Exemples d’unitats de programació relacionades amb l ...xtec.cat › escolajverdaguer ›...

63

L ' E d u c a c i ó à u d i o - v i s u a l

Exemples d’unitats de programació relacionades ambl’Educació àudio-visual com a eix transversal

• Educació Infantil: Imatge i realitat

• Educació Primària:

Cicle Inicial: Com es mira?

Cicle Mitjà: Iniciació a la planificació de les imatges

Cicle Superior: Iniciació al llenguatge publicitari

65


Imatge i realitatDues setmanes. Educació Infantil. Parvulari.

Components de la programació. Continguts

Descoberta de l’entorn

natural i social

— Observació directa a ulld’uns objectes determinats.

— Descripció intuïtiva oraldels objectes observats.

— Comparació de les da-des observades entre els di-ferents objectes.

— Classificació dels ob-jectes segons el tacte, el co-lor, l’olfacte i la sonoritat.

— Reproducció oral de lesobservacions fent ús del vo-cabulari científic adequat.

— Observació de les imat-ges fotogràfiques proposa-des.Recollida d’informació.

— Observació directa d’unproducte alimentari concret.

— Comprovació de lesseves propietats: mida, pes,olor, etc.

— Observació d’unes imat-ges en moviment que repro-dueixen el mateix producte(espot publicitari).

— Comparació entre lescaracterístiques de l’objectereal amb les de la seva repre-sentació icònica.

— Característiques delselements de l’entorn proper.

— Estimació, respecte iinterès pels elements delmarc natural i social.

— Interès per conèixerles aplicacions pràctiques deles coses que s’han après.

Llenguatge verbal

— Comprensió oral de mis-satges emesos en contextossignificatius per persones omitjans de comunicació.

— Organització de conver-ses bidireccionals (del tipuspregunta-resposta), a partirde les fotografies o de les imat-ges en moviment que es pre-senten.

— Realització de jocs lin-güístics de comparació entreels objectes reals i la seva re-presentació icònica.

— Adquisició de vocabu-lari en contextos significa-tius. Utilització de les parau-les: gran-petit, prim-guixut-fi, rugós-suau, sonor-silen-ciós.

— Utilització dels nexesde comparació més que, me-nys que, com.

— Elaboració de missatgesorals a partir de l’observacióde les imatges.

— Ordres per a la com-prensió de les propostes.

— La conversa bidirec-cional.

— Elements lèxics per a lacomparació entre un objectereal i la seva representacióicònica.

— Adjectius per a la carac-terització d’objectes.

— Els nexes per a lacompa-ració: més que, menysque, com.

— Esforçar-se en l’audicióatenta de les normes de parti-cipació en les activitats.

— Respectar les normes dela conversa i els torns de pa-raula.

— Demostrar interès perescoltar les intervencions delsaltres.

— Tenir cura per fer-se en-tendre.

— Participar activament enel joc lingüístic.

— Mostrar curiositat perampliar el vocabulari i conèi-xer el significat de les parau-lesnoves.

Llenguatge plàstic

— Percepció sensorial delselements de l’entorn imme-diat.

— Observació directa a par-tir dels sentits de la forma, co-lor, olor i textura dels objectesproposats.

— Observació directa deles imatges proposades (fo-tografies i/o imatges en movi-ment que reprodueixin els ma-teixos objectes)

— Representació de formesa partir de l’observació del na-tural dels objectes proposats.

— Lectura de les imatgesproposades.

— Comparació de les pro-pietats de la imatge amb lesdels objectes reals.

— El llenguatge visual iplàstic com a instrument decomunicació i de representa-ció.

— Elements bàsics del llen-guatge visual i plàstic: línia, for-ma, color, textura, etc.

— Els missatges visuals al’ambient.

— Curiositat, inquietud perexperimentar.

— Demostrar una bona ac-titud d’observació.

— Plaer sensorial.

— Mostrar una actitud lú-dica en l’activitat plàstica.

— Manifestar predisposicióvers el món de la imatge.

Llenguatge matemàtic

— Observació i manipu-la-ció d’objectes i materialsse-leccionats.

— Relacions qualitativesi quantitatives:

• Per similitud o diferèn-cia.

• Per atributs comunsatenent a categories univer-sals o establertes prèvia-ment.

• Per més d’un atribut co-mú.

— Comparacions de mi-des i mesures en objectesmani-pulables: gran-petit-mitjà, l larg-curt, ample-estret, grui-xut-prim, alt-baix, pesant-lleuger.

— Els atributs.

— Nocions de mesura:gran-petit-mitjà, llarg-curt,ample-estret, gruixut-prim,alt-baix, pesant-lleuger.

— Valoració dels recur-sos matemàtics.

— Interès per donar les

respostes adequades.

Cont

ingu

ts d

ePr

oced

imen

tsCo

ntin

guts

d’A

ctitu

ds, v

alor

s i n

orm

esCo

ntin

guts

de

Fets

, con

cept

esi s

iste

mes

con

cept

uals

66


Objectius didàctics

— Diferenciar entre imatge i realitat.

— Observar directament els objectes reals quees proposen.

— Explorar sensorialment aquests objectes ob-servant les seves formes, els seus colors, el tacte,el seu gruix, la seva olor, el so que fan, etc.

— Classificar els objectes segons la mida (elspe-tits, els grans), la forma (els rodons, elsquadrats), el tacte (els suaus, els rugosos),l’olor (els que fan olor, els que no en fan), el so (elsque sonen, els que no sonen).

— Diferenciar els òrgans que ens permeten encada cas copsar les caracteristiques dels objectes.

— Observar la representació icònica dels matei-xos objectes (fotografies, imatges enregistradesen vídeo).

— Comparar les característiques dels objectesreals amb les de la seva representació fotogràficai/o videogràfica.

— Comprendre i emprar correctament el lèxicque es desprèn de l’observació dels objectes.

— Comprendre i emprar correctament els nexescomparatius: més que, menys que, com.

— Crear frases senzilles que defineixin les ca-racterístiques dels objectes proposats.

— Mostrar curiositat per experimentar amb elssentits.

— Mostrar predisposició vers el món de lesimatges.

— Interessar-se per conèixer la realitat que ensenvolta.

— Respectar les normes del joc.

— Respectar les normes de la conversa i elstorns de paraula.

— Participar activament en el joc lingüístic.

Activitats d’aprenentatge

Identificació

a) Imatge fixa

— Mostrem als alumnes un seguit de fotogra-fies amb objectes d’ús quotidià:

• Un fregall d’alumini.

• Una pastilla de sabó.

• Un xiulet.

• Una pastilla de plastilina.

• Un trosset de cotó.

• Un vaporitzador de colònia.

Caldrà identificar cada objecte representat ala fotografia.

— Després mostrem els objectes reals que cor-responen a cada imatge observada i proposeml’associació imatge-objecte.

b) Imatge en moviment

— Proposem la visualització d’un espot televi-siu en què s’anuncia una joguina o un productecomestible (galetes, llaminadures, etc.). Provo-quem la conversa entorn del que hem vist.

— Mostrem diferents objectes (joguines, pastis-sos, galetes, etc.) i proposem que identifiquin l’ob-jecte que apareix a l’anunci.

Exploració sensorial

— Els alumnes manipulen lliurement els objec-tes reals, tant els que apareixen a les fotografiescom el que apareix a l’espot televisiu.

— Proposem que identifiquin en cada objecte:

• Quina forma té ?

• De quin color és?

• Quina mida fa?

• Quin és el seu tacte?

• Fa olor?

• Sona?

• Quin gruix té?

— Així mateix caldrà que identifiquin els òr-gans que ens permeten descobrir aquestes carac-terístiques.

Orientacions

Podem tapar els ulls d’un alumne i demanar-lide quin color és l’objecte que té davant. Per des-cobrir la importància del sentit del tacte li po-dem lligar les mans i demanar-li que identifiqui

67


la forma, el gruix, la suavitat, etc., de l’objecte. Laconclusió final serà el descobriment dels sentitsque cal posar en funcionament en cada cas per tald’identificar totes les característiques dels objec-tes.

Comparació

L’activitat té com a objectiu establir les diferèn-cies fonamentals entre l’objecte real i la seva re-presentació icònica (imatge fixa i en moviment).

Exemple: comparació entre la pastilla de

sabó i la seva representació fotogràfica

Fotografia de la pasti-

lla de sabó

— Observar la mida dela pastilla a la foto.

— Experimentar el tac-te de la foto.

— Observar el gruix dela foto.

— Comprovar el sorolldel paper fotogràfic si elcolpegem contra la taula.

— Comprovar l’olor quefa el paper fotogràfic.

— Pensar quina utilitatpot tenir la fotografia dela pastilla de sabó.

Pastilla de sabó

— Observar la mida realde la pastilla de sabó.

— Experimentar el tac-te de la pastila de sabó.

— Observar el gruix dela pastilla de sabó.

— Comprovar el sorollque fa la pastilla de sabósi la colpegem contra lataula.

— Comprovar l’olor quefa la pastilla de sabó.

— Pensar quina utilitatpot tenir la pastilla de sa-bó real.

Activitats d’avaluació

— Establiment de comparacions entre l’anuncigràfic d’un producte (preferentment aliment o jo-guina) i el producte real.

— Exploració sensorial a partir de l’observaciód’objectes que ells portin de casa:

• Classificació dels objectes per la seva forma,tacte, so, etc.

• Representació gràfica d’aquests objectes:

— Dibuix a partir de l’observació del natural.

— Fotografies dels objectes amb una càmerapolaroid.

• Exposició dels resultats colocant cada objectereal acompanyat pel seu dibuix i fotografia.

Creació

a) Posar so a les imatges

Després d’observar atentament les imatges queels proposem, els alumnes poden inventar frases,tipus eslògan publicitari, per a cada imatge.

Exemple: fotografia de la pastilla de sabó.

«Sigues net. Renta’t les mans.»

68


Material per a l’alumnat

69


Com es mira?Tres setmanes. Educació Primària. Cicle Inicial


Llengua

Ús i comunicació: llen-

gua oral.

— Comprensió oral:

• Comprensió de les or-dres que es deriven de la rea-lització de les activitats.

• Comprensió d’una nar-ració oral.

— Expressió oral:

• Producció de conversesentorn de les activitats pro-posades. Interacció en la con-versa.

• Explicació dels fets ide les vivències relacionadesamb les observacions i les ac-tivitats proposades.

• Execució de jocs lingüís-tics: creació d’endevinalles apartir dels objectes obser-vats.


gua escrita.

— Comprensió lectora:

• Lectura mental i expres-siva d’un conte relacionatamb les imatges proposades.

• Reconeixement del mis-satge global del text.

• Producció d’un conteadequat a unes noves imat-ges.

— Relació imatge-text:

• Combinació d’imatgesamb text escrit en la produc-ció de contes, endevinalles,etcètera.

Treball sistemàtic: lèxic.

• Identificació i ampliaciódel lèxic relacionat amb la si-tuació espacial dels objectesobservats: a dalt, a baix, defront, de costat, a la dreta, al’esquerra.

• Reconeixement del lè-xic relacionat amb els colorsdels objectes observats.

• Reconeixement del lè-xic relacionat amb les parau-les que designen els objectesi amb els elements que com-ponen cada objecte (mapesconceptuals).

Matemàtiques

Observació, manipula-

ció i experimentació.

— Agrupació d’elementsper afirmació o negació delsseus atributs (un o dos): elsque apareixen en la imatgevistos des de dalt i els que nos’hi veuen, per exemple.

— Agrupació de col·lec-cions que compleixen o noun atribut per tal de formaruna col·lecció més àmplia.

Relacions: comparació,

equivalència i ordre.

— Comparació: relaciód’elements segons les sem-blances i les diferències.

— Classificació: agrupa-ció dels objectes que aparei-xen vistos des de dalt. Agru-pació dels que es veuen decostat, etc.

Cont

ingu

ts d

ePr

oced

imen

ts

Educació artística:visual i plàstica

Educació sensorial i es-

tructuració de la imatge.

— Percepció:

• Exploració sensorial dematerials, objectes i imatges.

• Observació d’imatges fi-xes que representin objectesd’ús quotidià, des de diferentspunts de vista.

• Identificació dels canvisque es produeixen en la per-cepció visual segons el puntde vista d’observació.

• Observació indirecta d’i-matges de l’entorn.

• Reconeixement dels co-lors bàsics en els objectes ob-servats (blau, vermell, groc).

• Diferenciació entre laimatge observada i l’objectereal.

Llenguatge visual i plàs-

tic. Estructuració del llen-

guatge.

— Representació de formesa partir de l’observació del na-tural.

— Comunicació visual: lec-tura d’imatges.

Expressió gràfico-plàs-

tica.

— Ús de les noves tecno-logies: càmera fotogràfica po-laroid, càmera de vídeo.

Coneixement del medi:social

Interpretació i represen-

tació de l’espai.

— Utilització de les nocionsespacials: esquerra-dreta, adalt-a baix, davant-darrera,per tal de localitzar objectes.

— Aplicació de les nocionsprojectives en la identificaciód’objectes segons s’observindes de dalt, des de baix, decostat, de davant, de darrera.

— Confecció de dibuixos imaquetes que representin es-pais immediats i realitatsconegudes.

— Anàlisi i observació deplànols molt senzills, dibui-xos picats o perpendicularsque representin espais petitsidentificables, reconeixent-neels principals elements.

— Ús de la narració i des-cripció per tal d’expressar fets,situacions i informacions.

70


Llengua


gua escrita.

— Text-imatge-veu rela-cionats amb el medi proper.

Treball sistemàtic: lè-

xic.

— Contingut semàntic deles paraules que es despre-nen de l’observació d’imatgesi objectes: a dalt, a baix, en-front, a sobre, a sota, davant,darrera.

— Contingut lèxic rela-cionat amb els noms dels ob-jectes observats.




— La percepció de la formaa través dels sentits.

— Les nocions espacialsprojectives. Situació espacial(a dalt, a baix, enfront, davant,darrera).


tic.

— Elements del llenguatgevisual i plàstic: angulació, for-ma, colors bàsics.


tica.

— Missatges visuals a l’am-bient.


El medi físic: objectes i

paisatges.

— Característiques morfo-lògiques i funcionals dels ele-ments que integren llocs co-neguts.

Matemàtiques

Magnituds i mesures.

— Equivalència i ordre.

— Esforç per l’audicióatenta i activa.

— Interès per comuni-car-se.

— Participació en la con-versa i gust pel joc lingüís-tic.

— Manifestació de curiosi-tat per observar les imatges.

— Predisposició vers elmón de les imatges.

— Curiositat per experi-mentar diferents maneresd’observar objectes.

— Hàbit de treball en grupper a l’observació i represen-tació d’imatges.

— Participació en els jocs,activitats i relacions de grup.

— Desig de saber i satisferla curiositat.

— Apreciació en la vidaquotidiana dels aspectes quepoden ser definits i expres-sats a través de la matemà-tica.

— Recreació, mitjançantl’ús d’elements lúdics quecomportin un treball mate-màtic.

Cont

ingu

tsd’

Act

ituds

, val

ors

i nor

mes

Cont

ingu

ts d

e Fe

ts, c

once

ptes

i sis

tem

es c

once

ptua

lsObjectius didàctics

— Identificar imatges que representin un ma-teix objecte vist des de diferents punts de vista oangles.

— Identificar les nocions a dalt, a baix, a sobre,a sota, enfront, davant, darrera.

— Associar les imatges que representin un ma-teix objecte des de diferents punts de vista.

— Comprovar, en viu, diferents punts de vistaobservant objectes reals.

— Representar, mitjançant el dibuix, els objec-tes observats.

— Diferenciar les característiques d’un objectereal de la seva representació gràfica.

— Identificar els colors bàsics i les formes delsobjectes observats.

— Utilitzar correctament el lèxic que expressaposicions i situacions en l’espai.

— Utilitzar el lèxic (camp semàntic i famílieslèxiques) relacionat amb els objectes que s’ob-serven.

— Comprendre una narració oral amb suportvisual.

— Relacionar una narració oral amb les imat-ges adequades.

— Ordenar un seguit d’imatges per a recons-truir una història.

— Descriure, utilitzant els noms i els adjectiusmés adequats, els objectes observats.

— Respectar els torns de paraula.

— Escoltar la intervenció oral dels companys iles companyes.

71



Motivació inicial

Per introduir el tema, podem presentar un se-guit d’imatges fixes que representin un mateix ob-jecte des de diferents punts de vista, però quepuguin formar una història en conjunt.

Aquestes imatges poden ser projectades en dia-positives, acompanyant-les d’una narració enre-gistrada en casset o amb la veu del mestre o de lamestra.

En qualsevol cas cal que:

— Es tracti d’una història motivadora.

— Les imatges recullin plans picats, contrapi-cats, frontals i laterals dels objectes.

Identificació i ordenació

Repartim entre els alumnes les mateixes imat-ges, però ara en suport fotogràfic, perquè els nensi les nenes puguin observar-les de prop i manipu-lar-les.

Proposem fer-ne una observació detinguda:

— Què passava en aquesta foto?

— Com es veu aquí l’objecte?

— Com ens hauríem de col·locar per veureaquest objecte així?

— Comprovació amb un objecte real. Experi-mentació de les diferents posicions amb un objectereal.

— Dibuix del natural del mateix objecte des dediferents angles.

— Diferenciació entre l’objecte real i la sevarepresentació fotogràfica. Posem preguntes deltipus:

• Podem dibuixar amb el llapis de la foto? I ambel llapis real?

• Fa olor el llapis de la foto?

• Punxa? I el llapis real, punxa?

Identificació dels colors bàsics dels objectesque proposem observar i de les seves imatgescorres-ponents.

Mirar des de tots els angles

Imatges fixes

a) Observació.

Formem grups de quatre o cinc alumnes i repar-tim a cada grup un seguit d’imatges fotogràfiquesque representin un mateix objecte vist des de di-ferents angles.

Proposem que se’n faci l’observació de mane-ra gradual; és a dir, de major a menor grau de difi-cultat.

Comencem per mostrar, en cada grup, la imat-ge més difícil d’identificar. Preguntem: «Què és?».Si no s’endevina passem a observar la segonaimatge, i així successivament.

Una vegada identificat l’objecte es tractarà desaber:

— Per a què serveix ?

— El lèxic que es deriva de l’objecte. Exemple:

Cartera: cuiro, sivella, nansa, compartiments,llibres, entrepà, carpeta, llibreta, etc.

«La cartera és de cuir. Té una nansa per a aga-far-la, té una sivella per a tancar-la. A dins hi hauns compartiments per a col·locar els llibres, la lli-breta, etc.»

b) Identificació de l’angle de visió.

Mirar el conjunt d’imatges i plantejar «Des d’onmiro?»; és a dir, identificar les posicions o els an-gles des d’on es veuen els objectes en cada cas.

c) Mirar objectes reals.

Proposem l’observació directa d’objectes reals.

Organitzem grups de quatre o cinc alumnes icol·loquem en cada taula un objecte, escollint pre-ferentment objectes de volum (gerros, olles, cas-soles, ampolla, etc.).

Caldrà que cada alumne miri l’objecte des dedalt, des de baix, de front, per davant, per darrera.Després es farà un dibuix del natural.

d) Produir imatges.

Demanarem que cada alumne faci un dibuix delnatural de l’objecte que té davant vist des d’un an-gle concret.

Recollits els dibuixos dels cinc alumnes quecomponen el grup, tindrem els cinc angles de visiódiferents.

Finalment proposem que cada alumne faciuna fotografia del seu objecte des de l’angle devisió que li correspon, de manera que en aca-bar tindrem un recull dels angles de tots els ob-jectes observats, reproduïts en fotografia i en di-buix.

Les fotografies les realitzarem, si és possible,amb una càmera polaroid que ens permetrà obte-nir la imatge de manera instantània.

72


Imatges en moviment

Per portar a terme aquestes activitats, caldràmuntar a la classe un senzill circuït tancat de te-levisió, de manera que les imatges que s’estan en-registrant es puguin veure immediatament a lapantalla del monitor i puguin ser analitzades pelsalumnes.

A continuació, proposem que els alumnes enre-gistrin, amb l’ajut del mestre o de la mestra, imat-ges dels objectes que hi ha a classe i també delsmateixos companys o companyes, adoptant dife-rents posicions:

— De front.

— Per davant.

— Per darrera.

— Des de dalt (enfilant-se a sobre d’una cadira).

— Des de baix (asseguts a terra).

Observem i parlem de les imatges resultants:

— Com es veuen?

— Semblen més grans?, més petites?, etc.

Després proposem observar imatges enregis-trades en vídeo que presentin objectes vistos desd’angles poc habituals. Indicarem que intentin en-devinar de quin objecte es tracta.


— Observació d’imatges noves que presentinob-jectes o llocs habituals (el carrer del meu barri,l’es-cola, el pati, etc.) des d’angles poc habituals(es-pecialment picats i contrapicats).

Identificació dels objectes i/o llocs.

— Els alumnes, per grups, poden dibuixar i/ofotografiar objectes des de diferents angles, sensemostrar-los als altres. Després, cada grup hauràd’endevinar de quin objecte es tracta en cada cas.

73



Objectes observats des de diferents punts de vista

74


75


Iniciació a la planificació de les imatges: del pla general o senceral pla de detall o primer plaUn mes. Educació Primària. Cicle Mitjà.


Llengua

Ús i comunicació:

llengua oral.

— Exposició orde-nada dels elements queapareixen enquadratsa través del visor.

— Descripció deta-llada dels elementsque s’observen dins delquadre.

— Narració orald’una història inven-tada a partir de lesfotografies observa-des, seguint un fil ar-gumental.

— Execució de jocslingüístics de memòriaa partir de les imatgesque s’han vist. Recor-dar què hi havia, comera, etc.

Ús i comunicació:

llengua escrita.

— Expressió es-crita:

• Ús de la llenguaescrita com a vehiclede comunicació demissatges: construc-cióde descripcions del queveiem i del que in-terpretem en cada fo-tografia.

• Producció de tex-tos escrits creatius apartir de les imatgesobservades o produï-des (narracions, poe-mes, rodolins, etc.).

— Relació imatge-text:

• Creació i utilitza-ció de diferents codiscomunicatius.

• Combinació dediversos recursos co-municatius: fotomun-tatges, còmics.


Educació sensorial

i estructuració de la

imatge.

— Percepció:

• Exploració de l’en-torn immediat mitjan-çant la utilització d’unvisor de cartolina.

• Observació delselements que aparei-xen enquadrats dins delvisor.

• Observació de fo-tografies i imatges enre-gistrades en video querepresentin plans dedetall d’objectes i/o per-sones. Associació ambla fotografia o la imatgesencera.

• Observació d’imat-ges (fotografies, imat-ges en vídeo) que repre-sentin plans de detallde les mans i primersplans del rostre. Des-cobriment de la funcióexpressiva del pla dedetall i del primer pla.

• Observació de lallum i de l’ombra.

Llenguatge visual i

plàstic.

— Estructuració delllenguatge:

• Observació i clas-sificació d’imatges apartir del tipus de plansque representen: planssencers, primers plans,plans de detall.

• Representació del’espai.

— Comunicació vi-sual:

• Realització de co-municacions mitjançantel dibuix, la fotografiai la imatge en video.Experimentació de lafunció comunicativadels plans de detall i delsprimers plans.

Coneixement delmedi: social

Interpretació i re-

presentació en l’espai.

— Aproximació al’escala. Identificaciód’un primer pla i un plageneral. Comparació defotografies ampliades oreduïdes a mides dife-rents. Comparació deplànols i mapes de di-ferents escales.

— Realització i in-terpretació de plànols.Confecció d’un planol agran escala de la classeo d’una cambra. Iden-tificació dels elementsque la componen.

— Lectura de paisat-ges. Reconeixement dedeterminats elementsd’un paisatge (pla de de-tall) a partir de l’obser-vació de fotografies o di-buixos en pla general.

Informació, com-

prensió i aplicació.

— Observació i con-sulta de fotografies, di-buixos i material icono-gràfic en general queens ofereixi imatgessenceres i parcialitza-des d’una mateixa rea-litat.

— Confecció d’un ar-xiu d’imatges classifi-cades per temes.

Coneixement delmedi: natural

Treball experimen-

tal.

— Observació direc-ta amb lupa dels detallsd’insectes, plantes, etc.

— Observació indi-recta de les caracterís-tiques dels objectes iéssers vius o parts d’és-sers vius, a partir de fo-tografies que represen-tin plans de detall o pri-mers plans (fotografiesmacroscòpiques).

— Recollida, orde-nació i classificació dedades significatives ob-tingudes a partir de l’ob-servació de les fotogra-fies proposades.

Informació i comu-

nicació.

— Recollida d’infor-mació a partir de foto-grafies, dibuixos i/o do-cuments àudio-visualsen general.

Educació física

Control i cons-

ciència corporal.

— Exploració d’ac-cions corporals.

Expressió corpo-

ral i dramatització.

— Descobrimentde nous recursosexpres-sius del cos.

— Representacióde sentiments i idees.

Cont

ingu

ts d

ePr

oced

imen

ts

76



Expressió gràfico-

plàstica.

— Síntesi d’ele-ments. Relacions:

• Dibuix de formessenceres i parcialitza-des.

• Utilització d’einesi instruments adequatsa cada tècnica.

• Utilització de tèc-niques: dibuix, fotogra-fia instantània, foto-muntatge.

• Ús de les noves tec-nologies: la càmera devideo com a mitjà de co-municació i expressió.

— Creativitat i ex-pressivitat:

•Representació deformes en l’espai.

• Experimentaciódels principis fotogrà-fics (fotogrames).

• Recreació i mani-pulació d’imatges.

— Anàlisi d’imatges:

• Identificació encomposicions diversespresentades en imatgesfixes i en moviment delprimer pla, el pla de de-tall i el pla sencer.

Educació física

Ús i comunicació:

llengua parlada.

— Els registresd’ús adequats a situa-cions comunicativesdiverses.

— Elements no lin-güístics que ajuden aconcretar la descrip-ció de les imatges:gest, mirada, etc.

Ús i comunicació:

llengua escrita.

— Relació text-imatge-veu: cartell,còmic.

T r e b a l l

sistemàtic: lèxic.

— Contingut se-màntic de mots espe-cífics que es derivende l’observació de lesimatges.

Llengua

Treball sistemà-

tic: lèxic.

• Utilització cor-recta del vocabularique es desprèn de l’ob-servació i producciód’imatges.

• Ús de la comuni-cació.

• Identificació, me-morització i ús de lo-cucions, refranys, di-tes i frases fetes rela-cionades amb les imat-ges proposades.

Educació sensorial

i estructura de la

imatge.

— Els sentits. Pre-domini del món visual.

— L’entorn com amitjà d’informació.

Llenguatge visual i

plàstic.

— Elements del llen-guatge visual: parcialit-zació i globalitat d’unaimatge.

— El llenguatge vi-sual com a mitjà de co-neixement i expressió.

El medi físic, pai-

satges i sistemes hu-

mans.

— Els paisatges dela comarca a l’entornpro-per.

— Particularitats delpaisatge urbà.

— Les relacions en-tre elements dels siste-mes naturals. Els paisat-ges naturals.

Diversitat de les co-

ses que ens envolten.

— Diversitat de ma-terials i objectes.

— Diversitat d’orga-nismes.

Canvis que es pro-

dueixen en nosaltres

i en el nostre entorn.

— Processos en elséssers vius: cicles vitals.

Relacions que s’es-

tableixen entre éssers

vius i medi.

— Comportamentsde la llum davant d’ob-jectes opacs, translú-cids i transparents.

Expressió corpo-

ral.

— Gest i movimenten la comunicació.

Cont

ingu

ts d

e Fe

ts, c

once

ptes

i sis

tem

es c

once

ptua

ls



Cont

ingu

ts d

ePr

oced

imen

ts

77



— Manifestació d’in-quietuds i constànciaen l’observació i experi-mentació.

— Apreciació sensi-ble de l’entorn.

— Sensibi l itzacióvers els missatges vi-suals presents a l’am-bient.

— Interès per l’ori-ginalitat i la creativitaten les produccions plàs-tiques.


— Interès per obte-nir informacions pre-cises.

— Col·laboració enjocs i relacions de grups.

— Esperit d’obser-vació i interrogació versl’entorn.

— Desig de saber isatisfer la curiositat.


— Autoreflexió da-vant dels fets i els fenò-mens que succeeixen alseu voltant.

— Interès per esco-llir els mitjans adequatsper a expressar els re-sultats del treball expe-rimental.

Educació física

— Col·laboració enles activitats motrius

col·lectives.

Llengua

— Interès per fer-se entendre.

— Participació i in-terès pel joc lingüístic.

— Atenció a les in-tervencions dels al-tres.

— Respecte alstorns de paraula i a lesidees dels altres.

— Curiositat perampliar el vocabularii conèixer el significatde les paraules.


— Adquirir la consciència de pla.

— Observar imatges que representen detallsd’objectes parcialitzats o detalls de parts d’éssersvius, plantes o del cos humà.

— Analitzar objectivament cada imatge, descri-vint tot allò que s’hi veu (anàlisi objectiva).

— Analitzar subjectivament cada imatge, expo-sant tot allò que n’interpretem (anàlisi subjectiva).

— Relacionar i associar la imatge parcialitzada(primer pla i pla de detall), amb el pla general cor-responent.

— Descriure imatges oralment.

— Inventar narracions, contes, rodolins a partirde les imatges proposades.

— Introduir alguns elements del llenguatge decòmic. Planificació i expressions bàsiques delsper-sonatges.

— Formular preguntes que ajudin a situar laimatge parcialitzada en el seu context.

— Produir imatges senceres i buscar-ne elspossibles plans de detall i/o primers plans (dibuixsobre paper, sobre acetat, fotografia).

— Reconèixer els elements no lingüístics quein-tervenen en la comunicació: gest, mirada, pos-tura corporal.

— Observar directament i indirectament els és-sers humans i les possibilitats expressives del seucos.

— Descobrir els recursos expressius del cos.

— Explorar accions corporals i representar sen-timents i idees.

— Utilitzar recursos i tècniques àudio-visualsper a obtenir imatges (transparències, fotografia,fotomuntatge, fotogrames, càmera de vídeo).

— Saber reconèixer determinats paisatges i/ollocs habituals vistos en diferents plans. Saber as-sociar un detall del paisatge al seu conjunt corres-ponent.

— Observar detalls d’animals i plantes a travésde fotografies macroscòpiques.

Cont

ingu

tsd’

Act

ituds

, val

ors

i nor

mes

78



Del pla general al pla de detall

Aprendre a enquadrar la realitat

a) Jugar amb el visor.

Demanarem als alumnes que es construeixinun visor amb cartolina negra. Després proposa-rem jugar a enquadrar la realitat que ens envolta.Així, enquadrarem, dins del nostre visor, allò queens interessi o ens agradi més, una part del quetenim al davant.

També podrem jugar a enquadrar persones(conjunts de persones o una sola persona). En elcas d’una sola persona podem ensenyar a dife-renciar entre els plans llunyans, que fan unadescripció general de la persona, i els plans pro-pers, que en descriuen només un detall (mà, peu,etc.), o un primer pla (cara). Demanarem que ju-guin a enquadrar plans de detall i primers plansdels seus companys o companyes.

b) Mirar amb la lupa.

Observar amb una lupa els detalls de les alesd’un insecte, d’una planta, d’una flor, etc. Enqua-drar bé els que ens interessa veure amb claredat.

c) Enquadrar les nostres imatges.

A continuació, podem proposar que dibuixinallò que han enquadrat amb el visor o allò quehan observat amb la lupa.

També farem fotografies, si pot ser, amb unacàmera polaroid que ens permetrà obtenir elsresultats de manera immediata. Caldrà fer duesfotografies del mateix company o companya: unaen pla sencer i l’altra en un pla de detall (mà, nas,orella, etc.). Després, convenientment barrejadesles fotografies, es tractarà d’associar cada pla dedetall amb els seu pla sencer corresponent.

El pla de detall i el primer pla:

funció expressiva

Observar fotografies

— Observar fotografies que representin plansde detall d’objectes. Endevinar de quin objecte estracta.

— Observar fotografies que representin plansde detall que en realitat corresponen a una esce-na determinada. Tractar d’associar la fotografiadel pla de detall amb el seu pla general correspo-nent.

— Observar fotografies macroscòpiques. En-devinar de quin ésser es tracta (planta, insecte,etcètera).

— Observar plans de detall i primers plans dediferentes vinyetes de còmics.

— Fer un mural enganxant-hi només plans dedetall de fotografies, dibuixos i vinyetes de còmic,retallades de diaris, revistes, còmics.

La funció expressiva del pla de detall i del

primer pla

a) Observar imatges.

— Observar fotografies que representin primersplans del rostre d’una persona en diferents expres-sions: sorpresa, por, tritesa, etc.

— Imitar, davant d’un mirall, aquestes expres-sions.

— Imitar, davant de la càmera de vídeo, aques-tes expressions i veure els resultats immediats deles imatges enregistrades.

— Observar i estudiar les funcions de les expres-sions bàsiques dels personatges que surten als cò-mics.

— Observar la funció expressiva de les mans:

• Veure fotografies que representin plans dede-tall de les mans en diferents posicions.

• Intentar associar cada posició amb un deter-minat sentit o acció (demanar, donar, empènyer,etcètera).

• Imitar aquestes posicions amb les nostresmans.

• Imaginar i crear un conte només observant elsplans de detall de les mans.

b) Crear noves imatges.

— Realitzar fotogrames de les nostres mans idel perfil de la nostra cara (vegeu el procés per afer fotogrames).

Pel que fa a les mans, intentarem que la posi-ció sigui diferent per a cada alumne, de maneraque després puguem identificar de qui són lesmans que apareixen en cada fotograma.

— Aquesta activitat ens donarà peu a explicar,encara que sigui de manera molt elemental, quinés el comportament de la llum davant del paperfotogràfic, per què les imatges queden impressio-nades sobre aquest paper i no en un altre (emul-sió fotogràfica) i, en definitiva, fer una introduc-ció molt general als principis del fenomen foto-gràfic.

79


c) Mans i cares en acció.

— Observar imatges fotogràfiques que repre-sentin primers plans d’unes determinades posi-cions de mans i cares conjuntament (posició depensar, de sorpresa, d’escoltar, de demanar silenci,de mal de cap, d’espantat, de mirar cap a la llunya-nia, etc.). Identificar el significat de la posició. Bus-car, per a cada posició, una frase que la defineixi.Inventar un rodolí per a cada expressió.

d) “De qui és?”

— Un grup d’alumnes s’encarregarà d’enregis-trar plans de detall del cos d’alguns companys declasse o plans de detall d’objectes utilitzats pelscompanys o les companyes.

Exemple: «L’orella d’en Joan, la cartera d’enJoan», etc.

Després passarem les imatges a la resta de laclasse i els alumnes hauran d’endevinar a qui cor-respon cada pla de detall; és a dir, «de qui és?».

Del primer pla al pla sencer. «Si jo fos...».

— Demanarem als alumnes que ens portin unafotografia seva de mida carnet.

— Després presentarem un seguit de dibuixosque representin diferents vestits que puguin ca-racteritzar personatges coneguts en el món delcòmic (Superman, Tarzan, Astèrix, Tintín, etc.),del cinema (Chaplin, cowboy, aventurer, etc.), delscontes (bruixa, príncep, princesa, Caputxeta, etc.),d’algunes professions (bomber, metge, miner,etc.), o d’altres èpoques (vestits d’època).

Cada alumne triarà el personatge que li agra-daria ser, retallarà el vestit i l’enganxarà sobre unfoli blanc.

Després col·locarà la seva fotografia de carnetsobre el cos triat. Així mateix, podem proposarque hi dibuixin l’entorn que podria correspondrea aquesta imatge (bosc, cel, platja, etc.).

A continuació podem:

— Fer una fotocòpia del conjunt resultant.

— Fer un fotograma a partir de la fotocòpia,obtenint primer el negatiu i, a partir d’aquest, percontacte, el positiu.


— Repartirem un acetat i uns retoladors a cadaalumne per tal de dibuixar sobre transparències.Demanarem que dibuixin un pla general (d’unobjecte, d’una escena, etc.) o un pla sencer d’unpersonatge conegut i fàcil d’identificar per algunelement característic.

— Projectar la transparència, de manera que estapi la majoria de la imatge i només se’n mostri undetall. La resta dels companys hauran d’endevinarde què o de qui es tracta. Si no s’endevina a la pri-mera, se n’anirà destapant altres parts fins a mos-trar el conjunt total.

— Ordenar i classificar diferents imatges se-gons el tipus de plans.

— Donada una descripció escrita molt breu,proposar que es dibuixi. S’haurà de tenir moltacura en l’elecció del pla que pugui ser més fidelal text.

80



Funció expressiva del primer pla

Primer pla i pla de detall al còmic

Malícia Ingenuïtat Serenitat Intensitat en les expressions

Expressions bàsiques

Alegria Enutjament Tristesa

Tristesa Bufament Por Enutjament

81


Què és?

Del pla de detall... al pla general

Del pla de detall al pla sencer

82


83


Si jo fos...

Fotomuntatges realitzats amb la tècnica del fotograma

84


Iniciació al llenguatge publicitariUn mes. Educació Primària. Cicle Superior.


Cont

ingu

ts d

ePr

oced

imen

ts

Llengua


gua parlada.

— Expressió oral:• Conversa entorn dels

anuncis que es comentin idel fenomen publicitari engeneral.

• Descripció oral delselements que componen unanunci.

• Exposició ordenada d’i-dees entorn del tema de lapublicitat.

• Execució de jocs lin-güístics de memòria, agilitati creació a partir de l’obser-vació d’anuncis.


gua escrita.

— Comprensió lectora:• Reconeixement del mis-

satge principal d’un anunci.• Lectura objectiva i sub-

jectiva de l’anunci: anàlisidel que veiem (pel que fa ati- pus de plans, persones,ob-jectes, colors dominants),del que escoltem (músiquesi bandes de so) i del que in-terpretem de tot el que hemvist i escoltat i de tot el queno apareix, però s’intueix.

— Expressió escrita:• Producció de textos es-

crits: eslògans i text d’anco-ratge dels anuncis.

• Producció de textoscreatius.

• Execució de jocs lin-güístics de memòria, agili-tat, rescriptura i creació apartir de la producció d’a-nuncis.

— Relació text-imatge:• Combinació de diversos

recursos comunicatius: au-ca, muntatge àudio-visual,publicitat gràfica i espottelevisiu.

— Treball sistemàtic: lè-xic:

• Identificació i ús de motsi estructures polisèmiques.

• Ús de la comparació i lametàfora en els eslògans i enles imatges.

• Identificació, memorit-zació i ús de locucions, re-franys i frases fetes.

• Aplicació en el contextpublicitari del sentit real ifigurat dels mots.


Estructura de la imatge.

— Percepció visual:

• Observació directa i indi-recta de conjunts d’elementsen els anuncis gràfics i en elsespots publicitaris.


tic.

— Estructuració del llen-guatge:

• Descobriment de les for-mes, els colors i la distribuciódels elements en els anuncisgràfics.

• Seqüenciació d’imatges:de l’auca a l’“story board”.


tica.

— Síntesi d’elements: rela-cions:

• Materialització d’una ideaper a l’elaboració d’un anunci:procés de treball.

• Utilització de tècniquesdiferents per a l’elaboraciód’un anunci: dibuix, collage,fotomuntatge, reprografia.

• Ús del vídeo per a la rea-lització d’espots televisius.

— Creativitat i expressivi-tat:

• Producció creativa d’i-matges: anuncis gràfics i es-pots televisius a partir de lacreació i/o recreació d’imat-ges ja existents.

— Anàlisi de missatges:

• Lectura oral i escrita demissatges icònics.

• Valoració artística delsanuncis observats.


Consciència temporal i

temps històric.

— Identificació de nocionstemporals: continuïtat i canvia partir de l’observació d’a-nuncis antics.

Informació, comprensió i

aplicació.

— Utilització d’anuncisgràfics com a font d’informa-ció directa sobre la realitatactual.

— Utilització de mitjans àu-dio-visuals (fotografia, vídeo),com a font d’informació indi-recta.

— Establiment de genera-litzacions a partir de l’anàlisii contrast de la informació apartir de l’observació i classi-ficació d’anuncis.

— Utilització de tècniquesper a representar gràficamentels resultats d’una enquestasobre la publicitat.

— Expressió de conclu-sions, resultats o recerquesmitjançant l’elaboració d’au-ques, murals, etc.

— Debats i discussions engrup dels fets observats: in-fluència de la publicitat en elshàbits del consumidor, etc.

El medi polític i cultural.

— Els mitjans de comuni-cació: la seva influència en latransmissió dels missatges pu-blicitaris.

— Influència dels missat-ges publicitaris en els hàbitsde consum i en els valors delsreceptors.

Coneixement del medi:natural

Informació i comunica-

ció.

— Reproducció verbal d’i-dees, observacions i informa-ció proporcionada pels mit-jans àudio-visuals.

— Recollida d’informa-cions dels mitjans de comu-nicació àudio-visuals (foto-grafia, vídeo, televisió, etc.).

— Síntesi d’informacions.

85


Llengua


gua parlada.

— Elements no lingüís-tics.

— Els registres d’ús ade-quats a situacions comunica-tives diverses.


gua escrita.

— Els registres d’ús i fun-cionalitat del text escrit.

— Significació global d’untext.

— Relació text-imatge(cartell, mural, anunci gràfic,espot televisiu).

Treball sistemàtic: lèxic.

— Contingut semàntic demots específics de contextosvaris.

— Mots sinònims i an-tònims.

— Interès per participaren les diferents situacionscomunicatives i fer-se en-tendre.

— Interès pel text escritcom a instrument de comu-nicació i font d’informació.

— Interès per ampliar elvocabulari i conèixer el sig-nificat de les paraules.

— Participació i gust peljoc de paraules.

— Hàbits d’observació del’entorn i els seus elements.

— Actitud analítica delsanuncis que formem part delnostre entorn.

— Sensibilitació dels mis-satges visuals presents a l’am-bient.

— Sensibilitat pels drets ideures que tenen les persones

— Comportament d’acordamb les normes que regulen lavida quotidiana i personal coma ciutadans/anes (observaciód’anuncis per raons de sexe,ètnia, etc.).

Conservació de mate-

rials, seguretat i higiene.

— Acceptació i respectevers les pautes que afavorei-xen una salut correcta.

Processos científics.

— Consciència de la in-fluència dels costums en la

salut.

Cont

ingu

ts d

e Fe

ts, c

once

ptes

i sis

tem

es c

once

ptua

lsCo

ntin

guts

d’A

ctitu

ds, v

alor

s i n

orm

es




— Els sentits. Predominidel món visual.

— L’entorn com a mitjàd’informació.


tic.

— La forma: proporció imesura.

— Classificació sistemàti-ca del color.

— Seqüenciació d’imatges:de l’auca a l’“story board”.

— El llenguatge plàsticcom a mitjà de coneixement id’expressió del propi món.

— Iniciació a la percepcióde diferents tipus de comuni-cació visual.


tica.

— Elements i tècniquescom a elements de la comuni-cació i de l’expressió.

— Missatges visuals pre-sents a l’ambient.

Coneixement del medi:

social

El medi econòmic i social.

— Els mitjans de comuni-cació de masses: ràdio i tele-visió. El paper dels mitjans decomunicació en l’economia.

— Publicitat i comporta-ment dels receptors-consu-midors.

Coneixement del medi:natural

Canvis que es produei-

xen en nosaltres i en el

nostre entorn.

— Processos en els éssersvius. Nutrició:

• El control dels hàbitsalimentaris.

• Substàncies nocivesper a la salut.

86



— Introduir la reflexió al voltant del fenomenpublicitari.

— Descobrir la vessant lingüística i social de lapublicitat.

— Debatre sobre el funcionament i els efectesde la publicitat en el món actual.

— Descobrir els valors que ens transmeten elsanuncis.

— Començar a adquirir criteris propis davantde l’allau d’imatges i educar l’esperit crític delsalumnes, futurs consumidors.

— Conèixer com s’elabora un anunci gràfic iun espot publicitari televisiu.

— Reconèixer, en diferents situacions comuni-catives, l’emissor, el receptor i la funció dels ele-ments no lingüístics.

— Sentir la necessitat de saber escoltar per acomprendre, per a informar-se i poder participarposteriorment en la conversa.

— Esforçar-se per respectar els torns de parau-la, les idees i les intervencions dels altres.

— Emprar la llengua escrita (eslògans publici-taris i text informatiu) com a vehicle de comuni-cació i informació.

— Preparar i realitzar diferents tipus de textosescrits (eslògans publicitaris, narracions, descrip-cions), a partir de models establerts.

— Interès per expressar per escrit missatgescurts, idees, informacions, etc.

— Diferenciar el sentit real i el sentit figuratd’expressions visuals, frases fetes i eslògans pu-blicitaris.

— Distingir el contingut semàntic dels mots queapareixen en els eslògans.

— Recrear-se en el joc de paraules que oferei-xen els eslògans.

— Manipular grups de paraules dels eslògansper fer-ne substitucions, reduccions i amplia-cions.

— Precisar una idea clau, en un eslògan publici-tari, amb l’ús de connectors i altres recursoslingüístics com l’adjectivació i complementaciónominal i verbal.

— Manipular diferents llenguatges i codis ambfinalitats comunicativa i lúdica (creació d’endevi-nalles a partir d’eslògans, comparació dels refranysamb els eslògans, etc.).

— Reconèixer i interpretar els missatges so-nors, visuals i gestuals que acompanyen els mis-satges dels espots televisius i assenyalar la relacióque s’hi estableix.

— Utilitzar el vídeo per a la producció d’acti-vitats d’expressió oral: enregistrament d’un anunci.

— Identificar diferents tipus de textos segons laseva funcionalitat: descripció publicitària i des-cripció literària.

— Reconèixer la idea fonamental d’un eslòganpublicitari.

— Utilitzar diferents tipus de registres i codiscomunicatius en les produccions escrites (anun-cis).

— Elaborar produccions combinant diferentsrecursos comunicatius: auca.

— Utilitzar la comparació i la metàfora per tald’ampliar el significat d’un mot, d’una frase od’una imatge publicitària.

— Diferenciar entre anuncis de diferents èpo-ques que ofereixin el mateix tipus de producte.

— Seleccionar anuncis gràfics o espots televi-sius a fi d’obtenir dades sobre un tema concret: elsanuncis de joguines, quin paper juguen els nensen els anuncis, etc.

—Rebutjar tota mena d’intoleràncies i discrimi-nacions contra persones o grups socials per raonsde sexe, ètnia, classe social, etc., que apareixen enels anuncis.

— Conèixer els principals drets i deures com aconsumidors. Valorar ponderadament i críticamentles informacions subministrades per la publicitat.

— Saber comprar d’acord amb les necessitats ino segons la influència de la publicitat. Diferen-ciar, comparar la qualitat i el preu d’un producteamb les imatges que se’ns mostren en un anunci.

— Explicar conseqüències que es deriven del’adquisisció d’uns determinats hàbits alimentariscom a conseqüència de la influència de la publici-tat. Enumerar substàncies nocives per a la salut,quines en són les causes i els efectes. Observarquin tractament es fa dels aliments en els anuncis.

— Detectar els elements visuals dominants queapareixen en els anuncis: formes, colors, disposiciódels elements, etc.

— Detectar les relacions entre la forma, la mi-da, el color real de l’objecte anunciat amb la re-presentació que se’n fa a l’anunci.

— Relacionar els diferents elements visuals queintervenen en un missatge publicitari (anunci grà-fic, espot televisiu) i que condicionen el seu signi-ficat.

87


— Analitzar una imatge publicitària relacionant-la amb la funció que compleix.

— Manipular adequadament els estris i aparellsque es poden utilitzar en la pràctica de les diversestècniques (dibuix, collage, fotomuntatge, vídeo),per a la realització dels anuncis.

— Apreciar en una composició publicitària elva-lor comunicatiu, expressiu, emotiu i simbòlicdel color i utilitzar-lo amb criteris similars en lesprò-pies composicions.

— Analitzar uns anuncis en funció d’uns criterisd’evidència interna (anàlisi objectiva) i de criterisd’evidència externa (apreciació personal, anàlisisubjectiva).


Motivació inicial

El tema de la publicitat es tractarà més a fonsdurant l’Educació Secundària Obligatòria, peròdonada la seva transcendència i la influència delsmissatges publicitaris en els infants, proposemque es comenci a plantejar en el darrer cicle del’Educa-ció Primària, encara que de manera moltgeneral i amb activitats senzilles.

Per començar, proposarem fer una pluja d’ideesal voltant de la paraula “anunci”.

Cada alumne haurà de dir paraules que li sug-gereixi. Anirem anotant a la pissarra tots els motsque surtin, encara que sigui de manera desorde-nada.

Després, en una segona fase, podem proposarfer una classificació més o menys coherent de to-tes les paraules que hagin sortit:

— Les que parlen d’objectes: cotxes, detergents,colònies, etc.

— Les que expressen accions: comprar, vendre,demanar, desitjar, etc.

— Les que qualifiquen: car, barat, nou, modern,etcètera.

A continuació proposem fer el mateix entorn dela paraula “publicitat”.

Finalment buscarem al diccionari les defini-cions que es fan d’aquests dos mots i les anotarem.

També podem buscar la família lèxica d’aques-tes dues paraules i construir el camp semàntic.

Però, què són els anuncis?

Es tractarà, ara, d’identificar els anuncis, dife-renciar-los d’altres formes d’informació i de fer-nediferents classificacions.

a) Els alumnes portaran a classe diaris i revis-tes diferents. Caldrà que només hi busquin anun-cis i els retallin. Es tractarà, doncs, de diferenciarel que és un anunci del que no ho és. Pel que fa alsdiaris, veurem diferents tipus d’anuncis (anuncisper paraules i anuncis publicitaris).

b) Una altra activitat pot consistir en la creaciód’un arxiu o banc d’anuncis. Per aconseguir-ho,demanarem als alumnes que portin a classe totamena d’anuncis gràfics i també espots que haginenregistrat de la televisió.

Després proposarem fer una classificació delsanuncis gràfics segons:

88


— El tipus de producte que s’anuncia: de cot-xes, de colònies, etc.

— El tipus d’imatges: text sense il·lustració, fo-tografia, dibuix, etc.

— El text: només amb eslògan, sense cap text,amb eslògan i text informatiu.

Veure les semblances entre diferents anuncisque presentin un mateix tipus de producte: en quès’assemblen tots els anuncis de detergents, els decotxes, etc. (Introducció als gèneres publicitaris.)

c) Una proposta diferent pot ser l’observacióde com la publicitat envaeix la nostra activitatdiària.

Per això, demanarem als alumnes que observini anotin tots els anuncis que veuen durant una jor-nada: al carrer (durant el trajecte de casa a l’es-cola), a la bústia de casa, a la botiga, als diaris irevistes i a la televisió.

Després podrem obrir un debat perquè cadascúexpliqui quins anuncis ha vist, i que pensi quantsd’aquests productes són, habitualment o en algu-na ocasió, a casa seva.

d) Reconstruint i fent memòria.

— Podem utilitzar imatges d’anuncis coneguts,sempre que els traguem el text. Ens interessa, ara,endevinar de quin anunci es tracta només obser-vant-ne les imatges.

— També podem escoltar la banda sonora dediferents anuncis procedents de la ràdio i de la te-levisió, i endevinar de quin anunci es tracta. Imagi-nar i descriure les imatges que podrien correspon-dre a la banda sonora.

— Després d’escoltar un seguit de bandes sono-res d’espots televisius, escriure quants d’aquestsproductes anunciats tenim habitualment a casa.

Què en pensem, dels anuncis?

Es tracta d’elaborar una enquesta a fi de recollirl’opinió de la gent del carrer al voltant de la publi-citat.

Les preguntes poden girar entorn de les qües-tions següents:

— Acostuma a fer cas de la publicitat?

— Quins anuncis li criden més l’atenció?

• Els que hi ha al carrer.

• Els que arriben a la bústia de casa.

• Els dels diaris i revistes.

• Els de la ràdio, els de la televisió.

— Compra els productes que s’anuncien?

— Si hagués de comprar un cotxe, una colònia,etc., els anuncis de televisió influirien en la sevadecisió?

Caldrà recollir les respostes i realitzar barres,gràfics, etc., per a resumir les conclusions a partirde la variació de respostes per sexe i edat dels en-questats.

Com es fa un anunci?

El procés d’elaboració d’un anunci ens permetdescobrir tot el món que s’amaga darrera de la pu-blicitat, del qual no sóm massa conscients.

Per això cal que els anuncis descobreixin:

a) Per què es fan els anuncis?

— Donar a conèixer, promocionar un nou pro-ducte o reforçar les vendes d’un producte antic.

— Convèncer, persuadir, seduir els espectadorsper tal d’incitar-los al consum.

b) Qui el fa?

Cal veure quines són les persones que interve-nen en l’elaboració de l’anunci i quina és la sevafunció:

— El fabricant del producte, que és l’anunciant.

— Les persones que treballen a l’agència publi-citària: els creatius, els tècnics especialistes, etc.

c) Com arriba l’anunci?

És a dir, quins són els canals que permetentransmetre’l: la ràdio, la premsa, la televisió, lestanques publicitàries, etc.

d) Per a qui són els anuncis?

Qui són els receptors i els possibles consumi-dors.

e) Què ven l’anunci?

Es tractarà d’anar descobrint que els anuncisvenen quelcom més que els productes que propo-sen. Hi ha tot un seguit de valors que se’ns trans-meten per mitjà dels anuncis. Per això, proposa-rem fer una classificació de diferents anuncis grà-fics.

— Tipus d’objecte: aliment, joguina, cotxe.

— Valors: ser més ric, ser més atractiu, ser mésfort, ser més home, ser envejat, etc.

89


Imatge i realitat

Tindrem un parell d’espots publicitaris enre-gistrats de la televisió. Cal triar anuncis que oferei-xin productes atractius per als alumnes i que si-guin fàcils d’aconseguir. Proposem treballar ambanuncis de productes alimentaris i joguines.

Veurem l’espot i observarem detingudament elstipus d’imatges que hi surten, com hi surten, etc.Després farem una comparació amb el productereal. Veurem les semblances i les diferències en-tre la imatge i la realitat pel que fa a :

— La mida.

— Els colors.

— El tacte.

— El gust.

— La mobilitat...

L’objectiu fonamental serà descobrir que laimatge no és la realitat, sinó només una represen-tació d’aquella que fins i tot pot deformar-se.

En el cas dels productes alimentaris, podemestudiar totes les característiques reals del pro-ducte pel que fa a factors com proteïnes, greixos,etc., com també els valors alimentaris reals delproducte i de quina manera contribueix positiva-ment o negativament en els nostres hàbits ali-mentaris.

En el cas de la joguina, valdria la pena estudiarfactors com el tipus d’activitat que provoquen(acció, agressió, passivitat), a qui s’adreça, per aqui (nens, nenes). En ambdós casos serà interes-sant d’observar:

— Si les imatges presentades en l’espot es cor-responen amb la realitat. Per exemple, hi ha anun-cis en què els productes ballen, es mouen, canten,etc.; és a dir, hi ha una animació del producte.

— Quin és el preu del producte i si aquest que-da reflectit en l’anunci. El preu pot ser objectede creació de problemes a l’Àrea de Matemàti-ques.

— Finalment, si les espectatives creades es cor-responen amb la realitat i si l’anunci ens informade veritat de l’existència d’un producte o si nomésens suggestiona perquè el comprem.

Anuncis d’ara i d’abans

Comparar els anuncis antics amb els d’ara, potresultar una activitat interessant. Així, podemproposar descobrir semblances i diferències entredos anuncis d’un mateix tipus de producte (cotxe,aliment, de neteja), en èpoques diferents.

Descobrirem que antigament s’utilitzava molt

més la imatge en dibuixos, mentre que ara lamajoria són imatges fotogràfiques. Així mateix,mentre que els anuncis antics tenien molta infor-mació verbal, en la actualitat hi ha predomini dela imatge i poca presència del text.

Aprendre a fer anuncis

Farem un seguit d’exercicis inicials que podenservir per a observar les característiques fonamen-tals dels anuncis, pel que fa a la imatge i al text, irealitzar, simultàniament, alguns exercicis que hoexemplifiquin.

La imatge

— Observar el tipus de pla en què estan fets al-guns anuncis gràfics. Veure quina és la funció decada pla.

— Classificar diferents anuncis segons el tipusde pla.

— Observar els moviments de càmera i el canvide pla en els espots televisius.

— Observar la funció dels colors en els anuncis.

— Fer exercicis de planificació, angulació i mo-viments de càmera, amb la càmera de vídeo.

El text

L’eslògan.

— Descobrir les característiques d’un bon eslò-gan: brevetat, molta informació en poques parau-les, fàcil de recordar, cridar l’atenció.

— Donades unes quantes imatges i uns quantseslògans, veure’n les possibles associacions.

— Donat un eslògan, triar la imatge que hi po-dria correspondre.

— Construir una imatge publicitària utilitzanttècniques variades (collage, fotomuntatges, di-buix, etc.), a partir d’un eslògan donat.

— Jugar amb les paraules d’un eslògan (canviarun adjectiu, treure el verb, etc.).

— Elaborar eslògans utilitzant recursos expres-sius com la comparació i la metàfora.

Text informatiu.

— Realitzar exercicis per tal de diferenciar ladescripció literària de la descripció publicitària.Imaginem que es tracta de descriure una “cadira”:

• Fer una descripció de les característiques dela cadira perquè les conegui el possible compra-dor.

90


• Fer una descripció de la cadira expressantles nostres emocions, sentiments, records que ensprovoca, etc.

— Observar, llegir, retallar, el text informatiud’un anunci. Interpretar què explica, amb quinesparaules ho fa, de què ens informa, etc.

Anunci gràfic

— Realització d’un anunci gràfic utilitzant tèc-niques variades: collage, fotomuntatge, dibuix, etc.

Espot televisiu

— En primer lloc, pensarem quin producte vo-lem anunciar, quines característiques i propietatstindrà i a qui va adreçat.

— Després realitzarem un “story-board”, en elqual apareixeran dibuixades, seqüencialment, to-tes les imatges que apareixen en l’anunci. Al cos-tat de cada imatge hi escriurem el text, les músi-ques o els sons que s’han d’escoltar.

— Procedirem al repartiment de tasques: elscàmeres, els encarregats dels llums, els decora-dors, el director d’escena, etc.

— Realitzarem uns quants assajos; és a dir, unadramatització de l’“story-board”.

— Farem l’enregistrament.

— Finalment visualitzarem i valorarem el resul-tat final.


— Proposarem als alumnes que observin, durantuns dies, tots els anuncis que apareixen a la televi-sió o en revistes on els nens tinguin un paper im-portant. Caldrà que analitzin si l’anunci s’adreçadirectament als infants (en el cas de les joguines,de les llaminadures, etc.) o si s’adreça de maneraindirecta (en el cas dels detergents o dels produc-tes alimentaris que ofereixen joguines o cromosde regal).

Observar, per grups, anuncis de cotxes, de co-lònies, de detergents, de refrescos. Extreure’n lescaracterístiques comunes (en què s’assemblen?).

91


Catàleg sobre el material didàctic àudio-visual

93


A l’hora d’utilitzar els recursos àudio-visuals enla tasca docent cal tenir a mà una informació acu-rada del material de pas disponible.

El catàleg que us presentem pretén ésser unaeina útil per a localitzar l’oferta del material àu-dio-visual que hi ha al mercat. Aquest catàlegconsta de dos apartats:

1. Centres de producció i arxiu

de la Generalitat

Tenen com a objectiu impulsar i facilitar l’úsde les tecnologies i els recursos àudio-visuals enels centres docents. Ofereixen un servei d’infor-mació i difusió de la tecnologia àudio-visual, aixícom un servei d’informació, de préstec i de co-piatge del material de producció pròpia i donenorientació i assessorament per a l’elaboració dematerial d’ús didàctic.

Els centres de producció i arxiu dependents dela Generalitat són:

— Programa de Mitjans Àudio-visuals

(PMAV). Recinte IFP Verge de la Mercè. C. delsMotors, 122-130. Edifici C, 2a. planta. 08040 Bar-celona. Tel. (93) 223 06 31.

— Centre de Producció i Arxiu de Lleida.CP Enric Farreny. Ctra. de Barbastre, 2. Lleida.Tel. (973) 20 48 46.

— CRP del Baix Llobregat V (Cornellà). C.dels Almogàvers, s/n (CP Roger de Llòria).Cornellà. Tel. (93) 376 24 41. Ofereixen unservei de copiatge de tots els vídeos produïtspel Departament d’Ensenyament i d’altressobre els quals té drets de copiatge.

— CRP del Gironès. C. Isabel la Catòlica, 24-26. Girona. Tel. (972) 20 65 83. Ofereixen unservei de copiatge de tots els vídeos produïtspel Depar- tament d’Ensenyament i d’altressobre els quals té drets de copiatge.

— CRP del Tarragonès. C. Joan Baptista Pla-na, 9. Tarragona. Tel. (977) 23 04 05. Ofereixen unservei de copiatge de tots els vídeos produïts pelDepartament d’Ensenyament i d’altres sobre elsquals té drets de copiatge.

— Centres de Recursos Pedagògics. Videotecade préstec. A part el material que tots tenen perigual, els podeu consultar per si compten amb tí-tols que hagin adquirit ells mateixos.

— Centre de Recursos de Llengües Estran-

geres. C. Francesc Cambó, 21, 5è. Barcelona. Tel.310 36 00. Material àudio-visual, produccions imètodes sobre l’ensenyament de les llengües es-trangeres.

— Central de préstec del Programa de Difusió

Àudio-visual. Departament de Cultura. Ramblade Santa Mònica, 14, entresol 1a. Barcelona. Tel.412 03 88. Videoteca. El programa compta ambuna xarxa de difusió.

2. Editorials, productores, distribuïdores

i altres entitats que ofereixen serveis de

venda o lloguer de material àudio-visual

— Abacus. C. Ausiàs Marc, 18. Barcelona. Tel.302 20 16. Venda.

— Ajuntament de Barcelona. Oficina Tècnica

d’Imatge. Passeig Pujades, 1 bis. Barcelona. Tel.319 30 16. Préstec i informació.

— Alhambra-Logman. C. del Príncep d’Astú-ries, 18. Barcelona. Tel. 237 42 62. Editorial. Te-mes: llengües estrangeres.

— Ancora. Gran Via de les Corts Catalanes,645, 2n. 2a. Barcelona. Tel. 317 71 18. Venda.

— Amnistia Internacional. C. Alfons XII, 19,pal. Barcelona. Tel. 209 35 36. Préstec. Temes:drets humans.

— Bureau d’Action Lingüistique. C. de Moià,8. Barcelona. Tel. 414 59 43. Préstec: vídeos, dia-positives, cassets i publicacions sobre el país i laseva vida cultural.

— Cinemedia. C. Déu i Mata, 101-103. Barce-lona. Tel. 410 52 05. Préstec i venda.

— Col·legi de Doctors i Llicenciats. Rambla deCatalunya, 8. Barcelona. Tel. 317 04 28. Préstec.

— Consolat general de Bèlgica. C. de la Dipu-tació, 303. Barcelona. Tel. 48 78 14. Préstec.

— Drac Màgic. C. de València, 248, pal. Barce-lona. Tel. 215 94 79. Programes sobre llenguatgeàudio-visual, cinema per a nois i noies, pel·lícu-les, totes traduïdes al català.

— Edelsa. C. del Rosselló, 55. Barcelona. Tels.439 13 05 - 439 99 08. Venda, mètodes d’aprenen-tatge de llengües estrangeres.

— Editorial Vicenç Vives. Avda. de Sarrià,133-136. Barcelona. Tel. 478 27 55. Venda.

— Editorial Casals. C. de Casp, 79. Barcelona.Tel. 232 37 13. Venda.

— Editorial Escuela Española. C. Mayor, 4,1a. Madrid. Tel. 521 66 58.

— El Corte Inglés. Plaça de Catalunya, 8. Bar-celona. Tels. 302 12 12 - 419 28 28. Barcelona.Venda.

— Fundació “la Caixa”. Programes edu-

catius. Via Laietana, 56, 1r. pis. Barcelona. Tel.232 07 85.

94


— Fundació Serveis de Cultura Popular. C.de Provença, 324, 3r. Barcelona. Tel. 458 30 03.Venda.

— Fundació Roca i Gales. C. d’Aragó, 281, 1r.1a. Barcelona. Tel. 215 48 70. Venda i préstec.

— Heineman. C. Balmes, 191, 2n. 2a. Barcelo-na. Tel. 237 90 00. Editorial. Mètodes d’aprenen-tatge de llengües estrangeres.

— Humberfilm. C. del Consell de Cent, 345.Barcelona. Tel. 215 23 27. Venda.

— Iber Libros. C. d’Entença, 340. Barcelona.Tel. 349 41 08. Venda, mètodes d’aprenentatged’anglès i francès.

— Institut Alemany. Gran Via de les Corts Ca-talanes, 591. Barcelona. Tel. 317 38 86. Préstec:vídeos, diapositives, cassets i publicacions sobreel país i la seva vida cultural.

— Institut Britànic. C. Amigó, 83. Barcelona.Tels. 209 63 88 - 209 13 64. Préstec.

— Institut Francès. C. de Moià, 8. Barcelona.Tel. 209 59 11. Préstec de vídeos, diapositives,cassets i publicacions sobre el país i la seva vidacultural.

— Institut Nord-americà. Via Augusta, 123.Barcelona. Tels. 209 27 11 - 200 97 96. Préstec.

— Intermón. C. Roger de Llúria, 15. Barcelona.Tel. 301 29 36. Venda i lloguer de vídeos.

— Internacional Film Group. Gran Via de lesCorts Catalanes, 1176 bis. Barcelona. Tel. 305 3650. Venda.

— Ítaca. C. d’Entença, 54. Barcelona. Tel.382 73 11. Venda. Material per a llengües estran-geres.

— Justícia i Pau. C. Rivadeneyra, 6-10. Barce-lona. Tel. 317 61 77. Préstec.

— Macmillan ELT. Avda. Valdelaparra, 29.Alcobendas. Tel. (91) 661 65 06. Editorial. Mate-rial per a llengües estrangeres.

— Mans Unides. Rambla de Catalunya, 32, 1r.1a. Barcelona. Tel. 318 08 87. Vídeos sobre dretshumans, tercer món, etc.

— Master Tronic. C. de Casp, 111. Barcelona.Tel. 232 85 13. Venda.

— Oxford University. C. Aribau, 237. Barcelo-na. Tel. 201 85 50. Editorial. Material per a llen-gües estrangeres.

— SGEL. Sector C, Carrer K, Zona Franca.Barcelona. Tel. 336 09 13. Venda. Material per allengües estrangeres.

— San Pablo Vídeo. Via Laietana, 38. Barcelo-na. Tel. 268 12 54.

— TVE a Catalunya. C. Tuset, 19. Barcelona.Tel. 200 97 11. Venda.

— Video Play Serveis. C. Ample, 25. La Bisbal.Tel. (972) 64 21 12. Venda.

— Videoclub Vergara. C. de Vergara, 8. Barce-lona. Venda.

— Video Instant. C. Enric Granados, 30. Bar-celona. Tel. 323 40 04. Venda, lloguer.

— Visual. C. Paravicinos, 16. Madrid. Tel. (91)450 07 50. Venda.

Tot i la nostra pretensió de ser exhaustius enla selecció, probablement hi ha altres materialsd’ús didàctic que no hi són inclosos. En aquestcas, us agrairem que ens ho feu saber. Només hihem inclòs una petita mostra de videoclubs.

95


Bibliografia

97


Tecnologia i producció

Aguilera, J. de: La realización en televisión.IORTVE. Madrid.

Borràs, J., i Colomer, A.: El lenguaje básico

del film. Nido. Barcelona.

Comparato, D.: El guió. Art i tècnica d’es-

criure per al cinema i la televisió. Generalitatde Catalunya, INP i Servei de Publicacions de laUAB. Barcelona, 1989.

Cheshire, D.: Manual del vídeo aficionado.CEAC. Barcelona, 1983.

Cheshire, D.: El gran libro del vídeo. Salvat.Barcelona, 1991.

Davis, D.: Gramàtica de la producció. IORTVE.Madrid.

Diversos autors: Vídeo. Enciclopedia prácti-

ca. Nueva Lente. Madrid, 1982.

Gea, F.: Guía práctica del vídeo. Planeta.Barcelona, 1992.

Jones, P.: Técnica del cámara de televisión.IORTVE. Madrid.

Martínez Abadia, J.: Introducción a la tecno-

logía audiovisual. Televisión, vídeo, radio.Paidós. Barcelona, 1988.

Millerons, G.: Técnicas de realización y pro-

ducción en televisión. Instituto Oficial de RadioTelevisión. Madrid, 1983.

Millerson, G.: Producción eficaz. Técnicas y

procesos. Hispano Europea. Barcelona, 1983.

Owen, D., i Dunton, M.: Manual práctico del

vídeo. Everest. Madrid, 1985.

Reisz, K.: Técnica del montaje cinematográ-

fico. Taurus. Madrid, 1980.

Renowden, G.: El vídeo. Marcombo-Boixareu.Barcelona, 1985.

Rowlands, A.: El guión en el rodaje y la pro-

ducción. IORTVE. Madrid, 1985.

Torán, L.E.: Abans del vídeo. Departamentd’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.Barcelona, 1988.

White, G.: Técnicas del vídeo. IORTVE. Ma-drid, 1984.

Vídeo educatiu

Aparici, R., i García Matilla, A.: Imagen, vídeo

y educación. Fondo de Cultura Económica. Ma-drid, 1987.

Baldrich, J., i Ferrés, J.: Informàtica i vídeo:

dues eines per a l’ensenyament. Eumo, Univer-sitat de Barcelona i Universitat Autònoma de Bar-celona. Vic-Barcelona, 1990.

Bartolomé, A. R.: Nuevas tecnologías y ense-

ñanzas. Graó-ICE de la Universitat de Barcelona.Barcelona, 1989.

Bartolomé, A. R.: Vídeo interactivo, El au-

diovisual y la informática al encuentro. Laer-tes. Barcelona, 1990.

Bauza, S., i al.: Aplicacions didàcticques del

vídeo. Fundació Serveis de Cultura Popular i AltaFulla. Barcelona, 1990.

Borràs i Vidal, J., i Colomer i Puntes, A.: El

guió del vídeo didàctic. Fundació de Serveis deCultura Popular i Alta Fulla. Barcelona, 1986.

Cano, P. L., i Sala, R.: La producció executi-

va de material videogràfic a les escoles. Funda-ció Serveis de Cultura Popular i Alta Fulla. Bar-celona, 1990.

Climent, T., i Molina, L.: La incorporació del

vídeo a l’escola. Fundació Serveis de Cultura Po-pular i Alta Fulla. Barcelona, 1987.

Fernández, F., i Monguet, J. M.: Metodologia

de la producció de vídeo didàctic. UniversitatPolitècnica de Catalunya. Barcelona, 1986.

Ferrés, J.: Cómo integrar el vídeo en la es-

cuela. CEAC. Barcelona, 1988.

Ferrés, J.: Recursos àudio-visuals. FundacióServeis de Cultura Popular i Alta Fulla. Barcelona,1988.

Ferrés, J.: Vídeo y educación. Laia. Barcelona,1988.

Ferrés, J.: Ús creatiu de videogrames didàc-

tics. Fundació Serveis de Cultura Popular i AltaFulla. Barcelona, 1988.

García Álvarez, J.: Fundamentos de la forma-

ción permanente del profesorado mediante el

empleo del vídeo. Marfil. Alcoi, 1987.

Gea, F.: El vídeo, un sistema aplicable al

proceso de enseñanza e investigación. Publi-caciones EU. Barcelona, 1983.

Ibáñez, J.: Art electrònic a l’escola. FundacióServeis de Cultura Popular i Alta Fulla. Barcelona,1992.

98


Lonergan, J.: El vídeo en la enseñanza de

idiomas. Academia. Lleó, 1985.

Mallas Casas, S.: Vídeo y enseñanza. ICE de laUniversitat. Barcelona, 1977.

Mallas Casas, S.: Didàctica del vídeo. Funda-ció Serveis de Cultura Popular i Alta Fulla. Barce-lona, 1986.

Maurice, M., i al.: El vídeo en la enseñanza.Planeta. Barcelona, 1983.

Mialaret, G.: Psicopedagogía de los medios

audiovisuales en enseñanza primaria. Ed. Su-damericana. Buenos Aires. 1968.

Molina, L.: El vídeo: ús pedagògic i profes-

sional a l’escola. Fundació Serveis de CulturaPopular i Alta Fulla. Barcelona, 1988.

Noguera, J.: De la videoenseñanza standfor-

diana a la videoformación. Publicacions i Pro-mocions Universitàries. Barcelona, 1988.

Ribas, J. I.: El videodisc interactiu. FundacióServeis de Cultura Popular i Alta Fulla. Barcelona,1989.

Ripoll, X., i Sala, R.: Quan l’aula esdevé plató.Fundació Serveis de Cultura Popular i Alta Fulla.Barcelona, 1991.

Sala, R.: Un vídeo a l’escola. Departamentd’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.Barcelona, 1988.

Schmidt, M.: Cine y vídeo educativo. Selec-

ción y diseño. Ministerio de Educación y Ciencia.Madrid, 1987.

Àudio-visual

Aguilera Gamoneda, J.: La educación por la

televisión. Eúnsa. Pamplona, 1980.

Albero, M.: La televisión didáctica. Mitre.Barcelona, 1984.

Aparicio, R., i García-Matilla, A.: Lectura de

imágenes. De la Torre. Madrid, 1987.

Arenas Sempere, J.: Tècnica àudio-visual i

ensenyament de la llengua catalana. Del MallGrup Promotor. Barcelona, 1979.

Arreguin, J. L. M.: Tres acercamientos a la

educación audiovisual. Trillas. Mèxic DF, 1981.

Coppen, H.: Utilitzación didáctica de los me-

dios audiovisuales. Anaya. Madrid, 1978.

Dale, E.: Métodos de enseñanza audiovisual.Reverté. Mèxic, 1960.

Decaigny, T.: La tecnología aplicada a la

educación. El Ateneo. Buenos Aires, 1978.

Dieuzeide, H.: Tecnología educativa y desa-

rrollo de la educación. UNESCO. París, 1970.

Diversos autors: Los medios audiovisuales en

la enseñanza. Ce-Ve. Madrid, 1977.

Diversos autors: Utilitzem els àudio-visuals.“Perspectiva escolar”, núm. 39. Rosa Sensat, Bar-celona, 1979.

Fauquet, M., i Strasfogel, S.: Lo audiovisual al

servicio de los profesores. Narcea. Madrid, 1975.

Font, A.: 33 tècniques. Recursos àudio-vi-

suals. Graó. Barcelona, 1985.

Freinet, C.: Las técnicas audiovisuales. Laia.Barcelona, 1974.

Gerlach, V. S., i Ely, D. P.: Tecnología didácti-

ca. Paidós. Buenos Aires, 1979.

Giacomantonio, M.: La enseñanza audiovi-

sual. Gustavo Gili. Barcelona, 1979.

Greenfield, P. M.: El nió y los medios de co-

municación. Morata. Madrid, 1985.

Gutiérrez Espada, L.: Historia de los medios

audiovisuales. 3 vols. Pirámide. Madrid, 1980.

Lazotti Fontana, L.: Comunicación visual y

escuela. Gustavo Gili. Barcelona, 1983.

Le Du, J., Gaudron, J. M., i Chauvet, J. L.: El

educador frente a la imagen. Marova. Madrid,1974.

Lefranc, R.: La contribución de los medios

audiovisuales a la formación del profesorado.Ministerio de Educación y Ciencia. Madrid, 1973.

Lefranc, R.: Las técnicas audiovisuales al

servicio de la enseñanza. El Ateneo. Buenos Ai-res, 1973.

99


Mallas Casas, S.: Técnicas y recursos au-

diovisuales. Oikos Tau. Barcelona, 1977.

Mallas Casas, S.: Medios audiovisuales y pe-

dagogía activa. CEAC. Barcelona, 1979.

Mallas Casas, S.: Cómo programar y redactar

guiones para audiovisuales didácticos. ICE dela Universidad. Saragossa, 1983.

Martín, A., i Guardia, S.: Comunicación au-

diovisual y educación. Anaya. Madrid, 1976.

Martín, M.: Semiología de la imagen y pe-

dagogía. Por una pedagogía de la investiga-

ción. Narcea. Madrid, 1987.

Mascort, E.: Tecnología educativa. Teoría y

técnicas básicas. PPU. Barcelona, 1987.

Menchen Bellon, F., i al.: Creatividad y me-

dios audiovisuales. Morata. Madrid, 1981.

Navarro, J., i Vidorreta, C.: Iniciación a las téc-

nicas audiovisuales. Kapelusz. Buenos Aires,1971.

Porcher, L., i al.: Medios audiovisuales. Apli-

cación a la lengua, matemáticas, ciencias na-

turales y sociales, idiomas, plástica y tecnolo-

gía. Cincel-Kapelusz. Madrid, 1980.

Rodríguez Diéguez, J. L.: Las funciones de la

imagen en la enseñanza. Semántica y didácti-

ca. Gustavo Gili. Barcelona, 1977.

Rodríguez Illera, J. L. (Co): Educación y co-

municación. Paidós. Barcelona, 1988.

Sáenz, O., i Mas, J.: Tecnología educativa.

Manual de medios audiovisuales. Luis Vives.Saragossa, 1979.

San Martín Alonso, A.: Los recursos audio-

visuales en el pensamiento pedagógico del pro-

fesor. Nau Llibres. València, 1986.

Santos Guerra, M. A.: Imagen y educación.Anaya. Madrid, 1984.

Scuorzo, R.: Manual práctico de medios au-

diovisuales. Kapelusz. Buenos Aires, 1960.

Taddei, N.: Educar con la imagen. Marova.Madrid, 1979.

Tardy, M.: El profesor y las imágenes. VicensVives. Barcelona, 1968.

Treffel, J., i al.: Presente y futuro del audio-

visual en educación. Kapelusz. Buenos Aires,1986.

Unwin, D.: Medios y métodos, tecnología

educativa en la enseñanza. Anaya. Madrid, 1973.

Temes de cinema, fotografia, televisió,publicitat i còmic

Acevedo, J.: Para hacer historietas. Madrid.Popular. 1981. Còmic.

Alcover, N., i Urbez, L.: Introducción a la lec-

tura crítica del film. D. Bosco. Barcelona, 1976.Cinema.

Alonso, M., i al.: Los teleniños. Laia. Barcelona,1986. TV.

Alonso, M., Matilla, L.: Imágenes en libertad.

Comunicación visual para la escuela activa.Nuestra cultura, SA. Madrid, 1980. Cinema.

Alsius, S.: Com es fa un telenotícies. Onda.Barcelona, 1987. TV.

Alvear, E., i al.: Cine para las aulas. Guía

práctica de trabajo en el Área de Imagen. Co-munidad de Madrid-Ayuntamiento de Madrid. Ma-drid, 1985. Cinema.

Autors diversos: Mitjans àudio-visuals. De-partament d’Ensenyament de la Generalitat deCatalunya. Barcelona. Setembre. “Butlletí delsMestres”, núm. 232. AA.VV.

Autors diversos: ¿Qué miras? Direcció Gene-ral de Mitjans de Comunicació de la Generalitatvalenciana. València, 1991.

Balló i al.: Conèixer el cinema. Departamentd’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.Barcelona, 1985. Cinema.

Bellanger, G.: L’enfant et la caméra. Caster-man. Bruxelles, 1979. Cinema.

Bruandet, P.: Fotogramas. Kapelusz. BuenosAires, 1976. Fotografia.

Busquets, Ll.: Para leer la imagen. ICEE. Ma-drid, 1977. AA. VV.

Caparrós, J. M.: El cine: padres y adolescen-

tes. Fert. Madrid, 1978. Cinema.

Carmona, R.: Cómo se comenta un texto fílmi-

co. Cátedra. Madrid, 1991. Cinema.

Casetti, F., i Di Chio, F.: Cómo analizar un

film. Paidós, Barcelona, 1991. Cinema.

Colombo, F.: Televisión: la realidad como es-

pectáculo. Gustavo Gili. Barcelona, 1976. TV.

Colombo, F.: Televisión: la realidad como es-

pectáculo. Gustavo Gili. Barcelona, 1977.

Cyr, D.: Fotografía recreativa para niños.

Daimon. Barcelona, 1977. Fotografia.

Drac Màgic: El cinema, un centre d’interès.

Barcelona, 1983. Cinema.

100


Drac Màgic: El cinema al cicle inicial. Barce-lona, 1984. Cinema.

Fernández, J. J., i Duaso, M. D.: El cine en el

aula. Lectura y expresión cinematogràfica.Narcea. Madrid, 1982. Cinema.

Ferrés, J.: Per a una didàctica del vídeo.

PMAV (Departament d’Ensenyament de la Gene-ralitat de Catalunya)-La Caixa. Barcelona, 1990.Vídeo.

Ferrés, J.: Televisión y educación. Paidós.Barcelona, 1994. TV.

Flores, J. C.: El cine, otro medio didàctico. Es-cuela española. Madrid, 1982. Cinema.

García Matilla, A.; Aparici, R.: Curso de inicia-

ción a la lectura de los medios audiovisuales.UNED. Madrid. AA.VV.

García Matilla, A.: Subliminal: escrito en nues-

tro cerebro. Bitácora. Publicitat.

Gerin, E.: Televisió amiga nostra. Nova Terra.Barcelona, 1965. TV.

González Requena, J.: El discurso televisivo,

espectáculo de la posmodernidad. Cátedra. Ma-drid, 1988. TV.

Graviz, A., i Pozo, J.: Niños, medios de comu-

nicación y su conocimiento. Herder. Barcelona,1994. AA.VV.

Hodge, B.; Tripp, D.: Los niños y la televi-

sión. Planeta. Barcelona, 1986. TV.

Krasny, L.: Cómo utilizar bien los medios de

comunicación. Visor. 1991. AA.VV.

Lamet, P. M. i al.: Lecciones de cine. Mensa-

jero. 2 vols. Bilbao, 1968. Cinema.

Maquinay, A.: Parlem d’anuncis. Material

per a ESO. PMAV (Departament d’Ensenyamentde la Generalitat de Catalunya). Barcelona, 1992.Publicitat.

Moreno, X.: El cine. Géneros i estilos. Mensa-jero. Bilbao, 1980. Cinema.

Nauguet, M.: La fotografia a l’escola. AAPSARosa Sensat. Barcelona, 1982. Dossiers Rosa Sen-sat.

Pablos, J. de: Cine didáctico. Posibilidades y

metodología. Narcea. Madrid, 1980. Cinema.

Pérez Tornero, J. M.: La semiótica de la pu-

blicidad. Mitre. Barcelona, 1982. Publicitat.

Porcher, L.: Medios audiovisuales. Aplica-

ción a las Áreas. Cincel. Madrid, 1980. AA.VV.

Porter-Moix, M.: Cinema per a infants. NovaTerra. Barcelona, 1973. Cinema.

Postman, N.: Divertim-nos fins a morir. Lli-bres de l’Índex. Barcelona, 1990. TV.

Postman, N.: La desaparición de la niñez.Círculo de Lectores. Barcelona, 1988. TV.

Ramonet, I.: La golosina visual. Gustavo Gili.Barcelona, 1983. Publicitat.

Rey, Ll.; Maquinay, A.: Cinema a l’escola.

2 vols. Ajuntament de Santa Coloma de Grame-net-Casal del Mestre. Santa Coloma de Gramenet,1982. Cinema.

Rico, L.: TV, fábrica de mentiras. Espasa. Ma-drid, 1992. TV.

Ripoll, X.: La fotografia de la natura a l’es-

cola. PMAV (Departament d’Ensenyament de laGeneralitat de Catalunya). Barcelona, 1991. Foto-grafia.

Rodríguez Méndez, J. M.: Los teleadictos. Laia.Barcelona, 1973. TV.

Romaguera, J. i al.: El cinema a l’escola. Ele-

ments per a una didàctica. Eumo. Vic, 1986. Ci-nema.

Saborit, J.: La imagen publicitaria en tele-

visión. Cátedra. Madrid, 1988. Publicitat, TV.

Santos, M. A.: Imagen y educación. Anaya.Madrid, 1984. Cinema.

Soler, Ll.: La televisión, una metodología

para su aprendizaje. Gustavo Gili. Barcelona,1988. TV.

Tardy, M.: El profesor y las imágenes. Planeta.Barcelona, 1978. AA.VV.

Victoroff, D.: La publicidad y la imagen. Gus-tavo Gili. Barcelona, 1980. Publicitat.

Exemples d’unitats de programació relacionades amb l ...xtec.cat › escolajverdaguer ›...

Documents

Transcript of Exemples d’unitats de programació relacionades amb l ...xtec.cat › escolajverdaguer ›...