Josep Mana Beaaul JJerenguer

Notaprdvia: aquest treball, com ho indica el tltol, noés res més quearud: notes. No es tracta d'una interpretacid, sind tan sols d'una aproximacid, d'un infent de pe- rioditzar la historia industrial de Sabadeli entre el desenvolupament delsegle XVIII i la crisi definals del XIX. Aquestes notes sdn el resultat d'aplegar algunes de les da- d a recollides en el decurs d'una investigacid molt més dmplia sobre la indústria Ila- nera catalana en elsegle XIX. Davant la manca d'estudis ipublicacions sobre la in- dustrialitzacid a Sabadell, he pensat que aquestes notes podien fenir cert interes, i tot plegat m'ha decidir a acceptar la invitacid deis amics del Museu d'Histdria.

DESENVOLUPAMENT 1 CANVl A LA FI DEL SET-CENTS

Per esbnnar els origens de la industrialització de Sabadell, convé partir del desenvo- luparnent catala del segle XVIII. Sens dubte, perla seva tradició textil, per disposar d'una certa infraestructura industrial -ets molins del riu Ripoll- i per la seva proximi- tat ai «hinterland» barceloni, Sabadell estava en condicions de participar activa- menten aquest procés de desenvoluparnent que no solament va fer créixer Ea vila, si- n6 que -essenciaiment- la va ~modernitzarn.

L)os processos van contribuir a que fos aixi. En primer lloc, els gremis de la industria Ilanera. oue a Sabadeil dataven de la seeona meitat del seele XVI. eren cada venada més incingruents amb l'cxpansió c o n s k t de la demanda i les cónsegiients can- cies d'eliminar certes reglamentacions, sia per part dels paraires-empresaris que vo- lien augmentar la producció i rebaixar els costos, sia per part dels teixidors que aspi- raven a «fabricar». Els sovintejats conflictes entre teixidors i paraires foren e1 símptoma més clar del desballestament -palesat en les Ordenances Llaneres de 1769 i en la llibertat de fabricació del 1789- del sistema gremial (1). L'expansió de la indústria llanera es precisa entre el'tercer i el darrer quart del segle, en plena coincidencia amb les cotes mhximes assolides pels conflictes gremials. En el 1770, només els mestres paraires, abaixadors i bataners ocupavcn cinquanta cases del total de 322 que hi havia a la vila. Zamora i Bosch i Cardellach constaten uns quants anys després el creixement de Sabadell, relacionat, sens dubte, amb ladina- mica de la indústria llanera (2). El darrer periode d'expansió, marcat perla fabrica- ció de baietons amb desti a Amaica a partir del 1790, fou el mes brillant. El 1791 bi havia 64 telers amb 140 operaris, 8 torns de retorcer amb 20 operaris i 2.727 operaris -«la mayor parte de lugares cercanos a esta villa»- dedicats a cardar i Mar. El 1793 tenim 72 obradors (telers) amb 178 operaris, i 8 obradors (torns) de retorcer amb 18 operaris. Bosch i Cardellach ens recorda també que en els darrers anys de la «guerra gran» (1793-1795) s'hi ocupaven unes 2.000 persones. El mateix testimoni ens pro- porciona dades de l'encariment de la primera materia i dels jornals i de la introduc- cid de noves maquines (3). La segona guerra amb Anglaterra (1796-1801) va deturar aquesta expansió en reduir-se el comer$ amb America. Les dades testimonien aquest estancament. El 1797 hi havia 268 homes dedicats a les operacions de la llana, i el 1802 aquesta in- dústria tenia M) telers amb 162 operaris i 125 persones en altres operacions. Ob- viament aquestes dades no inclouen la ma d'obra dedicada a filar i cardar. Arnb molt poques variacions, les dades del 1802 ens retornen practicament al nivel1 de 1791 pel que fa a telers i teixidors, i al de 1797 pel que fa al nombre global d'operaris (4). La represa iniciada el 1802, de la qual en tenim ben poca informació, fou curta perque el 1804 va esclatar la tercera guerra amb Anglaterrra. seguida sense solució de continuitat pcr la guerra del francks (1808-1814). En la cruilla dels dos segics, interromput el comer$ amb America, la indústria Ilane- ra sabadellenca restava reduida a la demanda catalana i peninsular, la qual, a més de travessar una conjuntura critica, era satisfeta, en ets diferents nivells, per una in- dústria escampada per tota la península. Ni la demanda s'articulava en un únic mer- cat, ni la nostra indústria disposava dels requisits per comencar a operar-hi de mane- ra significativa. Aixi, resulta explicable que aquest estancament d'una banda estimulés amb més f o r ~ a la nova vocació cotonera de la vila -les fabriques de cot6 ocupaven el 1801 «lo doble mes de gent que las de llana»- i d'altra banda ralentitzés els processos d'inno- vació tecnológica i d'estructuraci6 capitalista de la producció Ilanera, tot i haver-se esfondrat I'especialització funcional del vell sistema gremial (5). El segon procés de canvi el trobem en la introduccio, amh retard pel que fa a altres zones del Principat, de la fabricació de filats i teixits de cotó. Aquesta indústria, li- mitada a aquestes dues fases de la producció, depenia de capitalistes de Barcelona. D'alli venien els diners i la primera matPria i allí era acabat (estampació ...) i comer- cialitzat el producte. La indústria cotonera sabadellenca va tenir una embranzida es-

pectacular en els darrers anys del segie. El 1791 comptava amb 3 telers amb 6 opera- ris i 36 persones dedicades a cardar i filar. El 1793 ja hi ha 20obradors (telers) d'in- dianes amb 30 operaris, que un any m& tard es transformen en 26 i 36 respectiva- ment. En el 1797 hi havia 51 operaris, mentre que el 1802 tenia 140 telers que ocupa- ven 219 persones. Com a les dades de la indústria Uanera, tampoc s'inciou la m i d'obra dedicada al cardat i a la filatura. El 1801 üosch i Cardellach calcuiava en 800 les persones ocupades en la industria cotonera (6). Les dades que ten& de la pro- ducció confiimen aquest rime imprmionant de creixement.

nuys pece ~ e c n

. .. 1795 2.809 1800 naumentaren molt las de coto» 17% 4.273 1801 7.236 1797 5.327 1802 t1.575 1798 «prosperaba lo cotón 1803 14.876

La inexistencia d'estructures gremials i l'estirnul d'una demanda molt superior a la de la industria llanera -en la aual s'articulaven deckivament el mercat colonial i la -. demanda peninsular- possibilitaren en la indústria cotonera una més intensa aplica- cid de les innovacions tecnoldgiques i el desenvolupament nitid de relacions de pro- ducció capitalistes. Si en I'activitat productiva es generaibava i'ús de miquines ísobretot filadoresf. si s'hi incor~oraven de manera diferent i més intensi~a certs . . grups socials (dones, joves i nensj, si -en una paraula- s'accentuava la diferensiació social, en els altres aspectes de la vida social t a m k s'hi feia present «la gent de fAbri- can com I'anomenava Bosch i Cardellach. EIl mateix, observador atentissim, anota el 28 de juny de1 1801: «Se obri un joch públich de Billar que porta un foraster. Se creya que no hi hamia concurs y que dit Billar hauria de marxar, pero desde lluego fou grandíh lo eoncurs de aficionats principalment de paperers, áeixidors de in- dianas y a W personas de clase inferior». El desembre del 1802 escriu: «Lo gran a w e n t de las fábricas de cotó motiva major n>nfurs, vanitat, Pibertinatge, saraus, etc. dels moIts fadrins y minonas que allí guailan grans quantitats sense molt trehall. Ab est motiu freqiientment la Justicia en estos tenia molt que corregir. Molts dias hi havia saraus. ~rincioalment desde aue un articular edifica una sala de moita como- ditat per ll&&-la a'est fin. ~ig~ifi&tivam&t no trobarem cap referancia en aquests termes deIs artesans o treballadors de la indústria Uanera (8). El canvi també era copsat en les dimensions demogrdfiques de la vila. Si en els anys setanta i vuitanta el creixement es basava en la indústria llanera i en I'agricultura. en fa cru3la dels dos wgies, en p k esrancament de fa indUstria llanera, Sabadeii té una vitabtat que nomeis pot ser atribuida a I'emhranrida de la indústria cotonera. Les dades del w d r e mfiecteixe~ aquesta d inh ica de creixement.

$7

A prtmrr rerme e/ Vapor de 1'lnJern (1872,. imm~diurumrn, o1 dorrera el Yopor de Co 1 ' ~ m o l r r t 18771 A /.esq~erro. 01 CU\IOI deis L~rolaplr. e/ Yopor de Fz,rnrllr. R~mbou 8 7ml1<1\ 0892, Idespre% C o r k r o I Fe- Irul A dorrer rerme, o I'PSQUPI~<I. el V<IPUI d? Co I 'O lmch lIX97/. o 10 drelo. el b'apr dp C O I 7om

QUADRE n (9) Creixement de Snbndell en el segle XVlIl

nny S cases poblncló

Nota: Les dadn mlre par¿ntesi indiquen les cases forhlies que s'inclouen en la dfra global. Aixl com la dada de 1797 no inclou les cascs forhlia, en cann si que ho fan les de 1716 i 1801.

CRISI 1 REPRESA (1808-1832)

La tercera guerra amb Anglaterra, comencada el 1804, va inaugurar la crisi - marcada per la guerra del francks i la perdua de les coldnies americanes- del model

de desenvolupament del segle anterior. Els efectes de la guerra, més enlld del camp de batalla, es reflecteixen en una elevada mortalitat, causada per la fam i les epide- mies. Si en el quinquenni de 1791-1795 el saldo del moviment natural de la població de Sabadell era netament positiu amh 711 naixements i 437 defuncions, en el quin- quenni de 1806-1810 fou totalment negatiu amb 807 naixements i 1.039 defuncions (10). 1 cal assenyalar que 1809 i 1810 no foren els darrers anys de cathtrofe de- mogrdfica. En tot w. la guerra no fou només la brutal interrupció del pro&s ante- rior, sin6 que els seus estralls, extremats per la &dua de les coldnies, van caracterit- zar un tomb decisiu en la d inh ica historia del país. S'havia perdut un cami i ha- vien desaparegut les expectatives d'un immediat procés d'industrialització. Acabada la guerra, no eren els manufacturers els únics en lamentarse de la situació. També I'agricultura comercialitzada -el w més significatiu és el dels aiguardents- havia perdut un mercat preciós, mentre que la pagesia pohra encara no s'havia recuperat dels estralls de la guerra. i tot plegat repercutia en una contracció de la demanda ca- talana i peninsular. El 1817 la producció cotonera sabadellenca només pujava a 1.040 peces i la llanera a 350. Aquests nivells estaven per sota dels assolits -fins i tot en els anys més dolents- a la fi del set-cents (11). A més a més, aquesta situació s'agreujava en el camp a causa de la caiguda dels preus agricoles. fenomen general a tot Europa després de les guerres napoledniques. i que va estar present en la crisi del mbn rural fins els anys trenta. En aquest marc pot sobtar la recuperació demogrdfica i econdmica que regisfra Sa- badell en els anys vint. La represa de la producció, com pot veure's en el quadre 111, h contundent. El 1824 la produc06 llanera suwrava el nivel1 assolit en el 1793. any excepcionalment bo en aquella conjuntura. ~ q u e s t a vivacitat ens és confirmada pei la introducció el 1820 de nova maauiniria en aauesta industria: diahles. cardes i em- ~ ~ .-.. . ~~~~ ~ ~- - ---- borradores, metxeres i mdquines c¡e filar. En ~ & v i , la industria cotonera resta enca- ra lluny dels 140 telers del 1802 (12).

Ncmomb ris mvaper tranrpnnor dfil Uno ,motRe sovdntejndo en oqurll rmtps. El .~dmpoimrnviown ek .nonos* o bwrorf l o Irs Jdhnqum defilois Aqvnto Jotnarofi. jeto h o n i lo Jdbnro dr Torrar , f h m < n ~ O . &lo .WRufOmrnt del pnmrr q u r t drl no.vlrr sglr .

QUADRE 111 (13) Les indústries textils a Sabadell, 1820-1832

Industria eotonera eotú maquines peees consumit

anys fabriques diables filadores telers produides (roves) obrers

(filat) i 1.000 (floca)

llana (Id.)

Josep Fontana ha avancat la hipdtesi que la ru'ina de la indústria rural, en el context de la crisi que hem esmentat, va afavorir en aquests anys el desenvolupament de la indústria de fabrica. Aixi, aquells nuclis més hen situats des d'aquest punt de vista en resultaren beneficiats (14). Tot fa suposar que aquest fou el cas de Sabadell i que, especialment, la indústria llanera fou molt sensible a aquesta situació. En parlar de la indústria de fabrica no estem a v a n w t esdeveniments, sinó que ens referim en aquests anys a aquelles indústries que desenvolupaven un trets socio-econdmics i tecnologics que havien de desembocar en el vapor i la fabrica moderna. D'aquesta manera, mentre assistim a la crisi de la indústria rural, la industria llanera saba- dellenca accentua la seva ((modernitat~. D'una banda es generalitza la maquinaria en les fases de preparació de la llana, fitatura i acabats, i aixd provoca una utilitza- ció rnés intensa de I'energia hidriulica. Els molins -cada vegada rnés reorientals cap a la indústria textil- prefiguren la fabrica (15). D'altra banda, es precisen els fabri- cants, i els empresaris més destacats d'aquests anys seran els creadors dels primers vapors. Els més agosarats, tot i les dificultats, comencen a penetrar en el mercat pe- ninsular. Antoni Casanovas i Bosch va tres o quatre vegades I'any a Saragossa amb un carro pie de peces, que després torna carregat de llana. La indústria és prou dind- mica per atreure capitals harcelonins que reforcen els sabadellencs. El mateix Casa- novas s'associa amb capitalistes de Barcelona a partir del 1824. Per la seva banda Josep Duran i Sors ho ha des del 1827 amb els senyors Miarons i Doria. Aquests fabricants esdevenen propietaris d'una infraestructura industrial gens negligible (diables, filadores, batans ...) i es diferencien cada vegada més dels vells artesans. Sembla, perd, que hi ha l'altra cara de la moneda: certs fabricants estan sotmesos a la dependencia del capital mercantil barceloni i no arriben a disposar de la iniciativa i de la capaciatat d'aquells (16). Les dades de l'interrogat&j de gener del 1828 ens permeten endinsar-nos una mica més en I'estructura de la indústria llanera sabadellenca. Hi ha 62 «fabricants» de teixits de drap de llana i franeles, des dels que produien 6, 8, O 10 peces I'any fins

aquells com Casanovas, que en produia 512. En el quadre que segueix hem exclós un fabricant de franeles i les 285 peces de franeles produfdes a Sabadell i només hem comptabilitzat els fabricants i les peces de drap de llana.

QUADRE IV (17) Fabriepnts I prod~ceió de dmps de Umn en 1827

FABRICANTS PER SOTA DEL PROMIG GLOBAL, ~abrknn ts Prodneeió Promig peces/ 53,s PECES/FABRICANT/ANY Fabriwits % P m s al, fnbricnnt/my

a) menys de 20 peces/any 19 31,l 242 7,4 12,7 b) entre 20 i 53 peces/any 23 37,7 740 22.6 32,1

FABRICANTS PER SOBRE DEL PROMIG GLOBAL 53.5 PECES/FABRICANT/ANY

C) entre 54 i 99 peces/any 10 16,3 690 21,1 69,O d) a partir de 100 peces/any 9 14,7 1592 48,7 176,8

TOTALS ABSOLUTS . . 61 100 3264 100

En els grups c) i d) hi són presents els noms decisius de la primera fase de la in- dustrialització, peró ara estem tot just assistint a la configuracid de les pre- condicions. La producció es basa encara en la draperia del segle anterior i hi predo- minen els draps negres i blaus. L'articulació del mercat espanyol estil encara en un punt molt baix del orocés. En els interronatoris del 1817 i 1820 se'ns diu aue una quarta part dels draps de llana eren cons&its a la resta dlEspanya. Les alires tres quartes parts eren absorbides pel mercat cataid. Tot i que no tenim més dades sobre I'evolució de la composició de la demanda durant els anys vint, exemples com el d'Antoni Casanovas fan pensar en una penetració creixent de la industria llanera sa- badellenca en el mercat peninsular. A més a més, en I'interrogatori del 1824 s'opina- va que, ultra la prohibició dels draps estrangers, la disminucib de drets en la circuia- ci6 interior dels del oais. fomentaria la oroducció. Pero encara aue sinui com hipo- tesi -tot seguint ~on iana- podem pens&també en una major indddencL dels nosires draps en el mercat catala, el qual, a partir de lacrisi rural -i caldria dir també de cer- tes viles immerses en el m6n rural-, tendiria a articular-se a I'entorn de centres ma- nufacturers modems cada vegada més diferenciats dels centres tradicionals de pro- ducció textil (28).

L'ARRENCADA INDUSTRIAL (1840-1960)

La primera fase del procés d'industrialització inclou les dues dkades que van de 184ü a 1860 aproximadament. En els anys trenta, amb les primeres mesures protee-

cionistes, la producció textil va mantenir una marxa ascendent, tot i la situació revo- IucionAria i b&l.lica que va caracteritzar aquells anys. Les 10.000 peces de teixits de llana del 1840 i el creixement demografic de la vila semblem confirmar-ho (vegi's el grafic 1). La tendencia a I'augment de la demanda entre 1840 i 1860 era el resultat de I'expan- sió agricola, afavorida per les reformes liberals, i de la creixent integració del mercat espanyol. A la nostra indústria el canvi, pero, va comentar a la fi dels anys trenta. El 1838 l'empresa Josep Duran i Companyia inaugurava a Espanya la fabricació dels generes de novetat (19). Aquest fet assenyalava l'inici d'un tombant decisiu. La introducció de la fabricació de generes fins exigia una primera materia que no produia el país, i aixi va comenqir la imponació de llanes de qualitat. La «novetat», que seguia el dictat de la moda, es caracteritzava per la varietat del color i del dibuix. L'expansió de la indústria llanera a partir de la «novetat» es va caracteritzar per l'expansió dels telers manuals majors i perla introducció dels telers jacquard per als treballs més preciosistes. Aquest producte va comencar a desplacar del mercat la draperia tradicional, i ben segur que aquests generes de novetat més la industrialit- zació van incidir plenament en la reducció de la indústria llanera tradicional de la península (20). Finalment. el canvi va comportar un veritable procés d'arrencada in- dustrial. ~a millora de la qualitat i dels coitos en la filatura i en els acabats foren els objectius que es varen assolir amb la mecanització d'aquestes fases de la producció a la nostra indústria llanera. A comen$aments del 1838, el fabricant Miquel Planas associat amb el barceloni Antoni Bulbena- ja havia instal.lat una petita, pero prou gran per inquietar eis veins, mhquina de vapor. Altres, cap d'elles de mes de 3 CV de potencia, la van se- guir, instal.lades per Josep Formosa, Josep Sol i Padrís i Companyia i Valenti Casas i Companyia. Eren uns comencaments limitats, i sovint efimers, que anunciaven la industrialització dels anys a venir (21). El 1842 l'empresa Josep Duran i Companyia construia el primer gran edifici in- dustrial: el «Vapor de Can Pissita. Set anys després Pere Turull i altres industrials edificaven el «Vapor Sabadellés*. El ritme d'industrialització fou lent en els anys quaranta, perque la indústria travessa mes d'una conjuntura critica. Vint anys després, Pere Turull atribuia la ruina de la draperia classica dels nuclis industrials catalans a I'aranzel del 1541. De fet, segons el1 mateix, la producció del 1849 no va aconseguir doblar la del 1840.

QUADRE V (22) Produeci6 de peces i evoluci6 del nombre d'obrers a la industria llanera de Snbadell

(1840-1871)

anys peces obren

1840 10.000 1849 18.000 2.238 1857 27.000 3.135 1860 28.500 x 4.009 1863 30.000 xx 6.000 1867 50.000 7.000 1871 60.000 xxx 8.004

x més 441.000 mocadors xx rnés 50.000 mocadors

xxx més 20.000 mocadors i 30.000 mantes

- . . . . . . . . . . . - . . .. - . l o i w lap eml jn lw i n s i & .(&mil ap 4s 609 ! gim ap sppi sp w s p ~ g o 000-z epeq 3 6-1 la) e u m n euiqpu! e[ e J o M n s ilom siop!xpi ap ! sialal ap alqtuon un rednr8e eA eauolo3 euisnpq el sLue sisanbe iuema .eioenbmJ d u s slap ~11a tu el SUL) euivpu! ewnbe m t u a e r e ~ eir @nb p ' p m m aSies!l lap g!soEdxa,[ ua Wliua3 'iuauredn(0Awgp u03 un umbpu! 6~/8E8[ ua w[n3ulwi sa anb sJalal 919 s1a o ~ a d 'eluaJl sñue qa ua e l luo lo~ eulsnpq elisou el ap esm m12 -es ON

.(Ez) q@dSel 01 ! SaSOpUOl SE ' ~ d pp 'SUEPq OZ 'Em18v3 ! WplsJ i p S i U J t u

- v m LZ :eJauen o n q p m q e e p e j p p e!Wbeui el ap md olet tu e[ eperpisu! eyeq !q sqo tu a w b sisanbe .s3uanapeqas siueauqe~ mi uaAemqai1 s u m i ~enaise3 ap sunoni smSp anb ! 101 ' ( s e l p ~ lap VJWT ! napeqes 'saianbuor) llap -eq= ap sanb!lqeJ sal ap e!3uanwu!,p @d!~u!~d eaq.1 e uala su!loni s1sanbe.p azu!nb anb m@Auasst! @3 . S ~ J ~ 6 0 . ~ 1 9 ap ela siuauiepualJe slap @lo] IO@A 13 ' s ~ d s e l 11 ! sasopuoi gp 'saxmi 'sueleq ~p 'eue[l ap erniem ! sapie3 ap siww!rrosse BE ,9103 ap sosnJ 090 '1~ 'Jaded ap wu!i 11 's[@iaui S@ 1xi slau!mui E ' e u p j ap saloui m wAal!@qop anb sunotu sopeluaJ1 -ia[lodm e Q3eX fap n!la$log ap sap e!mq !q 'llod- [a tu03 pqe j Vxa,p n!J un ua 'gpg1 13 's~!ixai sp!Jisnpm suoFerpau! ua sunotu slap epezl!@~aua% g!siaAuo3 el ! es!lnVJp!q E~IOJ el ap n!soaiu! sq.1 reielsuoJ ap uiail anb !S 'lodeir [ap p!33npollu!,p q J e d uiapod lSn110l 'sñue sisanbe ua 9q !S

"O,J d Y J O ~ B ~ U ~ L U / D U , I J * q j 4 IJPUDW~~ ' n n ~ j d JUIUOW d~<!uf* y d s a p 'wfj LnoiNg wniu.rnr>uogr nolrawiid ,apob'an $aupn puou,u<ouap ap rninunJ on osardwd, J n>l1qp/olnnh~,p sal ua~oJo/ioini~ o1imu ni o uaran8auo~ sa anb sau!i~ahr ra,aw,,d ral 1 SJluawo, c,alal waiui,d n7 r l a ~ w K a OloJ aD DDYJJP

sobre I'estructura de la indústria cotonera catalana de I'epoca. Aixd explica els pro- nunciats alts i baixos i la definitiva davallada, després de la guerra de Crimea, de la indústria cotonera sabadellenca. Davallada que coincideix, i no per casualitat, amb una fase decisiva en la mecanització del tissatge en la indústria cotonera catalana. De fet, un sector composat basicament per ({contramaestres a domicilio)) -com diu Maluquer- dificilment podia tenir capacitat i iniciativa per endegar un costós procés de mecanització. Fou per raons socio-econbmiques i no geografiques, com en altres indrets, que el sector cotoner s'enfonsa i caldria dir- es reestructura a Sabadell. A finals dels anys trenta i fins la creació de «La Espaiia Industrial» en el 1847, la principal fabrica cotonera de Sabadell era la de «Pablo Muntadas y Hermanos» i després ~Muntadas Hermanos». Aquesta empresa, que tenia radicada a Barcelona la seu central i les seccions de carda, filatura, aprestos i acabats, tenia dues seccions de telers al carrer de Sant Josep, una dedicada a teixir empeses i I'altra teixits de co- lor. El 1838 ocupava 160 telers manuals, mentre que en el moment de la fundació de «La Espaiia Industrialb havien baixat a 147. Amb lacreacid de la nova societat totes les operacions es van centralitzar a Barcelona. A partir de llavors va destacar I'empresa de Josep Quer i Abad, la única que disposava de filatura, moguda per forca hidraulica al molí de les Tres Creus. El 1852 dos importants fabricants, Jaume Manen1 i Bonaventura Brutau. crearen amb quatre capiralistes mes la socierat en co- mandita «Buenaventura Brutau v Com~aRia». Aauesta societat va estrenar el 1854 el magnific «Vapor Gran» amb filatura moderna-9 selfactines- i els primers telers mechics. El 1857, Brutau va deixar la societat que passa a anomenar-se «Jaime Ma- nent v Comnaiiian. i nel seu comnte va crear una altra fabrica de teixits de cotó. De fet, aqueste; foren durant molts k y s les dues úniques grans fabriques de cotó a Sa- badell. Finalment, la crisi dels anys seixanta -fam del cotó i crisi economica espanyola- van acabar de redimensionar aquest sector (24).

QUADRE VI MaquinAria matriculada en la indústria t4xül de Sabadell (1850-1866)

indústria cotonera indústria llanen telers fusos telers tusos

mnnuals merAnics manuais mecPnics

1850 934 2.800 286 8.480 1854 863 2.520 61 1 16.050

Nota: en les dader del 1854 no consten ni cls furos ni els tclers mechics de I'cmprcsa «Burnavcntura Bru- tau y Cornpanian. No tenim la maliicula industrial del 1855, perd cn la del 1856aquerta empresadeclara 3.700 fusos (que corresponcn a les 9 rcliactines dcl 1854) i 126 tclers mcchlcs . FOnt: Ma:ricula Industrial (AMS).

En ia decada dels cinquanta i primers seixanta la indústria llanera va engegar una ve- ritable embranzida industrialitzadora. Foren els anys de les $ r a s inversions, de la construcció dels grans vapors, d'expansió de la filatura mecanitzada i del tissatge

manual (vegi's el quadre VI). Gracies a aquest procés foren reabsorbits per aquesta indúslria els obrers -teixidors- desocupats per la davallada del sector cotoner, la qual -per aixo mateix- no va tenir el caracter traumatic que va assumir en altres indrets. La industria llanera va passar a ésser I'activitat economica dominant de la ciutat. Si el 1849 no hi havia inés aue 2.328 obrers llaners en froni de 2.066 cotoners 120.2 ner . . . cent de lapoblació totalj, el 1871 eren 8.004 els obrers llaners i només 709 els coto- ners (4.7 per cent de la població total) (25). D'altra banda, com assenyala Castrono- vo pel cas italid, la persistencia del tissatge manual permetia suportar amb més agili- tat els costos de formació deis arsoniments de carda i filatura (26). Pero. a rnés a més, una altra forma de suportar aquests costos va ser la generalitzaci~ de l'arrenda- ment de locals industrials i de f o r p de vapor. El 1858, dels dotze vapors censats, set tenien arrendataris (27). L'expansió de la indústria lianera en aquests anys queda ben reflectida en les xifres del consum de ia llana en floca, que va passar de 289.000 quilos el 1832, a 2.205.000 el 1858 i 3.150.000 el 1867. Cal dir que el percentatge de llanes estrangeres, millors en qualitat i preu, era cada vegada més elevat en relació al de les llanes espanyoles, les quals eran el producte d'una ramaderia en crisi i en transformació (28). En el següent quadre pot veure's amb claredat -malgrat les Ilacunes- el ritme de la in- dustrialització en aquesta fase.

QUADRE VI1 (29) Evolució de la f o r p motriu a la indústria textil de Sabndell (1848-1876)

industria eotonera indústria llauera f o r p

anys vapors cv vapors CV hidrhuliea en CV

1848 38 1849 2 1860 120 240 130 1862 2 98 12 233 66 1867 450 100 1871 170 364 100 1876 2 150 19 370

A la fi d'aquest període, en el 1864, Pere Folguera va introduir els primers telers me- chics en la indústria llanera. consolidada la mecanització en les altres fases, semblava arribat el moment d'abordar la mecanització del tissatge. Pero, ni Pere Folguera N els altres dos fabricants que el van seguir no podien escollir una pitjor conjuntura. En aquests anys l'economia espanyola va travesar una de les crisis més im~ortants de tot el sede i la cainuda de la demanda va ~rovocar una crisi en la nostra indústria ~ l ane r<~ue és cl&ament perceptible des dé 1867 fins 1870. Lama- teixa empresa de Pere Folguera fou víctima d'aquesta situació, i el 1869, en sus- pendrq pagaments un important client, va tancar per sempre més la seva fabrica (30). Així va cloure's aquest periode decisiu en la historia de Sabadeft. El resultat de tot el procb, abans descrit, fou la ciutat industrial. En un altre treball m'he ocupat d'es-

tudiar la formació de la classe obrera sabadellenca durant aquests anys (31). que s6n també els de la consolidació i institucionalització de la burgesia industrial. En aquest sentit i pel que fa a la historia industrial, convindria retenir la fundació de I'lnstitut Industrial el 1863. Les repercussions demogrdfiques d'aquesta fase de la industrialit- zació poden apreciar-se en el grdfic 1. L'increment més notable de la població es si- tua entre els anys significatius de 1842 i 1857, increment que no pot explicar-se no- més pel rnoviment natural de la població. La industrialització va generar un fort proces immigratori vers la ciutat, i si Miquel Carreras ens deia que el 1824 els habi- tants immigrats no arribaven a la quinzena part de la poblacib total, podem suposar amb fonament que en el 1850 el percentatge d'immigrats s'havia elevat substancial- ment. Si prenem un grup clau de la població, com es la població masculina de més de 19 anys, que incloya en aquest any 2.842 individus, podem observar que 1.035 (45.9 per cent) són nats a Sabadell, 1.515 (53.3 per cent) són immigrats i 22 (0.77 per cent) no consta el seu lloc d'origen (32).

Inrerior d'uno noti de Ieler.7 u ('"1 Uolrnb. i,op<ir <r>nstruli cl 1870. Lo meconrrzacd del iissolpr cr vo urce leror rnrre 1875 1 1883. En lo J o r o ~ r O a pol ohrrrvor-~e lo d,sposicid deir rmbarrol.~ que donaven movi- menl alr relerr.

66

Població de Ssbadell (1824-1903)

f u o lN X R $2 o a u \ t - o vit-o vi o n 5: X % 2 r - - c m m m m m 0 0 mm m m mm m m m m m m m m m m m m m m m 4 4 r ( 4 4 . 4 rl - 4 r( r ( r ( r ( r ( . , r l d d r( 4 4

LA DARRERA FASE DE LA INDUSTRULITZACIÓ: LA INDÚSTRIA LLA- NFXA (1868-1898)

Després de la nisi de 1867-1870, la industria llanera sabadellenca va prosseguir el cami de la mecanització i de la modernització. El procés arrenca amb forca en els anys setanta i es va consolidar en els de l'anomenada ((febre d'or» (1881-1883). A partir d'aqui, s'obri una nova fase de crisi que es va perllongar fins a comenwents de la següent década. Els anys noranta es van caracteritzar per una euforia -tan extraordinAria com efiiera- entre 1893 i 1895 i la davaílada dels anys finals del segle, que va assolir les cotes més baixes durant el «desastre» (1898-1899). De fet, aquesta fase correspon, en la seva primera part (fins a la «febre d'or))), a una certa continuitat de l'expansió agrícola després de la crisi dels seixanta, i en la sego- na (anys vuitanta i noranta), a la profunda crisi agr&-ia de finals de segle i al darrer intent d'intensificar l'explotació dels mercats colonials fins a la seva perdua. Els industrials llaners -tot i I'oposició que havien manifestat els teixidors durant la crisi de 1867-1870- van reprendre lamecanització del tissatge durant els anys setanta

(33). A comencaments del vuitanta, el procés estava plenament consolidat. L'esforq de mecanització va exigir una conjuntura favorable -d'augment de la demanda-, que va corresoondre a la darrera fase exoansiva del mercat interior esoanvoi. Per aixb. - . hom pot observar en el grdfic 2 una estreta correspond4ncia entre la mecanització del tissatge -i la consegiient davallada del tissatge manual- i I'expansió de la fdatura entre 1873 i 1884. 1 podem presumir que aquesta mutació radical en el tissatge no havia d'estar al marge de les inquietuds que van provocar I'esclat de la «vaga de les set setmanes)) entre maig i julio1 de 1883 (34). La mecanització i la modernització de la nostra indiistria es va produir amb retard pel que fa a altres pa'isos. Fou per aixb que els nostres fabricants van poder beneficiar-se de l'oferta de maquinaria dels nous patsos industrials. Aixi -per exemple-, la majoria dels telers mechics que foren instal.lats a Sabadell eren ale- manys (35).

MaquinAria mstricnlada a la indústria llsuem de Sabadell, 1867-1902. Font: Matrícula Industrial

QUADRE v I n M A Q U I N ~ ~ A MATRICULADA A LA INDÚSTRIA LLANERA DE SABA. DELL (1867 - 1902)

Fusos Fusos de Fusos d'es- Total fusos Telers Telers manuals carda tam mecknics manuals mechics

Font: Matrícuia Industrial

La crisi de 1867-1870 no solament havia frenat la mecanització del tissatge, sinó també la modernització d'altres fases de ia producció. En els mateixos anys, es complett ia substitució que ia havia preocupat ets fdadors en 1868- de les mule-

jennies per les selfactines, la plena mecanització de les operacions del rentat de la Ila- na amb els «leviatans» i les maquines a pressió, i la modernització de l'ordit, I'enco- lat i el premsat (36). Convé destacar dos processos més d'innovació. Primer, la generalització de I'ús de la llana pentinada, l'estam. En la fase anterior, el treball a ma d'aquesta materia es caracterizava per la complexitat de les seves operacions. Ara, la mecanització i la producció a gran escala de la llana pentinada resultaven econdmicament costoses, perd les nacions industrials imposaven els teixits d'estam. El primer establiment industrial va ser el de Josep Badia el 1874, adquirit u r any després per la societat «Cuadras, Feliu y Cía.». El 1883 aquestasocietat va instal.lar una nova fabrica amb 12.500 fusos, valorada en 2.000.000 de pessetes (37). La pro- ducció industrial de filats d'estam va permetre la nostra indústria seguir amb la pro- ducció de teixits fins de qualitat. Els fusos d'estam, que el 1874 només eren e1 4,7 per cent del total de fusos, van arribar a ser el 37 per cent del total I'any 1900 (38). Aquesta nova orientació de la producció va incrementar encara més el consum de llanes escranaeres. El 1888 la indústria Ilanera sabadellenca consumia llanes aue oro- cedien en un-70 per cent dYArnérica, en un 20 per cent dSAustralia i només en un 10 per cent d'Espanya (39). La importació de llanes estrangeres plantejava una seriosa problematica als nostres fabricants. D'una banda, el sistema aranzelari -a causa dels tractats de comer$- afa- voria la importació indirecta de les llanes. Es a dir, sortia més a compte comprar la llana a un pais reexportador -amb el qual bi hagués establert un tractat de comer9 que no al pais productor. D'altra banda, la transformació de les peils de llana en lla- na apta pel consum industrial exigia -per a ésser plenament rendible- una indústria subsiditkia d'aprofitament dels materials sobrants (cuiros, etc.) o la reexportació dels matelxos. Aixo no existia a Espanya, i els nostres industrials havien de portar les llanes -americanes i australianes- dels mercats del Sud de Franca, tot i que no ces- saven de demanar que Barcelona es convertís en un centre de comer$ de llanes. Com és logic suposar, el tema de les llanes va plantejar més d'un contenciós entre els ra- maders espanyols i els industrials ilaners (40). Res, per tant, menys sorprenent, que el Banc de Sabadell, fundat a la fi de 1881, nasqués amb el doble objectiu de dedicar-se a les operacións de banca i a la compra-venda de llanes estrangeres, nego- ci al qual es va dedicar fin? 1906 (41). Un altre procés d'innovació es va centrar en els anys setanta a la indústria de llanes regenerades, amb la qual s'obtenia primera materia a partir dels desperdicis de llana i dels draps inútils. L'aplicació de procediments quhics va permetre que tingués una gran volada. Pioner d'aquesta indústria era el terrassenc Joaquim Monset i Galí, mentre que a Sabadell aplicava les seves tkniques Ferran Casablancas. Ei 1888 el consum de llana regenerada a Sabadell equivalia al 30 per cent del cocsum total de llanes naturals (42). La mecanització, modernització i expansió de la indústria llanera en aquests anys va suposar una forta onada d'inversions en edificacions industriais i maquinaria. Entre 1871 i 1881 es construyen onze grans edificacions industrials (set de les quals entre 1877 i 1881). El 1881 hom calculava en més de 1.000 CV la forca de vapor instal.lada a Sabadell (43). L'evolució de les Ilicencies per a edificacions industrials, elaborada per Mane1 Larrosa, confirma aquesta fase de forta inversió en els anys setanta i pri- mers vuitanta. L'altra fase, menys accentuada, perd que assenyala una clara represa després de la crisi dels vuitanta, correspon a l'eufdria de 1893-1895. (vegi's el grafic

3). Potser perquk ja hi havia les instal.lacions indusiriais necesSanes, la inversió du- rant aquesta euforia es centra sobretot en la maqumbia. Ls punta que es marca, tant en la wrba dels telers meh ics (grafie 2) com en la dels CV en arrendament (grdfic 3). i que no trobem en les llic&n&es, sembia indicar-ho.

Llldncies per a edififneioas iadnstrinls i fo rp motrii arrendada

Fonts: Mand LARROSA Aproximació al deseavolup~ment urbA de Sabadell en el segie XIX (SabadeIi, 1977). mecanografiat. Matricula Industrial, 1874-1900 (AMS).

La problematica dels Iúnits del mercat espanyol va manifestar-se cruament en aquest darrer quart de sede. La indústria Uanera catalana havia completat la ieva mecanitzaci6 i reaiitzat importants innovacions i, en eonseqlikncia, havia augmentat la seva capacitat productiva i de penetrafió en el mercat. 1 més si ten& en wrnpte que els altres dos centres Uaners de la resta d'Espanya -Terrassa té una evolució comparable a SabadeU-, Béjar i Alcoi, havien quedat endarrerits en aquest pro& 144). De fet si creguéssim les dades de la «Comisión Especial Arancelaria» de 1878 que no wnsiderem massa exactes- resuitaria que la indústria Uanera catalana hana pas- sat d'aportar el 23,3 per cent de la wntribució industrial de la indústria llanera es- panyola el 1863, al 61 per cent el 1879. Tot i que les dimensions siguin equivocades, el pro& no és menys real (45). Precisament, quan la nostra indústria llanera havia assoüt una alta capacitat productiva, la crisi agrkia -hediatament després de la cfebre d90r»- va fer la seva aparició, i la demanda es va red& drAsticament. A més a més, la situacib va agreujar-se a causa dels tractats de comer(: establerts amb les

potencies industrials, els quals afavorien els productes primaris espanyols en detri- ment dels industrials (46). Els manifestos, exposicions, contestacions, etc. dels fabricants no deixen de posar en evidPncia -tot i les exageracions- la contracció in- dustrial que viu Sabadell: descens de la producció i dels preus dels teixits, emigració i disminució de la població, reducció de la construcció i baixa dels Iloguers ... (47). Els fabricants eren conscients que el mercat espanyol era la peqa clau que explicava les limitacions de la seva indústria en relació a les estrangeres, pero -plenament in- tegrats com estaven en el sistema de la Restauració- a l'hora d'avan~ar propostes no- mes pensaven en reforqar els aranzels i en explotar «in extremisn el mercat colonial. No resulta sorprenent que el 1889 el Gremi de Fabricants distribuís d'aquesta mane- ra les responsabilitats de la crisi industrial: 30 per cent a la crisi agriria i 70 per cent a les rebaixes aranzeliries. 1 a la fi, tant per un problema com per I'altre proposaven la mateixa solució: augmentar els aranzels (48). Només aixi pot entendre's la confianw que tenien els nostres fabricants en el mercat colonial. Si pel que fa a la indústria cotonera I'explotació d'aquest mercat comencava a produir uns resultats apreciables, almenys des de la Llei de Relacions Comercials amb les Antilles del 1882, per a la indústria llanera les colonies eren un mercat exotic en el ple sentit de la paraula. El percentatge que representava el valor dels teixits de llana exportats a les col6nies no arribava, ens els anys anteriors a I'aranzel de 1891, al 2 per cent del valor total dels teixits exportats a aquells mercats. Amb I'aplicació d'aquest aranzel a partir de 1892 la indústria llanera va multiplicar sensiblement les xve;exponacions vers les colónies, pero. tot i aixi, en I'any mes bo - 1893- el valor d'aouestes no va arribar al 7 oer cent del valor total dels teixits exDor- tats. 1 cal tenir prigent que els mateixos ciilCuls en peces o metres de teixits donkien uns percentatges encara més desfavorables a la indústria Ilanera, ja que eis preus dels teixits de llana són mes alts que els de cotó. Molt aviat, aquest mercat va mostrar simptomes de saturació, i les exportacions de teixits de llana -a diferencia de les de cotó- van comenw a caure a partir de 1895. Ja el febrer del 1894, en referir-se a la contracció de la demanda colonial de teixits de llana, un diari de Barcelona -tot centrant-se en Sabadell i Terrassa- titulava molt significativament I'article: «la crisis que vienen. Un altre aspecte a considerar seria fins a quin uunt l'eufória llanera dels noranta no va ésser t&bé estimulada indirectament per un mercat peninsular sobre el aue reoercutia favorablement I'exolotació colonial. Ara oer ara ens hem de limi- tar'a dir'que els maxims d'exportacjó de teixits de llana aies colonies (1892-1894) prácticament coicideixen amb els mhim de fusos i telers en funcionament a Saba- del1 (1893-1895) (49). Sigui com sigui, abans de la perdua de les colónies era fora de dubte que la sort de la indústria llanera sabadellenca estava lligada a les vicissituds del mercat peninsular. L'eufdria de 1893-1895 fou en certa manera un precedent d'aquelles excepcionals conjuntures -com la de 1914-1918- que la farien sortir de la normalitat. Malgrat tot, aquesta darrera fase de la industrialització llanera va estar marcada per la innovació i la modernització. Fins i tot els anys de I'eufória dels noranta no van escapar a I'aplicació de nova maquinaria i a la construcció de noves instal.lacions in- dustrials. Tot plegat havia incidit en la ciutat. No solament havia fet creixer la població, especialment entre 1874 i 1884, sin6 que havia promogut el desenvolupa- ment de la indústria metal.lÚrgica a Sahadell, orientada primer vers la fabricació de maquinilria textil, perd que moh aviat va tendir a diversificar les seves produccions. Com a mostra, el 1882 hi havia matriculats cinc tallers de manyaneria amb forqa ca-

vallar i cinc més que comptabilitzaven una for- de 5 CV; el 1899 subsistien encara cinc tallers amb forca cavallar. ~ e r d eren deu els tallers de manvaneria i constmcció mecanica moguts, &a, amb l2k~ (50).

(1) Una interessant apofiaci6 per a clarifica I ' anW de la indúrtria Uanera precapitalista pot veure's a Jaume TORRAS, E<i<roe<on de la indcstrii prrespiUasti. Li dnperla. ~Recerquesn, 11 (1980). ps. 7-28. La misi dels gremis Uaners a Barcelona Cs anaützada per Pedro MOLAS, Los *os ~ o s r s s del aislo XW1 (Madrid, CECA, 1970). ps. 371.3%. Eis coniiictes entre tehdors 1 paraues poden apreciar-se amb claredat a partir dels documents rsoUits per Pere RO- CA. oLs,ats m h r üstdxidora i ds p u i v + s ~ i Un& d d segk XVrm (17661791)) (Sa- badell, Fundad6 üoscb i CardcUach. 1960).

(1) Dmwnenr: E. eampllmknto de l i onin chii lu dd Otm Sr. Cibdkm Subdekgsdo de 1. ciud-6 y psddo de M i M ... datat rl29-Xll.1770, «Ordena 1769-1770~. Arxiu Municipal de SabadcU (AMS). Francisco de ZAMORA. Uiuio de las *Lb bshos ea CsWmila (Barcelona. Curial. 1973). Zvnora va ertar per primera vegada a SabadeU el margdc 1786 i va anotar: «este pueblo se aumenta cada dia wosiderablcmenle». p. 38. Antoni BOSCH 1 CARDELLACH. Topogrnfls de b VUI. d. S.biddi r sm comwa. manuscnt incornplct del 1789. conwrvat a I'AMS. en el füll 15 pat Uegir-se: «wnt&dose con d Último quinquenio haberse fabkado cuarenta y seis casasr.».

(3) Eatido & su# fmlos y muafictans M 1' & Fmo braD fb de dkiirnbm de 1791, «Ordenes 1792.1793~. vol. 16 (AMS). ENdo de loa fnloa y ~ i i i f s c i a n s d r l i rllli de SsbadeU dnde el 1' Eatn bu<. Un dkkmbn de 1793, «Rtsolucioni de 1793 a 1808~ (AMS). A. BOSCH 1 CARDELLACH. I d a del psddo d d V& donde estl %Unada L. VIUi de Ssbsddl que es la p.ir& del h. Antonio Soxb (SabadeU. Fundacib Bosch i Cardellach. 1%8) p. 10. Els editors d'aquest manuscrit van datar-lo entre 1795 i 1SM ( v e s d proleg de Pere Roca). El text es data a si mal& en 1801. A la W a 13. m parlar de Sant Felin de Codines diu: c... d a80 1799 ... S; a la pAgh 7. quan desniu OIesa diu significativament: «...en el ano Último de 1800 ... ». Per si aWo no fos prou, en pwlar de Sabadell diu «Como la actual guerra tiene obstruido el co- mercio marituno ... ». Evidentment üosch s'esta referint a la segona guerra amb AngIaterra de 1797-1801. El text corrapon al 1801. dnrrer any d'aquesta guerra. Eo la seva Mcmorti de 1- cosn noliblca de la vila & Sobada commuot es dexmbm dr 1781 (Sabadell. Archivo Histbria, del Municipio. 1944). üoocb assenyala la introduccib d'mborrado- res a la p. 179. L'mcarúnenl del preu de la Uana a la p. 206.

(4) B a p m qpe da d A ~ l u i ~ i o de Sobidal a h s p q ~ t r r k misdi m p n d n el M.1. Sr. InM<Initr es d m b n de 1797... Lligall ~Histbriques Varis. 11, s. XVIII» (AMS). SegOnS Bosch. que recoü apuestes dades a La Memorti de laa cosn notsbks... les respostes es donara nen lo modo -u& que a bastan1 verdader* p. 256. ialnrq.toiioio & 11102. Liigall «Histdriques Vds . s.XIX» (AMS).

(5) A. BOSCH 1 CARDELLACH. Mcmorii de laa cavl no*. .. p. 310.

(6) 1791, &Ido de sita frutos... vid. nota 3. 1793, de bi Irnos... vid. nota 3. 1794, ~ d e b i h n o s y i n u i l r t v u & l i r l l l i d e S o b . d d l d s d r d 1 0 ~ n o b r r U b d -

cicmbm de 1 W . nRaolucioas de 1793 a 1808~ (AMS). RcpctW In matciaes dada del de 1793 pmb I ' aapdb de les que fan rde rbaa a la indúJtria cotouna.

1797, Plwag... vid. nota 4. 1802. Iiiemmtorio... vid. nota 4.

A. BOSCH Y CARDELLACH, ldm dd pr(i<lo... P. 11.

(7) Dades extretes d'A. BOSCH I CARDELLACH, Memoria de las cosas notables...

(0 A. BOSCH I CARDELLACH, Idea del partido ... «...nuestros industriales, sin abandonar las fkbricas de lana. se han aplicado a las de texidos de algodón que cardan é hilan con muchas mA- quinas de todas especies mis o menos siplificadas y manejables por una niiia o por una bestia*. p. 10. A. BOSCH 1 CARDELLACH, Memoris de las cosos noübtes ... p. 312 i p. 316.

(9) 1716, Dades de Cathatu& numerada en s o i termes, en m c m y personas. edita1 per Josep IOLESIES a EstadlsUques de 1s poblaci6 de CaIalunys en el primer vicenni del XVIII (Baxcelona, Fundació Salvador Vives Casajoana, 1974) vol. 1, p. 445.

1770, Ea cumplimiento .... vid. nota 2. 1787, A. BOSCH 1 CARDELLACH, Memorias de Sibadell nnUguo Y su t6rmieo hrsts d nao

1789 (Sabadell, Establecimiento tipográfico de Juan BaquCs e Hijos, 1883). Sobre la població de 1787 escriu: «En el año pasado de 1787 se numeró el vecindario: motivos fundadisimos me demuestran se padeció una insigne equivocación, por lo que se acortó la vara que debia medirse, y ciertamente superan una tercera a los propuestos ...N p. 53. Les cases d'aquest any les hem calculat a partir de les dades que ens proporciona el mateix autor a la Memorh de tns c m nolabin... p. 14.

1789, A. BOSCH I CARDELLACH, Topogrsfls ..., fol. 15. 1797, A. BOSCH 1 CARDELLACH, Memori~ de las cosis nohbles... Les seves dades són les

mateixes que les de la Respuesta..., perd ens fa saber ques'alterii el nombre de cases. P. 258.

1801, A. BOSCH 1 CARDELLACH, Idea del partido..., p. 11

Griicies a les dades de la Memoria de los eam noísbles ... sabem que en els tres anys de 1797-1799 es construiren 50 cases.

(10) M. RlBOT Y SERRA, Origen y progresos de Snbsddl, treball inclds en el volum del «Primer Cer- tamen Literari celebrat en lo teatre dels Camps de Recrea en la tarde de1 dia 14 de maig de 1882- (Sabadell, J. Baqués, 1882). p. 129.

(11) laterrogstorio pedido s M s vüls con circular de 2.i de enero de 1817, Lligall a21 J 3804-1930~ (AMS),

111) Obedeciendo In cirrulnr del Gobierno Superior de 1s Prorindn de f e e b ~ 16 de Junio WUmo, relati- va s saUsfsrrr coa e x d t u d s Irs preguntas... Les respostes estan datades el 29-VIII-1820. Liga «2l 1 1804-1930~ (-S).

(13) 1820, El(ado de contest.ri6n a los notielas que sr piden con dmulu del f2ava intendente de fcrbi 15 del Wtimo Esno... Les dades sobre indústria l lama del document citat m la no- ta 12.

1824. in<crm@oria de la Juiiti de Comercia del 22 de mayo de 18%. 1828. i n t tm~ i to r i de la Junta d ' h n n l s t n m b p n la Junü de Cowrf el 10 de gener del

I M . El nombre de febriques el d6na Pece T u r d en el discurs de inauguració de I'institut Industrial. Vid. nota 22.

1832, Relici6 qne se doni a 1s Sunb de Comm a 4 de abrU de 1832 He calculat el nombrede ps- ces produides en aquest any a parIir de les roves de llana consumides i de la relació peces/roves de llana dd 1820: 6 roves per

Tots aquests documents estan al LIigaU a21 1 1804-1930~ (AhiS).

(14) Joscp FONTANA. CriJ camperola 1 m o l l a d . . . ~Rrcnqurr», 10 (1980). ps. 7-16. Sobreels cfcrtci dc la suerra dd francis vcgi's cl x u trcball, La flunduiómde Ia;.tm dela Iiidc.~ . dn - cis. «Hacienda Pública Espanola». 69 (1981). p. 209-217.

El moli Xic. que a finals del s. XVlll era nomes paperer. consta el 1824 com cmolmo paperero y de mAguinas»; vegcu el Pidr6 de 18U (AMS). El 1832. 13 dels 25 diabler amb que comptava la indúnria llancracrtavcn 5Natr cn el> molins del rau Ripoll m els temer de Jonqueres (SI. Pere de Tenasra). Ssbadell i Barbera dcl Vallb; nd. la rela06 InbricnolI qme iuwe msquhii duMc ib ps& se h. Mlmit h chalar de le l u s h de Cnmm bay d h 7 mribrt 1832. Lligall «21 J 1804-

S. VILARRUBIAS Y ViADA, N u ~ n n Pshieios. Aotooio C . s ~ o r ~ s Bosch, «La Ilustraci6n Sabadellensen, 4 (Diciembre 1884). pas. M27. E. DNMARO O&, Nnwtios Pitrieios. D. I d Dnr61 y SOIS, «La Uushadón SabadeUense», 2 (Octubre 1884), ps. 10-11. M. RIBOT Y SERRA, Nmwlms W m . D. Pedro T a r a y Snüent. «La Uustracióo Sabadeliensen. 1 (Sep- tiembre 1884) ps. 2-5. L'autor atribuein a Turull un paper decisiu en ajirdar certs fabricants a sostrem's de la dependencia qualificada com «&ataje»- dels mercaders barcelonins.

Dades elaborades a parlir del material que s'ioclou en d s esborranys de la resposta a l'laterrags- toit de le Innh d 9 ~ . . . del 1828. Vid. nota 13.

Intarogatorio ... de 1817 y Estado de mtestaci6n ... del iutimo Enero ... Vid. notes l l i 13.

E. D I U M A R ~ GRAN& ~ u ~ n n Pa~ridos. .. Vid. nota 16

La interpretad6 que Nicol& Sanchez Albornoz fa de la reduceió de la industria tradicional Ilane- ra de la oeoúrsula ver la via de I'aoarici6 de la industria mtonera i perla davallada de la primna mar¿ria~(Uana casiellana. .), ha& d'inrlowc cl paper quc jugA la indusiria llanera capitalista en aquest p r d s . Vid. N. SANCHEZ ALBORNOZ. D consumo de teatlks en ErpPñs. 1860 1 W Rhm spmxlmd6n, «Hacienda Wblica Española* 69 (1980. p. 734.

Contra el que han di1 i repait d s nostres historiadors locals, la &quina de vapor de Miquel Pla- nas jaestava en funeiooament el gener del 1838; vegeu el Ubre d'Amrds del munldpi, 24-1-1838 (AMS). Lcs dades m& utilitzades -i no sempre exacts- sobre el tema d o les de M. TRlAS Y DO- &NECH. D proyrso IndosMiI de Sibidell, «La Ilumacih Sabadel len~~, 4 (Diciembre

PS. n-29. En la msquioa de Valenti Casas, segons s d a p r h d'uo pln, s'hi treballava encara durant 1843 i I W , vid. Expedkote pmmovido por Cekdonio Amdbir, pdtninismdnr de I8 Compe7Jía U.- lonnu de Fundld6n y Canslnicci6n de Mhqalans m n m Anguslo M m ..., Lligall «Processos Ju- dicial~, 1ü44», Fuodació Soler i Palet (FSP), Terrassa.

Lcs dades de 1840, 1849, 1857 i 1863 provenen del d i ~ ~ ~ s proounciat per Pere Turull en la inauguraeió de l'institul Industrial de Sabadell; vid. Ubm de Ac<rr del instltoto lodustrisl, asost 1863 (AMS).

1860, A. RRlS y J. SARDA, RapBi, de le ve* de S.M. D.. k&d y s. mal ImUii n Sibadal e3 d h 28 de seplkmbre de 1860, (SabadeU. Imp. de P. Viva, 18M)1, p. 24.

1867, A. RlUS y J. SARDA. G.h EBsl6rk.. ~~ y Gcogrbiicade Sabddl (SabadeU, M. Torna, 18671, p. 124.

1871, J. PIRALA, D rey m hWdd y en p r o v k i ~ , (Madrid. Qnir6s. Impresor de Chara, 1875). p. 336-337.

Uigall «Docummts de 1848 a 1858~ (FSP). Tcrraua. Les dada forcn claborades. moli probalc- mmt, pcl mnaponíal M d ia iond dc Madoz al Vallb.

Lcs dada sobre uMuntades Hermanosn provenen de la Matricula industrial dels anys 1838/39. 184% 1841.i 1842 i de L. FdpaBihdirMII. IIbrodel Cwlcnuio, (Baralona. 29473, p. 34i 86. Lm dada de4 1849 procddxni del CapMor de Wdw, 9-Vll-1849 (AMS). Sobre <iBucnaventura Bnaau y CompPolan vega la M& i n d d deis anys 1856. 1858 i 1859. L'csaiptura d'cstaüLimmt dY solar pcr al «Vapar Orann sta als hauxols de 1MZ de Ca- milo MUn6.21-VIII-1852. Una rectificad6 d'aquesta aaiptura, on es fa constar que Jaume Ma- naa & d gcrcot de ia sorieta, a troba ni d s matExos pmtocols el 19-X-1852. (AMS).

Sobre la indústria cotonera catalana vegeu J. MALUQUER, La estnietura del sector slgodonero en Cntaluaa dunnte I i primen etapa de la industrialinci6n (1832-1861). «Hacienda Pública Es- panola» 38 (1976), ps. 132-148. Una davalladade la indústriacotonera per causes ge~grdfiq~es es la de la comarca d'Anoia; vid. Josep M. Torras Ribé. La revolució induslrial a la comarca d'Anoia, (Barcelona, Rafael Dalmau, 1979).

Vid. Capisdor de Oficios, 9-V1I-1849 (AMS)

Valerio CASTRONOVO, L'industria Ianien in Pimonte ael secolo XIX CTorino. ILTE. 1964). p. 229.

Jaume PUiG CASTELLS i Josep LLOBET BACH, E d i ~ c i o n s lndustrisls del @e XIX a Sa- bsdell (Sabadell, 1979). Exemplar mecanografiat, vol. 1, p. 47.

1832, Relnci6 que se dona... Vid. nota 13. .

1857, Esfado demostrativo de la industria lanera en el ILrmino de esta villa. Lligall«21 1 1804- 1 9 3 0 ~ (AMS).

1867, A. RIUS y J. SARDA, Guk Históricn ... Vid. nota 22.

1848, Pascual MADOZ. Diccionirlo Ccogrhfico-Esl8dlnko de Espsün y sus ~ s i o a n de Ultrunar, an . Sabadcll, (Madrid. 1849).

1849, Capindor de O f i o s (AMS). 9-VII-1849. 18M), A. RlUS y J. SARDA, Resña...vid. nota 22. 1862, Eeladislici induslrial de 1862, Lligall e21 1 1804-1930s (AMS). 1867, A. RIUS y J. SARDA, G u k Hislóric~t... vid. nota 22. 1871, J. PIRALA, El rey en Madrid ... vid. nota 22. 1876, Eelado que comprende el número de fhb ricas... Lligall«21 J 1804-1930n (AMS).

Les dades sobre Pere Folguera provenen de la Mslrkula industrial de 1864 a 1868 i de Joan SALLARES, MMud Folguera i Dumn, gran m o r 6 s de Cntdunya, (Barcelona, Rafael Dalmau, 1978), ps. 4-5.

Vegi's la meva tesi de llianciatura. W movimieuto obrero en SabadeU de 1 0 a 1868. (SeU@.terra, Faculta1 de lleires de la U.A.B. 1974). 101 fols. msanografiats. Una versi6 reduxda i revisada 6s lndustriiUtzaci6 i moviment obrer a Sabadell, 10-1869, uEstudi General, Miscel.lPnia comme- morativa del dese aniversari del Col.lgegi Universitat de Girona», 1 (1981). vol 1. ps. 187.197. ,

M. CARRERAS COSTAJUSSA. Elements d'Hisldrla de Sibndell, (Sabadell, Edicions de la Co- missi6 de Cultura, 1932). p. 297. Sobre les dades de 1850, vid. J.M. BENAUL, hdustriaUlmcl(i... p. 189.

Exposidón de loa tejedores de la Junta Revoluclonsria de Sibadell, 16-X-186% Lliall «22 C (1842-1899). Exp. 35u (AMS).

Sobre la «vaga de les sel selmanes» vegeu I'anaisi d'A. CASTELLS, Sibidell. ln tome de I'Opo- del6. Vol U. Rep6bUn 1 A a i 6 Direda, 1869.1904, (Sabadell, Ed. Riuton. 1977). ps. 10.50.-10.60.

Veai's el lntorme del Gremio de Fabrkmlea de Sibaddf a la Comisaria I W a de la Eíparidbn ~ n i r r r d de Bimlooi , rrrc. dt los muilados mordes ) rcoa6alcos qme &a ba p rodddo cm favor de la Indurtrl. p s k n de m a d o h d , Sabadell. 1 .XlI-1888. Publicat a la r R d s t a de Saba- dellu en clr nUrneros 666, 667. 668 i 669. La inlormaci6 robrc maquinfia esti m el número 669

Exposid6n de los hiladores de l u a DI Govenidor CkU, 3-X1-1868. Uigall «22 C (1842-189% Exp. 41» (AMS). EirpoM611 qne los Fabricantes de Tejidos de hma de S.-. T..M. y OkU &van sl Eaem0. S.. Mldslro de Hxknda, (Sabadell. Imprenta de M. Torner, 1877), P. 34-39.

( 3 3 M. FERNANDEZ Y GONZALEZ, Una vYts a SIludeü, «La IIustraCi6n Española y America- na» (U.1-1884). ps. 43-46.

(S) Pewntatges daborats a partir de les dades de la Malrlcoti industr(nl.

(39) Vegeu el informe ... cita a la nota 35; «Revista de Sabadelln, 668 (4-l-1889), ps. 2-3. El mateW pereentatge pel qoe fa al conswn de Uanes espanyoles ens d6na «un rico agricultor de Trujillo»en i'article publica1 a «La Epoca» de Madrid en 1876, Grnre dtnaei6n de euts(R indusiria gnnsdera y iiquuL temtorid. ReproduP a la «Revista T a ~ m 5 e v 12 (20-VIII-1871) p. 3. Continua en els niimeros 13 i 14.

L'evolucio de les exponacions i imponacians de llana haatar analitrada pel ('Grupo de Estudios dc Historia Rural» rn la scva Cootiibari6a d i o W bls16dco de $8 ~nnsdedr rspsñols, 1865- 1929. «Agncuhura y hciedada, 8 (1978) i lO(1979). Vcgcu les ps. 140146d'aqual karrer númi- ro.

(4ü) -d. Gnve sitaidón ... fifat a la nota anterior. ExpoBrib del Gremio de Fabrirnates Y Cámara de Comsrdo de esla ciudad, «Revista de SabadeU~, 274 (20-1-1887) ps. 1-3; hom demana I'admis- si6 temporal de Uana estrangeres sense pagament d'amnzels. El conteitci6s es va agreujar dcsprh de la Hrdua de les colonics. i especialmcnt guan es va produar una lona baim del prcu deles Uaner estrangera. V W s üaliaa A. COMAMALA. LicrisisUsar- m, «Revista dc SabadcUu. 4097 (9-X-1900) p. 2.

(41) Sobrc el Banc dc SabadcU en aqucsia ¿poca. vcgcu Joaqum CLUSA, U Bnnc de SsbdrU: un8 etnpi hlstdr*. (1üüZ-1929). (SabadcU. ]%S). mecanografiat. Jcrús FARRG, 14 fundaci6 i pri- wn pusos M BioÍ de S i M i , «Arrahona». I I (Primavcia 1981). pr. 21-54.

(42) CamprobuMi ol)chl W pmrrdisikalo q o M m d. Don Jo8qshi Monut y Cdi p- el k m o l e d. I u fi4e uimiln en los IeJMoa de 1"s. «La Industria Lancra Espafiolao. 34 (s.d. 1882).

Iiiformc.. . cita1 a la nota 35. «Revista de Sabadclla. 668 (4-1-1889). ps. 2-3.

(43) M. TRlAS Y DOMENECH. W pmyao iadsstrid. .. vid. nolb 21. Vgcu tamM SabrdoU y su im- p o ~ l a d ~ Lodastrhl, <La lndustna Lancra Espanola» 26 (15-IX-1881).

(44) A la 17 de se& la indlisvia Uanera aicoiana tos just voltava els 200 rclcrr mcuinics i por. més de m.WO furor. Vid. R. ARACIL i M. GARCIA BONAFE, indPrtdntilzNi6 d Pnh Vikacil: Al- rol, (Valhoa, T r e 1 Quatre. 1974). apCndix 10, ps. 264.270.

(45) lafomul6a w h Iu -8emins qw b i prodaido h suprrsi6o del l k w b u Wkreonnl de 8 . a h y s o b n )os rdom y .Ir.lfindoics de lo8 <rfldos de l m i coa -o a los sitkulos M y 29 de h Ley de Pranpaeloa M año 187S1879por I i Combl6n Airiirrlsrh cmsds por Red Decreto & 8 de srp&aibm d. Iñi8, vol. 111: ladisli* Lisa, (Madrid. lmprenla de Ma- nud Minucsa de los Rhs. 1883). ps. 48 i 49.

(46) Jordi NADAL, a ffncuo d. 1s mvnted6n Iildsmhil a, l?.s~Ma 1814-LP13 (Barcelona, Ariel, 1975), p. 215.

(47) &do auuntde soaihr h-. Revista de Sabaddu 222 (22-VII-1886) p. 2.

Li Monni. AMeduli y loa Tntdw de Comerdo. Liformwih rsrri<. por 18 Caml*6n ar.ds por Ral Darrto de 10 & oclubre de 1889, vgcu la nContesteci6n dcl Gremio dc Fabricantes y de la Cimara dc Comercio dc SabadcUr. Tomo 1, (Madrid. Sucaora de Rivadmcyra. 18W), ps. 39-55.

(4ü) Pedro PSTASEN, Ir esao6. bms, (Bnreelona, Suasores de Ramirez y Cia. 1881). Aquat autor ho pianteja darammt: *@e se ext5enda nuestrn mercado. He aquí la condición que comprende a las cklI&s>>, p. 10. U 1887 ds fsbnfaols de SabadeU d m a n m un 40 pn m i d'augmmt en dr aranzels dels ccreals i d e l b a t i a r . ~ q r d G r r i b & F t k * u ( r s ~ b U a m d . C o w r r i a d e S I ~ d i r i - p 4 Estro. S.. Mhhh & F-M, «Revisa de S a b & U > b . 318 (2EVl-1887). p. 4. LP r e s p ~ ~ t a del Gran¡ m d 1889 a la Ucont estadbu... » dada a La nota 47. p. 40.

77

(49) Lcr dader sobre les exponaclons de teixits de llancr a les col6nit-s provcncn dc Borla de RIQUER. Lligs Rrgionsiistn: la b u w i a cstnlsai i el ascio~dismr (1098-1904). (Barcelona. Edicions 62. 1977), p. 66. Carta de J. SaUuk y Pia a¡ Minlstro de Estado, Sr. Moret, pubticada a «El Dan de Madrid i reproduida per la «Revista de Sabadeii~, 271 (9-1-1887). Exposidóa dirigida ni Excino. Sr. Ministro de Ultramar por d Gremio de Fabricantes de esta eiudad, «Revista de Sabadell», 273 (16-1-1887). Exposti6a que el Gremio de Fabricanles y Ciimua de Comercia de esta ciudad dirigen al Excmo. Sr. Ministro d i UilrUla8r, .Revista de Sabadelin. 1264(21-1-1891)i 1265 (22.1.1891). La criiisquc viene. reproduit a la s<Revirta de Sabadellu. 2167 (25-11-1894). p. 2.

(50) Dades de la Matrícula Indostnil.

Una visi6 en perspectiva ens la dóna Francisco IZARD Y BAS. R progreso industrial de S8badeU en los iiltimos años, «Mercurio», 238 (1915). ps. 304-M7.