Excel IOC.pdf

Excelngeles Romero Prez

Aplicacions informtiques

Aplicacions informtiques Excel

ndex

Introducci ............................................................................................... 5

Objectius ................................................................................................... 7

1. Fonaments ........................................................................................... 91.1. Operacions bsiques i format .................................................... 9

1.1.1. Qu s un full de clcul? .................................................. 9

1.1.2. La finestra de lExcel ....................................................... 10

1.1.3. LAjuda de lExcel ............................................................. 12

1.1.4. Anomenar i desar un document ..................................... 12

1.1.5. Recuperar un document desat ........................................ 13

1.1.6. Moures pel full ................................................................. 13

1.1.7. Introduir dades ................................................................. 14

1.1.8. Selecci de celles ............................................................. 16

1.1.9. Inserir i eliminar celles ................................................... 17

1.1.10.Copiar i moure celles ...................................................... 17

1.1.11.Lopci Enganxat amb opcions ....................................... 18

1.1.12.Nom per a les celles ........................................................ 18

1.1.13.Inserir o eliminar files o columnes ................................ 19

1.1.14.Cercar i substituir dades .................................................. 19

1.1.15.Validaci de les dades ...................................................... 19

1.2. Format de les celles ................................................................... 20

1.2.1. Format Nmero ................................................................ 20

1.2.2. Format Alineaci ............................................................. 21

1.2.3. Format Tipus de lletra .................................................... 22

1.2.4. Format Vores .................................................................... 23

1.2.5. Patrons ............................................................................... 23

1.2.6. Protecci de dades ............................................................ 24

1.2.7. Files i columnes ................................................................ 24

1.2.8. Opci Format automtic ................................................ 25

1.3. Els fulls dun llibre de lExcel .................................................... 25

1.3.1. Canviar el nom a un full de clcul .................................. 25

1.3.2. Afegir fulls a un llibre ....................................................... 26

1.3.3. Moure un full .................................................................... 26

1.3.4. Copiar un full .................................................................... 27

1.3.5. Suprimeix un full .............................................................. 27

1.3.6. Seleccionar fulls ................................................................ 27

1.3.7. Vincular fulls dun mateix llibre ..................................... 27

1.3.8. Immobilitzar subfinestres ............................................... 28

2. Frmules i funcions ........................................................................... 29

Aplicacions informtiques Excel

2.1. Frmules ...................................................................................... 29

2.1.1. Sintaxi duna frmula ....................................................... 29

2.1.2. Operadors tipus ................................................................. 30

2.1.3. Missatges derror .............................................................. 31

2.1.4. Referncies ........................................................................ 32

2.2. Funcions ....................................................................................... 34

2.2.1. Sintaxi duna funci .......................................................... 34

2.2.2. Lauxiliar de funcions ....................................................... 34

2.2.3. Tipus de funcions ............................................................. 35

3. Grfics, configuraci de pgina i altres opcions ............................. 493.1. Grfics .......................................................................................... 49

3.1.1. Elements del grfic .......................................................... 49

3.1.2. Crear un grfic .................................................................. 51

3.1.3. Canviar laspecte dun grfic ........................................... 54

3.2. Configuraci de pgina ............................................................... 54

3.2.1. Pgina ................................................................................ 54

3.2.2. Marges ............................................................................... 55

3.2.3. Capalera i peu de pgina ................................................ 56

3.2.4. Full ..................................................................................... 56

3.2.5. Visualitzaci prvia dimpressi ..................................... 57

3.2.6. Impressi ........................................................................... 58

3.3. Altres opcions .............................................................................. 58

3.3.1. Treballar amb una llista de dades ................................... 58

3.3.2. Incloure un full de clcul en el Word ............................. 59

3.3.3. Macros ............................................................................... 60

Aplicacions informtiques 5 Excel

Introducci

LExcel s una eina molt til per treballar amb el full de clcul. Qu s un full

de clcul? Doncs s un espai on hi ha files i columnes, i on la intersecci

daquestes acaben donant nom a un espai anomenat cella, que pot contenir

dades de diferents tipus. Cada full de clcul s una pgina dun llibre dExcel.

LExcel us permet donar format als fulls de clcul, introduir dades, utilit-

zar aquestes dades per realitzar clculs, introduir frmules, realitzar gr-

fics, a ms daltres aplicacions.

Us convertireu en uns usuaris de lExcel que, amb uns coneixements am-

plis, especfics i alhora bsics i senzills, podreu treure el mxim profit a un

full de clcul.

LExcel s una aplicaci de full de clcul que forma part del paquet ofim-

tic Microsoft Office, que inclou, entre daltres, el processador de textos

Word, la base de dades Access i el programa de creaci de presentacions

PowerPoint. El material que teniu a les vostres mans, i el material web

que teniu penjat a laula virtual, estan basats en la versi de 2003, tot i que

podreu treballar amb altres versions.

LExcel s un full de clcul que sadapta molt fcilment a les necessitats

de les tasques administratives, de manera que podreu elaborar i processar

la informaci generada, interpretar-la i establir uns criteris per a lemple-

nament i disseny dels documents elaborats en el full de clcul, amb lavan-

tatge de poder-los modificar per mantenir la informaci tan actualitzada

com sigui possible.

El nucli dactivitat Fonaments us fa una introducci al full de clcul, per

familiaritzar-vos amb lrea de treball i la finestra de lExcel. Us ajudar i

orientar per moure-us pel full de clcul, introduir dades, inserir i elimi-

nar columnes i celles, personalitzar amb noms els fulls de clcul, copiar

dades i crear llistes, ordenar dades i donar format al vostre treball.

En el nucli dactivitat Frmules i funcions, aprendreu a automatitzar les da-

des mitjanant la construcci de frmules i la utilitzaci de les funcions ade-

quades al tipus de resultat que voleu obtenir en un moment determinat. Us

convertireu en usuaris habituals de lExcel per simplificar les tasques admi-

nistratives i de gesti utilitzant aquesta eina amb precisi i fludesa.

En el nucli dactivitat Grfics, configuraci de pgina i altres opcions,

aprendreu a dissenyar grfics a partir dunes dades ja introdudes en el


full de clcul. Amb lassistent de creaci de grfics, podreu crear grfics i

modificar-los, canviar-ne el tipus i laspecte, i afegir o treure dades, tot

amb uns passos senzills i amb precisi i agilitat. Donareu el format defini-

tiu al document ajustant els marges, inserint capaleres i peus de pgina,

i utilitzant les opcions de visualitzaci i impressi que us ofereix laplica-

ci. Finalment, aprendreu a inserir un full de clcul en un document Word

i fareu un passeig per la realitzaci duna macro per simplificar tasques re-

petitives.

Per treballar el contingut daquesta unitat didctica i ats que s procedi-

mental, s molt important la lectura acurada del material, la realitzaci de

les activitats a mesura que assimileu continguts, i la consulta de lapartat

Recursos de contingut del web, on trobareu algunes animacions que sn

demostracions grfiques de part de la teoria sobre el full de clcul.


Objectius

1. Confeccionar fulls de clcul senzills aplicables al clcul i al controldoperacions i estadstiques de les rees funcionals duna empresa o or-

ganitzaci.

2. Desenvolupar els processos denllaos dinformacions, de dades i de gr-fics en un document, entre documents i entre programes estndard.

3. Realitzar les accions de localitzaci, de selecci, de gesti, de visualit-zaci i dedici de fitxers des del mateix programa de treball i des dapli-

cacions especfiques amb eficcia i seguretat.

4. Comprovar laccs i la recuperaci de la informaci tractada en els pro-cessos de salvaguarda i protecci realitzats.


1. Fonaments

LExcel s una aplicaci que ofereix el full de clcul que us permetr rea-

litzar operacions amb unes dades prviament introdudes duna manera

cmoda, rpida i senzilla.

La funci fonamental de lExcel s la realitzaci de clculs, per tamb po-

dreu gestionar dades de text, realitzar grfics, afegir imatges i intercanvi-

ar informaci amb la resta daplicacions de Microsoft Office.

Per familiaritzar-vos amb el full de clcul, comenareu a moure-us per

aquest, a introduir les primeres dades, a copiar i enganxar dades, a posar

nom a les celles, a cercar i substituir dades, a donar format a les celles i,

en conseqncia, al mateix full de clcul, a treballar amb diferents fulls de

clcul dun mateix llibre i a desar tota la informaci que genereu per po-

der-la tornar a utilitzar en el moment addient.

1.1. Operacions bsiques i format

Per iniciar el treball amb un llibre de lExcel, primer heu daprendre

uns fonaments bsics, per exemple, quants fulls de clcul hi ha en un

llibre, quina s lextensi de lrea de treball, com us moureu pel docu-

ment, com comenareu a introduir les dades, com podeu canviar de co-

lor una lletra, una cella o un grup de celles, o com podeu simplificar

la feina per no haver dintroduir les dades i frmules una a una. Com

aquestes, us fareu moltes preguntes en el moment de treballar, per

tamb trobareu la soluci a mesura que avanceu en el coneixement i

prctica del full de clcul.

1.1.1. Qu s un full de clcul?

En un full de clcul, la persona usuria introdueix dades a partir de les

quals podr introduir frmules i funcions, i portar a terme procedi-

ments per tal dautomatitzar processos de realitzaci de clculs o ges-

ti de dades.

Un full de clcul est compost de columnes i files. Les columnes es dispo-

sen verticalment i sidentifiquen amb lletres que van des de la A fins a la

IV. Les files es disposen horitzontalment i sidentifiquen amb nombres,

que van des de l1 fins al 65.536.


La cella s el resultat de la intersecci duna fila i una columna, aix s el

que sanomena referncia de cella. Normalment, aquesta referncia s

columna/fila, de tal manera que la cella C5 s la situada en la columna C

i en la fila 5.

Cada cella pot contenir 256 carcters. Quan se selecciona una cella queda

activa, i lemplenareu o en modificareu el contingut. El seu nom es pot vi-

sualitzar en el quadre esquerre de la barra de frmules. Per desplaar-vos

duna cella a una altra, ho podeu fer amb el ratol, amb la tecla Tab o amb

les fletxes de desplaament.

Cada cella pot tenir un tipus de format diferent. Sha de tenir molt pre-

sent quin tipus de format ha de tenir una cella per poder-ne utilitzar el

contingut i tenir la tranquillitat que no es produiran errades quan es ma-

nipulin les dades.

1.1.2. La finestra de lExcel

Quan obriu lExcel, us trobeu amb una finestra molt similar a la de qualse-

vol aplicaci del Windows.

En primer lloc, apareix la barra de ttol amb el nom de laplicaci i el nom

del fitxer que heu obert. Per defecte us apareix el nom Llibre1. Quan doneu

el nom adequat al fitxer, se substituir Llibre1 pel nom donat a larxiu.

A sota apareix la barra de mens, que us ofereix diverses opcions per po-

der seleccionar i portar a terme tasques diverses. En la part esquerra

daquesta barra, us apareix la icona del document. No el podeu confondre

amb la icona de laplicaci. Si hi feu clic a sobre, el document es tancar.

A sota de la barra de mens, teniu la barra deines amb una relaci de bo-

tons que us permeten realitzar algunes accions amb ms rapidesa.

A continuaci, apareix la barra de frmules, que us mostra el nom de la

cella i el seu contingut.

El full de clcul est format per columnes i files que donen nom ales celles. Aquestes celles poden contenir dades, frmules o fun-

cions. El full de clcul s el document principal per poder treballar

amb lExcel. Cada full de clcul forma part dun llibre. A aquest lli-

bre, hi assignareu un nom per desar-lo, que tindr extensi .xls i si

es tracta duna plantilla lextensi ser .xlt.


Cada finestra cont uns elements. En la figura 1, en podeu veure amb cla-

redat les diferents parts i, a continuaci, es fa una explicaci ms detalla-

da dalguns daquests elements.

Figura 1. Finestra de lExcel

Com podeu veure, la finestra daplicaci cont molts elements. A continua-

ci, es detallen caracterstiques dalguns daquests:

La Barra de mens. Aquesta barra cont la llista de mens de lExcel.

Cadascun t un men desplegable amb unes opcions. Hi podeu accedir

mitjanant el ratol o prement la tecla Alt i la inicial de la lletra subrat-

llada. Per exemple, per obrir lopci Edici amb el teclat, cliqueu Alt

ms la lletra d.

La Barra deines. Aquesta barra cont uns botons que permeten realit-

zar algunes tasques amb ms rapidesa. Si situeu el cursor a sobre de

cada bot, apareix una explicaci sobre la seva funci. Podeu treure o

afegir barres deines des del men Visualitzaci, tamb podeu treure

o afegir botons i realitzar altres modificacions des del men Visualit-

zaci\Personalitza.

Referncia de cella. Aquest espai us indica com sanomena la cella

que teniu activa.

La finestra de lExcel consta duna finestra principal que cont elnom de laplicaci i les barres que us permetran treballar, i duna al-

tra finestra, la del document actiu, en qu es veuran els resultats del

vostre treball.


Barra de frmules. Serveix per introduir dades, frmules i funcions en

les celles. Mostra el contingut de la cella. Si la cella t nombres o text,

aquest espai us mostrar els nombres o text, per si la cella cont un

resultat duna frmula o funci, aquest espai us mostrar la frmula o

funci.

rea de treball. s lespai que teniu per treballar. Cada full del llibre de

lExcel us ofereix una gran rea de treball.

1.1.3. LAjuda de lExcel

Davant la situaci de no poder resoldre un dubte en el moment i lloc on us

trobeu, lExcel t una ajuda que us pot oferir la soluci en qualsevol situaci.

LAjuda de Microsoft Excel permet cercar els temes relacionats amb la

qesti que heu plantejat. Tamb podeu tenir accs a lndex de lAjuda.

Una altra manera daccedir a lajuda, s mitjanant lauxiliar de lOffice.

Si escolliu aquesta opci, surt lassistent. La finalitat daquest assistent s

ajudar-vos i fer-vos suggeriments. Teniu la possibilitat de buscar solucions

directament amb lassistent.

1.1.4. Anomenar i desar un document

Normalment, quan obriu lExcel us surt un llibre de treball anomenat

Llibre1. s molt important canviar el nom que per defecte us dna lapli-

caci, pel nom que voleu posar al llibre de treball.

Si voleu un altre llibre de lExcel, anirem al men Fitxer\Crea. Podreu triar

un llibre de treball en blanc o un llibre de treball nou a partir dun dexistent,

tamb podreu escollir una plantilla de les que hi ha en el vostre ordinador.

Per anomenar i desar un document, aneu al men Fitxer\Anomena i de-

sa, trieu la unitat de disc o el lloc del vostre ordinador on voleu desar el

document, poseu el nom i, noms en el cas que vulgueu que tingui format

de plantilla, canviareu el format del document. Si voleu que sigui un llibre

dExcel amb format de full de clcul, deixareu el format Llibre de treball

de Microsoft Office.

Per accedir a lAjuda de lExcel aneu a lopci Ajuda de la barra demens o b premeu la tecla F1.


s molt important desar la informaci cada cert temps per tal dactualit-

zar el document. Ho podeu fer mitjanant el bot que t forma de disquet

de la barra deines i, evidentment, quan sortiu de laplicaci deseu el do-

cument amb els ltims canvis efectuats.

1.1.5. Recuperar un document desat

Per tornar a obrir un document per continuar treballant-hi o fer-hi modi-

ficacions, aneu a Fitxer\Obre, seleccioneu la unitat on t la ubicaci lar-

xiu, si s plantilla seleccioneu lopci de format Plantilla i, si no ho s,

deixeu el format Tots els fitxers de Microsoft Office Excel. Sortir una llista

darxius. Lnic que heu de fer s seleccionar amb el ratol larxiu que vo-

leu recuperar i acceptar. Tamb podeu clicar dues vegades sobre el nom

de larxiu i sobrir automticament.

1.1.6. Moures pel full

Us podeu moure amb agilitat i rapidesa pel full de clcul de diverses ma-

neres:

Amb les fletxes de moviment del teclat.

Amb el ratol.

Amb les barres de desplaament de la finestra.

Amb lopci del men Edici\Vs a, que tamb sactiva amb la tecla F5.

Amb aquesta opci surt la finestra que mostra la figura 2. En lespai Re-

ferncia, introduu el nom de la cella a la qual us voleu desplaar.

Figura 2. Funci Vs a

Per desplaar-vos pel full horitzontalment i verticalment, podeuutilitzar el ratol, les barres de desplaament o el teclat.

Podeu recuperar un document...

... desat des del bot de la barra estndard representat per una carpeta oberta amb una fletxa que normalment s un dels botons que hi ha a linici de la barra deines.


En la taula 1, es detallen algunes de les funcions dalgunes tecles i movi-

ments combinats que podeu utilitzar per agilitar el vostre treball:

Taula 1. Funcions del teclat

1.1.7. Introduir dades

Quan tenim el full de clcul en blanc, hem de comenar a introduir dades

per poder realitzar operacions i comenar a estructurar i donar format al

contingut del document. Tamb podem introduir noves dades en un full

de clcul ja existent.

Per comenar a introduir dades, situeu el cursor en la cella i a continuaci...

podeu escriure el text directament.

podeu fer clic en la barra de frmules.

podeu fer doble clic.

podeu clicar F2.

Per esborrar dades, podeu...

situar el cursor en la cella i clicar sobre la tecla Supr.

anar al men Edici\Suprimeix\Tot (o a la part que voleu suprimir).

clicar amb el bot dret del ratol i triar del men contextual lopci Su-

primeix.

Funcions i combinacions del teclat Acci

Av PgDesplaament a la part inferior de la pgina

Re PgDesplaament a la part superior de la pgina

Alt + Av Pg Desplaament a la part dreta de la pgina.

Alt + Re PgDesplaament a la part esquerra de la pgina.

Tecla Inici Desplaament a la primera cella de la fila

Ctrl + Inici Desplaament a la cella A1

Tab Desplaament a la cella de la dreta.

Maj + Tab Retrocs duna cella a lesquerra.

INTRO Desplaament a la cella de sota.

Ctrl + Av Pg Avan dun full dExcel dins dun llibre.

Ctrl + Re Pg Retrocs dun full dExcel dins dun llibre.

El text o nombres sintrodueixen directament i no varien si no elsmodifiquem o els esborrem.


Introduir nombres o text

Quan introduu nombres, lExcel els deixar tal com vosaltres els heu edi-

tat. Per exemple, si no poseu punts de milers, lExcel deixar el nombre

tal com lheu escrit.

Podeu utilitzar signes com els segents:

El punt (.) per separar els milers La coma(,) per diferenciar els decimals El signe menys () per expressar les quantitats negatives El signe del percentatge (%)

Si un nombre no cap en la cella, apareixeran els signes ######. Aix vol

dir que heu de canviar lamplada de la cella.

Quan introduu text, pot ser que els carcters ocupin ms espai que el que

la cella us ofereix; si s aix, el text es visualitzar al complet si la cella o

celles del costat sn buides.

Si les celles del costat contenen dades sortir tallat. En aquest cas haureu

de canviar el format de la cella per poder-lo visualitzar.

Lopci Autocompletar us ofereix la possibilitat de no haver dintroduir

dades que es repeteixen o succeeixen en celles contiges. Per exemple,

si heu dintroduir els anys des del 1989 fins el 2008, per no haver des-

criure tots els anys un darrera de laltre, escriviu els dos primers anys,

seleccioneu les celles, us situeu en el marge dret inferior de lltima

cella seleccionada i, quan el punter del ratol es converteix en una creu,

larrossegueu i aconseguireu que us surti una srie que es va completant

fins a lany 2008.

Lopci Autocompletar tamb la podeu fer servir per escriure els dies de

la setmana, els mesos de lany, sries de nombres o, simplement, per es-

criure un mateix text que sha de repetir en moltes celles.

Introduir frmules i funcions

Les frmules i funcions han de portar sempre al davant el signe igual (=),

i els carcters shan descriure seguits: no pot quedar cap espai en blanc al

mig de la frmula o funci.

Les frmules i funcions sn valors que fan referncia a altrescelles, i que generen un resultat. Les frmules i funcions sempre

porten al davant el signe =, si no, laplicaci les considera text.

Lopci Autocompletar

Aquesta opci la podeu fer servir, per exemple, per completar sries de nombres, per copiar frmules, per copiar el mateix text, per completar els mesos de lany, etc., sempre que les celles siguin contiges.

Visualitzeu el vdeo Autocompletar en la secci Recursos de contingut del web del crdit.

!!


Els signes que es poden utilitzar per realitzar operacions senzilles sn els

segents:

Suma (+)

Resta ()

Multiplicaci (*)

Divisi (/)

Quan necessiteu utilitzar parntesis en les frmules o funcions, heu de se-

guir els criteris generals per realitzar clculs amb parntesis.

1.1.8. Selecci de celles

Per realitzar una srie de modificacions que afecten ms duna cella, teniu

lopci de realitzar lacci per a tot el grup de celles en comptes danar una

per una. Per treballar daquesta manera, heu de seleccionar les celles.

Un grup de celles es pot seleccionar de diferents maneres:

Cliqueu sobre la primera cella del grup i, sense deixar anar el ratol,

arrossegueu-la fins a lltima cella que voleu seleccionar.

Si les celles que voleu seleccionar no sn contiges, seleccioneu el pri-

mer grup de celles, premeu la tecla Ctrl i, sense deixar-la anar, aneu

seleccionant la resta de celles o grup de celles.

Per seleccionar una columna sencera dun full, feu clic en lencapala-

ment de la columna (la lletra).

Per seleccionar una fila sencera dun full, cliqueu en lencapalament

de la fila (el nombre).

Per seleccionar diverses columnes o files senceres contiges, cliqueu

en la lletra o en el nombre de la columna o fila i, sense deixar anar el

ratol, arrossegueu el cursor fins on voleu realitzar la selecci.

Si les files o columnes no sn contiges, cliqueu en la primera columna

que voleu seleccionar, premeu la tecla Ctrl i, sense deixar-la anar, feu

clic en les columnes o files que voleu seleccionar.

Per seleccionar tot el full, feu un clic en el quadre del vrtex superior

esquerre del full de clcul.

Amb el teclat situeu-vos en la primera cella i, mantenint premuda la

tecla Maj i amb lajuda de les fletxes de desplaament, podeu seleccio-

nar les celles contiges que vulgueu.

Si voleu anular la selecci de celles, noms heu de clicar fora de lrea de selecci o prmer la tecla Esc.


1.1.9. Inserir i eliminar celles

Quan treballeu en un llibre de lExcel, us podeu adonar que heu dinserir

o eliminar celles en el full de clcul. Laplicaci us permet realitzar les

modificacions que necessiteu.

Per inserir celles, primer de tot shan de seleccionar les celles que veu-

ran afectada la seva referncia (lloc que ocupen). Tamb s important

i si coincideix en nombre ho podeu fer seleccionar tantes celles com

celles noves voleu afegir en el full de clcul. Desprs, aneu al men In-

serci\Celles, i us sortir la finestra de la figura 3. Aqu heu dindicar si

voleu desplaar les celles seleccionades cap a la dreta o cap avall, i tam-

b podeu inserir tota una fila o tota una columna.

Figura 3. Inserci de celles

Per eliminar celles, realitzeu la selecci i aneu al men Edici\Supri-

meix. Tamb ho podeu fer amb lordre Suprimeix del men contextual.

1.1.10. Copiar i moure celles

El format i contingut de les celles es pot traslladar a altres celles del full

de clcul i a altres fulls de clcul del mateix llibre.

Per copiar o moure el contingut de les celles, podeu fer servir les eines

del men Edici\Retallar o Copiar\Enganxar, primer seleccionant la

cella o celles, anant al men Edici\Copiar o Retallar, situant-vos en el

Quan seleccioneu un grup de celles, les modificacions que realitzeuamb la selecci activa afecten a tot el grup de celles.

Per inserir o suprimir celles, prviament heu de seleccionar les quees veuran afectades.

Lacci dinserir celles tamb sactiva amb el ratol, activant lopci del men contextual Insereix.


lloc on voleu copiar el format o contingut de la cella, i tornant al men

Edici i clicant sobre Enganxar.

El teclat i el ratol tamb us ofereixen una altra manera, potser ms rpi-

da, de copiar o moure. Els moviments que realitzareu per moure el contin-

gut duna cella o grup de celles sn molt senzills: seleccionareu all que

voleu moure, quan el punter del ratol adopti la forma de creu amb aspes

clicareu i, sense deixar-lo anar, arrossegareu la creu fins a lrea on voleu

traslladar les dades.

Si el que voleu fer s copiar el contingut de les celles, seguireu els matei-

xos passos, per haureu de prmer la tecla Ctrl. En aquest cas, el punter

del ratol adoptar la forma duna creu molt ms petita.

En el vdeo Moure i copiar de lapartat web "Continguts", teniu una demos-

traci grfica de com podeu realitzar aquests canvis amb el teclat i el ratol.

1.1.11. Lopci Enganxat amb opcions

Quan utilitzeu lopci Enganxar del men Edici o del men contextual,

lExcel us enganxa totes les propietats i continguts de la cella, per, qu

passa si noms voleu enganxar la frmula que cont?

Lopci Enganxat amb opcions us permet escollir qu voleu copiar en la

cella de destinaci. Podeu copiar solament el format, o el format i la fr-

mula, o el valor noms, lamplada de les columnes... Podeu enganxar sim-

plement all que us convingui o enganxar-ho tot.

1.1.12. Nom per a les celles

LExcel us ofereix la possibilitat de donar nom a una cella o rang de celles.

Lenganxat amb opcions us ofereix possibilitats de traslladar algu-

na, algunes o totes les caracterstiques duna cella o grup de celles

a una altra cella o grup de celles.

Un rang de celles s un conjunt de celles contiges, i sidentifiquenamb el nom de la primera cella situada a lesquerra i el nom de ll-

tima cella situada en la part inferior dreta, separades per dos punts

(:). Per exemple, el rang A1:B3 estar format per les celles A1, B1,

A2, B2, A3 i B3.

Visualitzeu el vdeo Moure i copiar en la secci Recursos de contingut del web del crdit.

!!

Les accions de copiar, retallar i enganxar tamb es poden fer amb les opcions del men contextual.


El fet de donar nom a una cella o rang de celles s til per a les frmules

o, simplement, per identificar millor els rangs.

Per donar nom a les celles us heu de situar en la cella o seleccionar el

rang de celles. En lespai situat a lesquerra de la barra de frmules que

indica el nom que lExcel ha posat a la cella (per exemple, A1), heu de fer

clic amb el ratol, escriure el nom i, desprs, prmer Intro.

1.1.13. Inserir o eliminar files o columnes

Per inserir files o columnes en un full de clcul, heu de seleccionar tantes

files o columnes com en vulgueu de noves, i activar lopci del men Inse-

reix\Files o Insereix\Columnes. Daquesta manera, les files o columnes

seleccionades es desplacen per cedir espai a les noves.

Per eliminar files o columnes, primer les seleccionem i, des del men Edi-

ci\Suprimeix, les suprimim.

1.1.14. Cercar i substituir dades

LExcel us permet cercar una dada concreta en qualsevol part del llibre

de treball. Aquesta opci la podeu portar a terme des del men Edi-

ci\Cerca. Des daqu heu dassignar els criteris de cerca que podeu am-

pliar en el desplegable Opcions, aix lExcel proporciona la informaci

buscada.

El men Edici\Substitueix us permet cercar un valor i modificar-lo per

un altre, tamb podeu fer extensiva la modificaci a totes les celles que

compleixin els criteris de cerca que heu indicat.

1.1.15. Validaci de les dades

Quan treballeu en un llibre de lExcel, us podeu trobar que en una o ms

celles sempre hi ha danar un valor dentre uns quants que ja estan defi-

nits, i per tant haureu dintroduir sempre les mateixes dades (per exem-

ple, les referncies darticles en una factura).

Lopci del men Dades\Validaci us permet generar una llista desplega-

ble que us ofereixi les diverses opcions o limitar el nombre de carcters

que pugui contenir una cella; tamb podeu dissenyar missatges dajuda i

advertncia.

Donar nom a una cella o rang...

...facilita la feina a lhora de realitzar tasques en els fulls de clcul que tenen gran contingut de dades i operacions.

Lacci dinserir o eliminar files o columnes tamb es pot realitzar des del men contextual.

Visualitzeu el vdeo Validaci de dades en la secci web Recursos de contingut.

!!


1.2. Format de les celles

Per tal dobtenir uns resultats satisfactoris, podeu personalitzar el full de

clcul, ja que aix oferir un format ms professional.

Els canvis de format no afecten la informaci que cont el llibre de treball,

solament afecten la visualitzaci en la pantalla i la impressi del document.

Podeu aplicar o modificar el format de les celles mitjanant els elements

segents:

Anant al men Format\Celles.

Seleccionant la cella i activant lopci Format del men contextual.

Anant a lopci Format de la barra deines que es mostra en la figura 4.

Figura 4. Barra deines Format

1.2.1. Format Nmero

La pestanya Nmero us ofereix la possibilitat de canviar el format de

les dades numriques del full de clcul. En la figura 5, podeu veure les

opcions que us ofereix aquesta fitxa.

En lapartat Categoria hi ha unes opcions que, quan se seleccionen, gene-

ren mes informaci: per exemple, en lopci Nmero, podeu triar les po-

sicions decimals, triar si voleu utilitzar separadors de milers, i triar el

format dels nombres negatius.

Lapartat Exemple us mostra com quedar el contingut de la cella quan

accepteu els canvis.

Lopci Validaci de dades s molt til quan heu dintroduir les ma-

teixes dades en un grup de celles. Tamb us facilita la feina i us ofe-

reix loportunitat dassegurar-vos que les dades introdudes seran

les correctes.

Des de la fitxa Format de celles, podeu modificar el contingut ilaspecte amb les pestanyes Nmero, Alineaci, Tipus de lletra, Vo-res, Trames i Protecci.


Figura 5. Pestanya Nmero

1.2.2. Format Alineaci

Per realitzar alineacions senzilles com esquerra, dreta o centrat, podeu

utilitzar els botons de la barra deines. Per realitzar modificacions ms

acurades, anireu a la pestanya Alineaci de la fitxa Format de les

celles.

Figura 6. Pestanya Alineaci

Com veieu, la pestanya Alineaci de la figura 6 mostra dos mens desple-

gables per poder alinear el contingut de la cella de diferents maneres: ho-

ritzontalment o verticalment.


En lrea Orientaci, podeu diferenciar el contingut duna cella clicant

sobre la forma vermella i arrossegant-la amb el ratol en el sentit que vo-

leu donar al text.

Quan en una cella sintrodueix ms text del que lespai daquesta permet

visualitzar, es pot ajustar el text en diverses lnies, reduir-lo fins que

sajusti, la qual cosa donar com a resultat que la mida del contingut es

far ms petita perqu ocupi lamplada de la columna. Tamb es poden

combinar celles. Aquesta ltima opci combina dos o ms celles en una

de sola; en aquest cas, la referncia o nom de la cella combinada ser la

primera cella superior esquerra seleccionada.

1.2.3. Format Tipus de lletra

Per canviar el tipus de font i la seva aparena, utilitzareu les eines de la

pestanya Tipus de lletra que teniu en la figura 7.

Figura 7. Pestanya Tipus de lletra

Com veieu en la figura 7, quan sou en aquesta finestra podeu canviar el

tipus, estil, mida i color de la lletra, i el tipus de subratllat; tamb podeu

donar efectes al text, i sempre podreu observar la visualitzaci prvia de

les modificacions que realitzeu.

La pestanya Alineaci del quadre de dileg Format de les celles us

ofereix diverses opcions per modificar la posici de les dades dins

una cella o grup de celles.

Tipus de lletra

Les fonts que mostra la pestanya Tipus de lletra depenen del tipus d'impressora installada i de les fonts del mateix sistema.


1.2.4. Format Vores

Per realitzar un disseny gil i ms senzill, podeu afegir i treure vores amb

els botons de la barra deines Format, per per distingir ms el vostre tre-

ball, la pestanya Vora del quadre de dileg Format de les celles que es

mostra a continuaci en la figura 8 us ofereix ms possibilitats.

Figura 8. Pestanya Vora

Les opcions que ofereix aquesta pestanya i que permeten posar o modifi-

car vores sn les segents:

Predefinit. Permet donar lordre que no hi hagi vores, posar vores ex-

teriors o posar vores interiors.

Lnia. Per diferenciar el resultat de la vostra feina en el full de clcul,

podeu triar lestil i el color de la vora.

Lrea de vora. Quan heu seleccionat lestil i el color de la vora, feu clic

en els costats de la cella on voleu crear o modificar la vora. Tamb els

podeu treure fent clic amb el ratol a sobre del costat que no voleu.

1.2.5. Patrons

Si voleu assignar a una cella o grup de celles un color de fons diferent del

predeterminat, des de la fitxa Patrons podreu triar el color i seleccionar-

lo com a tramat.

Abans dacceptar els canvis es visualitza la mostra.

Algunes daquestes modificacions tamb es poden realitzar amb els botons de la barra deines de Format.


1.2.6. Protecci de dades

Perqu el contingut especialment important duna cella o grup de celles

no es pugui modificar, aquestes es poden bloquejar.

Des de la pestanya Protecci, tamb podeu ocultar el contingut duna cella.

1.2.7. Files i columnes

En aquest apartat, aprendreu a modificar lalada i lamplada de les files i

columnes del full de clcul, i realitzareu aquests canvis des de lopci del

men Format\Fila o Format\Columna.

Una fila de lExcel t habitualment una alada de 12,75 (17 pxels). Podeu

modificar aquesta alada de diferents maneres:

Situeu el punter del ratol entre dues files de lencapalament, feu clic

i arrossegueu el punter fins a lalada que vulgueu.

Des del men Format\Fila\Alada, podeu modificar la mida manual-

ment introduint lalada que voleu.

Des del men Format\Fila\Ajusta automticament, podeu adaptar

lalada de la fila al contingut de la cella seleccionada.

Una columna de lExcel t habitualment una amplada de 10,71 (80 pxels).

La podeu modificar de diferents maneres:

Amb el ratol, situeu-vos entre dues columnes de lencapalament, feu

clic i arrossegueu el cursor fins a obtenir lamplada desitjada.

Des del men Format\Columna\Amplada.

Des del men Format\Columna\Ajusta automticament la selecci.

En aquest cas, lamplada de la columna sajusta al contingut de la cella

seleccionada.

Lacci de bloqueig de les celles es realitza des de la pestanya Pro-tecci, de la fitxa Format de les celles, per heu de tenir en compte

que el bloqueig no ser efectiu si abans no sha protegit el full des

del men Eines\Protegeix\Protegeix el full o Eines\Protegeix\Pro-

tegeix el llibre.


Per ocultar files o columnes, primer les heu de seleccionar i heu de realit-

zar lacci des del men Format\Fila\Amaga o Format\Columna\Ama-

ga. Per tornar-les a mostrar, seguiu els mateixos passos per activeu

lopci Mostra.

1.2.8. Opci Format automtic

Laplicaci us ofereix uns formats predefinits on podeu triar entre di-

versos models i, aix, canviar duna manera rpida laparena del full de

clcul.

Abans dexecutar lacci, heu de seleccionar lrea del full de clcul que es

veur afectada per aquest canvi. Una vegada seleccionades les celles,

aneu al men Format\Format automtic i escolliu el tipus de format. A

ms, teniu el bot Opcions, que us ofereix la possibilitat daplicar aquest

format als nombres, a les vores, al tipus de lletra, als patrons, a lalineaci,

a lamplada i a lalada.

1.3. Els fulls dun llibre de lExcel

Els arxius de lExcel sanomenen llibres de treball. Cada llibre de treball

pot estar format per diversos fulls de clcul. Per defecte, hi ha fulls per

cada llibre, i les pestanyes de cada full es visualitzen en la part inferior de

lrea de treball.

1.3.1. Canviar el nom a un full de clcul

Per defecte lExcel anomena, els fulls, Full1, Full2, Full3. Per la vostra co-

moditat i perqu les tasques ho poden requerir, molt sovint podeu donar

un nom especfic a cada full de clcul.

Per canviar el nom, teniu diferents opcions:

Clicar dues vegades a sobre de la pestanya del full i escriure el nom di-

rectament.

Des del men Format\Files o Format \Columnes, podeu modificar

lalada o amplada de les files o columnes respectivament. Tamb

ho podeu fer des dels encapalaments. Una altra opci s des del

men contextual.


Des del men Format\Full, canviar el nom, ocultar el full (les dades no

sesborren), mostrar el full amagat, triar un fons per al full de clcul i

canviar el color de la pestanya.

Situar-vos a sobre de la pestanya del full i, des del men contextual, ac-

tivar diferents opcions.

1.3.2. Afegir fulls a un llibre

Per defecte, lExcel us ofereix tres fulls de clcul per llibre. Si voleu afegir

fulls, podeu anar al men Eines\Opcions\General, i en lopci Fulls al lli-

bre de treball nou podeu incrementar el nombre de fulls.

Si voleu afegir fulls al llibre de treball actiu, aneu al men Inserci\Full

de clcul, daquesta manera apareixer un nou full que, a ms, es conver-

teix en el full actiu.

1.3.3. Moure un full

Per canviar lordre dun full dins del llibre actual, feu clic sobre la pestanya

i arrossegueu-la al lloc on el voleu situar.

Tamb podeu moure un full des del men Edici\Desplaa o copia el full.

En aquest moment, surt un quadre de dileg similar al de la figura 9 que

us permet desplaar o copiar un full.

Figura 9. Desplaament o cpia dun full

s recomanable que els fulls de clcul dun llibre de lExcel tinguin un nom relacionat amb el contingut.


Podreu traslladar el full actiu a un altre llibre o deixar-lo en el mateix llibre

i canviar lordre dels fulls en tots dos casos.

1.3.4. Copiar un full

El men Edici\Desplaa o copia el full tamb ofereix la possibilitat de co-

piar-ne el contingut: se selecciona primer el full a copiar i, desprs, es de-

cideix en quin lloc senganxar la cpia. Per obtenir la cpia, heu dactivar

la casella de Crea una cpia.

Tamb es pot realitzar la cpia amb el ratol, prement la tecla Ctrl al ma-

teix temps que cliqueu a sobre de la pestanya del full, i arrossegant-lo fins

al lloc desitjat. Per obtenir el resultat, heu dalliberar el bot del ratol

abans de deixar de prmer la tecla Ctrl.

1.3.5. Suprimeix un full

Per suprimir un full, se selecciona lopci Suprimeix del men contextual

i es clica a sobre. Tamb el podeu suprimir des del men Edici\Supri-

meix, desprs de seleccionar el full.

1.3.6. Seleccionar fulls

Per seleccionar un full, feu clic amb el ratol.

Per seleccionar diversos fulls contigus, feu clic en el primer full, premeu

la tecla Maj, i feu clic en lltim full.

Per seleccionar diversos fulls que no sn contigus, feu clic en el primer full,

premeu la tecla Ctrl i, sense deixar-la anar, seleccioneu la resta de fulls.

Per seleccionar tots el fulls, feu clic a sobre de qualsevol full, activeu el

men contextual, i trieu lopci Selecciona tots els fulls.

1.3.7. Vincular fulls dun mateix llibre

Un llibre de treball pot tenir diferents fulls. La informaci daquests fulls

pot estar relacionada i en algun moment de la vostra tasca podeu necessi-

tar utilitzar dades que sn en un altre full del mateix llibre.

Quan es realitzen modificacions que afecten ms dun full de clcul,es poden seleccionar i es pot realitzar el canvi alhora, tenint present

que aquests canvis poden substituir dades dels altres fulls.


Per utilitzar celles daltre full en el full actiu, no podeu posar solament el

nom de la referncia, sin que nheu dindicar la procedncia. Aix ho fa-

reu posant, al davant del nom de la cella, les paraules Full1!, Full2!... o el

nom que tingui el full.

Exemple de vinculaci de dades de fulls diferents dun mateix llibre

Teniu dades en el Full1 i en el Full2 dun llibre de treball.

Full1 actiu: necessiteu sumar les celles A23 i B35 del Full1; en la barra de frmules escriurem=A23+B35.

Full1 actiu: necessiteu sumar les celles A23 del Full1 i C32 del Full2; en la barra de frmules es-criurem =Full2!C32+A23.

1.3.8. Immobilitzar subfinestres

Pot passar que les dades que contingui un full de clcul facin que aquest

sigui molt extens i que els ttols de referncia que teniu en les files i co-

lumnes per introduir dades desapareguin de lrea visible de la pantalla.

En aquest cas, per mantenir a la vista els ttols dels encapalaments de les

files i columnes, lExcel us ofereix la possibilitat dimmobilitzar-los de tal

manera que podeu visualitzar o introduir dades en el full de clcul sense

perdre de vista els ttols de referncia.

En tots tres casos, una vegada situats, aneu al men Finestra\Immobilit-

za subfinestres (vegeu el vdeo explicatiu anomenat Immobilitzar subfi-

nestres en lespai web Recursos de contingut).

El primer resultat visible seran unes lnies negres que delimiten la zona

que queda immobilitzada. En desplaar-vos, veureu que els encapala-

ments no es mouen.

Per anullar la immobilitzaci, aneu al men Finestra\Mobilitza subfi-

nestres.

Quan utilitzeu dades daltres fulls heu de posar, al davant de la re-ferncia de cella, el nom Full1!, tenint en compte que si el full1

sanomens Clients, posareu Clients! davant del nom de la cella.

Per immobilitzar els ttols duna fila, us heu de situar en la fila inferiorimmediata.

Per immobilitzar els ttols duna columna, us heu de situar en la colum-na de la dreta.

Per immobilitzar ttols de files i columnes, us heu de situar en la cellade just a sota de la fila i a la dreta de la columna que voleu immobilitzar.

Visualitzeu el vdeo Immobilitzar subfinestres en la secci web Recursos de contingut.

!!


2. Frmules i funcions

LExcel s una aplicaci amb la qual podeu realitzar des de petits clculs

fins a clculs complexos mitjanant la utilitzaci de frmules i funcions.

Les frmules us permetran obtenir resultats a partir duns valors ja intro-

duts en el full de clcul.

Les funcions us ofereixen la possibilitat dincloure clculs predefinits en

el full de clcul.

2.1. Frmules

Els clculs poden ser des de suma, resta, multiplicaci, divisi i potncies

fins a clculs financers o estadstics i comparaci de valors.

2.1.1. Sintaxi duna frmula

Una frmula s una expressi que sescriu en una cella i que ha de com-

plir uns requisits:

Sempre ha de comenar pel signe igual (=).

Pot contenir text, nombres o referncies de celles.

Utilitza operadors que es poden combinar amb parntesis o no, segons

el resultat que es vol obtenir.

Exemples de frmules

=SUMA(A1:B5); en aquesta frmula sordena la suma del contingut de les celles A1, A2, A3, A4,A5, B1, B2, B3, B4 i B5.

=A5+A6; en aquesta frmula sordena la suma dels valors de la cella A5 i A6.

=(A5*A8)/2; aquesta frmula multiplicar el valor de la cella A5 pel valor de la cella A8, i el resultatel dividir per 2.

=Vendes-Compres; aquesta frmula restar el contingut de la cella anomenada Vendes del con-tingut de la cella anomenada Compres.

Una frmula s una equaci que permet realitzar clculs utilitzantels valors que cont el full de clcul actiu o un altre full de clcul del

mateix llibre de lExcel.


2.1.2. Operadors tipus

Els operadors aritmtics sn els que permeten realitzar les operacions b-siques. Els podeu veure en la taula 2.

Taula 2. Operadors aritmtics

Els operadors de comparaci us serviran, com ho indica el seu nom, percomparar valors dins una frmula o funci. Els teniu en la taula 3.

Taula 3. Operadors de comparaci

Els operadors de referncia us ajudaran a determinar si els valors que in-troduu en una frmula o funci designen un rang, unes celles determina-

des o ms dun rang. A continuaci, en la taula 4, els podeu diferenciar.

Taula 4. Operadors de referncia

Una frmula o funci pot combinar operadors. Aquests poden ser dediferents tipus: operadors aritmtics, operadors de comparaci i

operadors de referncia.

Signe Operaci Exemple

+ Suma =A5+A6

- Resta =A5-A6

* Multiplicaci =A5*A6

/ Divisi =A5/A6

% Percentatge 5%

^ Exponent 4^3 (4 elevat a 3)

Signe Comparaci

= Igual a

> Ms gran que

< Ms petit que

>= Ms gran o igual que


Quan sintrodueix una frmula o funci, sha de tenir en compte que al-

guns operadors tenen prioritat sobre altres.

En la taula 5, trobareu una frmula amb els mateixos valors per amb di-

ferents combinacions. Fixeu-vos que, segons les regles algebraiques, el re-

sultat s diferent cada vegada.

Taula 5. Exemple de regles algebraiques

s molt important situar correctament els operadors en les frmules i

funcions per poder obtenir el resultat esperat. !

2.1.3. Missatges derror

Quan sintrodueixen frmules amb l Excel, es poden produir errors tot i

que penseu que ho esteu fent correctament. LExcel us avisa de lerror que

heu coms amb un missatge. Aquests missatges poden ser per diverses ra-

ons i us pot resultar molt til conixer-ne el significat. En la taula 6, teniu

Operador Referncia Exemple

;El punt i coma uneix diverses referncies de celles que no sn contiges.

B5;C6;D8

Aquest operador de referncia indica que la frmula o funci realitzar els clculs amb els valors que contenen les celles B5, C6 i D8.

,La coma pot unir alguns rangs per realitzar la mateixa operaci.

=SUMA(A2:B3,N2:N5)

Aquest operador indica que la frmula o funci es realitzar amb els valors A2, A3,B2, B3, N2, N3, N4 i N5. Uneix dos rangs.

LExcel determina els clculs segons les regles algebraiques, quesn les segents i per aquest ordre:

Operacions que sn dins un parntesi.

Operacions de potenciaci.

Multiplicacions i divisions.

Sumes i restes.

Quan coincideixen clculs de la mateixa categoria els resol des-

querra a dreta.

Operaci Resultat

=50-8*3+5 31

=(50-8)*(3+5) 336

=50-(8*3+5) 21


els missatges que poden sorgir durant la realitzaci de la feina amb fulls

de clcul de lExcel.

Taula 6. Missatges derror

2.1.4. Referncies

Les referncies sn el nom que sassigna a les celles o grup de cellesdun full de clcul. Quan escriviu la referncia en una frmula, esteu

indicant a lExcel els valors que ha de buscar per obtenir el resultat. Si

heu de copiar aquesta frmula en ms celles, heu de triar quin tipus

de referncia assigneu a la cella. Nhi ha de tres tipus: relativa, abso-

luta i mixta.

Tal com podeu veure en la figura 10, quan copieu la frmula de la cella

ombrejada cap a la dreta sactualitza la columna, i quan la copieu cap avall

sactualitza la fila.

Figura 10. Exemple de cpia de frmula utilitzant una referncia relativa

Missatge derror Significat

#DIV/0! Un nombre sest intentant dividir per 0.

#N/A La dada que volem obtenir cont un valor no disponible.

#NOMBRE? LExcel no reconeix el nom que heu utilitzat.

#NULO! Intersecci sense validesa de dues rees.

#NUM! Hi ha algun nombre que sha utilitzat incorrectament.

#VALOR! Loperaci o largument s erroni.

########### El resultat no cap en la columna, sha dajustar lamplada.

#REF! No heu donat la referncia correcta de la cella.

s una referncia relativa quan es dna nom a una cella o grup decelles de manera que, quan les copieu en un altre lloc del full de cl-

cul, aquesta referncia sadapta a la nova posici.


Com podeu veure en la figura 11, la referncia no sactualitza, es mant

igual tant si la copieu cap a la dreta com si la copieu cap avall, la columna

i la fila queden fixades.

Figura 11. Exemple de cpia de frmula utilitzant una referncia absoluta

En la figura 12, teniu un exemple on podeu veure tots dos tipus. $A1 i $B1

indiquen que la columna es mantindr fixa i que la fila sactualitzar, i A$1

i B$1 indiquen que la columna sactualitzar i la fila es mantindr fixa.

Figura 12. Exemple de cpia de frmula utilitzant una referncia mixta

s una referncia absoluta quan el nom de la cella porta el signe $davant de lindicador de la columna i de la fila de manera que, quan

es copien en altres celles o grup de celles, els seus valors queden

invariables.

Una referncia mixta s una manera de donar nom a una cella ogrup de celles de manera que, quan les copieu en una altra posici,

noms canviar el nmero de la fila o la lletra de la columna. Al da-

vant de la fila o de la columna, posareu el signe $.


2.2. Funcions

Hi ha funcions lgiques, matemtiques, financeres, de temps, de cerca, de

text i estadstiques.

2.2.1. Sintaxi duna funci

Quan es treballa amb funcions, el que heu de saber s quina funci utilit-

zareu i amb quines dades treballareu.

La sintaxi duna funci s aix:

=MEDIANA(A4:B7)

En la barra de frmules, el primer que heu dintroduir s el signe igual

(=). Tot seguit, escriviu el nom de la funci (en aquest cas, MEDIANA). A

continuaci, poseu largument. Largument sn les dades amb les quals la

funci treballar (A4:B7), va entre parntesis i poden ser nombres, noms

de celles, altres funcions o text.

Exemples de funcions

=SUMA(B1;C1;80)El resultat ser la suma del contingut de la cella B1 i el contingut de la cella C1 ms 80.

=PROMEDIO(B1:C3)Sobtindr com a resultat la mitjana del contingut de les celles B1, B2, B3, C1, C2 i C3.

2.2.2. Lauxiliar de funcions

Les funcions es poden introduir manualment, per tamb podeu utilitzar

lauxiliar de funcions situat en el men Inserci\Funcions. Sortir una fi-

nestra com la que teniu en la figura 13.

En la Cerca de funci heu de posar quina funci sutilitzar. s important

realitzar la cerca en lidioma de la installaci original del programa. A con-

tinuaci, fem clic a Vs i, segons la categoria de Recomanades, ens ofereix

les possibles funcions corresponents als criteris de cerca que heu proposat

i, si us hi fixeu, la descripci de la funci apareix subratllada. Seleccioneu

la funci que voleu utilitzar i cliqueu sobre Dacord: sortir la pantalla de

la figura 14.

Quan shan de realitzar operacions ms complexes, lExcel permetutilitzar clculs predefinits que es realitzen mitjanant la incorpora-

ci de funcions.

Quan introduu frmuleso funcions, no hi pot haver cap espai en blanc en la seva sintaxi.

Bot Inserci de funcions.Amb aquest bot que est situat en la barra de frmules, tamb sactiva lauxiliar de funcions.


Figura 13. Auxiliar de funcions

Figura 14. Arguments de funci

En la figura 14, la funci Promedio sha introdut en la cella A9 mitjan-

ant lauxiliar de funcions. Quan ja sha triat el tipus de funci, surt la fi-

nestra dArguments de funci.

Aquesta finestra us demana amb quins arguments voleu treballar, s a dir,

amb quins valors es vol, en aquest cas, calcular la mitjana aritmtica. Po-

deu introduir nombres, noms de celles o rangs. Com sha fet en aquest

cas, es calcular la mitjana aritmtica dels valors que hi ha en les celles

que cont el rang A1:D5. Si us hi fixeu, la frmula surt automticament en

la barra de frmules i en la cella A9, per abans dacceptar les dades, la

finestra darguments de funci us dna el resultat. Quan cliqueu sobre

Dacord, el resultat de la funci apareixer en la cella A9.

2.2.3. Tipus de funcions

LExcel ofereix diferents tipus de funcions, des de funcions que us perme-

tran realitzar clculs matemtics, funcions lgiques que us simplificaran


el treball, financeres per realitzar clculs dinversions, de temps per aju-

dar-vos a tenir actualitzats els documents, de cerca que us ofereixen utili-

tats molt interessants, i les funcions de text i estadstiques.

Funcions matemtiques

En aquesta categoria de funcions, es poden distingir els tipus segents:

Exemples de la funci SUMA

=SUMA(B1:C2)Donar com a resultat la suma dels valors continguts en les celles del rang B1:C2.

=SUMA(B2;C2;2000)Donar com a resultat la suma dels valors de les celles B2 i C2 ms 2000.

Exemples de la funci RAIZ

=RAIZ(B28)Donar com a resultat larrel quadrada del valor que contingui la cella B28.

=RAIZ(64)Donar com a resultat 8.

Exemples de la funci REDONDEAR

=REDONDEAR(B12;2)Si el valor que cont la cella B12 s 12.38435, la funci torna el resultat de 12.38, ja que sha indicatque arrodoneixi dos decimals.

La funci Suma, realitza la suma dels valors inclosos dins els parn-

tesis.

=SUMA(ARGUMENT)

La funci Raz calcula larrel quadrada del nombre o referncia de

cella que cont dins els parntesis.

=RAIZ(ARGUMENT)

La funci Sumaproducto calcula el producte de les celles inclo-

ses en largument i, desprs, suma els productes.

=SUMAPRODUCTO(ARGUMENT)

La funci Redondear arrodoneix el nombre o valor que contingui

dins els parntesis amb el nombre de decimals que indiqueu.

=REDONDEAR(NOMBRE;NOMBRE DE DECIMALS)


=REDONDEAR(125,83497;0)El resultat que sobt s 126, ja que sindica que arrodoneixi el nombre amb zero decimals.

Funcions lgiques

Sn funcions que analitzen condicions establertes com a arguments i sim-

plifiquen la feina quan shan danalitzar moltes dades. Entre daltres, hi

ha les segents:

Exemple de la funci SI

=SI(B5=8;BLAU;SI(B5=7;BLANC;VERMELL))

Com veieu, podeu utilitzar ms duna condici.Amb aquesta funci voleu dir: si el valor que hi ha en la cella B5 s un 8, en la cella on heu ficat lafunci sortir la paraula BLAU; si en la cella B5 hi ha un 7, escriur la paraula BLANC, i si s qual-sevol altre nombre o valor escriur VERMELL.

s important que quan introduu text en largument duna funci, el poseu

sempre entre cometes. Recordeu que no hi poden haver espais en blanc

en la utilitzaci de les frmules i funcions, i que heu de tancar tants parn-

tesis com hi hagin oberts. !

Exemple de la funci Y inclosa en la funci SI

=SI(Y(B5>=20;B5


Exemple de la funci O inclosa en la funci SI

=SI(O(B5>=20;B5=40);T ms de vint anys;T menys de 20 anys)=SI(O (VALOR LGIC;VALOR LGIC2);VERDADERO;FALSO)

En aquest cas, d'una llista amb edats entre els 0 i els 40 anys, volem fer distinci entre els que tenenms de 20 anys i els que tenen menys de 20 anys, de manera que si es compleix algun dels argu-ments, s a dir que B5 sigui superior o igual a 20 o igual a 40, ens retornar T ms de vint anys;en canvi, si la cella B5 cont un valor inferior a 20 ens retornar T menys de 20 anys, ja que elsarguments lgics sn falsos.

Funcions financeres

Abans de comenar a explicar les funcions financeres, us heu de fer una

idea dels arguments que hi haureu dincloure i que solen ser els segents:

TASA. Tipus dinters. NPER. Nombre de pagaments constants en qu est dividida una in-

versi. Aquest argument i lanterior han destar expressats en el ma-

teix perode de temps: anual, semestral...

PAGO. Pagament peridic. Lefectiu que es paga en lapartat argu-

ments de la frmula es representa en nombres negatius.

VA. Valor actual duna inversi de pagaments constants i peridics. VF. Valor final, s a dir el que es lliura al final duna operaci. TIPO. Indica si s el principi del perode de pagament (1) o el final (0). PERIODO. s el temps calculat del pagament.

Una vegada coneguts els possibles arguments que utilitzareu en lelabora-

ci de les funcions financeres, se nexpliquen algunes:

Exemple de la funci VF

Per calcular el valor final que quedaria desprs de realitzar tots els pagaments dun crdit al 8%anual, a retornar en 4 anys (12 mensualitats cada anualitat), el pagament mensual ser de 200 .

=VF(8%/12;4*12;-200)

El resultat retornat s 11.269,98 , que s el valor futur de la inversi.

Exemple de la funci NPER

Clcul del nombre de pagaments que es realitzar en una inversi al 8% anual, de 5.000 , amb unpagament mensual de 200 al principi del perode de pagament.

La funci VF retorna el valor futur duna inversi dinters constant.

=VF(TASA;NPER;PAGO;VA;TIPO)

La funci NPER calcula el nombre de pagaments constants dunainversi a inters constant.

=NPER(TASA;PAGO;VA;VF;TIPO)

Arguments de les funcions

Els arguments de les funcions financeres que estan en negreta sn els imprescindibles perqu la funci retorni el valor correcte.


=NPER(8%/12;-200;5000;;1)

El resultat s 27,24 pagaments.

Exemple de la funci TASA

Calcularem quin ser linters anual dun crdit de 6.000 , a retornar en 4 anys i amb un pagamentmensual de 150 .

=TASA(4*12;-150;6000)*12

El resultat s 9%.

Shan multiplicat per 12 els 4 anys per tenir el nombre de perodes de pagament, i sha multiplicattamb per 12 el resultat per obtenir el tipus dinters anual.

Exemple de la funci VA

En un prstec personal, es vol saber quina ser la quantitat actual que es retornar, el tipus dinterss del 10%, el perode s 8 anys i el pagament mensual ser de 250 .

=VA(10%/12;8*12;-250)

El valor retornat s de 16.475,37 .

Exemple de funci financera PAGO I ABS

Per calcular la quota anual que es pagaria per amortitzar un crdit de 12.000 en 10 anys a un 6%anual.

Amb lauxiliar de funcions introduireu les dades i quedaria la frmula segent:

=PAGO(6%;10;12000)

El resultat seria 1.630,42. Surt amb signe negatiu perqu s la quantitat que la persona que hasollicitat el crdit haur de lliurar cada perode damortitzaci, en aquest cas cada any.

La funci TASA calcula la taxa dinters necessria perqu la quan-titat VA es transformi en VF en el perode indicat. ESTIMAR s la

suposici de la taxa dinters.

=TASA(NPER:PAGO;VA;VF;TIPO;ESTIMAR)

La funci VA retorna el valor actual duna inversi.

=VA(TASA;NPER;PAGO:VF:TIPO)

La funci PAGO retorna el valor corresponent al pagament dunainversi.

=PAGO(TASA;NPER;VA;VF;TIPO)


Exemple de la funci PAGOINT

El resultat que es vol obtenir s el pagament del primer any dun prstec de valor inicial de 14.000 , enun perode de 3 anys a un inters del 6% anual.

=PAGOINT(6%;1;3;14000)

Els interessos que es pagaran durant el primer any pugen a 840 .

Exemple de la funci ABS

Si introduu la frmula

=PAGO(6%;10;12000)

El resultat seria 1.630,42. Surt amb signe negatiu. Si voleu que el nombre no surti negatiu ni ver-mell, podeu utilitzar la funci ABS perqu aquesta quantitat surti amb signe positiu. Haureu din-troduir la frmula segent:

=ABS(PAGO(6%;10;12000))

Funcions de temps

Aquestes funcions us permetran introduir, de manera automtica, la data

i hora actualitzada en el moment en qu obriu el document. Tamb per-

met realitzar clculs amb dates i hores. Algunes daquestes funcions sn

les segents:

Aquesta funci no necessita argument, i els parntesis han destar buits i

sense espais en blanc.

La funci PAGOINT retorna linters que es paga per una inversidurant un temps determinat.

=PAGOINT(TASA;PERIODO;NPER;VA;VF;TIPO)

La funci ABS retorna el valor absolut dun nombre, s a dir sensesigne.

=ABS(NMERO)

La funci HOY retorna la data actual, que ser la que tingui registra-da lordinador.

=HOY()

La funci AHORA retorna la data i hora actual, que correspon a lesque tingui registrades lordinador.

=AHORA()


Aquesta funci no necessita argument, i els parntesis han destar buits i

sense espais en blanc.

Aquestes dues funcions actualitzaran els seus valors en el moment en qu

obriu els documents que les continguin.

Exemple de la funci DIAS360

Si la cella A1 cont el valor 09/02/2007 i la cella B1 cont el valor 19/08/2007, en la cella B2 hade sortir el resultat dels dies que han transcorregut entre aquestes dues dates.

En la cella B2 sintrodueix la funci =DIAS360(A1;B1). El resultat daquest clcul s 190 dies.

Funcions de cerca

Sn funcions molt tils per cercar valors en fulls de clcul on podeu tenir

moltes dades. Us permetran buscar dades en columnes i en files, i comp-

tar columnes i files.

=BUSCARV(VALORCERCAT;RANG;COLUMNA;FALSO)

FALSO vol dir que ha de buscar el valor cercat exacte en el rang que hem

assenyalat.

=BUSCARV(VALORCERCAT;RANG;COLUMNA;VERDADERO)

VERDADERO vol dir que buscar el valor ms aproximat que sigui ms petit

que el del valor cercat. Les dades del rang de cerca han destar ordenades.

En la figura 15, teniu un exemple amb les funcions de cerca de valors

BUSCARV amb lopci FALSO, i en la figura 16 teniu el mateix exemple

amb els resultats que retorna.

Anlisi de la frmula de la cella B13. Sest cercant el valor contingut en

la cella A13, en el rang de celles A1:C9 (el posem amb referncia absoluta

per poder copiar la frmula sense que es modifiqui el rang). Es tracta que

La funci DIAS360 calcula el nombre de dies que hi ha entre dos da-tes comptant els mesos de 30 dies i els anys de 360 dies.

=DIAS360(DATAINICIAL;DATA FINAL)

Utilitzareu la funci BUSCARV quan tingueu les dades organitza-des per columnes, i busqueu una dada equivalent en una columna

dun rang que haureu despecificar.

Valors de rang de cerca

Els valors del rang de cerca poden ser en el mateix full (per exemple, a sota de les dades que volem imprimir). Aquestes dades normalment no simprimeixen. Tamb poden ser en un altre full de clcul del mateix llibre de lExcel.


ens torni el valor corresponent de la columna 2 daquest rang i, a ms, se

li est indicant amb lopci FALSO, s a dir, se li est indicant que sigui el

valor exacte.

Figura 15. Exemple de la funci BUSCARV amb cerca del valor exacte (FALSO)

Anlisi de la frmula de la cella C18: El que es vol s que retorni el valor

corresponent a les unitats venudes del primer trimestre de dos articles;

per tant, es busca el valor de la cella A2 en el rang de celles A1:C9. El valor

de retorn s en la columna 3 daquest rang i, indicant FALSO, sindica que

el valor ha de ser lexacte. Els resultats els podeu veure en la figura 16 que

teniu a continuaci.

Figura 16. Resultats de la funci BUSCARV, valor exacte

En la figura 17, teniu un exemple de la funci BUSCARV amb lopci VER-

DADERO. Cercar el valor ms aproximat que sigui ms petit que el del

valor cercat. Les dades del rang de cerca han destar ordenades. En la fi-

gura 18, teniu el mateix exemple amb els resultats que retorna la funci.


Figura 17. Exemple de la funci BUSCARV amb cerca del valor aproximat (VERDADERO)

El funcionament de la funci s el mateix, per amb lopci VERDADE-

RO surt el valor aproximat si el valor que se cerca no es troba en el rang

de cerca.

Figura 18. Resultats de la funci BUSCARV valor aproximat

Utilitzareu la funci BUSCARH quan tingueu les dades organitza-des per files i busqueu una dada equivalent en una fila dun rang que

haureu despecificar.


=BUSCARH(VALORCERCAT;RANG;FILA;FALSO)

=BUSCARH(VALORCERCAT;RANG;FILA;VERDADERO)

Els arguments de FALSO o VERDADERO funcionen de la mateixa manera

que en la funci BUSCARV.

En la figura 19, teniu un exemple de la funci BUSCARH amb les opcions

VERDADERO i FALSO. Les dades del rang de cerca han destar ordenades

perqu largument VERDADERO funcioni. En la figura 20, teniu el mateix

exemple amb els resultats que retorna la funci.

Figura 19. Exemple de la funci BUSCARH

Figura 20. Resultats de la funci BUSCARH


En la frmula de la cella B3, teniu la funci BUSCARH que indica que

es realitzi la cerca del valor dA3 en el rang B19:E20. Per trobar el codi

del client que es troba en la fila 2 daquest rang, ha de ser el valor exacte.

La frmula de la cella B9 t les mateixes caracterstiques.

En la frmula de la cella B5, la funci BUSCARH indica que es realitzi la

cerca del valor que cont la cella B4 en el rang B15:F16, en la fila segona.

Per trobar el percentatge de descompte que correspon al client per les uni-

tats que se li han venut, i com s molt difcil que hagi comprat el nombre

exacte al qual correspon el descompte, utilitzem lopci VERDADERO,

que ens aproxima al valor buscat.

Exemple de la funci COLUMNAS

=COLUMNAS(A5:H8)

El resultat que retorna la funci s 8.

Exemple de la funci FILAS

=FILAS(A5:H8)

En aquest cas, el resultat que retorna la funci s 4.

Funcions de text

Les funcions de text us permeten modificar qualsevol text introdut en

el full de clcul o establir un format predeterminat en un text que in-

troduireu.

La funci COLUMNAS compta el nombre de columnes que cont lamatriu que hi ha en largument.

=COLUMNAS(Matriu)

La funci FILAS compta el nombre de files que cont la matriu quehi ha en largument.

=FILAS(Matriu)

La funci MAYUSC converteix totes les lletres minscules deltext en majscules.

=MAYUSC(TEXT)


En aquestes funcions, en largument podeu escriure text (entre cometes)

o fer referncia a una cella.

Funcions estadstiques

De manera general, les funcions estadstiques realitzen les operacions so-

bre grups de nombres. Entre daltres, teniu les segents:

Funci PROMEDIO

Teniu exemples daquesta funci amb referncies de celles, nombres i

rang de celles en la figura 21, i en la figura 22 teniu els resultats obtinguts.

La funci MINUSC converteix totes les lletres majscules deltext en minscules.

=MINUSC(TEXT)

La funci PROMEDIO calcula la mitjana aritmtica dels nombres,referncies de celles o rangs de celles que hi ha entre parntesis.

=PROMEDIO(nmero1;nmero2,...)

Figura 21. Exemples de la funci PROMEDIO Figura 22. Resultat dels exemplesde la funci PROMEDIO


Funcions MAX i MIN

Podeu posar, a largument NMEROS, celles o rang de celles. En la figu-

ra 23, teniu exemples de les funcions MAX i MIN, i en la figura 24 teniu

els resultats obtinguts.

Funci CONTAR.SI

La funci MAX retorna el valor mxim duna llista de nombres.

=MAX(NMEROS)

La funci MIN retorna el valor mnim duna llista de nombres.

=MIN(NMEROS)

Figura 23. Exemples de les funcions MAX i MIN

Figura 24. Resultats obtinguts

La funci CONTAR.SI compta les celles dun rang que coincideixinamb la condici que sha donat en largument.

=CONTAR.SI(RANG;CONDICI)


Funci MEDIANA

En la figura 25, teniu exemples de la funci CONTAR.SI, MEDIANA i MO-

DA, i en la figura 26 teniu els resultats obtinguts.

La funci introduda en la cella A11 compta quantes vegades es repeteix

en el rang A1:A9 el nmero 20. El resultat s 2, com mostra la figura 26.

La funci introduda en la cella A13 compta quantes vegades es repeteix

en el rang B1:B7 el codi A001. El resultat s 4, com mostra la figura 26.

La funci introduda en la cella A15 retorna el nombre que hi ha al mig de

la llista del rang A1:A9 i que t els mateixos nombres ms grans que el re-

sultat i els mateixos nombres ms petits que el resultat. El resultat s 40.

La funci introduda en la cella A17 retorna el valor que ms es repeteix

en el rang de celles A1:A9, que en aquest cas s el nombre 20.

La funci MEDIANA retorna el nombre que es troba al mig dunallista de nombres, s a dir, la meitat dels nombres de la llista sn

ms grans, i laltra meitat sn ms petits, que el nombre que retor-

na aquesta funci.

=MEDIANA(RANG)

La funci MODA retorna el valor que ms es repeteix en un grup de

celles.

=MODA(RANG)

Figura 25. Exemples de les funcions CONTAR.SI, MEDIANA i MODA Figura 26. Resultats de les funcions


3. Grfics, configuraci de pgina i altres opcions

Amb lExcel podreu realitzar grfics per presentar visualment la informa-

ci amb claredat. Els valors de les celles apareixen en el grfic en forma

de columnes, lnies, barres, i es diferencien pel seu color o disseny.

Per modificar el format del full de clcul des de Fitxer\Format de pgina,

podreu canviar lorientaci de la pgina, els marges, centrar la taula en el

full, posar capaleres i peus, ordenar les pgines dimpressi, entre dal-

tres opcions, visualitzant el resultat abans dimprimir el document.

LExcel tamb permet administrar una llista de dades, de manera que les

podreu ordenar aplicant criteris determinats i filtres per realitzar la cerca

de valors.

Tamb podeu integrar en un document de Word una taula de lExcel i mo-

dificar aquestes dades des del tractament de text.

3.1. Grfics

Amb els tipus de grfics bsics, podeu representar qualsevol informaci.

Aquests sn els segents:

Grfic de lnies. Serveix per mostrar levoluci en el temps dels valors

que es representen.

Grfic circular. s molt til quan el resultat que es vol obtenir s com-

paratiu.

Grfic de barres o columnes. Sutilitzen per observar levoluci duna

srie de dades de manera individual.

Hi ha ms tipus de grfics: rea, dispersi, anelles, superfcie

3.1.1. Elements del grfic

Quan feu el plantejament de dissenyar un grfic, heu de saber quines da-

des voleu utilitzar, quin tipus de grfic sadapta millor a les vostres neces-

Un grfic s una representaci visual de les dades que pot contenirun full de clcul. LExcel us permet triar el tipus que ms sadapti a

les vostres necessitats i compleixi els objectius que us heu marcat.


sitats Per obtenir un treball ptim i satisfactori, primer heu de distingir

alguns dels elements que formen part dun grfic. En la figura 27, teniu la

imatge dun grfic i, a continuaci, teniu una petita explicaci de cadascu-

na de les parts que hi podeu trobar:

Ttol del grfic. s com sanomena el grfic.

Srie de dades. Sn les dades que heu seleccionat representades en elgrfic.

Llegenda. s un quadre que ens dna informaci sobre el contingut deles dades representades.

Eix de categories. Correspon a les dades de leix X (horitzontal).

Eix de valors. Correspon a les dades de leix Y (vertical).

Lnies de divisi. Sn les lnies horitzontals o verticals sobre les qualses va creant el grfic.

Etiquetes de dades. Sn les dades que poden aparixer en el grfic so-bre cadascuna de les sries.

Taula de dades. Sn dades del full de clcul que heu seleccionat per cre-ar el grfic.

rea de traat. Superfcie on es representen les sries de dades.

Figura 27. Elements del grfic


3.1.2. Crear un grfic

Seguireu lexplicaci sobre com es crea un grfic mitjanant unes dades

introdudes en un full de clcul. Les dades sn les que hi ha en la imatge

de la figura 28.

Figura 28. Dades per realitzar un grfic (exemple)

En lexemple, es crear un grfic de columnes en qu es diferenciaran les

dades del primer semestre i les del segon semestre per zones de venda.

Primer de tot, se seleccionen les celles corresponents al rang A2:C6. Des-

prs sactiva lauxiliar mitjanant el bot Grfics del men de la barra dei-

nes o des del men Inserci\Grfic.

Surt la finestra corresponent a lauxiliar de grfics, en concret el pas 1 dels

quatre que hi ha. En la figura 29 us hi podeu fixar.

Figura 29. Pas 1: tipus de grfic

Bot Grfics. Activa lauxiliar de grfics

Quan es crea un grfic, lExcel disposa dun assistent que guiaduna manera fcil. Mitjanant el men Inserci\Grfic, sactiva

lauxiliar, i tamb amb el bot corresponent de la barra deines.


Heu de triar el tipus de grfic que voleu. En aquest cas, s el primer subti-

pus dels grfics tipus columna. La pestanya Tipus personalitzats us ofe-

reix ms tipus de grfics.

Si cliqueu en el bot Mantingueu-lo premut per veure lexemple, veureu

com comena a quedar el grfic que sest creant.

Quan cliqueu en Endavant, us sortir el pas 2 de lauxiliar de grfics que

t laspecte de la figura 30.

Figura 30. Pas 2: dades dorigen del grfic

Si us interessa canviar linterval de dades, ho podreu fer en aquest pas.

Tamb es pot canviar el nom de les sries que hi ha en la llegenda des de

la pestanya Sries o afegir ms dades en el grfic (una altra srie).

Fent clic a Endavant, apareix el pas 3 de lauxiliar: Opcions de grfic. En

la figura 31, es veuen algunes de les possibles modificacions:

En la pestanya Ttols, es pot afegir ttol al grfic i posar nom als eixos

del grfic.

En la pestanya Eixos, es poden fer desaparixer els eixos.

La pestanya Lnies de quadrcula ofereix la possibilitat de visionar al-

gunes lnies de divisi, totes o cap.

La pestanya Llegenda es pot amagar o canviar dubicaci.

En la pestanya Etiqueta de dades, es pot collocar el valor exacte da-

munt de cada srie, o fer que aparegui el nom de la srie o la categoria.

En el vdeo Elaboraci dun grfic de lapartat web "Recursos de contingut", podeu seguir els passos per crear un grfic circular.

!!


En la pestanya Taula de dades, hi ha lopci de mostrar la taula de da-

des i les claus de la llegenda.

Figura 31. Pas 3: opcions del grfic

Ja ha finalitzat el disseny del grfic. Ara sha de decidir si aquest sinserir

en el mateix llibre i indicar en quin full (Full1, Full2...), o si se situar en

un full nou. En el cas de lexemple, es clica sobre lopci dinserir el grfic

en el Full1 del llibre actiu, com veureu en la figura 32.

Figura 32. Pas 4: ubicaci del grfic

Ara noms queda clicar el bot Final i sinsereix el grfic. En podreu ma-

nipular la grandria com un objecte. El resultat el teniu en la figura 33.

Figura 33. Resultat del grfic de lexemple


3.1.3. Canviar laspecte dun grfic

Aquests canvis tamb es poden portar a terme mitjanant la barra deines

Grfic (vegeu la figura 34). Si no la teniu visible, la podeu activar des del

men Visualitzaci\Barra deines\Grfic.

Figura 34. Barra deines Grfic

3.2. Configuraci de pgina

Des del men Format\Celles, es pot canviar laspecte del full de clcul mo-

dificant les celles en color, grandria, tipus de lletra, vores, files, columnes...

A continuaci, es detallen les opcions que lExcel ofereix per modificar el

full de clcul abans dimprimir-lo.

3.2.1. Pgina

Des del men Fitxer\Format de pgina, sobre la finestra que teniu en la

figura 35. En aquest cas, la primera pestanya que surt per defecte s Pgi-

na, des de la qual es pot fer el segent:

Canviar lorientaci de la pgina (horitzontal o vertical).

Ajustar les dades a lescala segons les necessitats, utilitzar els percentat-

ges o donar lordre que laplicaci ajusti les dades perqu surtin en un

nombre de pgines damplada per un nombre determinat de pgines dalt.

Tots els elements dun grfic es poden modificar. Primer se selec-ciona lobjecte a modificar i, des del men Format, es realitzen els

canvis oportuns: podeu canviar el tipus i orientaci de les paraules

dels eixos o de la llegenda, canviar els colors de les sries, modificar

el ttol, canviar laspecte de lrea de traat...

Quan sha de modificar laspecte general de tot el full de clcul quedesprs simprimir, sutilitza lopci Fitxer\Format de pgina.


Indicar tamb, si s necessari, la mida i qualitat del paper i quin ser el

primer nmero de pgina.

Els botons Imprimir i Vista preliminar equivalen a les accions del

men Fitxer\Imprimir i Fitxer\Visualitzaci prvia dimpressi.

El bot Opcions mostra les propietats estndard establertes per la im-

pressora i varien segons el tipus de la que estigui installada.

Figura 35. Format de pgina\Pgina

3.2.2. Marges

La segona pestanya que us trobeu en la finestra Format de pgina s Mar-

ges, la teniu en la figura 36. Des daqu es modifiquen els marges superior,

inferior, dret i esquerre. Si el full t capalera o peu de pgina, normal-

ment sindica a quina distncia de la vora del paper se situaran.

Per centrar les dades en la pgina de manera automtica, activeu les case-

lles Horitzontalment i/o Verticalment.

Figura 36. Format de pgina\Marges


3.2.3. Capalera i peu de pgina

Des daquesta pestanya, es modifiquen la capalera i el peu de pgina.

Com podeu veure en la figura 37, per defecte, els requadres sn buits, a

ms, el desplegable indica que no hi ha cap capalera ni cap peu de pgina.

Si obriu el desplegable, surt el que lExcel ofereix per defecte. Tamb per-

met personalitzar-los clicant els botons Capalera personalitzada i Peu

personalitzat que porten a una altra finestra que permet collocar les da-

des a la dreta, a lesquerra o al centre de la pgina amb la possibilitat de

donar format al text, inserir nmero de pgina, inserir una imatge, lhora

actual... utilitzant els botons adequats.

Figura 37. Format de pgina\Capalera i peu de pgina

3.2.4. Full

En la pestanya Full que podeu veure en la figura 38, es pot especificar qui-

na zona del full simprimir i amb quines caracterstiques:

En lopci rea dimpressi, sestableix quin rang de celles del full

simprimiran. Clicant en el bot de la dreta, us traslladeu al full de cl-

cul i se seleccionaran les dades que es volen imprimir. Tamb podeu es-

criure el rang directament.

En lopci Imprimeix els ttols, podeu seleccionar una opci per impri-

mir les mateixes columnes o files com a ttols en cada pgina.

En el requadre Imprimeix, podreu activar, entre daltres, lopci perqu

les lnies de divisi simprimeixin, o per imprimir en blanc i negre, o per

determinar la qualitat desborrany, o per imprimir els encapalaments de

les files (nombres de les files) o de les columnes (lletres de les columnes).


En el requadre Ordre de les pgines, podeu indicar la direcci en la

qual simprimir el document quan les dades no sajusten noms a les-

pai duna pgina.

Figura 38. Format de pgina\Full

3.2.5. Visualitzaci prvia dimpressi

La visualitzaci prvia s una eina que permet observar amb atenci el

full actiu abans dimprimir-lo. Podeu accedir a aquesta opci des del men

Fitxer\Visualitzaci prvia dimpressi o b clicant sobre el bot de la

barra deines representat per un document amb una lupa.

Quan sactiva aquesta opci, apareix la pgina activa del full de clcul. La

part inferior de la finestra us informa de quin nmero de pgina visualit-

zeu del total que teniu en el full. En la part superior, hi ha uns botons que

sexpliquen a continuaci:

Podreu avanar i retrocedir amb els botons de la part superior Segent

i Anterior, tamb amb les tecles Av Pg i Re Pg del teclat.

Amb el Zoom es pot ampliar o reduir la vista del document.

Amb el bot Imprimeix passeu a la finestra dimpressi del document.

Amb el bot Configura sactiva la finestra Format de pgina.

El bot Marges mostra les lnies dels marges, i de la capalera i peu de

pgina. Amb el ratol es modifiquen les distncies.

En cas de voler tornar al full, cliqueu al bot Tanca.


3.2.6. Impressi

La impressi de les dades es realitza mitjanant el men Fitxer\Imprimeixo clicant sobre el bot de la barra deines representat per una impressora.

Si accediu des del men, apareix la finestra que teniu en la figura 39. Si ho

feu clicant sobre el bot de la barra deines, el document simprimir di-

rectament.

Figura 39. Impressi des del men Fitxer

Impressora: apareixer el nom de la impressora que teniu installada

a lordinador.

Interval dimpressi: heu dindicar si voleu imprimir totes les pgines

o no, i si s aix indicar quines pgines voleu imprimir.

Imprimeix: heu de marcar lopci que voleu depenent del que voleu

imprimir, s a dir, noms la selecci que hem fet en el full, els fulls ac-

tius o tot el llibre de treball (tots els fulls).

Cpies: indica el nombre de cpies que voleu realitzar.

3.3. Altres opcions

LExcel us ofereix ms possibilitats de treball amb fulls de clcul. En

aquest apartat veureu com podeu treballar amb una llista de dades, inclou-

re un full de clcul en un document Word i com realitzar una macro.

3.3.1. Treballar amb una llista de dades

Pot passar que, per organitzar el vostre treball, necessiteu una llista de da-des de text o nombres ordenats segons uns criteris que es puguin anar mo-dificant.


Una llista de dades s una taula de dades emmagatzemades en un full de

clcul. Quan es treballa amb una quantitat dinformaci important, lExcel

ofereix possibilitats per tal dadministrar la llista.

Una llista est estructurada en files i columnes. Una fila s un registre i

una columna s un camp, que s cadascuna de les parts en qu est estruc-

turada la informaci dun registre.

Per crear una llista en Excel, sha de comenar per crear les capaleres de

les columnes que seran els noms dels camps, i desprs sha demplenar la

taula.

Per ordenar una llista, podeu utilitzar els botons de la barra deines ano-

menats botons dordenaci. Primer, us situeu en qualsevol de les celles

de la columna amb dades que voleu ordenar, i si voleu que aquesta sigui

ascendent clicareu sobre el bot A Z; si, al contrari, voleu que sigui descen-

dent clicareu sobre el bot Z A.

Amb lopci del men Dades\Ordena, es pot ordenar amb ms dun criteri.

Si teniu una taula amb moltes dades i voleu treure una llista dels registres

que compleixin unes caracterstiques concretes, us situeu en la llista de

dades i activeu lopci del men Dades\Filtre. Apar

Excel IOC.pdf

Documents

Transcript of Excel IOC.pdf