Aarón Delgado RipollBiologia i Geologia

4º E.S.O.

ÍNDEX

● Creacionisme i evolucionisme. Mecanismes de l'hominització: de la 3 a la 7.

● Fase prehumana o humana temprana: de la 8 a la 10.

● Fase humana arcaica: de la 11 a la 12.● Fase humana primitiva: de la 13 a la 14.● Fase humana moderna: de la 15 a la 17.● Comparativa dels ciutadans del món: 18.● Opinió personal: 19.

Creacionisme i evolucionisme. Mecanismes de l'hominització

Desde sempre, les persones hem volgut saber qui som, d'on venim, quin és l'origen de la vida, etc. Principalment es va proposar la teoria de la generació espontània, que explicava que els éssers vius sorgiren a partir de la matèria orgànica en descomposició.

Obviament, jo no puc estar d'acord amb aquesta teoria, ja que va ser confirmat que no era possible, amb experiments d'alguns científics, el de Francesco Redi, que demostrava que les larves que apareixien en la carn podrida no sorgien per elles mateixes, sinó que procedien dels ous que les mosques hi posaven.

Un altre demostració va ser la de Louis Pasteur, que va demostrar que són els microorganismes de l'aire el que descomponen la matèria orgànica; això va dur a la conclusió de que tots els éssers vius procedeixen d'uns altres.

Una teoria és la de Oparin y Haldane, que varen proposar que, en algun moment de la història de la Terra, es varen poder formar una sèrie de molècules orgàniques senzilles a partir de gasos presents en l'atmosfera primitiva.

En la meva opinió, sí que crec, en part, que aquesta teoria podria ser posible, ja que es basaven en que antes l'atmosfera era una atmosfera reductora, i quan va pujar la temperatura de la Terra, els compostos van anar reaccionant, amb l'energia del Sol, fins fer que els compostos inorgànics interactuassin i originassin els orgànics.

Un temps després, Stanley Miller va fer uns experiments per comprovar-ho, i observà que s'hi havien format molècules orgàniques senzilles. Per aquesta raó, com s'han aconseguit aquestes molècules, crec que podria ser posible.

Principalment, tenim dues creences diferents sobre el que seria l'origen de la vida: el creacionisme i l'evolucionisme.

● El crecionisme es basa principalment en que la vida i tot el que hi ha ha estat creat per un ésser superior, és una creença religiosa segons la qual l'univers i totes les coses han estat originats per un acte creador. Jo no estic de cap manera a favor d'aquesta creença, ja que és pràcticament imposible que hi hagi algú superior amb poders i amb la capacitat de crear-lo tot.

● L'evolucionisme explica que les espècies poden canviar i generar-ne unes altres. A hores d'ara, per a la comunitat científica l'evolució és un fet més que comprovat, com posen de manifest algunes teories. Per jo l'evolucionisme és totalment cert, ja que está demostrat amb escrits, fotografies i restes, que durant els anys, tant nosaltres como els altres éssers vius han anat cambiant.

Hi ha diverses teories dins de l'evolucionisme, uns exemples serien el darwinisme i el lamarckisme.

● En el darwinisme, Darwin proposà que l'origen i l'evolució de les espècies es produeix per selecció natural, que és el mecanisme pel qual les epècies canvien al llarg del temps. Ell diu que existeix una lluita entre els organismes per sobreviure, i que entre ells existeix una variabilitat, però el medi selecciona els millors adaptats. Jo estic d'acord, perquè els millors adaptats, sobreviuran més temps, i transmetran els canvis per adaptar-se a la descendència.

● El lamarckisme fou proposat per Jean Baptiste de Lamarck. Segons ell, els organismes mostren una tendència cap a la complexitat, i l'ús repetit d'un organisme fa que es desenvolupi, i d'aquesta manera canvii per adaptar-se al medi. Aquests caràcters que canvien poden ser hereditaris. Per jo aquesta teoria no m'acaba de convèncer, ja que segons els coneixements actuals, els caràcters adquirits no es transmeten a la descendència, sinó que s'hereten aquells la informació dels quals resideix en els gens.

Per altre part, que no té res a veure amb l'evolucionisme, tenim el fixisme, que principalment el que explica és que les espècies no han patit cap canvi des de la seva creació. Jo no em crec aquesta teoria, ja que està demostrat que sí hem anat cambiant amb el temps, i també aquesta teoria, en l'actualitat, no s'accepta científicament.

En la meva opinió, és clar que hem anat evolucionant. És evident, per exemple,per l'Ardipithecus ramidus, que és una espècie fòssil d'homínid, probablement d'un primat bípede i potser un primitiu ancestre de l'home. Un altre exemple és el Myotragus balearicus, que és un mamífer extint de Balears. A les Illes Balears tenim més espècies que fa molt de temps que hi estàn, com Alytes muletensis (ferreret), Podarcis lilfordi (sargantana balear) o Podarcis pityusensis (sarganta de les Pitiüses).

Fase prehumana o humana temprana

Els primers australantrops van ser els australopitècids. Van viure al paleolític inferior i eren omnívors i bípedes, de baixa estatura i de complexió fràgil, i tenien les mans llargues i fines. El crani feia uns 500 centímetres cúbics de capacitat en totes les espècies i la seva mandíbula era similar a la nostra.

Jo crec que en aquesta fase prehumana o humana temprana encara no estaven capacitats per fabricar eines, no havien pensat en fer-lo, pero sí que utilitzaven pals o pedres, per poder defensar-se, perqué si no, haurien viscut molt poc.

El coneixement de les condicions inicials és d'extremada importància per a l'estudi de l'origen de la vida. És necessari saber a què s'enfrentaven, de que es tenien que defensar, per saber com varen evolucionar.

Si s'examinen els períodes lliures de cataclismes produïts per impactes de meteors, la vida va poder haver-se desenvolupat en diferents ambients primitius. Altres treballs suggereixen que l'origen de la vida implicaria condicions de congelació i meteorits impactant. Això em crida l'atenció, i fa que estigui més d'acord amb això, ja que van mostrar que els ingredients de la vida adenina i guanina requereixen condicions de congelació per a la seva síntesi, mentre que la citosina i l'uracil precisen temperatures d'ebullició.

Els científics han explorat el període Precàmbric amb detall i se sap que la vida és molt més antiga del que es creia en els temps de Darwin. També se sap que aquestes antigues formes de vida van ser els ancestres de tots els organismes subsecuents al planeta. Jo crec que això podria posar en dubte qualque teoria. Però això em fa pensar i crec que si és cert, algunes teories s'atraquen més a ser certes, ja que ens mostra que els descendents han anat heretant els canvis cada vegada adaptant-se més al medi.

Pens que tots venim d'un avantpassat comú, que va tenir diversos descendents, i es varen anar adaptant-se de diferents maneres al medi, donant així a diferents tipus d'espècies. Nosaltres venim d'aquesta frase prehumana o humana temprana.

Per poder explicar les causes dels canvis, jo crec en el que va investigar Darwin, que amb les extincions massives, quan varen sorgir els nous individus, habien cambiat molt, per poder adaptar-se i sobreviure i no tornar-se a extingir.

El que passa es que per que hi hagués diferents tipus d'individus, pens que hi va tenir que haver variacions en l'expressió dels gens involucrats en l'herència per poder-hi haver diferents adaptacions i així donar-se diverses espècies.

Fase humana arcaica

Varen anar evolucionant, y es varen fer grans cambis, per això es va denominar una nova fase humana, la fase humana arcaica.

Jo crec que aquesta nova fase comença perqué és quan varen començar a fer armes més complexes, com llances, y no utilitzar només una pedra o pals.

Apart també crec que evoluvionen perqué és quan comencen a descobrir el foc, i d'aquesta manera, amb el foc i les noves armes, és més fàcil adaptar-se, defensar-se i sobreviure.

També perqué varen començar a iniciar el llenguatge, ja que es tenien que comunicar, perqué varen començar amb la caça i recolecció, i pens que al descobrir-lo, començaren a plantar els seus propis cultius.

En la meva opinió, en aquesta fase va ser quan varen començar a expandir-se desde Àfrica per tot el món. Les raons són perqué la majoria de la comunitat científica creu que fa uns 50.000 anys, els éssers humans es van llançar a la conquesta del planeta en diferents branques des d'Àfrica. Una branca va arribar Austràlia. L'altra va arribar a l'Àsia Central, per a després bifurcar-se en dues, una a Europa, i l'altra va pujar fins a creuar l'Estret de Bering i va arribar a Amèrica. Les últimes àrees a ser colonitzades van ser les illes de la Polinèsia, durant el primer mil·lenni dC.

També tenim restes fòssils que determinant quants d'anys tenen, sabem que segons el lloc on s'han trobat, tenen més o menys temps, i amb característiques semblants, per això sabem que varen anar a altres llocs i adaptant-se a les condicions de l'ambient.

Mapa de la migració humana segons estudis de l'ADN mitocondrial. La llegenda representa els milers d'anys des de l'actualitat. La línia blava assenyala l'extensió màxima dels gels i les àrees de tundra durant la darrera gran glaciació.

Fase humana primitiva

Aquesta nova fase és quan ja han emigrat per tot el món, i s'adapten als nous medis en els que viuen. Totes les espècies van sofrir una gran evolució morfològica i comportamental. La més antiga d'elles, pel restes trobats, és l'Homo neanderthalensis, que va viure durant la glaciació del Würm, entre fa 100.000 i 45.000 anys, a Euràsia i el nord d'Àfrica.

Per la zona en la que vivia, jo crec que és lògic que es va tenir que adaptar i fer canvis. Va tenir que adaptar-se al fred i als animals que hi havia. Per això, jo pens que va tenir que aprendre a fer noves armes per poder defensar-se, i així caçar i menjar, i a la vegada, sobreviure al fred amb les pells dels animals.

Per els restes que s'han trobat, pens que va ser quan varen començar amb les creences religioses i l'art, perqué s'han trobat pintures a les coves d'aquella època, i podem saber que feien diferents ritus per als morts, per la pluja, per menjar, etc. Es van extingir al final de la glaciació i no és clar el perquè, però recents estudis han demostrat que hi va haver un cert grau d'hibridació entre ells i els cromanyons.

Finalment, jo pens que aquesta fase va ser molt important, ja que vàrem aprendre a anar a jocs amb medis totalment diferents i adaptar-nos per sobreviure, millorant així la nostra intel·ligència.

Fase humana moderna

En aquesta fase, la fase humana moderna, en la meva opinió és quan varen evolucionar tant fins a ser els més propers a nosaltres, perqué l'home de Cro-Magnon, que rep el nom d'una cova francesa on s'hi van trobar uns fòssils el 1868, apareix al Plistocè superior, i conviu amb els neandertals fins a l'extinció d'aquestos. Amb aquest individu, ja veim que està més evolucionat, de manera que és molt proper a nosaltres.

Les restes indiquen que aquest Homo sapiens era alt, de més de 180 cm d'alçada, tenia el crani llarg i estret i una cara ampla i curta, amb òrbites rectangulars i obertura nasal alta. Per això pens que es semblava molt a nosaltres.

Per les restes trobades a molts de llocs, es pot saber que aquest es va estendre per tot el món, però donant noves races, adaptant-se a cada ambient diferent, i pens que es per aquesa raó que a cada lloc del món, som molt parescuts, però amb qualque característica diferent. El xancel·lat, semblant als actuals esquimals, era més baix i amb els pòmuls i el mentó sortints. El grimaldi tenia menys front, el nas ample i els pòmuls igualment sortints, i hi ha qui especula amb el possible origen en aquests dels actuals negres, del qual pens que podria ser cert, per les característiques comunes que hi tenen.

L'ADN varia entre els membres d'una mateixa espècie i també sofreix canvis o mutacions, o variacions que es produeixen a través de processos com la recombinació genètica. És per això que pens que varen anar cambiant segons emigraven i tenien descendents, fins a donar l'homo sapiens.

Una altre raó per la que pens que són molt propers a nosaltres és que, amb restes, podem pensar que tenien una indústria lítica molt especialitzada, acompanyada d'ivori, fusta i astes de cérvol, i van desenvolupar un art parietal, així com l'hàbitat humà. Segurament tenien un llenguatge més desenvolupat.

Però, igualment, l'origen de l'home cromanyó no és clar, ni tampoc la seva relació amb el neandertal. No crec que l'homo sapiens sapiens sortís juntantse e aquest dos, perqué recents estudis genòmics han demostrat que la mescla entre les dues espècies va existir, però en un percentatge massa baix com per a plantejar l'Homo sapiens sapiens com el producte de la fusió d'ambdues espècies. Per això pens que va tenir que ser d'una altra espècie, amb més possibilitats.

Comparativa dels ciutadans del món

CaracterístiquesMadrid Nova York Hong Kong Àfrica

Esperança de vida

83,4 anys 80,6 anys 82,12 anys 55 anys

Habitants (aproximada

ment)3.200.000 8.500.000 7.000.000 922.000.000

Majoria de població

Adults Adults Adults Joves

Idiomaprincipal

Castellà Anglès Xinès Molts tipus

Taxa de natalitat

10,38 13,68 7,54 24,5

Taxa de mortalitat

8,38 8,27 7,23 13,6

Fills per dona

1,38 2,1 0,94 3

Color de pell predominant

Blanca Blanca Groguenca Negre

Opinió personal

El treball no m'ha agradat molt, perqué m'ha aborrit, i m'agrada més donar informació del que demana, no la meva opinió. Per una altra banda, he de dir que m'ha servit de molt, ja que amb aquest treball he pogut descobrir coses que no coneixia, com moltíssimes teories de com s'originà la vida, i em fa veure la de coses que queden per descobrir.

També, amb aquest treball he aprés a donar més la meva opinió, a dir el que crec i perqué, de manera que pugui aprendre a expresar-me millor.

Com a conclusió he de dir que hi ha moltíssimes teories, però la que més m'ha cridat l'atenció és la d'en Darwin, perqué en la seva època no hi havia tant de coneixements com ara, però ell va arribar, tenint molt d'obstacles, a moltes conclusions que estan acceptades actualment a la comunitat científica.