L’EVOLUCIÓ DELS ÉSSERS VIUS

Biologia

4ESO

Jordi Pipó Vicent

Classificació dels éssers vius Espècie: éssers vius amb característiques similars, capaços

de reproduir-se i tenir descendència fèrtil. La classificació es fa per parentiu (filogènia) Nom científic: Gènere + espècie

Pinus halepensis (Pi blanc) Pinus sylvestris (Pi roig)

Classificació dels éssers vius Espècie

Classificació dels éssers vius Espècie:

Equus africanus asinus (Ruc)

Equus ferus caballus(Cavall)

Equus ferus X africanus(Mula)

Classificació dels éssers vius Dominis: eucariotes, procariotes, arqueus

Classificació dels éssers vius Regnes: moneres, protoctists, fongs, plantes, animals.

Classificació dels éssers vius Existeixen fílums més concrets i més amplis al voltant de

l’espècie. Més concrets poden ser subespècie o varietat.

Classificació dels éssers vius Diferenciacions en cànids.

Mutació i poblacions Mutació: són canvis en el material genètic degut a

alteracions cromosòmiques o dels gens. Taxa de mutació: freqüència en que apareixen mutacions

en una espècie. P.ex: Drosophila 1/100.000 individus

Mutació i poblacions Població: grup d’individus d’una mateixa espècie que viuen

en un mateix hàbitat i poden reproduir-se. Distribució del llop (Canis lupus)

Mutació i poblacions Dinàmica de poblacions: estudi de les variacions en els

al·lels en una població degut a migracions o canvis en l’ambient.

Relació depredador-presa

Mutació i poblacions Hàbitat: condicions ambientals (sòl, clima, factors químics)

on es desenvolupa un ésser viu. Llop àrtic i llop del desert.

Teories evolutives TEORIES FIXISTESLes espècies no evolucionen, sempre han estat tal com les

observem. Creacionisme: fins el s. XVIII, consideraven les espècies

immutables. També Linné.

Teories evolutives TEORIES FIXISTES Teoria del catastrofisme: Cuvier. Diferents èpoques de

creació amb diferents espècies, després una gran catàstrofe ha fet originar espècies noves. Evidències fòssils.

Teories evolutives

Teories evolutives EVOLUCIÓ Lamarck (1809): les espècies evolucionen progressivament. La

funció crea l’òrgan. Els caràcters adquirits s’hereten. Hi ha una tendència natural al perfeccionament. Idees equivocades.

Teories evolutives EVOLUCIÓ Darwinisme: Selecció natural, sobreviuen els individus més

adaptats al medi. Dins d’una espècie hi ha diferències individuals. No coneixia les mutacions, abans de Mendel.

Teories evolutives EVOLUCIÓ Darwin: volta al món amb el Beagle. Pinsans de les Galàpagos.

Llibre “L’origen de les espècies” (1858). Wallace: arriba més tard a les mateixes conclusions a Indonèsia.

Teories evolutives

Teoria evolutiva actual TEORIA SINTÈTICA DE L’EVOLUCIÓ / Neodarwinisme La variació genètica de les poblacions es deu a les mutacions

que actuen sobre la selecció natural. Mutació desfavorable: mort directa, malalties si hi ha

supervivència i possible mort per selecció natural,. Mutació favorable: afavoreix l’individu i els descendents, s’esté.

Teoria evolutiva actual Especiació: les mutacions i la selecció natural originen noves

espècies. Els canvis afecten al conjunt de la població.

Teoria evolutiva actual Especiació: en aquest cas hi ha una barrera geogràfica.

Teoria evolutiva actual Diferències entre individus:

Reproducció sexual: ○ Meiosi: recombinació cromosòmica al formar els gàmetes.○ Fecundació: combinació de cromosomes paterns i

materns. Mutacions: es generen nous caràcters. Són preadaptatives.

Teoria evolutiva actual Biston betularia

Proves de l’evolució Estudi dels fòssils: la diversitat i complexitat dels individus

augmenten en el temps.

Proves de l’evolució Distribució geogràfica: els organismes de masses terrestres

separades fa temps són més semblants que les que porten més temps separades.

Proves de l’evolució Comparació entre òrgans

ÒRGANS HOMÒLEGS: amb estructura interna similar, però amb funcions diferents. Generen evolució divergent.

Proves de l’evolució Comparació entre òrgans

ÒRGANS HOMÒLEGS: l’evolució divergent és quan hi ha una separació d’espècies a partir d’un ancestre comú.

Proves de l’evolució Comparació entre òrgans

ÒRGANS ANÀLEGS: la funció és la mateixa, però són diferents estructuralment. Generen evolució convergent.

Proves de l’evolució Comparació entre òrgans

ÒRGANS HOMÒLEGS: l’evolució divergent fa que individus amb ancestres diferents arribin a solucions similars.

Proves de l’evolució Comparació entre òrgans

ANÀLISIS GENÈTIQUES: relacionen el parentiu de les espècies a partir del genoma-ADN, el proteoma-proteïnes,...

Proves de l’evolució Comparació entre òrgans

Comparació de l’ADN i la flora microbiana dels primats.

Proves de l’evolució Comparació entre òrgans

Diferències entre el centroma en els primats.

Proves de l’evolució Comparació entre òrgans

Comparació genètica

entre balenes.

Origen de la vida Condicions inicials: atmosfera reductora , volcans, tempestes

elèctriques, radioactivitat, meteorits, vapor d’aigua dels volcans.

Origen de la vida Formació de biomolècules: aminoàcis, nucleòtids, glúcids,

lípids.

Origen de la vida Formació de biomolècules: diferents teories.

Origen de la vida Abiogènesi: experiment de Miller per demostrar la teoria d’Oparin.

Pas d’inorgànic a orgànic amb energia. Dubtes amb CH4.

Origen de la vida Abiogènesi: fumeroles oceàniques. Condicions idònies per al

pas d’orgànic a inorgànic. Concentració de CH4 (metà).

Origen de la vida Abiogènesi extraterrestre: possibilitat d’arribada de

biomolècules a partir de meteorits.

Origen de la vida Vida cel·lular: protobionts molt simples. Heteròtrofs. ARN.

Origen de la vida Evolució cel·lular: pas d’ARN a ADN. Cèl·lules heteròtrofes.

Estromatòlits fòssils.

Origen de la vida Pas d’atmosfera reductora a oxidativa: procariotes

fotosintètics com els cianobacteris actuals. Alliberament de O2.

Evolució Arbres filogenètics: relació de les espècies entre elles i els

seus avantpassats segons el grau de parentiu.

Evolució ENDOSIMBIOSI: les cèl·lules eucariotes es van formar gràcies a

la simbiosi amb procariotes . Van sorgir: EUCARIOTA ANIMAL: mitocondris, flagels. Heteròtrofa. EUCARIOTA VEGETAL: mitocondris, cloroplasts. Autòtrofa,

fotosíntesi.

Evolució ALGUES: provenen d’avantpassats fotosintètics. A partir de les

algues verdes evolucionen les plantes.

Evolució PROTOZOUS: provenen d’avantpassats heteròtrofs. A partir de

protoctists antics també evolucionen els fongs i els animals.

Evolució PLANTES: les primeres plantes són terrestres. Similars a Rhynia

sp, petita, sense fulles, amb teixits molt bàsics.

Evolució PLANTES: evolució de les plantes en diferents grups. Pas de

briòfits (molses) a pteridòfits (falgueres), després gimnospermes (plantes amb llavor) i per últim angiospermes (amb flor).

Evolució PLANTES:

Rhynia

Molses Falgueres

GimnospermesAngiospermes

Evolució ANIMALS: primers organismes marins, filtradors, fixats al

substrat. Esponges, coralls, ...

Evolució ANIMALS: Evolució vertebrats: peixos – amfibis – rèptils – aus – mamífers.

Evolució ANIMALS: Canvis importants com l’esquelet ossi, el pas de

l’aigua a la terra, l’ou amniòtic, el vol o els mamífers.

Evolució FONGS: Tenen un avantpassat comú amb els animals.

Evolució PRIMATS: Primer primat fa 80 M.A. Els antropomorfs ancestrals

fa 35 M.A.

Evolució HOMÍNIDS: Els canvis en l’ambient, pas de selva a sabana

degut a sequeres, forcen l’adaptació dels homínids.

Evolució HOMINITZACIÓ: augment de la mida del cervell, ús d’eines,

alliberament de les mans, omnívors, bipedisme, parla.

Evolució HOMÍNIDS:

Evolució

Evolució MIGRACIONS HUMANES: Origen a l’Àfrica. Evidència fòssil.