Estudi

PDF created with pdfFactory trial version www.pdffactory.com

http://www.pdffactory.com

Complex miner Berta

Història

Situació geogràfica

Geologia de la zona

Cilmatologia

La mina del Quars "mina Matilde"

Les exploracions

Geologia de la mina Quars “mina Matilde”

Hidrologia del sector

Conclusions i propostes

Annexes per Jesús Carrera

Catedràtic d’Enginyeria del Terreny

ETSE Enginyers de Camins, Canals Ports Universitat Politècnica de Catalunya

Pere Mascareñas i Rubios Geoleg, Col. n14936

Imatges



INTRODUCCIÓ El present treball té per objectiu sensibilitzar a l’opinió pública sobre els efectes que pot produir la instal·lació d'un abocador, a la denominada Pedrera Berta on es troba l'antic complex miner. El col·lectiu espeleològic, sempre sensible als problemes medi ambientals, van tenir coneixement fa uns quatre anys d’aquesta possibilitat, i amb els precedents del macro abocador del Garraf (Begues),va iniciar una sèrie d’estudis que a forma de resum es presenten en el present treball. En ell s’analitza la història de la Mina Berta, les seves inundacions, es valora, l' important aqüifer d’aigües subterrànies, l'existència d'aigües termals en profunditat i les possibles conseqüències que en podria significar la contaminació, pels productes liviats procedents de l'abocador. Avui amb la gran preocupació per tenir aigua, no es pot desaprofitar, ni malbaratar l'aqüifer que hi ha dins d’aquest indret. Sabent de l'interès d'alguns sectors per recuperar aquestes aigües que en temps anteriors ja van servir per l'ús domèstic d’algunes poblacions de les rodalies.

Es per això que aquesta breu síntesi dels diversos estudis serveixi per sensibilitzar l'opinió publica i l’administració i no caure en errors d’altres èpoques.



Història del complex miner Berta L’explotació minera comença la seva activitat cap l’any 1904 quan es fa la primera petició per a la concessió. Amb patent de plom i s’anomena Elisenda concedida a en Jaime Amat Trabal que li fa la venda a en Damián Cardoner. A l’any 1908 s’obté la concessió de la mina Berta com a mina de ferro amb una superfície de 10.000 mts quadrats. I així fins els anys 1912 i 13 que no se’n fan més peticions per a la concessió. Val a dir una dada important totes les concessions són efectuades en els termes municipals de El Papiol – Sant Cugat del Vallès, menys una que queda dins del terme municipal d' El Papiol i es anomenada Matilde, que sospitem podria ser la mina Batzachs o del Quars. Totes les concessions són sobre patents de ferro. El 7 de setembre de 1921 s’aixeca l’acta de demarcació de la mina de hierro Berta, l’iforme es lliurat amb data 9 de desembre de 1921, per Santiago Echeverria inginier en cap del districte, otorgant-li una superfície horitzontal de 2.810.000 mts quadrats, o 281 pertenences. (pertenença, mesura, unitat de superfície per a concessions mineres que equival a 100mts quadrats) sessió que s'otorgà a una dona, "Dña Berta Cardoner Bouvard". "en los dias seis y siete de diciembre de mil novecientos veinte y uno, yo el ingeniero jefe..... acompañado del auxiliar facultativo..... me constituyo en los parajes llamados .... concurren al acto como testigos..... vecinos ambos de El Papiol, no comparecieron la registradora ni persona alguna en su nombre.... Durant tot aquest temps suposem es realitzen tots els treballs d'excavació, de pous i galeries, per la qual cosa pensem que totes les galeries descrites ja són arranjades en aquesta època, diriem que el primer, segon, tercer, i així fins al sisè nivell dels què

tenim constància escrita ja eren en explotació o en fase de caducitat. i evidentment tots els elements de transport, etc... allotjats, vies, montacarregues... A mitjans dels anys 20 durant els treballs de perforació en el cinquè nivell durant una barrinada que inunda tots els

nivells fins el quart nivell foragitant els treballadors i tot allò que es trobes dins la mina. El propietari, intenta per tots els mitjans disponibles en l'època desguassar l'aigua que omplia tota la zona baixa de la mina. (encara que a les dades no els hi podem donar la veracitat per incongruències amb les dates i les circumstàncies que es



donen, doncs el Sr Damià Cardoner segons consta, traspassà l'any 1915 i algunes fons indiquen que morí l'any 1927 i com hem dit abans la concessió es otorgada a la seva filla, em decanto per la teoria de que el Sr Cardoner feu data de traspàs l'any 1915 i l'activitat extractiva continua en mans de la seva filla Dña. Berta Cardoner Bouvard o el seus tutors). Durant el període comprés entre els anys trenta als quaranta la mina s'inactiva totalment. Al començament dels anys quaranta es diu que es reprengué l'activitat en l'extracció de galena, que segons sembla era exportada a Alemanya. Segons document de l'inventari de bens: La mina constava de més de sis filons de fluorita o espatofluor, associada a galena i coure en les vetes de quars. Un desenvolupament de les galeries sumant les sis plantes de la mina Berta, més la petita explotació de la mina Batzach, no baixant dels tres mil metres de longitud. Sense contar el pou de dos-cents deu metres un altre pou de seixanta-cinc metres i pous de ventilació entre les diferents plantes. Sembla ser que ja s'extreia aigua de la mina l'any 55 o 56, pel document on hi consta l'inventari de bens de Dña Berta Cardoner, pel que sembla ja n'extreien aigua. Finalment és abandonadada. En el període dels anys 60 es fa un estudi geològic publicat el 1965 , més concretament mineralògic i mineragènic, per Joaquim Montoriol – Pous, aquest aconsegueix assolir la cota del quart nivell buidant-lo d'aigua, aixecant topografies de planta i alçat tridimensional, amb les diferents bossades que troba en el complex, observant un total de 14 filons d'entre 30 a 5 mts, com la gran fracturació que pateix tot el batolit de granodiorita en estacions exteriors, juntament amb tot un seguit de llistat de mineralitzacions que hom troba en el minat.. Malgrat tot només es fixa en la zona baixa de l'explotació no donant

continuïtat a les zones superiors, suposem per l'interés en les parts no esgotades de la mina. Als anys setanta un seguit de correspondència entre el ministerio de industria i el possible amo o apoderat de la mina on es sol·licitat per part de dit minsteri de la delegació de la província de Barcelona per tal de consolidar l'explotació és el que provoca una picabarralla per carta on els propietaris es defensen alegant les dificultats que hi troben a l'hora de desaiguar la mina i així fins segurament la visita inesperada de una delegació del ministeri, on es descobrix el pastís. Observant les següents: En la visita efectuada a la concesión minera de referencia, no se observan la dificultades alegadas por los interesedos, ya que la construcción de adecuados

cerramientos hubiera solventado el problema correspondiente y evitado las importantes inversiones en la instalacion de desagüe. Es de destacar que, desde hace mas de treinta años, el agua producto del mencionado desagüe se comercializa con caracter público..... Com hem descrit anteriorment els propietaris de l'explotació fan diferents descàrrecs per tal de no arribar al rendiment satisfactori per poder continuar amb l'arranjament de



la mina, dels estiatges durs de l'any 76, passant per problemes tècnics de les canonades trencadisses, cops d'ariet dins la instal·lació, temperatura de l'aigua, construcció de l'autopista de Girona....etc. Una quantitat ingent de problemes. Però ens donen unes dades molt importants, tenint present el nostre estudi com són els cabals de buidatge de la mina, de la que fem un enunciat mes exaustiu en el capitol d'aqüifers. Any 1976 desembre: Als últims 5 anys no es produeixen extraccions, però si fins l'any 69 i en aquest en concepte d'exploracions, esgotament, sanejament... Any 1977 gener: FACOVESA entra en joc, degut a la crisi del petroli es cerquen noves alternatives energètiques i aquestes són per exemple les aigües termals. Part d'aquesta recerca es du a terme en la propietat de la mina Berta, amb uns cabals increïbles. Any 1977 novembre: Instruccions del delegat del Ministeri de industria i energia al representant dels propietaris. Any 1978 gener: Problemes amb els cops d'ariet en les canonades. Es contrueixen uns calderins per evitar-ho. A banda d'altres problemes. Any 1978 febrer: Es desaigua la mina a un ritme de 400m3/h logrant que les aigües restin per sota del nivell 5. Com a conseqüència de diferents problemes de talls elèctrics i trencadisses en les instal·lacions el nivell d'aigua torna a recuperar-se. Problemes per la construcció de l'autopista B-30 per no poder desaiguar. Any 1978 març: Preparació per devallar el pou mestre fins al nivel 5, mantenint el nivell d'aigua per sota del cinquè nivell. Continuen els problemes amb la construcció de l'autopista B-30. Any 1979 abril: Es logra arribar al nivell 5. El grup d'electrobombes continua funcionant. En l'exploració del nivell 5, logren situar l'aigua per sota dels 10mts, observen una tarima de fusta per sota de la qual corre l'aigua. Any 1980 desembre: Informe per la NO consolidació de la mina Berta. En aquet mateix any s'autoritza a l'empresa DAMCAR S.A per la comercialització de l'aigua del aquifer, que subministra, a Valldoreix, Rubi.....etc L’any 1986/87 es publica l'estudi del que anomenen, L'avenc de la mina Berta i els cavernaments en granit..... per Jordi LLoret Prieto i Monserrat Ubach i Tarrés. On es fa un estudi espeleològic de la zona. Amb l'ajuda de Joaquim Montoriol - Pous I que es troba aturat per l'avenç de la pedrera que destrueix aquest. Novembre de 1991, autoritza l'explotació per extreure granit en una superfície de 22,93 ha. a la societat Jaime Franquesa SA Juliol de 1997, l'empresa va presentar una ampliació del programa de restauració per tal d'abastar tota la superfície afectada Quedant en l'oblit durant dues dècades, continuant l'avanç de la pedrera, sense més fer.



A l'any 2000 en una visita a la mina Batzach, "Matilde" es retroba part del que considerem complex miner Berta, amb la sorpresa dels pous inundats. Es realitza un treball amb l'ajud de la Federació Catalana d'Espeleologia. Estudi de la mina del Quars, on s'extreien una sèrie de conclusions com són la importància de l'aqüifer retrobat, i la fracturació on es troba localitzat. Aquet treball podem dir a hores d'ara fou l'inici per part nostra d'un compromís amb la serra de Collserola la que coneixem i estimem, la que ha estat humiliada, i poc estimada, després de l'expoli dels seus recursus, sense més ni més, penso i crec que pensen els meus companys, la Berta i tot el que l'envolta ha de ser un exemple de la voluntat de tots, per la pervivència de la natura i el futur d’aquells que ens precediran, ens vam equivocar un cop que no torni a passar. Abril de 2002, es va presentar una sol·licitud de llicència ambiental per exercir l'activitat de "Monodipòsit controlat exclusivament de terres i runes de la construcció que tinguin la classificació de residus inerts" en terrenys de la pedrera Berta. Novembre de 2002, l'empresa va demanar la certificació del silenci administratiu. Maig de 2003, la Direcció General de Qualitat Ambiental, per mitjà de l'OGAU, va aprovar la declaració d'impacte ambiental (És bo esmentar que totes les dades des l'any 1921 fins l'any 1980 que aquí es presenten són part de la descripció extreta: de documents, la majoria d’ells fotocòpies de les fotòcopies, algunes d’elles estan mogudes o inentel·ligibles.)



Situació geogràfica

La pedrera Berta es situada en els termes municipals de Sant Cugat del Vallés i El Papiol, el que representa que es troba en el límit de les comarques del Vallés Occidental i el Baix LLobregat.

Pertanyent al sector nord-oest de la serra de Collserola, al límit Nord de la serralada prelitoral dels Catalanides, just en el contacte amb la depressió Vallés-Penedes. Localitzada entre el massís de Roques Blanques, la propietat de Can Domenech i l'autopista AP-7. Trobant-se situada dins l'espai protegit del parc de Collserola. L'àmbit actual de la pedrera es constituit principalment per les antigues galeries de la mina Berta, de les quals l'explotació ha fet desaparèixer algunes de les galeries, deixant una gran depressió topogràfica.

Situació mina Berta 3nivell i mina Quars



GEOLOGIA REGIONAL

La situació geològica de la zona d'estudi és un context on es troba la Serralada Costera Catalana dividida per la Depressió del Vallès-Penedès i atravessada perpendicularment per dues falles que actualment són el Riu Llobregat i el Besòs. Història geològica Partint de l'Ordovicic, compost pels materials més antics trobats a la Serralada dels Catalànids i tenint en compte la gran discordança Pre-Triàssica, dividirem l'evolució paleogeogràfica de la regió en dos grans cicles sedimentaris i tectònics; l'Hercinià i l'Alpí.

Cicle Hercinià Representat per un potent conjunt de pissarres amb intercalacions de gressos que assenyalen les condicions sedimentàries de la gran depressió que ocupava la regió, que arribava fins als Pirineus actuals i que es trobava recoberta per aigües marines. Durant el Silurià s’implanta una sedimentació fina de tipus pelàgic però aquest període acaba amb una disminució del nivell de profunditat al mar. No serà fins el Carbonífer que es produirà el veritable canvi paleogeogràfic, passarem a una sedimentació continental representada per pissarres amb trilobits, d’El Papiol, grauvaques i conglomerats. Tot el cicle de sedimentació es veu afectat per l'orogènia Herciniana que provoca una discrepància en la sèrie sedimentària degut a la tectònica i a una activitat intrussiva. La intrusió granítica de Collserola i Puig Madrona correspon a l’última fase, la qual provoca una aureola de metamorfisme de contacte, de baixa pressió i elevada temperatura, que arriba a afectar una zona de 1500 metres de diàmetre al voltant del punt d’emissió. Cicle Alpí Després del plegament Hercinià la serralada formada queda exposada a un llarg procés erosiu que formarà una gran periplana que esdevindrà el sòcol de tota la sedimentació Mesozoica.



La història paleogeogràfica consta d’episodis transgressors i regressius que formen cicles de sedimentació marina i continental, com a testimoni d’aquests cicles tenim el massís carbonatat del Garraf. El Cretaci superior marcarà el límit d’aquesta alternança, degut a una gran transgressió que comença al Pirineu. La zona estudiada quedarà emergida fins el Miocè, però és en aquest període quan té lloc tot el Plegament Alpí; afectant la meitat meridional de la serralada Costera Catalana, formant dos blocs aixecats, paral·lels a la costa actual, respecte un bloc central enfonsat. A la Depressió Vallès-Penedès hi ha un registre sedimentari continental amb abundants mamífers. Durant el Pliocè el mar penetra pel sud-oest aprofitant la falla que travessa els Catalànids fins a Montserrat, formant la ria Rubricata estesa fins a El Papiol i Castellbisbal. En aquest període sedimenten materials argilosos del Pliocè que reomplen la Vall del Llobregat. Finalment es forma un sistema de terrasses fluvials relacionades amb episodis climàtics d’aquesta era, en part ocultes sota els recents al·luvials del riu i que indubtablement foren dipositades en funció d’un nivell de base inferior a l’actual, corresponent a períodes Glacials del Quaternari.

Tectònica A la zona s’hi distingeixen tres grans unitats morfotectòniques: Part del Massís Hercinià dels Catalànids que forma la Serra de Collserola a l’Est, enfonsant-se cap a l’Oest fins a desaparèixer sota la Cobertora Mesozoica. El Massís del Garraf, estès a l’Oest del Llobregat i format pel Paleozoic que constitueix el Sòcol; un basament Triàsic i una gran massa Juràssic-Cretàci. Ambdues unitats són part integrant de la Serralada Costera Catalana, separades per la falla del Llobregat, que talla transversalment la serralada i apareix reomplerta per sediments Pliocè i Quaternaris. La Depressió Vallès-Penedès, fossa tectònica d’edat alpina on s’hi dipositen sediments Miocens. El sòcol Paleozoic dels Catalànids està separat per la cobertora Mesozoica, per la discordança pretriàsica, que esdevé una característica tectònica de primer ordre. Tot es veu afectat per un altre accident geològic important, la falla transversal del Llobregat, que divideix els Catalànids en el Massís del Garraf i Collserola més elevat.

Tall geológic i situació de la pedrera



La tectònica alpina important no només afecta a la cobertora, sinó que involucra el sòcol Hercinià, creuant indistintament les dues unitats. L’últim episodi de la tectònica Herciniana ve representat per la intrusió d’una important massa de Granitoid que aflora al peu del Tibidabo, a Puig Madrona i a Martorell. Aquesta intrusió granodiorítica apareix acompanyada d’una aureola de metamorfisme de baixa pressió i elevada temperatura. La intrusió produïda per un refredament sobtat del magma, on la cobertora ha permès el seu pas sense necessitat de mecanismes d’adaptació important. Aquest últim fenomen important de l’orogènesi Herciniana afecta a les altres fases de deformació i els minerals produïts pel metamorfisme de contacte no es troben deformats per cap altre procés de tipus profund.



Climatologia L'estudi climàtic d'un punt en concret, es semprre una problematica al no disposar de dades del lloc exacte i per conseqüent hem de treballar sempre amb les dades dels observatoriss més propers i no sempre les dades obtingudes són correlatives en els

anys seguits. Per fer aquest estudi hem treballat amb les dades obtigudes als observatoris de Martorell, Valldoreix, Castellbisbal, Rubí i El Papiol, sobre tot pel cas que ens afecta, els valors de direcció mitjana del vent, humitat, i precipitació pluviomètrica... Totes les estacions són en altures molt similars i la més allunyada és Martorell. La finalitat de l'estudi es obtenir la repercussió en: a) olors i afectació sobre de la població propera a la zona b) inversió tèrmica al lloc on serà col·locat l'abocador c) inundació/escorrentia dels residus Vents: Primavera; els components dominants són W-SW, però quan la temperatura comença

a pujar són de component S-SE, i a les darreres hores de la tarda, es dóna component E. Estiu: El component és el que ascendeix per la riera de Rubi, o de component S o S-SE. En aquesta època trobem situacions de Ponent, secs i calents. Tardor: Predominant el vent de ponent(W). Hivern: Segueix la component S-SW i alguns dies depenent dels fronts nuvolosos es donen vents de Nord en concret N-E. La velocitat mitjana és moderada, podent arribar als 82,1 Km/h a 7 de juliol de 1996. La calma és un fenòmen a assenyalar sobretot als mesos d'hivern donant-se una mitjana d'un 25% d'hores de calma arribant a un 34% al desembre. Boires a l'hivern, quan l'oscilació tèrmica entre el dia i la nit és fa molt acussada i no hi ha vents forts que renovin les capes baixes de l'atmosfera, s'estableix una situació d'inversió tèrmica, amb la formació de bancs de boira baixa al llarg de les parts més fondes. Precipitacions: Les precipitacions que tenen lloc a finals d'estiu i a les primeries de tardor acostumen a ser de caràcter torrencial, causant crescudes a les diverses rieres de la zona.

Pluviometria mitja anual



Amb les dades obtingudes, les conclusions de l'estudi climatic en forma breu sóon les següents: La Marinada és el vent predominant. L'amplitud tèrmica és de 18'8Cº La pluviositat és irregular amb precipitacions mitjes aproximades de 622 l. La humitat és de règim mediterrani subhumit.



Estudi espeleologic

La mina del quars "Matilde" es troba englobada dins el districte miner de la mina berta als termes municipals d’El Papiol i Sant Cugat del Vallès. Aquest complex es localitza a l'extrem est de la serra de Collserola.

Primerament hem de tenir present la nomenclatura que s’ha utilitzat per anomenar els diferents punts que ha dut aquest treball. Per nomenar tots aquests llocs i no fer els noms llargs agafant les inicials de Collserola, CO; i la de la població d‘el Papiol per trobar-se dins el seu terme municipal, la boca de la mina, P; i un numerant la cronologia de la troballa. Passem, doncs a fer la descripció, i donar la situació dels elements trobats. mina del Quars Coordenades; COP 1 o mina del quars: X: 418.005 Y: 4589.752 X: 138 msnm COP 2 o pou del quars: X: 417.984 Y: 4589.937 X:175 msnm Terrenys; granits monzonítics, (porfits àcids, granítics, gradioritics) formant un paquet granític d’un quilòmetre i mig de superfície. Envoltat per terrenys paleozoics del Silurià

(Puigmadrona) i terrenys llimosous del quaternari, amb arenisques de gra gruixut pertanyent al terciari.

Situació; COP 1, a la falda del Puigmadrona i al torrent de Batzacs al nivell del torrent que divideix els contraforts del puig Madrona i de la serra de Roques Blanques. COP 2, al N - E de la cota 198 de la serra de Roques Blanques . Localització; per arribar, ja que la majoria de pistes són tancades arribant a la població d’El Papiol arribarem a la plaça major, aqui girarem a la nostra esquerra seguint el carrer que baixa per pista asfaltada fins al barri del Puig Madrona, aqui una pista ens porta cap a can Domenech fins que trobem una cadena del parc, on deixarem el vehicle. Un cop aquí

agafarem a peu la pista que primer en forta baixada ens du cap a una petita pedrera que deixarem a la dreta i que talla la pista, observem que forma part del batolit en qüestió, seguirem la pista planejant fins a una cruïlla, girarem a l'esquerra passant la cadena i en baixada. Seguirem per aquí fins arribar on la pista es creuada per la riera, aquí anirem pel boc de la riera seguint les traces de camí, fins arribar a un pla on

Accés COP1



trobarem la boca de la mina COP1. Per arribar pou COP2 iniciarem el camí en la pista que creua la riera, seguirem en el mateix sentit que duem. En arribar al torrent per sobre hi ha una pista ampla i girem a la dreta, hi ha uns pals d'un gasoducte, seguirem la pista fins a una bifurcació, agafarem la que continua cap a l'esquerra, una cadena barra el pas i a la nostra esquerra un camí mig perdut, però ample que agafarem, fins quedar a sota d'una línia elèctrica la seguirem en pujada fins trobar una torre metàl·lica que suporta els cables, aquí girarem 90º a l'esquerra. A uns 50 mts amagades entre el boscam veurem unes piles de runa on localitzarem el pou. cal parar atenció, doncs existeixen uns ruscos d'abelles, és senyalitzat, però si ens despistèssim a banda que cal anar amb compte, és una bona fita ja que a uns 100 mts per sobre trobarem el pou COP2.

Descripció; L'entrada de la mina és de volta de maó de mitja canya d'una alçada de 1,60 que mena a la galeria principal de 1,70 mts d'alçada, als pocs metres una cruïlla amb un bloc de grans dimensions al mig de la galeria; en el sentit de la marxa, a la dreta, la galeria de sentit rectilini d'uns 24 mts de llargada amb el seu sostre ple d'arrels, al final de la galeria a l'alçada del terra observem un petit aflorament d'atzurita (?). Tornats a la cruïlla a l'esquerra, la galeria als pocs mts mena a una bifurcació, si seguim cap a l'esquerra al cap de pocs metres la galeria finalitza, a la paret de l'esquerra observem la paret totalment llisa i eixida 90 º que es tracta del mirall de falla d'una gran fissura del conjunt de fissuracions que conformen tota l’estructura de la mina.

Tornats a la bifurcació seguim per la nostra dreta, l'amplada de l'accés d'uns 2 mts, al poc arribem al que sembla una sala encara que és una galeria arranjada, però no continuada , curiós observar l'esquerda que té la morfologia de ser una mena de megageoda ja que es tanca al seu sostre i tot concreccionada de mineral. Seguim endavant, al poc a la nostra dreta, una altra esquerda de proporcions importants de forma adiaclasada que té continuació a l'altre costat de la galeria amb el mateix contingut que l’anterior, en uns 8 mts la galeria acaba sense més. Altre cop a la bifurcació, seguint endavant en una distància d'uns 40 mts arribem a una sala, de 10 x 9 mts on hi trobem un primer pou (pou 2), on l'aigua és visible per un forat i a una distància del terra d'uns 50 mts i part de les instal·lacions on es devien remuntar els materials obtinguts durant l'extracció. Un ressalt d'uns 3 mts on trobem una beta de calcita espàtica, de cristalls quasi transparents ens du a un altre pou, aquí veiem una mena de fus per sobre del sostre de la sala d'uns 10 mts d'alçada, un cop superat aquest ressalt amb escalada delicada quedem abocats al pou elíptic de formació natural, que davallarem amb corda un pou de 15 mts amb dos fraccionaments que ens deixaran en una sala d'uns 15 x 5 mts, plena de blocs de calcita procedents del sostre i terra que formen un con de derruïts, en rampa, allargasat. En el seu extrem oest forma un arc on trobem una altra sala annexa d'uns

Pou COP2



4x4 mts on observem el terra reblert d'argila testimoni de l'acumulació d'aigua formant una bassa natural i que passem a anomenar com “avenc de la mina del Quars”, ja que per les observacions realitzades no tenim cap dubte que es tracta d’una cavitat natural i de gran importància espeleològica i geològica, per l’escassetat i la raresa on es troba excavada.

Seguint endavant per la galeria principal, aquí l'alçada es fa superior d'entre 1,80 i 2,20 mts, als pocs metres una altra bifurcació que coincideix amb la sala del pou 2, trobem una galeria d'uns 17 mts que també acaba sense continuació trobant una petita esllavissada i una altra fissura reblerta de calcita espàtica i òxids de ferro tals com limonites, etc.

Tornats a la galeria principal trobem dos braços de galeries sense importància que contenen petites afloracions de fluorita i calcita, passats aquests metres de la galeria principal, trobem una altra galeria,.seguirem per ella. Les mides en amplada són molt superiors a la mitjana de tota la mina formant una sala de 6 x 9 mts, aquí trobem un segon pou on trobem el màxim nivell d'aigua ja que el tenim a 1,50 mts per sota dels nostres peus amb un diàmetre d'uns 4 mts, que fou davallat per espeleosubmarinistes que li donen una fondària de 47 mts, però amb continuació horitzontal. Al costat oposat una acumulació de terra en forma de conus de derruïts format per terra de l'exterior ens deixa en la part baixa d'un pou d'uns 70 mts COP 2, que dóna a l'exterior. Altre cop al centre de la galeria, davant nostre veíem la continuació per una galeria d'uns 20 mts que en ziga-zaga acaba també sense continuació, aquí podem observar procesos reconstructors, on les formacions són més abundoses i peculiars ja que són tenyides d'un blau –verdós, producte potser del nitrat de coure, doncs aquí la filtració es troba associada a una beta de quars que s'inicia a la galeria principal fins aquet indret. El quars és fàcilment agregat de coure que hi trobem i que era part de les extraccions fetes a la mina, i que constatem amb les mostres analitzades. Observem petites estalàctites, colades parietals, i uns petits microgours, de gran bellesa, nius de perles de caverna (pisolites) aquí l'aport hídric és molt important i molt similar a les deus de les mines de captació d'aigües. Acabant aquí l'exploració de la part horitzontal de la mina. Situats a l'exterior de la boca del COP 2, observarem una boca de 9 mts x 3'50 en les seves màximes quotes de forma adiaclassada que dóna un aspecte de tractar-se en els seus primers mts d'un fenòmen natural, ja que molt a prop en direcció E, localitzem una mena de enfosament adiaclasat d'aspecte circular, en direecció W una gran fissura de més d'un centenar de metres enllaça amb la boca del COP2. Abocats, en el pou, aquest ens mena directament a la sala del pou 1 amb una profunditat de -70 mts. situació: situat a escasos metres del COP 4 en direcció a la mina del quars també al marge dret de la pista ja citada, coberta per vegetació.

Fons pou 2



Descripció; cata o tall adiaclasat de 12 mts de llargada per uns 2 mts d'amplada màxima i uns 2 metres de profunditat màxima Morfologia i construcció; La mina excavada en granit, és estructurada a partir d'una galeria d'uns 170 mts amb direcció Sud-Nord, les altres galeries s'estructuren en diferents direccions encara que

les principals es desenvolupen d'Est Oest i Oest Est, possiblement això es deu a la metodologia d'extracció que es du a terme a l'hora de fer les extraccions, ja que es devia seguir la beta reblerta de mineral a extreure fent-les prou amples per poder ser transitades, això al que pertany a les galeries secundàries i pel que respecta a la galeria principal potser es duia

el mateix encara que les bossades i esquerdes i els estrats verticals no tenen relació amb la direcció de la galeria, en aquest sentit, ja que la talla en tangent per aquestes esquerdes, suposem que la construirien per seguir una direcció el més recta possible per poder extreure les vagonetes si les utilitzaven, segons notícies és probable que empressin bestiar (ases o rucs), hem observat en alguns punts forats amb tacs de fusta o sense on eren col·locats els aillants per el cablejat elèctric. El pou com hem dit podia ser en els seus primers metres una obertura natural o gran falla, ja que en els seus primers metres no té una estructura gaire artificial, també podem conjecturar pel treball publicat per J. Lloret i M. Ubach, que descriu un cavernament natural d'una profunditat d'uns 60 mts situat on ara és la pedrera de la mina Berta, a escassa distància. Altra prova d’aquesta conjectura és el pou o “avenc de la mina del Quars” situat a la sala del pou 2, aquest podem comprovar que es tracta d'un espai antigament ocupat per una bossada de mineral com és la calcita, ja que el terra de la sala del pou és ocupat per materials clàstics, molts d'aquests blocs són de calcita amb gruixos de 50cm. A 1'50 mts d'amplada. aquesta bossada pretèrita fou dissolta per l'acció de les aigües provinents de l' exterior, que varen anar excavant el pou fins que més tard per gravitació es crea la sala que ara veiem: Més tard en el transcurs de les extraccions es curtucircuitaren aquest amb la zona artificial quedant accessible. En referència a les sales, aquestes foren eixamplades per poder accedir als pous que donen accés als diferents nivells inferiors (en la sala del pou 2 segurament el seu eixamplament es deu a què per aquí corre la beta principal del mineral extret), també situaren el cabestrant o muntacàrregues, per pujar i baixar els operaris i, com és evident traginar els materials que extreien i altres funcions, bastiments, materials, etc... La possible excavació de questa mina podem dir que en els seus inicis era la de ventilar les zones mes profundes de la mina Berta com així es recull a la documentació recollida.

Pou 1 imersio submarinistes



Pel que fa a l'aqüífer aquest presenta en aquesta zona dos punts accessibles, en concret el primer un pou tapat per un planxa amb supermaons que descansen en biguetes de ciment amb ànima de barilla de 6 mm de diàmetre, amb una capa de ciment que tapa el conjunt. En un extrem un forat ens fa entreveure el nivell d'aigua. Situat a uns 50 mts de fondària del nivell d'aigua i uns 14 mts addicionals que hi són submergits . El segon punt és el pou (a dia 7-9-00 li podem assignar una fondària d'uns 47 mts), que totalment destapat el nivell d'aigüa el veiem a un metre sota el nivell de la solera de la galeria. Encara que aquests dos pous no estan relacionats directament formen part de l'antic minat que formava la mina Berta. el que si és evident és que aquest aqüífer omple les galeries de baix amunt, ja que fou durant l'aprofitament de les galeries inferiors que en una barrinada durant aquests treballs, es troba l'aqüífer i inunda totes les galeries, encara que no hi ha cap estudi d'on prové aquest aqüífer es pot dir que es tracta de quelcom important, ja que ha estat buidat vàries vegades fins al seu quart nivell, la càrrega que du no ha minvat. L'origen és incert, però podria pertànyer a un nivell d'aigües captades en la capçalera dels contraforts del Puig Madrona, o un aqüífer pertanyent a la riera de Rubí (ja que la potència d'aquest illot no és coneguda) que topant amb materials impermeables i controlat per contradics d'iguals característiques, s'omplen depenent dels aports hídrics d'aquesta riera (crescuda) i de les aigües conduïdes pels contraforts i depressions del Puig Madrona, puja fins aquests nivells on està al mateix nivell piezomètric de l'aqüífer original, quedant aturada en el got que forma l'illot granític encara que el més probable és que es tracti d'una surgència en profunditat ja que depèn de la temperatura de l'aigua de les fissures reblertes N’hem fet un recompte dels més important, però n’hi ha d'altres de menor importància,. en compatibilitzem un total de 6 fissures o diaclàsies reblertes, prenen gairebé totes una direcció E-W, amb direccions, 60ºE, 50ºE, 45ºE i 41ºE a excepció d'una de 10ºE, localitzades a la part més propera de l'exterior, la potència no contrastada ja que és tota la part inundada, a la qual no podem accedir per mitjans normals i no podem localitzar-les, però és evident que tenen una continuació més o menys vertical, ja que s'excavaren els pisos inferiors per aquest fet el d'extreure aquests minerals. Degut als materials que omplen les fissures o diaclasis, com són la calcita en majoria com podem observar en les zones no inundades, aquestes depenen de l'acidesa de l'aigua transportada, els materials poden ser diluïts i obrir-se pas per dissolució de la calcita, cap altres indrets i recollidesr per filtració de pluja i unir-se a l'aqüífer. Aquestes filtracions queden manifestes en dos punts de la galeria dreta a pocs mts de la boca i a la galeria del pou inundat nº 1 (punts topogràfics a18-a20 i a5-a6) on els degotalls són abundants, prova de la formació de nius de pisolites, essent les fissures reblertes de minerals, les canalitzadores de les aportacions hidriques de part del sistema, un clar exemple i prova inequívoca de tot l'esmentat, sobre aquesta dissolució dels materials, és el que veiem en el pou COP 2, i que com hem dit pot tractar-se d'un cavernament natural als seus primers metres i el pou 3 o “avenc de la mina del Quars” d'iguals característiques i que hem descrit anteriorment. Dit tot això ens remetem a l’estudi geològic i a les anàlisis d'aigües efectuades.



Exploracions a la mina del Quars "Matilde" 19-6-00 Primera exploració de la mina, i reconeixement de la zona localitzant una dolina que anomenem COP 3. Dies més tard un grup de bombers fan una primera immersió en el pou 1 fins a la cota -40

30-7-00 Topografia del sector nord, central i sud de la mina en un 75 % del total 5-8-00 Pou i mina del quars (coordenades) presa de coordenades amb GPS (magellan 300) prenent situació de boca mina COP1, situació de boca pou COP2, COP3, punt de referència ermita de la Salut. 3-9-00 Topografia de la part est de la mina COP1, donant per acabada

la topografia en el 90% a falta d'exploració del fus i el pou que hi ha a la sala del pou 2, pressa de direccions de les principals esquerdes que existeixen a la mina, localització d'un pou a uns 500 mts de l'entrada de la mina i una possible dolina o diaclasi d’absorció. 17-9-00 reconeixement geològic assistent: Exploració de la zona prenent coordenades de la cata COP 4, reconeixent la seva fondària que estimem en uns 5 mts en forma de tub ja que es pot tractar d'una cata geològica de prospecció a la recerca de minerals donant per acabada aquesta exploració. Pressa de coordenades de la cata COP 5 prenent dades d'orientació llargada, amplada, i profunditat. exploració i pressa de dades d'humitat i temperatura. recollida de mostres de minerals, i dades d'orientacions i inclinacions de les diferents esquerdes. nota: observem una gran activitat en els aports hídrics en totes les zones de la mina ja que a totes les galeries hi observem una gran quantitat de degotalls que en altres ocasions no varem observar. 7-10-00 Es davalla el pou inundat 1 per escafandristes de la vocalia d’espeleo submarinisme, assignat una fondària penetrable de 47 mts, recollida de mostres d'aigua en el pou 1 a -47, -20, i en superfície, també és recullen mostres d'aigua al el llac de la pedrera i al pou que basteix el mas de can Domenech. recollida de mostres minerals i pressa d'orientacions i inclinacions de les fractures i esquerdes localitzades en tot el conjunt. recollida d'insectes a l'interior de la mina. balissament del pou na 2, amb cinta blanca i vermella (de perill) ja que eixamplem més l'obertura per poder davallar, des d’'aquí observem millor el fons i l'estructura del pou amb una profunditat d'uns 50 mts fins al nivell d'aigua. exploració del pou lateral en la sala del pou 2, fent una escalada per accedir a la lleixa i col·locant dos espits



davallant el pou, fins a la seva base en una sala de mitjanes proporcions posant dos parabolts de doble expansió. filmació per part d'un equip de TVE Catalunya, dels exteriors i de l'interior de la mina, i de la immersió, dels submarinistes. 15-10-00 instal·lem i devallem el pou 2 assignant una profunditat de 55 mts a nivell d’aigua. 19-11-00

Exploració de la cavitat fent una filmació amb finalitat espeleològica. Davallem el pou 3 que també filmem i topografiem assignant una fondària de 18 mts. Col·locant un pitó amb anella a l'escalada per accedir al pou. Observem a la sala del pou les empremtes del corrent i la dissolució dels materials per la qual cosa pensem que es tracta d’una cavitat natural passant a nomenar-la “avenc de la mina del quars”. 26-12-00 Recollida de mostres de minerals, i dades d’orientacions i inclinacions de les diferents esquerdes que restaven per l’estudi, pressa de dades d'humitat i temperatura. Obsevem poca cativitat hídrica encara que el sostre es veu molt saturat d’aigua però amb poc degotall. Donem per acabats els treballs de l’estudi dut en aquests minat. A falta de les conclusions i els treballs. Durant el període que no queda reflectit aqui, el periode comprés entre els anys 2000 i 2004, en seguim fent una seguit d'exploracions tant com a ordre de visites per diferents geòlegs, personalitats del món científic, com gent del carrer interessada en el tema, alhora que hem seguit i seguim fent treballs d’exploració, sobretot dels pous inundats, controlant el seu nivell, en els quals estem treballant actualment. També seguim amb les prospeccions a l'exterior.



GEOLOGIA DE LA MINA DEL QUARS

La geologia de detall que hi ha a la Mina de Quars és principalment el model

d’intrusió d’una roca granítica en una roca encaixant. Presenta tots els signes d’una

circulació hidrotermal, fractures recristallitzades de diferents espessors i filons

mineralitzats explotables.

Descripció dels materials

Tots els materials que trobem dins i fora la Mina han quedat afectats, en un grau o

altre per la intrusió del batòlit, l’alteració hidrotermal i l’acció meteòrica dels agents

externs.

Per tant, exactament a la Mina de Quars s’hi observa:

Roca de tipus Granodiorita-Diorita intrusiva. És la roca que va intruir a tot els

Catalànids. Roca de composició àcida i per tant més resistent a la meteorització

fisicoquímica, però en aquest cas, ha acabat meteoritzant-se fins a una profunditat

considerable.

Roca Paleozoica com a roca encaixant. Composta per diverses litologies afectades per

una forta tectònica que metamorfosa tota la unitat. Va patir l’efecte de l’aurèola de

contacte de la intrusió granítica.

Alteració hidrotermal al Juràssic. Com a residu d’aquesta alteració hi ha filons de

reompliment amb minerals de força interès econòmic.

Alteració meteòrica fins l’actualitat. Els agents externs actuen constantment sobre la

roca produint una alteració fisicoquímica d’alt grau.

Els procés d’intrusió que es dóna durant la intrusió afecta a la roca encaixant durant

un llarg període de temps, fins que tota la massa de magma es refreda. Aquest

refredament lent donarà lloc a una aurèola de metamorfisme de contacte que pot

actuar durant milers d’anys.



A l’interior de la massa intrusisme comença a produir-se el procés de diferenciació

magmàtica, procés pel qual, tot el magma queda estructurat segons el comportament

químic dels seus elements, formant capes concèntriques de refredament.

En el cas de la Mina del Quars, els procesos no van acabar amb el refredament, sinó

que posteriorment va patir una forta alteració hidrotermal. L’aigua s’escalfa degut a la

proximitat d’una cambra magmàtica i ascendirà per les fractures, amb origen durant el

refredament. L’aigua a elevades temperatures té un poder de dissolució més elevat i

per tant queda mineralitzada en un primer terme per cations d’alta solubilitat i en

segon terme per cations de baixa solubilitat.

Aquest tipus de circulació fa que la roca

cada vegada tingui les fractures més obertes

degut a la dissolució, no serà fins que el

poder dissolutiu de l’aigua disminueixi a

causa d’un refredament que provocarà una

aturada del procés. Com a conseqüència

d’aquest procés l’aigua mineralitzada

començarà a precipitar sobre les vores de les

fractures. La precipitació reomplirà

completament les fractures de la base cap al

centre donant, en alguns casos, diferent

composició química segons la concentració

a l’aigua i solubilitat del compost a

precipitar.

El resultat d’una alteració hidrotermal a la Mina del Quars ha format una xarxa de

filons mineralitzats que afecta a tot el batòlit de granodiorita. Aquesta xarxa de filons

presenta normalment, una direcció preferent ascendent degut a l’impuls de l’aigua

hidrotermal.

Els filons mineralitzats, durant l’alteració hidrotermal, a la Mina del Quars, són

bàsicament de Pirita, Fluorita, Esfarelita i Calcita. i els explotats pel seu interès

econòmic en temps posteriors són de fluorita i esfalerita. Actualment encara trobem

Pirita (Exemple)

Fluorita (exemple)



restes d'aquests filons que queden malmesos degut a l’explotació minera i l’acció

meteòrica constant.

Altres minerals presents a la mina són el resultat d’un llarg període d’alteració

meteòrica. La meteorització física i química que ha actuat sobre la granodiorita i els

filons mineralitzats ha provocat la transformació d’aquests. Els minerals resultants

que es poden

observar a la Mina del Quars són:

Sulfats de ferro

Coure hidratat

Calcita de rebliment, (estalactites i estalagmites)

Sauló, disgregació del granit.

Òxids

La majoria d’aquestes formacions queden concentrades al voltant de les fractures ja

que és la via principal de circulació d’aigua

meteòrica. El procés de transformació de la

roca mare en minerals d’alteració provoca que

les fractures augmentin la seva amplada, si hi

ha una circulació continuada.

El clima que presenta la zona d’estudi és el

clima Mediterrani, amb una pluviometria

mitjana anual de 600 a 700 m que correspon a

la Mina del Quars. Aquest interval de

pluviositat assegura un nivell de circulació

d’aigua per les fractures mínim, que possiblement esdevé en una meteorització lenta

però constant.

Sistema de fractures

El districte de la Mina Berta i la Mina del Quars presenta un sistema de fractures

relacionat amb un model de refredament batolític. En aquest procés es produeix

pèrdua de fluids (gasos i líquids), pèrdua de temperatura, pèrdua de volum, durant la

Presa del cabusament d’una fractura



solidificació es reflexa formant un sistema de fractures. Aquest sistema pot anar

acompanyat d’altres diaclassis, fractures, provocades per processos tectònics i

orogènics (Hercinià i Alpí). Aquests sistemes de fractures queden afectats per la

circulació de fluids aquosos que erosionen o bé hi precipiten minerals de rebliment

(p.ex: calcita rebliment).

A la Mina del Quars hi ha un sistema de fractures (diaclassat i fracturació) fruit de

diferents processos. La major part d’elles són verticals o subverticals (entre 74º i 96º)

i presenten una orientació preferent 230-50. Aquestes fractures d’orientació

pràcticament NE-SW, són tallades per altres fractures, algunes amb moviment i

d’altres amb cavitats mineralitzades.

Aquest sistema de fractures afavoreix la

circulació de fluïds hidrotermals que amb el

temps han provocat la mineralització de menes

metàl·liques, finalitat de l’explotació. També hi

ha hagut circulació d’aigua meteòrica

provocant alteracions al batòlit i a les propies

mineralitzacions i sistema de fractures.

Actualment la mina no explotada presenta

visible el sistema de fractures i cavitats

buidades del material explotat, per on

s’observa la circulació d’aquestes aigües

meteòriques i la constant alteració que en

causen. Aquesta circulació d’aigua actual entra

pel sistema de fractures i connecta amb cavitats

internes que possiblement enllacen amb l’aqüífer del Llobregat.

CONCLUSIONS

Una vegada fet l’estudi de la Mina del Quars, les seves rodàlies i les seves

fractures es pot concórrer que:

El material que composa la Mina del Quars és Granodiorita que va instruir-se a

mode de Batòlit.

Els filons produïts per circulació de fluids hidrotermals són de Pirita, Fluorita,

Esfalerita, Quars i Calcita.

filtració



El batòlit granodiorític presenta un sistema de fractures verticals i subverticals

seguint una direcció preferent, facilitant la circulació d’aigua d’infiltració.

L’alteració meteòrica que afecta tot el conjunt transforma els minerals originaris

en; Sulfats de ferro, Coure hidratat, Sauló, Calcita de rebliment i Òxids.



Aqüifers Al sector mina Berta - mina del Quars "Matilde", els fenòmens de fisuració i fracturació de la roca granodioritica, són producte dels moviments tectonics que es desenvoluparen, durant l'orogenesi Alpina. Per les indagacions que hem fet i la documentació que tenim un cop negades d'aigua les galeries, el nivell d'aigua es va estabilitzar a una altura per sota 5 mts (14 mts a l’any 79) del nivell de la tercera galeria o galeria d'extracció (segons Monturiol, 1 planta o planta principal), Monturiol logra amb una potent bomba d'extracció, fer descendir el nivell per sota de quaranta metres mantenint aquet nivell el temps que dura el seu estudi sense descendir el nivell, a que el va fer arribar, recuperant-se el nivell un cop es finalitza el bombeig. A la mina del Quars podem situar en dos pous el nivell de les aigües, en un primer resten a uns 8 metres per sota de la solera de la galeria, en l'altre es situa a -50 mts en un gruix anegat de 14 mts. Això ens fa pensar que el nivell piezomètric es localitza a pocs metres del nivel que té la mina Berta. Entre el finals del anys 10 i primeries dels any 20, quan s'inunda la mina Berta, es col·loca un grup de bombeig a la fi d'esgotar la mina i suposem pel comsum, que es pot datar als anys 30. (La zona inundada es troba a partir de la tercera planta a la cota 90 mts sobre el nivell del mar, quedant 130 mts fins a la cota 210. A la secció Batzach els dos pous són submergits un en la seva totalitat i l'altre en 14 mts sobre dels 65 mts

dels quals consta per la qual cosa pensem que aquests formen part de la mina Berta). Any 1976 desembre: En els últims 5 anys no es produeixen extraccions però si fins l'any 69 i en aquest en concepte d'exploracions, esgotament, sanejament... Força industrial de 200KW en projecte datat en 1972. Tres cononades de fibro-ciment de 200 m/m ∅ amb una longitud de 480 mts amb grup de bombeig vertical de 135CV. Que part de les aigües són emprades per l'abastiment, (no anomena quin tipus d'ús en té) el filó principal es troba a la planta 5. Instal·lació de E.T per 630 KVA. Que s'està a punt d'assolir al 5 nivell, però no hi ha prou capacitat per esgotar l'aqüifer, Esquema instal·lacions de desgüas



pel que es preveu una ampliació del bombeig, superior als 425 CV. Any 1977 gener: FACOVESA entra en joc, degut a la crisi del petroli es cerquen noves alternatives energètiques i aquestes són per exemple les aigües termals. Part d'aquesta recerca es du a terme a la propietat de la mina Berta, on es fan dos pous, amb uns cabals increïbles. El representant dels propietaris fa prevaldre els seus drets sobre la concessió i terrenys on es fan aquestes prospeccions.

Any 1977 novembre: Intruccions del delegat del Ministeri de industria i energia al representant dels propietaris. Tornar a l'activitat extractiva en el plaç de tres mesos. Presentar projecte dels treballs a realitzar. Autoritza la instal·lació de grup de bombeig de 500 m3/hora. Remetre la quantitat desaigüada, com les hores de treball del grup de bombeig, essent el bombeig continuu, alhora que les parades i els seus motius. Any 1978 gener: Relació del grup de bombeig amb els cabals estandard. Grup marca Itur de 138 CV cabal 180 m3/h Grup marca ideal de 140CV cabal 180 m3/h Grup marca ideal de 40CV cabal de 50m3/h Total de cabal a desguasar 410m3/h. Temps estimat per arribar per sota del nivell 5 unes 288 hores, considerant l’acumulació de pous i galeries. El cabal desallotjat és de 118 m3, pensen que s'hauria d'arribar a 200m3/h. Problemes amb els cops d'ariet a les canonades. Es contrueixen uns calderins per evitar-ho. A banda d'altres problemes. Any 1978 febrer: Es desaigua la mina a un ritme de 400m3/h logrant que les aigües restin per sota del nivell 5. I cito textualment, que antes de iniciar el reconocimiento de las galerias existentes en dicho nivel 5, quisimos controlar durante algunos dias el caudal de

Nivell d’aigües en el batolit. Pous 27 i 28 aigües termals.



la avenida de agua, habiendo comprobado que es, en esta epoca del año, de unos 200m3/h. Com a conseqüència de diferents problemes de talls elèctrics i trencadisses en les instal·lacions els nivell d'aigua torna a recuperar-se. Problemes per la construcció de l'autopista B-30 per no poder desaiguar. Any 1978 març: Preparació per devallar el pou mestre fins al nivel 5, mantenen el nivell d'aigua per sota del cinquè nivell, tenen esperances de desaiguar totalment la mina. No es donen dades de la quantitat d'aigua desguasada. Continuen amb els problemes amb la contrucció de l'autopista B-30. Any 1979 abril: Es logra arribar al nivell 5. El grup d'electrobombes continua funcionant, redacta que el comportament del grup de desguàs es sotmés a un fort treball degut a la temperatura que generen i cito: hay que adicionar el agua termal en que se hallan sumergidos. A l'exploració del nivell 5, logren situar l'aigua per sota dels 10mts, observen una tarima de fusta on per sota d'aquesta corre l'aigua. El caudal resulta variable dentro de ciertos límites, ya que la media se considera entre los 1800 a los 2000 metros cúbicos en las veinticuatro horas..... S'aquireixen nous grups de bombeig. Grup marca ideal de 40CV cabal 45 m3/h Grup marca Itur de 138 CV cabal 200 m3/h Grup marca ideal de 137 CV cabal 200 m3/h Que la capa freatica, cuando no son extraidas la aguas, queda a unos catorce metros por debajo de la cota de la solera de la planta 3ª. Any 1980 desembre: Informe per la NO consolidació de la mina Berta. Ës clar que a partir de la data la concessió entra en problemes i l'extracció de mineral es abandonada com es obví. En aquet mateix any s'autoritza a l'empresa DAMCAR S.A per la comercialització de l'aigua de l’aqüifer, que suministra, a Valldoreix, Rubi.....etc Per aquesta època comença l'extracció del la granodiorita a cel obert per Franquesa S.A. Als anys 1986/87 es publica l'estudi del que anomenen, L'avenc de la mina Berta i els cavernaments en granit..... per Jordi LLoret Prieto i Monserrat Ubach i Tarrés. On es fa un estudi espeleològic de la zona. Amb l'ajuda de Joaquim Montoriol - Pous I que es troba aturat per l'avenç de la pedrera que destrueix aquest. Quedant en l'oblit durant dues dècades continuant l'avanç de la pedrera, sense més fer. A l'any 2000 en una visita a la mina del Quars "Matilde", es retroba part d’allò que considerem complex miner Berta, amb la sorpresa dels pous inundats. Es realitza un treball, Estudi de la mina del Quars, on s'extreien una sèrie de conclusions com són la importància de l'aqüifer retrobat, i la fracturació on es troba localitzat. Per on es preten la construcció d'un ecoparc, a sobre mateix de part del aqüifer el que pot ser contaminat sense saber-ne realment les conseqüències.



La inundació de les galeries inferiors de la mina Berta, determinen l'existència d'un nivell freàtic molt proper a la zona d'excavació de l'actual pedrera i un clar exponent d'aixó, és l'alboreix d'aigües al sector més baix de l'activitat extractiva i que fa necessari la utilització de bombeig per seguir l'activitat extractiva a la pedrera. L'existència en aquet sector amb una anomalia geotèrmica, associada a la falla N de la depressió Valles-Penedès i la cordillera Prelitoral Catalana, per on asendirien les aigües profundes i alhora per altres zones properes, podria posar en contacte aquestes aigües amb les de la mina Berta, donada la seva proximitat i la diaclasació existent al batolit on es troba el minat. Estudis de vàries empreses que han realitzat sondejos a poca distància de la mina Berta, aixi ho testimonien, amb aigües amb temperatures d'entre 30/40º el que fa presumir que es tracta d'aigües ascendents. Provinets d'aqüifers profunds, que de seguir amb l'activitat extractiva de la pedrera, quedarien a escasos metres d'aquet nivell piezometric. Cal recordar, que una de les persones que participa al projecte de recerca d'energies geotèrmiques, ens participà que durant cinquanta dies es bombejaren els pous perforats per tal de cercar uns 100 milions de litres a una temperatura de uns 58ºC i que el nivell s'esgotarà a uns 30 mts sobre de 100 mts de profunditat, però en un sol dia es recupera gairebé en un 70% arribant al 100% als 10 dies. La recarrega d'aquest aqüifer profund l'hem de cercar a les aigües meteòriques, procedents del massís de Collserola, pel que amb el contacte amb un possible abocador de qualsevol tipus, podria significar la seva contaminació i la no utilització de les aigües. Cal tenir en compte que aquestes aigües foren utilitzades per l'abastiment de les properes poblacions de Rubi, Valldoreix. La importància d'aquet aqüifer rau en el fet que el 1977 el subministrament de les aigües era aprofitat per 2100 punts domèstics, i 135 de tipus industrials, en una demanda mitjana de 300m3/h. Quan la demanda augmentava, s'arribava a esgotar les galeries inferiors (nivells 4 i 5) havent de deixar recuperar els nivell, cosa que succeia en 24 hores.

Idealització del complex miner Berta



Conclusions Sobre el cavernament.

A les exploracions efectuades a la denominada mina del Quars "Matilde" que en definitiva és la finestra per accedir a la mina Berta, doncs segons personal que hi treballa aquesta es construí per aquet fi, però seguint una direcció concreta, a l'hora d'aprofitar els diversos filons de mineral existents. La unió entre les dues mines no està al nivell dela tercera planta o galeria principal, possiblement es trobi entre els nivell 4 en el primer pou i 5 en el segon pou, i que es troben inundads en aquests moments, segons els espeleocabusadors i un d'ells amb una profunditat de -47 metres que correspondria al primer pou de la mina del Quars, amb derrubis que taponen el 90% de la seva possible continuació. Es de suposar que quan s'inunda la part pertanyent a la mina Berta, aquet sector es veu afectat per la mateixa avinguda, pel que es podria relacionar amb el nivell freàtic de la Berta. A la mina del Quars, es poden observar una sèrie de fenòmens típics dels cavernaments Karstics (calcaris, guixos, sal, etc..) Es té coneixement de diferents cavitats desenvolupades en materials intrusius, com el cas dels granits, com exemples podem citar que a Australia a la cavitat anomenada Goolie cave amb 600 mts de recorregut i una profunditat de -120 mts, altre cas a Austria la Saubachlhohe Unterrec amb un recooregut de 500 mts, també als EEUU la T.S.O.D - Strungort amb 720 mts de desnvolupament, i així podríem completar una llista de fins a mes de 200 cavitats, segons un catàleg publicat l'any 1986 al el congrés internacional d'espeleologia. A hores d'ara possiblement haurà augmentat aquesta quantitat. Posem aquets exemples, perquè en escàs temps la comunitat científica creia que els materials granítics eren totalment impermeables, els espeleotemes trobats (formes de cavernament) a la mina del Quars demostren, que això no era cert, la qual cosa explica que tant les filtracions en superfície, com aquelles que es poden donar en profunditat, pel moviment del nivells freàtics, poden actuar com en els models kàrstics típics, com el proper massís de Garraf on l'abocador de la Vall de Joan produí la contaminació del sistema d'aigües subterrànies. Monturiol en l'elavoració de la seva tesi doctoral, dóna una clara explicació a aquest fenòmen, per l'acció de la dissolució de les aigües, comparable al procés en les roques calcàries. Es interessant calcular la quantitat de calci que conté el granit monzonitic. Atenent a la composició molecuar de l’anortita observem que, en pes aquesta conté un 14,40% de calci. Sabent que el granit conté un 7,68% d'anortita, i considerant que en els percentatges gravimètrics i volumètrics en són poca la diferència, el resultat que aquesta posseeix és 1'11% de calci. Valor més que suficient que explica la presència de la calcita i fluorita del jaciment, que apareix formant bossades discontinues, que representa un volum molt reduït en relació amb la boca que les conté. Podem fer-nos una idea de la quantitat de carbonat càlcic que pot generar el granit monzonitic pels dipòsits precipitats a les galeries inferiors durant el període d’inundació. Podria objectar-se que el seu origen es degut a les mineralitzacions de les bossades del pis superior; malgrat això, els dipòsits flotants cristallitzats (calcita surant, calcite rafts) en només 74 dies, a un extrem de la mina on el pis superior presenta tots els dipòsits totalment buits, prova que la procedència cal cercar-la a la roca.



Sabent que la calcita que apareix en el protogino és producte d’una fase de pressió-trituració, la presència de les macles polisintètiques posa de manifest que, com a mínim s’han succeit dues de les anomenades fases. La trituració va donar lloc a la producció dels fenòmems de superfície a gran escala. La poca profunditat del jaciment va permetre que l’aigua de meteorització per mitjà de les zones de trituració, en produís un arrosegament . Descriurem la segona fase de l’evolució o genesi dels dipòsits de calcita. L’origen del carbonat càlcic l’hem de trobar a la caolinització de l’anortita. La tranformació es pot representar segons,

El producte resultant de la reacció 1) tenim el caoli, i bicarbonat calcic. Aquet ultim es soluble poden ser arrosegat per l’aigua meteoritzada pels plans de trituració. La reacció 2) es reversible, traslladan-se en el sentit del bicarbonat quant la presió parcial de l’anhidric carbonic es elevada i en el sentit carbonat quant aquesta es baixa. La calcita prcticament insoluble, es diposita en els llocs on les condicions fisico-quimiques en són favorables pels despreniments de l’anhídric carbònic. Mentre l’aigua meteoritzada devalla pels espais més estrets, la pressió parcial de l’anhidric carbonic serà elevada, minvant quant es trobi amb espais de més grandària.d’aquesta manera els primers dipòsits de calcita es generen a les oquetats aptes per a contenir-les, doncs en elles es donen les condicions requerides per que es produeixi l’arranjament. L’aparició de cavitats en el protogino ve donada per la pèrdua de volum que té lloc durant l’arrajament formatiu, pero la localització dels diposits de carbonat calcic té lloc, generalment, als espais buits produits mecanicament, durant els moviments tectònics que posaren en funcionament el procés. Aquests espais es localitzen principalment a aquells punts on els plans de diaclasa pateixen canvis en el valor del bussament o presenten irregularitats locals, el que fa que al tenir lloc desplaçaments, es proudueixin eixamplaments considerables. Aquest arranjament explica, a més la correlació bussament-potència (al augmentar el primer disminueix el segon). L’arranjament descrit dóna lloc, d’una forma relativament ràpida, a la formació de les primeres masses de carbonat calcic. Però més tard, letament, s’ha anat produint la tranformació de la molecular del protogino, que, al voltant dels nuclis creats pels primers dipòsits, foren progressivament substituits per noves masses de calcita. És interessant consignar que s’observa en el jaciment, i a una escala molt més gran, un fenòmen que haviem posat de manifest en la mineralogenesi del dipòsits de calcita i aragonit que es troben a les cavitats karstiques. Això és explicable. L’igua d’infiltració és al principi fortament agressiva donat que du una certa quantitat d’acit carbonic (H2O + CO2 = CO3H2) i manca absolutament de bicarbonat calcic dissolt. La primera serà una zona de movilització, amb l’arrosegament del bicarbonat calcic acabat de formar.



Al arribar a un dels punts en què desendeix la pressió parcial de l’anhidric carbonic, la reacció reversible es desplaçarà en sentit contrari. Es produirà en conseqüència precipitació. Aleshores l’aigua s’ha desprès de la seva càrrega dissolta i, i com que continua, el seu cami per conductes minsos es produeix de nou un augment de la pressió parcial de l’anhidric carbonic, es torna un altre cop agressiva, dondnt lloc a una nova zona de movilització. Com és natural el fenòmen pot repetir-se vàries vegades succesives. Aixi ho hem pogut constatar in situ, els dies en què s’ha desenvolupat alguna exploració a la esmentada mina, pel que si feia dies que havia plogut o s’estaven produint precipitacions, el goteig continu per les numeroses fractures, trobant-lo àdhuc a 50 mts de profunditat, els petits basalts en la planta, amb dissolució de calcita a la seva superfície. És constatat per Monturiol, quan aconsegueix buidar la quarta galeria i observa que en els 74 dies que dura la seva investigació, parets i basalts son coberts per una capa de carbonat calcic (calcita surant, calcite rafts) fenòmen tipic del karst que porta a l’einxamplament de les diaclases i afavoreix la circulació dels fluids. Confirmant que àdhuc en els granits i donada la seva trituració i una forta diaclassació que es dóna en aquestes roques, permet el pas de fluids en el cas l’aigua, o altres productes procedents de l’exterior i si fos contaminant, es posaria en contacte amb les aigües profundes localitzades prop de la superficie. En aquet sector de la mina del Quars, on el granit és el mateix que a la mina Berta, les fisures existents o diaclasses, no poden ser producte de les voladures que es proudueixen a la pedrera, són i així es pot demostrar producte de la seva pròpia estructura i com a conseqüència del diversos moviments tectònics que es produiren a l’oroginesi alpina.

Conclusió sobre la contaminació de l’aqüifer. Com hem exposat en el punt anterior, en tot aquest sector de la mina Berta – mina del Quars, els fenòmens relacionats amb les fisures o fracturacions de la roca granítica, malgrat la proximitat, 5 mts a l’explotació de la pedrera, són producte dels moviments tectònics que es desenvoluparen, principalment durant l’oroginesi alpina. Segons es té constància, després de la inundació de la mina Berta l’aigua s’estabilitza a uns 5 mts (14 mts anys 70) per sota de la solera de la galeria del 3 nivell. Monturiol, amb l’ajuda d’una potent bomba va poder baixar el nivell d’aigua en 40 mts quedant accesible la planta inferior, (4 nivell) el desguasament continua els dies que hi va estar investigant i no va descendir el nivell, posteriorment es recupera el nivell de les aigües, però ignorem fins a quina altura. Avui a la mina del Quars, es situa en un pou a –5mts i en el pou més allunyat de la mina Berta a uns 50 mts. Això ens fa pensar que el nivell piezomètric es troba a escasos metres del nivell de la mina Berta. La fluctuació de les aigües també està recollida en diversos treballs que es feren l’any 1974 per FECSA, amb la finalitat d’usar les aigües termals de l’aqüifer, s’aprofitaren en molts anys pel consum públic en un sector de les urbanitzacions de Valldoreix. L’aqüifer d’aquet sector, s’ha demostrat que està totalment fracturat, els diferents estudis geològics així ho demostren i la possibilitat de accedir al seu interior a través de la mina del Quars ho confirmarien, així ens ho han fet saber persones que hi treballaren. El sistema de la mina del Quars era part de la mina Berta, possiblement al nivell 6, d’aquesta manera tots els conductes actuals estan inundats, per consegüent



creiem que existeix una circulació de fluids i que la mateixa es podria contaminar en la totalitat. De la mateixa manera que en el seu moment, es contaminaren les aigües subterrànies de Garraf, al menysprear la importància del cavernament existent i el moviment de les aigües subalbes.

Conclusions sobre la climatologia. Olors. La contaminació de l’aire, es produiria d’entre altres formes en olors que desprenen els propis residuus, cosa que actualment ja te conseqüncies, en menor quantia, localitzades a la planta de “deixalleria”, situada a uns 500 mts de la ubicació proposada per l’abocador “ecoparc” a la pedrera de la mina Berta. Els més afectats donades les característiques eoliques de la zona, pensem que serien les urbanitzacions de Valldoreix (a 180 mts de distància), Rubi, (a 3.400 mts de distància) i en menor proporció quan bufen vents de component Nord el nucli urba d’el Papiol, (a 1.500 mts de distaàcia). El casc urbà de Castellbisbal (a 3.400 mts de distancia), es podria veure afectat quan els vents foren de component Est, ja que la marinada té tendència a elevar-se, dibuixant el llit de la riera de Rubi, altra zona afectada estaria en les polígons adjacents localitzats a escasos 500 mts que es veuran sotmesos al mal olor perpetu. Inversió tèrmica. Altre component de la contaminació atmosfèrica que pateix tota l’àrea metropolitana de Barcelona (30%) és el metà, gas incolor e inodor, i de densitat inferior a l’aire, que és el cas de l’abocador de Garraf (Vall de Joan). A la proposta del titular Sr Jaime Franquesa S.A existeix planell n.14 amb el nom xemeneies de ventilació (biogas), es localitzen a l’abocador de la Berta 16 xemeneies. Anlitzant l’esdevingut en altres abocadors, pròxims a carreteres o nuclis de poblacions, donades les característiques climàtiques del lloc, que fins i tot al “Pla Especial d’Ordenació i de Protecció del medi Natural (1989) del Parc de Collcerola”, en la pàgina 36 en l’apartat de qualitat de l’aire, exposa “la persistència de les inversions tèrmiques caracteritzen, els sectors vallesans, durant el període invernal, desembre i gener,l’estabilitat atmosfèrica és elevada i en conseqüència, la renovació i el transport de calor a les capes inferiors són limitats ..... en el fons dels fondals, rieres, torrents, les boires d’inversió sen freqüents”. Aquet fenòmen creiem podria afectar, molt negativament a la propera AP7 (500 mts) i a la mateixa cota que l’abocador. De l’estudi climàtic realitzat es despren que es dónen fins un 34% d’hores hivernals de vens encalmats en aquesta zona, més la tempratura i l’elevat grau d’humitat de les zones baixes (riera deRubi) es produeixen tots els components, per que les boires actuals siguin mes denses amb motiu de les emissions de metà, el que comportarà a l’autopista AP7 i la carretera B1411, que són a tocar, un major risc d’accidentalitat, així mateix, el desplaçament de les boires a mig matí quan les temperatures pugen en direcció a la capçalera de la riera de Rubi, aportaran males olors al sector de la urbanització Gener i els polígons industrials de la zona.



El fenòmen perdurarà durant un període llarg de temps fins i tot després de la clausura de l’abocador, com es fa pales en altres llocs on s’havien abocat elements contaminants generadors de gasos, el de la propia ciutat de Barcelona (Montjuic). Inundació i escorrenties superficials El risc d’inundació només existeix per l’aigua que pot caure directament sobre les instal·lacions, donat que la superficie de la pedrera cobreix en la seva totalitat tota la conca de recepció. Però la climatologia Mediterranea, i més concretament la serra litoral i prelitoral, ens té acostumats a pluges de més de 30 litres/hora, el que provoca un elevat número d’avingudes i en elguns llocs esllavisades del vessants per ser molt inestables. Els exemples són quantiosos i no cal tornar gaire en el temps, com l’any 1962 a les inundacions del Vallès i altres avingudes localitzades a les parts altes de Terrassa en anys posteriors. Durant el darrer any, podem recordar els problemes ocasionats per les pluges a Castelldefels, i la propera ciutat de Gavà on l’abocador d’escombreries de l’entitat Metropolitana arrossegaren bosses i altres elements fins al propi delta de Llobregat (setembre de 2002). Aquestes, un cop compactades (segons les tècniques), no haurien d’haver-se desplaçat, però les fortes precipitacions, feren que les aigües actuessin plàsticament i foren arrossegades per la riera Seca i de la Sentiu a una distància de 3,5 km fins a un lloc pla. Si es realitzes el projectat abocador, arribat el cas fins i tot la riera de Rubi, o quedaria embussada en algun pas baix de l’autopista, i de la riera de Rubi al Llobregat, podent arribar a les presses d’aigua que hi té l’empresa Aguas de Barcelona per l’abastiment de la zona metropolitana. Per tot l’exposat, considerem que amb les dades climàtiques disponibles i estudiades no s’aconsella la instal·lació del dit dipòsit controlat de la pedrera Berta.



Annexes

ANNEX I INFORME DE SINTESI DELS ESTUDIS HIDROGEOLOGICS PREPARATS EN RELACIO AL PROJECTE D'UN DIPÒSIT CONTROLAT DE RESIDUS A LA PEDRERA BERTA

Jesús Carrera

Catedràtic d’Enginyeria del Terreny

ETSE Enginyers de Camins, Canals Ports Universitat Politècnica de Catalunya



Barcelona, 12 de Juliol de 2001



INTRODUCCIÓ

L'objectiu d'aquest informe és presentar una breu síntesi dels estudis hidrogeològics que s’han fet en els darrers tres anys en relació amb el possible dipòsit controlat de residus classe II a la Pedrera Berta. Específicament, es presenten aquells aspectes que son més rellevants de cara a avaluar si el projecte compleix la llei i, eventualment, si es coherent amb el seu esperit. L'informe ha estat preparat a petició de la Plataforma Cívica per la Defensa de Collserola. Tanmateix, l'autor no te cap lligam (econòmic ni de qualsevol altre tipus) amb cap de les institucions que s'oposen al dipòsit ni amb els propietaris de la pedrera.

La metodologia de treball ha estat doble. D'un costat, s'han estudiat els documents dels treballs hidrogeològics preparats per FCTFIS (2001), Geoservei (1998), Lloret i Ubach (1989) i FCE (2000). S'ha de dir que la síntesi ha estat fàcil, donat que tots aquests treballs son molt coherents. D'un altre costat, s'han estudiat les normatives internacionals al respecte, començant per la catalana (DMA,1997) i seguint per l'americana (USEPA,1991), la canadenca (MELP,1993) i l'europea (EC,1999).

El informe consta de tres apartats. En primer lloc, per tal d'emmarcar els treballs hidrogeològics, es revisen les normatives. A continuació, se sintetitza l'hidrogeologia. El informe acaba amb una secció de conclusions.

NORMATIVA L’objectiu de les normatives relatives als dipòsits de residus és garantir que la qualitat de les aigües superficials i subterrànies en les fonts de subministrament actuals o en les potencials futures no es vegi afectada pels dits dipòsits. Amb aquest objectiu, tots els països requereixen uns criteris geològics mínims als indrets on es projecti emmagatzemar residus. Els criteris fan referència a la permeabilitat, estabilitat, xarxa de drenatge, etc. A Espanya, aquesta normativa es competència de les comunitats autònomes. A Catalunya, els dipòsits estan regits pel Decret 1/1997 de 7 de Gener, sobre la deposició del rebuig en dipòsits controlats (DMA,1997). Les condicions de permeabilitat per als dipòsits de residus de classe II s'expliquen a l’article II de 1'anncx 3 i diu:

II. Criteris d'Impermeabilització natural i artificial del vas i drenatge dels lixiviats per a un dipòsit controlat per a residus no especials (classe II).

II-1 La formació geològica sobre la qual reposi un dipòsit controlat de classe II haurà de tenir una permeabilitat, mesurada en condicions de saturació, inferior o igual a 10-9 m/s en gruix d'almenys 2m.

II-2 En el cas en què la formació geològica no compleixi de manera natural les condicions abans esmentades a sempre que no es tracti d'una zona constituïda per importants gruixos dels següents materials:

a) Materials consolidats amb elevada permeabilitat per carstificació o per intensa fissuració.



b) Materials porosos no consolidats tals com dipòsits al·luvials ï planes costaneres actuals, terrasses i dipòsits al·luvials antics poc cimentats.

c) Capes d’alteració superficial de materials originalment poc permeables (margues, roques ígnies, etc.), o bé,

d) D'una zona inundable per crescudes d'un curs d’aigua relatives a un període de retorn de 500 anys.

Es prendrà la mesura complementària d'impermeabilització artificial següent:

S’instal·larà una capa d’impermeabilització mineral sobre tot el vas del dipòsit controlat amb un gruix mínim de 90 cm. I una permeabilitat inferior o igual a 5 x 10-10 m/s.

És a dir, el decret planteja, primer, la possibilitat que el medi sigui molt poc permeable. Si no ho és, llavors es planteja la possibilitat de recórrer a una impermeabilització artificial, tret que la formació no sigui favorable per altres motius.

Es important entendre l'esperit d'aquesta normativa de cara a considerar la possibilitat de violar aquests criteris (l'article II-7 de l'esmentat annex 3 al Decret 1/I997 considera que les característiques de l'article II-1 podran ésser modificades amb l'aprovació de la Junta de Residus). Doncs bé, l'objectiu és triple: estabilitat a llarg termini, possibilitat de fer un seguiment i possibilitat de controlar possibles fuges.

Respecte al primer aspecte (estabilitat), la normativa americana descarta la possibilitat de fer dipòsits de residus en àrees de falles (a menys de 200 peus de falles que hagin tingut desplaçaments durant l'holocè). És a dir, les falles actuals es consideren motiu d'exclusió.

Les consideracions relatives al control (seguiment i actuació) estan motivades per la convicció de que, a llarg termini, qualsevol sistema d'impermeabilització es pot deteriorar. Per tant, s'ha d'implantar un sistema de seguiment que asseguri la captació de qualsevol pèrdua. En el cas hipotètic de que es produís aquesta pèrdua, el sistema de control ha de permetre la seva captació per al tractament i/o devolució al dipòsit. En sistemes hidrogeològics complexos i/o molt permeables es fa difícil assegurar aquesta mena de sistemes de control.

SÍNTESI HIDROGEOLÒGICA En aquest apartat se sintetitzen les inconnexions recollides als informes hidrogeològics abans esmentats. No es pretén fer una descripció detallada de la hidrogeologia del sistema. Més aviat, es tracta de presentar les dades disponibles sota la perspectiva del possible dipòsit.

Tot bon estudi hidrogeològics ha de contemplar la descripció de la geologia, els paràmetres hidràulics, la piezometria, la hidroquímica i concloure amb una descripció del model conceptual. Donat que l'informe del FCIHS (2001) segueix aquest esquemes, en aquest apartat es discutiran successivament aquests punts seguint essencialment el treball de FCIHS (no s'entra en els aspectes hidroquímics).



Geologia

Pel que fa a la geologia, la pedrera Berta s'ubica sobre unes granodiorites intruïdes al costat del massís paleozoic pissarrós típic de Collserola. Als costats existeixen dipòsits cenozoics semblants als que omplen tota la depressió del Vallés. Cal esmentar també petits dipòsits quaternaris.

El més rellevant, però, es la situació tectònica. Tot sembla indicar que la pedrera es troba al costat de la falla del Vallés (o, millor dit, dins la zona de la falla del Vallés). Això dona lloc a fractures distensives molt permeables. Aquesta posició geològica explica la gran transmisivitat de les fractures i, fins i tot, la possibilitat de trobar avencs. (FCE,2000; Lloret i 1.Ibacb,1989)

Paràmetres hidràulics EI paràmetre més important és la permeabilitat. De vegades, però, es parla de transmissivitat, que pot ésser interpretada com el producte de la permeabilitat per l'espessor. Pel tal de simplificar, a continuació es presenten totes les dades com a permeabilitats expressades en unitats JR (Junta de Residus). Així, una permeabilitat 3JR vol dir que es tres vegades la permeabilitat requerida per la JR, es a dir 3.10-9 m/s.

Doncs bé, la permeabilitat dels dipòsits quaternaris és poc coneguda, però possiblement no baixi dels 1000 JR. La dels dipòsits cenozoics es troba al voltant dels 1000 JR, semblant a la de les pissarres.

La permeabilitat de les unitats granodiorítiques sembla més complexa. La dels pous profunds no baixa mai dels 100.000 JR. La dels pous poc profunds, just a sota de la pedrera, fluctua en els següents intervals:

- Entre 0 i 10 m de fondària, la permeabilitat fluctua entre 0,25 i 2550 .TR.

- Entre 20 i 25 m de fondària, la permeabilitat fluctua entre 1,16 i 12,3 JR.

- Entre els 30 i els 40 m, la permeabilitat fluctua entre 14,3 i 35,2 JR.

Crida molt l'atenció el contrast entre aquestes darreres dades (només lleugerament per sobre del límit d'un JR) i totes les demés. El fet que siguin les úniques que han estat obtingudes en el marc de l'estudi de Geoservei (1998) podria fer pensar en un cert biaix per part dels autors. El més probable, però, es que la diferència hagi estat deguda a dos factors. Primer, la tècnica d'assaig (Lugeon) no es pas adequada per obtenir permeabilitats. Segon, la permeabilitat efectiva del medi ve controlada per les grans fractures que tenen una molt baixa probabilitat d'ésser interceptades pels sondeigs i no s’han vist reflectides als assaigs. Per contra, els assaigs de bombeig produeixen valors efectius de permeabilitat a gran escala (Meier et al,1998; Sanchez-Vila et al,1999). El fet que els assaigs de bombeig hagin conduït a valors de permeabilitat més de 1000 vegades més grans que els de Lugeon confirma que molt probablement la permeabilitat efectiva estigui controlada per unes poques fractures, la qual cosa es habitual en aquest tipus de medi. S'ha d'afegir que l'alta permeabilitat deduïda dels assaigs de bombeig no pot ésser atribuïda a les mines perquè alguns dels assaigs han tingut durades molt llargues.

En tot cas, el resum d'aquest apartat es que la permeabilitat es, com a mínim, unes 10 vegades el límit imposat per la Generalitat. Molt probablement, es més de 1000 vegades aquest límit.

Piezometria



El coneixement de la piezometria és molt parcial. Per tant, no es pot dir gaire sobre les direccions de flux, tant a la capa alterada superficial com a la capa més profunda.

El problema principal però, és que els nivells són molt més baixos que qualsevol punt de descàrrega proper. Això vol dir que han d'estar controlats per algun punt llunyà. El fet que no es coneix produeix una certa inquietud i posa de manifest la dificultat d'establir una xarxa de seguiment efectiva. Encara més, aquesta observació i la de que la majoria del flux estigui controlada per unes poques fractures, implica que en cas de que es produeixi una fuga, s'hauria de bombejar el cabal de tota la fractura, que pot ésser molt gran. En tot cas, cal insistir es que, de moment, es desconeix el punt de descarrega de totes aquestes aigües.

CONCLUSIONS 1) Totes les dades disponibles sobre les granodiorites que acollirien el dipòsit apunten a que la permeabilitat és superior als 10-9 m/s que exigeix l’article I-1 de l'Annex 3 del Decret 1/1997 del Departament de Medi Ambient sobre la disposició del rebuig en dipòsits controlats.

2) La zona esta constituïda per importants gruixos de "materials consolidats amb elevada permeabilitat per intensa facturació". També es pot dir que les capes superficials es troben alterades. Per tant, no és aplicable la consideració que es fa a l'article abans esmentat sobre la possibilitat de fer servir una impermeabilització artificial.

3) Finalment, tot apunta en el sentit que aquesta zona viola l’esperit contemplat a la majoria de les normatives en el sentit d'ésser fàcil de controlar. Fins i tot, no se sap cap a on flueix l'aigua i sembla raonable pensar que no es pugui complir el criteri de bombejar l'aigua contaminada en el cas eventual que es produeixin pèrdues.

En resum, el dipòsit controlat que es proposa no compleix les condicions imposades per la Generalitat ni l'esperit de totes les normatives internacionals. Es pot concloure, doncs, que no es adequat.

Referències

• DMA (Departament de Medi Ambient), 1997, Decret 1/1997 de 7 de Gener de 1997, sobre la Disposició del rebuig en dipòsits controlats, DOGC, Núm. 2307-13.01.1997

• FCE (Federació Catalana d'Espeleologia), 2000, Estudi de la mina del Quars. El Papiol - Sant Cugat.

• FCIHS (Fundación Centro Internacional de Hidrología Subterránea), 2001, Estudi Hidrologeologic de l'Entorn de la Mina Berta, al sector Nordoccidental de la Serra de Collserola, Esborrany.

• Geoservei, 1998, Estudi Geològic-hidrogeològic de l'emplaçament de la pedrera Berta al terme municipal de Sant Cugat del Vallés (Barcelona) per al projecte constructiu d'un dipòsit controlat classe II destinat a la restauració de la pedrera, 48 pp.

• Lloret i Prieto, J. i M. Ubach i Tarrés, 1989. L'avenç de la Mina Berta i els cavernaments en granit d'aquest jaciment mineral, Espeleòleg, 38, 48-52.



• MELER,P., J. Carrera i X. Sanchez-Vila,1998, An Evaluation of Jacob's method for the interpretation of Pumping tests in Heterogeneous Media. Water Resources Research, 34 (5), 1011-1025.

• MELP (Ministry of Environment, Land and Parks), 1993, Land criteria for Municipal Solid Waste, Municipal Waste Reduction Branch, Environmental Protection Division. Victoria, British Columbia, Canada, 22 pp.

• Sanchez-Vïla, X., P. Meier and J. Carrera, 1999, Pumping test in Heterogeneous Media: An analytical stady of what can be obtained from their interpretation usïng Jacob's method. Water Resources Research, 35(4),943-952.

• US EPA,1991, Solid waste Disposal Facility Criteria, 40 CFR, part 258,L1S EPA, Washington DC.



Tot i que la descripció geográfica, geológica i hidrológica es troba ja amplament i detalladament efectuada i inclosa en nombrosos dels documents que configuren I'expedient del cas, sembla oportú efectuar-ne aquí un curt resum.

Situació geografica. La Pedrera Berta queda ubicada en la frontera dels termes municipals de Sant Cugat del Vallés i de El Papiol, tal i com queda representat al plánol topográfic que s'adjunta com a annex. Aquest límit separa també la comarca del Baix Llobregat de la de Vallés Occidental. És la vora nord-oest del massís de Collserola i del seu Parc, just al contacte amb la depressió anomenada del Vallés-Penedés, per on queda la traça de l'autopista A-7 (13-30) i la carretera de Rubí a Molins de Rei (C-1413). Actualment, l'ámbit de la pedrera constitueix una gran depressió topográfica, originada per I'explotació de la pedra com a material de construcció (árid).

Situació geológica. Geológicament queda en un massís de naturalesa "granitoidea" a can duna de les falles de direcció NE-SW, que varen originar la diferenciació de la Depressió del Vallés i les Serralades Litoral i Prelitoral, durant la fase orogénica alpina. De fet es tracta d'un aflorament de roca granodiontica (família deis granitoides), d'origen magmátic, emergit a través de la falla esmentada anteriorment. Associat al massís granodioritic hi va existir un jaciment mineralógic que va significar I'explotació d'una gran varietat de minerals, formats al llarg de milers d'anys en les fractures del massís, reomplint-les en forma de recristal-litzacions sotmeses a alta pressió i alta temperatura. Les mineralitzacions foren molt variades, peró les més importants com a materia d'aprofitament industrial són la galena, I'esfalerita (blenda), la baritina i la calcopirita, tot i que les més abundants eren i encara són la calcita i la fluorita. L'acumulació de les mineralitzacions es va produir en les fractures, allá on hi havia espai per créixer i formar-se. Segons els estudis efectuads per J. Monturiol i altres professors, el procés va ser iniciat a rel d'un moviment tectónic que va produir la fracturació de la roca; una part important de I'energia de I'esforg va evolucionar en energia calorífica, fluidificant moltes de les partícules, que es varen mobilitzar i amb I'ajut de les molécules d'aigua presents en la roca, es van organitzar en cristalls.

Aquests processos requereixen doncs la fracturació de la roca encaixant.



Hidrologia. Existeix una ampla descripció de la hidrología del sector, amb inventari de pous i análisis de les aigües; assaigs de bombeig, etc., elaborada per la FCIHS, per Geoservei i, des d'un punt de vista mes resumit i más legal, per Jesús Carrera. Els assaigs de permeabílitat a l'interior de les perforacíons de sondeig demostren que la roca en si mateixa és impermeable, peró no el massís en el seu conjunt, que presenta, com ja s'ha exposat en la descrípció geológica, amples discontinuitats d'origen natural tectónic, a part de les creades pets explosius que permeten permeabilitats importants en determinats sectors o plans de la roca granítica que composa l'área.. Es considera que els explosius han d'haver ampliat moltes de les fractures ínícíalment tancades, a més a més d'haver-ne obert de noves i peró petites. A aquest fet cal afegir-hí que és habitual I'existéncia de fenómens de dissolució kárstíca en massissos granítics, encara que no amb la mateixa intensitat que en els massissos calcaris. Aquest fenomen queda també exposat en l'escrit de Lioret i Ubach referent a la preséncia d' avencs i cavemaments en aquent massís granític. L’explotació de la mina inferior, amb I'extracció dels minerals que segellaven parcialment les fractures obertes, pot haver permés una més important permeabilitat a determinats sectors del massís rocós, concretament als afectats per I'extracció de mineral.

Es remarca que, en l'actualitat, els treballs d'extracció i explotació de la pedrera han ja sobrepassat la galería superior de la primitiva mina, amb la qual cosa, aquesta ha de constituir una vía addicional de comunicació de l'exterior amb les galeries restants, i conseqüentment, de penetració i potencial connexió de les aigües dels aqüífers superficials amb les dels aqüífers profunds.

DADES OBTINGUDES EN EL RECONEIXEMENT

3.1 Visites de reconeixement geológic i treballs compfementaris Les comprovacions efectuades sobre el terreny s'han centrat en els següents aspectes: - interior d'alguna de les galeries superiors de la mina

- interior del recinte de la pedrera, especialment de les parets dels talussos resultants dels treballs d'explotació - ifluéncia de les aigües en els sectors on, per tal de prosseguir I'explotació de la pedrera, es requereix el bombeig - estadística de les discontinuítats de la roca (diaclasis , fractures), amb anotació de les seves característiques especials de cada familia de plans de ruptura: direcció, cabussament, recorregut, freqüéncia, obertura, rebliment, ifluéncia d'aigua, etc.

3.2 Dades obtingudes en les galeries de la mina A (interior de la galeria de la mina de ventilació, s'ha pogut observar I'existéncia de les fractures en les que es varen formar les cristal·litzacions, encara que no són els ffons específicament Tics. També hi ha símptomes clars de que la circulació d'aigua per les discontinuítats que afecten la roca granodiorítica provoquen uns efectes de karstificació del massís, amb dissolució d'alguns dels elements més solubles (feldspats i calcites) i la posterior precipitació de les sals en forma de petites estalactites. Es tracta dun fenomen semblant a la formació



d'avencs i de coves en massissos calcaris peró amb un procés molt més lent i menys intens. De fet, del sostre i les parets de les galeries es desprenen gotes i regalims d'aigua, que encara que no són cabals importants si que són continuats. Aquestes aigües no arriben a constituir acumulacions notables al terra de les galeries, ja que de la mateixa manera que apareixen pel sostre, s'infiitren pel terreny, prosseguint la seva circulació fins a incorporar-se a algun deis aqüífers de la zona. Han de ser aigües procedents de les infiltracions de les pluges caigudes en la superficie de l'exterior. També s'ha pogut constatar la lenta degradació de les parets i sostres de les galeries, superficies en les que es van produint petits despreniments de la pedra, mostrant una també lenta peró clara tendéncia a anar-se tancant. A través d'algun dels pous de la mina es pot observar I'existéncia de d’aigua subterránia que actualment les inunda. Dades geológiques obtingudes en el recinte de la pedrera

3.3 3.3.1 Descripció de I'estat actual de la pedrera

No es disposa d'una topografia recent. Cal tenir present les constants i intenses modifications a les que está sotmesa la topografia en I'estat i el ritme actual d'explotació de la pedrera. Els desnivells entre el fons de la concavitat i el pla del sector de can Doménec pot resultar de I'ordre dels 80 a 100m en el moment actual. La pedrera segueix el seu funcionament extractiu a bon ritme, explotant-se especialment, i sembla que únicament, en profunditat i no ampliant-ne la superfície. Segons les informacions proporcionades pels técnics responsables de I'explotació, les previsions són, en acabar I'explotació programada, restaurar la cicatriu provocada en el terreny, és a dir reomplir la concavitat i repoblar la superfície seguint les directrius legals i mediambientals vigents, operació per a la qual ja s'ha efectuat un projecte per part de Masdeu Enginyers, SL..

3.3.2 Dádes litologiques i estructurals La litologia del massis és essencialment granodioritica, de tons grisosos, peró amb sectors de més alteració que adquireixen tons marronosos d'oxidació i meteorització, especialment del components feldspátics. S'observa una fragmentació generalitzada de la roca, amb unes direccions sensibiement de NE a SW, i amb un pendent dels plans relativament propers a la vertical (amb algunes famílies i sectors lleugerament al SE i d'altres al NW). Aquesta fragmentació resulta sensiblement semblant a la de la falla del Vallés anteriorment citada. Una important falla ressegueix la pedrera des del front SW fins a l'angle N. Presenta una forma molt irregular i afecta una zona de trituració d'una amplada de I'ordre de 2 a 10 metres. Aquesta és la fractura més important que afecta el massis, i possiblement sigui la que va generar la máxima acumulació de les recristal-lizacíons i mineralitzacions que varen portar a l'explotació de la mina. Altres plans de discontinuitat de menys importáncia i molt menor recorregut afecten les immediacions de la superfície, i són les fractures originades per I'ús dels explosius trencadors. Són de distribució i direcció totalment irregular, a vegades de disposició radial, al voltant dels punts de barrenada. Estudi de les discontinullats del massis [3.3.3.11 Inventari de les discontinultats



Com és lógic, no s’ha inventariat la totalitat de les discontinuitats existents en el massís, que hauria estat un treball molt laboriós. Se han estudiat un conjunt suficient per a poder-les considerar representatives de la totalitat. S'ha considerat, per a cadascuna de les discontinuitats, els següents parámetres: - tipus de disconfnuitat de qué es tracta

- orientació del pla (referida a la direcció de cabussament) - obertura de la discontinuitat - tipología del possible reompliment

- recorregut visible del pla de discontinuitat - espaiat dels elements de la mateixa família Les dades obtingudes en les mesures de discontinuitat en nombre de 112, s'han agrupat valorant els parémetres consideats per a cada tipus de discontinuitat que ha sígut objecte de diferenciació per al conjunt de mesures. Les dades obtingudes referents als parámetres i altres característiques determinants de los discontinuitats i de la seva incidéncia en el comportament geomecánic del massís, venen detallades en la següent relació.

RELACIÓ DE LES DADES DE LES DISCONTINU(TATS

tipus

orientació i obertura reompliment_ _ egut .

cabusament espajat mm m cm

1-12 D 35-40 0-2 - 15 30-W 13-18 D 28 64W 0 - 10 60

19 F 35 72W 20-50 Calcita 300 -

20-100 D 40 85-90 0-10 Trams de calcita 200 10-100

101-107 D 48 90 0-3 - 20 80

108-112 F 38 53W 2-10 - 100 80-200

E = esquistos4at D = áráclasi F=f Totes tes dados d'inclínacíó venen referídes al pla horitzontal, i les díreccions respecte del Nord magnétic.

13.31.21 Característiques de les discontinuitats - valoració conjunta Pel que fa a les dades de les característiques de les discontinuitats anotades, sobre el terrenys grafiades i amb la finaiitat de sintetitzar tota la informació quantitativa obtinguda sobre el terreny, s'ha procedit a la ponderació estadística de cadascun dels factors o parámetres contemplats, adjuntant-se els resultats en els apartats que figuren a continuació. En síntesi, el tant per cent de cada tipus de discontinuitat per I'ámbit espaial contemplat, és:



Tipus discontinuitat % d'elements Diáclasis 107 Falles 5 Estratificació En els massissos

granítics La valoració de cada parámetre per al conjunt de,discontinuitats (falles + diáclasis) resulta, (aproximadament, ja que una mateix element presenta variacions d'obertura al Ilarg del seu recorregut)

Obertura en mrn a 1 d'eiements T °!. d'elements 0 a < 1 mm 50 45

1 a 5 mm 61 54 5a50 mm 1 1

>50 mm - -

lteompliment 1 d'elements % d'elements absent 72 64 ilós - - recristal-lització 40 36 milonita - -

Recornygut visible n 1 d'elements % d'elements 1a3m - -

3a10 m 6 5 10 a 100 m 24 22

> 100 m 82 73 Espalat n I d'e- I x a"eI < 5 cm - - 5a10cm 10 a 20 cm 82 74 20a30cn - 30a50cm 18 16

150 . . _- cm

111 110 , En definitiva i des del punt de vista de predomináncia, es tracta de discontinuitats amb la següent caracterització: un recorregut visible d'ordre decamétric a hectométric, espaiat majoritáriament comprés entre 10 150 cm, obertura, en general, imperceptible o inferior a 1 mm en els elements amb obertures significatives, no hi ha rebliment; en nombrosos casos hi ha pátina d'alteració de tons marronosos que recorden l'óxid de ferro. Quan hi ha reompliment, sol correspondre a alguna de les fractures més obertes, amb la recristal-lització mineral com la que fou I'objecte de I'explotació de la mina. La direccio dels plans de discontinulitat resulta bastant constant en tot el massís. Dades hidrológiques obtingudes en el recinte de la pedrera

3.4



No s'ha obtingut dades numériques concretes, peró si que existeixen acumulacions superficials d'aigua, que queden a diferents nivells del fons de I'explotació. Hi ha un altre sector d'aigua en I'extrem nord-est, que sembla que ha de mantenir-se després de la restauració del terreny. Sembla, peró que tot i que les informacions són que les aigües resulten procedents directament de les pluges, hi ha d'haver una certa xarxa d'acumulació a l'interior del massís, ja que per al bon funcionament de la pedrera cal el bombeig, és a dir que I'aigua no s'infiltra de manera notable, peró si que, en part, procedeix de l’interior de la roca. RESPOSTA A CADASCUNA DE LES QUESTIONS PLANTEJADES Les qüestions plantejades en la demanda de peritatge, contingudes en la VIGESSIMONOVENA .- PERICIAL, i que motiven el present dictamen són les que s'exposen seguidament, i de les quals, a continuació de cadascuna, es dona la corresponent resposta técnica.

1. - Si se puede garantizar que los materiales granodioríticos que conforman el vaso de la Mina Berta no permitirán la circulación de las aguas, teniendo en cuenta que se trata de un macizo fisurado y fracturado como consecuencia, en primera instancia, por la acción mecánica y geológica, y en segunda instancia por la actividad desarrollada mediante uso de explosivos.

No es pot garantir de manera absoluta, sinó que, en funció de I'estudi hidrológic de la "Fundación Centro Internacional de Hidrología Subrterranea" més aviat es pot assegurar el contrari, que les aigues han de circular pel si del massis granodiorítc a través de la fissuració natural d'origen tectónic que són de gran recorregut, així com també per les fractures originades per I'explotació de is pedrera mitjaçant explosius, encara que aquestes siguin d'un recorregut i un abast molt més limitat. Segons l'esmentat estudi, les factures tectóniques existents es perllonguen en profunditat fins a molts metres de profunditat, posant en contacte les aigües existents o que puguin acumular-se a l'interior del vas amb els aqüífers exteriors, especialment els que es relacionen amb la tan propera riera de Rubí, formats per els aqüIfers de les unitats quateméries constitulides per les terrasses T-1 i T-0 (terrasses de la riera de Rubí) aqüífers miocens: unitat d'argiles sones i conglomerats, que envolten la pedrera pel cantó occidental amb unes transmissivitats de 3 a 5 m2/d, i la unitat de les argilites i gresos vermells, situats a l'altre costat de la riera i al sector de les roques Blanques, amb transmissivitats semblants. Agúífers paleozoics, corresponent al conjunt del massís pissarros de Collserola. Es remarca que aquest estudi incorpora un inventari de pous, alguns dels quals estan perforats en el massís granodiorític, fet que evidencia que hi ha un aqüífer interior. Segons l'informe de Geoservei, existeix una zona diferenciable en la que la roca está més alterada a causa de les voladures, peró que en general no supera els 6 m de fondária. D'altra banda, els estudis geotermals de l'IGME dels anys 1970 als 1980, apunten la preséncia d'aigües termals a 170 m de profunditat per aquesta zona, fet que es relaciona amb la falla que limita el massís del Collserola i la Depressió del Vallés, falla d'un recorregut de varies desenes de quilómetres i centenars de metres de profunditat.



També l'informe de I'estabilítat de les parets de la pedrera, elaborat per Jordi Corominas, efectua una estadística de les discontinuitats de la roca en el talús de sota de Can Doménec, fet que evidencia la preséncia de discontinifitats abundants, i entre elles en destaca una falla principal de pla cabussant al NW, que grafía en el planol croquis. S'esmenta que alguns dels plans de ruptura presenten alteracions i oxidacions de tons més foscos. El fet d'haver-se tractat la roca amb explosius ha significat que alguns dels plans de ruptura natural s'hagin obert més o s'hagin descomprimit.sam, De les mesures de discontinuitats i les observacions directes efectuades a la pedrera, també es confirma que hi pot haver diferents aqüífers dins del recinte de la pedrera, i que poden quedar independents els uns dels altres, peró que encara que les aigües de pluja quedin localment estancades, aixó no implica necessáriament la total incomunicació.

2. - Si se puede garantizar, dado que nos hallamos en un espacio natural protegido, el Parque Natural de Collserola, la nula contaminación hidrológica de la galería principal de la antigua Mina Berta, el pozo de Can Tintorer y el pozo de Can Doménech.

El fet que l'área correspongui al Parc Natural de Collserola no canvia gens les perspectives de la circulació hídrica subterránia. Per tal d'aconseguir la independéncia deis lixiviats al respecte de les aigúes naturals subterranies només es pot procedir a la impermeabilització de la totalitat del fons i les parets del "vas" de la pedrera, mitjangant una capa important d'argila ben compactada, tal com queda estabiert per (l'article II-1 de ('annex del Decret 11/1997. AI mateix temps, aquesta impermeabilització hauria de presentar una forma tal que els lixiviats es concentressin en un o diversos punts on s'hi construeixi un dipósit del qual es puguin acumular i recollir els liquids i transportar-los a una estació depuradora d'aigües residuals (EDAR). Qualsevol tipus d'impermeabilització ha de poder presentar una suficient deformabilitat que permeti l'adaptació a petites variacions o moviments de la roca del fons sense perdre I'efectivitat indispensable. Tot i aixó, els resultats de la total independéncia de la pedrera i dels pous de la mina i de les masies properes, no poden garantir-se al 100 %.

3. - SI se puede garantizar el transporte de aguas lixiviadas a unos puntos seguros de extracción teniendo presente la existencia de galerías o pozos secundarios de la antigua Mina Berta, así como el peligro que representa la fuga de estos lixiviados por un macho fisurado y fracturado como consecuencia de la actividad desarrollada mediante explosivos.

Només es pot aconseguir una certa garantia pel procediment d'impermeabilització anteriorment descrit i també proposat en el projecte de restauració. La seva efectivitat pot dependre molt dels detalls del projecte de restauració i, sobre tot, de la seva bona execució. Caldria doncs efectuar controls periódics del bon funcionament, especialment de la recollida de lixiviats. En el cas que es produissin fuites deis lixiviats, és evident que hi hauria contaminacions, a través de les galeries de l'antiga mina o d'alguna de les fractures de la própia roca.

4. - Si los lixiviados procedentes del depósito de balas procedentes de los ecoparcs tienen potencial capacidad de atacar los materiales granodioríticos que conforman el vaso de almacenaje.



En primer lloc, en teoria els materials procedents d'ecoparcs haurien de ser "inerts», i en conseqüéncia no haurien d'atacar el massís granodiontic. Segonament, els elements mineralógics que componen la roca granodioritica (quars, feldspats i miques) són minerals silicatats poc a molt poc agredibles. En tercer lloc, si s'impermeabilitzés el vas de la pedrera de manera correcta, ni els materials aportats, siguin d'ecoparc o no, ni els líquids resultants del seu lixiviat, no haurien d'entrar mai en contacte amb el massís rocós.

5. - Si se puede garantizar la nula contaminación del subsuelo con medidas técnicas adicionales, teniendo presente la existencia de galerías secundarias con trazados desconocidos y la fisuración existentes.

La nula contaminació no es pot garantir mai al 100 %. L'existéncia de les galeries secundáries no fa variar (ni augmentar ni disminuir) el risc de contaminació, ja que, sense impermeabilització, la sola preséncia de la fracturació del massís resulta ja sufcient per a contaminar el subsól, independentment de les galeries. Cal tenir present que, ja ara mateix, l'explotació de la pedrera afecta la galeria superior de l'antiga mina, i a través de la seva continultat podrien introduir-se aigües des del vas de la pedrera a la resta de les galeries.

6. - Si es compatible el uso extractivo llevado a cabo hasta el momento actual especialmente en lo que se refiere a voladuras con el posible uso como vertedero de residuos sólidos urbanos compactados.

De cap de les maneres seria compatible el contacte directe deis residus amb la roca que constitueix el recinte o vas de la pedrera, si no es preveu un métode d'aillament entre els materials abocats i la roca existent.

7. - Si se puede garantizar mediante medidas técnicas adicionales la impermeabilización del vertedero que se pretende ubicar en la Mina Berta, en el Parque Natural de Collserola, en condiciones de inundabilidad y/o movimiento sísmico.

Tal i com ja s'ha exposat en resposta d'anteriors preguntes, es podría procedir a la utilització de técniques d'impermeabiftzació del recinte, amb una bona capa d'argila (métode previst en Particle 11-1 de l'annex del Decret 111997) ben compactada i al seu damunt una capa asfáltica o de goma butilica. El conjunt de la capa ha de fer un paper alhora impermeabilitzant i de recollida i conducció de lixiviats, de cara a la seva acumulació en punts on aquestes aigües residuais puguin ser analitzades i, si fa necessari, transportar-les a una planta depuradora. En el cas que es produis una inundació fortuita del recinte, no es descarta que, malgrat I'existéncia de la impermeabilització i fins i tot en el cas que hagi estat efectuada suficientment bé, es pugui produir algun esllavissament o onada de terres, que de manera incontrolable vagin a parar a les lleres de torrents, rieres o rius. En el cas de fenómens o moviments sismics, no bi ha cap possibilitat de poder garantir res, ni amb impermeabilitzacions. Sempre dependrá de la magnitud del terratrémol, de la direcció, i de la freqüéncia i l'amplitud de les seves vibracions.

8. - Si se puede garantizar que el vertido de balas compactadas rellenando la totalidad del depósito no provocará un sobrepeso



que conlleve el derrumbe de las galerías que puedan quedar a nivel inferior en la antigua Mina Berta.

En principi cal considerar que el pes de les bales de material compactat, per denses que siguin, no assoleixin la densitat que té la roca que actualment s'está extraient del recinte, és a din que la cárrega dels materials a aportar ha, de ser inferior a la suportada amb éxit fins ara. Tanmateix, si I'explotació s'apropés molt a la cota de les galeries i aquestes s'anessin deteriorant amb el pas de¡ temps, es podría arribar a produir una ensulsiada total o parcial d'alguna galeria. Cal deixar ben clar peró que si es produís un enfonsament, seria totalment independent del pes deis materials de restauració de la concavitat, i de que siguin terres o bales d'ecoparc. 9.- Si el proceso de restauración previsto con residuos procedentes de los ecoparcs supone una transformación congruente con la naturaleza del espacio natural y los valores que lo informan. Aquest aspecte resulta totalment subjectiu, ja que la congruéncia resulta ser un concepte molt subtil i que s'escapa a la ciéncia purament geológica a la que crec que ens hem de limitar i circumscriure. Tanmateix, la naturalesa d'Espai Natural pot no ser incongruent amb un abocador, ja que dependré de la tipologia dels materials aportats i de la qualitat i tipologia de la restauraciá, del seu acabat final i del seu control posterior. Cal considerar que, en altres pisos, s'ha convertit sectors desértics en boscos ben vius. Aixó és tot el que, segons el seu lleial saber i entendre, té I'honor d'informar a aquest Jutjat el perit actuant, en relació amb el tema i la série de preguntes que li han estat formulades i que sotmet a quaisevol altre millor, d'opinió i de criteri fonamentats. S'adjunta al present i com a annexes, una série de documents cartográfics i fotográfics amb la finalitat de situarlo d'aclarir alguns dels aspectes exposats en el Dictamen. Per tot aixó i als efectes oportuns signo el present dictamen a Barcelona, a vint-i-u de novembre de I'any dos mil tres. Pere Mascareñas i Rubios Geoleg, Col. n14936



Bibliografia INVENTARIO DE BIENES por fallecimiento de Doña Berta Cardoner Bouvard; pertanyent a la notaria de don Raimundo Noguera. Plec de correspondència entre el Sr D. Julio Sorjus Pauchet i els delegats o delegat / provincial de l'aleshores ministerio de industria. El Sr director general de minas – sección otorgamientos y concentración. Autorització a l’empresa DAMCAR S.A. per l’explotació de l’aqüifer Un full on l’empresa IMINSA desestima la possible explotació de les reserves minerals. Plec de l’aixecament per la demarcació de la mina Berta. Per Ing -Echeberria L’Abans – Historia de la mina Berta L’avenc de la mina Berta i els cavernaments en granit d’aquest jaciment mineral - Jordi Lloret i Prieto, Monserrat Ubach i Tarrér catàleg de les mines de la prov de Barcelona Oziexplorer – Des Newuman Vtopo programa informatic – Eric David Mapes de l’ICC 1:50000 Gran Barcelona / Mapa Alpina 1:25000 –Editorial Alpina Mapa geologic del IG Minero de España Enciclopedia de los Minerales CD Rocas y minerales (manuales de identificación) Chris Pellant, Ed Omega GeoCard Castellnou Rocas-guias de naturaleza Blume-Ed Blume Minerales -guias de naturaleza Blume -Ed Blume Estudi mineralogico y mineralogenico -J. Monturiol Pous Fotografies cedides per; Santi Bielsa, immersió. J.M. Masachs, pedrera. Lluís Julià. Francesc Rodriguez. Planimetria i esquemes anonims



Estudi

Documents

Transcript of Estudi