ESTUDIS

7/25/2019 ESTUDIS

1/112

Collecci Estudis, n. 23

Els trastornsalimentaris a Catalunya

Una aproximaci antropolgica

7/25/2019 ESTUDIS

2/112

7/25/2019 ESTUDIS

3/112

Generalitat de CatalunyaDepartament dAcci Social i Ciutadania

Secretaria de Joventut

Barcelona, novembre 2007

Els trastornsalimentaris a Catalunya

Una aproximaci antropolgica

Mabel Gracia Arnaiz (directora)

Mariola Bernal (Universitat Rovira i Virgili)Lina Casad (Universitat Rovira i Virgili)

Josep M. Comelles (Universitat Rovira i Virgili)Claudia Guerrero (Universitat Rovira i Virgili)Alicia Guidonet (Universitat de Barcelona)

Julia Ledo (Universitat Rovira i Virgili)Anala Ab (Universitat Rovira i Virgili)

7/25/2019 ESTUDIS

4/112

4 Els trastorns alimentaris a Catalunya

Generalitat de CatalunyaDepartament dAcci Social i CiutadaniaSecretaria de Joventut

1a edici: Novembre 2007Tiratge: 750 exemplarsImpressi: CIREDisseny: Unitat dautoedici. Secretaria de JoventutMaquetaci: Eloi Andiach FernndezD L: B-53671-2007ISBN: 978-84-393-7465-7

Biblioteca de Catalunya. Dades CIP

Aquesta publicaci es pot consultar a www.gencat.cat/joventut/observatoriTamb es pot sollicitar i/o consultar al Centre de Documentaci Juvenilde la Secretaria de Joventut

Els Trastornsalimentaris a Catalunya : una aproximaci antropolgica. _(Estudis ; 23)Bibliografia. ndexISBN 978-84-393-7465-7I. Gracia Arnaiz, Mabel, dir. II. Bernal, Mariola III. Observatori Catal de laJoventut IV. Collecci: Estudis (Observatori Catal de la Joventut) ; 231. Trastorns de la conducta alimentria _ Catalunya _ Anlisi transcultural2. Trastorns de la conducta alimentria en els adolescents _ Aspectessocials _ Catalunya613.2-053.7(467.1)

7/25/2019 ESTUDIS

5/112

5Els trastorns alimentaris a Catalunya

ndex

Presentaci ...................................................................................................................................................... 7

Agraments ....................................................................................................................................................... 9

Introducci ..................................................................................................................................................... 11

PRIMERA PART. ELS FONAMENTS TERICS I METODOLGICS

1. Els trastorns del comportament alimentari ................................................................................................ 15

1.1. Qu sn els TCA? .............................................................................................................................. 151.2. La construcci social dels TCA.......................................................................................................... 211.3. Lepidemiologia dels TCA .................................................................................................................. 22

1.4. Diagnstic i tractament ...................................................................................................................... 231.5. Els debats sobre letiologia ................................................................................................................ 26

2. Els TCA a Catalunya .................................................................................................................................. 29

2.1. La salut dels joves.............................................................................................................................. 292.2. Epidemiologia dels TCA en la poblaci juvenil .................................................................................. 362.3. Xarxa assistencial............................................................................................................................... 392.4. Programes de prevenci .................................................................................................................... 41

3. Els fonaments terics i metodolgics ........................................................................................................ 43

3.1. Objectius ............................................................................................................................................ 43

3.2. Hiptesis de treball ............................................................................................................................ 433.3. Metodologia i tcniques danlisi ...................................................................................................... 44

SEGONA PART. UNA APROXIMACI ETNOGRFICA A LESTUDI DELS TCA

4. Prctiques alimentries, imatges corporals irepresentacions de gnere entre els joves a Catalunya ........................................................................... 49

4.1. Els joves autctons ............................................................................................................................ 494.2. Els joves daltres orgens tnics......................................................................................................... 65

5. Etnografia dels trastorns del comportament alimentari............................................................................. 77

5.1 Mirallet, mirallet: ms enll del cos? ................................................................................................... 775.2. Menjar, cos i migraci ........................................................................................................................ 88

Conclusions i prospectiva .............................................................................................................................. 99

Bibliografia ................................................................................................................................................... 105

ndex de taules ............................................................................................................................................. 111

ndex de grfics ............................................................................................................................................ 112

7/25/2019 ESTUDIS

6/112


7/25/2019 ESTUDIS

7/112


PRESENTACI

Els trastorns de la conducta alimentria (TCA) sn un problema de gran importncia en la nostra societat, no

noms per les xifres actuals sin pel seu creixement constant. Les conseqncies dels TCA sn greus i fer-hifront s una tasca fonamental de les institucions pbliques i els agents socials. Els TCA estan experimentantcanvis importants: duna banda, cada cop sn ms els homes que en pateixen; de laltra, els qui emmalal-teixen ja no noms sn joves, sin que els TCA arriben a edats cada cop ms avanades. No obstant aix,continua sent un trastorn tpicament juvenil i feminitzat.

Els enfocaments tradicionals sobre els TCA han tendit a ignorar el lligam entre aquest problema i el contextsocial en qu es desenvolupa. El vincle entre la malaltia i el conjunt de la vida de la persona malalta tampocno ha estat un element central en molts estudis. En la present recerca, per tant, es vol aprofundir en el coneixe-ment de dues grans qestions: en primer lloc, quines sn les prctiques alimentries i els imaginaris sobre elcos entre el conjunt de la poblaci, i en segon lloc, comprendre millor lespecificitat dels TCA, especialmentdes de dues perspectives: la dimensi transcultural com es posicionen els nouvinguts amb relaci a lesprctiques alimentries i la dimensi assistencial com funcionen els mecanismes assistencials per a les

persones que pateixen aquests trastorns.

Creiem que aquest tipus dinvestigacions sn necessries per arribar a un millor coneixement dels processosque es troben en lorigen daquest problema, ja que sn imprescindibles poder donar-hi la resposta msacurada possible des de les institucions. La rigorositat i amplitud de la recerca que teniu a les mans aix hopermet.

Observatori Catal de la Joventut

7/25/2019 ESTUDIS

8/112


7/25/2019 ESTUDIS

9/112


AGRAMENTS

El material que cont aquest treball s part dels resultats duna lnia dinvestigaci en trastorns alimentaris

que van iniciar membres del Grup dInvestigacions en Antropologia del departament dAntropologia, Filoso-fia i Treball Social de la URV de Tarragona lany 2000. Durant aquests anys han estat diversos els projectesdinvestigaci finanats.1Agram el suport de totes les administracions pel seu inters en el treball de lequip,i molt especialment, en aquesta ocasi, a lObservatori Catal de la Joventut de la Secretaria de Joventut perla seva confiana en lencrrec daquest estudi, centrat en la joventut catalana. A ms, sn moltes les institu-cions assistencials i educatives, pbliques i privades, i els seus professionals, juntament amb els joves quehan compratit amb nosaltres les seves histries, els que han fet veritablement possible el present treball.

Aquest text s una primera aproximaci antropolgica a lestudi dels trastorns del comportament alimen-tari a Catalunya. No s una recerca definitiva ni tancada, sin tot el contrari. La urgncia temporal que lhacondicionat ens ha impedit danalitzar sistemticament tota la informaci recollida.2Aquest fet ens anima,i obliga, a continuar treballant en la interpretaci de les dades amb lobjectiu de comprendre la naturalesadunes malalties que, a travs de les experincies subjectives de nombrosos joves, expressen les paradoxes

duna societat complexa.

1 Inclouen finanament directe els projectes La incidencia de los factores socioculturales en los trastornos alimentarios de las mujeres: el casode la anorexia nerviosa(2000-2001). Instituto de la Mujer (61/00); Ambigitat discursiva en la construcci social de la feminitat. Evoluci de lesimatges culturals de les dones a travs de la publicitat(2003). Institut Catal de la Dona (U-4/03); La cura del cos en cohorts dadolescentsamb trastorn del comportament alimentari(2005). Fundaci VECTEM (T050755); Gnero, dieting y salud: un anlisis transcultural de la in-cidencia de los trastornos del comportamiento alimentario entre las mujeres(2003-2005). Instituto de la Mujer (87/03); tamb shan finanatbecaris (Montserrat Garcia, Mariola Bernal), tots ells vinculats al programa de doctorat en antropologia de la medicina de la URV (ambmenci de qualitat del MECD) o al Grup dEstudis Alimentaris de la UB. Una part dels resultats sha difs en diferents colloquis i congressos(Coloquio Antropologa, Gnero y Salud, Sant Sebasti 2006; X Congreso de Antropologa, Sevilla 2005; I Congreso Latinoamericano deAntropologa, Rosario (Argentina) 2005, V Congreso Nacional de la Asociacin Espaola para el Estudio de los Trastornos de la ConductaAlimentaria, Saragossa, 2005, I Congreso Nacional sobre la Anorexia y la Bulimia en Internet, Madrid 2005, VIII Frum Joventut i Salut, Llei-da, 2005), i una altra ja sha publicat, per a la qual vegeu especialment Gracia (2002, 2003, 2005) i Gracia et al. (2005), Gnero, dieting ysalud: un anlisis transcultural de la incidencia de los trastornos del comportamiento alimentario entre las mujeres. Lestudi est disponible awww.mtas.es/mujer.

2 Complementant aquest treball, vegeu Grcia i Comelles (eds.). No comers, Narrativa sobre comida, cuerpo y gnero. Barcelona, Icria, 2007.

7/25/2019 ESTUDIS

10/112


7/25/2019 ESTUDIS

11/112


Introducci

En el si de les societats industrialitzades, els trastorns del comportament alimentari (TCA)3shan estudiat

mpliament i han estat objecte dinnumerables treballs mdics, psicolgics, histrics i antropolgics, ja queestem davant dun problema de salut multifactorial que afecta majoritriament la poblaci jove femeni-na que demana una anlisi i una intervenci interdisciplinria. Tot i que en el moment de la seva emer-gncia sapella a factors de tipus gentic, psicolgic i culturals com afavoridors daquest tipus de trastorns(Chinchilla, 1996; Raich, 2002; Fernndez i Turn, 2001), els aspectes socials i educatius associats als TCAhan estat poc o gens considerats, en part perqu hi ha hagut una desconnexi important entre les aproxi-macions biomdiques i les socials.

A Catalunya existeix des de 1999 un pla interdepartamental sobre els TCA pioner a lEstat i, s correcte, unamajor sensibilitat per la recerca interdisciplinria. Aquesta recerca ha de permetre millorar els plans dactuaci,potenciar activitats destinades a la prevenci i adequar els programes segons la demanda assistencial. sen aquest context que, des del GIAFITS, hem plantejat un estudi focalitzat en la poblaci jove basat en lsdel mtode etnogrfic. Laplicaci duna mirada antropolgica dels TCA pot donar compte de la trama social

en qu se sustenten aquests comportaments singulars.

Laugment de casos cronificats de TCA, laparici de prctiques alimentries restrictives o desestructuradesentre noies i nois cada cop ms joves o, al contrari, ms grans i lextensi daquestes malalties a totes lesclasses socials i a dones joves immigrants ens obliga a replantejar-nos certes hiptesis vigents de carcterbiomdic i cultural. Tots aquests motius fan necessari analitzar les relacions entre prctiques alimentries,representacions corporals i estereotips de gnere, tot establint comparacions entre noies i nois, duna banda,i entre joves de diferents grups tnics, de laltra. Creiem que la incidncia dels TCA entre adolescents i jovesimmigrants de diversos orgens culturals que viuen en unes condicions econmiques i socials molt particu-lars, sotmesos a canvis culturals molt rpids esforos dadaptaci cultural i socioeconmica, processosdaculturaci, trastorns afectius, etctera, pot ajudar-nos a comprendre fins a quin punt s pertinent unenfocament integral, s correcte biopsicosocial, en lanlisi i abordatge dels TCA. s un fet que la joventutmanifesta la seva identitat de grup i de gnere mitjanant el cos i el menjar, deixar de menjar, menjar poc o

menjar excessivament sn prctiques que expressen malestars i afliccions detiologia diversa.

Partim de la base que els TCA sn problemes de salut no solament individuals, sin socials, i que no es po-den resoldre nicament apellant a la conscincia personal dels pacients reals i/o potencials, sin motivantla creaci dels mitjans per intervenir en els espais socials, econmics i poltics que els afavoreixen. Sabercom es socialitzen i interaccionen els joves en el medi sociocultural dins la famlia, entre iguals o a lesinstitucions s indispensable per a la prevenci, leducaci i la promoci de la salut. Cal lluitar seriosamentcontra els processos i els agents que, de diverses maneres i en diferents mbits, afavoreixen el fet que elsjoves estableixin relacions dialctiques amb el menjar i amb el cos, que sinicin en prctiques alimentriesdesestructurades per desconeixement, desinters o solitud o que es qestionin recurrentment les se-ves formes corporals: manca/excs de pes, alada o massa corporal. Cal crear en els diferents mbits dela vida social, i especialment entre els ms joves encara que no noms entre ells espais on es puguintreballar socialitzar els aspectes i sentits positius del menjar i del cos, i on es deconstrueixin, tamb,

certs estereotips de gnere. Creiem que s indispensable potenciar la reflexi i la crtica respecte als atributssocials i fsics que, duna manera desigual, satribueixen a noies i nois, a dones i homes: pensar-los i plantejaralternatives que no tinguin implicacions per a la salut daquest grup dedat, molt sensible per trobar-se en unperiode de construcci fsica, personal i social.

Partim del fet que les realitats corporals sn heterognies i que el sobreps estar gras no sn, necessriament,sinnims de no-salut. Per desgrcia, avui sest assimilant com a evident que el greix mata, que lobesitat spatolgica en si mateixa i que totes les persones grasses estan forosament malaltes. Aquestes afirmacionssn difcils de constatar segons la literatura biomdica. Daltra banda, cal fer entendre les funcions del menjarno noms des del discurs de la salut i la malaltia, sin com all que pot proporcionar plaer, com all que ens

3 A partir dara ens referirem als trastorns del comportament alimentari amb les sigles TCA.

7/25/2019 ESTUDIS

12/112


permet o no compartir moments amb la famlia i els amics, com all que, en qualsevol cas, ha dafavorirladquisici de coneixements i habilitats alimentries, i ajudar a la construcci de la identitat personal i socialdels joves. Per aix ens sembla oport analitzar com sest produint la transmissi i adquisici del saber feralimentari, les imatges corporals i els estereotips de gnere en aquests grups dedat.

Aquest projecte t un enfocament interdisciplinari. Hi participen investigadors del Grup de Recerca ConsolidatGIAFITS (Generalitat de Catalunya), formats en cincies biomdiques medicina, psiquiatria, infermeria isocials psicologia, sociologia i antropologia, que han treballat prviament en temes de salut, joventut,gnere i famlia. Aquest equip vol mostrar que la comprensi i labordatge dels TCA cal articular-los, en primerainstncia, no ja solament, o sobretot, al voltant de la imatge social que t entre els joves el fet destar prim,sin dels rols que adquireixen el cos i el menjar, en el context de la societat catalana, com a elements claudidentitat de gnere i didentitat personal i social. Tamb s indispensable analitzar el lloc que ocupen lesinstitucions en la socialitzaci dels nois i noies, especialment la famlia, el dispositiu educatiu i la xarxa datencisanitria. Qualsevol proposta dintervenci i promoci de la salut referida als hbits alimentaris, la cura delcos i la salut ha dincloure necessriament lestudi daquests tipus de condicionants socioculturals.

7/25/2019 ESTUDIS

13/112


PRIMERA PART.Els fonaments terics i metodolgics

7/25/2019 ESTUDIS

14/112


7/25/2019 ESTUDIS

15/112


1. Els trastorns del comportament alimentari

1.1 Qu sn els TCA?Amb la denominaci de trastorns del comportament alimentari (TCA) sagrupen determinades conductesque, com el dejuni i lafartament, poden tenir conseqncies negatives per a la salut. Aquestes prctiques,admirades en altres perodes histrics i en determinades cultures, sn ara percebudes com a conductesno normals i etiquetades com a malalties mentals. La seva prevalena s ms freqent entre les dones. ElsTCA sn objecte dun inters creixent al llarg de les darreres dcades a causa de lincrement4de la sevaincidncia acompanyat dun augment de casos que es cronifiquen i del risc de mort, tant a les societatsindustrialitzades com a les societats en transici, on fa poc ms duna dcada es comencen a publicar dunamanera ms continuada estudis epidemiolgics i casos clnics.

Tot i que sha criticat ls, per part dels antroplegs, de letiqueta TCA, ja que reprodueix la classificacipsiquitrica i la praxi mdica, hem optat per emprar-la per destacar la seva influncia en la concepci social

daquestes malalties. Aix no vol dir que assumim les nosologies psiquitriques com a entitats neutrals i inde-pendents del context histric i cultural en qu es produeixen. La denominaci de TCA fa referncia a la dimensipsicolgica del problema, que considera que lagent de la malaltia s una salut mental frgil o inadequada.Des daqu defensem que no es tracta de problemes de salut individuals, sin socials, ja que pensem queels TCA amaguen multitud de significats: sn expressions de malestars utilitzades per aconseguir objectiuscom ara lacceptaci dels iguals, cridar latenci, mostrar rebuig o lexistncia dun conflicte interpersonal,i sn tamb estratgies de supervivncia que les persones joves en el cas que ens ocupa utilitzen endiferents situacions dinjustcia i desigualtat social.

El Manual Diagnstic dels Trastorns Mentals (DSM-IV)5inclou sota lepgraf de trastorns del comportamentalimentari dues malalties, lanorxia i la bulmia nerviosa, amb els seus corresponents criteris diagnstics. Ladarrera edici del manual que data de 1994 en recull una tercera, el trastorn per afartament, consideradauna entitat diagnstica independent, i com a tal s recollida a lapndix B. En la propera edici, i a partir de

les investigacions que sestan duent a terme, el trastorn per afartament sinclour com a TCA, i previsiblementanir de la m de noves categories diagnstiques que sestan comenant a emprar en la prctica clnicacom lortorxia, caracteritzada per una obsessi patolgica pel menjar biolgicament pur, i la vigorxia,entesa com una preocupaci excessiva per augmentar la massa muscular sense acumular greix.

Anorxia nerviosa

Dentre els TCA, lanorxia, probablement perqu t ms visibilitat i un pronstic ms greu, ha acaparat lamajor part de latenci. s el primer TCA que va ser identificat com a sndrome clnica. Es caracteritza per unaprdua significativa del pes corporal mitjanant la supressi o restricci daliments i, amb freqncia, a travsde vmits, s de laxants i/o dirtics, exercici fsic intens, etc. (Toro, 2003). Com ha passat a altres pasos, comals Estats Units o Canad, la incidncia de lanorxia nerviosa pura sha estabilitzat en els ltims anys i han aug-mentat les taxes de prevalena de bulmia i daltres trastorns alimentaris no especificats o atpics (Ruiz, 2002).En aquesta categoria associada al gnere femen, els criteris diagnstics consensuats pels psiquiatres,amb el suport dels psiclegs clnics, sn els segents:

4 Tot i que en alguns pasos occidentals les xifres semblen haver-se estabilitzat en el transcurs dels darrers anys, el nombre de casos en termesabsoluts a escala mundial continua creixent (Gordon, 2000).

5 El Manual diagnstic i estadstic dels trastorns mentals (DSM) va ser creat per lAssociaci Americana de Psiquiatria i s el manual ms emprata les consultes psiquitriques darreu del mn. La darrera edici es va publicar el 1994 (DSM-IV).

7/25/2019 ESTUDIS

16/112


Criteris per al diagnstic de F50.0 anorxia nerviosa (307.1)

A. Rebuig a mantenir el pes corporal igual o per sobre del valor mnim normal considerant ledat i latalla (p. ex., prdua de pes que dna lloc a un pes inferior al 85% de lesperat, o fracs a lhora

daconseguir un augment de pes normal durant el perode de creixement, que dna com a resultatun pes corporal inferior al 85% del pes esperat).

B. Por intensa de guanyar pes de convertir-se en obs, fins i tot tenint un pes per sota del normal.

C. Alteraci de la percepci del pes o la silueta coporal, exageraci de la seva importncia enlautoavaluaci o negaci del perill que comporta el baix pes corporal.

D. En les dones postpuberals, presncia damenorrea; per exemple, absncia dalmenys tres ciclesmenstruals consecutius. Es considera que una dona presenta amenorrea quan les menstruacionsapareixen nicament amb tractaments hormonals: p. ex., amb ladministraci destrgens.

Per especificar-ne el tipus:

Tipus restrictiu:durant lepisodi danorxia nerviosa, lindividu no recorre regularment a afartar-se opurgar-se (p. ex., provocar-se el vmit o fer un s excessiu de laxants, dirtics o nemes).

Tipus compulsiu/purgatiu: durant lepisodi danorxia nerviosa, lindividu recorre regularment a afartar-se o purgar-se (p. ex., provocar-se el vmit o fer un s excessiu de laxants, dirtics o nemes).

Font: DSM-IV (1994)

Aquests sn els indicadors amb els quals la medicina identifica lanorxia, amb el suport daltres xifres comara lndex de massa corporal (IMC) i el resultat de diversos tests i escales de risc sobre actituds i compor-

taments alimentaris i perfils psicolgics (EAT, MMPI, EPQ, EDR).Entre els criteris diagnstics hi ha dos aspectes despecial inters. Duna banda, inclouen la simptomatologiaderivada dun estat de malnutrici, que una vegada establerta produeix alteracions com lamenorrea en lesdones i la prdua dapetit sexual en els homes. Altres smptomes associats a la malnutrici sn la hipotrmia,bradicrdia, hipotensi, anmia, osteoporosi, alteracions de la pell o la caiguda dels cabells (Toro, 2003).Daltra banda, tant els criteris clnics com els algoritmes del DSM-III o IV impliquen una actitud volitiva, volun-tria, en aquest procs, i molt centrada en el dej voluntari o buscat.

No podem obviar, per, que la responsabilitat de deixar de menjar no s noms dun mateix, i les causespoden ser diverses i de diferents tipus: lanorxia sha de contextualitzar en una cultura de la llibertat, de ladecisi, del repte, del control i del risc (Van Dongen, 2000).No s casual que siguin els psiquiatres ms dis-posats a tenir en compte les variables culturals i socials els que han buscat respostes crtiques als problemes

de diagnstic que planteja lanorxia nerviosa i hagin suggerit termes ms flexibles. s el cas de lanorxiamultiforme, terme emprat per DiNicola (1990) a partir de laproximaci diacrnica al problema i en obser-var que les evidncies daquesta malaltia apareixen en altres poques. Per a ell, lanorxia s una malaltiamediatitzada socioculturalment que reacciona duna manera molt sensible al context, que en determina elsdiferents significats.

Depenent daquest context, les causes que shan atribut al que avui coneixem com a anorxia nerviosa han estatmltiples, (vegeu la taula 1). Les primeres interpretacions que coneixem daquestes prctiques tenen lloc en unasocietat amb un marcat rerefons religis, on el control sobre una necessitat humana bsica com el menjar saltament valorat i satribueix a lesfera dall miraculs. Ms que una prdua de gana, com suggereix la deno-minaci, es tracta dun rebuig a menjar motivat per la voluntat daconseguir certes finalitats, com lacostamenta Du o levasi de certes imposicions familiars, que queden ocultes darrere els motius religiosos.

Lapropiaci daquestes conductes per la psiquiatria es van fer a mitjans del segle passat. Ms endavant, esvan buscar causes orgniques a aquesta malaltia en el sistema nervis o endocr. El 1914, lanorxia nerviosa

7/25/2019 ESTUDIS

17/112


va ser incorrectament interpretada pel doctor Simmonds com a caquxia pitutria, un error que duraria msde vint anys durant els quals prcticament no hi ha informes danorxia nerviosa. En el seu redescobrimentvan tenir un paper important les interpretacions psicoanaltiques dels Estats Units als anys quaranta, que vanrescatar aquesta patologia duna interpretaci purament medicosomtica (Gordon, 2000).

Taula 1. Denominacions histriques de lanorxia

Inedia prodigiosa(Hildanus, 1646)

Nervus atrophy(Morton, 1694)

Anorexia mirabilis(Boisser, 1772)

Apepsia hysterica(Gull, 1868)

Anorexia nervosa(Gull, 1874))

Anorexia hysterica(Lasgue, 1873)

Mental anorexia(Huchard, 1863)

Pubertal addiction to thinness(Bruch, 1985)

Self-starvation(Palazzoli, 1963)

Font: elaboraci prpia

Lanorxia nerviosa continua classificada com a malaltia mental, ja que no hi ha causes orgniques demos-trables que puguin explicar la seva aparici i desenvolupament. No obstant, hom fa referncia a la influnciade factors gentics en la predisposici a aquests trastorns basant-se en estudis de prevalena familiar i debessons (Bulik, 2001; Bouchard et al., 1990). En aquests estudis, el pes dels factors socioculturals sol ser mnimi fa referncia nicament als efectes de la imposici dun patr de bellesa generalitzat i difs massivamenten els darrers anys pels mitjans de comunicaci. Sn moltes les incgnites que la investigaci biogenticadeixa sense resoldre, com ara que aquest trastorn es presenta en un 90% dels casos entre les dones jovesi en certs contextos socials.

Bulmia nerviosa

Si la literatura cientfica es va bolcar inicialment en lanorxia nerviosa, ara sn ms nombroses les publica-cions sobre bulmia. Aquesta malaltia es caracteritza per episodis en els quals la persona afectada ingereix

quantitats de menjar significativament superiors al que es considera normal, amb una sensaci de prdua decontrol i acompanyant-ho amb prctiques de compensaci dels efectes que tenen aquestes ingestes sobreel pes (Toro, 2003). Amb aquest trastorn passa una cosa semblant a lanorxia: al llarg de la histria podemtrobar que menjar amb profusi ha rebut diferents etiquetes que posen de relleu la diversitat de causes queshan addut per explicar-lo.

7/25/2019 ESTUDIS

18/112


Taula 2. Denominacions histriques de la bulmia i sndromes associades

Bulimia (Trevisa, 1398)

Caninus apetitus(James, 1743)

Hiperorexia(Soltman, 1894)

Cinorexia / Licorexia / Fringale(Blachez, 1869)

Sndrome del gordo/delgado(Bruch, 1973)

Bulimarexia(Boskind Lodhal, 1976)

Bulmia nerviosa (Rusell, 1979)

Sndrome del caos diettico(Palmer, 1979)

Sndrome del control anormal/normal del peso(Crisp, 1981)

Font: elaboraci prpia

Amb aquestes denominacions es volia descriure el patir una gana ferotge i es descrivien signes i smptomesrelacionats amb les prctiques de menjar fins afartar-se: vmits, desmais, contraccions intestinals rpides,etctera. Lafartament acompanyat del vmit ha estat freqent al llarg de la histria en determinats contextosi grups socials. Aquestes conductes no es consideraven patolgiques perqu obeen a motius festius, reli-giosos o, fins i tot, mdics. A la cultura egpcia, els metges recomanaven el vmit peridicament. Els factorseconmics i el grau de riquesa tamb tenen el seu paper en aquestes prctiques, i la golafreria s una prcticasocial acceptada i valorada en moltes societats tribals que sofreixen escassesa daliments i fam. En aquestes

societats la robustesa s considerada positiva, sinnim de fora, prosperitat i poder (De Garine, 1995).Durant la dcada dels setanta, amb el fort creixement del que estava a punt de convertir-se en trastorn bulmic,va augmentar linters dels metges per aquest fenomen, tot i que com un smptoma associat a lanorxia i alobesitat. Daqu que es diferenciessin dos tipus danorxia, la restrictiva i la purgativa, cosa que va fer cadacop ms difusos els lmits entre les definicions establertes per a cadascun dels trastorns. Algunes hiptesisapunten que no est tan relacionada amb la pubertat com amb lentrada al mn adult i els desafiaments queaquest porta implcit en la construcci de la identitat personal (Gordon, 2000).

En la literatura mdica, la fam nerviosa noms ha estat objecte dinters clnic en la mesura que es conside-rava un smptoma associat a un altre trastorn (Stein i Laakso, 1988). Tot i que hi ha excepcions en les qualses considera una sndrome, no va ser fins a finals del segle XX que es va reconixer la bulmia com a entitatnosolgica independent.

7/25/2019 ESTUDIS

19/112


A finals daquesta mateixa dcada, i desprs de diferents intents daltres professionals, Rusell va establirels criteris diagnstics del trastorn bulmic, fent una menci especial de les mesures compensatries i dela por dengreixar-se, que anys ms tard substituirien els criteris que recull el DSM en les diverses edicionsrecents:

Criteris per al diagnstic de F50.2 Bulmia nerviosa (307.51)

A. Presncia dafartaments recurrents. Un afartament es caracteritza per:

1. La ingesta daliment en un curt espai de temps (p. ex., en un perode de dues hores) en unaquantitat superior a la que la majoria de les persones ingeririen en un perode de temps similari en les mateixes circumstncies.

2. La sensaci de prdua de control sobre la ingesta de laliment (p. ex., la sensaci de no poderparar de menjar o no poder controlar el tipus o la quantitat de menjar que sest ingerint).

B. Conductes compensatries inapropiades, duna manera repetida, amb la finalitat de no guanyarpes, com sn provocar-se el vmit; fer un s excessiu de laxants, dirtics, nemes i altres frmacs;el recurs al dejuni, i lexercici excessiu.

C. Els afartaments i les conductes compensatries inapropiades tenen lloc, com a mitjana, almenysdos cops a la setmana durant un perode de tres mesos.

D. Lautoavaluaci est exageradament influenciada pel pes i la silueta corporal.

E. Lalteraci no apareix exclusivament en el transcurs de lanorxia nerviosa.

Especificaci dels tipus:

Tipus purgatiu:durant lepisodi de bulmia nerviosa, lindividu es provoca regularment el vmit o empralaxants, dirtics o nemes en excs.

Tipus no purgatiu:durant lepisodi de bulmia nerviosa, lindividu empra altres conductes compensa-tries inapropiades, com el dej o lexercici intens, per no recorre regularment a provocar-se el vmitni empra laxants, dirtics o nemes en excs.

Font: DSM-IV (1994)

Menjar compulsivament, identificat com un fenomen de masses entre dones universitries (Stunkard, 1993,Toro, 2003), s una prctica cada cop ms estesa, interpretada pels professionals com una estratgia per

descarregar el malestar psicolgic. Tot i que lanorxia i la bulmia nerviosa comparteixen punts en comen les classificacions diagnstiques, com ara la restricci alimentria, la incidncia de la preocupaci pelpes en lautoestima i les fartaneres, juntament amb les prctiques compensatries b siguin vmits, sde laxants o exercici fsic excessiu, sha ressaltat que una de les diferncies ms notables s la dificultatde les persones bulmiques per controlar els seus impulsos,6mentre que les anorctiques hi exercirien unhipercontrol (Toro, 2003).

6 Una de les caracterstiques que acompanya amb una certa freqncia la simptomatologia bulmica actual sn els comportaments autoltics.

7/25/2019 ESTUDIS

20/112


Trastorn per afartament

Lanomenat trastorn per afartament, ms conegut com a sndrome del menjador compulsiu, s des de fapoc una entitat diagnstica independent, recollida a lapndix B del DSM-IV, en un apartat de noves categoriespendents dinclusi en futures edicions. Es caracteritza per la gana nerviosa duna manera habitual, per a

diferncia de lanorxia i la bulmia no es donen comportaments de restricci i/o compensaci ni hi ha unasobrevaloraci del fet destar prim.

La literatura psiquitrica ha descrit nombrosos casos de menjadors compulsius amb la total absncia demtodes purgatius. Wulff i Fenichel ho van anomenar perversions orals, i proposaven que sestudiessin entermes daddicci.7Stunkard (1959) va ser el primer en descriure aquest trastorn, i els seus criteris van serrecollits pel DSM-III lany 1980 amb el nom de bulmia, sense incloure els comportaments purgatius ni la pordengreixar-se. No obstant aix, aquests criteris, que no acabaven de convncer la comunitat psiquitrica,van ser substituts al cap duns anys pels de Russell, amb letiqueta de bulmia nerviosa.

La ra per la qual el trastorn per afartament sha hagut desperar fins gaireb el segle XXI a ser incls comun trastorn psiquitric es deu, segons Gordon (2000), a la resistncia de la comunitat mdica a acceptarlassociaci entre obesitat i TCA, ja que la primera es considerava una malaltia orgnica, basant-se en estudisfets entre la dcada dels setanta i els vuitanta, que evidenciaven uns patrons dalimentaci normals entre lapoblaci obesa. Investigacions ms recents han trobat associacions entre el trastorn per afartament i algunsgrups dobesos que experimenten habitualment els efectes del dej i de la restricci alimentria quan intentenperdre pes. Finalment, el 1994 el trastorn va ser incls al DSM-IV, com una categoria en construcci. En ladarrera edici daquest manual el trastorn per afartament es defineix per la presncia dafartaments de menjarhabituals que sassocien a proves subjectives i comportament als de falta de control sobre lalimentaci i demalestar clnicament significatiu, i que no sacompanyen de les estratgies compensatries tpiques de labulmia nerviosa (p. e., autoinducci del vmit, abs de laxants i altres frmacs). La seva prevalena s mselevada entre les dones, encara que la seva proporci respecte als homes (3: 2) s ms semblant que no pasen lanorxia i la bulmia. Malgrat les escasses investigacions que se nhan fet fins ara perqu fa poc que selha incls com a TCA, Spitzer (1993) ha suggerit que la seva prevalena s ms alta que la de la bulmia.

Noves etiquetes diagnstiques

Tot i la falta de consens mdic sobre la consideraci daquestes prctiques com a trastorns mentals i,sobretot, a la paradoxal falta de malalts, no volem deixar desmentar les noves etiquetes diagnstiquesque apareixen en un camp procliu a desenvolupar noves categories clniques. En un context dexaltaci deleducaci fsica i delbody buildingdestinat a produir cossos danone per fer servir el terme com a Es-panya, es considera patolgic el dej i lexercici fsic excessiu (DSM-IV, 1994), i apareixen conceptes nouscom els de vigorxia i ortorxia. Aquests nous trastorns estan relacionats amb formes de consum compulsiuduns productes alimentaris especfics i porten aparentment a lextrem les prctiques diettiques ms omenys tradicionals emprades per aprimar-se o no engreixar-se anomenades fer rgim..

El concepte de vigorxia8va ser introdut per Harrison Pope i collaboradors el 1993 per definir els casosdalteracions de la imatge corporal en els quals les persones afectades es consideraven ms dbils i primesdel que objectivament sn. Els afectats, amb majoria dhomes, mostren una preocupaci excessiva per la

prpia musculatura i busquen un augment de pes i volum, per sense augmentar el greix, la qual cosa elsduu a practicar un intens exercici fsic.

Per la seva banda, lortorxia va ser definida per primera vegada el 1997 pel metge Steve Bratman (2001),que va patir fixaci patolgica per menjar aliments adequats per a la salut, com els suposadament purs. Lacultura tindria un fort paper explicatiu en laparici de lortorxia, que partiria de la tendncia observada en

7 Overeaters Anonymus (OA) o, a Espanya, lAssociaci de Menjadors Compulsius Annims (ACCA), ho plantegen com un problema daddiccial menjar, i han adaptat el programa dAlcohlics Annims per superar-la. Aquesta associaci dautoajuda agrupa la major part de menjadorscompulsius darreu del mn un 71%, segons Gordon (1994).

8 Tamb anomenat anorxia inversa, dismrfia muscular o complex dAdonis.

7/25/2019 ESTUDIS

21/112


certs grups socials de les societats occidentals a desconfiar de les cadenes alimentries i del menjar processatindustrialment, i a fer una bona valoraci de les terpies diettiques alternatives.

1.2 La construcci social dels TCA9

Els anomenats trastorns mentals sn un dels objectes destudi danlisi obligada des duna perspectiva deconstruccionisme social. Les tensions entre el que s real i el que s construt tenen molt a veure amb lainteracci entre les dues esferes. No obviem la situaci de patiment i les implicacions biolgiques que podentenir certes prctiques alimentries part real, per el que ens interessa s estudiar la manera en qutenir un trastorn alimentari s concebuda, descrita i ordenada per nosaltres mateixos i pel nostre entorn.Aquesta ltima s la part construda, ja que reflecteix actituds socials i prctiques institucionals que tenenuna repercussi sobre les experincies i els comportaments del subjecte (Hacking, 2000).

Les prctiques alimentries de dej o afartament han existit durant segles, i les actituds socials davant delleshan estat condicionades pel context sociocultural en qu es desenvolupaven. Definides com a malalties,les persones afectades queden sotmeses a la intervenci mdica, que esdev en un actor fonamental en laconstrucci social dels TCA.

El sector salut ha de produir constantment nous productes per mantenir un mercat que li permeti suportar lesenormes inversions a qu est sotms, daqu el procs sistemtic dinvenci o de redenominaci de novesmalalties sobre la base de disfuncions derivades de les condicions socials de les classes mitjanes, lmbitde mercat ms ampli en les societats desenvolupades. Aquest model, aqu simplificat, sajusta a diferentsescenaris estatals segons el pes relatiu que hi tingui el sistema pblic de salut i la capacitat daquest perrespondre a la creaci permanent de malalties. Moltes daquestes malalties afecten les dones i estan vin-culades a una simptomatologia mixta somtica i psicopatologica: la sndrome premenstrual, la fibromilgia,la sndrome de fatiga crnica, els trastorns alimentaris, etctera. La constant producci/desproduccci detrastorns permet no noms la reproducci del complex tecnolgic industrial relacionat amb la indstria delmedicament, sin tamb que aix sestengui a mbits del capital financer i dassegurances, que se situendarrere les inversions necessries per obrir i mantenir institucions i clniques especialitzades i que, per tant,ofereixen un escenari laboral a certs professionals,10que al mateix temps sinvolucren en la promoci en

lmbit local daquest tipus de categories nosolgiques.11

Un exemple sn els TCA.Com va passar fa un parell de dcades amb les drogodependncies,12a determinades conductes sels hafet una lectura biomdica. Per sha produt un nou fenomen: la dispersi de les responsabilitats, abansnicament en mans dels metges, entre professionals de disciplines diferents psiquiatres, psiclegs clnics,terapeutes ocupacionals, dietistes, infermers, etctera, cadascun dels quals aporta les seves cultures,interessos i sabers professionals especfics. Aix vol dir que, entre el discurs cannic subscrit per la literaturamdica amb la seva pretensi duniversalitat i la prctica quotidiana dels equips assistencials en contextsculturals, sorgeixen sabers i experincies collectives que sn els que operen en la realitat. Si fa alguns anysel model mdic era hegemnic, avui aquesta hegemonia est ms repartida.

9 Per a una anlisi ms extensa sobre com ha evolucionat la conceptualitzaci dels trastorns del comportament alimentari ens remetem a linformeelaborat per aquest investigador: Gracia et al. (2006), Gnero, dieting y salud: un anlisis transcultural de la incidencia de los trastornos delcomportamiento alimentario entre las mujeres. Instituto de la Mujer.

10 Vegeu a Espanya el cas de la franqucia Corporacin Dermoesttica, que t lobjectiu parasanitari de reconstruir el cos sobre la base de lacirurgia plstica i esttica.

11 A la rdio i la televisi s freqent la participaci de professionals privats que ofereixen solucions per a aquestes patologies i les difonenen programes dmplia audincia. A Espanya, la participaci de professionals del sector pblic en aquests programes s excepcional, i enspodem preguntar fins a quin punt ens trobem davant de formes de publicitat encoberta que tenen lobjectiu de projectar sobre el pblic unssmptomes i uns signes que sovint poden conduir loient o lespectador a reconixer-shi i, doncs, incitar a la consulta.

12 Sobre el desenvolupament de les poltiques i prctiques sobre drogodependncies durant la dcada dels anys vuitanta, vegeu Comas et al.(comps.) (1992) i Roman (1982, 1995, 1999).

7/25/2019 ESTUDIS

22/112


1.3 Lepidemiologia dels TCA

La revisi bibliogrfica internacional sobre la prevalena i la incidncia dels TCA en poblaci general i entre jo-ves i dones ens permet afirmar que aquestes taxes shan incrementat al llarg de les tres darreres dcades.

A escala internacional les investigacions epidemiolgiques han posat de relleu que les taxes de prevalenade lanorxia i la bulmia nerviosa se situen al voltant del 0,5 i l1% respectivament en la poblaci general (Hsu,1996; Fairbaurn i Beglin, 1990), mentre que en adolescents considerats poblaci de risc sn una micams altes: en anorxia nerviosa se situen entre l1 i el 2%, i en bulmia, entre el 2 i el 3% (Toro, 2003). Snxifres que sallunyen del carcter epidmic que sha proclamat en nombroses ocasions. Nombrosos estudishan demostrat un augment progressiu de la seva incidncia en les societats industrialitzades entre els anys1950 i 1990. Lanorxia nerviosa no ha deixat de crixer des dels anys trenta del segle passat, sobretot endones dentre 15 i 24 anys. La bulmia nerviosa te menys referncies relatives a la seva incidncia i patrons decreixement, tot i que la majoria dels estudis posen de relleu que s ms freqent que lanorxia nerviosa.

Malgrat aquest increment absolut dels TCA, els estudis longitudinals, amb una perspectiva de cinquantaanys, mostren una tendncia de creixement de les formes lleus, per estabilitat en les ms agudes. Aixconcorda amb les altes taxes de prevalena actuals dels anomenats trastorns del comportament alimentari

no especificats (TCANE), que sn els quadres simptomtics que no compleixen tots i cadascun dels criterisestablerts al DSM, per que presenten caracterstiques molt similars. Aquests trastorns parcials sn un 5-10%(DSM-IV, 1994).

Pel que fa al pronstic, en lanorxia un 48% de les persones afectades superen la malaltia, un 29,1% milloren,un 18,1% dels casos es cronifica i la taxa de mortalitat s a prop del 5%. En la bulmia, un estudi longitudinalde cinc a deu anys sha tancat amb un 72,2% de casos de recuperaci i millora significativa, un 21,5% decronificaci i un 6,2% de mortalitat (Steinhausen, 2002).

Entre els factors de risc, els estudis epidemiolgics fan referncia al gnere, ledat adolescent, el nivell so-cioeconmic mitj i alt, leducaci i la cultura fent mfasi en el rendiment intellectual i la cultura del cosprim i de lxit a travs duna figura atractiva i lorigen tnic i/o la histria migratria analitzant limpactecultural com un factor destrs complex (Nasser et al., 2001). Alguns daquests factors de risc shan comenat

a qestionar, perqu en els darrers anys sestan diagnosticant cada vegada ms casos entre homes i enedats no circumscrites estrictament a ladolescncia, i tamb han deixat dassociar-se als estrats socialsms elevats.13

La proporci dhomes, per, no arriba al 10%, encara que sembla anar creixent. Les dades provenendestudis fets sobre mostres clniques, i no sabem si aquesta afirmaci sajusta a la poblaci general. Hi haraons per pensar que aquesta poblaci pot estar infrarepresentada per diferents motius, com per exemplela doble estigmatitzaci a qu estaria sotms lhome que tingus un TCA. A ms, el fet de considerar-lo untrastorn femen podria ser un obstacle perqu els nois portadors dalgun smptoma busquin ajuda. Algunsdels tests que es proporcionen a la poblaci per mesurar els factors de risc utilitzen nicament els pronomsfemenins (http: //www.acab.org/cat/test/testtot.htm). Daltra banda, el fet que els criteris diagnstics es vin-culin a concepcions de gnere molt especfiques baixa autoestima, preocupacions esttiques, amenorrea,etctera ha fet que els professionals psicomdics hagin estat reticents a diagnosticar TCA en homes, i elscasos danorxia i/o bulmia acostumin a relacionar-se amb altres quadres psiquitrics. Tot aix ha dut elsestudis epidemiolgics a ignorar lexistncia dhomes, i a subestimar, molt probablement, la seva presnciaentre el grup dafectats.

En els darrers anys, lorigen tnic i la histria migratria han estat considerats factors de risc per lestrsaculturatiu derivat dels processos dadaptaci a un nou entorn cultural. La major part destudis transcultu-rals shan portat a terme en pasos occidentals, especialment als EUA, Austrlia i al Regne Unit, i la majoriasuggereixen que les minories tniques en aquests pasos tenen menys risc de patir de TCA. Alguns estudishan trobat taxes ms altes de TCA o de factors de risc en minories tniques en comparar-les amb els au-tctons. s el cas de les estudiantes asitiques al Regne Unit, que mostren ms actituds poc saludables

13 Malgrat que la majoria de TCA encara es diagnostiquen entre les poblacions adolescents i joves, en el nostre treball etnogrfic anterior (Graciaet al., 2005) vam constatar a travs dels professionals sanitaris entrevistats que a les consultes hi han arribat casos de nenes de deu anys ide dones que superen els quaranta, i fins i tot, en un cas, els seixanta anys.

7/25/2019 ESTUDIS

23/112


respecte a lalimentaci que les blanques (McCourt i Waller, 1995; Mumford i Whitehouse, 1988), i obtenenunes puntuacions ms altes en el Bulimia Investigation Test Edimburgh (BITE) (Bhugra i Bhui, 2003). Tambals EUA les dones hispanes presenten unes taxes de trastorn per afartament ms elevades (9,6%) que lesafroamericanes (3,9%) o europeoamericanes (1,8%) (Fitzgibbon et al., 1998). Tampoc shan trobat resultatsconsistents en la correlaci entre nivell daculturaci i trastorns alimentaris. Diverses investigacions han trobat

nivells de desordres alimentaris ms alts en persones menys aculturades. Un estudi de dones taiwanesesresidents a Taiwan i als EUA (Tsai et al., (2003) mostra graus ms alts dinsatisfacci corporal i desordresalimentaris entre les taiwaneses de Taiwan, fortament identificades amb la cultura del seu pas.

Malgrat que molts dels estudis transculturals donen resultats inconsistents i contradictoris entre ells, en partperqu es comparen estudis fets amb una metodologia diferent, no hi ha cap prova irrefutable que lexposicia la cultura occidental pugui estar associada als TCA. Aquest fenomen tamb sha intentat explicar per lamobilitat social ascendent daquestes minories, tot i que tampoc no sha trobat cap associaci entre aquestesvariables.

A Espanya hi ha casos de TCA entre poblaci immigrant, per la seva prevalena sestima encara molt persota de la poblaci autctona. Lnic estudi disponible s el de la unitat de psiquiatria Infanto Juvenil delHospital Nio Jess de Madrid, que indica que els casos danorxia nerviosa en immigrants shan quadru-

plicat en el perode 2001-2005. Si b hem pogut conixer lexistncia dimmigrants diagnosticats amb TCAals consultoris de salut mental de Catalunya (Gracia et al., 2005), hem de dir que no hem trobat dades de laprevalena daquest trastorn entre la poblaci estrangera que viu aqu.

Daltra banda, tamb sha estudiat la prevalena del desig daprimar-se, el grau dinsatisfacci amb el cos,la histria de la dieta i altres comportaments que analitzen les raons que desencadenen la prdua de pesen diferents poblacions nord-americanes i europees (Hsu, 1996). En general, es confirma la idea que moltesdones fan dieta i se senten insatisfetes amb el propi cos, fins i tot quan es troben per sota del pes consideratnormal. Aquestes evidncies es manifesten cada cop ms aviat entre preadolescents i nenes (Hill, Olivier iRogers, 1992).

Finalment, no hi ha dades epidemiolgiques sobre ortorxia i vigorxia, i molt escasses sobre el trastorn perafartament, ja que el debat sobre si aquests comportaments sn considerats TCA encara est obert. Pel que

fa darrer, molts casos poden quedar ocults darrere de problemes dobesitat, Gordon (2000) lestima comun trastorn ms prevalent que la bulmia. No hi ha dades fiables sobre vigorxia o dismrfia muscular en elshomes, per algunes estimacions apunten a un 10% dels homes que acudeixen regularment al gimns, i queentre un 6,6% i un 11% dels estudiants dels instituts han consumit alguna vegada esteroides anabolitzantsandrognics per augmentar de pes, fets que es consideren factors de risc (De la Serna, 2004). Quant alortorxia, en la nostra revisi bibliogrfica nhem trobat un sol cas clnic a lEstat espanyol, que sha tractaten un hospital madrileny (Catalina et al., 2005).

1.4 Diagnstic i tractament

Els tractaments que sempren en els TCA a la xarxa assistencial pblica segueixen una mateixa lnia teraputicaque varia de grau dintensitat segons el tipus de recurs.

Labordatge interdisciplinari dels TCA ha donat origen a tractament en el qual sactua sobre quatre mbitsmdic: psiquitric, psicolgic i educatiu, i familiar i ambiental. El tractament hospitalari combina el tractamentfarmacolgic amb psicoterpia dorientaci analtica, comportamental o conductual, duna banda, amb me-sures que premien els progressos teraputics de laltra i una atenci especial nutricional esglaonada,ja que com a conseqncia de la prdua de pes deguda al dejuni voluntari i la prctica de purgacions, elsi les pacients arriben a un estat de desnutrici calrica severa, amb manteniment de les protenes sriquesfins a estats molt avanats, per amb absncia gaireb total del pannicle adips (caquxia) (Vzquez, 2003,a Isoletta, 2003).

Lingrs hospitalaridels TCA s per als casos ms greus i depn de la situaci vital del malalt. En el cas delanorxia nerviosa, els parmetres que es valoren per a lingrs sn: el pes, la situaci cardaca, metablicai psiquitrica, i els criteris dhospitalitzaci sn els que es mostren a la taula segent.

7/25/2019 ESTUDIS

24/112


Taula 3. Criteris dhospitalitzaci en lanorxia nerviosa

Nens Adults

Complicacions mdiques Freqncia cardaca < 40 lpm Freqncia cardaca < 40 lpm

TA < 80/50 TA < 90/60 mmHg

Hipotensi ortosttica Hipopotassmia

Hipofosfatmia Potassi < 3 meq/lc

Hipotrmia

Deshidrataci

Fallada heptica, renal ocardiovascular

Pes Pes corporal per sota Pes: < 75% del pes ideal odel 75% de lideal IMC < 15 + complicacions

Prdua de pes rpida

Criteris psiquitrics Intent autoltic o idees autoltiques

Absncia de motivaci per millorar

Necessitat de supervisi durant la ingesta

Exercici compulsiu incontrolable

s incontrolat de laxants o dirtics

Trastorns psiquitrics associats

Conflictes familiars severs, escs suport familiar

Font: Vzquez Martnez, 2003.

En el cas de la bulmia el pes no s un criteri, per shi afegeixen les possibles conseqncies de les prc-tiques purgatives:

Taula 4. Criteris dhospitalitzaci en la bulmia nerviosa

Malnutrici severa o les complicacions agudes que sen deriven (pancreatitis, fallada cardaca,etctera)

Trastorns hidroelectroltics, cardacs o metablics severs

Purgaci o vmits incontrolables o alguna de les seves complicacions (ruptura gstrica, etctera)

Urgncia psiquitrica (risc de suicidi, etctera) o situaci psicolgica afegida que interfereix en eltractament (depressi severa, obsessi greu, disfunci familiar severa, etctera)

Fallada en el tractament ambulatori

7/25/2019 ESTUDIS

25/112


Per rebre tractament, el pacient ha de signar un contracte teraputic que detalla les quatre fases que seseguiran, establertes a partir dels guanys progressius dun 25% del pes proposat. Aquest pes final s el pesmnim saludable, que es defineix per un ndex de massa corporal (IMC) ms alt de 16. Cada canvi de fasees recompensa amb una llibertat i mobilitat ms grans fins a arribar a la darrera, que preveu sortides a casacada cap de setmana.

Els objectius principals relacionats amb aquest tractament nutricional sn, segons Vzquez (2003), i aplicantcadascun dells segons correspongui al diagnstic danorxia o bulmia, els segents:

Corregir les alteracions biolgiques agudes com la deshidrataci, els trastorns hidroelectroltics, les hi-poglucmies, els edemes, etctera.

Comenar lanabolisme, amb uns objectius de recuperaci de pes establerts i graduals.

Reduir la freqncia de les afartades i els vmits.

Millorar els smptomes gastrointestinals.

Contribuir, mitjanant lestructuraci de les menjades, a la reorganitzaci del comportament alimentari. Aconseguir les reposicions nutricionals especfiques (ferropnia, dficit de zinc, osteopnia, etctera)

quan shagi corregit la desnutrici severa.

Comenar una tasca educativa nutricional.

La finalitat del procs educacional s transmetre coneixements que deixin clars conceptes, suposadamenterronis, que les persones afectades puguin tenir respecte daquesta matria, tot contribuint aix a dissiparpossibles pors dels pacients. Se solen impartir en tallers que tenen lloc uns quants cops la setmana, i els seuscontinguts engloben qestions relatives a lequilibri nutricional i a les necessitats calriques i de nutrients pertenir un cos sa, les conseqncies fsiques i psquiques de la desnutrici i de ls de prctiques compensa-tries com ara laxants o vmits, els enganys i la tirania de la publicitat i lalimentaci com a font de plaer.

Daltra banda, hi ha tractament dels problemes fsics derivats de la malnutrici, un dels ms severs i menysreversibles dels quals s losteopnia, que sol aparixer en els TCA de llarga evoluci. Els baixos nivellsdestrgens, que dificulten labsorci del calci, es combaten amb ladministraci de calci i vitamina D, junt ambla reposici nutricional. El pronstic, tot i aix, en la majoria dels casos apunta a la persistncia de losteopniadesprs de la millora de lanorxia, cosa que augmenta el risc de fractures.

En alguns hospitals, tot i que potser amb ms presncia en els hospitals de dia, es porta a terme un asses-sorament a la famlia i a lentorn del pacient sobre la comprensi dels TCA, i fins i tot terpies familiars, senseque necessriament es tracti de centres dorientaci sistmica.

Lhospital de diapermet fer un seguiment daquelles persones diagnosticades amb algun tipus de TCA senseestar hospitalitzades, cosa que els permet mantenir un cert grau dindependncia i vinculaci amb el seu

entorn quotidi. Funciona assignant uns horaris de visita al pacient, que varien segons el grau datenci quenecessiti i les seves circumstncies personals. Sen pot requerir lestada durant el dia i tornar a casa a la nit;pot passar noms mitja jornada al centre; sel pot visitar puntualment quan ho solliciti el personal sanitari,etctera. La tria del grau datenci es basa en la situaci clnica, nutricional, psquica i familiar de la personaafectada (Moral, 2000).

En latenci primria i salut mentales fa un seguiment dels casos cronificats, a ms de recaure sobre aquestsrecursos la tasca de la detecci preco, un objectiu al qual apunten els nous plans de salut mental dmbitestatal que des de fa uns anys han comenat a difondre protocols datenci a aquests pacients entre elsmetges de famlia (per a ms detalls, vegeu lapartat 3.4).

La majoria de centres privats especialitzats disposen dhospital de dia i consulta, i les unitats dingrs hi snexcepcionals. En aquests centres es treballa amb diagnstics, i els tractaments oferts coincideixen amb els

del sector pblic, si b hi ha ms recursos humans per subministrar psicoterpia, i ms recursos materialsque afavoreixen ladaptaci a lentorn hospitalari. Les orientacions cognitivo conductuals continuen prevalent

7/25/2019 ESTUDIS

26/112


en les terpies. No obstant aix, des daquest sector sorgeixen les propostes teraputiques ms innovado-res, com engegar una nova modalitat de tractament els pisos teraputics per dotar el pacient de msautonomia i facilitar-li la transici des de la institucionalitzaci mdica a la incorporaci a la vida quotidiana(per a ms detalls, vegeu lapartat 6.2).

1.5 Els debats sobre letiologia dels TCA

Els models explicatius dels TCA (DiNicola, 1990) inclouen almenys vuit hiptesis etiolgiques distribudes entres grups diferents depenent de sobre qui o sobre qu sha dipositat latenci: lindividu hiptesi biomdica,desordre dels humors, hiptesi psicobiolgica del desenvolupament o psicodinmica, la famlia hiptesidel sistema familiar, o factors socioculturals trastorn vinculat a la cultura, trastorn de canvi cultural, hipte-sis feministes. Gaireb cap daquests models, tret dels dos darrers i de les orientacions psicodinmiques,han donat importncia als significats socials del fet de no menjar, del dej o del menjar en excs, tot i que,curiosament, el menjar sigui leix o punt en com inqestionable de totes les anorctiques i bulmiques. Capdaquests models sha plantejat el rol de lagencyhumana, s a dir, de la gesti de les relacions interpersonalsen general, de lencarnaci de certs rols de gnere i de les malalties i els seus smptomes en particular.

Les primeres hiptesis construeixen els TCA com una disfunci personal i focalitzen la psicoterpia en lindividu.Es deixa de menjar o es menja compulsivament perqu hi ha alguna cosa que no funciona per qestionsbiolgiques relacionades amb la pubertat o relacionades amb lentorn ms immediat. Les orientacions psi-codinmiques, basades en els escrits de Freud sobre desenvolupament sexual i famlia, es van centrar enles relacions mare-filla i reforcen la individualitzaci de lanorxia nerviosa, ja que releguen els factors socialsa lesfera privada. Linters en la mare parteix de la seva responsabilitat en la provisi daliment, i en un ampliventall de problemes familiars, un fenomen que va ser conegut com amother-blaming. s a la dcada delsnoranta quan emerg un debat sobre labsncia de crtica a la famlia com a instituci patriarcal i sobre elpaper del pare, i quan es tingu en compte que fins aleshores shavia oms el paper de labs sexual en elsTCA. Linters dalguns psicoanalistes neofreudians per les relacions socials dins de la famlia van prepararel cam per a posteriors investigacions sobre la interacci familiar i la seva influncia en el desenvolupamentpsicolgic de les joves diagnosticades danorxia, cosa que ens duu al segon bloc dhiptesis.

El segon grup amplia la perspectiva tot situant la malaltia en el context familiar aix s, en famlies normalmentdisfuncionals que presenten conflictivitat, sobreprotecci, rigidesa, falta de resoluci, etctera. Aqu es deixade menjar, o es menja compulsivament i sense mesura, sobretot per demostrar infelicitat i disconformitat ambles persones ms properes. Les relacions maternofilials capten tota latenci, i darrerament tamb shan tinguten compte els possibles abusos sexuals per part de membres propers: pare/germans, etctera.

El tercer grup dhiptesis planteja que els TCA tenen un intens carcter sociocultural i que una part de lesseves caracterstiques depenen del context: prevalena ms elevada en les societats occidentals, entre lesdones i classes socials mitjanes, determinats grups tnics i professions, certes estructures familiars, etctera.En aquest cas, es restringeix el menjar perqu els ideals de feminitat, autocontrol, xit personal i acceptacisocial es concentren al voltant de la imatge del cos prim, al qual sha darribar costi el que costi. Les tesissobre el paper de la cultura van de radicals a moderades i dbils: la cultura s la causa definitiva, s el factorprecipitant o un simple embolcall (DiNicola, 1990). Entre aquestes tesis culturalistes podem diferenciar:

Sndromes vinculats a la cultura

Els aspectes socioculturals dels TCA han estat estudiats pels partidaris daplicar un enfocament biopsicosociali insisteixen en els valors materials i simblics que satorguen al fet destar prim, idea que s corroboradaper estudis epidemiolgics que demostren un increment en la seva incidncia coincidint amb levoluci delpatr de bellesa femen basat en la primor (Garner i Garfinkel, 1980). Aquests treballs han posat en relleu queaquests trastorns tenen una prevalena ms elevada als pasos occidentals i entre dones joves, especialmentdels estrats socials ms elevats; per aix es van qualificar com a sndromes vinculades a la cultura culturebound syndroms, definides com un conjunt de signes i smptomes que es restringeixen a determinadescultures segons les seves caracterstiques psicosocials (Prince, 1985). Aquest concepte de sndromes vincu-lades a la cultura s lhereu directe del concepte de desordre tnic desenvolupat per Georges Devereux.

7/25/2019 ESTUDIS

27/112


Sndromes de canvi cultural

Estudis fets en altres contextos culturals i en minories tniques assentades en pasos occidentals han posatde manifest que els TCA es donen en totes les classes socials, no noms als pasos industrialitzats, i que jano noms afecten ladolescncia/joventut, sin que augmenta la seva incidncia entre la poblaci infantil i

adulta.14

En el cas de la poblaci immigrant establerta als pasos occidentals shan plantejat dos arguments explicatiusde laugment de la incidncia dels TCA entre adolescents i joves: loccidentalitzaci i viure a cavall de dosmons. El primer suggereix que lassimilaci de les normes i valors occidentals sobre quin s lideal de cosfemen precipita laugment de casos, mentre que la tesi dels dos mons atribueix lincrement a la pressi aqu estan sotmeses aquestes persones per adaptar-se a la nova cultura. Una altra limitaci a afegir s queaquesta tesi no explora lunivers cultural de limmigrant en relaci amb el seu pas dorigen, obviant aix queen altres contextos, com per exemple el japons, el fet destar prim tamb es valora positivament.

La tesi de loccidentalitzaci s la ms difosa, tot i que omet el rol dagencyja que considera que els patronsde bellesa sn adoptats duna manera passiva per limmigrant, perqu dna importncia a la por dengreixar-se o lipofbia, que assumeix com a universal. Estudis transculturals en TCA (Katzman and Lee, 1996; Llee,2001; Rieger et al., 2000; Soh, 2006) han trobat nombrosos casos en els quals no hi havia smptomes depor dengreixar-se o de distorsi de la imatge corporal, essencials en el diagnstic de lanorxia nerviosaen els actuals sistemes de classificaci CIE-10 i DSM IV. En un estudi sobre setanta pacients diagnosticatsdanorxia a Hong Kong, Lee (1993), el 58,6% no presentaven el smptoma de la por dengreixar-se. Unsresultats similars es donen a Singapur en escolars que presentaven perfils anorctics (Kok & Tian, 1994).s per tot aix que Lee (2001) i Littlewood (2004) consideren que els TCA sn formes diverses dexpressarlangoixa al llarg del temps i entre les cultures.

La hiptesi dels dos mons supera algunes daquestes limitacions, ja que integra teories feministes i transcul-turals al seu argument. En aquest cas, els trastorns alimentaris sexplicarien a partir de les pressions a questan sotmeses les dones per arribar a ideals contradictoris o fins i tot incompatibles, i que les durien a seguircertes prctiques alimentries com a instrument per arribar a la seva autonomia. Basant-se en aquest argument,Katzman i Lee (1996) han proposat de substituir el smptoma de la por dengreixar-se pel de la por del no-control. Aquest enfocament permet una interpretaci ms rica, i fins i tot tenir en compte la possibilitat delrebuig al model de primesa. Algunes de les seves limitacions tenen a veure amb la falta destudis sistemticssobre els factors que influeixen en laparici de TCA quan es viu en dos mons culturals diferents.

DiNicola (1990), un dels partidaris de concebre els TCA com a trastorns vinculats a la cultura, proposa que elscasos danorxia nerviosa desencadenats entre immigrants que viuen en pasos desenvolupats sentenguincom a resultat de la transformaci dels referents culturals i socioeconmics. Lautor suggereix que selsconsideri trastorns de canvi cultural culture change syndroms. En qualsevol cas, es fa pals el desconcerti la falta de consens sobre la classificaci daquests casos quan ell mateix els anomena casos orfes, cosaque posa de manifest la concepci arbitrria i excessivament etnocntrica dels smptomes associats alstrastorns alimentaris i, en definitiva, dels criteris diagnstics aplicats per la psiquiatria hegemnica que estanobstaculitzant una millor comprensi sobre la seva etiologia.

Hiptesis feministes

Fa trenta anys, quan sorg linters pels TCA, el feminisme sinteress per la relaci de les dones amb elmenjar i el malestar psicolgic. Entre aquestes primeres propostes les ms radicals sn de tipus biologicista,i entre els seus escrits abunden referncies al poder inherent a la biologia de la dona (Jaggar, 1984, op. cit.en Schilling, 1993) i la consideraci que el cos femen s privilegiat i superior perqu t lexclusivitat de pariri criar. Altres propostes van emergir des dun enfocament psicodinmic, i tamb concebien els TCA com aconseqncia de lestatus ms baix de les dones i de la seva instrumentalitzaci com a objectes en una so-cietat patriarcal i dominada pels homes (Chernin, 1985; Orbach, 1986). No obstant aix, les anlisis feministes

14 En el treball etnogrfic que hem fet per a aquest i altres projectes previs hem pogut constatar, grcies a les entrevistes amb els professionals

sanitaris, que han arribat a les consultes casos de nenes de deu i menys anys i de dones que superen els quaranta, i en un cas fins i tot elsseixanta anys.

7/25/2019 ESTUDIS

28/112


psicodinmiques fracassaren en lintent de deslligar les relacions entre dona i anorxia de lepistemiologiapsicomdica, en part a causa dun model danlisi que no incloa una perspectiva sociolgica completa.

Susan Bordo (1993) supera aquests primers plantejaments feministes tot defensant una anlisi complexa delstrastorns basada en la interacci dels factors existents en els mbits macro i micro: no tots estem exposats

de la mateixa manera a lentorn cultural, ja que la nostra exposici s condicionada per factors com ara laclasse social, ledat, leducaci, la religi, la famlia o ltnia, la qual cosa diversifica les nostres interpretacionsi respostes.

Els nous enfocaments feministes han incorporat en les seves reflexions elements dels corrents postestructura-listes ms recents, com ara el rol de lagencyhumana i el de les subjectivitats individuals. Lagencyentn quetots els individus tenen una capacitat per crear una distncia reflexiva respecte de les imatges socioculturals,per la qual cosa no totes les dones responen de la mateixa manera a lideal de primesa incorporant-lo com apart de la seva identitat. Daquesta manera es reconeix la possibilitat de rebutjar aquest ideal i es qestiona laimatge de les dones com a meres receptores passives i simples reproductores dimatges corporals construdessocialment. Els plantejaments feministes de lempowermentvan ms enll i interpreten aquestes prctiquesalimentries com a respostes de les dones en un mn amb un repartiment desigual repartiment de poderentre gneres, entenent el cos com a lloc dencarnaci de les tensions individuals, socials i poltiques.

7/25/2019 ESTUDIS

29/112


2. Els TCA a Catalunya

2.1 La salut dels jovesTal com han constatat estudis recents sobre la salut dels infants, adolescents i joves a Catalunya (Roman, 2004;Informe CIIMU, 2004), la situaci sanitria global es pot considerar positiva. Hi ha una baixa mortalitat infantil imaternal i ha descendit la morbilitat grcies a una millora en lassistncia, que ha donat lloc a una esperanade vida ms alta i a un millor control dels processos de salut/malaltia/atenci. Aquest panorama coexisteix,per, amb la presncia dimportants problemes de salut entre els joves que revisarem breument.

Si b la influncia que exerceixen els factors biolgics en la salut de les poblacions s inseparable de la queexerceixen els socioculturals, aquests ltims sn ms rellevants i ms visibles en el cas de la salut dels ado-lescents, els problemes sanitaris dels quals no es deriven tant de ledat com de les condicions de vida, delsseus comportaments i de les seves actituds. s per aix que conceptes com estils de vida isituacions de riscshan convertit en els eixos centrals de lestudi de la salut dels joves.

Els estils de vidaens revelen les identitats culturals dels joves: sn un conjunt de pautes dacci i cosmovi-sions dins els processos materials i simblics en qu es desenvolupa la vida dun individu o un grup, que elscaracteritzen per maneres diferencials de viure. Elrisces defineix com la proporci de perill que sassociaa alguna activitat, comportament o situaci que es considera socialment necessria. Hem devitar caure enalguns desencerts molt comuns quan utilitzem aquests conceptes: en primer lloc, cal tenir present que moltesde les situacions que comporten riscos tamb amaguen moltes oportunitats com ara obtenir quotes msaltes dautonomia, un element socialment necessari per als joves, i en segon lloc, defugir la fallcia deculpabilitzar la vctima pels seus estils de vida (Roman, 2004).

Segons dades de lEnquesta de salut de Catalunya(ESCA, 2002), els joves catalans tenen una incidnciarelativament significativa en un conjunt de manifestacions mrbides ms aviat lleus, com ara mals desquenacervical i lumbar, allrgies, asma, mals de cap i migranyes. Pel que fa a la mortalitat, les principals

malalties causa de defunci entre els joves de 15 a 24 anys sn de tipus infeccis i parasitari, neurolgiques,tumors i leucmia. No obstant aix, les principals causes de mortalitat no sn aquestes malalties, sin factorsexterns: en el grup dedat de 15 a 24 anys, un 71% de les morts entre els nois i un 50% en les noies es dnaper factors externs, amb els accidents de trnsit en primer lloc, seguits pels sucidis (Departament de Salut,2004). Per aquesta ra, les rees ms estudiades sobre la salut dels joves es basen en les situacions de risc,i comprenen la seguretat laboral, laccidentalitat viria, el consum de drogues, els comportaments sexuals ila salut mental, dins la qual sinclouen els TCA.

Segons linforme del CIIMU, els adolescents i els joves sn el grup ms vulnerable a la sinistralitat laboralsobretot a Catalunya, perqu aquests treballadors suposen un percentatge superior sobre el total i perlelevada taxa de temporalitat en la contractaci. La taxa daccidents laborals entre menors de 24 anys haarribat el 80% del total, amb la la construcci i lhostaleria com a sectors ms afectats. Entre les causes addu-des hi ha la precaritzaci dels contractes, les condicions del lloc de treball, lincompliment de la legislaci deprevenci de riscos i la relaxaci en les inspeccions de treball (Martnez i Recio, 2004). A ms, segons dadesde lESCA de lany 2002, gaireb el 30% de les persones ocupades reconeixen que la seva feina es relacionadirectament amb riscos per a la seva salut. Hi ha diferncies de gnere i edat, ja que sn els homes i el grupde ms edat (26-30 anys) els que expressen una percepci del risc ms elevada.

Els accidents de trnsit sn la primera causa externa de mortalitat entre joves, molt per damunt de la resta, iamb tendncia creixent del 35,1% lany 1997 al 48% lany 2001. Afecten cinc vegades ms els nois queles noies. A ms de tenir presents alguns factors causals com lestat deficient de la xarxa viria i les carnciesen la gesti del trnsit o en el transport pblic, la diferncia dincidncia segons el gnere la causa en granmesura els trets sobre els quals sha construt la identitat masculina en les nostres societats, que inclouen latransgressi com una de les caracterstiques que ms sobresurten dun model identitari en el qual la velocitat,el poder i la virilitat sassocien simblicament. Per si b aquesta tesi es podria aplicar a tots els homes, ledats una altra variable explicativa important, ja que ls de casc en els ciclomotors o del cintur de seguretat enels cotxes augmenten amb ledat, segurament per la presa de conscincia que es dna amb el temps.

7/25/2019 ESTUDIS

30/112


Lestudi de Roman et al.(2004) destaca un fet curis respecte a lalcohol: amb el pas dels anys els percen-tatges de bevedors de risc baixen drsticament, incloses les noies de la classe dels directius, alhora queaugmenten els percentatges de bevedors de risc entre les classes ms desafavorides. Aquestes tendnciespoden estar relacionades amb lestigma que recau en les noies que beuen, i tamb amb el paper que t elconsum dalcohol en el pas a ledat adulta i la maduresa ms preco que tenen aquestes davant dels nois.

El consum de tabac, ms alt entre les dones, es converteix en lexcepci que confirma la regla, que remarcalactitud ms preventiva que les noies mostren en totes les situacions de risc esmentades aqu. Caldr veureles conseqncies que tindr sobre aquest consum desprestigi el progressiu que experimenta en lactualitatlhbit de fumar. Finalment, el consum de cnnabis augmenta en els darrers anys entre adolescents, i po-dria substituir el tabac com a substncia dinici que ritualitza el pas de ladolescncia a la joventut. En elspatrons de consum tornen a sobresortir els nois sobre les noies, les quals en consumeixen duna manerams espordica.

Els estudis esmentats constaten un baix nivell de prevenci tant dels embarassos no desitjats com de lesmalalties de transmissi sexual. Levoluci de la taxa dIVE a Catalunya durant el perode 1997-2002 posade relleu un augment en termes absoluts, si b ha estat superior entre les noies de 15 a 29 anys, ja que hapassat del 9,3% al 15,6% (Ministeri de Sanitat i Consum). Algunes raons daquest increment sn la relaxacien ls danticonceptius, que comporta un risc ms alt en el registre daquests embarassos, i larribada de

poblaci adolescent immigrant que pot tendir a iniciar el seu itinerari ms aviat. Daltra banda, el risc decontraure el VIH no sembla tenir un pes important entre les preocupacions dels adolescents, seguramentperqu ja no est associat al perill que tenia en altres poques. Els casos de VIH declarats en el perode1995-2002 han patit un clar descens, ja que han passat de 366 a 33. Entre les noies es destaca una actitudms preventivista que entre els nois.

Aquestes diferncies de gnere i aquesta actitud ms prudent o preventiva de les noies en referncia a de-terminades situacions de risc contrasta amb la percepci de les adolescents catalanes sobre la seva prpiasalut, que valoren pitjor que els nois.

Grfic 1. Estat de salut de la poblaci de 10 a 29 anys, per sexe. Catalunya, 2002. (Percentatges)

Dolenta Regular Bona Molt bona Excellent

Dones Homes

50

45

40

35

30

25

20

15

10

5

0

Font: ESCA 2002. Departament de Sanitat i Seguretat Social. Generalitat de Catalunya.

7/25/2019 ESTUDIS

31/112


La prevalena creixent de trastorns mentals entre la poblaci general tamb es constata en la poblaci jove,com ens demostren les dades del perode 1999-2002, que fan referncia als diagnstics i les altes hospi-talries fetes a la sanitat pblica catalana en la poblaci de 15 a 29 anys (registre del CMBDSM / CatSalut,2006). Les xifres reals sn ms grans si tenim en compte la poblaci que ha buscat suport en el sector privati aquells que no arriben a les dependncies sanitries i que es poden estimar en dues terceres parts dels

afectats. El 2003,segons aquest registre, es produeix un descens significatiu (dun 28%) en el nombre decasos diagnosticats, coincidint amb lestabliment duna nova agrupaci diagnstica, que no inclou els TCAcom a categoria independent en els seus registres. Aquest descens no es correspon amb un descens realde la prevalena dels trastorns mentals en la poblaci, per problemes en la centralitzaci de la informaciderivats daquesta reagrupaci diagnstica. Els resultats del 2003 shan de contextualitzar en un moment detransici i reorganitzaci en la recollida de dades estadstiques.

Els professionals destaquen una alta presncia entre els joves de trastorns de personalitat, dadaptaci, dedepressi i ansietat, de TCA i dintents de sucidi. Tamb han augmentat les crisis psictiques entre els nensde 10 a 14 anys (Martnez i Recio, 2004). Segons el Departament de Salut (2003), els trastorns dansietat ide la personalitat sn el primer grup de casos diagnosticats i daltes hospitalries en joves de 15 a 29 anys,seguits pels trastorns afectius. En aquest collectiu de joves i adolescents sestan reproduint uns patronsde medicalitzaci estesos entre la poblaci adulta, que shan argumentat com a conseqncies de lactual

cultura assistencial, que convida a ls sistemtic de psicofrmacs o substncies psicotrpiques entre jovesi adolescents.

Malgrat que aquestes xifres es poden explicar en part per lmplia cobertura assistencial catalana, per la po-pularitzaci de lassistncia en salut mental que inclou dispositius en atenci primria i per la sofisticacims gran dels criteris diagnstics (Martnez i Recio, 2004), hi ha factors relacionats amb els estils de vida i lesdesigualtats socials que tamb shan de ressaltar. Sn lefecte de la precaritzaci del mercat laboral, latur, laincertesa respecte al futur, la cultura del consum i de la immediatesa, la pobresa, la marginaci, la sensacide solitud i la por de ser exclosos, entre daltres. Aquests factors, evidents per a aquells que privilegiemlenfocament sociocultural en lanlisi dels fenmens socials, han estat confirmats pels professionals de lasalut mental (Canals et al., 1995; Domnech, 1997, op. cit.en Roman, 2004).

El gnere i la classe social tamb shan destacat com a factors de risc en lanlisi que Martnez i Recio han

fet de lEnquesta de salut de Barcelona(2000) i de lEnquesta de salut de Catalunya(2002). Hi detecten unatendncia a laugment de trastorns mentals no severs, en una proporci ms alta entre dones i en les classessocials ms desafavorides. Els sentiments de depressi entre les noies de 15 a 19 anys sn ms prevalentsque entre els nois de la mateixa edat. A Catalunya un 15,1% de les noies daquesta franja dedat diuen quehabitualment se senten ms o molt ms deprimides, enfront dun 2,5% dels nois. A mesura que ledat aug-menta, aquesta situaci sequilibra, encara que torna a aquests mateixos patrons passats els trenta anys.En general, les noies adolescents semblen estar en una situaci especialment vulnerable, i confessen unpitjor estat de salut mental: se senten menys felices, menys tils, amb menys confiana en elles mateixes iamb menys capacitat dafrontar problemes. Tamb tenen ms problemes de son i de concentraci que elsnois (ESCA, 2002).

7/25/2019 ESTUDIS

32/112


Grfic 2. Sentiments relacionats amb la salut mental de la poblaci de 10 a 29 anys, per sexe, Catalunya,2002. (Persones)

Sesent

menysfeli

Sentimentsdeno

servirperares

Prduadeconfiana

ensimateix/a

P

rduadecapacitatper

afrontarelsproblemes

Sentquenopot

superarlesdificultats

Mscarregat/ada

ientensi

S

entquenotunpaper

importantalavida

Lespreocupacions

lifanperdreelson

P

rduadeconcentraci

Dones Homes

Font: ESCA 2002. Departament de Sanitat i Seguretat Social. Generalitat de Catalunya.

Les diferncies de classe social i gnere sexpliquen per una vulnerabilitat major a les adversitats, per laincertesa que hi ha entre les classes ms desafavorides per la falta de recursos materials i la crrega doms-tica ms gran que han de suportar les dones adolescents. Un altre dels arguments ms habituals en lesdiferncies de gnere pel que fa a la prevalena de determinats trastorns mentals, com la depressi, s queles dones tendeixen a expressar les seves queixes en un llenguatge ms psicolgic, mentre que els homesho fan mitjanant conductes de risc, seguint models culturals de masculinitat les noies, per, tamb adopten

conductes de risc, tot i que tenen caracterstiques diferents que les dels nois... al cap i a la fi, menjar molt,poc o gens no s una conducta de risc?

2.1.1 Joves i imatge corporal

Els estudis sobre TCA identifiquen les dones adolescents i joves com el segment de poblaci amb un risc mselevat de partir-los. Ladolescncia representa un moment rellevant del cicle vital que les persones viuen segonsles caracterstiques prpies de la seva cultura, en relaci amb la qual construiran la seva prpia identitat, elcomponent material de la qual s el cos. Ladolescncia s un perode de canvis, no noms fisiolgics, sintamb mentals, afectius i socials profunds. Aquests canvis es negocien dins dun context cultural de valorsi expectatives en relaci amb els rols de gnere, les relacions socials, lautodeterminaci i tamb amb elspatrons daparena fsica i de bellesa.

Duna banda, la pubertat comporta canvis corporals que han de ser assumits, avaluats i integrats perladolescent. Aquesta avaluaci suposa posar en relaci el cos percebut amb el model esttic corporal

7/25/2019 ESTUDIS

33/112


valorat socialment i que ladolescent sol buscar i anhelar, amb ms o menys avaluaci crtica, cosa que noel protegeix de resistir acceptar-se tal com s i voler ser duna determinada manera. Mentre que el desen-volupament puberal preco acostuma a tenir efectes positius en els nois, pot exercir una influncia negativaen les noies. Els canvis corporals sacostumen a produir abans entre elles, i sovint les fan sentir incmodesdavant del fet que determinades parts del seu cos canvin i sallunyin de les proporcions i volums respecte

dels models referencials que ignoren la diversitat de les mides i formes corporals. En funci de com siguinsubjectivades aquestes transformacions i, alhora, avaluades per les persones del seu entorn, especialmentels iguals i la famlia, lexperincia del propi cos pot ser ms o menys positiva.

Dades de lEnquesta de salut als adolescents escolaritzats de Catalunya(2001) assenyalen que el 44% de les noiesi el 17% dels nois se senten poc o gens satisfets del seu cos. Aix es reflecteix, duna banda, en qu noms lameitat de les noies i el 60% del nois pensen que tenen un pes adequat, i de laltra, en qu una de cada tres noiesi un de cada nou nois han fet algun tipus de dieta el darrer any. En la poblaci jove barcelonina, un estudi sobreuna mostra de 2.354 escolars d11 a 13 anys que ha utilitzat el mtode de clsters observa que tant els que fandieta com els que tenen algun membre de la famlia fent dieta sn els ms crtics amb la seva imatge corporal.

Taula 5. Imatge ideal preferida. Com tagradaria ser?

Grup 1 Grup 2 Grup 3 Grup 4 Grup 5 Grup 6

Total 239 480 381 410 412 432

Molt ms prim/a 6,3 35,6 3,9 2,9 3,9 6,9

Una mica ms prim/a 23,0 49,4 28,1 15,6 25,7 25,9

Igual que ara 56,1 11,3 55,6 67,6 59,2 56,3

Una mica ms gras/grassa 11,7 3,1 11,8 11,5 9,0 9,3

Molt ms gras/grassa 2,1 0,2 0,5 0,2

NS/NC 0,8 0,6 0,5 2,2 1,7 1,4

Font: Collegi Oficial de Farmacutics de Barcelona, COFB.

Grup 1: 239 nois i noies que miren catorze hores o ms de televisi la setmana i dormen nou o menyshores diries els dies feiners.

Grup 2: 480 nois i noies que fan o han fet dieta, i que en un 88% dels casos voldrien tenir una imatgecorporal diferent.

Grup 3: El tercer grup est definit per 381 nois i noies que coneixen alg de la famlia que est fent rgim.En aquest grup cal assenyalar que el 50% estan en risc de tenir un pes baix o sobreps el percentatgems alt de tots els clsters.

Grup 4: Grup format per nois que no tenen ning a la famlia que segueixi un rgim.

Grup 5: Grup igual que el 4, per format per noies.

Grup 6: 432 nois i noies que dormen menys de nou hores i miren menys hores la televisi que el grup 1.

Sobre el pes en els joves hi influeixen, a ms de lalimentaci, una vida quotidiana articulada per activitats cadadia ms sedentries. Segons dades de lEnquesta nacional de salut dEspanya (2003), el 89,3% dels menorsde 15 anys miren la televisi cada dia, i el 40% dormen deu o ms hores. Igualment, ms de la meitat (54,8%)dels joves treballadors entre 16 i 24 anys passen la major part de la jornada asseguts. Davant daquesta

situaci, tampoc no sn optimistes les dades que fan referncia al temps que els joves espanyols de 14 a 24anys dediquen diriament a lexercici fsic, en les quals hi ha una marcada diferncia de gnere (grfic 3).

7/25/2019 ESTUDIS

34/112


Grfic 3. Mitjana dhores de prctica esportiva fora de lescola

Dones Homes

18-24 14-17

1,2

1

0,8

0,6

0,4

0,2

0

Font: Majem, Ll. et al.(2003). Estudio Enkid. Crecimiento y desarrollo.

Activitats relacionades amb el cos com fer dieta o anar a un centre de bellesa es fan ms a mesura queaugmenta ledat i duna manera ms notria entre les noies, mentre que lexercici predomina entre els nois.Tamb hi ha diferncies per gnere en les raons addudes per cada grup per fer-les: en les noies hi ha lavoluntat de mantenir una determinada figura, en els nois, a ms de entretenir-se, volen mantenir-se en formai augmentar la resistncia fsica. Igualment, algunes noies reivindiquen el dret de no haver de complir neces-sriament els cnons de la moda, amb la qual cosa reflecteixen la pressi social, que les fa sentir incmodes(Feixa, Garcia i Recio, 2004).

2.1.2 Joves i alimentaci

Parallelament al desig generalitzat daprimar-se, shan produt canvis en els estils de vida dels joves, i de lapoblaci en general, caracteritzats per la dificultat en la gesti del temps davant les nombroses i diversesactivitats de formaci, treball i lleure sovint fetes fora de casa, les incompatibilitats horries entre elsmembres dun mateix grup domstic, lincrement del sedentarisme a la feina i en les activitats de lleure o lavaloraci/desvaloraci de certs coneixements i habilitats. Aquests factors, han afavorit transformacions enlmbit

ESTUDIS

Documents

Transcript of ESTUDIS