1. Prctiques educatives recomanades per la comunitat cientfica International que afavoreixen lxit escolar de tot lalumnatIV Jornada dEscola Inclusiva17 dabril de 2010

2. Actuacions queActuacions que generengenereneficincia ieficincia, perequitatno equitatActuacions queActuacions quegeneren equitat, no generen ni per no eficincia eficincia ni equitat 3. Evoluci del nivells de lectura a PISAEspanyaOECD 4. Figura 2.22Cultivos transgnicos El maz transgnico debera prohibirse Grupos de conservacin del medio ambiente estn demandando que se prohba elcultivo del maz transgnico. Este maz se ha diseado para que no le afecte unpoderoso herbicida que mata las plantas de maz convencionales. Este nuevoherbicida matar la mayor parte de las malas hierbas que crecen en los campos demaz. Los conservacionistas dicen que estas hierbas son el alimento de animales pequeos,sobretodo insectos, y que el uso de este herbicida con el maz transgnico ser malopara el entorno. Por otro lado, los defensores de el maz transgnico dicen que unestudio cientfico ha demostrado que esto no va a pasar.Aqu estn los detalles del estudio cientfico mencionado: - El maz se plant en 200 campos de todo el pas. - Cada campo se dividi en dos. En una mitad se plant el maz transgnico tratadocon el nuevo herbicida, y en la otra mitad el maz convencional tratado con elherbicida convencional. - El nmero de insectos hallados en el maz transgnico, tratado con el nuevoproducto, es el mismo que el tratado con el producto convencional. 5. El maz se plant en 200 campos de todo el pas. Por qu loscientficos utilizan ms de un campo?a. Para que muchos agricultores puedan probar el nuevo maztransgnico b. Para ver cuanto maz transgnico pueden cultivar c. Para cubrir el mximo de tierra posible con maz transgnico d. Para contemplar distintas condiciones de crecimiento del maz. 6. DIVERSITAT CULTURAL i LINGSTICA 7. CONFLICTES i CONVIVNCIA 8. FRACS ESCOLAR Baixos resultats acadmics enaprenentatges instrumentals Absentisme Aband escolar 9. Actuacions queActuacions que generengenereneficincia ieficincia, perequitatno equitatActuacions queActuacions quegeneren equitat, no generen ni per no eficincia eficincia ni equitat 10. Actuacions que generen eficincia iActuacions que equitat generenRecerca de la eficincia, percomunitat cientficainternacional no equitatActuacions que Actuacions quegeneren equitat,no generen ni per no eficinciaeficincia niequitat 11. Comunidad Cientfica Internacional 12. Comunidad Cientfica InternacionalEuropean FrameworkProgrammes of Research 13. Comunidad Cientfica InternacionalEuropean FrameworkProgrammes of Research 14. Comunidad Cientfica InternacionalEuropean FrameworkProgrammes of Research 15. Model de Harvard: La diversitat, imprescindible per assolir un aprenentatge de qualitat 16. Model de Harvard: La diversitat, imprescindible per assolir un aprenentatge de qualitat 17. Model de Harvard: La diversitat, imprescindible per assolir un aprenentatge de qualitat Declaracions de Larry Summers, quan era president de Harvard: El nostre argumenta que ajuntar estudiants de diferents contextos, incloent diferents tnies, t avantatges educatives vitals per a tots els i les estudiants, i els preparar millor per a servir com a lders duna societat multicultural. 18. FP6 -028603- 2SIXTH FRAMEWORK PROGRAMME PRIORITY 7 Citizens and Governance in a Knowledge-based Society 19. Qu s el Projecte Includ-ed? Projecte Integrat de la prioritat 7 del VI Programa Marc de la Comissi Europea en 14 pasos de la Uni Europea. Projecte Integrat?Programa Marc de la CE Perqu combina una gran INCLUD-ED s lnic projecte quantitat dactivitats i recursos integrat centrat en leducaci per a aconseguir objectiusobligatria a Europa. cientfics ambiciosos i ben definits. A ms sespera que tingui un efecte estructurador en el teixit de la recerca Europea. 20. Consorci Includ-ed 21. Objectiu principalAnalitzar estratgies educatives quecontribueixen a la cohesi social iestratgies educatives que condueixen a lexclusi social, en elcontext de la societat europea del coneixement, donant elements clau i lnies dacci per a millorar les poltiques socials i educatives. 22. Estructura CLUSTER 1 .- SISTEMES EDUCATIUS I PRCTIQUES EN RELACI A RESULTATS.Projecte 1Projecte 2Sistemes educatius a la Prctiques UE25 que augmenten/educativesdisminueixen lxit efectives a Europa educatiuCLUSTER 2 .- CONNEXIONS ENTRE EDUCACI I EXCLUSI/INCLUSI SOCIAL. Projecte 5 Projecte 3 Projecte 4 Politiques educatives Relaci entre la exclusiGrups vulnerables enconnectades amb educativa i les rees dediverses provisionspoltiques socialsla societateducativesdaltres reesCLUSTER 3 .- COHESI SOCIAL DES DABAIX. Projecte 6 Projectes locals per a la cohesisocial 23. Dues opcions: 1) Que mels treguin 2) Que vinguin a ajudar-me 24. STREAMING (AGRUPACIONS DE NIVELL) Flecha, 1990: book La nueva desigualdad cultural (The new cultural inequality), chapter 6: Diversidad de niveles de educacin generalistacomo eslabn de otras desigualdades (Diversity of levels in general education as a link to other inequalities) 25. STREAMING (AGRUPACIONS DE NIVELL) Flecha, 1990: book La nueva desigualdad cultural (The new cultural inequality), chapter 6: Diversidad de niveles de educacin generalistacomo eslabn de otras desigualdades (Diversity of levels in general education as a link to other inequalities)Slavin 1992 (creator of Success for All): Ability grouping isineffective. It is harmful to many students. It inhibits development ofinterracial respect, understanding, and friendship. It undermines democratic values and contributes to a stratified society (Braddock & Slavin 1992: 14). 26. STREAMING (AGRUPACIONS DE NIVELL) Flecha, 1990: book La nueva desigualdad cultural (The new cultural inequality), chapter 6: Diversidad de niveles de educacin generalistacomo eslabn de otras desigualdades (Diversity of levels in general education as a link to other inequalities)Slavin 1992 (creator of Success for All): Ability grouping isineffective. It is harmful to many students. It inhibits development ofinterracial respect, understanding, and friendship. It undermines democratic values and contributes to a stratified society (Braddock & Slavin 1992: 14).PISA 2006: data on lower performance of schools reporting abilitygrouping for all subjects, compared to schools reporting no abilitygrouping or ability grouping only for some subjects. 27. FINLANDIA La segregaci es prohibeix als anys 80 28. STREAMING MIXTURE 1 teacher with INCLUSION1 teacher20 students2 teacher 25 students1 teacher25 students with 5 students 29. MIXTURE (barreja): 1 professora amb tots els nens i nenes 30. MIXTURE Basat en la Igualtat doportunitats1 Professor/aTots/es a la mateixa aula Grups Heterogenis (Classes amb nivells barrejats) 31. STREAMINGMIXTURE1 professor/a amb INCLUSION 1 professor/a20 nens/es 2 professors/es25 nens/es 1 professor/a amb 25 nens/es 5 nens/es 32. STREAMING consisteix en adaptar el currculum a diferents grups dalumnat en base a la seva capacitat dins duna escola.European Commission. (2006). Communication from the Commission to the Council and to the European Parliament.Efficiency and equity in European education and training systems. Brussels, September 2006. COM(2006) 481. (p.19) 33. STREAMING (separaci per nivells): El professorat addicional sutilitza per a segregar alguns estudiants (comunitatgitana, immigrants, nivell socioeconmic baix,...), almenys en algunes rees instrumentals 34. STREAMING Basat en la DifernciaMs dun professor/aSeparatsGrups Homogenis(mateixa aula o diferent; grups derefor i suport segregat) 35. TIPUS DE STREAMING:1. Organitzaci de les activitats de laulasegons els nivells2. Grups de refor i suport segregat de laula ordinria3. Currculum individualitzat exclusor4. Elecci exclusora 36. MIXTURE 1 professor/a 25 estudiantsSOCIAL EXCLUSION STREAMING 1 professor/a amb 20 estudiants1 professor/a amb 5 estudiants 37. STREAMING MIXTURE 1 professor/a amb INCLUSION 1 professor/a20 estudiants2 professor/a 25 estudiants1 professor/a25 estudiants amb 5 estudiants 38. INCLUSION: una professora addicionalserveix per a incloure a tot lalumnat 39. INCLUSIONBasat en lIgualtat de resultats/ Igualtat de diferncies Grups heterogenis Mateixos recursos humans per inclusi, i no segregaci 40. TIPUS DINCLUSI:1. Grups heterogenis amb recursos addicionals 2. Classes dividides inclusives (desdoblaments) 3. Extensi del temps daprenentatge 4. Currculum individualitzat inclusiu 5. Elecci inclusiva 41. 2) Que vinguin a ajudar-meGRUPS INTERACTIUS 42. 2 43. Grups interactius2 44. VYGOTSKYPROCS INTER-INTRA PSICOLGIC (mediat per llenguatge) ZONA DE DESENVOLUPAMENT PRXIM 45. ZDP: distncia entre all que unapersona pot fer individualment i allque pot fer amb els dems (mediat pel llenguatge) 46. INTERACCIONISME SIMBLICLa persona (self) es constitueix a travs de la interacci social, mediada per llenguatge i smbolsPersona = jo + miPersona: es dileg permanent entre el jo i el mi 47. ROGOFF Participaci guiada: interacci amb diverses personesLa interaccin con otras personas ayuda a los nios en su desarrollo, guiando su participacin en actividades relevantes, contribuyendo a adaptar la su comprensin a las nuevas situaciones, estructurando los intentos de solucionar los problemas ()Rogoff, B. 1993 48. ROGOFF Interaccions heterognies entre igualsLos compaeros con los que no existe una cierta familiaridad promueven el desarrollo de una mejor comprensin o establecimientos de nexos entre puntos de vista alternativosRogoff, B. 1993. 49. FP6 -028603- 2SIXTH FRAMEWORK PROGRAMME PRIORITY 7 Citizens and Governance in a Knowledge-based Society 50. Congressos i seminaris a Bilbao, Nicosia, Nottingham,Helsinki, Malta, Dublin... Investigadors/es, administraci, sindicats, partits poltics, professorat, alumnat, associacions de familiars, ongs, associacions gitanes, mass media... 51. EU Cluster meeting on Education and Social Inclusion Representatives from Departments of Education 52. Improving measures for integration: the Parliament stresses the need to integrate migrants and social categories (such as Roma people) in society. Integration must be based on the principles of equal opportunities in education, ensuring equal access to quality education. Any solutions whether temporary or permanent- that are based on segregation must be rejected. Parliament also considers that, in order to improve integration into society of children of migrants, it is necessary to involve them in a wide range of extracurricular activities. 53. Improving measures for integration: the Parliament stresses the need to integrate migrants and social categories (such as Roma people) in society. Integration must be based on the principles of equal opportunities in education, ensuring equal access to quality education. Any solutions whether temporary or permanent- that are based on segregation must be rejected. Parliament also considers that, in order to improve integration into society of children of migrants, it is necessary to involve them in a wide range of extracurricular activities. 54. FP6 -028603- 2SIXTH FRAMEWORK PROGRAMME PRIORITY 7 Citizens and Governance in a Knowledge-based Society 55. Estructura CLUSTER 1 .- SISTEMES EDUCATIUS I PRCTIQUES EN RELACI A RESULTATS.Projecte 1Projecte 2Sistemes educatius a la Prctiques UE25 que augmenten/educativesdisminueixen lxit efectives a Europa educatiuCLUSTER 2 .- CONNEXIONS ENTRE EDUCACI I EXCLUSI/INCLUSI SOCIAL. Projecte 5 Projecte 3 Projecte 4 Politiques educatives Relaci entre la exclusiGrups vulnerables enconnectades amb educativa i les rees dediverses provisionspoltiques socialsla societateducativesdaltres reesCLUSTER 3 .- COHESI SOCIAL DES DABAIX. Projecte 6 Projectes locals per a la cohesisocial 56. ESTAT DE LA QESTI: TIPUS DE PARTICIPACI DE LA COMUNITAT1. >Les famlies sn informades sobre les activitats, funcionament idecisions. INFORMATI>No prenen part de les decisions. VA >Assistncia a reunions.2. >Participaci en els processos de presa de decisions delescola. CONSULTIV>Impacte limitat i participaci bsicament consultiva. A>Participaci dorganismes legals.>Participaci en els processos de presa de decisions a travs de 3. DECISIVAla representaci en els rgans de presa de decisions.>Contribueix a fer el seguiment de lescola (rendir comptes).4. Participaci en el procs daprenentatge de lalumnat a> EVALUATIV lescola. A connexi dintre lavaluaci de lalumnat. de lescolaAjudar en de lescola fora> 57. Transformaci de les diferents interaccions daprenentatge del context FREIRE VYGOTSKY 58. BRICE-HEATH FORMES AMBPARAULESWays with words 59. Famlies que no llegeixen acasa 60. Famlies que no parlen la llenguao el discurs de lescola 61. TEALE & SULZBYESTUDISDALFABETITZACI INICIAL 62. PURCELL-GATESALFABETITZACI INICIAL AL DOMICILIALFABETITZACI FAMILIAR 63. FORMACI DE FAMILIARS 64. TERTLIES LITERRIES DIALGIQUESAMB FAMILIARS 65. Persones que mai havien llegit un llibre, ara llegeixen, disfruten i dialoguen de llibres com 66. Tertlies literries dialgiques JOYCE GARCA LORCA CERVANTESWOLF KAFKA 67. CRITERIS: Aprenentatge dialgic Literatura clssica universal Persones sense titulaci superior 68. Transformaci dels espais dalfabetizaci i creaci de nous significats - Mam quhaces T con unlibro como STE?