Xarxes locals

Principalment les parts que es poden distingir en un ordinador són el hardware, que és el conjunt de tots els elements físics que el componen i el software, que és el conjunt de programes que dirigeixen les tasques que executen els circuits elèctrics de l’ordinador.

No obstant, els elements d’un ordinador des de el punt de vista físic són:

-Memòria principal: dispositiu que emmagatzema informació en forma de dades codificades en llenguatge binari i al qual s’accedeix directament per la UCP.-Busos: canals pels quals les instruccions, les dades i els senyals de control viatgen entre les diferents unitats físiques de l’ordinador.-Perifèrics: permeten enviar i rebre informació del món exterior a l’ordinador i a la inversa.-Perifèrics d’entrada: són dispositius que permeten que l’usuari introdueixi informació a l’ordinador.-Perifèrics de sortida: són dispositius que usa l’ordinador per mostrar els resultats a l’usuari, és a dir, les dades flueixen des de l’ordinador cap a l’exterior.-Perifèrics d’entrada i sortida: compleixen les funcions d’enviar i rebre dades a l’ordinador, o des d’ell.

En un ordinador, també hi trobem el sistema operatiu, que és un conjunt de programes que permeten la comunicació de l’usuari amb l’ordinador. Els elements del sistema operatiu són: gestió de processos, gestió de memòria, gestió d’arxius i directoris, gestió de l’E/S (Entrada i Sortida), seguretat i protecció, comunicació i sincronització de processos i intèrpret d’ordres.

Els tipus de software que hi ha en un ordinador segons les seves característiques són:

-Software de sistema: en la mesura del possible els detalls específics de l’ordinador particular, esta constituït per:sistema operatiu: és la base del softwaredrivers: són programes que permeten que el sistema operatiu es comuniqui amb els perifèrics.

-Software de desenvolupament: programes que permeten crear altres programes i se solen conèixer amb el nom de llenguatges de programació.ex: Java, Cobol.

-Software d’aplicació: programes que s’executen sobre el software de sistema i permet que els usuaris facin tasques específiques ex: processadors de textos, bases de dades...

A continuació, veurem que un ordinador ha de tenir una xarxa informàtica, que és un conjunt d’ordinadors interconectats entre ells que permet que aquests comparteixin recursos i informació. A més a més, el fet de treballar en xarxa té numerosos avantatges, com per exemple, la possibilitat de compartit perifèrics, com ara impressores, plòter, fax, etc. La possibilitat de compartir informació mitjançant les bases de dades, la possibilitat de disposar d’un control d’usuari més exhaustiu, la possibilitat de disposar de còpies de seguretat més ràpids i segures, i finalment el fet de poder eliminar dades disperses als ordinadors.

Però per a que els ordinadors puguin estat connectats en xarxa la targeta de xarxa és imprescindible, ja que una targeta de xarxa és un dels elements fonamentals en la composició de la part física d’una xarxa d’àrea local.

A part, segons l’extensió d’una xarxa, podem distingir cinc tipus de xarxes diferents:

PAN: (Personal Area Network): la seva extensió abraça uns pocs metres i permet connectar dispositius a un ordinador via Bluetooh.LAN: (Local Area Network): xarxa d’àrea local. La seva extensió abraça, pel cap alt, un edifici.CAN: (Campus Area Network): la seva extensió abraça diversos edificis de la mateixa universitat.MAN: (Metropolitan Area Network): la seva extensió abraça diversos edificis de la mateixa àrea metropolitana.WAN: (Wide Area Network): la seva extensió abraça diversos edificis de localitats, províncies i fins i tot països diferents.

Segons la disposició física dels cables podem distingir quatre tipus de xarxes, també cal destacar els avantatges i els inconvenients de cadascuna:

Primerament podem trobar la topologia en arbre, els seus avantatges i desavantatges són:

-avantatges: és més fàcil connectar ordinadors a la xarxa, requereix menys cables que una topologia en estrella.

-desavantatges: si es trenca el cable principal tota la xarxa no funciona, és difícil de detectar un problema quan la xarxa s’espatlla.

En segon lloc, trobem la topologia en estrella, els seus avantatges i desavantatges són: -avantatges: si un ordinador es desconnecta o si es trenca el cable només afecta a aquell ordinador i la resta de la xarxa manté la comunicació, és molt fàcil i senzill afegir o treure un ordinador.-desavantatges: costa més econòmicament perquè necessita més cables que la resta, si un ordinador s’espatlla no es pot ni enviar ni rebre missatges.

En tercer lloc tenim la topologia en anell, els seus avantatges i desavantatges són:

-avantatges: és fàcil de tenir problemes tècnics però són fàcil d’arreglar, requereix més cables que una topologia en bus i menys cables que una topologia en estrella. -desavantatges: és més difícil afegir més ordinadors a la xarxa perquè el cable corre en un circuit tancat i és necessari trencar l’anell en un punt per insertar un altra ordinador, mentres s’afegeix un ordinador la resta de la xarxa no funciona.

I, finalment trobem la topologia en bus, els seus avantatges i desavantatges són:

-avantatges: és fàcil d’arreglar, és més econòmica ja que requereix menys cables a diferència de les altres i és una topologia més còmode per una xarxa petita. -desavantatges: perd la senyal a través de la distància del cable, si es trenca el cable o un dels usuaris decideix desconnectar l’ordinador de la xarxa es trenca la línia.

El switch és un dispositiu que ens permet connectar diversos dispositius de xarxa i també crear topologies de tipus estrella, i que, a més, forma part de la xarxa, i el hub és un dispositiu que envia la informació de destinació per mitjà de tots els seus ports.

En els mitjans de transmissió tan per aire i cable podem observar:

Quant als mitjans de transmissió, els més estesos, per ser els més antics, són els cables i, més concretament, els parells trenats consisteixen en quatre parells de fils trenats de manera independent i entre ells, recoberts d’una capa aïllant externa i que al final de cada extrem tenen un connector RJ45.

Si decidim usar com a mitjà de comunicació ‘’l’aire’’, necessitarem instal·lar dos components hardware en la nostra xarxa. D’una banda, una targeta de xarxa sense fil (interna o externa) a través del port USB i, d’altra banda, un punt d’accés sense fil connectat a un switch, o un switch sense fil, que s’encarregarà de recollir tots els senyals i distribuir-los per la xarxa.

Ademés el hardware és necessari per connectar-se a internet, així que si l’ordinador que volem connectar a Internet no pertany a ninguna xarxa, és a dir, és un ordinador aïllat, cal un dispositiu que ens permeti passar els senyals digitals del nostre ordinador a senyals analògics, per poder ser transmesos per la línia telefònica. Aquest dispositiu, per tant, haurà de MODular I DEModular els senyals de l’ordinador i de les funcions que fa aquest dispositiu rep el seu nom, és a dir, un mòdem.

També hi podem trobar xarxes sense fil o connexions Wireless, les Wireless (sense cabes) LAN o WLAN són xarxes d’àrea local que es caracteritzen perquè el mitjà de transmissió que fan servir és l’aire, amb l’estalvi important en cable que suposa interconnectar diversos equips perquè formin una xarxa. Entre les tecnologies sense fil més utilitzades cal destacar:

- Infrarojos: permeten la comunicació entre dos equips punt a punt, a través d’uns leds infrarojos, de manera que l’emissor i el receptor s’han de ‘’veure’’ per dur a terme aquesta comunicació.

-Bluetooth: és una tecnologia amb la qual es poden posar dispositius sense fil per a ús personal: PDA, ordinadors, etc. I permet integrar el dispositiu dins d’una xarxa d’àrea local i accedir a la seca memòria com si es tractés d’un recurs de xarxa

- Wi-Fi: una xarxa sense fil és un sistema amb la capacitat de connectar hosts a la nostra xarxa, utilitzant com a mitjà de transmissió l’aire.

Gràcies al protocol de xarxa, que és el conjunt de regles que especifiquen l’intercanvi de dades o ordres durant la comunicació entre els hosts que formen part de la xarxa, ens podem comunicar. Els protocols de xarxa que proporciona Windows XP són els següents:

-Protocol NetBEUI: és un protocol de xarxa molt senzill i fàcil d’usar, desenvolupat per Microsoft.

-Protocol IPX/SPXI: Microsoft el va incorporar en els seus sistemes operatius i, a més, ha creat un protocol compatible amb aquests anomenat protocol NwLink.

-Protocol TCP/IP: és el protocol utilitzat per tots els ordinadors que es connecten a Internet, perquè puguin comunicar-se entre ells.

Una adreça IP és una seqüència de quatre nombres separats per punts, cadascun dels quals, pot contenir un valor d’entre 0 i 255 i que identifica cada ordinador dins de la xarxa.

hardware

xarxa