El projecte educatiu que hem realitzat a Timerssit ha estat curt però gratificant. Em vaig

adherir al voluntariat sense cap idea preestablerta, però amb la certesa que fos com fos,

m’agradaria l’estada i la feina.

El primer que vaig valorar va ser la rebuda del Mohammed. En quant ens va acompanyar

al pis on dormiríem durant l’estada, de seguida vaig notar el confort que s’hi respirava.

El primer que vaig veure del pis, van ser les fotografies dels voluntaris que anteriorment

han participat en projectes amb els residents de Timerssit. Va ser aquesta la primera

il·lusió que em va conduir a totes les altres.

Després de fer la primera reunió, em vaig oferir junt amb la Marta a treballar amb els

més petits. Abans que tot comencés, l’ànim va començar a decaure, ja que em trobava

un xic immersa en unes activitats que encara no havien començat, un barri que gairebé

no havia vist i una sensació estranya. En aquell moment, però, l’alegria de la Marta i les

seves ganes de començar a fer coses em van impregnar a mi també d’aquesta mateixa

sensació.

Arriba el primer dia amb els nens. Els hem preparat jocs de coneixença i hem conegut al

voluntari d’Amal que estarà tots els dies amb nosaltres. Els nens s’ho han passat la mar

de bé, i conforme anem planificant les activitats més augmenta progressivament les

ganes de participar –això si, en la mesura del que podem- d’aquest projecte.

Amb els més petits hem preparat jocs, vocabulari en Castellà, activitats i contes de medi

ambient, valors i alguna cosa d’escriptura. No puc dir del cert si els nens han après tot

allò que havien d’aprendre, però si que puc afirmar que el que més m’ha agradat és la

disposició que tenien a comunicar-se amb nosaltres, encara que fos per vies alternatives

al llenguatge. I encara més, les ganes amb les que habitualment ens rebien i la gràcia que

els hi feia les poques paraules o gestos que podíem utilitzar, bonament, per a interactuar

amb ells.

Per moments la meva exigència m’ha portat a interrogar-me sobre si ho estava fent

realment bé, però per altres, en els que oblidava aquestes exigències, m’adonava del que

suposa deixar-se endur. Quan predominava aquest últim fet, era quan tot rotllava de la

millor manera: fèiem les activitats que ja estaven programades (en el meu cas per la

tarda, de Primària) de la millor manera possible i a l’hora de plegar ens implicàvem en

les activitats col·lectives preparades per Amal, amb la curiositat de poder veure-les des

de fora acompanyant als nens i als joves i en especial, observant-los a ells i a la

peculiaritat dels carrers del barri. Aleshores ja no em preguntava res, si no que

simplement em deixava conduir per aquelles nenes que m’agafaven de la mà i em feien

de guia.

EXPERIÈNCIA AL PROJECTE DE COOPERACIÓ DIAS – AMAL TIMERSSIT

Alícia Inarejos, voluntària de l’Associació DIAS

Com a activitat col·lectiva, voldria destacar el dia de la gimcana. Semblava que estava

prou cansada per fer res més després de finalitzar les activitats amb els nens de Primària.

La meva idea no anava encaminada a començar a córrer com una boja pels carrers de

Timerssit, ni molt menys. Tot i que vaig fer el que vaig poder, em va sorprendre

l’efusivitat dels nens i la paciència que tenien esperant-me i animant-me, encara que

teòricament hauria d’haver estat al revés. Com em va dir també la Marta, vaig pensar:

“No tinc ganes ni forces per córrer, però per tu si vols ho faig!”

Per finalitzar, voldria sumar a aquesta experiència la convivència que s’ha donat entre

els voluntaris. Sota el meu parer, una de les coses més maques de viure en convivència és

escoltar l’experiència de cadascú, allò que ha viscut diferent a tu, i impregnar-te del seu

caràcter que és també diferent però n’extreus allò que necessites per a treballar i viure

millor. Dic això perquè la balança de l’experiència és predominantment positiva, però

també he tingut moments d’incertesa o moments més fluixos que altres. En aquests

últims moments, m’encantava pensar que tenia al costat persones amb ganes de

treballar. Amb sinceritat, gairebé és això el que més m’ha ajudat cada dia.

En resum, Timerssit s’ha caracteritzat per un contrast que jo personalment mai abans

havia vist: el contrast d’un barri que sembla un petit poblet ple de brutícia però

acollidor, amb dibuixos preciosos per les parets, amb nens voltant descalços curiosos i

somrients, que et persegueixen xiuxiuejant entre ells intentant que no te n’adonis.

En fi, gràcies a Timerssit i sobretot a Amal per la feina educativa que fa en aquest barri!

Alícia

info@dias.cat I www.dias.cat I www.facebook.com/infodias I Twitter: @dias_info