Mapa de zonificació

- Mapa d’usos recreatius proposats i recomanacions

10

Page 12: ESTUDI TÈCNIC JUSTIFICATIU DE L’ORDENACIÓ DELS USOS ...aca-web.gencat.cat/.../ca/planificacio/usos_recreatius/embassament_sau.pdf · Catalunya va classificar els embassaments
Page 13: ESTUDI TÈCNIC JUSTIFICATIU DE L’ORDENACIÓ DELS USOS ...aca-web.gencat.cat/.../ca/planificacio/usos_recreatius/embassament_sau.pdf · Catalunya va classificar els embassaments
Page 14: ESTUDI TÈCNIC JUSTIFICATIU DE L’ORDENACIÓ DELS USOS ...aca-web.gencat.cat/.../ca/planificacio/usos_recreatius/embassament_sau.pdf · Catalunya va classificar els embassaments