EUGENIO GRANELL

(1912-2001)

EUGENIO F. GRANELL

“Una visió surrealista”

Exposició:Del 18 de novembre 2010 al 27 de gener 2011.

Inauguració:Dijous 18 de novembre 2010 a les 19 hores.

© del catàleg: SALA DALMAU galeria d’art. Barcelona. © de les fotos de l’artista:Fundación Eugenio Granell. Santiago de Compostel·la. © dels textos: els autors.

Coordinació: SALA DALMAU.

Consell de Cent, 349 - 08007 Barcelona - Tel.: 93 215 45 92 - Fax: 93 487 85 03e-mail: arte@saladalmau.com www.saladalmau.com

Granell al seu estudi de la Universitat de Puerto Rico. 1953.

EUGENIO GRANELL “Una visió surrealista”

Dins del cicle d’exposicions que dediquem a les avantguardes històriques,aquesta temporada presentem una dedicada a Eugenio Fernández Granell,un dels grans surrealistes del nostre país. La força del surrealisme de Granell iel fet que destaqués en moltes disciplines (pintura, escultura, literatura imúsica), el converteixen en un personatge molt atractiu. Tot això ens convidavaa voler aprofundir cada cop més en la seva trajectòria.

Ara fa un any, vam tenir l’ocasió de conèixer Natalia Fernández Segarra, fillade l’artista i actual directora de la Fundación Eugenio Granell, de Santiagode Compostel·la. La seva gran disponibilitat i el seu interès pel nostre projectehan fet possible que el poguéssim dur a terme. Es per això que li volem agrair,a ella i al seu equip, la seva col·laboració, ja que, gràcies a ells, algunes deles millors obres del pintor es poden veure avui a la nostra galeria.

Tota la seva obra està unida al grup dels grans surrealistes. Noms com araWifredo Lam, Vela Zanetti o Duchamp estan íntimament lligats a la sevabiografia, així com també els dels poetes André Breton, Benjamin Péret, PedroSalinas o Juan Ramón Jimenéz.

En aquesta exposició hem aconseguit realitzar un recorregut didàctic al llargde la seva trajectòria, començant pel famós Autorretrato de 1944 i finalitzantamb obres com ara El grito del silencio o La lapidación de Hypatia, pertanyentsals anys vuitanta.

S/T. 1953.

Granell va ser un home d’un grancompromís polític. Va passar la sevaprimera joventut a A Corunya idesprés a Madrid, on començà afreqüentar grups d’esquerres. La sevavida i el seu art van estar sempre moltvinculats als seus ideals polítics.Integrant de les files del POUM, elpartit el destina a Barcelona, l’any1937, on viu la detenció i mort delseu amic i col·laborador Andreu Nin.Després de la Guerra Civil coneixl’exili, que el porta primer a Françai després a Santo Domingo,Guatemala, Puerto Rico i Nova York.No és fins al 1985 que retorna aE s p a n y a p e r q u e d a r - s ’ h idefinitivament.

SALA DALMAUBarcelona, octubre 2010

1. Los blasones mágicos del vuelo tropical. 1947. Oli/tela. 64’5 x 73 cm.

2. Paisaje totémico. 1945. Aquarel·la i tinta xinesa/cartolina. 14 x 11’5 cm.3. El arte venatorio. 1946. Aquarel·la i tinta xinesa/cartolina. 11’5 x14 cm.4. S/T. 1953. Gouache/cartró. 27’5 x 37 cm.5. S/T. 1946. Aquarel·la i tinta xinesa/cartolina. 14 x 11’5 cm.

2.

3.

4. 5.

Tus perspectivas son románicas,g ó t i c a s , e n t o d o c a s o ,prerrenacentistas…

Eso es por el amor que yo tengo porla pintura románica, que es visible,además, creo, y por los Beatosespañoles. Que esa es la mayorinfluencia que yo creo que tengo.Esa. Y las láminas de teatro que habíacuando yo era niño, de Seix Barral,que además eran muy divertidas. <…>Mi espacio es perpendicular. Yo creoque en mi obra, en toda mi obra, lavisión perpendicular domina todaposibilidad de estructura perspectiva.Bueno, la perspectiva no me interesa.Hasta puede ser una perspectiva,pero perspectiva perpendicular. Noes la geométrica de que el árbol queestá más lejos tiene que ser máspequeño, etc. Puede ocurrir locontrario.

Son construcciones, tanto tus cuadroscomo tus esculturas…

Sí, son construcciones.

Y las figuras (después de los PaisajesMágicos) vuelven a ser… como alprincipio. Están estáticas, comoesculturas pintadas. Eso les confiereun aire distante, ceremonial. Enocasiones parece que estuvieranparticipando de un ritual.

Son tan estáticas como pudiera serloun puente. A mí, la solemnidad y laceremonia me parecen inventosextraordinarios. Son elementos que

contribuyen a dignificar la vidahumana. En los pueblos primitivos, lasceremonias son su exaltación de loque ellos hacen y de aquello en loque creen. Nosotros los surrealistassiempre hemos tenido delante a lospueblos primitivos. <...> En mi casoparticular, la antropología está entoda mi obra, pero además, hice undoctorado en antropología en losEstados Unidos.

Vosotros los surrealistas habéis sidolos primeros que habéis abolido lahistoria como un determinante, queos habéis separado de ella alreconocer todos los estilos comolícitos y contemporáneos, lo mismoel arte egipcio que el mozárabe, lasvariadísimas escuelas que respondenal nombre de arte primitivo, los estilosde la pintura occidental… Esa visiónha traído consigo la velocidad y elestancamiento de los pintores, y hasido determinante de la novedad delsiglo XX. En cuanto a vuestra obraparticular, habéis llevado el arte auna posición en la que quedaabolida esta nefasta ideología

A. Breton i E. Granell. Santo Domingo, 1941.

Fragments de l’entrevista realitzada per Javier Ruiz a E. Granell, publicada a:MOLINA, César Antonio, “Eugenio Granell”, Diputación Provincial de A Coruña,1994, pp. 333-343. Selecció dels fragments a càrrec de Natalia Fernández.

decimonónica del progreso, y le disteisuna oportunidad para ser examinadaal margen de la historia, al margendel tiempo.

Eso es un mérito enorme de lossurrealistas. Es cuando triunfa laetnografía por completo. No era porcapricho por lo que tenían lasmáscaras, sino porque las máscarasles revelaban un mundo del que lahumanidad había quedado ausentepor completo. Y sin embargo, nuncaví en los textos sobre la pinturasurrealista algo que implicase comoingrediente de esa pintura en generalel elemento antropológico. No lo ví,no lo hay. Quizá hacen unareferencia a una máscara enparticular, pero no lo suficiente. Nodesarrol lan la idea. Y eso eslo que hace el surrealismo. Elsurrealismo temporaliza todo loantropológico como si no fuese deun tiempo pasado, sino como si fuesede ahora mismo. Pero además, hayuna sola excepción, cuando Bretonestudia las pinturas sobre cortezas deárboles de los australianos. A esopuede añadirse lo que también diceBreton: “El ojo del arte ha estadohasta ahora en estado salvaje”,porque se le privó de la ensoñación,por ejemplo, de la fantasía, de laimaginación y de la visión racionalque tiene la historia del arte europeo.

<…> Tu método te ha llevado a unpunto en el que cuando la obra estáacabada es cuando nace para ti.Háblame del nombre de las cosas.

La relación del título con la obra escomo una especie de clarividenciaque estuviera en la obra misma. Peroque no se efectúa hasta que se la

encuentra. Mientras que una cosano tiene su nombre no se sabe quécosa es. Yo iba mucho, todos en losaños treinta íbamos mucho, al JardínBotánico. Estaba lleno de plantas yárboles, y cada uno de ellos teníauna etiqueta con su nombre científicoy su nombre común. De niño iba alBosque de la Condesa de Santiago,<…> Encontraba flores, raíces deárboles extraños de otras partes delmundo. El mundo en un paisaje… enel que cada cosa llevaba su nombre.<...> Yo anduve durante mis huidasde país en país por el exi l iocentroamericano cargando conalgunas cosas, una raíz y un yugo,que son los más antiguos “readymades” que conservo, porque teníansu nombre. Eran cosas ajenas, perocon el nombre eran obras mías y asílas traté, como un cuadro o unacolección de poemas. De maneraque el nombre de mis obras es unaparte importante de ellas mismas. Noes sólo el punto final.

Los establos de Salomón.1976.

6. Excursión a Citerea. 1952. Gouache/paper. 51 x 76’5 cm.

7. La vitrina del entomólogo. 1952. Oli/tela. 46 x 61 cm.

8. Los trabajos de Venus. 1954. Oli/tela. 49’5 x 60 cm.

Eugenio F. GRANELL

1912Neix a A Corunya. La seva infància iadolescència transcorren entreSantiago de Compostel·la i la sevaciutat natal.1925Comença el seu interès per la música.1927Crea amb el seu germà Mario larevista SIR (Sociedad Infant i lRevolucionaria) i freqüenta els ambientsartístics i literaris de Galícia.1928Ingressa a l’Escuela Superior de Músicadel Real Conservatorio de Madrid.1930-32Primers contactes amb l’ambientpolític d’esquerres. Col·labora amb larevista madrilenya Nueva España. Militaa l’esquerra comunista.1933Coneix Maruja Mallo. Freqüenta elsestudis de Fernández Mazas i ArturoSouto. Participa a les tertúlies literàriesd’Eduardo i Rafael Dieste.1934Inicia la seva relació amb JoaquínTorres-García, Alberto Sánchez,Rodríguez Luna i Ricardo Baroja.1935-36S’afi l ia al POUM (Part it Obrerd’Unificació Marxista). Col·labora ambcròniques musicals a la revistamadrilenya PAN (Poetas Andantes yNavegantes). Amb l’esclat de laGuerra Civil s’incorpora a les milíciesdel POUM. Col·labora amb les revistesPOUM i Nueva Era, i amb el diari LaBatalla. Dirigeix el diari del POUM, ElCombatiente Rojo.1937Es trasllada al front de Catalunya. ABarcelona, Juan Andrade li presentaa Benjamin Péret, George Orwell i KurtLandau. Col·labora a la revista Horade España, afí a la Segona República.

Davant la persecució envers el POUM,es refugia a casa de Rafael Dieste.1939-41Inicia el seu exili primer cap a França,on passarà per diferents camps deconcentració, i després cap aAmèrica. Abans d’embarcar coneixa la seva futura esposa, Amparo.Aconsegueix asil a la RepúblicaDominicana i s’instal·la a SantoDomingo on dóna classes de violí,dissenya mobles i comença la sevacol·laboració al diari La Nación ambarticles sobre art, literatura i cròniquesmusicals. Es relaciona amb laintel·lectualitat dominicana i els exiliatseuropeus. Coneix a André Breton queviatja a Santo Domingo amb la sevadona i la seva filla.

1942-44Ingressa com a violí a l’OrquestaSinfónica de Santo Domingo. Tambécol·labora com a periodista per a lesrevistes Agora i Democracia. Realitzaels decorats per a El marinero ciegod’Alberto de Paz. Al 1943, Granell,Antonio Baeza Flores i poetes de laRepública Dominicana editen larevista La Poesia Sorprendida. JuanRamón Jiménez, Pedro Salinas i JorgeGuillén col·laboren amb la revista. Al1944, publica El hombre verde.

Autorretrato. 1944.

1946Breton es retroba amb Granell a SantoDomingo. Degut a l’empitjoramentde la situació política, la família Granelldecideix abandonar el país per ainstal · lar-se a Guatemala, oncol·labora amb el diari Mediodía.1947Comença a participar en el movimentsurrealista internacional. Ingressa coma professor a l’Escuela de Artes deGuatemala. S’impulsa la constitució del’AGEAR (Asociación Guatemaltecade Escritores y Artistas).1949-50Intenta celebrar el Congreso deIntelectuales de Guatemala però topaamb l’oposició del movimentcomunista guatemalenc. Aquestdesencadena una campanya contraGranell que acabarà amb laprohibició de la seva obra Arte yAr t i s tas de Guatemala . Lespersecucions a Guatemala l’obliguena traslladar-se a Puerto Rico, on neixuna profunda amistat amb JuanRamón Jiménez.1951Publica Isla Cofre Mítico. Col·laboraamb José Vela Zanetti en la realitzaciód’un mural per a una lògia maçònicade San Juan de Puerto Rico.1952Amb els diners que obté d’aquest

mural viatja a Nova York on coneix aMarcel Duchamp i Edgar Varese.Dicta conferències sobre el surrealismea Puerto Rico.1954Viatja a París amb motiu de l’exposicióindividual a la galeria A L’Étoile Scellée.Participa a les reunions del grupsurrealista amb A. Breton, B. Péret, J.L. Bédouin…1957Rep el premi The William and NormaCopley Foundation. Publica La noveladel indio Tupinamba.

1959-60S’instal·la a Nova York. Ingressa coma catedràtic al Brooklyn College dela Universitat.1963S’uneix a l’Assotiation des Amis deBenjamin Péret a París.1964-68Període de publicacions: s’editaBraises pour E. F. Granell de ClaudeTarnaud, amb litografies de Granell(1964). Il·lustra una antologia de textosde Benjamin Péret (1965). Al 1967publica El clavo i presenta la seva tesidoctoral Sociological Perspectives ofGuernica. Al 1968 publica Lo quesucedió.1969-70Primer viatge a Espanya des de laGuerra Civil. Adquireix una casa aOlmeda de las Fuentes, Guadalajara.Publica a Mèxic Federica no era tontay otros cuentos.

D’esquerra a dreta: E. Granell, V. Llorens,Alberto Paz, Pedro Salinas, Bonilla Atiles iVela Zanetti. Santo Domingo, anys 40.

Los juegos de Venus.1958.

1973-84Publica a Mèxic la seva col·lecciód’assajos La leyenda de Lorca y otrosescritos. Col·labora a la revista Arsenali a Surrealist Subversion de Chicago.Publica Picasso’s Guernica, The End ofa Spanish Era i el seu poemari Estelade presagio (1981). Es publica part dela seva correspondència ambBenjamin Péret (1984).1985S’instal· la amb la seva famíl iadefinitivament a Madrid.1989Se li atorga el Premio de Artes Plásticasde la Comunidad de Madrid.1993L’Ajuntament de Sant iago deCompostel·la adquireix obra de Granellper a la seva col·lecció.1994Rep la Medalla al Mérito de Bellas Artes.1995Rep la Medalla de Oro de las ArtesPlásticas. S’inaugura la FundaciónEugenio Granell a Santiago deCompostel·la.1996-2001La Fundación Eugenio Granell realitzanombroses exposicions dedicades adiferents aspectes de l’obra de l’artista.Mor a Madrid el 24 d’octubre de 2001.

Principals Exposicions Individuals

1943-45Galería Nacional de Bellas Artes deSanto Domingo.1946Sala d’Exposiciones de la Universidadde Puerto Rico, presentada per PedroSalinas. Sala Británica de Guatemala,pròleg de Benjamin Péret.1947Oficina de Turismo de Guatemala.1949Escuela de Artes Plásticas de Guate-mala i Universidad de Puerto Rico.1954Galerie A L’Étoile Scellée, París, ambpròleg de Benjamin Péret.

1959Bodley Gallery, Nova York, amb pròlegde Marcel Duchamp.1960-61Bodley Gallery, Nova York.1964Sala Neblí, Madrid.1965Bodley Gallery, Nova York.1974Eugenio Granell, un surrealista españolen Nueva York, Sala Santa Catalina,Ateneo de Madrid.1975Galeria Valle Orti, València. GaleriaCastilla, Valladolid i Sala Dintel,Santander.1976Galeria Altex, Madrid.

Palabra de honor.1976.

D’esquerra a dreta: J. Ferrer, E. Granell, E.Slucer, B. Péret i W. Lam. París, 1954.

1977Galerie Manfred, Ontario i galeria LaKábala, Madrid.1981Galería de Arte Moderno, SantoDomingo.

1982Galeria La Kábala, Madrid.1984Sala de Arte y Cultura de la Caja deAhorros de Canarias, Santa Cruz deTenerife.1986Antológica, Palacio Municipal deExposiciones Kiosko Alfonso, A Corunyai al Museo Municipal de Bellas Artes,Santander.1987Antológica, Sala de Exposiciones delCentro de Cultura de la Caja deAhorros de Vigo. La Casa del Siglo XV,Segòvia.1988Galeria Cervantes, Santander. GaleriaPardo Bazán, A Corunya. GaleriaHéller, Madrid.1989Antológica, Fundación Mapfre Vida,Madrid. Caja de San Fernando, Sevilla.1990Islas y brasas, Museo de Teruel, Terol.Antológica, Museo Pablo Gargallo,Saragossa. Galeria Levy, Madrid iHamburg. Galeria San Sebastián,Pa lma de Mal lo rca. Galer ia

Dahan/Levy, París. Antológica (1940-1990), Sala de Exposiciones de laComunidad de Madrid. Galeria Artizar,La Laguna.1991Antológica (1940-1990), SalaPallarés, Lleó. La Revista Rey Lagartodedica un número a Eugenio Granelli fa la presentació al Museo NacionalCentro de Arte Reina Sofía, Madrid.1992Galería Pardo Bazán, A Corunya.1993Antológica, Auditorio de Galícia,Santiago de Compostel·la. FundaciónArte y Tecnología, Madrid. Elencantador de serpientes, AntiguoConvento de las Carmelitas, Conca.1994Encuentros del espíritu, galeria LaKábala, Madrid.1995La Fundación Eugenio Granell deSantiago de Compostel·la mostra partde la seva col·lecció cedida perGranell al Museo do Pobo Galego.1996Inventario del Planeta, Fundación E.Granell, Santiago de Compostel·la.Eugenio Granell, galeria Pilar Parra,Madrid. Eugenio Granell. ImágenesEncantadas, galeria EEGEE-3, Madrid.El Espíritu de Granell, Monasterio deSanta Clara, Moguer, Huelva.1997Granell y el Teatro, Fundación EugenioGranell, Santiago de Compostel·la.Granell en Puerto Rico, 1950-1957,Fundación E. Granell, Santiago deCompostel·la. Eugenio Granell, galeriaPilar Parra, Madrid. Eugenio Granell,galeria Presença, Porto, Portugal.1998Galeria 3 Punts, Barcelona.1999Granell y la arquitectura, FundaciónEugenio Granel l , Santiago deCompostel·la. Eugenio Granell, Huertade San Vicente, Granada. Eugenio

Lapidación de Hypatia, filósofa. 1981.

Granell, geografía de un surrealista,Caixa de Pontevedra.2000Eugenio Granell. El elixir del alquimista,Fundación Eugenio Granell, Santiagode Compostel·la. Granell, FundacióPilar i Joan Miró, Palma de Mallorca.El mundo surrealista de E. Granell,Museo Antón, Centro de Escultura deCandas, Asturies.2001Coleccionistas. La obra de Granell enlas colecciones gallegas, FundaciónEugenio Granel l , Santiago deCompostel·la. Eugenio Granell.Antologia. Pintura, escultura, objectes,Centre Cultural Fundació CaixaTerrassa, Terrassa.

Principals Exposicions Col·lectives

1942Private exhibit of Modern SpanishPainters at the residence of SimonThomas Stocher, Santo Domingo.

1943A r t i s t a s e s p a ñ o l e s , A t e n e oDominicano, Santo Domingo.1944Segunda Exposición Nacional de ArtesPlàsticas, Galería Nacional de BellasArtes de Santo Domingo.1947Le Surréalisme en 1947, galerieMaeght, París, convidat per AndréBreton i Marcel Duchamp.

1952Ateneo Puertorriqueño, San Juan dePuerto Rico.1953Exposición de arte escénico, Sala deExposiciones de la Universidad dePuerto Rico.1955Art of Porto Rico, Community ArtG a l l e r y , F i l a d e l f i a . F r i e n d sNeighborhood Guild Art Center, Art inFocus, Filadelfia.1956Sala de Exposiciones de la Universidadde Puerto Rico.1957Riverside Museum de Nova York, alMusée des Beaux Arts de Bordeus i aRio Piedras de Puerto Rico. Breton elconvida a participar a l’ExpositionInternational du Surréalisme a París.

1960Hommage to Albert Camus, StuttmanGallery, Nova York. Surrealist intrusionin the Enchanters’ Domain, D’ArcyGallery, Nova York, organitzada perDuchamp i Breton.1961Mostra Internazionale del Surrealismoa la gal ler ia Schwarz, Mi lán,organitzada per Breton.1962Participa per primera vegada amb elGrup Phases dirigit per EdouardJaguer, a una exposició a la galeriaRanelagh, París. Des de llavors i fins1988 exposa regularment amb el Grup

André i Elisa Breton a casa de Granell. SantoDomingo, 1946.

M. Duchamp i E. Granell. Nova York, 1960.

Phases per Europa, EEUU i Sudamèrica.1964Six surrealist painters (amb Max Ernst,René Magritte, Roberto Matta, Chimesi Victor Brauner), Bodley Gallery, NovaYork. Participa al Pavelló d’Espanya ala XXXI I B iennal de Venècia.1966Surrealism, A State of Mind (1924-1965),The Art Gallery, University of California.1975Pintores y escultores gallegos de hoy,Club Urbis, Madrid.1976-78Diferents exposicions sobre surrealismeper Chicago, Londres i Wisconsin.1981Permanence du regard surréaliste,Elac, Lyon. Images en flagrant délit,Centre Culturel d’Épinal, Épinal.

1982FIAC, París. Galerie 1900-2000 de Parísi a la sala d’exposicions del BBVA,Madrid.1983Accrochage, Xunta de Turismo daCosta, Estoril. Harvest of Evil. GroupSurrealist Exhibition, Columbus, Ohio.1984Centre Culturel du Mèxique, París.Teatro Ibérico, Lisboa. Mostra d’artgallec contemporani, organitzada perla Xunta de Galícia.1986Artcurial, París. XLII Biennal de Venècia.

Galerie Taormina dell’Arte de Le Havre.1987Fundaçao Calouste Gulbekian iSociedade Nacional de Belas Artes,Lisboa. Galerie de l’Hôtel de Ville,Ginebra.1988Autour du surréalisme, Institut Français,Madrid. Antològica del grup Phases(1952-1988), Musée des Beaux ArtsAndré Malraux, Le Havre.1993Lateinamerika und der surrealismus,Museum Bochum, Alemania. Museode Teruel, Terol.1994El Surrealismo en España, MuseoNacional Centro de Arte Reina Sofía,Madrid. Itinerant per Itàlia.1995Transparencias fugaces, Museo deTeruel, Terol.1996Modern and Contemporary Art of theDominican Republic, al AmericanSociety i a The Spanish Institute, NovaYork. Juegos Surreal istas. 100Cadáveres exquisitos, Museo ThyssenBornemisza, Madrid.1997El Objeto Surrealista, IVAM, València.1998El surrealismo y la Guerra Civilespañola, Museo de Teruel, Terol.2000Luis Buñuel. El ojo de la libertad, a laResidencia de Estudiantes i a l’ICO,Madrid. Luis Buñuel. Los enigmas delsueño, sala d’exposicions de laDiputació d’Osca i Museo PabloSerrano, Saragossa. Un bosque enobras. Vanguardias en la esculturaespañola en madera, Sala de lasAlhajas, Fundación Caja Madrid,M a d r i d i M u s e o d e A r t eContemporáneo Esteban Vicente,Segòvia.2001 Surrealismo en Portugal (1934-1952), MEIAC, Badajoz.

E. Granell, R. J. Sender i A. Ayala.Nova York, 1979.

Consell de Cent, 349 - 08007 Barcelona - Tel.: 93 215 45 92 - Fax: 93 487 85 03e-mail: arte@saladalmau.com www.saladalmau.com