EXCURSIO AL MONTSENY.

Lo Moiuseny, montan ya colossal, monstruos gegant ilodos capa que s1 estreba en la valí del Torderft, vigila las(iuillerias, domina "I Valles, la plana de Vich y la Selva,a' eaforsa en aguaytar lo cur3 sinuós del Congoat y mos-trant loa cima nevata, envía cada hivern son alé de glas aBarcelona, fon, fá algún tempa, I" objecte d' una de masexcursiiina en que m'acompanyáren los nosires dignesconsocis Srs. Torras, Osona y (íarcia y dos amíchs mesi]ue no forman part de ia ASSOCIACIÓ.

líealisada ja la excursió, era just, y obligat encare niés(|iie just, r¡ue vos donguessem una idea de lo ijue val lnMontaeny en lo concepte pintoresch, únich per que hi lia-viam aigut atrets, puix no tan sois baix aquest punt de visla es de las montanyas mes notables, y so'rn confia aquestencárrech á mí, sena dupte perla predilecció que sentóenvera las belleaas y accidente nalurals de la nostra térra,ja que no se 'm podía confiar per cap mes altre motiu.L' aceptí y vaig á cumplirlo lo mellor que aápiga; mes

aliaos vull fui- una salvetat. Lo que tindré I' lionor de

fíirvos no es una memoria sabia que puga ilustrar

auditori queja ho es tanl; ni la mena del assumpto,

purament recreatiu, s* ni presta, ni la raeva capacita

arriva, ni pot, encara queaixó no fos, ferse un tr

d' alguna importancia per resullatd' unaexcursió tan

lada com la que efecluárem; es sois una retado de la

pressii'ms experimentadas en lo decurs d' aquélla, y

satisfet quedaré si, despréa d' havervos moleslat escol

la, no irolieii malaguanyat lo tempa quo haureu d'es

sarhi.

t hi

vall

sop-

Cubrían encara las ornaras lo Hit del Besos: iillai-gavazt

las seuas peí Valles los turóns altius de Moneada y de

Montarnos, onsenyant en los cims punxaguta la ossamen-

ta trossejada deis antichs castelis; las siluetas vaporosas

del Sant Llorena del Munt y del Montserrat se perdían en

Occident entre la boira matinal y tot juat los raig3 primera

del sol pugnavan pera paaaar entre 'la colla de las arren-

g!erada3 montanyaa que vessan á Lievant, al peu del mar i

llura torrents y xaragalls, formant la hermosa carena

que arracera las blancas poljlacions de la costa, ijuan nos

ficiirem en lo Liinel de méaainnnt de Granollers, donant

I1 adeu á tol lo Valles baix y després ais turúns que vigi-

lan lo curs del Mogent, enseyerits pe! castell de la Roca,

pera entrar en la bella valí del Tordera.

A la esquerra moslravans lo misterios y amenassador

Montseny sas duas agrupacións mes elevadas y mes ensá

s' alsava 'I tétrich piada la Calma que permelia ven reoberta la atrevida tallada del Col! de Sant Marsal.

A cada bandado la vía de ferro s'¡inavan desplegarauncisadoras perspectivas y enduts do la furia vortiginosadel tren, ab prou faynas teniam lempa d' acudir de la unaá laaltrafínestreta dal vagó pera admirarlas, puix si d' unapart nos cridavan la atenció 'la rónecha y pintorescos po-Ijles que 3' abrigan al peu del Monlseny, los fila de platadel Salt de Gualba que 'a veu com un llampech pasaant,I» cima cónica del Turó de Montsoriu que s' aixeca sol niiTiitj del plú* coin una illa al mitj del mar, 6 las espadadasy alpinas Agudas, decantadas en actittit d' oatímbarse, dela. altra 'ns atreyan las masías com caatells y los capritxosjnganers del Tordera besant los peus dele enlstirats lurónsdel Montnegre.

Així, de sensanió en sünpaciii, .irrivárem á la ealnciñdi![3reda. Haviatn tingut per companys de tiaijeá un senyory senyora francesos que 'na donaren agradable conversa-do, prenguóren part en nostraa expansiona, adquirirenalgunas noticias de bel lesas de la nostra térra, per ells nosospítadas tan sois, se suscriguéren al Álbum piníoreschmonumental que puliliquórn, y emportantsen, sens dupte,un bon recort de nosaltres, com nosaltres d' olla, nos do-naren son afectuós adeu, deailjantnoa una bona expedicii)al Montseny, com nosaltres los desitjárem un bon viatje ála exposició de París que aliavors s' estava calebrant.

A la estaciii de Breda estrenyiam la mó al Si\ Ciará, lonoítre amich y delegat da la ASSOCIACIÓ, que 'na esperavay que junt ab l1 altra delegrat Sr. Vergós, que trobárem o:ila vila, no 'ns deixáren un instnnt mantees dura la noslrnestada en aquella publaciú, obsequiantnos com en élls os

ja costum; fórein present al Casino de la Unió d' una v¡3la

del Claustre del Monastir do St. Salvador, del que visitá-

i'em de nou las despullas, axi com la iglesia, que guarda

la notable llosa sepulcral deis Cabreras y alguns antiohs

ornamenta sagrats, y llest jatot pera era pendre unaexcur-

sió que no deixava d1 esser atrevida, ai 'a te en comple

i' espay do temps de que podiam disposar, comensárem lo

nostre ilinerari á las primeras horas de la tarda, itinerari

que, pera no malgastar temps, leniam ja calculat ab pre-

cisió.

Traclnvain du recorre i Montseny per las mes altasca-

ronas y haviain contret ab uosattres meteixos lo corripro-

mls de comparar la elevació de sospichs mósenfiJats. L'iti-

nerari consistia, doncha, en pujar aquella tarde á la pe ti la

valí de Santa Vé y i' endemá veure la elevada carena q ue

forman, á parlir de! coll da Santa Elena, lo Turó Qros, lo

del Coll sas Bausas, lo del Home y las Agudas, baixar al

coll de Sant Marsal, que divideix las duas grans niassas

<le la montanya, tornará enfilarnos cap alcoll Pregón fins

á la Creu de Matagalls y baixar despróa por Sant Segiraón

á dormir á Viladrau, pera guanyar lo tercer dia la plana

de Vich á travos de las Guillerías, visitant a! pas lo San-

mari de Puig I' Águila. I,a jornada del dia segon havia

d' esser dura, motiu (¡ue 'ns feu estalviar las forsas aque-

lla tarde fent lo cami poch á poch y reposant sovintel.

Ilaviam desiatit d' anar en matxo3 parque tanta cavalle-

r¡a liauria destorbat y era inútil en molis deis escabrosos

camins que voüani recorre, ademes de que, aparL de 7 ó 8

pesetas diarias que costa cada animal, se vosafegeixen ala

comitiva tants individuos com cavallerias, aixú ai no n"hi

lia algún que tinga un noy pera enmenar, inconvenients

í

ile consideració pera I' excursionista, tant per la qüesliódeis queviures com per la lleugeresa dB la marxa.

Lo caml a! eixir do üreda (ira al N. O. vorejant la riernque porta 'I nom de la poblaciii y deixanl sempre á la dre-la '1 turó y oastell de Montsoriu, abana guaytaamenassa-dor de la encontrada y ara inofensiu fantasma queesporu-gueix ñ la gent senzilla del eníorn; mes encara peranosaltres, recortdels temps gloriosos déla nostrahisloria,y particularmenl pera raon amicli García y jo, recordansaffllaguera d' una nit deliciosa, paasada en companyia delsonyor Mariezcurrena, lo noslre consoci fotógrafo y d' unintrepit guia, en lo coll de Castellar, ii la ombra fantásticadel cnstelt projectada per la claror de la lluna, entorn d' unafumada llar, n la IIuní fumosa d' una leya y sentint contarab la em badal id ora sonzillesa d' aquella habitanls, llegen-daa y tradicións de la montanya. En lo coll do Castellar,que esl' únich puntpor ahont lo Montsoriu s' unoix ab lasdemos eslribacións del Montseny y deixa d' estar del totaislat, hi háuna casa y en aqueixa casahaviam rebut hos-pitalitat la nit en quü peí afán y de traure una vista del fa-ro ós castell ab destino á la nostra publicació, haventse'nsíipagat lo sol darrera de las Agudas al cayent de la tarde,resolguérem no mourens d' allí fina á. haver conseguí! lonostre propósit, Convensuts deque hatiriamde dormir en-tre las inhospitalarias ruinas del castell, exposantnos a mo-rir de fret, ja veyeu que era just recordarnos da la casaque 'ns reculll y 'na dona foch, sopar y Hit, per mes<ju' aquest úllim fos formal de sacha de patatas.

Mes tornóm al nostro cami, que si '1 dominador castellcm digne de atencio, no ho ora monys la osplondiínta en-reda que rocorriam.

Havent duixat Bredn. que tan soU a'eleva auna 150um-

ire^ sobro "i nivell del mar, seguíam amunt tot plan^jíini

feya cosa de mitj'hora, f¡uan deacubrírem entre'1 bosdi

dejada» de cuentos de bruixas y misteri, com Ir» castell,

del que supoaan fo3 una obra avanzada. A poch, á poch,

riaia quadros que ab riquesa de ton3 se 'ns presenlavan ni

davant. Cubreixen allí las atapahidas ombras déla espu--

sfíslms fullatjes las socas sapadas, tortas y abigarradas de

lus nlzinas; llúhen at sol laa brunyidas fullas; se confonen

los irmtisoa varíats de la verdor; se harrejan laa ufanas

brancas, y peí fona de I' ubaga se sent troniollar lo remo-

roig dul aigua enjogassada, mantres los roasinyols á mi-

lorsrosponon ab delíi-i á aquella armonía indescriptible de

la naturalesa. Aquí veyam un suro milj partit ajsgut de-

asobre de la riera com unpont, allá con temp]Avara urva pa-

tita cascata, y 1" oreig que petonejava lo remoróa brancat-

je,ae 'n enduya aovint de las noslraa bocas las mes ingenuas

cxclamacióna de sorpresa.

Al davant noatre a' aixeca ja negrenca, lapnnt lo sol, l¡i

enasprada paret penyaacosade Sarrovira, que 1 Pich de

Morou corona, com.colos poaat allí pera privarnos lo pas

y que haurúm d1 escalar. Lo paiaatje fereslegueja méí á

cada moinent; las líneas van endurintso; los con tras ts van

esaent violenta; los accidenta grandiosos. Lo Pich do Mo-

rou enaenya I1 angulosa cresta per entremiij dei brancatje

de robustos faigs, y mentres la pendent del cami vafent9o

mes y mós sensible, lo cura de la riera de Breda, que ha-

vóm atraveasat, se pert fondaladas y xaragalls amunt fins

a trobar ¡as fon tatas ti' ahnnt naix.

Ben abial deixém á la dpeia '1 cami da fürraJura, prop<]' una casa anomenada Can fíoig, pertanyent a! poblé deRitíMs, í¡ue dista de Breda una hora y está á 350metresd'e!e-vació (1). Pujant par entre un luiscn de sapats y frondososcistanyera arrivein després á una freaca font anomenadad' En Jaume, no lluny d' una casa conegutla per Can Be-re/igucr* noms que a nosaltres catalanistas nos semblanreuníta per cena atracció misteriosa, y per ultim donémaccés al plá de Saba, sítuat á 620 metres d' altura y á ladistancia d' una hora y miija ¡larga de Breda.

Lo Plá de Saba es com un descana en la interminable ypenosa pujada que enmena á la valí de Santa Fé. Una casaal mitj d' una patita extensió de térra de conreu á feixas;lo N 0. y O., tapats per la estimbada roca del Pich de Mo-rou, (¡ue vista desde «quest punt presenta un aspecto va-^amont montserrati, y lot lo demás al voltant un grandióspanorama, en que 's fá noLar en primor terrae la figurarfe) Montsoriti presentada en sa longitut on forma de conoiruncat y enaenyant tota la axtensió da la fortalesa, desdela Torra de Jas Bruixas, obra que s' avansa sobre la valíti' Arbucias, finsá la altiva del Homenaijo r¡ue vigila 'ITordera. Ta! es lo Plá de Saba.

Assedegats com anavam, á cansa de Va transpicacid exi-lada per la marxa, al arrivar á la casa domanárem aygua,que s6 'nsoferi fresquis imn par unaaixarida noya casada

(le pooh y un vollet, son sogre, que vestía encara un deisirajos caract6riatich3 de Catalunya: ampies calsas de vo-llut Ijlau de cel en forma de campana, arrivant ¡a ctnlurafina á dessota la aixelta, eos de camisa ab coll alt y moltampie, ahont amagava milja cara y barretina vermella.

Del plá de Saba fins á arrívar al coll del Vent, que tam-bó s' anomena d' Alsínellas, es lo mes posatdel cami, puixes '{uestió de guanyar a forsa de pit la inmensa cortina doroca del Pich de Morou que s'alsa damunt deis nostrescaps y envera la dreta, en posíció vertical. Se va rodejantá I' esquerra fins al coll de Font de Cora, per uns grahónsde sauló, terreny magnificn pera ferhi una d' aqueixas vi-nyas catalanas que fructifican ab ¡a suor de! pagos persa-va, s¡ en aquellas alturas la temperatura no fosja tan fre-da. AqUBst. coll dista una hora curia de! pía de Saba yeatáA 990 metrea sobre 'I niveil dal mar.

Un tposset mé3 araunt so troba la font que dona ñora alcoll y mÓ3 enlhi, a 1100 metras d' alt, lo coll del Vent quové ja planejant, dona entrada al vallet de Santa Fó.

A! arrivaral coll de Fontde Corslas boyras comenaárená voltarnos precipüanse perentremitj de las dentadas pe-nyas del Morou y a mesura que 'na elovávam anavan es-pessehintso mes y mos, privantnos de gO9ar del magníficlipanorama sobre la val! del Tordera y lo Montnegre, quosopara aqueixa valí de la'costa, y sobre 'I map que en granextensió s' ovira desde allí; de manera que no vejérem resfins al col! del Vent, hont de tant an tantse 'nsmostrávantos eirns deb alts ttirón3 que arrencan del planet de SantaFé, semblants á monstres flotants en una mar de fum.

La valí de Santa Fó es de lomos delicies y pinlóroschdel Montseny. Prats de verdor eterna, extesos en suaus

pendolita ú cada banda d' un platejat torrent per ahonts ' es-

corran los dolía de non foaa do las fondaladas veninas; ca-

mins que serpejan dessota d' arcadas de pelitg faigs, d' es-

pea fullalje, que teixexen I)ur3 branquillóns y privant lo

pas á la llum del sol, forman com una dolsa colistia dins

deis frescos camináis; montanyas gcganlinaaal entorn,

verdaa, cendrosaa y rosadas, quan no blancas de neu, unas

macíssas y coloasals com lo Turo Groa, altras angulosas

y un forma de crestas com !as Agudas y lo Morón, per qui-

nas falda3 campejan Iba robustos faigs centenaria y los

abets, selvatjes pobladora deis boscoa pinnáichs y alpins;

cinch ó gis casetas escampadas, úhima regió de la estada

humana; ydominanthotot losilenci magestuósde las roon*

tanyaa en solemne armonía ab lo soroll del flygua y to

refilar deis aucelis, forman un quadrosorprenent, que reu-

noix grandioaitat y poesía, magestat y bellesa, delicadeza

y aelvafjisme.

Donde'I coll del Venta- nrriva en milj1 hora curta al

Santuari, qu'e está situat a 1 tHrj motres(l) , peí1 un camí

plá y hermós atravessant moments abans d1 arrivarlii, per

una palanca, lo riu que baixa dret al Gorch Negre y Salt

,1o Giiallm.

Aquesta valí no den teñir en sa mnjor exlen.-ii'), do S. ¡i

N., mes enllá d' una hora, rodejantla á manera d" anfitea-

tre, desde '\ S. al N E. la carena que vá de! coll de Sania

Elena fins á las Agudas. A I' E. a1 alsa sol y menys altiu

lo Pich de Morou y mea aval I cap al cami d' Arbuciaa lo

Turó del Coll de Te; lo primer á miij" hora del Santuari y

1410 melres d' altura y lo aegon á mes d' un' hora y i.'ílO

letres. Al dús disfrutan deimagnifich j ano pama de la valí

«1' Arbucias veyent ademes lo primer I1 Emparda, la Selv¡

y casi tota la valí de Torciera.

I'ii- la collada que queda entre '1 Pich de Tú y las Agu-

das, pujan loseamins de lavaUd'Arbueias, a l agues ' uneix

lo de ferradura que nosaUres deixárem á can Roig de Riells

y per entre 'I coll úe Santa Elena y '1 Morou los de la purt

do U valí de Tordera fina á Breda. Dos d' ar¡uesto8 última,

que pujan de Palautordera y de Sant Celoni, son decarro,

y es veramem llaslimós que previ 1' arreglo del cami no

^'liaja eatablert pera'la excursionistas un servey d 'una

mala tartana. En altrespaissosen que se sap donar á aques-

ios asaumptos la importancia que 1s mereixen, una aeso-

ciació com la riostra podría gestionar ab éxit á n' aquest

fi. puix lo Montseny es tan interessant baix lo punt de vis-

ta pintóresch, por sos hermosos paisaijea y extensos pa-

lalli^acióna, per sa flora de lots los climas y per sa fauna;

nmjorment are que s' han fet obraa on lo sanluari de San-

ifi Vé, nhonr. hi hauí'a pnaada pera 30ó 40personas y men-

jar pera mc>a d« lOft.

A pocha paasoa de] aantuari brolla una fresca funt ab

quina aygua 'naregalárem unabona esiona, flus quefoscri

ja tnt per Taita de día y sobras de boyra, nos recullírem ni

entorn dii la taula que ns t^sperava, api*op dtí I aniinaon

llar del ermiíA.

Passaró per a!t los eadevenirnents d1 aquellanit gensin .

teressants pera aquest audiiorí, mós ab quina relació 's

podrían omplirbon número do r¡uart¡llasd' inieróscómich-

ilrnmáücli; nit en que ¡as armas que ponavam vetllaren

lo nostre son y en que h¡ hagué qui dona tot somiant pro-

vas d' estar al aguayl, y parlará de la conimiincirt del ili-

ni'rari Alo maiinada sepUoiit.

A la nostra sortida de Santa lró tot just clarejava unaII migara celíslia y la boyra del vespreabans encara s'arro-saegava pels cims deis turóna,

Essent tota bona caminadoi'3 y posánlnoshi de fresch,rssoiguérem empendre una dressera que s' enfila de dretper davant de la meteixa porta de la hermita y deixar locami natural del col! de Santa Elena, que quedaá la esque-rra, perqué allarga la caminada de mes d' una hora.

En tres f[uarts d' hora de fatigosa pujada donárem HCC¿Há la serra mes amunt del ooll de Montlluba que'I Sr. 030-

ali 1500 inetres, y pochdespres per cami nlanejanl arrivA-rem al coll del Ayre, 1500 metres, no podent gosar del bo-ll¡99im y extens panorama per^no 'i vol inmen9 de la boy-ra 'rts ho amagava tot.

Sogulrom aacendint per la carena del voltant del plá deSama Vé. Daixávam ja enrera, loa boscoa d' abets y h.i-viam arrivat á la rogii) en que la vegetació no vol alaar -rde térra y en que abunda aquella mena de raolsudas hei1-bas t)ue comensan á aenyalar lo domini de las neus. l.u.temperatura noobatant distavad' esaer la que comunmenthi ha en aquellas alturas, per efecte d' un vent sumamentxafrfgóa de mitj jorn que rey nava, lo que, junt ab la lio y ra,foya I'atmósfera molt peaanta, Lo termúmBtre marenva11" R. Seguint las ondulacióna de la carena arrivárem enmitj' hura al Turó Gros, 1810 metrea, y dnspróa al de Collsas Basaos, macisos d' aspecto colossal.

Digna d' essar observada es la expresáis gráfica que te-ñen molts delsnoms que s1 aplican ais accidenta de lasmontanyas. Aixi, tenim en aquesta los déla colla del Venty del Ayre qu' expressan bu son Ilochs combaíuts per lasventadas, lo del Turó Gros que dona idea de son aspectefeixuch, lo dalas Agudas que indica perfcclament unasalturas angulosas y créate]adas, anomenadas tambó desde'Icoll de Sant Marsal Los Castellets. perqué presentan unaosgrahonadfi renglera de penyas, lo del Plá de la Calma,extensa soletal ahont sois la naturaleza domina en mages-tuós silenci y lo del Gorch Negre, ficat en una fondaladarodejada da singlaras y punyals de color falldicli.

Inutilment osperárem que s' esbargía la boyra peni con-templar I' inrnens panorama que d' allí dalt s1 ovira, per-qué aquesta seguía privanlriosen ab deseaperadora insis-tencia. Sois a causa del imperi que sentiam deis etementsy per lo que 'na acusava i' águila barométrica, coneixlamque eatavam molt eleváis; bé es verilat qué encambide lacontemplado del panorama que 'ns privava, nos Coya go-sar la boyra d' un espectacle grandiós.

A cada moment, empesa per un vent impetuós, ños ro-dejava en grana glopadas, espessas y húmidas, sens ilei-xarnos mós horisú que las rocas qu'anavam trepitjani.Preci pitan ise desprcscap á la valide Santa Fe, que teniamá baix, dainunt de la qui; 's gronxava per un bon espay,capdellavas en flochs, que platejats per la vaga llura delsol naixent, s' enlairavan arrebátala peí vent envers )' in-menaitaf, formant com nevadas cordilleras. Era una esce-na magnifica.

Passat lo Turó del Coll sas Balsas, que ealá eleval de185Ü metres, a poch mes d' un quarl d' hora arrivárem

en lo TuiV, del Home á la altura de 1010 metres (I).

Allavora comensá á esqueixarse I1 espéa vel y poguérem

ja veure tota la valí del Tordera y lo riu i\ue 11 dona nom

descrivint una extensa S desde '1 coll de Sant Maraal fins

al mar, prop de Malgrat. Dessota de nosaltres veyam, fal-

dejant la montan ya, la cinta blanca del cami que va deVi-

Imlrau á Sant Celoni; á Ponent lo'ferésiech y elevat Piado

In Calmny allá enllá lo Montalegre ó Sant Llorens y Id

Montserrat confonenlae en la calitja. Al N. O. se deixavu

veure de tant en tant lo pich monstruos del Matagalls os-

tentan t la creu cnlossal, ÍJUO s' ovirava en extrém diminu-

ta á causa de la distancia, y ais peus, mirant á Llevan!,

dommavam pnlerament ía valí de SaniH l'¿> encare ama-

gada á claps per la boyra.

lia lo Turó del Home un pich que s' eleva de la massn.

genera! de la tnontanya en figura cónica, casi enlerainont

regular. Son nom veritablo es lo de Turo del Ilome-fnort,

eliminantse aquesta última páranla en gracia de la breve-

tat y pntser també per repugnancia. Es un del9 tres punís

moa eleváis del Montseny, essentloa altresdos las Agudas

y lo Pich de Matagalls, y van compartidas entre 'la tres

las opiniona de sa major elevacíij. Nnsaltres judicárem

esser lo Turo del Home lo mes alt; no obstant, es lo que

menos domina y son preferibles, en mon conceple, los pa-

noramas de las Agudas y del Matagalls.

IIICH no podent conaeguirhn baixflrem d«l turó pera seguir,

u1 EXCUHSIÓNG CIENTÍFICAS 315

siempre per la carena, la vía de las Agudaa. Un deis nos-

ires companya no volgué caminar mes y deixárem que un

deis dos guias, f¡ue ponavam, l'acompariyés y mentres ells

baixavan pe! caml do Sant Marsal, passant per la Font de

Hriansó y atra^essant hermosos hoscos d1 fibeta y faígs

fins á n' aquell Santuari, ahont deviam reunimos, nosal-

tres seguiam ab nou dale per entre rocas y molsa lo cami

'Iue 'ns oferia !a gegantina espinada de la monlanya.

Al arrivar aun collet ben apropde las Agudas lo senyor

Usona tambó "s vejé obligat á deixarnos per causa de ro-

daments de cap produhits sens dupie per la Htracció deis

I>recipicia, y haventsen emportat 1' altre guia (¡tiedáreni

los demés en ar|uellas alturas, mes y mes decidits a no pa-

rar fina á dalt de tot.

L'¡ispéete del cami es mes imposant á cada pas y vn

manteninise sempre á extraordinaria y creixent altura,

moiiu per lo que 'a fú precia teñir lo cap molt segur, lo ijm;

s' explica fácilment si 's considera que '1 pas de la serra es

molt ostret, que á cada banda quedan las espadadas pen-

denls que baixan de dret á la valí da Santa Fé per un cos-

lat y peí altre al Coll de Sant Maraal y que la naturaleza

del terreno, compost de pedregam sensa cohessió de cap

mena, resulta! de la descomposicirt de la roca, produhidu

por I' acció del gel y del sol. fú semblar en molts paraijes

que cedint aquell á !a proasió del pou há d' endursen ro-

dolant cosías avall al que '1 trepiíja.

Mes las Agudas ab son aspeóte selvatje nos airuyan y

fascinavan.

De aopte 'na delurárem sorpresos y vejérem ab poca tran-

quiülat que dos homens ab irajo del país s' estavan ama-

gats darrera d1 una roca per honi npuntavan loa caps deis

perq

1* de las escopetas ó fusells. No sens un gran rec

é 'ns ¡ecordavam de la passada nit, y la delibera

'¡ueera del cas, resolguérem aeostárnoshi: mas aviat vejé-

rem en sa franca feaomia que res haviam de temer. Eran

del poblé de Montaeny, que está situat al peu del Turó del

liorna, d' ahont havian sortit á fer una cassera de liops.

üorria peí Moniseny una llopada que s' en enduya 'I

beaiiar de tota mena havent arrivat á apoderarse fins d'al-

gun vadell; mes ja darrerament son atreviment fon prou

Rfan pera arrebaasar una criatura de dina meteix d' unu

ra-a, fenila victima de sa f« mol enea feresa, S' alsaren.

donchs, los poblea delatentorna en sometent posant para-

das per tota la montanya, A fi de ven re si acabarían ab

aquellas bestiotas, essent una d' a'juestas paradas los dos

bornes ab rjui 'ns haviam topat.

NDS féren goaar d' un eapectaclu farésiech y grandiús.

Ajupitsy al aguayt tlarrerade las rocas, no deixant veun;

mes quo 'Is extréms de las armas preparadas, (juiets y cn-

llats, sois responian de tant en tatú al resad d' unas veus

lliinyanas y estranyas, ab un crit prolongat y salvaljeqni'

mi.H ijue de persona humana sembla va I' udol á' una fero;

crit rjue se sentía repetit per altres y altres de las paradas

y ressonava en la inmensitat y 'I silencí de la montanya.

com en nit tranquila ressonan loa alertas deis continollns

A' una gran fortalesa, perdentie poch á poch an la distan-

cia y rev.enint com un eco tarda.

Deixarem ala cassadors y acavárein d' arrivar a las Agu-

das qua están á una hora del Turó del Home y á 1903 me-

trea d' altura. En nltre ocasió pogui gosar del panorama,

que es allí grandiós y belllseim, mea en aquesta, la boyra,

que insiateni a' arrosegava per las espadadaa penyas, nos

• la menor part. Ni tan sois se veyala vila ci' Arbncias que eau alia dessoia en direcció casiperpendicular, pintorescament posada al comensamenldela regalada valí, y sois la de Santa Fe, també ais nostrespeua, encare que mes elevada, fe y a alardes de sa bellesa,sas patitas casetas semblant gallinas de cresta varmellnpastarant peí miij ds la verdor. A la altra mó, eii una in-menaa fondalada, plena de soletat, d'ahorita' eacorran lasprimeras ayguas <[ue van al Tordera, se veya entre 'Is doscolosos lo coll de Sant Marsal ab lo Santuari voltat d' unaspocas y miserables teuladaa rojas y mésenrera las altura*del plá de la Calma, destacanse sobre un horisú de mmi-tanyas emboyradas.

Las penyas que forman lo» picha de las Agudas sond' una configurado selvaije en grau seperlatiu; angulosas,de colors abigarráis, arrestelladas en desordre capritxós,penjadas y abocadas unas sobre un abisme espantos, ex-tenentse altras en forma de crestería per una serra acci-dentada y tortuosa, impresionan fortarnent I1 ánimo, puixen aquel! incomprensible laberinto de timbas, en aquellaaccidente grandiosos que os voltan, en aquel! horiart infinítde mar y de montanyas que s' ovira, 3' hi troba algunacosa de misterios y extraordinari; temerosos d' esser do-minats per la vertiginosa airacció deis precipicis, tot juatgoseu á moure un paa ab tremolor, de por da perdreu3 enla inmensitat d'aquell espay que deasobre, deasota y portota costats se os obra. Mes que posats en lo cim d" unamomanya, vos sembla eatar penjats del firmament.

Fou sens dupte lauta ia alracció que 'n noaallres exer-ciren acuellas timbas que creguérem possible, pora gua-nyar camí, lo despenjarnos per las penyas y baixar de

¿ Sant Marsal. Un del* cassadora do Ilopg volgué s

irnos de guia fentnos precipitar perpendicularmont pern camlj no de cabra3, sino da faras, per hont arrivárem

á Sani Marsal estripals de roba, desencuadérnate d' ossosy rendas de farsas. Las caygudag foren infinitas y mollasvegadas la sopiadísima pendent, lliscosa coin si fos ensa-Iionatla, oljligantnos á Ireure farsas de la, meieixa inercia,nos estalviá de caminar.

A Sant Marsal creguerem reposar, y sobrB tol créyamtrobarhi diñar. ¡Vana iluaiú! Al 16 eslava en las mes lamen-labias condiciona; gracias á haver comprat lot bromejantala cassadors da llops un ilodrigó y á tas pocas, raolt po-cas, proviaións quf} portavam, poguórem organísar un des-garbat repas, amatiit, ea veritat, ab la salsa d' haverhilluhit, nu ')s no3trQs ooiieixements, sino 'I nostre inatinlculinari. Planyómnos de que aquella montanyesos no en-tengan 11 ur interés y da que la nocirá térra osLiga lan en-darrerida en aquest pun (I).

Visitat depresáa y correnat per'iue SÜ Tr s füya unhi loSantuari, que esta pié d' objecte3 del culi en sa raajor paríxavacana y ridicula y entre 'la que 's contó un quad. o alolí que representa á Sant Sogiinún rDbent la caritat d' unaconiunitai de monjas que hi havía á Sant Marsal á quinafundackj a' ati-ibuheix esser la primera de Catalunya yque 'tí eren baixá despróa a fundar lo monastir do Bredn.ompronguérera la ascenció al Pich de Maiagalls.

III.

A pochs pasaos do Sant Marsal H1 alsa una creu de fustadamunt d'una llosa de pedra colocada en lo punt eulmi-

nttrU de! coll, aliont se fá la partíció de las ayguas. Es ladivisoria deis bisbats de Barcelona, de Gerona y do Vich.Los tres bisbes poden conversarhi sense aorlirse de !a res-pectiva jurísdicció. Ai davant, un poch á la dreta, devalla'I cami que vá á Viladrau y á la esquerra, fícanlse entroun espés bosch de faigs, a' enfila lo de Magatnlls.

Aquell cami, pié de fullaraca en r¡ue !aa camas sT enfon-savan fins al gennll, vá serpejant co3lO9ament fins al coildel Paran y á una hora de Sant Marsal y 1468 metros d'al-lura y es notable per la espessor de la arbreda y per al-guns faigs geganLins que 's troban abans d'arrivar al coll.Allí 's desplega ja un extens panorama y s' ovira Barcelo-na jayent al peu del Montjuich rjue a' nvansa endins do la

Se seguix pujant, després, per unas comas cobertas deprat, fins al coll deSas Portadoras á 1550metres; mitj' ho-ra de distancia. Allí tornad estarse enlre 'I bosch. Unafondaladn seivaije s1 estimba á la dreta fins a la valí quesepara 'I Montseny de las Guillerias, y en lo fons, per en-tre '1 brancatje potent deis faigs y deis abets, se veu la po-blació de Vüadrau, de la mes pintoresca perspectiva.

Altres faigscolossals, gegantsdo lavegetació.sepresen-

volguésen xuciar tota la sava de la montanya, y las bran-cas multiplicadas y extesas com si volguesaen abrnasar1" espay. Sembla que la naturalesa, al deixar las regiónstóbias y entrar en las glassadas, vol mostrarse en tota saforsa y exuberant magnificencia y per aixó produheixaquestos hoscos, magestuosos com temples sagrats ab co-lumnas de socas y voltas de fullatje. Apoderas dol esperituna emocíó respeciuosa que 1'atrau á la concontració, y

•sembla desentona!, per turbar aquella caima solemne ymagnificenta, tot. remor que no sía 1" armoníAs del oreif;entre 1»R fullas.

Aquestos arlii-es centenaria son los que s' han salvfiiclel¿ifany deeordenat de destrueció que s' apodera delspropie-faris déla pomposos hoscos del Montseny. Arbres que noeT astrem«ixen quan senten retrunyir lo bram deis ele-ments al desencadenarse la tempestat per las faldnsd'aquella enlayrats turóns y s'extremiren, tal volia, aiscolpa de la destral que ressonavan mes aval! de la monta-nya y al sentir i' estrépit de las caygudas d' allrew arbrestan ^olossals com ella, que costas avall s1 estimbavan.

Esforsemnus, senyors, en evitar la destrueció delsmag-nificha boscos, tan poétichs com lílüs, tribulém ais arbresseculars la major veneració, t¡ue també ells son monu-menta i-espeetables, y oada hú en sa esfera particular y tot.-

aquestos desapareguessen del tot, com per desgracia sem-blam estarna amenassats, fins arrivaria á cambiar la fe-Homia característica de la nosira térra.

Al desembocar del gran bosch a'entra en lu Col I Pregóná ITJÍO nictres d' altura y á milj' hora del ( oll de sas Por-

[ncoinpapalfleesln belleea d'aquest coll. y apenas poidescriures. Una califa del vert mós brillant s' exten suau-ment ondulada y atravessada per las cintas blanquinosasd' alguns caminéis, mentres faiga que deixan creixer lasbrancas á ran desterra forman com urnis paneras defullat-je y donan á aquell e«pay 1" aspecte deis celebráis parchsinglesos, Lan de moda avuy en dia. Mes allí lo jardiner esla naiuralesa meteixa, y sense'Isrebuscáisefectesdecom-

binacións de coloraynas, a' hi troba la major riquesa un la

simplicitat, 3oi-prenent en gran manera los contrasta deis

diferents malisos de la verdor ab lo color blanquinós deis

camínela, lo blau del cel, y l'horisó demontanyasblaven-

cas y foscas. Es doncfis lo Coll Pregón notabillssim y ad-

mirable..S' hi desplegan, ademes, dos magnífichs punís da

vista. Lo de 1' esquerra es lo meteix del Coll dol Parany,

mea ab major extensió, sobre nl Tordera, Valles y plú de

Rarcelona, tancant la mar 1' horisó. Lo de !a dretacoraen-

sa dBsde la valí de Viladrau, que "s vcu á 800 metres de

i'omíaria per accidenta á pich, tan pintoresca que un no 's

la valí del Ter cap ais serrata d' Olot y 'Is Pirineus.

La vegetacio alta desapareix al arr ivará un all.recnlliM.

fiiiin nom no conech bé, mes que crech s1 anomena Coll

del Ilome-mort y tot trepitjant las herbas raolsoaaa s' ar~

riva en milj' hora, sempre pujant, á la Oeu de Matágalls

a 1^00 metres d" elovació.

Un pilot de pedregam vos brinda á reposar; vos donu

ombra la gegantesca creu y la torra de Catalunya vos en-

senya sas monlanyas, sas valls, sos rius, sas ciutats, vilas,

pobles y masías, mentres la mar, ampia y blava, s exten

per la meytat del inmens horisó circula^-.

Aq uesta es en mon concepta la mellor vista panorámica

del Montaeny, unicament destorbadaon par ta miljorn per

la gegantina muralla, convexa en sa extensió y casi verti-

cal en saelevació, que resguarda per ponent y tramontana

la valí de Santa Fé y que te una altura, á contar desde 'I

coll de Sant Marsal, de mes de 700 melres, quina carona

baviam recorregut á la malinada.

Domina enterament la provincia de Barcelona desde 'I

Moiwerrat y la ríe tíirona desde'!* Pirineus, nli lo Vullns,

la Plana da Vieli, la Selva, I1 Empuntó y en gran part In

valí del Tordera; la costa dusde Monijuich fin 3 ni Cap de

(Ireus, dislínginlse perfectanient á símplo vístalas ilhn

Medas que surten de las onadas y semblan común gran

vaixeil rodejal de patitas embarcación»; per lot arreu $' al-

i-an monlanyas de formas capritxosas, com ona» d' una

mar borrascosa y embogida, coronada» algunas decastells

<i d' hermitas, ab las vi las y ci ti tais blanquejant y com ador-

midas á llura faldas y ab los cima ainngats en l»s nuvola-

das quB 's granxan peí horíaó.

Ha de confeasarse, no obstan!, que la meioixa grandiosi-

itit d' aquesta visia tal Volta perjudica la impressió gene-

ral, ó qui salj la magnitul de la massa del Matagalla com

;i punt de coraparació, puix lot so ven diminut y com ex-

ilia en un mapa. En aquest concepte es preferible lo pano-

t'ama de les Agudas, que, diguemho aixi, mes aéreas, ofe-

reixen un punt de vista decomparacii> mes violenta y con-

trastada, sense deixar de teñir !a gradiositat que 'I dti

Matagalls, si be perdent alguna cosa en exlensiú.

Assaborida ja la espléndida vista', mentres nos aiurdia

la viólenla ventada, que may falta alli dalt y á 'voltaa no

pot resistirse, descendirem suament per deliciosos prats

«hont vejérem pasturar botiadas numerosas, tenint á la

ina esquerra los Uirons del Plá de la Calma, a l á d r e l a las

(íiiillei'ias y mes aprop la valí de Viladrau espurnejada de

casetas y clapejada de camps daurata ó verdosos boscos.

Bmbadalintnos ab tan bellas perspectivas no senliam la

fatiga de la caminada que portavam á col I, per altra ¡iart

alleugerida y compensada ara per la suavilat deis molso-

sos camins,

Pocli á poch la baixada va feníse mes asprejiera

De so|ile, un 'pimli'O cajiritMis y qi-ie soinljlii ofecte d

íiiliíguera ilusió ve u omplirnos de sorpresa. Som á SantSe-

Hitiion. Una ermita anomenada Sant Miquel deis Barre-

lóns corona un gran penyal, colocada eniro mitj d" una

confuaid do pumas do roca que 'I rematan y tot al vollant,

"xcoptuat lo esquí fi L p. píiv que ocupa 'I camí, s1 ni veu pn-

1 o usar una 11 tn ua iiorroro?a ciue can & plom uflmu n t u e las

leuladasdel atitich monastir (1).

(Contrasta en aquesla penya d' una manera adoiiralíle lo

color especial de la pedracendrosa y esblanquehida uU los

<'laps do vert y groch ab que la pinta una lleugera y arra-

pada molsa que en mollar parís la cubreix. Diriaü que all.i

fía una joguina de carió pintada á grana bronjadas, ó me-

llor, una d' aqueixas admirables decoración:*de teatreque

vistas d'aprop enaenyan rudainent las llenadas del pinzeü;

mes al considerar que aquella efacies de color son obra ile

la naturaleaa, se sorpren una vegada mes 1' ánimo duvam

ilt! tan r\a>\, de tan eaplendenta varieíat.

S' enfonsa 'I cftminet, tot serpejant, peí costal de 1H roen

y per una mena de passadis dona tot seguit entrada al que

ton monastir de Sant Segimón (2)

Allí 'a ven campejar sobre una porta un esctit d' armas,

emblema de-la nobtesa deis amicha habitanla d' aquella

casa enllassada per la tradíció ab los reys de Borgon-ya,

Avuy la destrucció s' ha rabejat en lo grandióacasal y ex-

ceptunntne una pelila part, encare visitada en aplecb pels

pobles veliius. tot lo demés va enderrocantse poch ápooli.

¡Trista condiciú de tots los monumenls que guardan los

recorta du riostra, historia poetisats per la llegenda y la trn-

iiicitJ!

Despedímnos ab pena del Saniuari y de la cova non I fe u

penitencia Sant Segimún y torném á empendre '1 carni

f¡ue va desfentsa entre aquella singles. Pooh mes aval I ve-

jí'-ra la cascata del Oratori que despnia de aa cayguda, ja

remoreja á petits salts, ja 's deixa lliscar suaumenl pul

fonsdel torrent caprilxós.

Lo guia 'ns avisa que 'ns paréni y se "n vá. Un momeni

iluapres quedárem aturdits per un gran tro y terratrémol.

I,na turóns que 'ns voltan semblafjiie 's reiopan y que van

;i caurens á^obrí?, Al tornar lo guia 9omrient,nos fá saber

-Ine '! susto era produhit per la descarga del aeu fuaetl,

que la concavitat en r¡ue "ns trobavam feu aumentni1 y re -

^sonar d' una manera que causaba espant,

Admirárom mós enllá un bosch grandiús de easlanyei's

iíL'Rantins y seculara correctament arrenglarats y arrivá-

rüm, per fl, á la ermita ó santuari d« la Aróla. Ja eram

íi la valí, llaviara acabat la tasca en lo ineteix moment en

<(iie la vfisprada extenia son vel.

Los ulls girats á la montan ya 's resistían n ileixarla y "I

cor glatía d1 emociá

;Adeu, Monlseny! Montanya venerable, ijue guardas

[¡una recorts y tantas bailesas; quan mirarém de lluny ta

c.tliellera blanca, retallada sobre la blavor resplandonla

del cel purissim de la noalra térra, sospirarém per asseu-

rons altre colp en aqueix trono de neu y de nfcam; quan

id fondres la nevada á la esealfor deis raigs del sol decada

primavera, la escamparás en fils da piala pels vessants

del Tordera, ilel Besos y del Ter, lornarém á pujar assí

(Itílt H escampar la. nostra vista peí ampie espay ÍI ne ovíras,

seguint tos torrenta y cascatas mormoladoras; y d' any en

;iny, quan la hivernada de la vida haurácoronat deneu la

riostra testa, com la teva, avivat I" amor á Catalunya, nos-

tra estimada y bella patria, per sa contení plació desde ta*

enlayradaa mirandas, noa rendirém á la dalla de la mort,

¡lúe tambó 'a rendlren tos arbresseculars ala destral, mes

procurant deixar á nostres filis lo geni cátala, tan potent

com las inmovibles ptsnyas, lan altm cora tos HII^PO^HÜ

JJesprés deis accidente grandiosos y dalas incom para-

bles bailesas del Montseny, no 'ns oferí gran interéaVila-

drau, no obstant sa molt pintoresca situacióy deliciosa rie-

ra. Atravessáreni I' endemá demati, montáis en malxos,

una bona part de las intrincadas üuillerias, ab una calor

y una pols que ofegavan, efucto déla aequedatque fáalgún

temps afligeix al noalro país, y farem alto áPuig l'agulla.

Aouell Santuan no ofereix rea al art, easent sola notable,

¡i part de la devoció r|u'inspira ala vigatana pe r l a bella

vista que disfruta sobre la Plana de Vich, cenyida per las

cendrosas montanyaa de la Guisa. Vejérem la iglesia da

Vilalleóns, ^n deis numerosoa monuments románichs de .

l¡i encontrada, entre 'la que 'a distingeix la iglesia del po-

blé de Santa Eugenia, que contemplárem de lluny ajudats

de bonas ulleras de campanya; saludárem la amiga torra

•Je Saladeurjis, y trotant desesperadament, pera fugir de la

calor, enirárura per última la ciutat de Vieli, desdo alio

á la tarde, lo caml de ferro "na enmená á través de la i

Ireta gorja de! Congost y despros peí ampie Valles, flus

Barcelona.

• A N - r MASSÓ