examenC3
10
5. NECESSITATS BÀSIQUES (ACTIVITAT – DESCANS) Necessitat bàsica tan important com l’alimentació. És important trobar l’equilibri entre activitat i descans, perquè el nostre cos està dotat d’uns ritmes naturals, els quals, quan no els complim, apareixen uns senyals d’alerta (fatiga), i el funcionament de l’organisme es pot veure afectat. Tots els sistemes orgànics necessiten parar, descansar (sistema sensorial, motor...). A la infància, el ritme de descans i activitat va evolucionant: Tots els òrgans i les seves funcions van madurant. Maduren tots els sistemes (motor, nerviós...). Aprenentatge i educació (hàbits). Com és cada nen (intervé). 5.1. EQUILIBRI ACTIVITAT – DESCANS Activitat: o Necessitat bàsica del nen. o Comença des d’abans de néixer. o És un mitjà d’expressió i relació. o A través de l’activitat, el nen coneix l’entorn i a si mateix (via de construcció de la personalitat de cada persona). Descans: o És el temps que es necessita per restablir l’equilibri activitat – descans (regeneració de músculs, nervis...).
Transcript of examenC3
5. NECESSITATS BÀSIQUES (ACTIVITAT – DESCANS)
Necessitat bàsica tan important com l’alimentació.
És important trobar l’equilibri entre activitat i descans, perquè el nostre cos està dotat d’uns ritmes naturals, els quals, quan no els complim, apareixen uns senyals d’alerta (fatiga), i el funcionament de l’organisme es pot veure afectat.
Tots els sistemes orgànics necessiten parar, descansar (sistema sensorial, motor...).
A la infància, el ritme de descans i activitat va evolucionant:
Tots els òrgans i les seves funcions van madurant.
Maduren tots els sistemes (motor, nerviós...).
Aprenentatge i educació (hàbits).
Com és cada nen (intervé).
5.1. EQUILIBRI ACTIVITAT – DESCANS
Activitat:
o Necessitat bàsica del nen.
o Comença des d’abans de néixer.
o És un mitjà d’expressió i relació.
o A través de l’activitat, el nen coneix l’entorn i a si mateix (via de construcció de la personalitat de cada persona).
Descans:
o És el temps que es necessita per restablir l’equilibri activitat – descans (regeneració de músculs, nervis...).
El son: Moment en que el cos inhibeix totes les funcions que el relacionen amb l’entorn:
o Relaxació dels músculs, menys el reg sanguini.
o Disminució de la freqüència cardíaca i respiratòria.
o Tots els òrgans baixen el seu rendiment i es recuperen.
La fatiga:
o Desequilibri entre el nivell d’activitat i descans.
o Afecta a tot l’organisme i pot reaccionar de manera inadequada.
o Pot interferir en el procés d’aprenentatge i de relació social.
5.2. L’ACTIVITAT INFANTIL
5.2.1. L’ACTIVITAT EN EL NOUNAT
És reduïda.
El descans i el son només s’interrompen per la sensació de gana o per malestar.
Els moments de vigília són els que permeten crear vincles afectius.
A mesura que creix, augmenta la vigilància i l’activitat (joc).
5.2.2. L’ACTIVITAT EN EL CENTRE INFANTIL
És la via d’aprenentatge.
Important programar i preparar les activitats.
A la distribució horària a l’etapa 0-3 any, la seqüència alimentació – joc – higiene – descans es repeteix al llarg del dia.
Més de la meitat del temps es dedica a aquestes necessitats, la resta del temps està dedicat a altres activitats.
Totes són educatives i requereixen preparació, organització d’espais i materials, horaris, atenció individual, dinàmica de grup i flexibilitat i disponibilitat per modificar la programació si cal.
- Les activitats quotidianes:
Marquen el ritme diari.
Pels nadons són les primeres activitats educatives.
L’educador ha de satisfer les necessitats fent que el moment sigui ric, relaxat i plàcid.
Seguir les pautes, col·laborar amb la família i donar-li informació diària.
- Les activitats de joc i d’altres:
Jocs de moviment. Acció global del cos (danses, desplaçaments, salts...).
De coneixement i observació de la realitat (pensament).
De llenguatge: Adquisició de la paraula i domini.
De manipulació: construccions, jocs sensorials...
Joc simbòlic.
Activitats musicals.
Sortides i excursions.
Festes populars.
- La programació d’activitats:
A partir de les activitats quotidianes.
Fins que el nen té 12 mesos ocupen la major part del dia.
Després disminueix, però continua ocupant la major part del dia.
Respectar cada ritme individual.
Les activitats han d’estar adreçades per a desenvolupar el màxim rendiment.
Procurar un descans adequat.
Alimentació equilibrada.
Combinar activitats tenint en compte les hores de més atenció i les de menys.
Duració de les activitats en funció del grup.
Combinar les programacions trimestrals i de curs.
Cuidar l’ambient de l’aula.
Fer pauses o moments de relaxació entre activitats o després d’activitats físiques.
No limitar el moviment de manera prolongada.
5.3. SON I DESCANS A LA INFÀNCIA
El son:
És el sistema per excel·lència per recuperar energies.
El nounat dorm unes 17 hores en cicles de 3 o 4 hores.
Cap als 4-5 anys, 10-12 hores de son.
5.3.1. FASES DEL SON
El son consta de 2 estadis que formen un cicle:
- Estadi 1: Son lent
És calmat i es fa profund progressivament.
La respiració és regular.
Els ulls estan immòbils sota les parpelles.
Pot durar entre 90 i 100 minuts en els adults i uns 50 minuts en els nens petits (75 o 80 %).
Consta de 4 fases:
o Fase 1: Adormiment
Moment en que ens comencem a relaxar.
Relaxació muscular.
Respiració i pulsacions lentes.
Son lleuger, es perd la consciència exterior però es pot despertar fàcilment.
Es poden produir al·lucinacions i descàrregues.
o Fase 2: Son lleuger
Son més profund, menys nivell de consciència.
Es reacciona menys als estímuls.
Ocupa el 50% del temps del son lent.
o Fase 3: Son profund
Les funcions corporals es ralentitzen.
Baixa la temperatura i la pressió.
La persona està molt absent i només es desperta amb un estímul molt fort.
o Fase 4: Son profund e inconsciència total
És més difícil despertar-se.
Augmenta la producció de l’hormona del creixement.
- Estadi 2: Son REM (rapid eye moviment)
La respiració i les pulsacions són irregulars.
El ritme cardíac està accelerat.
Els ulls es mouen i sovint s’entreobren.
Contraccions musculars, expressions de la cara.
Es somia i es poden recordar sons.
Es produeixen els malsons, els terrors nocturns...
Dura entre 15 i 20 minuts.
- Un cicle complert de son dura unes 2 hores, durant la nit es produeixen 4 o 5 cicles.
- Durant la 1ª meitat de la nit s’arriba al son profund, i a la 2ª, el REM.
- El cervell és qui determina si s’ha de dormir més o no.
- El cicle de la son s’acaba amb el despertar:
Es dona quan el cervell està disposat a la vigília.
Va acompanyat d’una sensació de benestar.
5.3.2. HORES DE SON AL LLARG DE LA INFÀNCIA (QUADRE)
5.4. ALTERACIONS RELACIONADES AMB EL SON
5.4.1. DISÒMNIES
Afecten a la qualitat, quantitat i horari del son.
INSOMNI:
o Dificultat per anar-se a dormir o despertar-se molt sovint durant la nit. Es pot relacionar amb 3 causes:
Pertorbacions orgàniques:
Per una afecció aguda o crònica que produeix dolor o malestar.
Per dificultats mecàniques com no poder espirar.
Dificultats en l’adquisició de l’hàbit (98% dels casos)
Pot estar relacionat amb els hàbits d’alimentació.
Situacions de canvi.
Signe de conflicte emocional:
Per raons accidentals.
Per aspectes de la personalitat.
Per manca de vincles.
5.4.2. PARASÒMNIES
Fenòmens anòmals que es produeixen al principi i durant el son. Els infants no es queixen d’aquest trastorn, però preocupa als pares. Alguns són espectaculars, però no són nocius per la salut.
SOMNAMBULISME:
o Són episodis de seqüències de conductes complexes que fan que el nen s’aixequi i camini...
o Es produeix en les fases 3 i 4 del son lent.
o Pot durar fins a 20 minuts.
o La cara pàl·lida, la mirada fixa, i una motricitat dolenta.
o Pot parlar però amb articulació dolenta i sense lògica.
o Antecedents familiars.
o Estrés i cansament.
o Acostuma a desaparèixer en l’adolescència.
o Mesures de seguretat.
o És benigne.
o No s’ha de despertar, perquè podem produir desorientació.
MALSONS:
o L’infant es desperta i recorda el son que ha tingut.
o Produeix por.
o Es repeteixen els temes.
o Relacionat amb el cansament mental i l’ansietat.
o El 60% està relacionat amb alguna experiència estressant.
o Es produeixen durant el son REM, cap al final de la nit.
o Pot tenir problemes per tornar-se a dormir.
TERRORS NOCTURNS:
o Es donen durant el son lent, en les fases 3 i 4 (son profund), durant la 1ª part de la nit.
o Despertar molt brusc, crits de pànic.
o Signes d’intensa ansietat (pupil·les dilatades, sudoració, taquicàrdia..), moviments estereotipats.
o No respon, no reconeix, no pot contactar amb la realitat.
o Pot durar entre 2-8 minuts.
o No ho recorden.
o Antecedents familiars.
o Cansament, preocupacions.
o Medicaments antidepressius.
o Entre els 3 i els 12 anys.
o Quedar-se amb el nen, procurar que no es faci mal.
BRUXISME:
o Grinyolar les dents.
o Acumulació de tensió a la mandíbula.
o Estrés i factors genètics.
o Cucs.
o Perjudicial per la salut dental.
SOMNILÒQUIA:
o Parlar, riure o plorar durant el son.
o En qualsevol fase, més habitual a la matinada.
o Paraules soltes, frases curtes relacionades amb la vida quotidiana.
o No suposa cap problema.
JACTATIO CAPITIS:
o És un hàbit motor: el nen mou rítmicament el cap sobre el coixí, inclús pot moure tot el cos.
o Al començar a adormir-se per a relaxar-se.
o Pot anar acompanyat de sons guturals.
o Dels 6 mesos fins als 2 o 4 anys.
o Si continuen pot ser símptoma d’una carència afectiva o dificultats en l’adquisició d’hàbits.
