EVOLUCIÓ BIOLÒGICA

30
EVOLUCIÓ BIOLÒGICA

description

EVOLUCIÓ BIOLÒGICA. 1- Teories evolutives. Fixisme Catastrofisme. Lamarck Darwin : Teoria de la selecció natural. Neodarwinisme . 2- Proves de l’evolució. Evidències embriològiques. Procedents de l’anatomia comparada. Paleontològiques . Biogeogràfiques . - PowerPoint PPT Presentation

Transcript of EVOLUCIÓ BIOLÒGICA

Page 1: EVOLUCIÓ BIOLÒGICA

EVOLUCIÓ BIOLÒGICA

Page 2: EVOLUCIÓ BIOLÒGICA

1- Teories evolutives. • Fixisme • Catastrofisme.• Lamarck• Darwin: Teoria de la selecció

natural.• Neodarwinisme.

 2- Proves de l’evolució.• Evidències embriològiques.• Procedents de l’anatomia

comparada.• Paleontològiques.• Biogeogràfiques.• Procedents de la bioquímica.

3- Mecanismes d’evolució.4- Formació d’una espècie.5- Origen de l’espècie humana.

Page 3: EVOLUCIÓ BIOLÒGICA

2. Teories evolutivesTEORIA FIXISTA TEORIA CATASTROFISTA

Considerava que totes les espècies eren invariables, i que van ser creades al principi dels temps.

- Els fòssils eren considerats capricis de la natura.

- Les espècies que desapareixen no tenen cap relació amb les espècies actuals.

- Linné (s.XVIII), el pare de la nomenclatura binomial va defensar aquesta postura

Intenta fer compatible el fixisme amb la presència dels fòssils.

- La Terra ha estat poblada per una successió de flores i faunes independents entre si.

- Aquests éssers eren producte d’actes creadors seguits d’aniquilacions catastròfiques. La última fou el diluvi universal.

- Cuvier (s.XVIII) es considera el pare del catastrofisme

Page 4: EVOLUCIÓ BIOLÒGICA

La teoria de Lamarck. A finals del s. XVIII, desenvolupa una teoria on

explica els mecanismes evolutius. Ha estat el primer científic evolucionista de la història.

En què es basa:Els éssers vius tenen una tendència innata al seu perfeccionament, que els permet adaptar-se als ambients més diversos.

Postulats: Llei de l’ús i el desús dels òrgans: Quan un

òrgan s’utilitza es desenvolupa i quan no s’utilitza s’atrofia. Dit d´una altra manera: La funció crea l’òrgan. Aquests “òrgans” adquirits s´hereten.

Page 5: EVOLUCIÓ BIOLÒGICA
Page 6: EVOLUCIÓ BIOLÒGICA

La teoria de la selecció natural.• Després d’un viatge arreu del món que va durar cinc

anys embarcat al baixell Beagle. L’any 1859 Darwin va publicar el llibre: L’origen de les espècies, on explicava la teoria sobre la selecció natural. Uns anys abans un jove naturalista, Wallace havia escrit un article amb la mateixa idea.

 

Page 8: EVOLUCIÓ BIOLÒGICA

Punts de la Teoria de l’evolució de Darwin• Les formes de vida no són estàtiques sinó que evolucionen; les

espècies canvien contínuament, unes s'originen i altres s'extingeixen.

• El procés de l'evolució és gradual, lent i continu, sense salts discontinus o canvis sobtats.

• Els organismes semblants estan emparentats i descendeixen d'un avantpassat comú. Tots els organismes vivents poden remuntar-se a un origen únic de la vida.

• La selecció natural és la clau, en dues fases, que explica tot el sistema.

-La primera fase és la producció de variabilitat: la generació de modificacions espontànies en els individus.

-La segona, la selecció a través de la supervivència en la lluita per la vida: els individus més ben dotats, els que han nascut amb modificacions espontànies favorables per fer front al medi ambient tindran més possibilitats de sobreviure, de reproduir-se i de deixar descendents amb les seves avantatges.

Page 9: EVOLUCIÓ BIOLÒGICA

Darwin va poder explicar l’evolució dels éssers vius, és a dir com a partir de la primera cèl.lula es van formant formes de vida cada cop més complexes fins a tenir la biodiversitat actual. El motor de l’evolució és la selecció natural, aquesta ha actuat i actua sobre la variabilitat d’individus que hi ha i hi ha hagut sobre la Terra. Darwin però no va poder explicar l’origen d´aquesta variabilitat...

Page 10: EVOLUCIÓ BIOLÒGICA

...I tu, sabries dir l’origen de la variabilitat genètica, és a dir per què hi ha tantes espècies genèticament diferents, fins i tot dins una mateixa espècie, per què hi ha individus tant diferents uns als altres?????

Page 11: EVOLUCIÓ BIOLÒGICA

En el primer terç del segle XX, dominava una contínua lluita de dades i afirmacions entre fixistes, lamarkistes, darwinistes, geneticistes, etc. Gràcies als esforços de Dobzhanski (genètica) , Ernst Mayr (sistemàtica) i G.G. Simpson (paleontologia) , entre altres, naixé una concepció general i integradora, la teoria sintètica de l'evolució; la nova teoria perfeccionava la de Darwin a la llum, principalment, de la teoria cromosòmica de l'herència iniciada per Mendel i de la genètica de poblacions (estudia la freqüència dels al.lels en les poblacions).

Page 12: EVOLUCIÓ BIOLÒGICA

Neodarwinisme o teoria sintètica de l’evolució.

Un rebuig de l'herència dels caràcters adquirits, La ratificació del gradualisme en l'evolució . La unitat evolutiva bàsica és la població El reconeixement del mecanisme de la selecció natural amb

les seves dues fases actualitzades:

-Primera, la producció de caràcters nous heretables (mutacions, entrecreuament...).

-Segona, la selecció dels portadors de dotació genètica més favorable per fer front a les pressions ecològiques; aquests, estadísticament parlant, tenen una probabilitat de supervivència i de procreació més alta que la resta de la població.

Page 13: EVOLUCIÓ BIOLÒGICA

2. Proves de l’evolució.

• Es basen en l’estudi del desenvolupament embrionari dels éssers vius. Aquelles espècies que tenen un major parentiu evolutiu mostres més semblances durant el seu desenvolupament embrionari

Embriològiques

Page 14: EVOLUCIÓ BIOLÒGICA

Evidències procedents de l’anatomia comparada

Òrgans homòlegs: òrgans amb aspecte diferentperquè fan funcions diferents, però amb la mateixa estructura.Proven que provenen d’un Ancestre comú.

Page 15: EVOLUCIÓ BIOLÒGICA
Page 16: EVOLUCIÓ BIOLÒGICA

Òrgans vestigials: Són òrgans homòlegs que no fan cap funció.Però si que tenienUna funció en Algun dels avant-passats.

Page 17: EVOLUCIÓ BIOLÒGICA

Òrgans anàlegs: Tenen funcions similars, però no presenten cap semblança en la seva estructura interna.

No tenen un avantpassatcomú directe, però han sofertuna evolució en la mateixadirecció

Les ales d’un ocell i d’un insecte.

Page 18: EVOLUCIÓ BIOLÒGICA
Page 19: EVOLUCIÓ BIOLÒGICA
Page 20: EVOLUCIÓ BIOLÒGICA

Evidències paleontològiques

Els fòssils d’éssers vius ens proporcionen evidències sobre la succcessió d’organismes en el temps

Sèrie filogenètica del gènere Homo

Page 21: EVOLUCIÓ BIOLÒGICA

Archeopterix: Espècie intermèdia

L'arqueòpterix és una de les troballes fòssils més importants de la història. Es descriu com una peça clau en el coneixement actual de l'evolució dels éssers vius. És el perfecte exemple d'una forma de transició, en aquest cas entre els rèptils i els ocells. Comparteix característiques amb els rèptils com les dents, les urpes a les extremitats superiors i una llarga cua òssia; i també comparteix característiques amb els ocells actuals ja que posseeix plomes, ales i espoleta, entre molts altres trets

Page 22: EVOLUCIÓ BIOLÒGICA

Evidències biogeogràfiquesa- Dins una mateixa regió, les espècies

presenten una distribució discontínua. b- Hi ha una fauna i una flora exclusives de

cada regió. No obstant això es poden establir similituds de formes entre regions.

c- La flora i la fauna australianes tenen unes característiques primitives respecte a les d'altres regions.

Page 23: EVOLUCIÓ BIOLÒGICA
Page 24: EVOLUCIÓ BIOLÒGICA
Page 25: EVOLUCIÓ BIOLÒGICA

Evidències procedents de la bioquímica

Es basen en l’estudi comparat de molècules de dos organismes diferents. Quan més proxims estàn evolutivament dos organismes, més coincidència hi ha entre les seves molècules. Tenim: biomolècules comunes, processos semblants, codi genètic universal, reaccions d´aglutinació de proteïnes, comparació de l´ADN entre dos espècies

Page 26: EVOLUCIÓ BIOLÒGICA

Es poden hibridar ADN de diferents espècies , com més diferències entre l’ADN de dos espècies, més lluny estan evolutivament parlant

Page 27: EVOLUCIÓ BIOLÒGICA

Teoria sintètica avui en diaCertament, és una teoria que es presenta amb fermesa, però amb importants dificultats o entrebancs. Dues mostres. El genetista i neodarwinista J. B. S. Haldane (1892-1964) argumenta que no s'explica la permanència d'una espècie quan part dels seus individus han evolucionat cap a formes més aptes constituint-ne una altra; una dificultat coneguda com el «dilema de Haldane». El paleontòleg i neodarwinista S. J.Gould, partint del voluminós registre fòssil actual, no veu justificat parlar de procés evolutiu gradual: l'evolució ha avançat amb canvis sobtats, a salts. Així, doncs, avui hi ha moltes i diverses maneres de considerar-se darwinista.

Per llegir : Implicacions de la Teoria de l’Evolució

Page 28: EVOLUCIÓ BIOLÒGICA

3. Mecanismes de l’evolució

Selecció Natural Deriva genètica: Quan uns al.lels d’una

determinada població que no determinen la seva supervivència, tendeixen a desaparèixer. En general és un mecanisme lent però esdevé important quan un nombre petit d’individus forma una nova població

Page 29: EVOLUCIÓ BIOLÒGICA

4. Formació d’una nova espècie

Per a què és formi una nova espècie ha d’existir un aïllament entre dues poblacions. Aquesta barrera pot ser geogràfica, per exemple una illa, una muntanya...però també existeixen altres tipus d’aïllament: ecològic, etològic, mecànic, sexual...

Existeix la tendència en petites i aïllades poblacions a què es produeixin trets característics poc freqüents, s'ha observat en moltes circumstàncies, incloent-hi el nanisme insular i els canvis radicals en cadenes d'illes, com les illes Komodo i les Galàpagos

Page 30: EVOLUCIÓ BIOLÒGICA

Equilibri puntuatTotes les formes d'especiació natural s'han produït en el curs de l'evolució, i encara és un tema de debat la relativa importància de cada mecanisme en la formació de la biodiversistat.Hi ha diferents opinions sobre el ritme de successos d'especiació que ocorren en el temps geològic. Alguns biòlegs evolucionistes mantenen que l'especiació s'ha mantingut relativament constant al llarg del temps, mentre que alguns paleontòlegs com Niles Eldredge i Stephen Jay Gould apunten que les espècies es mantenen sense canvis durant llargs períodes de temps, i que l'especiació succeeix només en intervals relativament curts de temps, opinió coneguda com equilibri puntuat.