Ètica (Teories)

23

Transcript of Ètica (Teories)

Page 1: Ètica (Teories)
Page 2: Ètica (Teories)

1.ÈticaSi la moral era un conjunt de normes d'aplicació pràcticaL'ètica serà la reflexió crítica que es fa de la moral

No és competència de l'ètica donar respostes. L'única cosa que pot fer és determinar a partir de quins principis hauria de discutir-se racionalment per a trobar una solució

Page 3: Ètica (Teories)

Vorem diferents teories ètiques

Sòcrates deia que era indigne de l'home basar la seua conducta

moral sobre principis morals acceptats sense examen.L'ètica pretén fonamentar el valor dels juís moralsLes teories ètiques busquen un fonament racional

a la conducta moral

Page 4: Ètica (Teories)

Eudemonisme AristotélicEl fi últim de l'home és la felicitat (eudaimonia) Tots estan d'acord, però no en el que fa feliç a l'home El que ens fa feliços és l'activitat de l'ànima = Això ens fa bons Quina és l'activitat de l'ànima? = El pensament L'activitat humana, per a ser bona ha de ser d'acord amb una virtut perfecta. La virtut consistix a triar sempre el més adient per a la nostra felicitat

Page 5: Ètica (Teories)

Eudemonisme AristotélicLa felicitat requerix saviesa en a l'elecció, moderació i constància: no deixar-se portar pel desig. La bona elecció consistix sempre en un terme mig, en al satisfacció raonable.El que diferenciarà l'Eudemonisme de l'Hedonisme serà veure la felicitat com quelcom diferent del plaer. Un altre eudemonista va ser Sant Tomàs d'Aquino que deia que la perfecció es troba en la contemplació i possessió de déu, com ben suprem"

Page 6: Ètica (Teories)

HedonismeHedonisme significa la recerca del plaer És viure d'acord amb la naturalesa Identifica la felicitat amb el plaer Els plaers del cos i de l'ànima Viure d'acord amb la naturalesa implica la moderació del plaer.Els excessos procedixen de les falses opinions

Page 7: Ètica (Teories)

HedonismeEpicur distingix tres tipus de desitjos:- Desitjos naturals i necessaris: El que viu d'acord amb la naturalesa és sempre ric, el que viu d'acord amb les opinions és sempre pobre. - Desitjos naturals i no necessaris: Naixen del desig de variar. És natural el desig de menjar, però no el de buscar aliments refinats - Desitjos no naturals ni necessaris: Naixen de les opinions dels insensats. Recerca del luxe

Page 8: Ètica (Teories)

HedonismeIdees bàsiques de Epicur- Cercar no tindre dolor és tindre una vida feliç: El plaer - El plaer és el bé primer - El plaer és el principi i el fi de viure feliç - Tot plaer és un bé però:

- La vida requerix salut del cos i serenitat de l'ànima - No tot plaer és elegible - Hi ha molts tipus de plaers

- No tot plaer proporciona felicitat

Page 9: Ètica (Teories)

UtilitarismeÉs una proposta ètica feta per Bertham I diu que la millor definició és 'la màxima felicitat per al nombre més gran possible de persones' Utilitat = Propietat de qualsevol objecte de produir benefici, avantatge, plaer o felicitat La Utilitat és el principi ètic L'útil és bo S'anomena principi d'utilitat al principi que aprova o desaprova una acció qualsevol segons la tendència que esta pareix tindre a augmentar o disminuir la felicitat de la part interessada Els utilitaristes pretenen quantificar la felicitat i per tant de convertir la moral en ciència. Mesurar els plaers per a veure qual és el preferit

Page 10: Ètica (Teories)

UtilitarismeSi allò que es bo és útil

Per a què ha de ser útil? Per a qui?Per a què?R: Ha de ser útil per a la felicitat que en este cas serà hedonistaPer a qui?R: Hi ha una doble resposta

- L'utilitarisme individualista o egoista- L'utilitarisme universalista

Un dels trets més genuïns de l'utilitarisme és la TEORIA MORAL CONSECUENCIALISTA per la que la bondat o maldat d'una acció no estaria en les accions en si sinó en les conseqüències que es deriven d'ella.

No son incompatibles

Page 11: Ètica (Teories)

Ètica dels valorsEl seu major representant és Max SchelerÉs representant de l'ètica material enfront de la que després veurem com formal en KantLa pregunta que es fa l'ètica dels valors és ca següent:“Tenen les coses valor perquè ho desitgem (subjectivisme) o

les desitgem perquè tenen valor?”En les teories subjectives els valors no tenen realitat. És l'home qui dóna valor a les coses i només valen en la mesura que són apreciades.La vida per tant no té sentit, el sentit correspon donar-se'l cada unEn les teories objectives, no obstant això, és l'home, el que descobrix uns valors que tenen sentit per si sols (Solidaritat, justícia…)

Page 12: Ètica (Teories)

Ètica dels valors La Teoria dels Valors

Scheler aposta per l'objectivisme i diu que l'home es troba rodejat d'un món de valors, que són qualitats de les coses.Eixos valors es descobrixen per una intuïció sentimental, un caràcter emocional. Quan contemplem quelcom, la intuïció sentimental ens fa descobrir en ella el seu valor.

L'ètica materialÉs una ètica del valor en contraposició a una ètica del bé (una ètica formal). Scheler parla d'una ètica amb continguts, valors, que després veurem que Kant no, perquè tot era singular i experimentable. És una ètica a priori i universal com la formal, vàlida per a tots, lliure de canvis.

Page 13: Ètica (Teories)

Ètica Formal KantianaAbans de parlar de Kant és necessari definir tres termes com són:Autonomia = Segons Kant ni les normes morals, ni els seus principis procedixen de Déu, ni de la Societat, ni de la Naturalesa humana, sinó de la raó pràctica, no de l'experiènciaEl Deure = La llei de la raó pràctica es presenta com un mandat per si mateix: “Imperatiu”: el deure obrar d'acord amb la llei moralEstar d'acord és respectar. Obrar només per deure no és “bo”Formalisme = Definix el bé moral i la moralitat d'una acció.Consistix en el principi de la voluntat pura.

Page 14: Ètica (Teories)

Ètica Formal KantianaPer a Kant la pregunta ètica fonamental és “Què dec fer?” i

després complir una sèrie de condicions:1.- Les normes morals han de posseir validesa universal, si no

servixen a tot el món, no passaran de ser lleis pràctiques.2.- Rebutjar les ètiques del bé (teleològiques) per consideár que

fan referència a preferències subjectives i per tant no són universals.

3.- Proposa una ètica deontològica i procedimental, en la que s'establix un criteri únic per a fonamentar normes que Kant anomena IMPERATIU CATEGÒRIC que formula així: “Obra de tal manera que la màxima voluntat puga valdre com a principi universal”

4.- Té com a principi fonamental la llibertat, lògic si pensem que l'home es dóna a si mateix normes. És autònom.

5.- És una moral de la intenció: El verdaderament bo és la bona intenció

Page 15: Ètica (Teories)

Ètica Formal KantianaPerò després de Kant s'ha evolucionat i

renovat: Per Habermas i ApelLes modificacions fonamentals són:1.- La bona voluntat se substituïx per un diàleg

d'una comunitat sense repressió ni desigualtat, on la consciència dóna pas al llenguatge.

2.- L'imperatiu categòric canvia i passa de ser una ètica de la intenció a una ètica de la responsabilitat, tenint a més en compte les conseqüències de la norma i els interessos dels individus

Page 16: Ètica (Teories)

Formalisme MoralVeurem l'Existencialisme de Sartre.El formalisme de Sartre s'alça sobre 4

principis:A. La negació de Déu: No hi ha Déu creadorB. No hi ha un orde d'essències, valors o

naturalesa de les cosesC. L'home no té essència que puga definir el

bo o realitzable. L'existència de l'home és anterior a l'essència de les coses.

D. L'essència de l'home consistix a ser lliure. L'home no té res al que estiga obligat

Page 17: Ètica (Teories)

Formalisme Moral en SartreEl que Sartre diu és que “Cada u, en la seua situació, concreta i intrasferible i des de la seua sola i absoluta llibertat, ha de triar, és a dir, inventar, la qual cosa ha de fer. No importa tant el que es decidix i es fa com a actitud.L'única cosa que té importància és saber si la invenció que es fa, es fa en nom de la llibertat.”

Page 18: Ètica (Teories)

Formalisme Analític Reflexiona sobre l'anàlisi lògica i lingüístic de com es diuen les coses, no del que significa o del que es diu.Fa del llenguatge el seu objecte d'estudiNo s'ocupa perquè dels juís morals sinó de la forma lògica-lingüística en què s'expressen els juís o predicats moralsLa ètica pren les definicions dels termes ètics o les seues proposicions per a analitzar el seu significat.Els termes ètics no tenen un significat empíric, per tant, el significat dels termes ètics és purament emotiuL'ètica no conté afirmacions verdaderes o falses; el que en una proposició aparega un terme ètic no afig res a la informació empírica d'eixa proposició.Per tant el que és el bé o el que s'ha de fer són qüestions alienes a l'èticaL'única utilitat pràctica per a les preguntes morals estan subordinades a una decisió personal

Page 19: Ètica (Teories)

ÈTIQUES NO COGNITIVESL'EMOTIVISME diu que un juí moral és l'expressió d'una actitud moral.El PRESCRIPTIVISME no adduïx raons sinó només es fan consideracions que només són causes.Un juí moral ha de ser tal que si algú assentix a ell ha d'assentir a una oració imperativa que es derive d'ell.Els juís morals són universalitzables

Page 20: Ètica (Teories)

ETIQUES TELEOLÒGIQUES• Les ètiques teleològiques tracten de determinar

el fi. • Són ètiques del bé

'Si aconseguim quelcom serem bons‘• Les teories teleològiques són ètiques materials

perquè fonamenten el deure en el bé que s'aconseguix

• Entrarien dins d‘aquestes teories, les teories de Maquiavel

Page 21: Ètica (Teories)

ÈTIQUES DEONTOLÒGIQUES

• Les ètiques deontològiques determinen el que s'ha de fer, el correcte, sense donar criteris de com aconseguir una vida feliç, són ètiques del deure.

• Les ètiques deontològiques són ètiques formals perquè es fixen únicament en la forma, o siga, en si una regla de conducta ha de ser DEURE UNIVERSAL

Page 22: Ètica (Teories)

ESTOICISMEPer als estoics no hi ha actes roïns en si mateixos, sinó que el marLmoral residix en una

privació del recte orde en la voluntat humana. Per als estoics el fi de la vida estava en viure d'acord amb la Llei de la naturalesa: Adaptar

la seua conducta a la seua mateixa naturalesa essencial a la raó, formen una unitat. En Sèneca s'observa ja una doctrina moral pràctica. L'estoïcisme és valorat pel beneficis

que els seus principis són capaços de conferir a l'estat mental d'un home i a la conducta de la seua vida.

Per a Diògenes Laerecio la virtut suposa viure d'acord amb la naturalesa que en el caso de l'home s'entén com una vida d'acord amb la raó ja que l'home és un ser racional que té el privilegi de conéixer les lleis naturals ja acceptar-les.

Només la virtut és el bé. El que no és virtut ni vici no pot ser considerat bo ni tampoc roín sinó indiferent.

Són virtuts cardinals:Prudència TemprançaFortalesa Justícia

Però la conducta definitivament virtuosa només dia ser aconseguida pel savi, absolutament lliure de passions.

Page 23: Ètica (Teories)

CINICSEl grec Antístenes va ser el seu fundador i Diògenes de Sinope un dels

seus filòsofs més reconeguts i representatius de la seua època. Interpreten la doctrina socràtica considerant que la civilització i la seua

forma de vida era un mal i que la felicitat venia donada seguint una vida simple i d'acord amb la naturalesa.

L'home portava en si mateix ja els elements per a ser feliç i conquistar la seua autonomia era de fet el verdader bé. D'ací el menyspreu a les riqueses i a qualsevol forma de preocupació material. L'home amb menys necessitats era el més lliure i el més feliç.

Els cínics van ser famosos per les seues excentricitats, de les quals compte moltes Diògenes Laercio, i per la composició de sàtires contra la corrupció dels costums i els vicis de la societat grega del seu temps, practicant una actitud moltes vegades irreverent, la anomenada anaideia.