estudis opl 09 - Amazon S3 · Guia de clàusules socials . 5 Guia de clàusules socials Índex ......

estudis opl 09Observatori de Polítiques Locals

Guia declàusules socials

Santiago Lesmes Zabalegui

Departament de Cooperació Locali Interior

D

Observatori dePolítiques Locals


Títol:Guia de clàusules socials.

Autor:Santiago Lesmes Zabalegui.

Editat per:Consell de MallorcaDepartament de Cooperació Local i InteriorObservatori de Polítiques Locals

Disseny gràfic, infografia i maquetació: desarrollodc.comImpressió: Gràfiques Mallorca - Inca - Tel. 971 50 14 02Dipòsit legal:Data de publicació: juny de 2010

S’autoritza la reproducció d’aquesta publicació sempre quen’aparegui la procedència.Les publicacions de l’OPL s’imprimeixen en paper ecològic.

Guia de clàusules socials

Santiago Lemes Zabalegui

Presentació

El Departament de Cooperació Local i Interior ha obert una línia de treball estratègic per fomentarl’economia local i social a la nostra illa. Hi ha diferents reptes que des de les administracions hemd’afrontar en aquesta línia, i amb més contundència en una situació de crisi sistèmica com la quevivim actualment.

Les administracions públiques tenim la responsabilitat de fomentar i afavorir la cohesió i la justíciasocial. Vivim en un context social on la desigualtat és present. La pobresa, l’exclusió social, l’atur,les desigualtats de gènere o origen, l’accidentalitat laboral, la cooperació, el medi ambient, la con-ciliació de la vida laboral i familiar, la qualitat de les condicions laborals..., són prioritats socials ipolítiques. Hem de treballar intensament per reduir les desigualtats socials i construir un entornsocial cohesionat.

A més, l’administració és un motor important per a l'economia, és un agent econòmic molt im-portant, que contracta i compra serveis. Els organismes públics contribuïm amb un 16-18 % alproducte interior brut de l’Estat espanyol. Així doncs, aquest sector té una gran capacitat d’inci-dència directa en l’economia. Els ens públics podem contribuir a configurar una economia d'escalade productes, serveis i tecnologies sostenibles a nivell social i ambiental.

Des d’aquest departament, hem considerat prioritari treballar amb les eines que l’administració téper reforçar la coherència entre la contractació pública desenvolupada i les polítiques socials. Unade les eines que tenim per promoure-ho és la inclusió de clàusules socials en els processos decontractació i compra pública.

En parlar de clàusules socials feim referència a la inclusió d'aspectes de política social en els pro-cessos de contractació i compra pública. Si l'administració contracta empreses socialment respon-sables, durà a terme una política social més àmplia. Així, doncs, a través dels contractes públics iles clàusules socials podem assolir un ampli ventall d'objectius, com la inserció sociolaboral de per-sones en situació d'exclusió social i/o discapacitat, generar ocupació de qualitat i estabilitat laboral,fomentar una igualtat efectiva entre homes i dones, i introduir el comerç just, entre d'altres. Aixífomentam una contractació pública més eficient.

Esperam que aquesta guia pràctica us sigui d’utilitat i que els organismes públics potenciïn unacompra i una contractació més responsable i solidària amb l’entorn social, i més interrelacionadaamb la política social.

Miquel Rosselló

Conseller de Cooperació Local i InteriorConsell de Mallorca

3


5


Índex

I. Introducció.............................................................................................................. 7

II. Capítol primer. Plantilles de clàusules socials.......................................................... 11

1. Inserció sociolaboral ....................................................................................... 12

2. Entitats socials i solidàries............................................................................... 14

3. Discapacitat ................................................................................................... 15

4. Igualtat d’oportunitats entre dones i homes ................................................... 16

5. Accessibilitat universal i disseny per a tothom................................................. 18

6. Qualitat en l’ocupació .................................................................................... 19

7. Responsabilitat social de les empreses ............................................................ 21

8. Comerç just ................................................................................................... 22

9. Qualitat social de la proposta ......................................................................... 23

10. Clàusules de garantia ..................................................................................... 24

III.Capítol segon. Implantació de clàusules segons la fase del procediment ................ 27

1. Àrees temàtiques ........................................................................................... 28

2. Objecte del contracte ..................................................................................... 31

3. Prohibicions per contractar ............................................................................. 34

4. Solvència tècnica............................................................................................ 35

5. Contractes reservats ....................................................................................... 37

6. Preferència a l’adjudicació .............................................................................. 40

7. Criteris de valoració........................................................................................ 43

8. Condicions especials d’execució ..................................................................... 48

CLÀUSULES SOCIALS I CONTRACTA-CIÓ PÚBLICA SOSTENIBLE

Definim les clàusules socials com la inclusiód’aspectes de política social en els processos decontractació pública. La incorporació de criterissocials en les licitacions formen part del con-cepte més ampli de contractació pública sos-tenible —CPS—, que integra aspectes socials,ètics i ambientals.

En conseqüència, a través dels contractes pú-blics podem dur a terme molts variats objectiusde política social: medi ambient, inserció socio-laboral de persones en situació d’exclusió so-cial, discapacitat, qualitat en l’ocupació,estabilitat laboral, millora de les condicions sa-larials, igualtat efectiva entre dones i homes,conciliació entre la vida laboral, personal i fa-miliar, seguretat i salut laboral, accessibilitat idisseny universal per a totes les persones, com-pliment de les convencions de l’OrganitzacióInternacional del Treball, comerç just, contrac-tació d’empreses d’inserció i centres especialsd’ocupació, preferències a entitats socials o so-lidàries, prevalença de la qualitat social en l’e-xecució dels contractes, etc.

A través de la CPS les administracions públi-ques no es limiten a executar obres, prestarserveis o adquirir béns, sinó que integren la fi-nalitat social de manera transversal en el marcde les seves intervencions. I en parlar de con-tractació pública ens referim a un important —i gairebé desaprofitat— potencial, ja que elconjunt de les administracions públiques dedi-quen a la contractació un 16 % -18 % del pro-ducte interior brut.

Per tant, promovem que el major agent eco-nòmic del mercat (el sector públic) utilitzi efi-

caçment i racionalment la seva eina amb méscapacitat (la contractació pública) pel que fa avolum i impacte. A més, els efectes de les clàu-sules socials no s’esgoten en el simple fet queuna empresa adjudicatària d’un contracte l’e-xecuti amb criteris socials o ambientals, sinóque són capaços de generar un efecte d’onaexpansiva.

No és una utopia pensar que, si les administra-cions exigissin als contractistes comportamentsresponsables amb el entorn i les persones,aquests haurien d’adequar el comportament aaquest requeriment i competirien entre si entermes de responsabilitat social, a més aviat exigirien als seus proveïdors i subcontractistes paràmetres socials i, en darrer lloc, els consu-midors i la societat disposarien d’informacióper optar per empreses responsables social-ment i sostenibles ambientalment.

Finalment, cal referir-nos al context actual: tra-vessam una greu crisi precisament provocadaper un comportament irresponsable socialmenti ambientalment. Més que mai necessitam unareforma del model socioeconòmic que compa-gini el desenvolupament amb el medi ambienti l’atenció a les persones més desfavorides. Sien tots i cada un dels països del món l’actuaciódel sector públic ha estat determinant per evi-tar el col·lapse econòmic, sembla lògic que lesadministracions públiques se serveixin de lacontractació pública per avançar cap a un noucontracte social basat en la sostenibilitat, lacorresponsabilitat i la cohesió social.

ARGUMENTACIÓ

Els arguments per propiciar la incorporació de clàusules socials en els contractes públicssón múltiples, ateses les qualitats d’aptitud

7


I. Introducció

d’aquestes clàusules: transversalitat, impacte,compromís polític, cooperació, corresponsabi-litat, transferència i replicabilitat. Detallambreument els avantatges i els arguments d’unacontractació pública sostenible:

Impacte i oportunitat. Les administracions pú-bliques —amb una taxa del 16 % del PIB— sónel contractant de més volum i influència sobreel mercat i l’entorn. Les polítiques de CPS, mi-llor encara si s’acompanyen d’accions de sen-sibilització, tenen un potencial de canvisignificatiu i produeixen un efecte en cascadasobre els hàbits de consum de les empreses iels ciutadans.

Estalvi. La CPS és una eina sense cap cost o desaldo positiu, hi ha programes sense cost addi-cional i d’altres que en qualsevol cas suposarienuna reorganització dels recursos. Les clàusulessocials que beneficien persones en situació orisc d’exclusió social es tradueixen en una re-ducció del pressupost públic destinat a presta-cions socials, i produeixen més ingressos a lahisenda pública, gràcies a les aportacions fiscalsde les persones que s’han incorporat al mercatlaboral. El mateix passa amb la política de com-pra verda, ja que suposa un clar estalvi en energia, costs d’utilització o gestió de residus.

Deure. Les administracions públiques tenen eldeure de garantir drets ciutadans constitucio-nalment establerts, com la cohesió i la integra-ció social, la plena ocupació, un entornsaludable, la igualtat efectiva entre dones ihomes, o l’anteció a les persones i els col·lec-tius més desfavorits.

Legalitat. La legislació ha incorporat ja en l’ar-ticulat els criteris socials en les diferents fasesde la contractació, ja que, a més de salvaguar-dar els principis bàsics de transparència i no-discriminació, opta per incorporar també altresprincipis i objectius socials.

Eficàcia. Optar per la millor oferta econòmicano és la manera més eficient d’utilitzar el pres-

supost públic, i les administracions opten ja pertriar la que proporcioni beneficis addicionals decaràcter social. Les administracions tenen laresponsabilitat d’utilitzar el pressupost públicde la forma més eficient, per això han d’asse-gurar-se triar la millor opció i entenen queaquesta no només és la millor oferta econò-mica, sinó la que proporciona beneficis addi-cionals. Sens dubte, és més eficient lacontractació de l’empresa que, a més d’execu-tar una obra, ho fa amb la contractació de per-sones amb minusvalideses.

Transformació. La política d’inclusió de criterissocials en els contractes públics contribueix demanera significativa a la consecució dels ob-jectius estratègics de l’Administració, ja que s’atenen drets constitucionalment establerts,com la plena ocupació o la igualtat d’oportu-nitats. El missatge que les administracions pú-bliques volen transmetre a la societat eslegitima a través dels resultats.

Referència i exemple. L’Administració dónaexemple a l’hora de demanar productes i ser-veis amb criteris socials, i incentiva les empresesi la ciutadania per actuar en aquesta línia. LaCPS suposa un factor de legitimació del mis-satge que les administracions públiques volentraslladar a la societat.

Complementarietat. Suposen més una eina si-nèrgica amb política social que les administra-cions públiques duen a terme, amb la millora,per exemple, de la capacitat i l’eficàcia dels ser-veis socials en política d’igualtat, d’ocupació oels programes d’inserció laboral i inclusió so-cial.

Responsabilitat social de les empreses. Lacompra sostenible proporciona a través de laseva contractació un suport a les empreses so-cialment responsables, cosa que suposa unavantatge competitiu a les que ja ho són, i unamotivació per a les que encara no han incor-porat la responsabilitat social a la seva gestió.

8

Beneficis universals. Tots hi guanyen: perso-nes i famílies, administracions públiques, em-preses lucratives, entitats sense ànim de lucre ila mateixa societat.

La qualitat de vida de moltes persones desafa-vorides del mercat del treball millora de maneradirecta gràcies a l’efecte de les clàusules so-cials, ja que accedeixen així a un treball remu-nerat i al sistema públic de prestacions, a mésd’augmentar en autoestima i formació.

La incorporació de criteris socials fomenta eldesenvolupament local, millora la qualitat devida i la cohesió social, i incideix en les zonesmés desateses.

L’opció per productes de comerç just i l’exigèn-cia del compliment de les convencions de l’Or-ganització Internacional del Treball beneficienla població dels països empobrits o en vies dedesenvolupament.

La societat en conjunt veu reduïda la fracturasocial que hi ha entre persones incloses i exclo-ses socialment, i avança cap a una correspon-sabilitat social entre administracions públiques,agents socials i empreses.

ESTRUCTURA I CONTINGUT

Aquesta guia facilita la incorporació de clàusu-les socials en els contractes públics i s’ha redac-tat amb criteris de brevetat i concisió, de formaintencionada, ja que pretén ser un documentàgil a través del qual es pugui accedir ràpida-ment a la qüestió requerida (veure possibilitats,fer un model de clàusula, aprendre d’un exem-ple ja aplicat, disposar d’un informe jurídic,

aprofitar una redacció concreta).

La seva estructura s’adapta a les diverses ne-cessitats i als diferents nivells de coneixement iintervenció, per la qual cosa es divideix en duesparts diferenciades:

• En el primer capítol s’aborden les diversestemàtiques socials, i s’exposen de forma ex-haustiva les diferents possibilitats d’incor-porar clàusules socials en les fases del pro-cediment de licitació. Per això, s’han elabo-rat plantilles de clàusules socials, que espoden utilitzar en els plecs de contractació,gairebé a manera de «talla i enganxa».

• En segon lloc, s’analitzen les diferents fasesdel procediment de contractació, en les qualsresulta possible incorporar criteris socials. Enaquest sentit, s’inclouen recomanacions, advertiments i exemples de bones pràcti-ques. I, a més, s’acompanya d’un dictamenjurídic sobre la validesa de cada tipologia declàusules.

Amb tot això es pretén:

• Explicitar als càrrecs públics i al personal tèc-nic el potencial de les clàusules socials i mos-trar les diferents àrees de política social enles quals és possible intervenir.

• Facilitar el treball a l’àrea tècnica encarre-gada d’elaborar els plecs de contractació iredactar les clàusules.

• Proporcionar una anàlisi de legalitat a l’àreajurídica, de secretaria o intervenció.

9


En aquest capítol i de forma merament expo-sitiva es recullen exhaustivament diferents exemples de redacció de criteris socials sobreles diverses temàtiques. El contingut es con-creta en clàusules específiques que, a més d’exemplificar les possibilitats, puguin servir demodel per ser incorporades als plecs de clàu-sules administratives, de manera que se’n facilitil’elaboració als òrgans de contractació i al per-sonal tècnic responsables de la seva redacció.

La seva utilitat s’adreça als òrgans de contrac-tació que volen incorporar criteris socials demanera puntual en algun contracte determi-nat. Així, poden optar per la temàtica priorità-ria i reproduir la redacció o adaptar-la segonsel que considerin.

Òbviament, no es tracta d’incloure tots els cri-teris en cada plec de clàusules administratives,sinó d’adequar-ne l’elecció al cas concret. En

aquest sentit, cal atendre a l’objecte del con-tracte i el sector d’activitat, l’import pressupos-tari o el procediment d’adjudicació per establirsi una determinada política social és més apro-piada al plec en qüestió, si resulta pertinentuna clàusula o una altra, la concreció de per-centatges o exigències (2 % o 5 % personesdiscapacitades, 30 % o 60 % de persones ambcontracte indefinit), així com la ponderació ques’ha d’atorgar a la clàusula social sobre elbarem total.

La seva estructura pretén que la recerca resultisenzilla i que es permeti accedir de manera rà-pida al tipus de clàusula social que es preténincloure. D’aquesta manera, s’han classificat,en primer lloc, d’acord amb la temàtica social,i amb la subdivisió d’aquesta en funció de lesdiverses fases del procediment de contractació.

11


CAPÍTOL PRIMER Planti lles de clàusules soc ials

1. INSERCIÓ SOCIOLABORAL

1.1. RESERVA DE MERCAT

D’acord amb la disposició addicional setena dela Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de contractesdel sector públic (LCSP), i l’article 19 de la Di-rectiva 2004/18/CE, de 31 de març de 2004,es reserva la participació en l’adjudicació d’aquest contracte per adjudicar-lo entre enti-tats en el marc de programes d’ocupació pro-tegida.

Poden participar en aquesta licitació els centresespecials d’ocupació, empreses d’inserció so-ciolaboral, centres ocupacionals i entitats senseànim de lucre, que desenvolupin programesd’ocupació protegida i tenguin per objecte laintegració sociolaboral de persones en situacióo risc d’exclusió social. Totes les entitats hand’estar constituïdes legalment i classificadesdegudament en els registres corresponents.

1.2. SOLVÈNCIA TÈCNICA

D’acord amb els articles 63-68 de la Llei30/2007, de contractes del sector públic, s’exigeix com a requisit de solvència tècnical’experiència, els coneixements, i els mitjanstècnics i humans en matèria d’inserció sociola-boral, que pot acreditar-se per un o diversosdels mitjans següents:

a) Classificació o registre com empresa d’in-serció, d’acord amb el Decret 182/2008,d’11 de novembre, pel qual es regula laqualificació de les empreses d’inserció ise’n crea el registre —o equivalent— oamb l’acreditació del compliment dels re-quisits establerts per a aquesta tipologiad’empreses, d’acord amb la Llei 44/2007,de 13 de desembre, per a la regulació delrègim de les empreses d’inserció.

b) Certificats signats per organismes públicscompetents en matèria d’inserció sociola-

boral que acreditin la trajectòria i l’expe-riència del licitador.

c) La relació del personal integrat o no a l’em-presa que ha de participar en la prestació delcontracte referida específicament a incorpo-ració sociolaboral, assenyalant-ne la titula-ció, l’experiència professional i treballsdesenvolupats similars.

d) El compromís de convenis o la subcontrac-tació de la part del contracte relativa a lainserció sociolaboral amb entitats registra-des o experimentades en la matèria.

e) Qualsevol mitjà de prova equivalent quel’empresa consideri oportú aportar.

1.3. CRITERIS D’ADJUDICACIÓ

Creació d’ocupació per a persones amb di-ficultats d’accés al mercat laboral

D’acord amb l’article 134 de la Llei 30/2007,de contractes del sector públic, s’incorporen aaquest contracte criteris d’adjudicació de ca-ràcter social relacionats amb la inserció socio-laboral de persones amb dificultat d’accés almercat laboral.

S’ha de baremar fins a 10 punts la persona quelicita que es comprometi a emprar, per execu-tar el contracte, un major nombre de personesamb dificultats d’accés al mercat laboral, sem-pre que superi el percentatge mínim establertcom a condició d’execució.

La resta de persones que liciten ha d’obtenir unapuntuació decreixent i proporcional, d’acordamb la fórmula següent: P = (NPD / MO) X 10.

Resultant: P (puntuació obtinguda) = NPD(nombre de persones desafavorides del mer-cat laboral que es compromet a contractar lapersona licitadora) / MO (millor oferta sobre

12

contractació de persones amb dificultatsd’accés al mercat laboral).

Valoració d’un projecte d’inserció sociolaboral:

S’ha de baremar fins a X punts el projecte d’in-serció sociolaboral que ha presentat la personalicitadora, sempre que es comprometi a con-tractar persones vulnerables del mercat laboralen percentatge superior al 10 %. La personalicitadora ha de presentar una proposta tècnicaconcreta i s’ha de desglossar la puntuació d’acord amb els apartats següents:

Nombre i percentatge de persones en si-tuació o risc d’exclusió social que la per-sona licitadora es compromet a contractarper executar el contracte, dins dels perfilsassenyalats en la Llei 44/2007, d’empresesd’inserció.

Disseny i metodologia dels itineraris per-sonalitzats d’inserció.

Personal tècnic especialitzat en l’acompa-nyament cap a la inserció.

Indicadors d’avaluació i seguiment delsprocessos d’inserció sociolaboral.

Pla de formació laboral i prelaboral en ha-bilitats socials.

Proposta de coordinació en el territoriamb altres dispositius públics o privats.

Mecanismes prevists per incorporar perso-nes amb contractes d’inserció al mercat la-boral ordinari.

1.4. CONDICIONS D’EXECUCIÓ

1. D’acord amb l’article 26 de la Directiva comu-nitària 2004/19/CE, i l’article 102 de la Llei30/2007, de contractes del sector públic, s’esta-

bleixen en aquest plec condicions especials d’execució de tipus social amb la finalitat defacilitar la inserció laboral de persones amb di-ficultats d’accés a l’ocupació. Aquestes condi-cions es configuren com obligacions per al’empresa adjudicatària en la fase d’execuciódel contracte.

2. L’empresa adjudicatària ha d’emprar a laplantilla que executi el contracte almenys unX % de persones amb dificultats d’accés almercat laboral.

3. Si hi ha el deure de subrogar el personal oaltres circumstàncies en el moment d’iniciar l’execució del contracte impedeixen complir elpercentatge assenyalat, l’empresa ha de con-tractar aquest perfil de persones en totes lesnoves contractacions, baixes i substitucionsque necessiti o es produeixin fins a arribaraquest percentatge.

4. Complementàriament o subsidiàriamentl’empresa adjudicatària pot acreditar-ne elcompliment mitjançant el compromís de sub-contractació amb una empresa d’inserció perpercentatge idèntic del pressupost d’adjudica-ció del contracte.

1.5. CONCRECIÓ SOBRE LES PERSONESPER CONTRATAR

En aquest apartat feim referència a personesamb dificultats d’accés al mercat laboral. Podemconcretar el perfil d’aquestes persones:

• Podem referir-nos senzillament a personesdesocupades, situació que es podria acre-ditar amb la targeta corresponent.

• També pot fer-se referència a persones ins-crites en els serveis d’orientació o formaciólaboral, o participants en els programesd’ocupació (escoles taller, treball social pro-tegit) d’una administració pública concreta(per exemple, un ajuntament).

13


• I, si es tracta de persones en situació o risc d’exclusió social, s’han d’exposar expressament els perfils assenyalats enl’article 2 de la Llei 44/2007, de 13 de desembre, per a la regulació del règim deles empreses d’inserció, en què els serveis socials públics competents han d’acreditarla dita situació:

a) Perceptors de rendes mínimes d’inserció,o qualsevol altra prestació de naturalesaigual o similar, segons la denominacióadoptada a cada comunitat autònoma,com també els membres de la unitat deconvivència que en siguin beneficiaris.

b) Persones que no puguin accedir a les pres-tacions a les quals es fa referència en elparàgraf anterior per alguna de les causessegüents:

1. Falta del període exigit de residència oempadronament, o per la constitucióde la unitat perceptora.

2. Haver esgotat el període màxim de per-cepció legalment establert.

c) Joves majors de devuit anys i menors detrenta, procedents d’institucions de pro-tecció de menors.

d) Persones amb problemes de drogodepen-dència o altres trastorns d’addicció que estrobin en procés de rehabilitació o reinser-ció social.

e) Interns de centres penitenciaris la situaciópenitenciària dels quals els permeti accedira un lloc de treball i la relació laboral delsquals no estigui inclosa en l’àmbit d’apli-cació de la relació laboral especial que re-gula l’article 1 del Reial decret 782/2001,de 6 de juliol, com també alliberats con-dicionals i exreclusos.

f) Menors interns inclosos en l’àmbit d’apli-cació de la Llei orgànica 5/2000, de 12 degener, reguladora de la responsabilitatpenal dels menors, la situació dels qualsels permeti accedir a un lloc de treball i larelació laboral dels quals no estigui in-closa en l’àmbit d’aplicació de la relaciólaboral especial a què es refereix l’article53.4 del Reglament de la Llei esmentada,aprovat pel Reial decret 1774/2004, de30 de juliol, com també els que es trobenen situació de llibertat vigilada i els exin-terns.

g) Persones procedents de centres d’allotja-ment alternatiu autoritzats per les comu-nitats autònomes i les ciutats de Ceuta iMelilla.

h) Persones procedents de serveis de preven-ció i inserció social autoritzats per les co-munitats autònomes i les ciutats de Ceutai Melilla.

2. ENTITATS SOCIALS I SOLIDÀRIES

2.1. RESERVA DE MERCAT

D’acord amb la disposició addicional setena dela Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de contractesdel sector públic (LCSP), i l’article 19 de la Di-rectiva 2004/18/CE, de 31 de març de 2004, esreserva la participació en l’adjudicació d’aquestcontracte per adjudicar-lo entre entitats en elmarc de programes d’ocupació protegida.

Poden participar en aquesta licitació els centresespecials d’ocupació, empreses d’inserció so-ciolaboral, centres ocupacionals i entitats senseànim de lucre que desenvolupin programesd’ocupació protegida i tenguin per objecte laintegració sociolaboral de persones en situacióo risc d’exclusió social. Totes les entitats hand’estar constituïdes legalment i classificadesdegudament en els registres corresponents.

14

2.2. CRITERI D’ADJUDICACIÓ

Subcontractació amb entitats socials, soli-dàries o sense ànim de lucre

S’ha de baremar fins a 20 punts el licitador quees comprometi a subcontractar un percentatgedel pressupost d’adjudicació del contracte através d’empreses d’inserció, centres especialsd’ocupació, o entitats socials o solidàries senseànim de lucre, mitjançant el contracte civil omercantil corresponent.

La puntuació s’ha d’obtenir en proporció al’import i el percentatge sobre el pressupost decontractació que es comprometi a subcontrac-tar la persona licitadora amb les entitats des-crites, i establir, en tot cas, un màxim de 20 punts, d’acord amb la fórmula següent : P = (PCS / PL) X 100.

Resultant: P (puntuació obtinguda) = PCS(pressupost que es compromet a subcontractarla persona licitadora) / PL (pressupost de licita-ció contingut en la proposta econòmica).

2.3. CRITERI DE PREFERÈNCIA

D’acord amb la disposició addicional sisena dela Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de contractesdel sector públic, s’estableix en aquest plec lapreferència per adjudicar els contractes per ales proposicions —sempre que aquestes igualinen els termes les més avantatjoses respecte alscriteris d’adjudicació— que presentin les em-preses següents:

Les que en el moment d’acreditar la sol-vència tècnica tenguin en la plantilla unnombre de treballadors amb discapacitatsuperior al 2 per cent.

Les dedicades específicament a la promo-ció i la inserció laboral de persones en si-tuació d’exclusió social, o que tenguinsubscrit un conveni de col·laboració de

programes de suport i acompanyament al’ocupació.

En el cas de les prestacions de caràcter so-cial o assistencial per a les proposicionspresentades per entitats sense ànim delucre, sempre que la finalitat o l’activitattengui relació directa amb l’objecte delcontracte.

En el cas dels contractes que tenguin comobjecte productes en els quals hi hagi al-ternativa de comerç just, per a les propo-sicions que presenten les entitatsreconegudes com organitzacions de co-merç just.

2.4. CONDICIÓ D’EXECUCIÓ

D’acord amb l’article 26 de la Directiva comu-nitària 2004/19/CE, i l’article 102 de la Llei30/2007, de contractes del sector públic, s’es-tableixen en aquest plec condicions especialsd’execució de tipus social amb la finalitat defacilitar la inserció laboral de persones amb di-ficultats d’accés a l’ocupació. Aquestes condi-cions es configuren com obligacions per al’empresa adjudicatària en la fase d’execuciódel contracte.

L’empresa adjudicatària està obligada a sub-contractar un X % del pressupost d’adjudicaciódel contracte amb empreses d’inserció, centresespecials d’ocupació, o entitats socials o soli-dàries sense ànim de lucre, mitjançant el con-tracte civil o mercantil corresponent.

3. DISCAPACITAT


Contractació de persones amb discapacitat

D’acord amb l’article 134 de la Llei 30/2007,de contractes del sector públic, s’incorporen aaquest contracte criteris d’adjudicació de ca-

15


ràcter social relacionats amb la inserció laboralde persones amb discapacitat.

S’ha de baremar fins a 20 punts la persona li-citadora que es comprometi a utilitzar per exe-cutar el contracte un major nombre depersones amb discapacitat igual o superior al33 %, sempre que superi el percentatge mínimestablert com a condició d’execució.

La resta de de persones licitadores ha d’obteniruna puntuació decreixent i proporcional, d’a-cord amb la fórmula següent: P = (NPD / MO)X 20.

Resultant: P (puntuació obtinguda) = NPD(nombre de persones desafavorides del mercatlaboral que es compromet a contractar la per-sona licitadora) / MO (millor oferta sobre con-tractació de persones amb discapacitat).


D’acord amb l’article 26 de la Directiva comu-nitària 2004/19/CE i l’article 102 de la Llei30/2007, de contractes del sector públic, s’es-tableixen en aquest plec condicions especialsd’execució de tipus social amb la finalitat defacilitar la inserció laboral de persones amb dis-capacitat.

1. Les empreses que comptin amb més de 50persones en el total de la plantilla han d’acreditarque està formada almenys per un 2 % de perso-nes amb discapacitat igual o superior al 33 %.

2. Quan l’execució del contracte necessiti lacontractació d’almenys 15 persones, l’empresaadjudicatària ha d’acreditar que almenys unade les persones que ha d’executar el contracteté una discapacitat igual o superior al 33 %.

3. Si hi ha el deure de subrogar el personal oaltres circumstàncies en el moment d’iniciar l’e-xecució del contracte impedissin complir el per-centatge assenyalat, l’empresa ha de contractar

persones amb discapacitat en les noves contra-ctacions, baixes i substitucions que es produei-xin o necessitin fins a assolir aquest per-centatge.

4. Complementàriament o subsidiàriament,l’empresa adjudicatària pot acreditar-ne elcompliment a través de les mesures alternati-ves de la Llei 13/1982, de 13 d’abril, d’integra-ció social de minusvàlids, previstes en el Reialdecret 27/2000, de 14 de gener, i l’Ordre mi-nisterial de 24 de juliol de 2000.

4. IGUALTAT D’OPORTUNITATS ENTREDONES I HOMES


Integració de la perspectiva de gènere enl’oferta presentada

D’acord amb l’article 134 de la Llei 30/2007,de contractes del sector públic, s’incorporen aaquest contracte criteris d’adjudicació de ca-ràcter social relacionats amb la igualtat efectivaentre dones i homes.

S’ha de baremar fins a un màxim de X punts laintegració de la perspectiva de gènere en l’o-ferta presentada, i desglossar la puntuació enun o diversos apartats dels següents:

1. S’ha de baremar fins a 10 punts la personalicitadora que es comprometi a contractar perexecutar el contracte un major nombre dedones, sempre que sigui superior a l’establertcom a condició d’execució i sempre que el per-centatge sobre el total de la plantilla sigui al-menys cinc punts superior al percentatge mitjàrecollit per gènere i branca d’activitat en l’en-questa de població activa de l’Institut Nacionald’Estadística per al sector corresponent. Laresta ha d’obtenir una puntuació decreixent iproporcional, d’acord amb la fórmula següent:P = (ND / MOM) X 10.

16

Resultant: P (puntuació obtinguda) = ND (nom-bre de dones que es compromet a contractarla persona licitadora per executar el contracte)/ MOM (millor oferta de les persones licitadoressobre el nombre de dones que es comprometa contractar).

2. S’ha de baremar fins a 10 punts la personalicitadora que es comprometi a contractar perexecutar el contracte un major nombre dedones en llocs de responsabilitat. Aquesta clàu-sula s’ha d’aplicar especialment als sectorsd’activitat notòriament feminitzats. La resta depersones licitadores han d’obtenir una puntua-ció proporcional d’acord amb la fórmula se-güent: P = (NDR / MOR) X 10.

Resultant: P (puntuació obtinguda) = NDR(nombre de dones en llocs de responsabilitatque es compromet a contractar la persona lici-tadora per executar el contracte) / MOR (milloroferta de les persones licitadores sobre el nom-bre de dones en llocs de responsabilitat que escomprometen a contractar).

3. S’han de baremar fins a X punts la incorpo-ració en la proposta d’un Pla d’igualtat especí-fic que la persona licitadora es compromet aaplicar en l’execució del contracte i que detalliles seves polítiques d’igualtat quant a l’accés al’ocupació, la classificació professional, la qua-litat i l’estabilitat laboral, la durada i l’ordenacióde la jornada laboral, o d’altres.

4. S’han de baremar amb X punts les mesuresconcretes de conciliació entre la vida personal,laboral i familiar que la persona licitadora escompromet a aplicar per a la plantilla que exe-cuti el contracte, i que millorin els mínims esta-blerts en la Llei 3 / 2007, de 22 de març, per ala igualtat efectiva d’homes i dones. La personalicitadora ha de presentar una proposta tècnicai assenyalar calendari i sistema d’avaluació sobremesures concretes, com ara: xec servei o accésa recursos que facilitin l’atenció de menors opersones dependents; millores sobre la reduccióde jornada, excedències, permisos de paternitat

o maternitat; flexibilització, adaptació o reassig-nació de serveis i horaris, o d’altres.

5. S’ha de baremar amb X punts el compromísde presentar un informe d’impacte de gènereamb indicadors i dades desglossades per sexede les persones beneficiàries del contracte, i dela plantilla que ha d’executar el contracte, ambdetall del contingut de les mesures d’igualtataplicades.


D’acord amb l’article 26 de la Directiva comu-nitària 2004/19/CE, i l’article 102 de la Llei30/2007, de contractes del sector públic, s’es-tableixen en aquest plec condicions especialsd’execució de tipus social amb la finalitat de fa-cilitar la igualtat efectiva entre dones i homes.

1. La persona adjudicatària ha d’establir mesuresd’afavoriment de la conciliació de la vida perso-nal, familiar i laboral de les persones adscrites al’execució del contracte, d’acord amb el que s’es-tableix en la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març,per a la igualtat efectiva de dones i homes.

2. Les empreses amb més de 250 persones tre-balladores han d’acreditar el disseny i l’aplica-ció efectiva del Pla d’igualtat previst en la Llei3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efec-tiva d’homes i dones.

3. En els sectors d’activitat amb subrepresen-tació de dones, la persona adjudicatària ha decontractar, per executar el contracte, un per-centatge superior en cinc punts al percentatgemitjà recollit per gènere i branca d’activitat enl’enquesta de població activa de l’Institut Na-cional d’Estadística per al sector corresponent.

4. La persona adjudicatària ha d’utilitzar unllenguatge no sexista en la documentació i elsmaterials, així com fomentar una imatge ambvalors d’igualtat, pluralitat de rols i correspon-sabilitat. Igualment ha d’adoptar polítiques d’i-

17


gualtat entre dones i homes en el tracte, l’ac-cés, la classificació, la promoció, la permanèn-cia, la formació, la remuneració i l’extincióprofessional.

5. ACCESSIBILITAT UNIVERSAL I DIS-SENY PER A TOTHOM

5.1. ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES I / OCONDICIONS D’EXECUCIÓ

D’acord amb els articles 101 i 102 de la Llei30/2007, de contractes del sector públic, lesprescripcions tècniques de les propostes presen-tades han de tenir preceptivament en comptecriteris d’accessibilitat universal i de disseny pera tothom, tal com es defineixen aquests termesen la Llei 51/2003, de 2 de desembre, d’igualtatd’ oportunitats, no-discriminació i accessibilitatuniversal de les persones amb discapacitat.

Edificacions i obres: Totes les construc-cions i obres realitzades o utilitzades en elmarc d’execució d’aquest contracte hande respectar obligatòriament les estipula-cions del Reial decret 505/2007, de 20d’abril, pel qual s’aproven les condicionsbàsiques d’accessibilitat i no- discriminacióde les persones amb discapacitat per al’accés i la utilització dels espais públics ur-banitzats i edificacions; la Llei 15/1995, de30 de maig, sobre límits del domini sobreimmobles per eliminar barreres arquitec-tòniques a les persones amb discapacitat,i el Reial decret 556/1989, de 19 de maig,pel qual s’arbitren mesures mínimes sobreaccessibilitat en els edificis.

Mitjans de comunicació: Per a qualsevolsistema de comunicació realitzat durant l’e-xecució d’aquest contracte i adreçat a lespersones que en són usuàries o beneficià-ries s’han de respectar obligatòriament lesdisposicions del Reial decret 1494/2007, de12 de novembre, pel qual s’aprova el regla-ment sobre les condicions bàsiques per a

l’accés de les persones amb discapacitat ales tecnologies, els productes i els serveisrelacionats amb la societat de la informaciói mitjans de comunicació social.

Pàgines web: En el desenvolupament deportals webs dissenyats en l’execució d’a-quest contracte o adreçats a les personesque en són usuàries o beneficiàries , s’hade seguir el que s’estableix en el Reial de-cret 1494/2007, de 12 de novembre, aixícom els protocols internacionals d’accessi-bilitat ((W3C i les Web Content AccesibilityGuidelines 1.0 i Norma UNE 139.803:2004), que estableixen com a grau d’ac-cessibilitat mínim obligatori el nivell ‹‹AA››,aplicable a les pàgines d’Internet de les ad-ministracions públiques (art. 18, 19 i 20 dela Llei 56/2007, de 28 de desembre, demesures d’impuls de la societat de la infor-mació; art. 14 de la Llei 27/2007, de 23d’octubre, de reconeixement de la llenguade signes; Llei 11/2007, de 22 de juny,d’accés electrònic dels ciutadans als serveispúblics; art. 6, 12.3 del Reial decret1494/2007, de 12 de novembre, del regla-ment de condicions bàsiques per a l’accésde les persones amb discapacitat a la so-cietat de la informació, i Llei 51/2003, de2 de desembre, d’igualtat d’oportunitats,no-discriminació i accessibilitat universal).

Equips informàtics i programes d’ordi-nador: Totes les prestacions que suposinla utilització d’equips i programes infor-màtics per les persones usuàries o benefi-ciàries del contracte, han de seraccessibles a la gent gran i les personesamb discapacitat, d’acord amb el principirector de disseny per a tothom i els requi-sits concrets d’accessibilitat exigits, prefe-rentment en les normes tècniquesnacionals que incorporin normes euro-pees, normes internacionals, altres siste-mes de referències tècniques elaboratspels organismes europeus de normalitza-ció o, si no, normes nacionals (normesUNE 139801:2003 i 139802:2003).

18


D’acord amb l’article 134 de la Llei 30/2007,de contractes del sector públic, s’incorporena aquest contracte criteris d’adjudicació de ca-ràcter social relacionats amb la igualtat d’oportunitats, la no-discriminació i l’accessi-bilitat universal de les persones amb discapa-citat.

S’han de baremar fins a un màxim de X puntsla integració de l’accessibilitat universal i eldisseny per a tothom, d’acord amb la pro-posta tècnica detallada presentada per la per-sona licitadora acreditativa del compromísd’executar el contracte d’acord amb la nor-mativa següent:

Llei 51/2003, de 2 de desembre, d’igual-tat d’oportunitats, no-discriminació i ac-cessibilitat universal de les persones ambdiscapacitat.

Reial decret 505/2007, de 20 d’abril, pelqual s’aproven les condicions bàsiquesd’accessibilitat i no-discriminació de lespersones amb discapacitat per a l’accés ila utilització dels espais públics urbanit-zats i les edificacions; la Llei 15/1995, de30 de maig, sobre límits del domini sobreimmobles per eliminar barreres arquitec-tòniques a les persones amb discapacitat,i el Reial decret 556/1989, de 19 demaig, pel qual s’arbitren mesures míni-mes sobre accessibilitat als edificis.

Reial decret 1494/2007, de 12 de no-vembre, pel qual s’aprova el reglamentsobre les condicions bàsiques per a l’ac-cés de les persones amb discapacitat atecnologies, productes i serveis relacio-nats amb la societat de la informació i elsmitjans de comunicació social.

Llei 27/2007, de 23 d’octubre, de reco-neixement de la llengua de signes.

6. QUALITAT EN L’OCUPACIÓ


D’acord amb l’article 134 de la Llei 30/2007,de contractes del sector públic, s’incorporen aaquest contracte criteris d’adjudicació de ca-ràcter social relacionats amb la qualitat de l’o-cupació generada per la plantilla que had’executar el contracte. S’ha de baremar fins aX punts la integració de la qualitat en l’ocupa-ció de la proposta, i desglossar la puntuació enun o varis dels apartats següents:

· Millores laborals: S’han de baremar fins a Xpunts les propostes concretes i detallades quela persona licitadora es compromet a aplicar alpersonal que ha d’executar el contracte sobrecondicions laborals i salarials que millorin el quees disposa en l’Estatut dels treballadors i les tre-balladores o en el conveni col·lectiu del sectord’aplicació legal. Es poden igualment valorar elscriteris de participació democràtica i els siste-mes de presa de decisió dels treballadors i lestreballadores que han d’executar el contracte,així com les accions d’educació, formació i in-formació per a la plantilla que l’ha d’executar.

La millora de les condicions salarials es podenvalorar fins a X punts, considerant un punt percada 5 % de millora salarial bruta el que s’es-tableix per a cada categoria professional en elconveni col·lectiu del sector d’aplicació legal i,si no n’hi ha, en relació amb el salari mínim in-terprofessional.

En el cas d’altres millores laborals s’ha de valo-rar fins a X punts la persona licitadora que enla proposta tècnica es comprometi a aplicar al-tres millores laborals al personal que executi elcontracte i millori el conveni col·lectiu del sectord’aplicació legal, i si no n’hi ha, l’Estatut delstreballadors. L’ens licitador ha de presentar unamemòria tècnica amb de les millores concretesi detallades, especificant a més els indicadors iels sistemes de prova que ha d’aportar per a laseva comprovació efectiva.

19


· Contractació indefinida: S’ha de baremarfins a X punts el compromís de la persona lici-tadora per integrar a la plantilla persones ambcontractes indefinits en un percentatge supe-rior al que s’estableix com obligació en les con-dicions d’execució. S’ha d’atorgar la màximapuntuació a l’empresa amb un major compro-mís de contractació indefinida i s’ha de pun-tuar la resta de persones licitadores de formadecreixent i proporcional d’acord amb la fór-mula següent: P = (CCI / MOI) X 10.

Resultant: P (puntuació obtinguda) = CCI(compromís sobre el nombre de contractes in-definits per executar el contracte) / MOI (milloroferta de les persones licitadores sobre el com-promís de contractes indefinits per emprar enexecutar el contracte).

· Qualitat del lloc de treball: % del finança-ment del servei destinat a massa salarial delpersonal en atenció educativa derivada de lamillora salarial sobre el conveni col·lectiu esta-tal aplicable.

S’han de baremar fins a X punts les millores sa-larials per sobre del conveni col·lectiu del per-sonal en atenció educativa, d’acord amb lafórmula següent:

F: (P-69) x10

P: proposta de % de finançament del serveidedicat a massa salarial del personal en atencióeducativa, incloses les millores per sobre delconveni col·lectiu aplicable.69: límit inferior de la proposta de % de finan-çament del servei dedicat a massa salarial delpersonal en atenció educativa.


D’acord amb l’article 134 de la Llei 30/2007,de contractes del sector públic, s’incorporen aaquest contracte criteris d’adjudicació de ca-ràcter social relacionats amb la qualitat del ocu-

pació generada per a la plantilla que ha d’exe-cutar el contracte.

· Contractació indefinida: L’empresa adjudi-catària es compromet a executar el contracteamb un percentatge de plantilla indefinida ques’ha de fixar entre el 40 % i el 80 %, segonsl’objecte contractual i el sector d’activitat.

· Condicions laborals: Tot el personal treballa-dor dependent de l’empresa adjudicatària had’estar donat d’alta a la Seguretat Social i em-parat pel contracte de treball corresponent, alqual s’ha d’aplicar inexcusablement el convenicol·lectiu d’empresa o del sector d’aplicaciólegal, l’Estatut dels treballadors i la Llei generalde la seguretat social a cadascuna de les per-sones treballadores per tipus de tasca desen-volupada i responsabilitat.

· Condicions salarials: L’empresa ha de res-pectar, durant l’execució del contracte, les mi-llores salarials sobre el conveni estatal aplicablepresentades en l’oferta.

· Seguretat i salut laboral: El contractista i,si escau, les empreses que ha subcontractatla persona adjudicatària, han d’integrar laprevenció en tota la cadena de comanda-ment i complir les obligacions que la Llei deprevenció de riscs laborals (Llei 31/1995, de8 de novembre; el Reial decret 1627/1997,de 24 d’octubre, i la Llei 54/2003, de 12 dedesembre) disposa en matèria de seguretat isalut, amb especial atenció a l’existència delPla de prevenció de riscs laborals (art. 16 dela Llei 31/1995) i la formació adequada al llocde treball (art. 19 de la Llei 31/95). De formaespecial, ha d’assumir els compromisos segü-ents:

Un cop avaluats els riscs que poden afec-tar el seu personal en el marc de l’execu-ció del contracte, la persona adjudicatàriaha d’elaborar un pla de seguretat i salutlaboral, subscrit per un tècnic competent,i presentar-lo en el termini d’un mes des

20

de la formalització del contracte al respon-sable de prevenció de l’administració ad-judicatària.

En el mateix termini ha de designar un re-presentant de l’empresa en matèria desalut laboral.

Tota la plantilla adscrita a l’execució delcontracte ha de rebre formació específicai adaptada als llocs de treball respectiussobre prevenció de riscs laborals i rebreper escrit les «instruccions preventives dellloc».

L’empresa adjudicatària dotarà els ope-raris dels equips de protecció col·lectiva iels equips de protecció individual degu-dament homologats, exigits o recoma-nats per a cada lloc de treball. Aixímateix, els materials, les màquines i elsconsumibles utilitzats en l’execució delcontracte, han de reunir els requisits deseguretat i salut que s’exigeixen en la le-gislació vigent.

L’administració adjudicatària pot sol·li-citar i obtenir de l’empresa adjudicatàriatota la informació consideri oportuna pergarantir el compliment de la normativasobre seguretat i salut laboral o qualsevolaltra. Igualment pot accedir als centres iels llocs de treball on es duem a terme lestasques vinculades amb l’objecte del con-tracte per avaluar el compliment de lesmesures de prevenció de riscs laborals isalut laboral.

7. RESPONSABILITAT SOCIAL DE LESEMPRESES


D’acord amb l’article 134 de la Llei 30/2007,de contractes del sector públic, s’incorporen aaquest contracte criteris d’adjudicació de ca-

ràcter social relacionats amb la responsabilitatsocial de l’empresa en el marc de l’execuciód’aquest contracte. S’ha de puntuar fins a Xpunts la integració de la RSE a la proposta tèc-nica presentada, i desglossar la puntuació enun o varis dels apartats següents:

· Certificacions: S’han de baremar amb Xpunts les empreses que es comprometin aexe-cutar el contracte sota estàndards certi-ficats de responsabilitat social de les empre-ses (SGE 21, SA8000, AA 1000, GRI, ISO26000, OHSAS 18001), o equivalents, o béacreditin per qualsevol mitjà de prova quecompleixen els requisits exigits per aquestescertificacions, o bé presentin una propostaconcreta per la qual es comprometen a apli-car mesures de RSE en el marc de l’execuciódel contracte.

· Subcontractació d’entitats socials: S’han debaremar amb X punts les empreses que assu-meixin el compromís de subcontractar un per-centatge del pressupost d’adjudicació delcontracte a través d’empreses d’inserció, cen-tres especials d’ocupació, o entitats socials osolidàries sense ànim de lucre, mitjançant elcontracte civil o mercantil corresponent.

· Retorn social del contracte: S’han de bare-mar amb X punts les empreses que assumeixinel compromís de destinar un percentatge del’import d’adjudicació del contracte a finançarprojectes d’interès social i solidari relacionadesamb l’objecte del contracte. S’han de valorarigualment les propostes de les empreses licita-dores que es comprometin a subscriure acordsde col·laboració amb el teixit associatiu localen accions d’interès social i comunitari relacio-nades amb l’execució del contracte. En aquestscasos, la proposta tècnica ha de detallar la des-cripció, l’import i el volum d’actuacions socialsen relació amb l’objecte social del contracteque la persona adjudicatària es compromet adesenvolupar en el marc de l’execució del pro-jecte.

21


8. COMERÇ JUST


D’acord amb l’article 134 de la Llei 30/2007,de contractes del sector públic, s’incorporen aaquest contracte criteris d’adjudicació de ca-ràcter social relacionats amb el comerç just.

S’ha de baremar fins a X punts la integració delcomerç just en la proposta presentada. La pun-tuació s’ha d’obtenir en proporció a l’import iel percentatge sobre el pressupost de contrac-tació de productes de comerç just que la per-sona licitadora es compromet a utilitzar enl’execució del contracte, i s’ha d’establir en totcas un màxim de X punts, i d’acord amb la fór-mula següent: P = (PCJ / PL) X 100.

Resultant: P (puntuació obtinguda) = PCJ (pres-supost de comerç just que es compromet acontractar la persona que licita) / PL (pressupostde licitació que conté la proposta econòmica).

Amb aquesta finalitat, es consideren de comerçjust els productes que segueixen els paràmetresde la resolució del Parlament Europeu2005/2245 (INI), i avalats per mitjà de la marcaWFTO (World Fair Trade Organization), que avalaentitats, mitjançant la garantia del segell FLO(Fair Labelling Organisation / Organització del Se-gell de Comerç Just), que certifica productes, oa través de qualsevol certificat equivalent.


D’acord amb l’article 134 de la Llei 30/2007,de contractes del sector públic, s’incorporen aaquest contracte (especialment tèxtils, màqui-nes de cafè, serveis de càtering, etc.) criterisd’adjudicació de caràcter social relacionatsamb el comerç just.

Els productes descrits en aquest contracte hande ser exclusivament productes de comerç justd’acord amb els paràmetres de la resolució del

Parlament Europeu 2005/2245 (INI), i han de ferconstar expressament que reuneixen els requisitsi les característiques necessàries per ser conside-rats com a tals: compra directa, pagament d’unpreu just i parcialment anticipat, absència devenda monopolística, transparència, relacions allarg termini i estables amb el productor, condi-cions de producció respectuoses amb les con-vencions de l’OIT, no-discriminació entre home idona, i no-utilització de treball infantil, respecteal medi ambient, protecció als drets humans, res-pecte al desenvolupament endogen i foment del’autonomia de grups de població locals.

Es pot acreditar mitjançant una o diverses deles opcions següents:

· Homologació o certificat: a través de la marcaWFTO (World Fair Trade Organization) que avalaentitats, mitjançant la garantia del segell FLO(Fair Labelling Organisation / Organització del Se-gell de Comerç Just), que certifica productes, otravés de qualsevol certificat equivalent, i tambéa través d’un certificat de codi de conductaSA8000/Fair Wear Foundation, o un certificatd’auditoria que han fet empreses externes.

· Acreditació per part de la persona licita-dora: qui licita pot acreditar per qualsevol mitjàde prova admès en dret, i fer constar expres-sament el compliment dels drets laborals bàsicsassenyalats per l’Organització Internacional delTreball en les seves principals convencions: con-vencions 29 i 105, relatives a la supressió deltreball forçat; convencions 87 i 98, sobre lliber-tat sindical, d’associació i negociació col·lec-tiva; convenció 100, sobre la igualtat salarialentre homes i dones; convenció 111, contra ladiscriminació en l’accés a ocupació i les condi-cions laborals per raons de raça, color, sexe, re-ligió, opinió política, extracció nacional oorigen social; convenció 138, sobre l’abolicióde l’explotació i el treball infantil, i compromísètic de l’empresa. L’acreditació s’ha de realitzarmitjançant la presentació d’un compromís èticper part de l’empresa licitadora. El model s’in-clou com annex en aquest plec.

22

9. QUALITAT SOCIAL DE LA PROPOSTA


D’acord amb l’article 134 de la Llei 30/2007,de contractes del sector públic, s’incorporen aaquest contracte criteris d’adjudicació de ca-ràcter social relacionats amb la qualitat socialde la proposta presentada.

S’ha de baremar fins a X punts la integració dequalitat social en la proposta presentada quela persona licitadora ha de detallar en la sevaproposta tècnica i comprometre’s a prestar enel marc de l’execució del contracte. La puntua-ció s’ha de desglossar en els apartats següents:

1. Dimensió comunitària del projecte

· Aplicació de metodologies i mecanismes dediàleg i participació dels agents implicats(òrgan contractant, professionals, usuaris i vo-luntaris) en el disseny, la millora, l’execució i l’a-valuació del contracte.

· Coordinació i complementarietat amb entitatspúbliques o privades, especialment del tercersector, en l’execució del contracte.

· Participació en xarxes de treball o agrupacionsd’entitats sobre la matèria objecte del contrac-te durant el període en què s’executi.

· Participació de voluntariat: nombre de perso-nes voluntàries que s’adscriuen a l’execució delcontracte, descripció de tasques i volum de de-dicació per a l’atenció a persones usuàries i be-neficiàries de la prestació contractual.

· Adaptació del contingut del contracte al ter-ritori i la identitat local i sociocultural.

2. Transferència de coneixement del projecte

· Resultats formals de transferència: publica-

cions, conferències, estudis, comunicacions,que l’adjudicatari es compromet a fer durantl’execució del contracte o al final en relacióamb el desenvolupament, la prestació i les con-clusions d’aquest.

· Informació i sensibilització social sobre la ma-tèria objecte del contracte. Volum i descripciód’activitats de divulgació (conferències, sessions,participació en fòrums) per a la informació i lasensibilització sobre la matèria objecte del pro-jecte que l’entitat es compromet a realitzar.

3. Retorn social del contracte

· Compromís de manca d’afany de lucre quanta l’import d’adjudicació del contracte i com-promís de destinar l’import econòmic de supe-ràvit de l’execució a finançar projectes d’interèssocial i solidari. S’ha d’indicar quantia o per-centatge.

· Compromís de destinar un percentatge del’import d’adjudicació del contracte a finançarprojectes d’interès social i solidari relacionatsamb l’objecte del contracte.

· Acords de col·laboració amb el teixit associa-tiu local en accions d’interès social i comunitarirelacionades amb l’execució del contracte.

· Descripció i volum d’actuacions que la personaadjudicatària es compromet a fer amb fons pro-pis en el marc de l’execució del projecte.

4. Adaptació del contingut del contracte ales necessitats dels grups receptors

· Accessibilitat del servei per a persones ambdiscapacitat física, psíquica o sensorial.

· Adaptació del contingut del projecte a grupsdeterminats (immigrants, persones grans, in-fància, minories ètniques, joves, etc.).

23


· Participació de les persones usuàries en el dis-seny, la millora i l’avaluació de l’execució delcontracte.

10. CLÀUSULES DE GARANTIA

Finalment, cal que les clàusules socials no que-din en simples declaracions d’intencions ocompromisos sense aplicació real. Per evitar-ho, proposam dos models de clàusules. En pri-mer lloc, una previsió que les característiquessocials formen part essencial del contracte,amb l’advertiment que el seu incomplimentpodria donar lloc a l’establiment de sancions ola resolució del contracte.

En segon lloc, aportam un model d’adhesió, demanera que la persona licitadora ratifiqui en laproposta tècnica els compromisos socials, tantcondicions d’execució com compromisos vo-luntaris, perquè els valorin en el barem d’adju-dicació.

10.1. EFECTES DE L’INCOMPLIMENT DELES QÜESTIONS SOCIALS

Efectes de l’incompliment de les caracterís-tiques socials del contracte

Les característiques i les prescripcions d’àmbitsocial d’aquest contracte es consideren obliga-cions contractuals de caràcter essencial, per laqual cosa l’òrgan de contractació, en cas d’in-compliment, pot optar per:

1. Resoldre el contracte per incompliment cul-pable d’acord amb l’article 206.g) de la Llei30/2007, de contractes del sector públic, cosaque comporta inhabilitació per licitar durant eltermini de dos anys en qualsevol procedimentpúblic de licitació conforme a l’article 49.2.e) dela dita llei.

2. Considerar l’incompliment com una infrac-ció greu d’acord amb l’article 49.2.e) de laLCSP i continuar l’execució del contracte amb

la imposició d’una penalitat equivalent al 10per 100 del pressupost d’adjudicació, d’acordamb l’article 196.1. de la dita llei.

10.2. FORMULARI DE COMPROMÍS DELA PERSONA LICITADORA SOBRE ELSCRITERIS SOCIALS

Les persones licitadores han de presentar el do-cument d’adhesió i compromís amb les qües-tions socials, tant criteris d’adjudicació a quèes comprometen com condicions especials d’e-xecució de caràcter social obligatori, d’acordamb el model següent, que en tot cas s’ha d’a-daptar a les peculiaritats del contracte.

24

ANNEX. DECLARACIÓ DE COMPROMÍS I ADHESIÓ A LES CLÀUSULES SOCIALS

... .............. ..., amb DNI ... ... ... ... ..., actuu com a ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... (administrador,gerent, representant legal) de l’empresa ... ... ... ... ... ... ... ... ... i amb poder suficient per obli-gar-me en aquest acte.

Conec i accept íntegrament el contingut que s’estableix en el Plec de clàusules administrativesque han de regir la contractació de ... ... ... ... ... ... ... ... ... ..., que incorporen condicions espe-cials d’execució de tipus social, i declar i manifest, sota la meva responsabilitat, que l’empresai, si escau, les empreses subcontractades es comprometen a:

1. Integrar a la plantilla que ha d’executar el contracte un mínim d’un ... ..% de persones ambdiscapacitat igual o superior al 33 %, o bé a complir alternativament les mesures que es pre-veuen en el Reial decret 27/2000, de 14 de gener, i l’Ordre ministerial de 24 de juliol de 2000,per exemple, amb la subcontractació de part del contracte amb un centre especial de treball.

2. Reservar un X % dels llocs de treball necessaris per executar el contracte, perquè els ocupinpersones amb dificultats d’accés a l’ocupació, o bé subcontractar amb una empresa d’insercióel ... .. % del pressupost de licitació.

3. Integrar a la plantilla que ha d’executar el contracte un mínim d’un .... X % de plantilla in-definida.

4. Dissenyar i aplicar mesures de conciliació de la vida familiar, laboral i personal, i també escomprometen a integrar a la plantilla que ha d’executar el contracte un ... .. % de dones, teninten compte que la representació mitjana femenina segons l’INE per al sector corresponent ésdel ... ..%.

5. Respectar els principis i les obligacions que s’estableixen en la Llei orgànica 3/2007, de 22 demarç, per a la igualtat efectiva de dones i homes, i també garantir la igualtat entre dones ihomes a la plantilla que ha d’executar el contracte.

6. Acreditar el disseny i l’aplicació efectiva en el marc d’execució del contracte del Pla d’igualtatque es preveu en la Llei 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva d’homes i dones, atèsque compta amb una plantilla superior a 250 persones treballadores

7. Complir estrictament la normativa sobre prevenció de riscs laborals (Llei 31/1995, de 8 denovembre, i Llei 54/2003, de 12 de desembre), i també presentar en el termini màxim de 3mesos des de la formalització del contracte el Pla de riscs laborals, designar una persona repre-sentant en matèria de salut laboral, i acreditar que el personal ha rebut la formació necessàriasobre prevenció de riscs laborals.

8. Utilitzar productes de comerç just amb un import del x % del pressupost d’adjudicació delcontracte. Els productes concrets són .... i el sistema d’acreditació ....

9. Executar el contracte d’acord amb els criteris següents d’accessibilitat universal i disseny pera totes les persones ...

10. Dur a terme el contracte d’acord amb els criteris següents de responsabilitat social de lesempreses ...

I, en prova de conformitat, sign aquesta declaració a... ... ..., ... ........ de ... ... de 2010.

Signatura i segell de l’empresa.

25


Aquest segon capítol parla de cada una de lesfases del procediment d’adjudicació de con-tractes públics. Es pretén així mostrar de ma-nera pautada cada moment del procés delicitació en què resulta possible incorporar clàu-sules socials, i especialment de mostrar exem-ples i bones pràctiques, advertències i re-comanacions.

A més, es pretén analitzar-ne la idoneïtat desdel punt de vista jurídic, i atorgar plenes garan-ties jurídiques al personal tècnic d’intervenció isecretaria.

Es basa en la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, decontractes del sector públic, i en la Directiva2004/18/CE del Parlament Europeu i del Con-sell, de 31 de març de 2004, sobre procedi-ments d’adjudicació de contractes públicsd’obres, subministraments i serveis.

El seu contingut coincideix amb les pautes delprocediment d’adjudicació i execució de con-tractes, així com amb l’ordre lògic de redacciódel plec de clàusules:

1. Àrees temàtiques socials

2. Objecte del contracte

3. Prohibicions per a contractar

4. Solvència tècnica

5. Contractes reservats

6. Preferència en l’adjudicació

7. Criteris de valoració

8. Condicions especials d’execució

27


CAPÍTOL SEGON Implantació de clàusules segons la fase del procediment

1. ÀREES TEMÀTIQUES

La Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de contractesdel sector públic, assenyala en l’exposició demotius que «sintèticament exposades, les prin-cipals novetats afecten la previsió de mecanis-mes que permeten introduir en la contractaciópública consideracions de tipus social i mediam-biental, configurant-les com a condicions espe-cials d’execució del contracte o com a criterisper valorar les ofertes, prefigurant una estruc-tura que permeti acollir pautes d’adequació delscontractes a nous requeriments ètics i socials».

Després de l’aprovació de la nova Llei de con-tractes del sector públic podem donar per aca-bades les discussions doctrinals o les inter-pretacions jurisprudencials sobre si la contracta-ció pública és un àmbit adequat per desenvolu-par polítiques socials, o si la mateixa normativaadmet conjugar l’adjudicació de contractes ambles clàusules socials. La mateixa normativa esta-tal i comunitària no només ho admet indubta-blement, sinó que fins i tot anima que lacontractació pública no s’acabi en la mera exe-cució d’una obra o la prestació d’un servei, sinóque persegueixi, a més, l’interès públic i el be-nefici social. Així s’expressa ara en la Llei foral6/2006, de contractes públics de Navarra:

Aquesta Llei foral és també sensible a lespreocupacions mediambientals i socials i,per això, preveu la incorporació de criterisde caràcter social i mediambiental en lacontractació [...] Aquesta visió instrumen-tal de la contractació pública al servei delsvalors superiors que consagra l’ordena-ment s’ha traslladat al text i evita el trac-tament de la contractació pública ambuna visió economicista de caràcter unila-teral i simplista.

No obstant això, podria subsistir el dubte sobrequin tipus d’objectius, temàtiques o polítiquessocials serien legalment assumibles en la con-tractació pública. Vegem, per això, algunes re-ferències i exemples:

- Article 49.1.c) relatiu a prohibicions percontractar: «1. No poden contractar ambel sector públic les persones en què es donialguna de les circumstàncies següents: c)Haver estat sancionades amb caràcterferm per infracció greu en matèria de dis-ciplina de mercat, en matèria professionalo en matèria de integració laboral i d’i-gualtat d’oportunitats i no-discriminacióde les persones amb discapacitat o perinfracció molt greu en matèria social, in-closes les infraccions en matèria de pre-venció de riscos laborals, d’acord ambel que disposa el Text refós de la Lleisobre infraccions i sancions en l’ordresocial, aprovat pel Reial decret legislatiu5/2000, de 4 de agost...»

I el Reial decret legislatiu 5/2000, de 4 d’agost es refereix a l’incompliment de diverses qüestions: plans d’igualtat, asset-jament sexual en el treball, decisions dis-criminatòries per raó de sexe, així comdrets individuals i col·lectius, treballadorsestrangers, empreses de treball temporal,cotitzacions, etc.

- Article 101. Regles per establir prescrip-cions tècniques: ‹‹1. Les prescripcions tèc-niques, en la mesura que sigui possible,s’han de definir tenint en compte criterisd’accessibilitat universal i de dissenyper a tothom, tal com es defineixenaquests termes en la Llei 51/2003, de 2de desembre, d’igualtat d’oportuni-tats, no-discriminació i accessibilitatuniversal de les persones amb discapa-citat ...»

- L’article 134 sobre els criteris de valora-ció es refereix de manera genèrica a «exigències socials que responguin anecessitats, definides en les especifica-cions del contracte, pròpies de les ca-tegories de població especialment des-favorides».

28

- Article 102. Condicions especials d’exe-cució: «promoure l’ocupació de perso-nes amb dificultats particulars d’insercióen el mercat laboral, eliminar les desi-gualtats entre l’home i la dona en el ditmercat, combatre l’atur, afavorir la for-mació en el lloc de treball, o altres finali-tats que s’estableixin amb referència al’estratègia coordinada per a l’ocupació,definida en l’article 125 del Tractat consti-tutiu de la Comunitat Europea, o garantirel respecte als drets laborals bàsics al llargde la cadena de producció mitjançant l’e-xigència del compliment de les conven-cions fonamentals de l’OrganitzacióInternacional del Treball.»

- Disposició addicional setena. Es refereixa «centres especials d’ocupació, o pro-grames d’ocupació protegida, quan al-menys el 70 per cent dels treballadorsafectats siguin persones amb discapaci-tat que, a causa de l’índole o la gravetatde les seves deficiències, no puguin exerciruna activitat professional en condicionsnormals».

- Disposició addicional sisena. Es refereix a«empreses que tenguin en la seva plan-tilla persones amb discapacitat, empre-ses dedicades específicament a lapromoció i inserció laboral de personesen situació d’exclusió social, entitatssense ànim de lucre i entitats reconegu-des com organitzacions de comerç just».

Per la seva banda, és molt més breu i menysconcreta la Directiva 2004/18/CE del Parla-ment Europeu i del Consell, de 31 de març de2004, sobre procediments d’adjudicació decontractes públics d’obres, subministramentsi serveis:

• «Article 19. Contractes reservats. Els es-tats membres poden reservar la participa-ció en els procediments d’adjudicació decontractes públics a tallers protegits o re-

servar-ne l’execució en el marc de progra-mes d’ocupació protegida, quan la majo-ria dels treballadors afectats siguinpersones discapacitades que, a causa del’índole o la gravetat de les seves deficièn-cies, no puguin exercir una activitat pro-fessional en condicions normals.»

• «Article 26. Els poders adjudicadorspoden exigir condicions especials en rela-ció amb l’execució del contracte sempreque aquestes siguin compatibles amb eldret comunitari i s’indiquin en l’anunci delicitació o en el plec de condicions. Lescondicions en què s’executi un contractepoden referir-se, en especial, a considera-cions de tipus social i mediambiental.»

Hem de recordar, també, altres exemples i quediverses administracions públiques que han uti-litzat l’atribució normativa o de desplegamentper incorporar altres temàtiques socials en lacontractació pública. Així:

◊ La Llei orgànica 3/2007, de 22 de març,sobre igualtat efectiva entre dones ihomes, estableix, en l’article 33, que lesadministracions públiques poden establircondicions especials d’execució del con-tracte per promoure la igualtat entredones i homes en el mercat de treball.

◊ El Reial decret llei 9/2008, de 28 de no-vembre, pel qual es crea un fons estatald’inversió local per la dinamització de l’e-conomia i l’ocupació, assenyala, en l’arti-cle 9.2, «que ha d’assegurar, mitjançantla inclusió d’una clàusula establint unacondició especial d’execució d’acord ambl’article 102 de la Llei de contractes delsector públic, que el nou personal que elcontractista necessiti emprar per a l’exe-cució de les obres es trobi en situació d’a-tur», i en l’article 9.3. que «s’han deprendre en consideració com a criterisd’adjudicació per valorar les ofertes indi-cadors rellevants de la mesura que el con-

29


tracte d’obra contribuirà al foment de l’o-cupació».

◊ La Comunitat de Madrid va aprovar, mit-jançant el Decret 213/1998, de 17 de de-sembre, que es valoraria el percentatge deplantilla indefinit i el nombre de personesdiscapacitades.

◊ La Llei foral 6/2006, de contractes públicsde Navarra, en l’article 51.2.c). Criterisd’adjudicació del contracte: «També prè-via definició en els plecs de clàusules ad-ministratives, i amb la finalitat de satisferles necessitats de categories de poblacióespecialment desfavorida que figurincom a usuàries o beneficiàries de les pres-tacions per contractar, s’han d’incorpo-rar criteris que responguin a aquestesnecessitats, com els adreçats a les per-sones discapacitades, les desfavoridesdel mercat laboral, les precaritzades la-boralment, les adreçades a afavorir laigualtat entre dones i homes, en com-pliment de les convencions de l’Orga-nització Internacional del Treball ogarantir els criteris d’accessibilitat i dis-seny universal per a totes les perso-nes.»

◊ El Ministeri de Foment va aprovar que entots els contractes figurin quatre clàusulessocials: un percentatge de plantilla mí-nima indefinit, un percentatge mínim deplantilla amb discapacitat, mesures de se-guretat i salut laboral, i mesures d’igualtatentre dones i homes.

◊ La Junta de Govern Local de l’Ajuntamentde Sevilla va aprovar, el 9 de juny de 2004,el Plec de clàusules administratives gene-rals contra l’accidentalitat laboral, un pre-cedent de l’acord de la Junta de Governde la ciutat de Sevilla del 4 d’abril de2007: Plec de clàusules administratives ge-nerals de qualitat social a la contractaciópública, el contingut es refereix a igualtat

entre dones i homes, qualitat en l’ocupa-ció, discapacitat, inserció laboral, plantillaindefinida i mesures de conciliació.

◊ L’Ajuntament d’Avilés va aprovar, en el plemunicipal de 16 de juliol de 2009, la Ins-trucció per a la incorporació de clàusulessocials en els contractes públics de l’Ajun-tament d’Avilés, que es va publicar alBOPA núm. 188, de 13 d’agost, en el quals’incorporen diferents clàusules, tant devaloració com d’adjudicació de caràctersocial: inserció laboral, discapacitat, igual-tat, contractació i subcontractació ambempreses d’inserció i centres especials d’o-cupació, mitjans de conciliació, plantillaindefinida, seguretat i salut laboral.

Conclusions:

1. La legislació es refereix a qüestions concretesde caràcter social, però en cap cas (excepte lesprohibicions per contractar) es tracta d’una re-lació numerus clausus, o una llista tancada.

2. Així doncs, depèn de l’òrgan de contractaciódeterminar quines són les prioritats socials i in-corporar-les conseqüentment a l’adjudicació il’execució dels contractes públics.

3. Per tant, la llista temàtica que podem consi-derar és absolutament variada: medi ambient,inserció sociolaboral de persones en situaciód’exclusió social i/o discapacitades, promocióde la qualitat en l’ocupació, estabilitat en l’o-cupació, condicions salarials, ordenació de jor-nades laborals, afavoriment de la igualtatefectiva entre dones i homes, mesures de con-ciliació entre la vida laboral, personal i familiar,la seguretat i la salut laboral, l’accessibilitat i eldisseny universal per a totes les persones, elcompliment de les convencions de l’Organitza-ció Internacional del Treball, el comerç just, ola contractació d’empreses d’inserció i centresespecials d’ocupació, etc.

30

2. OBJECTE DEL CONTRACTE

Abordam la qüestió de l’objecte del contractea causa de la gran importància que té en elmoment d’incorporar criteris d’adjudicació (va-loració) de caràcter social, ja que aquests hand’estar ineludiblement vinculats a l’objecte delcontracte.

No ens referim a incloure qüestions socials encontractes ja específicament socials en el seucontingut i objectiu (per exemple, un serveid’atenció a dones víctimes de violència de gè-nere), sinó als que en principi semblen aliens ales qüestions socials (com un contracte de ne-teja), ja que l’objectiu de les clàusules socialsés realitzar una política transversal, cosa queno seria possible jurídicament si no incorporamla prioritat o la temàtica social al mateix objectedel contracte. El nostre enfocament vol dir quela contractació pública comporti i persegueixiel bé públic i l’interès social, amb la introducciódel benefici social en polítiques no socials, és adir, amb la concreció del principi que la inter-venció pública té responsabilitats socials ambindependència del seu àmbit i amb la propug-nació de la consecució d’objectius socials demanera transversal en el marc de les seves in-tervencions.

La Llei 30/2007, de contractes del sector pú-blic, assenyala en l’exposició de motius (IV.3)inequívocament la possibilitat d’introduir crite-ris socials: «les principals novetats afecten laprevisió de mecanismes que permeten intro-duir en la contractació pública consideracionsde tipus social i mediambiental.» Igual que laDirectiva comunitària 2004/18/CE en la consi-deració primera: «aquesta directiva ... clarificales possibilitats amb què compten les entitatsadjudicadores per atendre les necessitats delsciutadans afectats, sense excloure l’àmbit me-diambiental o social sempre que aquests crite-ris estiguin vinculats a l’objecte del contracte.»

A més, el legislador ha manifestat de forma ex-pressa que els contractes públics poden i hand’estar al servei de polítiques públiques de ca-

ràcter social, i hi ha una habilitació general:«en els contractes del sector públic es podenincloure qualssevol pactes, clàusules i condi-cions, sempre que no siguin contraris a l’interèspúblic, a l’ordenament jurídic i als principis debona administració» (art. 25 LCSP), sempreamb l’advertiment que «l’objecte dels contrac-tes ha de ser determinat» (art. 74 LCSP).

La qüestió de l’objecte del contracte s’abordaen la Comunicació interpretativa de la Comis-sió Europea, de 15 de octubre de 2001, COM(2001) 566 final, sobre la legislació comunitàriade contractes públics i les possibilitats d’inte-grar-hi aspectes socials. En el primer apartats’indica:

1.1. Definició de l’objecte del contracte. «Laprimera ocasió d’integrar aspectes so-cials en un contracte públic es presentaen la fase immediatament anterior al’aplicació de les directives pertinents,és a dir, en el moment de l’elecció del’objecte del contracte o, simplificant,quan es planteja la pregunta “què de-sitj construir o comprar com adminis-tració pública?” En aquesta fase, elspoders adjudicadors gaudeixen d’unabona oportunitat per tenir en compteels aspectes socials i escollir un pro-ducte o servei que es correspongui ambseus objectius socials.»

Encara que la comunicació interpretativa no tévalor normatiu, sí que té un indubtable interèsreferencial, i ens deixa molt clar que en el mo-ment de seleccionar l’objecte del contracte calpreguntar què desitja contractar o comprarcada administració pública. La resposta és queés possible contractar «una obra que incorporimà d’obra desfavorida del mercat laboral», o«un servei de neteja amb persones discapaci-tades» o «un càtering amb productes de co-merç just».

Aquesta possibilitat apareix també recollida enl’Acord del Consell de Govern, sobre incorpo-

31


ració de criteris socials, ambientals i altres po-lítiques públiques en la contractació de l’admi-nistració de la comunitat autònoma i del seusector públic, aprovat dia 29 d’abril de 2008pel Govern Basc:1

III.2. LA INCORPORACIÓN DE LA

PERSPECTIVA DE GÉNERO EN LA

DEFINICIÓN DEL OBJETO CON-

TRACTUAL.

1.– Cuando la perspectiva de género consti-

tuya una característica técnica del objeto del

contrato, se incluirá expresamente en la defi-

nición de su objeto, por ejemplo, «Es objeto

del contrato la contratación del diseño de un

plan de movilidad urbana con perspectiva de

género».

Pot servir també com a referència el Reial de-cret llei 9/2008, de 28 de novembre, conegutcom el fons estatal d’inversió local. En l’article1, titulat «Objecte», s’estableix: «Aquest Reialdecret llei té per objecte la dotació de dosfons extraordinaris. Un destinat a promoure larealització per part dels ajuntaments d’inver-sions creadores d’ocupació i un altre la finali-tat del qual és dur a terme actuacionsencaminades a millorar la situació conjunturalde determinats sectors econòmics estratègicsi emprendre projectes amb alt impacte en lacreació d’ocupació.» En conseqüència, les in-versions poden tenir com objecte contractualuna obra o construcció determinada, però ta-xativament i de forma accessòria (art. 9.2. i9.3.) el seu objecte o finalitat és la contracta-ció de persones desocupades, cosa que s’es-tableix com a criteri de valoració i com acondició d’execució, és a dir, com a part in-

eludible de l’objecte contractual.

L’objecte contractual de caràcter social podriano incorporar-se en el títol del contracte, ja n’hihauria prou si ens hi referim en el contingut,però la seva inclusió expressa resulta aconse-llable com a sistema de transparència per a lespersones licitadores, les quals són advertidesper endavant —i no en el contingut del plec—de la definició i les característiques de la pres-tació contractual. La inclusió de característi-ques socials en el mateix objecte del contractes’utilitza de manera habitual per salvaguardarla legalitat dels criteris d’adjudicació de caràc-ter social. Vegem, per exemple, aquest plec del’Ajuntament d’Avilés:2

1. OBJETO DEL CONTRATO

Constituye el objeto del presente

pliego la incorporación sociolaboral de

personas en situación de exclusión

social mediante la realización del ser-

vicio de mantenimiento de zonas ver-

des en los colegios públicos de Avilés

y algunas otras zonas ajardinadas

descritas en el apartado 9.2.

Este servicio incluye las siguientes prestaciones:

a) Procesos personalizados y asistidos de tra-

bajo remunerado para personas en riesgo

o situación de exclusión social acreditada

por los Servicios Sociales Municipales.

B) Formación en el puesto de trabajo, habi-

tuación laboral y social de las personas

contratadas.

c) Desarrollo de los itinerarios de inserción

sociolaboral acordados con el Programa

Municipal de Acompañamiento Laboral.

32

1 Extracció textual del document original. 2 Ídem.

Algunes administracions públiques van fins itot més enllà, i justifiquen expressament enl’expedient de contractació o el mateix plecl’opció del poder adjudicador d’utilitzar la con-tractació pública amb finalitats socials. Vegeuel contracte següent de l‘Ajuntament de lasGabias:3

PLIEGO DE CLÁUSULAS ADMINIS-

TRATIVAS PARTICULARES QUE HAN

DE REGIR LA ADJUDICACIÓN Y EJE-

CUCIÓN DE LOS SERVICIOS DE LIM-

PIEZA DE DETERMINADOS EDIFICIOS

PÚBLICOS DE LAS GABIAS

1. OBJETO DEL CONTRATO Y FUDAMENTO

JURÍDICO

Constituye el objeto de este contrato el

establecimiento de las estipulaciones econó-

mico administrativas con arreglo a las cuales

ha de efectuarse la concesión de la contrata-

ción del servicio de limpieza de los edificios

municipales, que posteriormente se relacionan.

Complementariamente, y como objeto

accesorio, la finalidad del contrato se enmarca

dentro de la política de fomento del empleo

que deben adoptar los poderes públicos en el

ámbito de sus respectivas competencias, de

conformidad con lo establecido en el artículo

40.1 de la Constitución.

Es, por tanto, manifiesta la voluntad de

utilizar la contratación pública con el propósito

de apoyar los procesos de inserción sociola-

boral de las personas con mayores dificulta-

des de acceso al mercado laboral normalizado

por encontrarse en situación o riesgo de ex-

clusión social.

Tampoc ha d’estranyar que un objecte contrac-tual sigui mixt o múltiple, o que hi hagi un ob-jecte principal i un altre d’addicional, i resultaindiferent si la característica social és prioritàriao accessòria. Serveix d’exemple la Directiva2001/78/CE, de la Comissió de 13 de setembrede 2001, per la qual es regula la utilització deformularis normalitzats en la publicació comu-nitària dels anuncis de contractes públics (no-menclatura CPV), on es pot comprovar com enl’apartat relatiu a l’objecte del contracte espoden incorporar no un, sinó diversos objectescontractuals addicionals, així doncs, si aquestsexisteixen serà lògic que s’explicitin en el plec.

Conclusions:

1. La validesa legal d’incorporar característi-ques o objectius socials a l’objecte dels con-tractes públics, estarà condicionada al fet quel’objecte sigui determinat i així ho hagi deciditl’òrgan de contractació.

2. Aquesta referència resulta imprescindible sies pretenen incloure criteris socials de valoracióa l’hora de baremar.

3. Els límits a aquesta llibertat de pactes, clàu-sules i condicions es troben en l’interès públic,l’ordenament jurídic i els principis de bona ad-ministració.

4. A més, la referència a l’objecte contractualamb característiques socials ha de ser coherentamb el contingut del plec, és a dir, no n’hi haprou de titular l’objecte contractual com social,sinó que cal especificar en el plec de clàusulesla definició, la concreció i el desenvolupament:o bé si consisteixen en condicions d’execució ocriteris de valoració, i també detallar els siste-mes de validació, verificació o compliment delscriteris o les condicions de caràcter social.

5. En conseqüència, l’objecte del contracte potfer referència a la temàtica o les temàtiques so-cials que consideram en el barem d’adjudica-

33


3 Ídem.

ció, per exemple: perspectiva de gènere, inser-ció laboral, qualitat en l’ocupació, comerç just,accessibilitat, discapacitat o altres que es con-siderin convenients.

3. PROHIBICIONS PER CONTRACTAR

La Llei 30/2007, de contractes públics, tractasobre les prohibicions per contractar en l’article49 i següents:

Article 49. Prohibicions de contractar

1. No poden contractar amb el sector públicles persones en les quals es doni algunade les circumstàncies següents:

c) Haver estat sancionades amb caràcterferm per infracció greu en matèria de disciplina de mercat, en matèria professio-nal o en matèria d’integració laboral i d’igualtat d’oportunitats i no-discrimina-ció de les persones amb discapacitat oper infracció molt greu en matèria social,incloses les infraccions en matèria deprevenció de riscs laborals, d’acord ambel que es disposa en el Text refós de laLlei sobre infraccions i sancions en l’ordresocial, aprovat pel Reial decret legislatiu5/2000, de 4 de agost, o en matèria me-diambiental, d’acord amb el que s’estableixen el Reial decret legislatiu 1302/1986, de28 de juny, d’avaluació d’impacte ambien-tal; la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de cos-tes; la Llei 4/1989, de 27 de març, deconservació dels espais naturals i de la florai la fauna silvestres; la Llei 11/1997, de 24d’abril, d’envasos i residus d’envasos; la Llei10/1998, de 21 d’abril, de residus; el Textrefós de la Llei d’aigües, aprovat per Reialdecret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, i laLlei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció icontrol integrats de la contaminació.

L’article 49.1.c) abunda en continguts socials ies refereix a l’incompliment de diferents nor-

matives com les causes que motiven la prohi-bició per contractar amb les administracionspúbliques. Per exemple:

• En matèria d’integració laboral, es refereixa la Llei 13/1982, de 7 d’abril, d’integraciósocial dels minusvàlids, i assenyala com aprohibició per contractar l’incomplimentper part de les empreses amb més de 50treballadors que el 2 % de la plantilla si-guin persones amb discapacitat.

• En matèria de seguretat i salut laboral, s’a-plica per l’incompliment de la Llei 31/1995,de 8 de novembre, de prevenció de riscoslaborals, així com el Reial decret 1627/1997,de 24 d’octubre, i la Llei 54/2003, de 12de desembre.

• Igualment la Llei orgànica 3/2007, de 22 demarç, per a la igualtat efectiva de dones ihomes, en la disposició addicional catorzenamodifica el Reial decret legislatiu 5/2000, de4 d’agost, per la qual cosa també existeixuna prohibició per contractar en cas d’in-compliment de les obligacions que en ma-tèria de plans d’igualtat s’estableixen per ales empreses amb més de 250 persones tre-balladores; per assetjament sexual en el tre-ball, o per adoptar decisions discriminatòriesdirectes o indirectes desfavorables o adver-ses en matèria de retribucions, jornades, for-mació, promoció i altres condicions detreball, per circumstàncies de sexe.

• En matèria mediambiental fa referència deforma detallada a diversa normativa d’ai-gües, residus, envasos, avaluació d’informesd’impacte, espais naturals, contaminació,etc.

• Finalment, el mateix Reial decret legislatiu5/2000, de 4 d’agost, parla sobre l’incom-pliment en matèria de relacions laborals:drets individuals i col·lectius, personal es-tranger, empreses de treball temporal, co-titzacions, etc.

34

La qüestió és determinar si podem establir enels plecs de clàusules administratives una pro-hibició per a contractar, és a dir, la inadmissióen el procediment d’adjudicació per a les em-preses que incompleixen les obligacions en ma-tèria de plans d’igualtat o de prevenció de riscslaborals, o vulnerin l’obligació que el 2 % dela plantilla han de ser persones discapacitades.

Aquestes clàusules podrien incorporar-se ambabsoluta legalitat, sempre que es refereixin alssupòsits establerts en l’article 49. La relació ésde numerus clausus, és a dir, no es poden afe-gir altres prohibicions per contractar diferentsde les que s’estableixen allà.

No obstant això, la inclusió de clàusules socialscom a sistemes d’inadmissió a la licitació o laprohibició per contractar no és aconsellable. Enprimer lloc, s’ha d’advertir que no és suficientun mer incompliment de la normativa respec-tiva de tipus social, ja que l’òrgan de contracta-ció no té la competència per declarar l’exis-tència de la prohibició (és el cas del 49.1.c). Amés, la vulneració de la norma no és suficient,sinó que ha de tractar-se d’una infracció moltgreu i sobre la qual, a més, hagi recaigut unasanció o condemna ferma. És a dir, que reque-reix una declaració prèvia de la seva existènciamitjançant el procediment pertinent.

Conclusions:

1. Les prohibicions per contractar establertesen la normativa de contractes són supòsits ta-xats i no se’n poden afegir de diferents.

2. És plenament legal incorporar en els plecs declàusules administratives la prohibició per con-tractar en els casos que es preveuen en l’article49.1.c), cosa que faria referència a diferents te-màtiques socials: igualtat entre dones i homes,discapacitat o prevenció de riscs laborals, o in-compliment en matèria de relacions laborals.

3. No obstant això, advertim que es tracta

d’una inclusió retòrica amb mínims efectespràctics, i que resulta inoperativa per a l’objec-tiu d’incorporar clàusules i continguts socials,ja que l’òrgan de contractació no pot declararper si mateix la procedència de la prohibició,sinó que requereix l’existència d’una infracciógreu amb caràcter ferm i declarada per l’òrgancompetent en la matèria.

4. SOLVÈNCIA TÈCNICA

Un cop determinat què volem contractar i esta-blertes les prohibicions per participar en el procésde licitació, l’òrgan de contractació ha d’establirla solvència tècnica o professional necessària peradmetre les empreses en el procés de licitació. Enaquesta fase del procediment, ens plantejam siés possible exigir una solvència tècnica de caràc-ter social, o incorporar exigències o qualificacionsde tipus social en l’apartat de solvència tècnica.

La solvència tècnica es regula en els articles 63-68 de la LCSP, i suposa un requisit sine qua nonper participar en la licitació, pel qual les empreseshan d’acreditar fefaentment que compten ambexperiència, personal i mitjans tècnics per execu-tar degudament el contracte. Consisteix, així, enuna anàlisi prèvia d’aptitud, una garantia per ales administracions públiques que determina l’ad-missió o no de l’empresa concurrent a la licitació,amb l’objectiu que només puguin resultar adju-dicatàries les que acreditin la capacitat per prestarel contracte.

La qüestió que ens interessa és determinar si ésadmissible jurídicament incorporar requisits desolvència de caràcter social i, per tant, que siguinadmeses a la licitació i accedeixin a la fase se-güent (la de valoració) exclusivament les empre-ses amb una determinada capacitat en latemàtica social de què es tracti.

La resposta és que no es pot fer com a norma ge-neral ni per a tots els contractes, ja que vulnerariaels principis bàsics d’igualtat, no-discriminació illiure concurrència de les persones licitadores, jaque es crearien obstacles injustificats a l’obertura

35


dels contractes públics a la competència.

Però sí que hi ha supòsits concrets en els qualsresulta possible exigir una solvència tècnica enmatèria social, ja que si l’especificitat i el contin-gut del contracte contemplen aquesta temàtica,lògicament comportarà l’exigència d’una solvèn-cia tècnica determinada. En aquests casos, nonomés és lògic requerir experiència acreditada enla matèria social concreta, sinó que és obligat, jaque l’òrgan de contractació s’ha d’assegurar quel’empresa adjudicatària es trobi en condicions deprestar-lo correctament.

L’exigència d’una determinada solvència tècnica(sigui o no social) en absolut suposa limitar laconcurrència, sinó que és una garantia contrac-tual i no s’han de confondre els dos conceptes;tampoc suposa vulnerar el principi de no-discri-minació el fet que unes poques empreses puguincomplir aquest requisit. En resum, no hi ha resd’irracional, subjectiu ni desproporcionat quan enuna adjudicació, en la qual s’exigeix o contemplala contractació de col·lectius desfavorits, noméss’admeten a la licitació les entitats amb experièn-cia acreditada en la matèria. El mateix es podriadir respecte de polítiques de gènere, ocupació depersones discapacitades, etc.

Ens serveix com exemple aquest plec de l’Ajun-tament de Palma per contractar el servei d’aco-llida per a dones i famílies:

Per raó que la naturalesa i la classe espe-

cial de les prestacions objecte de contrac-

tació exigeixen garanties i condicions

també especials a qui les contracta, única-

ment poden ésser admesos com a concur-

rents els qui acompanyin la documentació

corresponent que s’exigeix de justificants

d’haver efectuat prestacions semblants.

De conformitat amb el que es disposa en el Decret

44/1988, de 28 d’abril, de la Conselleria de Sani-

tat i Seguretat Social de la CAIB, els concurrents

han d’estar inscrits en el Registre de centres, ser-

veis i/o entitats que desenvolupin activitats en el

camp de l’acció social.

Conclusions:

1. No podem utilitzar el requisit de solvènciatècnica social amb caràcter general, peròsí que serà admissible legalment quan re-sulti justificat d’acord amb la naturalesa iel contingut del contracte. És a dir, quanper executar correctament el contracte si-guin imprescindibles coneixements tècnicsi/o que s’hi reculli experiència en la matè-ria social.

2. L’exigència concreta ha de ser lògica i pro-porcionada respecte de les característiquesdel contracte; ha de ser, per tant, rellevanten el contingut i imprescindible l’exigènciade qualificació social específica. És a dir, siel contracte assenyala que el 2 % de laplantilla ha de ser d’exclusió social nopodem incorporar una exigència de sol-vència social, però, si s’exigeix un 40 % i amés el disseny d’itineraris personalitzatsd’inserció o personal d’acompanyament,la seva inclusió està ben fonamentada.

3. Les característiques socials han de figurarcom una condició d’execució i no com uncriteri de valoració, ja que en aquest segoncas la persona licitadora no estaria obli-gada a prestar la part social del contracte(pot decidir no optar a la puntuació esta-blerta en aquest apartat) i, en conseqüèn-cia, no se la podria admetre a la licitació.

4. En el plec s’ha de concretar l’exigència decapacitat tècnica de tipus social; si és ne-cessari, s’ha de justificar en l’expedient iindicar en el plec els criteris objectius ques’ha d’utilitzar perquè siguin admeses, aixícom el nivell de capacitats específiques re-querides.

5. Respecte del sistema d’acreditació, s’hande tenir presents els aspectes següents:

• Cal adaptar-se a la matèria social de què

36

es tracti (relació de serveis prestats, perso-nal, formació, volum de facturació...).

• L’exigència concreta no ha de plantejar-sede forma genèrica, sinó mitjançant parà-metres objectius quantificables, que enpermetin la comprovació.

• El requeriment concret de solvència tèc-nica no ha d’incórrer en restriccions quevulnerin la lliure concurrència i ha d’evitarexigències sobre una categoria d’empresadeterminada, certificats específics o la ins-cripció en un registre determinat (per exemple, centres especials d’ocupació oempreses d’inserció o empreses social-ment responsables o acreditades en ma-tèria d’igualtat d’oportunitats entre donesi homes).

• No obstant això, sí que és possible in-cloure les referències anteriors quan s’a-companyin de l’expressió «o equivalent»(analogia de l’article 69.2. i 101.3.a) de laLCSP) i la persona licitadora pugui acredi-tar el compliment de la solvència per qual-sevol altre mitjà de prova. Per exemple:«Es requereix que les empreses estiguinqualificades com a centres especials d’o-cupació o equivalent, i, a més, podenacreditar per qualsevol mitjà de prova queel 70 % de la plantilla de l’empresa estàformada per persones amb discapacitatigual o superior al 33 %.»

5. CONTRACTES RESERVATS

Els contractes reservats suposen la gran nove-tat de la legislació de contractes públics, i fa-culten qualsevol administració pública per«reservar» un contracte, per la qual cosa s’es-tableix que en el seu procés de licitació noméspoden participar programes d’ocupació prote-git. S’estableix, així, una reserva de mercat, unade les aspiracions històriques del sector de lainserció sociolaboral, que reconeix el valor afe-git de les entitats socials i aplica una acció po-

sitiva estipular que una part —petita— deltotal de contractes públics l’ha de prestaraquest tipus d’entitats.

A la pràctica, suposa apartar un contracte dela concurrència pública (és a dir, de les empre-ses mercantils lucratives), sense vulnerar elsprincipis de lliure competència i no-discrimina-ció. En conseqüència, només poden ser adju-dicatàries del contracte les entitats descrites.Així ho recull la Llei 30/2007, de 30 d’octubre,de contractes del sector públic.

Disposició addicional setena. Contractesreservats. Pot reservar-se la participació enels procediments d’adjudicació de con-tractes a centres especials d’ocupació, oreservar-ne l’execució en el marc de pro-grames d’ocupació protegit, quan alme-nys el 70 per cent de les persones treba-lladores afectades siguin persones ambdiscapacitat, que, a causa de l’índole o lagravetat de les seves deficiències, no pu-guin exercir una activitat professional encondicions normals. A l’anunci de licitaciós’ha de fer referència a aquesta disposició.

Que al seu torn ha fet la transposició de la Di-rectiva 2004/18/CE del Parlament Europeu i delConsell, de 31 de març de 2004:

Article 19. Contractes reservats. Els estatsmembres poden reservar la participació enels procediments d’adjudicació de con-tractes públics a tallers protegits o reser-var-ne l’execució en el marc de programesd’ocupació protegida, quan la majoria delpersonal afectat siguin persones discapa-citades que, a causa de l’índole o a la gra-vetat de les seves deficiències, no puguinexercir una activitat professional en con-dicions normals.

El contracte reservat no és pròpiament un pro-cediment d’adjudicació diferenciat de la sub-hasta, el concurs o el procediment negociat,sinó que a qualsevol contracte i sistema d’ad-

37


judicació es pot aplicar la categoria de contra-cte reservat, és a dir, pot tractar-se d’un con-curs obert reservat, un procediment negociatamb publicitat reservat o fins i tot pot ser unasubhasta classificada com a contracte reservat.I la llei assenyala com a requisit que s’ha d’ad-vertir de la seva especificitat en l’anunci de li-citació, amb la nominació del contracte enqüestió com a «contracte reservat». Per exem-ple, vegem aquest anunci de contracte reservatde l’Ajuntament de Valdepeñas:4

Pliego de Prescripciones Téc-

nicas para la adjudicación de

Contrato Reservado de Servi-

cios Auxiliares de Conserjería

en las dependencias de diver-

sos Servicios Municipales

Es tracta d’una regulació nova i n’analitzaremalgunes qüestions: Per què la disposició ad-dicional setena de la Llei fa referència a cen-tres especials d’ocupació i programes d’ocu-pació protegit, però no a les empreses d’in-serció? Es pot adjudicar qualsevol contractereservat a una empresa d’inserció o a unaltre tipus d’entitats?

Certament, hi ha un migbuit legal, ja que la DA7a de la LCSP no assenyala expressament lesempreses d’inserció ni especifica què s’enténper programes d’ocupació protegit. Per tant,caldria preguntar-nos si els contractes reservatses limiten a centres especials d’ocupació (i em-preses amb més del 70 % de persones en plan-tilla amb discapacitat) o inclouen, a més, lesempreses d’inserció sociolaboral.

La Directiva comunitària justifica, en la conside-ració 28, la importància de l’ocupació i espe-cialment el benefici que produeixen deter-minades empreses, i afegeix les dificultats quetenen per competir i la necessitat que les admi-nistracions públiques els reservin contractes. Al seu torn, la Comunicació interpretativa de la Comissió (15 de octubre de 2001) es refereixa una reserva general a persones aturades,sense especificar un tipus d’empresa protegidao un altre, i la seva única preocupació és la deno discriminar empreses dels països membresde la UE.

Lògicament, la Directiva no pot concretar les fi-gures jurídiques específiques que cada estatmembre disposa com a «ocupació protegida»i, el que en la Llei de contractes del sector públics’indica a la DA 7a, ho hem d’interpretar d’a-cord amb la DA 6a, on sí s’estableixen una re-ferència expressa i una preferència per a lesempreses d’inserció.

La segona argumentació és l’analogia, indub-table entre empreses d’inserció i centres espe-cials d’ocupació, ja que es tracta de les duesúniques categories d’empreses expressamentregulades amb normativa pròpia i registre es-pecífic. El fet que comparteixin finalitats (afa-vorir la contractació de persones amb dificul-tats d’inserció en el mercat laboral) i caracterís-tiques (absència d’ànim de lucre) atorga tot elsentit a l’extensió «per analogia».

Finalment, anem als llindars d’aplicació de la le-gislació contractual comunitària —article 7 dela Directiva 2004/18/CE—, ja que aquesta s’a-plica als contractes públics l’import dels qualsés igual o superior al mínim fixat i deixa als es-tats membres la facultat de decidir si els con-tractes públics no prevists en les directivespoden perseguir objectius que no siguin el dela «millor relació qualitat-preu», al qual apun-ten les directives sobre contractació pública.

D’aquesta manera, les figures del contractemenor i el procediment negociat sense publici-

38

4 Ídem.

tat es troben per sota dels llindars d’harmonit-zació comunitària. Aquesta interpretació, l’hanassumida la Comunitat Autònoma de Catalu-nya i la del País Basc, que limiten la reserva a lesempreses d’inserció als contractes menors i pro-cediments negociats, tot i que a Navarra no hiha tal limitació pel sistema ni quantia d’adjudi-cació per a cap dels dos tipus d’empreses.

L’Administració central també va assumir desdels avantprojectes que varen desembocar enl’aprovació de la LCSP aquesta interpretació i ésunànime la possibilitat que les empreses d’in-serció siguin beneficiàries de la figura del con-tracte reservat, amb la limitació d’aquestareserva als contractes menors i als procedimentsnegociats sense publicitat.

En conseqüència, per als centres especials d’o-cupació no hi ha límit sobre el sistema d’adju-dicació ni la quantia, però en el cas de lesempreses d’inserció, tan sols es pot aplicar la fi-gura del contracte reservat als contractes me-nors i als procediments negociats sensepublicitat. D’acord amb l’article 122.3. de laLCSP, es consideren contractes menors els con-tractes d’import inferior a 50.000 euros, quanes tracta de contractes d’obres, o a 18.000euros, quan es tracta d’altres contractes (ser-veis, subministraments, assistència tècnica). I,d’acord amb l’article 161 de la LCSP, s’ha de se-guir el procediment negociat sense publicitatquan l’import és inferior a 200.000 euros, si estracta de contractes d’obres, o inferior a 60.000euros per a la resta de contractes.

Però fins i tot hi ha un altre tipus d’entitats a lesquals podem aplicar la reserva. Per exemple, enla normativa catalana (punt primer de l’article35 de la Llei 31/2002, de 30 de desembre,sobre els contractes reservats) s’admeten comentitats els «centres d’inserció laboral de dismi-nuïts, empreses d’inserció sociolaboral regula-des per la Llei 27/2002, de 20 de desembre, oentitats sense afany de lucre que tinguin com afinalitat la integració laboral o social de perso-nes amb risc d’exclusió social».

Al seu torn, l’Ajuntament d’Avilés (article 4.2.de la Instrucció per a la incorporació de clàusu-les socials en els contractes públics) estableix latipologia de contractes reservats per a «centresespecials d’ocupació, empreses d’inserció socio-laboral, i entitats sense ànim de lucre que ten-guin per objecte la integració laboral o socialde persones en risc d’exclusió social».

Les administracions públiques estan obliga-des a adjudicar un import determinat a tra-vés de contractes reservats?

La resposta òbvia és que la disposició addicionalsetena ha regulat el contracte reservat com unapossibilitat, però no com una obligació; pertant, depèn de la voluntat de cada administra-ció pública aplicar la reserva a un contracte.

No obstant això, sí que és possible que l’òrgancompetent s’obligui a establir una quantia anualdeterminada o un percentatge respecte del totalpressupostari dels seus contractes, que s’had’adjudicar mitjançant la figura del contracte re-servat. Aquest és el cas de les comunitats autò-nomes de Catalunya i el País Basc, on elsgoverns han regulat que la reserva sigui obliga-tòria i han establert uns imports pressupostarisanuals pel que fa als contractes públics que pre-ceptivament s’han de reservar per a centres es-pecials d’ocupació i empreses d’inserció. En elprimer cas, la reserva per a l’any 2009 és de noumilions d’euros (es tracta d’una llei amb un solarticle i set punts d’aplicació molt fàcil).

Pel que fa a l’Administració local, no hi ha capinconvenient a fer el mateix i establir una quan-tia anual del total de contractes públics que hande ser adjudicats a través de contractes reser-vats. Ho ha aprovat, per exemple, l’Ajuntamentd’Avilés.

El contracte reservat exclou la concurrènciapública?

La figura del contracte reservat en absolut ex-

39


clou la concurrència pública, i qualsevol em-presa que es trobi qualificada en la tipologia as-senyalada té el dret de participar en la licitació,sempre que compleixi els requisits de classifica-ció del contractista i solvència tècnica.

No obstant això, en el cas dels contractes me-nors l’adjudicació podria ser directa, ja que s’es-tableix així en el seu procediment. I el mateixpassa en el procediment negociat, que reque-reix demanar ofertes, almenys, a tres empresescapacitades per realitzar l’objecte del contracte,encara que la llei afegeix l’afegitó de «sempreque sigui possible».

Per tant, si hi ha diverses empreses d’insercióo centres especials d’ocupació que operen enel sector d’activitat objecte del contracte,s’han de demanar propostes a totes, i sinomés n’hi ha una que treballa en aquest sec-tor d’activitat i només aquesta empresa estroba capacitada per prestar degudament elcontracte, basta demanar l’oferta a aquesta ifer constar aquesta circumstància en l’expe-dient de contractació.

Conclusions:

1. La DA 7a de la LCSP i la Directiva comunitària2004/18/CE han establert la possibilitat d’ad-metre en el procés d’adjudicació de contractespúblics exclusivament centres especials d’ocu-pació, tallers de treball protegit i empreses d’in-serció sociolaboral. Es tracta de la figura delcontracte reservat, que s’ha de fer constar enl’anunci de licitació.

2. Aquesta figura no suposa competència des-lleial, ni vulnera la lliure concurrència, niatempta contra els principis bàsics de la contra-ctació, sinó que es troba expressament regu-lada en la legislació de contractes públics.

3. En el cas dels centres especials d’ocupació nohi ha límit sobre el sistema d’adjudicació ni laquantia, però en el cas de les empreses d’inser-

ció o les entitats sense ànim de lucre, només espot aplicar la figura del contracte reservat alscontractes menors i el procediment negociatsense publicitat.

4. Correspon a l’òrgan de contractació deter-minar l’aplicació de la reserva a cada contracteen el moment d’aprovar el plec. I també és pos-sible adoptar un acord que estableixi l’obligaciód’adjudicar anualment un import o un percen-tatge determinat a través dels contractes reser-vats a centres especials d’ocupació i empresesd’inserció sociolaboral.

6. PREFERÈNCIA A L’ADJUDICACIÓ

Una altra de les novetats de caràcter social, ique es refereix amb detall a entitats socials, so-lidàries i no lucratives, es recull en la disposicióaddicional sisena de la Llei 30/2007, de 30 d’oc-tubre, de contractes del sector públic:

Disposició addicional sisena. Contractacióamb empreses que tenguin en la plantillapersones amb discapacitat o en situaciód’exclusió social i amb entitats sense ànimde lucre.

1. Els òrgans de contractació poden assenya-lar en els plecs de clàusules administrativesparticulars la preferència en l’adjudicaciódels contractes per a les proposicions quehan presentat les empreses públiques o pri-vades que, en el moment d’acreditar la sol-vència tècnica, tenguin a la plantilla unnombre de persones treballadores amb dis-capacitat superior al 2 per cent, sempre queaquestes proposicions igualin en els seus ter-mes les més avantatjoses des del punt devista dels criteris que serveixin de base per al’adjudicació. Si diverses empreses licitadoresde les que han empatat quant a la proposiciómés avantatjosa acrediten que tenen relaciólaboral amb persones amb discapacitat enun percentatge superior al 2 per cent, té pre-ferència en l’adjudicació del contracte el lici-tador que disposi del percentatge superior

40

de personal treballador fix amb discapacitata la seva plantilla.

2. Igualment es pot establir la preferència enl’adjudicació de contractes, en igualtat decondicions amb les que siguin econòmica-ment més avantatjoses, per a les proposicionsque han presentat les empreses dedicades es-pecíficament a la promoció i la inserció labo-ral de persones en situació d’exclusió social,regulades en la disposició addicional novenade la Llei 12/2001, de 9 de juliol, de mesuresurgents de reforma del mercat de treball pera l’increment de l’ocupació i la millora de laqualitat, i es valora el compromís formal del’empresa licitadora de contractar no menysdel 30 per cent dels llocs de treball amb per-sones que pertanyin als col·lectius següents,la situació dels quals han d’acreditar els ser-veis socials públics competents:

a) Perceptors de rendes mínimes d’in-serció, o qualsevol altra prestació de lamateixa naturalesa o similar, segons ladenominació adoptada en cada comu-nitat autònoma.

b) Persones que no puguin accedir ales prestacions a què fa referència elparàgraf anterior, per falta del períodeexigit de residència o empadronament,o per a la constitució de la unitat per-ceptora, o per haver exhaurit el pe-ríode màxim de percepció legalmentestablert.

c) Joves de més de divuit anys i demenys de trenta, procedents d’institu-cions de protecció de menors.

d) Persones amb problemes de dro-goaddicció o alcoholisme que es trobinen processos de rehabilitació o reinser-ció social.

e) Interns de centres penitenciaris la si-

tuació penitenciària dels quals els per-meti accedir a una ocupació, comtambé alliberats condicionals i exreclu-sos.

f) Persones amb discapacitat.

3. En la mateixa forma i condicions, es potestablir aquesta preferència en l’adjudicaciódels contractes relatius a prestacions de ca-ràcter social o assistencial per a les proposi-cions que han presentat entitats sense ànimde lucre, amb personalitat jurídica, sempreque la seva finalitat o activitat tengui relaciódirecta amb l’objecte del contracte, segons elque es desprengui dels estatuts respectius oregles fundacionals i figurin inscrites en el re-gistre oficial corresponent. En aquest cas l’òr-gan de contractació pot requerir a aquestesentitats la presentació del detall relatiu a ladescomposició del preu ofert en funció delsseus costos.

4. Els òrgans de contractació poden assenya-lar en els plecs de clàusules administrativesparticulars la preferència en l’adjudicació delscontractes que tenguin com a objecte pro-ductes en els que hi hagi alternativa de co-merç just per a les proposicions que hanpresentat les entitats reconegudes com orga-nitzacions de comerç just, sempre que lesproposicions igualin en els seus termes lesmés avantatjoses des del punt de vista delscriteris que serveixin de base per a l’adjudi-cació.

No obstant el valor temàtic referencial del con-tingut, cal advertir que aquesta clàusula esta-blerta com a preferència resulta gairebé inútil enla pràctica, i la seva inclusió obeeix més a un ele-ment de sensibilització, ja que en la pràcticas’estableix com una fórmula de desempat, apli-cable només en els casos en què dues ofertes omés obtenguin exactament idèntica puntuacióen la fase de valoració de les propostes tècni-ques. En aquests casos, si una de les propostesés d’alguna de les entitats descrites, es resol

41


l’empat a favor d’aquesta. Vegem aquest exem-ple de l’Ajuntament de Castelló:5

6. Documentación acreditativa, en su

caso, de la pertenencia a la plantilla

de la empresa de un número de tra-

bajadores/as con discapacidad no

inferior al 2 por 100 de la misma, a

efectos de ponderar los criterios objetivos que

sirven de base para la adjudicación de este

contrato, en caso de igualdad entre dos o más

licitadores/as, según establece el apartado II/

de la cláusula 13ª de este pliego y de confor-

midad con lo dispuesto en el apartado 1 de la

Disposición adicional sexta de la LCSP. Los li-

citadores/as deberán aportar una declaración

responsable del cumplimiento, en su caso, de

este requisito.

En caso de empate entre dos o más lici-

tadores/as, desde el punto de vista de los cri-

terios objetivos que sirven de base a la

adjudicación, establecidos en la cláusula 13ª

de este pliego, se requerirá la acreditación de

este requisito, en el plazo máximo de cinco

días hábiles, mediante la presentación del do-

cumento TC-2 de cotización de la Seguridad

Social en el que aparezcan los trabajadores/as

con discapacidad con la correspondiente

clave de cotización.

Per obtenir alguna eficàcia en l’aplicació del cri-teri de preferència, és aconsellable aplicar unsaltres tipus de mesures de desenvolupament:

• Elaborar una llista amb les empreses d’in-serció i centres especials d’ocupació quetreballen en l’àmbit geogràfic, amb indi-cació de l’objecte social i el sector d’acti-vitat.

• Distribuir aquesta llista entre els òrgans iel personal tècnic de contractació per acomprovar si el contracte objecte de lici-tació coincideix amb les característiquesde les entitats assenyalades en la DA 6ª iconfrontar si hi ha entitats capacitades perprestar el contracte; en aquest cas, se’lsinformarà de l’existència del procés d’ad-judicació per tal que puguin presentar-sea la licitació.

• De manera especial els òrgans de contrac-tació poden, a més, convidar a presentarles ofertes o les propostes quan el sectord’activitat i l’objecte social coincideixi ambels de les entitats descrites i es tracti d’uncontracte menor o un procediment nego-ciat.

Conclusions:

1. En la DA 6ª s’estableix la preferència en l’ad-judicació per a quatre tipus d’entitats: aquellesamb un nombre de personal treballador ambdiscapacitat superior al 2 per cent, les dedica-des específicament a la promoció i la inserciólaboral de persones en situació d’exclusió so-cial; entitats sense ànim de lucre en el cas deles prestacions de caràcter social o assistencial,i organitzacions de comerç just quan l’objectedel contracte admeti aquesta alternativa.

2. La norma és ambivalent: d’una banda, reco-neix el valor afegit de determinades empresesi organitzacions, i assenyala que els han d’ad-judicar contractes de manera preferent.

3. Però en realitat el criteri de preferència esplanteja legalment com un criteri de desempat,és a dir, quan la proposició que ha presentat

42

5 Ídem.

una empresa o entitat de les assenyaladesiguali les condicions econòmicament mésavantatjoses de l’oferta millor, que en la pràc-tica resulta excepcional, ja que es dirimeixendècimes i fins i tot centèsimes en els barems.

4. Per tant, la clàusula com a tal no té eficàcia,excepte en el cas que s’estableixin mesures ad-dicionals a favor d’aquesta tipologia d’entitats.

7. CRITERIS DE VALORACIÓ

Els criteris d’adjudicació de caràcter social, elsrecull la nova Llei 30/2007, de 30 d’octubre, decontractes del sector públic, cosa que suposauna altra de les novetats específiques relacio-nades amb la incorporació de clàusules socials:

Article 134. Criteris de valoració de lesofertes

Per valorar les proposicions i determinar l’ofertaeconòmicament més avantatjosa s’han d’aten-dre criteris directament vinculats a l’objecte delcontracte, com ara la qualitat, el preu, la fór-mula utilitzable per revisar les retribucions lli-gades a la utilització de l’obra o a la prestaciódel servei, el termini d’execució o lliurament dela prestació, el cost d’utilització, les caracterís-tiques mediambientals o vinculades amb la sa-tisfacció d’exigències socials que responguin anecessitats, definides en les especificacions delcontracte, pròpies de les categories de pobla-ció especialment desafavorides a les quals per-tanyin els usuaris o beneficiaris de les presta-cions per contractar, la rendibilitat, el valor tèc-nic, les característiques estètiques o funcionals,la disponibilitat i cost dels recanvis, el mante-niment, l’assistència tècnica, el servei post-venda o altres de semblants.

Això no obstant i malgrat la regulació expressa,es tracta de la fase del procediment d’adjudi-cació en la qual la inclusió de criteris socials had’atendre un major nombre de requisits i sal-vaguardes.

Criteris socials d’adjudicació en la normativacomunitària

Hi ha fins i tot objeccions a la seva admissió,amb l’argumentació que la Directiva comuni-tària no admet els criteris socials d’adjudicació.Però aquesta afirmació és incorrecta, ja que enla consideració 1 de la Directiva 2004/18/CEs’afirma:

«Aquesta Directiva està basada en la juris-prudència del Tribunal de Justícia, en par-ticular, la relativa als criteris d’adjudicacióque clarifica les possibilitats de les entitatsadjudicadores per atendre les necessitatsdels ciutadans afectats, sense exclourel’àmbit mediambiental o social sempreque aquests criteris estiguin vinculats al’objecte del contracte, no atorguin a l’en-titat adjudicadora una llibertat d’elecció il·li-mitada, estiguin expressament esmentats is’atenguin als principis fonamentals enume-rats en la consideració 2.»

I la consideració 46:

«Amb la finalitat de garantir la igualtat detracte, els criteris d’adjudicació han depermetre comparar les ofertes i avaluar-les de manera objectiva. Si es reuneixenaquestes condicions, determinats criterisd’adjudicació econòmics i qualitatius, comels que es refereixen al compliment de les exigències mediambientals, poden permetreque l’òrgan de contractació satisfaci les ne-cessitats del públic afectat, tal com es varendefinir en les especificacions del contracte.En aquestes mateixes condicions, l’òrgan decontractació pot regir-se per criteris des-tinats a satisfer exigències socials que, enparticular, responguin a necessitats —de-finides en les especificacions del con-tracte— pròpies de les categories depoblació especialment desafavorides a lesquals pertanyin els beneficiaris / usuarisde les obres, subministraments i serveisque són objecte del contracte.»

43


La redacció de la consideració 46 apareix re-produïda gairebé literalment en l’article 134 dela Llei de contractes del sector públic. Sí que éscert que la directiva comunitària no es refereixen el seus articles a la possibilitat d’incorporarcriteris socials d’adjudicació, sinó en les consi-deracions. Però aquesta ambigüitat es deu alfet que en els debats i les propostes prèvies al’aprovació de la Directiva 2004/18/CE no hi vahaver unanimitat entre els estats membres al’hora d’incorporar o excloure criteris de valo-ració de caràcter social. I la solució que enaquests casos s’adopta, en el Parlament i elConsell Europeu, és la de no incorporar en l’ar-ticulat un text no consensuat, però sí referir-s’hi en l’exposició de motius o en els con-siderants, per donar cobertura als estats queconsideren convenient incloure’l o desenvolu-par-lo en les legislacions respectives.

A més, com s’indica en l’exposició de motius dela Llei de contractes, s’acullen sense reserves lesdirectrius de la Directiva 2004/18/CE «pel queseria il·lògic que hi hagués col·lisió amb el queaquesta assenyala per als criteris d’adjudicació.A més fa (l’exposició de motius) que la incorpo-ració de criteris socials suposi una de les princi-pals novetats de la llei, per la qual cosa no elsatorga un caràcter residual, i, finalment, asse-nyala expressament que es permet introduir enla contractació pública consideracions socialsper valorar les ofertes. En conseqüència, insis-tim en la compatibilitat dels criteris socials d’ad-judicació amb la Directiva 2004/18/CE i en laseva validesa legal, d’acord amb l’article 134 dela Llei 30/2007, de contractes del sector públic.

Jurisprudència comunitària sobre criteris so-cials d’adjudicació

La directiva comunitària, a més, assenyala en laconsideració primera que «està basada en la ju-risprudència del tribunal de justícia, en particu-lar, la relativa als criteris d’adjudicació», demanera que val la pena comentar amb brevetatalgunes de les sentències més significatives i quehan acabat configurant-se com a font del dret:

• La sentència Beentjes, de 20 de setembrede 1988 (assumpte 31/87), en tractar lacontractació de desocupats de llarga du-rada, accepta criteris d’adjudicació dife-rents al preu sempre que siguin objectius,no resultin discriminatoris i s’hagin anun-ciat prèviament. El criteri de «l’oferta mésavantatjosa» pot ser compatible amb ladirectiva si expressa la facultat d’aprecia-ció reconeguda als òrgans de contractacióper identificar l’oferta més avantatjosaeconòmicament en funció de criteris ob-jectius i si, per tant, no implica cap ele-ment arbitrari de selecció.

• La sentència Nord-Pas-de-Calais (as-sumpte C-225/98), sobre construcció demenjadors escolars, assenyala que la di-rectiva obliga a adjudicar el contracte al’oferta econòmicament més avantatjosaperò no impedeix utilitzar com a criterisd’adjudicació aspectes no directamenteconòmics, sempre que s’hagin anunciatprèviament i no siguin discriminatoris. Elmateix Tribunal Superior de Justícia deMadrid s’ha referit a aquesta interpretacióen la sentència 606/2003, i ha resolt que«d’aquesta sentència es desprèn clara-ment que un criteri relacionat amb la lluitacontra l’atur es pot establir com a criterid’adjudicació i no exclusivament com acriteri de selecció d’empreses».

• A la sentència Concòrdia Bus (assumpte C-513/99), referida als criteris ambientals enla contractació de autobusos, se citen i re-iteren els requisits de Beentjes, i s’afegeixque els criteris socials han d’estar tambérelacionats amb l’objecte del contracte».

• A la sentència EVN Wienstrom, de 4 dedesembre de 2003 (assumpte C-448/01),s’indica que les normes comunitàries nos’oposen al fet que una entitat adjudica-dora estableixi en l’adjudicació d’un con-tracte de subministrament d’electricitat uncriteri consistent a exigir el subministra-

44

ment a partir de fonts d’energia renova-bles, sempre que estigui relacionat ambl’objecte del contracte, no confereixi al’òrgan de contractació una llibertat in-condicional d’elecció, s’esmenti expressa-ment en el plec i respecti tots els principisde dret comunitari.

Normativa autonòmica

Seria massa llarg citar l’abundant normativa au-tonòmica que ha regulat criteris socials d’adju-dicació (Madrid, Catalunya o Navarra) i la sevavalidesa queda acreditada per la LCSP. Recor-dem tan sols l’acord del Consell de Govern,sobre incorporació de criteris socials, ambientalsi altres polítiques públiques en la contractacióde l’administració de la comunitat autònoma idel seu sector públic, del Govern Basc:6

VII. CRITERIOS DE ADJUDICACIÓN

VII.1.– DE CARÁCTER SOCIAL

1.– La carátula del pliego de cláusulas ad-

ministrativas particulares de los contratos

en los que se contemple más de unúnico criterio

de adjudicación incluirá entre dichos criterios la

adecuación de los productos y servicios ofertados

a su utilización por personas discapacitadas

siempre que dicha adecuación sea superior a la

exigida con carácter obligatorio en la legislación

aplicable, en el pliego de prescripciones técnicas

o en, en su caso, en el proyecto de obra apro-

bado.

2.– En el caso de que las prestaciones objeto del

contrato tengan como beneficiarias o usuarias a

categorías de población especialmente desfavo-

recidas, se incluirán como criterio de adjudicación

las características vinculadas con la satisfacción

de exigencias sociales que respondan a necesi-

dades, definidas en las especificaciones del con-

trato, propias de dichas categorías de población.

Millores o variants

Una altra possibilitat alternativa d’incorporarcriteris socials de valoració és mitjançant va-riants o millores. L’article 131 de la Llei30/2007, de contractes del sector públic, fa-culta l’òrgan de contractació per prendre enconsideració les variants o les millores que ofe-reixin els licitadors quan es tenguin en comptecriteris diferents del preu.

Article 131. Admissibilitat de variants omillores

1. Quan en l’adjudicació s’han de tenir encompte criteris diferents del preu, l’òrgan decontractació pot prendre en consideració lesvariants o les millores que ofereixin els licita-dors, sempre que en el plec de clàusulesadministratives particulars s’hagi previst ex-pressament aquesta possibilitat. 2. La possi-bilitat que els licitadors ofereixin variants omillores s’ha d’indicar a l’anunci de licitaciódel contracte i precisar sobre quins elementsi en quines condicions queda autoritzada lapresentació.

Aquesta facultat permet amb tota lògica quel’òrgan adjudicador incorpori una clàusula enel plec corresponent que permeti als licitadorspresentar en la seva proposta tècnica milloreso variants de caràcter social referides a la con-tractació de persones en situació o risc d’exclu-sió social, a la perspectiva de gènere, a laseguretat i salut laboral, a la qualitat en l’ocu-pació, a l’accessibilitat i el disseny universal pera totes les persones o d’altres.

Perquè els licitadors puguin presentar en laproposta millores o variants relacionades ambla inserció sociolaboral, és imprescindible queel plec de clàusules administratives particularsprevegi expressament la possibilitat d’incorpo-rar variants o millores en les propostes dels li-citadors i que s’indiqui en l’anunci de licitació.A més, en el plec s’ha de desplegar sobre qui-nes característiques socials concretes i en qui-

45


6 Ídem.

nes condicions queda autoritzada la presenta-ció. Vegem l’exemple següent de la Diputacióde Granada:7

* TÉCNICOS1. Se tendrán en cuenta as-pectos tales como mediosasignados, composición delos equipos de trabajo conformación en Género, Sensi-

bilitzación Medioambiental oatención a colectivos desfavoeci-dos y cualquier otra mejora de laoferta respecto al pliego deprescripciones técnicas: 20%2. Homologación para impartirformación para manipulación dealimentos de mayor riesgo: 10 %3. Mejoras-propuesta en cuanto aaspectos innovadores de las ac-ciones y mejoras de las mismas:30 % como por ejemplo:- Plan de inserción y compromisode inserción de los/as alumnos/asde las acciones formativas.- Criterios de responsabilidadsocial... etc...

L’objecte del contracte i la relació amb l’e-xecució del contracte

És important tenir en compte que els criterissocials d’adjudicació que podem incorporarhan de guardar estricta relació amb l’execuciódel contracte, és a dir: podrem valorar quel’empresa licitadora es comprometi que el30 % de la plantilla que executi el contracte si-guin persones discapacitades, però no podremvalorar que tengui aquest percentatge per a laplantilla de l’empresa que és aliena a la presta-

ció del contracte (altres tallers o contractes del’empresa aliens al contracte adjudicat), ja queaixò excedeix l’àmbit del contracte públic ad-judicat.

El mateix passa si valoram la subcontractacióamb una empresa d’inserció: podrem puntuarel percentatge pressupostari del contracte ad-judicat, però mai respecte del volum total defacturació de l’empresa o d’altres contractesamb tercers. Tots els exemples resultarien simi-lars: tampoc podem valorar la responsabilitatsocial de l’empresa en el seu conjunt, sinónomés el comportament responsable en l’exe-cució del contracte.

La legislació de contractes ha establert uns lí-mits i aquests discorren sempre entre els mar-ges d’execució del contracte, tot el queexcedeixi d’aquests no seria legal, com tampocho és valorar l’experiència de l’empresa, qües-tió que en tot cas ha de figurar en la seva sol-vència tècnica o professional. Ho veiem enaquests dos exemples (ajuntaments de las Ga-bias i d’Avilés), que es refereixen a la contrac-tació de persones en situació o risc d’exclusiósocial, així com a la subcontractació amb em-preses d’inserció:8

2. Contractación de personas con di-

ficultades de acceso al empleo: com-

promiso de la empresa a conformar

su plantilla, en un porcentaje no infe-

rior al 75% y con carácter indefinido,

con trabajadores provenientes de si-

tuaciones de exclusión social o desfavoreci-

dos, declaración jurada de la empresa

participante sobre el tipo de desventaja social

de sus empleados..................................hasta

30 puntos.

46

7 Ídem. 8 Ídem.

a) De forma alternativa o complemen-

taria, los licitadores podrán comprome-

terse a subcontratar un porcentaje del

presupuesto de adjudicación del con-

trato a través de empresas de inserción,

centros de empleo o entidades sin

ánimo de lucro, mediante el correspon-

diente contrato civil o mercantil. En este

caso la puntuación se obtendrá en pro-

porción al importe y porcentaje sobre el

presupuesto de contratación que se

comprometa a subcontratar el licitador

con estas entidades, siempre que no re-

sulte inferior al porcentaje exigido de per-

sonas con dificultades de acceso al

mercado laboral señalado ni a lo estable-

cido en las condiciones de ejecución. El

resto de licitadores obtendrán la puntua-

ción que resulte de la fórmula antedicha.

Com veiem, la redacció és molt acurada, isempre ha de fer referència a «la plantillaque ha d’executar el contracte», «al pressu-post de contractació» o «en relació amb l’e-xecució de la prestació contractual».

Conclusions:

1. La legislació de contractes i la jurisprudèn-cia admeten incorporar amb criteris de valo-ració de les ofertes de caràcter social, iadmeten igualment la possibilitat de fer-homitjançant millores o variants.

2. Però s’han establert límits a la seva inclu-sió, per la qual cosa resulten necessaris de-terminats requisits de validesa perincorporar-los.

3. No és possible fer-ho amb caràcter general

en un plec de condicions generals o incloent-hi el mateix criteri per a tots els contractes,sinó que s’han d’adaptar a les característi-ques i la singularitat de cada contracte, iestar ineludiblement vinculats a l’objecte delcontracte. D’aquí la importància d’incorporara l’objecte contractual les qüestions socials.

4. Han de satisfer exigències socials definidesen les especificacions del contracte, és a dir,que si l’objecte del contracte fa referència,per exemple, a inserció laboral, el plec haconcretar si és un nombre o un percentatgede persones desafavorides del mercat labo-ral, si han de ser d’un perfil determinat, sis’han de fer itineraris personalitzats d’inser-ció o comptar amb tutors d’inserció, etc.

5. Els criteris han d’estar relacionats amb l’e-xecució del contracte, qüestió molt impor-tant, ja que no es poden valorar lescaracterístiques de l’empresa en conjunt, sinónomés la manera en què l’empresa executaràel contracte.

6. Els criteris han de ser objectius i quantifi-cables, de manera que no suposin per a l’òr-gan de contractació un poder incondicionald’elecció o un criteri de selecció encobert.

7. La valoració dels criteris socials ha de pon-derar i ser proporcional a la naturalesa i l’ob-jecte de la prestació contractual, i respondrea les necessitats del contracte i l’interès pú-blic. Qüestió aquesta que determina la con-veniència d’incloure referències socials en lajustificació de l’expedient i en la idoneïtat ila necessitat del contracte.

8. Òbviament, han de respectar els principisfonamentals del dret comunitari i, en parti-cular, el principi de no-discriminació; en capcas es poden establir avantatges per a lesempreses nacionals o locals.

9. Finalment, han de satisfer exigències so-

47


cials de població especialment desfavoridaque sigui beneficiària o usuària de les pres-tacions per contractar. I interpretam que en-caixen en aquesta definició les personesaturades, les dones (Llei orgànica 3/2007, de22 de març, per a la igualtat efectiva d’ho-mes i dones), les persones amb discapacitat(Llei 13/1982, de 7 d’abril, d’integració socialdels minusvàlids), les persones en situació orisc d’exclusió social (Llei 44/2007, de 13 dedesembre, per a la regulació del règim de lesempreses d’inserció), les persones precaritza-des laboralment o la població de països em-pobrits (en el cas de productes de comerçjust o compliment de les convencions del’OIT) i altres d’anàlegs.

8. CONDICIONS ESPECIALS D’EXE-CUCIÓ

Un cop determinada l’oferta més avantat-josa, l’òrgan de contractació adjudica el con-tracte i el formalitza, cosa que converteix ellicitador en adjudicatari i contractista. Lògi-cament, arriba el moment en què ha de re-alitzar la prestació objecte del contracte, perla qual cosa ens trobam en la fase d’execuciódel contracte, quan no només poden con-templar criteris socials relacionats amb la in-serció sociolaboral, sinó que la legislació haoptat per aquest sistema de manera méscontundent, sense cap tipus de límits, llevat,és clar, el respecte al procediment i els prin-cipis generals de la contractació pública.

No cal estendre’s en aquesta fase del proce-diment, ja que la legislació no planteja capdubte ni complexitat sobre la validesa de lescondicions d’execució de caràcter social:

Directiva 2004/18/CE del Parlament Euro-peu. Article 26. Condicions d’execució delcontracte

Els poders adjudicadors poden exigir con-dicions especials en relació amb l’execuciódel contracte sempre que aquestes siguin

compatibles amb el dret comunitari i s’in-diquin en l’anunci de licitació o en el plecde condicions. Les condicions en què s’e-xecuti un contracte poden referir-se, enespecial, a consideracions de tipus so-cial i mediambiental.

I la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de contra-ctes del sector públic, és encara més explícita:

Article 102. Condicions especials d’execu-ció del contracte

1. Els òrgans de contractació poden esta-blir condicions especials en relació amb l’e-xecució del contracte, sempre que siguincompatibles amb el dret comunitari i s’in-diquin a l’anunci de licitació i al plec o alcontracte. Aquestes condicions d’execu-ció poden referir-se, en especial, a con-sideracions de tipus mediambiental o aconsideracions de tipus social, per pro-moure l’ocupació de persones amb difi-cultats particulars d’inserció en elmercat laboral, eliminar les desigualtatsentre l’home i la dona en aquest mercat,combatre l’atur, afavorir la formació enel lloc de treball, o altres finalitats ques’estableixin amb referència a l’estratè-gia coordinada per a l’ocupació, defi-nida en l’article 125 del Tractatconstitutiu de la Comunitat Europea, ogarantir el respecte als drets laborals bà-sics al llarg de la cadena de producciómitjançant l’exigència del complimentde les convencions fonamentals de l’Or-ganització Internacional del Treball.

En l’extracte següent d’un plec de l’Ajunta-ment de Sevilla, veiem com s’hi incorporauna condició d’execució referida a la contra-ctació de persones amb dificultats d’accés al’ocupació9:

48

9 Ídem.

2. Obligaciones de carácter especial:

Condiciones de calidad social en la eje-

cución del contrato.

1. Inserción laboral de personas que se

encuentran en especial dificultad en el

acceso al empleo: La empresa adjudicataria se

compromete a incorporar en la obra o servicio ad-

judicado al menos un 10% de personas provenien-

tes de los colectivos de personas desempleadas

que se encuentran en especial dificultad para ac-

ceder al empleo. El porcentaje de inserción se

computará con relación al número de trabajadores

necesarios para la realización de la obra o servicio

objeto del contrato en su totalidad. En el supuesto

que la empresa adjudicataria subcontrate la eje-

cución de determinadas partes del contrato, la ob-

ligación que se deriva del cumplimiento de la

cláusula social será asumida del mismo modo e

íntegramente.

O a l’Ajuntament de Gijón, qüestions relativesa la igualtat entre dones i homes:

Al objeto de hacer efectivas las dispo-

siciones contenidas en el artículo 20 de

la Ley Orgánica 3/2007, de 22 de

marzo, para la Igualdad Efectiva de

Mujeres y Hombres, que garanticen la integra-

ción de modo efectivo de la perspectiva de

género en la actividad ordinaria de los poderes

públicos, y en los productos generados a raíz

del presente estudio, se deberá:

a) Incluir sistemáticamente la variable de

sexo en las estadísticas, encuestas y re-

cogida de datos.

b) Establecer e incluir en las operaciones es-

tadísticas indicadores que posbiliten un

mejor conocimiento de las diferencias en

los valores, roles, situaciones, condicio-

nes, aspiraciones y necesidades de mu-

jeres y hombres, su manifestación e

interacción en la realidad que se vaya a

analizar.

c) Diseñar e introducir los indicadores y me-

canismos necesarios que permitan el co-

nocimiento de la incidencia de otras

variables cuya concurrencia resulte gene-

radora de situaciones de discriminación

múltiple en los diferentes ámbitos de in-

tervención.

d) Realizar muestras lo suficientemente am-

plias como para que las diversas variables

incluidas puedan ser explotadas y anali-

zadas en función de la variable sexo.

49


En conseqüència, i sempre que prèviaments’hagi previst en el plec de clàusules, l’adminis-tració pública corresponent pot obligar l’em-presa contractista perquè, per exemple:

· Utilitzi a la plantilla que ha d’executar el con-tracte un percentatge o un nombre determinatde persones en situació o risc d’exclusió social.

· Subcontracti un percentatge de l’import d’ad-judicació amb un centre especial de treball.

· Exigeixi que s’apliquin mesures de conciliacióo un Pla d’igualtat per a la plantilla que ha d’e-xecutar el contracte.

· Implementi determinades mesures de segu-retat o salut laboral, o prevenció de riscs labo-rals.

· La plantilla que executi el contracte tenguicontractes indefinits com a mínim en un 70 %o que els salaris no siguin inferiors a 1.200euros bruts mensuals.

Conclusions:

1. La normativa de contractes públics assenyalaexplícitament i inequívocament la possibilitatd’incorporar condicions especials d’execució decaràcter social, que es configuren com autèn-

tiques obligacions de caràcter contractual.

2. La llista temàtica de l’article 102 LCSP (pro-moure l’ocupació, eliminar les desigualtatsentre l’home i la dona...) té únicament caràcterenunciatiu, i s’hi pot incorporar qualsevol altraqüestió de caràcter social.

3. Resultarà imprescindible indicar en l’anuncide licitació que el contracte té condicions d’e-xecució de caràcter social.

4. La legislació indica expressament que estracta de la fase del procediment més apro-piada —no l’única— per incorporar criteris so-cials i que no estableix cap límit afegit.

5. S’aconsella que el plec inclogui un annex-model perquè les empreses adjuntin, a la do-cumentació administrativa, una declaraciójurada que manifesti el coneixement i la con-formitat amb les condicions especials d’execu-ció de caràcter social.

6. És convenient indicar, a més, en el Plec queles condicions d’execució de caràcter socialtenen caràcter d’obligacions contractuals es-sencials i incorporar en el capítol d’infraccionsi sancions que el seu incompliment constitueixuna infracció molt greu, i pot donar lloc a larescissió del contracte o la imposició de pena-litats.

50









Títols de la col·lecció:

Finançament municipal: anàlisi de la despesa noobligatòria dels ajuntaments de Mallorca

L’Agenda 21 local als municipis de Mallorca: entrela sostenibilitat i la participació

La cultura de la qualitat de gestió als municipisde Mallorca. Una diagnosi aproximativa

Les mancomunitats a Mallorca

L’Agenda 21 local i la participació: Llibre blanc

L'economia social i solidària a Mallorca

Qualitat de gestió a l’Administració local.El canvi necessari en les cultures corporatives

Finançament municipal: els ingressosdels ajuntaments de Mallorca

Guia de clàusules socials.

01

02

03

04

05

06

07

08

09










Títols de la col·lecció:

Finançament municipal: anàlisi de la despesa noobligatòria dels ajuntaments de Mallorca

L’Agenda 21 local als municipis de Mallorca: entrela sostenibilitat i la participació

La cultura de la qualitat de gestió als municipisde Mallorca. Una diagnosi aproximativa

Les mancomunitats a Mallorca

L’Agenda 21 local i la participació: Llibre blanc

L'economia social i solidària a Mallorca

Qualitat de gestió a l’Administració local.El canvi necessari en les cultures corporatives

Finançament municipal: els ingressosdels ajuntaments de Mallorca

Guia de clàusules socials.

01

02

03

04

05

06

07

08

09




C/ del General Riera, 11107010 Palma (Mallorca)www.conselldemallorca.net

Economia

Política

Participació

Cultura

Organització

Medi ambient

Societat

Infraestructures

Serveis socials

Urbanisme

estudis oplGuia declàusules socials

9

Santiago Lesmes Zabalegui



estudis opl 09 - Amazon S3 · Guia de clàusules socials . 5 Guia de clàusules socials Índex ......

Documents

Transcript of estudis opl 09 - Amazon S3 · Guia de clàusules socials . 5 Guia de clàusules socials Índex ......