Ética i Política: Llums i ombres
-
Upload
daniel-blanquer-marset -
Category
Documents
-
view
231 -
download
2
Transcript of Ética i Política: Llums i ombres
-
7/25/2019 tica i Poltica: Llums i ombres
1/47
Treball Fi de Carreta Daniel Blanquer Marset
Avaluador extern
Ramon Alcoberro Pericay
Tutor
Jordi Cas Fontanella
Consultor
Jordi Colobrans Delgado
TICA I POLTICA:
LL!" I O!#R$"Autor
Daniel #lan%&er !arset
1/47Juny,2004
-
7/25/2019 tica i Poltica: Llums i ombres
2/47
Treball Fi de Carreta Daniel Blanquer Marset
"&mari ' nde(
1 Introducci....... 4
1.1Metodologia....... 5
1.2Els signifcats de les paraules: tica i !oral....... "
1.#Els conceptes d$tica i !oral% avui....... &
1.4'ignifcat i relaci de(entre l$tica i la pol)tica....... *
2 +lat i la seva idea del rei-flso....... 1#
# Ma,uiavel: tica i pol)tica% d$es,uena....... 1-
4 rederic II% el somnide /oltaire....... 20
5 ant% la monarquia republicana....... 2-
" Mill% la lliertat essencial....... #4
& 3eer% les conviccions o la responsailitat....... #-
- A !ode de conclusi....... 42
* iliografa....... 4#
2/47Juny,2004
-
7/25/2019 tica i Poltica: Llums i ombres
3/47
Treball Fi de Carreta Daniel Blanquer Marset
Moralitat
El frau, el luxe i lorgull han de viure,
mentre ens en sapiguem aprofitar:
la fam, sens dubte, s un flagell terrible,
per sense ella qui pot prosperar?
[...] [...] [...]
La virtut sola no pot fer florir
les nacions; i si es vol implantar
una Edat dOr, b cal estar tan lliures
de lhonradesa com de les aglans.
Bernard de Mandeville,
La faula de les abelles i altres assaigs
Els mitjans s'han convertit en fins, produm per a produir. Consumim per a
consumir [..] El nostre inters principal s produir coses i consumir coses, i
produint-les i consumint-les, nosaltres mateixos ens convertim en coses.
Fabriquem mquines que funcionen com l'home, i ens convertim en homes que
funcionen com mquines".
Erich Fromm,
tica i poltica. Obra pstuma 3.
3/47Juny,2004
-
7/25/2019 tica i Poltica: Llums i ombres
4/47
Treball Fi de Carreta Daniel Blanquer Marset
"Tots estem d'acord en les fins, per discrepem quant als mitjans. Tots aportem,
sens dubte, una passi desinteressada per la felicitat impossible dels
homes. Per, simplement, hi ha entre nosaltres qui creu que es pot recrrer
a qualsevol mitj per a aconseguir la felicitat, i hi ha qui no ho creu. Ens
contem entre aquests ltims. Sabem amb quina rapidesa es prenen els
mitjans per les fins i no admetem qualsevol justcia."
Albert Camus,
Moral i Poltica
4/47Juny,2004
-
7/25/2019 tica i Poltica: Llums i ombres
5/47
Treball Fi de Carreta Daniel Blanquer Marset
1 Introducci
Aquest Treball Fi de Carrera (TFC arran!a d"un #ran inter$s %ers&nal i intel'le!tual %er la qesti) i
est* basat en l"&b+e!tiu de d&nar al#un ti%us de res%&sta a %re#untes !& les se#ents- Per qu la
poltica no ha tingut (mai?) ni t molt bona fama? Realment s incompatible la cerca, la consecucii lexercici el poer amb els ictats e ltica? !u han it alguns els pensaors ms relle"ants al
"oltant e la presumptament ifcil relaci entre ltica i la poltica?
C& a .ni tres %r&blees < dieren!iats deuen ser allats ab t&ta !laredat %er a %&der
%rendre una %&si!i) s&bre aquestes qesti&ns sense au#entar en!ara s el !&nusi&nise
a!tualent eistent-
l %rier dels %r&blees !&nsistei en si l"$ti!a i la %&l.ti!a an de tenir (& n& una !&%letase%ara!i), de anera que abitin en &ns distints i sense !a% ti%us de rela!i)5
l se#&n %r&blea s si s6a de distin#ir (& n& entre el que %&de an&enar $ti!a %riada i $ti!a
%8bli!a, reerint9n&s a les a!tua!i&ns dels %&l.ti!s b en la sea ida %riada b en la %8bli!a5
: el ter!er %r&blea tra!ta de dilu!idar, !& +a a %lante+ar Ma ;eber, quina s la ill&r &%!i)- si
una $ti!a %&l.ti!a basada en !&ni!!i&ns i %rin!i%is, & b una $ti!a %&l.ti!a basada en la
res%&nsabilitat5
< l %rier dels %r&blees se sus!ita quan ens %lante#e la qesti) de si el %&l.ti! a de #uiar les
sees a!!i&ns %8bliques !&n&re a !riteris i %autes &rals &, %er !&ntra, la sea a!!i) !& a
%&l.ti! a de ser eraent instruental en un!i) d6un !&n+unt d6&b+e!tius es%e!.i!s que la tradi!i)
del aquiael'lise identii!a ab l6estabilitat del sistea %&l.ti!, la se#uretat eteri&r & l6a!!s i la
%eran$n!ia en el %&der5 =er !&nse#ent, en aquest %rier %unt, la %re#unta %ertinent que
aur.e de ser !a%a>&s de res%&ndre seria si els poltics, en el curs e la se"a acti"itat, euen (o
no) actuar sotmesos a pautes i criteris morals#
< ?i la res%&sta a la %re#unta anteri&r &ra s., ens tr&bar.e ab el se#&n %r&blea5 =erqu$
l6aira!i) de qu$ els %&l.ti!s deuen a!tuar &ralent a s&ert ab req$n!ia d6equ.&!s
i%&rtants5 @na llar#a tradi!i) reli#i&sa a deterinat que la !&ns!i$n!ia !&una ass&!i a la idea
de $moral$ &rtes !&nn&ta!i&ns %riades, !ert sentit de $pecat$ & $"irtut$ en l6*bit .nti i que,
en!ara s, aquesta !&ns!i$n!ia !&una s6atribuei el %riile#i d6interenir i !&ntr&lar les ides
%riades dels ssers uans %er a %r&te#ir la sea &ralitat indiidual5 la&rs, si en la %riera
%re#unta a#ussi res%&st que l6a!tiitat dels %&l.ti!s auria d6estar s&tesa a !riteris &rals, ara
/47Juny,2004
-
7/25/2019 tica i Poltica: Llums i ombres
6/47
Treball Fi de Carreta Daniel Blanquer Marset
seria ne!essari a!larir quines accions els poltics estarem legitimats per a %ut%ar moralment& 'es
se"es accions pbliques? 'es pri"aes? otes ues?
< @na e#ada *#i a!larit els d&s %r&blees anteri&rs, e d6enr&ntar la qesti) &naental
entre $ti!a i %&l.ti!a, s a dir, la qesti) dels !riteris i al&rs &rals que an de %residir l6a!!i)
%&l.ti!a, !riteris i al&rs &rals !&n&re als quals tal a!!i) %&l.ti!a %&t ser +ut+ada &ralent5 s el
%r&blea que, !& +a e assenyalat, a %lante+ar Ma ;eber5 : la qesti) s, senEillaent, la de-
si efecti"ament l*acci poltica ha e ser una acci moral, quin tipus *acci moral ha *sser? +a
estar basaa en una tica e la con"icci o en una tica e la responsabilitat? en una mena e
barre%a e totes ues?
a hip-tesi e treballde la que a arran!ar, s a dir, la %r&%&si!i) que ens a &rular ab ista
a l"&rienta!i) de la n&stra inesti#a!i) i de la n&stra relei), i que e tra!tat de erii!ar
e%.ri!aent, s que eistia una aniesta in!&%atibilitat entre $ti!a i %&l.ti!a, en!ara que +a
%ens*e a %ri&ri que tr&bar.e al#unes e!e%!i&ns5 l %r&blea %lante+at i que li a serit de il a
la n&stra traa s el atei sus!itat %er ;eber en la sea a&sa !&ner$n!ia de 11, s&bre .'a
poltica com a "ocaci- /!uina s aleshores la "eritable relaci entre ltica i la poltica? 0o tenen
res a "eure luna amb laltra, com sha it en tantes ocasions?1 (Cr5 ;eber, 1G1, G19175
"&b+e!te d"aquest treball, !& el de la %&l.ti!a tab, s teHri!aent d"inter$s #eneral5 =er tant, els
destinataris, en %rin!i%i, %&dr.e ser t&ts els !iutadans que d"una & d"altra anera s& requerits dequan en quan %er a &%inar s&bre el !urs dels assu%tes %8bli!s, i ens arrie (& n& a les urnes a
di%&sitar el n&stre &t5 Tab %&dria ser que des%erts un !ert inter$s en els a!t&rs %8bli!s, els
%&l.ti!s, d&n!s d"ells en %arlare (a>H 8lti n& deia de ser una in#enutat s del %&bre aut&r5
Tant de b& els resultats de la n&stra tas!a si#uin lle#its %er <es %ers&nes i les a+udin a relei&nar
un i! s&bre de quina anera %&dr.e re%lante+ar9n&s la ida %&l.ti!a, la ida %8bli!a que ens
en<a, que seria una &ra de re%lante+ar9n&s tab les n&stres ides i la &ra d"&r#anitEar9les
en un es%ai %etit (& %&tser #ran d"aquest %laneta n&stre, el %laneta Terra, que t&ts, d"una & d"altraanera, sabe que ."a com "a, !& deia aquella trista, irHni!a i deses%eran>ada !an>) del %er a
i in&blidable Iidi M&ntll&r5
1.1 Metodologia
Tal i !& s"e%li!ita al %la d&!ent i a la eb in&ratia, el TFC %&t !&nsistir, i aquest s el !as, en
un estudi & treball de re!er!a b*si!aent biblir*i!a & d&!uental- un 23 assaig5 "*bit de
re!er!a, !& +a e e%li!itat s aunt, !&nsistir* en er una reisi), an*lisi i inter%reta!i) de les
idees que al#uns dels %ensad&rs s relleants an e%ressat s&bre la rela!i) entre ltica i la
K/47Juny,2004
-
7/25/2019 tica i Poltica: Llums i ombres
7/47
Treball Fi de Carreta Daniel Blanquer Marset
poltica, %er a %&steri&rent etraure les !&n!lusi&ns que ens resulten %ertinents5 ls aut&rs que
e !&nsiderat b*si!s i &naentals s)n des de =lat) ins a ;eber, %assant %er AristHtil, Frederi! ::,
L<aire, Maquiael, Mill, i ant5 A s, e establert una a!urada sele!!i) d"aut&rs !&%leentaris
que ens an d"a+udar a deliitar les llumsi les ombresdel tea es!&llit- Aran#uren, Niddens, Oael,
Pussell, ?aater, ?in#er, Tu#endat i ;itt#enstein, entre d"altres5 l !&r%us, d&n!s, de dades
d&!uentals %r&!edei en t&ts els !as&s de &nts se!und*ries- la bibliografia5
@na e#ada establerts els %ar*etres del %r&+e!te, la et&d&lia del n&stre treball a %assat %er
sistematit4ar tota la ocumentaci bibliogr5fica&
a Dis%&sant dels re!urs&s ne!essaris %er a l&!alitEar9la- internet i biblioteques locals5
b Dis%&sant dels re!urs&s %er a %&der a!!edir9i- biblioteca pr-pia, e la 63 i altres
uni"ersitats locals i e la xarxa 7oan 'lus 8i"es5
! stablint !riteris %er a l"&r#anitEa!i), le!tura i buidat#e dels d&!uents biblir*i!s, ai.
!& una %auta %er a resuir i analitEar siste*ti!aent els !&ntin#uts de !ada llibre &
d&!uent, %er a %&der !&%arar els aterials ab !erta !&&ditat i ei!*!ia- hem creat
una base e aes .a hoc, per a facilitar tota aquesta feina#
d Mantenint i &%tiitEant la base de dades, es%e!ialent re"isant acuraament els
escriptors#
e C&nstruint els mapes conceptualsne!essaris %er a que ens a+udin a &r#anitEar les
dierents in&ra!i&ns i a antenir de &ra adient els des!ri%t&rs de la base de dades5
Oe sele!!i&nat aquest ti%us de et&d&lia %erqu$ !& +a s"a assenyalat, la re!&llida de dades
a %artit de l"&r#anitEa!i), le!tura i buidat#e dels !&ntin#uts de la bibliraia i d&!uenta!i)
es!&llida i de la n&a que a anat s&r#int5 D"aquesta anera ab la sisteatitEa!i) de t&ta aquesta
in&ra!i), e tin#ut dis%&nibles les dades ne!ess*ries %er a estar en !&ndi!i&ns de !&ntrastar les
dierents idees5 C&ntrast d"idees que ens a a+udat a !&nirar & rebut+ar la n&stra i%Htesi de
%arten>a5 Ai. atei, ens a seblat la ill&r t$!ni!a %er a &r#anitEar el !&n+unt d"idees i !&n!e%tes
ab els que e anat !&nstruint el n&stre ra&naent i el n&stre ar#uentari5 A s a s, aquestat$!ni!a ens a %er$s iltrar les dades, sele!!i&nar9les i %&der distribuir9les adequadaent al llar#
del n&stre treball5
1.2 Els significats de les paraules: tica i moral
l &t tica%r& del #re! 9thos i si#nii!aa, anti#aent, estatge, lloc on hom habita5 Ms tard,
AristHtil a ainar aquest sentit i, a %artir d6ell, a si#nii!ar manera *sser, car5cter5 Ai., l6$ti!a era
!& una espcie e segona casa o naturalesa una se#&na naturalesa adquirida, n& eretada !&
7/47Juny,2004
-
7/25/2019 tica i Poltica: Llums i ombres
8/47
Treball Fi de Carreta Daniel Blanquer Marset
& s la naturalesa bi&lH#i!a5 D"aquesta !&n!e%!i) se"n des%r$n que una %ers&na %&t &delar,
&r+ar & anar !&nstruint la sea anera d"sser5
6&e !&nstruei la sea anera d"sser it+an>ant la !rea!i) d6*bits, uns *bits que
s6ass&leien %er re%eti!i) d6a!tes5 "9thos& !ar*!ter d"una %ers&na estaria !&ni#urat %er un !&n+unt
d"*bits i, !& si &s un !er!le & una r&da, aquest Qt&s & !ar*!ter, inte#rat %er *bits, ens %&rta a
realitEar uns deterinats a!tes, uns a!tes que %r&enen de la n&stra anera de ser adquirida5
a %araula moral traduei l"e%ressi) llatina moralis, que deriaa de mos (en %lural mores) i
si#nii!aa costum5 Ab la %araula moralis, els r&ans re!&llien el sentit #re! d69thos- els !&stus
tab s"ass&leien a %artir d"una re%eti!i) d"a!tes5 R& &bstant aquest %r&und %arentes!, la %araula
moralistend. a a%li!ar9se a les n&res !&n!retes que an de re#ir les a!!i&ns5
Ai., d&n!s, des de l"eti&lia, i a %&!a dier$n!ia entre $ti!a i &ral- una i altra an reer$n!ia a
una realitat seblant5 =erH aui, al#rat que s&int s"usen de anera indistinta !& si &ssin
sinHnis, es re!&nei que tenen si#nii!ats dierents5
n aquest treball, usare aleatHriaent les %araules $ti!a i &ral %er a eitar9n&s !&%li!a!i&ns
inne!ess*ries, %erH tab %erqu$ aquest !riteri d"8s ens a d&nat resultats interessants de !ara a
er s senEilla la &ra de !&uni!ar el n&stre %unt de ista (ai. & a er tab en Fernand&
?aater al seu llibre :tica per al meu fill i, a s a s, er9& d"una altra anera ens situaria enun !&ntet < dierent del qu$ un treball de l"abast del n&stre %&t i &l tenir5
1.3 Els conceptes dtica i de moral, avui
Tan anti! !& la ateia uanitat s l"inter$s %er re#ular, it+an>ant n&res & !&dis, la !&ndu!ta,
les a!!i&ns i els !&%&rtaents dels uans en t&tes les !&unitats, en t&ts els %&bles, s&!ietats
& !ultures tr&be %res!ri%!i&ns i %r&ibi!i&ns que deineien la sea &ral5
Ara b, lli#at al naieent de la il&s&ia a%are#u un altre ti%us d"inter$s, el de relei&nar s&bre les
n&res & !&dis +a eistents, t&t !&%arant9l&s & t&t !er!ant el seu &naent5 Aquests d&s niells
dieren!iats d"inter$s & d"a!tiitat uana !&nstitueien el que an&ene aui, res%e!tiaent,
&ral i $ti!a5 ndinse9n&s9i5
a &ral s un !&n+unt de +udi!is relatius al b i al al, destinats a diri#ir la !&ndu!ta dels uans5
Aquests +udi!is es !&n!reten en n&res de !&%&rtaent que, adquirides %er !ada indiidu,
re#ulen els seus a!tes, la sea %r*!ti!a di*ria5 Ara b, ni les n&res & !&dis &rals es %r&!laen
!& el !&di de !ir!ula!i), ni !ada %ers&na assuei & in!&r%&ra aut&*ti!aent el !&n+unt de
G/47Juny,2004
-
7/25/2019 tica i Poltica: Llums i ombres
9/47
Treball Fi de Carreta Daniel Blanquer Marset
%res!ri%!i&ns i %r&ibi!i&ns de la sea s&!ietat, ni !ada s&!ietat & !ultura &rulen els atei&s
+udi!is s&bre el b i el al5 s %er t&t aiH que la &ral s&int s un !&n+unt de %re#untes i
res%&stes s&bre qu$ e de er si &le iure una ida %lena, s a dir, una ida n& ab
i%&si!i&ns sin) ab llibertat i res%&nsabilitat5
D"altra banda, l"$ti!a s una relei) s&bre la &ral5 "$ti!a, !& a il&s&ia de la &ral, es tr&ba a un
niell dierent- es %re#unta %er qu$ !&nsidere *lids uns i n& altres !&%&rtaents, !&%ara les
%autes &rals que tenen dierents %ers&nes & s&!ietats t&t !er!ant el seu &naent i le#itia!i),
inesti#a qu$ s es%e!.i! del !&%&rtaent &ral, enun!ia %rin!i%is #enerals & uniersals
ins%irad&rs de t&ta !&ndu!ta, !rea te&ries que estableien i +ustiiquen allH %el qual al la %ena iure5
a &ral ens d)na %autes %er a la ida qu&tidiana, l"$ti!a s un estudi & relei) s&bre qu$ &ri#ina i
+ustii!a aquestes %autes5 =erH abdues, si b s)n distin#ibles, s)n !&%leent*ries5 De la
ateia anera que te&ria i %r*!ti!a intera!!i&nen, els %rin!i%is $ti!s re#ulen el !&%&rtaent
&ral %erH aquest !&%&rtaent in!idei alterant els atei&s %rin!i%is5 ?&int els !&nli!tes de
n&res &rals que a%areien quan e de %rendre de!isi&ns s)n el &t&r que ens i%ulsa a una
relei) de niell $ti!5 s %er aiH que Aran#uren, re!&neient la in!ula!i) entre te&ria i %r*!ti!a,
an&ena a l"$ti!a, moral pensaa i a la &ral, moral "iscua5 Ai. atei, Al!&berr& assenyala
aquesta ateia rela!i)- /'tica s es ;rist-til
-
7/25/2019 tica i Poltica: Llums i ombres
10/47
Treball Fi de Carreta Daniel Blanquer Marset
1.! ignificat i relaci de"entre ltica i la pol#tica
n l6a!tualitat s6a anat i%&sant un !&n!e%te < e%&brit del que si#nii!a %&l.ti!a, un !&n!e%te%e+&ratiu, < allunyat del que a ser el !&n!e%te !l*ssi!, #re!, de =&l.ti!a, en el &ent del
naieent de l6Sti!a5 C&n d&n!s, %er a a!larir les !&ses, er al#una !&nsidera!i) s&bre la rela!i)
entre $ti!a i %&l.ti!a5
=er a aiH se#uraent el ill&r s beure dels &r.#ens- AristHtil5 n %rin!i%i, la dier$n!ia entre els
tees de l6:tica a 0ic-maci de la Polticas < %alesa5 ls tees de l6:ticas)n les te&ries del
b, la eli!itat, la irtut, la +ust.!ia i l6aistat en !ani, els tees de la =&l.ti!a s)n l6an*lisi de la
!&unitat !iil i ailiar, l6an*lisi de les !&nstitu!i&ns, la !&nsidera!i) dels diers&s ti%us de r$#is il6edu!a!i) dels +&es5
Ai., d&n!s, si ens ateni al seu &ri#en la dier$n!ia entre l6Sti!a i la =&l.ti!a des d6un %unt de ista
et&d&lH#i! s intutiaent !lara5 6Sti!a t %er &b+e!te l6an*lisi de les irtuts, la re!er!a de la
eli!itat i la !&nsidera!i) de qu$ a de ser la +ust.!ia, qu$ e de !&nsiderar irtu)s i +ust %erqu$
l6indiidu an&enat &e %u#ui ser eli> en sua- la ida b&na del ser u*5
a =&l.ti!a, %er la sea banda, t %er &b+e!te l6an*lisi de les !&nstitu!i&ns i r$#is que els &ess6an d&nat %er a la sea ida en !&8, i esbrinar, des d6aqu., quins %&den ser els ill&rs, en sua-
quina s la !&unitat b&na (& el b&n #&ern dels &es en s&!ietat5
Ara b, !& AristHtil !&nsideraa que l6sser u* s un /4oon politiDon1,& si#ui, un anial !iutad*,
un anial !.i!, s&!ial &, literalent, un anial %&l.ti!, ell atei n& deia de re!&rdar9n&s
!&nstantent que la irtut, la +ust.!ia i la eli!itat s6a!&nse#ueien quan s6a!&nse#ueien s&!ialent,
s a dir, %&l.ti!aent5
De anera que entre l6$ti!a i la %&l.ti!a i a, de et, una !&ntinutat, la del 4oon politiDon1#R& i %&t
aer +ust.!ia, irtut & eli!itat al ar#e de la s&!ietat, de la %&l.ti!a, de l6*bit de lapolis5 =er aiH, si
estudie ab !ala les &bres d6AristHtil, ens ad&nare que l6:tica a 0ic-macanun!ia +a la Poltica
(d6una anera e%l.!ita al inal de l6&bra i que la Polticaa, al seu t&rn, !&nstants reer$n!ies a
l6:tica- la relei) arist&t$li!a s&bre l6edu!a!i) i s&bre les lleis s, %er ai. dir9&, l6*bit d6interse!!i)
entre el )n de l6$ti!a i el )n de la %&l.ti!a5 Sti!a , paieia, +uris%rud$n!ia i %rai %&l.ti!a
!&nstitueien un t&t, les %arts del qual n&s s)n se%arables et&d&lH#i!aent, %er i %er a l6an*lisi-
10/47Juny,2004
-
7/25/2019 tica i Poltica: Llums i ombres
11/47
Treball Fi de Carreta Daniel Blanquer Marset
/'tica no s per a ;rist-til un camp aut-nom, sin que resulta inseparable e la poltica# ant ltica
com la poltica sn formes aspirar a leuaimonia, s a ir, a la
-
7/25/2019 tica i Poltica: Llums i ombres
12/47
Treball Fi de Carreta Daniel Blanquer Marset
!&nli!te, quan el res&l, d&nant la %ria!ia a la !&nsidera!i) del !iutad* !& a sser s&!ial i, %er
tant, !& a ebre de la !&unitat5
Oi a, d6altra banda, una !&n!e%!i) reli#i&sa i te&lH#i!a de la rela!i) entre $ti!a i %&l.ti!a que a
!&n&rat d6una anera < intensa la n&stra !ultura, %arle de la !ultura eur&%ea de base
!ristiana5 Aquest en&!aent aira que eisteien lleis que estan %er s&bre de les lleis que els
&es s6an d&nat en la %&lis, lleis reelades que, d6al#una anera, es an !&in!idir ab la llei
natural5
AiH n& s una an$!d&ta irrelleant5 : n& & s %erqu$ la !&n&ra!i) de la n&stra !ultura %er
l6es%erit del !ristianise al llar# dels se#les a estat tal que ins i t&t en un )n !& el n&stre d6aui
dia, que en #eneral es !&nsidera lai! i se!ularitEat i en el qual d&ina la se%ara!i) entre reli#i) i
estat, aquest altre !&n!e%te de la rela!i) entre $ti!a i %&l.ti!a rea%arei !&nstantent en <es de
les qesti&ns que es dis%uten a!tualent5 Ai. en tees !& l6a&rtaent, la !&ntra!e%!i),
l6eutan*sia, els tras%lantaents d6Hr#ans, i en #aireb t&tes les !&ntr&$rsies a!tuals rela!i&nades
ab la Bi&$ti!a5
a ist&riraia !&nte%&r*nia a %&sat de aniest que el !&n!e%te n&ble, n&ratiu, de la %&l.ti!a
n& se%re s6a !&rres%&st ab el que realent su!!ea a la polis#re#a5 A s, en aquella s&!ietat
l6enriquient es%iritual i %ers&nal dels !iutadans que %arti!i%aen %&l.ti!aent en lapolisa estar
basat en una r.#ida diisi) s&!ial del treball i en l6eist$n!ia d6es!laus5 Oi auria < que %arlars&bre l6&rienta!i) %&l.ti!a de ?H!rates, %erH sense entrar en la dis!ussi) s&bre aquesta &rienta!i), si
de&!r*ti!a & arist&!r*ti!&9&li#*rqui!a, +a l6;pologiaque a es!riure =lat) ens a %ensar que la
realitat de la %arti!i%a!i) %&l.ti!a atenesa era bastant s esquina que el que su##erei el n&ble
!&n!e%te n&ratiu de la ateia5
Aquesta s una %riera eritat a%resa que !&n !&ntar %erqu$ nin#8 s"en#anyi- el queer %&l.ti! a
estat %r&bableent des del %rin!i%i una a!tiitat internaent !&ntradi!tHria en la qual !&%eteien
la irtut, el desinter$s, el b !&8 i la ra) d6un !&stat (les llums), i l6e#&ise, la !&rru%!i), la%erersi) i l6&di d6un altre (les ombres)5 ls !&rs de les tra#$dies de ?H&!les s&len insistir en un
adertient que des%rs s6a et !anHni! en el reranyer de la a+&ria de les llen#es !ultes- /'a
pro"a el que s l*home la tenim en la se"a relaci amb el poerC noms sabem el que realment s
un home quan el "eiem actuar polticament1#
AristHtil & sabia %ere!taent5 De anera que el seu n&ble i irtu)s !&n!e%te n&ratiu de la
%&l.ti!a a de ser lle#it, %&tser, !& un issat#e ra!i&nal que resa s & enys ai.- a %esar de
qu$ l6a!tua!i) %r*!ti!a dels !iutadans resulta !&ntradi!tHria ens !&n %arti!i%ar en les tasques de
lapolis%erqu$ aiH ens a ill&rs a t&ts els que teni el dret de !iutadania5
12/47Juny,2004
-
7/25/2019 tica i Poltica: Llums i ombres
13/47
Treball Fi de Carreta Daniel Blanquer Marset
a lli>) %rin!i%al que e a#ut d6a%rendre en el se#le UU- quel!& que s6a an&enat %&l.ti!a de
asses, l6elea!i) de les asses a la %&l.ti!a, la %arti!i%a!i) assia dels !iutadans en la %&l.ti!a
que a anat en au#ent des dels anys que an se#uir a la %riera #uerra undial, s6a saldat de
&ent ab tres a!tes de barb*rie, !& ai abans aia !&ne#ut la Ouanitat- l6&l&!aust i els
!a%s de !&n!entra!i) naEis, el #ula# estalinista i les b&bes s&bre Oir&sia, Lietna i Ba#dad5
n :tica i poltica, quan Aran#uren analitEa la rela!i) entre aquests !&n!e%tes, distin#ia entre quatre
aneres %&ssibles de iure i %ensar, en la &dernitat, aquesta rela!i)5 A saber- a el realisme
poltic, %er al qual la &ral (identii!ada ab l6$ti!a s un idealise ne#atiu i la sea intr&issi) en
la %&l.ti!a resulta %ert&rbad&ra b el rebuig e la poltica!& quel!& irreeiableent d&lent en
n& de la %ria!ia de la &ral ! la concepci tr5gicade la ne!essitat/i%&ssibilitat %r*!ti!a de
!&&nestar $ti!a i %&l.ti!a, ab la !&nse#ent es!issi) i esquin>ada de l6indiidu que es eu
s&l'li!itat al&ra %er les ei#$n!ies de la &ral i de la %&l.ti!a i d la concepci ram5ticade la
%r&ble*ti!a que #enera la rela!i) entre $ti!a i %&l.ti!a !& /recerca incessant1, !& /recerca
sense possessi1!& /tensi permanent i autocrtica implacable1(Aran#uren, 1GK, 7797G5
13/47Juny,2004
-
7/25/2019 tica i Poltica: Llums i ombres
14/47
Treball Fi de Carreta Daniel Blanquer Marset
2 $lat i la seva idea del rei-filsof
FinalitEada la #uerra del =el&%&n$s, Atenes e%erienta una s$rie de
!&nulsi&ns %&l.tiques que d&naran al trast ab les il'lusi&ns
di%&sitades %er =lat) en el queer de la #esti) %8bli!a5 =rier ana!!edir al %&der els an&enats Trenta Tirans, entre els quals i aien
al#uns ailiars i ai!s de =lat), el qual a ser !&nidat a !&l'lab&rar
ab ells5 =erH, se#&ns !&nessa ell atei, el n&u #&ern %r&%te a
er eny&rar als seus %rede!ess&rs5 ntre altres inn&brables !&ntraurs,
=lat) desta!a el d6aer &l#ut utilitEar a ?H!rates %er a
!&rres%&nsabilitEar9l& dels seus e!ess&s5 @na e#ada enderr&!ats els
Trenta Tirans, an assuir el %&der els qui aien estat bande+ats %er
aquells, i =lat) sent altra e#ada l6i%uls de !&nsa#rar9se a la %&l.ti!a5R& &bstant aiH, el a+usti!iaient del seu estre, d6aquell ?H!rates que s6aia ne#at a interenir en
els !ris diri#its !a% a qui ara el !&ndenaen, el a desistir deinitiaent de tals as%ira!i&ns5
Al !&%r&ar que /no hi ha res sa en l*acti"itat poltica Hlle#i en el sis$ llibre de'a RepblicaH, qui
reflexiona sobre totes aquestes coses es quea quiet i noms s*ocupa els seus propis assumptes,
com alg que es colFloca al costat *un mur enmig *una tempesta per a protegirAse e la pols i e la
plu%a que porta el "entC i, mirant als altres esborats per la immoralitat, es na per content amb que
*alguna manera ell pugui estar net *in%ustcies a tra"s e la se"a "ia1(=lat), 2002, L:, 375
Nutrie resuei de la se#ent anera la in!id$n!ia de la sea rustrada &!a!i) %&l.ti!a en el
%ensaent %latHni!-
1Poc inclinat ell mateix a participar en la poltica, "a arribar fins i tot a sentirAse a"ergon>it e la se"a
esgana i *aquesta manera "a arribar a la notable conclusi que un fil-sof no euria prenre part en
la poltica *una societat existent, sin noms en una ieal, i, al mateix temps, a la iea que l*Bstat
ieal mai es poria realit4ar fins que el fil-sof acces a prenre part en la poltica1(Nutrie, 10, :L,
4G25
=lante+at en aquests teres, el di!taen %latHni! s&bre el rei ilHs& di.!ilent %&dria resultar s
a%&r$ti!5 l ilHs&, sabent9se i%&tent %er a !aniar l6&rdre establert, %reerei liitar9se a n& ta!ar9
se les ans ab els t$rb&ls assu%tes %r&%is de la %&l.ti!a i n&s es dis%&sa a interenir en ells
quan a#in tin#ut ll&! una s$rie de !anis que n&s serien %&ssibles #r*!ies a la sea interen!i)5
Tal !& Aquil'les ai n& %&dr* #uanyar a la t&rtu#a, se#&ns la !$lebre a%&ria %r&%&sada %er Ven)
d6lea, ta%&! el ilHs& %latHni! %&dria ai arribar a &i!iar !& rei, d&n!s %er a aiH auria d6aer
estat rei abans de ilHs&, at$s que n&s ai. es lliuraria dels seus es!r8%&ls %er a eure6s
esquitat %el an# de les de!isi&ns %&l.tiques5 =erH aquestes %arad&als !&nsidera!i&ns n&
14/47Juny,2004
-
7/25/2019 tica i Poltica: Llums i ombres
15/47
Treball Fi de Carreta Daniel Blanquer Marset
a#uessin a!&nse#uit er abdi!ar a =lat) de la sea !$lebre %ana!ea5 Mal#rat tra!tar9se d6un
%assat#e s&bradaent !&ne#ut, resulta ine!usable trans!riure6l de n&u aqu.-
/; men>s que els fil-sofs regnin en els Bstats, o els que ara sn anomenats reis i go"ernants filosofin
e manera genuIna i aequaa, i que coincieixin en una mateixa persona el poer poltic i la
filosofia, no hi haur5 fi per als mals els Bstats ni per al gnere hum51 (=lat), 2002, L, 3345
R&s la uni) entre la il&s&ia i el %&der, s a dir, entre la &ral i la %&l.ti!a, seria !a%a> de !aniar
el laentable &rdre establert5 =r&undaent de!ebut %er les a!tua!i&ns %&l.tiques dels seus ains, i
sentint9se in!a%a> de %arti!i%ar ell atei en el +&!, =lat) entn que l68ni!a s&lu!i) s &ralitEar als
%&l.ti!s & er entrar en el terreny de la %&l.ti!a a aquells que ill&r !&ne#uin les %reisses $tiques,
s a dir, que els ilHs&s arribin a reis & b que els reis a%ren#uin a il&s&ar5
Pe!&llint el testi&ni del seu estre ?H!rates, =lat) de!idei &r+ar una paieiaJque re&ri la
politeiaK5 =erH aquesta %eda#ia $ti!&%&l.ti!a n& l6i%artei +a de &ra &ral en el *#&ra, !& es
?H!rates, sin) a tras dels tet&s i en el Hru d6una institu!i) %eda#H#i!a- l6A!ad$ia Wque a
estat qualii!ada %er led) !& /la primera uni"ersitat europea1(led), 1G1, 125 =lat) %resta la
sea %l&a %erqu$ els ensenyaents de ?H!rates n& !ai#uin en l6&blit5 l !&l'l&qui s&!r*ti! quedar*
i&rtalitEat #r*!ies als di*le#s es!rits %er =lat), l6&bra il&sHi!a dels quals est* #uiada %er
l6&bstina!i) de &ralitEar la %&l.ti!a5 : aquesta, !& qualse&l altre *bit del queer u*, %re!isa
del !&n!urs dels es%e!ialistes5 n &%ini) de =lat), els ilHs&s, s a dir, els e%erts en at$ries tals
!& la +ust.!ia & l6&brar irtu)s deurien %rendre les re#nes del #&ern i, de n& ser ai., aurien de
!&uni!ar el seu saber als #&ernants %er a instruir9l&s !&nenientent5 D"a!&rd ab aquestes
!&ni!!i&ns, =lat) iat+ar* %er tres e#ades a ?i!.lia %er a eer!ir !& !&nseller en la !&rt de
?ira!usa5 l ra!*s del seu %rier iat#e a ?i!.lia, realitEat quan =lat) r&ndaa la quarantena, n& a
%&der ser s r&tund, d&n!s =lat) a estar a %unt de ser enut !& es!lau %el tir* al que es
%r&%&saa il'lustrar5 Tanatei, la sea aistat ab la #erana de la que estaa !asada ab
Di&n.s :, el aria t&rnar int anys des%rs %er a instruir al seu neb&t, Di&n.s ::, i er d6ell un rei ilHs&5
=erH =lat) a estar de n&u < lluny d6a!&nse#uir la #esta i n&s a a!&nse#uir que el deieble
&s !&ndenat al bande+aent5 Mal#rat t&t, un =lat) #aireb se%tua#enari isitar* n&aent
?ira!usa5
Ab aquests reiterats intents =lat) a &ler d&nar Wtal !& ens re!&rda Carl&s Nar!.a NualW
/un "alers exemple e qu el sa"i eu sacrificar la se"a tranquilFlitat a l*oportunitat *actuar en
poltica per a irigir als altres, e la mateixa manera que el presoner e la ca"erna que ha sortit a
1Paieia& tere que =lat) utilitEa %er a si#nii!ar la eritable il&s&ia (=lat), 1G, 752Politeia&una &ra &derada de #&ern del %&ble (unEann, 17, 35
1/47Juny,2004
-
7/25/2019 tica i Poltica: Llums i ombres
16/47
Treball Fi de Carreta Daniel Blanquer Marset
"eure la llum ha e tornar a la foscor per a aoctrinar sobre la "eritat als compan>s e pres, 5huc a
costa e la se"a pr-pia felicitat1(Nar!.a, 1GG, GK9G75
l ilHs&, !&nsa#rat !&%letaent a l6estudi de la +ust.!ia i qualsse&l altres ideals, tindria la issi)
d6il'luinar les tenebres en qu$ es tr&ben suits aquells que n& estan ailiaritEats ab aquestes
idees &, si s n&, ai. a d"intentar9& er, s&bret&t ab aquells que dis%&sen del %&der, tenint en
!&%te que les sees de!isi&ns a!aben %er ae!tar9n&s a t&ts5
=er a redre>ar el rub de la nau de l6stat i a!&nse#uir que arribi a b&n %&rt aria alta un %il&t
e%ert, i aquest %a%er n& %&dria +u#ar9l& sin) el ilHs&5 n el sis$ llibre de 'a Repblica, =lat) ens
brinda una es%l$ndida %ar*b&la (&n es &r+a una et*&ra ab #ran tradi!i) en la %&lit&l.a
&derna5 n ella l6stat s !&%arat ab una ebar!a!i), l6aut$nti! !a%it* de la qual Wel %&bleW
es deia en#ali%ar %er la sea tri%ula!i), s a dir, %els %&l.ti!s5 Cadas!un dels ariners est* &bstinat
en %rendre el ti) entre les sees ans, t&t i que des!&ne#ui %er !&%let l6art de la nae#a!i)5 T&tsells a!&rralen al %atr) %erqu$ els deii er de ti&ner i, si al#un se surt ab la sea, els altres el
llan!en %er la b&rda %er a se#uir dis%utant9se el seu ll&!5 Des%rs eb&rraten al %atr) %er a er9se
a&s del aiell i saque+ar9l&, desi#nant !& %rier &i!ial a qualse&l que %r&eti se!undar el seu
&t. i els %ereti se#uir eaurint les %r&isi&ns del naili5 l eritable nae#ant, aquell que %er a
iar el rub aur* de tenir < en !&%te les esta!i&ns, el !el, els ents i els astres n& deiar* de
ser !&nsiderat un in8til %er seblant tri%ula!i), tal !& li &!&rre a l6aut$nti! ilHs& en els ne#&!is de
la %&l.ti!a (=lat), 2002, L:, 3793G5
@na e#ada re!reat el )n de la %&l.ti!a en aquests teres, =lat) !&n!l&u que-
/la culpa e semblant inutilitat no s atribuIble als fil-sofs, sin a qui no recorre a ells# Perqu no est5
acor amb la naturalesa que el pilot pregui als mariners que es eixin go"ernar per ell# Bl que
"eritablement correspon per naturalesa al malalt s que "agi a les portes els metges, i a tot el que t
necessitat e ser go"ernat anar a les portes el que s capaE e go"ernarC no que el que go"erna
pregui als go"ernats per a poer go"ernar, si el seu go"ern s "eritablement profits1(=lat), 2002, L:,
35
Aquest era l6aut$nti! s&ni de =lat)5 l seu a+&r anel era que els tri%ulants de la nau de l6stat
re!&rre#uessin al ilHs& i l"a!laessin !& %il&t, !&%renent que n&s ell dis%&sa dels
!&neieents adequats %er a reeiir5 a sea A!ad$ia a ser !&n!ebuda !& una %edrera de
uturs #&ernants, els quals, des%rs de dedi!ar a la il&s&ia #aireb t&ta la sea ida, tirarien s&bre
les sees es%atlles el %er a ells desa#radable %es de la %&l.ti!a, en n& del b !&8 (=lat), 2002,
L::, 445 6indubtable aantat#e del seu %lante+aent s que, lluny de !&nsiderar un %riile#i
seblant !&esa, aquests %il&ts #&ernarien la nau de l6stat %er un estri!te sentit del deure,
1K/47Juny,2004
-
7/25/2019 tica i Poltica: Llums i ombres
17/47
Treball Fi de Carreta Daniel Blanquer Marset
sabent !&n+u#ar el !&neieent del b&n #&ern ab una indier$n!ia !a% a les %rebendes de la
%&l.ti!a (=lat), 2002, L::, 4495
l que n& est* dis%&sat a !&nsentir =lat) de b&n #rat s)n les it#es tintes el ilHs& que de!ideii
%arti!i%ar en la %&l.ti!a aur* de er9& assuint t&tes i !adas!una de les sees !&nseq$n!ies5 n
el Butiem, =lat) arreet !&ntra el que aui den&inar.e /assessors1& /intelFlectuals org5nics1,
aquells que, %er ee%le, reda!ten dis!urs&s %er als &rad&rs & &i!ien !& ad&!ats de se!*5
Aquells que es !&l'l&quen en un terreny interedi entre la il&s&ia i la %&l.ti!a ereien un en&re
enys%reu %er %art de =lat), d&n!s l68ni!a !&sa que a!&nse#ueien s n& ser !a% de les dues
!&ses, ni ilHs&s ni %&l.ti!s5 ?ituant9se a !aall entre l6$ti!a i la %&l.ti!a !reuen aer sabut tr&bar
una b&na anera de /near i guarar la roba1, !& dir.e ara el seu &b+e!tiu seria inluir en les
de!isi&ns %&l.tiques, %erH sense arribar a res%&nsabilitEar9se de les sees %rH%ies %r&%&stes5 l
tea t !ert inter$s %erqu$ llan>a !erta llu s&bre la deini!i) del rei9ilHs&, el qual auria
d6in&lu!rar9se !&%letaent en la %&l.ti!a quan li t&qui, en!ara que %reseri la sea !&ndi!i) de
ilHs& &ral5
Pes%e!te a la &rtuna istHri!a de l6aany %latHni! %er &r+ar ilHs&s9reis !&rren < dierents
ersi&ns5 6inentari que a Nutrie, %er ee%le, s altaent %&sitiu5 Nutrie ens re!&rda que,
se#&ns =lutar!, =lat) a eniar diers&s deiebles seus %er a re&rar reeiidaent dierses
!&nstitu!i&ns, i que ell atei auria estat !ridat %els tebans %er a reda!tar la !&nstitu!i) de
Me#alH%&li (Nutrie, 10, 339345
n !ani, el balan> que ens brinda arl =&%%er en 'a societat oberta i els seus enemics n& %&t
resultar s des&lad&r5 Des%rs de detallar els abus&s !&es&s %er al#uns dels seus
!&l'lab&rad&rs, =&%%er !&n!l&u que-
/Plat poria "anarAse *un total *almen>s nou tirans entre els quals "an ser alguna "egaa els seus
eixebles o amics, circumst5ncia que "e a posar e manifest Wse#&ns =&%%erW les peculiars
ificultats que obstaculit4en la selecci els homes ms aptes per a rebre el poer absolut# Gemblaifcil trobar a l*home el car5cter el qual no sigui corromput per ell# 3om iu lor ;cton, tot poer
corromp i el poer absolut, en forma absoluta1(=&%%er, 1G1, 135
R& &bstant aiH, =&%%er n& es !&n&ra a!ilitant aquest desastr)s !&%te de resultats i d)na un
%as s enll*, %er a de&strar que ins i t&t en l6*bit teHri! l6aany %latHni! %er &ralitEar la
%&l.ti!a re%resenta t&t un desen#any5 Just al !&en>aent del !a%.t&l que titula Bl fil-sof rei
(=&%%er, 1G1, 141, subratlla !ert %assat#e de =lat) que seriria %er a !&nertir9l& en un %res&ner
deens&r de la ra) d6stat, al s&stenir9se all. que la entida s un %riile#i e!lusiu de l6estadista5 ltet en qesti) s&st el se#ent- /Gi s aequat que alguns homes mentesquen, aquests seran els
que go"ernen l*Bstat, i sempre que enfront els seus enemics o enfront els ciutaans mentesquen
17/47Juny,2004
-
7/25/2019 tica i Poltica: Llums i ombres
18/47
Treball Fi de Carreta Daniel Blanquer Marset
per a benefici e l*BstatC a tots els altres els estar5 "eat1(=lat), 2002, 175 =er tant, si ens ateni
a aquest in&re %&%%eri* i & !&%lete ab el reiterat ra!*s dels iat#es de =lat) a ?ira!usa,
%realdr* la i%ressi) de qu$ els seus es&r>&s %er unir al ilHs& ab el %&l.ti!, de !asar &ral i
%&l.ti!a, n& an tenir !a% ti%us d"$it5
1G/47Juny,2004
-
7/25/2019 tica i Poltica: Llums i ombres
19/47
Treball Fi de Carreta Daniel Blanquer Marset
3 Ma%uiavel: tica i pol#tica, des%uena
l %r&blea Maquiael (el de la se%ara!i) !ate#Hri!a entre
$ti!a i %&l.ti!a se sus!ita quan ens %lante#e la qesti) de si
el %&l.ti! a de #uiar les sees a!!i&ns %8bliques !&n&re a!riteris i %autes &rals &, %er !&ntra, la sea a!!i) !& %&l.ti!
a de ser eraent instruental en un!i) d6un !&n+unt
d6&b+e!tius es%e!.i!s que la tradi!i) del aquiael'lise
identii!a ab l6estabilitat del sistea %&l.ti!, la se#uretat
eteri&r & l6a!!s i la %eran$n!ia en el %&der5 : la qesti)
!&nsistei en qu$ %&t ser que tals &b+e!tius s6a!&nse#uesquen
s ei!a>ent it+an>ant a!!i&ns i de!isi&ns %uraent
instruentals ab una lH#i!a interna %rH%ia, aliena a la &ral,i, %er su%&sat, en qu$ aquests &b+e!tius d6estabilitat, se#uretat i %eran$n!ia n& s)n ins &rals en
si atei&s, sin) %r&%ietats !ara!ter.stiques i %arti!ulars dels sistees %&l.ti!s i dels #&erns que n&
ens diuen res s&bre el seu !&ntin#ut $ti!5 ?i aiH s ai., lla&rs un %&l.ti! %&t ser !&nsiderat un
/bon1%&l.ti! t&t i que les sees a!!i&ns si#uin $ti!aent re%r&tables, se%re que tals a!!i&ns
si#uin instruentalent ei!a!es %er a &btenir %eran$n!ia, estabilitat & se#uretat5 : Maquiael
es!riu-
/;quells que han tingut molt poc en compte la paraula onaa i han sabut burlar amb astcia l*engin>els homes, han fet grans coses superant al final a aquells que s*han basat en la lleialtat1 (Maquiael,
11, 705
A Maquiael li s atribut, %&tser ab !erta in+ust.!ia, la idea de qu$ la !&ndu!ta del %&l.ti!, entre
que %&l.ti!, n& era sus!e%tible d6en+udi!iaent &ral %erqu$ la %&l.ti!a t les sees %rH%ies re#les
se%arades de la &ral5 s s, se#&ns aquesta %&si!i), el %&l.ti! /moralment1b& el que estaa ent
era bus!ar la sea %rH%ia %erdi!i), s a dir, deiar de ser /bon1%&l.ti! en el sentit instruental5 n
i# de tant astut, %erers i !al!ulad&r, el %&l.ti! $ti!aent /bo1tenia t&tes les de %erdre-
16n sen>or pruent no pot, ni eu, mantenir la paraula onaa quan tal compliment es torni en contra
se"a i hagin esaparegut els motius que lobligaren a onarAla# L si els homes fossin tots bons, aquest
precepte no ho seria, per- com sn olents i no mantenen el que prometen, tu tampoc tens perqu
mantenirAlosAho a ells# ; ms, mai li han faltat a un prncep motius legtims amb els quals issimular la
se"a inobser"anEa1(Maquiael, 11, 715
Deiant a un !&stat el dis!utible que s assiilar la b&ndat a la in#enutat, aquesta %&si!i) sins&stenible %er ra&ns de &ns5 Fins i t&t si a!!e%te que la %&l.ti!a s el re#ne de l6ast8!ia i del
!*l!ul (!&sa que n& s di.!il d6a!!e%tar, el que n& !a% dubtar s que la %&l.ti!a s6e%ressa a tras
1/47Juny,2004
-
7/25/2019 tica i Poltica: Llums i ombres
20/47
Treball Fi de Carreta Daniel Blanquer Marset
d6a!!i&ns i de!isi&ns uanes, i n& i a %erqu$ renun!iar a distin#ir entre a!!i&ns astutes b&nes i
a!!i&ns astutes d&lentes, & entre de!isi&ns !al!ulades b&nes i entre de!isi&ns !al!ulades d&lentes
& el que s el atei, que tals a!!i&ns i de!isi&ns uanes !auen, !& qualsse&l altres, s&ta el
+udi!i &ral5 R& i a !a% ra) %er a establir %el que a a elles una es%$!ie d6e!e%!i) de +udi!i $ti!
que i%liqui que e d6abstenir9n&s de al&rar9les des del %unt de ista &ral5 : aiH es re&r>a
en!ara s quan ens ad&ne que tals a!!i&ns i de!isi&ns n& s)n triials & irrelleants, sin) que es
tra!ta de !&ndu!tes el !&ntin#ut de les quals ae!ta a !&ses tals !& l68s de la i&l$n!ia s&bre els
ssers uans, la distribu!i) de re!urs&s b*si!s i l6abast de la llibertat dels !iutadans5 s a dir, es
tra!ta d6a!!i&ns que in!ideien & %&den in!idir dire!ta i #reuent s&bre la ida indiidual i s&!ial i,
%er tant, s&bre la base ateia de la &ralitat5
a %&l.ti!a n& s, %er !&nse#ent, una t$!ni!a d6a!!s al %&der & una en#inyeria s&!ial &rientada a
er estable i %eranent un sistea, sin) que s una a!tiitat uana que ae!ta de!isiaent al
desen&lu%aent de la %ers&nalitat indiidual i !&l'le!tia dels seus destinataris, i %er aiH n&
n&s deu estar, !& qualse&l altra, s&ta l6es!rutini &ral, sin) que a de ser !&ntrastada i
aaluada ab %atr&ns $ti!s in!essantent5 ls %&l.ti!s, en el !urs de la sea a!tiitat, deuen a!tuar
s&tes&s a %autes &rals5
20/47Juny,2004
-
7/25/2019 tica i Poltica: Llums i ombres
21/47
Treball Fi de Carreta Daniel Blanquer Marset
! &rederic II, el somnide 'oltaire
n el %rier %rea!i a la sea 3r-nica e la me"a poca,
re$s a L<aire !a% a inals de ai# de l6any 1743, Frederi!
:: de =r8ssia a &ts %erqu$ les #enera!i&ns esdeenid&res%u#uin destriar en ell la essants il&sHi!a i la %&l.ti!a, i n&
!&n&n#uin al ilHs& &ralista, el !&r del qual &l !&nserar9
se %ur i ia!ulat, ab el %&l.ti! instat a !&etre il i un
e!ess&s %er &r de les !ir!ust*n!ies5 ntre n& res%e!tar
la %araula d&nada i arrunar els interess&s del %&ble, el %&l.ti!
es eia &bli#at Wal#r luiW a es!&llir el al en&r-
/3onfio que la prosperitat encerti a istingir intre e mi alfil-sof el prncep i a l*home honest el poltic# Mec
confessar que resulta molt ifcil conser"ar un tarann5
ingenu i caracterit4at per l*honesteat al quear atrapat en el gran remol poltic *Buropa# Bxposat a
ser constantment traIt pels seus aliats, abanonat pels seus amics, trepit%at pels 4els i l*en"e%a, un es
"eu constret finalment a escollir entre la terrible resoluci e sacrificar els seus pobles o la se"a
paraula1 (Frederi! :: a Araay&, 17, 725
Aquest ilHs& que, a l6a!!edir al tr&n de =r8ssia, seblaa %redestinat a en!arnar el s&ni %latHni!
del rei9ilHs&, de!idei %luri&!u%ar9se i &i!iar tab !& ist&riad&r %er a !alar ai. la sea ala
!&ns!i$n!ia5 C&nsiderant9se a si atei, ab t&ta la ra), un testi&ni %riile#iat del seu te%s, %ui
que a %res %art a!tia en els esdeenients de la sea $%&!a, &l &erir un relat ben d&!uentat i
&b+e!tiu de l6esdein#ut durant el seu re#nat, sense /ocultar res sobre la se"a pr-pia persona1, %er a
de&strar (se que, al#rat aer a!atat aquelles /raons que obliguen a tot prncep i li fan seguir la
pr5ctica que autorit4a l*engan>, abusant el poer1, el seu !&r dista < d6aer9se ist !&rr&%ut
%er aiH, a la ista de la #ener&sitat que a saber albaratar eners els seus ens (Frederi! :: a
Araay&, 17, 735 Aquesta sin#ular !atarsi %si!&anal.ti!a
ser* e%rada en !adas!una de les n&es intr&du!!i&ns que
Frederi! reda!ti %er a les sees eHries5 Tant en el %rHle#
es!rit tres anys des%rs, en 174K, !& en el reda!tat en 177,
aquest *ni e!ul%at&ri daant si atei i daant la istHria
!&ntinua sent el %rin!i%al %r&ta#&nista de tals %*#ines5
a !&ntradi!!i) s assa es%e!ta!ular %er a n& re%arar en ella i
%er aiH distin#ir* entre dues esures < dierents- la de la&ral %riada i la de les &bli#a!i&ns de l6estadista, insistint en la
idea de qu$ ser &nest d"a!&rd a les %rH%ies !&ni!!i&ns &rals
21/47Juny,2004
-
7/25/2019 tica i Poltica: Llums i ombres
22/47
Treball Fi de Carreta Daniel Blanquer Marset
s quel!& edat %er al %&l.ti! d6aqu. la sea &bsessi), e%li!itada +a en 1743, de qu$ la %&steritat
n& arribi a !&n&ndre al ilHs& ab el %r.n!e%5
M< a %esar seu, Federi!& deu a!abar %er adetre que la %&l.ti!a & /cincia el go"ern suposa un
captol a part1 de t&tes les altres i n& %&t ser en+udi!iada sense !&neieent de !ausa %el ilHs&-
/3al malfiarAse e les especulacions te-riques que no suporten el gresol e lexperincia# 'a cincia
el go"ern s una cincia a partC per parlarAne una manera coherent cal ha"erAne fet una llarg
estui1(Frederi!, ::, 10, 1925
Pe!&n$ier aquesta es!issi) entre #&ern i il&s&ia, s a dir, aquest radi!al anta#&nise entre la
%&l.ti!a i la &ral que a anat !&nstatant a tras dels dilees ab que l"a enr&ntat el %&der, n&
%&dia resultar9li #ens *!il a qui a de!larar en el seu testaent /ha"er "iscut com fil-sof1,a %esar
d6aer9li t&!at +u#ar un relleant %a%er %&l.ti!5 Al <at d"aquesta di!&t&ia, Al!&berr& assenyala-
/Bn una primera miraa sembla que hi hagi os 2reericsC una bana el "ell 2rit4 smbol el
militarisme prussi5, un espantall sempre a punt e reencarnarAse# L altra el rei sa"i, el fil-sof e Gans
Gouci, lescptic integral# Bn un mateix home coexisteixen el compositor e concerts per a flauta i
orquestra i el guerrer els Get an>s1(Al!&berr&, 10, 75
Fil&s&ia i $ti!a s6identiiquen en aquell a qui li a#radaa %ubli!ar els seus es!rits !& les bres el
fil-sof e GansAGouci (el n& que aia %&sat al seu %alau de =&stda- /sense preocupacions15
De et al#uns dels seus treballs ab s subst*n!ia il&sHi!a tra!ten %re!isaent s&bre qesti&ns
$tiques5 reerei&, %er ee%le, al seu ;ssaig sobre lamor propi consierat com a principi e
moral5 n ell s6analitEa l6aantat+&sa que resulta la irtut !& &naent de t&ta s&!ietat5
?ense la irtut l6&e es !&%&rtaria !& un &nstre intra!table, in!&rrent en t&ta s$rie d6atr&!itats
a i d"end&l!ir els seus b*rbars !&stus els le#islad&rs %r&ul#uen lleis i al#uns ilHs&s ensenyen
la irtut (Frederi! ::, 10, 215 Ara b, !& 8ni!aent els #rans #enis %&den !&nserar el b&n sentit
a l6e%l&rar les tenebres de la eta.si!a & les abstra!!i&ns de la reli#i) (Frederi! ::, 10, 23, es a
ne!essari e%rar un %rin!i%i s #eneral i si%le %er a t&rnar irtu&s&s als &es /aquest ressort
tan potentWens diu Federi!&Ws l*amor propi, guari5 e la nostra con"ersa, artes5 e la nostra
felicitat, font inestroncable els nostres "icis i e les nostres "irtuts, principi amagat e totes les
accions els homes1 (Frederi! ::, 10, 245 @n ilHs& sui!ientent *bil %&dria serir9se de tal
%rin!i%i %er a !&ntrarestar les %assi&ns ab l68ni!a !&sa que %&t a!&nse#uir renar9les- altres
%assi&ns de distinta .nd&le5 a #ran re!&%ensa del !&%&rtaent irtu)s seria la eli!itat ass&lida
%er un *ni ser$ i !&ntent ab ell atei %erqu$ n& tindria res que retreure6s5 Aquesta eli!itat
su%rea s6a!&nse#uei al er !allar aquesta i%la!able eu se!reta de la !&ns!i$n!ia que!&ndena el i!i de&rant el n&stre ur intern it+an>ant els re&rdients (Frederi! ::, 10, 25
22/47Juny,2004
-
7/25/2019 tica i Poltica: Llums i ombres
23/47
Treball Fi de Carreta Daniel Blanquer Marset
Fi!at a ilHs& &ral, Frederi! a%&sta %er una $ti!a basada en un a&r %r&%i que deinei !& el
tr&bar9se satiset ab si atei i la %rin!i%al issi) de la qual !&nsistiria a eludir els retrets d6una
!&ns!i$n!ia &ral tan es!ru%&l&sa !& la des!rita %&! s tard %el &ralise $ti! de ant, %er a
qui el tr&bar9se !&ntent ab ell atei !&nstitua la !&ndi!i) &ral i b*si!a de t&ta eli!itat5
n !ani, res de t&t aiH resulta *lid als ulls del &nar!a %russi* quan assuei les &bli#a!i&ns
%rH%ies del %&l.ti!5 C& +a e ist, les sees #reus res%&nsabilitats de #&ern li an anar
ensenyant que les ei#$n!ies %&l.tiques n& s&len ser !&%atibles ab els i%eratius de la &ral5 ?i
b l6&n&r es tr&ba %er s&bre dels interess&s %er al !&8 dels &rtals i aiH els &bli#a sense s a
antenir les sees %r&eses i ins i t&t una %araula que s6a !&%r&$s a la lleu#era, %er <
%er+udi!ial que tal !&sa %u#ui resultar9l&s, n& s del t&t ai. %er a l6estadista, qui es eu s&t$s a un
%rin!i%i en!ara s alt que la %rH%ia &ralitat, !& s l6inter$s de l6stat5 a ra) d6stat s6i%&sa
s&bre la &ral de l6indiidu5 l se!ret i l6&!ulta!i) de les eritables inten!i&ns alen ai. s que la
eritat & la sin!eritat5 es de!isi&ns %&l.tiques n& res%&nen daant una !&ns!i$n!ia &ral inleible
&n n& !*%i#a relatiise al#un, sin) daant una %&steritat que aur* de tenir < en !&%te el
!&ntet %re!.s &n an ser %reses aquestes de!isi&ns, de anera que la sea al&ra!i) quedi
seri&saent deterinada %er aquestes !ir!ust*n!ies5 A l"establir aquest %riat de la %&l.ti!a s&bre
els !&nsiderants &rals, !ertes !&ses etades %er l6$ti!a es t&rnen %re!e%tes ine&rables5 es
%r&eses %lasades en un tra!tat deuen tren!ar9se quan ai. & i%&si l6inter$s d6stat i el atei
!al dir %el que a a la %r&%ietat, at$s que es !re#uin tenir qualsse&l drets res%e!te als territ&ris
ens, !& Frederi! a de&strar quan li se a %resentar l"&!asi)5
Ab t&t, Frederi! ai a a!&nse#uir identii!ar9se !&%letaent ab el seu Mr5 Oyde %&l.ti! i la
!&ns!i$n!ia &ral del Dr5 JeXyll que duia dintre n& l"aband&naa ni %er un &ent, instant9li se%re
a dieren!iar entre els seus d&s esquiE&r$ni!s &i!is5 n la sea !&rres%&nd$n!ia ab L<aire,
sense anar s lluny, li %re#a que s*%i#a distin#ir en ell /a l*home *Bstat el fil-sof1,asse#urant9li
que /es pot ser poltic per eure i fil-sof per inclinaci1 (Araay&, 17, G2, !& seria el seu %r&%i
!as5
Anti!i%ant9se al +udi!i de la %&steritat, P&usseau a &ler i&rtalitEar aquesta dis%&si!i) en un
!$lebre d.%ti! %&sat als %eus d6un retrat del &nar!a %russi*, es n& en el sentit que %retenia
Frederi!, a qui a#us dis#ustat en #ran anera !&n$ier aquestes l.nies del %ensad&r #inebr., +a
que ressalten el seu %riat de la %&l.ti!a s&bre la relei) il&sHi!a i &ral- /'a se"a gl-ria i el seu
profit, "et aqu el seu Mu i la se"a 'lei# N Moncs pensa com fil-sof i es comporta com a Rei15
Curi&saent, L<aire tab aia res%&st %er endaant a aquest %re! que li es el &nar!a
%russi*, d&n!s #aireb un any abans de rebre tal en!*rre!, aia eniat aquests ers&s al seu, +a en
aquells dies, re#i !&rres%&nsal&
23/47Juny,2004
-
7/25/2019 tica i Poltica: Llums i ombres
24/47
Treball Fi de Carreta Daniel Blanquer Marset
/!uan teneu un pare, i en aquest pare un nic amo,
"s reu fil-sof i "i"eu sota les "ostres pr-pies lleis#
;"ui en ia, una "egaa ele"at amb tot mereixement al rang els reis,
heu e ser"ir a "int sen>ors al mateix temps1#
De la intena d6a&s als quals Frederi! a de serir !& a rei, la #lHria s !itada en %rier ll&! %er
L<aire !& un tir* que s&l d&nar9n&s a ele#ir entre se#uir el n&stre %r&%i inter$s & !&%lir
idelent els n&stres %a!tes i %r&eses5 A &res d"ara L<aire +a se n"aia ad&nat que Frederi!
anelaa /ocupar el seu raconet al temple e la gl-ria1, s&ta %retet de serir a la sea %*tria5 C&
se sa%, < %&! te%s des%rs d6a!!edir al tr&n, Frederi! :: de =r8ssia a de!idir a!udir a la sea
!ita ab la #lHria i enair ?il$sia (Araay&, 17, G35
R& &bstant aiH, abans de !reuar aquest Pubi!) que el
!&nduiria ins a la #lHria i li a er subs!riure sense
%al'liatius el %riat de la %&l.ti!a s&bre la &ral, el seu
adenient al tr&n aia sus!itat #rans es%eran!es entre
al#uns dels s insi#nes %ensad&rs eur&%eus, %ersuadits
!& estaen de qu$ la istHria %&dia eure aterialitEat en
la sea %ers&na el ell s&ni %latHni! del ilHs&9rei5 n una
b&na esura la !ul%a de tals e%e!taties la a enir a
tenir %re!isaent L<aire i, s&bret&t, la sea &bstina!i) %er
%ubli!ar, ins i t&t !&ntra la resist$n!ia inal del %r&%i aut&r,
un assai# que Frederi! aia reda!tat entre n& era
en!ara sin) el %r.n!e% ereu del tr&n %russi*5 Aquesta
&bra, el t.t&l de la qual era l";ntimaquia"el, a tenir una
en&re re%er!ussi) en el seu &ent, at$s que, t&t i que
&s %ubli!ada sense er !&nstar el n& del seu aut&r, el isteri del %resu%te an&niat s&bre qui
l"aia es!rita a resultar ser un se!ret a eus5 T&t el )n sabia que es tra!taa del laant rei de
=r8ssia, que a!abaa de ser !&r&nat quan aquest llibre a !&en>ar a !ir!ular %er ur&%a5 s a
arribar a dubtar, aiH s., del niell de !&ntribu!i) a%&rtat %er L<aire a aquesta e%resa i, de et,
al#un !&entarista la %resentaa a tan s&ls unes d$!ades !& el seu eritable aut&r5
es i!issituds que an en<ar la lenta #esta!i) de l";ntimaquia"elan quedar rele!tides en la
!&rres%&nd$n!ia !reuada en aquells dies entre Frederi! i L<aire (Federi!& ::, 1, UUL::: i ss 35
@n Frederi! as!inat %er la +ist-ria el Gegle e 'uis OL8n&s tr&ba un retret que er al seu aut&r-
aer !&%tabilitEat a Maquiael entre els #rans &es de la sea $%&!a (Y5 L<aire n& a!il'la en!&%laure al seu e#re#i !&rres%&nsal i ratlla el n& de Maquiael, re!&neient9l& indi#ne de i#urar
3T&tes les !ita!i&ns dels %ar*#ras se#ents assenyalades ab un (Y, estan %reses de l"edi!i) esentada aqu.5
24/47Juny,2004
-
7/25/2019 tica i Poltica: Llums i ombres
25/47
Treball Fi de Carreta Daniel Blanquer Marset
en seblant nHina5 @n any des%rs, al ar> de 173, Frederi! li %arti!i%a el seu %r&+e!te de
rebatre les tesis de Maquiael5 D&s es&s s tard Frederi! s6a %&sat il a l"a#ulla i de!lara els
seus &b+e!tius %rra*ti!s-
/aquia"el s actualment qui em t atrafegat# reballo en les notes sobre el seu Prncep i tinc %a
comenEat un llibre que refutar5 enterament les se"es m5ximes tant pel que pertoca a la se"a
contraposici amb la "irtut com amb els genuIns interessos els prnceps# 0o n*hi ha prou amb
mostrar la "irtut els homes, tamb cal acti"ar els ressorts e l*inters, al marge els quals hi ha molt
pocs que es trobin inclinats a seguir la recta ra15(Y
/; "s Hli !&ntesta un entusiasta L<aireWus competeix estruir a l*infame poltic que "a erigir el crim
en "irtut# 'a paraula poltic significa, a l*origen primitiu, ciuta5, mentre que a"ui, gr5cies a la nostra
per"ersitat, "e a significar engalipaor els ciutaans# RetorneuAli, monsen>or, la se"a autntica
significaci# 2eu conixer i estimar la "irtut als homes15 (Y
Aquesta in!ita!i) es a llis!ar d6una & altra anera en t&tes i !adas!una de les !artes eniades %er
L<aire a Frederi! durant aquells es&s5 Fins i t&t es %eret re!&anar9li al#unes le!tures a qui
s"an&ena !& /el nou arc ;ureli1(s&bren& que a#radaa en&reent al &nar!a %russi*5
Frederi!, %er la sea banda, !&rres%&n a t&tes aquestes #entileses !&uni!ant9li que n&s %retn
se#uir els seus ensenyaents- /'a me"a meitaci contra el maquia"elFlisme s pr-piament una
continuaci e la +enriaa# 'a granesa mostraa per Bnric L8 constitueix la farga on for%o el raig
que haur5 *aniquilar a 3sar Qor%a15 (Y
ls iat#es i les &!u%a!i&ns annees al seu !*rre! an retardant el treball, %erH Frederi! li %r&et a
L<aire que, n& n&s ser* el %rier en !&n$ier9l&, sin) que ni tan s&ls eur* la llu sense !&ntar
ab la sea a%r&a!i)5 L<aire %ren b&na n&ta i relle#ei a Maquiael en itali* %er a ar!ar
al#unes dire!trius, a s de se#uir en!&rat+ant a Frederi! %er a elab&rar el que aur* de ser /el
catecisme els reis1(Y5 n n&ebre de l6any 173 Frederi! enia +a uns quants !a%.t&ls, %er a qu$
L<aire els eaini i li su##eres!a les !&rre!!i&ns que !re#ui &%&rtunes5 Zuan li enia una se#&na
reesa, li !&nia la sea reisi) ab aquestes indi!a!i&ns- /3al que "s oficieu com a pare putatiu
el tal infant, i que afegiu a la se"a eucaci el que emani la puresa e la llengua francesa per a
poer ser presentat en pblic1 (Y5 :%li!at ins aquest %unt en el %r&+e!te, L<aire d)na un %as s
i s&l'li!ita l6&n&r de reda!tar un %rHle# %er a aquesta &bra, en la qual ai. atei &lia &i!iar !& a
edit&r literari5 D6antui +a a %ensat el t.t&l que la ar* !$lebre-;ntimaquia"el (Frederi! aia titulat el
seu treball Refutaci el Prncep e aquia"el5 Aquestes %eti!i&ns an a!&%anyades %er t&t un
enilall de %&%&s&s aala!s-
/onsen>or, s menester pel b el mn, que aparegui aquesta obraC cal que es conti amb un antot
presentat per una m5 real# Resulta estran> que els prnceps no hagin usat la se"a ploma per a
2/47Juny,2004
-
7/25/2019 tica i Poltica: Llums i ombres
26/47
Treball Fi de Carreta Daniel Blanquer Marset
escriure en tal sentit# Moncs era el seu eure, i el seu silenci sobre aquia"el suposa"a una
acceptaci t5cita e les se"es octrines# Bs tracta, per escomptat, *un llibre igne *un prncep, i no
ubto que una eici e aquia"el, amb aquest contra"er al final e caa captol, no es con"erteixi
en un els ms preciosos monuments e la literatura15(Y
Frederi! estaa bastant %re&!u%at %er la %ubli!a!i) anHnia del seu llibre, %er a eitar eneistar9se
#ratutaent ab altres &narques eur&%eus5 n ebrer de l6any 1740 reet a L<aire els aterials
que altaen !& qui s6allibera d6una !*rre#a, s que ab la il'lusi) del treball inalitEat des%rs de
<s es&r>&s5 Ab el seu %are a#&nitEant, i #aireb asse#ut en el tr&n de =r8ssia, el seu
distan!iaent res%e!te a aquesta %ubli!a!i) s !ada e#ada a+&r5 =er !&ntra, L<aire a anat
en!a%ritant9se #radualent ab el %r&+e!te lluny de liitar9se a realitEar una reisi) &ral de
l6es!rit, tr&ba que Frederi! s6a deiat en el tinter un #ra%at de b&ns ar#uents i, a l6aanyar9se %er a
in!&r%&rar9l&s, desb&rda de b&n tr&s l6en!*rre! rebut5 =erH a Frederi! n&s li %re&!u%a la
iin$n!ia del seu %&ssible a!!s al tr&n i L<aire s6i%a!ienta %er n& rebre !a% !&entari seu
reerent al llibre-
/Gegueixo esperant Wes laenta L<aireW les "ostres ltimes instruccions pel que fa a
l;ntimaquia"el# ant ms ara, que refutareu a aquia"el mit%anEant la "ostra conuctaC per aix-
espero el "ostre consentiment per a "eure imprs l*antot preparat per la "ostra ploma1(Y5
Ab una #ran de&ra, un atrib&lat Frederi! li !&nessar* n& dis%&sar de te%s %er a !&rre#ir la
ersi) deinitia del tet, adduint que s li aldria, en ee!te, /anar pensant en refutar a aquia"el
amb la me"a conucta en lloc e mit%anEant els meus escrits1(Y5 Ab la !&r&na #raitant s&bre el
seu !a%, el %r.n!e% que +a s &nar!a in %e!t&re es desentn %er !&%let de l6assu%te, entre
que a L<aire li su!!eei +ustaent el !&ntrari5 =er des!&%tat, assa entretin#ut ab la
!&nquesta de ?il$sia, Frederi! ai a saber tr&bar te%s %er a &!u%ar9se de seblant tas!a5
Tab L<aire, que tantes il'lusi&ns i es&r>&s aia di%&sitat en aquesta lab&r, quedar* inalent
de!ebut5 a de!e%!i) de L<aire a ser tan #ran !& les es%eran!es que aia di%&sitat en
Frederi!& /;"iat es "a "eureWsent$n!ia L<aireW que 2reeric LL, rei e Prssia, no era tan enemic
e aquia"el com el prncep hereu ha"ia semblat serAho1 (L<aire, 14, 445 Certaent, la
biraia del %r.n!e% %russi* aalaa aquest s&ni de L<aire5 Frederi! es!riia %&ees, !&%&nia
8si!a i estiaa la il&s&ia, al#rat els .%r&bes es&r>&s es!&es&s %el seu %are W&te+at !&
$el rei sergent$H%er a er9l& abdi!ar de seblants ai!i&ns5 :, %er si t&t aiH &ra %&!, tab
seblaa rendir !ulte a l6$ti!a, !& & de&straa el desi# que aia e%ressat en el seu
;ntimaquia"el %er anateitEar les tesis de Maquiael /que no ha estat sin fustigat per alguns
moralistes i s*ha sostingut, a pesar *ells i no obstant la se"a perniciosa moral, en la c5tera e la
poltica fins els nostres ies1 (Federi!& ::, 171, 2292305
2K/47Juny,2004
-
7/25/2019 tica i Poltica: Llums i ombres
27/47
Treball Fi de Carreta Daniel Blanquer Marset
a qesti) que interessa dilu!idar ara s aquesta- en quina esura a !&ntradir el &nar!a %russi*
al %r.n!e% ereu[ =er entura a aer d6abdi!ar de les sees !&ni!!i&ns il&sHiques %er a %&der
assuir les sees tasques !& a rei[ I, s aiat, se%re, tant abans !& des%rs, a intentar
!&%atibilitEar abd)s &i!is[ La ser l6eer!i!i del %&der el que auria i%ulsat el tr*nsit d6un
&ralista insub&rnable !a% a un %&l.ti! realista que de!idei rendir !ulte al %ra#atise5 \ni!aent
el seu a!!s al tr&n li auria et anar !&%renent les ra&ns del %ensad&r l&rent., arribant ins i t&t a
&dii!ar la sea a%re!ia!i) s&bre el atei, ai. al seu estament polticde 172 %&de lle#ir-
/aquia"el iu que una potncia esinteressaa situaa entre ues potncies ambicioses acabar5
sent engolia per aquestes# 'amento ha"er *ametreAho, per- aquia"el t ra# Bls prnceps han e
ser ambiciosos per forEa1(Frederi! :: a Araay&, 17, 1025
La ser aiH ai.[ =&t ser n& del t&t5 D&n!s tab en la sea reuta!i) s6aia et al#una que altra
!&n!essi) a l6aut&r de Bl Prncep, !& quan re!&nei que Maquiael a /albirat certs ressorts *una
maquin5ria extraorin5riament complexa1 (Federi!& ::, 171, 243- la %&l.ti!a aquest tauler d6es!a!s
&n %realen l6ei!*!ia i la dissiula!i)5
n aquest su%&sat ant.d&t !&ntra el er. de les tra%elleries aquia$liques, ta%&! deia de
%r&!laar9se que la ill&r deensa s l6ata! i s6ad&!a ab !ert entusiase %er les /guerres
ofensi"es1destinades a eitar el er en&rtient del %&ten!ial enei! (Federi!& ::, 171, 3K45
?eblant re%ert&ri d6asser!i&ns %&! edii!ants des d6un %unt de ista &ral %&dria eure6s a%liat
ab relatia a!ilitat, %erH n& sebla ne!essari insistir s en aiH5 Aquest ti%us d6aira!i&ns e a
de&strar ab bastant r&tunditat que ni tan s&ls quan Frederi! %retenia &i!iar !& a ilHs& &ral
s6&blidaa %er !&%let del %&l.ti! lliurat al %ra#atise, tal !& aquest ta%&! sabia rene#ar
enteraent d6aquell5 Aquest !ar*!ter !ertaent el'let)s de l6en+udi!iaent il&sHi!, serei %er a
e%li!ar9n&s la ra) de qu$ el atei %ers&nat#e su%&ss !&ses a%arentent tan dis%ars !& un
s&ni i un als&n %er a d&s e#re#is re%resentants de la il'lustra!i) ran!esa- un s&ni %er a
L<aire i un als&n %er a Dider&t5
R& a en!ara set d$!ades (ea!taent en 137 que es a %ubli!ar %er %riera e#ada un &%us!le
in$dit de Dider&t &n a &ler re%li!ar a un assai# del &nar!a %russi*5 n!ara que el seu t.t&l s de
l"edit&r, aquest a en!ertar al titular9l& P5gines contra un tir5, d&n!s ai. s !& !atalaa el seu
aut&r a Frederi!5 6es!assa si%atia que Dider&t li %r&essaa queda ben rele!tida en aquesta
&bra, quan al inal es %re#unta /!u he aprs oncs aquest llibre?1: ell atei es res%&n-
/!ue lhome no ha estat fet per a la "eritat ni la "eritat per a lhome, que estem conemnats
a lerror, que la superstici est5 forEa b, que les guerres sn bona cosa, etc, etc, i que Mu
4Dider&t est* reerint9se a l"&bra de Frederi!, Bxamen e lassaig sobre els pre%uicis5
27/47Juny,2004
-
7/25/2019 tica i Poltica: Llums i ombres
28/47
Treball Fi de Carreta Daniel Blanquer Marset
nos guar *un sobir5 que sassembli a una mena e fil-sof aix1 (Cita!i) al %rHle#
d"Al!&berr& a Frederi! ::, 10, 175
D6altra banda, n&u anys des%rs d6aer &rt el &nar!a %russi*, en el %rier arti!le deinitiu del
seu assai# Gobre la pau perptua, ant eliar* la i#ura de Frederi! el Nran, a qui eu !& al#8
!a%a> d6es!&etre les re&res que !&n+urin aquesta re&lu!i) au#urada %er Dider&t quan la
situa!i) es a insu%&rtable5 Ms !&n!retaent, ant ll&a la deini!i) que Frederi! a de si atei
!& a %rier serid&r de l6stat5 /Bl sobir5Waia es!rit l6aut&r de l6;ntimaquia"elW,molt llun> e
ser l*amo absolut els pobles que es troben sota el seu omini, no s ell mateix sin el seu primer
ser"ior1(Federi!& ::, 171, 2235
2G/47Juny,2004
-
7/25/2019 tica i Poltica: Llums i ombres
29/47
Treball Fi de Carreta Daniel Blanquer Marset
ant, la monarquia /republicana1
/Bl prncep no s altra cosaWes!riu Frederi! en el seu es!rit sobre els eures el sobir5Wsin el
primer ser"ior e l*Bstat, "eientAse per aix- obligat a comportarAse amb honraesa, pruncia i un
complet esinters, com si a caa moment egus renir comptes e la se"a aministraci als
ciutaans1(a Araay&, 17, 1175
=er des!&%tat, aquest %lante+aent n& %&dia sin) !&%laure a ant5 C& se sa%, ant a re!rear
la te&ria r&usseauniana del %a!te s&!ial, %er a re!&nertir9la en una i!!i) eur.sti!a d"a!&rd ab la
sea il&s&ia del ]com si5 =er a ant, el !&ntra!te s&!ial-
/Bs una mera iea e la ra, per- que t una inubtable realitat (pr5ctica), a l*obligar a tot legislaor
per a qu icti les se"es lleis com si aquestes poguessin ha"er emanat e la "oluntat unia e tot un
poble i consiera a caa sbit, en la mesura que "ulgui ser ciuta5, com si hagus expressat el seu
acor amb una "oluntat tal# Moncs aquesta s la pera e toc e la legitimitat e tota llei pblica1
(ant, 1GK, 375
R& adetria aquesta re!rea!i) Xantiana del !&ntra!te s&!ial de P&usseau ser e%ressada en els
teres utilitEats %er Frederi!, s a dir, #&ernar !& si s6a#us de rendir !&%tes en t&t &ent
daant la !iutadania[
ant %&tser auria inter%retat el !&ntra!te s&!ial !& una es%$!ie de /quarta frmula1de l6i%eratiu
!ate#Hri! la %rin!i%al %e!uliaritat del qual des!ansaria en tenir un 8ni! usuari %ui que n&s ae!ta
al s&bir*5 Aquesta teHri!a quarta &rula!i) de l6i%eratiu !ate#Hri! Xanti* %&dria e%ressar9se s
& enys ai.-
'oir67% ,uan governis% 8as de prendre als ciutadans co! fns
en si !ateixos i no utilit9arlos !ai tan sols co! si!ples !it;ans
instru!entals per a la consecuci dels teus propis o;ectius
particulars< aix) doncs% les teves nor!es 8an de posseir un
car6cter universali9ale per,u puguin veure=s suscrites per
tots ,uants 8agin d=acatarles i ta!> deuen !ostrarse tan
e,u6ni!es co! si 8aguessin e!anat aut?no!a!ent d=a,uella
voluntat general del pole ,ue tu et li!ites a representar.@@
Aquesta %&dria ser una de les <es enun!ia!i&ns %&ssibles del %a!te s&!ial Xanti*5 =erH aquest
sin#ular i%eratiu %&l.ti! i &ral n& deia de seblar9se a la breu )rula %r&%&sada %el &nar!a
%russi*5 Pe!&rde9la una e#ada s- /;ministra l*Bstat amb total honraesa, pruncia iesinters, com si a caa moment eguessis %ustificar la te"a gesti a"ant els ciutaans que
formen part el mateix1#A%r&aria ant aquesta &rula!i) de Frederi![ a !&nsideraria !&%atible
2/47Juny,2004
-
7/25/2019 tica i Poltica: Llums i ombres
30/47
Treball Fi de Carreta Daniel Blanquer Marset
ab la sea i!!i) eur.sti!a del !&ntra!te s&!ial[ s < %r&bable que s.5 R& en a, Frederi! a
re%resentar als ulls de ant t&t un &del %er a la sea il&s&ia %&l.ti!a, la qual a%&staa
de!ididaent %er una s$rie de re&res #raduals que anessin %ere!!i&nant el !&r%us le#islatiu %er
a eitar un trau*ti! %r&!s re&lu!i&nari5
Al %arer de ant, quant a+&r si#ui la re%resentatiitat tant s *!il ser* realitEar la sea a%&sta %el
re&rise, +a que la dis%ersi) del %&der n& !&nduiria en 8ltia inst*n!ia sin) a una !&nli!tia i
abs&lutaent disun!i&nal ulti%li!a!i) de s&birans & W%er a e%ressar9& ab s ea!titudW
d6as%irants a ser9&5 6&b+e!tiu d6a!&nse#uir una !&nstitu!i) %&l.ti!a el s %ere!ta %&ssible
it+an>ant !&nt.nues re&res resulta lla&rs enys !&%li!at %er a la &narquia i !&sta <
&btenir9l& a tras d"un r$#i arist&!r*ti!, resultant %r*!ti!aent i%&ssible %er a una de&!r*!ia
lleat que s6a%el'li a l6in#rat e%edient de la re&lu!i) (Cr5 ant, 20015 ?i n& ane errats, se#&ns el
%arer de ant, Frederi! el Nran auria intentat (!&sa < distinta s que a!&nse#u.s er9& en un
#rau s & enys adissible %&sar en %r*!ti!a la %rin!i%al &bli#a!i) que els %r&%is %re!e%tes
Xantians %retenien i%&sar a t&t s&bir*5 Zuina era la issi) %ri&rdial[ Ri s ni enys que
!&%lir ab aquest i%eratiu-
/Ss eure els monarques Hlle#i en la se#&na %art el conflicte e les facultatsW,encara que manin
autocr5ticament, go"ernar malgrat tot e manera republicana (que no emocr5tica), s a ir, tractar al
poble *acor amb principis conformes a les lleis e la llibertat (tals com els que un poble en la
mauresa e la se"a ra es prescriuria a si mateix), encara que no se li emani literalment el seu
consentiment per a aix-1 (ant, 1G7, K5
l ilHs& de ^ni#sber# ai deu#ia les a%&ries %er < %arad&als que &ssin i ta%&! & a aqu.,
en!ara que si#ui !&ns!ient de l6i%&%ular que %&t resultar el seu %arer i la a!ilitat ab que !abria
ter#iersar9l&5 n la sea &%ini), l"autH!rata s qui ill&r %&t #&ernar sent idel a un es%erit
re%ubli!*, se%re que n& es ul#ui !&n!itar la i&l$n!ia inerent a un indesit+able %r&!s
re&lu!i&nari5 =er des!&%tat, ant a%laudei ab entusiase la Pe&lu!i) ran!esa, !& s.b&l
d6un %r&!s que e a restituir els !&n!ul!ats drets del %&ble, quan els seus adinistrad&rs a#in
realitEat una desastr&sa #esti) dels atei&s, %erH ai. atei entn que a#us estat ill&r n&
d&nar &tiu a aquesta situa!i) it+an>ant una s$rie d6&%&rtunes re&res !&nstitu!i&nals, atentes a
intr&duir els !anis que a!tualitEin la %resera!i) de tals drets5
n n& de l6ei!*!ia, %er a qu$ aquestes re&res %u#uin anar intr&duint9se #radualent, ad&!a
%er una !&n!entra!i) de %&ders en el s&bir*, qui, a l6&ra de %r&ul#ar les lleis, !&ntaria ab una
a#n.i!a %edra de t&! %er a !&%ulsar la sea le#itiitat, !& s aquesta idea del %a!te s&!ial
que +a !&neie5 l s&bir* %&dr* equi&!ar9se a l6ad&%tar unes esures deterinades, %erHse%re li !abr* %re#untar9se si la sea llei es !&%atible ab aquell %rin!i%i, +a que-
30/47Juny,2004
-
7/25/2019 tica i Poltica: Llums i ombres
31/47
Treball Fi de Carreta Daniel Blanquer Marset
/t a la se"a isposici, fins i tot a priori, aquella iea el contracte originari com criteri infalFlible
(sense ha"er *esperar, com amb el principi e la felicitat, a experincies que li instrueixin pr"iament
sobre la con"enincia e les se"es mesures)# Moncs n*hi ha prou que no sigui contraictori que tot un
poble estigui *acor amb semblant llei, per molt ura que li resulti, perqu aquesta llei sigui legitima1
(ant, 1GK, 35
Bus!ar la %rH%ia eli!itat s assu%te de !adas!8 i !&nstituei una tas!a %ers&nal i intranserible5
ant n& a%r&a el %aternalise eude&nista %er %art de l6stat5 Aquell que l"adinistri deur* liitar9
se a %r&!urar una esera de llibertat, un ar! de !&ni$n!ia &n !adas!un %u#ui %erse#uir la sea
eli!itat res%e!tant els drets aliens5 Ara b, aquest re%ubli!anise Xanti* del que deu er #ala
l"autH!rata de t&rn t una indubtable as!end$n!ia %latHni!a, la qual s re!&ne#uda e%ressaent
%el %r&%i ant-
/'a iea *una constituci *acor amb el ret natural els homes, a saber, que aquells que obeeixen
la llei euen ser simult5niament legislaors colFlegiats, es troba a la base e totes les formes
poltiques i la comunitat conforme a ella per mit%5 e conceptes purs e la ra, que es enomina ieal
plat-nic (res publica noumenon), no s "ana quimera, sin la norma eterna per a qualse"ol
constituci ci"il en general1(ant, 1G7, 5
6ideal %latHni! de re%ubli!anise n& s una ana quiera, se#&ns aira ant literalent aqu.5
?i#nii!a aiH que ant subs!riu t&ts els %rin!i%is %&l.ti!s de =lat), in!l&sa la sea %ana!ea del
ilHs& rei[ s s, %er entura Frederi! el Nran auria en!arnat aquest rei ilHs& se#&ns el %arerde ant, a la ista dels en!&is que li %r&di#a[
Creie que a&rtunadaent aiH n& s ai.5 6eli destinat al
&nar!a %russi* %er %resentar9se !& el %rier serid&r de
l6stat n& deu induir9n&s a %ensar que t&ts aquests
interrants !&ntin ab una res%&sta %&sitia5 Frederi!
re%resentaa, aiH s., a un autH!rata il'lustrat que a alber#ar
en el seu *ni la inten!i) de #&ernar ab un es%eritre%ubli!*, la qual !&sa re%&rtaa %er a ant !erts aantat#es
(que +a an quedat sui!ientent !&nsi#nats %el que a a
altres %&ssibilitats enys a&rtunades5 =erH de !a% anera
!abria identii!ar9l& ab el rei ilHs& eny&rat %er =lat)5 ntre
l6una i l6altra i#ura i auria un abise inranque+able, que
ta%&! seria !&nenient salar, se#&ns assenyala ant en el seu
assai# Gobre la pau perptua, quan qualii!a de qui$ri!a aquesta %resu%ta %ana!ea %latHni!a
%er a t&ts els als %&l.ti!s5
31/47Juny,2004
-
7/25/2019 tica i Poltica: Llums i ombres
32/47
Treball Fi de Carreta Daniel Blanquer Marset
/0o cal esperar Ha es!riure ant en el seu arti!le se!ret de 3ap a la pau perptuaH que els reis
filosofin ni que els fil-sofs siguin reis, com tampoc cal esit%arAho, perqu la possessi el poer
an>a ine"itablement el lliure %uici e la ra# Per- s imprescinible ##@ que els reis, o els pobles
sobirans ##@ no eixin esaparixer o facin callar als fil-sofs sin que els eixin parlar pblicament per
a qu ilFluminin la se"a tasca1 (ant, 2002, 75
Di.!ilent %&dria ser s de&lid&ra aquesta aira!i) que, sense interenir !a% !lasse de
!&nte%la!i) & %al'liatiu, de!idei llan>ar %er la br&da, !& si es tra!ts d6un %esat i inserible llast,
aquell qui$ri! s&ni del ilHs& !&nertit en rei que tant anels =lat) durant t&ta la sea ida i al
llar# dels seus es!rits5 Aquest i%la!able dia#nHsti! Xanti* a eure ab t&ta !laredat que, daant la
sea #ens in#$nua irada, il&s&ar i #&ernar !&nstitueien sen#les &i!is t&talent in!&%atibles,
%el que resulta ne!i !&niar en una %&ssible alternan>a dels atei&s, +a que nin#8 %&t arribar a
&!u%ar9l&s al atei te%s5 De et, seblant ideal n& n&s s i%ensable, i al&ra i%&ssible de
realitEar, sin) que ni tan s&ls resulta assenyat, +a que re%resenta una aut$nti!a liaison angereuse
%er als d&spartenaires en lli>a5 Destriar el s en!ertat des d6un %unt de ista &ral i eer!ir el
al&r %&l.ti! su%&sen a!tiitats que n& deuen entrees!lar9se %er a b d6abdues5 Al seu %arer, la
sea rela!i) s 8tuaent %erill&sa, +a que arruna els seus res%e!tius interess&s5 l %&der %&l.ti!
%erertei irreissibleent la !&nsidera!i) &ral a l6i%&te!ar la sea llibertat i entelar la sea
ne!ess*ria &b+e!tiitat, entre que, d"altra banda (si b aiH n& & adertei ant aqu. l6$ti!a
n&s sa% sus!itar una inei!a> i%&t$n!ia en qui a de %rendre de!isi&ns %&l.tiques5
Ai. les !&ses, abans que intentar tendir un %&nt s&bre aquest abise, al s deiar a !adas!una
en la riba que li !&rres%&n, en!ara que ab aiH n& s6ad&qui ni de b&n tr&s %er una in!&uni!a!i)
entre abd)s !&stats5 T&t el !&ntrari5 D&n!s una !&sa s que n& %u#uin ni de#uin identii!ar9se
dintre d6un atei sub+e!te i una altra < distinta que n& es ne!essitin l6una a l6altra5 Pes de er
!allar als ilHs&s, una de les &bli#a!i&ns de les quals aurien de res%&ndre, +ustaent, !&nsistiria
en assess&rar, quan n& re!&nenir, als reis, %er a qu$ la tas!a dels #&ernants %u#ui quedar
il'luinada %er les sees %ubli!a!i&ns5 a il&s&ia estaria %er des!&%tat al serei del &nar!a,
%erH n& %er a !&l'l&!ar9se darrere d6ell i re!&llir la !ua del seu antell, +ustii!ant els seus abus&s,
sin) %er a %re!edir9l& i %reserar9l& de les tenebres a l6il'luinar el !a. ab la sea t&ra $ti!a5
es l.nies que e trans!rit un %&! s aunt n& a%areiien en la %riera edi!i) de l6assai# Xanti*
Gobre la pau perptua#=&tser &s l6$it edit&rial del que a #audir aquest %etit es!rit tradut
iediataent al ran!$s, el que a aniar a ant a in!&r%&rar9les en la se#&na edi!i), &n an ser
ae#ides !& un /article secret1del tra!tat en qesti)5 Aquest &%us!le Xanti* !&nt #rans d&sis
d6una ir&nia inreqent en l6aut&r de les 3rtiques i que es rele!tei en la %rH%ia estru!tura de
l6es!rit5
32/47Juny,2004
-
7/25/2019 tica i Poltica: Llums i ombres
33/47
Treball Fi de Carreta Daniel Blanquer Marset
Aquest arti!le se!ret dera les as%ira!i&ns %latHniques de qu$ els ilHs&s arriben a ser reis &
i!eersa, %er a de!larar a la il&s&ia !& una ineludible inst*n!ia !&nsultia del %&der, el qual
deuria re!a%tar l6&%ini) d6un es%e!tad&r qualii!at, %erH que n& es tr&bi !&%r&$s en el +&! de la
%&l.ti!a5 Zue els qui tenen res%&nsabilitats de #&ern busquin assess&raent en els &ralistes, li
sebla a ant ill&r s&lu!i) que l"estia!i) %latHni!a %el rei ilHs&5 Al seu %arer, qualse&l que
t&qui %&der i quedi atra%at en les teranyines de les sees intri#ues %erd aut&*ti!aent la sea
sensibilitat &ral5 6aany %er #uanyar aquesta %e!uliar %artida d6es!a!s %realdr* s&bre qualse&l
altre !&nsiderant5 ls interess&s de l6stat anul'laran sens dubte la sea %ers&nalitat $ti!a, tal !&
sabe que li a &!)rrer a Frederi! el Nran5 Pe!&rde n&aent que Maquiael a retratar < b
aquesta %e!uliar uta!i), al dir9n&s que sebla ineitable tenir un *ni en la %la>a i un altre <
distint dintre del %alau, d&nat el %r&und !ani de %ers%e!tia que !&ndi!i&na una & altra ubi!a!i)
(Maquiael, 11, 45 =er aquest &tiu, se#&ns ant, n& !&n reqentar l6interi&r de les estan!es
%alatines, quan un &l se#uir %asse+ant lliureent %er eni# de l"*#&ra il&sHi!a5
=er a %al'liar l"&blit en qu$ s&l in!)rrer la !lasse %&l.ti!a, ant &erei una re!e%ta bastant senEilla,
de!larar in+ustes t&tes aquelles a!!i&ns relaties als dret dels &es que n& resisteiin la sea
%ubli!a!i)5 T&ta *ia %&l.ti!a que a#i de r&andre &!ulta %er a n& d&nar al trast ab el %r&%Hsit
%erse#uit su%&sa, n&s %er aiH atei, una esura in+usta5 Aquesta %unt, la %ubli!itat,
!&nstituei un !riteri ne#atiu, que n& serei %er a !&n$ier el +ust, %erH s. %er a dis!riinar l6in+ust-
/Gn in%ustes totes les accions que es refereixen al ret *altres homes els principis els quals no
suporten ser publicats1(ant, 2002, 100, tal !& e%li!a en l68lti dels a%$ndis ab que !&nta3ap a la pau perptua, un a%artat la issi) del qual s estudiar les %&ssibilitats d6a!&nse#uir un
a!&rd entre l6$ti!a i la %&l.ti!a, ar&nitEant en la esura del %&ssible els seus res%e!tius
interess&s5
n l"esentat arti!le se!ret, ant es %eret br&e+ar ab l6eblea dels +uristes, a qui ara
%resenta !& ers re%resentants del %&der establert5 Aquest eblea !&nt la balan>a %rH%ia del
dret i l6es%asa d6una i%la!able +ust.!ia5 Tanatei i ab !erta s&rna, ant ens diu que aquesta
es%asa n& n&s s6usa %er a antenir allunyat qualse&l eleent estrany que %us alterar el%ere!te equilibri del idel de la balan>a, sin) que tab s&l utilitEar9se !& !&ntra%$s del %lateret
que n& interessa eure en>ut5 Aquesta te%ta!i) d6in!linar la balan>a en %r&it %r&%i seria el que a
de !&batre el ilHs& &ral ab els seus adertients i !&nsells5 l ilHs& queda !&nertit, d&n!s,
en una ena d6*rbitre la issi) del qual s etllar %er la b&na ara del +&! %er a a!&nse#uir que es
res%e!tin !erts %rin!i%is $ti!s eleentals, al s&tetre a un en+udi!iaent %8bli! les a!tua!i&ns del
%&der %&l.ti!5
/'a "eritable polticaWdi!taina antWno pot onar un pas sense abans ha"er renit homenatge a lamoral# ##@ Bl ret els homes ha e mantenirAse com cosa sagraa, per grans que siguin els sacrificis
el poer ominant# Bn aquest assumpte no es pot partir en os i in"entarAse la mit%ana (entre ret i
33/47Juny,2004
-
7/25/2019 tica i Poltica: Llums i ombres
34/47
Treball Fi de Carreta Daniel Blanquer Marset
utilitat) *un ret conicionat per la pr5cticaC tota poltica eu oblegar el seu genoll a"ant el ret1
(ant, 2002, 75
n aquest &rdre de !&ses, ant e a distin#ir el moralista poltic el poltic moral#Mentre el %rier
es &r+a una &ral 8til a les sees !&neni$n!ies, el se#&n intentar* !&n+u#ar les sees %autes de
!&ndu!ta ab les ei#$n!ies $tiques5 l &ralista %&l.ti! n& dubtar* en in&!ar la ra) d