Exemplar gratuït. Prohibida la seva venda. Any VII – Número ...xtec.cat/esc-mireia/Compas...

Exemplar gratuït. Prohibida la seva venda. Any VII – Número XIII

AAAAAAAAAAAA

LLLLLLLLLLLL CCCCCCCCCCCCOOOOOOOOOOOOMMMMMMMMMMMMPPPPPPPPPPPPÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀSSSSSSSSSSSS 50è aniversari

R E V I S T A E S C O L A R Edi ta i d istr ibue ix Esco la Mire ia . c/ Aus iàs March, 62 -64 . (08010 ) Barce l ona .

Tel. 932 454 998

[email protected]

ESCOLA MIREIA Barcelona, 29 de juny de 2010

númeroXIII AL COMPÀS 1

� EDITORIAL

L’any 1959 la Maria Bondia, convençuda que arran de la guerra civil els sistemes d’ensenyament al nostre país havien patit un retrocés, es proposà dur a terme la tasca de fundar una escola a partir de les idees de l’escola activa, de la seva formació en les escoles de la República i dels seus estudis a la Sorbona. Per engegar l’Escola va necessitar molt d’entusiasme, uns pocs estalvis que disposava, la col�laboració d’uns amics i l’aportació econòmica d’un pare entu-siasta que volgué quedar en l’anonimat. El dia 2 d’octubre de 1959 a les 9 del matí obre l’Escola Mireia. Hi ha 18 nens i nenes de quatre cursos repartits en dues aules. La primera alumna a matricu-lar-se és la Carmina. El mes de febrer del 1960 es presenta per sorpresa la inspectora. Detecta que no tots els papers estan en regla i fa la vista grossa en moltes qüestions que en cas d’aplicar la llei de forma estricta podrien ben bé comportar el tancament de l’Escola. Fets com aquest acabaran sent habituals en els anys següents. En aquells anys 60, la idea estesa era que el català s’aprenia a casa però a l’escola tocava el castellà. Als pares se’ls havia de convèncer que estudiar en català no suposava que el seu fill tingués problemes d’estudis en el futur i, de la mateixa manera que s’havia de fer ús de la pedagogia per explicar que no feia falta que els alumnes vestissin uniforme, també s’havia d’explicar que el món no s’ensorrava si els nens “tutejaven” a la “senyu”, o si a la classe d’esquirols hi tenien una tortuga o si el “profe” de vuitè portava alumnes al cinema. I encara més… que no portar els alumnes a combregar el primer diven-dres de mes no implicava necessàriament que el dimoni se’ns emportés els nens aquell mateix dia. No hem d’oblidar que som als anys 60 i tractar aspec-tes com la llengua, la religió o la política era molt delicat. L’Escola tirava endavant, i amb els certificats de bona conducta de l’alcalde de barri, els de bons cristians del rector de la parròquia i els ”d’adhesión al movimiento” entre d’altres, l’any 66 l’escola, ja molt consolidada, va obrir els locals del carrer Casp i obte-nia la llicencia oficial i definitiva per part del Ayunta-miento de Barcelona i del Ministerio de Educación on se’ns autoritzava legalment com a centre educatiu. L’any 1973 la Maria oferí als pares la gestió de l’Escola i a partir d’aleshores va ser administrada com una mena de cooperativa. L’any 77 es tornava a fer necessari ampliar l’Escola: uns pares pintaven parets, altres penjaven armaris i penjarobes i d’altres clava-ven pissarres.

Eren anys d’optimisme en el futur immediat per l’arribada de la democràcia i, a la vegada, d’incertesa generalitzada. Els canvis socials van supo-sar moments de crisi en la majoria d’escoles privades laiques, algunes van esdevenir cooperatives, algunes van passar a escola pública, algunes van tancar… L’Escola Mireia, després de no poques reunions i discussions, l’any 1980 es va constituir com a societat anònima i es va professionalitzar en tots els sentits. En els inicis dels anys 80 la Generalitat de Catalunya assumí les competències en educació i “el expedien-te Escuela Mireia” de Madrid va ser enviat a Barcelo-na que, tot sigui dit, no va arribar sencer. El cas és, però, que l’any 84 la Conselleria d’Ensenyament aprovà i autoritzà l’Escola Mireia com a centre privat d’EGB, que seria el pas previ per acollir-se al règim de subvencions i concerts educatius de la Generalitat que no van adquirir caràcter definitiu fins l’any 88.

Els anys 90 es començà a parlar de l’enèsima Refor-ma Educativa. Aquesta vegada, però, els diaris par-laven de canvis importants i l’allargament de l’ensenyament obligatori fins els 16 anys. En el món de l’ensenyament tothom posava en dubte els beneficis dels canvis i, a les escoles on s’havia avançat la reforma, no n’estaven gaire satisfets, però del que no hi havia dubte és que altra vegada seria necessari ampliar l’escola, prèvia presentació a l’Administració de mil i un papers. Ah… i aquella primera alumna, la...... la Carmina, amb els anys va fer la llicenciatura en historia de l’art, és presidenta de l’associació de guionistes de Cata-lunya i editora i guionista de televisió: quan veieu documentals com “Te’n recordes” o “Els dies que van canviar la nostra vida”, o programes infantils com “Barrio Sésamo” o els “Lunnis”, penseu que també estareu veient els fruits de la primera llavor de l’entusiasme i esforç de la nostra escola, l’Escola Mireia.

Gabriel Guim

2222 AL COMPÀS 2 9 d e j u n y d e 2010

� EDITORIAL 2

El número que teniu a les vostres mans és un treball molt especial. No segueix l’estructura habitual, ja que és un monogràfic sobre el 50è aniversari de la nostra Escola. Hem cregut convenient dedicar un especial a un moment tan important. Tot i així també hi trobareu

una secció sobre els moments més significatius del trimestre. Esperem que us agradi i al proper “Al Compàs 14” ja tornarem a les seccions de sempre.

Conxi Miguel

AL COMPÀS Any VII. NúmeroXIII

Publicació de l’Escola Mireia.

Departaments d’Educació Secundària Obligatòria.

Coordinació: Conxita Miguel i Josep Vives

Disseny: Equip de redacció

Correcció: Conxita Miguel.

Equip de redacció: Núria Montolio, Laia Peraferrer, Mar Cobo, Martí Carrasco, Arnau Nolla, Maria Xandri, Laia Cardenal, Gemma Sagrera, Marc Alabart i Naüm Fusté,

Col�laboradors: Gabriel Guim Maria Teresa Pons, Joan B. Joan, Montse Berlanga, Jaume Franquesa, Elisenda López, Jordi Monràs, Montse Fonoll, Montserrat Puig, Carme Pérez, Esperanza Redondo, Marta Requesens, Maria Prado, Oriol Casa-cuberta, Anna Carrasco, Usue Pons, Eulàlia Villanueva, Cristina Álvarez, Pol Amoedo, Berta Graupera, Laia Simon, Morad Oualit, Arnau Andorrà, Jana Rodríguez , Vinyet Torrent, Eric Puyuelo, Anna Muniesa i Martí Peraferrer.

compàs [PL –assos] M 1 MEC Instrument per a traçar arcs de circumferència i per a prendre distàncies que consisteix essencialment en dues branques o cames unides per un cap. 2 MÚS Gran unitat de mesura del temps musical en funció de la disposició dels accents i el conjunt de valors mètrics que hi són compresos, gràficament representats, des del segle XVI, entre dues ratlles verticals sobre tot el pentagrama, dites precisament barres de compàs.

[Diccionari de la Llengua Catalana. Enciclopèdia Catalana]

SUMARI

SECCIÓ CONTINGUT PÀG

Editorial L’Escola Mireia 1

Número especial 2

Sumari 2

La història de l’Escola Els inicis 3

Anys 59-69 3

Anys 69-79 4

Anys 79-89 4

Anys 89-99 5

Anys 99- 10 6

Els alumnes pregunten Estel Alcañiz 7

Actes celebració 50è aniversari Concert a l’Auditori 8

Exposició d’imatges 10

Reunió antics alumnes 11

Miscel�lània Acróstic, cançó i auca 13

Vida escolar abans Sortides, actes, classes... 14

Vida escolar ara Jocs Florals, convivències, sortides,

viatge de final de curs...

15


� LA HISTÒRIA DE L’ESCOLA

ELS INICIS: L’EDIFICI

L’edifici de l'actual Escola Mireia havia estat, anteri-orment, un bloc de pisos com qualsevol altre. La propietària del solar va encarregar la construcció d’un edifici de dues plantes, però va insistir a l’empresa constructora que incloïs uns fonaments més forts per a incloure més plantes en el futur. Els primers veïns en instal�lar-s’hi van ser els Srs. Montfort i tot seguit la família Requesens. Al cap d’un temps, la propietària va voler construir més pisos, però la nova empresa es va adonar que els fonaments no aguantarien més plantes: la propietària havia estat enganyada.

Més tard, una noia, la Maria Bondia, va llogar un pis per a fer classes a nens i a nenes. Poc a poc van començar a anar-hi més nens i el projecte d’escola es va anar ampliant gràcies a la marxa dels Montfort. La petita escola ja comptava amb dos pisos. Però tot i així el nombre de nens augmentava mica en mica i l’espai era insuficient. Va ser llavors quan la fundado-ra de la nostra Escola va demanar a la família Re-quesens d’abandonar el pis per a poder tenir un lloc apropiat per una bona escola. Així doncs, la Maria Bondia va comprar l’edifici que més tard es convertiria en la nostra Escola Mireia.

Marta Requesens 3r d’ESO

LA PRIMERA DÈCADA: 1959- 1969

Amb molta il�lusió i ganes de recollir la tradició peda-gògica d’abans del 1936 adaptant-la a les circums-tàncies del moment, l’any 1959 va començar l’Escola Mireia, no sense dificultats econòmiques i burocràti-ques. La Maria Bondia va fundar l’Escola amb la col�laboració d’altres mestres. Vam formar part de les escoles que portaren a terme un nou moviment de renovació pedagògica a Catalunya.

Els llibres d’aprenentatge de lectura i escriptura eren en castellà, però la llengua que utilitzàvem era el català. Teníem llibres que s’havien fet servir a l’Escola activa de l’època de la república i memoritzàvem els nostres clàssics: Carner, Maragall, etc.

La música, com ho és ara, va ser molt important a l’Escola. La Marina Mas ens va ensenyar un reguitzell de cançons tradicionals que gairebé s’havien perdut, i que vam aprendre tant alumnes com mestres. Un record molt entranyable per mi, ( Esperança Re-dondo), és el del Sr. Alexandre Galí, fundador de l’Escola Blanquerna. Ell era qui mantenia contacte amb aquest tipus d’escoles com la nostra. Venia tot sovint a la tarda i s’asseia al meu costat. Havia de donar el seu vist-i-plau!


Després de reunions en clandestinitat, la Marta Mata, junt amb altres mestres i polítics: M. Bondia, J. Reven-tós, J. Rovira i molts més, l’any 1965 van fundar l’escola de mestres Rosa Sensat. Per aquesta escola havien de passar els nostres nous mestres obligatòri-ament per reciclar-se.

La feina ben feta i l’esforç incondicional dels qui vam començar va donar fruit els següents anys i pares amb inquietuds pedagògiques de diferents llocs de Barcelona i en especial del barri , van omplir les classes i l’ESCOLA MIREIA es va anant engrandint.

Esperança Redondo i Zayas

1969–1979, FRANQUISME I TRANSICIÓ Els 70-80! Ai, on queden…? No és nostàlgia, podríem

dir experiència. Per aquests anys la Carme Pérez i la Montserrat Puig ja treballem de mestres. L’Escola era aleshores més petita, però igual d’acollidora i càlida.

El món evolucionava i la pedagogia també, tot i estar en ple franquisme. Els pedagogs silenciats sortien a la llum i totes nosaltres mestres joves ens anàvem ama-rant de les noves teories. El 20 de novembre de 1975, Espanya i, les mal ano-menades regions espanyoles, vam viure el fi d’una dictadura. En els anys posteriors, els canvis de jaque-ta, les reivindicacions, l’afany de llibertat i les ganes d’una vida millor van marcar el ritme de les nostres vides. Una dècada de canvis que, com un remolí van posar les bases a una nova societat democràtica.

L’Escola es va anant adaptant a les noves lleis, pas-sant de ser un centre de Batxillerat Elemental a centre d’Educació General Bàsica. Els mestres també ens anàvem reciclant en la nostra llengua i continuàvem treballant per fer de l’Escola Mireia una escola catalana, plural i oberta a tothom.

Montserrat Puig i Carme Pérez

1979 – 1989, 20è ANIVERSARI Els anys 80 van conformar una dècada farcida de grans esdeveniments tant a nivell mundial com espa-nyol i, per suposat, a nivell català. Evidentment, una bona part d’aquests esdeveniments van ser positius, però no podem oblidar que un nombre important d’ells van ser força negatius. No podríem ara i aquí fer un esment de tot el que va succeir als anys 80, però crec que sí convé recordar alguns dels fets que van tenir lloc al llarg d’aquesta dècada.

A nivell polític a tot l’Estat va començar el desenvolu-pament de l’Estat de les Autonomies. A Catalunya CIU, amb Jordi Pujol al capdavant, va guanyar les


primeres eleccions a la Generalitat de Catalunya l’any 1980. Dos anys després el PSOE va guanyar les eleccions espanyoles; l’any anterior però, el 23 de febrer, va haver el fracassat cop d’Estat de Tejero al Parlament espanyol. Fora d’Espanya també cal re-cordar el començament de la Perestroika a la Unió Soviètica, la caiguda dels règims comunistes a Ro-mania i Polònia així com l’enderroc del Mur de Berlín. I una mica més lluny, la Guerra entre l’Iran i l’Irak (amb un milió de morts), el final de la Guerra entre la Unió Soviètica i l’Afganistan i la Guerra de les Malvines entre l’Argentina i el Regne Unit, sense oblidar la protesta dels estudiants xinesos a la plaça de Tia-nanmen a Pequín.

Malgrat haver estat successos molt luctuosos, cal recordar entre d’altres, l’atemptat d’ETA al centre comercial Hipercor de Barcelona, l’accident nuclear a Txernòbil, l’explosió del transbordador espacial Challenger poc després d’enlairar-se i el desastre humanitari per la sequera a Etiòpia. A nivell científic i tecnològic, voldria fer esment de dos fets que ara, al segle XXI, als més joves els pot resultar inversemblant: l’any 1980 IBM va llançar al mercat el primer “PC” i va començar la popularitza-ció de l’ordinador personal en els negocis i a casa. També en aquesta dècada començà a popularitzar-se el CD com alternativa als discos de vinil. A nivell cultural podríem parlar de molts esdeveni-ments però m’agradaria parlar especial-ment d’un molt proper i de gran rellevància per a tots nosaltres. Em refereixo a la Llei de Normalització Lingüística i tot el que això va suposar a casa nostra. A totes les esco-les s’havia d’ensenyar el català i en català; val a dir que això a la nostra escola, l’Escola Mireia, i a algunes altres ja es feia des de feia molts anys, la diferència era que ara es podia fer amb llibres de text en català i a més, era ja oficial i legal. Això va comportar un període de formació per als mestres i professors: tot-hom s’afanyava a fer els cursos de Reciclatge de Català i obtenir el títol oficial de Mestre de Català. La normalització va comportar més avenços importants per a la llengua: el teatre català s’anava imposant (qui no recorda “Antaviana” o el musical “Mar i Cel”?), la literatura catalana trepitjava amb més força any rere any i els mitjans de comunicació com Catalunya Ràdio i TV3 van irrompre amb força a totes les llars catalanes: la primera emissió de Catalunya Ràdio va tenir lloc la mitjanit del 19 al 20 de juny de 1983. TV3, per la seva banda, va començar les seves

emissions en prova de forma experimental el 10 de setembre del mateix any, i a partir del 16 de gener de 1984 ja va emetre de forma regular A nivell esportiu cal recordar que el 1986 Barcelona va ser designada seu dels JJOO de 1992, i van co-mençar mil i una obres per preparar la ciutat, això va comportar molt d’enrenou però la veritat és que la ciutat va experimentar una transformació i una re-modelació importantíssimes.

I potser us preguntareu: i què passava aquests anys a l’Escola Mireia? Doncs mireu, aquí continuàvem treballant amb força i diria que amb més il�lusió per-què molts d’aquests esdeveniments que he esmentat suposaven avenços importants a nivell personal, social, cultural i polític. Això vol dir que continuàvem ensenyant a llegir i a escriure, a fer operacions mate-màtiques, a conèixer la història i la geografia, a ana-litzar oracions, a formular i un reguitzell més

d’aprenentatges, sense oblidar les sortides a museus, exposicions, granges i les esperades convivències. Volíem que els nostres alumnes fossin persones com-petents però que fossin alhora persones felices i que sortissin a la vida sabent conviure.

Ma Teresa Pons

1989 – 1999, COMENÇA L’ ESO Tot moment té el seu què, però amb la dècada dels 90 vam tancar el segon mil�leni i la sensació de canvi que aquest fet comportà li dóna a aquests anys un cert caràcter especial. De poc estrenada la dècada, l’any 1992, va esdevenir un dels grans moments de la història recent del nostre país, fonamental per enten-dre la nostra ciutat, la celebració a Barcelona dels XXV Jocs Olímpics.


I podem destacar altres aspectes, naturalment de bons i de no tan bons. En l’àmbit de la ciència i la tecnologia al llarg d’aquells anys es desenvolupà Internet, s’inicià el projecte del genoma humà... i es va arribar al llindar del canvi de mil�leni en un estat de por a escala planetària per la temença, que resultà totalment exagerada, dels greus problemes informàtics que podia causar l’anomenat “efecte 2000”.

En el pla de l’economia i la política, es reunificà Ale-manya (1991) i es desmembrà la Unió Soviètica (1991), es produí la primera Guerra del Golf (1991), va haver el terrible genocidi a Ruanda davant la passivi-tat internacional (1994), ben a prop nostre tinguérem la Guerra dels Balcans (1991 al 1995), vam viure la fi de l’apartheid a Sud-àfrica, començà el procés de pau a Irlanda del Nord...

I tot això passava al món en aquells anys 90, tan llunyans i tan propers, mentre nosaltres, en el pla personal, vivíem també les nostres grans i petites coses de cada dia. No en tenim dubte que aquella

època va ser per a nosaltres, respecte a la nostra dimensió laboral i professional, i també, per extensió, vital, una etapa decisiva. Faltava poc per a que es jubilés, però encara en aquells anys era la directora de l’Escola la que n’havia estat la fundadora, la Maria Bondia. El fruit d’aquella primera entrevista de treball que amb ella vàrem tenir acabaria determi-nant una part fonamental de les nostres vides. En els

inicis del curs 89-90 ens incorporàvem com a mestres a l’Escola Mireia. Fa ja vint anys, i fins ara.

Jordi Monràs i Montse Fonoll

1999 – ELS NOSTRES DIES Al començament d’aquesta darrera dècada l’ESO ja estava implantada a l’Escola i a ple rendiment. Tot i això en aquests darrers anys hem hagut de viure diverses modificacions en les lleis d’Educació, LOGSE, LOPAG, LOCE i tot just aquest curs acabem d’implantar la LOE a tots els nivells. Han estat, doncs, anys d’esforços per adaptar-se a les noves lleis.

També de molta il�lusió quan vam engegar el maig del 2004 el primer número de la nostra revista Al Compàs. La revista naixia de l’entusiasme dels profes-sors de secundària per fer una revista que apropés l’Escola a les famílies. La revista també ha anat can-viant, des d’una revista que feien els professors amb la col�laboració dels alumnes, a una revista feta pels alumnes amb la col�laboració de mestres, pares i mares. Aquests últims anys hem viscut alguns moments tristos amb gent que ens ha deixat però aquest darrer any hem treballat amb molta il�lusió per poder celebrar tots junts el 50è aniversari de l’Escola. I acabem la dècada amb un nou repte, preparar-nos tots plegats per la implantació i desenvolupament de les Tecno-logies de la Informació.

Montserrat Berlanga


�� ELS ALUMNES PREGUELS ALUMNES PREGUELS ALUMNES PREGUELS ALUMNES PREGUNNNNTENTENTENTEN

ENTREVISTA A L’ESTEL ALCAÑIZ

Amb quin record et quedes de l’Escola? En tinc molts. Uff! Us n’explicaré un de quan era molt petita, de quan feia primer. I anava a la classe de la Chus . Resulta que vam fer un coixí en forma de cuc i teníem la classe plena d’escuma. Me’n recordo molt d’aquella columna que hi havia al mig de la classe que ni es veia de tanta escuma com hi havia. La Chus ens deia : “ Vinga, vinga! Afanyeu-vos, que esteu encantats...” I ara, que faig classe a primer veig sempre aquesta columna i me’n recordo d’aquell dia. El coixí el vaig tenir durant molts anys, fins que la meva mare va dir: “Nena, això és un niu de pols, fora! Ha canviat molt l’Escola de quan eres alumne a ara? Bé, el primer cop que vaig entrar després dels anys em va semblar petitíssima, però, continua havent-hi el bon humor i el bon ambient que quan jo era petita percebia. I com a “profe” també veig que hi ha una bona sintonia en aquest sentit. Penso que es segueix amb la mateixa dedicació i estimació envers als petits.

Quan estudiaves al Mireia per casualitat t’havia pas-sat pel cap ser professora d’aquesta escola? Quan vaig sortir del Mireia ja tenia molt clar que volia ser mestra. Sí, i mira que hi ha gent que no ho sap mai què voldrà ser de gran i en canvi jo ja ho sabia. Però això sí, mai havia pensat de fer-ho aquí.

Pots dir-nos alguna anècdota de quan tu eres alumna i alguna anècdota com a professora? A part de la muntanya d’escuma, me’n recordo d’un exercicis que feia a quart de primària amb el Ramon. Resulta ser que en aquell moment a mi no m’agradaven les matemàtiques, i el problema no em sortia, no em sortia. Aleshores en Ramon, se n’adonà i començà a cantar “don’t worry, be happy!” i va passar i em va dir: “tu estàs segura que això està bé?”Ja se sap que ell és molt espontani, i li va sortir de dir-ho així.

Com a professora puc explicar una anècdota: Un dia van venir els alumnes de cinquè i em van dir: Estel, Estel, les cadires de’n Ramon també tiren als nens, no només són les teves. Perquè quan un nen queia de la cadira, per no castigar-lo a ell, castigava la cadira. Tu vas tenir com a professor a en Joan B Joan o en Ramon. Com els veus ara que són companys de professió?

Al principi em va costar molt, no sabia on era jo, no sabia massa moure’m amb confiança. I la primera setmana ja em va tocar anar d’excursió amb cicle mitjà, és a dir amb

l’Olga i en Ramon. I estàvem asseguts de manera que jo quedava entremig dels dos, i no sabia què dir. Doncs la imatge que tenia d’ells era com a mestres. Què aporta una mestra jove com tu a una escola com aquesta? Alegria, ganes il�lusió i ganes d’engegar coses noves, també ganes de col�laborar. Penso que sóc fidel als meus principis: que no s’ha de rebutjar una manera de fer perquè sigui antiga ni acceptar-ne una perquè sigui la última novetat pedagògica. Estic molt oberta i bàsicament il�lusió i ganes d’aprendre dels companys més grans i amb més experiència i potser col�laborar en alguna novetat. Sí, això, amb criteri i equilibri. També amb ganes de gaudir a la classe i que els nens s’ho passin bé.


Com veus l’educació en un futur? Vaja pregunta! Què dfícil! (Pensa) Ho veig complicat, que no vol dir malament. Ho veig complicat perquè a l’educació intervenen moltíssimes coses. No només l’escola o els pares o els que fan les lleis d’educació, sinó tots. Hi ha una multiplicitat de factors i sembla que tots el que hi intervenim no ens posem d’acord i cadascun tira per un cantó diferent. Crec que la solució passaria per treballar tots junts i posar-nos tots d’acord. No crec que l’educació vagi malament perquè si fos així no m’hi dedicaria, no?

També penso que els teòrics de l’educació porten massa temps allunyats de les aules i això fa que les seves aportacions siguin molt poc pràctiques i que quan tu et trobes a l’aula la majoria de les seves aportacions són inútils en el context actual. Bé ens trobem davant d’un repte, però que supera-rem entre tots.

Si no t’haguessis dedicat a l’ensenyament, què hauri-es fet? No ho sé. La veritat. Com ja t’hem vist algun cop damunt de l’escenari, no t’hauria agradat ser artista? De fet ja ho som d’actors els mestres. La nostra feina té molt d’artista. Sí, però allò que t’hem vist fer algun cop en algun concert de nadal, sortir tu sola a l’escenari amb una guitarra... Sí. De fet sempre he cantat en una coral i ara canto en el grup “Cola Jet Set”. La veritat és que m’agrada, però tant com per dedicar-m’hi no ho sé. És un estil de vida molt inestable que no fa per mi.

Moltes gràcies, Estel. Ha estat tot un plaer compartir aquesta estona amb tu.

ActesActesActesActes del 50è aniversari del 50è aniversari del 50è aniversari del 50è aniversari

� CONCERT A L’AUDITORI

El passat dia 10 de març vam tenir la gran sort de gaudir d’un concert molt especial a l’Auditori de Barcelona per celebrar l’anivesari de la nostra Escola.

Tant la preparació, com l’organització, com els recur-sos no van tenir res a veure amb els d’anys passats, i tot i que va ser un acte seriós, elegant i sobri, creiem que podem sentir-nos molt orgullosos d’una feina tan ben feta i consumada.

A continuació trobareu una selecció de les im-pressions que del concert tenen alguns alumnes.


4t de Primària

El concert del 50è aniversari de la nostra Escola es va celebrar a l’Auditori de Barcelona el propassat dia 10 de març de 2010. L’acte van estar molt bé perquè va ser molt variat: cançons de tots els cursos d’infantil i primària, inter-pretacions musicals, actuacions dels companys d’ESO...

Ara bé, la part més emotiva va ser quan alguns pares, que havien estat antics alumnes de l’Escola ens van anar explicant petits fragments de la història del Mireia.

Anna Muniesa i Martí Peraferrer

Aquest any l’Escola celebra els 50è aniversari i els professors van decidir d’organitzar moltes activitats i actuacions. L’acte central va ser una cantada a l’Auditori, en lloc de fer el ja tradicional concert de Nadal. Tots els cursos van cantar cançons tradicionals catalanes. A nosaltres, els de 4t ens va tocar “La gata i el belitre”. Quan va arribar el dia tots estàvem molt nerviosos. Entre mig de cada actuació pujaven a l’escenari professors i alumnes que explicaven la història de l’Escola. També sortien els de l’ESO fent petites inter-vencions. Una de les que més ens va agradar va ser la d’uns nois que sortien disfressats de dones amb camisa de dormir rosa, perruques i uns pits molt exa-gerats interpretant la cançó “No ve d’un pam” de la Trinca. Va ser molt divertida.

Quan vam acabar tots els cursos vam cantar una cançó amb els professors, antics alumnes i el públic. Després els pares ens van venir a buscar i ens van felicitar.

Felicitats Mireia!

Maria Prado, Oriol Casacuberta i Anna Carrasco

1r de Primària

L’Auditori és molt gran i n’hi ha moltes cadires. L’escenari era molt gran i van seure a la primera fila. Vam cantar “L’hereu Riera” i ens van aplaudir. Quina emoció quan vaig veure els meus pares i avis.

Usue Pons


El dia del concert m’ho vaig passar molt bé. Quan vaig entrar em feia una mica de por. Al final els pares em van felicitar.

Vinyet Torrent

2n de Primària

Els 50 anys de l’Escola Mireia els vam celebrar a l’Auditori. El concert va ser molt divertit i m’ho vaig passar molt bé. Quan vaig pujar a l’escenari em va fer una mica de vergonya. Els pares i mares ens van venir a veure.

Eric Puyuelo

Quan em deien que l’Auditori era molt gran em po-sava nerviosa perquè jo sóc molt vergonyosa, però quan vaig entrar a l’escenari ja em vaig tranquil�litzar. Una actuació que em va fer molta gràcia va ser una que deia “ a la classe” i una senyoreta castigava els nens.

Al final, molta gent va sortir a cantar “Ara que tinc cinquanta anys” i ens ho vam passar molt bé.

Jana Rodríguez

�� EXPOSICIÓ D’IMATGES

Per tal de commemorar el 50è aniversari de l’Escola, dels dies 16 al 21 de març, es va poder visitar al Cen-tre Cívic Fort Pienc una exposició d’imatges sobre la història del nostre centre.

L’exposició estava dividida en dècades dels 60 a l’actualitat. Cada plafó constava d’un títol que resu-mia els fets més rellevants de l’època. A continuació es mostraven algunes imatges representatives de la vida escolar. A la part inferior hi havia un eix cronolò-gic que recordava els fets més importants a nivell històric.


Un dels aspectes que més ens va cridar l’atenció va ser veure els nostres mestres en els seus inicis professi-onals: la Carme Bel, el Ramon Lamiel, la Carme Pue-yo, la Maite Pons, el Joan B. Juan... Una de les imat-ges més curioses és un foto en la qual hi apareix com a alumna l’actual mestre de Primer de Primària, l’ Estel Alcañiz.

�� REUNIÓ D’ANTICS ALUMNES

Dintre dels actes de la celebració del cinquantè aniversari de la nostra Escola, l’equip de professors va decidir que seria bona idea organitzar una reunió d’antics alumnes. Mitjançant una crida utilitzant les xarxes socials d’Internet, es va començar a moure molta gent que tenia la intenció de venir el 7 de maig al vespre per compartir un tast de coca i cava.

Es van habilitar diversos espais amb diferents activi-tats: una exposició d’imatges, un visionat del vídeo del Liceu, unes diapositives sobre l’escola, un espai on poder deixar un missatge i sobretot el pati.

La reunió va ser tot un èxit: van venir més de 400 exalumnes, amb ganes de recordar, explicar experi-ències i compartir records. Van venir alumnes de totes i cada una de les promocions, és a dir, nascuts des de 1957 a 1994.

Per als professors també va ser un moment emocio-nant, ja que vam poder percebre l’estimació i el bon record que la majoria dels alumnes que passa per les nostres aules guarda de l’Escola.

A continuació podeu trobar una selecció de petites entrevistes a alguns d’aquests exalumnes.

Nom: Núria Alberich Anna Romero Any que vas acabar:

1992 2000

El que més recordes

Els companys i les anècdotes.

Els professors, els amics i les classes. També les convivènci-es.

Què vas trobar a faltar?

L’ambient tan alegre.

Separar-me d’alguns com-panys.


De quin professor guardes un record més agradable

Montse Puig i la Rosa Sánchez.

Esther, Montse Fonoll, Jordi Monràs... De tots!

Explica’ns una anècdota.

De sisè a vuitè vaig passar algu-nes estones fora de l’aula per xerrar

De com rèiem quan l’Esther esborrava la pissarra.

Nom Roger Ferrer Laura Somada

Any que vas acabar:

1995 2002

El que més recor-des

Tot. Hi havia un bon clima.

Que èrem un grup petit, però estàvem molt units.


Els companys. El tracte amb els professors.


Rosa. En general de tots.


A 5è la Rosa em va posar a prime-ra fila amb les nenes que m’agradaven perquè no m’adormís.

Un dia de pluja que vaig entrar a la classe, vaig relliscar i vaig caure. Tothom va riure molt.

Nom: Núria Clotet Marina Badia

Any que vas acabar:

1978 2003


Els companys i els professors i les colònies i excursions.

Tot.


El viatge de final de curs.

L’ambient familiar.


Del professor Juan Mari

Montse i Pilar de 6è, Montse Fonoll, Carme González...


Recordo quan cantàvem cada matí amb la pro-fessora Esperan-ça.

En Joan deia que gràcies a mi l’Escola s’aguantava, perquè sempre estava recolzada a la paret.

Nom:

Cristina Martínez

Jordi Montes

Any que vas acabar:

2002 1995


Els companys i els professors.

El pati, el men-jador


El tracte tan afa-ble entre profes i alumnes.

La relació amb els profes i la gent.


De tots, però guardo amb molt « carinyo » el record de la Conxi.

En Joan, la Montse Fonoll, la Pilar, la Mai-te, la Chus.


El vitge a Menor-ca va ser una passada.

La vegada que vam anar al Liceu i es va cremar.

Nom: Laura Martí Jeroni Oliva Any que vas acabar:

1988 1984

El que més recor-des

El menjador, el pati, les colòni-es...

El català i la familiaritat.


Els amics i els profes.

El contacte tan personalitzat alumne/professor


De tots en ge-neral.

Del professor Boya.


Normalment parlava en català a les classes de cas-tellà i la Maite s’enfadava.

Una vegada vaig menjar 10 yogurs per dinar.

Nom: Joan Àlvarez

Carles Salvador

Any que vas acabar:

2002 1978


Els professors, els companys i amics que encara con-servo.

Els patis i les persones.


No he tornat a entrar en cap classe on em sentís com a casa.

Els meus amics


En Joan, la Maite, la Susana, l’Àlex, la Laura...

Maria Bondia, Montse Puig i Carme Pérez.


� MISCEL·LÀNIA Seguint els actes de commemoració de l’aniversari de l’Escola, també s’ha escrit un acròstic, una cancó i entre tots els alumnes de l’escola s’ha dissenyat i escrit un auca. A continuació en podreu gaudir.

ACRÒSTICACRÒSTICACRÒSTICACRÒSTIC

EEEEn aquests 50 anys hem après plegats un reguitzell de coses;

SSSSom, en certa manera, els membres d’una gran família.

CCCCom en totes les famílies, hem passat alguns moments tristos i molts altres d’alegres i especials.

OOOO potser… qui no recorda les sortides, l’esquiada, les convivències, el teatre, els llibres i la rosa de Sant Jordi o el concert de Nadal?

LLLL’escola és el centre de la nostra vida i la d’un període important de la dels nostres alumnes.

AAAAixí, molts d’ells encara ens vénen a veure de tant en tant i ens expliquen allò que estan fent.

MMMMoltes promocions d’alumnes han passat per l’escola al llarg d’aquests 50 anys.

IIIIgualment, un ampli grup de professionals: professorat, monitoratge, i personal d’administració, de neteja i de manteniment.

RRRRecordem també aquells que, per motius personals, laborals o de salut, ens han deixat;

EEEEn el nostre pensament i en el treball del dia a dia sempre hi són presents.

IIII amb motiu del 50è aniversari de la fundació de l’Escola Mireia,

AAAA tots aquells que han treballat, participem i faran possible l’educació del nostre alumnat;

MOLTES GRÀCIES I FELIÇ ANIVERSARIMOLTES GRÀCIES I FELIÇ ANIVERSARIMOLTES GRÀCIES I FELIÇ ANIVERSARIMOLTES GRÀCIES I FELIÇ ANIVERSARI

Cançó de l’ESCOLA MIREIA

Ana Vaquero

Em desperto al de matí,

amb alegria i bon humor;

perquè sé que he d’anar a escola

i això per mi és el millor.

La meva escola és especial,

tots disposats a treballar.

Hi ha moltes coses que he d’aprendre,

i cada dia hem de jugar.

Escola Mireia!, Escola Mireia!

Vine, t’estem esperant.

Escola Mireia! Escola Mireia!

Sense tu, no serà igual.

Escola Mireia!, Escola Mireia!

Aquí tots som diferents.

No ens fa res d’on vinguis,

benvingut seràs.

Vine i ho comprovaràs.

Quan de vegades m’equivoqui,

sempre et demanaré perdó.

Fer l’estona agradable

al meu company

és cada dia una lliçó.

Els nostres mestres ens estimen,

i ens ajuden a créixer forts,

i el dia de demà, quan siguem grans

Bones persones serem tots !


AUCA DEL 50è ANIVERSARI

El 2 d’octubre del 1959, l’Escola Mireia comença a funcionar; la Maria i un grup de gent, amb idees clares i molt treball, així s’ho van proposar.

Escola Catalana al 59: poesies, cançons i xerrades en català... ...però a la Inspecció, els llibres en castellà havíem de presentar.

Moltes tardes amb l’Alexandre Galí vam compartir i, així, les escoles catalanes juntes ens vam mantenir.

La Maria amb en Piaget a la Sorbona va estudiar i grans debats pedagògics ens va organitzar.

Noies i nois des del principi a les aules junts han estat perquè la coeducació sempre ens ha agradat.

En iniciar la jornada, alumnes i professorat cantàvem cançons i el sentiment d’unió impregnava lentament tots els racons.

Molts dissabtes al matí a Corbera s’ha d’anar per discutir les noves tècniques que volem aplicar.

Vam ser els pioners en fer convivències i d’aquesta manera, enriquir les nostres experiències.

Com que l’Escola se’ns va quedar petita, es va anar ampliant de mica en mica.

En el 20è aniversari, el llibre Mireia es va reeditar i amb gran afany, l’obra al Romea es va representar.

Els Jocs Florals i el concert de Nadal celebrem; amb molta il�lusió i entusiasme any rere any hi participem.

En aquests 50 anys, un munt d’històries hem passat i així, tots plegats, a poc a poc, hem avançat.

� VIDA ESCOLAR ABANS La vida escolar ha canviat molt durant aquests 50 anys. Aquí analitzarem alguns dels aspectes més importants.

CONVIVÈNCIES El 1974 es comencen a fer viatges de final de curs per als alumnes de 4t de Batxillerat del moment. La meitat va anar a Mallorca i l’altra meitat va anar a Puigsa-calm amb tendes de campanya. A partir de llavors es van continuant fent. I hem arribat a anar al Pirineu Català i a l’Aragonès, a Segòvia, a Chambery, a les Illes, a Provença… Però molts anys hi anàvem a la Casa de colònies de Pontons a Vilafranca del Penedès. No hi havia monitors i els professors érem els encarre-gats de dur a terme tallers de maquillatge, vestits, dansa… Normalment s’emmarcaven dins d’un centre d’interès com l’Edat Mitjana o el llunyà Oest. A les nits s’encenia un foc de camp i es cantaven cançons i acudits. Més endavant es van buscar més unes colònies bus-cant l’activitat física com l’esquí o els esports d’aventura.

ACTES ESCOLARS El 1995 per proposta del claustre es tira endavant la celebració dels Jocs Florals de l’Escola. De la mateixa manera, també es va començar a realitzar la Rua de carnestoltes. L’any 1994 es va dur a terme la primera campanya solidària recollint material escolar per a Bòsnia. Els Jocs Científics són més joves i els vam començar a celebrar el 2002.

SORTIDES I EXCURSIONS Normalment sempre eren vinculades a un àrea de curriculum. Predominaven les sortides de caminar. Vam arribar a fer de Vallvidrera a Sant Cugat cami-nant! A causa de la falta de costum dels nens i d’algun ensurt es van deixar de fer. De sempre hem visitat museus, teatres, exposicions, monestirs, castells… i al 1994 un grup de 7è va visitar el Liceu el dia que es va cremar. Quin ensurt! Va venir la tele a fer-nos entrevistes i els bombers ens van regalar un casc. També fèiem un bateig de mar coincidint amb el saló nàutic. Amb una fragata o una corbeta anàvem fins a mar obert.


CLASSES Quan al ritme general de les classes hi ha hagut canvis molt significatius. Els anys 70 tots els nens de l’Escola pujaven al pati i organitzats per files canta-ven:

Agermanats anirem caminant sota un cel ben blau joiosos himnes resonaran d’amor i de pau.

Després es cantava una cançó proposada per la professora de música. Els primers sopars de 8è es celebraven al gimnàs, així com els primers concerts de nadal. Hem vist la transformació de l’Escola i l’adquisició de nous locals. També hi hagut molts canvis de marcs legals i hem passat de l’EGB a l’ESO. El que més crida l’atenció és el canvi radical de la societat. Tenim més pors i abans es podia improvitzar una mica més.

Joan B. Joan

� VIDA ESCOLAR ARA XV JOCS FLORALS DE L’ESCOLA I XXI JOCS FLORALS DE L’EIXAMPLE

El passat dia 22 d’abril van celebrar la cerimònia dels 15èns Jocs florals de l’Escola. Com ja és tradició, es van llegir les obres, es va dur a terme el lliurament de diplomes i premis i a continuació es va poder gaudir d’una actuació. En el cas dels alumnes de primària, van ser els mateixos alumnes de 6è els encarregats de representar una obra de teatre, i en el cas dels alum-nes de secun-dària, van ser un grup d’alumnes de 4t els que ens van fer ballar amb les seves can-çons.

A continuació trobareu una llista del afortunats gua-nyadors. Si voleu llegir els treballs premiats, les hi tro-bareu al web de l’Escola www.escolamireia.com

CATEGORIA A (1r i 2n de Primària)

Accèssit PROSA “L’elefant” Ignasi Salafranca 2n

PREMI PROSA “Hidalgo” Noa Yu Ventura 2n Accèssit PROSA

“El rellotge i la guineu” Vinyet Torrent 1r Accèssit POESIA “Poesia” Anuar Vidal 2n

PREMI POESIA “Poesia” Pau Capdevila 2n 2n PREMI JOCS FLORALS DE

L’EIXAMPLE

Accèssit POESIA “Poesia” Carlos Segura 2n

CATEGORIA B (3r i 4t de Primària)

Accèssit PROSA “Un dia boig de Sant Jordi” Olatz Etxarte 4t

PREMI PROSA “Els follets del conte de l’avi” Anna Guillaumes 4t

Accèssit PROSA “Sant Jordi a Barcelona” Anna Carrasco 4t Accèssit POESIA “Els quatre elements” Maria Balaguer 4t

PREMI POESIA “A la meva escola” Maria Prado 4t

Accèssit POESIA “Diumenge de primavera” Vinyet Martín 3r


CATEGORIA C (5è i 6è de Primària)

Accèssit PROSA “La història virtual” Júlia Martín 6è

PREMI PROSA “El meu cel” Anna Andorrà 6è

Accèssit PROSA “Vuit de març de 2010” Natàlia Boix 5è

PREMI POESIA “El calendari” Alba Panyella 5è

3r PREMI JOCS FLORALS DE L’EIXAMPLE

Accèssit POESIA “El mar blau” Andrea Martín 6è

CATEGORIA D (1r i 2n d’ESO)

PREMI PROSA “I aquest conte no s’ha acabat” Núria Montolio 1r d’ESO 2n PREMI JOCS FLORALS DE

L’EIXAMPLE

Accèssit PROSA “Nens, binocles i gnoms de jardí” Laia Peraferrer 1r d’ESO

PREMI POESIA “Mirant el cel” Gerard Galí 2n d’ESO

Accèssit POESIA “El meu cavall” Núria Montolio 1r d’ESO

CATEGORIA E (3r i 4t d’ESO)

PREMI PROSA “Rostres” Marc Alabart 4t d’ESO

Accèssit PROSA “Silenci” Marta Requesens 3r d’ESO

PREMI POESIA “Ser poeta” Carlota Marzo 3r d’ ESO

Accèssit POESIA “Història d’un drac” Robert Bes 3r d’ESO

No hi podia haver millor reconeixement al treball dels

nostres alumnes que el premis als XXIJocs Florals de L’Eixample. El passat 18 de maig els alumnes de 6è van coincidir amb altres alumnes d’altres escoles del barri per tal de lliurar els premis. També els van acompanyar els guanyadors dels primers premis de tots els cursos de la nostra Escola. Penseu que ha de ser molt i molt difícil guanyar un concurs literari com aquest, però aquest any la Núria Montolio de 1r d’ESO, l’Alba Panyella de 5è de primària i en Pau Capdevila han aconseguit un premi dins de les seves categories. Aprofitem l’ocasió per felicitar-los i animar tothom per a properes convocatòries.


SORTIDA RIU BESÒS 3r DE PRIMÀRIA UN RECORREGUT PEL BESÒS

El divendres passat, dia 26 d’abril, vam anar a Aigua-freda. Havíem de caminar un bon tros per arribar a la riera de Martinet. Hi havia un pont de fusta per sobre del riu. Una vegada allà, el professor ens va donar un colador i una safata per buscar animalets de riu. Vam trobar una salamandra, un escorpí de riu i també un cuc. Estàvem en el curs alt del riu, i vam agafar l’autocar per anar a la zona del curs mitjà. Allà l’aigua estava bruta. Després d’estar-hi una estona, vam sentir una mala olor perquè hi havia una indús-tria que netejava l’aigua. Després vam dinar per anar a la desembocadura del riu Besòs. Aquí hi havia una aigua ben clara que sortia d’una fàbrica. Ja era tard i vam tornar a l’Escola. Que bé ens ho vam passar”!

Arnau Andorrà 3r Primària

LA PINTADA DE LA PARET

El dia 13 de maig vam pintar la paret de l’escola que divideix els dos patis. Una part del pati està pintada

com el cel ple de bombo-lles i l’altra part com un pati real, amb porteria de futbol i tot. El motiu pel qual pintem la paret és perquè estem celebrant el 50è aniversari de l’escola Mireia. Vam pintar de 4 a 5 de la tarda. Ens vam dividir en grups de 3 i a cada grup li tocava un color. També hi havia dos alumnes encar-regats de fregar les taques

de pintura que queien a terra. Tot plegat va ser molt divertit i ens ha quedat molt xulo!

Laia Simon i Morad Oualit 3r Primària


VIATGE A MENORCA DE 4t D’ESO Últim viatge amb l'Escola Mireia! El 28 de maig tots els alumnes de 4t d'ESO tornàvem a casa capcots: s'havia acabat el viatge a l'illa de Menorca. I havia passat volant! No ens en vem ado-nar i ja era divendres, el dia de tornar a casa. Tot i així vem passar molts bons moments: les visites a Ciutade-lla, Maó o Binibeca; el bany a la cala Galdana; les nits entre amics a l'hotel...

Realment, però, ens hauria agradat que el viatge fos més tard, ja que al tornar ens vàrem trobar amb les exposicions del projecte de recerca, els exàmens finals... però bé, no ens podem queixar, sempre s'a-graeixen unes petites però bones vacances!

Marc Alabart i Naüm Fusté 4t d’ESO

VISITA AL REFUGI I TREBALL SOBRE LA GUERRA CIVIL 6è DE PRIMÀRIA

Enguany els alumnes de 6è han elaborat un treball sobre la Guerra Civil Espanyola. Per tal de completar la formació van visitar el refugi 307 del Poble Sec. També van poder gaudir de la visita d’alguns avis que els van poder explicar de primera mà les seves experiències d’un moment tan difícil. A continuació trobareu uns fragment d’alguns d’aquests treballs.

ELS BOMBARDEJOS

Durant la guerra, recorda la bomba que va caure sobre la plaça Tetuà, perquè en aquell moment la meva àvia estava anant cap a l’escola. També recorda que des de davant de casa seva, on hi ha ara el “Norma Comic”, en el terrat hi havia unes llums molt fortes a la nit que vigilaven si s’acostaven els avions. Quan se sentien les sirenes, es posaven en una habitació tancada de casa, i la resta de finestres estaven protegides per matalassos. Passava molta por. En canvi, la seva germana gran i el seu pare,

sempre eren els últims a entrar a casa, sempre miraven fins a l’últim moment el cel, per veure d’on venien els avions. Alguna vegada sí que va anar al metro a refugiar-se. Hi havia molta gent que hi baixava per estar més segur. Ella, mentre duraven els bombardejos, recorda que resava.

Berta Graupera

MOMENTS IMPORTANTS El meu avi, en començar la guerra estava a Sabadell. A l’escola en parlaven que començava la guerra, perquè Franco movilitza-va les tropes d’Àfrica. Com que podia ser perillós se’n va anar a casa. Ell va viure els bombardejos i, quan sonaven les sirenes, anaven als refugis. Recorda que van tancar les escoles durant un temps i que el seu pare se’n va anar a la guerra i que la nit la passaven tots junts a casa d’una tieta. En acabar la guerra, el meu avi encara estava a la Rambla de Sabadell amb els seus germans i va veure l’entrada de les tropes Nacionals, on anaven també Alemanys i Italians. Al final de la desfilada hi havia un grup de presoners Republicans i un d’ells va demanar al meu avi que avisés la seva família per explicar-los que era viu. L’avi i els seus germans ho van fer de seguida i se’n van anar cap a casa.

Pol Amoedo

SORTIDA A MERCABARNA

Quan vam pujar a l’autocar, tothom estava molt nerviós. Anàvem d’excursió al mer-cat dels mercats! Primer vam fer una foto de grup, després vam entrar dins l’edifici de control de tot el mercat. Allà vam fer una activitat juntament amb l’altre grup de quart que consistia en distingir fruita i hortalissa i la seva família. Després vam visitar-ne els pavellons i l’apartat que més em va agradar va ser el de fruites exòtiques com el papayuelo, la feijoa, la curuba, el zapote... Ah! I també vam visitar un magatzem de patates on ens van regalar 2 quilos a cadascun de nosaltres. Aquesta excursió ha estat molt interessant!

Maria Balaguer 4t Primària

CONVIVÈNCIES DE 3r I 4t DE PRIMÀRIA

Els dies 2,3 i 4 de juny vam anar de convivències a Mas Badó, una casa de colònies que havia estat un antic hotel, a Sant Quirze de Safaja. La casa em va agradar molt i fins i tot tenia piscina. Ens ho vam passar molt bé. Els monitors eren molt simpàtics i el menjar era boníssim. Les activitats eren molt interessants i divertides i trac-taven sobre ciències ocultes, Newton, òptica i imat-ge, matemàtiques... Per dur-les a terme ens vam dividir en tres grups: “Pirates del Carib”, “Marcianitos”, que era el meu i “Dream Time”. El vespre de dijous tothom ens vam arreglar per anar al ball i va ser molt divertit. Van ser uns dies genials i n’estic molt contenta mal-grat que vaig necessitar tot el cap de setmana per recuperar-me!

Eulàlia Villanueva i Cristina Álvarez 4t de Primària

Exemplar gratuït. Prohibida la seva venda. Any VII – Número ...xtec.cat/esc-mireia/Compas...

Documents

Transcript of Exemplar gratuït. Prohibida la seva venda. Any VII – Número ...xtec.cat/esc-mireia/Compas...